LLI 8.

DINER, FINANAMENT I SISTEMA MONETARI

El procs com la banca crea diner s tant senzill que repelleix a la ment
John Kenneth Galbraith

8.1 Necessitats i disponibilitats financeres. El diner com actiu financer

El diner s un instrument que serveix per a lintercanvi en qualsevol tipus de mercat, com el
de bns i serveis, el mercat laboral o el financer (veure lli 1). Aix, el diner s qualsevol
cosa que sigui acceptada en els intercanvis com a mitj de pagament. Amb ell selimina el
bescanvi, possibilitant la multiplicaci dels intercanvis, ampliant lespecialitzaci i
desenvolupant el comer. Per el diner no s noms un mitj dintercanvi. s, a ms, una
unitat de compte (sexpressen en ell els valors de tots els intercanvis) i s dipsit de valor (qui
t diner, t riquesa). Aix, el diner s un b que actua com a mitj de pagament, unitat de
compte i dipsit de valor.
El diner ha passat en general destar constitut per metalls preciosos (or i plata, especialment)
a tenir poc valor com a mercaderia (paper, metalls barats o plstic). Avui el valor del diner no
es correspon amb el seu valor com a mercaderia, per adquireix valor grcies a que esta
sostingut per una instituci en la que es diposita la confiana general i a que la seva emissi
esta controlada. Aix parlem de diner fiduciari, que ho es per la confiana (fidcia) que es t
en qui lemet.
El diner s, a ms, un actiu financer que competeix, en el mercat financer, amb altres actius,
ja que el diner t un cost doportunitat: qui mant diner en el seu poder renuncia a linters
(rendiment) que podria obtenir si el destines a adquirir un altre b ms rendible. Els actius
financers sn diferents expressions del reconeixement dun determinat deute (entre qui emet
lactiu i qui el compra), que tenen tres caracterstiques:
-

Liquiditat: major o menor capacitat per convertir-se en diner. El diner s lactiu lquid per
excellncia.
Seguretat: donada per la confiana que generi el seu emissor i la solvncia que tingui de
cara al compliment del deute que expressa. El diner s un actiu molt segur (fins que deixa
de ser-ho!).
Rendibilitat: retribuci que proporciona la possessi de lactiu financer. A menor
liquiditat i seguretat ms rendibilitat. El diner es un actiu de baixa rendibilitat, per de
mxima liquiditat i alta seguretat relativa.

Els actius financers ms importants sn les accions (ttols de renda/rendiment variable) i les
obligacions (de renda fixa), si b les contnues innovacions financeres que van sorgint al
mercat ja no permeten fer distincions tant clares entre renda fixa i variable: fons dinversi.

8.2. Institucions financeres. Sistema bancari i creaci de diner

El conjunt dinstitucions que poden crear diner, s a dir, emetre diner legal o generar dipsits
a la vista conformen el sistema bancari. Aix, aquest consta dels bancs comercials (bancs,
caixes destalvi i entitats cooperatives de crdit) i el banc central (europeu, en el nostre cas).
La banca comercial sn institucions que accepten diners dels seus clients, generant uns
passius (dipsits) que poden ser reemborsats pels seus titulars en diferents condicions i, amb
aquests diners, proporcionen recursos a altres agents que els demandin, en diverses
modalitats: crdits, prstecs, descomptes comercials, etc. Ara b, els bancs tamb poden
prestar diners a partir de prstecs que demanen a altres bancs (enlloc de a partir de dipsits
dels clients), com ha succet en bona mesura durant el fort creixement de leconomia
espanyola a linici dels anys 2000. Aquest sistema incrementa el risc, en especial, si existeix
morositat en els prstecs donats (com succeeix actualment en el cas de la banca espanyola,
amb una taxa de morositat de quasi el 12%). El seu benefici sorgeix de retribuir els recursos
rebuts en menor quantia que els recursos que ofereixen (a ms de cobrar comissions pels seus
serveis). Com que no tots els clients volen reemborsar els seus dipsits al mateix temps, els
bancs poden mantenir en reserva noms una part daquests i prestar la resta. El negoci est en
prestar el mxim possible per mantenint una reserva suficient per fer front als
reembossaments.
La conseqncia ms important s que els bancs generen diner. Si un individu presta 100
euros a un altre, la quantitat de diner en leconomia no varia. Per si el possedor de 100
euros els diposita en un banc i aquest banc fa un prstec la situaci ser diferent. Lindividu
sempre tindr els 100 euros. Si el banc guarda 20 en reserva i presta 80 a un altre agent, la
quantitat de diner en leconomia s 180. Aix, el banc ha creat diner i utilitzar una part dels
seus dipsits (la que no est en reserva) per generar nous mitjans de pagament sota la forma
dun prstec. Veiem el balan dun banc:
Actiu
Actius de caixa
- Efectiu (reserves)
- Dipsits al Banc Central
Actius rendibles (prstecs)
- Al sector pblic
- Al sector privat
Altres actius

