MEAD, Meepere® (1424) Yorce taenpercment tin hes volt pista Reralene | Mypaten & Trereteve etn, oe,INTRODUCCIO Quan estudiem les societats més senzilles, no pot pas dei- xar d'impressionar-nos ce veure les maneres tan diverses com Yhome teixeix unes quantes possibilitats humanes i les con- verteix en el bonic i imaginatiu tramat social que anomenem civilitzacions. El scu habitat natural li ha proporcionat unes quantes periodicitats i uns quants contrastos remarcables —el dia i la nit, el canvi d’estacions, les fases de creixement i minvament continues ¢e la luna, la posta d’ous dels peixos i els periodes migratoris dels animals i de les aus. La seva mateixa naturalesa fisica li ha proporcionat d’altres aspectes remarcables —I’edat i el sexe, el ritme del naixement, de la maduracié i de la senectut i I'estructura de les relacions de parentiu. Les difertncies que hi ha entre un animal i un altre, entre un individu i un altre, les diferéncies que exis- teixen en ferotgia o en tendresa, en valentia o en astticia, en la riquesa que ofereix la imaginacié o en el feixuc trescar de Venginy esmussat, tot aixd proporciona les pistes a partir de les quals s'han pogut desenvolupar les idees que han por- tat a rangs i castes, a certs sacerdocis especials, a l'existéncia artistes i d’oracles. Treballant amb unes pistes tan senzilles i tan universals com aquestes, I'home ha creat un teixit cultu- ral dins del qual totes les vides humanes s‘han dignificat, tant de forma com de significat. L'home, aleshores, no esdevé simplement una bestia més de les que’s’aparelien, que Iui- ten pel menjar i que moren, siné un ésser huma, amb un nom, amb una posicié i amb un déu. Cada poble crea el seu teixit d’una manera diferent: seleccionant unes pistes i igno- rantne unes altres, i posant V’accent en un sector distint del ventall de les potencialitats humanes. Mentre una cultura 45utilitza com a fibra principal del seu teixit un ego vulnerable que de seguida se sent insuliat 0 que es mor de vergonya per a no res, una altra selecciona la inflexible valentia i, fins i tot, per tal que oficialment no hi hagi covards, pot inventar, com ho fan els indis cheyenne, una posicié social, especial ment complicada, per als qui sén molt porucs. Totes i cada una de Jes cultures simples i homogtnies acostumen a ad- metre només uns quants dels diversos dons que tenen els humans, i en rebutgen o en penalitzen d’altres com a massa antitétics 0 com a massa deslligats de interés primordial perque se'ls faci loc, Havent originat els seus valors en uns valors preats per alguns temperaments humans i estranys a uns altres, la cultura va fent-se’ls seus, cada cop amb més fermesa, tant en Ja seva estructura com en els seus sistemes politics i religiosos, en el seu art jen la seva literatura; i cada nova generacié va essent modelada de manera inflexible i definida, d’acord amb Ja imatge tracada per les tendencies dominants. Dones bé, a mesura que'cada cultura crea, de manera pre- cisa, el teixit social en qué Vesperit hum’ podra embolcallar- se d'una manera segura i inteHigible, triant certes fibres, tor- nantes a teixir o rebutjantles, dins d'una tradicié historica que comparteix amb molts altres pobles veins, pot anar con- figurant, d’acord amb un cert tipus de comportament, tots els individus que hi neixen, sense recondixer ni edat, ni sexe, ni disposicions especials que puguin arribar a servir d’aspec- tes diferenciadors. La cultura també pot emparar-se de certes realitats evidents, com ara les difertncies d'edat, de sexe, de forca, de bellesa, o bé empararse de variacions fora de loc com ara la propensié innata a veure visions o a tenir som- nis, i convertirles en temes culturalment dominants. Es per aixd que societats com ara els massai o els zulus, de la grada- cid de tots els individus per edats, en fan un aspecte basic Aorganitzacié, i els akikuyu de I'Africa oriental, de la ceri modnia de desplacament de la