You are on page 1of 7

Departament tecnologia IES Felanitx

Tema3: Mquines Simples


Una mquina simple s

La relaci entre la intensitat de la fora dentrada i de sortida sanomena avantatge mecnic.

I. Pla Inclinat
El pla inclinat s'utilitza per elevar objectes (les pedres de les pirmides, una cadira de
rodes...) amb menys esfor fsic.
Si no s'utilitza la rampa, la fora necessria per elevar l'objecte de massa m s igual al seu
pes Fg. (P)
En canvi, si s'utilitza una rampa, per salvar un desnivell h, la fora F parallela al pla que
s'ha
de fer
s:

Per a un cert desnivell, com ms llarga s la rampa menor s la fora que s'ha de fer. Aix
s: la fora s'ha d'aplicar en un desplaament ms gran.
EXERCICI: a) Quina fora s'ha d'aplicar per aixecar una crrega de 500 kg a pols?
b) I per un pendent, si per aixecar-la 3 m s'ha de recrrer sobre el pla inclinat 12 m?
C) I si el pla inclinat fa 5m de longitud?
(dibuixa cada situaci)

Departament tecnologia IES Felanitx

II. La Palanca
La palanca serveix per aixecar pesos (en un gronxador,
una catapulta, etc.) o vncer una resistncia (trencanous, carret,
pinces, etc.).
Consisteix en una barra rgida que pot girar al voltant d'un
punt de suport O sota l'acci de dues forces, la fora aplicada Fa
i la fora resistent Fr

En el seu funcionament, es compleix la llei de la palanca enunciada per Arquimedes:

Aix, com ms llarg s el bra de la fora aplicada (da) menor s la fora Fa que cal fer
per aixecar la crrega o vncer la resistncia d'un cos.
Tipus de Palanques:
Hi ha tres tipus de palanques:

Palanca de primer grau:

La crrega es troba en un extrem de la palanca i la


fora Fa per elevar-la s'aplica a l'altre extrem
Exemples: el gronxador, la balana i les tisores.
2

Departament tecnologia IES Felanitx

Palanca de segon grau:

Exemples: el carret, el trencanous,....

Palanca de tercer grau:

Exemples: les pinces, el martell, la canya de


pescar.

EXERCICIS:
a) Calcula la fora que s'ha d'aplicar per aixecar una pedra de 250 kg amb una palanca de 2,5 m si
posem el punt de suport a 50 cm de l'extrem de la barra que est en contacte amb la pedra.

b) En un gronxador de 3 m de llargada hi ha una noia i un noi en els seus extrems que pesen 45 kg
i 55 kg respectivament. On s el punt de suport si el gronxador no es mou?

Departament tecnologia IES Felanitx

c) Quina fora hem daplicar per aixecar aquests dos cossos:


F=?
R1= 300N

R2= 150N

40cm 30cm

1,5m

III. La Roda
La roda s un invent molt antic (cap al 3500 aC) i el seu antecedent es troba
en els troncs d'arbres sobre els quals es movien grans pesos.La roda facilita el
desplaament dels cossos pesats perqu disminueix la fora que cal fer per avanar.
S'utilitza per al transport i tamb per a la transmissi de moviments.
El producte entre el radi d'una roda r i la fora
aplicada Fa s'anomena moment:

Com ms gran s la distncia entre el punt d'aplicaci A de la fora i el centre O, menor s


la fora F que s'ha de fer per obtenir el mateix moment.
Per aix, com ms gran s un volant menys fora s'ha de fer perqu giri, i tancar una porta
s ms fcil com ms lluny de la xarnera t el pom
EXERCICI: a)Quant val el moment per tancar una porta que t el pom a 70 cm de la xarnera si
s'aplica una fora de 5 N?
b) Quant valdria la fora si volem tancar amb el mateix moment una altra porta que t el pom a
87,5 cm?

Departament tecnologia IES Felanitx

IV. El cargol
El cargol est basat en el mateix principi que el pla inclinat.

S'anomena pas de la rosca p a la distncia que avana el cargol a cada volta.

La frmula indica el valor de la fora Fr que es pot vncer en


cargolar.
Com ms petit s el pas de rosca p i ms llarga la clau o
maneta, ms resistncia es pot vncer
Els cargols s'utilitzen com a elements d'uni per fer unions
fortes i resistents, per que es puguin desfer.

EXERCICI: Un cargol de banc de l'aula de tecnologia t un pas de rosca de 0,2 cm i una maneta de
15 cm. Si s'aplica una fora de 120 N a l'extrem de la maneta, el cargol subjectar la pea amb una
fora de:

V. La politja
Una corriola, politja o crria s una mquina simple que
consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda),
pel qual es fa passar una corda o cable.

Hi ha moltes maneres dutilitzar les corrioles i amb diverses


combinacions, nosaltres estudiarem les ms importants.

Departament tecnologia IES Felanitx

TIPUS DE POLITGES:
1. Corriola simple fixa
La manera ms senzilla d'utilitzar una corriola s ancorar-la
en un suport, penjar un pes en un extrem de la corda, i estirar l'un
altre extrem per a alar el pes. A aquesta configuraci se l'anomena
corriola simple fixa

2. Corriola simple mbil


Una forma alternativa d'utilitzar la corriola s fixar-la a la crrega,
fixar un extrem de la corda al suport, i estirar l'un altre extrem per a alar a
la corriola i la crrega. A aquesta configuraci se l'anomena corriola
simple mbil.

3. Polipastos
El polispast (del llat polyspaston, i aquest del grec
), s la configuraci ms comuna de corriola
composta. En un polispast, les corrioles es distribueixen en dos
grups, un fix i un mbil. En cada grup s'installa un nombre
arbitrari de corrioles. La crrega s'uneix al grup mbil.
L'avantatge mecnic d'un polispast pot determinar-se
comptant el nombre de segments de corda que arriben a les
corrioles mbils que suporten la crrega.
El polispast ms simple t dues politges: una de fixa al
sostre i l'altra de mbil, acoblades mitjanant una corda. En
aquest cas, la fora ( F) que s'ha d'aplicar noms s la meitat del
pes de la crrega (R) , per s'ha d'estirar el doble de corda.

Departament tecnologia IES Felanitx

El nombre de politges pot ser major, tant de mbils com de


fitxes. Les mbils faran que cada vegada la fora a plica per aixecar el
pes sigui menor, en conseqncia la quantitat de corda a estirar ser
major; el nombre de politges fitxes no afecta al valor de la fora a
aplicar, la seva funci s la de canviar el sentit de la fora a aplicar.
Per conixer la fora que sha daplicar per aixecar un cos
sutilitza la segent expressi:

(on N s el nombre de politges mbils)


EXERCIXIS:
1. a) Calcula la fora necessria per aixecar un piano de 200 kg amb una sola politja.
b) I si disposes de 4 politges?
Indica en cada cas quanta corda s'ha d'estirar per aixecar el piano 10 m.

2. Si la teva massa s de 55 kg i vols aixecar una caixa de 550 kg utilitzant noms el teu pes,
quantes politges necessites? Fes un esquema del muntatge.
3. Per pujar un pes de 4.800 N amb un polispast de 8 politges, s'ha d'aplicar una fora de:

You might also like