Professional Documents
Culture Documents
Treball Horts Urbans
Treball Horts Urbans
all
Cin
cies
per
al
mn
cont
emp
oran
i:
HOR
TS
INTRODUCCI
LAjuntament
de Barcelona,
amb la collaboraci de la Fundaci "La Caixa" i
del vens dels barris o districtes involucrats, pota
a terme al programa Xarxa d'Horts Urbans de
Barcelona amb el objectiu d incorporar a les
persones ms grans de 65 anys que viuen a la
ciutat i a les que estan en risc d'exclusi social,
a les activitats per millorar el medi ambient a
travs dels horts.
Aquest programa es va comenar tericament
lany 1997 amb els horts de Masia Can Mestres,
per ja l any 1986 shavia creat el primer hort a
petici dun grup de vens, lHort de lAvi al barri
de Grcia.
LHort de lAvi.
vendre els productes obtinguts al hort. Els usuaris es queden per a consum
propi tot all que planten en la seva part de la parcella.
Els principis de lagricultura biolgica o orgnica es basen en:
El principi de salut: L'agricultura ha de sostindr i promoure la salut de
sl, planta, animal, persona i planeta com una sola i indivisible.
El principi d'ecologia: L'agricultura orgnica es basa en sistemes i cicles
ecolgics vius, treballar amb ells, emular i ajudar a sostenir-los.
El principi d'equitat: L'agricultura orgnica esta basada en relacions que
assegurin equitat pel que fa a l'ambient com i les oportunitats de vida.
El principi de precauci: L'agricultura orgnica ha de ser gestionada d'una
manera responsable i amb precauci per protegir la salut i el benestar de
les generacions presents i futures i l'ambient.
Hort de Sagrada
Familia
FINALITAT
Un dels objectiu daquest programa s incorporar a les persones ms grans
de 65 anys, les quals han d'estar capacitades fsicament per al treball
agrcola, que viuen a la ciutat, i a les que estan en risc d'exclusi social, a
activitats on pugin integrar-se i relacionar-se.
Laltre objectiu es crear ms espais verd a Barcelona i fer que la gent
aprengui i es conscienci de la importncia de lagricultura orgnica , es a dir
una agricultura sense ningun producte qumic , i en conseqncia del bona
alimentaci .
Pep Ordoez, responsable del programa dhorts urbans municipals ho
explica aix:
Per a molts dels seus practicants, el cultiu s tamb una manera de
realitzar-se personalment, de relacionar-se amb altres persones i dadquirir
nous coneixements. En alguns casos t tamb efectes teraputics. Cultivar
lhort no s una cincia exacta, per aquesta s la grcia, precisament. El
pags dasfalt t un retorn que va ms enll del fruit cultivat.
RESULTATS OBTINGUTS
Els horts urbans tenen un gran valor social entre les persones que participen
al projecte. Permet ocupar el temps lliure, afavoreix la creaci de noves
relacions i milloren la qualitat de vida mitjanant una a activitat fsica molt
positiva per a la salut.
Tamb t un alt valor ambientat per a la ciutat, ja que crea nous espais
verds.
Altres aspectes que es tenen que destacats sn la seva funci d'educaci
ambiental, mitjanant la realitzaci amb la collaboraci de l Agenda21
Escolar d'activitats destinades a les escoles que permeten als nens i les
nenes conixer el mn agrari i els principis de l'agricultura biolgica, aix
com una funci social de convivncia entre generacions, ja que les activitats
educatives que es fan als horts urbans faciliten la relaci entre els infants i
les persones grans.
GESTI
Aquest projecte es pot considerar una bona gesti dAjuntament, ja que no
noms a rebut bones critiques sin que el projecte tamb ha estat adoptat
per altres administracions locals per tota Catalunya i Espanya (Madrid,
Saragossa, Badalona,...).
Un altre factor que ens indica que sha fet una bona gesti es la quantitat de
gent que sha fet un hort urb a la seva casa, i tots els nous blog que shan
creat sobre aquest tema.
Un altre factor s la bona percepci de aquet projecte en els ciutadans i la
repercussi que ha tingut en els mitjans de comunicaci.
Per exemple:
- Los huertos urbanos se multiplican y arraigan en las ciudades, La
Vanguardia (13/01/15):
http://www.lavanguardia.com/vida/20110418/54142928895/los-huertosurbanos-se-multiplican-y-arraigan-en-las-ciudades.html
- El Ayuntamiento de Barcelona cede 10 huertos urbanos a discapacitados
mentales, El economista (13/01/15):
http://ecodiario.eleconomista.es/salud/noticias/1254067/05/09/Cataluna-ElAyuntamiento-de-Barcelona-cede-10-huertos-urbanos-a-discapacitadosmentales.html#Kku8h2V0qg5mLc5V
- L'Hospitalet regulariza los huertos urbanos, E-notcies (13/01/15):
http://mas-ediciones.e-noticies.es/baix-llobregat/lhospitalet-regulariza-loshuertos-urbanos-82981.html
BIBLIOGRAFIA: