PROPOSTA TREBALLS DE RECERCA

de lEscola Joan Pelegr

Curs 2004/2005

INDEX
1.-

Llengua i Literatura

1.1
1.2
1.3
1.4

Catal
Castell
s de la llengua (sociolingstica)
Interdisciplinari (amb atenci als aspectes lingstics)

2.-

Llenges estrangeres

3.-

Cincies socials

11

3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6
3.7
3.8
3.9

Histria
Psicologia i Antropologia
Geografia
Religi
Filosofia
Art
Drets Humans solidaritat
Dona i qesti de gnere
Altres

4.-

Matemtiques

16

5.-

Cincies Naturals

21

5.1
5.2
5.3
5.4
5.5

Biologia, Geologia i cincies de la terra i medi ambient

Medicina
Qumica
Experimentals
Fsica

6.-

Tecnologia

6.1
6.2
6.3
6.4
6.5
6.6

Tecnologia i enginyeria al mn clssic

Control de sistemes
Electrnica
Electricitat
Automoci
Mecnica

28

6.7
6.8
6.9
6.10
6.11
6.12

Energia
Telecomunicacions
Multimdia
Programaci
Equips informtics
Famlia administrativa

7.-

Educaci fsica

36

8.-

Visual i plstica

37

9.-

Msica

38

LLENGUA I LITERATURA
Treballs recomanats per a alumnes de la modalitat de literatura catalana/castellana:

CATAL
1*
Tirant lo Blanc. (Propostes: Elements medievals i moderns. Actualitat duna
novel.la medieval. Comparaci amb una altra novel.la de cavalleria...)
2*
Ausis March. (Propostes: una poesia innovadora. Un amor antitrobadoresc.
Comentari dalguns poemes)
3*
Terra Baixa dAngel Guimer. (Propostes: elements romntics i realistes.
Elements recurrents en la dramatrgia de Guimer....)
4*
Josafat de Prudenci Bertrana. (Propostes: estudi del mite la bella i la bstia. La
simbologia de lobra).
5*
Els fruits saborosos de Josep Carner. (Propostes: un model noucentista.
Smbols)
6*
Mirall trencat de Merc Rodoreda. (Propostes: el mn rodoredi, smbols: les
flors, el nmero 3, els objectes rodons, laigua,...)
7*
El llibre de les bsties de Ramon Llull (Propostes: elements didctics de lobra,
les faules,...)
8*
Lescanyapobres de Narcs Oller (Propostes: estudi dels estudis realistes i
naturalistes de lobra, estudi de limpacte de la revoluci industrial a travs de la
literatura, comparaci amb alguna altra obra contempornia castellana o francesa,..)
9*
Bearn de Lloren de Vilallonga (Propostes: els smbols, la histria i la ficci,
estudi dels personatges,...)
10*

Estudi de qualsevol lectura de les prescriptives: Canig, Curial e Gelfa, ...

CASTELL
1*
El conde Lucanor de Don Juan Manuel (Propostes: Comparaci de contes de
Don Juan Manuel amb els contes orientals, tradicionals i folklrics. Vicis i virtuts de la
societat medieval a travs dels seus contes).
2*
Poesia de Garcilaso de la Vega (Propostes: Lamor, la naturalesa i la mitologia.
Estudi de les innovacions en la poesia del renaixement).

3*
Poesia de Antonio Machado. (Propostes: La dona i lamor. El cam i el viatjant.
Estudi dalguns dels smbols de lobra9.
4*
Historia de una escalera de Antonio Buero Vallejo (Propostes: estudi del teatre
modern. Aproximaci als conflictes de la societat actual).
5*
Estudio de El Romancero (Propostes: estudi dels tipus de personatges: el moro,
la dama, el cavaller/heroi, etc. Lamor, la guerra i la cultura medieval).
6*
Estudio de El Quijote. (Propostes: la literatura dins de la literatura, la crtica als
llibres de cavalleria, les diferents novel.les que hi ha a linterior de lobra, lideal en
front de la realitat, la realitat mltiple, etc)
7*
Fuenteovejuna de Flix Lope de Vega. (Propostes: lhonor i lhonra, lopressi
de les classes dirigents, etc)
8*
Rimas y leyendas de Gustavo Adolfo Bcquer. (Propostes: la innovaci del
romanticisme, pervivncia en lactualitat, la influncia daltres moviments en lobra de
Bcquer, el simbolisme, la concepci de lamor i la dona, la introspecci i el
psicologisme, etc).
9*
Luces de Bohemia de Ramn Mara del Valle-Incln. (Propostes: la teoria del
teatre, la deformaci com a tractament de la realitat, les avantguardes, bohmia negra i
bohmia rosa, comparaci entre lobra literria, teatral i cinematogrfica, ...)
10* Crnica de una muerte anunciada de Gabriel Garca Mrquez. (Propostes:
estudi del realisme mgic, comparaci entre la construcci del llibre i la pellcula
posteriorment filmada, comparaci amb alguna altra obra de lautor, etc).
11*
La Celestina de Fernando de Rojas. (Propostes: bruixes, hechiceras, prostitutes,
el mn social del s. XV, lamor i la mort, etc.)
12* La poesa del Siglo de Oro (Propostes: estudi de la selecci dunes obres
concretes, els tpics literaris i la tradici grecolatina, relacions entre pintura, escultura i
literatura de lpoca, etc).
13* El burladero de Sevilla de Tirso de Molina. (Propostes: estudi del personatge de
Don Juan i els seus models posteriors).
14* Antologia de la generacin del 27 (Propostes: es poden estudiar conjuntament
alguns poetes o escollir algun del grup alladament i treballar-lo ms a fons).
15* Ramn J. Sender. (Propostes: estudi general de les seves obres o b una obra en
concret a escollir).
16* El coronel no tiene quien le escriba de Gabriel Garca Mrquez. (Propostes:
estudi del realisme mgic, comparaci entre la construcci del llibre i la pellcula
posteriorment filmada, comparaci amb alguna altra obra de lautor, etc).

Altres propostes de treballs:

1*

Comediants: una manera dentendre el teatre.

2*

Els contes de Pere Calders (Propostes: la ironia, la fantasia, labsurd,...)

3*

La narrativa de Quim Monz. (Propostes: temes, personatges, estil,...)

4*
Cinema i Literatura (Propostes: els dos llenguatges. Adaptacions dobres
literries al cinema. La presncia de mites literaris al cinema o a linrevs).
5*

Un recorregut per la Barcelona de Narcs Oller.

6*

El procs de autorealitzaci de la Mila a Solitud.

7*

Tom Sharpe: ironia de la realitat.

8*

El suicidio: mito, placer y recreacin en la literatura romntica.

9*
Las protagonistas femeninas en la novela realista y naturalista (o cualquier
movimiento).
10*

La novela policaca: E. Mendoza, M. Vzquez Montalbn.

11* Ellas tambin escriben. Un recorrido por la novelstica de Carmen Ribera, Rosa
Montero, Cristina Peri-Rossi (o cualquier autora elegida).
12*

Un paseo por Barcelona. las novelas de Juan Mars.

13* De Blancanieves a Juan sin tierra, sin olvidar al Lobo feroz: estudio del cuento
tradicional europeo.
14*

Pablo Neruda, poeta del amor y la esperanza.

15*

Julio Cortzar: un viaje a travs del azar y la casualidad. Anlisis de sus cuentos.

16*

El tema del amor en los poetas del grupo del 27.

17* Pntate el pelo, Sbete al tranva, Inventa un nuevo lenguaje: Las vanguardias
del siglo XX.
18* El sueo en la razn produce monstruos: La figura del hroe y el terror en el
Romanticismo.
19*

Personatges femenins en lobra dun/a autor/a.

20*

La novel.la gtica: estudi dalgun autor.

21*

El Drcula de Braam Stoker: estudi i versions cinematogrfiques.

22*

Toni Morrison: estudi de la seva obra.

23*

Estudi del conte catal (de pre-guerra i post-guerra).

24*

Novel.la policaca nord-americana.

25*

ngel Guimer: estudi de les versions teatrals actuals.

26*

Novel.la fantstica.

27*

Novel.la daventures.

28*

El Frankenstain de Mary Schiller: estudi i adaptacions cinematogrfiques.

29*

Estudi dalgun aspecte dun diari o revista tant del passat com actual.

30*

Estudi de les canons populars tradicionals.

31*

Estudi de les canons de cantautors.

32*

Estudi de les canons del pop, rock, etc..

33*

Estudi del monleg (literari, teatral o als mitjans de comunicaci)

34*

Els graffitis.

35*

La literatura de combate.

36*

Estudio de cualquier mito literario y su aplicacin a la realidad actual.

37*

Cuentos tradicionales y peliculas para nios.

38*

Biografia y autobiografias: Ficcin o realidad?

39*

Tpicos literarios: pervivncias en las canciones actuales.

s de la llengua (sociolingstica)
1*

Tradici teatral al barri.

2*

Premsa peridica en catal de difusi local (Recull de publicacions i anlisi)

3*

ONA de Sants: Una emissora de barri.

4*

TV de Sants.

