ANEM

PREPARATS 2015

RECOMANACIONS I NORMATIVES PER ORGANITZAR ACTIVITATS

DEDUCACI EN EL LLEURE AMB MENORS DE 18 ANYS

-1-

 Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar Social i Famlia
Edici: actualitzat el 2 de febrer de 2015
Disseny i maquetaci: Unitat dAutoedici i Disseny de la Direcci General de Joventut
Fotografies: Sandra Gonzlez i Noem Elias
Dipsit Legal: B 5241-2015

-2-

La Direcci General de Joventut edita aquesta publicaci per tal doferir-vos les informacions i les recomanacions necessries per garantir un bon nivell
qualitatiu en totes les activitats deducaci en el lleure i per vetllar tant per la seguretat i la integritat fsica de les persones participants com pel respecte al
medi natural que les acull.
No obstant aix, el seu contingut no pot substituir,
en cap moment, les orientacions en qestions de salut i de seguretat que facin directament les persones
degudament acreditades ni es pot considerar, en cap
cas, un text normatiu.
En els casos demergncia feu sempre cas de les indicacions dels agents rurals, dels mossos desquadra,
dels agents de protecci civil, del personal sanitari,
dels bombers o daltres agents de lautoritat.

-3-

NDEX

6-7

NORMATIVA
Regulaci de les activitats
deducaci en el lleure en les quals
participen menors de divuit anys

14-15
ALTRES NORMATIVES QUE HEU
DE CONIXER
14. Installacions juvenils destinades a activitats
educatives amb infants i joves
15. Ordenaci de la prctica de lacampada lliure
16. Tabac i begudes alcohliques
16. Manipulaci daliments
16 Mesures de prevenci dincendis forestals
17. Conveni collectiu de treball per al
sector del lleure educatiu i sociocultural
de Catalunya
19. Els drets i les oportunitats en la infncia
i ladolescncia
19. Drets dimatge

-4-

20-21

40-41

PREVENCI, SALUT I SEGURETAT

PROTECCI DEL MEDI AMBIENT

Recull de normes i consells per al desenvolupament

de les activitats amb les necessries condicions
sanitries i dhigiene i de seguretat davant dels
riscos que poden portar a situacions demergncia

Indicacions i aspectes que cal tenir en compte per

organitzar activitats en el medi ambient natural i
rural
41. Espais naturals

21. Conceptes i consells previs

41. Aigua

22. Pla demergncia de les installacions juvenils

42. Eliminaci de deixalles

22. Ubicaci dels llocs dacampada

42. Piles elctriques

23. Gui orientatiu per a lelaboraci del Pla

demergncia en cas dacampades

42. Prevenci dincendis forestals

25. Consells en cas dincendis forestals

42. Eliminaci dexcrements en el medi natural

26. Planificaci dexcursions i sortides a la muntanya

43. Prevenci contra les plagues de mosquits

30. Activitats puntuals de carcter extraordinari

dins lentorn natural o rural
30. Prevenci i actuaci en cas de tempesta

44-45

32. Consum daigua superficial i de font natural

TELFONS I ADRECES DINTERS

32. Normes per caminar per carretera

Telfons i adreces de la Generalitat de Catalunya, i

de la xarxa dhospitals dutilitzaci pblica

33. Protecci contra el sol

33. Onades i cops de calor
33. Tractament de les mossegades descur
33. Picades dinsectes

45. Telfon demergncies de la Generalitat

46. Sanitat respon
46. Emergncies mdiques
46. Atenci ciutadana

34. Picades de mosques i mosquits

46. Adreces de la Direcci General de Joventut

34. Picades de medusa

46. Adreces dInternet sobre educaci en el lleure

35. Indisposici o malaltia

46. Adreces dInternet sobre consells de prevenci

i autoprotecci i de sanitat

36. Comportament general en el cas de primers

auxilis per accident o traumatisme
36. Farmaciola i medicaci

47. Adrea i telfon dhospitals comarcals i generals dutilitzaci pblica

36. Normes bsiques per a la manipulaci i el

consum daliments
37. Consells referents a les estufes de gas but
i llars de foc
38. Piscines i altres llocs de bany

-5-

-6-

NORMATIVA
Regulaci de les activitats
deducaci en el lleure en les
quals participen menors de divuit
anys
El seu text sencer el trobareu dins el nostre web
http://jove.cat/decret137

El Decret 137/2003, de 10 de juny, regula les

acampades juvenils, els camps de treball, els
casals de vacances, les colnies, les rutes i
qualsevol altra activitat assimilable que habitualment fan les associacions educatives juvenils, en les quals participin persones menors
de divuit anys, sempre que les activitats no
tinguin carcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya amb una finalitat educativa,
cultural, formativa o social.
Aquesta normativa regula, entre altres:
1. La notificaci de l'activitat a la Direcci
General de Joventut, com a mnim 20 dies
abans de l'inici, quan l'activitat tingui una
durada de tres o ms nits consecutives o
de quatre dies consecutius en el cas dels
casals de vacances, emprant el portal de
la Direcci General de Joventut, ms concretament des de http://jove.cat/notificacions. Tamb podeu notificar-ho per mitj de
limprs que hi trobareu.

2. La constituci mnima de lequip de dirigents de lactivitat que va en proporci al nombre de participants menors de
18 anys, els requisits per a la persona
responsable de lactivitat i els diplomes
deducador/a en el lleure infantil i juvenil
que aquest equip ha de posseir durant la
realitzaci de lactivitat. A lapartat Comprovants dels diplomes o titulaci dels
membres de lequip dirigent de la pgina
12, trobareu el detall de quins diplomes o
titulacions saccepten.
A continuaci us facilitem un quadre resum
que recull, segons el nombre de menors
participants, el nombre de dirigents mnim i, daquests dirigents, quants han de
tenir els diplomes deducador en el lleure
que determina el Decret 137/2003; a ms
sinclou una distribuci daquests diplomes
segons correspongui a la persona responsable i a la resta de dirigents.

-7-

PARTICIPANTS

MEMBRES DE
LEQUIP DIRIGENT

DIRIGENTS
DIPLOMATS

DISTRIBUCI
DELS DIPLOMES

7 10

Responsable: diploma M
Resta equip: -

11 20

Responsable: diploma M
Resta equip: -

21 - 24

Responsable: diploma M
Resta equip: 1 diploma

25 - 30

Responsable: diploma D
Resta equip: 1 diploma

31 - 40

Responsable: diploma D
Resta equip: 1 diploma

41 - 50

Responsable: diploma D
Resta equip: 1 diplomes

51 - 60

Responsable: diploma D
Resta equip: 2 diplomes

61 - 70

Responsable: diploma D
Resta equip: 2 diplomes

71 - 80

Responsable: diploma D
Resta equip: 3 diplomes

81 - 90

Responsable: diploma D
Resta equip: 3 diplomes

91 - 100

10

Responsable: diploma D
Resta equip: 3 diplomes

Per a activitats superiors a 100 participants heu de sumar, a les quantitats indicades a les columnes Membres de lequip dirigent i Dirigents diplomats corresponents a 91-100, les quantitats
indicades en aquestes mateixes columnes que corresponen al nombre de participants que resulta
de restar 100 al total de participants. En aquests casos amb un nombre de participants superior a
100, tingueu en compte que sols ha dhaver-hi una persona responsable de lactivitat amb ttol de
director i que aquest compta dins del 40% de diplomats necessaris.

-8-

3. La contractaci de les assegurances

daccidents, amb uns capitals mnims
de 3.005,06 euros en cas de mort i de
6.010,12 euros en cas dinvalidesa, i de
responsabilitat civil, amb uns lmits mnims de 150.253,03 euros per vctima i
601.012,10 euros per sinistre.
4. Els requisits mnims per a la ubicaci
d'una acampada juvenil fora de qualsevol
installaci autoritzada a aquest efecte
i la documentaci especfica necessria,
entre la qual hi ha dhaver un pla demergncia elaborat per lentitat (pgina 23,
Gui orientatiu per a lelaboraci del Pla
demergncia en cas dacampades).

que respecteu al mxim els moments considerats com a inamovibles: lhora de llevarse, les hores dels pats i la danar a dormir.
7.2 Autoritzaci de participaci, signada
per qui tingui la ptria potestat, de tots els
participants menors dedat.
Us aconsellem que aquesta autoritzaci
genrica de participaci palesi el coneixement del programa dactivitats per
part de qui la signa i inclogui qualsevol
autoritzaci especfica que considereu necessria com, per exemple, per a:
Intervenir quirrgicament o prendre
qualsevol altra decisi mdica per
part del corresponent equip mdic,
en cas durgncia.

5. L'allotjament en installacions autoritzades per un organisme competent, excepte quan la pernoctaci es fa al ras o en
tendes de campanya o quan s un camp
de treball.

Realitzar activitats especials de risc o

fisicoesportives.

6. Les obligacions de la persona responsable de lactivitat.

Banyar-se en piscines pbliques o privades, rius, pantans, basses, llacs o al mar.

7. Els documents que cal tenir durant la realitzaci de lactivitat i que acrediten la seva
correcta preparaci. Aquests sn:

Usar un vehicle privat per al desplaament no urgent ni especialitzat, en el

cas de necessitar atenci mdica.

7.1 Programa detallat de l'activitat amb

indicaci dels objectius i dels horaris.
El programa us facilita la consecuci dels
objectius previstos i s important que reculli les diferents variacions de les activitats en funci de ledat. Programeu activitats alternatives substitutries per fer en
casos imprevistos i els suficients temps de
descans, tant per a les persones participants com per a les persones que formen
lequip de dirigents. Lhorari us ajuda a
regular els diversos moments del dia, tant
els destinats a les activitats programades
com a les que formen part del quotidi.
s important per al ritme de les activitats i
el biolgic de totes les persones assistents

Rebre petites cures i medicaments

com analgsics, antipirtics i antiinflamatoris, de formulaci infantil i que
es lliuren sense recepta, per part dels
dirigents.
En el cas dactivitats que es realitzin fora
dEspanya, cal disposar duna autoritzaci
oficial emesa pels mossos desquadra.
Per fer-la, cal que els pares o tutors es
presentin a una comissaria de lesmentat cos de seguretat aportant el llibre de
famlia i els DNI del pare, mare o persona
tutora i del menor, si en t. Consulteu les
adreces de les comissaries a www.gencat.
cat/mossos.

