1rempresa PDF

VIABILITAT DUN HOTEL A
QUERALT
TREBALL DE RECERCA 2011-2012
VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT
Treball de Recerca 2011-2012
NDEX
1. Resum / Abstract ....................................................................................................... 4
2. Introducci ................................................................................................................. 5
3. Santuari de Queralt .................................................................................................... 6
4. Presentaci del projecte ............................................................................................. 7
4.1. Origen del projecte ............................................................................................. 7
4.2. Antecedents del projecte .................................................................................... 7
4.3. Motivaci per a la realitzaci del projecte ......................................................... 8
4.4. Descripci del projecte ....................................................................................... 9
4.4.1. Lhotel: habitacions i facilitats ................................................................. 9
4.4.2. Distribuci de lhotel ............................................................................. 11
5. Estudi i anlisi de la viabilitat del projecte .............................................................. 13
5.1. Viabilitat comercial .......................................................................................... 13
5.1.1. Anlisi de lentorn general ..................................................................... 13
5.1.1.1.
Entorn econmic catal .............................................................. 13
5.1.1.2.
El turisme a Catalunya ............................................................... 14
5.1.1.3.
Entorn social. El Bergued ......................................................... 16
5.1.1.4.
Entorn legal ................................................................................ 17
5.1.2. Anlisi de la competncia ...................................................................... 20

5.1.2.1.
Oferta dallotjament ................................................................... 20
5.1.2.2.
Oferta hotelera ............................................................................ 20
5.1.3. Anlisi dels consumidors ....................................................................... 21

5.1.3.1.
Hotel ........................................................................................... 21
5.1.3.2.
Restaurant ................................................................................... 21
5.1.4. Estudi de la localitzaci ......................................................................... 22

5.1.5. Anlisi DAFO ........................................................................................ 23
5.1.5.1.
Estratgies .................................................................................. 23
5.2. Viabilitat econmica i financera ....................................................................... 24

5.2.1. La inversi en lempresa ........................................................................ 24
5.2.1.1.
Desemborsament inicial ............................................................. 25
5.2.2. El finanament ....................................................................................... 25

5.2.3. Previsi anual de despeses ..................................................................... 26
5.2.3.1.
Costos fixos ................................................................................ 26
5.2.3.2.
Costos variables .......................................................................... 29
5.2.3.3.
Altres costos ............................................................................... 30
5.2.3.4.
Amortitzacions ........................................................................... 31
5.2.4. Previsi anual dingressos ...................................................................... 31

5.2.4.1.
Ingressos bruts ............................................................................ 31
5.2.4.2.
Ingressos nets ............................................................................. 32
5.2.4.3.
Altres ingressos .......................................................................... 32
5.2.5. Pla de tresoreria anual ............................................................................ 33

5.2.5.1.
Fluxos nets de caixa ................................................................... 35
5.2.6. Mtodes de valoraci de la inversi ....................................................... 35

5.2.6.1.
Mtodes de selecci esttics ....................................................... 35
5.2.6.2.
Mtodes de selecci dinmics .................................................... 36
5.2.7. Punt mort o llindar de rendibilitat .......................................................... 38

6. La decisi de crear o no lempresa .......................................................................... 39
7. La constituci formal de lempresa ......................................................................... 41
7.1. Elecci de la forma jurdica .............................................................................. 41
7.2. Els trmits documentals .................................................................................... 41
7.2.1. Trmits generals: fiscals i jurdics ......................................................... 41
7.2.2. Trmits laborals ...................................................................................... 43
7.2.3. Trmits especfics .................................................................................. 44
7.3. Obligacions fiscals i locals ............................................................................... 44
7.3.1. Impost sobre el valor afegit .................................................................... 44
7.3.2. Impost de societats ................................................................................. 45
7.3.3. Impost sobre activitats econmiques ..................................................... 45
7.3.4. Impost sobre bns immobles ................................................................. 45
8. Lnies dactuaci de lempresa ................................................................................ 46
8.1. Pla de recursos humans i organitzaci ............................................................. 46
8.1.1. Poltica dels empleats ............................................................................. 47
8.1.2. Contractaci ........................................................................................... 48
8.2. Temporada alta i temporada baixa ................................................................... 48
8.3. Convenis ........................................................................................................... 49
8.4. Ofertes .............................................................................................................. 49
9. Conclusions ............................................................................................................. 50
10. Bibliografia .............................................................................................................. 51
3
1. RESUM / ABSTRACT
Resum
Lobjectiu daquest projecte s estudiar la viabilitat duna empresa lactivitat de la qual
ser lexplotaci dun hotel de tres estrelles amb cafeteria i restaurant al Santuari de
Queralt de Berga. El propsit primordial, doncs, s bsicament analitzar si lempresa
seria viable i en quin punt comenaria a obtenir beneficis.
Per tal de respondre a la qesti principal del projecte es duran a terme una srie de
procediments que nestudiaran la viabilitat i les possibilitats dxits a partir de diferents
criteris.
Primer de tot, es definir quin tipus dhotel podria triomfar a Queralt. Seguidament,
sanalitzar la situaci econmica i turstica que envolta el projecte a nivell comarcal i
de tot el territori catal. Una vegada analitzada, es comenar a estudiar la viabilitat des
de dues perspectives diferents: la comercial i leconomicofinancera. Finalment, si
lempresa resulta rendible, es determinar tant la forma jurdica com les primeres lnies
dactuaci.
Abstract
The aim of this project is to study the viability of a business which main activity is
running a three star hotel with a caf and a restaurant in the Queralt sanctuary of Berga.
The essential purpose is basically to analyse whether the company would be viable and
at which point it would start to obtain profits.
In order to answer the main project question some methods will be used to study the
viability and the success possibilities through different points of view.
First of all, has to be defined the kind of hotel that could succeed in Queralt.
Afterwards, research the economic and tourist position of local place and Catalan
region. Once analysed, the viability will be studied from two different views: the
commercial and the financial-economic one. Finally, if the company becomes
profitable, both legal form and first action lines have to be defined.
2. INTRODUCCI
Aquest treball de recerca consisteix en lestudi de la viabilitat duna empresa lactivitat
principal de la qual ser lexplotaci dun hotel de 3 estrelles amb cafeteria i restaurant
al Santuari de Queralt de Berga.
He escollit aquest tema, bsicament, per dues raons. La primera sorgeix de les ganes de
voler posar en prctica els coneixements assolits durant el batxillerat econmic que estic
cursant; i la segona, intentar esbrinar quina s la causa per la qual els projectes de posar
novament en marxa Queralt, ja sigui amb la creaci dun hotel, lobertura dun
restaurant o, simplement, potenciar-ho tursticament amb diferents activitats, no
sacaben de dur a terme.
La metodologia emprada ha estat, primer de tot, fer una recerca dinformaci de la
histria de Queralt i de la seva situaci actual; aix com de la conjuntura turstica i
econmica a Catalunya i el Bergued; i, en segon lloc, utilitzar diversos conceptes
econmics i empresarials per tal destudiar la viabilitat del projecte prpiament dita
arribant a una conclusi final.
El treball, per tant, es pot dividir en quatre parts. Primer es contextualitza la situaci
actual de Queralt i es presenta el projecte. En segon lloc sestudia i sanalitza la
viabilitat del projecte des de dos punts de vista: el comercial i leconomicofinancer;
considerant diversos aspectes com la situaci econmica i turstica, la competncia, la
localitzaci, la inversi de capital, la previsi anual dingressos i despeses, entre
daltres. Un cop estudiada la viabilitat, sarriba a una conclusi final que determinar si
el projecte s rendible o no; i, finalment, si aquest s viable, es definir la forma jurdica
de lempresa i sestabliran les principals lnies dactuaci com el pla de recursos
humans, lelecci de temporada alta i temporada baixa o les promocions que es podrien
oferir en un primer moment per tal de donar a conixer el nou hotel.
3. EL SANTUARI DE QUERALT
El santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt, la ms meridional de les Serres
Exteriors del Prepirineu bergued, situada al nord oest de la ciutat de Berga. Est situat
a una alada de 1.200 metres i per la seva peculiar ubicaci se lha anomenat el balc
de Catalunya. Lamplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen
pujar a Queralt. Lindret on avui saixeca el santuari correspon, segons sembla, a lespai
que hauria ocupat el castell de Guillem de Bergued.
El conjunt de Queralt lintegren el santuari on es venera la imatge de la Mare de Du de
Queralt, que forma part del bisbat, i un notable edifici annex que acoll al seu moment
lhostatgeria del Santuari on avui hi ha el bar i lestaci del funicular inclinat, que shi
accedeix des dels aparcaments. Tamb sha de considerar part del santuari lesglsia de
La Cova on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Du.
L'actual esglsia s un edifici construt al segle XVIII. El temple s d'estil renaixentista i

es compon d'una nau central amb dues de laterals. T una sagristia molt espaiosa i,
damunt daquesta, hi ha el cambril de la Mare de Du.
La portalada que dna accs al temple s una obra molt simple per molt ben trobada a
la funcionalitat originria de l'edifici. Als anys setanta s'acab el campanar (una torre
circular que s'aixeca independent al costat de l'esglsia) i s'hi collocaren les noves
campanes. Als anys 90 es va fer una restauraci definitiva de l'interior de l'esglsia i el
cambril. Darrerament, s'han emprs les ltimes reformes importants per a la conservaci
del Santuari com sn la costosa separaci de les parets de l'esglsia i la roca viva; aix
com la resoluci definitiva dels fums dels llantions amb la construcci d'un nou espai
que ha originat una nova capella lateral.
Tamb forma part del santuari un segon edifici annex a l'esglsia. Es tracta d'un espai
gran i espais, condicionat per a rebre grups, i duns petits pisos que ms endavant els
turistes podran llogar per perodes de temps concrets.
4. PRESENTACI DEL PROJECTE

4.1. Origen del projecte
Lorigen del projecte recau en un gran afany per part de lAjuntament de Berga per tal
de recuperar i remodelar la part pblica del Santuari de Queralt, s a dir, el prquing, el
servei de funicular, el bar, el restaurant i lhostatgeria.
Des de lany 2002 la concessi per gestionar lhotel Berga Park i les installacions del
Santuari de Queralt en el vessant turstic ha estat en mans duna empresa anomenada
Inberga Tur S.L. Aquesta, per problemes econmics, no ha sigut capa de tirar endavant
el projecte de la remodelaci que es proposava en les bases del contracte i noms ha
mantingut la gesti del bar i del funicular -oberts diriament de 10h a 18h exceptuant els
dilluns-. Per tant, lAjuntament de Berga ha decidit i aprovat unnimement rescindir el
contracte amb aquesta empresa el 23 setembre de 2011 per manca dinversi i per no
complir els punts previstos. En aquest moment, lempresa haur de tornar les claus de
lhotel Berga Park i de les installacions del santuari de Queralt i els 2.721.332,60 amb
motiu de les despeses, el manteniment i el crdit concedit per lInstitut Catal de
Finances.
4.2. Antecedents del projecte
La primera-casa ermita de Queralt, de la qual gaireb no hi ha notcies, fou bastida,
probablement al mateix indret que lactual, al segle XIV conjuntament amb el santuari.
Aquesta primera hostatgeria, amb el pas del temps, es va comenar a ampliar, remodelar
i reconstruir segons les necessitats, configurant-se mica en mica laspecte compositiu i
volumtric de ledifici actual.
Al segle XVII, lhostatgeria tenia laspecte de casa pairal amb una planta baixa i dues
ms elevades. Aquesta comunicava el temple amb les dependncies.
Al segle XIX, tant lhostatgeria com el santuari van ser afectats per un seguit
desdeveniments: al 1823 hi va haver una ordre densorrament que no sarrib a complir
del tot; al 1835, el santuari es va convertir en fortalesa i pres, amb les conseqncies
que aquesta transformaci comporta; al 1840 les tropes del general Espartero van calar
foc a lhostatgeria fortificada; al 1856, durant la reorganitzaci del sometent, es va
collocar a la faana runosa una lpida amb la divisa Pau, pau i sempre pau, encara
7
avui existent; al 1861 es van invertir quantitats importants en la reparaci per entre el
1872 i 1876, durant la darrera Guerra Carlina, Queralt va ser convertida, novament, en
fortalesa; i, finalment, a lany 1877, va comenar la restauraci definitiva, on safegeix
la tercera planta que no sobrir interiorment fins desprs de la Guerra Civil.
Lany 1953 va desaparixer la tpica
cuina popular de la planta baixa i shi va
installar lactual bar-menjador. Desprs
de la separaci de bns, lany 1973, entre
el bisbat i lajuntament; lany 1975 es va
construir lactual botiga de records. Al
1978, el foc que devast gran part de la
muntanya de Queralt va malmetre tamb Imatge I. La desapareguda cuina popular del santuari.
part de la faana principal i de la teulada
Font: lErol.
de lhostatgeria, que van ser adobades al 1979. La faana va ser restaurada i escatada
juntament amb la lateral del santuari per tal de donar unitat al conjunt.
Al 1927, lhostatgeria fou ampliada amb el cos dedifici que es troba arribant a m
dreta. Aquest cos era ampliaci de la casa del masover; les dues plantes inferiors
estaven destinades a casa del masover i magatzem; i les dues superiors, a menjador i
habitacions, comunicades a travs del cos principal.
Lany 1964 sampli novament el menjador que ocup lespai de leixida i,
aproximadament, fa uns vint anys, sinaugur lascensor inclinat o funicular que encara
existeix actualment.
Al llarg dels anys, a ms, sha inaugurat el Cam dels Bons Homes que ha atret ms
visitants als entorns de Queralt; per tamb hi ha hagut incidncies importants, com
quan es va cremar la cuina i es va haver de tancar el restaurant.
4.3. Motivaci per a la realitzaci del projecte
La motivaci per dur a terme aquest projecte sorgeix a partir de dues raons. Per una
banda, a causa de la necessitat de posar novament en marxa lhostatgeria de Queralt
juntament amb el bar-restaurant abans de lany 2016, en el qual se celebrar el centenari
de la Coronaci de la Mare de Du de Querat i es preveu un gran nombre de visites. I
per laltra, intentar descobrir quin s el motiu pel qual la part pblica de Queralt ha estat
tants anys abandonada i ning ha sigut capa de reactivar-la.
4.4. Descripci del projecte
El projecte daquest treball de recerca consisteix en lestudi de la viabilitat i el
desenvolupament dun hotel de 3 estrelles situat al Santuari de Queralt, a Berga, que
disposi de servei dhostatgeria i de restauraci.
La creaci daquest hotel sorigina a partir de la idea de reobrir lantiga hostatgeria del
Santuari de Queralt; aix com de lantic restaurant i del bar, que actualment segueix en
funcionament.
La proposta s aconseguir un hotel que estimuli els sentits i que mostri la filosofia i el
carcter mgic de la muntanya i el santuari de Queralt. Lhotel, per tant, ser nic en les
seves caracterstiques; no noms pels serveis oferts, sin tamb pel seu valor simblic
dins la zona: La muntanya de Queralt s, senzillament, meravellosa. [...] El panorama
que s'ofereix des de Queralt s fascinant, captivador per la seva bellesa i la seva
varietat. A desgrat de la seva amplitud, no ofereix aquelles llunyanies excessives que
desdibuixen i barregen les coses. Tot sembla proper, a l'abast de la mirada. Sense
secrets, sense mistificacions.1
El repte s dissenyar un hotel amb identitat i carcter, on el client tingui una experincia
nica descobrint la veritable essncia de lindret.
Tenint en compte aquests objectius, lhotel del santuari de Queralt estar destinat a:
Retirs espirituals o dallament.
Turisme orientat a lentorn natural que envolta la zona durant les quatre
estacions de lany.
Allotjament per als visitants del Cam dels Bons Homes.

4.4.1. Lhotel: habitacions i facilitats
Lhotel disposar de 20 habitacions amb capacitat per 51 persones distribudes de la

segent manera:
Mn. Josep Armengou 'El Santuari de Queralt' Ed. Montblanc-Granollers 1971.

9
12 habitacions dobles amb opci a s individual.