5*

Llenguatge sexista en els mitjans de comunicaci.

6*

Moviment okupa. (Esttica i llenguatge).

7

7*

El Centre de Normalitzaci Lingstica (Campanyes, resultats, dificultats,...)

8*

Ls del catal entre els joves (Aproximaci, enquestes i conclusions).

9*

El catal al carrer (Presncia visual de la llengua)

10*

Estudi i classificaci de les principals errades a la premsa escrita.

11*

s de la llengua: diglssia o bilingisme

12*

Estudi dun o diferents registres de la llengua (Msica, serials televisius,

graffitti, publicacions alternatives...)

Interdisciplinari (amb atenci als aspectes lingstics)

1*

Unes entitats culturals singulars: Els Ateneus (passat i present)

2*

25 anys del Centre Social de Sants.

3*

Estudi duna ONG

4*

Quins sn els nostres mites?

LLENGES ESTRANGERES
1*

s de langls a tot el mn.

2*

Origen i histria del American/British Slang

3*

Spanglish.

4*

La Generaci perduda (The Lost Generation) a la literatura americana.

5*

Ernest Hemingway i Espanya.

6*

Comentaris de Mark Twain sobre la societat del seu temps.

7*

Hucklebery Finn.

8*

Retrat de la dona de Charles Dickens.

9*

Feminisme a la literatura femenina americana.

10*

La dona al teatre de Shakespeare.

11*

Shakespeare i la seva visi de la vida (poder, bogeria, gelosia).

12*

Influncia del Francs a la llengua anglesa.

13*

Franglais.

14*

Victor Hugo: Influncia poltica, Poesia, Novel.la, Assaigs, Articles.

15*

Flaubert i Madame Bovary

16*

Tony Morrison (Nobel Prize)

17*

La influncia afro-americana a la literatura dels Estats Units.

18*

Literatura de la Commonwealth.

19*

Pop angls.

20*

Msica americana.

21*

African rhythem and American blues.

22*

George Owell and 1984.

23*

Oscar Wilde and The importance of Beign Earnest.

24*

Bernard Shaw.

25*

Charles Dickens: Childhood and society in Dickenss novels.

26*

Swift and Gullivers Travels.

27*

Joe Orton and British Drama in The 60ies and 70ies.

28*

Harold Pinter and British Drama in The 60ies and 70ies.

29*

Samuel Beckett and The Theatre of The Absurd.

30*

Popular celebrations in english speaking country.

31*

English for Internet users.

32*

The British Monarchy

33*

Political changes in the new Great Britain.

34*

The origin of the Irish conflict.

10

CINCIES SOCIALS
HISTRIA
1*

Anlisi dun fet histric des de diverses historiografies

2*

Itineraris per la Barcelona medieval i moderna

3*

Lherncia islmica i jueva a Catalunya

4*

El bandolerisme

5*

Anlisi histrica dels smbols de Catalunya

6*

Els catalans als camps de concentraci

7*
Geografia dels bars. La immigraci a un barri a partir del nom i dels clients de
lestabliment
8*

Creaci dun joc sobre la histria de Catalunya (de rol, tipus Trivial, etc.)

9*

Cinema i histria (anlisi dun fet histric a travs de la filmografia)

10* Histria de les botigues del barri (desenvolupament histric, social i econmic
duna botiga al llarg del temps)
11*

Lart al barri (modernisme)

12*

Can Batll: passat i futur

13*

Lestaci de Magria

14*

La personalitat de Joan Pelegr

PSICOLOGIA I ANTROPOLOGIA
1*

Els instints en la psicoanlisi de Freud

2*

Lestudi del somni en la psicoanlisi

3*

Smbols onrics

4*

Estudi sobre lalegria en la tercera edat

5*

Les diverses formes denamorament

11

GEOGRAFIA
1*

Levoluci dels usos del sl a un determinat municipi

2*

El turisme (a una ciutat, una comarca, un pas)

3*

Els espais naturals a Catalunya

4*

Els problemes mediambientals (a una ciutat gran, una comarca, Catalunya)

5*

Anlisi comparatiu de comarques frontereres

RELIGI
1*

La percepci que tenen els joves sobre la religi catlica

2*

Lorigen de lunivers segons la Bblia i la cincia

FILOSOFIA
1*

Utopia i cincia-ficci

2*

T fronteres levolucionisme?

3*

Una lectura actual de la Utopia de Toms Moro

4*

Una lectura actual de lApologia de Scrates de Plat

5*

El pensament nic

6*

La globalitzaci

ART
1*

Estudi i seguiment de les exposicions pictriques que es fan a Barcelona

2*

Simbologia religiosa. Estudi diacrnic a partir de la histria de lart

3*

La pintura dun artista poc conegut i que encara sigui viu

4*

El disseny dinteriors al segle XX

5*

Comparaci entre un moviment pictric i un moviment musical o literari

6*

Per qu no entenem la pintura de Joan Mir?

12

7*
Temtiques quotidianes relacionades amb lart duna poca (per exemple, el
vestit al Renaixement, la cuina a lEdat Mitjana, els mobles, les joies)
8*
Evoluci duna temtica al llarg dun cert perode (el Naixement, lAdoraci, la
nuesa, lamor, la seducci, etc)
9*

La pervivncia delements clssics en els edificis duna ciutat

DRETS HUMANS SOLIDARITAT

1*

Funcionament duna ONG qualsevol (Amnistia Internacional, Greenpeace, etc)

2*

Les ONG: una moda, un negoci?

3*

El voluntariat

4*

Seguiment dalguna campanya UNESCO (Samba Kubally, Akwaba, etc.)

5*

Minories tniques

6*

La nova immigraci

7*

Les discapacitats: viure sense barreres

8*

Un altre mn s possible (lalterglobalitzaci)

9*

Les guerres al llarg de la histria: anlisi dun conflicte bllic concret

10*

La participaci democrtica a lescola

11*

Els valors a lescola

DONA I QESTI DE GNERE

1*

Inici del moviment feminista a Catalunya

2*
Literatura, dones i histria dEspanya (vivncies de la Guerra Civil, Repblica i
Franquisme)
3*

El paper de la dona a leconomia de lfrica Subsahariana

4*

Situaci social de la dona en un mbit determinat

5*

El gnere a lescola

13

ALTRES
1*
Anlisi de les revistes adreades a adolescents. Estudi de la imatge dels joves
que transmeten aquest tipus de publicacions
2*

Les medicines alternatives

CULTURA CLSSICA
1*

Estudi sobre la caricatura dels romans a Astrix (realitat i ficci a Astrix)

2*

Navegar per Internet a la recerca de pgines web de tema clssic

3*

Jocs dordinador de tema clssic

4*
La tradici clssica als nostres dies (seguiment de la representaci dalgun mite
o dels continguts duna obra clssica en lart i en la literatura. Recerca dun tpic al
llarg de la histria de lart o la literatura o en un perode concret. Seguiment dun tema:
Ars amandi, El viatge inicitic, Carpe diem...
5*

La mitologia clssica: als carrers, places i jardins; al cinema

6*

Les restes romanes dun barri o ciutat

7*
El contingut dalgunes inscripcions romanes dalgun lloc i extracci dalguna
hiptesi de carcter sociopoltic
8*

Parallelismes entre festes de lantiguitat i les actual

9*
Tradici clssica i cinema (recerca dun tema a partir de diferents pellcules:
vestit, pentinat, ciutat, armes i combat
10*

La vida quotidiana a una ciutat romana

11*

La cuina romana, exemple de societat mediterrnia (la dieta mediterrnia)

12* Desmitificaci de mites (les orgies i bacanals romanes, el concepte de lamor i la

sexualitat a Roma)
13* Anlisi de pellcules significatives al voltant de Roma (Ben-Hus, Quo Vadirs,
Clepatra, Espartac)
14*

