Qu passa si dones hamburgueses a africans i

menjar afric als EUA?

Un singular experiment intercanvia dietes entre dos continents i

revela un aparent impacte immediat del menjar escombraries al
risc de patir un cncer de clon
El ratol immune al menjar escombraries revela una clau de
l'obesitat humana
Llegeix l'estudi cientfic complet a travs d'EL PAS

Podria ser el gui de l'ensim reality show televisiu, per es tracta d'un enginys
experiment cientfic. Dos grups de persones, un a la industrialitzada Pittsburgh
(EUA) i un altre en una zona rural de Zululandia (Sud-frica), s'han intercanviat les
dietes durant dues setmanes. 20 zulus van deixar el seu menjar tradicional africana
i es van alimentar de hamburgueses del McDonald 's, patates fregides, frankfurts i
costelles amb salsa barbacoa. Alhora, 20 nord-americans de raa negra
comenaven a ingerir bsicament farinetes de blat de moro, arrs, mnec i fesols.
Al final de l'experiment va arribar la sorpresa. Els autors de l'assaig, un equip
internacional de cientfics, van observar "espectaculars efectes" del canvi de dieta
en factors de risc de cncer de clon, una malaltia responsable de 600.000 morts
cada any al mn concentrades en els pasos rics.
"Aquest estudi estableix una prova de concepte sobre el poder d'un canvi de dieta",
opina el metge Stephen O'Keefe, director de l'assaig. El treball confirma una cosa
que ja se sabia: que les dietes pobres en fibra i riques en greix i protena animal
augmenten la probabilitat de patir un tumor a l'intest gros. Per, a ms,
l'experiment revela que aquest fenomen ocorre en molt poc temps. "Mai s tard per
modificar la dieta i amb aix canviar el risc de cncer de clon. Es pot fer, s com
deixar de fumar ", recalca O'Keefe, de la Universitat de Pittsburgh.

L'investigador recorda que al Jap hi ha una baixa incidncia de cncer de clon

comparada amb la dels EUA. No obstant aix, estudis en japonesos emigrats a
Hawaii han observat que els estrangers arribaven els mateixos percentatges de
tumors en noms una generaci.

Ms fibra
Els nord-americans que van participar en el nou estudi van incrementar el seu
consum de fibra de 14 a 55 grams al dia i van reduir la ingesta de greixos del 35%
al 16% del total de calories grcies al menjar africana. Mentrestant, els zulus amb
dieta nord-americana passaven de prendre 66 grams de fibra al dia a tan sols 12
grams, augmentant el percentatge de greixos des del 16% al 52%.
Abans i desprs de l'assaig, els cientfics van introduir una cmera a travs de
l'anus dels participants per observar la seva intest gros i van prendre mostres del
clon. "Els senyals en la mucosa que precedeixen a canvis cancerosos ocorren
gaireb a l'instant desprs del canvi de dieta", detalla O'Keefe.
En noms dues setmanes amb el men afric, els nord-americans presentaven
menys inflamaci en el clon. El contrari va passar amb els zulus alimentats amb
hamburgueses i patates fregides.
Aquest estudi estableix una prova de concepte sobre el poder d'un canvi de dieta "
L'estudi, que es publica avui a la revista Nature Communications, suggereix que els
bacteris presents en l'aparell digestiu tenen un paper fonamental en els vaivens del
risc de cncer de clon. Des d'un punt de vista estricte, una persona s humana en
un 10% i bacteriana en un 90%. Per cada cllula humana en una persona hi ha nou
bacteris. A l'intest, els microbis degraden la fibra i produeixen butirat, un compost
qumic amb propietats antitumorals.
L'oncleg Pedro Prez, coordinador de l'Aliana per a la Prevenci del Cncer de
Colon a Espanya, creu que el nou treball ofereix "dades molt interessants, com que
els canvis cellulars es produeixin des del minut 1", per demana estudis en
poblacions ms mplies . "Ara cal veure si les conclusions sn certes amb milers de
pacients", sost amb cautela.
"Aquest treball posa en evidncia de forma molt elegant cosa que ja sabem: que la
dieta s prou poderosa com per induir canvis en el risc de cncer, independentment
que hi hagi un trasplantament ambiental [un canvi de lloc de residncia]", afirma el
metge Fernando Carballo, president de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva.
"El menjar amb greix no s un ver, per suposa un increment del risc de cncer. Cal
seguir una dieta saludable: ms protena vegetal, menys greixos i protenes
animals, ms cereals i ms verdures ", aconsella.
Jueves 23 de Abril de 2015
El Pas
Resum:
Dos grups de persones, un a la industrialitzada Pittsburgh (EUA) i un altre en una
zona rural de Zululandia (Sud-frica), s'han intercanviat les dietes durant dues
setmanes. El treball confirma una cosa que ja se sabia: que les dietes pobres en
fibra i riques en greix i protena animal augmenten la probabilitat de patir un tumor
a l'intest gros. Els nord-americans que van participar en el nou estudi van
incrementar el seu consum de fibra dia i van reduir la ingesta de greixos grcies al
menjar africana. Aquest estudi estableix una prova de concepte sobre el poder d'un
canvi de dieta "L'estudi, que es publica avui a la revista Nature Communications,

suggereix que els bacteris presents en l'aparell digestiu tenen un paper fonamental
en els vaivens del risc de cncer de clon.