Passiu
Dipsits
- Vista
- A termini
- Destalvi...
Prstecs del Banc Central
Prstecs daltres bancs
Altres passius

Els actius de caixa sn el diner i quasi no donen rendibilitat. El diner es troba en les caixes
dels bancs (efectiu) o dipositats al Banc Central. Els actius rendibles (prstecs, etc.) sn la

base del negoci bancari. La quantitat de diner que la banca pot convertir en rendible
(prstecs) ve condicionada per tres elements:
-

El lmit de reserves mnimes que el Banc Central decideix que han de tenir els bancs: es
fixa un percentatge del total de dipsits que han de quedar en reserves (lli 9). Aquest
percentatge sanomena coeficient de caixa= Reserves/Dipsits.
Les reserves per sobre de les legals que els bancs vulguin mantenir dins de la seva poltica
ms o menys arriscada de prstecs. Sn les reserves voluntries.
La retenci de diner dels individus: si els individus no porten els seus diners als bancs no
es generen dipsits i no es podran donar prstecs.

Aix, a major coeficient de caixa1, ms volum de reserves voluntries i ms retenci de diner

per part dels individus MENYS creaci de diner bancari.
Exemple:
Suposem que un individu A diposita al Banc X 1.000 euros; si el coeficient de caixa (cc=
Reserves/ Dipsits) s 0,02 (2%):
Banc X
Actiu
20,00 Reserves requerides
980,00 Reserves excedentries

Passiu
Dipsits 1.000,00

Si el banc noms mant les reserves requerides i dna un prstec a B per 980 euros:
Banc X
Actiu
20,00 Reserves
980,00 Prstecs

Passiu
Dipsits 1.000,00

Si B paga un deute a C i aquest ingressa els 980 euros al banc Y:

Banc Y
Actiu
19,60 Reserves requerides
960,40 Reserves excedentries

Passiu
Dipsits 980,00

Si el banc Y noms vol mantenir les reserves requerides i dna un prstec a la persona D
per 960,40 euros

1 El Banc Central Europeu estableix un coeficient de caixa del 2%, de manera que el 2% dels dipsits (encara que no
tots) sha de destinar a reserves. Aquest baix percentatge permet que la banca pugui donar una gran quantitat de
prstec.

Banc Y
Actiu
19,60 Reserves requerides
960,40 Prstecs

Passiu
Dipsits 980,00

Si D ingressa els 960,40 euros al banc Z:

Banc Z
Actiu
19,21 Reserves requerides
941,19 Reserves excedentries

Passiu
Dipsits 960,40

Si el banc Z noms vol mantenir les reserves requerides i dna un prstec a la persona E
per 941,19 euros, que seran nous dipsits.
Banc Y
Actiu
19,21 Reserves requerides
941,19 Prstecs

Passiu
Dipsits 960,40

En el temps:
Etapa
0
1
2
3

Reserves
requerides
20,00
19,60
19,21
18,82

Reserves
excedentries
980,00
960,40
941,19
922,37

Nous dipsits
1.000,00
980,00
960,40
941,19

A partir dun dipsit inicial de 1.000 euros es van generant nous dipsits: 980, 960, 941, etc.
Per saber el volum total de dipsits:
Dipsits totals = Dipsits inicials *

1
coeficient caixa

Al nostre exemple: Dipsits totals = 1000* (1/0,02)= 50.000 euros.

Ara b, si volem incloure el coeficient de retenci (diner que el pblic es queda en efectiu):
Dipsits totals = Dipsits inicials *

1 - coeficient retenci
coeficient caixa

Al nostre exemple, si coeficient retenci= 10%: Dipsits totals= 1000*(1-0,10)/0,02= 45.000

euros.

