Quan pensem en el maltrectament, solem pensar en una gressi fisica o verbal.

No solem
associar-lo amb aspectes com la victimitzaci racional: (intimidar els altres mitjanant el dany a
les seves relacions amb els iguals) i, aquest tipus de maltractament consistent en conductes
dallament, escampar rumors, rebuig i exclusi social, pot comportar conseqncies a llarg termini
que poden ser tant o ms perjudicials que les agressions ms directes, pel que fa a la percecuci
de desajustos socials i psicologics en l'adolescencia i l'edat adulta.
En aquest text de Jordi Collell es fa una aproximaci al fenomen de la victimitzaci relacional al
parvulari, fent referncia a les seves caracterstiques i als instruments utilitzats per a la seva
detecci. Finalment, es remarquen les possibilitats i la importncia duna intervenci primerenca
en el sistema de les relacions entre iguals al parvulari.
El fenomen del maltractament entre iguals (bullying ) es caracteritza per conductes agressives i
repetitives en les que es dna un desequilibri de poder que deixa indefensa la vctima.

Els estudis demostren que el maltractament entre iguals s un fenomen general que es produeix
en major o menor grau en tots els centres, amb unes tendncies generals observables:
-Major participaci dels nois com a agressors i com a vctimes.
-Formes ms usuals d'abs directes en els nois i indirectes en les noies.
-Perode de major incidncia entre els 11 i 14 anys, disminuint a partir d'aqu.
Sha parlat poc de la incidncia daquestes conductes en edats primerenques, malgrat que la
detecci preco t una funci important per a la prevenci. A ms, els treballs s'han centrat
majorment en les agressions directes ms observables, malgrat que shagi demostrat que la
reiteraci de les agressions indirectes pot produir conseqncies altament negatives en el
desenvolupament posterior dels infants.
Recents estudis han demostrat la necessitat de focalitzar l'atenci en les formes d'agressi
indirecta, i en la importncia de la seva detecci primerenca. D'alguna manera es posa en
evidncia que aquest tipus d'agressi s'ha de tenir en compte i quan abans millor, ja que s un fet
demostrat que les experincies de maltractament incideixen negativament en lautoestima,
generen ansietat, depressi, pors i sentiments dallament i dimpopularitat que en casos extrems
poden arribar a tenir conseqncies molt greus per al desenvolupament personal i social. Tamb
sha fet evident que aquestes experincies tendeixen a agreujar problemes que ja existien amb
anterioritat.
Aquests fets sn encara ms perjudicials si es donen en moments crtics com poden ser els
primers anys de lescola, quan es formen les bases de les relacions socials o en ladolescncia, on
lacceptaci per part del grup diguals assoleix gran importncia per al desenvolupament de la
dimensi social de la persona.

Les experincies dallament o exclussi (formes indirectes) es donen a totes les edats.
Els prvuls que encara no han assolit algunes habilitats socials manifesten aquestes conductes
dexclusi duna manera simple i directa, contrriament als nens i nenes ms grans que han
desenvolupat unes estratgies ms completes i subtils i posseeixen un domini ms gran del
llenguatge. De tota manera, all que tenen en com s ls de les relacions amb els iguals com a
vehicle damenaa i de por.
Les conductes dexclusi sn difcils dobservar en un context ordinari, sovint no es diagnostiquen i
poden acabar cronificantse. En aquest sentit la detecci s imprescindible. Cal tenir en compte el
paper cada vegada ms important de letapa deducaci infantil com a instrument de socialitzaci:
en les societats occidentals, lestructura familiar ha patit grans canvis en els darrers decennis.
Aquests canvis estructurals (allament de la famlia nuclear, augment de les famlies
monoparentals, accs de les dones al mn laboral), sn fenmens que impliquen canvis en la
manera en que els infants se socialitzen, i en aquest sentit el sistema educatiu hi juga un paper
cada vegada ms important.
Actualment lescola s el marc on es desenvolupa la conducta social de linfant. Aix va lligat al
fenomen creixent de la hiperescolaritzaci. Cada vegada els nens I nenes s'escolaritzen ms aviat
(llar dinfants, parvulari) i passen ms hores a l'escola (menjador, activitats extraescolars).
Davant daquests canvis s important estudiar les conseqncies positives i negatives de les
diferents formes de relaci entre iguals per al desenvolupament de les relacions socials, aix com
el paper de lescola com a fomentadora i inhibidora de conductes.
Esdev molt important estudiar les implicacions positives i negatives de les diferents formes de
relaci que es donen entre iguals a lescola (entre elles, la victimitzaci relacional). De cara a la
prevenci s important la identificaci daquestes conductes, cosa que comporta certa dificultat.
Lagressi indirecta s un tipus de conducta en la qual el perpetrador intenta infringir dolor de tal
manera que sembli que no tenia intenci de causar-lo. Atesa la definici, s obvi que poden existir
algunes dificultats metodolgiques per a la seva mesura. Per fer-ho de manera fiable cal emprar
una aproximaci multimodal (observacions al pati i a laula, informes de mestres i alumnes,
entrevistes individuals). Atesa la importncia de les relacions entre iguals al parvulari per a
ladaptaci posterior a lescola primria i per al desenvolupament emocional i social de linfant,
saccentua la importncia de la detecci i prevenci de les conductes intimidatries.
Els programes dintervenci sadrecen a dotar deines al professorat daquesta etapa, a la seva
sensibilitzaci i millor coneixement del problema, mitjanant lentrenament en lobservaci
naturalstica, la transmissi de pautes i la reflexi sobre aquestes conductes. Tamb es tracta
daconseguir la implicaci i col.laboraci dels pares. Una reorientaci de les normes, lorganitzaci
i les activitats de la classe basades en l'aprenentatge cooperatiu i en la recerca de significat,
poden ser especialment tils per evitar la instauraci daquestes conductes.
Finalment, cal esmentar que lescola ha de ser a ms dun escenari dinstrucci, un mbit de
convivncia i que el combat contra la violncia escolar ha de tenir molt presents els instruments de
millora de les relacions que, actuant de forma preventiva en la millora de la convivncia escolar,
acabin per evitar la violncia juvenil. s a dir, un context de salut i de desenvolupament social.
Vetllant les relacions entre els iguals es dignifica la convivncia i saconsegueix un aven en la
millora de la salut mental, que representa, en definitiva, un augment de la qualitat de vida per a
tothom.

Jlia Pascual Guinovart; 1rC TEI

Resum Maltractament entre iguals