5 de les quals estaran destinades a lallament; estran insonoritzades i no
comptaran amb televisi ni telfon.
5 habitacions junior (capacitat per a 3 persones).
3 suites junior amb dos banys (capacitat per a 4 persones).
Lhotel, a ms, disposar de llits supletoris i bressols per si fos necessari installar-los en
alguna habitaci.
Equipament de les habitacions:
Climatitzaci.
Llit doble (habitaci doble), llit doble ms llit individual (habitaci junior), llit
doble ms dos llits individuals (suite junior).
Joc de llenols, funda nrdica i coixinera.
Tauletes de nit.
Calaixera.
Armari.
Penjadors.
Taula escriptori amb la seva respectiva cadira.
Butaca.
Televisi de pantalla plana.
Telfon.
Caixa forta.
Mini bar.
Lmpada de peu.
Lmpada de sostre.
Lmpades de paret.
Paperera.
Portamaletes.
Equipament dels lavabos de les habitacions:
Bany complet amb WC, lavabo, dutxa i bidet.
Assecador de cabell.
Mirall daugment.
10
Joc de tovalloles (3 mides).
Kit dhabitacions.
Facilitats i serveis de lhotel:
Prquing.
Gimns (5).
Recepci 16h (07.00-23.00). Els clients disposaran duna clau daccs a ledifici
per entrar durant lhorari nocturn.
Cafeteria.
Restaurant.
Salons privats.
Guardaequipatges.
Internet WI-FI gratut.
Servei de premsa.
Accs minusvlids.
Ascensor.
Terrassa.
Servei de bugaderia.
Informaci turstica.
4.4.2. Distribuci de lhotel
Lhotel constaria de 5 plantes; dues per sota del nivell de la placeta, des don saccedeix
a lhostatgeria, i dues ms per sobre daquesta. La distribuci de les quals seria la
segent2:
En el nivell -2, coincidint amb el peu del mur de leixida, trobarem laccs que es
realitza des de les escales darribada i, possiblement, al qual tamb shi podria accedir a
partir duna nova parada de lascensor inclinat. En aquesta planta hi hauria una part
destinada el pblic que constaria dun vestbul des del qual saccediria a una installaci
de gimns compresa per un distribudor, uns vestidors, una piscina i una sauna. Destinat
a serveis interns de lhotel, trobarem un magatzem al qual tamb shi podria accedir des
de lexterior.
Distribuci segons el projecte Remodelaci de Queralt de larquitecte Joan Manuel Serarols Balls.
11
Al nivell -1 es trobaria lespai de benvinguda del santuari i, per tant, hi hauria uns
serveis higinics destinats als visitants.
En aquest nivell tamb trobarem sales de mquines i installacions, i una cuina
convenientment compartimentada.
El nivell 0 s la planta a cota de la placeta que dna accs a lhotel, on es trobarien els
espais de benvinguda. Aquest accs es realitzaria tant per lascensor inclinat com a peu
per les escales. En aquest nivell trobarem la recepci, loficina de direcci, lespai
darribada de lascensor i una cafeteria que disposaria de terrassa inclosa.
A partir de la recepci i a travs dun distribudor saccediria a la botiga de productes
comarcals (actualment ja oberta i atesa pels guardians de Queralt) i al menjador amb
una capacitat de fins a 260 comensals, tot i que generalment estaria destinat a 60
comensals. Aquest menjador, a ms, tamb seria un mirador amb unes possibilitats de
contemplaci del paisatge que envolta Queralt. Laccs des de la cuina es realitzaria
prviament per un office.
Des del mencionat distribudor, tamb saccediria a un sal que serviria de suport del
menjador i al vestbul de la sala central de lhotel, on hi ha una escala de tipus imperial
que cal preservar. Distributs per tota la planta, a ms, hi hauria varis nuclis sanitaris.
Al nivell 1 shi accediria des de lescala imperial i des de qualsevol dels dos ascensors
destinats al pblic. En aquest nivell trobarem una terrassa destinada a realitzar aperitius
(ja que disposar dun magatzem i dun accs directe des de la cuina), amb la
possibilitat dinstallar-hi una petit bar a lestiu i utilitzar-la de solrium. A ms a ms,
aquest pis tamb disposaria de salons privats per a la realitzaci desdeveniments i
reunions.
En aquest nivell hi comenarien a haver les habitacions. Des del vestbul podrem
accedir a dues habitacions dobles, una habitaci junior i una suite junior amb dos banys.
Els nivells 2 i 3 estarien destinats bsicament a habitacions. Disposarien dun gran
distribudor en el qual sintegraria lescala imperial i hi hauria 8 habitacions a cada
planta: cinc habitacions dobles, dues habitacions juniors i una suite junior amb dos
banys.
12
5. ESTUDI I ANLISI DE LA VIABILITAT DEL PROJECTE

5.1. Viabilitat comercial
5.1.1. Anlisi de lentorn general
5.1.1.1. Entorn econmic catal
Segons la nota de conjuntura econmica del darrer informe trimestral de lany 2011
sobre lanlisi de levoluci de leconomia catalana i el seu entorn, els trets ms
destacats sn els segents3:
Les previsions de leconomia mundial

continuen
sent
positives,
per
els
problemes del deute sobir de la zona euro

i lelevat dficit fiscal dels EUA han
complicat
el
panorama
internacional.
Leconomia espanyola pateix molt de prop

la inestabilitat financera.
Leconomia catalana recupera el segon

trimestre un creixement intertrimestral
positiu, del 02%, per la taxa interanual
cedeix fins a un 07%. Les explotacions de
Grfic I. Evoluci del PIB a Catalunya.
bns i el turisme donen suport a lactivitat Font: Idescat.

industrial (que tot i aix salenteix) i a la del sector de serveis (que es mant). La
construcci empitjora pel fre de lobra civil.
Les exportacions de bns sumen 17 mesos consecutius de creixements de dos

dgits. Enguany de gener a maig han augmentat un 173%. Es recuperen els
mercats de la zona euro i es moderen els mercats extracomunitaris.
La debilitat de leconomia i la manca de confiana han fet retrocedir locupaci

laboral un 02% en el segon trimestre (a Espanya, un 09%). La taxa datur es
redueix al 181 % per lalentiment del creixement de la poblaci activa.
Desprs darribar al 38% a labril, els preus de consum han anat de baixa. El
mes de juny la inflaci se situa en el 33% i lindicador avanat espanyol del
mes de juliol anuncia la continutat daquesta tendncia.
Document extret del butllet nmero 69 (juliol 2011) de la 'Nota de Conjuntura econmica per la
Generalitat de Catalunya.
13
Els costos salarials ordinaris augmenten el primer trimestre un 1% mentre que

les tarifes salarials dels convenis de nova signatura es moderen respecte de les
revisions dels convenis pluriennals signats altres anys.
El crdit concedit al sector privat ha tornat a caure durant el primer trimestre, un

16%, en especial en la construcci i la indstria, i la morositat continua
avanant. Els dipsits bancaris es desacceleren.
LIBEX 35 pateix a el juliol fortes prdues que absorbeixen els beneficis anuals
anteriors. La inestabilitat financera de la zona euro i lala de la prima de risc del
deute espanyol passen factura.
Fins al juny els ingressos de la Generalitat han caigut un 37%, i les despeses, un
68%. La recaptaci tributria de la Generalitat en aquest perode baixa un 13% i
la que fa lAdministraci central a Catalunya augmenta un 7%.
Taula I. Evoluci del producte interior brut a Catalunya. Font: Idescat.
5.1.1.2. El turisme a Catalunya

Actualment, el turisme a Catalunya t un paper dual. Per una banda s un pas receptor
de turistes, i per tant, beneficiari dels resultats positius que proporciona una activitat
econmica daquesta naturalesa; i per laltra, s un pas emissor de turistes i, en
conseqncia, pot contribuir a lexpansi a altres destinacions dun turisme de qualitat,
sostenible i responsable a travs de lactitud i el comportament dels catalans que
circulen pel mn.
Visitants i pernoctacions
Catalunya va rebre, lany 2009, un total de 379 milions de turistes, dels quals 136 eren
estrangers. A aquests cal afegir-hi 14 milions ms de visitants que no van pernoctar-hi,
s a dir, que van fer una excursi dun dia o que estaven de pas.
14
Els visitants estrangers van acumular 103 milions de pernoctacions, amb una estada
mitjana dentre 7 i 8 dies. Daltra banda, la seva despesa total fou de gaireb 10.000
milions deuros.
Les cinc procedncies principals les podem veure en el segent grfic:
PERCENTATGE DE TURISTES I PERNOCTACIONS PER PASOS

30
20
10
0
Frana
Alemanya
Regne Unit
% Turistes
Itlia
Blgica i
Pasos Baixos
% Pernoctacions
Grfic II. Percentatge de turistes i pernoctacions per pasos. Font: Generalitat de Catalunya.
Aquest histograma ens mostra els pasos de lEuropa occidental que aporten el 639%
dels turistes estrangers que arriben a Catalunya, els quals hi fan el 685% de les
pernoctacions.
Impacte econmic
Segons els estudis de limpacte econmic del turisme duts a terme lany 2006, el
turisme genera l11% del PIB de Catalunya. Dades ms recents de linforme dHosteltur
el situaven en el 12%. Aquest percentatge s el resultat dafegir-hi lactivitat productiva
destinada al turisme procedent de diversos sectors com la restauraci, la indstria
alimentria, el transport o el comer.
Daltra banda, sestima que ocupa entre 3504 i 3718 mil persones, la qual cosa
representa aproximadament el 17% de la poblaci activa del sector de serveis i l11% de
la poblaci activa total.
Turisme a Catalunya durant lany 2011
Enguany el nombre de turistes estrangers fins al mes de juny ha crescut un 39% i la
despesa turstica ha augmentat fins a un 78%. El sector hoteler, amb un creixement del
15
13% de les pernoctacions hoteleres de

turisme estranger, s el ms beneficiat. No
obstant aix, les pernoctacions del conjunt
del turisme estatal (el catal i el de la resta
dEspanya) han baixat un 42%, en especial
arran de la reducci de les pernoctacions del
turisme interior catal, que cauen un 74%, i
tamb per causa de la reducci del 2% del
turisme procedent de la resta dEspanya. Taula II. Indicadors del sector turstic. Font:
Laugment de la demanada hotelera i les Idescat.
bones expectatives de la temporada destiu shan tradut en una poltica de preus a
lala, que el juny tornen a situar-se al nivell de principis del 2009.
5.1.1.3. Entorn social. El Bergued
El Bergued s una comarca a linterior de Catalunya de 41.6834 habitants i una
superfcie total de 1.18489 km2; donant lloc a una mitjana de 35,23 hab/km2.
Berga, juntament amb altres municipis, es troba a la meitat meridional sud coneguda
com el Baix Bergued. Aquesta zona s la ms poblada de la comarca i es caracteritza
per tenir un clima mediterrani amb una lleugera tendncia continental. Les
precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900mm i les temperatures
mitjanes anuals se situen entre els 11 i els 13, amb hiverns freds i estius no
excessivament calorosos.
Lactivitat econmica principal del Bergued s la indstria i la mineria, que en els
darrers anys ha sofert fortes crisis. Actualment lactivitat industrial es localitza
preferentment entre Berga i Puig-Reig. La potenciaci de leix del Llobregat amb
lobertura del Tnel del Cad i la millora de les carreteres que hi accedeixen han
millorat les perspectives de lactivitat econmica del Bergued. Lagricultura, la
ramaderia i laprofitament forestal sn activitats complementries. El turisme, per la
seva part, s un factor de retenci demogrfica. Moltes cases de pags sestan
reconvertint en residncies de turisme rural i diversos establiments de restauraci obren
al llarg de lany.
Dades del 2010 segons lInstitut Estadstic de Catalunya (Idescat).

16
Lany 2008, el Bergued va registrar un PIB per capit de 174 milers deuros per
habitant. Actualment, el grau datur s del 7,2% de la poblaci; del qual un 6,9%
aproximadament fa referncia al sector de lhostaleria.
5.1.1.4. Entorn legal
Procediment
Objecte del contracte
Contracte administratiu especial per a latorgament duna concessi demanial5 sobre el
b municipal hotel escola i contracte privat de ladministraci per a la constituci dun
dret de superfcie sobre el b municipal hostatgeria del Santuari de Queralt, amb
contracte accessori de servei pblic per a la gesti de lascensor inclinat de la muntanya.
Clusules
El recull de clusules ms importants del contracte administratiu sn les segents:
Concessi
La concessi satorga per ubicar un hotel de tres estrelles amb servei de restauraci i un
centre docent que imparteixi ensenyament reglat o no, en les matries daquesta famlia
professional
dhostaleria
turisme
sobre
altres
disciplines
que
siguin
complementries, dins de la construcci existent.

El contractista podr realitzar al seu crrec, amb lautoritzaci de lAjuntament Berga,
les millores necessries per adaptar les installacions a la funcionalitat de les seves
activitats.
El concessionari podr realitzar, a partir que prengui possessi del b, exclusivament les
modificacions a linterior de ledificaci que siguin necessries per al desenvolupament
del seu projecte de gesti, per a laplicaci del projecte formatiu, per al manteniment de
lactivitat segons els estendards de qualitats exigits a lestabliment de la categoria del
que subicar a la concessi, per al manteniment o increment de la categoria hotelera, o
per al compliment de la legislaci sobre intervenci integral de ladministraci
ambiental.
5
Una concessi demanial s un ttol que atorga a una persona, tant fsica com jurdica, el dret a ls
privat i temporal dun b o dret de domini pblic.
17
La concessi vigir durant un termini mxim de cinquanta anys des de la formalitzaci

del contracte. Els licitadors podran oferir la reducci del termini de vigncia mxim, en
el qual cas la vigncia ser el termini ofert per ladjudicatari.
Condicions mnimes
Les caracterstiques especfiques de lestabliment a construir sn les segents:
La inversi mnima a realitzar en obra civil per a la construcci de lhostatgeria

ser de 1.350.000 euros, IVA excls.
El menjador haur de tenir una capacitat mnima de 100 comensals, a banda de

disposar dels espais complementaris per al correcte funcionament de lactivitat
del restaurant.
El nombre dhabitacions de lhotel ser com a mnim de 14.
Obligacions del contractista

Sn obligacions del contractista:
Tenir concertada i vigent una assegurana de responsabilitat civil amb la
cobertura dun risc de, com a mnim, fins a 600.000 euros.
Mantenir en funcionament lascensor inclinat durant lhorari establert i repararne totes les possibles averies.
Cnon a crrec del contractista
Per a la concessi demanial, sacreditar un cnon a crrec del contractista i a favor de
lAjuntament limport del qual ser un mxim de 658.305,85 euros. El superficiari
deur a lAjuntament una pensi de 10.800 euros anuals, com a mnim, a partir que
conclogui el perode de carncia6 i fins a lextinci del dret.
Garanties
Les garanties per fer front a les responsabilitats que es derivin del projecte seran de
6.000 euros la provisional i de 48.000 euros la definitiva. Ambdues es constituiran en
els termes de la legislaci sobre contractes de les administracions pbliques. La garantia
El perode de carncia sinicia quan el contractista disposa dautoritzaci de lAjuntament per utilitzar
la darrera fase de les obres i conclou al cap de tres anys.
18
definitiva es reajustar cada cinc anys segons lincrement que experimenti el sistema
dndexs de preus al consum durant el mateix termini.
Aval per licitar
El licitador ha de disposar dun aval bancari per import de 800.000 euros que garanteixi
la totalitat de les obligacions de pagament del cnon concessional i del capital de
loperaci de crdit.
Aquest aval ser substitut per un segon aval per import de
498.35352 euros una vegada saprovi una certificaci dobres limport a lorigen de la
qual iguali o superi els 800.000 euros.
Caracterstiques del contractista
El contractista haur de reunir les caracterstiques de solvncia econmica i financera
segents:
Gaudir dun capital social desemborsat de, com a mnim, 180.000 euros.
La solvncia tcnica i professional dels licitadors haur de consistir, al menys, en

disposar de personal vinculat a lactivitat que tingui titulaci o experincia acreditada en
cadascun dels mbits segents:
Gesti hotelera.
Gesti de restaurants.
Formaci en lmbit turstic, hoteler i de la restauraci.
Procediment de sollicitud
A lhora de sollicitar la concessi administrativa, shauran de presentar, bsicament,
tres documents7:
El model de declaraci allegant que el contractista no es troba incurs en

prohibici per contractar amb les administracions pbliques.
El model de sollicitud per a la presentaci de la plica.
El model de document doferta econmica per al contracte sobre constituci del

dret de superfcie.
Model dels documents a lannex A.

