RD314-2006 Cte

Suplement del BOE nm.
74
Dimarts 28 de mar de 2006
I.
Disposicions generals
MINISTERI DHABITATGE
5515
REIAL DECRET 314/2006, de 17 de mar, pel qual

saprova el Codi tcnic de ledificaci. (BOE 74,
de 28-3-2006, i BOE 22, de 25-1-2008.)
Durant la segona meitat del segle XX uns processos

durbanitzaci i edificaci accelerats han configurat la realitat actual duna gran part del patrimoni edificat del nostre pas. Aquests grans processos durbanitzaci han
generat uns entorns edificats que satisfan de forma raonable les necessitats bsiques de la majoria de la poblaci
espanyola. Tanmateix, la gran quantitat dedificaci nova
construda els ltims anys i en dcades anteriors no sempre ha assolit uns parmetres de qualitat adaptats a les
noves demandes dels ciutadans. Efectivament, la societat
espanyola, com passa als pasos del nostre entorn,
reclama cada vegada ms qualitat als edificis i als espais
urbans.
Aquesta demanda de ms qualitat de ledificaci respon a una concepci ms exigent del que implica la qualitat de vida per a tots els ciutadans pel que fa a ls del
medi construt. Respon tamb a una nova exigncia de
sostenibilitat dels processos dedificaci i urbanitzadors
en la seva triple dimensi ambiental, social i econmica.
El procs de ledificaci, per la seva incidncia directa
en la configuraci dels espais habitats, implica un comproms de funcionalitat, economia, harmonia i equilibri
mediambiental de rellevncia evident des del punt de
vista de linters general i, per tant, de les poltiques del
Govern. El sector de ledificaci s a ms un dels principals sectors econmics amb repercussions importants en
el conjunt de la societat i en els valors culturals i mediambientals inherents al patrimoni arquitectnic.
Amb els objectius de millorar la qualitat de ledificaci
i promoure la innovaci i la sostenibilitat, el Govern
aprova el Codi tcnic de ledificaci. Es tracta dun instrument normatiu que fixa les exigncies bsiques de qualitat dels edificis i les seves installacions. A travs daquesta
normativa se satisfan certs requisits bsics de ledificaci
relacionats amb la seguretat i el benestar de les persones,
que fan referncia tant a la seguretat estructural i de protecci contra incendis com a la salubritat, la protecci
contra el soroll, lestalvi energtic o laccessibilitat per a
persones amb mobilitat reduda.
Aquesta nova normativa contribueix de manera decisiva al desplegament de les poltiques del Govern dEspanya en matria de sostenibilitat, en particular del Pla
dacci de lestratgia destalvi i eficincia energtica, i es
converteix en un instrument de compromisos de llarg
abast del Govern en matria mediambiental, com sn el
Protocol de Kyoto o lEstratgia de Gteborg.
El Codi tcnic de ledificaci dna compliment als
requisits bsics de ledificaci que estableix la Llei 38/1999,
de 5 de novembre, dordenaci de ledificaci, amb la
finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat, la sostenibilitat de ledificaci i la protecci del medi ambient. Efectivament, la Llei 38/1999, en
la disposici final segona, autoritza el Govern perqu,

mitjanant un reial decret, aprovi un codi tcnic de ledificaci en qu sestableixin les exigncies bsiques que
shan de complir als edificis, amb relaci als requisits
bsics relatius a la seguretat i a lhabitabilitat enumerats
als apartats b) i c) de larticle 3.1.
Duna banda, laprovaci del Codi tcnic de ledificaci suposa la superaci i modernitzaci del marc normatiu vigent de ledificaci a Espanya, regulat pel Reial
decret 1650/1977, de 10 de juny, sobre normativa de ledificaci, que va establir les normes bsiques de ledificaci
com a disposicions de compliment obligat en el projecte i
lexecuci dels edificis. Dins daquest marc jurdic, shan
aprovat diverses normes bsiques des del 1979, que han
format un conjunt obert de disposicions que ha ats les
diverses demandes de la societat per que no ha arribat a
constituir en si mateix un conjunt coordinat, en la forma
dun codi tcnic de ledificaci, similar als existents en
altres pasos ms avanats.
Daltra banda, el Codi tcnic de ledificaci crea un
marc normatiu homologable a lexistent als pasos ms
avanats i harmonitza la reglamentaci nacional vigent en
ledificaci amb les disposicions de la Uni Europea
vigents en aquesta matria. En primer lloc, amb les relatives a la lliure circulaci de productes de construcci dins
del mercat nic europeu i, principalment, amb la Directiva
89/106/CEE del Consell, de 21 de desembre, relativa a
laproximaci de les disposicions legals, reglamentries i
administratives dels estats membres sobre els productes
de construcci, transposada al dret intern mitjanant el
Reial decret 1630/1992, de 29 de desembre, sobre disposicions per a la lliure circulaci de productes de construcci. En segon lloc cal considerar la Directiva 2002/91/CE
del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre,
relativa a leficincia energtica dels edificis, en virtut de
la qual shan incorporat al Codi tcnic de ledificaci les
exigncies relatives als requisits deficincia energtica
dels edificis que sestableixen als articles 4, 5 i 6 daquesta
Directiva.
Al Codi tcnic de ledificaci, a ms dordenar-se i
completar-se la reglamentaci bsica de ledificaci relacionada amb els requisits bsics de seguretat i habitabilitat que estableix la Llei 38/1999, es planteja un enfocament orientat cap a exigncies bsiques, en lnia amb
ladoptat en lmbit de la Uni Europea per la Resoluci
del Consell, de 5 de maig de 1985, del nou enfocament
en matria de reglamentaci tcnica.
Igualment, el Codi tcnic de ledificaci salinea amb
el denominat enfocament basat en prestacions, propugnat per les principals organitzacions internacionals
relacionades amb codis dedificaci, com ara el Consell
Internacional de lEdificaci o el Comit Interjurisdiccional
de Collaboraci Reglamentria, els dos inspiradors dels
codis de pasos avanats. Aquest enfocament, entre altres
avantatges, permet lobertura del sector a mercats cada
dia ms globals de productes de construcci i dels professionals del sector. A ms, enfront dels tradicionals codis
prescriptius, ladopci dun codi basat en prestacions
suposa una obertura ms gran a la innovaci que es justifica tamb per la consideraci que els coneixements i la
tecnologia de ledificaci estan en progrs continu, de tal

forma que la normativa promogui la investigaci i no dificulti el progrs tecnolgic.
El Codi tcnic de ledificaci es divideix en dues parts,
totes dues de carcter reglamentari. La primera cont les
disposicions de carcter general (mbit daplicaci,
estructura, classificaci dusos, etc.) i les exigncies que
han de complir els edificis per satisfer els requisits de
seguretat i habitabilitat de ledificaci.
La segona part est constituda pels documents
bsics, la utilitzaci adequada dels quals garanteix el
compliment de les exigncies bsiques. Contenen procediments, regles tcniques i exemples de solucions que
permeten determinar si ledifici compleix els nivells de
prestaci establerts. Els documents esmentats no tenen
carcter excloent. Com a complement per a laplicaci del
Codi es creen els documents reconeguts com a documents tcnics externs i independents del Codi la utilitzaci dels quals facilita el compliment de determinades
exigncies i que contribueixen al foment de la qualitat de
ledificaci.
Per donar la mxima operativitat a aquests documents
reconeguts es crea el Registre General del Codi tcnic de
ledificaci, en el qual aquests shan dinscriure i fer
pblics, aix com els distintius de qualitat o altres avaluacions tcniques voluntries que contribueixin al compliment del Codi. Igualment es poden inscriure en aquest
Registre altres avaluacions tcniques dels productes,
equips o sistemes referides a la posada en obra correcta o
a les seves prestacions finals, certificacions mediambientals de lanlisi del cicle de vida dels productes i altres
avaluacions mediambientals que fomentin la millora de la
qualitat de ledificaci.
Daltra banda, i sens perjudici de lentrada en vigor
immediata daquest Reial decret i de la consegent aplicaci del Codi tcnic de ledificaci, atesa la seva extensi i
complexitat, sha considerat necessari establir, duna
banda, un rgim transitori que permeti laplicaci temporal de la normativa prvia fins al moment vigent i que s
objecte de derogaci en aquest Reial decret i, daltra
banda, un rgim transitori per a laplicaci futura de les
noves exigncies bsiques contingudes en el Codi tcnic
de ledificaci que saprova. A aquest efecte, es preveu en
les disposicions transitries segona i tercera lexistncia
de dos perodes transitoris, de sis i dotze mesos, aplicables amb relaci a les normes que es detallen en cada
cas.
Amb relaci a aix, la disposici derogatria detalla la
normativa bsica de ledificaci que es deroga, aix com
altres disposicions reglamentries que afecten els edificis, com s el cas de les normes bsiques per a les installacions interiors de subministrament daigua i determinats preceptes del Reglament general de policia
despectacles i activitats recreatives vigent, aprovat pel
Reial decret 2816/1982, de 27 dagost, relatius a la protecci contra incendis en aquests edificis, ja superats, i que
es recullen al Codi tcnic de ledificaci.
En la tramitaci daquest Reial decret shan complert
els trmits que estableix la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern i el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol,
pel qual es regula la remissi dinformaci en matria de
normes i reglamentacions tcniques i de les regles relatives als serveis de la societat de la informaci, en aplicaci
de la Directiva 98/34/CE del Consell, de 28 de mar, per la
qual sestableix un procediment dinformaci en matria
de les normes i reglamentacions tcniques, i han estat
escoltades les comunitats autnomes i la Comissi Tcnica per a la Qualitat de lEdificaci, aix com les associacions professionals i els sectors afectats.
En virtut daix, a proposta de la ministra dHabitatge,
dacord amb el Consell dEstat i amb la deliberaci prvia
del Consell de Ministres en la reuni del dia 17 de mar de
2006,
Suplement del BOE nm. 74
DISPOSO:
Article nic.
Aprovaci del Codi tcnic de ledificaci.
Saprova el Codi tcnic de ledificaci, el text del qual

sinclou a continuaci.
Disposici transitria primera. Edificacions a les quals
no saplica el Codi tcnic de ledificaci.
El Codi tcnic de ledificaci no s aplicable a les obres
de nova construcci i a les obres als edificis existents que
tinguin sollicitada la llicncia dedificaci a lentrada en
vigor daquest Reial decret.
Disposici transitria segona. Rgim daplicaci de la
normativa anterior al Codi tcnic de ledificaci.
Sestableix el rgim daplicaci transitria segent per
a les disposicions que sesmenten, sens perjudici de la
seva derogaci expressa en la disposici derogatria
nica daquest Reial decret:
1. Durant els sis mesos posteriors a lentrada en
vigor daquest Reial decret es poden continuar aplicant
les disposicions segents:
a) Reial decret 2429/1979, de 6 de juliol, pel qual
saprova la Norma bsica de ledificaci NBE CT-79 Condicions trmiques dels edificis.
b) Reial decret 2177/1996, de 4 doctubre, pel qual
saprova la Norma bsica de ledificaci NBE CPI96 Condicions de protecci contra incendis dels edificis.
2. Durant els dotze mesos posteriors a lentrada en
vigor daquest Reial decret es poden continuar aplicant
les disposicions segents:
a) Reial decret 1370/1988, d11 de novembre, de
modificaci parcial de la Norma MV-1962 Accions en
ledificaci, que es passa a denominar NBE AE-88 Accions en ledificaci.
b) Reial decret 1723/1990, de 20 de desembre, pel
qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE FL90
Murs resistents de fbrica de totxana aplicat conjuntament amb el Reial decret 1370/1988, d11 de novembre, de
c) Reial decret 1829/1995, de 10 de novembre, pel
qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE EA-95
Estructures dacer en edificaci aplicat conjuntament
amb el Reial decret 1370/1988, d11 de novembre, de
d) Ordre del ministre dIndstria de 9 de desembre
de 1975 per la qual saproven les Normes bsiques per a
les installacions interiors de subministrament daigua.
3. Durant cadascun dels perodes transitoris esmentats es pot optar per aplicar les disposicions normatives a
qu aquests fan referncia o les noves previsions que corresponguin en cada cas contingudes al Codi tcnic de
ledificaci que saprova.
Disposici transitria tercera. Rgim daplicaci del
Codi tcnic de ledificaci.
Sestableix el rgim transitori segent per a laplicaci
de les exigncies bsiques que sesmenten contingudes
en el Codi tcnic de ledificaci, sens perjudici del que
preveu la disposici final tercera daquest Reial decret
sobre la seva entrada en vigor:
1. Durant els sis mesos posteriors a lentrada en

vigor daquest Reial decret es poden aplicar les exigncies bsiques previstes en els documents bsics
segents:
a) DB SI Seguretat en cas dincendi.
b) DB SU Seguretat ds.
c) DB HE Estalvi denergia. Lexigncia bsica de
limitaci de la demanda HE 1 sha daplicar obligatriament quan no shagi optat per aplicar la disposici
esmentada a lapartat 1.a) de la disposici transitria
segona.
2. Durant els dotze mesos posteriors a lentrada en
vigor daquest Reial decret es poden aplicar les exigncies
bsiques desplegades als documents bsics segents:
a) DB SE Seguretat estructural.
b) DB SE-AE Accions en ledificaci.
c) DB SE-C Fonaments aplicat conjuntament amb
els DB SE Seguretat estructural i DB SE-AE Accions en
ledificaci.
d) DB SE-A Acer aplicat conjuntament amb els
DB SE Seguretat estructural i DB SE-AE Accions en
ledificaci.
e) DB SE-F Fbrica aplicat conjuntament amb els
ledificaci.
f) DB SE-M Fusta aplicat conjuntament amb els
ledificaci.
g) DB HS Salubritat. Lexigncia bsica de subministrament daigua HS 4 sha daplicar obligatriament
quan no shagi optat per aplicar la disposici esmentada
en lapartat 2.d) de la disposici transitria segona.
3. Una vegada finalitzats cadascun dels perodes
transitoris esmentats s obligatria laplicaci de les disposicions normatives contingudes al Codi tcnic de ledificaci a qu aquests fan referncia.
Disposici transitria quarta. Comenament de les
obres.
Totes les obres als projectes de les quals sels concedeixi llicncia dedificaci a lempara de les disposicions
transitries anteriors han de comenar en el termini
mxim de tres mesos, a comptar de la data de concessi.
En cas contrari, els projectes shan dadaptar a les noves
exigncies.
Disposici derogatria nica. Derogaci normativa.
1. Queden derogades, a partir de lentrada en vigor
daquest Reial decret, les disposicions segents:
a) Reial decret 1650/1977, de 10 de juny, sobre normativa dedificaci.
b) Reial decret 2429/1979, de 6 de juliol, pel qual
saprova la Norma bsica de ledificaci NBE CT-79 Condicions trmiques dels edificis.
c) Reial decret 1370/1988, d11 de novembre, de
d) Reial decret 1572/1990, de 30 de novembre, pel
qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE QB-90
Cobertes amb materials bituminosos i Ordre del Ministeri de Foment de 5 de juliol de 1996 per la qual sactualitza lapndix Normes UNE de referncia de la Norma
bsica de ledificaci NBE QB-90.
e) Reial decret 1723/1990, de 20 de desembre, pel
qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBE FL90
Murs resistents de fbrica de totxana.
f) Reial decret 1829/1995, de 10 de novembre, pel

qual saprova la Norma bsica de ledificaci NBEEA95
Estructures dacer en edificaci.
g) Reial decret 2177/1996, de 4 doctubre, pel qual
saprova la Norma bsica de ledificaci NBE CPI96 Condicions de protecci contra incendis dels edificis.
h) Ordre del ministre dIndstria de 9 de desembre
de 1975 per la qual saproven les Normes bsiques per a
les installacions interiors de subministrament daigua.
i) Articles del 2 al 9, tots dos inclosos, i articles del 20
al 23, tots dos inclosos, excepte lapartat 2 de larticle 20 i
lapartat 3 de larticle 22 del Reial decret 2816/1982, de 27
dagost, pel qual saprova el Reglament general de policia
despectacles i activitats recreatives.
2. Aix mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que soposin al que estableix aquest Reial decret.
Disposici final primera.
Ttol competencial.
Aquest Reial decret t carcter bsic i es dicta a lempara de les competncies que satribueixen a lEstat en els
articles 149.1.16a, 23a i 25a de la Constituci espanyola en
matria de bases i coordinaci nacional de la sanitat, protecci del medi ambient i bases del rgim miner i energtic, respectivament.
Disposici final segona.
cos laborals.
Normativa de prevenci de ris-
Les exigncies del Codi tcnic de ledificaci sapliquen sens perjudici de lobligatorietat del compliment de
la normativa de prevenci de riscos laborals que sigui
aplicable.
Disposici final tercera. Habilitaci per al desenvolupament reglamentari.
Shabilita la ministra dHabitatge perqu aprovi, mitjanant ordre ministerial, les modificacions i revisions
peridiques que siguin necessries dels documents
bsics del Codi tcnic de ledificaci, aix com lorganitzaci i el funcionament del Registre General del Codi tcnic
de ledificaci, i totes les disposicions que siguin necessries per al desenvolupament i el compliment del que estableix aquest Reial decret.
Disposici final quarta.
Entrada en vigor.
Aquest Reial decret entra en vigor lendem de la

publicaci en el Butllet Oficial de lEstat.
Madrid, 17 de mar de 2006.
JUAN CARLOS R.
La ministra dHabitatge,
MARA ANTONIA TRUJILLO RINCN
CODI TCNIC DE LEDIFICACI (CTE)

PART I
ndex
Captol 1.
Article 1.
Article 2.
Article 3.
Article 4.
del CTE.
Disposicions generals.
Objecte.
mbit daplicaci.
Contingut del CTE.
Documents reconeguts i Registre General
Captol 2. Condicions tcniques i administratives.

Article 5. Condicions generals per al compliment del
CTE.
5.1 Generalitats.
5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i
materials.
Article 6. Condicions del projecte.
6.1 Generalitats.
6.2 Control del projecte.
Article 7. Condicions en lexecuci de les obres.
7.1 Generalitats.
7.2 Control de recepci en obra de productes, equips
i sistemes.
7.3 Control dexecuci de lobra.
7.4 Control de lobra acabada.
Article 8. Condicions de ledifici.
8.1 Documentaci de lobra executada.
8.2 s i conservaci de ledifici.
Captol 3. Exigncies bsiques.
Article 9. Generalitats.
Article 10. Exigncies bsiques de seguretat estructural (SE).
10.1 Exigncia bsica SE 1: Resistncia i estabilitat.
10.2 Exigncia bsica SE 2: Aptitud al servei.
Article 1.1 Exigncies bsiques de seguretat en cas
dincendi (SI).
11.1 Exigncia bsica SI 1: Propagaci interior.
11.2 Exigncia bsica SI 2: Propagaci exterior.
11.3 Exigncia bsica SI 3: Evacuaci docupants.
11.4 Exigncia bsica SI 4: Installacions de protecci
contra incendis.
11.5 Exigncia bsica SI 5: Intervenci de bombers.
11.6 Exigncia bsica SI 6: Resistncia estructural a
lincendi.
Article 12. Exigncies bsiques de seguretat ds
(SU).
12.1 Exigncia bsica SU 1: Seguretat davant del risc
de caigudes.
dimpacte o datrapament.
dimmobilitzaci.
causat per illuminaci inadequada.
causat per situacions amb alta ocupaci.
dofegament.
causat per vehicles en moviment.
causat per lacci del llamp.
Article 13. Exigncies bsiques de salubritat (HS).
13.1 Exigncia bsica HS 1: Protecci contra la humitat.
13.2
residus.
13.3
rior.
13.4
gua.
13.5
Exigncia bsica HS 2: Recollida i evacuaci de

Exigncia bsica HS 3: Qualitat de laire inteExigncia bsica HS 4: Subministrament daiExigncia bsica HS 5: Evacuaci daiges.
Article 14. Exigncies bsiques de protecci davant

del soroll (HR).
Article 15. Exigncies bsiques destalvi denergia
(HE).
15.1 Exigncia bsica HE 1: Limitaci de demanda
energtica.
15.2 Exigncia bsica HE 2: Rendiment de les installacions trmiques.
15.3 Exigncia bsica HE 3: Eficincia energtica de
les installacions dilluminaci.
15.4 Exigncia bsica HE 4: Contribuci solar mnima
daigua calenta sanitria.
15.5 Exigncia bsica HE 5: Contribuci fotovoltaica
mnima denergia elctrica.
Annex I. Contingut del projecte.
Annex II. Documentaci del seguiment de lobra.
Annex III. Terminologia.
CAPTOL 1
Disposicions generals
Article 1.
Objecte.
1. El Codi tcnic de ledificaci, dara endavant CTE,

s el marc normatiu pel qual es regulen les exigncies
bsiques de qualitat que han de complir els edificis,
incloses les seves installacions, per satisfer els requisits
bsics de seguretat i habitabilitat en desplegament del
que preveu la disposici final segona de la Llei 38/1999,
de 5 de novembre, dordenaci de ledificaci, dara
endavant LOE.
2. El CTE estableix les exigncies bsiques esmentades per a cadascun dels requisits bsics de seguretat
estructural, seguretat en cas dincendi, seguretat
ds, higiene, salut i protecci del medi ambient, protecci contra el soroll i estalvi denergia i allament trmic que estableix larticle 3 de la LOE i proporciona procediments que permeten acreditar-ne el compliment amb
prou garanties tcniques.
3. Els requisits bsics relatius a la funcionalitat i
els aspectes funcionals dels elements constructius es
regeixen per la seva normativa especfica.
4. Les exigncies bsiques shan de complir en el
projecte, la construcci, el manteniment i la conservaci
dels edificis i les seves installacions.
Article 2.
mbit daplicaci.
1. El CTE s aplicable, en els termes establerts a la

LOE i amb les limitacions que shi determinen, a les edificacions pbliques i privades els projectes de les quals
hagin de disposar de la llicncia o autoritzaci corresponent legalment exigible.
2. El CTE saplica a les obres dedificaci de nova
construcci, excepte a les construccions de senzillesa tcnica i descassa entitat constructiva, que no tinguin carcter residencial o pblic, ja sigui de forma eventual o permanent, que es duguin a terme en una sola planta i no
afectin la seguretat de les persones.
3. Igualment, el CTE saplica a les obres dampliaci,
modificaci, reforma o rehabilitaci que es realitzin en
edificis existents, sempre que aquestes siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenci i, si sescau, amb
el grau de protecci que puguin tenir els edificis afectats.
La possible incompatibilitat daplicaci sha de justificar
en el projecte i, si sescau, sha de compensar amb mesures alternatives que siguin tcnicament i econmicament
viables.
4. A aquests efectes, sentn per obres de rehabilitaci les que tinguin per objecte actuacions tendents a
aconseguir algun dels resultats segents:
a) Ladequaci estructural, considerant com a tal les
obres que proporcionin a ledifici condicions de seguretat
constructiva, de forma que quedi garantida la seva estabilitat i resistncia mecnica.
b) Ladequaci funcional, entenent com a tal la realitzaci de les obres que proporcionin a ledifici millors condicions respecte dels requisits bsics a qu es refereix
aquest CTE. Es consideren, en tot cas, obres per a ladequaci funcional dels edificis les actuacions que tinguin
per finalitat la supressi de barreres i la promoci de laccessibilitat, de conformitat amb la normativa vigent; o
c) La remodelaci dun edifici amb habitatges que
tingui per objecte modificar la superfcie destinada a
habitatge o modificar el nombre dhabitatges o la remodelaci dun edifici sense habitatges que tingui per finalitat crear-ne.
5. Sentn que una obra s de rehabilitaci integral
quan t per objecte actuacions tendents a tots els fins
descrits en aquest apartat.
El projectista ha dindicar a la memria del projecte en
quin o quins dels supsits esmentats es poden inscriure
les obres projectades i si aquestes inclouen o no actuacions en lestructura preexistent; en cas negatiu, sentn
que les obres no impliquen el risc de dany esmentat a
larticle 17.1.a) de la LOE.
6. En tot cas, cal comprovar el compliment de les
exigncies bsiques del CTE quan es vulgui canviar ls
caracterstic en edificis existents, encara que aix no
impliqui necessriament la realitzaci dobres.
7. La classificaci dels edificis i les seves zones sha
datenir al que disposa larticle 2 de la LOE, si b, en determinats casos, en els documents bsics daquest CTE es
poden classificar els edificis i les seves dependncies
dacord amb les caracterstiques especfiques de lactivitat a qu estigui previst que es dediquin, amb la finalitat
dadequar les exigncies bsiques als possibles riscos
associats a les activitats esmentades. Quan lactivitat particular dun edifici o una zona no es trobi entre les classificacions previstes sha dadoptar, per analogia, una de les
establertes o b sha de realitzar un estudi especfic del
risc associat a aquesta activitat particular basant-se en els
factors i criteris davaluaci de risc segents:
a) Les activitats previstes que els usuaris realitzin.
b) Les caracterstiques dels usuaris.
c) El nombre de persones que habitualment ocupen
ledifici, el visiten, lusen o hi treballen.
d) La vulnerabilitat o la necessitat duna protecci
especial per motius dedat, com nens o ancians, per una
discapacitat fsica, sensorial o psquica o per altres que
puguin afectar la capacitat de prendre decisions, sortir de
ledifici sense ajuda daltres o tolerar situacions adverses.
e) La familiaritat amb ledifici i els seus mitjans
devacuaci.
f) El temps i perode ds habitual.
g) Les caracterstiques dels continguts previstos.
h) El risc admissible en situacions extraordinries.
i) El nivell de protecci de ledifici.
Article 3. Contingut del CTE.
1. Amb la finalitat de facilitar-ne la comprensi, desenvolupament, utilitzaci i actualitzaci, el CTE sordena
en dues parts:
a) La primera cont les disposicions i condicions
generals daplicaci del CTE i les exigncies bsiques que
han de complir els edificis; i
b) La segona est formada pels denominats documents bsics, dara endavant DB, per al compliment de
les exigncies bsiques del CTE. Aquests documents,
basats en el coneixement consolidat de les diferents tcniques constructives, shan dactualitzar en funci dels
avenos tcnics i les demandes socials i shan daprovar
reglamentriament.
2. Els DB contenen:
a) La caracteritzaci de les exigncies bsiques i la
seva quantificaci, en la mesura que el desenvolupament
cientfic i tcnic de ledificaci ho permet, mitjanant lestabliment dels nivells o valors lmit de les prestacions dels
edificis o les seves parts, enteses com el conjunt de caracterstiques qualitatives o quantitatives de ledifici, identificables objectivament, que en determinen laptitud per
complir les exigncies bsiques corresponents.
b) Uns procediments la utilitzaci dels quals acredita
el compliment de les exigncies bsiques, concretats en
forma de mtodes de verificaci o solucions sancionades
per la prctica. Tamb poden contenir remissi o referncia a instruccions, reglaments o altres normes tcniques
als efectes despecificaci i control dels materials, mtodes dassaig i dades o procediments de clcul, que shan
de tenir en compte en la redacci del projecte de ledifici i
la seva construcci.
Article 4. Documents reconeguts i Registre General del
CTE.
1. Com a complement dels documents bsics, de
carcter reglamentari, inclosos en el CTE i amb la finalitat
daconseguir una mxima eficcia en la seva aplicaci, es
creen els documents reconeguts del CTE, definits com a
documents tcnics, sense carcter reglamentari, que tinguin el reconeixement del Ministeri dHabitatge, que nha
de mantenir un registre pblic.
2. Els documents reconeguts poden tenir el contingut segent:
a) Especificacions i guies tcniques o codis de bona
prctica que incloguin procediments de disseny, clcul,
execuci, manteniment i conservaci de productes, elements i sistemes constructius.
b) Mtodes davaluaci i solucions constructives,
programes informtics, dades estadstiques sobre la
sinistralitat en ledificaci o altres bases de dades.
c) Comentaris sobre laplicaci del CTE; o
d) Qualsevol altre document que faciliti laplicaci
del CTE, exclosos els que es refereixin a la utilitzaci dun
producte o sistema constructiu particular o sota patent.
3. Es crea, al Ministeri dHabitatge, i adscrit a la
Direcci General dArquitectura i Poltica dHabitatge, el
Registre General del CTE, que t carcter pblic i informatiu.
4. Els documents reconeguts del CTE shan dinscriure en el Registre General esmentat. Tamb shi poden
inscriure:
a) Les marques, els segells, les certificacions de conformitat i altres distintius de qualitat voluntaris de les
caracterstiques tcniques dels productes, els equips o els
sistemes que sincorporin als edificis i que contribueixin
al compliment de les exigncies bsiques.
b) Els sistemes de certificaci de conformitat de les
prestacions finals dels edificis, les certificacions de conformitat que posseeixin els agents que intervenen en
lexecuci de les obres, les certificacions mediambientals
que considerin lanlisi del cicle de vida dels productes,
altres avaluacions mediambientals dedificis i altres certificacions que facilitin el compliment del CTE i fomentin la
millora de la qualitat de ledificaci.
c) Els organismes autoritzats per les administracions

pbliques competents per a la concessi davaluacions
tcniques de la idonetat de productes o sistemes innovadors o altres autoritzacions o acreditacions dorganismes
i entitats que avalin la prestaci de serveis que faciliten
laplicaci del CTE.
CAPTOL 2
Condicions tcniques i administratives
Article 5.
CTE.
Condicions generals per al compliment del
5.1 Generalitats.
1. Sn responsables de laplicaci del CTE els agents
que participen en el procs de ledificaci, segons el que
estableix el captol III de la LOE.
2. Per assegurar que un edifici satisf els requisits
bsics de la LOE esmentats a larticle 1 daquest CTE i que
compleix les exigncies bsiques corresponents, els
agents que intervenen en el procs de ledificaci, en la
mesura que afecti la seva intervenci, han de complir les
condicions que el CTE estableix per a la redacci del projecte, lexecuci de lobra i el manteniment i la conservaci de ledifici.
3. Per justificar que un edifici compleix les exigncies bsiques que sestableixen en el CTE es pot optar
per:
a) Adoptar solucions tcniques basades en els DB,
laplicaci en el projecte, en lexecuci de lobra o en el
manteniment i la conservaci de ledifici dels quals s
suficient per acreditar el compliment de les exigncies
bsiques relacionades amb els DB esmentats; o
b) Solucions alternatives, enteses com les que
sapartin totalment o parcialment dels DB. El projectista o
el director dobra poden adoptar, sota la seva responsabilitat i amb la conformitat prvia del promotor, solucions
alternatives, sempre que justifiquin documentalment que
ledifici projectat compleix les exigncies bsiques del
CTE perqu les seves prestacions sn, almenys, equivalents a les que sobtindrien per laplicaci dels DB.
5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i
materials.
1. Els productes de construcci que sincorporin permanentment als edificis, en funci del seu s previst, han
de portar el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva
89/106/CEE de productes de construcci, transposada pel
Reial decret 1630/1992, de 29 de desembre, modificat pel
Reial decret 1329/1995, de 28 de juliol, i disposicions de
desenvolupament o altres directives europees que els
siguin aplicables.
2. En determinats casos, i amb la finalitat dassegurar la seva suficincia, els DB estableixen les caracterstiques tcniques de productes, equips i sistemes que sincorporin als edificis, sens perjudici del marcatge CE que
els sigui aplicable dacord amb les directives europees
corresponents.
3. Les marques, segells, certificacions de conformitat o altres distintius de qualitat voluntaris que facilitin el
compliment de les exigncies bsiques del CTE poden ser
reconeguts per les administracions pbliques competents.
4. Tamb es poden reconixer, dacord amb el que
estableix lapartat anterior, les certificacions de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions
de conformitat que posseeixin els agents que intervenen
en lexecuci de les obres, les certificacions mediambientals que considerin lanlisi del cicle de vida dels produc-
tes, altres avaluacions mediambientals dedificis i altres

certificacions que facilitin el compliment del CTE.
5. Es consideren conformes al CTE els productes,
equips i sistemes innovadors que demostrin el compliment de les exigncies bsiques del CTE referents als
elements constructius en qu intervenen, mitjanant una
avaluaci tcnica favorable de la seva idonetat per a ls
previst, concedida, a lentrada en vigor del CTE, per les
entitats autoritzades a aquest afecte per les administracions pbliques competents en aplicaci dels criteris
segents:
a) Actuar amb imparcialitat, objectivitat i transparncia i disposar de lorganitzaci adequada i de personal
tcnic competent.
b) Tenir experincia contrastada en la realitzaci
dexmens, proves i avaluacions, avalada per la implantaci adequada de sistemes de gesti de la qualitat dels
procediments dassaig, inspecci i seguiment de les avaluacions concedides.
c) Disposar dun reglament, expressament aprovat
per lAdministraci que autoritzi lentitat, que reguli el
procediment de concessi i que garanteixi la participaci
en el procs davaluaci duna representaci equilibrada
dels diferents agents de ledificaci.
d) Mantenir una informaci permanent al pblic, de
lliure disposici, sobre la vigncia de les avaluacions tcniques daptitud concedides, aix com sobre el seu abast; i
e) Vigilar el manteniment de les caracterstiques dels
productes, equips o sistemes objecte de lavaluaci de la
idonetat tcnica favorable.
6. El reconeixement de les administracions pbliques competents que sestableix als apartats 5.2.3, 5.2.4 i
5.2.5 es refereix a les marques, segells, certificacions de
conformitat o altres distintius de qualitat voluntaris, aix
com a les certificacions de conformitat de les prestacions
finals dels edificis, les certificacions mediambientals i les
autoritzacions de les entitats que concedeixin avaluacions
tcniques de la idonetat, legalment concedits en els
estats membres de la Uni i en els estats signants de
lAcord sobre lEspai Econmic Europeu.
Article 6.
Condicions del projecte.
6.1 Generalitats.
1. El projecte ha de descriure ledifici i nha de definir
les obres dexecuci amb el detall suficient perqu es
puguin valorar i interpretar inequvocament durant la
seva execuci.
2. En particular, i amb relaci al CTE, el projecte ha
de definir les obres projectades amb el detall adequat a
les seves caracterstiques, de manera que es pugui comprovar que les solucions proposades compleixen les exigncies bsiques daquest CTE i daltres normatives aplicables. Aquesta definici inclou, almenys, la informaci
segent:
a) Les caracterstiques tcniques mnimes que han
de presentar els productes, equips i sistemes que sincorporin de forma permanent a ledifici projectat, aix com
les seves condicions de subministrament, les garanties de
qualitat i el control de recepci que shagi de realitzar.
b) Les caracterstiques tcniques de cada unitat
dobra, amb indicaci de les condicions per a la seva execuci i les verificacions i controls a realitzar per comprovar-ne la conformitat amb el que indica el projecte. Shan
de precisar les mesures a adoptar durant lexecuci de les
obres i en ls i manteniment de ledifici per assegurar la
compatibilitat entre els diferents productes, elements i
sistemes constructius.
c) Les verificacions i les proves de servei que, si sescau, shagin de realitzar per comprovar les prestacions
finals de ledifici; i
d) Les instruccions ds i manteniment de ledifici
acabat, de conformitat amb el que preveu el CTE i altres
normatives que siguin aplicables.
3. Als efectes de la seva tramitaci administrativa,
qualsevol projecte dedificaci es pot dur a terme en dues
etapes: la fase de projecte bsic i la fase de projecte dexecuci. Cadascuna daquestes fases del projecte ha de
complir les condicions segents:
a) El projecte bsic ha de definir les caracterstiques
generals de lobra i les seves prestacions mitjanant
ladopci i justificaci de solucions concretes. El seu contingut ha de ser suficient per sollicitar la llicncia municipal dobres, les concessions o altres autoritzacions administratives, per insuficient per iniciar la construcci de
ledifici. Encara que el seu contingut no permeti verificar
totes les condicions que exigeix el CTE, ha de definir les
prestacions que ledifici projectat ha de proporcionar per
complir les exigncies bsiques i, en cap cas, nha dimpedir el compliment; i
b) El projecte dexecuci ha de desenvolupar el projecte bsic i definir lobra totalment sense que shi puguin
rebaixar les prestacions declarades en el bsic, ni es
puguin alterar els usos i les condicions sota les quals, si
sescau, es van atorgar la llicncia municipal dobres, les
concessions o altres autoritzacions administratives, llevat
daspectes legalitzables. El projecte dexecuci ha dincloure els projectes parcials o altres documents tcnics
que, si sescau, lhagin de desenvolupar o completar, els
quals shan dintegrar en el projecte com a documents
diferenciats sota la coordinaci del projectista.
4. En lannex I figuren els continguts del projecte
dedificaci, sens perjudici del que, si sescau, estableixin
les administracions competents.
6.2 Control del projecte.
1. El control del projecte t per objecte verificar el
compliment del CTE i altres normatives aplicables i comprovar-ne el grau de definici, la qualitat i tots els aspectes que puguin tenir incidncia en la qualitat final de
ledifici projectat. Aquest control es pot referir a totes o
algunes de les exigncies bsiques relatives a un o diversos requisits bsics esmentats a larticle 1.
2. Els DB estableixen, si sescau, els aspectes tcnics
i formals del projecte que hagin de ser objecte de control
per a laplicaci dels procediments necessaris per al compliment de les exigncies bsiques.
Article 7.
Condicions en lexecuci de les obres.
7.1 Generalitats.
1. Les obres de construcci de ledifici shan de portar a terme de conformitat amb el projecte i les seves
modificacions autoritzades pel director dobra amb la
conformitat prvia del promotor, amb la legislaci aplicable, amb les normes de la bona prctica constructiva i
amb les instruccions del director dobra i del director de
lexecuci de lobra.
2. Durant la construcci de lobra cal elaborar la
documentaci reglamentriament exigible. Shi ha dincloure, sens perjudici del que estableixin altres administracions pbliques competents, la documentaci del control de qualitat realitzat al llarg de lobra. A lannex II es
detalla, amb carcter indicatiu, el contingut de la documentaci del seguiment de lobra.
3. Quan en el desenvolupament de les obres intervinguin diversos tcnics per dirigir les obres de projectes
parcials, ho han de fer sota la coordinaci del director
dobra.
4. Durant la construcci de les obres el director

dobra i el director de lexecuci de lobra han de realitzar,
segons les seves competncies respectives, els controls
segents:
a) Control de recepci en obra dels productes,
equips i sistemes que se subministrin a les obres dacord
amb larticle 7.2.
b) Control dexecuci de lobra dacord amb larticle
7.3; i
c) Control de lobra acabada dacord amb larticle
7.4.
7.2 Control de recepci en obra de productes, equips
i sistemes: el control de recepci t per objecte comprovar que les caracterstiques tcniques dels productes,
equips i sistemes subministrats satisfan el que sexigeix
en el projecte. Aquest control comprn:
a) El control de la documentaci dels subministraments, realitzat dacord amb larticle 7.2.1.
b) El control mitjanant distintius de qualitat o avaluacions tcniques didonetat, segons larticle 7.2.2; i
c) El control mitjanant assajos, dacord amb larticle 7.2.3.
7.2.1 Control de la documentaci dels subministraments: els subministradors han de lliurar al constructor,
qui alhora els ha de facilitar al director dexecuci de
lobra, els documents didentificaci del producte exigits
per la normativa de compliment obligat i, si sescau, pel
projecte o per la direcci facultativa. Aquesta documentaci comprn, almenys, els documents segents:
a) Els documents dorigen, full de subministrament i
etiquetatge.
b) El certificat de garantia del fabricant, signat per
una persona fsica; i
c) Els documents de conformitat o les autoritzacions
administratives exigides reglamentriament, inclosa la
documentaci corresponent al marcatge CE dels productes de construcci, quan sigui pertinent, dacord amb les
disposicions que siguin transposici de les directives
europees que afectin els productes subministrats.
7.2.2 Control de recepci mitjanant distintius de
qualitat i avaluacions didonetat tcnica.
1. El subministrador ha de proporcionar la documentaci necessria sobre:
a) Els distintius de qualitat que posseeixin els productes, equips o sistemes subministrats que nassegurin
les caracterstiques tcniques exigides al projecte i ha de
documentar, si sescau, el reconeixement oficial del distintiu dacord amb el que estableix larticle 5.2.3; i
b) Les avaluacions tcniques didonetat per a ls
previst de productes, equips i sistemes innovadors,
dacord amb el que estableix larticle 5.2.5, i la constncia
del manteniment de les seves caracterstiques tcniques.
2. El director de lexecuci de lobra ha de verificar
que aquesta documentaci s suficient per a lacceptaci
dels productes, equips i sistemes emparats per aquesta.
7.2.3 Control de recepci mitjanant assajos.
1. Per verificar el compliment de les exigncies bsiques del CTE pot ser necessari, en determinats casos,
realitzar assajos i proves sobre alguns productes, segons
el que estableix la reglamentaci vigent, o b segons el
que especifiqui el projecte o el que ordeni la direcci
facultativa.
2. La realitzaci daquest control sha defectuar
dacord amb els criteris establerts en el projecte o indicats
per la direcci facultativa sobre el mostreig del producte,
10
CAPTOL 3
els assajos a realitzar, els criteris dacceptaci i rebuig i les

accions a adoptar.
7.3 Control dexecuci de lobra.
1. Durant la construcci, el director de lexecuci de
lobra ha de controlar lexecuci de cada unitat dobra i
nha de verificar el replantejament, els materials que sutilitzin, lexecuci i disposici correctes dels elements constructius i de les installacions, aix com les verificacions i
altres controls a realitzar per comprovar-ne la conformitat
amb el que indica al projecte, la legislaci aplicable, les
normes de bona prctica constructiva i les instruccions de
la direcci facultativa. En la recepci de lobra executada
es poden tenir en compte les certificacions de conformitat
que posseeixin els agents que intervenen, aix com les
verificacions que, si escau, realitzin les entitats de control
de qualitat de ledificaci.
2. Cal comprovar que shan adoptat les mesures
necessries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius.
3. En el control dexecuci de lobra shan dadoptar
els mtodes i procediments que sincloguin en les avaluacions tcniques didonetat per a ls previst de productes, equips i sistemes innovadors previstes a larticle
5.2.5.
7.4 Control de lobra acabada: en lobra acabada, b
sobre ledifici en el seu conjunt o b sobre les seves diferents parts i les seves installacions, parcialment o totalment acabades, shan de realitzar, a ms de les que es
puguin establir voluntriament, les comprovacions i proves de servei previstes al projecte o ordenades per la
direcci facultativa i les exigides per la legislaci aplicable.
Article 8.
Condicions de ledifici.
8.1 Documentaci de lobra executada.

1. El contingut del Llibre de ledifici establert a la LOE
i per les administracions pbliques competents sha de
completar amb el que estableixin, si sescau, els DB per al
compliment de les exigncies bsiques del CTE.
2. Cal incloure al Llibre de ledifici la documentaci
indicada a larticle 7.2 dels productes, equips i sistemes
que sincorporin a lobra.
3. Ha de contenir, aix mateix, les instruccions ds i
manteniment de ledifici acabat de conformitat amb el
que estableix aquest CTE i altres normatives aplicables,
incloent un pla de manteniment de ledifici amb la planificaci de les operacions programades per al manteniment
de ledifici i de les seves installacions.
8.2 s i conservaci de ledifici.
1. Ledifici i les seves installacions shan dutilitzar
adequadament de conformitat amb les instruccions ds,
i cal abstenir-se de fer un s incompatible amb el previst.
Els propietaris i els usuaris han de comunicar als responsables del manteniment qualsevol anomalia que sobservi
en el funcionament normal de ledifici.
2. Ledifici sha de conservar en bon estat mitjanant
un manteniment adequat. Aix suposa la realitzaci de les
accions segents:
a) Portar a terme el pla de manteniment de ledifici i
encarregar a un tcnic competent les operacions programades per al seu manteniment i el de les seves installacions.
b) Realitzar les inspeccions establertes reglamentriament i conservar-ne la documentaci corresponent; i
c) Documentar al llarg de la vida til de ledifici totes
les intervencions, ja siguin de reparaci, reforma o rehabilitaci realitzades sobre aquest, i consignar-les al Llibre
de ledifici.
Exigncies bsiques
Article 9.
Generalitats.
1. Els requisits bsics de seguretat i habitabilitat que

la LOE estableix en lapartat 1 b) i c) de larticle 3 com a
objectius de qualitat de ledificaci es desenvolupen en
aquest CTE, de conformitat amb el que disposa la llei
esmentada, mitjanant les exigncies bsiques corresponents a cadascun daquests.
2. Als articles segents figuren les exigncies bsiques esmentades com a prestacions de carcter qualitatiu
que els edificis han de complir per assolir la qualitat que
la societat requereix. La seva especificaci i, si sescau, la
seva quantificaci establerta als documents bsics que
sinclouen a la part II daquest CTE determinen la forma i
les condicions en qu shan de complir les exigncies,
mitjanant la fixaci de nivells objectius o valors lmit de
la prestaci o altres parmetres. Els nivells o valors lmit
esmentats sn de compliment obligat quan aix ho estableixin expressament els documents bsics corresponents. A ms, els DB inclouen procediments, no excloents, laplicaci dels quals implica el compliment de les
exigncies bsiques dacord amb lestat actual dels coneixements.
3. Els termes que apareixen en lletra cursiva shan
dutilitzar dacord amb el significat que sestableix per a
cadascun dells a lannex III.
Article 10. Exigncies bsiques de seguretat estructural
(SE).
1. Lobjectiu del requisit bsic Seguretat estructural consisteix a assegurar que ledifici t un comportament estructural adequat davant de les accions i influncies previsibles a qu pugui estar sotms durant la seva
construcci i s previst.
2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de
projectar, fabricar, construir i mantenir de forma que compleixin una fiabilitat adequada a les exigncies bsiques
que sestableixen en els apartats segents.
3. Els documents bsics DB SE Seguretat estructural, DB-SE-AE Accions en ledificaci, DB-SE-C Fonaments, DB-SE-A Acer, DB-SE-F Fbrica i DB-SE-M
Fusta especifiquen parmetres objectius i procediments
el compliment dels quals assegura la satisfacci de les
exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de
qualitat propis del requisit bsic de seguretat estructural.
4. Les estructures de formig estan regulades per la
Instrucci de formig estructural vigent.
10.1 Exigncia bsica SE 1: Resistncia i estabilitat:
la resistncia i lestabilitat han de ser les adequades perqu no es generin riscos indeguts, de forma que es mantingui la resistncia i lestabilitat davant de les accions i
influncies previsibles durant les fases de construcci i
usos previstos dels edificis, i per tal que un esdeveniment
extraordinari no produeixi conseqncies desproporcionades respecte a la causa original i es faciliti el manteniment previst.
10.2 Exigncia bsica SE 2: Aptitud al servei: laptitud al servei ha de ser conforme amb ls previst de ledifici, de forma que no es produeixin deformacions inadmissibles, es limiti a un nivell acceptable la probabilitat
dun comportament dinmic inadmissible i no es produeixin degradacions o anomalies inadmissibles.
Article 11. Exigncies bsiques de seguretat en cas dincendi (SI).
1. Lobjectiu del requisit bsic Seguretat en cas dincendi consisteix a reduir a lmits acceptables el risc que
els usuaris dun edifici pateixin danys derivats dun

incendi dorigen accidental, com a conseqncia de les
caracterstiques del seu projecte, construcci, s i manteniment.
projectar, construir, mantenir i utilitzar de forma que, en
cas dincendi, es compleixin les exigncies bsiques que
sestableixen en els apartats segents.
3. El document bsic DB-SI especifica parmetres
objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit
bsic de seguretat en cas dincendi, excepte en el cas dels
edificis, establiments i zones ds industrial a qu els sigui
aplicable el Reglament de seguretat contra incendis en els
establiments industrials, en els quals les exigncies bsiques es compleixen mitjanant laplicaci esmentada.
11.1 Exigncia bsica SI 1: Propagaci interior: sha
de limitar el risc de propagaci de lincendi per linterior
de ledifici, tant al mateix edifici com a altres edificis adjacents.
11.2 Exigncia bsica SI 2: Propagaci exterior: sha
de limitar el risc de propagaci de lincendi per lexterior,
tant a ledifici considerat com als altres.
11.3 Exigncia bsica SI 3: Evacuaci docupants:
ledifici ha de disposar dels mitjans devacuaci adequats
per facilitar que els ocupants el puguin abandonar o
puguin arribar a un lloc segur dins daquest en condicions
de seguretat.
11.4 Exigncia bsica SI 4: Installacions de protecci
contra incendis: ledifici ha de disposar dels equips i les
installacions adequades per fer possible la detecci, el
control i lextinci de lincendi, aix com la transmissi de
lalarma als ocupants.
11.5 Exigncia bsica SI 5: Intervenci de bombers:
sha de facilitar la intervenci dels equips de rescat i dextinci dincendis.
11.6 Exigncia bsica SI 6: Resistncia estructural a
lincendi: lestructura portant ha de mantenir la seva resistncia al foc durant el temps necessari perqu es puguin
complir les exigncies bsiques anteriors.
Article 12.
Exigncies bsiques de seguretat ds (SU).
1. Lobjectiu del requisit bsic Seguretat ds consisteix a reduir a lmits acceptables el risc que els usuaris
pateixin danys immediats durant ls previst dels edificis
com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i manteniment.
projectar, construir, mantenir i utilitzar de forma que es
compleixin les exigncies bsiques que sestableixen en
els apartats segents.
3. El document bsic DB-SU Seguretat ds especifica parmetres objectius i procediments el compliment
dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis
del requisit bsic de seguretat ds.
de caigudes: cal limitar el risc que els usuaris pateixin
caigudes, per a la qual cosa els sls han de ser adequats
per afavorir que les persones no rellisquin o ensopeguin
o es dificulti la mobilitat. Aix mateix, cal limitar el risc de
caigudes a buits, canvis de nivell i escales i rampes facilitant la neteja dels envidraments exteriors en condicions
de seguretat.
dimpacte o datrapament: cal limitar el risc que els usuaris puguin patir impacte o atrapament amb elements fixos
o mbils de ledifici.
11

dimmobilitzaci: cal limitar el risc que els usuaris puguin
quedar accidentalment immobilitzats en recintes.
causat per illuminaci inadequada: cal limitar el risc de
danys a les persones com a conseqncia duna
illuminaci inadequada en zones de circulaci dels edificis, tant interiors com exteriors, fins i tot en cas demergncia o de fallada de lenllumenat normal.
causat per situacions amb alta ocupaci: cal limitar el risc
causat per situacions amb alta ocupaci facilitant la circulaci de les persones i la sectoritzaci amb elements de
protecci i contenci en previsi del risc desclafament.
dofegament: cal limitar el risc de caigudes que puguin
derivar en ofegament en piscines, dipsits, pous i similars
mitjanant elements que hi restringeixin laccs.
causat per vehicles en moviment: cal limitar el risc causat
per vehicles en moviment tenint en compte els tipus de
paviments i la senyalitzaci i protecci de les zones de
circulaci rodada i de les persones.
causat per lacci del llamp: cal limitar el risc delectrocuci i dincendi causat per lacci del llamp mitjanant
installacions adequades de protecci contra el llamp.
Article 13. Exigncies bsiques de salubritat (HS)
Higiene, salut i protecci del medi ambient.
1. Lobjectiu del requisit bsic Higiene, salut i protecci del medi ambient, tractat dara endavant sota el
terme salubritat, consisteix a reduir a lmits acceptables el
risc que els usuaris, dins dels edificis i en condicions normals dutilitzaci, pateixin molsties o malalties, aix com
el risc que els edificis es deteriorin i deteriorin el medi
ambient en el seu entorn immediat, com a conseqncia
de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i
manteniment.
projectar, construir, mantenir i utilitzar de tal forma que es
3. El document bsic DB-HS Salubritat especifica
parmetres objectius i procediments el compliment dels
quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i
la superaci dels nivells mnims de qualitat propis del
requisit bsic de salubritat.
13.1 Exigncia bsica HS 1: Protecci contra la humitat: sha de limitar el risc previsible de presncia inadequada daigua o humitat a linterior dels edificis i en els
seus tancaments com a conseqncia de laigua procedent de precipitacions atmosfriques, descorrenties, del
terreny o de condensacions i cal facilitar mitjans que nimpedeixin la penetraci o, si sescau, en permetin levacuaci sense producci de danys.
13.2 Exigncia bsica HS 2: Recollida i evacuaci de
residus: els edificis han de disposar despais i mitjans per
extreure els residus ordinaris que shi generin dacord
amb el sistema pblic de recollida, de manera que es faciliti la separaci adequada en origen dels residus esmentats, la seva recollida selectiva i la posterior gesti.
13.3 Exigncia bsica HS 3: Qualitat de laire interior.
1. Els edificis han de disposar de mitjans perqu els
seus recintes es puguin ventilar adequadament i eliminar
els contaminants que es produeixin de forma habitual
durant ls normal dels edificis, de forma que saporti un
cabal suficient daire exterior i es garanteixi lextracci i
expulsi de laire viciat pels contaminants.
12
2. Per limitar el risc de contaminaci de laire interior

dels edificis i de lentorn exterior en faanes i patis, levacuaci de productes de combusti de les installacions
trmiques sha de dur a terme generalment per la coberta
de ledifici, amb independncia del tipus de combustible i
de laparell que sutilitzi, i dacord amb la reglamentaci
especfica sobre installacions trmiques.
13.4 Exigncia bsica HS 4: Subministrament daigua.
1. Els edificis han de disposar de mitjans adequats
per subministrar a lequipament higinic previst aigua
apta per al consum de forma sostenible, han daportar
cabals suficients per al seu funcionament, sense alteraci
de les propietats daptitud per al consum i impedint els
possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, i han
dincorporar mitjans que permetin lestalvi i el control del
cabal de laigua.
2. Els equips de producci daigua calenta dotats de
sistemes dacumulaci i els punts terminals dutilitzaci
han de tenir unes caracterstiques que evitin el desenvolupament de grmens patgens.
13.5 Exigncia bsica HS 5: Evacuaci daiges: els
edificis han de disposar de mitjans adequats per extreure
les aiges residuals que shi generin de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfriques i les
escorrenties.
Article 14. Exigncies bsiques de protecci davant del
soroll (HR).
1. Lobjectiu del requisit bsic Protecci davant del
soroll consisteix a limitar dins dels edificis, i en condicions normals dutilitzaci, el risc de molsties o malalties
que el soroll pugui produir als usuaris com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte, construcci,
s i manteniment.
projectar, construir, utilitzar i mantenir de forma que els
elements constructius que formen els seus recintes tinguin unes caracterstiques acstiques adequades per
reduir la transmissi del soroll aeri, del soroll dimpactes
i del soroll i les vibracions de les installacions prpies de
ledifici i per limitar el soroll reverberant dels recintes.
3. El document bsic DB HR Protecci davant del
soroll especifica parmetres objectius i sistemes de verificaci el compliment dels quals assegura la satisfacci de
les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims
de qualitat propis del requisit bsic de protecci davant
del soroll. Fins que saprovi aquest DB cal aplicar la
Norma bsica de ledificaci NBE-CA-88 Condicions
acstiques als edificis.
15.1 Exigncia bsica HE 1: Limitaci de demanda

energtica: els edificis han de disposar dun envoltant de
caracterstiques tals, que limiti adequadament la demanda
energtica necessria per assolir el benestar trmic en
funci del clima de la localitat, de ls de ledifici i del
rgim destiu i dhivern, aix com per les seves caracterstiques dallament i inrcia, permeabilitat a laire i exposici a la radiaci solar, redueixi el risc daparici dhumitats de condensaci superficials i intersticials que puguin
perjudicar les seves caracterstiques i tracti adequadament els ponts trmics per limitar les prdues o els
guanys de calor i evitar-hi problemes higrotrmics.
15.2 Exigncia bsica HE 2: Rendiment de les installacions trmiques: els edificis han de disposar dinstallacions trmiques apropiades destinades a proporcionar
el benestar trmic dels seus ocupants i nhan de regular el
seu rendiment i el dels seus equips. Aquesta exigncia es
desplega actualment en el Reglament dinstallacions trmiques als edificis vigent, RITE, i la seva aplicaci ha de
quedar definida en el projecte de ledifici.
15.3 Exigncia bsica HE 3: Eficincia energtica de
les installacions dilluminaci: els edificis han de disposar dinstallacions dilluminaci adequades a les necessitats dels seus usuaris i a la vegada eficaces energticament; aix mateix, han de disposar dun sistema de control
que permeti ajustar lencesa a locupaci real de la zona,
aix com dun sistema de regulaci que optimitzi laprofitament de la llum natural a les zones que presentin unes
condicions determinades.
15.4 Exigncia bsica HE 4: Contribuci solar mnima
daigua calenta sanitria: als edificis amb previsi de
demanda daigua calenta sanitria o de climatitzaci de
piscina coberta en qu aix sestableixi en aquest CTE, una
part de les necessitats energtiques trmiques derivades
daquesta demanda sha de cobrir mitjanant la incorporaci de sistemes de captaci, emmagatzematge i utilitzaci denergia solar de baixa temperatura adequada a la
radiaci solar global del seu emplaament i a la demanda
daigua calenta de ledifici. Els valors derivats daquesta
exigncia bsica tenen la consideraci de mnims, sens
perjudici de valors que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, tenint en compte les caracterstiques prpies de la
seva localitzaci i mbit territorial.
15.5 Exigncia bsica HE 5: Contribuci fotovoltaica
mnima denergia elctrica: als edificis en qu aix sestableixi en aquest CTE cal incorporar sistemes de captaci i
transformaci denergia solar en energia elctrica per
procediments fotovoltaics per a s propi o subministrament a la xarxa. Els valors derivats daquesta exigncia
bsica tenen la consideraci de mnims, sens perjudici de
valors ms estrictes que puguin ser establerts per les
administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, tenint en compte les caracterstiques prpies
de la seva localitzaci i mbit territorial.
Article 15. Exigncies bsiques destalvi denergia (HE).

1. Lobjectiu del requisit bsic Estalvi denergia
consisteix a aconseguir un s racional de lenergia necessria per a la utilitzaci dels edificis, reduint a lmits sostenibles el consum, i aconseguir aix mateix que una part
daquest consum procedeixi de fonts denergia renovable, com a conseqncia de les caracterstiques del seu
projecte, construcci, s i manteniment.
projectar, construir, utilitzar i mantenir de forma que es
3. El document bsic DB-HE Estalvi denergia
especifica parmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies
bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat
propis del requisit bsic destalvi denergia.
ANNEX I
Contingut del projecte
1. En aquest annex figuren els continguts del projecte dedificaci, sens perjudici del que, si sescau, estableixin les administracions competents.
2. Els marcats amb asterisc (*) sn els que, almenys,
ha de contenir el projecte bsic.
3. Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjanant projectes parcials o altres documents tcnics, a la
memria del projecte sha de fer referncia a aquests i al
seu contingut, i el projectista, sota la seva coordinaci, els
ha dintegrar al projecte com a documents diferenciats de
forma que no es produeixi duplicitat daquests ni en els
honoraris que els autors dels diferents treballs han de
percebre.
I.
13
Observacions
Memria.
1. Memria descriptiva:
Descriptiva i justificativa, que contingui la informaci segent:
1.1 Agents.*
1.2 Informaci prvia.*
Promotor, projectista, altres tcnics.

Antecedents i condicionants de partida, dades de lemplaament, entorn fsic, normativa urbanstica, altres normatives, si sescau.
Dades de ledifici en cas de rehabilitaci, reforma o ampliaci. Informes realitzats.
Descripci general de ledifici, programa de necessitats, s caracterstic de ledifici i altres usos previstos, relaci amb lentorn.
Compliment del CTE i altres normatives especfiques, normes de disciplina urbanstica, ordenances municipals, edificabilitat, funcionalitat, etc.
Descripci de la geometria de ledifici, volum, superfcies tils i construdes, accessos i evacuaci.
Descripci general dels parmetres que determinen les previsions tcniques que cal considerar en el projecte respecte al sistema estructural (fonaments, estructura portant i estructura horitzontal), el sistema de compartimentaci, el sistema envoltant, el sistema dacabats, el sistema de
condicionament ambiental i el de serveis.
Per requisits bsics i amb relaci a les exigncies bsiques del CTE. Shan dindicar en particular les acordades entre promotor i projectista que
superin els llindars establerts al CTE.
Shan destablir les limitacions ds de ledifici en el seu conjunt i de cadascuna de les seves dependncies i installacions.
1.3 Descripci del projecte.*
1.4 Prestacions de ledifici.*
2. Memria constructiva:
Descripci de les solucions adoptades:
2.1 Sustentaci de ledifici.*
Justificaci de les caracterstiques del sl i parmetres a considerar per al clcul de la part del sistema estructural corresponent als fonaments.
2.2 Sistema estructural (fonaments, estructura Shan destablir les dades i les hiptesis de partida, el programa de necessitats, les bases de clcul i procediments o els mtodes utilitzats per a tot
portant i estructura horitzontal).
el sistema estructural, aix com les caracterstiques dels materials que intervenen.
2.3 Sistema envoltant.
Definici constructiva dels diferents subsistemes de lenvoltant de ledifici, amb descripci del seu comportament davant de les accions a qu
est sotms (pes propi, vent, sisme, etc.), davant del foc, seguretat ds, evacuaci daigua i comportament davant de la humitat, allament
acstic i les seves bases de clcul.
Lallament trmic dels subsistemes esmentats, la demanda energtica mxima prevista de ledifici per a condicions destiu i hivern i la seva
eficincia energtica en funci del rendiment energtic de les installacions projectat segons lapartat 2.6.2.
2.4 Sistema de compartimentaci.
Definici dels elements de compartimentaci amb especificaci del seu comportament davant del foc i el seu allament acstic i altres caracterstiques que siguin exigibles, si sescau.
2.5 Sistemes dacabats.
Shan dindicar les caracterstiques i prescripcions dels acabats dels paraments a fi de complir els requisits de funcionalitat, seguretat i habitabilitat.
2.6 Sistemes de condicionament i installacions. Shan dindicar les dades de partida, els objectius a complir, les prestacions i les bases de clcul per a cadascun dels subsistemes segents:
1. Protecci contra incendis, antiintrusi, parallamps, electricitat, enllumenat, ascensors, transport, lampisteria, evacuaci de residus lquids i
slids, ventilaci, telecomunicacions, etc.
2. Installacions trmiques de ledifici projectat i el seu rendiment energtic, subministrament de combustibles, estalvi denergia i incorporaci
denergia solar trmica o fotovoltaica i altres energies renovables.
2.7 Equipament.
Definici de banys, cuines i safarejos, equipament industrial, etc.
3. Compliment del CTE:
Justificaci de les prestacions de ledifici per requisits bsics i amb relaci a les exigncies bsiques del CTE. La justificaci sha de fer per a les
solucions adoptades segons el que indiqui el CTE.
Tamb cal justificar les prestacions de ledifici que millorin els nivells exigits al CTE.
3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6
Seguretat estructural.
Seguretat en cas dincendi.*
Seguretat ds.
Salubritat.
Protecci contra el soroll.
Estalvi denergia.
Compliment daltres reglaments i disposicions.
Justificaci del compliment daltres reglaments obligatoris no realitzada en el punt anterior i justificaci del compliment dels requisits bsics
relatius a la funcionalitat dacord amb el que estableix la seva normativa especfica.
Annexos a la memria:
El projecte ha de contenir tants annexos com siguin necessaris per a la definici i justificaci de les obres.
Informaci geotcnica.
Clcul de lestructura.
Protecci contra lincendi.
Installacions de ledifici.
Eficincia energtica.
Estudi dimpacte ambiental.
Pla de control de qualitat.
Estudi de seguretat i salut o estudi bsic, si
sescau.
II. Plans.
Pla de situaci.*
Pla demplaament.*
Pla durbanitzaci.*
Plantes generals.*
Plans de cobertes.*
Alats i seccions.*
Plans destructura.
Plans dinstallacions.
Plans de definici constructiva.
Memries grfiques.
Altres.
III. Plec de condicions.
Plec de clusules administratives.
Disposicions generals.
Disposicions facultatives.
Disposicions econmiques.
El projecte ha de contenir tants plans com siguin necessaris per a la definici en detall de les obres.
En cas dobres de rehabilitaci shan dincloure plans de ledifici abans de la intervenci.
Referit al planejament vigent, amb referncia a punts localitzables i amb indicaci del nord geogrfic.
Justificaci urbanstica, alineacions, reculades, etc.
Xarxa viria, empreses, etc.
Delimitades, amb indicaci descala i dusos, que reflecteixin els elements fixos i els de mobiliari quan sigui necessari per a la comprovaci de
la funcionalitat dels espais.
Pendents, punts de recollida daiges, etc.
Delimitats, amb indicaci descala i cotes daltura de plantes, gruixos de forjat, altures totals per comprovar el compliment dels requisits urbanstics i funcionals.
Descripci grfica i dimensional de tot el sistema estructural (fonaments, estructura portant i estructura horitzontal). En els relatius als fonaments
cal incloure, a ms, la seva relaci amb lentorn immediat i el conjunt de lobra.
Descripci grfica i dimensional de les xarxes de cada installaci, plantes, seccions i detalls.
Documentaci grfica de detalls constructius.
Indicaci de solucions concretes i elements singulars: fusteria, manyeria, etc.
14
Observacions
Plec de condicions tcniques particulars.

Prescripcions sobre els materials.
Caracterstiques tcniques mnimes que han de presentar els productes, equips i sistemes que sincorporin a les obres, aix com les seves condicions de subministrament, recepci i conservaci, emmagatzematge i manipulaci, les garanties de qualitat i el control de recepci que shagi
de realitzar, incloent el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris dacceptaci i rebuig i les accions a adoptar i els criteris ds,
conservaci i manteniment.
Aquestes especificacions es poden fer per referncia a plecs generals que siguin aplicables, documents reconeguts o altres que siguin vlides
segons el parer del projectista.
Prescripcions quant a lexecuci per unitats Caracterstiques tcniques de cada unitat dobra que indiquin el seu procs dexecuci, normes daplicaci, condicions prvies que shan de
dobra.
complir abans de la seva realitzaci, tolerncies admissibles, condicions de terminaci, conservaci i manteniment, control dexecuci, assajos
i proves, garanties de qualitat, criteris dacceptaci i rebuig, criteris de mesurament i valoraci dunitats, etc.
Sn necessries les mesures per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius.
Prescripcions sobre verificacions a ledifici acabat. Shan dindicar les verificacions i proves de servei que shagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de ledifici.
IV. Mesuraments.
V. Pressupost.
Pressupost aproximat.*
Pressupost detallat.
Desenvolupament per partides, agrupades en captols, que contingui totes les descripcions tcniques necessries per a la seva especificaci i valoraci.
Valoraci aproximada de lexecuci material de lobra projectada per captols.