Comparaci de traduccions dun autor clssic

15*

Les novelles infantils i juvenils de tema clssic de Josep Vallverd

16*

Tractament de les figures femenines en les Metamorfosis dOvidi

17*

Estudi de Les memries dAdri de Marguerite Yourcenar

14

18*

s de llatinismes en el llenguatge periodstic

15

MATEMTIQUES
1*
Mtodes numrics aplicats a la resoluci de sistemes dequacions lineals.
El mtode de Cramer resol de forma eficient sistemes dequacions de dues i tres
incgnites. Per a sistemes de grau major cal usar el mtode de Gauss. Lobjectiu
daquest treball s programar b aquests tres mtodes i buscar com millorar-los per tal
devitar lacumulaci derror darrodoniment.
2*
Mtodes numrics aplicats a la resoluci dequacions amb una i diverses
variables.
Resoldre equacions a m sovint s difcil. Els ordinadors, que poden fer un gran nombre
doperacions per segon, sn de gran utilitat. Es tracta de buscar mtodes que resolguin
equacions de forma eficient.
3*
Mtodes numrics aplicats a la integraci de funcions duna i dues
variables.
El clcul drees, la velocitat a partir de lacceleraci, el desplaament a partir de la
velocitat... sn algunes de les aplicacions de les integrals. Es tracta de programar i
analitzar els mtodes bsics dintegraci (rectangles i trapezis) i buscar-ne altres de ms
eficients.
4*
Mtodes numrics aplicats a la investigaci operativa.
La investigaci operativa t com objectiu trobar el mxim duna funci subjecta unes
restriccions (per maximitzar la productivitat a partir de restriccions de pressupost,
matries primeres, personal...).Treball a partir del llibre:
LUENBERGUER, DAVID C. (1989) Programacin lineal y no lineal. Addison
Wesley. Iberoamericana. Mxic 1989.
5*
Fractals.
Els fractals sn unes representacions grfiques que estan tenint fora impacte donada la
seva bellesa i inters. Lobjectiu del treball s investigar qu sn els fractals i on poden
trobar-se a la natura. Treball a partir del llibre:
EZZELL, BEN (1989). Programacin de grficos en Turbo C++. Un enfoque
orientado a objetos. Addison Wesley/Daz de Santos. Estats Units 1989.
6*
Mtodes numrics dels mercats financers.
Com establir si una acci t el preu adequat? A quin tipus dinters conv demanar un
prstec donades les expectatives que hi ha? Qu sn opcions i futurs i com calcular el
seu preu? En aquest treball combinen economia i matemtiques. Treballarem a partir
dels llibres:
DEZ DE CASTRO, LUIS i MASCAREAS, JUAN (1993) Ingenera
financiera. La gestin en los mercados financieros internacionales. Mc GrawHill, Madrid 1995.
HULL, JOHN. Options, futures and other derivative securities. Pretince-Hall
International.

16

7*
La matemtica a la societat. Treball a partir de lobra de John Allen Paulos.
Quina s la situaci de les matemtiques en la nostra vida quotidiana? El que ens
expliquen a lescola no s ms que el principi duna cincia que regeix prcticament la
majoria de situacions de la vida quotidiana. Podrem treballar a partir dels llibres:
PAULOS, JOHN ALLEN (1988) El homebre anumrico. Tusquets (col.lecci
Metatemas, 20) Barcelona 1998.
PAULOS, JOHN ALLEN (1995) Un matemtico lee el peridico. Tusquets
(col.lecci Metatemas, 44) Barcelona 1998.
8*
Estudi de corbes matemtiques famoses: histria, deducci de lequaci,
propietats.
9*
Les matemtiques s cosa dhomes? El paper de la dona a les matemtiques.
La majoria dels grans matemtics han estat homes. Per qu no hi havia dones dintre la
comunitat matemtica? Tractament danalitzar quines les causes daquesta
discriminaci o s que les dones no serveixen per fer matemtiques?
10* Matemtiques recreatives. Orgens i situaci actual.
Trencaclosques matemtics, problemes geomtrics, problemes per pensar ... Des del
segle XIX aquest tipus de problemes interessen a una part de la societat que no sn
necessriament matemtics professionals. Qui va comenar, a qui li interessa, quina s
la tipologia actual daquests problemes, on en poden trobar ...
11* Les matemtiques dels egipcis. Qu calculaven, com representaven els
nombres...
Quin tipus de matemtiques es feia a lantic Egipte? Quins problemes els preocupaven?
Com i quan va comenar lestudi de la matemtica egpcia?
12* Levoluci dels sistemes de mesura. Histria del Sistema Internacional
dUnitats.
Mesurar longituds en metres s molt cmode: tothom sap qu s un metre. Malgrat aix
els americans mesuren en iardes, peus i polsades. La introducci dels Sistema Mtric
Decimal ha facilitat el clcul i lestabliment dun sistema de mesures per tots acceptat.
Per tampoc nosaltres escapem de mesurar en unitats arbotrries: el nmero del calat,
la roba... Podrem treballar a partir del llibre:
DE LORENZO PARDO, JOS ANTONIO (1998) La Revolucin del Metro.
Celeste Ediciones (Col.lecci Divulgadores Cientficos Espaoles) Madrid
1998.
13* El conflicte entre Newton i Leibnitz. Orgens de lanlisi matemtica.
Dos cientfics importants per a la fsica i la matemtica varen viure a la mateixa poca.
Malgrat aix, no varen saber conviure a nivell cientfic. Els arguments que donaven un i
altre varen dur a enfrontaments entre els seus deixebles. Qu hi havia realment darrera
aquesta pugna?
14* La crisi en els fonaments de la matemtica. El Teorema de Gdel.
Un dels ideals dels matemtics ha estat crear tota la matemtica a partir dun conjunt de
premisses i usant noms les lleis de la lgica construir tota la matemtica. Gdel va
ensorrar aquest projecte amb el seu fams teorema. Qu va passar? Qu diu aquest
teorema? Quin s lestat actual de la qesti?

17

15* El cinqu postulat dEuclides. Evoluci de la discussi fins a laparici de

les noves geometries.
Euclides va intentar fonamentar la geometria a partir dunes premisses i anar deduint
tots els teoremes de la geometria a partir dunes normes bsiques. Euclides va comenar
amb cinc postulats i des de la seva publicaci els matemtics shan preguntat si tots eren
realment necessaris. El segle passat varen sorgir noves geometries. Es tracta
dinvestigar els orgens, els nous descobriments i levoluci que han patit aquestes
geometries.
16* Lenigma de Fermat.
Pierre de Fermat, matemtic francs del segle XVII va enunciar el teorema:
Lequaci xn + yn = zn, per n>2 no t solucions x,y,z enteres. Desprs de 358 anys
Andrew Wiles ha trobat la demostraci. Seguirem la histria daquest teorema durant
358 anys. Treball a partir del llibre:
SINGH, SIMON (1998) Lenigma de Fermat. Ed. 62. Col.lecci Llibres a
lAbast. Barcelona 1998.
I altres.
17* Les matemtiques Pitagriques. La Germandat Pitagrica.
Pitgores (VI aC) va desenvolupar la idea de la lgica numrica. Va fundar la
Germandat Pitagprica, la qual cosa va permetre ampliar els seus descobriments en les
relacions entre els nombres.
18* La histria del nombre.
Com va sorgir l1? Quins mtodes es feien servir per contar abans del sistema decimal?
19* Nombres especials i les seves aplicacions: el nombre primer, conjunt de
Cantor, successions famoses...
20* variste Galois, un important matemtic en noms 4 anys.
Qu deuria enunciar aquest home per tal de ser un dels matemtics ms importants de la
histria? Els seus descobriments en lanlisi: equacions de cinqu grau.

Aquests treballs que us presentem, sn treballs de recerca dirigits per un professor/a de

lrea de Matemtiques per a ms a ms, tamb tindran un tutor que s professor/a de
la Universitat de Barcelona, sn noms a ttol orientatiu, els lmits i el nivell del treball
es decidiran en cada un dels casos entre tots els implicats.

1*
Es pot preveure quin ser el creixement de la poblaci a Catalunya, o a
Andorra.
La Llei de Malthus estableix que la taxa de creixement duna poblaci es proporcional a
la poblaci. Sembla que aquesta llei s aplicable si una poblaci no t competncia per,
si hi ha competncia dins de la mateixa poblaci, cal fer una correcci i la llei de
Verhulst estableix que a la taxa de creixement se li ha de sumar una quantitat
proporcional al quadrat de la poblaci. El treball consistiria en comprovar fins a quin
punt aquesta llei s aplicable a poblacions humanes com la de Catalunya o dAndorra. A
partir de les dades disponibles, via internet, de lInstitut dEstadstica. Pot permetre

18

preveure el comportament futur daquestes poblacions. Caldr determinar els coeficients

de les equacions que en resulten per a aquestes poblacions i pot ser til per entendre
conceptes bsics com el de la derivada i dajust de corbes a dades experimentals.
2*
Iterar funcions als complexos i els fractals que en resulten.
Iterar una funci s un procs natural amb multitud daplicacions. En iterar funcions
definides als nombres complexos sobtenen objectes fractals fascinants, com els
coneguts conjunts de Julia o el conjunt de Mandelbrot. Aquest treball requerir aprendre
laritmtica i la geometria elementals dels nombres complexos. Caldr fer servir
lordinador per a dibuixar els fractals.
3*
Newton en colors: com trobar arrels complexes pel mtode de Newton.
El mtode de Newton per trobar arrels de funcions pot aplicar-se amb nombres
complexos i aleshores trobem les arrels de la funci al pla complex. Aquest s un
exemple de iteraci i amb lajut de lordinador, sobtenen fractals que formen les
fronteres de les diferents conques datracci. Aquest treball requereix aprendre
laritmtica i la geometria elementals dels nombres complexos. Caldr fer servir
lordinador per a dibuixar els fractals.
4*
Caracterstica dEuler-Poincar
Per qu tots els poledres compleixen que vrtexs menys arestes ms cares s 2? Per qu
hi ha grfs que no es poden dibuixar en un pla? Es poden dibuixar a sobre dun donut?
Introduint la caracterstica dEuler-Poincar duna superfcie poligonada s fcil
respondre a aquestes preguntes.
5*
Les matemtiques i la msica.
Per qu hi ha 12 notes per octava? Aix es pot respondre fcilment usant noms
progressions geomtriques 8 (o aritmtiques si susen logaritmes) i conceptes trivials
daproximaci dirracionals per racionals. On situar els punts ms caracterstics duna
obra musical? Hi ha exemples famosos en qu aix te a veure amb successions de
Fibonacci i la ra urea.
6*
Com trobar moltes xifres del nmero
Es proposa de trobar diferents aproximacions analtiques i numriques al nmero pi i
elaborar programes de clcul que les utilitzin per anar a trobar aproximacions cada cop
millors.
7*
Com abordar numricament les integrals que no sabem fer.
Es proposa de trobar diferents maneres daproximar una integral definida i aplicar-les al
clcul dun bon nombre dintegrals definides, comparant els diversos mtodes usats.
8*
Com circular per una xarxa de carreteres amb diferents objectius.
Es proposa de resoldre diversos problemes de cerca de camins en un graf, representat
per la xarxa de carreteres, amb diversos objectius: camins eulerians, camins
hamiltonians, camins mnims. Es proposa comenar trobant aquests camins a m i
desprs elaborar els programes informtics, en un llenguatge de programaci, de cerca
daquest per a un graf qualsevol.