19
5.1.2. Anlisi de la competncia

5.1.2.1. Oferta dallotjament
Tipus destabliment
Cmpings
Turisme rural
Hotels i pensions
Apartaments turstics
Albergs
Cases de colnies i
campaments juvenils
Refugis
Total
N destabliments
18
129
47
5
4
N de places
5.318
1.192
1.269
74
403
% s./total
54,09
12,12
12,91
0,75
4,09
11
14
228
1.028
546
9.830
10,45
5,55
100
Taula III. Oferta dallotjament al Bergued (2011). Font: Oficina de Turisme del Bergued.
Tipus destabliment
Cmpings
Turisme rural
Hotels i pensions
Apartaments turstics
Albergs
Cases de colnies i
campaments juvenils
Refugis
Total
N destabliments
1
3
6
1
N de places
500
16
349
190
% s./total
47,39
1,51
33,08
18,00
11
1.055
100
Taula IV. Oferta dallotjament al municipi de Berga (2011). Font: Oficina de Turisme del B.
5.1.2.2. Oferta hotelera

Categoria
N destabliments
Hotels de 3*
6
Hotels de 2*
8
Hotels de 1*
6
Apartahotels de 3*
1
Pensions de 2*
11
Pensions de 1*
15
Total
47
N dhabitacions
164
149
68
8
140
138
667
N de places
321
284
131
22
266
245
1.269
Taula V. Oferta hotelera al Bergued (2011). Font: Oficina de Turisme del Bergued.
Categoria
Hotels de 3*
Hotels de 2*
Hotels de 1*
Pensions de 1*
Total
N destabliments
2
1
1
2
6
N dhabitacions
118
37
10
21
186
N de places
231
66
19
33
349
Taula VI. Oferta hotelera al municipi de Berga (2011). Font: Oficina de Turisme del Bergued.
20
5.1.3. Anlisi dels consumidors

5.1.3.1. Hotel
Tenint en compte les estadstiques que publica anualment lInstitut dEstadstica de
Catalunya (Idescat) sobre el grau docupaci en els establiments hotelers catalans, sha
arribat a la conclusi que el grau docupaci diria en temporada alta ser del 75% (38
persones) i en temporada baixa, del 45% (21 persones).
En el cas de temporada alta; per una banda, sha baixat la ocupaci respecte els
establiments de platja ja que aquests acostumen a tenir una mitjana del 80% i poden
arribar a assolir el 100% en els mesos ms turstics; i per laltra, sha tingut en compte
que cada vegada ms la gent decideix estiuejar a la muntanya per tal de buscar
tranquillitat i escapar de les platges massificades i plenes de turistes estrangers. En
temporada destiu, a ms, hi ha moltes activitats que es poden dur a terme pels voltants
de lhotel com ara caminades o esports daventura.
En temporada baixa, sha previst que la ocupaci seria aproximadament de la meitat de
la capacitat de lhotel ja que no s una zona molt freda i est envoltada dun turisme
orientat a diversos aspectes com ara lesqu a lhivern o la recerca de bolets a la tardor.
En ambds casos, sha tingut en consideraci que, actualment, com a conseqncia de la
situaci de crisi, ja no es viatja tant a lestranger i els turistes prefereixen anar de
vacances a llocs ms propers.
5.1.3.2. Restaurant
En el cas del restaurant, sha de distingir entre tres tipus de consumidors.
En primer lloc, el restaurant comptaria amb els mateixos clients de lhotel. Per
esmorzar, com que lhotel es troba allat, es calcula que gaireb tots els allotjats
utilitzarien el buffet que proporciona lhotel, un element cada vegada ms popular entre
els turistes. Per dinar el nombre de clients de lhotel que utilitzarien el servei del
restaurant no seria gaire elevat ja que la gent acostuma a fer turisme tot el dia fora de
lhotel. I per sopar, en canvi, ja hi tornaria a haver un percentatge elevat de clients que
emprarien el servei de restaurant ja que, desprs de tot el dia fora, aquests acostumen a
tornar al vespre a lhotel i ja quedar-shi a dormir.
21
En segon lloc, el restaurant comptaria amb clients externs a lhotel, s a dir, persones de
les rodalies. Els clients potencials es trobarien en persones a qui no els importa
desplaar-se si la qualitat i el servei son bons. Com que pels voltants de Berga no hi ha
molts restaurants daquest nivell ni daquest estil, s a dir, que disposin de lentorn i de
les vistes que ofereix Queralt, es preveu que un gran nombre de persones pujaran a
Queralt per dinar i per sopar durant la setmana i, sobretot, durant el cap de setmana.
En tercer lloc, tamb sha estimat el nombre desdeveniments que podrien tenir lloc
durant lany. Aquests esdeveniments estarien dividits en tres grups: els grans, els
mitjans i els petits.
Es consideren esdeveniments grans aquells que comporten una mitjana de 120
comensals, com per exemple els casaments. Tenint en compte que a lany 2011 noms
han tingut lloc 7 casaments al Santuari de Queralt, sha previst que el restaurant podria
comptar amb 5 esdeveniments anuals daquest tipus.
Els esdeveniments mitjans sn aquells que comporten una mitjana de 50 persones, com
comunions, noces de plata i or, o dinars i sopars dempreses grans. El restaurant podria
comptar amb uns 30 esdeveniments anuals daquest estil, sobretot en dates
assenyalades.
Per ltim, es consideren esdeveniments petits aquells que comporten una mitjana de 25
persones, com per exemple dinars i sopars dempreses petites o reunions damics i
familiars. Aquests esdeveniments sn dels que sen produirien ms anualment,
aproximadament uns 40, ja que no noms succeeixen en dates assenyalades sin que
poden tenir lloc durant qualsevol dia de la setmana.
5.1.4. Estudi de la localitzaci
La localitzaci s laspecte primordial daquest projecte hoteler ja que s a partir del
qual shan tingut en compte tots els altres factors.
Tot i aix, no sha hagut de fer una selecci daquesta localitzaci ja que es tracta de la
reconstrucci duna hostatgeria que ja havia existit anteriorment. Concretament, lhotel
estar situat a ledifici annex de lesglsia del Santuari de Queralt, a Berga.
22
Accessos
La nica via per la qual es pot accedir a Queralt s per la carretera que va de Berga a St.
Lloren de Morunys. Des de lEix del Llobregat (C-1411/E-9) cal accedir a Berga per
lentrada nord i seguir en direcci St. Lloren de Morunys (BV4241). A tres o quatre
quilmetres, a m dreta, hi ha el trencant per pujar a Queralt. s la mateixa carretera que
va als Rasos de Peguera (BV4242). Ja a Queralt shi troba un aparcament senyalitzat
amb una capacitat per a un centenar de vehicles.
5.1.5. Anlisi DAFO
Anlisis de lempresa
Anlisis de lentorn
Debilitats
Amenaces
D1. Situaci: allat de Berga.
A1. Competncia: altres allotjaments a
D2. Accs: nica carretera.
linterior de la poblaci.
D3. Possible tancament durant els mesos
A2. Soledat de lestabliment i possible
de desembre-febrer per causes
sentiment de por per part dels clients.
meteorolgiques.
Fortaleses
Oportunitats
F1. Situaci: zona nica.
O1. Novetat.
F2. Allament: retirs espirituals i
O2. Augment del turisme a Queralt i al
preparacions destudis.
Bergued.
F3. Entorn natural.
O3. Augment de casaments a Queralt.
F4. Allotjament a linici o final del Cam
O4. Convenis amb empreses desports
dels Bons Homes.
daventura.
Taula VII. Matriu DAFO. Font: prpia.
5.1.5.1. Estratgies
Estratgies ofensives (FO s de les fortaleses per aprofitar oportunitats). Grcies a
la zona nica en la que es troba lhotel, a ms del turisme corrent, aquest aportar
activitats niques a la comarca com ara retirs espirituals o habitacions en les quals les
persones es podran isolar per tal de preparar estudis o, simplement, reflexionar.
Estratgies de reorientaci (DO vncer debilitats aprofitant oportunitats). Tot i que
la situaci de lhotel es podria considerar com a una debilitat, sintentar aprofitar-la
23
com a una oportunitat ja que podr oferir un turisme nou i diferent a lhabitual, amb
molta tranquillitat i espais naturals irrepetibles a la comarca.
Estratgies defensives (FA s de fortaleses per evitar amenaces). Per tal devitar la
sensaci de soledat i dallament deguda a la situaci de lhotel, hi haur bona
illuminaci per tota la zona; des de la carretera que surt des de Berga fins a
lestabliment i els seus voltants.
Estratgies de supervivncia (DA reducci de debilitats per evitar amenaces).
Caldr mantenir un bon contacte amb el Parc de Conservaci de Carreteres de Berga per
tal de reduir els possibles problemes que es puguin derivar de la via daccs a Queralt.
5.2. Viabilitat econmica i financera
5.2.1. La inversi en lempresa
Qualsevol projecte dinversi implica la immobilitzaci duns recursos durant un
perode de temps i lesperana dobtenir uns ingressos superiors a la immobilitzaci
dels diners. s per aix que qualsevol inversi queda caracteritzada, des del punt de
vista financer, pel corrent de pagaments i cobraments que genera en lempresa durant el
temps que dura.
Com que en aquest projecte ens trobem davant duna inversi molt important, s
primordial saber-ne les caracterstiques financeres, que sn les segents:
a) Desemborsament inicial. s la quantitat que es desemborsa en el moment
dadquirir els elements dactiu. s lanomenat moment zero i acostuma a ser el
pagament ms alt.
b) Durada temporal de la inversi. s el nombre danys durant els quals saniran
produint entrades i sortides de diners com a conseqncia de lexecuci del
projecte dinversi.
c) Els fluxos nets de caixa. Representen la diferncia entre els cobraments i els
pagaments previstos (ats que sn futurs) que suporta lempresa durant cadascun
dels perodes que dura la inversi com a resultat del desenvolupament del
projecte.
d) Valor residual. Representa el valor de lactiu al final de la vida de la inversi.
24
5.2.1.1. Desemborsament inicial8

En un primer moment, shauran dinvertir 2.133.718,55 per a ladequaci dels edificis
i la constituci de lhotel distributs de la segent manera:
Partides
Construcci i installacions
Equipament cuina i gimns
Mobiliari
Parament cuina i menjador
Constituci de l'empresa
Total inversi inicial
Quantitat
1.890.569,38
145.000,00
73.047,87
21.596,24
3.505,06
2.133.718,55
Taula VIII. Inversi inicial en partides. Font: projecte arquitectnic Remodelaci de Queralt.
5.2.2. El finanament
Per a dur a terme lactivitat productiva lempresa necessita recursos lquids o mitjans de
pagament que li permetin fer les inversions; s el que sanomena font de finanament.
Per dur a terme aquest projecte, es disposar de 3 fonts alienes a lempresa.
Per una banda, est previst muntar un consorci entre lAjuntament de Berga, el Consell
Comarcal, el Consorci de Formacions i Iniciatives Cercs-Bergued, la delegaci
comarcal de la Cambra de Comer, lAssociaci Catalana de lAigua, diferents
departaments de turisme i medi ambient de la Diputaci i la Generalitat, lempresa
gestora del Tnel del Cad i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest consorci
signar, en un principi, lany 2012, un contracte en el que cada entitat expressar la seva
aportaci de capital per a la reforma de la part pblica de Queralt.
A ms, segons declarava Alberto Fernndez Daz, vicepresident primer de
Desenvolupament Econmic i Ocupaci de la Diputaci de Barcelona, el 2 de novembre
de 2011; lens provincial ha decidit donar entre 30.000 i 40.000 euros perqu es puguin
dur a terme actuacions de millora urgents a lhostatgeria municipal queraltina.
Per altra banda, lempresa haur de demanar un prstec a llarg termini a una instituci
de crdit per poder finanar-se. Suposant que el consorci entre les diverses entitats
catalanes aporti una quantitat de diners equivalent al cost total de les obres i que els
30.000 que doni la Diputaci es destinin a diverses adquisicions, el contractista noms
8
Pressupost inicial complet a lannex B.

25
haur de pagar 213.149,17 dels 2.133.718,55 que costa en total la inversi inicial.
Per fer front a aquestes despeses i a les que es derivaran dels primers mesos de vida de
lhotel, es demanar un crdit de 300.000 a 25 anys sense carncia amb uns interessos
fixos del 5,25 %. Els interessos del crdit es basaran en la lnia dinversions sostenibles
de lICO9, tot i que els interessos del prstec podrien variar segons el moment
dadquisici del crdit ja que els tipus de prstecs de lICO surten publicats per
quinzenes i varien en funci daquestes.
5.2.3. Previsi anual de despeses10
5.2.3.1. Costos fixos
Sous i salaris
Inicialment, el negoci cobrir 14 llocs de treball. A la part de lhotel, hi haur un
director, un cap de recepci/administratiu, dos recepcionistes, una governanta, dos
persones de neteja (de les quals una noms treballar en temporada alta) i un encarregat
de manteniment. Al restaurant hi haur un cap de cuina, un ajudant de cuina, un auxiliar
que treballar a mitja jornada, un cap de menjador i un cambrer. Per ltim, hi haur un
barman destinat a la cafeteria.
En quant a la distribuci salarial, els sous en brut que shauran de pagar als empleats
dependran de la categoria professional i de la categoria de lestabliment, i estaran
formats per 14 pagues (12 mensuals i 2 extres que es pagaran al juny i al desembre).
Segons lacord de revisi salarial per lany 2009 del Conveni collectiu de treball del
sector de la indstria dhostaleria i turisme de Catalunya, els hotels de 3 estrelles
pertanyen a la tercera categoria (grup C) i la distribuci salarial a la provncia de
Barcelona tenint en compte el nivell professional s la segent:
Nivell I (Grup B): 1.417,54
Nivell I: 1.372,08
Nivell II: 1.277,43
Nivell III: 1.254,79
Nivell IV: 1.160,54
LICO (Institut de Crdit Oficial) disposa de diverses lnies de finanament, la finalitat de les quals s
impulsar i donar suport a les inversions productives de les empreses espanyoles.
10
Previsi anual de despeses a lannex C.
26
El director, per ser el mxim representant de lestabliment, cobrar el que li pertoca per
pertnyer al nivell I ms un plus que igualar el sou del mateix nivell per dels hotels de
segona categoria (grup B), s a dir, dels hotels de 4 estrelles.
A aquests sous, a ms, sels hi haur de sumar la part proporcional destinada a la
Seguretat Social. Aquesta part representa entre un 32% i 38% de la base de cotitzaci,
que equivaldria aproximadament a un 25% del sou brut.
En total, 283.237,16 anuals estaran destinats als costos de personal i suposaran una
mitjana mensual de 23.603,10 .
Taxes
Segons estableixen les ordenances fiscals del 2011 per lAjuntament de Berga, els
hotels, motels, hotels-apartaments i hostals dues i tres estrelles amb una capacitat de fins
a 60 places comensals, hauran de pagar
una taxa per recollida i tractament
descombraries de 366,15 anuals. La taxa es pagar en dues fraccions de 183,08 : la

primera durant el perode de l1 dabril al 2 de juny; i la segona, del 2 de setembre al 3
de novembre.
Assegurances
Lhotel disposar duna assegurana de responsabilitat civil a crrec de la companyia
Allianz que, tal com indiquen les bases del contracte legal de la concessi
administrativa, tindr una cobertura de risc de 600.000 .
La prima que shaur de pagar es cobrar trimestralment i ser de 986,53 el primer
perode i 497,53 la resta de trimestres, cosa que suposar un cost anual de 2.479,12 .
Gestoria
Es comptar amb lajuda duna gestoria que, bsicament, realitzar serveis
dadministraci dimpostos, s a dir, la liquidaci de lIVA i limpost de societats en el
cas que lexercici hagi generat uns beneficis. A ms, la gestoria proporcionar
assessorament sobre diversos aspectes econmics de lempresa.
El contracte amb la gestoria seria de 200 trimestrals, s a dir, 800,00 anuals.
27
Pgina web
Lhotel disposar duna pgina web prpia que lajudar a promocionar-se per des de
la qual no es podran realitzar reserves ja que, tal com sexplica en lapartat de publicitat,
un majorista tindr lexclusivitat daquestes.
A partir del moment de la creaci de la pgina web, shaur de pagar una quota de 20
mensuals que suposar un cost total de 240,00 anuals.
Telfon i Internet
Per la quota telefnica i dinternet, es tindr contractada una tarifa amb la companyia
Movistar de 208,90 mensuals. Aquesta tarifa inclou 4 lnies telefniques amb
centraleta inclosa i ADSL de 30MB i suposar un cost anual de 2.506,80 .
Subscripcions a revistes i premsa
Lhotel posar a disposici dels seus clients una srie de revistes i diaris que es trobaran
al vestbul de lentrada o a la cafeteria.
Per tal de minimitzar els costos, lhotel estar subscrit a:
La Vanguardia (castell o catal) de dilluns a diumenge. 352 anuals.
El Peridico i Sport de dilluns a diumenge. 432 anuals.
Revista setmanal Hola. 85 anuals.
Revista mensual Muchoviaje. 28,80 anuals.
En total, doncs, es destinaran 897,80 a subscripcions a revistes i premsa.