Quadre de preus agrupat per captols.
Resum per captols, amb expressi del valor final dexecuci i contracta.
Ha dincloure el pressupost del control de qualitat.
Pressupost de lEstudi de seguretat i salut.
ANNEX II
Documentaci del seguiment de lobra
En aquest annex es detalla, amb carcter indicatiu i
sens perjudici del que estableixin altres administracions
pbliques competents, el contingut de la documentaci
del seguiment de lexecuci de lobra, tant lexigida reglamentriament com la documentaci del control realitzat
al llarg de lobra.
II.1 Documentaci obligatria del seguiment de
lobra.
1. Les obres dedificaci han de disposar duna documentaci de seguiment que ha destar formada, almenys,
pel segent:
a) El Llibre dordres i assistncies, dacord amb el
que preveu el Decret 462/1971, d11 de mar.
b) El Llibre dincidncies en matria de seguretat i
salut, segons el Reial decret 1627/1997, de 24 doctubre.
c) El projecte i els seus annexos i modificacions
degudament autoritzats pel director dobra.
d) La llicncia dobres, lobertura del centre de treball i, si sescau, altres autoritzacions administratives; i
e) El certificat final de lobra dacord amb el Decret
462/1971, d11 de mar, del Ministeri de lHabitatge.
2. Al Llibre dordres i assistncies el director dobra i
el director de lexecuci de lobra han de consignar les
instruccions prpies de les seves funcions i obligacions
respectives.
3. El Llibre dincidncies sha de desenvolupar de
conformitat amb la legislaci especfica de seguretat i
salut. Hi tenen accs els agents que la legislaci esmentada determina.
4. Una vegada finalitzada lobra, el director de lobra
ha de dipositar la documentaci del seguiment al collegi
professional corresponent o, si sescau, a lAdministraci
pblica competent que nasseguri la conservaci i es
comprometi a emetre certificacions del seu contingut als
qui acreditin un inters legtim.
II.2 Documentaci del control de lobra.
1. El control de qualitat de les obres realitzat ha dincloure el control de recepci de productes i els controls de
lexecuci i de lobra acabada. Per a aix:
a) El director de lexecuci de lobra ha de recopilar
la documentaci del control realitzat i ha de verificar que
s conforme al que estableix el projecte, els seus annexos
i modificacions.
b) El constructor ha de recollir dels subministradors

de productes i ha de facilitar al director dobra i al director
de lexecuci de lobra la documentaci dels productes
assenyalada anteriorment, aix com les seves instruccions
ds i manteniment, i les garanties corresponents quan
sigui procedent; i
c) La documentaci de qualitat preparada pel constructor sobre cadascuna de les unitats dobra pot servir, si
aix ho autoritza el director de lexecuci de lobra, com a
part del control de qualitat de lobra.
2. Una vegada finalitzada lobra, el director de lexecuci de lobra ha de dipositar la documentaci del seguiment del control al collegi professional corresponent o, si
sescau, a lAdministraci pblica competent que nasseguri la tutela i es comprometi a emetre certificacions del
seu contingut als qui acreditin un inters legtim.
II.3 Certificat final dobra.
1. Al certificat final dobra, el director de lexecuci
de lobra ha de certificar haver dirigit lexecuci material
de les obres i controlat quantitativament i qualitativament
la construcci i la qualitat del que sha edificat dacord
amb el projecte, la documentaci tcnica que el desenvolupa i les normes de la bona construcci.
2. El director de lobra ha de certificar que ledificaci
ha estat realitzada sota la seva direcci, de conformitat
amb el projecte objecte de llicncia i la documentaci tcnica que el complementa, i que es troba disposada per a
la seva utilitzaci adequada dacord amb les instruccions
ds i manteniment.
3. Al certificat final dobra se li han dafegir com a
annexos els documents segents:
a) Descripci de les modificacions que, amb la conformitat del promotor, shagin introdut durant lobra, fent
constar la seva compatibilitat amb les condicions de la
llicncia; i
b) Relaci dels controls realitzats durant lexecuci
de lobra i els seus resultats.
ANNEX III
Terminologia
Als efectes daplicaci del CTE, els termes que apareixen a continuaci shan dutilitzar de conformitat amb el
significat i les condicions que sestableixen per a cadascun daquests.
Acci previsible: acci que ha de ser tinguda en
compte, segons la reglamentaci vigent.
Agents de ledificaci: totes les persones fsiques o

jurdiques que intervenen en el procs de ledificaci
segons estableix la LOE.
Benestar trmic: condicions interiors de temperatura,
humitat i velocitat de laire establertes reglamentriament
que es considera que produeixen una sensaci de benestar adequada i suficient als seus ocupants.
Tancament: element constructiu de ledifici que el
separa de lexterior, ja sigui aire, terreny o altres edificis.
Comportament estructural adequat: comportament
duna estructura i de les diferents parts que la formen,
que no suposa efectes indeguts.
Comportament dinmic inadmissible: nivell de vibracions o oscillacions duna estructura que no compleix el
que estableix la reglamentaci vigent.
Construcci: conjunt de les activitats per a la realitzaci fsica de lobra.
El terme cobreix la construcci in situ, per tamb la
fabricaci de parts en taller i el seu muntatge posterior in
situ.
Constructor: s lagent que assumeix, contractualment davant el promotor, el comproms dexecutar amb
mitjans humans i materials, propis o aliens, les obres o
part de les obres de conformitat amb el projecte i el contracte i seguint les instruccions del director dobra i del
director de lexecuci de lobra.
Demanda energtica: s lenergia necessria per mantenir a linterior de ledifici unes condicions de confort
definides reglamentriament en funci de ls de ledifici
i de la zona climtica en qu subiqui. Es compon de la
demanda energtica de calefacci i refrigeraci, corresponents als mesos de la temporada de calefacci i refrigeraci, respectivament.
Deformaci inadmissible: nivell de deformaci que
supera els lmits de deformaci admissibles establerts a
la reglamentaci vigent.
Degradaci inadmissible: nivell de degradaci que no
compleix les exigncies establertes a la reglamentaci
vigent.
Direcci facultativa: est constituda pel director
dobra i el director de lexecuci de lobra.
Director de lexecuci de lobra: s lagent que, formant part de la direcci facultativa, assumeix la funci
tcnica de dirigir lexecuci material de lobra i de controlar qualitativament i quantitativament la construcci i la
qualitat del que sha edificat.
Director dobra: s lagent que, formant part de la
direcci facultativa, dirigeix el desenvolupament de lobra
en els aspectes tcnics, esttics, urbanstics i mediambientals, de conformitat amb el projecte que la defineix, la
llicncia dedificaci i altres autoritzacions preceptives i
les condicions del contracte, per assegurar-ne ladequaci
al fi proposat.
Edifici: construcci fixa, feta amb materials resistents,
per a habitaci humana o per albergar altres usos.
Execuci de lobra: vegeu Construcci.
Elements estructurals: part duna estructura distingible fsicament. Per exemple: pilar, biga, llosa, sabata, etc.
Estructura: conjunt delements, connectats entre si, la
missi dels quals consisteix a resistir les accions previsibles i a proporcionar rigidesa.
Exigncies bsiques de qualitat dels edificis: caracterstiques genriques, funcionals i tcniques dels edificis
que permeten satisfer els requisits bsics de ledificaci.
Influncia:
a) Influncia qumica, fsica o biolgica que incideix
en una estructura, en les parts que la componen o en els
elements resistents no estructurals i que pot afectar de
manera desfavorable el seu comportament en servei i la
seva resistncia i estabilitat.
b) Causa [que no pertanyi a les categories de les
accions o de les esmentades a a)] defectes desfavorables
15
en el comportament en servei, o en la resistncia i estabilitat duna estructura, de les parts que la componen o dels
elements resistents no estructurals. Per exemple: imperfeccions geomtriques, defectes induts pels processos
de fabricaci o muntatge, errors humans, etc.
Influncia previsible: influncia que ha de ser tinguda
en compte, segons la reglamentaci vigent.
Llicncia municipal dobres: acte administratiu pel
qual lAjuntament competent autoritza lexecuci de lobra
projectada, una vegada comprovada la seva conformitat
amb la legalitat aplicable.
Manteniment: conjunt dactivitats destinades a conservar ledifici o les parts que el componen perqu, amb
una fiabilitat adequada, compleixin les exigncies establertes.
Manteniment previst: manteniment que, per a cada
edifici, consisteix en el compliment de les instruccions
ds i manteniment contingudes al Llibre de ledifici.
Marcatge CE: marcatge que han de portar els productes de construcci per a la seva lliure circulaci en el
territori dels estats membres de la Uni Europea i pasos
part de lEspai Econmic Europeu, de conformitat amb les
condicions establertes a la Directiva 89/106/CEE o altres
directives que els siguin aplicables.
Particions interiors: element constructiu de ledifici
que divideix el seu interior en recintes independents.
Poden ser verticals o horitzontals (sls i sostres).
Producte de construcci: el que es fabrica per a la seva
incorporaci permanent en una obra, incloent materials,
elements semielaborats, components i obres o part
dobres, tant acabades com en procs dexecuci.
Promotor: s lagent de ledificaci que decideix,
impulsa, programa i finana les obres dedificaci.
Projectista: s lagent que redacta el projecte per
encrrec del promotor i de conformitat amb la normativa
tcnica i urbanstica corresponent.
Projecte: s el conjunt de documents mitjanant els
quals es defineixen i determinen les exigncies tcniques
de les obres previstes a larticle 2 de la LOE i en qu es
justifiquen tcnicament les solucions proposades dacord
amb les especificacions requerides per la normativa tcnica aplicable.
Projecte bsic: fase del treball en qu es defineixen de
manera precisa les caracterstiques generals de lobra,
mitjanant ladopci i justificaci de solucions concretes.
El seu contingut s suficient per sollicitar, una vegada
obtingut el visat collegial preceptiu, la llicncia municipal
o altres autoritzacions administratives, per insuficient
per iniciar la construcci.
Projecte dexecuci: fase del treball en qu es desenvolupa el projecte bsic, amb la determinaci completa
de detalls i especificacions de tots els materials, elements,
sistemes constructius i equips i que defineix lobra totalment. El seu contingut ha de ser el necessari per a la realitzaci de les obres i ha de disposar del visat collegial
preceptiu i la llicncia corresponent.
Projectes parcials: els que desenvolupen o completen
el projecte en aspectes concrets referents a tecnologies
especfiques o installacions de ledifici i que defineixen
amb suficient detall per a la seva execuci les seves caracterstiques constructives. El seu contingut ha de ser el
necessari per a la realitzaci de les obres que shi preveuen i ha de disposar del visat collegial preceptiu.
Ponts trmics: part de lenvoltant trmic dun edifici on
la resistncia trmica normalment uniforme canvia significativament a causa de:
a) Penetracions completes o parcials en el tancament dun edifici de materials amb diferent conductivitat
trmica.
b) Un canvi en lespessor de la fbrica; o
c) Una diferncia entre les rees internes o externes,
com ara juntures entre parets, sls o sostres.
16
Recinte: espai de ledifici limitat per tancaments, particions o qualsevol altre element separador.
Recinte habitable: recinte interior destinat a ls de
persones la densitat docupaci i el temps destada del
qual exigeixen unes condicions acstiques, trmiques i
de salubritat adequades. Es consideren recintes habitables els segents:
a) Habitacions i estances (dormitoris, menjadors,
biblioteques, salons, etc.) en edificis residencials.
b) Aules, biblioteques, despatxos en edificis ds
docent.
c) Quirfans, habitacions, sales despera en edificis
ds sanitari.
d) Oficines, despatxos, sales de reuni en edificis
ds administratiu.
e) Cuines, banys, lavabos, passadissos i distribudors en edificis de qualsevol s.
f) Zones comunes de circulaci a linterior dels edificis.
g) Qualsevol altre amb un s assimilable als anteriors.
Es consideren recintes no habitables els no destinats
a ls permanent de persones o locupaci dels quals, pel
fet de ser ocasional o excepcional i de ser baix el temps
destada, noms justifica unes condicions de salubritat
adequades. En aquesta categoria sinclouen explcitament
com a no habitables els garatges, trasters, cambres tcniques i golfes no condicionats i les seves zones comunes.
Recinte protegit: recinte incls en la categoria de
recinte habitable per que t caracterstiques acstiques
ms restrictives que prevalen sobre les exigncies dels
recintes habitables convencionals. Es consideren en tot
cas recintes protegits els recintes habitables esmentats en
els pargrafs a), b), c) i d).
Requisits bsics de ledificaci: objectius derivats de
la demanda social de qualitat dels edificis i la consecuci
dels quals sha de procurar tant en el projecte com en la
seva construcci, manteniment i conservaci.
Residus ordinaris: part dels residus urbans generada
als edificis, amb excepci del segent:
a) Animals domstics morts, mobles i bns; i
b) Residus i runa procedents dobres menors de
construcci i reparaci domiciliria.
Resistncia al foc: capacitat dun element de construcci per mantenir durant un perode de temps determinat
la funci portant que li sigui exigible, aix com la integritat
i lallament trmic en els termes especificats en lassaig
normalitzat corresponent.
Risc: mesura de labast del perill que representa un
esdeveniment no desitjat per a les persones. Un risc sexpressa en termes de la probabilitat vinculada a les conseqncies dun esdeveniment no desitjat.
Soluci alternativa: qualsevol soluci que difereixi
totalment o parcialment de les establertes als DB.
Subministradors de productes: sn totes les persones
fsiques o jurdiques que proporcionen productes de
construcci a les obres: fabricants, encarregats de magatzem, importadors o venedors de productes de construcci.
s de ledifici: activitats que es realitzen en un edifici,
o determinades zones dun edifici, desprs de la seva
posada en servei.
s previst: s especfic per a qu es projecta i realitza
un edifici i que sha de reflectir documentalment. Ls previst es caracteritza per les activitats que shan de desenvolupar a ledifici i pel tipus dusuari.
Usuari: s lagent que, mitjanant qualsevol ttol, gaudeix del dret ds de ledifici de forma continuada. Est
obligat a fer-ne un s adequat de conformitat amb les instruccions ds i manteniment contingudes al Llibre de
ledifici.
Altres accepcions utilitzades:
a) Persona que habitualment entra a un edifici amb
la finalitat de realitzar una activitat determinada segons
ls previst.
b) La propietat o el seu representant, encara que no
entri habitualment a ledifici.
c) Persona que ocasionalment entra a un edifici amb
la finalitat de realitzar una activitat determinada dacord
amb ls previst. Per exemple: visitant, provedor, client,
etc.; o
d) Persones que no entren a ledifici, per que es
poden trobar, habitualment o ocasionalment, en la seva
zona dinfluncia. Per exemple: vens, transents, etc.
Document bsic
17
HE
Estalvi d'energia
HE 1
HE 2
HE 3
HE 4
HE 5
Limitaci de demanda energtica

Rendiment de les installacions trmiques
Eficincia energtica de les installacions d'illuminaci
Contribuci solar mnima d'aigua calenta sanitria
Contribuci fotovoltaica mnima d'energia elctrica
18
Document bsic HE Estalvi denergia
Introducci
I
Objecte
Aquest Document bsic (DB) t per objecte establir regles i procediments que permetin complir les
exigncies bsiques destalvi denergia. Les seccions daquest DB corresponen amb les exigncies
bsiques HE 1 a HE 5. Laplicaci correcta de cada secci suposa el compliment de lexigncia bsica corresponent. Laplicaci correcta del conjunt del DB suposa que se satisf el requisit bsic "estalvi
denergia".
Tant lobjectiu del requisit bsic "estalvi denergia" com les exigncies bsiques els estableix larticle
15 de la part I daquest CTE i sn els segents:
Article 15. Exigncies bsiques destalvi denergia (HE)
1. Lobjectiu del requisit bsic estalvi denergia consisteix a aconseguir un s racional de lenergia
necessria per a la utilitzaci dels edificis, reduint-ne a lmits sostenibles el consum, i aconseguir
igualment que una part daquest consum procedeixi de fonts denergia renovable com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i manteniment.
2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, utilitzar i mantenir de manera
que es compleixin les exigncies bsiques que estableixen els apartats segents.
3. El Document bsic DB HE Estalvi denergia especifica parmetres objectius i procediments el
compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic destalvi denergia.
15.1
Exigncia bsica HE 1: Limitaci de demanda energtica
Els edificis han de disposar dun envoltant amb unes caracterstiques que limiti adequadament la demanda energtica necessria per assolir el benestar trmic en funci del clima de la localitat, de ls
de ledifici i del rgim destiu i dhivern, aix com per les seves caracterstiques dallament i inrcia,
permeabilitat a laire i exposici a la radiaci solar, reduir el risc daparici dhumitats de condensaci
superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves caracterstiques i tractar adequadament els
ponts trmics per limitar les prdues o guanys de calor i evitar-hi problemes higrotrmics.
15.2
Exigncia bsica HE 2: Rendiment de les installacions trmiques
Els edificis han de disposar dinstallacions trmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar trmic dels ocupants, i sha de regular el rendiment daquestes i dels seus equips. Aquesta exigncia es deplega actualment en el vigent Reglament dinstallacions trmiques als edificis, RITE, i la
seva aplicaci ha de quedar definida en el projecte de ledifici.
15.3
Exigncia bsica HE 3: Eficincia energtica de les installacions dilluminaci
Els edificis han de disposar dinstallacions dilluminaci adequades a les necessitats dels usuaris i a
la vegada eficaces energticament, i disposar dun sistema de control que permeti ajustar lencesa a
locupaci real de la zona, aix com dun sistema de regulaci que optimitzi laprofitament de la llum
natural a les zones que reuneixin unes condicions determinades.
15.4
Exigncia bsica HE 4: Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria
Als edificis, amb previsi de demanda daigua calenta sanitria o de climatitzaci de piscina coberta,
en qu ho estableixi aquest CTE, una part de les necessitats energtiques trmiques derivades
daquesta demanda sha de cobrir mitjanant la incorporaci en aquests de sistemes de captaci,
emmagatzematge i utilitzaci denergia solar de baixa temperatura, adequada a la radiaci solar global del seu emplaament i a la demanda daigua calenta de ledifici. Els valors derivats daquesta exigncia bsica tenen la consideraci de mnims, sens perjudici de valors que puguin establir les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent les caracterstiques prpies de la
seva localitzaci i mbit territorial.
HE - i

15.5. Exigncia bsica HE 5: Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica

Als edificis que estableixi aquest CTE shan dincorporar sistemes de captaci i transformaci
denergia solar en energia elctrica mitjanant procediments fotovoltaics per a s propi o subministrament a la xarxa. Els valors derivats daquesta exigncia bsica tenen la consideraci de mnims,
sens perjudici de valors ms estrictes que puguin establir les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent les caracterstiques prpies de la seva localitzaci i mbit territorial.
II mbit daplicaci
Lmbit daplicaci en aquest DB sespecifica, per a cada secci de qu es compon, en els seus apartats respectius.
El contingut daquest DB es refereix nicament a les exigncies bsiques relacionades amb el requisit
bsic "estalvi denergia". Tamb shan de complir les exigncies bsiques de la resta de requisits
bsics, fet que es possibilita mitjanant laplicaci del DB corresponent a cadascun daquests.
III Criteris generals daplicaci

Es poden utilitzar altres solucions diferents de les que cont aquest DB; en aquest cas, sha de seguir
el procediment que estableix larticle 5 de la part I del CTE i sha de justificar en el projecte el compliment de les exigncies bsiques.
Les cites a normes equivalents a normes EN la referncia a les quals hagi estat publicada en el Diari
Oficial de la Uni Europea, en el marc de laplicaci de la Directiva 89/106/CEE, sobre productes de
construcci, o daltres directives, shan de relacionar amb la versi de la referncia esmentada.
IV Condicions particulars per al compliment del DB-HE

Laplicaci dels procediments daquest DB sha de portar a terme dacord amb les condicions particulars que estableix i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les condicions del projecte, les condicions en lexecuci de les obres i les condicions de ledifici que figuren en els articles 5, 6,
7 i 8 respectivament de la part I del CTE.
V Termes i definicions
Als efectes daplicaci daquest DB, els termes que figuren en lletra cursiva shan dutilitzar dacord
amb el significat i les condicions que sestableixen per a cadascun daquests, b als apndixs A de
cadascuna de les seccions daquest DB, b a lannex III de la part I daquest CTE, quan siguin termes
ds com en el conjunt del Codi.
HE - ii
19
20
ndex
SECCI HE 1 LIMITACI DE DEMANDA ENERGTICA
1 Generalitats
1.1 mbit daplicaci
1.2 Procediment de verificaci
2 Caracteritzaci i quantificaci de les exigncies
2.1 Demanda energtica
2.2 Condensacions
2.3 Permeabilitat a laire
3 Clcul i dimensionament
3.1 Dades prvies
3.2 Opci simplificada
3.3 Opci general
4 Productes de construcci
4.1 Caracterstiques exigibles als productes
4.2 Caracterstiques exigibles als tancaments i particions interiors de lenvoltant trmic
4.3 Control de recepci a lobra de productes
5 Construcci
5.1 Execuci
5.2 Control de lexecuci de lobra
5.3 Control de lobra acabada
Apndix A Terminologia
Apndix B Notacions i unitats
Apndix C Normes de referncia
Apndix D Zones climtiques
Apndix E Clcul dels parmetres caracterstics de la demanda
Apndix F Resistncia trmica total dun element dedificaci constitut per capes homognies i
heterognies
Apndix G Condensacions
Apndix H Fitxes justificatives de lopci simplificada
SECCI HE 2 RENDIMENT DE LES INSTALLACIONS TRMIQUES

Lexigncia bsica HE 2 es desplega en el Reglament dinstallacions trmiques als edificis (RITE)
vigent.
HE-iii

SECCI HE 3 EFICINCIA ENERGTICA DE LES INSTALLACIONS DILLUMINACI

1 Generalitats
1.1 mbit daplicaci
1.3 Documentaci justificativa
2.1 Valor deficincia energtica de la installaci
2.2 Sistemes de control i regulaci
3.1 Dades prvies
3.2 Mtode de clcul
4.1 Equipaments
4.2 Control de recepci a lobra dels productes
5 Manteniment i conservaci
Apndix B Normes de referncia
SECCI HE 4 CONTRIBUCI SOLAR MNIMA DAIGUA CALENTA SANITRIA

1 Generalitats
1.1 mbit daplicaci
2.1 Contribuci solar mnima
3.1 Dades prvies
3.2 Condicions generals de la installaci
3.3 Criteris generals de clcul
3.4 Components
3.5 Clcul de les prdues per orientaci i inclinaci
3.6 Clcul de prdues de radiaci solar per ombres
4 Manteniment
4.1 Pla de vigilncia
4.2 Pla de manteniment
Apndix B Taules de referncia
HE-iv
21
22

SECCI HE 5 CONTRIBUCI FOTOVOLTAICA MNIMA DENERGIA ELCTRICA

1 Generalitats
1.1 mbit daplicaci
2.1 Potncia elctrica mnima
2.2 Determinaci de la potncia que sha dinstallar
3.1 Zones climtiques
3.4 Clcul de les prdues de radiaci solar per ombres
4 Manteniment
4.2 Pla de manteniment preventiu
HE-v

Document bsic HE Estalvi d'energia
Secci HE 1
Limitaci de demanda energtica
1 Generalitats
1.1. mbit daplicaci
1
Aquesta secci s aplicable a:

a) edificis de nova construcci;
b) modificacions, reformes o rehabilitacions dedificis existents amb una superfcie til superior
a 1.000 m2 on es renovi ms del 25% del total dels tancaments.
Sexclouen del camp daplicaci:
a) les edificacions que per les seves caracterstiques dutilitzaci hagin de quedar obertes;
b) edificis i monuments protegits oficialment perqu sn part dun entorn declarat o per ra del
seu particular valor arquitectnic o histric, quan el compliment daquestes exigncies pugui
alterar-ne de manera inacceptable el carcter o aspecte;
c) edificis utilitzats com a llocs de culte i per a activitats religioses;
d) construccions provisionals amb un termini previst dutilitzaci igual o inferior a dos anys;
e) installacions industrials, tallers i edificis agrcoles no residencials;
f)
edificis allats amb una superfcie til total inferior a 50 m2.

1
Per a laplicaci correcta daquesta secci shan de realitzar les verificacions segents:
a) en el projecte sha doptar per un dels dos procediments alternatius de comprovaci segents:
i)
opci simplificada, basada en el control indirecte de la demanda energtica dels edificis mitjanant la limitaci dels parmetres caracterstics dels tancaments i particions
interiors que componen el seu envoltant trmic. La comprovaci es realitza a travs de
la comparaci dels valors obtinguts en el clcul amb els valors lmit permesos. Aquesta opci es pot aplicar a obres dedificaci de nova construcci que compleixin els requisits que especifica lapartat 3.2.1.2 i a obres de rehabilitaci dedificis existents;
ii)
opci general, basada en lavaluaci de la demanda energtica dels edificis mitjanant la comparaci daquesta amb la corresponent a un edifici de referncia que defineix lopci prpia. Aquesta opci es pot aplicar a tots els edificis que compleixin els
requisits que especifica el punt 3.3.1.2.
En totes dues opcions es limita la presncia de condensacions a la superfcie i a linterior
dels tancaments i es limiten les prdues energtiques degudes a les infiltracions daire, per
a unes condicions normals dutilitzaci dels edificis.
b) durant la construcci dels edificis shan de comprovar les indicacions que descriu lapartat 5.
HE 1 - 1
23
24

2.1 Demanda energtica
1
La demanda energtica dels edificis es limita en funci del clima de la localitat en qu subiquen,
segons la zonificaci climtica que estableix lapartat 3.1.1, i de la crrega interna en els seus
espais segons lapartat 3.1.2.
La demanda energtica ha de ser inferior a la corresponent a un edifici en el qual els parmetres
caracterstics dels tancaments i particions interiors que componen el seu envoltant trmic siguin
els valors lmit que estableixen les taules 2.2.
Els parmetres caracterstics que defineixen lenvoltant trmic sagrupen en els tipus segents:
a) transmitncia trmica de murs de faana UM;
b) transmitncia trmica de cobertes UC;
c) transmitncia trmica de terres US;
d) transmitncia trmica de tancaments en contacte amb el terreny UT;
e) transmitncia trmica de buits UH;
f)
factor solar modificat de buits FH;
g) factor solar modificat de lluernes FL;
h) transmitncia trmica de parets mitgeres UMD.
Per evitar descompensacions entre la qualitat trmica de diferents espais, cadascun dels tancaments i particions interiors de lenvoltant trmic ha de tenir una transmitncia no superior als valors que indica la taula 2.1 en funci de la zona climtica en qu subiqui ledifici.
Taula 2.1 Transmitncia trmica mxima de tancaments i particions interiors de lenvoltant trmic
U en W/m K
Tancaments i particions interiors
ZONES
A
ZONES
B
ZONES
C
ZONES
D
ZONES
E
Murs de faana, particions interiors en contacte amb espais no habitables, primer metre del permetre de terres
(1)
recolzats sobre el terreny i primer metre de murs en
contacte amb el terreny
Terres
1,22
1,07
0,95
0,86
0,74
0,69
0,68
0,65
0,64
0,62
Cobertes
0,65
0,59
0,53
0,49
0,46
(2)
5,70
5,70
4,40
3,50
3,10
Parets mitgeres
1,22
1,07
1,00
1,00
1,00
Vidres i marcs
(1)
(2)
Shi inclouen les lloses o soleres enterrades a una profunditat no superior a 0,5 m.
Les transmitncies trmiques de vidres i marcs shan de comparar separadament.
En edificis dhabitatges, les particions interiors que limiten les unitats ds amb sistema de calefacci previst al projecte, amb les zones comunes de ledifici no calefactades, han de tenir cadascuna una transmitncia no superior a 1,2 W/m2K.
HE 1 - 2
25
Taules 2.2 Valors lmit dels parmetres caracterstics mitjans
ZONA CLIMTICA A3
Transmitncia lmit de murs de faana i

tancaments en contacte amb el terreny
Transmitncia lmit de terres
Transmitncia lmit de cobertes
Factor solar modificat lmit de lluernes
(1)
Transmitncia lmit de buits
UMlim: 0,94 W/m2 K

USlim: 0,53 W/m2 K
UClim: 0,50 W/m2 K
FLlim: 0,29
UHlim W/m K
Factor solar modificat lmit de buits FHlim

Crrega interna baixa
Crrega interna alta
% de superfcie
de buits
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
5,7
4,7 (5,6)
4,1 (4,6)
3,8 (4,1)
3,5 (3,8)
3,4 (3,6)
5,7
5,7
5,5 (5,7)
5,2 (5,5)
5,0 (5,2)
4,8 (4,9)
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
0,57
0,50
0,60
0,54
0,60
0,48
0,41
0,36
0,57
0,51
0,51
0,44
0,39
ZONA CLIMTICA A4
UMlim: 0,94 W/m2K

USlim: 0,53 W/m2K
UClim: 0,50 W/m2K
FLlim: 0,29
Transmitncia lmit de buits(1) UHlim W/m2K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
5,7
4,7 (5,6)
4,1 (4,6)
3,8 (4,1)
3,5 (3,8)
3,4 (3,6)
5,7
5,7
5,5 (5,7)
5,2 (5,5)
5,0 (5,2)
4,8 (4,9)
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
5,7
0,57
0,47
0,40
0,55
0,58
0,48
0,42
0,56
0,43
0,35
0,30
0,59
0,49
0,42
0,57
0,44
0,37
0,32
(1)
En els casos en qu la transmitncia mitjana dels murs de faana UMm, que defineix lapartat 3.2.2.1, sigui inferior a 0,67
2
W/m K es pot prendre el valor dUHlim indicat entre parntesis per a les zones climtiques A3 i A4.
HE 1 - 3
26
ZONA CLIMTICA B3
(1)
UMlim: 0,82 W/m2K

USlim: 0,52 W/m2K
UClim: 0,45 W/m2K
FLlim: 0,30
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
5,4 (5,7)
3,8 (4,7)
3,3 (3,8)
3,0 (3,3)
2,8 (3,0)
2,7 (2,8)
5,7
4,9 (5,7)
4,3 (4,7)
4,0 (4,2)
3,7 (3,9)
3,6 (3,7)
5,7
5,7
5,7
5,6 (5,7)
5,4 (5,5)
5,2 (5,3)
5,7
5,7
5,7
5,6 (5,7)
5,4 (5,5)
5,2 (5,3)
0,53
0,46
0,59
0,52
0,57
0,45
0,38
0,33
0,57
0,51
0,50
0,43
0,38
ZONA CLIMTICA B4
UMlim: 0,82 W/m2K

USlim: 0,52 W/m2K
UClim: 0,45 W/m2K
FLlim: 0,28
Transmitncia lmit de buits(1) UHlim W/m2K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
5,4 (5,7)
3,8 (4,7)
3,3 (3,8)
3,0 (3,3)
2,8 (3,0)
2,7 (2,8)
5,7
4,9 (5,7)
4,3 (4,7)
4,0 (4,2)
3,7 (3,9)
3,6 (3,7)
5,7
5,7
5,7
5,6 (5,7)
5,4 (5,5)
5,2 (5,3)
5,7
5,7
5,7
5,6 (5,7)
5,4 (5,5)
5,2 (5,3)
0,55
0,45
0,39
0,55
0,58
0,48
0,41
0,55
0,42
0,34
0,29
0,59
0,49
0,42
0,57
0,44
0,36
0,31
(1)
2
W/m K es pot prendre el valor dUHlim indicat entre parntesis per a les zones climtiques B3 i B4.
HE 1 - 4
27
ZONA CLIMTICA C1
(1)
UMlim: 0,73 W/m2K

USlim: 0,50 W/m2K
UClim: 0,41 W/m2K
FLlim: 0,37
2
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
4,4
3,4 (4,2)
2,9 (3,3)
2,6 (2,9)
2,4 (2,6)
2,2 (2,4)
4,4
3,9 (4,4)
3,3 (3,8)
3,0 (3,3)
2,8 (3,0)
2,7 (2,8)
4,4
4,4
4,3 (4,4)
3,9 (4,1)
3,6 (3,8)
3,5 (3,6)
4,4
4,4
4,3 (4,4)
3,9 (4,1)
3,6 (3,8)
3,5 (3,6)
0,56
0,47
0,42
0,60
0,52
0,46
ZONA CLIMTICA C2
(1)
UMlim: 0,73 W/m2K

USlim: 0,50 W/m2K
UClim: 0,41 W/m2K
FLlim: 0,32
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
4,4
3,4 (4,2)
2,9 (3,3)
2,6 (2,9)
2,4 (2,6)
2,2 (2,4)
4,4
3,9 (4,4)
3,3 (3,8)
3,0 (3,3)
2,8 (3,0)
2,7 (2,8)
4,4
4,4
4,3 (4,4)
3,9 (4,1)
3,6 (3,8)
3,5 (3,6)
4,4
4,4
4,3 (4,4)
3,9 (4,1)
3,6 (3,8)
3,5 (3,6)
0,59
0,51
0,55
0,60
0,47
0,40
0,35
0,58
0,52
0,51
0,43
0,38
(1)
2
W/m K es pot prendre el valor dUHlim indicat entre parntesis per a les zones climtiques C1, C2, C3 i C4.
HE 1 - 5
28
ZONA CLIMTICA C3
(1)
UMlim: 0,73 W/m2 K

USlim: 0,50 W/m2 K
UClim: 0,41 W/m2 K
FLlim: 0,28
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
4,4
3,4 (4,2)
2,9 (3,3)
2,6 (2,9)
2,4 (2,6)
2,2 (2,4)
4,4
3,9 (4,4)
3,3 (3,8)
3,0 (3,3)
2,8 (3,0)
2,7 (2,8)
4,4
4,4
4,3 (4,4)
3,9 (4,1)
3,6 (3,8)
3,5 (3,6)
4,4
4,4
4,3 (4,4)
3,9 (4,1)
3,6 (3,8)
3,5 (3,6)
0,51
0,43
0,54
0,47
0,55
0,43
0,35
0,31
0,52
0,46
0,59
0,46
0,39
0,34
ZONA CLIMTICA C4
(1)
UMlim: 0,73 W/m2 K

USlim: 0,50 W/m2 K
UClim: 0,41 W/m2 K
FLlim: 0,27
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
4,4
3,4 (4,2)
2,9 (3,3)
2,6 (2,9)
2,4 (2,6)
2,2 (2,4)
4,4
3,9 (4,4)
3,3 (3,8)
3,0 (3,3)
2,8 (3,0)
2,7 (2,8)
4,4
4,4
4,3 (4,4)
3,9 (4,1)
3,6 (3,8)
3,5 (3,6)
4,4
4,4
4,3 (4,4)
3,9 (4,1)
3,6 (3,8)
3,5 (3,6)
0,54
0,47
0,38
0,53
0,56
0,46
0,39
0,54
0,41
0,34
0,29
0,57
0,47
0,40
0,56
0,43
0,35
0,30
(1)
2
W/m K es pot prendre el valor dUHlim indicat entre parntesis per a les zones climtiques C1, C2, C3 i C4.
HE 1 - 6
29
ZONA CLIMTICA D1
(1)
UMlim: 0,66 W/m2 K

