JOSEP ROMEU I FIGUERAS

El comte Arnau. La formaci dun mite

Farell editors, Collecci Popular Llegendes 11, Sant Vicen de Castellet, 2003
Qui no ha sentit parlar de les aparicions del comte Arnau? Del seu cavall de
flames i de les anelles on el fermava? De la seva relaci amb les abadesses
del monestir de Sant Joan de les Abadesses? Dels conductes subterranis pels
quals es desplaava? Probablement sn poques les persones que mai han
escoltat alguna de les aventures protagonitzada pel comte. Lautor del llibre ens
diu que el comte Arnau ha esdevingut un personatge popular i el mite ms
interessant de Catalunya, fins al punt de denominar-lo el mite nacional per
excellncia. Ara b, malgrat aquesta difusi en el territori catal, tamb deuen
ser poques les persones que coneixen la llegenda, la tradici i la can
arnaldina amb tota la seva complexitat. El comte Arnau. La formaci dun mite
ens dna lexcellent oportunitat dintroduir-nos i aprofundir en el mite que
envolta aquesta figura.
Lautor de lobra, Josep Romeu i Figueras, fou escriptor tot i que la seva faceta
ms coneguda era la destudis de la literatura catalana; sespecialitz en
lanlisi del llegendari popular i del folklore, especialment en aquell que fa
referncia al comte Arnau. El 1947 public El comte Arnau. La formaci dun
mite, una edici de biblifil de 330 exemplars numerats, que consistia en una
sntesi de la tesi doctoral i lany segent, el Consell Superior dInvestigacions
Cientfiques editava la totalitat de la tesi titulada El mito de El comte Arnau en
la cancin popular, la tradicin legendaria y la literatura. Lobra que ressenyem
s una actualitzaci de ledici de 1947, adaptada al lector corrent i interessat
en qestions de folklore i etnografia, tal com ens afirma el mateix autor en el
prleg.
El llibre s escrit en un llenguatge am i que defuig les formes complicades,
dacord amb lobjectiu, indicat ms amunt, daquesta segona edici. A ms, cal
destacar lhabilitat de lautor per recordar peridicament al lector les teories
ms importants; aix, al final de la segona part trobem una compilaci de
conclusions presentades fins aquest punt de lobra i, al finalitzar la tercera part,
Romeu ens ofereix una darrera consideraci tot recollint la principal aportaci
de cada escriptor al mite.
Passem a continuaci a desglossar les teories principals del text. Lobra
sestructura en tres parts ben delimitades. La primera part se centra en la can
del comte Arnau, que fou publicada per primera vegada el 1853 per Manuel
Mil i Fontanals. Romeu analitza la mtrica i lestructura de la can i observa
com presenta uns elements caracterstics: el refrany, la repetici del vers senar
i el dileg. Aquests tres elements li permeten formular la hiptesi que la can
havia estat dansada malgrat el seu aire esquerp i la seva melodia majestuosa i
lenta. Pel que fa al contingut, la can ens presenta lnima damnada del
comte Arnau, damunt dun cavall, que sobtadament sapareix a la muller i
desprn foc per tots els seus membres perqu pec en vida. La causa de la
condemna s molt clara i fins i tot, apareix dues vegades: les soldades mal
pagades.

