A REPBLICA ESPANYOLA I LA CATALUNYA A

LA SEGONA REPBLICA
I LA CATALUNYA
AUTONOMA

1931-1939
(1936-1939 Guerra Civil)

1. CONTEXT
El perode republic de
lEstat Espanyol semmarca
en un context mundial de
crisi i estatal de conflictes
continus en un intent de
tornar a la tasca
imperialista.

1.1. demografia
Entre 1931-1935 Espanya continua
amb les tendncies anteriors
consistents en una caiguada de la
natalitat i de la mortalitat i augment
de la poblacin per creixement
natural del 38%0.
A ms, procs de concentraci
urbana i alentiment de la migracin
tant exterior com interior (crisi
1929)
Pel que fa a la poblaci activa, el
sector primari continua sent molt
important per a leconomia
espanyola, per amb un gran
nombre de jornalers que no estn
ocupas tot lany.

1.2. ECONOMIA I SOCIETAT

La Gran Depressi iniciada als USA afect

nicament a Espanya pel fet que les exportacions
cauen (agrcoles, minerals) i per la reducci de les
inversions de capital estranger.

Latur augmentar pel fet que retornen emigrants

dels pasos europeus i americans en crisi (afect
entre un 30% i un 33% sosbre la poblaci activa
entre els anys 1932 i 1935 - 1936 !!!!!).

La indstria no va patir tant els efectes de la crisi

del 29 pel fet que la producci era absorbida
bsicament per demanda interna, malgrat aix, es
va notar un descens.

Conseqncia daquest panorama econmic ser

laugment de la conflictivitat laboral

1.3.CONFLICTIVITAT LABORAL
1932 el govern va haver de prohibir les
manifestacions de la jornada del Primer de Maig
per por a les alteracions de lordre pblic. Aix, les
vagues, les insurreccions i les ocupacions de
terres van anar augmentant progressivament: 402
vagues el 1930, 734 vagues el 1931 i 1.127 vagues
el 1932.
A Catalunya tamb van produir-se incidents, els
ms destacats daquests el setembre de 1932,
quan, en una vaga general convocada per la CNT,
va haver dintervenir la policia ocupant el local del
sindicat de la construcci. Van produir-se vuit
morts i molts dels treballadors van ser
empresonats. El propi president Maci va
involucrar-se, tot i que encara no tenia cap poder
estatutari,
demanant
lalliberament
dels
treballadors per sense aconseguir-lo.
Entre les classes treballadores la Repblica havia
aixecat grans expectativas, aix ser negatiu pel
fet que tot canvi es considera lent. Entre les
classes poderoses i lesglsia, la Repblica
aixec temor

1.3.CONFLICTIVITAT LABORAL
LES ORGANITZACIONS OBRERES

1.4. EL PACTE DE SANT SEBASTI I LES

ELECCIONS DE 1931
El 12 dabril de 1931,
Aznar havia convocat
eleccions municipals.
Lagost de 1930, totes
les forces
antimonrquiques
signaren el PACTE DE
SANT SEBASTI i es
presentaran a les
eleccions amb
lobjectiu dacabar
amb la monarquia
dAlfons XIII

Eleccions per Sufragi

Universal Mascul, les
dones encara no van
poder votar

1.5.
EL DISCURS DEL REI
DAVANT ELS
RESULTATS DE LES
ELECCIONS DE 1931.

CRONOLOGIA, GOVERNS I FETS RELLEVANTS DE

LA II REPBLICA

PARTITS POLTICS DEL PERODE REPUBLIC I

PRINCIPIS BSICS

EL GOVERN PROVISIONAL: del 14 dabril al

28 de juny de 1931
Presidit
Tot
Es

per Niceto Alcal Zamora.

i ser provisional el govern comenar a actuar iniciant reformes profundes.

convocaran eleccions legislatives pel 28 de juny de 1931.

Reformes

en quatre fronts:

Jornada

de vuit hores pels obres del camp.

Creaci

de 6750 escoles pbliques laiques i de biblioteques (algunes itinerants)

Reducci

dels grans crrecs militrs:

Clausura de lAcadmia Militar de Saragossa, dirigida per Franco.

Anullaci

dels ascensos per mrits de guerra.

Creaci

de la Gurdia dAssalt, cos fidel a la Repblica (moltes companyies de la Gurdia Civil i de

lexrcit tamb van restar fidels a ella).