USlim: 0,49 W/m2 K
UClim: 0,38 W/m2 K
FLlim: 0,36
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
3,5
3,0 (3,5)
2,5 (2,9)
2,2 (2,5)
2,1 (2,2)
1,9 (2,1)
3,5
3,5
2,9 (3,3)
2,6 (2,9)
2,5 (2,6)
2,3 (2,4)
3,5
3,5
3,5
3,4 (3,5)
3,2 (3,4)
3,0 (3,1)
3,5
3,5
3,5
3,4 (3,5)
3,2 (3,4)
3,0 (3,1)
0,54
0,45
0,40
0,57
0,58
0,49
0,44
ZONA CLIMTICA D2
(1)
UMlim: 0,66 W/m2 K

USlim: 0,49 W/m2 K
UClim: 0,38 W/m2 K
FLlim: 0,31
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
3,5
3,0 (3,5)
2,5 (2,9)
2,2 (2,5)
2,1 (2,2)
1,9 (2,1)
3,5
3,5
2,9 (3,3)
2,6 (2,9)
2,5 (2,6)
2,3 (2,4)
3,5
3,5
3,5
3,4 (3,5)
3,2 (3,4)
3,0 (3,1)
3,5
3,5
3,5
3,4 (3,5)
3,2 (3,4)
3,0 (3,1)
0,49
0,61
0,53
0,58
0,46
0,38
0,33
0,54
0,48
0,61
0,49
0,41
0,36
ZONA CLIMTICA D3
(1)
UMlim: 0,66 W/m2 K

USlim: 0,49 W/m2 K
UClim: 0,38 W/m2 K
FLlim: 0,28
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
3,5
3,0 (3,5)
2,5 (2,9)
2,2 (2,5)
2,1 (2,2)
1,9 (2,1)
3,5
3,5
2,9 (3,3)
2,6 (2,9)
2,5 (2,6)
2,3 (2,4)
3,5
3,5
3,5
3,4 (3,5)
3,2 (3,4)
3,0 (3,1)
3,5
3,5
3,5
3,4 (3,5)
3,2 (3,4)
3,0 (3,1)
0,50
0,42
0,61
0,53
0,46
0,54
0,42
0,35
0,30
0,58
0,49
0,43
0,57
0,45
0,37
0,32
(1)
2
W/m K es pot prendre el valor dUHlim indicat entre parntesis per a les zones climtiques D1, D2 i D3.
HE 1 - 7
30
ZONA CLIMTICA E1
(1)
UMlim: 0,57 W/m2 K

USlim: 0,48 W/m2 K
UClim: 0,35 W/m2 K
FLlim: 0,36
UHlim W/m K

% de superfcie
de buits
de 0 a 10
d11 a 20
de 21 a 30
de 31 a 40
de 41 a 50
de 51 a 60
Crrega interna alta
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
SE/SO
3,1
3,1
2,6 (2,9)
2,2 (2,4)
2,0 (2,2)
1,9 (2,0)
3,1
3,1
3,0 (3,1)
2,7 (2,8)
2,4 (2,6)
2,3 (2,4)
3,1
3,1
3,1
3,1
3,1
3,0 (3,1)
3,1
3,1
3,1
3,1
3,1
3,0 (3,1)
0,54
0,45
0,40
0,60
0,54
0,56
0,49
0,43
(1)
2
W/m K es pot prendre el valor dUHlim indicat entre parntesis per a la zona climtica E1.
HE 1 - 8

2.2 Condensacions
1
Les condensacions superficials en els tancaments i particions interiors que componen lenvoltant
trmic de ledifici shan de limitar de manera que seviti la formaci de floridures a la superfcie interior. Per a aix, a les superfcies interiors dels tancaments que puguin absorbir aigua o susceptibles de degradar-se, i especialment en els ponts trmics daquests, la humitat relativa mitjana
mensual a la superfcie esmentada ha de ser inferior al 80%.
Les condensacions intersticials que es produeixin en els tancaments i particions interiors que
componen lenvoltant trmic de ledifici no poden produir una minva significativa en les seves
prestacions trmiques ni suposar un risc de degradaci o prdua de la seva vida til. A ms, la
mxima condensaci acumulada en cada perode anual no pot ser superior a la quantitat
devaporaci possible en el mateix perode.
2.3 Permeabilitat a laire

1
2
La fusteria i tancaments metllics dels buits (finestres i portes) i lluernes dels tancaments es
caracteritzen per la seva permeabilitat a laire.
La permeabilitat de la fusteria i tancaments metllics dels buits i lluernes dels tancaments que
limiten els espais habitables dels edificis amb lambient exterior es limita en funci del clima de la
localitat en qu subiquen, segons la zonificaci climtica que estableix lapartat 3.1.1.
La permeabilitat a laire de la fusteria i tancaments metllics, mesurada amb una sobrepressi
de 100 Pa, ha de tenir uns valors inferiors als segents:
a) per a les zones climtiques A i B:
50 m3/h m2;
b) per a les zones climtiques C, D i E: 27 m3/h m2.
3.1 Dades prvies
3.1.1 Zonificaci climtica
1
Per a la limitaci de la demanda energtica sestableixen 12 zones climtiques identificades

mitjanant una lletra, corresponent a la divisi dhivern, i un nmero, corresponent a la divisi
destiu. En general, la zona climtica on subiquen els edificis es determina a partir dels valors
tabulats. En localitats que no siguin capitals de provncia i que disposin de registres climtics
contrastats es poden emprar, amb justificaci prvia, zones climtiques especfiques.
El procediment per a la determinaci de la zonificaci climtica el recull lapndix D.
3.1.2 Classificaci dels espais

1
2
Els espais interiors dels edificis es classifiquen en espais habitables i espais no habitables.
Als efectes de clcul de la demanda energtica, els espais habitables es classifiquen en funci
de la quantitat de calor dissipada al seu interior, a causa de lactivitat realitzada i del perode
dutilitzaci de cada espai, en les categories segents:
a) espais amb crrega interna baixa: espais en qu es dissipa poca calor.
Sn els espais destinats principalment a residir-hi, amb carcter eventual o permanent. En
aquesta categoria sinclouen tots els espais dedificis dhabitatges i les zones o espais
dedificis assimilables a aquests en s i dimensi, com ara habitacions dhotel, habitacions
dhospitals i sales destar, aix com les seves zones de circulaci vinculades.
b) espais amb crrega interna alta: espais en els quals es genera gran quantitat de calor a
causa de la seva ocupaci, illuminaci o equips existents. Sn els espais no inclosos a la
definici despais amb baixa crrega interna. El conjunt daquests espais forma la zona
dalta crrega interna de ledifici.
HE 1 - 9
31
32
Als efectes de comprovaci de la limitaci de condensacions en els tancaments, els espais habitables es caracteritzen per lexcs dhumitat interior. En absncia de dades ms precises i
dacord amb la classificaci que expressa la norma EN ISO 13788: 2002 sestableixen les categories segents:
a) espais de classe dhigrometria 5: espais en qu es prevegi una gran producci dhumitat,
com ara bugaderies i piscines;
b) espais de classe dhigrometria 4: espais en qu es prevegi una alta producci dhumitat,
com ara cuines industrials, restaurants, pavellons esportius, dutxes collectives o altres ds
similar;
c) espais de classe dhigrometria 3 o inferior: espais en qu no es prevegi una alta producci
dhumitat. Sinclouen en aquesta categoria tots els espais dedificis residencials i la resta
dels espais no indicats anteriorment.
3.1.3 Definici de lenvoltant trmic de ledifici i classificaci dels seus components

1
Lenvoltant trmic de ledifici, tal com mostra la figura 3.2, est format per tots els tancaments
que limiten espais habitables amb lambient exterior (aire o terreny o un altre edifici) i per totes
les particions interiors que limiten els espais habitables amb els espais no habitables que alhora
estiguin en contacte amb lambient exterior.
Els tancaments i particions interiors dels espais habitables es classifiquen segons la seva situaci en les categories segents:
a) cobertes: comprenen els tancaments superiors en contacte amb laire la inclinaci dels
quals sigui inferior a 60 respecte de lhoritzontal;
b) terres: comprenen els tancaments inferiors horitzontals o lleugerament inclinats que estiguin
en contacte amb laire, amb el terreny o amb un espai no habitable;
c) faanes: comprenen els tancaments exteriors en contacte amb laire la inclinaci dels quals
sigui superior a 60 respecte de lhoritzontal. Sagrupen en 6 orientacions segons els sectors angulars que cont la figura 3.1. Lorientaci duna faana es caracteritza mitjanant
langle que s el format pel nord geogrfic i la normal exterior de la faana, mesurat en
sentit horari;
d) parets mitgeres: comprenen els tancaments que tenen lmit amb altres edificis ja construts
o que es construeixin a la vegada i que formin una divisi comuna. Si ledifici es construeix
posteriorment, el tancament es considera, a efectes trmics, una faana;
e) tancaments en contacte amb el terreny: comprenen els tancaments diferents dels anteriors
que estan en contacte amb el terreny;
f)
particions interiors: comprenen els elements constructius horitzontals o verticals que separen linterior de ledifici en diferents recintes.
Figura 3.1. Orientacions de les faanes
HE 1 - 10
Nord
< 60; 0 300;
Est
60 0 <111
Sud-est
111 0 <162
Sud
162 0 <198
Sud-oest
198 0 <249
Oest
249 0 <300

Els tancaments dels espais habitables es classifiquen segons el seu comportament trmic diferent i el clcul dels seus parmetres caracterstics en les categories segents:
a) tancaments en contacte amb laire:
i)
part opaca, constituda per murs de faana, cobertes, terres en contacte amb laire i
els ponts trmics integrats;
ii)
part semitransparent, constituda per buits (finestres i portes) de faana i lluernes de
cobertes.
b) tancaments en contacte amb el terreny, classificats segons els tipus segents:
i)
terres en contacte amb el terreny;
ii)
murs en contacte amb el terreny;
iii) cobertes enterrades.
c) particions interiors en contacte amb espais no habitables, classificats segons els tipus segents:
i)
particions interiors en contacte amb qualsevol espai no habitable (excepte cambres
sanitries);
ii)
terres en contacte amb cambres sanitries.
3.2 Opci simplificada

3.2.1 Aplicaci de lopci
3.2.1.1
1
Lobjecte de lopci simplificada s:

a) limitar la demanda energtica dels edificis, duna manera indirecta, mitjanant lestabliment
de determinats valors lmit dels parmetres de transmitncia trmica U i del factor solar
modificat F dels components de lenvoltant trmic;
b) limitar la presncia de condensacions a la superfcie i a linterior dels tancaments per a les
condicions ambientals que estableix aquest Document bsic;
c) limitar les infiltracions daire en els buits i lluernes;
d) limitar als edificis dhabitatges la transmissi de calor entre les unitats ds calefactades i
les zones comunes no calefactades.
3.2.1.2
2
3
4
Aplicabilitat
Es pot utilitzar lopci simplificada quan es compleixin simultniament les condicions segents:
a) que el percentatge de buits a cada faana sigui inferior al 60% de la seva superfcie;
b) que el percentatge de lluernes sigui inferior al 5% de la superfcie total de la coberta.
Com a excepci, sadmeten percentatges de buits superiors al 60% a les faanes les rees de
les quals suposin un percentatge inferior al 10% de lrea total de les faanes de ledifici.
Queden exclosos els edificis els tancaments dels quals estiguin formats per solucions constructives no convencionals com ara murs Trombe, murs parietodinmics, hivernacles adossats, etc.
En el cas dobres de rehabilitaci, shan daplicar als nous tancaments els criteris que estableix
aquesta opci.
3.2.1.3
Objecte
Tancaments i particions interiors objecte de lopci
Sn objecte daquesta opci simplificada els tancaments i particions interiors que componen
lenvoltant trmic de ledifici i que defineix lapartat 3.1.3.
Als efectes de limitaci de la demanda, sinclouen en la consideraci anterior noms els ponts
trmics la superfcie dels quals sigui superior a 0,5 m2 i que estiguin integrats a les faanes, com
ara pilars, contorns de buits i caixes de persiana.
No sinclouen en la consideraci anterior les portes el percentatge de superfcie semitransparent
de les quals sigui inferior al 50%.
HE 1 - 11
33
34
3.2.1.4
1
El procediment aplicable mitjanant lopci simplificada s el segent:

a) determinaci de la zona climtica segons lapartat 3.1.1;
b) classificaci dels espais de ledifici segons lapartat 3.1.2;
c) definici de lenvoltant trmic i tancaments objecte segons lapartat 3.2.1.3;
d) comprovaci del compliment de les limitacions de permeabilitat a laire que estableix
lapartat 2.3 de la fusteria i tancaments metllics dels buits i lluernes de lenvoltant trmic;
e) clcul dels parmetres caracterstics dels diferents components dels tancaments i particions
interiors segons lapndix E;
f)
limitaci de la demanda energtica:
i)
comprovaci que cadascuna de les transmitncies trmiques dels tancaments i particions interiors que formen lenvoltant trmic s inferior al valor mxim que indica la
taula 2.1;
ii)
clcul de la mitjana dels diferents parmetres caracterstics per a la zona amb baixa
crrega interna i la zona dalta crrega interna de ledifici segons lapartat 3.2.2.1;
iii) comprovaci que els parmetres caracterstics mitjans de la zona de baixa crrega interna i la zona dalta crrega interna sn inferiors als valors lmit de les taules 2.2, tal
com descriu lapartat 3.2.2.2;
iv) en edificis dhabitatge, limitaci de la transmitncia trmica de les particions interiors
que separen les unitats ds amb les zones comunes de ledifici, segons lapartat 2.1;
g) control de les condensacions intersticials i superficials segons lapartat 3.2.3.
3.2.1.5
Conformitat amb lopci
Documentaci justificativa
A la memria del projecte sha de justificar el compliment de les condicions que estableix aquesta secci mitjanant les fitxes justificatives del clcul dels parmetres caracterstics mitjans i els
formularis de conformitat que figuren a lapndix H per a la zona habitable de baixa crrega interna i la dalta crrega interna de ledifici.
3.2.2 Comprovaci de la limitaci de la demanda energtica

3.2.2.1
1
Parmetres caracterstics mitjans
Tant per a les zones de baixa crrega interna com per a la zones dalta crrega interna dels edificis, sha de calcular el valor dels parmetres caracterstics dels tancaments i particions interiors
tal com descriu lapndix E i shan dagrupar en les categories que descriu lapartat 3.1.3.
Per a cada categoria sha de determinar la mitjana dels parmetres caracterstics U i F, que
sobt ponderant els parmetres corresponents a cada tancament segons la seva fracci drea
amb relaci a lrea total de la categoria a la qual pertany.
Sobtenen daquesta manera els valors segents:
a) transmitncia mitjana de cobertes UCm, incloent en la mitjana la transmitncia de les lluernes UL i els ponts trmics integrats a la coberta UPC;
b) transmitncia mitjana de terres USm;
c) transmitncia mitjana de murs de faana per a cada orientaci UMm, incloent en la mitjana
els ponts trmics integrats a la faana com ara contorn de buits UPF1, pilars en faana UPF2 i
de caixes de persianes UPF3, o altres;
d) transmitncia mitjana de tancaments en contacte amb el terreny UTm;
e) transmitncia mitjana de buits de faanes UHm per a cada orientaci;
f)
factor solar modificat mitj de buits de faanes FHm per a cada orientaci;
g) factor solar modificat mitj de lluernes de cobertes FHm.
Les rees dels tancaments es consideren a partir de les dimensions preses des de linterior de
ledifici.
HE 1 - 12

3.2.2.2
1
Valors lmit dels parmetres caracterstics mitjans
Tant per a les zones de baixa crrega interna com per a la zones dalta crrega interna dels edificis, els parmetres caracterstics mitjans dels tancaments i particions interiors que limiten els
espais habitables han de ser inferiors als valors lmit que indiquen les taules 2.2 en funci de la
zona climtica en qu es trobi ledifici, de la manera segent:
a) la transmitncia mitjana de murs de faana UMm per a cada orientaci i la transmitncia mitjana de tancaments en contacte amb el terreny UTm han de ser inferiors a la transmitncia
lmit de murs UMlim;
b) la transmitncia mitjana de terres USm ha de ser inferior a la transmitncia lmit de terres USlim;
c)
2
3
la transmitncia mitjana de cobertes UCm ha de ser inferior a la transmitncia lmit de cobertes UClim;
d) el factor solar modificat mitj de lluernes FLm ha de ser inferior al factor solar modificat lmit
de lluernes FLlim.
e) la transmitncia mitjana de buits UHm en funci del percentatge de buits i de la transmitncia
mitjana de murs de faana UMm ha de ser inferior, per a cada orientaci, a la transmitncia
lmit de buits UHlim;
f)
el factor solar modificat mitj de buits FHm en funci del percentatge de buits i de la zona de
ledifici de la qual es tracti (de baixa crrega interna o dalta crrega interna) ha de ser inferior, per a cada orientaci de faana, al factor solar modificat lmit de buits FHlim.
La figura 3.2 i la taula 3.1 resumeixen aquesta verificaci.
En cas que en una determinada faana el percentatge de buits sigui superior al 60% de la seva
superfcie i suposi una rea inferior al 10% de lrea total de les faanes de ledifici, la transmitncia mitjana de la faana esmentada UF (incloent-hi part opaca i buits) ha de ser inferior a la
transmitncia mitjana que resulti si el percentatge s del 60%.
Figura 3.2 Esquema de lenvoltant trmic dun edifici
HE 1 - 13
35
36
Taula 3.1 Sntesi del procediment de comparaci amb els valors lmit
Tancaments i
particions
interiors
Components
COBERTES
Parmetres
caracterstics
C1
En contacte amb laire
UC1
C2
En contacte amb un
espai no habitable
UC2
PC
Pont trmic (Contorn de

lluerna>0,5 m2)
UPC
Parmetres caracterstics mitjans
Comparaci
amb els
valors lmit
UCmUClim
UL
A U + A
A + A
FL
FLm =
UCm =
UC +
PC
AC +
Lluernes
PC
PC
UL
A F
A
F
FLmFLlim
M1
Mur en contacte amb

laire
UM1
M2
Mur en contacte amb

espais no habitables
UM2
PF1
Pont trmic (contorn de

buits > 0,5 m2)
UPF1
PF2
Pont trmic (pilars en

faana > 0,5 m2)
UPF2
PF3
Pont trmic (caixes de

persiana > 0,5 m2)
UPF3
UMm =
A U + A
A + A
M
PF
PF
UPF
UMmUMlim
FAANES
A U
A
A F
=
A
UHm =
UH
UHmUHlim
Buits
FHm
FH
TERRES
S1
Recolzats sobre el
terreny
US1
S2
En contacte amb espais

no habitables
US2
UHm =
A U
A
S
FHmFHlim
USmUSlim
TANCAMENTS
EN CONTACTE
AMB EL
TERRENY
S3
En contacte amb laire

exterior
US3
T1
Murs en contacte amb el

terreny
UT1
T2
Cobertes enterrades
UT2
A U
A
T
T3
NOTES:
U Tm =
Terres a una profunditat

superior a 0,5 m
UTmUMlim
UT3
El clcul es realitza per a la zona de baixa crrega interna i per a la zona dalta crrega interna dels edificis.
La taula no s exhaustiva pel que fa als components dels tancaments i particions interiors.
HE 1 - 15
37
3.2.3 Comprovaci de la limitaci de condensacions

3.2.3.1 Condensacions superficials
1
La comprovaci de la limitaci de condensacions superficials es basa en la comparaci del factor

de temperatura de la superfcie interior fRsi i el factor de temperatura de la superfcie interior mnim fRsi,min per a les condicions interiors i exteriors corresponents al mes de gener i que especifica
lapartat G.1 daquesta secci.
Per a la comprovaci de la limitaci de condensacions superficials en els tancaments i ponts
trmics sha de comprovar que el factor de temperatura de la superfcie interior s superior al
factor de temperatura de la superfcie interior mnim. Aquest factor es pot obtenir a partir de la
taula 3.2 en funci del tipus despai, classificat segons lapartat 3.1.2, i la zona climtica on es
trobi ledifici.
Taula 3.2 Factor de temperatura de la superfcie interior mnim fRsi,min
Categoria de lespai
Classe dhigrometria 5
5
6
ZONES
A
0,80
ZONES
B
0,80
ZONES
C
0,80
ZONES
D
0,90
ZONES
E
0,90
Classe dhigrometria 4
0,66
0,66
0,69
0,75
0,78
Classe dhigrometria 3 o inferior a 3
0,50
0,52
0,56
0,61
0,64
El compliment dels valors de transmitncia mxima de la taula 2.1 asseguren, per als tancaments i particions interiors dels espais de classe dhigrometria 4 o inferior, la verificaci de la
condici anterior. No obstant aix, sha de comprovar en els ponts trmics.
En cas que es disposi dinformaci suficient, el factor de temperatura de la superfcie interior
mnim es pot calcular mitjanant el mtode que descriu lapartat G.2.1.2 sota les condicions interiors i exteriors corresponents al mes de gener de la localitat.
El clcul del factor de temperatura superficial corresponent a cada tancament o pont trmic es
realitza segons la metodologia que descriu lapartat G.2.1.1.
Estan exemptes de la comprovaci les particions interiors que limitin amb espais no habitables
on es prevegi escassa producci de vapor daigua, aix com els tancaments en contacte amb el
terreny.
3.2.3.2 Condensacions intersticials

1
2
3
El procediment per a la comprovaci de la formaci de condensacions intersticials es basa en la

comparaci entre la pressi de vapor i la pressi de vapor de saturaci que hi ha a cada punt intermedi dun tancament format per diferents capes, per a les condicions interiors i exteriors corresponents al mes de gener i que especifica lapartat G.1 daquesta secci.
Per comprovar que no es produeixin condensacions intersticials sha de verificar que la pressi
de vapor a la superfcie de cada capa s inferior a la pressi de vapor de saturaci.
Per a cada tancament objecte sha de calcular, segons lapartat G.2.2:
a) la distribuci de temperatures;
b) la distribuci de pressions de vapor de saturaci per a les temperatures calculades abans;
c) la distribuci de pressions de vapor.
Estan exempts de la comprovaci els tancaments en contacte amb el terreny i els tancaments
que disposin de barrera contra el pas de vapor daigua en la part calenta del tancament. Per a
particions interiors en contacte amb espais no habitables en els quals es prevegi gran producci
dhumitat, sha de collocar la barrera de vapor a la banda de lespai no habitable esmentat.
En cas que es produeixin condensacions intersticials en una capa diferent de la dallament, sha
de comprovar que la quantitat daigua condensada en cada perode anual no sigui superior a la
quantitat daigua evaporada possible en el mateix perode. Per a aix, sha de repetir el procediment descrit anteriorment, per per a cada mes de lany, a partir de les dades climtiques de lapartat G.1 i sha de calcular en cadascun daquests i per a cada capa de material la quantitat
daigua condensada o evaporada segons el procs que descriu lapartat 6 de la norma UNE EN
ISO 13788:2002.
Llevat que hi hagi justificaci expressa en el projecte, es considera nulla la quantitat daigua
condensada admissible en els materials allants.
HE 1 - 16
38
3.2.4 Permeabilitat a laire

1
Es consideren vlids els buits i les lluernes classificats segons la norma UNE EN 12 207:2000 i
assajats segons la norma UNE EN 1 026:2000 per a les diferents zones climtiques:
a) per a les zones climtiques A i B: buits i lluernes de classe 1, classe 2, classe 3, classe 4;
b) per a les zones climtiques C, D i E: buits i lluernes de classe 2, classe 3, classe 4.
3.3. Opci general

3.3.1 Aplicaci de lopci general
3.3.1.1 Objecte
1
Lobjecte de lopci general s qudruple i consisteix a:

a) limitar la demanda energtica dels edificis duna manera directa, avaluant la demanda esmentada mitjanant el mtode de clcul que especifica 3.3.2. Aquesta avaluaci es realitza
considerant ledifici en dues situacions:
i)
com a edifici objecte, s a dir, ledifici tal qual ha estat projectat en geometria (forma i
mida), construcci i operaci;
ii)
com a edifici de referncia, que t la mateixa forma i mida de ledifici objecte; la mateixa zonificaci interior i el mateix s de cada zona que t ledifici objecte; els mateixos
obstacles remots de ledifici objecte; i unes qualitats constructives dels components de
faana, terra i coberta duna banda i uns elements dombra de laltra que garanteixen
el compliment de les exigncies de demanda energtica que estableix lapartat 2.1;
b) limitar la presncia de condensacions en lenvoltant trmic, segons lapartat 2.2;
c) limitar les infiltracions daire per a les condicions que estableix el punt 2.3.
3.3.1.2 Aplicabilitat
1
Lnica limitaci per a la utilitzaci de lopci general s la derivada de ls a ledifici de solucions

constructives innovadores els models de les quals no puguin ser introduts en el programa informtic que sutilitzi.
En cas que sutilitzin solucions constructives no incloses en el programa shan de justificar en el
projecte les millores destalvi denergia introdudes i que shan dobtenir mitjanant mtode de
simulaci o clcul a ls.
3.3.1.3 Conformitat amb lopci

1
El procediment aplicable per verificar que un edifici s conforme a lopci general consisteix a
comprovar que:
a) les demandes energtiques de lenvoltant trmic de ledifici objecte per a rgim de calefacci i
refrigeraci sn totes dues inferiors a les de ledifici de referncia. Per rgim de calefacci
sentn, com a mnim, els mesos de desembre a febrer, tots dos inclosos, i per rgim de refrigeraci, els mesos de juny a setembre, tots dos inclosos.
Com a excepci, sadmet que en cas que per a ledifici objecte una de les dues demandes anteriors sigui inferior al 10% de laltra, signori el compliment de la restricci associada a la demanda ms baixa.
A ms, per evitar descompensacions entre la qualitat trmica de diferents espais, cadascun
dels tancaments i particions interiors de lenvoltant trmic han de tenir una transmitncia no
superior als valors que indica la taula 2.1 en funci de la zona climtica en qu subiqui
ledifici.
b) la humitat relativa mitjana mensual a la superfcie interior sigui inferior al 80% per controlar les
condensacions superficials. Comprovar, a ms, que la humitat acumulada a cada capa del
tancament sasseca al llarg dun any, i que la mxima condensaci acumulada en un mes no
sigui superior al valor admissible per a cada material allant.
c) el compliment de les limitacions de permeabilitat a laire de la fusteria i els tancaments metllics dels buits que estableix lapartat 2.3.
HE 1 - 17

d) en el cas dedificis dhabitatges, la limitaci de la transmitncia trmica de les particions interiors que limiten les unitats ds amb les zones comunes de ledifici segons lapartat 2.1.
Aquestes comprovacions shan de realitzar mitjanant programes informtics que desenvolupin
el mtode de clcul.
3.3.2 Mtode de clcul

3.3.2.1 Especificacions del mtode de clcul
1
El mtode de clcul que sutilitzi per demostrar el compliment de lopci general sha de basar
en clcul hora a hora, en rgim transitori, del comportament trmic de ledifici, tenint en compte
de manera simultnia les sollicitacions exteriors i interiors i considerant els efectes de massa
trmica.
El desenvolupament del mtode de clcul ha de preveure els aspectes segents:
a) particularitzaci de les sollicitacions exteriors de radiaci solar a les diferents orientacions i
inclinacions dels tancaments de lenvoltant, tenint en compte les ombres prpies de ledifici i
la presncia daltres edificis o obstacles que poden bloquejar la radiaci esmentada;
b) determinaci de les ombres produdes sobre els buits per obstacles de faana com ara volades, reculades, sortints laterals, etc.;
c) valoraci dels guanys i prdues per conducci a travs de tancaments opacs i buits envidrats considerant la radiaci absorbida;
d) transmissi de la radiaci solar a travs de les superfcies semitransparents tenint en
compte la dependncia amb langle dincidncia;
e) valoraci de lefecte de persianes i cortines exteriors a travs de coeficients correctors del
factor solar i de la transmitncia trmica del buit.
f) clcul dinfiltracions a partir de la permeabilitat de les finestres;
g) comprovaci de la limitaci de condensacions superficials i intersticials;
h) presa en consideraci de la ventilaci en termes de renovacions/hora per a les diferents
zones i dacord amb uns patrons de variaci horaris i estacionals.
i) valoraci de lefecte de les crregues internes, diferenciant les seves fraccions radiants i
convectives i tenint en compte variacions horries de la intensitat daquestes per a cada zona trmica;
j) valoraci de la possibilitat que els espais es comportin a temperatura controlada o en oscillaci lliure (durant els perodes en qu la temperatura daquests se situ espontniament
entre els valors de consignaci i durant els perodes sense ocupaci);
k) acoblament trmic entre zones adjacents de ledifici que es trobin a diferent nivell trmic.
3.3.2.2 Descripci de ledifici necessria per a la utilitzaci del mtode de clcul

1
2
Per a ls de lopci general sha de disposar de les dades que es detallen a continuaci.
Per a la definici geomtrica s necessari especificar les dades o parmetres segents:
a) situaci, forma, dimensions dels costats, orientaci i inclinaci de tots els tancaments
despais habitables i no habitables. Igualment sha despecificar si estan en contacte amb
aire o amb el terreny;
b) longitud dels ponts trmics, tant dels integrats a les faanes com dels lineals procedents de
punts duni entre tancaments;
c) per a cada tancament, la situaci, la forma i les dimensions dels buits (portes, finestres, lluernes i claraboies) que cont;
d) per a cada buit, la situaci, la forma i les dimensions dels obstacles de faana, incloent-hi
reculades, volades, tendals, sortints laterals i qualsevol altre element de control solar exterior al buit;
e) per a les persianes i cortines exteriors, no se nha de definir la geometria sin que shi han
dincloure coeficients correctors dels parmetres de caracteritzaci del buit;
f)
La situaci, forma i dimensions dels obstacles remots que puguin projectar ombra sobre els
tancaments exteriors de ledifici.
Per a la definici constructiva shan despecificar per a cada tipus de tancament les dades segents:
a) Part opaca dels tancaments:
HE 1 - 18
39
40
i)
4
5
gruix i propietats de cadascuna de les capes (conductivitat trmica, densitat, calor especfica i factor de resistncia a la difusi del vapor daigua);
ii)
absortivitat de les superfcies exteriors enfront de la radiaci solar en cas que el tancament estigui en contacte amb laire exterior;
iii) factor de temperatura de la superfcie interior en cas que es tracti de tancaments sense capa allant.
b) Ponts trmics:
i)
transmitncia trmica lineal
c) Buits i lluernes:
i)
transmitncia de lenvidrament i del marc;
ii)
factor solar de lenvidrament;
iii) absortivitat del marc;
iv) corrector del factor solar i corrector de la transmitncia per a persianes o cortines exteriors;
v) permeabilitat a laire de la fusteria i els tancaments metllics dels buits per a una sobrepressi de 100 Pa. (Per a les portes sha de proporcionar sempre un valor per defecte igual a 60 m3/hm2).
Sha despecificar per a cada espai si es tracta dun espai habitable o no habitable, indicant per a
aquests ltims si sn de baixa crrega interna o alta crrega interna.
Sha dindicar per a cada espai la categoria daquest en funci de la classe dhigrometria o, en
cas que es pugui justificar, la temperatura i la humitat relativa mitjana mensual de lespai esmentat per a tots els mesos de lany.
3.3.2.3 Programa informtic de referncia

1
El mtode de clcul de lopci general es formalitza a travs dun programa informtic oficial o de
referncia que realitza de manera automtica els aspectes que esmenta lapartat anterior, amb
lentrada prvia de les dades necessries.
La versi oficial daquest programa es denomina Limitaci de la Demanda Energtica, LIDER, t
la consideraci de document reconegut del CTE i est disponible per al pblic per a la seva lliure
utilitzaci.
3.3.2.4 Mtodes alternatius de clcul

1
2
Per a la verificaci de lopci general es poden utilitzar altres programes dordinador alternatius
basats en el mtode de clcul i que siguin documents reconeguts del CTE.
Amb la finalitat que qualsevol programa informtic que desenvolupi el mtode de clcul pugui ser
acceptat com a procediment vlid per emplenar lopci general, aquest ha de ser validat amb el
procediment que sestableixi per al seu reconeixement.
1
2
3
Els edificis es caracteritzen trmicament a travs de les propietats higrotrmiques dels productes
de construcci que componen el seu envoltant trmic.
Es distingeixen els productes per als murs i la part cega de les cobertes, dels productes per als
buits i lluernes.
Els productes per als murs i la part cega de les cobertes es defineixen mitjanant les propietats
higromtriques segents:
a)
la conductivitat trmica (W/mk);
b) el factor de resistncia a la difusi del vapor daigua .

Si sescau, a ms es poden definir les propietats segents:
a)
b)
la densitat (kg/m3);
la calor especfica cp (J/kg.K).
HE 1 - 19

6
7
Els productes per a buits i lluernes es caracteritzen mitjanant els parmetres segents:
a) Part semitransparent del buit per:
i)
la transmitncia trmica U (W/m2K);
ii)
el factor solar, g.
b) Marcs de buits (portes i finestres) i lluernes per:
i)
la transmitncia trmica U (W/m2K);
ii)
labsortivitat .
Els valors de disseny de les propietats esmentades sobtenen de valors declarats per a cada
producte, segons marcatge CE, o de documents reconeguts per a cada tipus de producte.
En el plec de condicions del projecte shan dexpressar les caracterstiques higrotrmiques dels
productes utilitzats en els tancaments i particions interiors que componen lenvoltant trmic de
ledifici. Si aquests estan recollits com a documents reconeguts, es poden prendre les dades que
hi hagi incloses per defecte. Si no hi estan incloses, a la memria shan dincloure els clculs justificatius dels valors esmentats i consignar-los en el plec.
En tots els casos shan dutilitzar valors trmics de disseny, els quals es poden calcular a partir
dels valors trmics declarats dacord amb la norma UNE EN ISO 10 456:2001. En general i llevat
que hi hagi justificaci els valors de disseny sn els definits per a una temperatura de 10 C i un
contingut dhumitat corresponent a lequilibri amb un ambient a 23 C i 50% dhumitat relativa.
4.2 Caracterstiques exigibles als tancaments i particions interiors de

lenvoltant trmic
1
2
Les caracterstiques exigibles als tancaments i particions interiors sn les expressades mitjanant els parmetres caracterstics dacord amb el que indica lapartat 2 daquest document bsic.
El clcul daquests parmetres ha de figurar a la memria del projecte. Al plec de condicions del
projecte shan de consignar els valors i les caracterstiques exigibles als tancaments i particions
interiors.

