You are on page 1of 23
Divendres 1 de Maitg del 2O\5 ) Text Sosre. \_ JL eine De \ Dewa Av | as posset diluns 27 dAbetl, voig for nar a sescada Tellin | dina sefinn~na~ male Nis Aguell dio, ero el mex din de Sorpreges - Hem er frobor une coselo de fastor A pote Joes Pints ol terrmyefo. T uno da les Sorpeses ero lexpostcty de lon Peres al mont Jo veig o fer an resumen sobre aguelle esPesidos KH; hevin, unes anonles fotos sobre neneg 7 obnes que he pegsoven molt mal. Vtg veure. WNo- foto que em ve sorprendse, mol t- aan ane reno gue. \havien abligot o cosarse amb wn senyor que ~ lom*llr \y utr com (6) OngS O ms . Aquet problema no names lr Posse © oguesto nena a moltes mes neneS i doneS i's pessoa. MoHes doneg i nenes son obliga.des oO fer totes kg torees de cose * per lo tent no tenen temps honor om escola. Mentre els homes ineng es divecteen. Els mene a a BL : yee ae | Sob) \e ence Ne Aina nomey 17 RiTA LA dew @ AL MON] ; Na Boe ems ha fet ona exposcrg o) cae de uns ens qe e@& ckeguen Wargo, Brophart : Varcihosoes RS YEG a posloe Oem chen \dosseyere® En \ebngace Vio oo Tarzana que es un pois KA Sesen es, ones, ASescones Feoen no) + de Fedo\\ aieset Sexxequay avans de qoe surkige, A sd, f acaben despes' que As Ob Pers qe bs Sowes oo Jenen 2mps er descansese, Alo, Reoplocts Mo a Gostemado, < m0 Femen Jonge Ger amor a Jeccaa erque Fen ve curdac ads Serwais + Fer ker femes de cose. Fensen ape. Ac x 1 nds Ace cxnowe a Jere qeape BS Soc 6 ho necesscken Teaenbe Jer eves Jenea gue omar ol wneccck ho a qoalseve\ Je a Feb Nos, Voordona e de )' Sedo. a Vitadso, no dexey Jibosiaa- de godle decrekic de lo sever i * - PORN Vicon recession gerenis) de VO ‘ome per sodvic oD) comer ¢ duen una Foo que es diy Cover) 1 Benen pe ono i el ety Japodes ‘ eins tay ational os wo ee qe aques zs ame stan cle sents Feiss poryus per do que \ Son, co \s ogden, Do exbecig plow esper qe A Siro ce areole Jot. Claudia Basilio 29/4/2015 Na Rita del fons pitius a penjat una exposicié al passadis i a les escales. La exposici6 tracta sobre la dona al mén. Wangari de Tanzania: La Wangari és la que més treballa de tota la familia: porta aigua i llenya (a vegades ha de caminar molt I carregar molt de pes), ha de fer el menjar per tota la familia i el fum de la Ilenya li perjudica la seva salut, treballa al camp i cobra menys que un home per la mateixa feina. Rigoberta de Guatemala: Molts nens del mon no van a escola, sobre tot les nenes perqué les fan ajudar a casa. Les nenes fan _ feines domestiques, moldre el cereal, anar a buscar aigua per tota la familia, vendre pels mercats, treballar a fabriques, recollir fems etc. En canvi els nens poden jugar i anar a escola. En cas de que la nena tingui una discapacitat es encara més discriminada, perd tot aixd gracies a algunes organitzacions s‘esta intentant resoldre. Claudia Basilio 29/4/2015 Vandana de "india: Les dones son manades pels homes i no poden decidir per elles mateixes. Les obliguen a tapar-se molt amb Ia roba, les dones son obligades a casar-se molt joves amb homes molt mes gran que elles i que mai han vist, hi ha una tradicio a I" ia que han d'estar tres mesos en una cabanya quan acaben de parir, quan les dones estudien son mes intel-ligents i poden arribar a defensar els seus drets, si tenen propletats també seran més valorades. Jed LA DONA AL MON Les dones del mon fan tot el treball , es tenen que aixecar abans per treballar, tenen menys temps de descansar, les dones treballen més que els homes, li paguen menys per treballar lo mateix. El treball que fan és anar a buscar llenya per el menjar, fan el menjar cada dia i van al camp per agafar menjar per la familia, fan blocs de tova per la construccié i aixd que fan es un treball molt dificil i nv es mereixen estar Lot el dia treballant. Per fer tot aquet treball tenen moltes dificultats es fan mal als peus, amb el fum de la llenya tenen problemes de salut... Quan hi ha una font d’aigua en un poble que hi ha moltes dones que treballen estan molt feli¢ perqué no tenen que anar a buscar aigua malt Iluny. Les nenes no van a 'escola perqué es tenen que ocupar de cuidar al seu germanet petit o ajudar ala seva mare. Diuen que les dones no necessiten coneixement i per aixd no van ala escola. Les nenes tenen que anar a l'escola per tenir més coneixement, aprendre a llegir.. Amb el treball pareix que no perd es cansen un munt fent farina a ma per fer cereals. Quan les nenes van a agafar aigua els nens estan jugant y ananta l’escola, no se senten be perqué tenen moltes ganes de anar a escola. Les dones han de fer treballs doi guanyar sous. s perd Wanbé han d! anar a vendre per Després duns quants anys van Iluitar per que les nenes vagin a l'escola i després va gua les nenes anaven a l'escola i s'ho pasaven molt be, Les dones al man no poden tenir Ilibertat sense permis d’m home. Els homes les obliguen a ocultarse amb una roba que es diu burca i no es veu molt he, Obliguen a casarsi amb una nena quan és molt més petita que el home ino esta gens felig amb aixd. Quan tonen un fill les obliguen a viure tres mesos dins una cabana, sense tenir companyia de ningd. Casi totes les dones del mon fan lo mateix, fer molt de treball i els homes casi res. I no s’ho mereixen, Hi ha dones que ho passen molt malament per culpa d’alguns homes. En algunes parts del mon les dones no poden decicir com viure la eva propia vida, en algunes families amb pocs recursos si poden enviar algun dels seus fills a 'escola sempre és al nen. Les nenes sempre estan ocupades fen feines doméstiques mentres els nens estan jugant o a l’escola . Quan una dona té un fill, li obligan a quedarse a casa tres mesos cuidant al bebé. En algunes parts del mon les dones tenen que taparse tot el cos, incluida la cara menys els ulls. Hi ha paissos com en la India on obligan a les nenes a casarse amb homes molt més grans que elles, homes que no coneixen. i no poden sortir de casa sense el permis d’un home, | Pare, un germa o el marid. @ ea A vegades hi ha dones que van al’escola per Vv aprendre a lleigir i a escriure per poder 4, Bm: . defendre els seus drets. -— Les nenes amb discapacitats tenen una doble discriminacié perque tenen discapacitats i a més sén nenes. Hi ha organitzacions, com la Fundacid Vicent Ferrer que Iluiten per millorar la situacié de les nenes en el mon. Aquestes organitzacions han fet molta feina, perd encara hi ha conflictes relacionats amb aquest tema. OFINIC Personal: Tots som persones i no i tendria que hi haver diferéncies, tots tenim que lluitar per aconseguir la igualitat entre homes i dones a tot el 1Qve eman a pussan pee de i OX a | onan faker bah, Se aed

You might also like