Vocabulari:
Cncer de colon: El cncer de clon s una malaltia en la qual les cllules
malignes es localitzen en la porci intermdia i ms llarga de l'intest gros. s un
tipus de cncer bastant comuna en molts pasos, per tamb resulta fcil de
detectar, t un alt grau de curaci i tarda molt a desenvolupar-se.
Bacteri: Els bacteris sn microorganismes procariotes que presenten una mida
d'uns pocs micrmetres (en general entre 0,5 i 5 micres de longitud) i diverses
formes incloent filaments, esferes (cocos), barres (bacils), llevataps (vibris) i hlixs
(espirils). Els bacteris sn cllules procariotes, pel que a diferncia de les cllules
eucariotes (d'animals, plantes, fongs, etc.), no tenen el nucli definit ni presenten, en
general, orgnuls membranosos interns. Generalment posseeixen una paret
cellular i aquesta es compon de peptidoglica.
Cllula humana: Refereix al constituent primordial dels ssers vius, el qual t la
capacitat de reproduir-se de manera independent i que est composta per un
citoplasma i un nucli que es troben protegits per una membrana.
Fibra: Filament d'origen natural, artificial o sinttic, apte per a ser filat i teixit, que
generalment presenta gran finor i bona flexibilitat.
Protena: Substncia qumica que forma part de l'estructura de les membranes
cellulars i s el constituent essencial de les cllules vives; les seves funcions
biolgiques principals sn la d'actuar com biocatalizador del metabolisme i la
d'actuar com a antics.

L'altra evoluci de les espcies

No tot s lluita i egoisme en la biologia: les novetats tamb sorgeixen

per la cooperaci.
Devem a Darwin la noci d'una evoluci basada en la lluita i l'egoisme, a la
"naturalesa vermella en dent i arpa" que va cristallitzar en el perdurable vers de
Tennyson; i des dels diabtics de l'illa de Nauru a la Polinsia fins als gorilles
muntanyencs de l'orient afric confirmen cada dia aquest mecanisme evolutiu cec i
cruel com un algoritme psicpata. Per avui sabem que hi ha altres camins basats
menys en la competici que en la collaboraci, menys a la mort que en la
innovaci. Aquestes estratgies no guanyen al pes, per han protagonitzat algunes
de les invencions ms rabents i brillants de la histria de la vida.
Toby Kiers, de la Universitat de Vrije a Holanda, i Stuart West, de la d'Oxford al
Regne Unit, revisen ara a Science les evidncies sobre noves espcies generades
per simbiosi, o a partir de l'associaci oportunista de dues espcies preexistents,
cadascuna aportant a la societat uns talents molt convenients per a la conjuntura
que els toqui en aquell moment. La biologia ha identificat casos de tot el procs que
porta a dues espcies separades per milers de milions d'anys d'evoluci a formar
una espcie nica amb el millor de dos mons.
Avui sabem que l'evoluci fa servir altres camins basats menys en la competici i
ms en la collaboraci.
"Les associacions simbitiques sn una important font d'innovaci evolutiva",
expliquen els cientfics. "Han dirigit diversificacions rpides dels organismes, han
perms als clients emprar noves formes d'energia, i han modificat radicalment els
cicles de nutrients de la Terra". L'evoluci de noves espcies per simbiosi s un
fenomen relativament infreqent, per tendeix a produir invencions brillants i
veloos, almenys segons les parsimonioses escales dels gelegs i paleontlegs.
Prenguem al platelminto Paracatenula, un cuc pla d'un millmetre que campa pels
sediments sorrencs dels oceans tropicals i temperats, i que ha deixat atnits als
zolegs de mig mn per haver perdut la boca i el tub digestiu. Ja no li calen, perqu
han incorporat un bacteri (Riegeria galateiae) que obt la seva energia per mtodes