-9-

 7.3 Fitxa de salut de totes les persones participants menors d'edat.

Signada per qui ha signat el full dautoritzaci corresponent i, en forma de declaraci
o de fitxa, cal que reculli qualsevol informaci de salut que considereu necessria:
els possibles impediments fsics o psquics
per a la realitzaci de les activitats, les malalties habituals o crniques, les medicacions i/o els aliments als quals es t allrgia,
la informaci sobre les vacunes rebudes, la
medicaci o el possible rgim que escaigui
mantenir durant lactivitat, amb indicaci
dhoraris i quantitat, entre altres. s important que en aquesta fitxa hi consti la data
del dia que es lliura.

7.4 Llista alfabtica dadreces i telfons.

En cas demergncies o altres necessitats derivades de la realitzaci de lactivitat, la llista
us permet accedir cmodament i rpidament, sobretot, als telfons particulars, fixos
i/o mbils dels familiars dels infants, joves,
membres de lequip de dirigents i personal
de suport que assisteixen a lactivitat.
7.5 Targeta magntica didentificaci sanitria o qualsevol altre document acreditatiu
de cadascuna de les persones assistents.
Actualment, i dacord amb les normes de
lInstitut Catal de la Salut (ICS), aquesta
targeta coneguda tamb com a targeta
sanitria individual (TSI) s obligatria per
accedir a qualsevol de les prestacions mdiques, farmacutiques o quirrgiques de
la sanitat pblica i lha de posseir tothom,
tingui ledat que tingui.

- 10 -

 7.6 Comprovants de la contractaci de les

assegurances.
Les cobertures de les assegurances daccidents personals i de responsabilitat civil
tenen una durada anual, llevat que es tracti
de plisses temporals contractades noms
per al perode de durada de lactivitat.
Comproveu sempre que el perode de realitzaci de la vostra activitat queda dins de
les dates defecte de les plisses.
Tanmateix, s important que hi consti el
valor dels capitals contractats, que han de
ser els que consten regulats en larticle 5
del vigent Decret dactivitats amb menors
de 18 anys.
Aquests comprovants poden ser els originals i/o les cpies de:
Les plisses i les condicions particulars,
Els rebuts conforme sha pagat la prima corresponent a aquell any,
Malgrat que la normativa dactivitats amb
menors de 18 anys permet que, durant
lactivitat, es posseeixi enlloc de la TSI un
altre document acreditatiu del dret a la
prestaci de la sanitat pblica o de l'assegurana mdica privada, us recomanem
disposar de la targeta sanitria per a qualsevol desplaament amb pernoctaci colnies i acampades i, per extensi, per a
qualsevol altra activitat.
En el cas de voler fer una activitat en un
pas de la Uni Europea, s aconsellable
que totes les persones assistents disposin de la corresponent targeta sanitria
europea.

El butllet dadhesi corresponent

a aquell any, si es tracta de plisses
collectives contractades per grans entitats per als seus grups i entitats adherides o federades.
7.7 Quan l'activitat t una durada igual o
superior a tres nits consecutives, i en el cas
dels casals de vacances un mnim de quatre
dies consecutius, els documents segents:
1. Cpia registrada de limprs de la notificaci de l'activitat. Quan una activitat ha estat
modificada, s important que disposeu del
document original o inicial i del document
corresponent a lltima modificaci.
Si la presentaci de la notificaci lheu feta
a Internet, heu de tenir el comprovant de
la notificaci de lactivitat.

- 11 -

 2. Comprovants dels diplomes o titulaci dels

membres de lequip dirigent. Aquests comprovants poden ser els originals o les fotocpies dels diplomes o dels carnets de
monitor/a o de director/a dactivitats de
lleure infantil i juvenil i, tamb, del ttol de
tcnic/a superior en animaci sociocultural amb crdits cursats relacionats amb el
lleure infantil i/o juvenil, el qual s assimilable al diploma de monitor/a. Saccepten
tamb com a comprovants, nicament a
lefecte del compliment daquest decret:
Les certificacions emeses durant lany
en curs per les escoles deducadors en el
lleure de Catalunya conforme una persona ha estat aprovada i t el diploma
pendent dexpedici per la Generalitat de Catalunya, o b est pendent de
constar en la proposta de titulaci que
es presenti en la propera convocatria.
Els originals o les fotocpies dels diplomes o dels carnets de monitor/a o de
director/a dactivitats de lleure infantil i juvenil ja expedits per les escoles
deducaci en el lleure reconegudes o
homologades per la resta de comunitats autnomes.

Tots aquests comprovants compten per al

compliment de la proporci que determina larticle 4.4 daquest decret.

3. Si l'activitat, a ms a ms, s una acampada juvenil que es realitza fora duna
installaci o lloc dacampada degudament
autoritzat per un organisme competent,
cal posseir els documents segents:
a) Perms escrit de la persona propietria
del lloc on es fa l'acampada. Aquest perms
el pot fer expressament la persona propietria o pot ser un perms lliurat per lentitat
administradora o per una altra persona autoritzada. Tamb saccepta el perms que
tcitament queda implcit en qualsevol factura de pagament o contracte de lloguer
referit al lloc on sacampa.
b) Cpia de l'escrit comunicant la realitzaci de l'activitat als ens locals. Aquest escrit
sha de fer amb la suficient antelaci per
tal que l'ajuntament o el consell comarcal, si escau, o el Conselh Generau d'Aran
corresponent al lloc on es porta a terme
lacampada shi pugui oposar, us ofereixi
un altre lloc o us doni la seva conformitat.

Els originals o les fotocpies de titulacions en leducaci en el lleure infantil

i/o juvenil de pasos de la UE, sempre
que es pugui contrastar suficientment
la seva equivalncia amb les expedides a Catalunya.

Fer-ho, tot i que disposeu del perms per

acampar de la persona propietria del lloc
on acampeu, s una manera de preveure
possibles actuacions municipals o comarcals no desitjades durant la realitzaci de
lactivitat i una garantia davant de possibles situacions demergncia.

Els documents fefaents que demostrin

la possessi de la qualificaci professional o del certificat de professionalitat
de Dinamitzaci dactivitats deducaci en el lleure infantil i juvenil o
de Direcci i coordinaci dactivitats
deducaci en el lleure infantil i juvenil expedits, respectivament, pel Departament dEnsenyament o el Servei
dOcupaci de Catalunya.

c) Pla d'emergncia. Elaborat per vosaltres en funci del lloc, els dies destada i el
nombre de persones assistents. Aquest pla
s leina de qu disposeu per autoprotegirvos i veure a priori i amb perspectiva les
actuacions que us caldria fer davant dun
foc forestal o de fenmens meteorolgics
imprevistos (pgina 23, Gui orientatiu
per a lelaboraci del Pla demergncia en
cas dacampades).

- 12 -

- 13 -

ALTRES
NORMATIVES
QUE HEU DE
CONIXER
Installacions juvenils destinades
a activitats educatives amb
infants i joves
La Llei 38/1991, de 30 de desembre, i els seus
reglaments, el Decret 140/2003, de 10 de
juny, per a les installacions juvenils ubicades
en edificis i el Decret 203/2013, de 30 de juliol, per als campaments juvenils, determinen
les condicions tcniques mnimes que han de
tenir aquestes installacions a Catalunya per
tal de fer la seva funci amb les degudes garanties sanitries i de seguretat per a les persones ocupants i per a la preservaci del medi
natural. A ms determinen que a disposici
dels grups o persones usuries de la instal
laci hi ha dhaver, entre altres:
1. Lautoritzaci de funcionament lliurada
per lorganisme competent o, en el cas
dels campaments juvenils, la comunicaci
prvia presentada a ladministraci pblica
competent i el document acreditatiu de la
seva inscripci al Registre corresponent.
2. Els documents que acreditin la potabilitat
de laigua destinada al consum hum.
3. Linforme de lany en curs, lliurat per organisme competent, que acrediti les correctes condicions higiniques i sanitries de la
installaci.
- 14 -

4. El Reglament de rgim interior, llevat el cas

dels campaments juvenils.
A ms, tingueu en compte de:
Fer les reclamacions que es considerin
oportunes a la persona titular o al personal de la installaci, si s el cas, durant el
transcurs de lactivitat.
Usar les installacions dacord amb el Reglament de rgim interior.
Observar les normes lgiques de bona
convivncia.
Comunicar a les persones responsables de
la installaci qualsevol desperfecte causat pel grup i els casos de malaltia febril o
contagiosa.
A fi de programar i planificar les vostres activitats amb un coneixement real del lloc on
aneu, s convenient que visiteu la installaci
abans de contractar-la, fent especial esment
en els aspectes de seguretat i de salut de les
persones usuries.

Ordenaci de la prctica
de l'acampada lliure
Amb la publicaci del Decret 183/2010, de 23
de novembre, destabliments dallotjaments
turstics, es va derogar el Decret 55/1982 en
establir una nova regulaci dels establiments
de cmping i no determinar cap supsit de
regulaci de lacampada lliure per part de la
Direcci General de Turisme del Departament
dEmpresa i Ocupaci.
Per aquest fet, lacampada lliure ha quedat
sotmesa totalment a lmbit de competncies
dels ajuntaments, cosa que en el decret derogat ja es reconeixia la facultat daquests ens
per fixar normes per a lacampada lliure.

- 15 -

Tabac i begudes alcohliques

El consum de tabac ha estat regulat darrerament per la llei 42/2010, de 30 de desembre, que modifica la llei 28/2005, de 26 de
desembre, de mesures sanitries enfront del
tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels
productes de tabac. A Catalunya, a ms, tenim la llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenci i assistncia en matria de substncies
que poden generar dependncia, parcialment
modificada per la llei 10/1991, de 10 de maig,
mitjanant les quals queda prohibida la venda i el consum de substncies com el tabac i
lalcohol en els centres densenyament i, especficament, en els casals i els esplais.
Per tot aix, i per extensi les activitats en
general, i en concret totes les regulades en el
Decret 137/2003, de 10 de juny, els destinataris de les quals siguin menors de 18 anys,
s prohibit el consum daquestes substncies
durant la realitzaci de les activitats i la venda
en els espais pblics on aquestes es puguin
realitzar.
Les persones majors dedat que siguin dirigents de les activitats han devitar-ne el consum davant dels menors.

Manipulaci
daliments
Actualment diverses normatives europees,
estatals i autonmiques regulen els aspectes
de la higiene alimentria relacionats amb el
consum final dels aliments i la seva elaboraci. Atenent a la seva relativa complexitat, us
aconsellem que us dirigiu al Departament de
Salut per tal de rebre informaci fefaent sobre
la manipulaci dels aliments i lobtenci dels
coneixements necessaris i la seva corresponent acreditaci. Prviament, us podeu connectar a www.gencat.cat/salut > mbits dac-

tuaci > Empreses i establiments > Empreses i

professionals de lmbit alimentari > Manipuladors daliments > Preguntes freqents.