19

9*
Com arribar a dalt duna muntanya.
Es proposa la cerca de mxims de funcions en una i dues variables amb representaci
grfica amb diferents mtodes de cerca. La representaci de corbes de nivell de funcions
reals en dues variables pot permetre de visualitzar els camins seguits per pujar a dalt
duna muntanya pels diferents mtodes.
10* Fractals geomtrics i dimensi fractal
Poden construir-se objectes fractals mitjanant processos geomtrics repetits infinites
vegades. La dimensi fractal s una generalitzaci de la dimensi habitual i pot prendre
valors fraccionaris. Daquesta manera poden reflexar el fet intutiu que els objectes
fractals no sn rectes, ni cercles , ni cubs... Caldr fer servir lordinador a nivell dusuari
per treballar amb els fractals.
11* Seccions cniques.
Les cniques sn les corbes que trobem tallant un con amb un pla. Partint de la posici
del pla es poden trobar propietats mtriques de la cnica i deduir la seva equaci.
12* Punts especials del triangle.
Utilitzant construccions geomtriques senzilles es pot demostrar que ortocentre,
baricentre i circuncentre dun triangle estan sobre una recta anomenada recta dEuler. A
ms a ms els punts de les alades, els punts mitjos dels costats i altres punts construts
a partir del triangle estan sobre una circumferncia, el centre de la qual est sobre la
recta dEuler. Aquest treball permet introduir a lalumne al raonament geomtric.
Tamb es pot fer servir software com Cabri o Cinderella per visualitzar els resultats que
sesmenten.
13* Programaci de computadors parallels.
Avui en dia, la possibilitat dinterconnectar petits ordinadors de manera fcil i
econmica i utilitzar-los com un autntic supercomputador esta revolucionant la
computaci cientfica. El treball que es proposa requereix que lalumne tingui accs a
un parell de PCs amb Linux, connectats a la mateixa xarxa. Es tracta dinstallar alguna
llibreria de comunicacions estndard i fer petits programes parallels per tasques molt
simples.
14* Dinmica del sistema solar.
El propsit del treball es endinsar-se, de manera purament descriptiva, en el moviment
dels principals cossos del nostre sistema solar.
15* Generaci de nombre aleatoris amb un ordenador.
La simulaci de processos del mn real dins dun ordinador requereix, de vegades,
generar seqncies de nombres al atzar. Per altra banda, un ordinador com a mquina
determinista que s, no pot generar una sortida aleatria. Es proposa endinsar-se una
mica en el concepte datzar i en les trampes ms bsiques que hi ha al darrere de la
generaci de nombres aleatoris.

20

CINCIES NATURALS
BIOLOGIA
1*
Animals de costums socials
Es tracta destudiar aquests animals tot observant els seus costums en directe a un rusc.
En cas que els alumnes tinguin possibilitat daccedir-hi.
2*
Estudi dun medi: riu, mar, llac, aiguamolls, embassament, riera, sl, ...
Cal definir el medi a estudiar. Quins parmetres fisico-qumics volem considerar. Es
pot muntar un aquari o un terrari segons el qu vulgueu treballar. Es pot variar alguna
de les condicions del medi i avaluar com varien els altres a conseqncia dhaver-ne
varietat una aix com el seu estat mediambiental.
3*
Estudi de la dinmica dun ecosistema
Un ecosistema est format pel bitop (condicions ambientals) i biocenosi (ssers vius).
Per estudiar-ne la dinmica cal primer fer un inventari dssers vius de tots els regnes,
determinar les condicions ambientals (temperatura, humitat, pressi, pluviositat, grau
dinsolaci), establir les relacions entre els ssers vius i les daquests amb el medi on
viuen. Finalment caldr veure com va variant lestabilitat de lecosistema al llarg del
temps.
4*
Estudi de la repercussi dels nutrients en el creixement dun vegeta.
Comparem el creixement de diferents llavors a les quals es subministren diferents
lquids nutrients. Comencen per fer-les germinar i anem analitzant el seu
desenvolupament diari. Es tracta danotar totes les dades, dia a dia, fer grfiques, ...
5*
Creixement de plantes de cicle rpid
Les plantes de cicle rpid sn plantes a les quals sha tractat per tal que tinguin un
desenvolupament ms rpid que en les plantes normals equivalents. Per exemple, si
una planta fa el seu cicle complert amb un any, les de cicle rpid, el fan amb uns dos
mesos. Aix permet fer un seguiment de les seves caracterstiques amb molt menys
temps; es poden repetir els experiments. En resum, es pot conixer el cicle duna planta
durant el temps en que es desenvolupa el treball de recerca.
6*
Estudi de les adaptacions de les plantes en diversos ecosistemes: alzinar,
dunes, litoral, ...
Les plantes han dadaptar les seves estructures a lecosistema on viuen: condicions
climtiques especials com pot ser lextrema sequera, les pluges torrencials sobtades, els
forts vents, lexcs de salinitat, substrat mbil, ... Per tot aix les plantes han
desenvolupat una srie de modificacions com pls, punxes, fulles endurides, olis
essencials, renes, .. un mn fascinant per descobrir.
7*
Estudi del clima a travs dels climogrames
En aquest treball es pretn fer un estudi comparatiu del clima de diferents localitats del
territori catal coneixent els seus climogrames. Es tracta dun treball amb les grfiques
que ens donen les caracterstiques de temperatura i pluviositat. Es pot arribar a
conclusions fora interessants.

21

8*
Les aiges termals a Catalunya
Catalunya s un territori fora accidentat com a conseqncia dels plegaments alpins
que, entre altres relleus, van aixecar els Pirineus. Hi ha moltes zones amb activitat
geotrmica que es manifesta exteriorment; s el cas de les aiges termals. Es pot fer un
seguiment dels diversos balnearis que sn els llocs on, sobre tot, sexplota aquesta font
natural denergia.
9*
Les aiges minerals i la seva procedncia
En les ampolles daigua mineral hi ha una etiqueta on consta la seva composici i, on
tamb sindica la procedncia de laigua. Amb aquest treball es pretn establir un
parallelisme entre la composici de les roques a lindret de procedncia i la composici
mineralgica de laigua.
10* Els incendis forestals
Cada vegada s ms freqent que a lestiu hi hagi incendis en les zones boscoses. Amb
cada incendi es perden no solament arbres i altres ssers vius sin tamb sincrementa
lerosi del sl. En aquest treball es proposa que analitzeu les causes dels incendis i les
seves conseqncies a diferents nivells. Un tema interessant podria ser tamb tractar
sobre la regeneraci del bosc.
11* Relaci dels terratrmols amb lestructura de la Terra
La sismologia s la cincia que estudia els terratrmols i, a la vegada, els terratrmols
serveixen per conixer millor lestructura de la terra. Amb aquest treball es pretn
relacionar lestructura de les plaques litosfriques amb la localitzaci dels terratrmols
ms recents. Daquests s fcil localitzar notcies de premsa, analitzar la seva
localitzaci, la seva intensitat i la seva magnitud, ... sempre en el context de la tectnica
de plaques.

MEDICINA
1*
Estudi de factors gentics (lbul de les orelles...)
Tots hem sentit parlar alguna vegada de les lleis de Mendel. Thas fixat en com els teus
companys tenen el lbul de les orelles?. Tanimes a fer un estudi estadstic i deduir quin
carcter s ms freqent en una poblaci, per exemple lescola? Pots estudiar altres
carcters que no sn tan evidents a simple vista: doblegar la llengua, empremtes
digitals, PTC; Daltonisme, ...

QUMICA
1*
Estudi dels aliments i begudes habituals a la nostra dieta
Sovint sentim parlar daliments que tenen poc greix o b daltres que tenen moltes
protenes. Per arribar a fer aquestes afirmacions conv reconixer i analitzar la
composici en protenes, greixos , minerals, fibra.. dalguns aliments.
Proposem fer un estudi quantitatiu dels components principals dalguns aliments per
tal de poder fer les afirmacions que diem abans.