Tot seguit, es tracten dos temes problemtics: la identificaci del personatge

protagonista i lantiguitat de la can. Quant al primer, lautor creu que es tracta
dun personatge que no s real ni histric, i que senzillament es buscava un
nom adequat a la rima, sonor i expressiu per donar un exemple moralitzant;
Romeu per tant, no creu en les teories iniciades per Mn. Pau Parassols i Pi per
tal de defensar el bon nom de les monges de Sant Joan de les Abadesses que
identifiquen el comte Arnau com un senyor de Mataplana i emparentat amb els
comtes de Pallars que visqu al segle XIV. I pel que fa a la dataci, sapunta
que podria tractar-se duna creaci de les darreries del segle XVI. Finalment en
aquest primer part, sassenyala el focus central on shan recollit les versions de
la can, que s format per les comarques del Ripolls, Osona i la Garrotxa i
lorigen de la can es trobaria a la vila de Ripoll.
La segona part tracta la tradici i la llegenda del comte Arnau. La can es va
difondre i les diverses contrades la integraven dins el seu cosmos particular, la
relacionaven amb daltres llegendes com la del Mal Caador, i sorgia lentament
la llegenda del comte Arnau. Aix sanalitzen els tres focus llegendaris ms
importants: Gombrn, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Els tres focus,
malgrat que presenten uns elements comuns com les aparicions del comte, les
anelles on fermava el cavall i les petjades que deixava, les construccions i la
topografia relacionades amb Arnau o altres llegendes derivades daquesta,
tenen tamb unes caracterstiques que els diferencien entre ells. Aix a
Gombrn, lloc dorigen de la llegenda, queda molt clar que la causa de la
damnaci fou lincompliment del pacte entre el comte i els mossos, una vegada
aquests havien finalitzat la construcci de les escales del santuari de
Montgrony; tamb t un paper important el Forat de Sant Ou, ja que la tradici
explicava que en aquest punt siniciava el conducte subterrani que utilitzava el
comte per desplaar-se fins a la muntanya de Sant Amand o al monestir de
Sant Joan d eles Abadesses per a veure les abadesses.
El focus de Ripoll s important per la seva situaci geogrfica perqu permetia
la concentraci del llegendari dels altres dos focus per tal de ser difs
posteriorment. Per tant, la tradici llegendria prpia fou ms feble i estigu
molt influenciada per Gombrn i Sant Joan de les Abadesses.
En el darrer focus, Sant Joan de les Abadesses, la llegenda i la tradici enllaa
amb un fet histric, lexpulsi de les monges del monestir, ocorreguda lany
1017. Per tant, la damnaci per les soldades mal pagades es t poc present i
pren molta ms fora la condemna del comte per la seva relaci amb
labadessa. El fet que el monestir queds involucrat en una llegenda daquest
tipus no devia agradar als elements eclesistics i es traspass la mala fama a
un suposat convent que existia a la muntanya de Sant Amand; daquesta
variant de la llegenda en sorgir la can de Les monges de Sant Aman. En
el darrer captol de la segona part, es fa una breu referncia als focus
secundaris on sha localitzat la llegenda com Campdevnol, Ribes de Freser,
les muntanyes de Prades o fins i tot, Mallorca on arrib a travs de la can i
es fusion amb la llegenda del comte Mal.
La tercera i ltima part se centra en els literats, ja que s grcies a la literatura
que el comte Arnau ha esdevingut un personatge popular i un dels mites ms

interessants de Catalunya. Romeu destaca laportaci que ha fet cada autor al

mite des de Mil i Fontanals fins a lactualitat. Destaquem: Vctor Balaguer, amb
una barreja de pseudohistria i de forta imaginaci romntica ens presenta un
Arnau terrible, tenebrs i acompanyat, per primera vegada, de labadessa
Adelaisa; Josep Carner presenta un Arnau molt demonac i deixa a laire una
possible redempci; Joan Maragall confereix a Arnau la qualitat de superhome
per tamb dnima que pateix i que finalment s redimida a travs de la
can; Josep Maria de Sagarra accentua el carcter hum dArnau fins al lmit i
el condemna a voltar eternament sense una possible redempci. Finalment
Romeu fa una breu menci dels estudiosos que shan interessat per la llegenda
del comte Arnau, tot destacant Rossend Serra i Pags.
En poques paraules, El comte Arnau. La formaci dun mite s un llibre que
duna manera entenedora ens fa comprendre el mite del comte Arnau: com de
la can en sorg la llegenda, que tant la veu popular com els literats han ajudat
a mantenir, fixar i desenvolupar. I s que cada vegada que sexplica la llegenda
o sen fa una creaci artstica es dna ms vida al mite del comte Arnau.
Acabem amb unes paraules de Romeu: Que Du no li doni reps [al comte
Arnau] i que el seu turment fructifiqui.