Mesures de prevenci
d'incendis forestals
Amb la publicaci del Decret 64/1995, de 7 de
mar, pel qual sestableixen mesures de prevenci dincendis forestals, des del 15 de mar
fins al 15 doctubre queda prohibit encendre
qualsevol mena de foc, sigui quina sigui la seva
finalitat, en tots els terrenys forestals de Catalunya, siguin o no poblats despcies arbries, i a
la franja de 500 metres que els envolta, encara
que es tingui el perms del propietari del terreny per encendre foc. Aquesta prohibici no
regeix per a la utilitzaci de fogons de gas but
en les rees recreatives i dacampada establertes especficament.
Tot i la prohibici i lexcepci anteriors, es
permet ls de fogons de but per a lelaboraci dels menjars, noms en el cas de les acampades juvenils i les rutes regulades pel Decret
137/2003, de 10 de juny. Per fer-ho, cal que
demaneu una autoritzaci expressa emplenant la corresponent Sollicitud per activitats
amb risc dincendi forestal (activitat dencendre fog de gas) a les oficines comarcals
de la Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat o a lAjuntament corresponent al
lloc on fareu lacampada. Aquesta autoritzaci
noms s vlida quan es compleixin les condicions per a ls dels fogons de but que estableixi lesmentada Direcci General en funci
de les caracterstiques del lloc de realitzaci i
el tipus dactivitat, la qual us ninformar en el
moment de lliurar-vos lautoritzaci.
El Decret 64/1995 determina tamb els termes municipals de Catalunya qualificats com
a zones dalt risc dincendi. s necessari que
sapigueu quina classificaci t el municipi on
fareu lactivitat.

- 16 -

Quan les circumstncies meteorolgiques siguin dun risc extrem, i sobretot entre el 15 de
juny i el 15 de setembre, es podran preveure
mesures extraordinries que seran daplicaci
durant els perodes i en les zones que estableixi el Departament dAgricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentaci i Medi Natural. Dacord
amb larticle 18.3 de lesmentat decret, en
aquests dies i zones estar prohibit, entre
daltres:
Fer qualsevol tipus dactivitat relacionada
amb foc, com pot ser ls de fogons de gas
per cuinar o similars i fumar.
Lacampada lliure.
La circulaci de persones i vehicles no vinculats a la zona.
Tamb es preveu, dacord amb larticle 18.4,
la suspensi de totes les autoritzacions prviament atorgades.
Cada dia consulteu el nivell de Pla Alfa corresponent a la zona on esteu, el qual sactualitza
diriament, mitjanant el web www.gencat.cat/
medinatural/incendis/plaalfa, o puntualment, si
cal, a travs del telfon de lAjuntament on us
trobeu o el telfon datenci ciutadana (012).
Tamb podeu enllaar amb http://jove.cat/riscos on, a ms, podreu consultar el mapa de
risc dincendi forestal.

a) Lactivitat deducaci en el lleure dins o

fora del marc escolar.
b) Lorganitzaci i gesti de serveis socioculturals, tant dequipaments com de programes
socials i culturals, com ara els adreats a centres cvics i culturals, casals infantils, cases de
colnies i albergs infantils i juvenils, activitats i
programes deducaci mediambiental, tallers
socioculturals i casals de vacances, entre daltres, i, en general, qualsevol tipus de gesti
dequipaments, programes i esdeveniments
dacci sociocultural i deducaci en el lleure i
per a totes les edats.
Dacord amb les especials caracterstiques
daquest sector, destaquem la regulaci que
el conveni fa dels aspectes segents:
Mobilitat funcional.
Classificaci del personal, llevat lalta direcci: gesti, atenci educativa i de lleure,
administraci i serveis generals.
Tipus de contractes.
Estructura salarial i retribucions.
Jornada laboral setmanal de 37,5 hores.
Hores de treball directes i indirectes.
Jornada irregular i hores extraordinries.

Conveni collectiu de treball per

al sector del lleure educatiu
i sociocultural de Catalunya

Descans setmanal i vacances.

El conveni regula les relacions laborals en les

empreses i/o entitats privades que tenen com
a activitat principal la prestaci de serveis de
lleure educatiu i sociocultural consistents en
activitats complementries a leducaci formal, els quals, amb lobjectiu de desenvolupar
hbits i habilitats socials com a forma deducar integralment la persona, comprenen:

Dietes i desplaaments.

Jornada especial per a cases de colnies.

Consulteu el text del conveni, la taula salarial

corresponent i altres documents complementaris a: http://jove.cat/convenilleure.

- 17 -

- 18 -

Els drets i les oportunitats

en la infncia i ladolescncia

El consum de drogues.

Les activitats deducaci en el lleure sn moments dextraordinria intensitat educativa, en les quals cal garantir el desenvolupament fsic, mental, espiritual, moral i social
dels infants i dels adolescents duna manera
lliure, integral i harmnica, potenciant en
tot moment les seves capacitats educatives
i daprenentatge i procurant-los el benestar
fsic, psicolgic i social. Per tot aix calen actuacions formatives per prevenir-los de les
situacions que els sn perjudicials per al seu
desenvolupament integral i en les quals els
nois i les noies es relacionin i expressin els
seus sentiments a partir del respecte mutu,
lautonomia i la llibertat. Dacord amb la Llei
14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia, durant
la preparaci i la realitzaci de les activitats de
lleure s molt important vetllar pel respecte
dels drets dels menors participants, evitantlos especialment:

Les condicions de treball perilloses i en especial les recollides en la normativa especfica de prevenci de riscos laborals i de
protecci del treball dels infants i els adolescents.

Drets dimatge
El dret a la prpia imatge s un dret fonamental reconegut per la Constituci i regulat per
la Llei 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a
lhonor, a la intimitat personal i familiar.
Durant la realitzaci de les activitats s habitual fer fotografies o vdeos, en els quals els
menors dedat poden ser clarament identificables. Dacord amb aquest dret fonamental
s necessari que en el cas de voler publicar
imatges o projectar vdeos de manera pblica, amb diverses finalitats, disposeu del corresponent consentiment per escrit dels pares
o tutors legals per fer-ho.

Qualsevol forma dexclusi o discriminaci

per ra de raa, sexe, idioma, religi, opini,
origen, posici econmica, estat de salut...
Qualsevol forma de maltractament o cstig
fsic.
Qualsevol forma de maltractament psicolgic, tracte indigne o cstig denigrant.
La inducci o la coacci a participar en
qualsevol activitat sexual illegal.
La participaci en qualsevol tasca que pugui sser perillosa, perjudicar-ne la salut
o entorpir-ne leducaci, la formaci o el
desenvolupament integral.
Qualsevol forma de negligncia en latenci
fsica, sanitria o educativa.

- 19 -

- 20 -

PREVENCI,
SALUT I
SEGURETAT

Mesures preventives i accions davant de

situacions demergncia
Evacuaci: Conjunt daccions encaminades a
abandonar o fer desallotjar la poblaci de les
zones de risc. Es pot diferenciar una evacuaci
espontnia i una programada:

Recull de normes i consells

per al desenvolupament de les
activitats amb les necessries
condicions sanitries i dhigiene
i de seguretat davant dels riscos
que poden portar a situacions
demergncia.
Conceptes i consells previs
Tipologies demergncies
Podem establir tres grans tipologies de risc
que poden portar a situacions demergncia:
Riscos naturals; el seu desencadenament
no est directament provocat per la presncia o lactivitat de lhome i sn, generalment, derivats de situacions meteorolgiques: pluges, nevades, sismes, incendis
forestals, calor...
Riscos tecnolgics; tots els que poden
derivar de laplicaci i s significatiu de
tecnologies: accidents amb matries perilloses (en installacions o en transport),
radiolgics i nuclears.
Altres riscos; sorgeixen de la interacci
de lhome amb elements naturals o manipulats: seguretat en platges, piscines, rius
i llacs; grans concentracions de persones,
revetlles, desorientacions en zones de
muntanya...

Una evacuaci espontnia s aquella que

es du a terme de forma impulsiva i natural
per part de les persones que perceben estar en perill. Cal evitar-la i controlar-la en
la mesura que sigui possible per en cas
de produir-se cal comunicar-la a Protecci
Civil.
Una evacuaci programada s aquella en
qu alguna autoritat nha ordenat levacuaci desprs de valorar que es compleixen
les garanties de seguretat per a les persones i que, per tant, es pot procedir a la seva
evacuaci de manera segura.
Tenint en compte el temps necessari per una
evacuaci segura i la quantitat de mitjans que
shan dimplicar, nicament s recomanable procedir a levacuaci de la poblaci en
aquells casos en qu el confinament no sigui efica.
Confinament: El confinament s una mesura
de protecci de les persones, que consisteix
en qu la poblaci romangui tancada en un
local totalment allat de lexterior, preferentment sense finestres o en habitacions interiors, obturant les aportacions daire exterior i
tancant els sistemes de climatitzaci i ventilaci. El confinament es mantindr fins que les
condicions a lexterior siguin segures.
Allunyament: Una altra opci s lallunyament, en qu la poblaci abandona de manera preventiva, amb els seus propis mitjans,
la zona de risc per situar-se en llocs segurs,
normalment poc distants i per poc temps,
com podria ser allunyar-se de les proximitats
de les lleres dels rius o guals en el cas que
es tingui coneixement de pluges intenses i/o
increments de cabals de rius i rieres.

- 21 -

Una altra mesura de seguretat possible s la

restricci a la mobilitat, que s una mesura
de protecci de les persones que consisteix en
qu la poblaci resti dins duna rea determinada que es considera segura (per exemple,
dins del nucli de poblaci). No es necessari
romandre dins dels edificis.
Consells
Descarregueu-vos laplicaci gratuta gencat.
mobi per a iphone i sistemes android per rebre avisos geolocalitzats de protecci civil en
funci del lloc on us trobeu.
Feu-vos seguidors del twitter i del facebook
demergncies per estar informats en cas que
ho necessiteu: @emergenciescat i www.facebook.com/emergenciescat.

