Resum del llibre

Gemma Muoz

Traducci, edici, idelgia

Francesc Parserises

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

Contenido
1. PRESENTACI ...........................................................................................................................3
1. Primera part: funcions i edicions de la Bblia en la cultura catalana del s. XX ..........................4
1. La traducci bblica a Catalunya del segle XX .......................................................................4
2. Continutat de les versions protestants fins a la dictadura franquista..................................4
3. Conscincia de la importncia de la traducci .....................................................................4
4. Les traduccions de mossn Frederic Clascar ........................................................................5
5. Foment de la Pietat Catalana ...............................................................................................6
6. La Fundaci Bblica Catalana (primer dita: Fundaci Sant Damas) .......................................7
7. La Bblia de Montserrat ........................................................................................................7
8. Recapitulaci ........................................................................................................................8
2. Segona part. ...........................................................................................................................10
Dos sistemes culturals i una mateixa canonitzaci. La traducci catalana de Carles Riba de
LOdissea (1948) i la traducci anglesa dE. V. Rieu (1946) ........................................................10
9. Dos sistemes culturals i una mateixa canonitzaci. ............................................................10
Situaci cultural dels anys 1940 .........................................................................................10
10. Ledici de butxaca a la Gran Bretanya ............................................................................10
Context: ..............................................................................................................................11
11. Censura i edici a la Catalunya de postguerra ..................................................................12
Entorn histric ....................................................................................................................12
Publicar en catal ...............................................................................................................13
Publicaci de lOdissea .......................................................................................................14
12. Ledici de The Odyssey (1946) dE. V. Rieu i els seus precedents.....................................14
Bibliografia dEmile Victor Rieu ..............................................................................................14
Estil de traducci ................................................................................................................14
Anteriors traduccions .........................................................................................................15
Traducci de Rieu ...............................................................................................................16
13. Ledici de lOdissea (1948) de Carles Riba ......................................................................16
Mecenatge .........................................................................................................................17
Contracte de mecenatge Millet Riba ...............................................................................17
Traducci de lOdissea ........................................................................................................17
Estil .....................................................................................................................................18
14. Raons de dues recepcions oposades ................................................................................18
Intencions diferents ...........................................................................................................18
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

Intencions comunes ...........................................................................................................18

Comentaris elogiosos o reticents a ambdues traduccions .................................................19
CONCLUSIONS ............................................................................................................................20
Traducci, edici, ideologia. ...................................................................................................20

1. PRESENTACI
Traducci de la Bblia i lOdissea al catal, durant el context de principis del s.XX.

La traducci no sempre sha menyspreat: la influncia dels clssics grecollatins forma part e les
literatures europees, i molts autors han reconegut que la traducci s una necessitat, i aporta
renovaci a la cultura receptora.
Limpacte cultural de les traduccions depn del context sociolgic en qu es produeixen.
Teoria de la traducci tradicional a partir dels anys cinquanta. Planteja tres preguntes:
-

Qu s la traducci? (traductologia)
Com es tradueix? (comparativisme)
Quan es tradueix? (histria de la traducci)
Per qu es tradueix? resposta que intenta respondre amb aquest llibre.

Lobra fa referncia a ledici i ideologia, perqu una obra traduda s condicionada per la
producci i distribuci en un mercat comercial precs i per unes raons i intencions (poltiques,
religioses...).
Context polisistmic/sociolgic: fa que la traducci existeixi en un mbit de la realitat literria,
i no com un fet allat; que sadapti, que es faci sota unes condicions determinades, i que es rebi
com un element de referncia.
Estudiarem la Bblia i lOdissea en les versions catalanes modernes: les niques existents
(exceptuant les bblies manuscrites, la de Bonifaci Ferrer i del Nou Testament editat a
Londres).
-

Se centra en la recuperaci de la Bblia a partir del segle XIX, repassant les bblies
protestans i els conflictes de lEsglsia catalana amb lEstat Espanyol.
LOdissea: traducci de Carles Riba de 1948, comparant amb laanglesa de V.E. Rieu,
veient lantagonisme productiu per que fa que arribin a situacions de canonicitat
(conforme amb lEsglsia).

Totes dues provenen duna codificaci de loriginal a qu sha arribat al llarg dels segles.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

1. Primera part: funcions i edicions de la Bblia en la cultura

catalana del s. XX
1. La traducci bblica a Catalunya del segle XX
Al s. XX trobem la Renaixena. La llengua s represntada per la literatura; Rubi i Ors escriu
que Catalunya pot aspirar a la independncia literria (no a la poltica).
LEsglsia juga un paper important a favor de la catalanitzaci de la vida pblica i confecional,
perqu a ms s un moviment de defensa ideolgica contra lexpansi del protestanisme. Eina
daquesta defensa publicaci catalana i vulgaritzaci dels llibres litrgics. Principal:
traducci bblica.
Per aix els 4 intents de traducci de la Bblia es concentren en un temps breu i estan lligats a
iniciatives dinstitucions religioses i de ladministraci i el poder poltic i cultural catal.
-

Reivindiquen la importncia de la traducci per redrear la llengua, la cultura i la

religiositat catalanes.
Patriotisme, religi i llengua es concep com una entitat nica.

