TREBALL CULTURA AUDIOVISUAL

LA ILLUMINACI
Autors:
Julia Margaret Cameron
Julia Margaret Cameron (11 de juny de 1815 - 26 de gener de 1879) va ser una
fotgrafa britnica que es va dedicar al retrat fotogrfic de tipus artstic, aix com a la
representaci escenogrfica d'allegories que l'emmarquen en el corrent de lafotografia
academicista.

Els retrats de Cameron tenen un aspecte flou molt peculiar. Es creu que per atzar va descobrir
una combinaci d'elements tcnics que li van donar com a resultat la falta de nitidesa, cosa que
es va convertir en el seu segell artstic, la cerca de l'efecte flou: un cert
desenfocament intencionat. s aquest aspecte flou el que confereix el carcter potic a les
seves fotografies. s per aquest motiu que se la considera un dels antecedents
del pictorialisme fotogrfic de finals del segle XIX.

Gaspard-Flix Tournachon
Gaspard-Flix Tournachon (6 d'abril de 1820 - 21 de mar de 1910), conegut popularment com
a Nadar, va ser un periodista, illustrador i caricaturista, per sobretot fotgraf francs.
A les obres de Nadar l'important s realment el rostre del retratat ra per la qual es prescindeix
d'ornaments superflus.
En nom del realisme menysprea lacolorit de les imatges o el seu retoc buscant amb aix una
major claredat.
A Nadar es deuen les primeres fotografies aries de la histria l'any 1856 realitzades amb una
cmera fotogrfica des d'un globus aerosttic.
Tamb va ser el primer fotgraf a realitzar fotografies amb llum artificial aconseguint captar
imatges de les catacumbes de Pars.

Lewis Hine
Lewis Wickes Hine, (Wisconsin, 26 de septiembre de 1874 - Nueva York, 1940) va ser un
fotgraf nord-americ.
Lewis Hine entra a la Universitat de Chicago en 1902, estudiant Sociologia, carrera que va
continuar a les universitats de Columbia i Nova York. A Nova York, Hine treballa de professor en

la Ethical Culture School. Durant aquests anys, Hine valora la cmera fotogrfica com a
instrument per a la recerca, com a instrument per comunicar les seves troballes a investigadors
i l'ensenyament als nens del seu collegi.
Molt preocupat pel benestar dels menys afavorits, va registrar l'arribada dels immigrants a la Illa
de Ellis, els seus assentaments en insalubres habitatges, els seus treballs en fbriques i tendes
i als seus fills jugant en les galledes d'escombraries.

Weegee, Arthur Fellig

Weegee s el pseudnim d'Arthur H. Fellig (12 de juny de 1899 26 de desembre de 1968), un
fotgraf i reporter grfic ucrans conegut per les seves descarnades fotografies en blanc i
negre.
Weegee va nixer en la localitat de Zolochiv, avui pertanyent a Ucrana. Els seus pares, Rachel
i Bernard, li van posar el nom de Usher. No obstant aix, se li va canviar el nom a Arthur quan
va emigrar a Nova York amb la seva famlia en 1909.
El fotgraf va ser el segon de set germans. Els quatre primers (Elas, Usher, Rachel i Phillip)
van nixer a Europa. Els tres menors (Molly, Jack i Yetta) van nixer als Estats Units.

Josef Sudek
Josef Sudek (Koln, 17 de mar de 1896 - Praga, 15 de setembre de 1976) va ser un fotgraf
txec. El seu treball s'emmarca entre el pictorialismo i la nova objectivitat. s el fotgraf txec del
segle XX ms conegut.1 2
Va nixer en Koln, a la regi de Bohmia, durant l'Imperi austrohongars. Quan tenia tres anys
va morir el seu pare, que era pintor decoratiu, i amb catorze anys, desprs d'estudiar a l'Escola
d'Oficis de Kutn Hora, es va anar a Praga a estudiar enquadernaci. En 1913 va comenar a
aficionar-se en la fotografia. Durant la Primera Guerra Mundial va prestar servei militar i en
1917 va sofrir l'amputaci del bra dret a causa d'una magrana en el camp de batalla de Udine.
Va estudiar fotografia entre 1922 i 1923 a l'Escola d'Arts Grfiques de Praga amb Jaromr
Funke, amb el qual va mantenir discussions sobre la influncia dels corrents artstics en la
fotografia. Durant diversos anys es va dedicar a realitzar retrats de veterans de la guerra que
van quedar discapacitats.