1
Al plec de condicions del projecte shan dindicar les condicions particulars de control per a la
recepci dels productes que formen els tancaments i particions interiors de lenvoltant trmic, incloent-hi els assajos necessaris per comprovar que aquests reuneixen les caracterstiques que
exigeixen els apartats anteriors.
Sha de comprovar que els productes rebuts:
a) corresponen als que especifica el plec de condicions del projecte;
b) disposen de la documentaci exigida;
c) estan caracteritzats per les propietats exigides;
d) han estat assajats, quan aix ho estableixi el plec de condicions o ho determini el director de
lexecuci de lobra amb el vistiplau del director dobra, amb la freqncia establerta.
En el control shan de seguir els criteris que indica larticle 7.2 de la part I del CTE.
5 Construcci
1
En el projecte shan de definir i justificar les caracterstiques tcniques mnimes que han de reunir els productes, com tamb les condicions dexecuci de cada unitat dobra, amb les verificacions i els controls especificats per comprovar-ne la conformitat amb el que indica el projecte esmentat, dacord amb el que indica larticle 6 de la part I del CTE.
5.1 Execuci
1
Les obres de construcci de ledifici shan dexecutar amb subjecci al projecte, a la legislaci
aplicable, a les normes de la bona prctica constructiva i a les instruccions del director dobra i
del director de lexecuci de lobra, dacord amb el que indica larticle 7 de la part I
HE 1 - 20
41
42
del CTE. En el plec de condicions del projecte shan dindicar les condicions particulars
dexecuci dels tancaments i particions interiors de lenvoltant trmic.
5.2 Control de lexecuci de lobra

1
2
3
El control de lexecuci de les obres sha de realitzar dacord amb les especificacions del projecte, els seus annexos i modificacions autoritzats pel director dobra i les instruccions del director
de lexecuci de lobra, dacord amb el que indiquen larticle 7.3 de la part I del CTE i altres normatives vigents aplicables.
Sha de comprovar que lexecuci de lobra es realitza dacord amb els controls i amb la freqncia daquests que estableix el plec de condicions del projecte.
Qualsevol modificaci que es pugui introduir durant lexecuci de lobra ha de quedar a la documentaci de lobra executada sense que en cap cas es deixin de complir les condicions mnimes
que assenyala aquest document bsic.
5.2.1 Tancaments i particions interiors de lenvoltant trmic

1
2
3
Sha de prestar atenci especial a lexecuci dels ponts trmics integrats en els tancaments, com
ara pilars, contorns de buits i caixes de persiana, atenent els detalls constructius corresponents.
Sha de controlar que la posada en obra dels allants trmics sajusta al que indica el projecte,
quant a la seva collocaci, posici, dimensions i tractament de punts singulars.
Sha de prestar atenci especial a lexecuci dels ponts trmics, com ara fronts de forjat i punts
duni entre tancaments, atenent els detalls constructius corresponents.
5.2.2 Condensacions
1
Si s necessria la interposici duna barrera de vapor, sha de collocar a la cara calenta del
tancament i controlar que durant lexecuci no shi produeixin trencaments o deterioraments.
5.2.3 Permeabilitat a laire

1
Sha de comprovar que la fixaci dels bastiments de la fusteria i els tancaments metllics que
formen els buits (portes i finestres) i lluernes es realitza de manera que quedi garantida
lestanquitat a la permeabilitat de laire especificada segons la zonificaci climtica que correspongui.
5.3 Control de lobra acabada

1
2
En el control de lobra acabada shan de seguir els criteris que indica larticle 7.4 de la part I del
CTE.
En aquesta secci del document bsic no es prescriuen proves finals.
HE 1 - 21

Apndix A
Terminologia
Absortivitat: Fracci de la radiaci solar incident a una superfcie que s absorbida per aquesta.
Labsortivitat va de 0,0 (0%) fins a 1,0 (100%).
Benestar trmic: Condicions interiors de temperatura, humitat i velocitat de laire establertes reglamentriament que es considera que produeixen una sensaci de benestar adequada i suficient als
ocupants.
Buit: s qualsevol element semitransparent de lenvoltant de ledifici. Comprn les finestres i portes
envidrades.
Components de ledifici: Sentn per components de ledifici els que apareixen en el seu envoltant
de ledificaci: tancaments, buits i ponts trmics.
Condicions higrotrmiques: Sn les condicions de temperatura seca i humitat relativa que prevalen
en els ambients exterior i interior per al clcul de les condensacions intersticials.
Demanda energtica: s lenergia necessria per mantenir a linterior de ledifici unes condicions de
confort definides reglamentriament en funci de ls de ledifici i de la zona climtica en qu subiqui.
Es compon de la demanda energtica de calefacci corresponent als mesos de la temporada de calefacci i de refrigeraci, respectivament.
Edifici de referncia: Edifici obtingut a partir de ledifici objecte, la demanda energtica del qual ha
de ser ms gran, tant en rgim de calefacci com de refrigeraci, que la de ledifici objecte. Sobt a
partir de ledifici objecte substituint els tancaments per altres que compleixen els requisits de lopci
simplificada.
Edifici objecte: Edifici del qual es vol verificar el compliment de la reglamentaci.
Emissivitat: Capacitat relativa duna superfcie per radiar calor. Els factors demissivitat van de 0,0
(0%) fins a 1,0 (100%).
Envoltant de ledificaci: Es compon de tots els tancaments de ledifici.
Envoltant trmic: Es compon dels tancaments de ledifici que separen els recintes habitables de
lambient exterior i les particions interiors que separen els recintes habitables dels no habitables que
al seu torn estiguin en contacte amb lambient exterior.
Espai habitable: Espai format per un o diversos recintes habitables contigus amb el mateix s i condicions trmiques equivalents agrupats als efectes de clcul de demanda energtica.
Espai habitable de baixa crrega interna: Espai on es dissipa poca calor. Comprn principalment
els recintes destinats a residir-hi, amb carcter eventual o permanent. En aquesta categoria
sinclouen tots els espais dedificis dhabitatges i les zones o espais dedificis assimilables a aquests
en s i dimensi, com ara habitacions dhotel, habitacions dhospitals i sales destar, com tamb les
seves zones de circulaci vinculades.
En el cas despais no destinats a habitatges, el projectista ha destimar si la calor dissipada per les
fonts internes a linterior de lespai es pot assimilar a la que es podria produir si fos un espai
dhabitatge, per exemple, una petita sala destar duna residncia dancians podria tenir les mateixes
fonts internes que un sal dun habitatge.
Espai no habitable: Espai format per un o diversos recintes no habitables contigus amb el mateix s
i condicions trmiques equivalents agrupats a lefecte de clcul de demanda energtica.
Excs dhumitat interior: Quocient entre la quantitat mitjana de producci dhumitat produda a
3
linterior dun espai (kg/h) i el producte de la taxa de renovaci daire pel volum daquest (m /h).
3
Lexcs dhumitat interior sexpressa en kg/m .
HE 1 - 23
43
44
Lluerna: Qualsevol buit situat en una coberta, per tant la seva inclinaci ha de ser menor de 60 respecte de lhoritzontal.
Factor dombra: s la fracci de la radiaci incident en un buit que no s bloquejada per la presncia
dobstacles de faana com ara reculades, volades, tendals, sortints laterals o altres.
Factor de temperatura de la superfcie interior: s el quocient entre la diferncia de temperatura
superficial interior i la de lambient exterior i la diferncia de temperatura de lambient interior i exterior.
Factor solar: s el quocient entre la radiaci solar a incidncia normal que sintrodueix a ledifici a
travs de lenvidrament i la que sintroduiria si lenvidrament se substitus per un buit perfectament
transparent.
Factor solar modificat: Producte del factor solar pel factor dombra.
Graus dia: Graus dia dun perode determinat de temps s la suma, per a tots els dies daquest perode de temps, de la diferncia entre una temperatura fixa, o base dels graus dia, i la temperatura
mitjana del dia, quan aquesta temperatura mitjana diria sigui inferior a la temperatura base.
Humitat relativa: s la fracci de la pressi de saturaci que representa la pressi parcial del vapor
daigua a lespai o ambient exterior en estudi. Es t en compte en el clcul de les condensacions,
superficials i intersticials en els tancaments.
Hivernacle adossat: Recinte no condicionat format per un tancament exterior amb un percentatge alt
de superfcie envidrada que es colloca adjacent a les faanes dun edifici. Lelement de faana que
actua de separaci entre lhivernacle i les zones interiors de ledifici pot incloure tamb envidraments.
s possible lexistncia duna circulaci daire generalment forada a travs del recinte esmentat, b
en forma de recirculaci de laire interior o de preescalfament daire exterior que sempra per a ventilaci. A aquesta mateixa categoria pertanyen les galeries i els balcons envidrats.
Material: Part dun producte sense considerar-ne la forma de lliurament, forma i dimensions, sense
cap revestiment o recobriment.
Mur parietodinmic: Tancament que aprofita lenergia solar per al preescalfament de laire exterior
de ventilaci. Generalment est format per una fulla interior de fbrica, una cambra daire i una fulla
exterior envidriada o metllica que absorbeix la radiaci solar. La circulaci de laire pot ser natural
(termosif) o forada.
Mur Trombe: Tancament que aprofita lenergia solar per a lescalfament per recirculaci de laire
interior de ledifici. Generalment est format per una fulla interior de fbrica, una cambra daire i un
envidrament exterior. La circulaci de laire pot ser natural (termosif) o forada. Tamb es denomina
mur solar ventilat.
Parmetre caracterstic: Els parmetres caracterstics sn les magnituds que se subministren com a
dades dentrada als procediments demplenament, tant el simplificat com el general.
Partici interior: Element constructiu de ledifici que divideix el seu interior en recintes independents.
Poden ser verticals o horitzontals (terres i sostres).
Permeabilitat a laire: s la propietat duna finestra o porta de deixar passar laire quan es troba sotmesa a una pressi diferencial. La permeabilitat a laire es caracteritza per la capacitat de pas de
3
laire, expressada en m /h, en funci de la diferncia de pressions.
Permeabilitat al vapor daigua: s la quantitat de vapor que passa a travs de la unitat de superfcie
de material de gruix unitat quan la diferncia de pressi de vapor entre les seves cares s la unitat.
HE 1 - 24

Percentatge de buits: Fracci de lrea total de la faana ocupada pels buits daquesta, expressada
en percentatge.
Producte: Forma final dun material llest per ser utilitzat, de forma i dimensions donades, i que inclou
qualsevol recobriment o revestiment.
Pont trmic: Es consideren ponts trmics les zones de lenvoltant de ledifici en qu sevidencia una
variaci de la uniformitat de la construcci, ja sigui per un canvi del gruix del tancament, dels materials utilitzats, per penetraci delements constructius amb conductivitat diferent, etc., fet que comporta
necessriament una disminuci de la resistncia trmica respecte a la resta dels tancaments. Els
ponts trmics sn parts sensibles dels edificis on augmenta la possibilitat de producci de condensacions superficials, en la situaci dhivern o poques fredes.
Els ponts trmics ms comuns en ledificaci, que shan de tenir en compte en lanlisi, es classifiquen en:
a) ponts trmics integrats en els tancaments:
i)
pilars integrats en els tancaments de les faanes;
ii)
contorn de buits i lluernes;
iii)
caixes de persianes;
iv)
altres ponts trmics integrats;
b) ponts trmics formats per punts duni de tancaments:
i)
fronts de forjat a les faanes;
ii)
unions de cobertes amb faanes;
iii)
iv)
c)
d)
cobertes amb ampit;

cobertes sense ampit;
unions de faanes amb tancaments en contacte amb el terreny;
uni de faana amb llosa o solera;
uni de faana amb mur enterrat o pantalla;
cantonades o punts duni de faanes, depenent de la posici respecte de lambient
exterior se subdivideixen en:
cantonades entrants;
cantonades sortints;
punts duni de volades amb faanes;
punts duni denvans interiors amb faanes.
Recinte habitable: Recinte interior destinat a ls de persones la densitat docupaci i el temps

destada del qual exigeixen unes condicions acstiques, trmiques i de salubritat adequades. Es consideren recintes habitables els segents:
a) habitacions i estances (dormitoris, menjadors, biblioteques, salons, etc.) en edificis residencials;
b) aules, biblioteques, despatxos, en edificis ds docent;
c) quirfans, habitacions, sales despera, en edificis ds sanitari;
d) oficines, despatxos; sales de reuni, en edificis ds administratiu;
e) cuines, banys, lavabos, passadissos i distribudors, en edificis de qualsevol s;
f)
zones comunes de circulaci a linterior dels edificis;
g) qualsevol altre amb un s assimilable als anteriors.
Recinte no habitable: Recinte interior no destinat a ls permanent de persones o locupaci del qual,
pel fet de ser ocasional o excepcional i de ser curt el temps destada, noms exigeix unes condicions
de salubritat adequades. En aquesta categoria sinclouen explcitament com a no habitables els garatges, trasters, les cambres tcniques i golfes no condicionades, i les seves zones comunes.
Rgim dhivern: Condicions ds de ledifici que prevalen durant la temporada de calefacci.
HE 1 - 25
45
46
Rgim destiu: Condicions ds de ledifici que prevalen durant la temporada de refrigeraci.

Severitat climtica: La severitat climtica duna localitat s el quocient entre la demanda energtica
dun edifici qualsevol a la localitat esmentada i la corresponent al mateix edifici en una localitat de
referncia. En aquesta reglamentaci sha pres Madrid com a localitat de referncia, i per tant la seva
severitat climtica ns la unitat. Es defineix una severitat climtica per a estiu i una altra per a hivern.
Tancament: Element constructiu de ledifici que el separa de lexterior, ja sigui aire, terreny o altres
edificis.
Temporada de calefacci: En aquesta secci sestn, com a mnim, de desembre a febrer.
Temporada de refrigeraci: En aquesta secci sestn de juny a setembre.
Transmitncia trmica: s el flux de calor, en rgim estacionari, dividit per lrea i per la diferncia
de temperatures dels medis situats a cada costat de lelement que es considera.
Unitat ds: Edifici o part daquest destinada a un s especfic, en qu els usuaris estan vinculats
entre si, b per pertnyer a una mateixa unitat familiar, empresa, corporaci; o b per formar part dun
grup o collectiu que fa la mateixa activitat. Es consideren unitats ds diferents, entre altres, les segents:
En edificis dhabitatge, cadascun dels habitatges.
En hospitals, hotels, residncies, etc., cada habitaci, incloent-hi els seus annexos.
En edificis docents, cada aula, laboratori, etc.
Zona climtica: En aquesta secci es defineixen 12 zones climtiques en funci de les severitats
climtiques dhivern (A, B, C, D, E) i estiu (1, 2, 3, 4) de la localitat en qesti. Sexclouen les combinacions impossibles per a la climatologia espanyola.
HE 1 - 26

Apndix B
Notacions i unitats
Absortivitat, adimensional
Angle dinclinaci de lamelles horitzontals, graus sexagesimals
Humitat relativa, en %
Humitat relativa exterior, en %
Humitat relativa interior, en %
Temperatura en la capa n, en C
Temperatura exterior, en C
Temperatura interior, en C
si
Temperatura superficial interior, en C
si,min
Temperatura superficial interior mnima acceptable, en C
es
Temperatura superficial exterior, en C
Conductivitat trmica, en W/m.K
Densitat, en kg/m3
Factor de resistncia a la difusi del vapor daigua, adimensional
Angle dorientaci de lamelles verticals, graus sexagesimals
cp
A
D
G
v
p
n
Rv
T
fRsi
fRsi,min
F
FS
FH
FL
FHlim
FFlim
FHm
FLm
FM
Transmitncia de teixit en tendals, adimensional

Calor especfica, en J/kg.K
rea de la solera o llosa, m2
Amplada de banda dallament, en m
Ritme de producci de la humitat interior, en kg/h
Excs dhumitat interior vi ve, en kg/m3
Excs de pressi de vapor interior Pi Pe, en Pa
Taxa de renovaci daire, en h-1
Constant de gas per a laigua = 462 Pa m3 / (K kg)
Temperatura en K
Factor de temperatura de la superfcie interior, adimensional
Factor de temperatura de la superfcie interior mnim, adimensional
Factor solar modificat
Factor dombra, adimensional
Factor solar modificat de buits
Factor solar modificat de lluernes
Factor solar modificat lmit de buits
Factor solar modificat mitj de buits
Factor solar modificat mitj de lluernes
Fracci de marc
Factor solar de la part transparent dun buit, per a radiaci solar a incidncia normal, adimensional
Pressi de vapor de laire, en Pa
Pressi de vapor de laire exterior, en Pa
Pressi de vapor de laire interior, en Pa
Pressi de vapor de laire en la capa n, en Pa
Pressi de vapor de saturaci, en Pa
Resistncia trmica de la capa n dun tancament, en m2 K/ W
Resistncia trmica del mur enterrat, en m2 K/ W
Resistncia trmica de lallant en soleres o lloses, en m2 K/ W
P
Pe
Pi
Pn
Psat
Rn
Rm
Ra
HE 1 - 27
47
48
Rse
Rsi
Ru
RT
Rg
Sdn
U
UM
UMlim
UMm
UC
UClim
UCm
UL
UF
UH
UHlim
UHm
UH,v
UH,m
UT
UTm
US
USlim
USm
Uf
UP
u
e
E
ha
hro
Resistncia trmica superficial exterior, en m2 K/ W

Resistncia trmica superficial interior, en m2 K/ W
Resistncia trmica per a espais no habitables, en m2 K/ W
Resistncia trmica total, en m2 K/ W
Resistncia trmica duna cavitat daire sense ventilar, en m2 K/ W
Gruix equivalent de la capa n dun tancament, en m
Transmitncia trmica, en W/m2K
Transmitncia trmica de murs, en W/m2K
Transmitncia trmica lmit de murs, en W/m2K
Transmitncia trmica mitjana de murs, en W/m2K
Transmitncia trmica de cobertes, en W/m2K
Transmitncia trmica lmit de cobertes, en W/m2K
Transmitncia trmica mitjana de cobertes, en W/m2K
Transmitncia trmica de lluernes, en W/m2K
Transmitncia trmica de faanes amb un percentatge de buits >60%, en W/m2K
Transmitncia trmica de buits, en W/m2K
Transmitncia trmica lmit de buits, en W/m2K
Transmitncia trmica mitjana de buits, en W/m2K
Transmitncia trmica de la part envidrada del buit, en W/m2K
Transmitncia trmica del marc del buit, en W/m2K
Transmitncia trmica de tancaments en contacte amb el terreny, en W/m2K
Transmitncia trmica mitjana de tancaments en contacte amb el terreny, en W/m2K
Transmitncia trmica de terres, en W/m2K
Transmitncia trmica lmit de terres, en W/m2K
Transmitncia trmica mitjana de terres, en W/m2K
Transmitncia trmica de tancaments en contacte amb la cambra daire, en W/m 2K
Transmitncia trmica de particions interiors, en W/m2K
Coeficient de transmissi trmica lineal per a soleres i lloses, en W/m2K
Gruix duna capa, en m
Emissivitat duna superfcie, adimensional
Factor demissivitat entre les superfcies, adimensional
Coeficient de conducci convecci, en W/m2K
Coeficient de radiaci per a una superfcie negra, en W/m2K
HE 1 - 28

Apndix C
Normes de referncia
Normes de clcul
UNE EN ISO 10 211-1:1995 Ponts trmics en edificaci. Fluxos de calor i temperatures superficials.
Part 1: Mtodes generals de clcul
UNE EN ISO 10 211-2:2002 Ponts trmics en edificaci. Fluxos de calor i temperatures superficials.
Part 2: Ponts trmics lineals
UNE EN ISO 6 946:1997 Elements i components dedificaci. Resistncia i transmitncia trmica.
Mtode de clcul
UNE EN ISO 13 370:1999 Prestacions trmiques dedificis. Transmissi de calor pel terreny. Mtodes de clcul
EN ISO 13 788:2001 Caracterstiques higrotrmiques dels elements i components de ledificaci.
Temperatura superficial interior per evitar la humitat superficial crtica i la condensaci intersticial.
Mtodes de clcul
UNE EN 673:1998 Vidre en la construcci. Determinaci del coeficient de transmissi trmica, U.
Mtode de clcul
UNE EN 673/A1:2001
UNE EN 673/A2:2003
UNE EN ISO 10 077-1:2001 Caracterstiques trmiques de finestres, portes i contrafinestres. Clcul
del coeficient de transmissi trmica. Part 1: Mtode simplificat
UNE EN 410:1998 Vidre per a ledificaci. Determinaci de les caracterstiques lluminoses i solars
dels envidraments
Normes de producte
UNE EN ISO 10456:2001 Materials i productes per a ledificaci. Procediments per a la determinaci
dels valors trmics declarats i de disseny
Normes dassaig
UNE EN 1 026:2000 Finestres i portes. Permeabilitat a laire. Mtode dassaig
UNE EN 12 207:2000 Portes i finestres. Permeabilitat a laire. Classificaci
HE 1 - 29
49
50
Apndix D
Zones climtiques
D.1 Determinaci de la zona climtica a partir de valors tabulats

1
La zona climtica de qualsevol localitat en qu subiquin els edificis sobt de la taula D.1 en
funci de la diferncia daltura que hi hagi entre la localitat esmentada i laltura de referncia de
la capital de la seva provncia. Si la diferncia daltura s menor de 200 m o la localitat es troba a
una altura inferior a la de referncia, sha de prendre, per a la localitat esmentada, la mateixa
zona climtica que la que correspon a la capital de provncia.
Taula D.1. - Zones climtiques
Capital de provncia
Albacete
Alacant
Almeria
vila
Badajoz
Barcelona
Bilbao
Burgos
Cceres
Cadis
Castell de la Plana
Ceuta
Ciudad Real
Crdova
Corua (A)
Conca
Donostia-Sant Sebasti
Girona
Granada
Guadalajara
Huelva
Osca
Jan
Lle
Lleida
Logronyo
Lugo
Madrid
Mlaga
Melilla
Mrcia
Ourense
Oviedo
Palncia
Palma de Mallorca
Palmas de Gran Canaria (Las)
Pamplona
Pontevedra
Salamanca
Santa Cruz de Tenerife
Santander
Segvia
Sevilla
Sria
Tarragona
Terol
Toledo
Valncia
Valladolid
Vitria-Gasteiz
Zamora
Saragossa
Capital
D3
B4
A4
E1
C4
C2
C1
E1
C4
A3
B3
B3
D3
B4
C1
D2
C1
C2
C3
D3
B4
D2
C4
E1
D3
D2
D1
D3
A3
A3
B3
C2
C1
D1
B3
A3
D1
C1
D2
A3
C1
D2
B4
E1
B3
D2
C4
B3
D2
D1
D2
D3
Desnivell entre la localitat

i la capital de la seva provncia (m)
Altura de
referncia (m)
677
7
0
1054
168
1
214
861
385
0
18
0
630
113
0
975
5
143
754
708
50
432
436
346
131
379
412
589
0
130
25
327
214
722
1
114
456
77
770
0
1
1013
9
984
1
995
445
8
704
512
617
207
200
<400
D2
C3
B3
E1
C3
C1
D1
E1
D3
B3
C2
B3
D2
C3
C1
E1
D1
D1
D2
D1
B3
E1
C3
E1
D2
D1
E1
D1
B3
B3
C2
D1
D1
E1
B3
A3
E1
C1
E1
A3
C1
E1
B3
E1
C2
E1
D3
C2
E1
E1
E1
D2
400
<600
E1
C1
B3
E1
D1
D1
D1
E1
D1
B3
C1
C1
E1
C2
D1
E1
D1
D1
D1
E1
C1
E1
D2
E1
E1
E1
E1
E1
C1
B3
C1
E1
D1
E1
C1
A3
E1
D1
E1
A3
D1
E1
C2
E1
C1
E1
D2
C1
E1
E1
E1
E1
600
<800
E1
D1
C1
E1
D1
D1
E1
E1
E1
C1
D1
C1
E1
D1
D1
E1
E1
E1
E1
E1
C1
E1
D1
E1
E1
E1
E1
E1
C1
C1
D1
E1
E1
E1
C1
A3
E1
D1
E1
A3
D1
E1
C1
E1
D1
E1
E1
D1
E1
E1
E1
E1
800
<1000
E1
D1
C1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
C1
D1
D1
E1
D1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
D1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
D1
C1
D1
E1
E1
E1
D1
B3
E1
E1
E1
B3
E1
E1
D1
E1
D1
E1
E1
D1
E1
E1
E1
E1
1000
E1
E1
D1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
D1
E1
D1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
D1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
D1
D1
E1
E1
E1
E1
D1
B3
E1
E1
E1
B3
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
E1
D.2 Determinaci de la zona climtica a partir de registres climtics

1
La determinaci de zones climtiques, per a localitats que disposin de registres climtics contrastats, sobt a partir del clcul de les severitats climtiques dhivern i destiu per a les localitats
esmentades.
Una vegada obtingudes les dues severitats climtiques, la zona climtica es determina localitzant els dos intervals corresponents en qu es troben les severitats esmentades, dacord amb la
figura D.1.
HE 1 - 31
51
4
5
La severitat climtica combina els graus dia i la radiaci solar de la localitat, de manera que es
pot demostrar que quan dues localitats tenen la mateixa severitat climtica dhivern (SCI) la demanda energtica de calefacci dun mateix edifici situat a les dues localitats s sensiblement
igual. El mateix s aplicable a la severitat climtica destiu (SCV).
Per a hivern es defineixen cinc divisions diferents corresponents als intervals de valors segents:
Taula D.2a - Severitat climtica dhivern
A
SCI 0,3
6
7
B
0,3 <SCI 0,6
C
0,6 <SCI 0,95
D
0,95 <SCI 1,3
E
SCI>1,3
Per a estiu es defineixen 4 divisions diferents corresponents als intervals de valors segents:
Taula D.2b - Severitat climtica destiu
1
SCV 0,6
8
9
2
0,6 <SCV 0,9
3
0,9 <SCV 1,25
4
SCV>1,25
Combinant les 5 divisions dhivern amb les 4 destiu sobtindrien 20 zones diferents, de les quals
shan retingut nicament les 12 en qu subiquen les localitats espanyoles.
Les 12 zones retingudes sidentifiquen mitjanant una lletra, corresponent a la divisi dhivern, i
un nombre, corresponent a la divisi destiu, com es mostra a la figura D.1.
SC (estiu)
A4
B4
C4
C3
D3
C2
D2
C1
D1
E1
A3
B3
SC (hivern)
Figura D1. Zones climtiques
10
11
12
Per a les zones A1 i A2 shan de considerar a tots els efectes les mateixes exigncies corresponents a la zona climtica A3.
Per a les zones B1 i B2 shan de considerar a tots els efectes les mateixes exigncies corresponents a la zona climtica B3.
Per a les zones E2, E3, E4 shan de considerar a tots els efectes les mateixes exigncies corresponents a la zona climtica E1.
D.2.1 Clcul de les severitats climtiques

D.2.1.1 Severitat climtica dhivern (SCI)
1
En funci de la disponibilitat de dades climtiques hi ha dues correlacions alternatives:

a) Correlaci 1: a partir dels graus dia dhivern i de la radiaci global acumulada.
(D.1)
SCI = a Rad + b GD + c Rad GD + d (Rad)2 + e (GD)2 + f
on:
GD
Rad
s la mitjana dels graus dia dhivern en base 20 per als mesos de gener, febrer i desembre. Per a cada mes estan calculats en base horria, i posteriorment dividits per
24;
s la mitjana de la radiaci global acumulada per als mesos de gener, febrer i desembre [kW h / m2].
A
-8,3510-3
b
3,7210-3
c
-8,6210-6
HE 1 - 32
d
4,8810-5
e
7,1510-7
f
-6,8110-2
52
b)
Correlaci 2: a partir dels graus dia dhivern i de la rtio entre nombre dhores de sol i nombre dhores de sol mximes.
(D.2)
SCI = a GD + b n/N + c (GD)2 + d (n/N)2 + e
on:
GD
n/N
s la mitjana dels graus dia dhivern en base 20 per als mesos de gener, febrer i desembre. Per a cada mes estan calculats en base horria i posteriorment dividits per
24;
s la rtio entre el nombre dhores de sol i el nombre dhores de sol mximes sumades cadascuna separadament per als mesos de gener, febrer i desembre.
a
2,39510-3
b
-1,111
c
1,88510-6
d
7,02610-1
e
5,70910-2
D.2.2.2 Severitat climtica destiu (SCV)

1
De la mateixa manera que per a lhivern, en funci de la disponibilitat de dades climtiques hi ha

dues correlacions alternatives:
a) Correlaci 1: a partir dels graus dia destiu i de la radiaci global acumulada.
SCV = a Rad + b GD+ c Rad GD+ d (Rad) 2 + e (GD) 2 + f
(D.3)
on:
GD
Rad
s la mitjana dels graus dia destiu en base 20 per als mesos de juny, juliol, agost i
setembre. Per a cada mes estan calculats en base horria i posteriorment dividits per
24;
s la mitjana de la radiaci global acumulada per als mesos de juny, juliol, agost i setembre [kW h / m2].
A
3,72410-3
b)
b
1,40910-2
c
-1,86910-5
d
-2,05310-6
e
-1,38910-5
f
-5,43410-1
Correlaci 2: a partir dels graus dia destiu i de la rtio entre nombre dhores de sol i nombre dhores de sol mximes.
SCV = a GD + b n/N + c (GD) 2 + d (n/N) 2 + e
(D.4)
on:
GD
n/N
s la mitjana dels graus dia destiu en base 20 per als mesos de juny, juliol, agost i setembre. Per a cada mes estan calculats en base horria i posteriorment dividits per
24;
s la rtio entre nombre dhores de sol i nombre dhores de sol mximes sumades
cadascuna daquestes separadament per als mesos de juny, juliol, agost, i setembre.
a
1,09010-2
b
1,023
c
-5
-1,63810
HE 1 - 34
d
-1
-5,97710
e
-1
-3,37010
53
Apndix E
Clcul dels parmetres caracterstics de la demanda
E.1 Transmitncia trmica

E.1.1 Tancaments en contacte amb laire exterior
1
Aquest clcul s aplicable a la part opaca de tots els tancaments en contacte amb laire exterior
com ara murs de faana, cobertes i terres en contacte amb laire exterior. De la mateixa manera
es calculen els ponts trmics integrats en els tancaments esmentats la superfcie dels quals sigui
superior a 0,5 m2, negligint en aquest cas els efectes multidimensionals del flux de calor.
La transmitncia trmica U (W/m2K) ve donada per lexpressi segent:
U=
1
RT
(E.1)
on:
RT
s la resistncia trmica total del component constructiu [m2 K/W].
La resistncia trmica total RT dun component constitut per capes trmicament homognies
sha de calcular mitjanant lexpressi:
R T = R si + R 1 + R 2 + ... + R n + R se
4
5
(E.2)
on:
R1, R2...Rn sn les resistncies trmiques de cada capa definides segons lexpressi (E.3) [m2
K/W];
sn les resistncies trmiques superficials corresponents a laire interior i exterior resRsi i Rse
pectivament, preses de la taula E.1 dacord amb la posici del tancament, direcci del
flux de calor i la seva situaci a ledifici [m2 K/W].
En cas dun component constitut per capes homognies i heterognies la resistncia trmica
total RT sha de calcular mitjanant el procediment que descriu lapndix F.
La resistncia trmica duna capa trmicament homognia ve definida per lexpressi:
R=
on:
e
(E.3)
s el gruix de la capa [m].

En cas duna capa de gruix variable es considera el gruix mitj.
s la conductivitat trmica de disseny del material que compon la capa, calculada a partir
de valors trmics declarats segons la norma UNE EN ISO 10 456:2001 o presa de documents reconeguts, [W/m K].
2
Taula E.1 Resistncies trmiques superficials de tancaments en contacte amb laire exterior en m K/W
Posici del tancament i sentit del flux de calor
Rse
Rsi
Tancaments verticals o amb pendent

sobre lhoritzontal >60 i flux horitzontal
0,04
0,13
Tancaments horitzontals o amb pendent sobre lhoritzontal 60 i flux

ascendent
0,04
0,10
Tancaments horitzontals i flux descendent
0,04
0,17
HE 1 - 35
54
Les cambres daire es poden considerar per la seva resistncia trmica, per a aix sha de considerar:
a) Cambra daire sense ventilar: aquella en qu no hi ha cap sistema especfic per al flux de
laire a travs seu. Una cambra daire que no tingui allament entre aquesta i lambient exterior per amb petites obertures a lexterior tamb es pot considerar cambra daire sense
ventilar, si aquestes obertures no permeten el flux daire a travs de la cambra i no excedeixen:
i)
500 mm2 per m de longitud comptat horitzontalment per a cambres daire verticals;
ii)
500 mm2 per m2 de superfcie per a cambres daire horitzontals.
La resistncia trmica de les cambres daire sense ventilar ve definida a la taula E.2 en
funci del seu gruix. Els valors intermedis es poden obtenir per interpolaci lineal.
Els valors sn aplicables quan la cambra:
estigui limitada per dues superfcies paralleles entre si i perpendiculars a la direcci

del flux de calor i les emissivitats de les quals siguin superiors a 0,8;
tinguin un gruix menor a 0,1 vegades cadascuna de les altres dues dimensions i no
superior a 0,3 m;
no tingui intercanvi daire amb lambient interior.