2. Continutat de les versions protestants fins a la dictadura franquista

A la segona meitat del s. XIX, els protestants utilitzen la traducci bblica de Josep Melcior Prat
i Sol (1832) com a eina; reeditada a Londres, Barcelona i Madrid, per rebutjada per
lautoritat religiosa.
- A partir de 1910 la British and Foreign Bible Society inicia una revisi de la traducci de Lo
Nou Testament.

Les diferncies daquest amb els Evangelis publicats ms tard sn evidents: ortografia
modernitzada, tractament de Du de tu i no vs...

- Anys 20 30: edicions en volums independents dels Evangelis. Traducci directa del grec.
- Existia un enfrontament entre protestants i catlics per ocupar un mateix mercat ideolgic: la
religiositat popular.

Els protestants difonien propaganda i llibres protestants amb un cami bblic.

La guerra va interrompre la difusi de bblies protestants, que continuaran publicantse en castell entrada la postguerra.

3. Conscincia de la importncia de la traducci

La traducci de la Bblia era lemblema de la recuperaci lingstica, a ms de la normalitzaci
del catal en tots els mbits.
- I Concrs Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906): uneix en una sola
plataforma la tradici medieval, el reviscolament de la llengua i el paper de la traducci.
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- La Bblia en catal: indispensable per la recuperaci del catal.

La traducci enriqueix i enforteix, cohesiona i diferencia grcies a lenriquiment de

la diferncia avancem cap a la identitat.
El catal senriqueix amb incorporacions darcaismes tils o modismes estrangers
(traducci funcional).
No sha de perdre la personalitat dexpressi de lautor que tradum.
Prat de la Riba: cada naci pensa com parla i parla com pensa.
Traducci: contrari al sotmetiment a una llengua dominant s prendre les riqueses i
adaptar-les a la nostra manera de fer.
Cal la incorporaci de la cultura universal al catal.

- Bblia: encarregada a Frederic Clascar (membre fundador de lIEC i religis actiu del moment).

4. Les traduccions de mossn Frederic Clascar

- La clerecia shavia sumat al moviment de la Renaixena justificaci ideolgica: lEsglsia
era resistent davant la renncia a la llengua prpia.
- Clascar comena la traducci dels evangelis de les dominiques el 1905 al butllet Montserrat.
- El 1909 publica en fascicles Los Sants Evangelis, per queda interromput per manca dinters
dels lectors.
- La creaci de la secci Filolgica de lIEC dna a Clascar limpuls de comenar la Bblia. Publica
El Gnesi, El Cntic dels Cntics de Salom i Lxode (pstum). Pretn fer una lectura fluda de
lA.T. (Antic Testament).

Dificultats de censura.
Tasca de comentarista (notes amb aclariments)
Queda interromput per la seva mort.
Justifica les diferncies amb la Vulgata: intenta autenticar-la (en coses de dogma i
moral).
Literari, domini de recursos, art barroc.
La competncia apressa lIEC a lhora de publicar-ho.

- Mesos desprs es publica el primer volum de la Bblia de Montserrat.

3 INICIATIVES DE TRADUCCI DE LA BBLIA
1. Frederic Clascar
- lectors: mossns i devots
2. Fundaci Bblica Catalana (1926) Aprofiten materials de Clascar.
- lectors: burgesia cosmopolita i illustrada.
3. Nou Testament de Foment de la Pietat (1928)
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

5. Foment de la Pietat Catalana

Instituci religiosa de doctrina catlica, catalana i popular, de ms abast social que la majoria
dinstitucions.
Objectiu: atreure ms pblic i apropar-se al pblic confessional per descassa formaci
litrgica i intellectual convertir el catolicisme desma en catolicisme ideolgic conseqent
per resistir les embranzides laiques.

Per fer-ho: intenten omplir el buit de publicacions religioses en catal amb traduccions
i creacions prpies.
Ja no es t por de la rusticitat del catal, ni el menystenint psicolgic per estar
dominats per lespanyol.
Alguns dels collaboradors: jesutes perseguits.
La militncia catlica es nota en el llenguatge de les publicacions.
Catal del Foment: planer, lluny del barroquisme de Clascar. Equilibri entre la
dignificaci de la clerecia i lacostament al pblic.

- Reben aportacions desinteressades per les publicacions.

- El major xit: Traducci de la Bblia: lectura obligatria entre els devots.

Llibre Sagrat: escrit per Du.

Requeria una secci de traductors especfica en el Foment: Comissi Tcnica de lObra
del Sant Evangeli. Sense estar lligada a cap sector de lesglsia. Per els membres
tenien ideologies diferents (el president: Espanya Franquista).
Comencen el 1921 per LObra del Sant Evangeli (Nou Testament N. T.) perqu ms
utilitat prctica i convenincia dels fidels.
Aprofiten la traducci de Mari Serra (ja publicada pel Foment).

- Objectiu: punt mig entre el llenguatge arcaic i el planer.

- Fidelitat a la Vulgata.
- De tant dxit, es torna a publicar el 1924 pel mossn Pere Ginebra.

Amb la revisi es proposa: confrontar les traduccions de Sant Jeroni (Vulgata) i Mari
Serra amb la grega i trametre el sentit veritable.

- El 1926 es torna a publicar com a El Sant Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist. Concrdia dels
Evangelistes. Servir la base per la Sagrada Bblia.
- Sinicia el 1928: edici en llat, edici en catal i edici bilinge per comparar.