Finalment, si volem incloure les reserves voluntries dels bancs:

Dipsits totals = Dipsits inicials *

1 - coef. retenci - reserves voluntries

coeficient caixa

Al nostre exemple, si reserves vol.= 20%: Dipsits totals= 1000*(1-0,10 0,20)/0,02= 35.000
euros.
Com hem dit abans: la creaci de diner depn del coeficient de caixa, les reserves per sobre
de les legals que els bancs vulguin mantenir i la retenci de diner dels individus (quant ms
gran siguin aquestes variables menor ser el volum de diner creat). Val a dir que labsncia
de moviment real de bona part del diner entre bancs (es compensen anotacions electrniques)
la creaci de diner bancari pot requerir menys diner del realment dipositat. A ms, la banca
ha realitzat prstecs a partir de prstecs (que sn una promesa de devoluci de diner) i no a
partir de dipsits (com sha indicat anteriorment).

El risc
Aquest procs de creaci de diner per part de la banca comercial t un problema de risc
associat a la morositat (manca de pagament dels clients). Les entitats financeres han de
treballar amb menors nivells de morositat que les empreses comercials perqu els hi costa
ms recuperar-se econmicament dels morosos. Exemple, si una empresa ven articles a 100
euros (li costen 66,66) i un banc que t un dipsit de 100 euros el dna en prstec:
Preu
Cost
Benefici

Empresa comercial
100,00
66,66
33,33

Banc
inters cobrat (8%)
inters pagat (3%)
Benefici

8,0
3,0
5,0

Si lempresa no cobra ha de vendre 2 unitats ms per cobrir prdues. Amb 2 unitats guanyar
66,66 euros que s el cost de la unitat no cobrada. Si un banc no cobra el crdit ha de prestar
100 euros a 20 clients per recuperar la prdua.

8.3. La Borsa de Valors

La Borsa s un mercat ms del sistema financer, format pel conjunt d'institucions i mercats, amb
la finalitat de canalitzar l'estalvi que generen les unitats de despesa amb supervit (estalviadors)
cap a les unitats de despesa amb dficit (inversors).
Per a cobrir les seves necessitats de finanament les unitats amb dficit creen actius financers
que es denominen ttols primaris que es poden collocar directament entre els estalviadors ltims
o utilitzant els serveis d'agents especialistes. En la Borsa de Valors es negocien actius financers,
prviament admesos a cotitzaci, mitjanant la intervenci d'intermediaris especialitzats. La
Borsa no proporciona directament finanament a les empreses, per pel fet de dotar de liquiditat
5

als ttols i de garantir un preu de mercat, neutral i idntic per a tots els participants, facilita i
amplia considerablement el mercat primari de les empreses que cotitzen en Borsa.
L'origen de la borsa com instituci es dna a final del segle XV en les fires medievals de
l'Europa Occidental. A Espanya, la primera Borsa reconeguda oficialment va ser la de Madrid en
1831. La de Barcelona va nixer en 1915, la de Bilbao en 1890 i la de Valncia en 1981.
Actualment, les Borses ms importants del mn sn les de Nova York, Tokio, Londres,
Frankfurt, Pars, Hong-Kong, Zuric o Mil. L'entrada d'Espanya a la Uni Europea va fer
necessria una reforma dels mercats de valors a Espanya, plasmada en la Llei 24/1988, de 28 de
juliol, del Mercat de Valors.
Elements que componen el Mercat Borsari espanyol:
-

Comissi Nacional del Mercat de Valors (CNMV): encarregada dordenar, supervisar i

inspeccionar els mercats de valors i tota lactivitat relacionada amb ells.

Agents especialistes: totes les operacions es fan mitjanant els agents especialistes membres
de les Borses de Valors. Nhi ha de dos tipus:

Societats de Valors/agents mediadors (dealers): actuen per compte propi o ali.

Agncies de Valors/agents comissionistes (brokers): noms poden actuar per compte ali.

Mercats: existeixen quatre Borses de Valors dmbit nacional, situades fsicament a Madrid,
Barcelona, Bilbao i Valncia, i un Servei dInterconnexi entre elles (mercat continu).