generacié vella per Ia jove, en fan tot un muntatge escénic. Els aborigens de Siberia digni- ficaven Yindividu nerviosament inestable, convertintlo en bruixot, creient que les seves manifestacions eren inspira- des de manera sobrenatural, i en feien Ieis per als seus com- panys de tribu més estables nerviosament. Un cas tan ex- trem com aquest, en qué tot un poble s‘inclina davant la paraula d’una persona que nosaltres classificariem com a orat, ens sembla prou clar. Els siberians promovien una per- sona anormal, de mancra imaginativa i, des del nostre punt 46de vista, prow injustificadament, i en feien una persona so- cialment important. Esdevenien creatius a partir d’una enor- malitat humana que nosaltres rebutjariem o que, en el cas que arribés a fer-se massa enutjosa, empresonariem. Quan sentim que, entre els mundugumor de Nova Guinea, les criatures nascudes amb el cordé umbilical al voltant del coll s6n assenyalades com a bons artistes, nats i indisputa- bles, ens adonem que es tracta d'una cultura que no tan sols ha institucionalitzat un tipus de temperament que nosal- tres considerem anormal —com és el cas del bruixot sibe- rii—-, siné que és una cultura que ha associat també arbi- trariament, de manera artificial i a base d’imaginacié, dos aspectes que entre ells no tenen cap mena de relacié: la manera de néixer i V'habilitat de pintar motius intricats so- bre trossos d’escorga. Quan ens assabentem, a més a més, que s‘insisteix tant en aquesta associaci6, és a dir, que no- més els qui han nascut de la manera descrita poden fer bones pintures, mentre que home nascut sense el cordé estrangulador treballa humilment, no és pas gens cregut i no assoleix mai cap mena de virtuosisme, ens adonem de la forca que tenen aquestes associacions fora de loc un cop s‘han incrustat amb forga en una cultura. Fins i tot quan ens trobem amb casos no tan xocants delaboracions culturals, quan Uegim que hi ha pobles que es miren el primer fill com un ésser d'un tipus diferent que els germans que van naixert més endavant, ens adonem altre cop que Ia imaginacié humana s‘ha posat a treballar avaluant de manera diferent una realitat purament bioldgica. Per bé que 1a nostra tradicié histdrica ens fa entreveure que el nostre primer fill és naturalment un xic més important que els altres, quan sentim que entre els maoris el primogenit de llurs capitostos era tan sagrat que només certa classe de persones podien tallar-li els blens de cabell sense atriscar-se a morir a causa del contacte, ens adonem que "home ha aga- fat el fet accidental de Vordre de naixenca i hi ha bastit una superstructura de rang. La nostra objectivitat critica, la nostra habilitat de riure'ns d'aquests capricis imaginatius —que volen veure en el primer o en el darrer fill nascut, en el seté fill, en els bessons o en I'infant nascut dins de la mem- brana, un ésser especialment dotat de poders magnifics o maléfics—- roman inalterable. Perd si ens n’anem d’aquestes idees primitives i homes amables i «maternals». Un home d’ulls blaus es po- dria casar amb una dona que haguessin criat per tal que tingués 1a mateixa personalitat que ell, o amb una dona d'ulls runs que haguessin educat perqué tingués una personalitat contrastant, D’aquesia manera s‘eliminaria una de les causes 343que porten a I'homosexualitat, la tendéncia a estimar alld que és similar en Moc d’alld que és antitetic. L’hostilitat entre els dos sexes, com a grups, es minimitzaria, perqué els inte- ressos individuals dels membres de cada un dels dos sexes podrien trenar-se junts de formes diferents i aleshores els matrimonis formats per parelles similars i les amistats entre persones contrastants no caldria que tinguessin el desavantat- ge innecessari d’una possible inadaptacié psicosexual. L'in- dividu sofriria, tot i aixi, una mutilacié de les seves prefe- réncies temperamentals, perqué el fet marginal del color dels seus ulls seria alld que determinaria les