2
Taula E.2 Resistncies trmiques de cambres daire en m K/W

e (cm)
Sense ventilar
horitzontal
vertical
0,15
0,15
0,16
0,17
0,16
0,18
Per a un clcul ms detallat es considera vlid el procediment que descriu lapartat B.2 de
la norma UNE EN ISO 6 946:1997.
b) Cambra daire lleugerament ventilada: aquella en qu no hi ha un dispositiu per al flux daire
limitat a travs seu des de lambient exterior per amb obertures dins dels rangs segents:
i)
500 mm2 < Sobertures 1.500 mm2 per m de longitud comptat horitzontalment per a cambres daire verticals;
ii)
500 mm2 < Sobertures 1.500 mm2 per m2 de superfcie per a cambres daire horitzontals.
La resistncia trmica duna cambra daire lleugerament ventilada s la meitat dels valors
de la taula E.2.
c) Cambra daire molt ventilada: aquella en qu els valors de les obertures excedeixen:
i)
1.500 mm2 per m de longitud comptat horitzontalment per a cambres daire verticals;
ii)
1.500 mm2 per m2 de superfcie per a cambres daire horitzontals.
Per a cambres daire molt ventilades, la resistncia trmica total del tancament sobt negligint la
resistncia trmica de la cambra daire i les de les altres capes entre la cambra daire i lambient
exterior, i incloent-hi una resistncia superficial exterior corresponent a laire en calma, igual a la
resistncia superficial interior del mateix element.
La transmitncia trmica UMD (W/m2K) de les parets mitgeres es calcula com un tancament en
contacte amb lexterior per considerant les resistncies superficials com a interiors.
E.1.2 Tancaments en contacte amb el terreny

E.1.2.1 Terres en contacte amb el terreny
1
Per al clcul de la transmitncia US (W/m2K) es consideren en aquest apartat:

CAS 1
soleres o lloses recolzades sobre el nivell del terreny o com a mxim 0,50 m per sota
daquest;
HE 1 - 36
55
CAS 2
soleres o lloses a una profunditat superior a 0,5 m respecte al nivell del terreny.
CAS 1
La transmitncia trmica Us (W/m2K) sobt de la taula E.3 en funci de lamplada D de la banda
dallament perimtric, de la resistncia trmica de lallant Ra calculada mitjanant lexpressi
(E.3) i la longitud caracterstica B de la solera o llosa.
Els valors intermedis es poden obtenir per interpolaci lineal.
Figura E.1. Soleres amb allament perimetral
Banda dallament horitzontal
Banda dallament vertical
Es defineix la longitud caracterstica B com el quocient entre la superfcie del terra i la longitud
del seu semipermetre, segons lexpressi:
B' =
A
P
(E.4)
1
2
on:
P
s la longitud del permetre de la solera [m];
A
s lrea de la solera [m2].
Per a soleres o lloses sense allament trmic, la transmitncia trmica Us es pren de la columna
Ra = 0 m2 K/ W en funci de la seva longitud caracterstica B.
Per a soleres o lloses amb allament continu en tota la seva superfcie es prenen els valors de la
columna D 1,5 m.
La transmitncia trmica del primer metre de llosa o solera sobt de la fila B = 1.
4
5
6
Taula E.3 Transmitncia trmica US en W/m K

D = 0,5 m
Ra
D 1,5 m
D = 1,0 m
Ra (m K/W)
Ra (m K/W)
Ra (m K/W)
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
2,35
1,57
1,30
1,16
1,07
1,01
1,39
1,01
0,80
0,66
0,57
0,85
0,69
0,64
0,61
0,59
0,58
0,65
0,58
0,54
0,51
0,49
0,64
0,55
0,50
0,47
0,44
0,74
0,61
0,57
0,54
0,53
0,52
0,58
0,52
0,48
0,46
0,44
0,57
0,50
0,45
0,43
0,41
0,66
0,55
0,51
0,49
0,48
0,47
0,53
0,47
0,44
0,42
0,41
0,51
0,45
0,42
0,39
0,37
0,60
0,50
0,47
0,45
0,44
0,43
0,48
0,43
0,41
0,39
0,38
0,47
0,42
0,38
0,36
0,35
0,55
0,46
0,43
0,42
0,41
0,40
0,44
0,40
0,38
0,36
0,35
0,43
0,39
0,36
0,34
0,33
10
0,51
0,43
0,40
0,39
0,38
0,37
0,41
0,37
0,35
0,34
0,33
0,40
0,36
0,34
0,32
0,31
12
0,44
0,38
0,36
0,34
0,34
0,33
0,36
0,33
0,31
0,30
0,29
0,36
0,32
0,30
0,28
0,27
14
0,39
0,34
0,32
0,31
0,30
0,30
0,32
0,30
0,28
0,27
0,27
0,32
0,29
0,27
0,26
0,25
16
0,35
0,31
0,29
0,28
0,27
0,27
0,29
0,27
0,26
0,25
0,24
0,29
0,26
0,25
0,24
0,23
18
0,32
0,28
0,27
0,26
0,25
0,25
0,27
0,25
0,24
0,23
0,22
0,27
0,24
0,23
0,22
0,21
20
0,30
0,26
0,25
0,24
0,23
0,23
0,25
0,23
0,22
0,21
0,21
0,25
0,22
0,21
0,20
0,20
HE 1 - 37
56
Alternativament, per a un clcul ms detallat de la transmitncia trmica Us es pot utilitzar la

metodologia que descriu la norma UNE EN ISO 13 370:1999.
CAS 2
La transmitncia trmica Us (W/m2K) sobt de la taula E.4 en funci de la profunditat z de la
solera o llosa respecte del nivell del terreny, de la seva resistncia trmica Rf calculada mitjanant lexpressi (E.2), negligint les resistncies trmiques superficials, i la longitud caracterstica
B calculada mitjanant lexpressi (E.4).
Figura E.2. Solera enterrada
La transmitncia trmica per al primer metre del mur enterrat sobt de la columna z=1m.
2
Taula E.4 Transmitncia trmica US en W/ m K
0,5 m < z 1,0 m
1,0 m < z 2,0 m
2,0 m < z 3,0 m
z > 3,0 m
Rf (m K/W)
Rf (m K/W)
Rf (m K/W)
Rf (m K/W)
0,00
0,50
1,00
1,50
0,00
0,50
1,00
1,50
0,00
0,50
1,00
1,50
0,00
0,50
1,00
1,50
0,64
0,52
0,44
0,39
0,54
0,45
0,40
0,36
0,42
0,37
0,34
0,31
0,35
0,32
0,29
0,27
0,57
0,46
0,40
0,35
0,48
0,41
0,36
0,33
0,38
0,34
0,31
0,28
0,32
0,29
0,27
0,25
0,52
0,42
0,37
0,33
0,44
0,38
0,33
0,30
0,35
0,31
0,29
0,26
0,30
0,27
0,25
0,24
0,47
0,39
0,34
0,30
0,40
0,35
0,31
0,28
0,33
0,29
0,27
0,25
0,28
0,26
0,24
0,22
0,43
0,36
0,32
0,28
0,37
0,32
0,29
0,26
0,30
0,27
0,25
0,23
0,26
0,24
0,22
0,21
10
0,40
0,34
0,30
0,27
0,35
0,30
0,27
0,25
0,29
0,26
0,24
0,22
0,25
0,23
0,21
0,20
12
0,36
0,30
0,27
0,24
0,31
0,27
0,24
0,22
0,26
0,23
0,21
0,20
0,22
0,21
0,19
0,18
14
0,32
0,27
0,24
0,22
0,28
0,25
0,22
0,20
0,23
0,21
0,20
0,18
0,20
0,19
0,18
0,17
16
0,29
0,25
0,22
0,20
0,25
0,23
0,20
0,19
0,21
0,20
0,18
0,17
0,19
0,17
0,16
0,16
18
0,26
0,23
0,20
0,19
0,23
0,21
0,19
0,18
0,20
0,18
0,17
0,16
0,17
0,16
0,15
0,15
20
0,24
0,21
0,19
0,17
0,22
0,19
0,18
0,16
0,18
0,17
0,16
0,15
0,16
0,15
0,14
0,14
Alternativament, per a un clcul ms detallat de la transmitncia trmica Us es pot utilitzar la

E.1.2.2 Murs en contacte amb el terreny

1
La transmitncia trmica UT (W/m2K) dels murs o pantalles en contacte amb el terreny sobt de
la taula E.5 en funci de la seva profunditat z, i de la resistncia trmica del mur Rm calculada
mitjanant lexpressi (E.2) negligint les resistncies trmiques superficials.
HE 1 - 38
57
Figura E.3 Mur en contacte amb el terreny
Figura E.4 Mur enterrat

2
Taula E.5 Transmitncia trmica de murs enterrats UT en W/m K

Profunditat z de la part enterrada del mur (m)
0,5
0,00
3,05
2,20
1,48
1,15
0,95
0,71
0,50
1,17
0,99
0,77
0,64
0,55
0,44
1,00
0,74
0,65
0,54
0,47
0,42
0,34
1,50
0,54
0,49
0,42
0,37
0,34
0,28
2,00
0,42
0,39
0,35
0,31
0,28
0,24
En el cas de murs la composici dels quals vari amb la profunditat, tal com mostra la figura E.4,
la transmitncia trmica UT sobt de lexpressi:
UT =
on:
z1 i z2
U1
U2
U12
4
Rm (m K/W)
U1 z 1 + U 2 z 2 U12 z 1
z2
(E.5)
s la profunditat del primer i el segon trams respectivament [m].

s la transmitncia trmica del primer tram del mur, obtinguda de la taula E.5 per a una
profunditat z = z1 i una resistncia trmica Rm= R1 [W/m2 K];
s la transmitncia trmica obtinguda de la taula E.5 dun mur hipottic de profunditat
z=z2 i resistncia trmica Rm= R2 [W/ m2 K];
s la transmitncia trmica obtinguda de la taula E.5 dun mur hipottic de profunditat
z=z1 i resistncia trmica Rm= R2 [W/ m2 K];
Alternativament, per a un clcul ms detallat de la transmitncia trmica UT es pot utilitzar la

E.1.2.3 Cobertes enterrades

1
La transmitncia trmica UT (W/m2 K) de les cobertes enterrades sobt mitjanant el procediment que descriu lapartat E.1.1, considerant el terreny com una altra capa trmicament homognia de conductivitat = 2 W/mk.
Figura E.5 Coberta enterrada
HE 1 - 39
58
E.1.3 Particions interiors en contacte amb espais no habitables

1
Per al clcul de la transmitncia U (W/m2K) es consideren en aquest apartat el cas de qualsevol

partici interior en contacte amb un espai no habitable que al seu torn estigui en contacte amb
lexterior.
E.1.3.1 Particions interiors (excepte terres en contacte amb cambres sanitries)

1
2
Sexclouen daquest apartat els buits o cambres sanitries.

La transmitncia trmica U (W/m2K) ve donada per lexpressi segent:
U = UP b
on:
UP
(E.6)
s la transmitncia trmica de la partici interior en contacte amb lespai no habitable,

calculada segons lapartat E.1.1, prenent com a resistncies superficials els valors de la
taula E.6. [m2K/W];
s el coeficient de reducci de temperatura (indicat a lespai no habitable) obtingut per la
taula E.7 per als casos concrets que sesmenten o mitjanant el procediment descrit.
Taula E.6 Resistncies trmiques superficials de particions interiors en m2K/W
Posici de la partici interior i sentit del flux de calor
Rse
Rsi
Particions interiors verticals o amb pendent sobre lhoritzontal >60 i flux horitzontal
0,13
0,13
Particions interiors horitzontals o amb

pendent sobre lhoritzontal 60 i flux
ascendent
0,10
0,10
Particions interiors horitzontals i flux

descendent
0,17
0,17
El coeficient de reducci de temperatura b per a espais adjacents no habitables (trasters, rebosts, garatges adjacents...) i espais no condicionats sota coberta inclinada es pot obtenir de la
taula E.7 en funci de la situaci de lallament trmic (vegeu la figura E.6), del grau de ventilaci
de lespai i de la relaci drees entre la partici interior i el tancament (Aiu/ Aue). Els valors intermedis es poden obtenir per interpolaci lineal.
Es distingeixen dos graus de ventilaci en funci del nivell destanquitat de lespai que defineix la
taula E.8:
CAS 1
CAS 2
espai lleugerament ventilat que comprn els espais amb un nivell destanquitat 1,
2 o 3;
espai molt ventilat que comprn els espais amb un nivell destanquitat 4 o 5.
HE 1 - 40
59
Taula E.7 Coeficient de reducci de temperatura b

No allatue - Allatiu
No allatue - No allatiu
Allatue - No allatiu
Aiu/Aue
CAS 1
CAS 2
CAS 1
CAS 2
CAS 1
<0,25
0,99
1,00
0,94
0,97
0,91
CAS 2
0,96
0,25 0,50
0,97
0,99
0,85
0,92
0,77
0,90
0,50 0,75
0,96
0,98
0,77
0,87
0,67
0,84
0,75 1,00
0,94
0,97
0,70
0,83
0,59
0,79
1,00 1,25
0,92
0,96
0,65
0,79
0,53
0,74
1,25 2,00
0,89
0,95
0,56
0,73
0,44
0,67
2,00 2,50
0,86
0,93
0,48
0,66
0,36
0,59
2,50 3,00
0,83
0,91
0,43
0,61
0,32
0,54
>3,00
0,81
0,90
0,39
0,57
0,28
0,50
Figura E.6 Espais habitables en contacte amb espais no habitables

NOTA:
El coeficient de reducci de temperatura b, per a la resta despais no habitables, es defineix mitjanant lexpressi segent:
b=
Hue
Hiu + Hue
on:
Hue
Hiu
6
El subndex ue es refereix al tancament entre lespai no habitable i lexterior;

El subndex iu es refereix a la partici interior entre lespai habitable i lespai no habitable.
(E.7)
s el coeficient de prdua de lespai no habitable cap a lexterior [W/m];

s el coeficient de prdua de lespai habitable cap a lespai no habitable [W/m].
Els coeficients Hue i Hiu inclouen les prdues per transmissi i per renovaci daire. Es calculen
mitjanant les frmules segents:
U A + 0,34Q
= U A + 0,34Q
Hue =
Hiu
on:
Uue
Uiu
Aue
Aiu
ue
iu
iu
ue
(E.8)
ue
(E.9)
iu
s la transmitncia trmica del tancament de lespai no habitable en contacte amb

lambient exterior, calculat mitjanant lexpressi (E.1) si est en contacte amb laire o mitjanant la metodologia que descriu lapartat E.1.2 si est en contacte amb el terreny
[W/m2K];
s la transmitncia trmica del tancament de lespai habitable en contacte amb el no habitable calculat mitjanant lexpressi (E.1) [W/m2K];
s lrea del tancament de lespai no habitable en contacte amb lambient exterior;
s lrea del tancament de lespai habitable en contacte amb el no habitable;
HE 1 - 41
60
Que
Qiu
7
s el cabal daire entre lexterior i lespai no habitable [m3/h];

s el cabal daire entre lespai no habitable i lespai habitable [m3/h].
Per al clcul del cabal daire Que sutilitzen els valors de lapartat 2 de la secci HS3 del DB Salubritat. En absncia de dades es poden utilitzar els valors de renovacions hora (h-1) que cont
la taula E.8 multiplicats pel volum de lespai no habitable.
-1
Taula E.8 Taxa de renovaci daire entre espais no habitables i lexterior (h )

1
2
3
4
5
Nivell destanquitat
Ni portes, ni finestres, ni obertures de ventilaci
Tots els components segellats, sense obertures de ventilaci
Tots els components ben segellats, petites obertures de ventilaci
Poc estanc, a causa de juntures obertes o presncia dobertures de ventilaci permanents
Poc estanc, amb nombroses juntures obertes o obertures de ventilaci permanents grans o nombroses
Alternativament, per a un clcul ms detallat de la transmitncia trmica U es pot utilitzar la metodologia que descriu la norma UNE EN ISO 13 789:2001.
E.1.3.2 Terres en contacte amb cambres sanitries

1
2
3
Aquest apartat s aplicable a cambres daire ventilades per lexterior que compleixin simultniament les condicions segents:
a) que tinguin una altura h inferior o igual a 1 m;
b) que tinguin una profunditat z respecte del nivell del terreny inferior o igual a 0,5 m.
En cas que no es compleixi la condici a) per s la b), la transmitncia del tancament en contacte amb la cambra es calcula mitjanant el procediment que descriu lapartat E.1.1
En cas que no es compleixi la condici b), la transmitncia del tancament es calcula mitjanant la
definici general del coeficient b que descriu lapartat E.1.3.1.
Figura 3.8. Cambres sanitries
La transmitncia trmica del terra sanitari US ve donada per la taula E.9, en funci longitud caracterstica B del terra en contacte amb la cambra i la seva resistncia trmica Rf calculada mitjanant lexpressi (E.2) negligint les resistncies trmiques superficials.
HE 1 - 42
-1
h
0
0,5
1
5
10
61

2
Taula E.9 Transmitncia trmica US en W/m K

Rf (mK/W)
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
2,63
1,14
0,72
0,53
0,42
0,35
2,30
1,07
0,70
0,52
0,41
0,34
2,06
1,01
0,67
0,50
0,40
0,33
1,87
0,97
0,65
0,49
0,39
0,33
1,73
0,93
0,63
0,48
0,39
0,32
10
1,61
0,89
0,62
0,47
0,38
0,32
12
1,43
0,83
0,59
0,45
0,37
0,31
14
1,30
0,79
0,57
0,44
0,36
0,31
16
1,20
0,75
0,55
0,43
0,35
0,30
18
1,12
0,72
0,53
0,42
0,35
0,29
20
1,06
0,69
0,51
0,41
0,34
0,29
22
1,00
0,67
0,50
0,40
0,33
0,29
24
0,96
0,65
0,49
0,39
0,33
0,28
26
0,92
0,63
0,48
0,39
0,32
0,28
28
0,89
0,61
0,47
0,38
0,32
0,28
30
0,86
0,60
0,46
0,38
0,32
0,27
32
0,83
0,59
0,45
0,37
0,31
0,27
34
0,81
0,58
0,45
0,37
0,31
0,27
36
0,79
0,57
0,44
0,36
0,31
0,27
Alternativament, per a un clcul ms detallat es pot utilitzar el mtode que descriu lapartat 10 de
la norma UNE EN ISO 13 370.
E.1.4 Buits i lluernes

E.1.4.1 Transmitncia trmica de buits
1
La transmitncia trmica dels buits UH (W/m2 K) es determina mitjanant lexpressi segent:

UH = (1 FM) UH,v + FM UH,m
(E.10)
on:
s la transmitncia trmica de la part semitransparent [W/m2K];
UH,v
UH,m
s la transmitncia trmica del marc de la finestra o lluerna, o porta [W/m2 K];
FM
s la fracci del buit ocupada pel marc.
En absncia de dades, la transmitncia trmica de la part semitransparent UH,v es pot obtenir
segons la norma UNE EN ISO 10 077-1:2001.
E.2 Factor solar modificat de buits i lluernes

1
El factor solar modificat en el buit FH o en la lluerna FL es determina utilitzant lexpressi segent:

F = FS [ (1 FM) g + FM 0,04 Um
on:
FS
FM
g
(E.11)
s el factor dombra del buit o lluerna obtingut de les taules E.11 a E.15 en funci del dispositiu dombra o mitjanant simulaci. En cas que no es justifiqui adequadament el valor
dFs sha de considerar igual a la unitat;
s la fracci del buit ocupada pel marc en el cas de finestres o la fracci de part massissa
en el cas de portes;
s el factor solar de la part semitransparent del buit o lluerna a incidncia normal. El factor
solar es pot obtenir pel mtode que descriu la norma UNE EN 410:1998;
HE 1 - 43
62
Um
s la transmitncia trmica del marc del buit o lluerna [W/ m2 K];

s labsortivitat del marc obtinguda de la taula E.10 en funci del seu color.
Taula E.10 Absortivitat del marc per a radiaci solar
Color
Blanc
Groc
Beix
Marr
Vermell
Verd
Blau
Gris
Negre
Clar
0,20
0,30
0,35
0,50
0,65
0,40
0,50
0,40
---
Mitj
0,30
0,50
0,55
0,75
0,80
0,70
0,80
0,65
0,96
Fosc
--0,70
0,75
0,92
0,90
0,88
0,95
-----
NOTA: En cas que hi hagi una reculada, la longitud L es mesura des del
centre de lenvidrament.
S
SE/SO
E/O
ORIENTACIONS DE FAANES
Taula E.11: Factor dombra per a obstacles de faana: volada

0,2 < L / H 0,5
0,5 < L / H 1
1<L/H2
L/H>2
0 < D / H 0,2
0,82
0,50
0,28
0,16
0,2 < D / H 0,5
0,87
0,64
0,39
0,22
D / H > 0,5
0,93
0,82
0,60
0,39
0 < D / H 0,2
0,90
0,71
0,43
0,16
0,2 < D / H 0,5
0,94
0,82
0,60
0,27
D / H > 0,5
0,98
0,93
0,84
0,65
0 < D / H 0,2
0,92
0,77
0,55
0,22
0,2 < D / H 0,5
0,96
0,86
0,70
0,43
D / H > 0,5
0,99
0,96
0,89
0,75
Taula E.12: Factor dombra per a obstacles de faana: reculada
S
SE/SO
E/O
ORIENTACIONS DE FAANES
0,05 < R/W 0,1
0,1< R/W 0,2
0,2< R/W 0,5
R/W > 0,5
0,05 < R/H 0,1
0,82
0,74
0,62
0,39
0,1 < R/H 0,2
0,76
0,67
0,56
0,35
0,2 < R/H 0,5
0,56
0,51
0,39
0,27
RH > 0,5
0,35
0,32
0,27
0,17
0,05 < R/H 0,1
0,86
0,81
0,72
0,51
0,1 < R/H 0,2
0,79
0,74
0,66
0,47
0,2 < R/H 0,5
0,59
0,56
0,47
0,36
RH > 0,5
0,38
0,36
0,32
0,23
0,05 < R/H 0,1
0,91
0,87
0,81
0,65
0,1 < R/H 0,2
0,86
0,82
0,76
0,61
0,2 < R/H 0,5
0,71
0,68
0,61
0,51
R/H > 0,5
0,53
0,51
0,48
0,39
HE 1 - 44
63
Taula E.13 Factor dombra per a obstacles de faana: lamelles
ORIENTACI
LAMELLES HORITZONTALS
0
ANGLE DINCLINACI ()
30
60
SUD
0,49
0,42
0,26
SUD-EST/
SUD-OEST
0,54
0,44
0,26
EST/
OEST
0,57
0,45
0,27
ORIENTACI
LAMELLES VERTICALS
NOTES
ANGLE DINCLINACI ()
-30
0
30
-60
-45
45
60
SUD
0,37
0,44
0,49
0,53
0,47
0,41
0,32
SUD-EST
0,46
0,53
0,56
0,56
0,47
0,40
0,30
EST
0,39
0,47
0,54
0,63
0,55
0,45
0,32
OEST
0,44
0,52
0,58
0,63
0,50
0,41
0,29
SUD-OEST
0,38
0,44
0,50
0,56
0,53
0,48
0,38
Els valors de factor dombra que indiquen aquestes taules han estat calculats per a una relaci D/L igual o inferior a 1.
Langle sha de mesurar des de la normal a la faana cap al pla de les lamelles, considerant-lo positiu en direcci horria.
Taula E.14 Factor dombra per a obstacles de faana: tendals

Teixits translcids =0,2
Teixits opacs
=0
CAS A
SE/S/SO
E/O
SE/S/SO
E/O
30
0,02
0,04
0,22
0,24
45
0,05
0,08
0,25
0,28
60
0,22
0,28
0,42
0,48
Teixits opacs
=0
CAS B
Teixits translcids =0,2
SE/SO
E/O
SE/SO
E/O
30
0,43
0,61
0,67
0,63
0,81
0,87
45
0,20
0,30
0,40
0,40
0,50
0,60
60
0,14
0,39
0,28
0,34
0,42
0,48
HE 1 - 45
64
Taula E.15 Factor dombra per a lluernes
Y/Z
0,5
1,0
2,0
5,0
10,0
0,1
0,42
0,43
0,43
0,43
0,44
0,44
0,5
0,43
0,46
0,48
0,50
0,51
0,52
1,0
0,43
0,48
0,52
0,55
0,58
0,59
2,0
0,43
0,50
0,55
0,60
0,66
0,68
5,0
0,44
0,51
0,58
0,66
0,75
0,79
10,0
0,44
0,52
0,59
0,68
0,79
0,85
X/Z
0,1
NOTES
Els valors de factor dombra que indica aquesta taula sn vlids per a lluernes sensiblement horitzontals.
En cas de lluernes de planta ellptica o circular, es poden prendre com a dimensions caracterstiques equivalents
els eixos major i menor o el dimetre.
HE 1 - 46
65
Apndix F
Resistncia trmica total dun element dedificaci
constitut per capes homognies i heterognies
1
La resistncia trmica total RT dun element constitut per capes trmicament homognies i heterognies paralleles a la superfcie s la mitjana aritmtica dels valors lmit superior i inferior de la
resistncia:
RT =
R' T +R' ' T

2
(F.1)
on:
RT
2
3
s el lmit superior de la resistncia trmica total calculada mitjanant el procediment

que descriu lapartat F.1 [m2 K/W];
RT
s el lmit inferior de la resistncia trmica total calculada mitjanant el procediment
que descriu lapartat F.2 [m2 K/W].
Si la proporci entre el lmit superior i inferior s superior a 1,5 shan dutilitzar els mtodes que
descriu la norma UNE EN ISO 10 211-1: 1995 o UNE EN ISO 10 211-2: 2002.
Per realitzar el clcul dels valors lmit superior i inferior, lelement es divideix en talls horitzontals
(figura 1b) i verticals (figura 1c) tal com mostra la figura F.1, de manera que les capes que es
generen siguin trmicament homognies.
Figura F.1
4
5
El tall horitzontal m (m = a, b, c, ...q) t una rea fraccional fm.

El tall vertical j (j = 1, 2, ...n) t un gruix dj.
La capa mj t una conductivitat trmica mj, un gruix dj, una rea fraccional fm i una resistncia
trmica Rmj.
Lrea fraccional duna secci s la seva proporci de lrea total. Llavors fa + fb +... + fq = 1.
F.1 Lmit superior de la resistncia trmica total RT

8
El lmit superior de la resistncia trmica total es determina suposant que el flux de calor s unidimensional i perpendicular a les superfcies del component. Ve donat per lexpressi segent:
fq
f
f
1
= a + b + ... +
R ' T R Ta R Tb
R Tq
(F.2)
HE 1 - 47
66
on:
RTa, RTb, ...RTq sn les resistncies trmiques totals de cada tall horitzontal, calculades mitjanant lexpressi (E.2) [m2 K/W];
fa, fb, ..., fq
sn les rees fraccionals de cada tall horitzontal.
F.2 Lmit inferior de la resistncia trmica total RT

1
2
El lmit inferior es determina suposant que tots els plans parallels a la superfcie del component
sn superfcies isotermes.
El clcul de la resistncia trmica equivalent Rj, per a cada tall vertical trmicament heterognia
es realitza utilitzant lexpressi segent:
(F.3)
fq
f
f
1
= a + b + ... +
R j R aj R bj
R qj
on:
Raj, Rbj, ...Rqj
fa, fb, ..., fq
3
sn les resistncies trmiques de cada capa de cada tall vertical, calculades mitjanant lexpressi (E.3) [m2 K/W];
sn les rees fraccionals de cada tall vertical.
El lmit inferior es determina llavors segons lexpressi segent:

R ' ' T = R si + R j1 + R j 2 + ... + R jn + R se
on:
Rj1, Rj2,... Rjn
Rsi i Rse
(F.4)
sn les resistncies trmiques equivalents de cada tall vertical, obtingudes de

lexpressi (F.3) [m2 K/W];
sn les resistncies trmiques superficials corresponents a laire interior i exterior
respectivament, preses de la taula E.1 dacord amb la posici de lelement, direcci del flux de calor [m2 K/W].
Si una de les capes que constitueixen el tall heterogeni s una cavitat daire sense ventilar, es
pot considerar un material de conductivitat trmica equivalent j definida mitjanant lexpressi:
j = dj Rg
on:
dj
Rg
(F.5)
s el gruix del tall vertical [m];

s la resistncia trmica de la cavitat daire sense ventilar calculada mitjanant lapartat
2
F.3 [m K/W].
F.3 Resistncia trmica de cavitats daire sense ventilar Rg

1
2
Es consideren cavitats daire sense ventilar els petits espais daire la llargada i amplada dels
quals s inferior a 10 vegades el seu gruix en direcci al flux de calor.
La resistncia trmica Rg duna cavitat daire sense ventilar es calcula mitjanant lexpressi
segent:
1
Rg =
ha +
(F.6)
hr0
1
1+
E
1 1 +
2
d2
1+ 2
b
HE 1 - 48
67
on:
d
b
E
ha
hro
3
s el gruix del buit en la direcci del flux de calor;

s lamplada del buit;
s el factor demissivitat entre les superfcies calculada mitjanant lexpressi (F.7);
s el coeficient de conducci convecci el valor del qual ve donat en funci de la direcci
del flux de calor:
per a flux de calor horitzontal: el ms gran d1,25 W/ m2K i 0,025/d W/m2K;
per a flux de calor cap amunt: el ms gran d1,95 W/ m2K i 0,025/d W/m2K;
per a flux de calor cap avall: el ms gran de 0,12d-0,44 W/ m2K i 0,025/d W/m2K.
s el coeficient de radiaci per a una superfcie negra obtingut de la taula F.1.
El factor demissivitat entre les superfcies E ve donat per lexpressi segent:

E=
1
1
1
+
1
1 2
(F.7)
on:
1 i 2
sn les emissivitats corregides de les superfcies que envolten el buit.