Avantatges de cotitzar en Borsa per a les empreses:

-

Obtenci de finanament a un menor cost ja que normalment el finanament mitjanant la

Borsa s ms barat que la que s'aconsegueix per altres vies (si semeten obligacions) i gratut
en el cas de lemissi daccions.
La quantitat de finanament a obtenir s molt major que la que es podria aconseguir si
l'empresa no cotitzs en Borsa (s ms coneguda i forma part del mercat financer).
Millora la imatge pblica de l'empresa per la contnua publicitat gratuta (surt als mitjans de
comunicaci que informen, normalment de manera positiva, de la marxa de la Borsa).

Desavantatges de cotitzar en Borsa per a les empreses:

-

L'emissi d'accions que cotitzen en borsa suposa una prdua de poder en l'empresa per als
accionistes fundadors (els nous accionistes sn propietaris tamb).
Les accions que cotitzen en borsa poden passar a ser propietat de persones desconegudes o
no volgudes pels accionistes fundadors (ex: OPA hostil).
Les empreses que cotitzen estan obligades a facilitar informaci peridica als seus
accionistes i a la Borsa.
Les empreses que cotitzen en Borsa shan de sotmetre's a auditoria externa.
La major transparncia de les empreses que cotitzen en borsa permet que estiguin ms
controlades fiscalment.

Lndex de la Borsa
Els ndex reflecteixen el que ha succet al mercat. A ms, permeten efectuar comparacions entre
levoluci de la cartera dels inversors i el funcionament global del mercat. Aquests ndexs solen
fer-se pblics al final de cada sessi per a avaluar la marxa del mercat i predir l'evoluci futura.
Existeixen molts tipus dndex2 que difereixen bsicament en:
(a) Mostra de valors que pren lndex. Per exemple, lndex Dow-Jones (a Nova York) es
confecciona amb 30 ttols (ATT, General Motors, Kdak, Disney, Coca-Cola, etc.) Lndex
espanyol ms conegut s lIBEX-35,3 integrat per 35 valors de les empreses ms importants
(normalment, bancs, elctriques, construcci, comunicacions i empreses energtiques).4
(b) Frmula matemtica utilitzada per calcular lndex. Es poden utilitzar diverses mesures
(mitjana aritmtica, geomtrica, etc.)
(c) Tipus de ponderaci que es dona a cada ttol dins de lndex. Els tipus de ponderaci ms
usats sn la capitalitzaci borsria (nombre de ttols * cotitzaci), que pot ser el capital adms a
cotitzaci o el capital total de la societat, i el volum de contractaci, que pot ser el nominal
(nombre de ttols) o l'efectiu (nombre de ttols * import).
(d) Data de referncia. Les borses espanyoles abans calculaven un ndex amb base 100 a principi
de cada any, per ja fa temps que susa un ndex acumulat any rere any.
(e) Ajustament dels ndex. Hi ha ndex que s'ajusten quan es produeixen pagaments de dividends
o quan es realitzen ampliacions de capital. Per exemple, els ndexs de les borses espanyoles
s'ajusten quan es realitzen ampliacions de capital. A ms, la borsa de Madrid tamb s'ajusta quan
es produeixen pagaments de dividends.
Exemple:
Si un ndex t un valor 1000 l1 de desembre de 2012. L'ndex est composat per quatre
empreses que ponderen de la segent manera: A (30%), B (35%), C (15%), D (20%).
Si durant aquest dia les cotitzacions varien: A= + 1,0%; B= + 2,0%; C= + 3,0%; D = + 2,5%.
El valor de l'ndex ser:
Augment de valor= (0,3*0,01) + (0,35*0,02) + (0,15*0,03) + (0,2*0,025)= 0,0195 = 1,95%.
Valor de lndex el 2/12/2012= 1000*(1+ 0.0195)= 1000 + 19,5 = 1019,5.

2 Exemples: Dow-Jones (30 empreses) i Nasdaq a Nova York; Nikkei (225) a Tokio; Finantial Times Stock
Exchange (100): Londres; DAX: Frankfurt (30); CAC: Pars (40); IBEX-35: Madrid; BCNMid-50: Barcelona.
3 IBEX35: http://www.bolsamadrid.es/esp/mercados/acciones/accind1_1.htm
4 Ara b, per la diferent importncia de les empreses de lIBEX-35, el seu comportament queda molt dependent del
que succeeix a les majors empreses, com Telefnica, BBVA i Santander, que ponderen quasi la meitat de lndex.