qumics: oxidant el sulfur del medi a sulfat. El bacteri colonitza tot el cos del cuc i es
transmet de pares a fills com qualsevol altre grup de gens. Paracatenula es
considera per tant una espcie radicalment nova: un cuc sense boca capa
d'alimentar-se sense menjar oxidant sulfur.
Un altre exemple sn les cigales, o cigales, que han incorporat en les seves cllules
no ja una, sin dues bacteris simbitics: Hodgkinia i Sulcia. Aquests endosimbionts
(simbionts que viuen dins de les cllules de l'hoste) ajuden a la cigala a treure
profit de la seva magra dieta de vegetals, ja subsistir durant els llargs perodes (fins
a 17 anys) que aquests insectes poden romandre latents en el seu estat de nimfes,
o ccadas. Com en el cas del cuc Paracatenula, tant l'hoste com els bacteris
simbitiques han experimentat modificacions genmiques complementries que
converteixen la seva uni en indissoluble. Tamb sn, per tant, noves espcies
originades per simbiosi.
Les associacions simbitiques sn una important font d'innovaci evolutiva ",
expliquen els cientfics.
Per entendre el procs, potser els casos ms illustratius sn aquells en que la
transici cap a una nova espcie no s'ha completat: he aqu l'evoluci capturada
amb les mans a la massa. El cuc mar gegant Riftia, per exemple, no t sistema
digestiu i depn per alimentar-se d'un bacteri simbitica (a la foto). Per el bacteri
no es transmet de pares a fills: t una vida lliure independent i el cuc la engoleix
durant la seva fase larvria. La integraci de les dues espcies no s completa i pot
ser que estigui en una situaci de transici.
Un cas de transici ms clebre s el de les llegums, les niques plantes de cultiu
que no necessiten nitrats: els poden obtenir directament del nitrogen atmosfric
grcies al bacteri rhizobium que s'allotja en uns nduls especials de les seves arrels.
Aquest s el principi subjacent a la prctica tradicional d'alternar els cultius de
cereals i de llegums: els primers fan servir els nitrats que les segones han dipositat
(fixat, en l'argot) a terra durant la temporada anterior. Un mtode d'abonat
veritablement sostenible.
I no oblidem al calamar bioluminescente. Aquests calamars obtenen els sorprenents
dissenys de llum i color que utilitzen per camuflar d'uns bacteris luminescentes
simbitiques. Per, tant en aquest cas com en el de les llegums, els bacteris
simbitiques tenen tamb una vida lliure independent, i sn adquirides pels hostes
al llarg de la seva vida, i no transmeses de pares a fills. No es poden considerar
noves espcies, sin candidats en transici.
"La interacci entre la teoria evolutiva i la investigaci genmica ens permetr
entendre l'evoluci de la complexitat organsmica en un sol marc unificat",
conclouen Kiers i West. La simbiosi s un mecanisme de generaci de noves
espcies rpid, per noms en les escales dels gelegs. Els seus engranatges
interns estan plens de fins ajustos que segueixen necessitant de la selecci natural
darwiniana. No hi ha conflicte en l'evolucionisme.
Divendres 24 dAbril de 2015
El Pas
Resum:

Devem a Darwin la noci d'una avaluaci basada en la lluita i l'egoisme, a la

"naturalesa vermella en dent i arpa" que va cristallitzar en el perdurable vers de
Tennyson; i des dels diabtics de l'illa de Nauru a la Polinsia fins als gorilles
muntanyencs de l'orient afric confirmen cada dia aquest mecanisme evolutiu cec i
cruel com un algoritme psicpata. Toby Kiers, de la Universitat de Vrije a Holanda, i
Stuart West, de la d'Oxford al Regne Unit, revisen ara a Science les evidncies sobre
noves espcies generades per simbiosi, o a partir de l'associaci oportunista de
dues espcies preexistent, cadascuna aportant a la societat uns talents molt
convenients per a la conjuntura que els toqui en aquell moment. Aquest s el
principi subjacent a la prctica tradicional d'alternar els cultius de cereals i de
llegums.
Vocabulari:
Terra: Planeta del Sistema Solar, tercer en la proximitat al Sol, entre Venus i Mart.
Bactria rhizobium: Va ser la primera bactria produda a gran escala.
Calamar biolumiscent: Sn un tipus de calamar. La brillantor que emana dels
cossos d'aquests calamars la reacci qumica d'un enzim anomenat luciferasa, la
mateixa que produeix una llum intenses creant un resplendor intens.
Endosimbionts: Simbionts que viuen dins de les cllules de l'hoste.
Selecci natural darwinista: s un mecanisme gradual proposat no noms per
explicar levoluci, sin tamb el fet que els ssers vius tinguin una complexitat
estructural tan extraordinria que semblen dissenyats intelligentment sense que,
en realitat, hagi intervingut cap dissenyador.