Cnon Ajuntament
Com ja sha dit anteriorment en lapartat 1.1.1.4. Entorn Legal, shaur de pagar un
cnon a lAjuntament per la concessi demanial per valor de 10.800,00 anuals que, en
aquest cas, es pagar amb quotes de 900 mensuals per tal de facilitar la liquiditat de
lempresa.
Manteniment de lascensor inclinat
A lhora de contractar la concessi demanial, no noms sadquireix el b de
lhostatgeria i el bar i restaurant de Queralt, sin que tamb sadquireix la possessi de
28
lascensor inclinat. El contractista est obligat a mantenir-lo en funcionament durant

lhorari establert i reparar-ne totes les possibles averies. Pel manteniment de lascensor
inclinat, aix com de la resta dascensors interns, es contractar a una empresa aliena a
lhotel que suposar un cost de 500 mensuals, que equivaldran a un total 6.000,00
anuals. Tot i aix, aquesta xifra podr variar en funci del tipus daveries que pugui
sofrir lascensor.
Manteniment dels extintors
Lhotel, a ms, disposar dun contracte amb una empresa externa pel control i el
manteniment del sistema dextintors. Aquest contracte suposar una nica quota de
240,00 anuals que shaur de pagar a principis dany.
Interessos del prstec
Els interessos del prstec explicat anteriorment suposaran una despesa anual de
21.576,00 que es repartiran en mensualitats de 1.798,00 .
5.2.3.2. Costos variables
Subministraments
Tenint en compte, per una banda, una base de consum per persona daigua, gas i llum
segons les estacions de lany; i per laltra, el grau docupaci de lhotel segons
temporada, sha fet una estimaci de quines podrien ser les despeses mensuals i anuals
destinades als subministraments.
En el cas de la llum, sha calculat una base de consum diari de 40 per persona. Durant
els mesos dhivern, aquesta base es trobaria en la seva totalitat; a la primavera i la
tardor, aquesta es reduiria en un 20% (32); i a lestiu es reduiria al 40% (16).
El mateix passaria amb laigua: la base de consum diari per persona seria de 5, que es
trobaria en la seva totalitat durant els mesos dhivern. A la primavera i a la tardor,
aquesta base augmentaria un 20% (6); i a lestiu, un 80% (9).
Per ltim, la base de consum diari del gas seria de 60 per persona. Durant els mesos
dhivern aquesta base seria la mateixa; a la primavera i la tardor disminuiria a un 60%
(36); i a lestiu, a un 20% (12).
29
Com a resultat, obtindrem unes despeses de subministraments anuals de 27.960,00 :

11.280,00 de llum, 2.280,00 daigua i 14.400,00 de gas.
Bugaderia
Com que lhotel no disposa de lequipament necessari per a dur a terme la bugaderia,
sencarregar a una empresa especialitzada. El cost ser de 5 per client i es dur a
terme cada 3 dies, s a dir, 10 cops al mes aproximadament. La totalitat mensual variar
en funci de locupaci de lhotel i es calcula que suposar uns 15.575,00 anuals.
Kit habitacions
En arribar a lhotel, els clients disposaran dun kit dhabitacions que inclour loci
corporal, gel de dutxa, xamp, sab, una pinta, un capell de dutxa i un set de costura.
Sadquirir el kit per 15 la unitat i es calcula que shaur de renovar unes 15 vegades
al mes en funci de locupaci de lhotel i de larribada dels clients. La totalitat daquest
cost seria, aproximadament, de 4.672,50 anuals.
Publicitat
Es donar lexclusivitat de la publicitat i les reserves un majorista, que sencarregar de
promocionar lhotel i de vendre els paquets als minoristes, s a dir, a les empreses i/o
persones que els vendran directament al pblic. El majorista semportar un 6% de
comissi per cada reserva que es faci i ell mateix sencarregar de fer-ne arribar una
part al minorista.
Si calculem un 6% dels ingressos anuals per reserves, obtenim un total de 16.169,40
anuals que aniran destinats al majorista. En temporada baixa, aquest guanyar
aproximadament 1.011,38 mensuals i en temporada alta, uns 2.245.95 .
5.2.3.3. Altres costos
A part dels costos esmentats en els punt anteriors, hi haur una srie de despeses de
diverses que actualment, per les seves caracterstiques, no es poden quantificar.
Aquestes despeses es trobaran, sobretot, en laprovisionament de menjar, de productes
de cellulosa, de neteja, etc; en el lloguer de taules i cadires per a la realitzaci
desdeveniments (tant en el restaurant com en els salons de lhotel); en les reposicions
del que es pugui espatllar o trencar; entre altres.
30
5.2.3.4. Amortitzacions
Tot i que les amortitzacions no suposen una despesa real, s a dir, no hi ha moviment de
tresoreria, s que shan de tenir en compte com a despesa en el compte de resultats, ja
que sn una depreciaci del valor dels actius comprats.
En el cas de lhotel, samortitzar a 15 anys el mobiliari i els equipaments de la cuina i
el gimns, que aniran perdent valor a mesura que passi el temps; i a 50 anys les
installacions.
5.2.4. Previsi anual dingressos11
5.2.4.1. Ingressos bruts
Habitacions
En el cas de les habitacions, shan estimat unes reserves segons el grau docupaci
esmentat en lapartat de lanlisi dels consumidors (75% en temporada alta i 45% en
temporada baixa) repartit entre les diverses habitacions. El preu per nit de les
habitacions ser, inicialment, de 55 lhabitaci doble, 75 la triple i 95 la qudruple
en temporada baixa; i de 70 la doble, 90 la triple i 110 la qudruple en temporada
alta.
A final dany, en total, sobtindran uns ingressos bruts de 269.490,00 , s a dir, una
mitjana de 22.457,50 .
Ascensor inclinat
Lascensor inclinat ja fa anys que sutilitza i, per tant, el resultat previst dingressos s
ms fiable. Per una banda sha tingut en compte que aproximadament el 25% dels
visitants de Queralt utilitzen lascensor. Si anualment passen pel santuari uns 35.000
turistes, els ingressos els obtindrem daproximadament 8.750 visites. Per altra banda, el
cost del bitllet segons estableixen les ordenances fiscals del 2011 per lAjuntament de Berga
ser d1 per cada viatge.
En total, doncs, els ingressos anuals que proporcionar lascensor inclinat seran de 8.750,00 .
11
Previsi anual dingressos a lannex D.

31
5.2.4.2. Ingressos nets

Restaurant
Per al clcul dels ingressos que podria generar el restaurant, shan tingut en compte dos
dels tres clients potencials: els clients de lhotel i els esdeveniments que aquest podria
albergar; ja que els clients externs a lhotel s una xifra molt imprevisible i difcil de
quantificar.
Per tal de facilitar els clculs, en primer lloc shan calculat els ingressos que generarien
els clients de lhotel en funci del benefici net que es voldria obtenir, s a dir, 3 per
cada esmorzar, 5 pels dinars i 6 pels sopars. Tenint en compte la ocupaci de lhotel
segons temporada i el percentatge daquests que utilitzaria cada un dels serveis: el 90%
esmorzaria, el 35% dinaria i el 60% soparia; obtenim un total net anual de 76.346,20 ,
que suposen una mitjana mensual de 6.362,18 .
En el cas dels ingressos per esdeveniments, tamb sha utilitzat un criteri semblant.
Shan calculat els ingressos a partir del benefici que es voldria obtenir per cada
esdeveniment (30/comensal pels esdeveniments grans, 15/comensal pels mitjans i
10/comensal pels petits); la mitjana de comensals que aportaria cadascun (120, 50 i 25
respectivament); i el nombre de vegades que es podrien dur a terme anualment (5 cops
els esdeveniments grans, 30 cops els mitjans i 40 cops els petits). Com a resultat,
sobtenen uns beneficis de 50.500,00 .
5.2.4.3. Altres ingressos
Igual que existeixen una srie de despeses difcils de quantificar, tamb existeixen
ingressos daquest tipus. Entrarien dins daquests el lloguer de salons privats, lentrada
al gimns (5), la utilitzaci de la caixa forta (10) o les trucades telefniques
realitzades des de les habitacions a lnies externes a lhotel. Tamb comptarien com a
ingressos els convenis que lhotel realitzaria amb empreses externes, generalment
desports daventura, a canvi de promocionar-les entre els clients.
32
5.2.5. Pla de tresoreria anual

El pla de tresoreria permet calcular quins seran els cobraments i els pagaments previstos
per un perode determinat, en aquest cas, durant el primer any de vida de lhotel.
Per tal de donar una informaci ms detallada, la tresoreria no sha realitzat nicament
amb dades anuals, sin que tamb shan especificat els comptes mensualment ja que el
turisme s un sector molt variable segons lpoca de lany.
A partir de la taula que apareix en la segent pgina, es poden treure una srie de
conclusions. Malgrat que anualment els ingressos sn ms elevats que les despeses i,
per tant, el flux de caixa financer s positiu; si sestudia la comptabilitat mes a mes els
fluxos sn diferents. Durant els mesos dhivern i de tardor hi ha prdues bastant
elevades que poden arribar a superar els 7.000 , com en els casos de gener i febrer. En
canvi, si ens fixem en els mesos de primavera i estiu, el negoci obt clarament uns
guanys que poden arribar a assolir uns beneficis molt destacats de fins a 22.000 durant
el mes de juliol. Cal comentar, tamb, que els mesos de juny i desembre, obtindrien
beneficis si no fos per la despesa de les pagues extres.
Grficament, el transcurs econmic al llarg dun any natural seria:
25000
20000
Flux de caixa ()
15000
10000
5000
Flux de caixa mensual
0
-5000
-10000
-15000
-20000
Mesos
Grfic III. Evoluci del flux de caixa mensual. Font: prpia.
33
VIABILITAT D'UN HOTEL A QUERALT
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Ocutbre
Novembre
Desembre
TOTAL ANUAL
20.231,23
Despeses
Costos fixos
Personal
31.085,72
25.559,34
19.808,11
Assegurances
Taxa escombraries
Gestoria
986,53
200,00
Pgina web
28.663,51
23.235,01
19.808,11
28.761,39
23.235,01
19.808,11
30.554,58
24.840,96
20.533,45
27.831,39
23.235,01
19.808,11
48.795,20
44.191,58
20.533,45
497,53
183,08
200,00
31.209,17
25.383,22
21.258,79
497,53
200,00
30.511,64
24.685,69
21.258,79
-
29.857,05
24.143,43
20.533,45
183,08
-
28.528,92
23.932,54
19.808,11
497,53
200,00
28.728,76
23.235,01
19.808,11
48.992,61
43.466,24
19.808,11
353.057,48
288.680,58
242.774,71
2.479,12
366,15
800,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
240,00
Telfon i ADSL
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
2.506,80
Subscripcions premsa
897,80
Cnon Ajuntament
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
10.800,00
Manteniment ascensor inclinat
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
6.000,00
Manteniment extintors
240,00
897,80
240,00
Prstec
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
21.576,00
Costos variables
5.526,38
5.428,50
5.526,38
5.713,63
4.596,38
4.603,63
5.825,95
5.825,95
5.713,63
4.596,38
5.493,75
5.526,38
64.376,90
150,00
150,00
150,00
180,00
180,00
270,00
270,00
270,00
180,00
180,00
150,00
150,00
2.280,00
Gas
Aigua
1.800,00
1.800,00
1.800,00
1.080,00
1.080,00
360,00
360,00
360,00
1.080,00
1.080,00
1.800,00
1.800,00
14.400,00
Llum
1.200,00
1.200,00
1.200,00
960,00
960,00
480,00
480,00
480,00
960,00
960,00
1.200,00
1.200,00
11.280,00
Bugaderia
1.050,00
1.050,00
1.050,00
1.475,00
1.050,00
1.475,00
1.900,00
1.900,00
1.475,00
1.050,00
1.050,00
1.050,00
15.575,00
Kit habitacions
Publicitat
Ingressos
315,00
315,00
315,00
442,50
315,00
442,50
570,00
570,00
442,50
315,00
315,00
315,00
4.672,50
1.011,38
913,50
1.011,38
1.576,13
1.011,38
1.576,13
2.245,95
2.245,95
1.576,13
1.011,38
978,75
1.011,38
16.169,40
23.784,30
21.645,90
23.959,30
35.343,00
35.390,55
43.336,75
53.609,15
49.259,15
39.693,00
24.209,30
23.321,50
31.534,30
405.086,20
Ingressos bruts
17.293,75
15.662,50
17.468,75
26.968,75
17.950,00
27.362,50
38.526,25
38.526,25
26.968,75
17.468,75
16.750,00
17.293,75
278.240,00
Habitacions
16.856,25
15.225,00
16.856,25
26.268,75
16.856,25
26.268,75
37.432,50
37.432,50
26.268,75
16.856,25
16.312,50
16.856,25
269.490,00
437,50
437,50
612,50
700,00
1.093,75
1.093,75
1.093,75
1.093,75
700,00
612,50
437,50
437,50
8.750,00
6.490,55
5.983,40
6.490,55
8.374,25
17.440,55
15.974,25
15.082,90
10.732,90
12.724,25
6.740,55
6.571,50
14.240,55
126.846,20
Ascensor inclinat
Ingressos nets
Restaurant (clients hotel)
5.240,55
4.733,40
5.240,55
7.124,25
5.240,55
7.124,25
9.482,90
9.482,90
7.124,25
5.240,55
5.071,50
5.240,55
76.346,20
Esdeveniments
1.250,00
1.250,00
1.250,00
1.250,00
12.200,00
8.850,00
5.600,00
1.250,00
5.600,00
1.500,00
1.500,00
9.000,00
50.500,00
-7.301,42
-7.017,61
-4.802,09
4.788,42
9.835,95
-4.319,62
-5.407,26
Flux de caixa financer
7.559,16
-5.458,45
22.399,98
34
18.747,51
-17.458,31
11.566,27
5.2.5.1.Fluxos nets de caixa

Un indicador fora utilitzat en lmbit financer de lempresa s el cash-flow o flux de
caixa. Bsicament es pot fer la distinci entre dos tipus:
Flux de caixa financer. s la diferncia entre els cobraments i els pagaments de

lempresa durant un exercici (generalment, un any). Es tracta del flux de diners
registrats per la tresoreria de lempresa i per les variacions durant un perode
determinat.
Com es pot observar en la taula anterior, tenint en compte uns cobraments de

405.086,20 anuals i uns pagaments de 393.519,93 , el flux de caixa financer durant el
primer any seria duns 11.566,27 .
Flux de caixa econmic. s la suma dels beneficis i de les amortitzacions. En

aquest cas sest considerant el flux de recursos generats per lempresa en un
exercici econmic. Sutilitza molt sovint per tenir una estimaci de la capacitat
dautofinanament de lempresa.
En aquest cas, considerant el flux de caixa financer estimat en el punt anterior i unes
amortitzacions de 10.902,39 durant el primer any, el flux de caixa econmic seria
daproximadament 22.468,66 .
5.2.6. Mtodes de valoraci de la inversi
5.2.6.1. Mtodes esttics: el termini de recuperaci
Els mtodes de raonament esttic es basen en el fet que el valor dels diners s constant
al llarg del temps. Es treballa com si els diners que es cobren en diferents moments
tinguessin el mateix valor.
El termini de recuperaci o pay-back s un mtode esttic que representa el temps que
es trigar a recuperar el desemborsament inicial mitjanant els fluxos de caixa. Resulta
til quan es vol realitzar una inversi delevada incertesa ja que proporciona una idea
del temps aproximat que passar per recuperar el capital invertit per a la vegada poden
conduir a decisions equivocades ja que no tenen en compte dos factors molt importants:
el tipus dinters i la inflaci. El tipus dinters que fa que una quantitat del moment
actual es pugi capitalitzar a una determinada taxa dinters i aconseguir una quantitat de
diners ms alta; i la inflaci s la pujada generalitzada dels preus que fa que el poder
35
adquisitiu duna quantitat de diners actual sigui ms gran que la mateixa quantitat en un
moment futur.
Per calcular el termini de recuperaci sutilitza la frmula:
on
s la inversi inicial i
el flux de caixa del primer any.
En el cas estudiat, el pay-back seria de 1842 anys ja que la inversi inicial s de

212.649,17 i el flux de caixa del primer any s de 11.566,27 . Aix doncs, i tenint en
compte que el termini de la concessi s per 50 anys, segons aquest criteri la inversi
seria viable ja que es tardaria menys de la meitat dels anys de vida de lhotel a
recuperar-la.
5.2.6.2. Mtodes dinmics: el VAN i el TIR12
Els mtodes de raonament dinmic tenen en compte el diferent valor dels diners segons
el moment en qu es produeix el flux de caixa (sigui positiu o negatiu). Els criteris es
basen en la premissa financera que diu que el diner no t el mateix valor en el temps,
per tant, representen un plantejament molt ms realista.
El valor actual net (VAN) consisteix a actualitzar tots els fluxos nets de caixa al
moment zero i obtenir el valor capital en aquest moment. Es tracta dun criteri que
necessita la fixaci duna taxa de descompte per poder-lo realitzar. Si el resultat del
VAN s negatiu, significa que la inversi no genera riquesa per a lempresa; si es
positiu, la inversi s que genera riquesa per a lempresa i s aconsellable realitzar-la.
on
s el desemborsament inicial,
els fluxos nets de caixa i el tipus dinters.
Amb un inters del 5,25%, el VAN daquesta empresa durant el primer any resultaria
negatiu (-191.527,96), i per tant, ens podria portar a pensar que lempresa no s
rendible.
12
Clcul dels mtodes dinmics VAN i TIR a lannex E.