Especulaci i crisi
La Borsa s un mercat fora inestable, amb contnues pujades i caigudes. Aix es degut, en
bona mesura, perqu s un mercat secundari5 dintercanvi dactius de difcil valoraci (sn
actius financers, no reals). Els preus pugen per les expectatives existents sobre que els
actius financers pujaran de preu i les expectatives es compleixen per les compres resultants.
El mateix succeeix en les davallades. Com indica Galbraith, quan es donen pujades als ndex
Borsaris, no s destranyar que es donin els segents comportaments que no ajuden a frenar
leufria sin tot el contrari:
-

Fugida de la realitat: no sescolta als qui alerten del risc

Confiana cega als especialistes en Borsa (bancs i institucions financeres), aix com
creena en el mercat. Per aix saprn tant poc de les crisis passades. La ceguesa es
produeix per factors psicolgics i tcnics.
Psicolgics: augmenta lenveja als guanys dels qui inverteixen (que fa que vulguem
participar al mercat borsari), puja lambici (es guanyen diners) i la suprbia (els
inversors en borsa es sobrevaloren a s mateixos perqu guanyen diners).
Tcnics: es compra (parcialment) amb diners prestats i es fan operacions amb
instruments financers (en bona mesura) no comprensibles o transparents.

Per exemple, la Borsa ha tingut perodes daltssima especulaci amb actius peculiars:

- Al segle XVII, a la Borsa dAmsterdam es pagaven fortunes pels bulbs de les tulipes, fins

que el mercat va adonar-se que el preu era massa alt i va caure vertiginosament, ja que
tothom sabia que es pagava un preu que no es corresponia amb larticle adquirir, sin
noms perqu es podien guanyar ms diners.
Al segle XVIII hi va haver una forta crisi a la Borsa de Pars per la inversi en
suposades riqussimes mines dor a Louisiana.
El 1929 es collapsa la Borsa de Nova York desprs de que els actius augmenten de preu
vertiginosament per la forta entrada de capital a la Borsa. Part daquest capital prov de
prstecs dels inversos que es donen amb la garantia del valor futur de les prpies accions
comprades. Quan arriba la baixada del preu de les accions i els individus no poden tornar
els prstecs, que es queden sense garantia real (les accions ja no valen res).
El 1987, cau la Borsa de Nova York degut a la crisi dels bons escombraries, bons
emesos per finanar processos de fusi entre grans empreses.
El 2001 cauen diverses borses occidentals per la sobrevaloraci de les empreses de
comunicaci (crisi de les .com). Un cop ms, el preu de les accions no es corresponia
amb la realitat. Les accions de Yahoo van tenir un preu tant alt que lempresa (un portal
dinternet recentment creat) valia ms que la General Motors!

5 Secundari s tot intercanvi entre agents desprs de la primera emissi del ttol.

- El 2007 cauen les Borses occidentals (primer a Estats Units) per la crisi de les
subprime. En un perode de tipus dinters baix, i amb un mercat de la vivenda a
lala, moltes famlies i promotors de vivendes van demanar hipoteques. Donat que la
borsa tenia un excs de capital (derivat dels fons dinversi, entre daltres) i es dona
una manca de control (normativa i agncies de qualificaci) es donen molts prstecs
que es refinancien en paquets al crear ttols (actius financers) pel valor de les
hipoteques que es venen a altres bancs (normalment els denominats inversors:
Lehman Brothers, Meryll Lynch, Goldman Sachs, etc.). Al compartir el risc entre els
bancs es poden fer ms hipoteques, ja que amb la titulaci no noms es cedeix risc,
sin que sobt diner per poder fer ms hipoteques.6 El sistema es basa en que tothom
pagar el prstec i que les vivendes seguiran pujant de valor. Aquest procs de
titulaci empeny tota la banca: qui no ho faci est perdent diners i ser escombrat
per la competncia! A ms, les principals asseguradores avalen les emissions
daquests ttols, ja que creuen que sempre es pagar el rendiment fix associat al ttol.
Quan pugen els tipus dinters alguns prestataris no podran tornar els prstecs i
comencen els problemes financers per a tot el sistema financer (bancs, borses i
asseguradores). A Espanya, un del tipus dinters de referncia a la majoria
dhipoteques s lEURIBOR. En la seva evoluci, augmenta des del 2005 fins el
2008, generant fortes tensions als tenedors de prstecs:
5,5