Quatre volums de la Sagrada Bblia (1928 1935).

edici independent del Psalteri directe de lhebreu.
T laprovaci eclesistica (diferncia amb els protestants).
Indicacions als prlegs i notes.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

Divergncies amb el text llat justificades per requeriments del llenguatge (vs i no tu
per tractar Du, expressions ms naturals en catal...
Es permeten abandonar la Vulgata per trametre millor el sentit.
Incoherncies: en alguns volums respecten ms loriginal que en altres (com al
Psalteri).

- Amb la dictadura Primo de Ribera es queixa del carcter massa catal del Foment, en treu
ladjectiu Catalana i obliga a publicar en castell tamb.
- Les traduccions sn preses com una altra obra literria, no com un gnere diferent.
- Foment ha creat all que la societat catalana, que ells mateixos han creat, demana.

6. La Fundaci Bblica Catalana (primer dita: Fundaci Sant Damas)

- Neix de decisions destratgia religiosa i poltica.
- Dirigeix: el pare Miquel dEsplugues. Mecenes: Francesc Camb.
- nic objectiu: difondre la Bblia en catal. No pretenen evangelitzar la poblaci popular.
- Busquen un pblic ms elitista, ms culte, no necessriament fidel. Per la burgesia
cosmopolita i illustrada.
- En un principi, Foment tenia linters de collaborar en el projecte de la Fundaci Sant Damas.

Pere Ginebra parla amb el pare Ubach i el convida a participar.

Ubach ja collaborava amb la Bblia de Francesc Camb (mecenes de la Fundaci
Bblica Catalana).
Les diferncies fan que es bifurquin els projectes de la Fundaci i de La Bblia de
Montserrat.

- Pautes de treball: un grup acaba el NT; un altre revisa els treballs de Clascar; un tercer
tradueix lAT.
- La Bblia de Montserrat versi erudita.
- La de la Fundaci edici literria (ven a lerudita).
- Publiquen 13 volums abans de la guerra i 2 desprs: 15 en total (el primer al 1928).

Els del NT porten el text grec i el text catal.

Els del AT noms en catal.
Lxit de la traducci bblica representa un model de regeneraci cultural catalana.

7. La Bblia de Montserrat
- Dirigida pel pare Bonaventura Ubach.
- s professor a Roma i viatja per terres bbliques recoolint material per al Museu Bblic de
Montserrat. Decideix emprendre la traducci de les Sagrades Escriptures.
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- El 1925 inicia la traducci del Gnesi.

- Lobra havia de tenir 25 volums i comptava amb laprovaci eclesistica.
- Afegeix comentaris grfics per ajudar a la comprensi.
- A les pgines hi ha una columna petita amb el text llat de la vulgata, el catal i notes
explicatives al peu.
- Tot i aix, fa la traducci a partir del text original (no a partir de la Vulgata).

Prefereix literalitat que lelegncia de la llengua darribada: fidelitat al verbum.

Marca els passatges en qu sallunya de loriginal.
No cal carregar-la de sentits allegrics.

- Per un pblic prou culte com per entendre els comentaris dels biblistes: projecci ms
restringida i presentaci erudita.
- Edici modesta.
- Opta per pocs traductors (per aix denega collaborar amb la fundaci).
- LEsglsia vol censurar: no menciona prou als Sants. Acaba guanyant buscant el suport de
Roma.
- s un llibre per reverenciar, no per llegir (per vendre).

8. Recapitulaci
- Per qu un text tradut simposa o desapareix?
- T poc a veure amb la competncia dels traductors; depn ms del context.
- Lesclat de les traduccions bbliques est relacionat amb lembranzida daltres empreses
culturals (IEC necessitat institucional; Foment catequstic; Fundaci reivindicaci literria;
Montserrat erudici...) el pblic lector ho justificava?
- Com ms cannic (conforme als cnons de lEsglsia) s el text, ms intocable s (passa
amb la Bblia i lOdissea).
- Tot i aix, les mateixes institucions publiquen noves versions de la Bblia renovades,
llenguatge ms planer.

Objectiu: envigorir la vida cristiana Estrategia: adaptar-se a les exigncies del

mercat.
Traducci de loriginal.
Llenguatge ms planer, abandona la literaturalitzaci (Camb).

Dos moviments parallels de traduccions bbliques:

- A partir de 1920
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- A partir de 1960 (que sencavalca amb els ltims volums de les edicions anteriors)
retraducci de les tres millors versions.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

2. Segona part.
Dos sistemes culturals i una mateixa canonitzaci. La traducci
catalana de Carles Riba de LOdissea (1948) i la traducci anglesa
dE. V. Rieu (1946)
9. Dos sistemes culturals i una mateixa canonitzaci.
La tria duna obra cannica (important) com lOdissea ens permet analitzar el context en qu
es produeixen les traduccions.
- LOdissea o lOdissea (sense article). El ttol grec ha creat un nom que ha esdevingut com a
partir del nom del protagonista (Odisseu que sovint sanomena Ulisses).
- Emblemtic perqu loriginal s molt allunyat (dels poemes orals i/o escrits dHomer se nhan
fet moltes interpretacions). Fins i tot la llengua de loriginal s una reconstrucci, no est viva.
Per fins a quin punt el lector modern est interessat en la fidelitat filolgica a loriginal?
- Dues traduccions paralleles: a Gran Bretanya (1946) per E. V. Rieu i a Catalunya (1948) per
Carles Riba atzars que Riba tingus admiraci per Anglaterra.
- Raons de les traduccions: de tipus ideolgic i material (llibre de butxaca)
- La de Riba: respectada intellectualment i moralment; la de Rieu: respectada i envejada per
lxit popular comercial de les dues passen quasi cinquanta anys fins que deixen de ser
intocables.
Situaci cultural dels anys 1940
Catalunya
- Repressi franquista sobre la llengua, ledici i les traduccions.
Anglaterra
-Anys difcils de la II Guerra Mundial
-Idea de leducaci universal a travs dels clssics i del llibre de butxaca.