36
Per no s un valor gaire real, ja que noms est valorant un dels fluxos de caixa dels
cinquanta que es duran a terme durant tota la concessi. Com que, segons el pay-back,
sabem que lempresa podria recuperar el seu capital inicial en uns 18 anys, calcularem
el VAN a 25 anys amb una inflaci dels fluxos nets de caixa del 2% cada 5 anys. Un
cop calculat, obtenim que fins lany 20 lempresa no genera riquesa per a partir de
lany 21 comena a obtenir beneficis i, per tant, comena a ser rendible.
Grficament, i per tal de visualitzar amb ms claredat el resultat obtingut, el curs del
VAN al llarg dels 25 anys estudiats seria:
50000
0
Valor Actual Net ()
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
-50000
-100000
VAN
-150000
-200000
-250000
Anys
Grfic IV. Evoluci del VAN durant 25 anys. Font: prpia.
La taxa interna de retorn (TIR) s la taxa dactualitzaci o descompte que fa el que el

valor del VAN sigui 0 i, per aquest motiu, indica la rendibilitat mxima que genera la
inversi.
s el desemborsament inicial,
els fluxos nets de caixa i
la taxa de rendibilitat.
Si la taxa de rendibilitat s ms gran que el tipus dinters esmentat en el VAN, conv

fer la inversi ja que sobt una rendibilitat superior a la del mercat; en canvi, si la taxa
s inferior, la inversi no sha de fer ja que lempresa tindria prdues. Si en algun cas la
taxa de rendibilitat s igual al tipus dinters de mercat, lempresa es mantindria igual.
37
Calculant directament el TIR per a un perode de 25 anys seguint el mateix criteri que
en el VAN, s a dir, la inflaci del 2% dels fluxos nets de caixa cada 5 anys, obtenim
que la taxa de rendibilitat s del 6,65%. Com que la taxa de rendibilitat s superior al
tipus dinters (5,25%) podem afirmar que conv fer la inversi.
5.2.7. Punt mort o llindar de rendibilitat
El llindar de rendibilitat duna empresa, tamb anomenat punt mort, determina el nivell
de vendes a partir del qual es comencen a obtenir beneficis. Per tant, s aquell punt en el
qual els ingressos totals sn iguals als costos totals i no sobtenen beneficis ni prdues.
Per calcular el llindar de rendibilitat sutilitza la frmula:
on Q* s el punt mort, CF els costos fixos, CV els costos variables, i p el preu de

venda.
Tot i ser un criteri important a lhora destudiar la situaci economicofinancera duna
empresa; en aquest cas no es podr estudiar com a conseqncia de la manca
dinformaci real que suposa el projecte.
38
6. LA DECISI DE CREAR O NO LEMPRESA

Un cop estudiada la viabilitat del projecte, es poden treure un seguit de conclusions.
Si considerem la viabilitat comercial, tot i que la situaci econmica actual s de crisi,
el turisme a Catalunya durant lany 2011 ha sigut molt positiu. El sector turstic genera
aproximadament l11-12% del PIB de Catalunya i, enguany, el sector hoteler en concret
ha obtingut un gran creixement en quant a pernoctacions dorigen estranger.
Dins de la mateixa viabilitat comercial, un cop analitzada la competncia podem
anticipar que aquesta no hauria de suposar un gran problema, ja que les caracterstiques
de lhotel dissenyat no es troben en cap altre de la comarca. En la part danlisi dels
consumidors, sha estimat un 75% docupaci en temporada alta i un 45% en temporada
baixa; una ocupaci que seria molt beneficiosa per a un hotel situat a la muntanya.
Aix doncs, es pot arribar a deduir que, comercialment, el projecte s viable.
La viabilitat econmica i financera, en canvi, s un concepte ms complicat. En primer
lloc, sha fet el supsit de que les diverses entitats catalanes que pretenen invertir en la
remodelaci de Queralt aportin una quantitat de diners equivalent al cost total de les
obres, fet que suposar que lempresa noms hagi dinvertir una quantitat inicial de
213.149,17 , s a dir, gaireb 2 milions menys del cost total del projecte.
Per calcular els fluxos nets de caixa, shan realitzat unes previsions anuals dingressos i
despeses que, a la realitat, podrien arribar a ser molt diferents. Tenint en compte les
previsions ideades, lempresa obtindr uns beneficis anuals d11.566,27 ; per aquests
beneficis no seran del tot reals, ja que en un primer moment serviran per amortitzar la
inversi inicial de capital.
Per cercar en quin punt lempresa recuperar la inversi de capital inicial i comenar a
obtenir guanys reals, shan utilitzat diversos mtodes de valoraci. Prenent com a
referncia els mtodes ms fiables, podem deduir que el projecte tamb s viable
econmicament. Per una banda, tal com indica el mtode de valoraci del valor actual
net, no ser fins a lany 21 que lempresa comenci a generar riquesa; per s un punt
molt adient considerant que el termini de la concessi administrativa s per a 50 anys.
39
La taxa de rendibilitat, per la seva banda, tamb afirma que conv fer la inversi; ja que
aquesta s del 6,65% per a 25 anys i supera al tipus dinters establert, que seria el
5,25%.
A ms a ms, en un futur podria existir un factor que encara impulss ms el turisme a
Queralt i, per tant, fes ms viable el projecte de lhotel: un telefric de Berga a Queralt.
En un estudi tcnic de Ferrocarrils de la Generalitat sest estudiant la possibilitat de
construir un telefric que uneixi Berga amb Queralt. Aquest document exposa que el
telefric funcionaria 11 mesos a lany i que podria arribar a transportar uns 50.000
viatgers anualment, una data molt significativa que faria augmentar en gran magnitud el
turisme a Queralt. Malgrat tot, s un projecte bastant complicat de dur a terme ja que el
seu cost s, aproximadament, de 8,4 milions deuros.
Cal considerar, per, que tot el projecte sha estudiat en base de lexplotaci dun hotel
amb restaurant i cafeteria, no dun hotel-escola com establien les bases del contracte de
la concessi. Si es decids realitzar aquesta activitat, els valors de la comptabilitat serien
molt diferents: les matrcules dels alumnes shaurien de comptar com a ingressos; hi
hauria una reducci de personal perqu els estudiants sn qui realitzarien aquestes
feines com a prctiques, per a la vegada apareixeria un nou grup de personal, el
professorat, que suposaria una altra despesa; la taxa docupaci seria ms baixa perqu
algunes habitacions estarien destinades a lalumnat, etc.
Tot i aix, com que el projecte de lhotel amb cafeteria i restaurant resulta totalment
viable, es procedir a crear lempresa fictciament, determinar-ne la forma jurdica i
establir-ne les principals lnies dactuaci.
40
7. LA CONSTITUCI FORMAL DE LEMPRESA

7.1. Elecci de la forma jurdica
Una de les primeres decisions a prendre al decidir crear lempresa s lelecci de la
forma jurdica a adoptar. Desprs de considerar totes les opcions, el ms adequat s
constituir-se com una societat de responsabilitat limitada (SL o SRL) ja que s un
tipus de societat de carcter capitalista apropiada per a societats amb pocs socis i que no
necessiten una xifra elevada de capital.
Les principals caracterstiques daquesta forma jurdica sn les segents:
s de carcter mercantil, sigui quina sigui la naturalesa del seu objecte. Per tant,
sha de constituir en escriptura pblica i inscriures al Registre Mercantil13.
El nombre de socis per a la seva constituci s, com a mnim, dun (societats

unipersonals) i no t un mxim.
La responsabilitat dels socis, tal com indica el mateix nom, s limitada al capital
aportat; s a dir, noms responen als deutes pel capital invertit.
El capital social est dividit en participacions; s a dir, en parts iguals,

acumulables i indivisibles. Aquest capital no pot ser inferior a 3.005,06 i en el
moment de la constituci de la societat ha destar totalment subscrit i
desemborsat.
La ra social ha destar formada pel nom seguit de societat de responsabilitat

limitada o societat limitada, o b de les sigles SRL o SL.
Aquest tipus de societat tributa per limpost de societats.
7.2. Els trmits documentals

Els trmits documentals que shan de realitzar a lhora de crear una empresa es
divideixen en tres tipus: els generals, els laborals i els especfics.
7.2.1. Trmits generals: fiscals i jurdics
Els trmits generals sn aquells necessaris per a la constituci i posada en marxa de
qualsevol empresa. Lordre que segueixen s el segent:
13
El Registre Mercantil s un conjunt de departaments que depenen de la Direcci General dels

Registres i del Notariat del Ministeri de Justcia, i t com a objecte la inscripci dels empresaris, la
legalitzaci dels seus llibres i el dipsit i la publicitat dels documents comptables.
41
Llicncies municipals
Tot i que al disposar duna concessi administrativa ja no cal obtenir la llicncia de
comptabilitat dusos urbanstics i la llicncia dactivitats, si que caldr sollicitar una
llicncia dobres.
Certificaci negativa
Sha de presentar una certificaci acreditativa en qu consti que el nom triat per la
societat no coincideix amb el duna altra.
Ingrs del capital social
Sha de dipositar a lentitat bancria limport del capital social (3.005,06 ) i obtenir la
certificaci acreditativa de limport desemborsat.
Atorgament de lescriptura de constituci
La certificaci negativa del nom i el certificat dingrs del capital social shan de portar
al notari, juntament amb els estatuts socials i les dades personals dels socis fundadors.
Sollicitud del NIF provisional
Un cop es tingui lescriptura de constituci, es pot demanar el nmero didentificaci
fiscal provisional.
Pagament de lITP i ADJ
Quan ja es disposa de lescriptura pblica sha de liquidar limpost sobre transmissions
patrimonials (ITP) i actes jurdics documentats (ADJ). La quantitat que sha de pagar
correspon a l1% de la xifra que shagi fixat com a capital social. En aquest cas seria de
30,05 .
Presentaci de lescriptura en el RMP
Cal presentar lescriptura de constituci en el Registre Mercantil Provincial perqu la
futura societat tingui personalitat jurdica. La inscripci en el Registre confirma la
legalitat de la societat i la incorporaci de lempresa a lndex dentitats mercantils.
42
Legalitzaci dels llibres dactes i socis

Les societats mercantils han de portar un llibre dactes en qu costaran tots els acords
que es prenen a les juntes. A ms, estan obligades a portar el llibre de registre de socis,
en qu constaran les transmissions de participacions de la societat.
Inici de lactivitat
Un cop la societat estigui inscrita al Registre Mercantil, sha de presentar a
lAdministraci dhisenda del domicili social de lempresa i aquesta entregar el NIF
definitiu. Per altra banda, quan es vulgui iniciar lactivitat, sha de donar lalta censal i
lalta de lImpost dActivitats Econmiques (IAE).
7.2.2. Trmits laborals
Alta dels socis al rgim corresponent de la Seguretat Social
Depenent de si la persona que figura com a representat de lempresa presta, o no, els
seus serveis a aquesta, haur de tramitar lalta en el rgim corresponent de la Seguretat
Social juntament amb els dels socis.
Comunicaci dobertura del centre de treball
Els empresaris tenen lobligaci de comunicar lobertura dun centre de treball o la
represa dactivitats al Servei Territorial corresponent del Departament de Treball.
Sentn per Centre de Treball el que constitueix una unitat productiva autnoma; s a
dir, el que crea o fabrica un objecte o que presta un servei i que t una organitzaci
especfica, tant de bns com de persones.
Inscripci de lempresa a la Seguretat Social i alta dels treballadors
La inscripci dempresa a la Seguretat Social s imprescindible per tal de donar dalta
els treballadors afiliats. La Tresoreria General de la Seguretat Social atorga a lempresa
un nmero anomenat codi de compte de cotitzaci que lempresa mantindr durant la
seva existncia i que far servir en tots els trmits.
43
Llibre de visites
Totes les empreses estan obligades a tenir un llibre de visites, perqu la Inspecci de
Treball hi anoti les diligncies necessries quan fa les visites.
7.2.3. Trmits especfics
Lempresa, com a establiment hoteler, shaur dinscriure al Registre de Turisme de
Catalunya (RTC).
Segons el decret 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turstic, sn
establiments hotelers aquells que presten servei dallotjament en rgim de lloguer als
usuaris turstics (en habitacions i/o apartaments) de forma professional, habitual i
mitjanant preu, ja sigui com a establiment nic o com a unitat empresarial
dexplotaci, i tant si disposen daltres serveis de carcter complementari com si no. La
prestaci del servei dallotjament ha dincloure en tot cas la neteja diria de totes les
unitats d'allotjament i altres dependncies.
7.3. Obligacions fiscals i locals
Els impostos que sapliquen en les empreses dhostaleria sn bsicament 4: lIVA,
limpost de societats, lIAE i lIBI.
7.3.1. Impost sobre el valor afegit
Totes aquelles empreses que realitzin una activitat empresarial de prestacions de serveis
estan obligades a pagar limpost sobre el valor afegit, ms conegut com lIVA.
LIVA s un impost que recau i paga el consumidor final del b o servei; lempresa s la
intermediria entre la Hisenda Pblica i el consumidor final. Lempresari suporta lIVA
deduble quan compra i repercuteix un IVA quan ven. En la declaraci trimestral s
quan resta lIVA repercutit de lIVA suportat, i en resulta una quantitat per pagar o
tornar.
En el cas que sest estudiant, lempresa aplicar un 8% dIVA a tots els serveis oferts;
per suportar un 18% daquest en tots els serveis (bugaderia, gestoria,
subministrament...) fet que suposar que li generi un IVA suportat ms gran que el
repercutit, havent de demanar la devoluci de lIVA any rere any.
44
7.3.2. Impost de societats

Limpost de societats s obligat per a totes aquelles empreses que tinguin beneficis. En
el cas de les microempreses, segons el decret de lany 2011, es tributa al 20% fins els
300.000 euros de benefici; i al 25% a partir daqu.
7.3.3. Impost sobre activitats econmiques
Aquelles societats amb uns ingressos que superin el mili deuros, hauran de pagar
limpost sobre activitats econmiques anualment. En els serveis dallotjament dhotels i
motels de 3 estrelles, saplica lepgraf de lIAE 681, on es decreta que han de tributar
5,601433 anuals per habitaci. En aquest cas, com que lhotel consta de 20
habitacions, hauria de tributar 112,02866 anuals; per com que els ingressos no
superen el mili deuros, estar exempt de pagar-lo.
7.3.4. Impost sobre bns immobles
Limpost sobre bns immobles (IBI) s limpost que grava el valor dels bns immobles
de naturalesa urbana, rstica o de caracterstiques especials. Aquest impost lha de pagar
el subjecte passiu. Si hi ha diferents titulars amb drets sobre un immoble, sestableix
que, en primer lloc, sn subjectes passius els titulars de concessions administratives; en
segon lloc, els titulars de drets de superfcie; els titulars de drets reals dusdefruit; i, en
darrer lloc, els titulars de drets de propietat. Per tant, en aquest cas, qui hauria de pagar
lIBI seria lAjuntament de Berga, ja que s el propietari de la part pblica de Queralt.
45
8. LNIES DACTUACI DE LEMPRESA

8.1. Pla de recursos humans i organitzaci
Inicialment, el negoci comprendr els segents llocs de treball:
Director. Encarregat de fixar objectius, planificar, organitzar, controlar els

diferents serveis i departaments i la gesti financera, contractar al personal,
elaborar pressupostos, fixar les poltiques de vendes, etc.
Cap de recepci / administratiu. Encarregat de portar a terme la comptabilitat

de lhotel, supervisar el treball dels seus sbdits, elaborar els horaris del personal
de recepci, revisar la facturaci dels comptes dels clients, controlar les
estadstiques docupaci, etc.
Recepcionistes. Encarregats de rebre als hostes, vendre i assignar habitacions,

donar informaci general de lhotel i de lentorn, fer el registre dentrada de
clients, revisar linforme dhabitacions fet per la governanta i reportar-li a
aquesta les habitacions check-out per a fins de neteja, etc.
Governanta. Encarregada dorganitzar el treball dels seus subordinats, portar un

control exhaustiu de lentrada i sortida dels clients, controlar la perfecta neteja
de tot lhotel, ajudar en les feines del personal de neteja, responsabilitzar-se de
collocar els detalls especials pels clients (com el kit dhabitacions), controlar tot
el material de neteja per fer inventaris i demanar-ne ms si s necessari, etc.
Personal de neteja. Encarregats de netejar les habitacions i les zones nobles i

controlar les habitacions netes i brutes per notificar-ho.
Encarregat de manteniment. Encarregat de mantenir lexterior de lhotel en

perfectes condicions i arreglar els desperfectes que puguin sorgir tant a linterior
com a lexterior.
Cap de cuina. Encarregat dorganitzar i distribuir les tasques dels empleats del
seu departament, controlar els costos i elaborar el pressupost de restaurant
juntament amb el director, escandallar plats i configurar la carta i el men,
controlar les entrades i sortides de les comandes i el bon funcionament de cada
partida, etc.
Ajudant de cuina. Encarregat delaborar i decorar els plats, ajudar al cap de

cuina i ser capa de substituir-lo durant la seva absncia.
Auxiliar de cuina. Encarregat dajudar al cap de cuina i al primer ajudant a

realitzar les seves tasques i mantenir la cuina en perfectes condicions.
46
Cap de menjador. Encarregat dorganitzar i distribuir les tasques dels empleats

del seu departament i de rebre als clients, acomodar-los i anotar la comanda.
Cambrer. Encarregat de realitzar el servei de plats i de vins, el muntatge del

restaurant i de controlar el manteniment del material utilitzat.
Barman. Encarregat de la cafeteria i responsable de les comandes daquesta. Ha

de servir al client tot tipus de begudes i aperitius i mantenir la cafeteria en
perfectes condicions.
Director
Cap de rececpci /
Administratiu
Governanta
Manteniment
Cap de cuina
Recepcionista
1
Neteja 1
Ajudant de
cuina
Recepcionista
2
Neteja 2
Auxiliar de
cuina
Cap de
menjador
Barman
cafeteria
Cambrer
Grfic V. Organigrama. Font: prpia
8.1.1. Poltica dels empleats