5,361

5
4,82
4,5
4,253

4,35

4
3,5
3

3,615

3,44

3,452

3,221

3,126

2,684
2,5

2,622

2,504
2,014

2,163

2,135

2,103

1,644
1,412

1,5

1,668
1,225

1
2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Lelevada titulaci fa que no se spiga quin s el volum real del forat econmic i
que els bancs no es prestin diners entre ells (desconfien que puguin cobrar els crdits i
necessiten els diners). Aix, a principis de 2008, la manca de liquidesa a curt termini
es fa insuportable i cal la intervenci pblica (Bancs Centrals i Governs) per injectar
diner al sistema financer. Aquesta crisi financera porta a una reducci del crdit per a
leconomia real o productiva (les empreses), que es trobaran amb problemes de
liquidesa. A ms, la intervenci pblica genera un fort endeutament (per obtenir

6 Veure el procs en detall a Frdric Lordon (2009): El porqu de las crisis financiera y cmo evitarlas. Madrid: La
Catarata. http://fr.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%A9d%C3%A9ric_Lordon.

recursos que permetin ajudar a la banca privada i a finanar el dficit pblic generat
per la crisi econmica, que caldr ser pagat ms endavant veure lli 4).

8.4. El valor del diner: la inflaci

La inflaci s una pujada continuada del nivell general de preus. Amb inflaci el valor de les
mercaderies augmenta i, simtricament, el valor de la moneda es redueix (deprecia) ja que
sn necessries ms unitats monetries per adquirir una mateixa quantitat dun b determinat.
En una economia de mercat els preus constitueixen el mecanisme que guia lassignaci de
recursos (veure lli 6) i sn lexpressi immediata dels valors econmics: els consumidors
per a conixer el poder de compra del que disposen i els propietaris de capital per estimar la
rendibilitat dels seus recursos. Per tant, variacions no previstes dels preus fan que els agents
no puguin estimar correctament els seus plans de despesa o producci, i faran que aquests
adoptin actituds de defensa per evitar que els recursos dels que disposen perdin valor en
termes reals.
Com sha indicat, la inflaci redueix el valor del diner i, si s important, redueix la voluntat
destalviar dels individus, ja que han de consumir abans que el seu diner no tingui prou valor.
Fins i tot pot fer que els estalvis de tota una vida desapareguin. En conseqncia, la
reducci de lestalvi posa en dificultat la capacitat inversora i, si els salaris no creixen com
els preus, es redueix tamb el consum. Ambds factors frenen el creixement econmic. Ex:
hiperinflaci a Alemanya (1922-3) on els preus van pujar en 1 any de 1 a 10.000.000.000, de
manera que el novembre de 1923, el nou marc va equivaldre 1.000.000.000.000 dels antics
marcs; Argentina (1989) pujada de preus dun 3.000%, Zimbabwe (amb una inflaci entorn
al 250.000% el 2008 i la creaci del bitllet de 100 bilions de dlars de Zimbabwe), etc.
Per mesurar la inflaci sutilitzen els ndex de preus (IPC, deflactor del PIB, etc.). A Espanya
lndex de preus de consum (IPC) recull la variaci dels preus dun conjunt de bns i serveis
seleccionats estadsticament que representin la despesa mitjana de les llars espanyoles), per a
conixer com varia el cost de la vida. Aquest ndex, pertany al grup d'ndex anomenat
Laspeyres7 i t la segent expressi:
IPC =

p 1 * q0
p0 * q0

* 100 ; els subndex indiquen anys.