10. Ledici de butxaca a la Gran Bretanya

Editorial Penguin edita lOdissea de Rieu.
- Mitjans anys 1930: editors literaris anglesos estan preocupats per la manca de creixement del
nou pblic lector no sassembla a la clientela tpica que visitava les llibreries.
- Allen Lane, director de leditorial The Bodley Head, troba la soluci el llibre de butxaca
(paper back o pocket book) de cobertes toves. No era cap novetat, per proposa reincorporarlo al mercat.
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- No va ser ben rebut: molts editors tenien por que un llibre de preu baix malbarats el mercat.
- Calia fer tiratges molt grans (17.000 exemplars de cada) per mantenir el preu redut.
- El nou pblic lector tenia por de la cultura; el preu baix facilitava laccs als llibres cultes i
seriosos.
- Hi havia hagut un canvi de costums culturals duna generaci aix va regenerar el mercat
del llibre.
- Leditorial Penguin es va convertir en smbol de renovaci.
Context:
- Inici dun benestar social.
- Extensi de leducaci primria a tots els nens.
- Beneficis socials en el lleure (biblioteques, clubs...)
- Influncia marxista.
. El comproms cap a leducaci i igualtat per les classes treballadores recolza lexistncia
dun mercat massiu pels ttols publicats.
xit comercial del llibre grcies al preu econmic i les nsies dels lectors.
- Diversi dopinions: la gent dedica menys diners als llibres (shan abaratit els preus), i tenir
llibres deixa de ser un privilegi. El llibre esdev un producte de consum massiu.
- Habitual: targes de resposta comercial per correu i anuncis publicitaris a les cobertes dels
llibres (contraportada i final).
- La guerra implanta una quota de racionament del paper la venda disminueix.
- Es fan tirades per les forces armades.
- Postguerra: decreixement.
-- Recuperaci: grcies als americans, tot i que als anglesos eren ms conservadors i no els
agradava confondres amb les edicions menys sofisticades dels americans.
- 1960: tornen a sortir les colleccions:
- De les ms importants: Penguin Classics (iniciada el 1946)

Incloa la traducci de lOdissea de E. V. Rieu

Sorgeix el debat de si tornar a traduir una obra tant traduda
Allen Lane lencoratja i el nomena director de la srie de textos clssics, que t
molt dxit.
The Odyssey es publica el 1965 i arriba als dos milions dexemplars venuts.
El 1985 (quaranta anys desprs) arriba als tres milions.
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

A Amrica, que vol acostar-se a un mercat especialitzat (acadmic...), s un

best seller.
A Anglaterra tamb The Odyssey s el ms venut, fins que leclipsa Lady
Chatterleys Love el 1961.
El fet que ms lectors llegeixin la traducci de Rieu que loriginal grec marca la
importncia de la traducci.

11. Censura i edici a la Catalunya de postguerra

Entorn histric
- Lluita entre la censura opressora de la cultura i la llengua catalanes i els esforos del mn
editorial perqu el catal sobrevisqus.
- Primer ter de segle: normalitat editorial. La producci catalana era quasi un 10% de
leditorial de lEstat.

Traduccions nombroses per poques comparat amb Europa a les

estadstiques de lIndex Translationum (publicat per la UNESCO el 1948, que
inclou les traduccions classificades per pasos i categories).

- A partir de 1939: censura omnipresent = lingicidi del catal.

- Recuperaci lenta.

Molts llibres que havien estat denegats es tornen a presentar i reben

autoritzaci posterior.
Molts sn modificats (es treuen les notes i prlegs en catal, se sotmeten a
lortografia antiga de Verdaguer).
Sautoritzen majoritriament llibres religiosos o de folklore.

- Als registres de publicacions no apareixen els llibres clandestins o publicats a lexili.

- A la segona meitat dels anys 40 puja el nombre de publicacions autoritzades, primera
relaxaci de la censura, ms pressi dels editors.
- Censura arbitrria: prohibia publicacions sense motius concrets, no perqu els autors fossin
sospitosos o contraris al rgim.

S que hi havia una constant: sempre prohibien editar traduccions al catal, es veia
com una provocaci, amenaa a la llengua espanyola.
Alguns escriptors i editors ignoraven la censura, conscients de la repressi que podien
patir desprs.

- Segons els estudis de Gallofr, el reeiximent del mn electoral va ser grcies a:

Lactivitat de la indstria editorial catalana, que sunia a lactivitat mercantil que es

mantenia viva.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

Lestructura arbitrria i dictatorial del nou rgim: funcionava grcies al zel i la por dels
funcionaris de rang baix. Els de rangs superiors sovint eren benvols i comprensius i
atorgaven permisos.
Els postulants del rgim van acceptar incorporar el catal per lenriquiment com
(primitivisme ideolgic). Per van adoptar dues postures diferents:
El catal com una llengua dialectal, residual i folklrica.
El catal al servei de la ideologia del nou rgim. Catalans per no
catalanistes.Associa
Aquesta doble actitud fa oscillar la censura.
Tamb des del poder poltic sassocia la llengua catalana a les armes contra Espanya,
diuen que pot existir el franquisme en catal.
Arguments de lexgovernador: el catal ha perdut virulncia com a eina de combat, per
tant es pot permetre. Semblant a largument del mecenes de Riba Flix Millet.