Separaci

Esglsia-Estat: els religiosos deixen de controlar lensenyament i de ser remunerats per

lEstat. Matrimoni Civil, divorci i cementiris lacs.

Les

elecciones de jun., les ms transparents i democrtiques fins aleshores a Espanya van donar el triomf a les
forces desquerra i centre.

Les

Corts o Parlament sorgides daquestes eleccions sencarregaran de redactar un a Constitucin que saprovar
el 9 de desembre de 1931. Ara podem dir que sobre un procs constituent. Presents a la redaccin de la
Constitucin van estar tres dones: Victoria Kent, Partit radical socialista, Clara Campoamor, del Partit Republic
Radical i Margarita Nelken del PSOE

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

1. EL BIENNI DESQUERRES
(Desembre de 1931 a novembre de 1933).
Niceto Alcal Zamora (Acci Republicana): PRESIDENT DE LA
REPBLICA. Demana formar el PRIMER GOVERN PRESIDIT per Manuel
Azaa (Acci Republicana).
1.1. Els debats.Sobre el vot de les dones. Dona i poltica
Es crea una comissi de diputats per elaborar proyecte de constituci i
van estar tres dones: Victoria Kent, Partit radical socialista, Clara
Campoamor, del Partit Republic Radical i Margarita Nelken del PSOE. En
les primeres elecciones les dones van poder ser elegidos, per no van
poder votar. Lesquerra no volia que les dones votessin perqu
argumentaven que estaven influenciades per lesglsia i els marits i tot
plegat podia afavorir a les dretes.

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

Campoamo
r

M.Nelken

V. Kent

F.
Montseny

D. IbarruriPasionaria

Clara Campoamor s va defensar el vot femen (contra el que

proposava el seu partit, per tant va trencar la disciplina de
vot)

El Sufragi femen va ser aprovat finalment.A les elc cions de

1933, que van guanyar les dretes, Kent i Campoamor van
perdre lesc parlamentari, Nelken el va mantenir .
Campoamor deixa de militar en el Partit Republic Radical
quan aquest, liderat per Lerroux, estableix relacions amb la
CEDA

Aquest primer govern el formaven socialistes i republicans de

centre esquerra.

El govern posa en marxa una poltica de reformes

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA
1.2.Les reformes de la primera etapa
1.2.1. La constituci de 1931: Recull:
El sistema poltic dEspanya s una Repblica.
Democrtica de treballadors.
LEstat es configura territorialment com un Estat Autonmic
LEstat es declara en matria religiosa com lac.
Sufragi Universal des del 23 anys.
Sobirania Nacional
Separaci de poders. Legislatiu: recau en les Corts, que nicament sn unicamerals, el Parlament o
Cambra Baixa; el poder judicial queda e mans de jutges independents.
Aquesta reforma va provocar una reacci agressiva dels sectors ms conservadors
Pgs. 262-263 del llibre: llegir text Subsidiarietat del vot femen. Respondre a la pregunta clau.

1.2.2. Reforma Agrria:

Aprovaci de la Llei de Bases de la Reforma Agrria (1932).
Creaci del IInstitut de Reforma Agrria -IRA- (Ser ja el que realitzi les expropiacions de terres)
Establiment de 8 hores de treball al camp.
Expropiaci, sense indemnizaci de terres de la noblesa ms rica, Els Grans dEspanya
Expropiaci amb imdemnitzaci de latifundis no cultivats, terres arrendades durant dotze anys i de les
terres que podien ser transformades en regadiu
Les terres expropiades eren entregades a pagesos sense terres, de forma collectiva o individualment.

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

Aquesta reforma no va aconseguir els objectius que es proposava:

El govern va tenia problemes per pagar les indemnitzacions
Els propietaris soposaven amb totes les seves forces.
Els treballadors veien que les expropiacions es feien de manera molt lenta i va crear-se un
gran malestar en la pagesia que a ms a ms de continuar fent front a problemes de fam i
falta de feina.
Els anarquistes tamb estaven en contra de la llei perqu consolidava el capitalisme al
camp.
Sobrir un perode de fortes tensions socials que culminar en els fets de Casas Viejas
(Cadis, 1933), Castilblanco (Badajoz, 1931), Arnedo (La Rioja, 1932), Aixecament anarquista
especialment fort a Catalunya, Andalusia i Valncia (gener 1933) entre daltres.
Dimissi del president del govern, Azaa, crisi governamental dissoluci del Parlament i
convocatria deleccions per part de Alcal Zamora. Es celebraran el novembre de 1933.
Sha dentendre que la reforma agrria no es proposava la collectivitzaci de les terres com
hagussin volugut els anarquistes, per s es proposava millorar la situaci de misria crnica
del camperolat i la modernitzaci de leconomia espanyola.

