4 February, 2013 | created using fivefilters.

org

Msica per millorar els resultats escolars

Una tesi doctoral de la UAB prova que lensenyament de msica millora
lassoliment de competncies dels nens de primria. Experts veuen aquestes
matries claus per la formaci integral dels alumnes
SNIA SNCHEZ
Barcelona| Actualitzada el31/12/201200:00

Algunes escoles ordinries veuen els beneficis de la msicaMANOLO GARCIA

El sistema educatiu que dna molta importncia la msica s un sistema de
ms qualitat. Amb aquesta sentncia resumeix la professora Maria Andreu
iDuran la principal conclusi de la seva tesi doctoral sobreLassoliment de les
competncies bsiques en alumnes de centres integrats de primria imsica.
Aquesta investigadora del departament de didctica de lexpressi musical,
plstica icorporal de la Facultat de Cincies de lEducaci de la Universitat
Autnoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit demostrar que els ensenyaments
musicals en alumnes de primria els ajuden aobtenir millors resultats ia assolir
millor les competncies bsiques.
Lestudi dAndreu compara ladquisici de competncies per part dalumnes de
primria que van acentres ordinaris ila que assoleixen els alumnes descoles
1

integrades, que sn aquelles on la part generalista del currculum ocupa el

mnim requerit per ladministraci itota la part de lliure disposici del centre es
dedica als ensenyaments musicals. Sotmesos auna mateixa prova, el 91% dels
nens que van acentres integrats de msica iprimria superen la prova, mentre
que als centres ordinaris noms ho fa el47,83%.
Tamb amb lextraescolar
Per assegurar els resultats, lestudi selecciona un grup dalumnes dels dos tipus
de centres que tenen contextos socioeconmics ifamiliars idntics, com sn els
pares amb estudis ifeines estables iaccs ainternet acasa, per exemple. En
aquest cas, el 50% dels alumnes que van acentres ordinaris supera la prova,
davant del 100% dels nens de centres integrats amb el mateix entorn
sociocultural.
Per, ams, entre els alumnes de centres ordinaris, els que fan msica com
aassignatura extraescolar tamb obtenen millors resultats que els seus
companys, ja que un 67% supera la prova, tot ique encara queden per darrere
dels alumnes de centres integrats. La msica estructura el cervell. Aquest
estudi demostra que un tipus densenyament en qu hi hagi molta presncia de
la msica millora la formaci dels alumnes com apersona, com demostren els
bons resultats des del punt de vista competencial, explica la investigadora.
De fet, de les vuit competncies bsiques avaluades en la prova que la
professora ha fet especficament als alumnes de lestudi, en la que hi havia ms
diferncia afavor dels alumnes dels centres integrats era la que avaluava la
competncia en autonomia iiniciativa personal.
Formaci integral
De fet, segons el secretari de lassociaci Rosa Sensat, David Altimir, els
ensenyaments musicals no fan que els nens siguin ms bons en matemtiques,
sin que els fa individus ms complets isencers. Aquesta s una caracterstica
que comparteixen tamb altres aprenentatges del tipus artstic, com la plstica,
la dansa iel teatre. La msica, com la resta de llenguatges creatius, dna als
nens altres instruments per entendre el mn iper expressar-lo, assenyala
Altimir.
En la mateixa lnia, lautora de la tesi doctoral defensa que leducaci musical
ilartstica en general ajuden la formaci de la persona. No podem tornar

aun tipus densenyament que noms dna valor ales matries instrumentals
com la llengua iles matemtiques, alerta, en allusi la reforma educativa que
prepara el govern espanyol.
Si b s cert que la millora significativa de resultats, com conclou lestudi de la
UAB, es produeix quan sintegra la msica de manera substancial dins el
currculum, ino com una assignatura ouna activitat extraescolar ms, Andreu
remarca que en tot cas no estudiar gens de msica seria nefast.
En les escoles integrades de msica que sanalitzen alestudi, que sn lescola
Oriol Martorell de Barcelona ilEscolania de Montserrat, els alumnes treballen
cada dia amb un instrument musical, aprimria com si fos una escola de msica
(a ms del currculum general) ia secundria com si fos un conservatori. Tingui
deures ono, cada dia lalumne ha de dedicar una estona atocar iaix genera
uns hbits de treball, responsabilitat icomproms molt importants en leducaci.
Si es tracta de tocar en grup ocantar en una coral, per exemple, aprenen
aseguir unes pautes, assoleixen unes habilitats socials imolts altres aspectes
que es treballen de manera natural, explica la professora.