22

1.1
Sucs de fruita (pH , residu sec, ndex de formol, acidesa, protenes, sucres
reductors, sals minerals , terbolesa....)
1.2
Llet (pH, protenes, greixos, calci fsfor, acidesa , sals minerals ...)
1.3
Vins i caves ( grau alcohlic, sucres reductors, SO2, residu sec, cendres , pH,
cids no voltils...)
1.4
Cerveses (grau alcohlic, extracte sec, extracte sec primitiu, extracte real, cid
fosfric, pH, acidesa....)
1.5
Estudi comparatiu del contingut de protenes en diferents aliments
1.6
Estudi comparatiu del contingut de fibra bruta en diferents aliments

2*
Control daiges destinades al consum
Verificar si una mostra daigua s apta per al consum del pblic. El treball pot abastar
un estudi qumic i microbiolgic per tal de determinar la qualitat de laigua en qesti.
Aquest estudi es pot aplicar a aiges minerals envasades, aigua de la xarxa pblica de
qualsevol poble o ciutat, aigua duna font , dun pou.....
Els parmetres que es solen buscar sn els clorurs, el calci, el magnesi, els carbonats ,els
bicarbonats, els nitrats i nitrits, pH , conductivitat...

3*
Control mediambiental daiges
El treball consistiria en determinar el nivell de qualitat duna mostra daigua que pot
provenir dun riu, dun embassament duna aiguamoll dun abocament industrial... s
possible comparar la qualitat duna aigua mostrejada en dos punts diversos del riu, o b
fer-ho amb mostres dentrada i sortida duna depuradora...
Les determinacions a fer per tal de determinar si laigua s o no de qualitat sn els que
marca ISQA (ndex Simplificat de Qualitat de lAigua) que sn pH, conductivitat,
residu sec, DQO i oxigen dissolt, per es poden determinar altres parmetres que ens
ajudaran en la determinaci depenent don provingui laigua com els nitrats i nitrits,
clorurs, sulfats, amoni ...
4*
Estudi dels principis actius de diferents frmacs
Fer un estudi dels diversos components dun frmac s una tasca per la qual no estem
qumicament preparats per si que podem determinar el principi actiu de diversos
frmacs que podeu trobar a qualsevol farmaciola:
4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
4.6
4.7

Determinaci de lamonac en lAfterbite

Determinaci del ferro en diversos comprimits antianmics com lAfterbite.
Separaci per cromatografia de capa prima alguns dels components duna
Aspirina o un Gelocatil com el paracetamol, la cafena i lcid acetilsaliclic.
Determinaci de la cafena i lcid acetilsaliclic duna cafiaspirina.
Determinaci del residu dcid saliclic duna aspirina.
Determinaci dels carbonats i bicarbornats dels frmacs anticids.
Determinaci del iode del Betadine.

5*
Gesti dels residus generals en un laboratori escolar
Si has treballat en el laboratori de qumica haurs observat que els professors et fan
abocar els reactius que sobren i els productes de les prctiques en recipients adients. I
ara, qu nhem de fer daquests residus?

23

Presentem un treball de recerca que vol dissenyar i realitzar un descontaminaci dels

productes continguts en aquests recipients, de manera que la seva eliminaci no sigui
perjudicial per al medi ambient.
6*
Estudi de tcniques electroanaltiques
La qumica va molt unida a la fsica i per aix us proposem una srie dexperiments que
us permetran entendre i relacionar aquestes dues cincies que sovint us semblen tant
llunyanes.
6.1
6.2
6.3
6.4
6.5

Comprovar la llei de Faraday

Determinaci del coure en un llaut per electrlisis
Construcci duna pila
Estudi de la conductivitat de diverses dissolucions
Valoracions conductimtriques.

7*
Estudi de diversos mtodes per a la determinaci dhumitats.
La humitat s un dels factors que ms interv en la conservaci dels aliments i es troba
en proporci molt diferent segons quin sigui laliment. Aix fa que els mtodes per a la
determinaci dhumitats siguin molts i molt diferents en funci del tipus daliment
estudiat.
7.1
7.2
7.3
7.4

Determinaci de la humitat de la mel per refractometria

Determinaci de la humitat del pa ratllat pel mtode de Dean-Stark
Determinaci de la humitat duna llet en pols pel mtode de Karl-Fisher
Determinaci de la humitat de diverses mostres (carn, galetes....) per gravimetria

8*
Els metalls i les seves propietats
En el dia a dia estem habituats a tenir a labast objectes fabricats amb metalls molt
diferents. Us proposem estudiar perqu sha utilitzat aquests metalls i no uns altres i
aix ho podreu descobrir estudiant les diverses propietats que tenen els metalls.
Aquestes propietats sn : conductivitat, solubilitat, reactivitat, oxidabilitat, fragilitat,
duresa, corrosi , carcter cid o bsic...

9*
Estudi qumic de lEuro
Des de lentrada de leuro no us heu preguntat quina composici tenen les seves
monedes? Perqu algunes senfosqueixen amb facilitat? Quin metall predomina en
cadascuna delles? Quines aleacions formen aquestes monedes?
Si s aix, us proposem un treball de recerca que el que pretn s respondre totes
aquestes preguntes a travs dun estudi de la composici qumica de les diferents
monedes.

EXPERIMENTALS
1*
Estudi microbiolgic comparatiu del iogurt
La flora intestinal pot ser reconstituda i/o mantinguda amb la ingesti de iogurts, entre
altes productes. Per qu? Tots els iogurts sn iguals? amb els anuncis publicitaris ens
familiaritzem amb noms de bacteris com L. casei immunitas, Bifidobacterium, etc.
Noms aquests iogurts tenen aquests bacteris? s millor una marca que una altra?
24

2*
Estudi microbiolgic comparatiu de maquillatges
Els maquillatges caduquen? Ens hauria de fer por posar-nos sobre la pell substncies
qumiques que poden tenir bacteris i fongs? Els maquillatges que venen als mercats
ambulants o a les tendes de vint duros sn fiables?
3*
Seguretat alimentria
Cada vegada ms deixem la nostra alimentaci en mans dels altres. El nostre ritme de
vida fa que consumim aliments precuinats, aliments congelats, begudes artificials amb
suplements alimentaris... Mengem fora de casa, al self-service de la feina, el men del
restaurant X. Tenen qualitat alimentria aquests aliments que no han passat per les
nostres mans i que consumim cada dia?
4*
Els fongs que ens envolten
Quan parlem de fongs tendim a pensar en bolets. Sn el mateix o existeix alguna
diferncia? Hi ha fongs que noms es troben en determinats hbitats, per exemple en les
ungles, en els epitelis... Pot estudiar diverses activitats bioqumiques daquests
organismes, determinar la seva corba de creixement, etc. Vols estudiar un determinat
hbitat i veure com et sorprens?
5*
Els antibitics
No es pot negar que el seu descobriment ha salvat incomptables vides. Qui va descobrir
aquesta miraculosa substncia? Quins beneficis i perjudicis poden tenir? En aquest
treball de recerca tamb tu tens lopci de ser un descobridor i penjar-te una medalla. Hi
ha bacteris que excreten substncies a lexterior de manera que aquestes substncies
eviten que cap altre microorganisme creixi al seu costat. Aquestes substncies sn
antibitics i estan esperant a que tu les descobreixis.
6*
Anlisis microbiolgic duna platja o piscina
Tothom a lestiu sen va a la platja a prendre el sol i fer un bany o b a la piscina. Si sou
una mica observadors totes les platges de Catalunya i tamb les piscines compleixen
una normativa que les fa aptes pel bany. Laigua ha de complir uns determinats
parmetres perqu ens puguem banyar amb garanties i la sorra tamb, a ligual que el
terra, els bancs de les piscines, etc. Si tagrada saber-ne una mica ms, a qu esperes?

FSICA
1*
La fsica del segle XX: relativitat i mecnica quntica.
La fsica que sestudia en el currculum de batxillerat s bsicament la que es va
desenvolupar durant els segles XVII, XVIII i XIX, amb una petita introducci a la del
segle XX.
En aquest T.R. es proposa aprofundir les dues grans contribucions de la Fsica del segle
XX: la teoria especial de la relativitat i la mecnica quntica.
Per tant es tracta dun T.R. eminentment teric per pot ser ampliat amb algunes
experincies de mecnica quntica com la radiaci del cos negre, lefecte fotoelctric,
els espectre demissi i la difracci delectrons.