actituds que hauria d’aprendre a tenir. Totes les persones dulls blaus, se les forcaria a ser submises i es qualificaria d’inadaptada aque- Mla persona que tingués les caracteristiques que sThagués de- cidit que només eren apropiades per a les d'ulls bruns. El gran perjudici social que representa, perd, per a la comu- nitat, la classificacié sexual de la personalitat no existiria pas en una societat que basés Ia seva classificacié en el color dels ulls, Les relacions humanes, i especialment aquelles en qué el sexe es veu vinculat, aleshores no es veurien distorsionades d'una manera artificial. Perd aquest procediment, la substitucié del sexe pel color dels ulls com a base per a criar la mainada i fer-ne grups que tinguessin personalitats contrastants, tot i que seria un aveng definitiu sobre el de Ia classificacié a base del sexe, no deixa de ser una parddia de totes les temptatives que ha anat fent la societat durant tota la seva historia per tal de definir el paper que ha de tenir Vindividu segons sigui el sew sexe, el seu color, la data del seu naixement o la forma de la seva testa. Liénica solucié del problema no esti pas en lacceptacié de Vestandarditzacié de les difertncies sexuals amb el cost que aixd representa quant a felicitat i acoblament, o en T'a- bolicié d’aquestes diferéncies amb la consegiient pérdua de valors socials. Una civilitzacié podria rebutjar el fet de basar les seves indicacions mitjancant les categories d'edat, sexe, raga o la posicié hereditaria de Vindividu dins del grup fami- iar, i en Moc d’especialitzar Ja personalitat a base d’aques- tes concepcions tan fatils, reconéixer, ensinistrar i fer loc a tota una riquesa de temperaments miltiples i divergents. Po- dria comencar a bastir, a partir de les diverses potencialitats que ara tracta d’extirpar artificialment d’algunes criatures i que crea artificialment, també, a d’altres. Histdricament, la disminucié que hi ha hagut en Ia rigi- 344desa de Ia classificacié dels sexes ha succeit en tpoques di- verses, bé mitjancant la creacié d'una nova categoria social artificial, bé reconeixent les diferéncies individuals reals. De vegades Ja idea de la posicié social ha transcendit les categories sexuals. En les societats que reconeixen un esca- at de riquesa i de rang, a les dones de posicié 0 a les dones riques se’ls permet una arrogincia que es nega, tant en el cas d'un sexe com de Jaltre, a les persones de baix esta- ment 0 als pobres. Un canvi com aquest ha representat, cer- tament, un pas cap a lemancipacié de les dones, perd no ha estat mai un pas cap a una Ilibertat més pregona de l'indi- vidu. Unes quantes dones han arribat a compartir la perso- nalitat de les classes més clevades, perd com a contrapartida, una gran quantitat d’homes i de dones han estat condemnats a una personalitat caracteritzada per la subordinacié i la por. Aquests tipus de canvis no representen més ue Ja subs- titucié d’una norma arbitraria per una altra. Una societat est tan mancada de realisme, tant quan insisteix que només els homes poden ser braus, com quan insisteix que només pot ser valenta la gent de condicié superior. ‘Trencar una linia divisdria, Ia que s‘estableix entre els se- xes, i substituirla per una altra, Ia de les classes, no és cap autentica millora. Desplaga simplement la insensatesa cap a un altre punt. Mentrestant, els individus que han nascut a les classes altes, se'ls forma de manera inexorable perqué tin- guin un tipus de personalitat i usa arrogancia que almenys a alguns tampoc no els agrada, mentre que entre els pobles, els arrogants es consumeixen i s'enfelloneixen en la submis- sié en qué han estat educats. A un extrem de la balanca hi ha el jove pacific, fill de pares rics, que és convertit per forca en un dirigent, i a Valtre el fill agressiu i emprenedor dels barris pobres que és condemnat a ocupar un simple lloc entre les masses. Si allé que volem és que hi hagi més opor- tunitats