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

1.2.3. La reforma militar.

Sencarrega Manuel Azaa, que a ms de president del govern s ministre de la Guerra.

Lobjectiu era reduir el nombre deoficials i democratitzar lexrcit, donant sortida als
militars de dubtosa fidelitat a la Repblica.
Les mesures principals van ser:

Jurament de fidelitat a la Repblica i control de lexrcit per lEstat.

Jubilaci doficials amb sou ntegre

Supressi de lAcadmia Militar de Saragossa (considerada un focus antirepublic)

Derogaci de la Lei de Jurisdiccions vigent des de 1906

Anullaci de tots els ascensos aconseguits per mrits de guerra al Marroc durant la
dictadura de Primo de Rivera.

Creaci de la Gurdia dAssalt (fidelitat a la Repblica).

Problemes:
Molts militars no accepten les mesures i alguns comenaran a conspirar contra ella, s el cas
de lintent de cop dEstat del Gral. Sanjurjo, intent que fracassaria.

Proble
dels s
que fin
havie

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

1.2.4. La reforma educativa

Objectiu: Millorar lensenyament i acabar amb lanalfabetisme
Mesures:
augment del pressupost deducaci.
Construcci de 6.500 escoles
Contractaci de milers de mestres per oposici.
Introducci de la coeducaci a les aules i amb un nic currculum

Contractaci de milers de mestres per oposicions

Problemes: Oposici del clergat i

dels sectors conservadors
que fins aleshores
havien controlat lensenyament.

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

1.2.5. Reforma territorial i administrativa de lEstat

Dacord amb la nova Constituci, la de 1931, lEstat espanyol

ser descentralitzat i autonmic.

LEstatut de Catalunya ser aprovat per referndum a lagost

de 1931 a Catalunya i al Parlament Espanyol el setembre de
1932 (debats)

Text polmic el de lEstatut perqu el text original parlava de

la possibilitat dagregacions territorials, els Pasos Catalans i
del dret dautoderminaci. Eliminats aquests aspectes fou
aprovat. (Estatut de Nria o de 1932)

LEstatut del Pas Basc va ser aprovat loctubre de 1936 i el de

Galcia el 1938

Altres projectes dautonomia no van arribar a ser aprovats

(Pas Valenci, Balears, Andalusia i altres) perqu va esclatar la
Guerra Civil.
Problemes:
Oposici dels partits de dretes, alguns intellectuals i lexrcit que
va intentar el cop destat.

REFORMA LABORAL
1.2.6. Les reformes laborals
Les dur a terme el socialista Francisco
Largo Caballero, ministre de treball.
Saproven:
La llei de contractes de treball:
regulava la negociaci collectiva.
Llei de jurats mixtos: en cas de
desacords
entre
patronal
i
treballadors,
els
jurats
feien
drbitres, la seva desici era
vinculant.
Set dies de vacances pagades lany
Estmul a les assegurances socials
Setmana laboral de quaranta hores.
Refor als sindicats agrcoles.
Problemes:
Oposici de la patronal, que van
aconseguir frenar alguns projectes

CRISI DEL BIENNI REFORMISTA

Causes:

Les tensions socials mencionades anteriorment: Casas Viejas

Les divergncies dins la coalici republicanosocialista sobre

labast que havien de tenir les reformes.

Oposici de la dreta.

Oposici de lesquerra.

Oposici anarquista.La FAI fomentava la insurrecci per acabar

amb lordre burgs

1933.- Fundaci de Falange Espanyola per Jos Antonio Primo

de Rivera.

CONVOCATRIA DE NOVES ELECCIONS PER NOVEMBRE DE

1933

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

2 etapa o fase :El Bienni negre o conservador

(Radical-Cedista)

Novembre de 1933 celebraci deleccions

legislatives .

La victria va correspondre als partits de dreta ,

sobretot surten afavaorides dues formacions
antireformistes vinculades als sectors ms
conservadors :

EL PARTIT REPUBLIC-RDICAL dAlejandro

Lerroux.

LA CEDA de Jos M Gil Robles