25

2*
Experiments histrics de lelectromagnetisme.
Aquest treball te una doble finalitat:
Des dun punt de vista bibliogrfic: investigar com es van dur a terme els experiments
de Oersted, Faraday, Amper, etc., quines dificultats dordre tcnic i cientfic van haver
de vncer i quines conclusions teriques sen van deduir.
Des de un punt de vista experimental: reproduir en el laboratori aquests experiments i
treuren les prpies conclusions.
3*
Estudi biogrfic dalgun cientfic significatiu.
Es tracta descollir un cientfic i estudiar el moment histric, la persona, la seva
contribuci a la cincia, els experiments i la incidncia social i econmica dels seus
descobriments.
A ttol dexemple es podrien triar: Leonardo, Coprnic, Kepler, Galileus, Newton,
Franklin, Faraday, Maxwell, Einstein, Bohr
4*
Aplicaci de diferents tcniques denregistrament a lestudi de moviments.
Per estudiar un moviment es poden aplicar diferents tcniques: cronmetres manuals,
generador de guspires, barreres fotoelctriques, fotografia estroboscpica amb cmara
digital, filmaci amb vdeo i enregistrament amb WEB-CAM. Es tracta defectuar les
mesures, acotar lerror i comparar els resultats amb els models terics a fi de decidir
quina s la millor tcnica en cada cas.
Es poden efectuar diferents tipus destudis: cinemtics, dinmics o referents als
principis de conservaci, i es poden estudiar diferents tipus de moviments: caigudes
lliures, tirs parablics, xocs, mquines simples etc.
5*
Astrofotografia.
Fer un seguiment fotogrfic setmanal de la posici dalguns planetes sobre el fons de les
estrelles fixes i amb aquest material deduir experimentalment les lleis del moviment del
sistema solar.
s indispensable disposar de cmera reflex amb trpode i zona dobservaci del cel
nocturn.
6*
Astronutica.
Tots seguim i ens emocionem amb els viatges espacials, per: com funciona el motor
dun coet?, per qu te varies fases?, quin combustible usen?, quina s la cinemtica i la
dinmica del seu moviment?, com viuen els astronautes?, quins efectes te la gravetat
zero?, com sefectua el retorn a la Terra?, quines lleis fsiques expliquen les rbites?
Lobjectiu daquest T.R. s contestar aquestes i daltres preguntes. El treball shauria de
centrar en algun tipus de nau concreta i es podria completar amb lajut dalgun
simulador.
7*
Histria de l'astronomia
Centrant-nos en alguna poca de la llarga histria que va des dels egipcis fins a
l'actualitat, podem analitzar sobre la necessitat que sempre hi ha hagut d'observar el cel
de nit: la navegaci, la predicci de les estacions i dels fenmens astronmics... o per
simple bellesa. Buscarem els instruments de mesura i clcul, contextualitzarem el treball
d'una poca dins la histria de l'astronomia i de la cincia en general i en destacarem els
principals descobriments o mrits de l'poca.

26

8*
El so
El so s una ona que podem sentir amb la nostra oda. Per els sons sn diferents i es
tractaria destudiar quina diferncia hi ha entre ells. A partir del treball experimental
analitzarem el to, el volum, el timbre... i ho relacionarem amb les diferents magnituds
associades a lona sonora: freqncia, amplitud, combinaci de sons...
9*
Fsica del slid rgid
A les classes de Fsica sempre hem estudiat quina s el comportament de les masses
puntuals per en realitat els cossos tenen una forma i un volum que fa que en aplicar-los
forces el seu comportament depengui del punt don sapliquen. Es tracta destudiar
experimentalment i terica conceptes com el moment de fora, el moment dinrcia, el
rodolament, el Teorema dSteiner... per a diferents slids senzills (barra, cub, esfera...)
10* Metereologia
Una anlisi dels diferents tcniques de predir el temps que far lendem: observaci
dels mapes de pressions, mirant els nvols, analitzant els vents... i contrastar-ho amb les
observacions preses en una estaci meteorolgica. Anlisi del clima del nostre entorn.
11* L'energia nuclear
Estudi dels principis fsics de l'energia nuclear a partir d'una perspectiva histrica,
analitzar la problemtica ambiental d'aquesta energia i les possibles solucions al
problema.
12* La cincia de la cincia ficci
Les novelles i les pellcules de cincia ficci escrites o realitzades fa uns anys usaven
uns artilugis i invents que, posteriorment, la cincia ha confirmat o ha descartat. Alguns
autors, fins i tot, recorrien a valors numrics per recolzar els seus arguments. Es
tractaria de treballar l'obra d'algun clssic de la cincia ficci i descobrir que hi havia de
cincia i que hi havia de ficci.

27

TECNOLOGIA
TECNOLOGA I ENGINYERIA AL MN CLSSIC
1*
Lenginyeria civil al Mn Rom.
Les obres pbliques: Aqeductes, Calades, Ponts,... Urbanisme: el disseny de la ciutat,
el pla urbanstic, higiene i salubritat,... Lherncia clssica a lactualitat.
2*
Lenginyeria militar al Mn Rom.
Caracterstiques de lexrcit: La legi. Tctiques militars. El Campament. Sistemes de
defensa, Les armes individuals i els armes pesades: La balista, lonager, la catapulta,
lariet, les torre de defensa, les torres datac... Sistemes dimpulsi i energia, materials,
... Principis fsics i tecnolgics. Lherncia clssica a lactualitat.
3*
Disseny i construcci duna maqueta.
Disseny i construcci duna Machina tractoria (grua per elevar i transportar els
materials pesants) o duna arma pesada. Estudi dels principis tcnics i fsics: forces,
pesos, politges, tracci, materials, ....
4*
Lenginyeria naval a lAntiguitat.
Els Fenicis, Grcia, Roma, Egipte,... Tipus de vaixells: transport de mercaderies. Flota
militar: tipus de vaixells: de 2 a 5 fileres de rems, tracci i impulsi, ...
5*
Enginyeria i Arquitectura al Mn Rom.
Edificis ms emblemtics i seves les caracterstiques arquitectniques: Amfiteatre,
Teatre, Circ, Temples, Termes i Banys. Lherncia clssica a lactualitat.
6*
LEnginyeria hidrulica al Mn Rom.
Pantans, Aqeductes, clavegueres, conduccions daigua i la seva distribuci a la ciutat,
Les Termes i Banys,...Font denergia,...

IMPORTANT:
Els treballs es poden fer conjuntament amb alumnes del Batxillerat dHumanitats i
Cincies Socials.

CONTROL DE SISTEMES
1*
Control duna cllula flexible amb PLC i PC.
La cadena flexible s una maqueta que simula un procs de fabricaci que consta de 6
actuadors electropneumtics i 13 sensors. Es tracta de controlar aquest automatisme a
partir del PC utilitzant el Visual Bsic i una tarja digital, o amb un PLC o autmat
programable, inventant diversos processos. No cal saber Visual Bsic, el seu
aprenentatge forma part del T.R. Tamb es pot afegir algun nou mecanisme a la cllula.
Com per exemple el robot del treball N 4.

28

2*
Control del banc electrohidrulic amb PLC i PC.
El banc consta de quatre actuadors: dos cilindres de doble efecte, un cilindre de simple
efecte i un motor rotatiu hidrulic de doble sentit de rotaci, i quatre sensors final de
cursa. Es tracta de controlar aquest automatisme a partir del PC utilitzant el Visual
Bsic i una tarja digital, o amb un PLC o autmat programable, inventant diversos
processos. No cal saber Visual Bsic, el seu aprenentatge forma part del T.R. Tamb es
poden afegir nous sensors al sistema.
3*
Torn de control numric.
El torn est connectat a un PC i pot ser controlat a partir dun programa de CAD-CAM
(disseny assistit i manufactura assistida per computador) o b per CNC (control numric
computeritzat). El treball consisteix en laprenentatge daquestes tcniques i la seva
aplicaci a la fabricaci de peces reals dissenyades per lalumne.
4*
Comandament dun bra robtic.
En el laboratori hi ha un bra robtic de tres eixos i pina que est esperant que alg el
posi en marxa. Els moviments sefectuen a partir de motors PAP (pas a pas) controlats
des de un PC equipat amb conversor digital-digital. El programa adequat pel seu control
s el Visual Bsic. Aquest treball podria lligar amb el N 1.
5*
Casa Domtica
Una casa domtica s una casa intelligent, capa danar desenvolupant un seguit
daccions prviament programades i capa de reaccionar a estats no usuals del sistema.
Aquest treball consistiria en programar en Visual Basic les accions que shan de
realitzar seqencialment un dia destiu o un dia dhivern i en muntar els circuits
electrnics que simulin el funcionament dels motors dunes persianes, dun sistema de
ventilaci, o lenllumenat dun habitatge. Segons el ritme de treball del grup tamb es
programar qu fer davant dinterrupcions dalarma en el sistema.
6*
Cotxe Teledirigit
Aquest treball consistiria en fer la maqueta dun vehicle capa davanar, retrocedir i
girar que quedi controlat des de lordinador. Sutilitzar com a llenguatge de
programaci el Visual Basic.

