COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640.

DOSSIER

Canvis ambientals i modelaci

antrpica del territori entre
lpoca ibrica i laltmedieval a
Catalunya: aportacions de la
palinologia
Santiago Riera Mora

Introducci
Tradicionalment, el coneixement del mn
clssic sha generat de lestudi de les fonts escrites, dels jaciments arqueolgics i de les restes
materials. Al nostre pas, laproximaci a aquest
perode histric a partir de disciplines com larqueomorfologia, larqueologia del paisatge, larqueologia ambiental o la paleoecologia s tardana i encara avui en dia ens trobem en un estadi
primerenc. En daltres pasos europeus, els estudis ambientalistes i arqueomorfolgics aplicats a
lantiguitat ja tenen una llarga tradici i han
contribut a un millor coneixement dels processos histrics. Alguns investigadors han recalcat
que aquestes aproximacions ens forneixen informaci histrica de primer ordre tamb per al
mn clssic (PALET, 2000; LEVEAU, 2003).
A Catalunya, els primers estudis paleoambientals i arqueomorfolgics comencen a elaborar-se al final de la dcada dels vuitanta, tot i
que les aproximacions foren en un primer moment independents (BURS [et al.], 1989; PARRA, 1988; ESTEBAN, 1988). Durant la dcada
dels noranta sinicien els estudis ms globals, en
qu els canvis territorials i paisatgstics es plantegen des duna perspectiva humanoambiental
que integra informacions arqueolgiques, arqueomorfolgiques, de larqueologia del paisat-

ge i paleoambientals. En aquest marc, un dels

primers projectes daquestes caracterstiques fou
lestudi territorial i paleoambiental del Pla de
Barcelona (PALET, 1997; RIERA, 1995). Aquest
enfocament multidisciplinari inspir, a partir de
lany 2000, altres recerques, com lEstudi Territorial de la Cossetnia Oriental (IEC) o el projecte INVACAS (SERP-UB, IJA-CSIC, I+D MEC).
Recentment, lInstitut Catal dArqueologia
Clssica ha assumit com una de les seves principals lnies de recerca lestudi de larqueologia del
paisatge, del territori, del paleoambient i de larqueologia ambiental, i aix ha integrat definitivament aquestes aproximacions al mn clssic.
Limpuls donat per aquesta instituci ha donat
el seu fruit en nous projectes de recerca com ara
lestudi de la formaci del paisatge cultural de la
vall del Madriu, de la Serra del Cad o del pla de
Tarragona. Daltra banda, la UB, la UdL i el
Consorci de lEstany dIvars han posat en marxa
una recerca daquestes caracterstiques a la plana
de Lleida. Cal esmentar que jaciments arqueolgics com Empries o Lleida tamb han generat projectes multidisciplinaris en el marc de
larqueologia ambiental.
Abordar lestudi integrat del mn clssic des
duna perspectiva paleoambiental est plenament
justificat basant-se en una triple consideraci. En
primer lloc, com han assenyalat historiadors i arquelegs daquests perodes, larqueologia, lar-

99

100

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER

queologia del paisatge, la paleoecologia, la paleobotnica, etctera, forneixen informaci de

primer ordre que contribueix al coneixement
histric (LEVEAU, 2003). Daltra banda, en
larc mediterrani molts dels paisatges culturals
comencen a modelar-se durant els perodes de
lantiguitat. Aix, per exemple, sistemes centuriats sn a lorigen de lactual morfologia parcellria dalgunes planes catalanes mentre els
camins ramaders de lantiguitat tardana han
contribut a articular mplies regions (PALET,
2000). En aquest marc, la recent legislaci europea i catalana obliga a la protecci dels nostres
paisatges culturals, i aquest fet hauria de comportar que lestudi de lorigen i levoluci dels
paisatges es coverts en una eina imprescindible
en la gesti territorial. La importncia dels paisatges culturals, de llur histria i valors culturals
i patrimonials sha posat de manifest amb la recent declaraci de la UNESCO de la Vall del
Madriu-Perafita-Claror com a Patrimoni de la

Humanitat, precisament pel seu paisatge cultural. Per ltim, des dun mbit ms estrictament
ambientalista i naturalista diversos programes
internacionals han recomanat lestudi paleoambiental dels darrers dos mil anys, justificat pel
fet que aquest lapse temporal recull la majoria
descenaris de futur que es preveuen per al canvi
global actual.
En el present treball, fem un breu resum de
les dades pollniques de qu es diposa a Catalunya per al perode ibric, rom i de lantiguitat
tardana fins al perode altmedieval. Basem
aquesta exposici en els registres obtinguts en
conques sedimentries naturals (llacunes i torberes). Al nostre pas, per, aquests estudis pateixen de nombroses mancances. En primer
lloc, encara disposem descassos registres pollnics. A ms a ms, molts dels diagrames presenten una escassa resoluci analtica i temporal,
fet que limita les interpretacions dels perodes
histrics. Un fet limitador s la manca destudis

Figura 1.
Localitzaci de
les seqncies
pollniques
presentades.

 COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER

multi proxy, s a dir, de lobtenci de diversos

parmetres indicadors (pollen, microcarbons,
fongs, algues, ostracods, sedimentologia, etctera) que permetin determinar amb precisi els
canvis ambientals i les seves causes. Aquesta
aproximaci hauria dafavorir la calibraci dindicadors de cara a augmentar la fiabilitat reconstructiva de les sries paleoambientals. Per
ltim, la manca danlegs (especialment en palinologia) dificulta la interpretaci dels diagrames en termes dusos del sl i els sistemes productius.
Tot i aquestes limitacions, en lactualitat es
disposa a Catalunya i rees afins dun cos de dades pollniques que permet comenar a plantejar algunes hiptesis sobre els canvis territorials i
ambientals esdevinguts entre el segle VIII aC i el
segle IX dC.
Les datacions de C-14 que es presenten han
estat calibrades mitjanant el programa CALIB
Rev 5.0.1 (STUIVER [et al.], 2005).

Resultats
El conjunt de datacions radiocarbniques
del diagrama pollnic dAmposta, proper a la
desembocadura del riu Ebre, permet establir
una cronologia fiable en el procs dantropitzaci dels sectors litorals del sud de Catalunya (figura 1) (FOLLIERI [et al.], 2000). La pineda ha
estat al llarg de lholoc la comunitat forestal
dominant a la plana, mentre que lalzinar ocup
sectors ms interiors amb presncia de rouredes.
La intervenci humana sobre el paisatge vegetal
es fa palesa a partir de ca. 3500 cal BP (1500 cal
aC) amb lincrement de brolles i de taxons herbacis nitrfils com Plantago sp. aix com per la
presncia dArtemisia sp. La desforestaci dels
sectors interiors sestn en poca romana i provoca una reducci dels alzinars i la desaparici
de la roureda si b les activitats agrcoles i ramaderes davallen en rees ms litorals. Tanmateix,
la retracci dels roures i el creixement dArtemisia vers el 2150 cal BP (200 cal aC) sn evidncies que permeten apuntar unes condicions
climtiques ms rides durant el perode rom.
La desforestaci de les pinedes es produeix vers
el 1800 cal BP (150 cal dC) com a conseqncia duna fase dincendis, evidenciada per les

altes concentracions de microcarbons al registre

(figura 2) (JULI [et al.], 2000), parallelament a
un creixement de les brolles de bruc i de taxons
herbacis (Poaceae, Plantago sp., Artemisia sp)
que indiquen la presncia de pastures al litoral.
Aquestes pastures sn novament afavorides a
partir dels anys 1300 fins al 1250 cal BP (650600 cal dC), moment en qu tamb augmenta
la freqncia dincendis forestals (JULI [et al.],
2000). Aquest procs de desforestaci de la plana culmina el 1100 cal BP (850 cal dC), amb
una nova expansi de les pastures i un creixement dels conreus dolivera i cereals. A partir
del 1000 fins al 800 cal BP, les pinedes es regeneren en un perode dexpansi agrcola (olivera
i cereals) i ramadera al delta del riu Ebre (FOLLIERI [et al.], 2000).
Entre els rius Ebre i Llobregat, les seqncies
de Creixell al lmit sud del Peneds (BURJACHS i
SCHULTE, 2003), Cubelles al delta del riu Foix
(RIERA i ESTEBAN, 1997; RIERA, 2003) i Bess
al pla de Barcelona (figura 1) (RIERA, 1993;
1995; RIERA i PALET, 2005) mostren un pes
ms redut de les pinedes litorals i una presncia
ms gran del bosc mixt de Quercus dominat per
lalzina aix com de les mquies litorals. A la plana litoral del Peneds, lacci humana es fa sensible a 2500 cal BP (550 cal aC) (RIERA i ESTEBAN, 1997; RIERA, 2003). La seqncia de
Creixell sembla que indica que la desforestaci i
els conreus dolivera, vinya i cnem dpoca ibrica i romana eren ms abundants en rees properes a la ciutat de Tarragona. Tanmateix, la
manca de datacions radiocarbniques i lexistncia de canvis sedimentaris significatius en
el tram superior del registre de Creixell dificulten un enquadrament temporal fiable daquests
canvis en els usos del sl. A Cubelles, un procs
de desforestaci de la pineda litoral sinicia el
2500 cal BP, parallelament a una limitada expansi dels conreus dolivera, vinya i cereals. Els
baixos valors dolivera indiquen lexistncia dun
conreu lluny del delta del riu Foix, probablement localitzat ms al sud (figura 2). Els primers
indicis dincendis es documenten el 1900 cal BP
(50 cal dC), i afecten principalment les pinedes.
En el perode rom, els conreus dolivera i cereals
hi sn presents, si b a Cubelles no sembla que
ocupin espais amplis. Lobtenci de cronologies
ms precises a Creixell hauria de permetre ava-

101

102

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER

luar lexpansi agrcola dpoca romana al litoral

catal. En ambds diagrames, lincrement dArtemisia i la reducci dels arbres caducifolis sembla
que apunten a un perode de menor disponibilitat hdrica a partir del 2500 cal BP (550 cal aC),
similar al que sha observat a Amposta.
A Cubelles, la desforestaci causada per freqents incendis forestals sintensifica a partir del
1300 cal BP (650 cal dC), fenomen parallel al
documentat al delta de lEbre (Amposta) (figura
2). El creixement de taxons nitrfils i dherbacis
com les gramnies permet afirmar un important
desenvolupament de les activitats ramaderes en
detriment de les agrcoles, de manera que es produeix ara la desaparici dolivera i vinya, si b es
mant el conreu de cereals. Com passava a Amposta, amb posterioritat al 1000 cal BP (950 cal
dC) les pinedes es regeneren i lolivera sestn.
Al Nord Pla de Barcelona (seqncia Bess)
(figura 1), el perode ibric es caracteritza per
espais mpliament forestats formats per un bosc
mixt dalzines i roures (RIERA, 1993; RIERA i
PALET, 2005). Entre el 2800 i el 2500 cal BP

(850-550 cal aC) lhome fa obertures limitades

daquest bosc, moment en qu els conreus dolivera, vinya i cereals apareixen puntualment aix
com tamb els indicadors dactivitats ramaderes. En poca romana, entre el 2000 i el 1750
cal BP (50 cal Ac - 200 cal dC), lobertura dels
espais forestals continua essent molt puntual i
els boscos ocupen mplies rees del sector nord
del Pla (figura 2). La superfcie de conreu s
fora limitada, per destaca la presncia de vinya i cereals. La desforestaci que s conseqncia dincendis reiterats sinicia el 1450 cal BP
(500 cal dC), com a resultat duna pressi ramadera ms gran, tot i que, en aquest moment, els
conreus cerealstics i de cnem sexpandeixen.
Lextensa desforestaci provoc una forta retracci de la roureda i afavor la colonitzaci de brolles de bruc i estepa dels vessants de les serralades litorals. El perode de mxima desforestaci
i expansi de les pastures es produeix entre el
550 i el 750 dC (figura 2). A partir del 800 cal
BP (1200 cal dC), les activitats ramaderes es redueixen i es produeix una regeneraci forestal i

Figura 2. Representaci
esquemtica de la intensitat
de lacci humana sobre el
medi vegetal. Les diferents
trames resumeixen les activitats econmiques principals
(agrcoles, agropecuries i
ramaderes).

 COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER

arbustiva aix com lexpansi de lolivera als vessants aterrassats de les serralades litorals (RIERA i
PALET, 2005).
La reforestaci, que sinicia a partir del 1000
cal BP (950 cal aC), donar lloc a boscos oberts
dominats per lalzina, amb un sotabosc de brucs.
Lalta taxa de sedimentaci fa de lantic estany dUllastret un dipsit molt adient per a
lestudi dels canvis ambientals dels darrers
4.000 o 5.000 anys. A lestany, shan dut a terme dos estudis pollnics: Ullastret (ESTEBAN,
1988) i Illa den Reixach (BURJACHS [et al.],
2000). Ambds estudis han identificat una fase
de desforestaci del bosc dalzines i roures parallelament al creixement de brolles i lextensi
dels conreus de cereals, cnem i, en menor mesura, dolivera. Aquest procs sinicia a 520 centmetres de fondria al registre dUllastret i a
620 centmetres al registre Illa den Reixach, fet
que podria fer pensar que es tracta del mateix
esdeveniment. Tanmateix, la manca dun control cronolgic suficient de les seqncies publicades dificulta establir una correlaci cronolgica entre ambds diagrames. Per al registre Illa
den Reixach, sha apuntat una dataci ibrica i
romana per a la fase de desforestaci (BURJACHS
[et al.], 2000), tot i que aquesta hiptesi cronolgica es basa en lextrapolaci obtinguda a
partir de dues datacions radiomtriques situades
a lextrem superior i inferior de la seqncia
(BURJACHS [et al.], 2000) i, per tant, s fora
imprecisa. Al registre Ullastret (ESTEBAN, 1988)
es disposa duna dataci radiocarbnica per al
moment de desforestaci, fet que permet datarlo poc desprs del 1510 cal BP (ca. 500-600 cal
dC) (figura 2). La fase seria, doncs, contempornia a les desforestacions documentades al
Nord del Pla de Barcelona, a la marina Penedesenca i a Amposta (RIERA i ESTEBAN, 1994).
Acceptant aquesta cronologia tardana per a la
fase de desforestaci, el perode rom es caracteritzaria a Ullastret per obertures limitades del
medi i una desaparici dels conreus gaireb
completa (ESTEBAN, 1988).
La seqncia pollnica de Sobrestany (PARRA, 1988), localitzada als aiguamolls de lEmpord (figura 1), evidencia una desforestaci extensiva vers els 4 metres de fondria. Amb
anterioritat, a 5 metres de fondria, els roures
havien desaparegut, fet que pot posar-se en rela-