Taula F.1: coeficient de radiaci per a una superfcie negra
2
Temperatura
-10
0
10
20
30
Hro en W/m K
4,1
4,6
5,1
5,7
6,3
HE 1 - 49
68
Apndix G
Condensacions
G.1 Condicions per al clcul de condensacions

G.1.1 Condicions exteriors
1
2
3
Es prenen com a temperatura exterior i humitat relativa exterior els valors mitjans mensuals de la
localitat on subiqui ledifici.
Per a les capitals de provncia, els valors que sutilitzen sn els que cont la taula G.1.
En el cas de localitats que no siguin capitals de provncia i que no disposin de registres climtics
contrastats, se suposa que la temperatura exterior s igual a la de la capital de provncia corresponent minorada en 1 C per cada 100 m de diferncia daltura entre les dues localitats. La humitat relativa per a les localitats esmentades es calcula suposant que la seva humitat absoluta s
igual que la de la seva capital de provncia.
El procediment que sha de seguir per al clcul de la humitat relativa duna certa localitat a partir
de les dades de la seva capital de provncia s el segent:
a) clcul de la pressi de saturaci de la capital de provncia Psat en [Pa], a partir de la seva
temperatura exterior per al mes de clcul en [C], segons lapartat G.3.1
b) clcul de la pressi de vapor de la capital de provncia Pe en [Pa], mitjanant lexpressi:
Pe = e Psat (e)
on:
e
c)
d)
(G.1)
s la humitat relativa exterior per a la capital de provncia i el mes de clcul [en tant
per 1].
clcul de la pressi de saturaci de la localitat Psat,loc en [Pa], segons lapartat G.3.1, en qu

ara s la temperatura exterior per a la localitat i el mes de clcul en [C].
clcul de la humitat relativa per a la localitat i mes esmentats, mitjanant:
e,loc = Pe / Psat,loc (e,loc)
(G.2)
Si la localitat es troba a menys altura que la de referncia, es pren per a la localitat esmentada la
mateixa temperatura i humitat que la que correspon a la capital de provncia.
HE 1 - 51
69
Taula G.2 Dades climtiques mensuals de capitals de provncia, T en C i HR en %
Localitat
Albacete
Alacant
Almeria
vila
Badajoz
Barcelona
Bilbao
Burgos
Cceres
Cadis
Castell
Ceuta
Ciudad Real
Crdova
A Corua
Conca
Girona
Granada
Guadalajara
Huelva
Osca
Jan
Lle
Lleida
Logronyo
Lugo
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Tmit
HRmit
Gen.
Febr. Mar
Abr.
Maig
Juny
Jul.
Ag.
Set.
Oct.
Nov.
Des.
5,0
78
11,6
67
12,4
70
3,1
75
8,7
80
8,8
73
8,9
73
2,6
86
7,8
55
12,8
77
10,1
68
11,5
87
5,7
80
9,5
80
10,2
77
4,2
78
6,8
77
6,5
76
5,5
80
12,2
76
4,7
80
8,7
77
3,1
81
5,5
81
5,8
75
5,8
85
6,3
70
12,4
65
13,0
68
4,0
70
10,1
76
9,5
70
9,6
70
3,9
80
9,3
53
13,5
75
11,1
66
11,6
87
7,2
74
10,9
75
10,5
76
5,2
73
7,9
73
8,4
71
6,8
76
12,8
72
6,7
73
9,9
72
4,4
75
7,8
69
7,3
68
6,5
81
10,9
60
15,7
65
16,1
65
7,6
61
14,2
66
12,8
70
11,8
72
7,6
72
13,0
63
16,2
71
14,2
66
13,9
87
11,9
65
15,2
65
12,1
76
9,6
62
11,6
71
12,4
61
11,6
68
16,5
63
11,3
63
14,3
64
8,6
63
13,0
56
11,5
61
9,5
77
15,3
54
18,6
65
18,7
67
11,5
55
17,9
60
16,0
72
14,6
71
11,2
69
16,6
65
18,7
71
17,2
67
16,3
87
16,0
59
19,2
58
14,1
78
13,6
58
15,4
70
16,3
56
15,3
67
19,2
60
15,3
60
18,5
59
12,1
60
17,1
55
15,1
59
11,7
76
20,0
50
22,2
65
22,3
65
16,0
50
22,3
55
19,7
70
17,4
72
15,0
67
22,3
76
21,5
70
21,3
66
18,8
87
20,8
54
23,1
53
16,4
79
18,2
54
19,4
67
21,1
49
19,8
62
22,2
59
19,5
56
23,1
53
16,4
57
21,2
54
19,0
56
14,9
76
24,0
44
25,0
64
25,5
64
19,9
39
25,3
50
22,9
69
19,7
73
18,4
61
26,1
76
24,0
69
24,1
66
21,7
87
25,0
47
26,9
46
18,4
79
22,4
44
22,8
62
24,3
42
23,5
53
25,3
54
23,3
48
27,2
44
19,7
52
24,6
47
22,2
55
17,2
75
23,7
50
25,5
68
26,0
66
19,4
40
25,0
50
23,0
72
19,8
75
18,3
62
25,4
76
24,5
69
24,5
69
22,2
87
24,7
48
26,7
49
18,9
79
22,1
46
22,4
68
24,1
42
22,8
54
25,7
54
22,7
53
27,1
45
19,1
53
24,0
54
21,8
56
17,5
75
20,0
58
23,2
69
24,1
66
16,5
50
22,6
57
21,0
74
18,8
74
15,8
67
23,6
78
23,5
70
22,3
71
20,2
89
21,0
57
23,7
55
18,1
79
18,6
56
19,9
72
21,1
53
19,5
61
23,7
60
19,7
61
23,6
55
16,7
60
21,1
62
19,2
61
16,0
77
14,1
70
19,1
70
20,1
69
11,2
65
17,4
68
17,1
74
16,0
74
11,1
76
17,4
74
20,1
73
18,3
71
17,7
89
14,8
68
18,4
67
15,7
79
12,9
68
15,2
76
15,4
62
14,1
72
20,0
67
14,6
70
17,6
67
11,7
72
15,7
70
14,4
69
12,5
82
8,5
77
15,0
69
16,2
70
6,0
73
12,1
77
12,5
74
11,8
74
5,8
83
12,0
65
16,1
76
13,5
73
14,1
88
9,1
78
12,9
76
12,7
79
7,6
76
10,2
77
10,6
73
9,0
79
15,4
72
8,7
78
12,2
75
6,8
78
9,2
77
9,1
73
8,6
84
5,3
79
12,1
68
13,3
69
3,4
77
9,0
82
9,6
71
9,5
74
3,2
86
8,8
57
13,3
77
11,2
69
12,1
88
5,9
82
9,7
80
10,9
78
4,8
79
7,7
75
7,4
77
5,9
81
12,5
75
5,3
81
8,7
77
3,8
81
5,8
82
6,3
76
6,3
85
8,5
62
13,8
63
14,4
66
5,6
62
12,0
69
11,1
70
10,4
70
5,7
73
11,7
60
14,7
70
12,7
64
12,6
88
9,6
66
13,1
67
11,3
74
7,4
64
9,8
71
10,5
64
8,8
69
14,4
66
9,0
64
12,0
67
6,6
66
10,3
61
9,4
62
7,8
77
HE 1 - 52
70
Localitat
Madrid
Tmit
HRmit
Mlaga
Tmit
HRmit
Melilla
Tmit
HRmit
Mrcia
Tmit
HRmit
Ourense
Tmit
HRmit
Oviedo
Tmit
HRmit
Palncia
Tmit
HRmit
Palma de Mallorca
Tmit
HRmit
Palmas, Las
Tmit
HRmit
Pamplona
Tmit
HRmit
Pontevedra
Tmit
HRmit
St. Sebasti
Tmit
HRmit
Salamanca
Tmit
HRmit
Santa Cruz de Tenerife Tmit
HRmit
Santander
Tmit
HRmit
Segvia
Tmit
HRmit
Sevilla
Tmit
HRmit
Sria
Tmit
HRmit
Tarragona
Tmit
HRmit
Terol
Tmit
HRmit
Toledo
Tmit
HRmit
Valncia
Tmit
HRmit
Valladolid
Tmit
HRmit
Vitria
Tmit
HRmit
Zamora
Tmit
HRmit
Saragossa
Tmit
HRmit
Gen.
6,2
71
12,2
71
13,2
72
10,6
72
7,4
83
7,5
77
4,1
84
11,6
71
17,5
68
4,5
80
9,9
74
7,9
76
3,7
85
17,9
66
9,7
71
4,1
75
10,7
79
2,9
77
10,0
66
3,8
72
6,1
78
10,4
63
4,1
82
4,6
83
4,3
83
6,2
76
Febr.
7,4
66
12,8
70
13,8
72
11,4
69
9,3
75
8,5
75
5,6
77
11,8
69
17,6
67
6,5
73
10,7
73
8,5
74
5,3
78
18,0
66
10,3
71
5,2
71
11,9
75
4,0
73
11,3
63
4,8
67
8,1
72
11,4
61
6,1
72
6,0
78
6,3
75
8,0
69
Mar
9,9
56
14,0
66
14,6
71
12,6
69
10,7
69
9,5
74
7,5
71
12,9
68
18,3
65
8,0
68
11,9
69
9,4
74
7,3
69
18,6
62
10,8
71
7,1
65
14,0
68
5,8
68
13,1
59
6,8
60
10,9
59
12,6
60
8,1
62
7,2
72
8,3
65
10,3
60
Abr.
12,2
55
15,8
65
15,9
70
14,5
68
12,4
70
10,3
77
9,5
70
14,7
67
18,7
66
9,9
66
13,6
67
10,7
79
9,6
66
19,1
61
11,9
74
9,1
65
16,0
65
8,0
67
15,3
59
9,3
60
12,8
62
14,5
62
9,9
61
9,2
71
10,5
63
12,8
59
Maig
16,0
51
18,7
61
18,3
69
17,4
70
15,3
67
12,8
79
13,0
67
17,6
69
19,9
65
13,3
66
15,4
68
13,5
79
13,4
62
20,5
60
14,3
75
13,1
61
19,6
59
11,8
64
18,4
61
12,6
60
16,8
55
17,4
64
13,3
57
12,4
71
14,0
59
16,8
55
HE 1 - 53
Juny
20,7
46
22,1
59
21,5
68
21,0
71
19,3
64
15,8
80
17,2
64
21,8
69
21,4
67
17,3
62
18,8
66
16,1
82
17,8
58
22,2
59
17,0
77
17,7
55
23,4
56
16,1
60
22,2
60
17,5
55
22,5
47
21,1
66
18,0
52
15,6
71
18,5
54
21,0
52
Jul.
24,4
37
24,7
60
24,4
67
23,9
72
21,9
61
18,0
80
20,7
58
24,6
67
23,2
66
20,5
58
20,7
65
18,4
82
21,0
50
24,6
56
19,3
77
21,6
47
26,8
51
19,9
53
25,3
59
21,3
50
26,5
43
24,0
67
21,5
44
18,3
69
21,8
47
24,3
48
Ag.
23,9
39
25,3
63
25,3
68
24,6
74
21,7
62
18,3
80
20,3
59
25,3
71
24,0
67
20,3
61
20,5
65
18,7
83
20,3
53
25,1
58
19,5
78
21,2
49
26,8
52
19,5
54
25,3
62
20,6
54
25,7
45
24,5
69
21,3
46
18,5
70
21,3
50
23,8
54
Set.
20,5
50
23,1
65
23,5
72
22,5
73
19,8
64
17,4
78
17,9
63
23,5
73
23,9
69
18,2
61
19,1
69
18,0
79
17,5
62
24,4
63
18,5
77
17,9
55
24,4
58
16,5
60
22,7
67
17,9
59
22,6
54
22,3
68
18,6
53
16,5
70
18,7
58
20,7
61
Oct.
14,7
63
19,1
70
20,0
75
18,7
73
15,0
73
14,0
78
13,0
73
20,0
72
22,5
70
13,7
68
16,1
72
15,2
76
12,3
74
22,4
65
16,1
75
12,6
65
19,5
67
11,3
70
18,4
70
12,1
66
16,2
68
18,3
67
12,9
67
12,7
74
13,4
70
15,4
70
Nov.
9,4
70
15,1
72
16,6
74
14,3
73
10,6
83
10,4
78
7,6
80
15,6
72
20,4
70
8,3
76
12,6
73
10,9
76
7,0
82
20,7
67
12,5
73
7,3
73
14,3
76
6,1
76
13,5
68
7,0
71
10,7
77
13,7
66
7,6
77
7,5
81
8,1
79
9,7
75
Des.
6,4
73
12,6
72
14,1
73
11,3
73
8,2
84
8,7
76
4,4
85
13,0
71
18,3
68
5,7
79
10,3
74
8,6
76
4,1
86
18,8
66
10,5
72
4,3
78
11,1
79
3,4
78
10,7
66
4,5
76
7,1
81
10,9
64
4,8
83
5,0
83
4,9
83
6,5
77
71
G.1.2 Condicions interiors

G.1.2.1 Per al clcul de condensacions superficials
1
2
Es pren una temperatura de lambient interior igual a 20 C per al mes de gener.

En cas de conixer el ritme de producci de la humitat interior i la taxa de renovaci daire es pot
calcular la humitat relativa interior del mes de gener mitjanant el mtode que descriu lapartat
G.3.2.
Si es disposa de la dada dhumitat relativa interior i aquesta es mant constant, a causa per exemple dun sistema de climatitzaci, es pot utilitzar la dada esmentada en el clcul afegint 0,05
com a marge de seguretat.
G.1.2.2 Per al clcul de condensacions intersticials

1
En absncia de dades ms precises, es pren una temperatura de lambient interior igual a 20 C

per a tots els mesos de lany i una humitat relativa de lambient interior en funci de la classe
dhigrometria de lespai:
a) classe dhigrometria 5:
70%
b) classe dhigrometria 4:
62%
c) classe dhigrometria 3 o inferior:
55%
En cas de conixer el ritme de producci de la humitat interior i la taxa de renovaci daire, es
pot calcular la humitat relativa interior per a cada mes de lany mitjanant el mtode que descriu
lapartat G.3.2.
Si es disposa de les dades de temperatura interior i dhumitat relativa interior, es poden utilitzar
les dades esmentades en el clcul afegint-hi 0,05 a la humitat relativa com a marge de seguretat.
G.2 Comprovaci de les condensacions

G.2.1 Condensacions superficials
G.2.1.1 Factor de temperatura de la superfcie interior dun tancament
1
El factor de temperatura de la superfcie interior fRsi per a cada tancament, partici interior o
ponts trmics integrats en els tancaments es calcula a partir de la seva transmitncia trmica
mitjanant lequaci segent:
fRsi = 1 U 0,25
on:
U
(G.6)
s la transmitncia trmica del tancament, partici interior o pont trmic integrat en el tancament calculada pel procediment que descriu lapartat E.1 [W/m2 K].
El factor de temperatura de la superfcie interior fRsi per als ponts trmics formats per punts
duni de tancaments es calculen aplicant els mtodes que descriuen les normes UNE EN ISO
10 211-1:1995 i UNE EN ISO 10 211-2:2002. Es poden prendre per defecte els valors recollits
en documents reconeguts.
G.2.1.2 Factor de temperatura de la superfcie interior mnim

1
El factor de temperatura de la superfcie interior mnim acceptable fRsi,min dun pont trmic, tancament o partici interior es pot calcular a partir de lexpressi segent:
fRsi,mn =
si,min e
(G.3)
20 e
on:
HE 1 - 54
72
s la temperatura exterior de la localitat el mes de gener que defineix lapartat G.1.1 [C];
si,min
s la temperatura superficial interior mnima acceptable obtinguda de lexpressi segent

[C]:
si,mn
Psat
237,3loge
610,5
=
Psat
17,269 loge
610,5
on:
Psat
(G.4)
s la pressi de saturaci mxima acceptable a la superfcie obtinguda de lexpressi segent [Pa]:
Psat =
on:
Pi
Pi
0. 8
(G.5)
s la pressi del vapor interior obtinguda de lexpressi segent [Pa].
Pi = i 2337
(G.6)
on:
s la humitat relativa interior que defineix lapartat G.1.2.1 [en tant per 1].
G.2.2 Condensacions intersticials

G.2.2.1 Distribuci de temperatura
1
La distribuci de temperatures al llarg del gruix dun tancament format per diverses capes depn
de les temperatures de laire a tots dos costats daquesta, aix com de les resistncies trmiques
superficials interior Rsi i exterior Rse, i de les resistncies trmiques de cada capa (R1, R2, R3, ...,
Rn).
El procediment que sha de seguir per al clcul de la distribuci de temperatures s el segent:
a) clcul de la resistncia trmica total de lelement constructiu mitjanant lexpressi (E.2).
b)
clcul de la temperatura superficial exterior se :
se = e +
R se
( i e )
RT
(G.7)
on:
e
s la temperatura exterior de la localitat en qu subica ledifici segons G.1.1 corresponent a la temperatura mitjana del mes de gener [C];
i
s la temperatura interior que defineix lapartat G.1.2.2 [C];
RT
s la resistncia trmica total del component constructiu obtingut mitjanant
lexpressi (E.2) [m2 K/ W];
Rse
s la resistncia trmica superficial corresponent a laire exterior, presa de la taula
E.1 dacord amb la posici de lelement constructiu, direcci del flux de calor i la
seva situaci a ledifici [m2 K/W].
c) clcul de la temperatura en cadascuna de les capes que componen lelement constructiu
segons les expressions segents:
1 = se +
R1
( i e )
RT
.
R
2 = 1 + 2 ( i e )
... R T
n = n 1 +
(H.8)
Rn
( i e )
RT
HE 1 - 55
73
on:
se
e
i
1... n-1
R1, R2...Rn
RT
s la temperatura superficial exterior [C];

s la temperatura exterior de la localitat en qu subica ledifici obtinguda de
lapartat G.1.1 corresponent a la temperatura mitjana del mes de gener [C];
s la temperatura en cada capa [C].
sn les resistncies trmiques de cada capa definides segons lexpressi (E.3)
[m2K/W];
s la resistncia trmica total del component constructiu, calculada mitjanant
clcul de la temperatura superficial interior si:
d)
si = n +
R si
( i e )
RT
(G.9)
on:
e
s la temperatura exterior de la localitat en qu subica ledifici obtinguda de lapartat

G.1.1 corresponent a la temperatura mitjana del mes de gener [C];
i
n
Rsi
s la temperatura a la capa n [C];

s la resistncia trmica superficial corresponent a laire interior, presa de la taula E.1
dacord amb la posici de lelement constructiu, direcci del flux de calor i la seva situaci a ledifici [m2 K/W].
RT
s la resistncia trmica total del component constructiu calculada mitjanant
Es considera que la distribuci de temperatures a cada capa s lineal.
G.2.2.2 Distribuci de la pressi de vapor de saturaci

Es determina la distribuci de la pressi de vapor de saturaci al llarg dun mur format per diverses
capes, a partir de la distribuci de temperatures obtinguda anteriorment, mitjanant les expressions
que indica lapartat G.3.1.
G.2.2.3 Distribuci de pressi de vapor
1
La distribuci de pressi de vapor a travs del tancament es calcula mitjanant les expressions
segents:
P1 = Pe +
S d1
(Pi Pe )
S dn
P2 = P1 +
S d2
(Pi Pe )
...S dn
Pn = Pn 1 +
S d( n 1)
on:
Pi
Pe
P1 ...Pn-1
Sd1 ...Sd(n-1)
(Pi Pe )
(G.10)
dn
s la pressi de vapor de laire interior [Pa];

s la pressi de vapor de laire exterior [Pa];
s la pressi de vapor a cada capa n [Pa];
s el gruix daire equivalent de cada capa davant la difusi del vapor daigua,
calculat mitjanant lexpressi segent [m];
Sdn = en n
(G.11)
on:
HE 1 - 56
74
n
en
s el factor de resistncia a la difusi del vapor daigua de cada capa, calculat a partir
de valors trmics declarats segons la norma UNE EN ISO 10 456:2001 o pres de documents reconeguts;
s el gruix de la capa n [m].
La distribuci de pressions de vapor a travs del tancament es pot representar grficament mitjanant una lnia recta que uneixi el valor de Pi amb Pe, dibuixat sobre la secci del tancament utilitzant els gruixos de capa equivalents a la difusi de vapor daigua, Sdn (vegeu la figura G.1)
Per al clcul analtic de Pi i de Pe, en funci de la temperatura i de la humitat relativa, sutilitza

lexpressi segent:
Pi = i Psat (i)
(G.12)
Pe = e Psat (e)
(G.13)
on:
i
e
s la humitat relativa de lambient interior que defineix lapartat G.1.2.2 [en tant per 1];
s la humitat relativa de lambient exterior que defineix lapartat G.1.1 [en tant per 1].
Figura G.1 Distribuci de pressions de vapor de saturaci i pressions de vapor en un element multicapa
de ledifici dibuixada enfront de la resistncia a pressi de vapor de cada capa.
G.3 Relacions psicromtriques

G.3.1 Clcul de la pressi de saturaci de vapor
4
La pressi de vapor de saturaci es calcula en funci de la temperatura, a partir de les equacions segents:
17, 269
a) Si la temperatura () s ms gran o igual que 0 C: Psat = 610,5 e 237,3 +

b) Si la temperatura () s menor que 0 C:
Psat = 610,5 e
21,875
265,5 +
(G.14)
(G.15)
G.3.2 Clcul de la humitat relativa interior

1
En cas que es conegui el ritme de producci de la humitat interior G i la taxa de renovaci daire
n, es pot calcular la humitat relativa interior mitjanant el procediment que es descriu a continuaci.
HE 1 - 57
75
La humitat relativa interior i (%) per a la localitat on subiqui ledifici i el mes de clcul sobt
mitjanant lexpressi segent:
i =
100 Pi
Psat ( si )
(G.16)
on:
Psat(si)
Pi
s la pressi de saturaci corresponent a la temperatura superficial interior obtinguda

segons lequaci (G.14) [Pa];
s la pressi de vapor interior calculada mitjanant lexpressi segent [Pa]:
Pi = Pe + p
on:
Pe
p
p =
s la pressi de vapor exterior calculada segons lequaci (G.13) [Pa];

s lexcs de pressi de vapor interior del local calculat mitjanant lequaci segent
[Pa]:
v R v (Ti + Te )
2
on:
Rv
Ti
Te
v
v =
on:
G
n
V
(G.17)
(G.18)
s la constant de gas per a laigua = 462 [Pa m3 / (K kg)];

s la temperatura interior [K];
s la temperatura exterior per a la localitat i el mes de clcul [K];
s lexcs dhumitat interior obtinguda mitjanant lexpressi segent [kg/m3]:
G
n V
(G.19)
s el ritme de producci de la humitat interior [kg/h];

s la taxa de renovaci daire [h-1];
s el volum daire del local [m3].
HE 1 - 58
76
Apndix H
Fitxes justificatives de lopci simplificada
FITXA 1 Clcul dels parmetres caracterstics mitjans
ZONA CLIMTICA
Zona de crrega interna baixa
Zona de crrega interna alta
MURS (UMm) i (UTm)

Tipus
A (m )
U (W/m K)
A U (W/K)
Resultats
A=
A U=
UMm=A U / A=
A=
A U=
UMm=A U / A=
A=
A U=
UMm=A U / A=
A=
A U=
UMm=A U / A=
SE
A=
A U=
UMm=A U / A=
SO
A=
A U=
UMm=A U / A=
C-TER
A=
A U=
UTm=A U / A=
TERRES (USm)
Tipus
A (m )
U (W/m K)
A U (W/K)
Resultats
A=
A U=
USm=A U / A=
COBERTES I LLUERNES (UCm, FLm)

Tipus
A (m )
U (W/m K)
A U (W/K)
Resultats
A=
A U=
UCm=A U / A=
Tipus
A (m )
A F(m )
Resultats
Tipus
A=
A F=
FHm=A F / A=
HE 1 - 59
77
ZONA CLIMTICA
BUITS (UHm, FHm)

Tipus
A (m )
U (W/m K)
Resultats
A U (W/K)
A=
A U=
UHm=A U / A=
Tipus
A (m )
A U
A F(m )
Resultats
Tipus
A=
A U=
A F=
UHm=A U/A=
FHm=A F / A=
A=
A U=
A F=
UHm=A U / A=
FHm=A F / A=
A=
A U=
A F=
UHm =A U / A=
FHm =A F / A=
A=
SE
A U=
A F=
UHm =A U / A=
FHm =A F / A=
SO
A=
A U=
A F=
UHm =A U / A=
FHm =A F / A=
HE 1 - 60
78
FITXA 2 CONFORMITAT- Demanda energtica

ZONA CLIMTICA
Tancaments i particions interiors de lenvoltant trmic
Umax(projecte)
(2)
Umax
(1)
Murs de faana
Primer metre del permetre de terres recolzats i murs en contacte amb el terreny
Particions interiors en contacte amb espais no habitables
Terres
Cobertes
Vidres de buits i lluernes
Marcs de buits i lluernes
Parets mitgeres
(3)
Particions interiors (edificis dhabitatges)

MURS DE FAANA
UMm
1,2 W/m2K
BUITS I LLUERNES
(4)
UMlim
(5)
UHm
(4)
UHlim
(5)
FHm
(4)
FHlim
(5)
N
E
O
S
SE
SO
TANC. CONTACTE TERRENY
UTm
(4)
TERRES
UMlim
(5)
USm
COBERTES
(4)
USlim
(5)
UCm
LLUERNES
(4)
UClim
(5)
FLm
FLlim
(1)
Umax(projecte) correspon al valor ms alt de la transmitncia dels tancaments o particions interiors indicats en projecte.
Umax correspon a la transmitncia trmica mxima que defineix la taula 2.1 per a cada tipus de tancament o partici interior.
En edificis dhabitatges, Umax(projecte) de particions interiors que limitin unitats ds amb un sistema de calefacci previst des de projecte amb les
zones comunes no calefactades.
(4)
Parmetres caracterstics mitjans obtinguts a la fitxa 1.
(5)
Valors lmit dels parmetres caracterstics mitjans que defineix la taula 2.2.
(2)
(3)
FITXA 3 CONFORMITAT-Condensacions
TANCAMENTS, PARTICIONS INTERIORS, PONTS TRMICS
Tipus
C. superficials
fRsi fRsmin
C. intersticials
Pn Psat,n
fRsi
fRsmin
Psat,n
Pn
fRsi
fRsmin
Psat,n
Pn
fRsi
fRsmin
Psat,n
Pn
fRsi
fRsmin
Psat,n
Pn
fRsi
fRsmin
Psat,n
Pn
fRsi
fRsmin
Psat,n
Pn
fRsi
fRsmin
Psat,n
Pn
fRsi
Psat,n
fRsmin
Pn
Capa 1
Capa 2
HE 1 - 61
Capa 3
Capa 4
Capa 5
Capa 6
Capa 7

Secci HE 2
Rendiment de les installacions trmiques
Exigncia bsica HE 2: Rendiment de les installacions trmiques

Els edificis han de disposar dinstallacions trmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar trmic dels ocupants, i se nha de regular el rendiment, tant daquestes com dels seus equipaments. Aquesta exigncia es desplega actualment al vigent Reglament dinstallacions trmiques als
edificis, RITE, i la seva aplicaci ha de quedar definida en el projecte de l'edifici.
HE 2 - 1
79
80
Secci HE 3
Eficincia energtica de les installacions dilluminaci
1 Generalitats
1.1 mbit daplicaci
1
Aquesta secci s aplicable a les installacions dilluminaci interior en:

a)
edificis de nova construcci;
b)
rehabilitaci dedificis existents amb una superfcie til superior a 1000 m2 on es renovi ms del
25% de la superfcie illuminada.
c)
reformes de locals comercials i dedificis ds administratiu en els quals es renovi la installaci

dilluminaci.
Sexclouen de lmbit daplicaci:

a)
edificis i monuments amb valor histric o arquitectnic reconegut, quan el compliment de les
exigncies daquesta secci pugui alterar-ne de manera inacceptable el carcter o aspecte;
b)
construccions provisionals amb un termini previst dutilitzaci igual o inferior a 2 anys;
c)
installacions industrials, tallers i edificis agrcoles no residencials;
d)
edificis independents amb una superfcie til total inferior a 50 m2:
e)
interiors dhabitatges.
En els casos que exclou el punt anterior, en el projecte shan de justificar les solucions adoptades,
si sescau, per a lestalvi denergia en la installaci dilluminaci.
Sexclouen tamb daquest mbit daplicaci els enllumenats demergncia.

1
Per a laplicaci daquesta secci sha de seguir la seqncia de verificacions que sexposa a continuaci:
a)
clcul del valor deficincia energtica de la installaci VEEI a cada zona, constatant que no
se superen els valors lmit que consigna la taula 2.1 de lapartat 2.1;
b)
comprovaci de lexistncia dun sistema de control i, si sescau, de regulaci que optimitzi

laprofitament de la llum natural complint el que disposa lapartat 2.2;
c)
verificaci de lexistncia dun pla de manteniment que compleixi el que disposa lapartat 5.
HE 3 - 1
81
1.3 Documentaci justificativa

1
A la memria del projecte per a cada zona han de figurar juntament amb els clculs justificatius
almenys:
a)
lndex del local (K) utilitzat en el clcul;
b)
el nombre de punts considerats en el projecte;
c)
el factor de manteniment (Fm) previst;
d)
la illuminaci mitjana horitzontal mantinguda (Em) obtinguda;
e)
lndex denlluernament unificat (UGR) assolit;
f)
els ndexs de rendiment de color (Ra) de les lmpades seleccionades;
g)
el valor deficincia energtica de la installaci (VEEI) resultant en el clcul;
h)
les potncies dels conjunts: lmpada ms equip auxiliar.
Tamb sha de justificar a la memria del projecte per a cada zona el sistema de control i regulaci
que correspongui.

2.1 Valor deficincia energtica de la installaci
1
Leficincia energtica duna installaci dilluminaci duna zona es determina mitjanant el valor
deficincia energtica de la installaci VEEI (W/m2) per cada 100 lux mitjanant lexpressi segent:
VEEI =
P 100
S Em
(2.1)
on:
s la potncia total installada en lmpades ms els equips auxiliars [W];
s la superfcie illuminada [m2];
Em
s la illuminaci mitjana horitzontal mantinguda [lux]
Amb la finalitat destablir els valors deficincia energtica lmit corresponents, les installacions
dilluminaci shan didentificar, segons ls de la zona, dins dun dels 2 grups segents:
a)
Grup 1: zones de no-representaci o espais en qu el criteri de disseny, la imatge o lestat anmic que es vol transmetre a lusuari amb la illuminaci queda relegat a un segon pla enfront
daltres criteris com el nivell dilluminaci, el confort visual, la seguretat i leficincia energtica;
b)
Grup 2: zones de representaci o espais on el criteri de disseny, la imatge o lestat anmic que
es vol transmetre a lusuari amb la illuminaci sn preponderants enfront dels criteris
deficincia energtica.
Els valors deficincia energtica lmit en recintes interiors dun edifici sestableixen a la taula 2.1.
Aquests valors inclouen la illuminaci general i la illuminaci daccent, per no les installacions
dilluminaci daparadors i zones expositives.
HE 3 - 2
82
Taula 2.1 Valors lmit deficincia energtica de la installaci

grup
Zones dactivitat diferenciada

administratiu en general
3,5
andanes destacions de transport
3,5
sales de diagnstic (4)
3,5
pavellons dexposici o fires

1
zones de norepresentaci
3,5
aules i laboratoris (2)
4,0
habitacions dhospital (3)
4,5
zones comunes (1)
4,5
magatzems, arxius, sales tcniques i cuines
aparcaments
espais esportius (5)
recintes interiors assimilables a grup 1 no descrits a la llista anterior
4,5
administratiu en general
estacions de transport (6)
supermercats, hipermercats i grans magatzems
biblioteques, museus i galeries dart

zones comunes en edificis residencials
2
zones de
representaci
VEEI
lmit
6
7,5
centres comercials (excloses botigues) (9)
hostaleria i restauraci (8)
10
religis en general
10
sales dactes, auditoris i sales dusos mltiples i convencions, sales doci o espectacle, sales de reunions i sales de conferncies (7)
10
botigues i petit comer
10
zones comunes (1)
10
habitacions dhotels, hostals, etc.
12
recintes interiors assimilables a grup 2 no descrits a la llista anterior
10
(1)
Espais utilitzats per qualsevol persona o usuari, com ara rebedors, vestbuls, passadissos, escales, espais de trnsit de persones, lavabos pblics, etc.
(2)
Inclou la installaci dilluminaci de laula i les pissarres de les aules densenyament, aules de prctica dordinador, msica,
laboratoris de llenguatge, aules de dibuix tcnic, aules de prctiques i laboratoris, manualitats, tallers densenyament i aules dart,
aules de preparaci i tallers, aules comunes destudi i aules de reuni, aules de classes nocturnes i educaci dadults, sales de
lectura, jardins dinfants, sales de jocs de guarderies i sala de manualitats.
(3)
Inclou la installaci dilluminaci interior de lhabitaci i bany, formada per illuminaci general, illuminaci de lectura i
illuminaci per a exmens simples.
(4)
Inclou la installaci dilluminaci general de sales com ara sales dexamen general, sales demergncia, sales descner i radiologia, sales dexamen ocular i auditiu i sales de tractament. Tanmateix queden exclosos locals com les sales doperaci, quirfans,
unitats de cures intensives, dentista, sales de descontaminaci, sales dautpsies i mortuoris i altres sales que per la seva activitat
es puguin considerar sales especials.
(5)
Inclou les installacions dilluminaci del terreny de joc i graderies despais esportius, tant per a activitats dentrenament com de
competici, per no shi inclou les installacions dilluminaci necessries per a les retransmissions televisades. Les graderies sn
assimilables a zones comunes del grup 1.
(6)
Espais destinats al trnsit de viatgers com ara rebedors de terminals, sales darribades i sortides de passatgers, sales de recollida dequipatges, rees de connexi, dascensors, rees de taulells de taquilles, facturaci i informaci, rees despera, sales de
consigna, etc.
(7)
Inclou la installaci dilluminaci general i daccent. En el cas de cinemes, teatres, sales de concerts, etc. sexclou la illuminaci
amb finalitats despectacle, incloent-hi la representaci i lescenari.
(8)
Inclou els espais destinats a les activitats prpies del servei al pblic com ara rebedor, recepci, restaurant, bar, menjador, acteservei o bufet, passadissos, escales, vestidors, serveis, lavabos, etc.
(9)
Inclou la installaci dilluminaci general i daccent de rebedor, recepci, passadissos, escales, vestidors i lavabos dels centres
comercials.
HE 3 - 3

2.2 Sistemes de control i regulaci

1
Les installacions dilluminaci han de disposar, per a cada zona, dun sistema de regulaci i control
amb les condicions segents:
a)
tota zona ha de disposar almenys dun sistema dencesa i apagada manual, quan no disposi
dun altre sistema de control, i no saccepten els sistemes dencesa i apagada en quadres elctrics com a nic sistema de control. Les zones ds espordic han de disposar dun control
dencesa i apagada per sistema de detecci de presncia o sistema de temporitzaci;
b)
shan dinstallar sistemes daprofitament de la llum natural que regulin el nivell dilluminaci en
funci de laportaci de llum natural, a la primera lnia parallela de lluminries situades a una
distncia inferior a 3 metres de la finestra, i a totes les situades sota un lluerna, en els casos
segents;
i)
a les zones dels grups 1 i 2 que disposin de tancaments envidrats a lexterior, quan
aquestes compleixin simultniament les condicions segents:
Figura 2.1
que langle sigui superior a 65 (>65), on s langle des del punt mitj de
lenvidrament fins a la cota mxima de ledifici obstacle, mesurat en graus sexagesimals;
que es compleixi lexpressi: T(Aw/A)>0,07

on:
T s el coeficient de transmissi lluminosa del vidre de la finestra del local en tant
per u.
Aw s lrea denvidrament de la finestra de la zona [m2].
A s lrea total de les superfcies interiors del local (terra + sostre + parets + finestres)[m2].
HE 3 - 4
83
84
ii)
a totes les zones dels grups 1 i 2 que disposin de tancaments envidrats a patis o atris,
quan aquestes compleixin simultniament les condicions segents:
-
en el cas de patis no coberts quan aquests tinguin una amplada (ai) superior a 2 vegades la distncia (hi), on hi s la distncia entre el terra de la planta on es trobi la
zona en estudi, i la coberta de ledifici;
Figura 2.2
En el cas de patis coberts per envidraments quan lamplada (ai) sigui superior a 2/Tc
vegades la distncia (hi), on hi s la distncia entre la planta on es trobi el local en
estudi i la coberta de ledifici, i on Tc s el coeficient de transmissi lluminosa del vidre de tancament del pati, expressat en tant per u.
Figura 2.3
que es compleixi lexpressi T(Aw/A)>0,07

on:
T
s el coeficient de transmissi lluminosa del vidre de la finestra del local en tant

per u.
Aw s lrea denvidrament de la finestra de la zona [m2].