ELECTRNICA
1*
Circuits sensors
Els circuits sensors tenen la capacitat de transformar magnituds fsiques en magnituds
elctriques, que poden ser processades per sistemes intelligents (ordinadors). Aquest
treball de recerca consistiria en muntar circuits sensibles a la llum, a la pressi, a
laigua, al moviment, al soroll, a la temperatura, etc. Els circuits es podran passar a
plaques de circuit imprs i es podran connectar a ordinadors en funci del ritme de
treball del grup.
2*
Circuit receptor de FM
La FM (Freqncia Modulada) s una de les modulacions de senyals utilitzades en les
comunicacions juntament amb la AM (Amplitud Modulada). Aquest treball consistiria
en muntar un circuit receptor de FM (soldar components en una placa de circuit imprs,

29

fer lestructura de fusta), entendre les parts bsiques del circuit receptor i fer un estudi
teric de les ones electromagntiques.
3*
Circuit emissor de FM
La FM (Freqncia Modulada) s una de les modulacions de senyals utilitzades a les
comunicacions juntament amb la AM (Amplitud Modulada). Aquest treball consistiria
en muntar un circuit emissor de FM (soldar components a una placa de circuit imprs),
entendre les parts bsiques del circuit emissor i fer un estudi teric de les ones
electromagntiques.
4*
Control dun robot
Un robot s un sistema capa de prendre decisions per si mateix. Aquest treball
consistiria en entendre els blocs funcionals dun petit robot que hi ha a lrea de
tecnologia. Aquest robot s capa de seguir una lnia marcada al terra, mirar quins
components formen part de cada bloc i aprendre a programar-lo amb laplicaci
MATLAB.
5*
Control dun prking
Aquest treball consistiria en muntar un circuit capa de controlar lentrada de cotxes i la
sortida de cotxes dun prking. Shan de fer barreres de llum, barreres mecniques i tots
els circuits de control adients que inclouen tant circuits analgics com digitals.
6*
Control duna mquina de begudes
Aquest treball consistiria en ampliar el coneixements delectrnica desenvolupats durant
primer de batxillerat. Es tracta destudiar els sistemes seqencials (sistemes digitals amb
memria) i fer com aplicaci la part intelligent duna mquina de begudes, capa de
reconixer els diners que falten per poder servir una beguda.
7*
Seguidor Solar
Es tracta de fer el control de lorientaci duna placa fotovoltaica. Sampliar els
coneixements delectrnica analgica iniciats a primer de batxillerat estudiant els
circuits diferencials (amb transistors i amb amplificadors operacionals).

ELECTRICITAT
1*
Assaig de motors elctrics.
En el laboratori tenim un equip complet de mquines elctriques que permeten fer
assaigs reals i traar les seves corbes caracterstiques de potncia, parell motor, velocitat
etc. Els sensors del banc poden ser connectats a un PC a travs dun conversor analgicdigital i aix enregistrar en temps real els parmetres del seu funcionament.

AUTOMOCI
1*
Estudi de la situaci actual de les alternatives en el mn de lautomoci.
Quines sn, actualment, les alternatives reals als clssics i contaminants motors trmics.
Treball de recerca sobre els cotxes hbrids, els de cllula de combustible, els bio-diesel,

30

els daire comprimit, etc. Buscar informaci sobre lestat dels estudis actuals i dels
vehicles ja de srie que incorporen aquestes noves tecnologies.
2*
Estudi dels nous sistemes dinjecci directa dels motors de benzina i diesel.
En els darrers anys un dels canvis ms importants dels motors trmics de benzina i
diesel ha sigut la incorporaci de nous i revolucionaris sistemes dinjecci directa (jtd,
hdi, tddi, etc), en una cursa accelerada dels fabricants per assolir reduccions importants
en els consums de combustible dels seus models per complir amb les noves normatives
anti-contaminaci de la majoria de pasos occidentals i per no perdre mercat, en un mn
cada cop ms preocupat per lecologia.
3*
Estudi dels nous materials emprats en automoci.
Actualment els constructors de vehicles ens sorprenen amb la introducci de materials
cada cop ms lleugers en les diferents parts que composen un vehicle. Lalumini, el
magnesi, el titani, diferents plstics i noves fibres estan substituint en els darrers anys
molts dels components tradicionals dels vehicles. En aquest treball caldr fer una
recerca dels materials nous emprats en vehicles de srie, estudiar la seva funci,
lincrement de cost que representa en el vehicle, implicacions en el manteniment o
seguretat i en lecologia o reciclatge posterior i comparar amb els materials tradicionals
utilitzats.

MECNICA
1*
Construcci i assaig de generadors elics.
Aquest projecte est dirigit a manetes mecnics. Es tracte de dissenyar i construir un
aerogenerador eficient i de controlar la seva eficincia energtica

ENERGIA
1*
Construcci i assaig de captadors solars directes.
Ja seria hora que els laboratoris de tecnologia disposessin daigua calenta escalfada amb
energia solar. Si alg sanima a intentar-ho i demostra la seva viabilitat, no crec que la
direcci de lescola es pugui negar a subvencionar-ho.
2*
Auditoria energtica i mediambiental de lescola.
Quanta aigua gasta lescola en un any? Es podria reciclar parcialment? Cal algun tipus
de depuraci?
Quant gas gasta lescola en un any? Sen fa un s eficient? Podria millorar-se?
Quanta electricitat consumeix lescola en un any? Sen fa un s eficient? Podria
millorar-se? Quants diners es podrien recuperar al cap de lany si lescola fos eficient
des daquests punts de vista? Quant CO2 es podria estalviar?
Qu es fa amb el paper? Qu shauria de fer?
I les deixalles dels laboratoris? I el fum del tabac?
Qu haurem de canviar a lescola per ser conseqents amb tot all que ensenyem?

31

TELECOMUNICACIONS
1*
Estudi dels formats de vdeo digital: digitalitzaci, compressi, conversi de
formats.
Qu s el divx? Quin format utilitza el DVD? Com emeten les TV digitals? En aquest
treball de recerca lalumne far un estudi sobre els diferents formats de vdeo digital
actuals, aprendr a editar vdeo amb Adobe Premiere i altres aplicacions, aprendr a
treballar amb diferents formats (avi, mpeg, divx, dvd, asf, wmv, etc) i a utilitzar les
eines de conversi de formats i de compressi. Es podr utilitzar les eines i ordinadors
del laboratori de telecomunicacions.
2*
Estudi de les diferents bandes demissi de lespectre radioelctric:
Quins canals de rdio utilitzen els avions quan parlen amb la torre de control, quins els
vaixells quan tenen una emergncia, quines bandes els serveis demergncia....
Treball molt interessant on lalumne haur de fer un estudi de les diferents bandes
demissi de rdio, modulacions emprades amb lajuda de lescanner i analitzador
despectres del laboratori de telecomunicacions.
3*
Estudi de la transmissi de rdio. Com semeten les ones de rdio? Com s
reben?
Es construiran senzills circuits estudiats a electrnica i electrotcnia per experimentar en
lemissi i recepci dones per rdio. Sestudiar com es pot activar per rdio una porta
dun prking, unes llums, etc. Construcci de totes les parts que configuren un receptor:
filtres, amplificadors, decodificadors, etc.
4*
Estudi del funcionament del GPS. Aplicacions actuals. Calibraci de mapes.
En aquest treball, lalumne aprendr el funcionament dun GPS concret, el GARMIN
12, i far una recerca de les aplicacions actuals dels GPS. Caldr fer un seguiment del
sistema Galileo, el GPS Europeu, i com a part prctica es far tamb una feina de
calibraci de mapes i un estudi dels diferents softwares per connectar el GPS als
ordinadors. Utilitzaci del GPS del laboratori de telecos de lescola.
5*
Estudi dels formats dudio digital: digitalitzaci, compressi i conversi de
formats.
Estudi del senyal dudio i dels diferents formats dudio digital: wav, mp3, aac, wma,
etc. Estudi dels diferents sistemes de compressi i formes de digitalitzaci. Proves al
laboratori de telecomunicacions de lescola.
6*
Estudi de les noves tecnologies daccs a Internet: Internet per satllit, per
xarxa elctrica, etc
s un treball de recerca basat en les noves tecnologies daccs a internet. Estudiar
laccs a internet via satllit, a travs del televisor, a travs de la xarxa elctrica ja
experimentat a Saragossa, estudiar les noves tecnologies com la nova oferta de
telefnica: IMAGENIO, una ADSL dalta velocitat per oferir internet i canals de TV
que vol substituir el cable.
7*
Programaci de pgines web per a telfons mbils WAP, GPRS.
En aquest treball sestudien les limitacions de les pgines web a les que podem accedir
actualment a travs dels mbils. Caldr aprendre nocions bsiques del llenguatge WML,
lutilitzat per les pgines WAP dels mbils. Lalumne buscar informaci sobre

32

aquestes noves tecnologies daccs a internet, i com a treball prctic es programar una
pgina completa per telfons WAP i GPRS.

MULTIMEDIA
1*
Disseny d'un espai Web Interactiu
Usant tecnologies d'animaci i producci multimdia per a la web (p.e. Flash,
Dreamweaver, FireWorks,...) es podria dissenyar un espai web sobre un tema d'especial
inters. El treball ha d'incloure una anlisi de les diferents tecnologies multimdia, una
planificaci de l'espai web, el procs de publicaci a internat i l'alta en els principals
cercadors.
2*
Creaci duna pellcula
Usant alguna eina dautor (Flash, Director...) shauria dacabar creant un clip animat o
una pellcula breu. El treball t diverses fases: escriure el gui, planificar les escenes,
conixer leina informtica i, finalment, crear el producte.
3*
Com s fa una pellcula? Com s fa una srie de dibuixos animats per
ordinador?
Estudi del procs tcnic de realitzaci duna pellcula, procs digital dedici,
producci i postproducci. Estudi del procs de realitzaci tcnic duna srie de
dibuixos animats per ordinador. Estudi del software utilitzat i realitzaci duna pellcula
de dibuixos animats.