LIPC es calcula mitjanant la recollida peridica dels preus de venda de bns de consum en
una mostra destabliments a tot Espanya, on cada producte t una importncia o ponderaci
determinada. Els preus de cada any es ponderen segons es defineixi lany base, obtenint-se un
ndex que indica la variaci dels preus actuals respecte als de lany de referncia. A Espanya,
la darrera actualitzaci de la cistella de la compra s de 2011, i es considera una mostra de

7 ndex: http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndice_de_precios#.C3.8Dndice_Laspeyres

10

177 municipis (les 52 capitals de provncia i 125 municipis ms), amb una recollida de
220.000 preus de 491 productes en 29.000 establiments. Lestructura de les ponderacions de
la base 2006 sha elaborat a partir de la Enquesta Continua de Pressupostos Familiars, del
Institut Nacional dEstadstica, que proporciona informaci trimestral bsica sobre la despesa
de les famlies en bns i serveis de consum. A ms, sutilitza informaci provinent de la
Comptabilitat Nacional i altres fons sectorials. En aquesta cistella de la compra de
lespanyol mig, sobserven canvis significatius a travs del temps:
Any base =

1936

1958

1976

2001

2006

2011

Alimentaci
Vestit
Vivenda
Despeses casa
Diversos
Medicina
Transport
Cultura-OciComunicaci
Ensenyament
Hotels-cafs-restaurants

60%
9%
15%
9%
7%

55%
14%
5%
8%
18%

40%
8%
14%
8%
10%
3%
10%
7%

25%
10%
11%
6%
7%
3%
16%
9%

25%
9%
10%
6%
8%
3%
15%
11%

21%
9%
12%
7%
9%
3%
15%
11%

2%
11%

2%
11%

1%
12%

En comparaci europea, sacostuma a utilitzar lIPC-harmonitzat, on es considera la cistella

de la compra del ciutad europeu mitj (no lespanyol). A la prctica, les diferncies entre
lIPC i lIPC-harmonitzat acostumen a diferenciar-se en poc ms duna dcima. Tamb sha
danalitzar la inflaci subjacent, que treu de lndex general els elements ms voltils de
lIPC, com els aliments frescos i els preus de lenergia. s lindicador que sutilitza per
mesurar la inflaci estructural, no depenent de canvis estacionals (vinculats als preus dels
productes indicats), que determina el comportament dels preus a mig termini. La pujada
daquesta taxa avana tensions inflacionistes per als propers mesos.
En una anlisi quantitativa constatem que la inflaci a Espanya s major que a la zona Euro
de la Uni Europea.8 En general, el problema de la inflaci sha anat reduint, de manera que
recentment hem baixat a xifres entre el 3-4%, i incls a taxes negatives el 2009, que ha tancat
amb un 0,8%, lluny del 19% de 1975 o el 24% de 1978.9 Ara b, la preocupaci ha de

8 Amb la introducci de leuro sha donat una percepci de que els preus creixen ms del que diu lIPC. Val a dir
que es pot deure al fort increment de productes de poc valor per de consum diari, com els relacionats amb la
restauraci, cafeteries, hotels, viatges, combustible, tabac i begudes alcohliques, i el boom immobiliari, aix com a
lestancament dels salaris reals i el propi pas del temps (recordem el valor de la cistella de la compra en pessetes
abans de gener de 2002, quan entra leuro, per no quina seria en lactualitat). A ms, cada llar t una inflaci
prpia, diferent de la mitjana estatal, en funci del seu patr de consum.
9 Amb nim alarmista sha parlat del problema de la deflaci (baixada de preus). Aquest s un problema econmic
molt important perqu una baixada generalitzada de preus indica que leconomia t una forta crisi (es baixen els
preus perqu no es ven). En aquest context els empresaris no volen invertir (pel nul rendiment), i les famlies
redueixen el consum (acostumen a baixar els salaris al baixar preus). Sestalvia molt i per molt que baixin els tipus

11

recaure en el diferencial espanyol amb la Uni Europea. Aix mateix, sobserva que
histricament, la inflaci catalana s superior a lespanyola, que fa que els nostres
productes incrementin de preu en termes relatius respecte als dels nostres competidors.
Variaci IPC Espanya/Europa: 1999-2013 (dades anuals)
4,5

4,2

4,0
3,5

3,1

3,0
2,5

2,9

2,3

2,2

2,0
1,5

1,2

1,0

0,8

0,8

0,5

0,3

IPC Espaa

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

0,0

IPCA Eurozona

Variaci anual IPC Catalunya/Espanya: 1980-2012 (dades anuals)

5,0
4,5

4,3

4,0
3,5
3,0
2,5

2,8
2,3

2,0
1,5
1,0
0,5

0,3
0,2

0,0

IPC Catalunya

IPC Espaa

dinters no sinverteix (trampa de la liquidesa definida per John Maynard Keynes). Aix, leconomia sestanca.
Per perqu hagi baixat lIPC alguns mesos no implica lexistncia dun perode de deflaci seriosament.

