L'oz, un gas que es troba a les capes altes de l'atmosfera, impedeix que les radiacions

ultraviolades, nocives per als ssers vius, arribin a la superficie terrestre.

Quan la capa d'oz entra en contacte amb certs gasos, com els que desprenen algunes
indstries, es redueix fins al punt de produir-s'hi forats.
Els fenmesns atmosfrics que influeixen en els temps i en el clima es produeixen a la
part baixa de l'atmosfera, anomenada troposfera.
El temps es refereix a la situaci de l'atmosfera en un lloc i en un moment determinats.
El clima es referix a les condicions atmosfriques que es donen en una regi en un
periode llarg de temps ( un mnin de 30 o 40 anys) i que arriben a caracteritzar-la : clima
mediterrani, clima tropical .
4.3. Les temperatures
Qu s la temperatura? La quantitat de calor que t laire de latmosfera
Temperatura mxima: la ms alta del perode estudiat
Temperatura mnima:la ms baixa del perode estudiat
Temperatura mitjana: sobt sumant les temperatures dun perode i dividint el resultat
pel nombre dunitats (hores, dies mesos) que inclou.
Zones climtiques segons la temperatura:
Zona clida: entre el Trpic de Cncer i de Capricorn:
incidncia quasi perpendicular dels raigs solars molta calor i poques diferncies
segons les estacions

-Dues zones temperades: entre els trpics i els cercles polars:

incidncia inclinada dels raigs solars
calor moderada i diferncies segons les estacions
Dues zones fredes: dins els cercles polars
incidncia molt obliqua dels raigs

Zones climtiques segons la temperatura:

-Si els rajos solars incideixen perpendicularment sobre un lloc, es concentren en una zona
menys extensa, per aix el sol s ms intens i escalfa ms ( zona clida).
-Si el rajos solars hi incideixen inclinats, l'energia solar es reparteix en un territori ms
estens, i per aix perden intensitat ( zones temperaes i fredes).
El sol i la Terra al juny : Al juny, els rajos solars arriben mol verticals al trpic de Cncer.
Per aix, encara que la Terra est ms allunyada del Sol, s estiu a l'hemisferi nord.
El sol i la Terra al desembre. Al desembre, els rajos solars arriben molt verticals al trpic
de Capricorn. Per aix s estiu a l'hemosferi sud
Factors que modifiquen la temperatura:

La latitud: ms calor a lequador i ms fred als pols

Laltitud: a mida que ascendim fa ms fred: cada 100 metres -0,6
La distncia al mar: el mar tempera les temperatures:
-meyns calor a l'estiu menys fred a lhivern
.4. Les precipitacions
Qu s la humitat? La quantitat de vapor daigua que t laire.
Com sorigina el vapor daigua?Per levaporaci daigua de la superfcie (mars, llacs,
rius, terrenys humits i plantes) en augmentar la temperatura
Com es formen els nvols? Per la condensaci del vapor daigua de latmosfera en
refredar-se, que forma petites gotes.

Qu sn les precipitacions? Laigua que cau de latmosfera sobre un lloc: en forma de

pluja, neu o calamarsa

Com es produeixen les precipitacions? Quan les petites gotes dels nvols es refreden,
augmenten de mida i pesen ms, de forma que cauen.
Factors que modifiquen les precipitacions:
La latitud: ms a lequador que als pols
Laltitud: ms a les zones altes que a les baixes
La proximitat a la costa: ms a la costa (per la humitat) que a linterior
Acostumen a donar lloc a un temps inestable, amb pluges i tempestes

4.5. La pressiatmosfrica
Qu s la pressi atmosfrica? El pes que exerceix laire en un punt determinat de la
superfcie terrestre. A ms pes ms pressi
Com es mesura la pressi atmosfrica?Amb el barmetre.
Com sexpressa la medici de la pressi atmosfrica? Amb millibars (mbar).
De qu depn la pressi atmosfrica?
De laltitud: ms alturamenys pressi (menys quantitat daire)
De la temperatura de laire: laire clid pesa menys que el fred
Quina s la pressi normal? Al voltant de 1.015mbar
Qu s lalta pressi?Una pressi superior a 1.015 mbar.
Les zones dalta pressi sanomenen anticiclons
Acostumen a donar lloc a un temps estable, sec i assolejat
Qu s la baixa pressi?Una pressi inferior a 1.015 mbar.
Les zones de baixa pressi sanomenen depressions o borrasques.
4.6. El vent
Qu s el vent? Aire en moviment
Com sorigina el vent?Per les diferncies de pressi atmosfriques entre zones. Des
daltes pressions a baixes.
Com es mesura la direcci del vent ?Amb un penell[veleta]
Com es mesura la velocitat del vent? Amb un anemmetre
Tipusde vents
Constants: bufen en la mateixa direcci (com els alisis)
Estacionals:canvien de direcci segons lestaci (els monzons)
Vents amb canvis diaris:com les brises marines:
de dia bufa del mar a terrade nit bufa de terra a mar
Vents variables: no sempre bufen (com la tramuntana o el llevant