Ubicaci dels llocs dacampada

Considerant les caracterstiques de latmosfera a partir de certes altures i la durada i els
requeriments fsics de les acampades quant al
descans de lorganisme hum, cal plantejar la
seva ubicaci en funci de ledat dels participants i lalada en metres des del lloc on hom
viu, dacord amb el quadre segent:
Edats dels
participants

Alada mxima des

don es viu

De 6 a 7 anys
De 8 a 9 anys*
De 10 a 11 anys
De 12 a 13 anys
De 14 a 15 anys
De 16 a 17 anys

Desaconsellable
500 metres
1.000 metres
1.500 metres
2.000 metres
2.500 metres

* Per aquestes edats s ms aconsellable fer una estada en

una installaci autoritzada per organisme competent per
oferir allotjament, sempre que no es superin els 1000 m
dalada respecte al lloc on habitualment viuen.

Pla demergncia
de les installacions juvenils
Totes les installacions juvenils autoritzades
dacord amb la Llei 38/1991, de 30 de desembre, i qualsevol altra installaci autoritzada per
un organisme competent per tal doferir allotjament, disposen del corresponent Pla demergncies i devacuaci adequat a les seves caracterstiques; aquest Pla ha de ser conegut i assumit
per lequip dirigent de lactivitat, el qual lha de
complementar amb les actuacions que cregui
oportunes dirigides a lavs i a la localitzaci de
les persones participants, a lorganitzaci de
la seva evacuaci i al seu control posterior.
Les acampades juvenils realitzades fora
dinstallacions autoritzades per organisme
competent tamb han de disposar dun Pla
demergncia, dacord amb larticle 7.2 c) del
Decret 137/2003.
Us recomanem que llegiu el punt Pla devacuaci a lapartat Gui orientatiu per a lelaboraci del Pla demergncia en cas dacampades, que trobareu a la pgina segent.

Tamb, larticle 7 del Decret 137/2003, de 10

de juny, determina unes limitacions aplicables
a les acampades fora duna installaci o lloc
dacampada degudament autoritzat per lorganisme competent; a ms daquestes, tots els
llocs dacampada haurien destar situats fora
de la zona de policia de les lleres de qualsevol tipus de corrent daigua i ser accessibles
per dos camins diferents. A ms, cal que:
Procureu no acampar mai al mig del bosc.
Si ho feu, que sigui en clarianes molt grans
lleugerament inclinades i/o prominents,
lluny de les fondalades i a prop de rius o camins que facilitin laccs rpid a una zona
no arbrada.
Tingueu en compte la distncia al poble
habitat ms proper i que el cam per accedir-hi sigui utilitzable per a vehicles.
Vigileu els llocs de pas de ramats i de bosses de processionria a les pinedes.

- 22 -

 Preveieu el subministrament de laigua per

beure, cuinar, rentar i netejar els estris.
Heu de conixer lexistncia de llocs potencialment perillosos tal com pous, espadats, arbres morts, runes, coves o avencs,
abocadors, conduccions elctriques, corrals de bestiar, ruscs dabelles, bosses de
processionria...
Esbrineu, en cas que porteu telfons mbils, els llocs del camp on teniu cobertura.
Assegureu-vos de lexistncia de zones
ombrvoles on poder estar i fer activitats
en les hores de ms sol, entre les 12 i les
16 hores.
Us aconsellem que visiteu el lloc on acampareu, amb anterioritat a linici de lactivitat.

Gui orientatiu per a lelaboraci

del Pla demergncia en cas
dacampades
A lestiu ens podem trobar, principalment,
en dues situacions de risc: els focs forestals i
els fenmens meteorolgics imprevistos. En
aquests casos, al menor indici de foc forestal
o davant dun fenomen meteorolgic imprevist, no heu desperar que aquestes situacions
es facin ms greus o les instruccions o actuacions de les autoritats competents; us heu
dautoprotegir marxant del lloc on acampeu
i anant a un lloc segur o a la poblaci habitada ms propera. Penseu que, en general,
lautoprotecci s lactuaci ms senzilla i segura per al grup i facilita les actuacions de les
forces dextinci i de seguretat.

- 23 -

La vigent normativa de regulaci dactivitats

deducaci en el lleure en les quals participen
menors de 18 anys determina que, quan es
desenvolupin les acampades juvenils fora
dinstallacions autoritzades o de llocs autoritzats per un organisme competent en les
quals es poden incloure les acampades derivades de la pernoctaci en el cas de les rutes,
cal disposar dun Pla demergncies elaborat
per lentitat que fa lactivitat, en el qual han de
constar uns requisits mnims. Per aix, us facilitem una pauta per a lelaboraci de lesmentat Pla demergncia, que no s exhaustiva ni
vol recollir totes les casustiques possibles, ja
que depn del coneixement que tingueu de
les caracterstiques fsiques del lloc i del nombre de persones assistents.
Obtenci dinformaci. Determineu quina
persona de lequip de dirigents sencarregar dobtenir la informaci sobre lestat del
temps, les previsions meteorolgiques, la
informaci sobre el risc dincendi i la seva
prevenci o evoluci i, a ms, la periodicitat
daquesta informaci.
Especifiqueu el sistema per obtenir aquesta
informaci i, si escau, els nmeros dels telfons que emprareu.

o en una comarca o municipi que sigui del

vostre inters. La forma de subscriure-us a
aquesta plataforma s descarregar laplicaci gencat.mobi, obrir la icona Gencat i, des
de configuraci, escollir emergncies i
all optar per geolocalitzaci o ubicaci
segons preferiu. En qualsevol moment es
pot canviar la vostra elecci.
Atesa la importncia de lautoprotecci en les
activitats regulades pel Decret 137/2003, de
10 de juny, us aconsellem emprar aquestes
eines durant la realitzaci de les vostres activitats actuals i futures, ja que us permet estar
informats i ser avisats abans de les tempestes
o onades de calor.
Sistema davs. Hi pot haver tres situacions,
que han destar previstes:
Avisar els/les participants de la situaci de
risc i de la possibilitat dhaver devacuar.
Avisar les autoritats competents de qualsevol situaci de risc que us pugui afectar
(consulteu lapartat de telfons i adreces
dinters a la pgina 45).
Avisar els familiars, si escau.

Actualment, la Direcci General de Protecci Civil us ofereix dues eines per obtenir informaci:

Pla devacuaci. Per a lelaboraci, us heu de

plantejar diverses qestions:

1. Consultar de forma gratuta les notcies relatives a emergncies i consells dautoprotecci per mitj de laplicaci gencat.mobi
o per mitj del navegador web del mbil
teclejant ladrea gencat.mobi/pcivil.

Lloc on us dirigireu. Nom de la poblaci i

equipament o servei que us acollir.

2. Subscriures a una plataforma de missatgeria, disponible per a mbils iPhone i Android,

que permet rebre els avisos demergncies i les instruccions en el cas que sigui necessari. En el moment de configurar-vos aquest
servei, podreu triar rebre informaci relativa
a les emergncies que es donin just en el
lloc on esteu, per mitj de la geolocalitzaci,

Organitzaci dels grups per a levacuaci i

nom del dirigent major dedat que tindr
cura de cada grup.

Cam per on caldr marxar i existncia de

cam alternatiu.

Estris mnims que caldr recollir.

Mitj de transport que emprareu per a
levacuaci del grup.

- 24 -

 Persones responsables de mantenir informats els familiars durant levacuaci.

Finalitzaci de lemergncia:
Retorn al lloc on es feia lactivitat. Com
assegurar el retorn. Agents de lautoritat a
qui cal consultar. Persones que decidiran el
retorn.
En el cas de no poder retornar a aquell lloc,
qu fareu?
Us aconsellem que, si s possible, disposeu
sempre de dos telfons mbils, els nmeros
dels quals haurien de constar a la notificaci
corresponent de lactivitat, en lapartat destinat a aquest efecte.

Consells en cas dincendis forestals

Davant del primer indici dincendi forestal,
sense esperar que es faci ms gran, truqueu
al telfon 112 per demanar informaci. En
cas de no poder-hi contactar, desplaceu-vos
a un lloc segur o a la poblaci habitada ms
propera, sense esperar les instruccions del cap
de bombers ni de qualsevol altra autoritat
competent.
No obstant aix, si us trobeu a camp obert i
veieu una columna de fum o si el foc us agafa
desprevinguts...

Com us heu de protegir?

Mai dins de tendes de campanya, ja que
sn inflamables, ni a linterior de pous o
coves, ja que loxigen es pot acabar rpidament.
Encara que faci molta calor, cobriu-vos totes les parts del cos amb roba de fibres
no artificials. Abaixeu-vos les mnigues de
la camisa, poseu-vos un barret i tapeu-vos
la cara i les orelles amb un mocador.
Protegiu-vos de la radiaci del foc darrere
duna roca, dins duna rasa o cobriu-vos
amb terra.
Procureu beure lquids sovint per evitar
deshidratacions i espereu que passi el foc
per fugir.
Si us trobeu envoltats pel foc o propers,
estireu-vos de bocaterrosa en una clariana
o en un cam i, si pot ser, tapeu-vos amb
terra, respireu lenta i poc profundament
laire ms fresc de sota i, si podeu, mulleu
el mocador que us tapa la cara.
Com heu de fugir?
Allunyant-vos del front del foc pels costats
i en la direcci oposada a laven del front
de foc i de fum.

Mantingueu sempre la serenitat.

No fugiu mai a favor del vent, ni aneu mai

muntanya amunt, llevat que no hi hagi
vegetaci per cremar (tarteres, camps de
conreu llaurats, prats, etctera).

Informeu el 112 de la vostra posici i dels

vostres possibles moviments, sempre amb
un missatge clar i concret per tal de no saturar les lnies.

Eviteu les valls estretes, els ports de muntanya, els congostos, els barrancs i, en general, les zones amb pendent, ja que laire
calent tendeix a pujar amunt.

Com heu dactuar?

No deixeu mai els camins. Si el foc talla el

cam i no podeu recular, no labandoneu mai.
Actueu com si estigussiu envoltats pel foc.
- 25 -

 Entreu a la zona que est cremada al ms

aviat possible.