ci amb la davallada daquestes formacions en

poca romana i tardoromana documentada
tamb a Amposta, Creixell i Bess. Aquesta
obertura del bosc an acompanyada duna expansi de les brolles de brucs i estepes. Als 4
metres de fondria, es produeix una expansi
agrcola (olivera, vinya, noguera, cereals i cnem), moment en qu els taxons nitrfils suggereixen un increment de les pastures humides litorals. La mxima desforestaci sassoleix entre
els 4 i els 3 metres de fondria (PARRA, 1988).
Tot i que lautor ha atribut la fase a lpoca romana, la manca de datacions en el tram superior
de la seqncia fa que no es pugui datar amb
precisi.
Localitzades a la Garrotxa, les seqncies del
pla de lEstany (520 metres) (BURJACHS, 1994) i
les Palanques (440 metres) (PREZ-OBIOL,
1988) (figura 1) evidencien que en els darrers
3500 cal BP, la roureda fou la formaci vegetal
dominant si b a partir de lpoca ibrica els faigs
es desenvolupen al sector en detriment dels roures i els avellaners. Parallelament, les pinedes i
les brolles sestenen progressivament, problament com a conseqncia de pertorbacions antrpiques. La definitiva desforestaci dels arbres
caducifolis (roures i faigs) i de lavet t lloc a
1600/1500 cal BP (350-450 cal dC) (figura 2),
parallelament a una limitada expansi agrcola
(BURJACHS, 1994). Els perodes ibric i rom no
evidencien desforestacions extensives ni superfcies agrcoles importants, tot i que la presncia
de brucs, pinedes i boixos reflecteixen lexistncia dintervencions humanes puntuals.
Als Prepirineus centrals, la seqncia dEstanya a Osca (760 metres) (figura 1) mostra, entre
1800 i 1130 cal BP (150-820 cal dC), un paisatge forestat amb un bosc dominat per espcies
caduciflies (Quercus faginea, Corylus avellana,
Fagus, Betula) amb una notable presncia de la
carrasca (RIERA [et al.], 2004). En aquest perode, limpacte hum s molt limitat, tot i que es
documenta la presncia de conreus. Aix, lolivera i els cereals sn presents puntualment des
del segle II o III dC, i el cnem sintrodueix als
segles VI-VII dC. Aquesta fase es caracteritza per
una baixa disponibilitat hdrica, mnima durant
els segles IX i X dC. Una important desforestaci
causada per freqents incendis forestals es produeix entre el 1130 i el 875 cal BP (820-1075

103

104

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER

eC), parallelament a la reducci de lactivitat

agrcola i lincrement de taxons nitrfils que
suggereixen una expansi de les activitats ramaderes. Amb posterioritat al segle XI dC, es regenera un bosc dominat ara per la carrasca, en un
perode de ms disponibilitat hdrica i dexpansi agrcola (cnem i vinya). Una nova desforestaci es produeix el 730 cal BP (1220 cal dC).
Aquesta segona fase correspon a un perode de
forta expansi agrcola, principalment olecola,
en un moment de mnima disponibilitat hdrica.
Ja fora del territori catal, algunes seqncies
localitzades a la vall de lEbre (figura 1) evidencien que els sectors semirids interiors estigueren ocupats durant lHoloc fins a ca. 1400 cal
BP (550 cal dC) per pinedes extenses (DAVIS,
1994). Tot i aix, entre 2800 i 1600 cal BP (850
cal aC - 350 cal dC), la seqncia de Salada
Pequea evidencia una expansi de lalzina i un
augment de la disponibilitat hdrica que evidencia unes condicions climtiques menys rides i
menys continentals (figura 2). A ms a ms, la
presncia de plantatges i cereals indica una activitat humana a la vall de lEbre en poques ibrica i romana, mentre que la presncia dolivera
podria ser un eco dexpansi ms llunyana daquest conreu. La desforestaci definitiva de la
pineda es produeix el 1400 cal BP (550 cal dC),
fet que afavoreix lexpansi de Juniperus. La reaparici de baixos valors dolivera i cereal reflecteix una expansi agrcola ms regional, allunyada del sector estudiat.
Al Pirineu oriental, la pineda s la comunitat forestal dominant a la Cerdanya per sobre els
2.000 metres dalada al llarg dels darrers 4.000
anys, com evidencien les seqncies de Pla de
Salines (2.200 metres), Maur (2.220 metres),
Pla de lOrri (2.150 metres) (JALUT, 1974;
GALOP, 1998) (figura 1).
Al vessant sud de la vall ceretana, el diagrama de Pla de Salines (JALUT, 1974), que enregistra els darrers 2.000 anys, permet apuntar
una activitat humana en alada amb posterioritat a 1600 cal BP (450 cal dC), moment en qu
es produeix un increment de lactivitat agrcola i
pastorvola, tot i que laclariment de la pineda s
limitat. Una extensa desforestaci del pi negre
subalp es produeix vers els 1330 cal BP (620
cal dC), moment en qu les pastures sestenen