- Argument que afirmava que la multiplicitat s un enriquiment dins la uni: tenia limitacions
no totes les edicions en catal constituen un enriquiment estatal.

El catal era minoritari i per tant tindria pocs lectors.--> irrellevncia dels productes
que publiqus.
Els llibres que haurien tingut ms pblic s que eren censurats: infantils, religiosos,
difusi de la llengua, cientfics, de cuina...

- Edici en catal: considerada alta cultura, un passatemps per a colleccionistes. No creien que
gaires persones poguessin interessar-se per llegir els clssics grecs i llatins.
- La censura permet una llibertat controlada, i si no saccepta aix, es prohibeix la publicaci.
No s o tot o res, sin que s triar entre fer circular clandestinament els manuscrits a m o
acceptar el que queda desprs de passar per la censura.
- Carles Riba va trobar una soluci, possibilisme amb condicions: millor situar-se en la realitat
imperfecte i pensar que les situacions sn individuals i que en totes es pot salvar els propis
principis.
- Es va negar a collaborar en publicacions en castell.
Publicar en catal
- No passava com a Anglaterra, que calia publicar massivament. Nhi havia prou amb donar
viabilitat a la llengua.
- Es publicava poc i a preus alts tant intellectuals catalans com els inquisidors del rgim hi
estaven dacord. Pels intellectuals: la llengua coma excusa erudita i filolgica; pels del rgim:
la raresa de la biblioflia s inncua.
- Carles Riba sospita que el responsable del genocidi cultural era Antonio Tovar:

Es permetia una mnima llibertat ridcula al catal.

Edicions de tirada curta i preus altssims desaparici del pblic lector, potencia que
el llibre catal sigui noms per colleccionistes rics.
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

Publicaci de lOdissea
- Edici de biblifil similar a ledici clandestina.
- Riba fa lectures de fragments per difondre-la ho aconsegueix.
- Ledici de biblifil, que havia estat autoritzada per la censura com a cstig, esdev essencial
per la recuperaci de la llengua.

12. Ledici de The Odyssey (1946) dE. V. Rieu i els seus precedents
Bibliografia dEmile Victor Rieu
- Emile Victor Rieu era fill del director de manuscrits orientals del British Museum i professor
drab a Cambridge.
- Va estudiar a Oxford per no es va graduar per culpa duna malaltia.
- Va ser nomenat director de lOxford University Press a lndia amb 24 anys.
- Particip al regiment dinfanteria a la Primera Guerra Mundial.
- Agafa malria i torna a Anglaterra, treballa a leditorial Methuen & Co com a cap de ledici
escolar. Publica llibres destinats a lensenyament, com A Book of Latin Poetry, from Ennius to
Hadrian.
-Aviat sacomiada de la feina per dedicar-se a traduir. Compra els drets de traducci a langls
dels llibres de Babar (els que tamb Riba tradueix al catal).
- Inicia la traducci de lOdissea, tasca interrompuda per la II Guerra Mundial que reprn i
acaba el 1945.
- Aix el posa en contacte amb Allan Lane, i durant 20 anys s director de la srie Penguin
Classics: The Odyssey, Iliad, Pastoral Poems de Virgili, The Voyage of Argo dApolloni de Rodes.
Tamb tradueix els Evangelis (The Four Gospels) i el conviden a participar al comit
delaboraci de New English Bible (Riba tamb va collaborar en la traducci al catal dun
llibre bblic).
Estil de traducci
- Criteris de traducci:

Marquen una poca de la traducci a lAnglaterra contempornia.

Es guien per criteris duniversalitat.
Inclou tamb obres tradudes de llenges no romniques ni germniques (rab,
sumeri, xins, pali, rus...)
Alguns convencionalismes: censuren mots ofensius i renecs.

- Rieu deixa poc escrit sobre la traducci: el que sabem ho sabem a travs dels seus prlegs.

Lnic text especfic que escriu s Translating the Classics:

Explica que la seva afici pels clssics neix quan estudiava.
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

Fa servir the best English I could muster.