Planificaci dexcursions i sortides

a la muntanya
En cas dacampades, colnies o rutes incloses dins duna altra activitat notificada i, en
general, en el cas dexcursions i sortides a la
muntanya, s important que comuniqueu on
aneu i per quant de temps a les persones
responsables de la installaci que ocupeu
i, sempre, els ajuntaments que en puguin
estar afectats i a qualsevol altre organisme o
persona competent. De la realitzaci daquestes activitats i els seus detalls tamb nhauria
destar-ne assabentada la persona responsable de la vostra entitat.
Aneu sempre en grup, amb un mnim de
dos membres de lequip dirigent que obrin i
tanquin la marxa, estigueu ben assabentats
de les condicions del lloc i de les previsions
meteorolgiques i eviteu perdre el contacte
visual entre la primera persona i lltima.
Cal no deixar mai els camins excepte que sigui necessari i nestigueu segurs; acostumeuvos a girar de tant en tant per tal de veure
i memoritzar laspecte del cam i lentorn,
sobretot en els encreuaments de camins, per
si heu de tornar endarrere; empreu els mapes per saber en tot moment on sou, dacord
amb litinerari previst. A ms, respecteu les
propietats privades i torneu a lloc totes les
portes o tanques que trobeu.
Utilitzeu un equip adequat, sobretot pel que
fa al calat i a la roba per a la pluja, i assegureu-vos que cada participant porti la cantimplora plena i aliments energtics, i totes
les coses necessries dins la seva motxilla; cal
tenir els braos lliures.
La millor garantia per evitar accidents s un
bon nivell dentrenament de totes les perso-

nes participants i lexperincia dels monitors

i/o monitores. En qualsevol cas, cal excloure
la idea de competici, en el sentit de posar
a prova lesfor i la resistncia fsica per tal
dobtenir una victria o assolir una fita; moltes vegades cal saber renunciar a continuar
lexcursi, per poder tornar-hi en bones condicions un altre dia.
La utilitzaci de cordes per a rpels o tirolines o daltre material descalada requereix
uns coneixements especfics. Assessoreu-vos
a lEscola Catalana dAlta Muntanya (ECAM)
o a la Federaci dEntitats Excursionistes de
Catalunya (FEEC).
Les excursions i les altres activitats a laire lliure han de ser suspeses o limitades en funci
de la pluja o la presncia de la boira. Amb infants, caldr limitar-se a zones de poca altura,
preveure el retorn abans que es faci fosc i, en
general, evitar caminar per tarteres, pendents
molt forts amb herba i camins massa prop de
cingles, esquerdes, barrancs profunds i talussos. Eviteu el pes excessiu a les motxilles dels
infants.
Els bivacs no haurien de fer-se a lhivern. A
lestiu es poden fer a partir dels 12 anys amb el
material i les condicions tcniques adequades a
cada lloc, alada i circumstncia i amb la participaci de persones adultes, llevat dactivitats
especfiques que tinguin loportuna autoritzaci
paterna.
Eviteu caminar pel mig de ramats o per tancats on hi hagi animals i per les pinedes on hi
hagi les caracterstiques bosses de processionria a dalt dels arbres, sobretot en dies de
vent, i no us acosteu ni toqueu les erugues
quan fan les processons denterrament.
En general, est prohibit ls de fogons mbils
de but durant les rutes, excursions o sortides, fora de les rees recreatives i dacampada
previstes especficament, per la qual cosa cal
portar aliments que es puguin menjar sense

- 26 -

haver-los descalfar, en carmanyola o entrep.

No obstant aix, noms en el cas de les rutes
acollides al compliment del Decret 137/2003,
es podr permetre el seu s si es disposa de
loportuna autoritzaci emesa per la Direcci
General de Medi Natural i Biodiversitat.
Per tal dajudar-vos a planificar correctament
les vostres excursions, us adjuntem diverses
taules, que us poden ajudar perqu no signifiquin cansaments excessius o esforos que
desprs influeixin en actituds negatives envers
aquestes activitats.

CAMINAR Si els/les menors participants caminen sense la companyia dadults, haurien

danar en grups mnims de tres persones. El recorregut hauria destar senyalitzat

i lequip dirigent haver-lo fet abans, de manera que en cas de problemes sels
puguin localitzar i actuar rpidament.
Edats dels participants
De 6 a 7 anys
De 8 a 9 anys
De 10 a 11 anys
De 12 a 13 anys
De 14 a 15 anys
De 16 a 17 anys

Durada mxima de la caminada

Menys de 2 hores
2 hores 30 minuts
3 hores 30 minuts
4 hores 30 minuts
5 hores 30 minuts
7 hores

DESNIVELLS Sentn per desnivell la diferncia dalada que hom pot ascendir a peu en un dia,
sense motxilla. Observeu la taula segent:
Edats dels participants
De 6 a 7 anys
De 8 a 9 anys
De 10 a 11 anys
De 12 a 13 anys
De 14 a 15 anys
De 16 a 17 anys

Desnivell mxim
300 metres
500 metres
700 metres
800 metres
1.000 metres
1.300 metres

Tot i que amb lentrenament aix pot variar, per a les edats de 14 a 17 anys cal
restar, del corresponent desnivell mxim, de 200 a 400 metres, segons si el pes de
la motxilla es pot considerar lleuger o pesat.

ALADES Lalada s lelevaci dels accidents geogrfics amb relaci al nivell del mar. Lal-

ada mxima a qu pot ascendir una persona queda indicada a la taula segent,
tot i que est estretament relacionada amb lalada del lloc on es viu o es resideix
temporalment.
Edats dels participants
De 6 a 7 anys
De 8 a 9 anys
De 10 a 11 anys
De 12 a 13 anys
De 14 a 15 anys
De 16 a 17 anys

Metres per sobre del lloc on es viu

500 metres
1.000 metres
1.500 metres
2.000 metres
2.500 metres
3.000 metres

PESOS Com que el desenvolupament fsic no s parallel al cronolgic, ni la fora i

resistncia dels participants s equivalent a llur aparena corporal, s molt difcil

establir una norma general per al pes a transportar a dins de les motxilles; vegeu
els pesos mxims indicatius que es poden portar:
Edats dels participants
De 6 a 7 anys
De 8 a 9 anys
De 10 a 11 anys
De 12 a 13 anys
De 14 a 15 anys
De 16 a 17 anys

Pes mxim indicatiu que es recomana transportar

3 quilos
4 quilos
6 quilos
8 quilos
10 quilos
12 quilos

- 28 -

Activitats puntuals de carcter

extraordinari dins lentorn
natural o rural
Quan el programa duna activitat regulada en
el Decret 137 inclou la realitzaci daccions,
actuacions o activitats puntuals dins lentorn
natural o rural que per les seves caracterstiques ultrapassen les condicions de risc normals i requereixen ms preparaci, atenci i
seguretat, com ara activitats fisicoesportives,
jocs dorientaci, de pistes i de nit, raids, descobertes del medi..., heu de complir all que
el decret estableix genricament en els seus
articles 6, 7.2 c), 11.1.5, 11.1.6 i 11.1.9. Amb
aquesta finalitat, us aconsellem, a ms:
Tenir en compte ledat dels participants
en el moment de plantejar lactivitat.
No fer les activitats sense lautoritzaci expressa dels pares o tutors.
Tenir en compte lorografia, la hidrografia
i la climatologia del lloc on esteu. Consulteu a http://www.meteo.cat/ la previsi dels
fenmens meteorolgics de perill. Si les
previsions quant a lestat del temps sn
dolentes, renuncieu a realitzar-la.
Emprar material adequat, tant personal
com comunitari.
Respectar el dia a dia i els horaris dels habitants i dels serveis de la zona.
Pactar amb les persones potencialment
afectades la realitzaci de lactivitat.
Fer cas dels coneixements dels habitants
de la zona i de les autoritats locals.

Les sortides dels participants, sols o en

grup, sense la presncia dalgun dirigent
o la constant vigilncia i control de lactivitat que permeti conixer en tot moment
la situaci geogrfica dels participants i el
desenvolupament daquesta.
La realitzaci dactivitats fisicoesportives
sense la preparaci i formaci tcnica adequada dels adults responsables.
Fer activitats que en circumstncies normals i davant de qualsevol incidncia
lequip de dirigents de lactivitat no pugui
resoldre per ell mateix.
Fer sortides, excursions o raids de supervivncia on els participants no tenen coses
a fer ni a oferir i/o no porten el seu menjar
corresponent.
Els actes o accions vandliques contra les
propietats, els animals i les plantes que
existeixen en el medi natural i rural.
Les molsties a les persones que viuen i en
viuen del medi natural.
Qualsevol activitat amb foc.

Prevenci i actuaci en cas

de tempesta
Prevenci
Per tal devitar els efectes negatius duna tempesta la millor actuaci s la prevenci, la qual
dependr del tipus dactivitat que es realitza.
En general estigueu atents als smptomes que
anuncien o precedeixen una tempesta*:

A ms a ms, cal que eviteu:

Fer lactivitat si les condicions de lentorn
no sn favorables.

* Podeu calcular la distncia en metres que us separa de la

tempesta multiplicant 330 (velocitat del so en m/s) pel
temps (en segons) transcorregut entre que veieu el llamp
i sentiu el tro).

- 29 -

 Aparici i creixement de nvols del tipus

cumulonimbus.
Sentir un so ambiental semblant al brunzit
dabelles.
Tenir els cabells eriats.

Resguardeu-vos sota coberts installats

expressament o, si ho heu de fer dins les
tendes, eviteu entrar i sortir mentre dura la
tempesta, tocar els sostres de les tendes i
tenir les portes obertes.
Mantingueu en tot moment lordre dins
les tendes per tal devitar, en el cas dhaver
de resguardar-vos de cop, embrutar i mullar la roba.

Percebre sensaci dinquietud.

Vent fort i a ratxes.
Baixada rpida i sobtada del barmetre o
laltmetre.
I, en el cas de les acampades, a ms:
Tingueu les tendes plantades en terrenys
amples, no inundables i lleugerament prominents i/o inclinats i amb la porta orientada a favor dels vents dominants de la zona
i/o de la inclinaci del terreny.
Protegiu els pals metllics de les tendes
amb elements rodons o especfics.
Tingueu sempre les tendes tancades per
evitar lentrada sobtada de laigua.

Els sacs de dormir un cop ventilats al mat

cal que es guardin, plegats, a les tendes.
Actuaci
A. Si la tempesta us agafa en el lloc on realitzeu lactivitat, installaci fixa o campament:
No sortiu a lexterior.
Tanqueu portes i finestres per evitar corrents daire.
No us poseu prop de les llars de foc.
No us acosteu a objectes o elements metl
lics que puguin atraure llamps.

- 30 -

 Eviteu els terres mullats.

arriscar-se. En qualsevol sortida a la muntanya,

porteu sempre suficient aigua potable.