La poltica dels empleats que seguir lhotel es basar en el conveni collectiu de treball
dhostaleria i turisme. Els punts principals de la qual seran:
Perode de prova de 6 mesos per als nivells retributius I i II, i de 2 mesos per a la
resta de nivells.
Jornada mxima anual dunes 1.800 hores, equivalent a la jornada de 40 hores

setmanals.
Descans de 20 minuts en jornada continuada i torns dun mxim de 5 hores amb

pauses dun mnim dhora i mitja en jornada partida.
Descans setmanal dun mnim de 2 dies sense interrupci.
Trenta dies naturals de vacances, preferentment en temporada baixa.
47
8.1.2. Contractaci
Per a la contractaci del personal, el gerent de lhotel juntament amb el cap de la secci
de la persona a contractar duran a terme una entrevista amb aquells candidats que
prviament hagin fet arribar el currculum vitae i compleixen els requisits demanats. El
treballador que mostri ms aptitud a lentrevista haur de passar un perode de prova de
6 mesos (nivells I i II) o de 2 mesos (resta de nivells) per demostrar realment quines sn
les seves capacitats. Un cop superat el perode de prova i si no hi ha hagut cap incident,
lempresa decidir contractar al treballador de manera indefinida14.
Si per algun motiu, alguna de les dues parts decideix extingir el contracte, haur de
notificar-ho amb una antelaci mnima de 3 mesos (nivells I i II) i de 15 dies per a la
resta; segons la causa, el treballador tindr dret, o no, a la indemnitzaci.
8.2. Temporada alta i temporada baixa
Per a lelecci de temporada alta i temporada baixa, shan tingut presents, bsicament,
dos aspectes: el clima i els dies festius.
Seran exclusivament de temporada baixa els mesos de gener, febrer, mar, maig,
octubre, novembre i desembre; i de temporada alta, els mesos de juliol i agost. El mes
dabril es dividir en quinzenes: la primera ser, generalment, de temporada alta; i la
segona, de temporada baixa; tot i que podr variar en funci de quan sescaigui Setmana
Santa. Els mesos de juny i setembre tamb segueixen un criteri semblant: el mes de juny
comena en temporada baixa la primera quinzena i acaba en temporada alta la segona;
mentre que el mes de setembre comena en temporada alta i acaba en temporada baixa.
A ms, es consideraran temporada alta les segents dates: 31 de desembre-1 de gener,
fira de l1 de maig, 8 de setembre (gala de Queralt), festa dels bolets i pont de la
Purssima.
14
Un contracte indefinit s aquell que no estableix lmits de temps en la prestaci de serveis (veure
exemple a lannex F).
48
8.3. Convenis
Lhotel tindr convenis amb diferents empreses desports daventura que ofereixin salts
amb parapent, rutes amb quads, escalades, guies de muntanya, rutes a cavall, parcs
daventura, etc.
Aquests convenis es basaran, per una banda, en que lhotel promocionar les activitats
daquestes empreses als clients oferint-los descomptes; i per laltra, en que aquest
obtindr un 3% dels guanys per cada reserva dactivitats que facin els clients. Daquesta
manera, les empreses aconseguiran ms clientela i lhotel, ms ingressos.
8.4. Ofertes
En un primer moment, per tal de promocionar lhotel, es podrien oferir una srie
dofertes com:
Especial 5+1. Per a la reserva de 5 nits, una nit ms gratuta.
Especial famlia. 10% de descompte en reserves per a famlies nombroses.
Especial esports. 5% de descompte per aquells clients que contractin, com a

mnim, dues activitats amb les empreses desport vinculades.
Especial nit de noces. 50% de descompte en la reserva duna nit per a les
parelles que hagin realitzat el banquet de casament al restaurant de lhotel.
Tarja de fidelitzaci. Els clients ms fidels de lhotel rebran una targeta que els
permetr una srie davantatges com prioritat de reserves i un 5% de descompte
en aquestes, permanncia a lhabitaci fins a les 16:00h, entrada gratuta al
gimns o descomptes especials en dinars i sopars al restaurant.
Totes les ofertes podran variar al llarg del temps en funci de les necessitats de lhotel o
de les caracterstiques de la temporada.
49
9. CONCLUSIONS
En acabar el treball, es pot afirmar que he sigut capa de respondre a la qesti
principal: s viable un hotel a Queralt?
Desprs destudiar-ne la viabilitat des de diferents punts de vista i a travs de diversos
mtodes, el resultat obtingut s que s que s viable obrir un hotel a Queralt. Tot i que
en un primer moment podia semblar que el projecte no era rendible perqu durant els 20
primers anys de vida tots els beneficis shaurien de destinar a la inversi inicial de
capital, si sanalitza detalladament, es pot observar que lempresa comenaria a generar
beneficis en un termini inferior a la meitat de la concessi administrativa adjudicada per
50 anys.
No s destranyar, doncs, que importants empreses hoteleres com la companyia Husa,
shagin interessat en el projecte de Queralt. Aquesta companyia en concret, per
exemple, va idear un hotel de 5 estrelles que resultava totalment viable; per era
inadequat per lentorn, cosa que va provocar que lAjuntament de Berga desestims la
proposta.
No obstant, sha de tenir present que gaireb tot el treball es basa en un supsit; sobretot
la part econmica, ja que els valors estudiats, malgrat que shan estimat amb la mxima
precisi, no acaben de ser del tot reals. Per tant, sha de tenir en compte que, a lhora de
la veritat i en una situaci de crisi com lactual, els resultats podrien arribar a ser molt
diferents.
Per ltim, magradaria mostrar el meu agrament a totes aquelles persones que han fet
possible el desenvolupament daquest treball. Donar les grcies a la meva tutora Nria
Planas per guiar-me i ajudar-me en tot moment; al senyor Jaume Vima (regidor de
Cultura i Patrimoni de lAjuntament de Berga) per la informaci sobre la situaci actual
de Queralt; a la senyora Judith Serra (directora de lhotel Ciutat de Berga) pels seus
consells a lhora de comptabilitzar els ingressos i despeses duna empresa hotelera; al
senyor Josep Graus (propietari de l'empresa Queralt Turisme S.L.) per mostrar-me
lestat actual de lhostatgeria; al mossn custodi de Queralt Ramon Barniol per
conversar amb mi sobre diversos temes de Queralt i dactualitat; a lOficina de Turisme
del Bergued per la informaci concedida; i, a la meva famlia, per la seva ajuda i
pacincia durant tot el treball.
50
10. BIBLIOGRAFIA
Llibres:
GONZLEZ FERNNDEZ, Clara. PINA MASSACHS, Montserrat. ALFARO
GIMNEZ, Josep (2008). Economia de lempresa 1. Madrid: McGraw-Hill.
ISBN: 978-84-481-6790-5
GONZLEZ FERNNDEZ, Clara. PINA MASSACHS, Montserrat. ALFARO
GIMNEZ, Josep (2009). Economia de lempresa 2. Madrid: McGraw-Hill.
ISBN: 978-84-481-7034-9
LOBATO, Francisco (2009). Empresa e Iniciativa Emprendedora. Madrid: Macmillan
Profesional.
ISBN: 978-84-7942-257-8
Articles en publicacions peridiques:
BOIXADER VIL, Llus El patrimoni arquitectnic. Lerol. Nmero 34: Queralt.
Any: 1991. (pgs. 46-55).
C., D. (2011, 17 de juny). Entrevista Juli Gendrau Farguell Una de les prioritats per a
lhotel s fer-hi un centre dexploraci de recursos naturals. Regi 7. Secci de
Societat, Bergued (pg. 11).
C., D. (2011, 24 de setembre). Els concessionaris de lhotel i Queralt porten el cas
davant dels tribunals. Regi 7. Secci de Societat, Bergued (pg. 13).
C., D. (2011, 27 doctubre). El vell somni de fer un telefric de Berga a Queralt val
almenys 8,4 milions deuros. Regi 7. Secci de Societat, Bergued (pg. 9).
GALLARDO SOTO, Abel (2011, 24 de setembre). Els projectes frustrats de Queralt
topen ara amb la crisi econmica. Regi 7. Secci El tema del dia (pgs. 2-3).
PERONA., Dani (2011, 9 de juliol). El ple ratifica per unanimitat el final de les
concessions dInberga Tur SL. Regi 7. Secci de Societat, Bergued (pg. 12).
PERONA, Dani (2011, 13 dagost). Els visitants del Cam dels Bons Homes gasten
uns 400 euros durant lestada. Regi 7. Secci de Societat, Bergued (pg. 12).
51
PERONA, Dani (2011, 7 de setembre). Monta demana als ens berguedans que
desencallin el projecte de Queralt. Regi 7. Secci de Societat, Bergued (pg. 12).
PERONA, Dani (2011, 3 de novembre). Berga demana ajuda per fer un pla integral per
situar Queralt al segle XXI. Regi 7. Secci de Societat, Bergued (pg. 14).
SPA, Miquel (2011, 1 de setembre). Lactivitat turstica a les comarques de
muntanya. Regi 7. Secci dEconomia (pg. 24).
Internet:
ABCBOLSA. Hipotecas. Clculo de un prstamo (excel). [Data de consulta:
24/10/2011] <http://www.abcbolsa.com/calculo_de_un_prestamo_excel.htm>
DIPUTACI DE BARCELONA. Organisme de gesti tributria. [Data de consulta:
03/11/2011] <http://orgt.diba.cat/cat/>
GENERALITAT DE CATALUNYA. Direcci general de Turisme. Observatori de
Turisme.
El
turisme
QSR.
[Data
de
consulta:
16/10/2011]
<http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_77451206_1.pdf>
GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament dempresa i ocupaci. [Data de
consulta: vries consultes] <http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio>
GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament deconomia i coneixement. [Data de
consulta: vries consultes] <http://www20.gencat.cat/portal/site/economia>
GENERALITAT DE CATALUNYA. Direcci deconomia i coneixement. Economia
catalana. Indicadors de conjuntura econmica juliol 2011. [Data de consulta:
15/09/2011]
<http://www20.gencat.cat/docs/economia/ecocat/documents/Indicadors%20de%20conj
untura/InformeJULIOL%202011.pdf>
GENERALITAT DE CATALUNYA. Oficina virtual de trmits. [Data de consulta:
01/11/2011] <http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT>
IDESCAT.
Economia.
Turisme.
[Data
de
<http://www.idescat.cat/cat/economia/ecotur.html>
52
consulta:
vries
consultes]
IDESCAT. Territori. Banc d'estadstiques de municipis i comarques. Bergued. [Data

de consulta: 03/10/2011]
<http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=2&V1=14&CTX=B&ALLINFO=
TRUE>
INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana segona edici.
[Data de consulta: vries consultes]
<http://dlc.iec.cat/index.html>
OFICINA DE TURISME DE BERGA. Queralt. [Data de consulta: 10/09/2011]
<http://www.turismeberga.cat/website/tcultural_queralt.asp>
SEGURIDAD
SOCIAL.
Empresarios.
[Data
de
consulta:
20/10/2011]
<http://www.seg-social.es/Internet_1/Empresarios/index.htm>
TURISME
DEL
BERGUED.
Bergued.
<http://www.elbergueda.cat/>
53
[Data
de
consulta:
11/09/2011]
ANNEXOS
54
ANNEX A. SOLLICITUD DE LA CONCESSI ADMINISTRATIVA

1. Model de declaraci de no incursi en causa de prohibici per contractar
amb les administracions pbliques
55
2. Model de sollicitud
56
3. Model doferta econmica
57
ANNEX B. PRESSUPOST INICIAL

1. Pressupost inicial per captols
RESUM PER CAPTOLS
Enderrocs i moviments de terres
Fonaments
Estructures
Cobertes
Tancament i divisries
Impermeabilitzaci i allaments
Revestiments
Paviments
Tancaments i divisries practicables
Proteccions i senyalitzaci
Envidriaments
Installacions d'evacuaci
Installacions de calefacci
Installacions elctriques
Installacions d'enllumenat
Installacions de lampisteria i aparells
sanitaris
Installacions de gas combustible
Installacions de transport
Installacions contra incendis i de seguretat
Installacions audiovisuals i de comunicaci
Sistema de depuraci
Ampliaci de la potncia elctrica
TOTAL CAPTOLS
Pressuposts seguretat i salut
Control de qualitat
PRESSUPOST EXECUCI MATERIAL
13 % despeses generals
6 % benefici industrial
TOTAL
18% IVA
PRESSUPOST DE LICITACI
Equipament gimns
Equipament cuina
Mobiliari
Parament cuina i menjador
Constituci inicial de l'empresa
Altres despeses de constituci
INVERSI TOTAL INICIAL
58
9.015,00
22.000,00
210.000,00
48.000,00
44.000,00
12.200,00
127.000,00
63.106,00
25.000,00
12.500,00
21.030,24
11.704,00
222.000,00
135.000,00
156.000,00
25.000,00
8.500,00
68.500,00
18.000,00
9.500,00
18.000,00
22.000,00
1.288.055,24
28.661,10
6.500,00
1.323.216,34
190.868,12
88.092,98
1.602.177,44
288.391,94
1.890.569,38
15.000,00
130.000,00
73.047,87
21.596,24
3.005,06
500,00
2.133.718,55
2. Mobiliari
Mobiliari
Preu unitari
Recepci
Mostrador
Moble claus
Caixa forta
Cadira
Caixa cobraments efectius
Sof 2 places
Tauleta
Ordinador
Impressora multifunci
Oficina
Taula oficina
Cadires
Armaris
Prestatgeries
Ordinador
Impressora multifunci
Cafeteria
Moble bar
Cadires altes
Taula rodona alta
Sof 2 places
Tauleta
Menjador
Taules 2-4 places
Cadires
Joc de taula
Habitacions
Estructura llit doble
Estructura llit individual
Matals doble
Matals individual
Llenols, fund nrdica doble i 2 coixineres
Llenols, fund nrdica individual i
coixinera
Tauletes de nit
Armari 3 portes
Calaixera 3 calaixos
Penjadors (4 unitats)
Taula escriptori
Cadira
Butaca
59
Quantitat
Total
696,00
432,00
394,00
166,00
300,00
1.128,00
80,00
750,00
120,00
1
1
1
1
1
1
1
1
1
696,00
432,00
394,00
166,00
300,00
1.128,00
80,00
750,00
120,00
425,00
166,00
413,00
236,00
750,00
120,00
1
3
1
2
1
1
425,00
498,00
413,00
472,00
750,00
120,00
1.500,00
60,00
120,00
1.128,00
80,00
1
8
3
1
1
1.500,00
480,00
360,00
1.128,00
80,00
325,00
213,00
20,00
15
60
30
4.875,00
12.780,00
600,00
199,00
99,99
99,99
49,99
59,99
20
11
20
11
40
3.980,00
1.099,89
1.999,80
549,89
2.399,60
34,99
39,99
349,00
99,99
0,99
99,99
39,99
59,00
22
51
23
23
46
23
23
23
769,78
2.039,49
8.027,00
2.299,77
45,54
2.299,77
919,77
1.357,00
Lmpada de peu
Lmpada de sostre
Lmpada de paret
Mirall
Paperera
Mini bar
Caixa forta
Televisi
Telfon
Portamaletes
Quadres
Joc de tovalloles 3mides
Passadissos i distribudors
Quadres
Plantes
Extintors 4kg
25,99
24,99
12,99
49,99
3,99
130,00
122,00
184,00
20,00
35,00
15,00
12,00
23
51
23
23
23
20
20
23
20
23
40
102
597,77
1.274,49
298,77
1.149,77
91,77
2.600,00
2.440,00
4.232,00
400,00
805,00
600,00
1.224,00
15,00
40,00
30,00
24
10
8
360,00
400,00
240,00
TOTAL MOBILIARI
60
73.047,87
ANNEX C. PREVISI ANUAL DE DESPESES