Busca la llegibilitat i la versemblana narrativa; la fludesa.
Vol trobar una llengua natural, un equivalent al koin grec (estndard) per en
angls, una prosa culta de carrer, apta tant pel pblic culte com pel general.
Busca la lectura per plaer i coincideix amb lopini dAllan Lane sobre els
llibres de butxaca a labast de tothom.
Estil modern i elegant i comprensible sense ser vulgar recrear amb llibertat
la traducci.
Genunitat en la llengua darribada, alliberada del servilisme i la marca de
respecte cap a loriginal.
Dna ms importncia a la fludesa narrativa, que s essencial tot i que la
idea de la narrativitat homrica no s original seva, ja shavia buscat en les
anteriors traduccions.
Anteriors traduccions
- A Catalunya, no hi havia versions anteriors a la traducci de Riba.
- A Gran Bretanya, hi havia traduccions en vers anteriors a la de Rieu, com les de Champan i
Pope, massa elevades pel nou pblic lector.
- Dubte de si langls s prou apte per reproduir la musicalitat de lhexmetre grec.
- Es passa a la traducci en prosa: ms importncia de la veu argumental que de la veu rtmica.
1. 1879, S. H. Butcher i Andrew Lang fan un prleg amb una argumentaci historicista
de les traduccions prvies dHomer a langls.
Volen separar-se de la idea romntica dHomer com a poeta de vers musical i patritic
nacionalista.
Adopten una prosa amb autenticitat, que no es veu obligada a trair tant loriginal en
vers, perqu s prosa, a diferncia de les traduccions en vers, que shan de cenyir ms
a loriginal.
Accepten que perden musicalitat, per tenen ms llibertat.
Estil afectat, llenguatge arcaic i arrelat a la tradici.
2. 1800, Samuel Butler intenci polmica amagada: tenia la teoria que en realitat
lOdissea tenia una autora.
Apostava per una prosa llegible, i el que donava ms llibertat al traductor eren els
textos ms remots; perqu el context i el pblic canvien, per tant sha de canviar el
text pel nou pblic.
Estil directe i popular (sense el colloquial de Rieu): admet les diferncies entre prosa i
poesia.
3. 1932, Oxford University Press coronel T. E. Lawrence (sota el pseudnim de T. E.
Shew): The Odyssey of Homer. Newly translated into English Prose.
Havia treballat en restes arqueolgiques de lpoca dHomer i es considerava capacitat
per traduir-ho. Havia viscut aventures i deia que Homer devia haver viscut poques
aventures de primera m per la poca experincia de les narracions opina que devia
ser un literat de biblioteca (per desprestigiar-ho)
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

Carles Riba tamb ho pensa, per per donar-li prestigi: el compara amb lintellectual
modern.
La traducci de Lawrence era ms elegant, vigorosa, exacta i prxima al grec que la de
Rieu.
4. 1937, W.H.D. Rouse: The Story of Odysseu. A Translation of Homers Odysseys into
Plain English.
Valora la lectura en veu alta com a prova de foc per la traducci.
Que sigui com un conte, angls planer.
A ledici americana shi afegeix el toc comercial: The Story of Ulisses. The worlds
greatest adventures saga.El que el pblic espera.
Rouse va fer una traducci antiacadmica, per ser llegida, pel plaer de tothom, perqu
aix s com devia ser el text homric.
Traducci de Rieu
- Dirigida a un pblic en expansi, no especialitzat, sense coneixements de grec

Lanalfabetisme adult a Anglaterra passava del 10%.

- Introducci: s una veritable traducci i no una adaptaci o abreujament com els que shan
fet fins ara.
- Defensa que s llegible per tothom, per tamb la defensa davant del mn acadmic.
- Ms importncia a laspecte novellesc, a la narrativa. Fa esments al fet que est escrit en
vers per de passada, quasi no ho diu.
- Deixa clar que Homer s el millor contista del mn.
- Text intelligible pels que no estn informats. Aquesta actitud tamb la veiem a altres
traduccions seves com els Quatre Evangelis.
- The Odyssey de Rieu s la versi que t ms nombre de lectors (aquesta ja era la intenci,
que es converts en un text cannic).
- Ledici massiva no s un obstacle per la revisi ni la correcci, que es fa amb cura igualment.
- La primera edici porta un roset blau amb una nau grega a la portada (smbol de Penguin
Classics) per desprs ho canvien a negre. Ms tard a la portada hi posen un relleu de Bronze
dUlisses.
- Preu assequible (1 xling com tots els Penguin; va anar pujant, i la nova edici de 1991 costa
5,99 lliures).

13. Ledici de lOdissea (1948) de Carles Riba

- 1943 Torna de lexili de Frana, i veu impossible recuperar els oficis remunerats que feia
(collaboracions editorials, docncia universitria...).
- La seva honestedat es guanya el respecte dels dos bndols: sap que un dels pocs camins que
t per escriure sn les edicions limitades (com va ser lOdissea).
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- Abans de lOdissea:

Els amics barcelonins lajuden a publicar des de lexili Elegies (recull) 1942, pocs
exemplars, cars i quasi secrets.
Versions de Hrderlin, un recull de traduccions el 1943 tamb publicat des de lexili.
20 Tannkas, 1945.
Nova edici de biblifil, 1948, de LIngenu amor (t molt clar que ledici de biblifil s
una de les poques possibilitats de publicar).