B. Si us agafa fent una excursi:

Poseu-vos les capelines immediatament i
busqueu un refugi segur. Si s al principi
valoreu la convenincia de tornar al lloc de
partena o si s al final aneu a lacabament
sense dilacions.
No us poseu mai sota un arbre.
Eviteu crrer, ja que el buit que es deixa
darrere nostre pot atraure els llamps.
Aparteu-vos del ramats.
Traieu-vos els objectes metllics que porteu damunt.
No us quedeu a la boca duna cova o balma ni toqueu les parets humides.
Allunyeu-vos de carenes, crestes i llocs aeris i/o molt oberts.
Marxeu dels llocs on el terra estigui moll.
Allunyeu-vos de les torres de conducci
elctrica.

Si passeu uns dies dacampada prop duna

font, tingueu la precauci de desinfectar laigua. Aquesta desinfecci es pot aconseguir:
Bullint laigua de manera turbulenta com
a mnim durant 10 minuts; posteriorment,
shaur de remoure un cop shagi refredat,
a fi doxigenar-la.
Afegint-hi unes gotes dun desinfectant especial apte per a la desinfecci de laigua
per beure. Es ven a les farmcies i heu de
seguir les indicacions ds.
Afegint-hi unes gotes de lleixiu comercial, sempre que letiquetatge indiqui que el
lleixiu s APTE PER A LA DESINFECCI DE
LAIGUA PER BEURE, i seguint les instruccions de dosificaci indicades a letiqueta.
Com que la dosificaci generalment est
expressada en gotes, heu de considerar
que 20 gotes sn un millilitre. Perqu la
desinfecci sigui efectiva cal que espereu
un temps de contacte de mitja hora abans
de consumir-la.

Normes per caminar per carretera

Consum daigua superficial
i de font natural

s prohibit caminar per autopistes i autovies i

cal evitar caminar per qualsevol altre tipus de
carretera. Si aix no s possible:

Mai no sha de beure cap tipus daigua superficial ni de font natural llevat que es tingui
la certesa, en el cas de la font, que est controlada. Tampoc no shi han de rentar fruites i verdures ni se nha dutilitzar laigua per fer glaons
ni refrescos. Lajuntament us pot informar de la
potabilitat de les fonts del seu terme municipal.
No consumiu aigua duna font on hi hagi la
indicaci daigua no potable i, en general,
desconfieu de qualsevol font natural, ja que
molts comportaments incvics en fan desaparixer les indicacions; en cas de dubte, val ms no

Camineu sempre per lesquerra i pel voral,

si nhi ha.
Si aneu en grup, camineu una persona
darrere laltra. Com a mnim, una persona
dirigent anir al davant i un altre dirigent
al darrere.
Si a ms camineu de nit, utilitzeu armilles
reflectants homologades, o roba de colors
clars amb elements reflectors i/o llanter-

- 31 -

nes, sobretot el primer llanterna blanca i

lltim llanterna vermella per tal de fervos visibles als conductors.
A lhora de travessar la carretera, feu-ho
pels llocs on la visibilitat sigui mxima,
mai en revolts i canvis de rasant.
Manteniu-vos al voral en els revolts tancats i els canvis de rasant.

tat fsica en les hores de ms calor, utilitzeu

roba lleugera de colors clars i ampla, camineu per les ombres i, si podeu, mulleu-vos
de tant en tant la cara i la roba.
La beguda i lalimentaci. Beveu aigua i
sucs tant com pugueu, fins i tot sense tenir
set; no prengueu begudes alcohliques i
eviteu el menjar calent i de moltes calories.

Protecci contra el sol

Tractament de les mossegades

descur

Empreu crema fotoprotectora dndex 30,

com a mnim, a les hores de ms sol i desprs
del bany.

Manteniu la persona afectada en el reps

ms absolut.

No aneu innecessriament amb el tors nu i

poseu-vos un barret al cap i ulleres de sol.

Renteu la ferida amb aigua i sab i apliqueu-hi un antisptic sense coloraci.

Cobriu la ferida amb una gasa estril i doneu-li un analgsic per calmar el dolor.

Onades i cops de calor

Les temperatures molt extremes i lexcs de
calor produeixen una prdua de lquids i sals
minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris
per a lorganisme. Aquest fet pot agreujar una
malaltia crnica o provocar deshidrataci i esgotament. Si lexposici a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor,
que s una situaci que pot acabar sent greu.
Hi ha alguns smptomes que ens poden alertar
que alg est patint un cop de calor: temperatura molt alta, mal de cap, nusees, set intensa,
convulsions, somnolncia o prdua del coneixement. Davant daquests smptomes, traslladeu la persona afectada a un lloc fresc, doneu-li
aigua, mulleu-la, feu-li aire i aviseu immediatament el 112 o el 061 dels serveis sanitaris.
Com a mesures de prevenci, considereu:
La protecci del sol i la calor. Heu destar
a les zones ms ombrvoles, fresques i ventilades; eviteu el sol directe, limiteu lactivi-

Traslladeu-la a lhospital tot mantenint

lextremitat afectada en un nivell ms baix
que el cos i aplicant-hi, mentrestant, bosses daigua freda separades de la pell per
una tovallola; no poseu mai gel directament sobre la ferida.
No feu res ms; qualsevol altra cosa pot
produir complicacions.

Picades dinsectes
Si ha picat un insecte verins, a ms del
dolor, la zona estar inflamada i envermellida; apliqueu-hi al damunt un drap amb
un xic de gel embolicat o mullat amb aigua freda. No hi poseu alcohol o amonac
ni empreu remeis casolans.
Si hi ha vries picades per tot el cos i hi
apareixen vescules vermelles, fa molta picor, malestar general i/o provoca vmits,
porteu la persona afectada a urgncies.

- 32 -

 Si era una abella, haur deixat clavat a la

pell lagull amb una petita bossa de ver;
traieu-lo amb lajuda duna agulla o pinces. Si la picada s a la boca, va b que la
persona afectada llepi un gelat o un gla
mentre aneu a urgncies.
Les picades descorp i descolopendra han
de ser vistes per personal mdic.

Picades de mosques i mosquits

en el cas que shagi dhospitalitzar la persona

picada per la medusa. Penseu que, a ms, una
persona que ja ha estat picada anteriorment
pot tenir reaccions molt ms severes.
Produda la picada, i un cop fora de laigua,
rpidament qu heu de fer?
No fregueu mai la zona afectada amb tovalloles o altres peces, ni amb sorra.
Traieu de la pell les restes que estiguin enganxades, amb pinces o guants.

Eviteu els llocs humits, calorosos i amb

aiges estancades i procureu que a les
obertures hi hagin cortines o reixes de tela
mosquitera.

Netegeu la zona afectada amb aigua salada; no utilitzeu mai aigua dola.

Protegiu-vos amb roba de mniga llarga,

pantalons llargs i mitjons i/o amb repel
lents adequats.

Apliqueu fred sobre la zona afectada durant uns 5 minuts fent servir una bossa de
plstic on hi hagi gel; no el poseu mai directament damunt la pell. Si el dolor continua,
cal aplicar altre cop gel durant 5 minuts.

Si us piquen, renteu la zona afectada amb

aigua i sab i desinfecteu-la.
Si continuen les molsties, consulteu el
ms aviat possible el/la metge/ssa.

Picades de medusa
Procureu no contactar amb les meduses i els
seus tentacles, evitant els bancs i les zones on
trenquen les onades. Per impedir el contacte amb la pell, cal posar-hi barreres: cremes
solars amb efecte repellent de meduses, banyadors que cobreixin el mxim de superfcie
corporal... i altres robes com les samarretes.
Les reaccions cutnies que produeixen varien
amb ledat de la persona afectada, lestat de
salut, la sensibilitat a les allrgies, la superfcie i el tipus de pell i si anteriorment ha estat
picada per medusa.
Si s possible, intenteu identificar o fer una
descripci de lespcie de medusa que ha produt laccident. Aix pot facilitar el tractament

Apliqueu-hi 3 o 4 cops al dia un antisptic,

per evitar la infecci de la ferida.
Porteu la persona afectada immediatament a lhospital ms proper si les molsties continuen i el seu estat empitjora progressivament desprs dhaver-hi aplicat gel
i comencen tremolors, marejos, dolor intens
i alteracions respiratries o cardaques.

Indisposici o malaltia
Davant de smptomes com tos persistent, esternuts, febre alta, tremolors i/o malestar general, aviseu el/la metge/ssa o porteu la persona afectada al centre sanitari ms proper, tan
aviat com sigui possible. Mentrestant:
Alleu-la de la resta del grup, en un lloc
tranquil i ventilat.
Feu-li beure lquids en abundncia (aigua,
sucs, infusions...).

- 33 -

 Doneu-li analgsics tipus paracetamol. Eviteu demprar aspirina.

Comportament general
en el cas de primers auxilis
per accident o traumatisme
En aquests casos, entre altres smptomes externs i evidents, poden haver-hi fractures dos
internes o obertes amb arestes afilades, hemorrgies internes i/o traumatismes en els rgans, acompanyats, generalment, dun estat
de xoc. Per tot aix:
No heu de substituir mai el personal sanitari competent, sin protegir tan sols la
persona accidentada fins que lassistncia
sanitria sigui possible. Tingueu serenitat i
feu el que sigui necessari, per res ms.
No mogueu la persona afectada ni cap
part lesionada fins al moment de traslladar-la amb ambulncia a lhospital, llevat
que sigui totalment imprescindible.
Si el trasllat lheu de fer vosaltres i existeix
una fractura en alguna extremitat, abans
de moure-la, haureu de posar-li una frula
al voltant de la part trencada, la qual consistir a lligar-hi un element rgid convenientment protegit amb materials tous, de
manera que les articulacions situades per
sobre i per sota de la fractura quedin immobilitzades.
Alleu-la, procurant que no hi hagi gent al
voltant, i situeu-la de manera que estigui
cmoda.
No toqueu les ferides innecessriament ni
estrenyeu gaire els embenatges.
Faciliteu-li la respiraci al mxim, afluixant-li la roba del pit, la cintura i el coll.

- 34 -

 Abrigueu-la i procureu que estigui sempre

en posici horitzontal. Si est inconscient,
poseu-la en posici lateral de seguretat.
Animeu i tranquillitzeu la persona accidentada.

Tingueu cura de rentar-vos les mans amb

aigua i sab o detergent tantes vegades
com calgui, sobretot desprs danar al vter i de mocar-vos.

No li doneu mai begudes alcohliques.

En cas dafectaci cutnia, cal protegirla amb un embenatge impermeable, que

sha de mantenir sempre net.

Eviteu que saixequi i que camini, sobretot

en el cas daccidents greus.

No fumeu ni mengeu xiclet, ni esternudeu

o tossiu sobre els aliments.