2. Costos fixos
Sou brut
Seguretat
Social
Jornada
Gener (TB)
Febrer (TB)
Director
1.417,54
354,39
Completa
1.771,93
1.771,93
1.771,93
885,96
885,96
1.771,93
885,96
885,96
1.771,93
1.771,93
885,96
885,96
1.771,93
1.771,93
1.771,93
3.543,85
24.806,95
Cap de recepci /
Administratiu
1.277,43
319,36
Completa
1.596,79
1.596,79
1.596,79
798,39
798,39
1.596,79
798,39
798,39
1.596,79
1.596,79
798,39
798,39
1.596,79
1.596,79
1.596,79
3.193,58
22.355,03
Recepci 1
1.254,79
313,70
Completa
1.568,49
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
1.568,49
3.136,98
21.958,83
Recepci 2
1.254,79
313,70
Completa
1.568,49
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
1.568,49
3.136,98
21.958,83
Governanta
1.326,71
331,68
Completa
1.658,39
1.658,39
1.658,39
829,19
829,19
1.658,39
829,19
829,19
1.658,39
1.658,39
829,19
829,19
1.658,39
1.658,39
1.658,39
3.316,78
23.217,43
Neteja 1
1.160,54
290,14
Completa
1.450,68
1.450,68
1.450,68
725,34
725,34
1.450,68
725,34
725,34
1.450,68
1.450,68
725,34
725,34
1.450,68
1.450,68
1.450,68
2.901,35
20.309,45
Neteja 2
1.160,54
290,14
Completa en TA
725,34
1.450,68
1.450,68
725,34
846,23
5.923,59
Manteniment
1.254,79
313,70
Completa
1.568,49
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
1.568,49
3.136,98
21.958,83
Cap de cuina
1.372,08
343,02
Completa
1.715,10
1.715,10
1.715,10
857,55
857,55
1.715,10
857,55
857,55
1.715,10
1.715,10
857,55
857,55
1.715,10
1.715,10
1.715,10
3.430,20
24.011,40
Ajudant de cuina
1.160,54
290,14
Completa
1.450,68
1.450,68
1.450,68
725,34
725,34
1.450,68
725,34
725,34
1.450,68
1.450,68
725,34
725,34
1.450,68
1.450,68
1.450,68
2.901,35
20.309,45
Auxiliar de cuina
1.160,54
290,14
Mitja
725,34
725,34
725,34
362,67
362,67
725,34
362,67
362,67
725,34
725,34
362,67
362,67
725,34
725,34
725,34
1.450,68
10.154,73
Pgines 26-27
Hotel
Cuina
Menjador
Cafeteria
Mar (TB)
Set. Santa (TA)
Abril (TB)
725,34
Maig (TB)
Juny (TB)
Juny (TA)
Juliol (TA)
Agost (TA)
Setembre (TA)
Setembre (TB)
Octubre (TB)
Novembre (TB) Desembre (TB)
Extres
TOTAL ANUAL
Cap de menjador
1.277,43
319,36
Completa
1.596,79
1.596,79
1.596,79
798,39
798,39
1.596,79
798,39
798,39
1.596,79
1.596,79
798,39
798,39
1.596,79
1.596,79
1.596,79
3.193,58
22.355,03
Cambrer
1.254,79
313,70
Completa
1.568,49
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
1.568,49
3.136,98
21.958,83
Barman
1.254,79
313,70
Completa
1.568,49
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
784,24
784,24
1.568,49
1.568,49
1.568,49
3.136,98
21.958,83
21.258,79
21.258,79
19.808,11
19.808,11
19.808,11
19.808,11
20.533,45
20.533,45
19.808,11
20.533,45
19.808,11
19.808,11
40.462,45
TOTAL ANUAL
MITJANA MENSUAL
Pgines 27-29
Assegurances
Taxa escombraries
Gestoria
Pgina web
Gener
986,53
200,00
Abril
Juliol
Octubre
283.237,16
23.603,10
Febrer
Mar
Maig
Juny
Agost
Setembre
Novembre
Desembre
497,53
497,53
497,53
TOTAL ANUAL
2.479,12
183,08
183,08
366,15
200,00
200,00
200,00
800,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
20,00
240,00
Telfon i ADSL
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
208,90
2.506,80
Subscripcions premsa
897,80
Canon ajuntament
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
900,00
10.800,00
Manteniment ascensor
inclinat
Manteniment extintors
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
6.000,00
Prstec
240,00
1.798,00
5.751,23
3.426,90
500,00
500,00
500,00
500,00
500,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
1.798,00
3.426,90
4.307,51
3.426,90
3.426,90
4.124,43
3.426,90
3.609,98
4.124,43
3.426,90
3.426,90
1.798,00
61
897,80
240,00
21.576,00
TOTAL ANUAL
MITJANA MENSUAL
45.905,87
3.825,49
TOTAL ANUAL COSTOS FIXOS

MITJANA MENSUAL COSTOS FIXOS
329.143,03
27.428,59
2. Costos variables
HIVERN
Pgines 29-30
Base de consum
Gener
Febrer
PRIMAVERA
Mar
Abril
ESTIU
Maig
Juny
Juliol
TARDOR
Agost
Setembre
HIVERN
Octubre
Novembre
Desembre
TOTAL ANUAL
Llum
40 /dia
1.200,00
1.200,00
1.200,00
960,00
960,00
480,00
480,00
480,00
960,00
960,00
1.200,00
1.200,00
11.280,00
Aigua
5 /dia
150,00
150,00
150,00
180,00
180,00
270,00
270,00
270,00
180,00
180,00
150,00
150,00
2.280,00
Gas
60 /dia
1.800,00
1.800,00
1.800,00
1.080,00
1.080,00
360,00
360,00
360,00
1.080,00
1.080,00
1.800,00
1.800,00
14.400,00
3.150,00
3.150,00
3.150,00
2.220,00
2.220,00
1.110,00
1.110,00
1.110,00
2.220,00
2.220,00
3.150,00
3.150,00
TOTAL ANUAL
27.960,00
MITJANA MENSUAL
Pgina 30
Criteri
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
2.330,00
Desembre
TOTAL ANUAL
Bugaderia
10 cops/mes
1.050,00
1.050,00
1.050,00
1.475,00
1.050,00
1.475,00
1.900,00
1.900,00
1.475,00
1.050,00
1.050,00
1.050,00
15.575,00
Kit habitacions
15 cops/mes
315,00
315,00
315,00
442,50
315,00
442,50
570,00
570,00
442,50
315,00
315,00
315,00
4.672,50
Publicitat
6% reserves
1.011,38
913,50
1.011,38
1.576,13
1.011,38
1.576,13
2.245,95
2.245,95
1.576,13
1.011,38
978,75
1.011,38
16.169,40
2.376,38
2.278,50
2.376,38
3.493,63
2.376,38
3.493,63
4.715,95
4.715,95
3.493,63
2.376,38
2.343,75
TOTAL ANUAL
MITJANA MENSUAL
TOTAL ANUAL COSTOS VARIABLES

MITJANA MENSUAL COSTOS VARIABLES
62
2.376,38
36.416,90
3.034,74
64.376,90
5.364,74
3. Quotes de prstec
Mtode de quotes constants o Sistema Francs
300.000 Import inicial del prstec

Tipus d'inters nominal anual inicial en tant per
5,25 cent
25 Anys de vida del prstec
12 Nombre de pagaments peridics a l'any
Tipus
Perode
Perodes
d'inters
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
actual
pendents
300
299
298
297
296
295
294
293
292
291
290
289
288
287
286
285
284
283
282
281
280
279
278
277
276
275
274
273
272
271
270
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
Prstec
viu
300.000
299.515
299.027
298.538
298.046
297.552
297.057
296.558
296.058
295.556
295.051
294.544
294.035
293.524
293.010
292.494
291.976
291.456
290.933
290.408
289.881
289.351
288.820
288.285
287.749
287.210
286.669
286.125
285.579
285.031
284.480
63
Mensualitat o
Inters
Quota
pagament
peridic
del perode d'amortitzaci
1.798
1.313
485
1.798
1.310
487
1.798
1.308
489
1.798
1.306
492
1.798
1.304
494
1.798
1.302
496
1.798
1.300
498
1.798
1.297
500
1.798
1.295
502
1.798
1.293
505
1.798
1.291
507
1.798
1.289
509
1.798
1.286
511
1.798
1.284
514
1.798
1.282
516
1.798
1.280
518
1.798
1.277
520
1.798
1.275
523
1.798
1.273
525
1.798
1.271
527
1.798
1.268
530
1.798
1.266
532
1.798
1.264
534
1.798
1.261
536
1.798
1.259
539
1.798
1.257
541
1.798
1.254
544
1.798
1.252
546
1.798
1.249
548
1.798
1.247
551
1.798
1.245
553
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
269
268
267
266
265
264
263
262
261
260
259
258
257
256
255
254
253
252
251
250
249
248
247
246
245
244
243
242
241
240
239
238
237
236
235
234
233
232
231
230
229
228
227
226
283.927
283.372
282.814
282.253
281.690
281.125
280.557
279.987
279.414
278.839
278.261
277.681
277.098
276.512
275.924
275.334
274.741
274.145
273.546
272.945
272.342
271.736
271.127
270.515
269.901
269.284
268.664
268.042
267.417
266.789
266.159
265.525
264.889
264.250
263.609
262.964
262.317
261.667
261.014
260.358
259.699
259.038
258.373
257.706
64
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.242
1.240
1.237
1.235
1.232
1.230
1.227
1.225
1.222
1.220
1.217
1.215
1.212
1.210
1.207
1.205
1.202
1.199
1.197
1.194
1.191
1.189
1.186
1.184
1.181
1.178
1.175
1.173
1.170
1.167
1.164
1.162
1.159
1.156
1.153
1.150
1.148
1.145
1.142
1.139
1.136
1.133
1.130
1.127
556
558
560
563
565
568
570
573
575
578
580
583
585
588
591
593
596
598
601
604
606
609
612
614
617
620
622
625
628
631
633
636
639
642
644
647
650
653
656
659
662
664
667
670
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
225
224
223
222
221
220
219
218
217
216
215
214
213
212
211
210
209
208
207
206
205
204
203
202
201
200
199
198
197
196
195
194
193
192
191
190
189
188
187
186
185
184
183
182
181
257.036
256.363
255.686
255.007
254.325
253.640
252.952
252.261
251.567
250.870
250.170
249.466
248.760
248.051
247.338
246.622
245.904
245.182
244.457
243.728
242.997
242.262
241.525
240.783
240.039
239.292
238.541
237.787
237.029
236.268
235.504
234.737
233.966
233.192
232.415
231.634
230.849
230.061
229.270
228.476
227.677
226.876
226.071
225.262
224.450
65
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.125
1.122
1.119
1.116
1.113
1.110
1.107
1.104
1.101
1.098
1.094
1.091
1.088
1.085
1.082
1.079
1.076
1.073
1.069
1.066
1.063
1.060
1.057
1.053
1.050
1.047
1.044
1.040
1.037
1.034
1.030
1.027
1.024
1.020
1.017
1.013
1.010
1.007
1.003
1.000
996
993
989
986
982
673
676
679
682
685
688
691
694
697
700
703
706
709
713
716
719
722
725
728
731
735
738
741
744
748
751
754
757
761
764
767
771
774
778
781
784
788
791
795
798
802
805
809
812
816
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
180
179
178
177
176
175
174
173
172
171
170
169
168
167
166
165
164
163
162
161
160
159
158
157
156
155
154
153
152
151
150
149
148
147
146
145
144
143
142
141
140
139
138
137
136
223.634
222.815
221.992
221.165
220.335
219.501
218.664
217.823
216.978
216.129
215.277
214.421
213.562
212.698
211.831
210.960
210.085
209.207
208.324
207.438
206.548
205.654
204.756
203.854
202.948
202.038
201.124
200.206
199.284
198.359
197.429
196.495
195.557
194.614
193.668
192.718
191.763
190.804
189.841
188.874
187.903
186.927
185.947
184.963
183.974
66
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
978
975
971
968
964
960
957
953
949
946
942
938
934
931
927
923
919
915
911
908
904
900
896
892
888
884
880
876
872
868
864
860
856
851
847
843
839
835
831
826
822
818
814
809
805
819
823
827
830
834
837
841
845
848
852
856
860
863
867
871
875
879
882
886
890
894
898
902
906
910
914
918
922
926
930
934
938
942
946
950
955
959
963
967
971
976
980
984
989
993
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
135
134
133
132
131
130
129
128
127
126
125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
182.981
181.984
180.983
179.977
178.966
177.952
176.932
175.909
174.881
173.848
172.811
171.769
170.723
169.672
168.617
167.557
166.492
165.423
164.349
163.270
162.186
161.098
160.005
158.908
157.805
156.698
155.585
154.468
153.346
152.220
151.088
149.951
148.809
147.663
146.511
145.354
144.192
143.026
141.854
140.676
139.494
138.307
137.114
135.916
134.713
67
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
801
796
792
787
783
779
774
770
765
761
756
751
747
742
738
733
728
724
719
714
710
705
700
695
690
686
681
676
671
666
661
656
651
646
641
636
631
626
621
615
610
605
600
595
589
997
1.002
1.006
1.010
1.015
1.019
1.024
1.028
1.033
1.037
1.042
1.046
1.051
1.055
1.060
1.065
1.069
1.074
1.079
1.083
1.088
1.093
1.098
1.103
1.107
1.112
1.117
1.122
1.127
1.132
1.137
1.142
1.147
1.152
1.157
1.162
1.167
1.172
1.177
1.182
1.187
1.193
1.198
1.203
1.208
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
133.505
132.291
131.072
129.848
128.618
127.383
126.143
124.897
123.645
122.389
121.126
119.858
118.585
117.306
116.022
114.731
113.436
112.134
110.827
109.514
108.196
106.871
105.541
104.205
102.863
101.515
100.162
98.802
97.437
96.065
94.688
93.304
91.915
90.519
89.118
87.710
86.296
84.875
83.449
82.016
80.578
79.132
77.681
76.223
74.759
68
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
584
579
573
568
563
557
552
546
541
535
530
524
519
513
508
502
496
491
485
479
473
468
462
456
450
444
438
432
426
420
414
408
402
396
390
384
378
371
365
359
353
346
340
333
327
1.214
1.219
1.224
1.230
1.235
1.240
1.246
1.251
1.257
1.262
1.268
1.273
1.279
1.285
1.290
1.296
1.301
1.307
1.313
1.319
1.324
1.330
1.336
1.342
1.348
1.354
1.360
1.365
1.371
1.377
1.383
1.390
1.396
1.402
1.408
1.414
1.420
1.426
1.433
1.439
1.445
1.452
1.458
1.464
1.471
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
5,25
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
73.288
71.811
70.327
68.837
67.341
65.837
64.328
62.811
61.289
59.759
58.223
56.680
55.130
53.573
52.010
50.440
48.863
47.279
45.688
44.090
42.485
40.873
39.254
37.628
35.995
34.355
32.707
31.053
29.391
27.722
26.045
24.361
22.670
20.972
19.266
17.552
15.831
14.103
12.367
10.623
8.872
7.113
5.346
3.572
1.790
69
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
1.798
321
314
308
301
295
288
281
275
268
261
255
248
241
234
228
221
214
207
200
193
186
179
172
165
157
150
143
136
129
121
114
107
99
92
84
77
69
62
54
46
39
31
23
16
8
1.477
1.484
1.490
1.497
1.503
1.510
1.516
1.523
1.530
1.536
1.543
1.550
1.557
1.563
1.570
1.577
1.584
1.591
1.598
1.605
1.612
1.619
1.626
1.633
1.640
1.647
1.655
1.662
1.669
1.676
1.684
1.691
1.699
1.706
1.713
1.721
1.728
1.736
1.744
1.751
1.759
1.767
1.774
1.782
1.790
4. Quotes damortitzaci
4.1. Amortitzaci del mobiliari
Amortitzaci mobiliari
73.047,87 Valor inicial
20 Anys a amortitzar
5,00% Ra d'amortitzaci
Any
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Valor net (Valor Quota d'amortitzaci

inicial)
anual
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
73.047,87
3.652,39
70
Amortitzaci
acumulada
3.652,39
7.304,79
10.957,18
14.609,57
18.261,97
21.914,36
25.566,75
29.219,15
32.871,54
36.523,94
40.176,33
43.828,72
47.481,12
51.133,51
54.785,90
58.438,30
62.090,69
65.743,08
69.395,48
73.047,87
Valor
residual
69.395,48
65.743,08
62.090,69
58.438,30
54.785,90
51.133,51
47.481,12
43.828,72
40.176,33
36.523,94
32.871,54
29.219,15
25.566,75
21.914,36
18.261,97
14.609,57
10.957,18
7.304,79
3.652,39
0,00
4.2. Amortitzaci dels equipaments
Amortitzaci equipaments
145.000,00 Valor inicial
Any
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20

inicial)
anual
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
145.000,00
7.250,00
71
Amortitzaci
acumulada
7.250,00
14.500,00
21.750,00
29.000,00
36.250,00
43.500,00
50.750,00
58.000,00
65.250,00
72.500,00
79.750,00
87.000,00
94.250,00
101.500,00
108.750,00
116.000,00
123.250,00
130.500,00
137.750,00
145.000,00
Valor
residual
137.750,00
130.500,00
123.250,00
116.000,00
108.750,00
101.500,00
94.250,00
87.000,00
79.750,00
72.500,00
65.250,00
58.000,00
50.750,00
43.500,00
36.250,00
29.000,00
21.750,00
14.500,00
7.250,00
0,00
4.3. Amortitzaci de les installacions
Amortitzaci installacions
1.890.569,38 Valor inicial
Any
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35

inicial)
anual
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
1.890.569,38
37.811,39
72
Amortitzaci
Valor residual
acumulada
37.811,39 1.852.757,99
75.622,78 1.814.946,60
113.434,16 1.777.135,22
151.245,55 1.739.323,83
189.056,94 1.701.512,44
226.868,33 1.663.701,05
264.679,71 1.625.889,67
302.491,10 1.588.078,28
340.302,49 1.550.266,89
378.113,88 1.512.455,50
415.925,26 1.474.644,12
453.736,65 1.436.832,73
491.548,04 1.399.021,34
529.359,43 1.361.209,95
567.170,81 1.323.398,57
604.982,20 1.285.587,18
642.793,59 1.247.775,79
680.604,98 1.209.964,40
718.416,36 1.172.153,02
756.227,75 1.134.341,63
794.039,14 1.096.530,24
831.850,53 1.058.718,85
869.661,91 1.020.907,46
907.473,30
983.096,08
945.284,69
945.284,69
983.096,08
907.473,30
1.020.907,46
869.661,91
1.058.718,85
831.850,53
1.096.530,24
794.039,14
1.134.341,63
756.227,75
1.172.153,02
718.416,36
1.209.964,40
680.604,98
1.247.775,79
642.793,59
1.285.587,18
604.982,20
1.323.398,57
567.170,81
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
1.890.569,38
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
37.811,39
73
1.361.209,95
1.399.021,34
1.436.832,73
1.474.644,12
1.512.455,50
1.550.266,89
1.588.078,28
1.625.889,67
1.663.701,05
1.701.512,44
1.739.323,83
1.777.135,22
1.814.946,60
1.852.757,99
1.890.569,38
529.359,43
491.548,04
453.736,65
415.925,26
378.113,88
340.302,49
302.491,10
264.679,71
226.868,33
189.056,94
151.245,55
113.434,16
75.622,78
37.811,39
0,00
D. PREVISI ANUAL D'INGRESSOS