vers cotes inferiors i creix lactivitat cerealcola

(figura 2). Aquest perode de forta transformaci antrpica finalitza a la segona meitat del segle IX dC amb una regeneraci de la pineda en
detriment de les pastures.
Al vessant nord de la vall de la Cerdanya, les
seqncies de Maura i Pla de lOrri (GALOP,
1998) evidencien una desforestaci i una expansi del pastoralisme entre el 2900 i el 2500
cal BP (1000-450 cal aC). Lpoca romana es
caracteritza per una desintensificaci de la pressi humana de lestatge supraforestal i, per tant,
una reducci de lactivitat ramadera. Com a
conseqncia, la pineda es regenera i es mantindr estable. Labandonament de lestatge supraforestal s prcticament total entre els segles
VII i VIII cal dC, tot i que a Maura una limitada
intervenci antrpica es produeix amb posterioritat al 1230 cal BP (segle VIII cal dC). La desforestaci de les pinedes i lextensi de pastures a
cotes superiors a 2.100 metres sinicia vers el
1000 cal BP (900 cal dC) i sintensifica a partir
del segle XII cal dC. El procs de desforestaci
s, doncs, posterior al documentat al vessant
sud de la vall de la Cerdanya i al Pallars.
Al Pallars, la seqncia de lestany de Burg,
localizat a una alada de 1.821 metres (PLACHS,
2004) (figura 1), evidencia que aquesta franja altitudinal ha estat, a partir de 2800 cal BP (850
cal aC), dominada per la pineda de pi roig en detriment de lavetosa i del bosc caducifoli. Vers el
2800 cal BP, aquesta desforestaci va acompanyada duna expansi de les pastures i una presncia ms gran de ramats. La mxima pressi
ramadera sassoleix entre 2400 i 2200 cal BP
(450-250 cal aC), moment en qu lhome est
intervenint en cotes inferiors on sestenen els
conreus en detriment del bosc caducifoli. Aix
com passava a la Cerdanya, el perode rom es
caracteritza per una disminuci de la pressi ramadera i agrcola i una regeneraci del bosc, en
una fase que ha estat qualificada de feble intensitat dintervenci humana (PLACHS, 2004).
La manca de datacions en el tram superior de la
seqncia permet establir tan sols unes hiptesis
generals sobre la modelaci humana daquests
espais en els darrers 2.000 anys. Una limitada
desforestaci de la pineda t lloc aproximadament entre el 1750 i el 1400 cal BP (segle III i
segle V cal dC), si b la manca de txons conre-

 COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER

ats i dindicadors ramaders ha portat a interpretar aquestes pertorbacions com el resultat de

lactivitat metallrgica (PLACHS, 2004). El
diagrama finalitza amb una extensa desforestaci i un creixement de pastures amb una forta
presncia de la ramaderia (figura 2). Aquesta
fase sha atribut al segle VII-VIII cal dC, si b
lenquadrament cronolgic s imprecs (PLACHS, 2004).
Lestany Red (2.105 metres), localitzat al
Pallars (CATALN [et al.], 2000) (figura 1), posa
de manifest un augment de la pressi antrpica
a lalta muntanya a partir del 4500 cal BP, fet
que provoc la retracci de les pinedes i lexpansi de pastures. Alguns txons com Chenopodiaceae, Artemisia o Plantago suggereixen una
activitat ramadera. Aquesta pressi humana sobre el bosc alp es desintensifica entre el 2000 i el
1200 cal BP, s a dir, durant el perode rom i
tardorom, moment en qu la pineda es regenera. A partir de 1300 cal BP (650 cal dC), es produeix una nova desforestaci com a conseqncia duna expansi de les pastures. Aquest
esdeveniment tamb ha estat documentat al
Pirineu Central aragons, on lIbn de Tramacastilla (1.682 metres) evidencia la desforestaci
darbres caducifolis vers el 1500 o el 1400 cal BP
(450-550 cal dC), com a conseqncia de lexpansi de pastures (MONTSERRAT, 1992).