Mecenatge
- El mecenatge privaten empreses culturals no era nou (ja hem vist que Francesc Camb, que
tamb tenia relaci amb Riba, era el mecenes de la Fundaci Bblica Catalana).
- Noms podien ser mecenes personatges de lalta burgesia que tenien prou poder econmic
per intervenir en les empreses culturals, que havien conservat part o tot el patrimoni de
lEspanya nacional, o industrials que havien collaborat en la guerra.
- Per tant, els mecenes eren representats catalans de la poltica i economia del pas,
dideologia conservadora i aparentment en contra de lanarquista, la irreligiositat i la Catalunya
republicana alineats amb el franquisme, per noms durant la guerra.
- Desprs, alguns van disposar-se a preservar el catal (cosa que soposava a la idea
dunificaci de la llengua del pas, idea franquista).
- Flix Millet nera un. Mecenes de Riba a travs de lentitat Benfica Minerva va patrocinar
lOdissea.
- Va ser president de la Fundaci de Joves Cristians de Catalunya, organitzador de lentronaci
de Mare de Du de Montserrat i ms endavant, un dels fundadors dmnium Cultural.
- Riba sempre mostrava pblicament el seu agrament.
Contracte de mecenatge Millet Riba
- Rebia 3.000 pessetes anuals = 54.000 pessetes totals li permet una total dedicaci, que
dna una aparena de professionalitat.
- El document (contracte) est redactat en castell sorprn ls del castell per les funcions
oficials i el catal com a llengua cultural (avui en dia, aix ho trobem normal).
- El seu mecenatge consistia en un aven de diners que Millet suposava que els beneficis del
llibre ja li tornarien. Un cop recuperat el 100% del que li havia pagat a Riba, llavors Riba
comenaria a cobrar beneficis.
- LOdissea es va vendre a 1200 pessetes lexemplar, 301 exemplars amb 45 exemplars, ja li
quedava pagada la traducci.
Traducci de lOdissea
- Riba hi dedica 1 any.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- Segona vegada que tradueix lOdissea Ara ho fa des de la seva plenitud intellectual, i vol
convertir-la en una traducci clssica.
- Fa les funcions dedici i distribuci ell mateix. Tamb tria les escenes per ser illustrades i
indica a lillustrador de quins llibres pot guiar-se, qu ha daparixer al nucli, critica els
esbossos...
- T tots els requisits per esdevenir una de les obres canniques de la literatura catalana
moderna.
- Smbol: poema de retorn (Odisseu a taca, Riba a Catalunya). La singularitat de lobra la
converteix en estendard de la cultura emmordassada.
- Primera traducci que Riba havia fet el 1919: li sembla imperfecta, acadmicament
encarcarada.

El retorn a la ptria (com Ulisses) lempeny a traduir-la de nou, a ms de la seva

insatisfacci.

- El desembre de 1945 ja la t refeta, per les tasques dedici li ocupen dos anys. Ell mateix
tamb fa les gestions davant la censura.

Riba i la seva Odissea sn tolerats com a smbol de moderaci de les reivindicacions

catalanes.
LOdissea s smbol i excepci, i a la vegada regla de la repressi.

- El maig de 1948 passa la censura.

Estil
- Fidel a Homer, per sobretot smbol de la puresa de la llengua catalana.
- Traducci potica: escrita en cant en contra de les traduccions novellesques angleses.

Mentre la introducci de Rieu incorpora un resum de largument;

la de Riba parla de poesia, destil i de la nova concepci de lhexmetre.

14. Raons de dues recepcions oposades

Intencions diferents
Rieu: arribar als lectors duna manera planera sacrificant les caracterstiques de loriginal a
favor de la comprensi a langls.
Riba: forar el catal per deixar establert un text tan intocable com loriginal grec.
Intencions comunes
Rieu: pretn fer una versi popular i llegible, desprs de les traduccions en prosa que ja shan
fet en angls.
Riba: des de la seva posici modlica dins la cultura catalana de la postguerra, la seva
traducci ser un exemple. s lnic amb autoritat per desvirtuar lanterior traducci.
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

Comentaris elogiosos o reticents a ambdues traduccions

. A Rieu: provenen del sector social que fins llavors no havien tingut accs a lOdissea (de
lectors annims, premsa, notes publicitries...)
- Elogien que s un llibre a labast del pblic per un preu mdic; i nelogien les caracterstiques
materials (el fet que sigui de butxaca i de difusi milionria).
- Nelogien que possibiliti a aquest nou pblic viure lexperincia dentendre Homer, dentrarhi.
- Nova versi sense arcasmes ni cultismes, llegible.
- The Odyssey es considera una traducci model ds; i la llengua estndard del moment.
- Comentaris reticents:

es lamenta que calgui una versi novellada; per Rieu ha escollit produir el mateix
efecte sobre el nou pblic que lefecte que devia provocar loriginal, i per fer-ho cal
canviar el text
les solucions que ha trobat costen dacceptar, el que es guanya amb claredat es perd
amb fidelitat a loriginal.
Per la balana es decanta cap al costat positiu grcies al tema de ledici.
Newman: la vida dherois i Dus s massa allunyada de la realitat com per novellarho. No entn la fidelitat funcional al text grec (objectiu: fer-ho entenedor al nou
pblic), no tanta fidelitat a la lletra.

- A Riba: els comentaris es troben a la correspondncia de Riba amb altres intellectuals de

lpoca, a dietaris descriptors...
- Tradua per un pblic redut per de gran influncia social.
- Riba t una posici tan respectada que pot decidir quina s la llengua adequada per aquesta
societat a qui va dirigida la traducci.
- Per Riba, aquesta traducci s bsica per la continutat de la poesia catalana.

La traducci de lOdissea per ell s poesia pura diu que ha crescut el nombre de
lectors interessats en la literatura i en la poesia pura.

- s feina del traductor trobar els recursos de la llengua per poder enriquir el text i alhora
connectar amb el lector.
- El traductor mateix ha de saber els lmits: quants arcasmes i cultismes pot posar, quins calcs
pot incorporar... i aquests lmits poden ser criticats i discutits.
- En els comentaris sobre aquesta obra trobem el fet dhaver elevat el text catal la
traducci de Riba es considera un monument transcendental en la cultura catalana i en la
occidental (perqu el valor de la traducci ha fet que tamb el valor de loriginal increments).

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- El que ms sha comentat: ladaptaci del vers grec a lhexmetre catal aix fa que el
traductor shagi dallunyar de loriginal o forar molt el text catal. Hi ha discrepncies sobre si
la traducci de Riba va ser reeixida o no.
- Costa saber quin ress va tenir realment aquesta traducci a lpoca per culpa de la catica
situaci de leditorial catalana, perqu els comentaris eren molt ambigus i costava saber si hi
havia elogis amagats o eren comentaris de burla.

CONCLUSIONS
Traducci, edici, ideologia.
Aquest estudi ha servit per poder analitzar diacrnicament (tenint en compte levoluci al llarg
del temps) de traduccions catalanes de La Bblia i comparar les edicions anglesa i catalana de la
traducci de lOdissea.
- Els canvis histrics que sn el rerefons de les traduccions de La Bblia ajuden a entendre que
cal tenir present el context sociocultural per entendre les raons de divulgaci i expansi duna
traducci.
- Ambdues traduccions de lOdissea van rebre un gran prestigi.

Tot i les diferncies entre ledici de butxaca de Gran Bretanya i la situaci de

repressi de Catalunya, s simultnia la manera de funcionar de la traducci i la seva
dependncia als interessos ideolgics i de mercat.
Important conixer la relaci entre el llibre i el pblic lector leditor ha de ser jutge
dels gustos de la societat.

- La traducci dobres pot ser fruit dinteressos comercials(Odissea) o institucionals (Bblia).

- Els criteris dacceptaci a la cultura darribada poden dependre de la llengua usada en les
traduccions (Bblia) o el gnere ms llegit (Odissea).
- Quan sanalitzen les traduccions se sol mirar la fidelitat a loriginal sense tenir en compte el
sistema cultural receptor, que s qui estableix els criteris dacceptaci.

La relaci entre original i traducci no s digualtat (la suposada fidelitat) sin de

filiaci, diferent perqu el pblic s diferent. aquesta filiaci la veiem avui en dia en
els remakes de les pelis, en les adaptacions cinematogrfiques, en les novelles a partir
de guions...
Els traductors moderns tenen una idea semblant que la traducci ha de tenir una
relaci directa amb loriginal, per una relaci encara ms estreta amb mn cultural
receptor (aix, la traducci de Riba no pot usar la mateixa llengua que les bbliques,
perqu sn anys diferents i pblic diferent).
Per tant, la crtica es refereix ms a ladaptaci pblica que a la naturalesa especfica
del producte.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- Bblia i Odissea: no tenen un original nic, sin que s un recull que la tradici ha anat
formant i fixant. I ambds sn fruits de la manipulaci ideolgica els responsables del text
(en la Bblia, per exemple) pretenen convertir el seu en original, fins que arriba alg altre i el
substitueix.
- La distncia entre les traduccions de Riba i Rieu no s tan gran com la dambdues traduccions
i loriginal grec.

Rieu se centra en laspecte novellesc, Riba en la poesia.

Ambdues tenen la intenci de consolidar la fora ideolgica de lobra clssica traduda
i nexploten el prestigi:
- A Anglaterra: prestigi de modernitat
- A Catalunya: prestigi en la poesia
Mateixa funci sociocultural

- Principi dautoritat intellectual (deslliurar-se de la submissi a loriginal):

Rieu: llibertat de novellar i actualitzar

Riba: lliure de poetitzar.

- Catal de Riba: model de lestndard culte del catal; angls de Rieu: estndard dels anys 40.
- Els traductors no tenien gaire bon tracte (fins el 1964 no apareixia el seu nom a la
contraportada en edicions Penguin).
- Totes dues traduccions (Odissea, The Odyssey/ Bblia) esdevenen obres canniques: es
mantenen inamovibles al llarg del temps i actuen com a originals (es fan altres edicions a partir
daquestes).

No necessiten altres textos (la Bblia), poden funcionar per si soles sn com les
originals.
El traductor suplanta lautor (Odissea de Riba, Bblia de Montserrat...) i adquireix una
autoritat social (sel tracta com si fos lautor, se li encomana una versi infantil de
lOdissea a Riba, LUlisses de Riba).
Han passat 50 anys fins que shan revisat tals obres
- El 1991 es va publicar una revisi idntica de la traducci pel seu fill mateix (de Riva)
amb una introducci amb bibliografia, glossari, introducci al mn hellenstic... (ms
destinada a un pblic universitari i escolar).
- El 1993 es va reeditar pel centenari del seu naixement, per Carles-Jordi Guardiola,
amb alguns canvis que posa a la Nota (per no diu quins canvis).
- El 1992 sen va fer una adaptaci escolar a Valncia, per que fa referncies
constants a Riba. Comenta que la traducci de Riba sinterposa entre Homer i el lector
porta a plantejar-se la posici inamovible dalgunes traduccions (la Vulgata, la de
Riba...).

- Les traduccions bbliques canvien segons a quin pblic van dirigides (fidels, erudits, cultes).

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Resum del llibre

Gemma Muoz

- Les traduccions de Rieu i Riba shan convertit en marques didentitat literria de les dues
cultures, i tamb han marcat la manera dentendre les traduccions: all que els traductors
poden fer i el que el pblic espera.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)