No li heu de treure mai la roba ni les restes de roba, en cas de cremades.

No apliqueu insecticides sobre els aliments,

els estris de cuina i altres materials que puguin estar en contacte amb els aliments.

Atureu les hemorrgies per mitj dels

punts de compressi.
No doneu aliments o lquids a persones
accidentades que hagin perdut el coneixement o que tinguin lesions abdominals.
Si sha de traslladar una persona menor
dedat a un hospital o centre sanitari, cal
que lacompanyi sempre un/a dirigent,
que ha de tenir la documentaci sanitria
del/de la menor.

Per a la preparaci i lemmagatzematge dels

aliments:
Feu servir aigua potable. Si laigua no prov dun sistema de subministrament pblic, desinfecteu-la abans dutilitzar-la.
Netegeu les superfcies de treball i els estris
de cuina abans i desprs de fer-los servir, especialment en el cas de manipular aliments
crus.
Protegiu els aliments dels insectes, rosegadors i daltres animals.

Farmaciola i medicaci
Els medicaments continguts en la nostra farmaciola no actuen igual en lorganisme dels
menors de 14 anys que en el dels adolescents i
adults per la qual cosa sha de tenir molta cura
a lhora dadministrar-los. Amplieu informaci
a: www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut

Normes bsiques per a la

manipulaci i el consum daliments
Per a les persones que manipulen els aliments:
Manteniu la higiene personal i la de la
roba que utilitzeu.

Absteniu-vos dutilitzar maionesa delaboraci prpia.

El menjar que sobri confeccionat amb ou
o llet sha de llenar.
Consumiu els aliments immediatament
desprs de cuinar-los.
La llet ha de ser envasada i sha de llenar la que sobri. Es pot fer servir tamb llet
condensada o en pols, utilitzant sempre
aigua potable.
La carn i el peix shan de conservar sempre
en fred.

- 35 -

 La carn i el peix congelats han destar

completament descongelats abans de cuinar-los. Cal comenar a descongelar-los el
dia abans de la cocci, la qual ha de fer-se
sempre al frigorfic a 4 C; si aix no fos
possible, cal, com a mnim, fer-ho en un
lloc fresc, ombrejat i protegit.
Les verdures congelades shan de coure
sense descongelar.
La verdura i la fruita shan de rentar amb
aigua potable abans del consum i, si shan
de consumir crues, cal submergir-les en
una soluci daigua amb lleixiu apte per a
la desinfecci daigua per beure durant 5
minuts (per a cada litre daigua, 4 gotes
de lleixiu, si s de 50 g/l). Finalment, shan
desbandir b amb aigua potable.

el fred fa que les encenguem, el seu s no est

exempt de perills. En general, la perillositat
deriva de lacci directa del foc i les brases o
de les superfcies calentes, i dun enemic molt
ms subtil i invisible que s el monxid de
carboni, que es produeix en les combustions
poc riques en oxigen o quan el combustible
no crema adequadament. Penseu que el monxid de carboni no t olor ni color.
Com a norma general, no shaurien demprar
aquestes estufes. No obstant aix, si es fa, cal
que com a mnim sigui amb les precaucions
segents:
Durant la combusti, cal garantir la renovaci constant de laire, per tal devitar el
consum de loxigen ambiental i la combusti defectuosa.

Els aliments continguts en llaunes o envasos que estiguin rovellats, abonyegats

o bombats o que en obrir-se desprenguin
gas o mala olor shan de llenar. Cal vigilar
les dates de caducitat.

A lhora de dormir, les llars de foc han destar correctament apagades i les estufes de
but, i en general de qualsevol altre tipus,
apagades o b fora de les habitacions, garantint la renovaci de laire.

No shan demmagatzemar els aliments en

llocs que siguin molt calorosos, assolellats
o excessivament humits.

Piscines i altres llocs de bany

Les truites dou sempre han destar ben

cuites per tal devitar salmonellosi. A lestiu no en feu si aquestes no han de ser consumides immediatament.
Amplieu aquesta informaci a www.gencat.
cat/salut > mbits dactuaci > Empreses i establiments > Empreses i professionals de lmbit
alimentari > Manipuladors daliments.

Consells referents a les estufes

de gas but i llars de foc
En algunes de les installacions que pugueu
emprar, possiblement hi hagi estufes de gas
but o llars de foc. Tot i que moltes vegades

Una piscina pblica o privada amb ms de

200 m2 de lmina daigua ha de tenir un servei de salvament i socorrisme. Si la piscina
t menys de 200 m2, nicament s obligatria la presncia duna persona encarregada
de la vigilncia dels/de les banyistes i del
compliment de les normes de rgim intern;
aquesta persona ha destar en possessi de
les competncies que determina el Decret
165/2001, de 12 de juny, de modificaci del
Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual
sestableixen les normes sanitries aplicables
a les piscines ds pblic. Us aconsellem que
en el primer cas aviseu de la vostra presncia
a lesmentat servei i, en ambds casos, col
laboreu en la vigilncia dels vostres infants i
joves i els feu fcilment identificables.

- 36 -

En el cas de les piscines de menys de 200

m2 situades en allotjaments turstics o instal
lacions juvenils amb s exclusiu de les persones allotjades, la persona encarregada de la
vigilncia dels/de les banyistes i del compliment de les normes de rgim intern no cal
que estigui en possessi de les competncies que determina el Decret 165/2001, llevat
que shi organitzin activitats de nataci o
jocs aqutics. Si sou usuaris daquests tipus
de piscina, la direcci de lestabliment us pot
demanar, de paraula o per escrit, que us feu
responsables de la vigilncia del vostre grup;
en aquest cas, qui ho faci, cal que sigui una
persona diplomada com a monitor/a en el
lleure infantil i juvenil.
Fora de les piscines pbliques o privades
autoritzades, ls de qualsevol altre lloc per
banyar-se (mar, riu, llac, pant o bassa) incrementa, per diversos motius, el perill. En
aquests casos, cal que disposeu de dirigents
amb habilitats bsiques de nataci i socorrisme, que incrementeu la vigilncia i que
delimiteu, previ reconeixement del lloc, la
zona de bany.
La nataci i el bany sn activitats saludables
i divertides, per cal prevenir les lesions per
caigudes o relliscades i els ofegaments per
submersi, per la qual cosa cal, per part dels
adults responsables, la supervisi i la vigilncia contnua durant la seva realitzaci
sense fer cap altra activitat que els distregui
daquesta tasca com ara llegir, parlar per telfon, jugar a cartes... o consumir begudes
alcohliques. Tamb, a vegades, una malaltia prvia, la calor o altres circumstncies fan
que el contacte brusc amb laigua desencadeni una indisposici que fa difcil mantenirshi flotant. A ms, assegureu-vos que:

guretat dels infants a la flotabilitat de les

joguines inflables.
Els infants i els adolescents respectin les
normes de seguretat de les installacions
i no juguin a donar-se empentes a la vora
de laigua, a saltar lun per sobre de laltre,
a enfonsar-se, a tirar-se en cadena pels tobogans, etctera.
Ning no es banyi si hi ha bandera vermella i es faci cas dels socorristes.
No sentri de cop a laigua la primera vegada que es banyin, desprs de menjar, dhaver pres molt el sol o dhaver fet un exercici
fsic intens.
Per qestions higiniques i de seguretat, porteu sabatilles de bany per circular dins dels
recintes de les piscines i de la zona de dutxes
i, en el cas dels altres llocs de bany, porteu-les
sempre posades per tal devitar accidents.
Ls de les piscines mbils o desmuntables,
inflables o no, no est regulat de manera
especfica, per es desaconsella totalment el
seu s per a les edats de 0 a 6 anys dins dels
espais on es fa lactivitat, atenent el que estableix larticle 7.4 de lOrdre d11 de maig de
1983, que regula les condicions higienicosanitries i de seguretat de compliment obligat
pels centres datenci assistencial per a infants de menys de sis anys, ja que el collectiu
destinatari de ls s, bsicament, el mateix i
no es poden garantir les ptimes condicions
higiniques i de seguretat. Tampoc no s recomanable emprar-les per a edats superiors
a 6 anys.

Els infants que no saben nedar duguin

posat un dispositiu (armilla, bombolleta, etctera) adaptat a cada edat, que
afavoreixi la flotabilitat i ajudi a mantenir
el cap fora de laigua. No confieu la se- 37 -

- 38 -

PROTECCI
DEL MEDI
AMBIENT
Indicacions i aspectes que cal
tenir en compte per organitzar
activitats en el medi ambient
natural i rural

Espais naturals

Aigua

Els seus usuaris heu de garantir sempre:

A lhora de la higiene personal i de rentar els

plats i altres estris de cuina, no ho feu directament al riu. Eviteu que lescuma vagi a parar a laigua. No obstant aix, recordeu que
podeu trobar una gran varietat de sabons biodegradables.

La protecci del sl
La netedat de les aiges continentals
Leliminaci de sorolls innecessaris
Lequilibri dels ecosistemes
La protecci de la fauna salvatge
Lharmonia del paisatge
El manteniment de la diversitat vegetal
La no-emissi de gasos de tot tipus a lambient atmosfric
Leducaci en el respecte a la natura i el
coneixement del medi natural.

En tot cas, feu un clot per abocar-hi les aiges

brutes descuma, oli, greixos... tenint cura de
posar-hi un filtre fet amb branques darbust
per tal de retenir-los. Desprs, llenceu el filtre
a les escombraries.

- 39 -

En el cas dels olis de fregir, el millor s acumular-los en un bidonet i portar-los a la deixalleria

ms prxima o, en tot cas, a la benzinera ms
prxima, on els passen a recollir.

Eliminaci de deixalles
No deixeu cap rastre descombraries al vostre pas. Cal llenar les deixalles als abocadors
municipals.
En tot cas, feu un clot de deixalles, suficientment lluny per evitar olors i insectes, que
us permeti abocar-hi la matria orgnica de
fcil descomposici, per mai els pots de vidre, les llaunes, els tetrabrics, els plstics, els
cartrons i els papers.

Piles elctriques
Recordeu que les piles elctriques han de llenar-se en una deixalleria o establiment que
disposi dun servei de recollida de piles.