Conclusions
Amb les dades disponibles podem apuntar
unes conclusions provisionals sobre levoluci
del territori catal entre lpoca brica i laltmedieval (figura 2). Tanmateix, a causa de les limitacions asenyalades, algunes daquestes conclusions tenen un carcter dhiptesis:
En la majoria de regions catalanes, lacci
antrpica sobre el medi vegetal es fa palesa de
manera puntual amb anterioritat al mn ibric.
Una intensificaci de lacci humana es produeix tant en sectors litorals com interiors quan
sinicia la primera edat del ferro, vers els segles
IX i VIII aC. La ramaderia s lactivitat principal
de sectors costaners (Amposta) i pirinencs (pla
de lOrri, Maura, estany de Burg i estany Red),
si b a la costa central catalana predomina una
activitat mixta agropecuria.

A la costa central catalana, la pressi antrpica sintensifica a partir del segle V dC, tot i
que alguns diagrames com Bess posen de manifest una menor intervenci humana. Al Pallars (estany de Burg) es produeix, tamb, una
profunditat ms gran de les pertorbacions.
Aquest perode de ms intervenci se centra ara
en activitats agrcoles, principalment al litoral
central catal, tot i que les activitats ramaderes
sn presents al delta de lEbre, als Prepirineus i
al Pallars (estanys de Burg i Red).
En el perode rom, entre el canvi dera i el
segle III dC, es detecta una intensificaci de lacci de lhome al centre i al sud del litoral catal,
mentre lexplotaci de sectors altimontans del
Pirineu davalla, si b a la Cerdanya els diagrames
de pla de lOrri i Maura enregistren una expansi
agrcola limitada als sectors ms baixos de la vall.
A excepci del pla de Barcelona i el Peneds, on
predomina una economia mixta, els diagrames
del litoral del sud catal mostren un avan de les
activitats ramaderes. Tanmateix, el pasturatge es
redueix a lalta muntanya pirinenca.
Vers els segles IV-VI dC, lacci humana sintensifica als sectors litorals i muntanyencs (pla
de Salines i estany de Burg). Tanmateix, daltres
registres cerdans (pla de lOrri i Maura) i pallaresos (estany Red) posen de manifest un perode de menor pressi humana. En la majoria de
diagrames, lactivitat econmica principal s la
ramaderia, tot i que economies mixtes agropecuries predominen a la vall de lEbre i en algunes planes litorals.
Lacci humana sintensifica en nombroses
regions vers els segles VIII-IX dC. En alguns sectors, tan litorals com prepirinencs i pirinencs,
aquesta fase significa una expansi de les pastures i, per tant, de les activitats ramaderes. La formaci dmplies pastures litorals i altimontanes
pot apuntar al desenvolupament duna ramaderia mbil (RIERA i ESTEBAN, 1994). Tanmateix,
a lEbre, al pla de Barcelona i a lEmpord, es
desenvolupa una activitat mixta agropecuria.
Entre els segles XI i XIII dC, lacci humana
sincrementa, ara bsicament a partir dun creixement agrcola, principalment olecola, a les
planes litorals i al Prepirineu. A lalta muntanya
pirinenca, el lmit del bosc baixa notablement
com a conseqncia duna forta expansi de la
ramaderia.

105

106

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER

Abstract
Environmental changes and anthropic modulation
of the landscape between Iberian and medieval
times in Catalonia: palynological contributions
The archaeological interest on the environmental
changes during historical times has increased during the last decades. In accordance, a number of
palynological from NE Spain records has been recently published. Despite chronological frameworks are not yet enough reliable, this paper proposes a synthesis of landscape changes from VIIIth
century BC to XIIth century AD. Palynological
data suggest the presence of human impacts at the
beginning of iberic times. Human pressure,
mainly farming activities, intensified during iberian times. Roman times record a less extensive
land use but at the IVth century AD, grazing expanded at regional scale. Pastures expanded again
at VIIth century AD, reaching high altitudes in the
Pyrenees while at littoral plains, meadows were
used for grazing. This period resulted in a deep
change of the Catalan landscapes.

Resumen
Cambios ambientales y modelacin antrpica del
territorio entre la poca ibrica y alto medieval en
Catalua: aportaciones de la palinologa
En los ltimos aos ha aumentado el inters arqueolgico por los cambios territoriales de poca
histrica. As mismo, el nmero de registros polnicos ha aumentado sensiblemente. A pesar de
que la falta de marcos cronolgicos fiables impone
lmites a las interpretaciones sobre antropizacin,
el presente artculo pretende realizar una sntesis
de los cambios paleoambientales documentados
entre los siglos VIII aC y XII dC, haciendo especial
referencia a las transformaciones humanas del entorno. Este conjunto de datos polnicos hace evidente una intervencin humana al inicio del periodo ibrico, presin que se intensifica durante el
Iberismo Pleno con la expansin de actividades
agrcolas. El mundo romano significa una explotacin del espacio menos extensiva, si bien en el siglo
VII dC se produce una extensin de los pastos tanto en sectores elevados del Pirineo como del litoral
cataln que modifica profundamente el paisaje.