d’expressié per a tots i cada un dels temperaments individuals, més que no pas cap interés partidista per un sexe o pel seu desti, hem de saber veure que aquests desenvo- jupaments histdrics que han ajudat a alliberar algunes dones sén una mena de procés que, tanmateix, ha ocasionat pérdues socials més grans. La segona manera com s‘han endolcit les categories esta- blertes sobre les diferéncies sexuals ha estat mitjancant la reconeixenca dels dons individuals genuins que apareixen a cada un dels sexes. En aquest cas, una distincié real n’ha substituit una d’artificial i aleshores el benefici per a la so- 345cictat i per a V'individu és enorme. Quan el fet d’escriure es- devé una professié que tant pot seguir un sexe com V'altre, els individus capacitats per a escriure no se n’han de sentir ‘exclosos per ra6 de Ilur sexe, ni cal que dubtin, en el cas que escriguin, de llur masculinitat o de llur feminitat essencials. Una professié que en si mateixa no es basa pas en res que vingui determinat pel sexe, aleshores pot reclutar per a les seves files el doble del nombre d’artistes en poténcia. I és aqui on podem trobar un esquema per a bastir una societat que substituiria les difertncies arbitraries per diferéncies reals. Hem de recontixer que sota les classificacions superfi- cials de sexe i raca existeixen les mateixes potencialitats que apareixen generacié rere generacié i que acaben perdentse perque la societat no els fa Moc. A V'igual que la societat ara permet la practica de art als membres de tots dos sexes, també els podria permetre el desenvolupament de molts deis altres dots temperamentals contrastants que té cada un dels sexes. Hauria d’abandonar els seus repetits intents de fer que éls nois només serveixin per a Iuitar, i les noies per a portar una vida passiva, o per tal que totes les criatures si- guin bellicoses; en Hoc d’aixd hauria de fer que les nostres institucions cducadores desenvolupessin el noi que mostra una marcada tendéncia per un comportament maternal, fins al maxim, i també la noia que mostra una predisposicié con- traria ia la qual Ja lluita contra els obstacles li és un esti mul. Cap habilitat, cap aptitud especial, cap vivesa d’imagi- nacié o cap precisié de pensament quedaria ignorada, perqué Ja criatura que la possefs fos d'un sexe o de Valtre. Cap in- fant no seria format d’una manera implacable perque tingués un tipus de temperament estindard, siné que hi hauria molts tipus en un mé6n que hauria aprés a deixar que cada individu tingués el patré que més bé s‘adigués amb els seus dots. Una civilitzacié com aquesta no sacrificaria els guanys obtinguts durant milers d’anys, durant els quals la societat ha anat construint una diversitat tan gran de maneres de ser. Els beneficis socials es conservarien i s'esperonaria cada cria- tura a actuar segons fos el seu temperament real. On ara te- nim patrons de comportament per a dones i patrons de com- portament per a homes, aleshores tindriem patrons de comportament que expressarien els interessos de tota una série de persones amb un munt de qualitats diferents. Hi hhauria codis @tics i simbolismes socials i un art i una ma- nera de viure que seria del gust de cada una de les persones, segons els dots que tingués. 346Historicament, la nostra cultura s’ha recolzat, pel que fa a la creacié de valors tics i contrastants, en tota una colla de diferéncies artificials, la més notable de les quals és el sexe, Amb la sola abolicié d’aquestes diferéncies, la socie- tat no desenvolupara pas patrons en qué es doni a les quali- tats individuals el Hoc que els correspon en comptes de for- cares dins d’un motlle que no ha estat pas fet per a elles. Si hem d’assolir una cultura més rica, una cultura rica en yalors contrastants, hem d’acceptar tot el ventall de potencia litats humanes i aleshores teixir un cos social menys arbi trari, un cos social on tots i cada un dels diversos dots hu- mans trobin el Hoc adequat. 347