Prevenci dincendis forestals

ELS BOSCOS SN NECESSARIS. Tingueu present que:
s important que informeu al 112 (emergncies), davant de qualsevol indici dincendi forestal.
La millor prevenci s complir les normes
vigents i no fer cap mena dactivitat amb
foc, en cap lloc i en cap poca, sobretot
en dies de vent.
No fumeu al bosc, en zones de pastures
o conreus, o en zones amb matolls i bardisses prxims; per si ho feu, no tireu llumins ni puntes de cigarretes enceses; asse-

gureu-vos que estiguin apagats i, si pot ser,

enterreu-los en un petit clot.
No deixeu mai cap aparell de but encs.
Installeu els llums i els fogons de but
lluny de la massa forestal i al centre dun
cercle de 3,5 metres de dimetre, com a
mnim, lliure darbres, de vegetaci baixa
i arbustiva, dherba, de restes vegetals de
qualsevol tipus o de qualsevol altre material susceptible de propagar un foc, i feuho de manera que no puguin tombar-se o
caure quan els utilitzeu. Quan els utilitzeu,
no deixeu de vigilar-los.
Les ampolles, els trossos de vidre i les llaunes que per refracci puguin ser origen de
foc shan de llenar als llocs adequats, mai
no shan dabandonar. En darrer terme,
feu un clot i enterreu-los.
No useu cap producte pirotcnic en les
vostres activitats.

Eliminaci dexcrements
en el medi natural
Bsicament, cal evitar les olors i els insectes, per
la qual cosa els excrements han de ser convenientment colgats si no es disposa de cap altre
sistema deliminaci. El millor sistema s la latrina, individual o collectiva, que ha de tenir,
com a mnim, de 80 cm a 1 m de llarg per 40
cm damplada i 50 cm de fondria. Cada cop
que es faci servir, shi ha de tirar al damunt
una capa de terra per cobrir els excrements.
Cal clausurar-la quan encara faltin uns 8 o 10
cm per arribar a dalt de tot, abocant-hi la terra
que resta de la que shavia tret i piconant-la,
procurant que visualment es noti tan poc com
sigui possible. Situeu-la a una distncia prudencial de la zona dacampada.

- 40 -

Prevenci contra les plagues

de mosquits
Aquests insectes, en general, tenen un cicle
vital que els permet, en uns 7 o 10 dies, passar dou a individu adult, sempre que es desenvolupin en un medi aqutic. Per tal que
no afectin les persones, s important que a
lestiu, que s lestaci ms favorable per al
seu desenvolupament, tingueu la precauci
deliminar qualsevol recipient, petit o mitj,
natural o artificial, que pugui contenir o acumular aigua estancada prop vostre i, desprs
de ploure, buidar o netejar qualsevol lloc o
recipient que tingui aigua.

- 41 -

- 42 -

TELFONS
I ADRECES
DINTERS
Telfons i adreces de la Generalitat de Catalunya, i de la xarxa
dhospitals dutilitzaci pblica

Telfon demergncies
de la Generalitat de Catalunya

112

El telfon 112, nic per a tot lmbit europeu

i amb resposta immediata les 24 hores del
dia, centralitza totes les trucades durgncia
a qualsevol organisme o servei.

A lhora de demanar socors o qualsevol altre

ajut per telfon al 112 o a qualsevol entitat,
servei o organisme, pblic o privat, cal donar
les dades segents:

Serveix perqu els ciutadans i ciutadanes

pugueu sollicitar els serveis pblics durgncies sanitries o ambulncies, dextinci
dincendis i salvaments i de seguretat ciutadana; s a dir, activar el sistema de protecci civil quan us trobeu davant duna situaci
demergncia.

Nom complet de qui telefona

Nmero de telfon des don es telefona
Lloc de laccident i poblaci ms propera
Tipus daccident
Nombre daccidentats i edats
Estat dels accidentats
Condicions meteorolgiques
Dificultats de rescat en el lloc de laccident.

- 43 -

Mentre arriba lajut sollicitat mantingueu la

calma i estigueu atents a les indicacions dels
serveis demergncia.

Telfon de la Generalitat
de Catalunya: Sanitat respon

902 11 14 44
Durant les 24 hores del dia podeu sollicitar
informaci i efectuar consultes sanitries davant de qualsevol cas relacionat amb la salut
dels assistents a les vostres activitats.

Telfon de la Generalitat
de Catalunya: Emergncies
mdiques

Cal emprar-lo en cas durgncia mdica.

Quan truqueu, professionals sanitaris us assessoraran sobre que cal fer a cada situaci.

Telfon datenci ciutadana

de la Generalitat de Catalunya

Podeu sollicitar informaci, entre altres, referent a lestat de les carreteres, previsi meteorolgica, xarxa dalbergs juvenils, transports
pblics, defensa del consumidor

Calbria, 147. 08015 BARCELONA

Tel. 93 483 83 83 / Fax 93 483 83 00
joventut.bsf@gencat.cat

Coordinaci Territorial a Girona

Plaa de Pompeu Fabra, 1. 17002 GIRONA
Tel. 872 975 000
joventut.girona.bsf@gencat.cat
Coordinaci Territorial a Lleida
Rambla dArag, 8. 25002 LLEIDA
Tel. 973 27 92 17 / Fax 973 27 92 01
joventut.lleida.bsf@gencat.cat

Coordinaci Territorial a les Terres de lEbre

Montcada, 23 (Palau Abria). 43500 TORTOSA
Tel. 977 44 12 34 / Fax 977 51 05 30
joventut.ebre.bsf@gencat.cat

Adreces dInternet sobre

educaci en el lleure

012

SERVEIS CENTRALS

Coordinaci Territorial a Barcelona

Calbria, 147. 08015 BARCELONA
Tel. 93 483 84 44 / Fax 93 483 83 00
joventut.barcelona.bsf@gencat.cat

Coordinaci Territorial a Tarragona

Sant Francesc, 3, 1a. 43003 TARRAGONA
Tel. 977 92 01 77 / Fax 977 92 01 80
joventut.tarragona.bsf@gencat.cat

112

Adreces de la Direcci General

de Joventut

COORDINACIONS TERRITORIALS

http://jove.cat/notificacions
http://jove.cat/notificarenlinia
http://jove.cat/decret137
http://jove.cat./prevenciolleure
http://jove.cat/triaelteuestiu
http://jove.cat/formaci
http://jove.cat/instal

Adreces dInternet sobre consells de

prevenci i autoprotecci i de sanitat
www.gencat.cat/emergencies
www.gencat.cat/mediamb
www.gencat.cat/salut
www.meteocat.com

- 44 -

ADREA I TELFON DHOSPITALS COMARCALS I GENERALS DUTILITZACI PBLICA

BARCELONA
Germans Trias i Pujol, de Badalona
Clnic i Provincial, de Barcelona
Vall dHebron, de Barcelona
Prnceps dEspanya, de lHospitalet
de Llobregat
Sant Bernab, de Berga
Hospital de Matar
Sant Joan de Du, dEsplugues Llobregat
General, de Granollers
Consorci Sanitari Parc Taul, de Sabadell
Hospital dIgualada
Hospital Sant Joan de Du de Manresa
Hospital Comarcal Sant Jaume, de Calella
Consorci Sanitari de Terrassa
General, de Vic
Comarcal, de Vilafranca
Comarcal, de Vilanova i la Geltr

Ctra. del Canyet, s/n

Villarroel, 170
Pg. Vall dHebron, 119-129
Feixa Llarga, s/n

93 465 12 00
93 227 54 00
93 489 30 00
93 260 75 00

Ctra. de Ribes, s/n

C. Prolongaci Cirera, s/n
Pg. de St. Joan de Du, 2
Av. Francesc Ribas, s/n
Parc Taul, 1
Av. Catalunya, 11
Dr. Joan Soler, 1-3
Sant Jaume, 209-217
Ctra. de Torrebonica, s/n
Francesc Pla El Vigat, 1
Av. Espirall, s/n
Sant Josep, 21-23

93 824 34 00
93 741 77 00
93 280 40 00
93 842 50 00
93 723 10 10
93 807 55 00
93 874 21 12
93 769 02 01
93 731 00 07
93 889 11 11
93 818 04 40
93 893 16 16

Ctra. Cala St. Francesc, 5

Ctra. de Gombrn, 20
Ronda Rector Arolas, s/n
Av. de Frana, s/n
C. Mulleras, 15
C. Hospital, 36
Pl. de Santa Maria, 1-2
Pg. Mn. Llus Constans, 130

972 35 32 64
972 73 00 13
972 50 14 00
972 94 02 00
972 26 18 00
972 60 01 60
972 88 01 50
972 57 02 08

Av. Alcalde Rovira Roure, 80

Pg. de Joan Brudieu, 8

973 70 52 00
973 35 00 50

C. Pau Casals, 5
C. Espitau, 5

973 65 22 55
973 64 00 04

Pl. Guitart, 1
C. Urgell, 1

973 48 11 72
973 45 12 59

Av. Dr. Josep Laporte, 2

Dr. Mallafr i Guasch, 4
Pl. Sant Francesc, 1
Ctra. de Barcelona, s/n

977 31 03 00
977 29 58 00
977 61 33 00
977 25 79 00

C. Benet i Messeguer, s/n

C. Esplanetes, 14
C. Jacint Verdaguer, 11-13

977 40 18 63
977 51 91 00
977 70 00 50

GIRONA
Comarcal de la Selva, de Blanes
Hospital de Campdevnol
Hospital de Figueres
Doctor Josep Trueta, de Girona
Sant Jaume, dOlot
Hospital de Palams
Hospital de Puigcerd
Salus Infirmorum, de Banyoles

LLEIDA
Arnau de Vilanova, de Lleida
Fundaci Sant Hospital,
de la Seu dUrgell
Comarcal del Pallars, Tremp
Espitau de la Val dAran,
Vielha e Mijaran
Comarcal del Solsons, Solsona
Jaume dUrgell, Balaguer

TARRAGONA
Sant Joan, de Reus
Joan XXIII, de Tarragona
Pius Hospital, de Valls
Hospital del Vendrell

TERRES DE LEBRE
Comarcal de Ribera dEbre, Mra dEbre
Mare de Du de la Cinta, de Tortosa
Comarcal del Montsi, Amposta

- 45 -

- 46 -

PER A MS INFORMACI
I PER TENIR-LA
MS ACTUALITZADA:
jove.cat/riscos
Mapes meteorolgics i previsi general del temps
Mapa de risc dincendis forestals
Mapa actualitzat Pla ALFA
Butllet de Perill dAllaus
Els temps al mbil

EN CAS
DACCIDENT
DE MUNTANYA...

NO

Necessito ajuda

Tot va b

RECORDEU...
Cal estar dret i immbil,
de cara a lhelicpter i amb els braos estesos

- 48 -