Referncies bibliogrfiques
BURS, L.; GURT, J. M.; MARQUS, A.; TUSET, F. (1989).
Cadastres dpoca romana en relaci a les ciutats de
Tarraco, Ilerda i Iesso. Tribuna dArqueologia, vol.
1988-1989, p. 113-120.
BURJACHS, F. (1994). Palynology of the Upper Pleistocene and Holocene of the North-East Iberian Peninsula:
Pla de lEstany (Catalonia). Historical Biology, nm.
9, p. 17-33.
BURJACHS, F.; BLECH, M.; MARZOLI, D.; JULI, R. (2000).
Evolucin del paisaje vegetal en relacin con el uso
del territorio en la Edad del Hierro en el NE de la
Pennsula Ibrica. Dins: BUX, R.; PONS, E. (coord.).
Els productes alimentaris dorigen vegetal a ledat del ferro de lEuropa Occidental: de la producci al consum.
Museu dArqueologia de Catalunya (Srie Monogrfica, nm. 18, p. 31-42.).
BURJACHS, F.; SCHULTE, L. (2003). El paisatge vegetal del
Peneds entre la prehistoria i el mn antic. Dins: J.
GUITART; J. M. PALET; M. PREVOSTI (ed.). Territoris
antics a la Mediterrnia i a la Cossetnia oriental. Generalitat de Catalunya (Actes del Simposi Internacional dArqueologia del Baix Peneds. Col. Cultura
Arqueologia, p. 249-254).
CATALN, J.; PREZ-OBIOL, R.; PLA, S. (2000). Canvis
climtics a Aigestortes durant els darrers 15.000
anys. V Jornades sobre Recerca al Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici. P. 45-51.
DAVIS, B. A. S. (1994). Paleolimnology et Holocene environmental change from endoreic lakes in the Ebro basin,
North-East Spain. Ph. D. University Newcastle Upon
Tyne.
ESTEBAN, A. (1988). Notes per al coneixement de levoluci histrica del paisatge baixempordans. Notes de
Geografia Fsica, nm. 17, p. 57-68.
FOLLIERI, M.; ROURE J. M.; GIARDINI, M.; MAGRI, D.;
NARCISI, B.; PANTALEN-CANO, J.; PREZ-OBIOL, R.;
SADORI, L.; YLL, E. I. (2000). Desertification trends
in Spain et Italy based on pollen analysis. Dins:
BALABANIS, P.; PETER, D.; GHAZI, A.; TSOGAS, M.
(ed.). International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications.
European Comission, p. 33-44.
GALOP, D. (1998). La Fort, lhomme et le troupeau dans les
Pyrnes. 6000 ans dhistoire de lenvironnement entre
Garonne et Mditerrane. Toulouse: Geode, Lab. dcologie Terrestre, FRAMESPA.
JALUT, G. (1974). Evolution de la vgtation et variations
climatiques durant les quinze derniers millnaires dans
lextremit orientale des Pyrnes. Toulouse: Thse dtat, Universit P. Sabatier.
JULI, R.; NEGENDANK, J. F. W.; SERET, G.; BRAUER, A.;
BURJACHS, F.; ENDRES, Ch.; GIRALT, S.; LOBO, A.;
PARS, J. M.; ROCA, J. R.; WANSARD, G. (2000). Origin and evolution of desertification in the Mediterranean environment in Spain. Dins: BALABANIS, P.;
PETER, D.; GHAZI, A.; TSOGAS, M. (ed.). Mediterranean Desertification: Research results and policy implications, nm. 2, p. 67-76.

 COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER

LEVEAU, Ph. (2003). La collaborazione tra studi archeologici e paleoambientali applicati alla conoscenza dei paesaggi e delle produzioni della provenza romana. Ambiente e paesaggio nella Magna Grecia. Atti del 42
Convegno di Studi sulla Magna Grecia, p. 241-260.
MONTSERRAT, J. (1992). Evolucin glaciar y postglaciar del
clima y la vegetacin en la vertiente sur del Pirineo: estudio palinolgico. Saragossa (Monografas del Instituto
Pirenaico de Ecologa, nm. 6).
PALET, J. M. (1997). Estudi territorial del pla de Barcelona.
Estructuraci i evoluci del territori entre lpoca iberoromana i laltmedieval. Segles II-I aC / X-XI dC. Barcelona:
Centre dArqueologia de la Ciutat; Institut de Cultura; Ajuntament de Barcelona (Estudis i Memries
dArqueologia de Barcelona, nm. 1).
PALET, J. M. (2000). Dinmica territorial de lantiguitat a
ledat mitjana a Catalunya: arqueomorfologia i estudi
de casos. Territori i Societat a lEdat Mitjana.
Histria, Arqueologia, Documentaci [Lleida], vol. III,
p. 75-110.
PARRA, I. (1988). Analyse pollinique du Bassin de Sobrestany
(Girona, Catalunya): action anthropique et changements
climatiques pendant lHolocne. Thse Universit Montpellier.
PLACHS, A. (2004). Deu mil anys de geohistria ambiental
al Pirineu central catal. Aplicaci de tcniques
paleogeogrfiques per a lestudi del territori i del paisatge
a la Coma de Burg i a la Vallferrera. Tesi doctoral presentada a la Universitat Autnoma de Barcelona.
PREZ-OBIOL, R. (1988). Histoire Tardiglaciaire et Holocne de la vgtation de la rgion volcanique dOlot
(NE Pninsula Ibrique). Pollen et Spores, nm. 30
(2), p. 189-202.
RIERA, S. (1993). Changements de la composition forestire dans la Plaine de Barcelone pendant lHolocne
(littoral mditerranen de la Peninsule Ibrique).
Palynosciences, nm. 2, p. 133-146.
RIERA, S. (1995). Evoluci del paisatge vegetal holoc al pla
de Barcelona, a partir de les dades pollniques. Publicacions de la Universitat de Barcelona (Collecci de
Tesis Doctorals Microfitxades, nm. 2525).
RIERA, S. (2003). Evoluci vegetal al sector de VilanovaCubelles (Garraf ) en els darrers 3.000 anys: processos
naturals i transformacions antrpiques duna plana litoral mediterrnia. Dins: GUITART, J.; PALET, J. M.;
PREVOSTI, M. (ed.). Territoris antics a la Mediterrnia i
a la Cossetnia oriental. Generalitat de Catalunya (Actes
del Simposi Internacional dArqueologia del Baix
Peneds. Col. Cultura Arqueologia), p. 303-312.
RIERA, S.; ESTEBAN, A. (1994). Vegetation history et human activity during the last 6000 years on the central
Catalan coast (nostheastern Iberian Peninsula). Vegetation History and Archaeobotany, nm. 3, p. 7-23.

RIERA, S.; ESTEBAN, A. (1997). Rlations homme-milieu

vgtal pendant les cinq derniers millnaires dans la
plaine littorale du Peneds (Nord-Est de la Pninsule
Ibrique). Vie et Milieu, nm. 47 (1), p. 53-68.
RIERA, S.; PALET, J. M. (2005). Aportaciones de la Palinologa a la historia del paisaje mediterrneo: estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologa Ambiental
y del Paisaje. Dins: RIERA, S.; JULIA, R. (ed.). Transdisciplinary approach to a 8,000-yr history of land uses
(1st Workshop of Catalan Network for the Study of
Cultural Landscapes and Environmental History.
Serie Monografas del SERP, nm. 5, p. 55-74).
RIERA, S.; WANSARD, G.; JULI, R. (2004). 2000-yr environmental history of a karstic lake in the Mediterranean Pre-Pyrenees: the Estanya lakes (Spain). CATENA, nm. 55, p. 293-324.
STUIVER, M.; REIMER, P. J.; REIMER, R. W. (2005). Radiocarbon Calibration Program CALIB Rev 5.0.1 [en lnia]. <http://calib.qub.ac.uk/calib/>

Santiago RIERA MORA. Llicenciat en Geografia i

Histria per la Universitat de Barcelona lany
1988. Lany 1995 present a la Universitat de
Barcelona la tesi doctoral sobre levoluci del
medi vegetal al pla de Barcelona durant lHoloc. Ha treballat al Servei C-T de Gesti i Evoluci del Paisatge de la UB aix com al Departament de Biologia Vegetal II de la Universitat
Complutense de Madrid. Va fer estades postdoctorals a les universitats de Louvain la Neuve
i Lisboa. Des de lany 2001, s investigador del
Programa Ramn y Cajal al Seminari dEstudis
i Recerques Prehistriques (UB). Dirigeix projectes de recerca sobre limpacte dels perodes
daridesa en el medi i les activitats humanes finanats pel Ministerio de Educacin y Ciencia
(Projectes INVACAS i HIDRAM4000). La seva recerca se centra tamb en la modelaci humana
dels espais de muntanya, tant al Pirineu catal
com al Sistema Central. s membre del Consell
Directiu de lInstitut de lAigua de la UB i assessor cientfic de lInstitut Catal dArqueologia
Clssica.

107