1. Ingressos bruts
Pgina 31
Habitaci doble
Habitaci triple
Habitaci quadruple
Preu habitaci Preu plaa Places ocupades

55
27,50
10
70
35,00
18
75
25
90
30
11
95
23,75
110
27,50
Gener (TB) Febrer (TB)
Mar (TB)
8.525,00
8.525,00
Maig (TB)
Juny (TB)
4.125,00
8.525,00
4.125,00
9.450,00
4.650,00
4.200,00
4.650,00
2.250,00
4.650,00
3.681,25
3.325,00
3.681,25
1.781,25
3.681,25
16.856,25
16.856,25
26.268,75
Juliol (TA)
Agost (TA)
Setembre (TA) Setembre (TB)
9.450,00
19.530,00
19.530,00
9.450,00
4.950,00
10.230,00
10.230,00
4.950,00
3.712,50
7.672,50
7.672,50
3.712,50
37.432,50
37.432,50
4.125,00
8.525,00
Novembre (TB) Desembre (TB) TOTAL ANUAL

8.250,00
8.525,00
4.650,00
4.500,00
4.650,00
3.681,25
3.562,50
3.681,25
16.856,25
26.268,75
16.312,50
21
TOTAL ANUAL
38
MITJANA MENSUAL
1.011,38
1.086,75
489,38
1.011,38
489,38
1.086,75
2.245,95
2.245,95
1.086,75
489,38
Pgines 31-32
Ascensor inclinat
1.011,38
269.490,00
978,75
22.457,50
1.011,38
16.169,40
Queralt
ascensor
Preu bitllet
TOTAL ANUAL
35000
25%
1,00
8.750,00
TOTAL ANUAL
MITJANA MENSUAL
TOTAL ANUAL INGRESSOS BRUTS

MITJANA MENSUAL INGRESSOS BRUTS
74
30.637,50
16.856,25
TOTAL OCUPACI TB
913,50
38.700,00
26.482,50
TOTAL OCUPACI TA
1.011,38
70.950,00
35.310,00
1.781,25
26.268,75
Octubre (TB)
67.410,00
2.250,00
1.781,25
3.712,50
15.225,00
Juny (TA)
2.250,00
4.950,00
16.856,25
PUBLICITAT
7.700,00
Set. Santa (TA) Abril (TB)
8.750,00
729,17
278.240,00
23.186,67
2. Ingressos nets
Pgina 32
Esmorzars
Dinars
Sopars
Benefici
Places ocupades
% Utilitzaci
21
90%
38
90%
21
35%
38
35%
21
60%
38
60%
Gener (TB) Febrer (TB)

1.757,70
1.587,60
Mar (TB)
Set. Santa (TA) Abril (TB) Maig (TB) Juny (TB)
1.757,70
850,50
1.757,70
850,50
1.539,00
1.139,25
1.029,00
1.139,25
551,25
1.139,25
2.116,80
2.343,60
1.134,00
2.343,60
4.733,40
5.240,55
7.124,25
3.180,60
3.180,60
1.539,00
997,50
2.061,50
2.061,50
997,50
2.052,00
4.240,80
4.240,80
2.052,00
5.240,55
9.482,90
9.482,90
551,25
1.701,00
1.757,70
1.139,25
1.102,50
1.139,25
2.343,60
2.268,00
2.343,60
9.481,50
19.504,80
14.637,60
7.124,25
5.240,55
5.071,50
5.240,55
TOTAL ANUAL
76.346,20
MITJANA MENSUAL
Pgina 32
6.362,18
Benefici
Quantitat anual
Comensals
Esdeveniments grans
30
120
18.000
Esdeveniments mitjans
15
30
50
22.500
Esdeveniments petits
10
40
25
10.000
TOTAL ANUAL
MITJANA MENSUAL
TOTAL ANUAL INGRESSOS NETS

MITJANA MENSUAL INGRESSOS NETS
75
14.628,60
7.115,50
1.134,00
7.124,25
1.757,70
10.978,20
1.134,00
2.052,00
5.240,55
850,50
1.539,00
551,25
997,50
2.343,60
Juny (TA) Juliol (TA) Agost (TA) Setembre (TA) Setembre (TB) Octubre (TB) Novembre (TB) Desembre (TB) TOTAL ANUAL
TOTAL ANUAL
50.500,00
4.208,33
126.846,20
63.423,10
ANNEX E. CLCULS DE VALORACI DE LA INVERSI: VAN I TIR
Inversi inicial
F1
F2
F3
F4
F5
F6
F7
F8
F9
F10
F11
F12
F13
F14
F15
F16
F17
F18
F19
F20
F21
F22
F23
F24
F25
Tipus d'inters
-213.149,17
11.566,27
13.879,52
13.879,52
13.879,52
13.879,52
13.879,52
16.655,43
16.655,43
16.655,43
16.655,43
16.655,43
19.986,51
19.986,51
19.986,51
19.986,51
19.986,51
23.983,82
23.983,82
23.983,82
23.983,82
23.983,82
28.780,58
28.780,58
28.780,58
Any 1
Any 2
Any 3
Any 4
Any 5
Any 6
Any 7
Any 8
Any 9
Any 10
Any 11
Any 12
Any 13
Any 14
Any 15
Any 16
Any 17
Any 18
Any 19
Any 20
Any 21
Any 22
Any 23
Any 24
VAN
-192.075,86
-187.703,38
-168.860,82
-158.114,40
-147.904,02
-138.202,94
-127.142,33
-116.633,44
-106.648,75
-97.162,10
-88.148,66
-77.872,06
-68.108,06
-58.831,11
-50.016,90
-41.642,35
-32.094,17
-23.022,27
-14.402,89
-6.213,45
1.567,49
10.438,87
18.867,73
26.876,15
28.780,58
Any 25
34.485,11
5,25%
TIR a 25 anys
76
6,65%
ANNEX F. CONTRACTE DE TREBALL INDEFINIT
77
78
ANNEX G. ENTREVISTA: MOSSN RAMON BARNIOL

Nascut a Avi lany 1935, mossn Ramon Barniol s el capell custodi del Santuari de
Queralt des del 1993. Es passa dotze hores al dia a lesglsia i els seus entorns, on dna
la benvinguda a gaireb tots els visitants que arriben al mirador del Bergued.
1. Qu en pensa de la situaci actual del santuari de Queralt i de la diferncia
entre la part que gestiona el bisbat i la part pblica?
El santuari, com totes les coses, no s noms una cosa dun sol tema, sin que shan de
diferenciar tres aspectes. Un s la naturalesa, que diria que s gaireb espectacular; per
la vista que t i perqu est un tros amunt de la muntanya, a uns 1.200 metres. Un altre
aspecte s el del santuari prpiament com a tal, la part religiosa. Daquesta part jo
nestic content, no saps mai fins on podries aspirar per es gratificant veure tota la gent
que passa per aqu, gent de totes edats i de totes menes. I per ltim, hi hauria la part de
latenci; s a dir, les persones que han datendre als visitants com el mossn i els
guardians i, tamb, la part dels hostalers. De la part de lhostal actualment noms
funciona el bar que t una mica de restaurant. Tant de bo tot funcions com abans, com
a restaurant i com a hotel.
2. Antigament, quin tipus dhostatgeria i de serveis de restauraci es
proporcionaven a Queralt? Per qu es van tancar?
Sobre lhostatgeria que hi havia, jo puc dir el qu recordo sobre la meva infantesa (fa
uns 60 anys). En aquella poca el que hi havia estava encertat. No era un hotel com els
que existeixen actualment, per si que hi havia una part on la gent podia pernoctar; es
tractava duna habitaci i moltes coses comunes. La gent llogava lhabitaci per lestiu
o per passar-hi una o dues nits. A ms, hi havia una gran sala amb una llar de foc, on els
turistes hi anaven lliurement a menjar.
El restaurant es va tancar per diferents motius: sense haver-hi lhotel la clientela va
comenar a baixar i fsicament no reunia les qualitats necessries. Laccs, per exemple
era un daquests inconvenients, ja que fins als anys 90 no es va installar lascensor.
79
3. Li semblaria b que una part de lhotel estigus destinada a lallament, tant per
retirs espirituals com per preparar certs estudis, com en el cas de Nria o
Montserrat?
A lantiguitat, una part de les habitacions ja estava destinada a realitzar exercicis
espirituals. Durant aquella poca, era el bisbe de Solsona (Vicente Enrique i Tarancn)
qui es dedicava a fer aquest tipus dexercicis. Els exercicis duraven 5 dies o una
setmana aproximadament i hi participaven unes 30 persones, tant de Berga com daltres
zones. Aquestes ltimes sn les que pernoctaven a lhostatgeria durant el temps que
duraven els retirs espirituals. Aquests exercicis eren reflexions on el bisbe donava
sermons. Actualment sen continuen fent a Manresa i a Solsona, aix que no dic pas que
no poguessin tenir xit. A ms, no han de ser necessriament reflexions religioses, sin
que poden ser reflexions de qualsevol tipus; com dels valors. Els collegis podrien
organitzar jornades de reflexi, com les antigues convivncies, i quedar-se a dormir.
4. Creu que lobertura dun nou hotel a Queralt faria augmentar el nombre de
persones que efectuen el Cam dels Bons Homes?
En part s que afectaria ja que aquests tipus de turistes necessiten poder pernoctar en
algun lloc, sobretot en establiments barats i no necessriament gaire valuosos, com seria
el cas de lalberg. Malgrat tot, molts no es quedarien a dormir perqu a Queralt s on
comena o acaba la visita i, generalment, la gent hi arriba dhora al mat per comenar
directament el cam.
5. Quines altre idees proposaria per promocionar lhotel, el restaurant i Queralt?
Fa molts anys que la situaci de Queralt est estancada i s complicat refer-ho perqu
sha deixat caure molt. Lhotel, tal com estava planejat abans, ara ja no tindria xit; ja
que les habitacions actualment han de ser grans, amb lavabo incls i espais diversos. Per
tant, shauria de reformar tota lhostatgeria. Potser les parets de fora servirien, per tot
linterior shauria de remodelar.
6. Actualment, quants casaments hi ha anualment a Queralt? Creu que si el
restaurant obrs de nou i ofers convits, la demanda de casaments augmentaria?
Els casaments han baixat molt. Fa 18 anys que sc aqu i en un principi nhavia arribat a
fer una cinquantena; aquest any el nombre ha baixat a 7 casaments.
80
Tot i aix, el que ha augmentat ha estat el nombre daniversaris de casats; enguany hi ha

ms aniversaris que casaments.
Els casaments no augmentarien gaire pel fet de que hi hagus un restaurant aqu mateix;
ja que les raons per les quals no es casen sn daltres. Per la gent que es cases aqu
possiblement s que hi realitzaria el convit. Tot i aix, sha de tenir en compte que ara els
casaments no sn tan nombrosos. Aquest any, el casament ms nombrs no arribava a
150 persones.
81
ANNEX H. FOTOGRAFIES ACTUALS

1. Exterior de ledifici
Imatge I. Faana principal de ledifici. Font: prpia.
Imatge II. Porta daccs principal a ledifici. Font: prpia.
82
2. Interior de ledifici
Imatge III. Vestbul dentrada. Font: prpia.
Imatge IV. Vestbul dentrada. Font: prpia.
83
Imatge V. Sala principal primer pis. Font: prpia.
Imatge VI. Escala de tipus imperial que cal preservar. Font: prpia.
84
Imatge VII. Sala destar i lavabo de lhostatgeria. Font: prpia.
Imatge VIII. Habitaci de lhostatgeria. Font: prpia.

85
3. Restaurant
Imatge IX. Cuina actualment cremada. Font: prpia.
Imatge X. Menjador interior. Font: prpia.

86
Imatge XI. Menjador exterior. Font: prpia.
Imatge XII. Menjador exterior. Font: prpia.
87
4. Entorns
Imatge XIII. Esglsia del Santuari de Queralt. Font: prpia.
Imatge XIV. Vista de Berga des de Queralt. Font: prpia.
88
Imatge XV. Accs a lascensor inclinat. Font: prpia.
Imatge XI. Rampa de lascensor inclinat i faana lateral de ledifici. Font: prpia.
89
Imatge XVII. Prquing del Santuari de Queralt. Font: prpia.
90

1rempresa PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1rempresa PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

VIABILITAT DUN HOTEL A

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

Entorn econmic catal .............................................................. 13

El turisme a Catalunya ............................................................... 14

Entorn social. El Bergued ......................................................... 16

Entorn legal ................................................................................ 17

5.1.2. Anlisi de la competncia ...................................................................... 20

Oferta dallotjament ................................................................... 20

Oferta hotelera ............................................................................ 20

5.1.3. Anlisi dels consumidors ....................................................................... 21

5.1.4. Estudi de la localitzaci ......................................................................... 22

5.2. Viabilitat econmica i financera ....................................................................... 24

Desemborsament inicial ............................................................. 25

5.2.2. El finanament ....................................................................................... 25

Costos fixos ................................................................................ 26

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

Costos variables .......................................................................... 29

Altres costos ............................................................................... 30

5.2.4. Previsi anual dingressos ...................................................................... 31

Ingressos bruts ............................................................................ 31

Ingressos nets ............................................................................. 32

Altres ingressos .......................................................................... 32

5.2.5. Pla de tresoreria anual ............................................................................ 33

Fluxos nets de caixa ................................................................... 35

5.2.6. Mtodes de valoraci de la inversi ....................................................... 35

Mtodes de selecci esttics ....................................................... 35

Mtodes de selecci dinmics .................................................... 36

5.2.7. Punt mort o llindar de rendibilitat .......................................................... 38

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

L'actual esglsia s un edifici construt al segle XVIII. El temple s d'estil renaixentista i

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

4. PRESENTACI DEL PROJECTE

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

Retirs espirituals o dallament.

Allotjament per als visitants del Cam dels Bons Homes.

Lhotel disposar de 20 habitacions amb capacitat per 51 persones distribudes de la

Mn. Josep Armengou 'El Santuari de Queralt' Ed. Montblanc-Granollers 1971.

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Treball de Recerca 2011-2012

12 habitacions dobles amb opci a s individual.

5 habitacions junior (capacitat per a 3 persones).

3 suites junior amb dos banys (capacitat per a 4 persones).

Joc de llenols, funda nrdica i coixinera.

Taula escriptori amb la seva respectiva cadira.

Televisi de pantalla plana.

Equipament dels lavabos de les habitacions:

Bany complet amb WC, lavabo, dutxa i bidet.

VIABILITAT DUN HOTEL A QUERALT

Joc de tovalloles (3 mides).

Treball de Recerca 2011-2012

Facilitats i serveis de lhotel:

Internet WI-FI gratut.