TIPUS DILLUMINACI

Julia Jackson, 1867, illuminaci lateral

La illuminaci lateral destaca el volum i la profunditat dels objectes

tridimensionals i ressalta la textura; encara que dna menor informaci sobre
els detalls que la llum frontal i, a ms, augmenta el contrast de la imatge.

1) Descripci del tipus dilluminaci:

Es tracta dilluminaci artificial, de transmissi difusa i dilluminaci lateral i semidifusa.
Lautor de la fotografia va utilitzar el flaix des de desquerra de la noia.
2) Com afecta a lexpressivitat de la fotografia:
La llum dna a aquesta fotografia un aspecte dramtic, ja que projecta la penombra a
la meitat dreta del seu rostre. Tamb dna sensaci de tristor.
En el cas que la llum illumins la fotografia duna altra manera, canviaria la nostra
percepci daquesta. Degut a que hi ha molts tipus dilluminaci, nhi hauria alguns
amb els quals conservaria el mateix efecte com per exemple, si es tracts duna
illuminaci zenital.

CONTRALLUM

Sudek, contrallum.

Converteix els motius en siluetes la qual cosa pot resultar

convenient per simplificar un tema conegut i aconseguir la seva abstracci, a
aix cal afegir, a ms, la supressi que s'aconsegueix dels colors.

1)

Descripci del tipus dilluminaci:

Es tracta duna illuminaci artificial, de transmissi difusa i feta a contrallum. Lautor de

la fotografia utilitza un focus darrere duna porta per a illuminar el entorn.

2) Com afecta a lexpressivitat de la fotografia:

La llum dna a aquesta fotografia un aspecte molt misteris i una mica perills. Est
illuminada la figura dun arbre sense fulles, i un entorn noms ple per uns arbustos als
costats.

En cas de que el fotgraf lillumins duna altra manera canviaria totalment la visi
daquest arbre i el seu entorn, ja que podria estar illuminat frontalment, amb una
transmissi directa i no donaria laire misteris que fa.

ILLUMINACI GENERAL

Lewis, illuminaci general.

Llum suau i uniforme que arriba al model des de

totes les direccions. No es produeixen ombres i millora molt l'aspecte de les
persones. Produeix colors molt subtils.

1) Descripci del tipus dilluminaci:

Es tracta duna illuminaci natural, de transmissi directa i general.
2) Com afecta a lexpressivitat de la fotografia:
La illuminaci dna a aquesta fotografia proximitat. Es veuen a tres nois amb uns
cigarrets a la boca fumant tan tranquillament i per amb molta seriositat. La llum ho
illumina tot, fet que fa que ning dels tres destaqui sobre qualsevol altre.

ILLUMINACI ZENITAL

Weegee, illuminaci zenital.

Les parts inferiors d'un objecte romanen en ombra,
per d'altra banda illumina els detalls ms excellents.
1) Descripci del tipus dilluminaci:
Es tracta duna illuminaci artificial, de transmissi directa i feta de forma zenital. Lautor
de la fotografia illumina tota la cambra des de dalt.
2) Com afecta a lexpressivitat de la fotografia:
La illuminaci dna a aquesta fotografia un aire molt carregat i claustrofbic, ja que est
illuminada des de dalt de forma zenital, i grcies a la postura dels nois i el lloc i la
distncia del fotgraf ens fa entendre el poc espai que hi ha a lhabitaci.

ILLUMINACI FRONTAL

Nadar, illuminaci frontal.

Produeix aplanament dels objectes, augmenta la quantitat de
detalls per anulla la textura. Els colors es reprodueixen amb gran brillantor.
1) Descripci del tipus dilluminaci:
Es tracta duna illuminaci artificial, de transmissi directa i feta frontalment. A causa de
la vestimenta de lhome de la fotografia, aquesta queda molt brillant.
2) Com afecta a lexpressivitat de la fotografia:
Es una fotografia molt esttica. La illuminaci produeix unes ombres molt suaus a la
paret de darrere i a la vestimenta de lhome. Aquest, al portar roba completament blanca
donant-li la llum de ple fa que destaqui completament sobre la resta dels elements