12

Variaci anual IPC/IPC-Subjacent, Espanya: 1999-2012 (dades anuals)

5,0
4,5
4,2

4,0
3,5
3,0
2,5

2,3

2,0
1,5
1,0
0,5

IPC Espaa

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

0,3
0,2
1999

0,0

Subjacent

8.4.1. Fonts de la inflaci

Vinculades amb els costos de lempresa:

Els salaris: si augmenten, sincrementa el cost de producci i, si les empreses augmenten

els preus per mantenir els beneficis hi haur inflaci. Alguns autors assenyalen que en
entorns cada cop ms de serveis, els augments salarials de sectors industrials (ms
productius) passen als serveis (menys productius) generant inflaci.
Tradicionalment, la inflaci ha generat lanomenada espiral salaris-preus, de manera
que un augment de preus genera que els treballadors demanin augments salarials per
protegir-se per que, alhora, generen augments de preus (perqu ara les empreses es
protegeixen de l'augment salarial), i aix successivament. A Espanya, desprs dels Pactes
de la Moncloa, a finals dels anys 1970, els increments salarials saniran vinculant amb
els salaris esperats i no els passats, per reduir tant els augments salarials com la inflaci.
Ara b, recentment, degut a la distncia observada entre inflaci real i esperada els
convenis collectius han anat incloent clusules de revisi salarial, de manera que els
salaris pugen amb la inflaci esperada per desprs es corregeix laugment si la inflaci
real ha estat major a lesperada. La recent est fent que els salaris pugin menys que la
inflaci i, incls, que es redueixin nominalment. A ms, amb la Reforma laboral de 2012
la cobertura dels convenis est sent desmantellada.

Financers (comissions, interessos, etc.) que incrementen els costos de les empreses i
aquestes augmentaran els preus per mantenir els beneficis.

13

Increments de preus de productes daltres pasos que simporten (petroli, tecnologia,

matries primeres, aliments, etc.)

Aix, la inflaci no s ocasionada en lmbit empresarial noms per laugment salarial. A

ms, la resposta de les empreses a laugment de costos no ha de perqu ser noms mitjanant
increment de preus, ja que tamb poden augmentar la productivitat del treball (millor
organitzaci, control horari, control de tasques) o del capital (incorporaci de nova
tecnologia), de manera que laugment dels costos es compensi amb una major i millor
producci (i ms vendes) que no precisi augments de preus per mantenir beneficis.
Vinculades amb la situaci dels mercats:

Restricci expressa de loferta perqu sigui menor a la demanda i la pressi daquesta

darrera permeti augmentar els preus (ex: monopolis/oligopolis).
Augment de la demanda privada (seguint lindicat anteriorment).
Intervenci de lEstat incrementant la demanda agregada mitjanant un increment de la
despesa pblica (seguint lindicat anteriorment).
Altres:
- Creixement anormalment rpid de loferta monetria (quantitat de diner), si no augmenta
la quantitat de productes o nivell de producci.

8.4.2. Efectes de la inflaci

Sobre els mercats:
1. Els preus deixen de ser un indicador estable del valor de les mercaderies ni de la
rendibilitat de les inversions.
2. Efecte sobre el consum (augmenta) i l'estalvi (disminueix)
Sobre la distribuci de la renda:
1. Beneficia als deutors i perjudica als creditors. (ex: prstec per una casa, la casa augmenta
de valor envers el prstec).
2. Afecta el tipus dinters a lala (els creditors es volen protegir della) desincentivant la
inversi i el consum. A ms, els recursos aniran cap a activitats especulatives on es
puguin obtenir guanys rpids en detriment de lactivitat industrial i comercial.
3. Perjudica als que tenen rendes fixes, que tenen una menor capacitat per defensar-se dels
augments de preus.
4. Perjudica la competitivitat duna economia respecte daltres a lencarir els preus dels seus
productes (redistribuci de renda envers l'exterior).
5. Altera la relaci de preus entre productes ja que els increments de preus no solen ser
homogenis en tots els sectors econmics, dificultant el funcionament del mercat i la
realitzaci dels intercanvis (redistribuci de renda entre sectors productius).

14