COM TRANSMETRE ALS NENS EL GUST PER L’ESFORC ? Entrevista de Sophie Chabot per a Pomme d’ Api Parents 489. Publicat al suplement de la revista Cucafera nim. 158. Molts professors es queixen que cada cop és més dif | demanar als nens que s'esforcin, i aixo no és bo per a l'aprenentatge. Hem parlat d'aquest tema amb la psicoanalista Claude Halmos, autora del libre ”Aider l'enfant a se construire” (Ajudar el nen a construir-se). Per comengar, és absolutament necessari transmetre el gust per I'esforg als nens? Es del tot fonamental. Cap aprenentatge es fa sense esforg. Es molt important dir al nen. que ninga se'n Iliura, de I’esforg, els adults tampoc. El nen esti convengut que l'adult ho sap tot, i no s‘imagina que l'adult també ha hagut de fer I'esforg d'aprendre. L’aprenentatge de lesforg és essencial als tres 0 quatre anys, en un moment en que el nen encara es troba en el pensament magic. En aquesta edat, creu que només cal capficar-se en una cosa perqué allo que vol es faci realitat. Des d’ aquesta ldgica, per qué cal esforgar-se? Justament, fer esforgos demostra al nen que Ja vida no és magica, i aquest aprenentatge Yajudard a passar del mén imaginari al principi de realitat i, d'aquesta manera, creixera, Lresforg s’aprén? L’esforg no és innat i no li agrada a ningd. 1 encara menys a un nen, que per esséncia viu en el principi del plaer i de la satisfaccid immediata. L’esforg s’aprén molt aviat, des dels dos anys i mig, en el moment en que el nen esti «técnicament» preparat per a I’ aprenentatge de I autonomia (posar-se I abric ell tot sol, posar-se les sabates 0 endregar les joguines). Després, als pares els toca animar i donar suport al nen en aquest aprenentatge de T'autonomia que va a 'hora amb I’ aprenentatge de!’ esforg. Un nen que es vesteix tot sol, 0 que agafa bé la forquilla, ha fet un assoliment i, sobretot, s‘ha provat a si mateix que podia aconseguir-ho. D'aquesta manera, l'esfor¢ és un factor d'autoestima, Perd si el nen no se'n surt, no hem de dubtar a explicar-li que no hi fa res, que I' aprenentatge sempre és un seguit de passes endavant i de fracassos. Liimportant és una altra cosa: s'ha proposat una meta i ha fet tot el que ha pogut per assolir-ta. Per qué a vegades als pares els costa tant que els nens facin esforgos? Hi ha pares que pensen que demanar un esforg als seus fills és fer-los infeligos. Tot sovint, no gosen posar-los limits. Perd l’esforg no és altra cosa que una contrarietat provisional que, al capdavall, no fa infeligos els nens perqué els proporciona nombrosos beneficis. Quan han comprés aixd, els nens arriben a apreciar Tesforg perqué mena a un éxit que els fa sentir- se cofois d' ells mateixos. Veig molts nens que no aconsegueixen integrar-se a l'escola, encara que en serien capagos, perqué els seus pares els ho fan tot.La meva feina consisteix a ajudar els pares a deixar que els nens actuin tots sols. Els nens també s'adonen que s6n capagos de fer moltes més coses de les que es pensaven. I Yescola ja no els sembla un repte insuperable. Sempre els insisteixo que, fins i tot quan som adults, cal que treballem si volem obtenir un resultat, Un nen a qui hom diu: «Et penses que el bistec que thas menjat ha vingut tot sol, ha trucat a la porta ha saltat a la paella?» entén perfectament que la seva mare, per molts poders que tingui, no té una vareta magica... Aleshores, com convencem els nens que Pesforg és imprescindible? En primer Iloc, !' adult ha de justificar Tesforg que demana al nen. Si es limita a una explicacié vaga del tipus: «Cal fer esforcos, és aixi i prou», el nen no entendra Ja necessitat de fer un esforg. Mentre que si hom li explica clarament que I' esfor¢ és imprescindible i que també comporta plaer, el nen lacceptara més facilment, També podem posar-li exemples concrets, com el dels esportistes. Abans de fer un gol, un davanter sha d'entrenar moltes hores i fallar molts xuts, Amb aquest exemple el nen pot entendre que fer un esforg també és aprendre el plaer de fer les coses ben fetes, de millorar-les i de descobrir plaers nous: legir un Iibre després de mesos d’ aprenentatge de la lectura, tocar una pega de piano després de mesos de fer escales ... O simplement, quan el nen és més petit, el plaer ~iT'orgull - d’ haver aconseguit cordar-se bé 1’ abric. D'aquesta manera, l'adult pot fer descobrir al nen que I' esforg és la clau del mén. Quan preguntem als nens, sovint diuen: «L’esforg es fa perqué els pares, la mestra ES POSIN CONTENTS». Qué hi podem respondre? Crec que hem d! explicar als nens que, quan fem un esforg, no és per complaure ningd, sind per a un mateix, per créixer mentalment. A part que, si el nen fa esforgos per acontentar els pares i no se'n surt, pot sentirse molt culpable. També, si els diem la paraula «esforg», els nens responen de seguida: «recompensa» No hem de confondre Taprenentatge de Vesforg amb Yensinistrament. No podem convéncer un nen que faci un esforg temptant- Jo amb una recompensa. Un nen s'ha d’ esforgar perque l’esforg forma part de la seva feina de nen, és a dir, anar a l'escola i créixer. En aquest sentit, I’esfore és conseqiiéncia de la seva feina, com el pa és la conseqiiéncia de la feina del flequer. L'tinica recompensa valida i que construeix és l’exit, primer parcial i després total, que I' esforg permet obtenir.