PROGRAMACI
1*
Programaci dalgun joc
Usant un llenguatge de programaci com PASCAL, C o Visual Basic, caldria fer un o
diversos jocs per ordinador. Algunes idees: el penjat, mastermind, ensorrar vaixells,
cercamines, 3 en ratlla, pquer...
2*
Creaci i gesti duna base de dades
Usant el programa Ms-Access (o qualsevol altre gestor de bases de dades) es tracta de
dissenyar una base de dades sobre algun tema dinters (msica, cine, flora, fauna...) o
crear una base de dades de suport a la gesti escolar (per exemple, base de dades de les
opcions de jornades culturals) i crear un entorn per gestionar-la: consultes, formularis,
informes, accs des duna pgina web..., a traves del Visual Basic, Dreamweaver, etc.
3*
Generaci de nombres aleatoris
Pensa que un ordinador s un sistema finit i que funciona amb unes tecnologies
determinades: com pot generar coses a latzar? Aix doncs, es tracta de fer una cerca
bibliogrfica i a Internet per trobar mtodes de generaci de nombres a latzar usant una
computadora.
4*
Programaci de mtodes senzills dencriptaci
Quan hom transmet dades ho vol de fer de manera segura. Existeixen diverses formes
per protegir les nostres dades si fossin interceptades per lenemic. La proposta daquest

33

treball seria fer una anlisi del nostre llenguatge, cercar i programar mtodes per tal de
qu els nostres missatges no poguessin ser desxifrats. I, tatreveixen a intentar desxifrar
un missatge ocult?
5*
Control per ordinador
Els ordinadors poden estendres ms enll del teclat, la pantalla i altres perifrics
convencionals. Es tracta de dissenyar dispositius electrnics que puguin ser controlats
per lordinador, s a dir, sistemes que rebin ordres i responguin a instruccions donades
per programes amb algoritmes i interfcies adequades.

EQUIPS INFORMTICS
1*
Estudi del funcionament dun computador.
Avui en dia tothom t un ordinador a casa que el fa servir per infinitat de tasques.
Segurament ens hem preguntat moltes vegades que s el que deu haver dintre de la
caixa, de quins components consta i per a que serveix cadascun. Aquest treball pretn
fer un estudi dels diferents components dun PC, el seu funcionament i la configuraci i
estar al dia de les darreres innovacions.
2*
Administraci dun servidor Linux.
Segurament ms duna vegada heu sentit parlar de Linux com a sistema operatiu de
moda, i realment cada cop s ms cert que es treballa ms amb ell, sobretot a Internet.
Amb aquest treball sestudiar la histria, les caracterstiques i el funcionament bsic
daquest sistema operatiu, i es configurar algun servei de xarxa com per exemple un
servidor de planes web dInternet, o un servidor FTP.

FAMILIA ADMINISTRATIVA
1*
La publicitat i els mitjans de comunicaci.
Et proposem que tris un sector i facis un seguiment de la publicitat de diferents
marques daquest sector. Podrem comparar els missatges i les estratgies que utilitza
cada marca. Com afecta la legislaci a la publicitat? Tamb podem analitzar la
utilitzaci dels infants, el paper de les dones i altres aspectes.
2*
Variables macroeconmiques a Catalunya.
En aquest treball de recerca et proposem que facis un seguiment de levoluci de les
principals variables macroeconmiques en els ltims anys. Podem relacionar levoluci
dels tipus dinters amb els canvis a lIPC? Quin sector de leconomia ha experimentat
un major creixement? Com ens afecten a nivell de carrer totes aquestes magnituds?
3*
La Borsa.
La Borsa est de actualitat , destar reclosa a les pagines deconomia dels diaris ha
passat a les primeres planes. Sembla que tothom ha dentendre de cotitzacions, mercat
continu... Vols estudiar-ho? Et proposem que et fixis en la Borsa i estudis la seva
evoluci en un perode de temps concret.

34

4*
Estudi socioeconmic del barri.
Estudiem leconomia que tens ms a prop. Thas fixat en els comeros del teu barri? Hi
ha indstries? Podem estudiar tamb quin nivell dingressos hi ha al barri, quin s el
percentatge docupaci. Podrem saber el nivell dingressos de les famlies?
Si prefereixes fer lestudi dun poble o una ciutat diferent amb la que tens relaci,
noms ho has de plantejar.
5*
El mercat de treball a Catalunya.
Segur que tests plantejant el teu futur, s possible que optis per seguir estudiant, per
tamb pot ser que ja pensis en incorporar-te al mn del treball. En qualsevol cas deus
tenir una pila de dubtes: quin s el tipus de contracte ms habitual? En quins sectors s
ms fcil trobar feina? Es distribueixen els llocs de treball de forma similar a tota
Catalunya o creus que varia segons les comarques? Et proposem que facis un estudi.
6*
Banca tica, s possible una economia solidria?
Hi ha gent que creu que un altre mn s possible, tamb nhi ha que creu que els bancs i
les entitats de crdit poden actuar de manera solidria i igualment eficient. Tu creus que
s possible? Et convidem a que descobreixis algunes de les iniciatives que estan
funcionant per fer un mn una mica millor.
7* Nous nnxols docupaci
Encara que soni malament s aix com sanomenen els sectors on es donar un
creixement superior de les ofertes de feina : les noves tecnologies, latenci a les
persones, els serveis a la comunitat.
Ara que thas de plantejar seriosament el teu futur val la pena que els coneguis.

35

EDUCACI FISICA
1*
La bicicleta a Barcelona.
Descobrir la ciutat en bicicleta: oci o mitj de transport que utilitzen alguns barcelonins.
Recerca dinformaci a lAjuntament, entitats relacionades amb la bici, usuaris....i per qu no?
vosaltres amb la vostra bici.
2*
Esport i doping.
Lexigncia de rendiment ens els esportistes dlit comporta, de vegades, prctiques perilloses
per la seva salut. Recerca dinformaci de quines substncies utilitzen, quins beneficis
aconsegueixen i quins riscos assumeixen.
Cal anar a hemeroteques.
3*
Activitat fsica a la franja martima de Barcelona.
Fer activitat fsica a laire lliure sense sortir de la ciutat s possible grcies a les darreres
actuacions urbanstiques que han creat nous espais pel lleure dels barcelonins. La recerca
dinformaci daquestes possibilitats requereix un treball de camp ampli. Informaci escrita
noms a nivell de plnols.
4*

Altres temes.

Condici Fsica i salut

El fitness. Tendncies actuals.
Els esports daventura.
Dona i esport.
Lactivitat fsica en el temps de lleure.
Publicitat i esport.
Installacions i equipaments esportius.
Les activitats fsiques no reglades.
Esport per invidents

36

VISUAL I PLSTICA
1*
Disseny industrial
Disseny industrial. Mtode projectual.
Estudi de la Histria del disseny industrial preindustrial.
Estudi dun dissenyador. Obra.
2*
Disseny arquitectnic
Creaci o reconstrucci duna obra arquitectnica.
Estudi dun arquitecte. Obra.
Estudi dun moviment arquitectnic.
Tcniques i realitzaci.
3*
Disseny urbanstic
Propostes durbanitzaci dun espai.
Reconstrucci dentorns reals.
4*
Disseny grfic
Creaci dun suport grfic (cartellisme, portades, logotips,..)
Estudi comparatiu en la histria del disseny grfic.
5*
Belles arts
Estudi de lobra dun artista.
Estudi formal dun moviment artstic.
Creaci artstica prpia. Realitzaci.
Cmic: estudi i realitzaci.
Tcniques artstiques.
Fotografia: estudi i desenvolupament dun projecte.
Vdeo: la imatge en moviment.
Animaci.
Lrea Visual i Plstica dona suport als estudis grfics i realitzaci de projectes com a
exemplificaci del desenvolupament teric.

37

MSICA
1*

El Romanticisme i el piano com a instrument dexpressi musical.

2*

La msica russa.

3*

Recursos musicals utilitzats al llarg de la histria per lautor per a expressar

sentiments, factors climatolgics, sons danimals...

4*

Estudi dun compositor i la seva obra.

5*

La msica en el seu contexte histric.

6*

Levoluci de les formes musicals a llarg de la histria.

7*

Estudi duna pera.

8*

Estudi dun estil musical o duna forma musical concreta: concert, clssic,
romntic, sonata, fuga, simfonia, rock, blues, jazz, etc.

9*

Estudi de la msica duna poca.

10*

Estudi dun grup musical.

11*

Estudi i evoluci duna famlia dinstruments musicals.

12*

Estudi duna obra musical concreta.

13*

Anlisi estructural dun conjunt dobres, duna poca, autor, estil musical,...

38