A s lrea total de les superfcies interiors del local (terra + sostre + parets + finestres) [m2].
Queden excloses de complir les exigncies del punt i i del punt ii anteriors les zones segents
de la taula 2.1:
-
zones comunes en edificis residencials.
habitacions dhospital.
habitacions dhotels, hostals, etc.
HE 3 - 5

botigues i petit comer.
3 Clcul
3.1 Dades prvies
1
Per determinar el clcul i les solucions luminotcniques de les installacions dilluminaci interior
shan de tenir en compte parmetres com ara:
a)
ls de la zona per illuminar;
b)
el tipus de tasca visual per realitzar;
c)
les necessitats de llum i de lusuari del local;
d)
lndex K del local o dimensions de lespai (longitud, amplada i altura til);
e)
les reflectncies de les parets, sostre i terra de la sala;
f)
les caracterstiques i tipus de sostre;
g)
les condicions de la llum natural;
h)
el tipus dacabat i decoraci;
i)
el mobiliari previst.
Es pot utilitzar qualsevol mtode de clcul que compleixi les exigncies daquesta secci, els parmetres dilluminaci i les recomanacions per al clcul que cont lapndix B.
3.2 Mtode de clcul

1
El mtode de clcul utilitzat, que ha de quedar establert a la memria del projecte, ha de ser el ms
adequat per al compliment de les exigncies daquesta secci i shan dutilitzar com a dades i parmetres de partida, almenys, els que consigna lapartat 3.1, com tamb els derivats dels materials
adoptats en les solucions proposades, com ara lmpades, equips auxiliars i lluminries.
Shan dobtenir com a mnim els resultats segents per a cada zona:
a)
valor deficincia energtica de la installaci VEEI;
b)
illuminaci mitjana horitzontal mantinguda Em en el pla de treball;
c)
ndex denlluernament unificat UGR per a lobservador.
Tamb shi han dincloure els valors de lndex de rendiment de color (Ra) i les potncies dels conjunts lmpada ms equipament auxiliar emprats en el clcul.
3
El mtode de clcul sha de formalitzar o b manualment o b per mitj dun programa informtic,
que executi els clculs referenciats obtenint com a mnim els resultats que esmenta el punt 2 anterior. Aquests programes informtics es poden establir si sescau com a documents reconeguts.
4.1 Equips
1
Les lmpades, equips auxiliars, lluminries i resta de dispositius han de complir el que disposa la
normativa especfica per a cada tipus de material. Particularment, les lmpades fluorescents han de
complir els valors que admet el Reial decret 838/2002, de 2 dagost, pel qual sestableixen els requisits deficincia energtica dels estabilitzadors de lmpades fluorescents.
HE 3 - 6
85
86
Llevat que hi hagi justificaci, les lmpades utilitzades en la installaci dilluminaci de cada zona
han de tenir limitades les prdues dels seus equips auxiliars, per la qual cosa la potncia del conjunt
lmpada ms equipament auxiliar no pot superar els valors que indiquen les taules 3.1 i 3.2:
Taula 3.1 Lmpades de descrrega

Potncia total del conjunt (W)
Potncia nominal de lmpada
(W)
Vapor de mercuri
Vapor de sodi alta pressi
Vapor halogenurs metllics
50
60
62
--
70
--
84
84
80
92
--
--
100
--
116
116
125
139
--
--
150
--
171
171
250
270
277
270 (2,15A) 277(3A)
400
425
435
425 (3,5A) 435 (4,6A)
NOTA: Aquests valors no sapliquen als estabilitzadors dexecuci especial com ara seccions redudes o reactncies de doble
nivell.
Taula 3.2 Lmpades halgenes de baixa tensi

Potncia nominal de lmpada (W)
Potncia total del conjunt (W)
35
43
50
60
2x35
85
3x25
125
2x50
120

1
Sha de comprovar que els conjunts de les lmpades i els seus equipaments auxiliars disposen dun
certificat del fabricant que nacrediti la potncia total.
1
Per garantir en el transcurs del temps el manteniment dels parmetres luminotcnics adequats i
leficincia energtica de la installaci VEEI, sha delaborar en el projecte un pla de manteniment
de les installacions dilluminaci que prevegi, entre altres accions, les operacions de reposici de
lmpades amb la freqncia de substituci, la neteja de lluminries amb la metodologia prevista i la
neteja de la zona illuminada, incloent-hi en totes dues la periodicitat necessria. El pla esmentat
tamb ha de tenir en compte els sistemes de regulaci i control utilitzats en les diferents zones.
HE 3 - 7

Apndix A
Terminologia
Coeficient de transmissi lluminosa del vidre (T): percentatge de llum natural en el seu espectre visible que deixa passar un vidre. Sexpressa en tant per u o tant per cent.
Eficcia lluminosa: quocient entre el flux llumins ems i la potncia elctrica de la font. Sexpressa en
lm/W (lmens/watt).
Enllumenat demergncia: installaci dilluminaci que, en cas de fallada en lenllumenat normal, subministri la illuminaci necessria per facilitar la visibilitat als usuaris i que aquests puguin abandonar
ledifici, impedeixi situacions de pnic i permeti la visi dels senyals indicatius de les sortides i la situaci
dels equips i mitjans de protecci existents.
Equipament auxiliar: equipaments elctrics o electrnics associats a la lmpada, diferents per a cada
tipus de lmpada. La seva funci s lencesa i el control de les condicions de funcionament duna lmpada. Aquests equipaments auxiliars, llevat quan sn electrnics, estan formats per combinaci
dengegador/encebador, estabilitzador i condensador.
Factor de manteniment (Fm): quocient entre la illuminaci mitjana sobre el pla de treball desprs dun
cert perode ds duna installaci denllumenat i la illuminaci mitjana obtinguda sota la mateixa condici per a la installaci considerada nova.
Illuminaci: quocient del flux llumins d incident sobre un element de la superfcie que cont el punt,
per lrea dA daquest element, on la unitat de mesura s el lux.
Illuminaci daccent: illuminaci dissenyada per augmentar considerablement la illuminaci duna
rea limitada o dun objecte amb relaci a la del seu entorn, amb enllumenat difs mnim.
Illuminaci general: illuminaci substancialment uniforme dun espai sense tenir en compte els requisits locals especials.
Illuminaci inicial (Einicial): illuminaci mitjana quan la installaci s nova.
Illuminaci mitjana en el pla horitzontal (E): illuminaci mitjana sobre lrea especificada.
El nombre mnim de punts per considerar en el seu clcul est en funci de lndex del local (K) i de
lobtenci dun repartiment quadriculat simtric.
Illuminaci mitjana horitzontal mantinguda (Em): valor per sota del qual no ha de descendir la
illuminaci mitjana a lrea especificada. s la illuminaci mitjana en el perode en qu sha de realitzar
el manteniment.
ndex denlluernament unificat (UGR): s lndex denlluernament molest procedent directament de les
lluminries duna installaci dilluminaci interior, definit a la publicaci CIE (Comissi Internacional
dEnllumenat) nm. 117.
ndex de rendiment de color (Ra): efecte dun illuminant sobre laspecte cromtic dels objectes que
illumina per comparaci amb el seu aspecte sota un illuminant de referncia. La forma en qu la llum
duna lmpada reprodueix els colors dels objectes illuminats es denomina ndex de rendiment de color
(Ra). El color que presenta un objecte depn de la distribuci de lenergia espectral de la llum amb qu
est illuminat i de les caracterstiques reflexives selectives de lobjecte esmentat.
ndex del local (K): s funci de:
K=
LA
H (L + A )
on:
L s la longitud del local;
A s lamplada del local;
H s la distncia del pla de treball a les lluminries.
El nombre de punts mnim per considerar en el clcul de la illuminaci mitjana (E) ha de ser:
a)
4 punts si K < 1
b)
9 punts si 2>K 1
HE 3 - 9
87
88
c)
16 punts si 3>K 2
d)
25 punts si K 3
Lmpada: font construda per produir una radiaci ptica, generalment visible.
Lluminria: aparell que distribueix, filtra o transforma la llum emesa per una o diverses lmpades i que,
a ms dels accessoris necessaris per fixar-los, protegir-los i connectar-los al circuit elctric dalimentaci
cont, si sescau, els equips auxiliars necessaris per funcionar, tal com defineix i regula la norma UNE
EN 60598-1:1998.
Prdua dequipament auxiliar: potncia mxima dentrada a lequip auxiliar, que s diferent per a cada
potncia nominal i tipus de lmpada.
Potncia nominal de lmapada: potncia de funcionament dentrada a la lmpada.
Potncia total del conjunt lmpada ms equipament auxiliar: potncia mxima dentrada dels circuits
equip auxiliar-lmpada, mesurats en les condicions que defineixen les normes UNE EN 50294:1999 i
UNE EN 60923:1997.
Reflectncies: quocient entre el flux radiant o llumins reflectit i el flux incident en les condicions donades. Sexpressa en tant per cent o en tant per u.
Sales tcniques: sales on subiquen installacions que donen servei a ledifici com ara sala de calderes,
sala de bombament, centres de transformaci, sala de quadres elctrics, sala de comptadors, sala de
sistemes dalimentaci ininterrompuda o qualsevol sala de mquines, com tamb sales de fotocopiadores o reprografia, sala de fax, centraleta telefnica, sales de missatgeria i empaquetatge.
Sistema de control i regulaci: conjunt de dispositius, cablatge i components destinats a controlar de
manera automtica o manual lencesa i apagada o el flux llumins duna installaci dilluminaci. Es
distingeixen 4 tipus fonamentals:
a)
regulaci i control sota demanda de lusuari, per interruptor manual, polsador, potencimetre o
comandament a distncia;
b)
regulaci dilluminaci artificial segons aportaci de llum natural per finestres, vidrieres, lluernes o claraboies;
c)
control de lencesa i apagada segons presncia a la zona;
d)
regulaci i control per sistema centralitzat de gesti.
Sistema daprofitament de la llum natural: conjunt de dispositius, cablatge i components destinats a

regular de manera automtica el flux llumins duna installaci dilluminaci en funci del flux llumins
aportat a la zona per la llum natural, de manera que els dos fluxos aportin un nivell dilluminaci fixat en
un punt, on es trobaria el sensor de llum. Hi ha 2 tipus fonamentals de regulaci:
a)
regulaci tot/res: la illuminaci sencn o sapaga per sota o per damunt dun nivell
dilluminaci prefixat;
b)
regulaci progressiva: la illuminaci es va ajustant progressivament segons laportaci de llum

natural fins a aconseguir el nivell dilluminaci prefixat.
Sistema de detecci de presncia: conjunt de dispositius, cablejat i components destinats a controlar

de manera automtica lencesa i apagada duna installaci dilluminaci en funci de presncia o no de
persones a la zona. Hi ha 4 tipus fonamentals de detecci:
a)
infrarojos;
b)
acstics per ultras;
c)
per microones;
d)
hbrid dels anteriors.
Sistema de temporitzaci: conjunt de dispositius, cablatge i components destinats a controlar de manera automtica lapagada duna installaci dilluminaci en funci dun temps dencesa prefixat.
HE 3 - 10

Zona dactivitat diferenciada: espai o local amb un determinat s i, per tant, amb uns parmetres
dilluminaci que hi corresponguin.
Zones expositives: espais destinats a exposar productes de diferent ndole al pblic.
Zona ds espordic: espais on locupaci s aleatria, no controlada i no permanent, com ara lavabos,
passadissos, escales, zones de trnsit, aparcaments, etc.
Valor deficincia energtica de la installaci (VEEI): valor que mesura leficincia energtica duna
installaci dilluminaci duna zona dactivitat diferenciada, la unitat de mesura de la qual s (W/m2) per
cada 100 lux.
HE 3 - 11
89
90
Apndix B
Normes de referncia
B.1 Parmetres dilluminaci

1
Als efectes del compliment de les exigncies daquesta secci, es consideren acceptables els valors
dels diferents parmetres dilluminaci que defineixen la qualitat de les installacions dilluminaci
interior, que disposa la normativa segent:
a)
UNE-EN 12464-1: 2003. Illuminaci. Illuminaci dels llocs de treball. Part I: Llocs de treball en
interiors.
b)
Guia tcnica per a lavaluaci i prevenci dels riscos relatius a la utilitzaci de llocs de treball,
que adopta la norma EN 12.464 i ha estat elaborada en virtut del que disposa larticle 5 del Reial decret 39/1997, de 17 de gener, i la disposici final primera del Reial decret 486/1997, de
14 dabril, que despleguen la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals.
c)
Norma UNE EN 12193: Illuminaci. Enllumenat dinstallacions esportives.
B.2 Recomanacions
UNE 72 112 Tasques visuals. Classificaci.
UNE 72 163 Nivells dilluminaci. Assignaci de tasques.
HE 3 - 13

Secci HE 4
Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria
1 Generalitats
1.1 mbit daplicaci
1
Aquesta secci s aplicable als edificis de nova construcci i rehabilitaci dedificis existents de
qualsevol s en els quals hi hagi una demanda daigua calenta sanitria i/o climatitzaci de piscina
coberta.
La contribuci solar mnima determinada en aplicaci de lexigncia bsica que es desplega en
aquesta secci es pot disminuir justificadament en els casos segents:
a) quan es cobreixi aquesta aportaci energtica daigua calenta sanitria mitjanant
laprofitament denergies renovables, processos de cogeneraci o fonts denergia residuals
procedents de la installaci de recuperadors de calor aliens a la mateixa generaci de calor de
ledifici;
b) quan el compliment daquest nivell de producci suposi sobrepassar els criteris de clcul que
marca la legislaci de carcter bsic aplicable;
c) quan lemplaament de ledifici no disposi de prou accs al sol per barreres externes a aquest;
d) en rehabilitaci dedificis, quan hi hagi limitacions no solucionables derivades de la
configuraci prvia de ledifici existent o de la normativa urbanstica aplicable;
e) en edificis de nova planta, quan hi hagi limitacions no solucionables derivades de la normativa
urbanstica aplicable que impossibilitin de manera evident la disposici de la superfcie de
captaci necessria;
f)
quan aix ho determini lrgan competent que hagi de dictaminar en matria de protecci
historicoartstica.
En edificis que es trobin en els casos b), c), d) i e) de lapartat anterior, sha de justificar en el
projecte la inclusi alternativa de mesures o elements que produeixin un estalvi energtic trmic o
reducci demissions de dixid de carboni, equivalents a les que sobtindrien mitjanant la
corresponent installaci solar, respecte als requisits bsics que fixi la normativa vigent, fent
millores a lallament trmic i rendiment energtic dels equips.

1
Per a laplicaci daquesta secci sha de seguir la seqncia que sexposa a continuaci:
a) obtenci de la contribuci solar mnima segons lapartat 2.1;
b) compliment de les condicions de disseny i dimensionament de lapartat 3;
c) compliment de les condicions de manteniment de lapartat 4.
HE 4 - 1
91
92

1
Les contribucions solars que es recullen a continuaci tenen el carcter de mnims i es poden
ampliar voluntriament per part del promotor o com a conseqncia de disposicions dictades per les
administracions competents.
2.1 Contribuci solar mnima

1
La contribuci solar mnima anual s la fracci entre els valors anuals de lenergia solar aportada
exigida i la demanda energtica anual, obtinguts a partir dels valors mensuals. A les taules 2.1 i 2.2
sindiquen per a cada zona climtica i diferents nivells de demanda daigua calenta sanitria (ACS)
a una temperatura de referncia de 60 C la contribuci solar mnima anual, tenint en compte els
casos segents:
a) general: suposant que la font energtica de suport sigui gasoil, prop, gas natural o altres;
b) efecte Joule: suposant que la font energtica de suport sigui electricitat mitjanant efecte
Joule.
Taula 2.1. Contribuci solar mnima en %. Cas general
Demanda total dACS
Zona climtica
de ledifici (I/d)
I
II
III
50-5.000
30
30
50
5.000-6.000
30
30
55
6.000-7.000
30
35
61
7.000-8.000
30
45
63
8.000-9.000
30
52
65
9.000-10.000
30
55
70
10.000-12.500
30
65
70
12.500-15.000
30
70
70
15.000-17.500
35
70
70
17.500-20.000
45
70
70
> 20.000
52
70
70
IV
60
65
70
70
70
70
70
70
70
70
70
V
70
70
70
70
70
70
70
70
70
70
70
Taula 2.2. Contribuci solar mnima en %. Cas efecte Joule

Demanda total dACS
Zona climtica
de ledifici (I/d)
I
II
III
50-1.000
50
60
70
50
63
70
1.000-2.000
50
66
70
2.000-3.000
3.000-4.000
51
69
70
4.000-5.000
58
70
70
62
70
70
5.000-6.000
> 6.000
70
70
70
IV
70
70
70
70
70
70
70
V
70
70
70
70
70
70
70
A la taula 2.3 sindica per a cada zona climtica la contribuci solar mnima anual per al cas de
laplicaci amb climatitzaci de piscines cobertes.
Taula 2.3. Contribuci solar mnima en %. Cas climatitzaci de piscines
Piscines cobertes
I
30
II
30
Zona climtica
III
50
IV
60
V
70
En el cas docupacions parcials dinstallacions ds residencial turstic de les recollides a lapartat

3.1.1, se nhan de detallar els motius, modificacions de disseny, clculs i resultats prenent com a
criteri de dimensionament que la installaci sha daproximar al mxim al nivell de contribuci solar
mnima. El dimensionament de la installaci est limitat pel compliment de la condici que en cap
mes de lany lenergia produda per la installaci pot superar el 110% de la demanda energtica i
en no ms de tres mesos el 100%, i a aquest efecte no es prenen en consideraci els perodes de
temps en els quals la demanda energtica se situ un 50% per sota de la mitjana corresponent a la
resta de lany, prenent mesures de protecci.
HE 4 - 2
93
6
7
8
Amb independncia de ls al qual es destini la installaci, en cas que en algun mes de lany la
contribuci solar real sobrepassi el 110% de la demanda energtica o en ms de tres mesos
seguits el 100%, sha dadoptar qualsevol de les mesures segents:
a) dotar la installaci de la possibilitat de dissipar els excedents esmentats (a travs
dequipaments especfics o mitjanant la circulaci nocturna del circuit primari);
b) tapament parcial del camp de captadors. En aquest cas el captador est allat de lescalfament
produt per la radiaci solar i al seu torn evacua els possibles excedents trmics residuals a
travs del fluid del circuit primari (que ha de seguir travessant el captador);
c) buidatge parcial del camp de captadors. Aquesta soluci permet evitar el sobreescalfament,
per atesa la prdua de part del fluid del circuit primari, ha de ser substitut per un fluid de
caracterstiques similars, i aquest treball en aquest cas sha dincloure entre les tasques del
contracte de manteniment;
d) desviament dels excedents energtics a altres aplicacions existents.
En cas que sopti per les solucions b) i c), dins del manteniment shan de programar les operacions
que calgui fer consistents en el buidatge parcial o el tapament parcial del camp de captadors i la
reposici de les condicions inicials. Aquestes operacions shan de dur a terme una abans i una altra
desprs de cada perode de sobreproducci energtica. No obstant aix, es recomanen aquestes
solucions noms en cas que ledifici tingui un servei de manteniment continu.
Quan la installaci tingui s de residencial habitatge i no sigui possible la soluci d) es recomana la
soluci a).
Addicionalment, durant tot lany sha de vigilar la installaci per prevenir els possibles danys
ocasionats pels possibles sobreescalfaments.
Lorientaci i inclinaci del sistema generador i les possibles ombres sobre aquest han de ser de
manera que les prdues siguin inferiors als lmits de la taula 2.4.
Cas
General
Superposici
Integraci arquitectnica
Taula 2.4 Prdues lmit

Orientaci i inclinaci
10%
20%
40%
Ombres
10%
15%
20%
Total
15%
30%
50%
A la taula 2.4 es consideren tres casos: general, superposici de mduls i integraci arquitectnica.
Es considera que hi ha integraci arquitectnica quan els mduls compleixen una doble funci
energtica i arquitectnica i a ms substitueixen elements constructius convencionals o sn
elements constituents de la composici arquitectnica. Es considera que hi ha superposici
arquitectnica quan la collocaci dels captadors es fa parallela a lenvoltant de ledifici; i en aquest
concepte no saccepta la disposici horitzontal amb lobjectiu dafavorir lautoneteja dels mduls.
Una regla fonamental que sha de seguir per aconseguir la integraci o superposici de les
installacions solars s la de mantenir, en tant que sigui possible, lalineaci amb els eixos
principals de ledificaci.
10 En tots els casos shan de complir les tres condicions: prdues per orientaci i inclinaci, prdues
per ombrejat i prdues totals inferiors als lmits estipulats respecte als valors obtinguts amb
orientaci i inclinaci ptims i sense cap ombra.
11 Es considera orientaci ptima el sud i inclinaci ptima, depenent del perode dutilitzaci, un dels
valors segents:
a) demanda constant anual: la latitud geogrfica;
b) demanda preferent a lhivern: la latitud geogrfica + 10 ;
c) demanda preferent a lestiu: la latitud geogrfica 10 .
12 Sense excepcions, shan davaluar les prdues per orientaci i inclinaci i ombres de la superfcie
de captaci dacord amb el que estipulen els apartats 3.5 i 3.6. Quan, per raons arquitectniques
excepcionals, no es pugui donar tota la contribuci solar mnima anual que indiquen les taules 2.1,
2.2 i 2.3 complint els requisits que indica la taula 2.4, sha de justificar aquesta impossibilitat,
analitzant les diferents alternatives de configuraci de ledifici i dubicaci de la installaci, i sha
doptar per la soluci que doni lloc a la contribuci solar mnima.
HE 4 - 3
94
3.1 Dades prvies
3.1.1 Clcul de la demanda
1
Per valorar les demandes es prenen els valors unitaris que apareixen a la taula segent (demanda
de referncia a 60 C).
Taula 3.1. Demanda de referncia a 60 C (1)
Criteri de demanda
Litres ACS/dia a 60 C
Habitatges unifamiliars
Habitatges multifamiliars
Hospitals i clniques
Hotel ****
Hotel ***
Hotel/Hostal **
Cmping
Hostal/Pensi *
Residncia (ancians, estudiants, etc.)
Vestidors/Dutxes collectives
Escoles
Casernes
Fbriques i tallers
Administratius
Gimnasos
Bugaderies
Restaurants
Cafeteries
30
22
55
70
55
40
40
35
55
15
3
20
15
3
20 a 25
3a5
5 a 10
1
per persona
per persona
per llit
per llit
per llit
per llit
per emplaament
per llit
per llit
per servei
per alumne
per persona
per persona
per persona
per usuari
per quilo de roba
per menjar
per dinar
(1) Els litres dACS/dia a 60 C de la taula shan calculat a partir de la taula 1 (consum unitari diari mitj) de la norma UNE
94002:2005 Installacions solars trmiques per a producci daigua calenta sanitria: clcul de la demanda energtica.
Per al clcul sha utilitzat lequaci (3.2) amb els valors de Ti = 12 C (constant) i T = 45 C.
En cas que sesculli una temperatura a lacumulador final diferent de 60 C, sha dassolir la
contribuci solar mnima corresponent a la demanda obtinguda amb les demandes de referncia a
60 C. No obstant aix, la demanda que sha de considerar als efectes de clcul, segons la
temperatura escollida, s la que sobtingui a partir de lexpressi segent:
D(T ) =
12
D i (T)
(3.1)
60 T i
D i ( T ) = D i ( 60 C )
T Ti
3
4
(3.2)
on:
D(T)
s la demanda daigua calenta sanitria anual a la temperatura T escollida;
Di(T)
s la demanda daigua calenta sanitria per al mes i a la temperatura T escollida;
Di(60 C) s la demanda daigua calenta sanitria per al mes i a la temperatura de 60 C;
T
s la temperatura de lacumulador final;
Ti
s la temperatura mitjana de laigua freda en el mes i.
Per a altres usos es prenen valors contrastats per lexperincia o recollits per fonts de reconeguda
solvncia.
En ls residencial habitatge el clcul del nombre de persones per habitatge sha de fer utilitzant
com a valors mnims els que es detallen a continuaci:
Nombre de
dormitoris
Nombre de
Persones
ms de 7
1,5
Nre. de
dormitoris
HE 4 - 4
95
5
6
Addicionalment shan de tenir en compte les prdues calorfiques en distribuci/recirculaci de

laigua als punts de consum.
Per al clcul posterior de la contribuci solar anual shan destimar les demandes mensuals prenent
en consideraci el nombre dunitats (persones, llits, serveis, etc.) corresponents a locupaci plena,
llevat dinstallacions ds residencial turstic en qu es justifiqui un perfil de demanda propi originat
per ocupacions parcials.
Es prenen com a pertanyents a un nic edifici la suma de demandes daigua calenta sanitria de
diversos edificis executats dins dun mateix recinte, incloent-hi tots els serveis. Igualment en el cas
dedificis de diversos habitatges o usuaris dACS, als efectes daquesta exigncia, es considera la
suma de les demandes de tots aquests.
En cas que es justifiqui un nivell de demanda dACS que presenti diferncies de ms del 50% entre
els diversos dies de la setmana, es considera la corresponent al dia mitj de la setmana i la
capacitat dacumulaci ha de ser igual a la del dia de la setmana de ms demanda.
Per a piscines cobertes, els valors ambientals de temperatura i humitat shan de fixar en el projecte,
la temperatura seca de laire del local ha de ser entre 2 C i 3 C ms alta que la de laigua, amb un
mnim de 26 C i un mxim de 28 C, i la humitat relativa de lambient sha de mantenir entre el 55%
i el 70%; s recomanable escollir el valor de 60%.
3.1.2 Zones climtiques

1
A la figura 3.1 i a la taula 3.2 es marquen els lmits de zones homognies a efectes de lexigncia.
Les zones shan definit tenint en compte la radiaci solar global mitjana diria anual sobre superfcie
horitzontal (H), prenent els intervals que es detallen per a cadascuna de les zones, com sindica a
continuaci:
Taula 3.2 Radiaci solar global
Zona climtica
I
II
III
IV
V
MJ/m
H < 13,7
13,7 H < 15,1
15,1 H < 16,6
16,6 H < 18,0
H 18,0
HE 4 - 5
kWh/m2
H < 3,8
3,8 H <4,2
4,2 H < 4,6
4,6 H < 5,0
H 5,0
96
Fig. 3.1. Zones climtiques
Taula 3.3 Zones climtiques

A CORUNYA
LABA
ALBACETE
ALACANT
Arteixo
Carballo
A Corua
Ferrol
Naron
Oleiros
Riveira
Santiago de
Compostella
Vitria-Gasteiz
Sant Vicent del

Raspeig
Torrevella
ALMERIA
ASTRIES
Vila Joiosa
IV
Villena
IV
Adra
Almeria
El Ejido
Roquetas de mar
Avils
V
I
Castelldefels
Cerdanyola del
Valls
Cornell de
Llobregat
Gav
Granollers
LHospitalet de
Llobregat
Igualada
II
II
II
II
III
II
IV
Manresa
III
II
Albacete
Castrilln
El Masnou
Almansa
Gijn
Matar
II
Helln
Langreo
Mollet del Valls
II
Villarrobledo
IV
Mieres
Montcada i
II
Alcoi
IV
Oviedo
Alacant
Benidorm
IV
Crevillent
San Martn del

Rey Aurelio
Siero
El Prat de
Llobregat
Premi de mar
Ripollet
Dnia
IV
VILA
vila
IV
Rub
II
Elx
BADAJOZ
Almendralejo
Sabadell
III
Elda
IV
Badajoz
Ibi
IV
Don Benito
Xbia
IV
Mrida
Sant Adri de
Bess
Sant Boi de
Llobregat
Novelda
IV
Oriola
IV
Petrer
IV
BARCELONA
Villanueva de la
Serena
Badalona
Barber del
Barcelona
HE 4 - 6
V
II
II
II
Sant Cugat del

Valls
Sant Feliu de
Llobregat
Sant Joan Desp
II
II
II
II
II
II
II
II
97
BURGOS
CCERES
CADIS
CADIS
CANTBRIA
CASTELL DE
Sant Pere de
Ribes
Sant Vicen dels
Horts
Santa Coloma de
Gramenet
Terrassa
III
Vic
III
Viladecans
II
Vilafranca del
Peneds
Vilanova i la
Geltr
Aranda de Duero
II
III
Alcobendas
IV
Blanes
III
Alcorcn
IV
Figueres
III
Aranjuez
IV
II
Girona
III
Arganda del Rey

Colmenar Viejo
IV
IV
IV
IV
GRANADA
III
III
II
Olot
II
Salt
III
Almucar
IV
Collado Villalba
Coslada
Baza
Fuenlabrada
IV
Granada
IV
Getafe
IV
Guadix
IV
Legans
IV
Loja
IV
Madrid
IV
Motril
Majadahonda
IV
GUADALAJARA
Guadalajara
IV
Mstoles
IV
GUIPSCOA
Parla
IV
Pinto
IV
IV
Arrasate o
Mondragn
Donostia-Sant
Sebasti
ibar
Errenteria
IV
Irun
HUELVA
Huelva
OSCA
Osca
III
ILLES
Calvi
Ciutadella de
Menorca
Eivissa
IV
II
Miranda de Ebro
Cceres
II
V
Plasncia
Algesires
Arcos de la
Frontera
Barbate
Cadis
IV
IV
V
BALEARS
IV
IV
IV
Pozuelo de
Alarcn
RivasVaciamadrid
Las Rozas de
Madrid
San Fernando de
Henares
San Sebastin de
los Reyes
Torrejn de Ardoz
IV
Tres Cantos
IV
Inca
IV
Valdemoro
IV
MADRID
IV
IV
IV
IV
IV
IV
Llucmajor
IV
Antequera
IV
IV
Ma
IV
Benalmdena
IV
Rota
Manacor
IV
Estepona
IV
San Fernando
San Roque
IV
IV
Palma de
IV
Fuengirola
IV
IV
Mlaga
IV
Sanlcar de
Barrameda
Camargo
JAN
Santa Eullia del

Riu
Alcal la Real
MLAGA
IV
Marbella
IV
Mijas
IV
Andjar
Santander
Jan
IV
Torrelavega
Linares
Rincn de la
Victoria
Ronda
Borriana
Castell de la
Plana
La Vall dUix
IV
Martos
IV
Torremolinos
IV
Vila-real
IV
IV
Vinars
IV
Ceuta
CIUDAD REAL
Alczar de San
Juan
Ciudad Real
IV
IV
Puertollano
IV
Tomelloso
IV
Baena
Cabra
Crdova
Montilla
Priego de
Crdoba
Puente Genil
beda
Vlez-Mlaga
IV
II
MELILLA
Melilla
LAS PALMAS
Arrecife
MRCIA
guilas
Arucas
Alcantarilla
IV
Gldar
Ingenio
Caravaca de la
Cruz
Cartagena
Las Palmas de
V
Gran Canaria
San Bartolom de
V
Tirajana
Santa Luca
V
LLE
IV
Lucena
Telde
Lle
III
Ponferrada
II
LUGO
San Andrs del

Rabanedo
Lugo
II
LLEIDA
Lleida
III
MADRID
Alcal
Henares
V
V
IV
Logronyo
IV
Valdepeas
IV
LA RIOJA
IV
CEUTA
CRDOVA
Conca
GIRONA
II
Burgos
Chiclana de la
Frontera
Jerez de la
Frontera
La Lnea de la
Concepcin
El Puerto de
Santa Mara
Puerto Real
CONCA
HE 4 - 7
III
de
NAVARRA
IV
OURENSE
V
IV
Cieza
Jumilla
Lorca
Molina de Segura
Mrcia
V
IV
Torre-Pacheco
IV
Totana
Iecla
Baraain
II
Pamplona
II
Tudela
III
Ourense
II
98
PALNCIA
Palncia
II
Lebrija
PONTEVEDRA
Cangas
A Estrada
Laln
Marn
Pontevedra
Redondela
Mairena del
Aljarafe
Morn de la
Frontera
Los Palacios y
Villafranca
La Rinconada
Vigo
SALAMANCA
Vilagarca de
Arousa
Salamanca
III
SANTA CRUZ
Arona
DE TENERIFE
SANTA CRUZ
DE TENERIFE
Icod de los Vinos
San Juan de
Aznalfarache
Sevilla
La Orotava
Puerto de la Cruz
Los Realejos
V
V
San Cristbal de
Santa Cruz de
Tenerife
Tacoronte
SEGVIA
Segvia
III
SEVILLA
Alcal de
Guadara
Camas
V
V
V
Coria del Ro
Dos Hermanas
cija
V
V
V
V
V
V
Utrera
SRIA
Sria
III
TARRAGONA
Reus
IV
Tarragona
III
Tortosa
III
Valls
IV
El Vendrell
III
TEROL
Terol
III
TOLEDO
Talavera de la
Reina
Toledo
IV
Alaquas
Aldaia
Algemes
Alzira
Burjassot
Carcaixent
Catarroja
Cullera
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
VALNCIA
Carmona
HE 4 - 8
VALLADOLID
BISCAIA
IV
ZAMORA
SARAGOSSA
Gandia
Manises
Mislata
Oliva
Ontinyent
Paterna
Quart de Poblet
Sagunt
Sueca
Torrent
Valncia
Xtiva
Xirivella
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
IV
Medina del
Campo
Valladolid
II
Barakaldo
Basauri
Bilbao
Durango
Erandio
Galdakao
Getxo
leioa
Portugalete
Santurtzi
Sestao
Zamora
Saragossa
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
III
IV
III


3.2.1 Definici
1
Una installaci solar trmica est constituda per un conjunt de components encarregats de
realitzar les funcions de captar la radiaci solar, transformar-la directament en energia trmica
cedint-la a un fluid de treball i finalment emmagatzemar aquesta energia trmica de manera eficient,
o b en el mateix fluid de treball dels captadors, o b transferir-la a un altre, per poder fer-la servir
desprs en els punts de consum. Aquest sistema es complementa amb una producci denergia
trmica per sistema convencional auxiliar que pot o no estar integrada dins de la mateixa
installaci.
Els sistemes que formen la installaci solar trmica per a aigua calenta sn els segents:
a) un sistema de captaci format pels captadors solars, encarregat de transformar la radiaci
solar incident en energia trmica de manera que sescalfa el fluid de treball que hi circula;
b) un sistema dacumulaci constitut per un o diversos dipsits que emmagatzemen laigua
calenta fins que cal fer-la servir;
c) un circuit hidrulic constitut per canonades, bombes, vlvules, etc. que sencarrega destablir
el moviment del fluid calent fins al sistema dacumulaci;
d) un sistema dintercanvi que realitza la transferncia denergia trmica captada des del circuit
de captadors, o circuit primari, a laigua calenta que es consumeix;
e) sistema de regulaci i control que sencarrega duna banda dassegurar el funcionament
correcte de lequip per proporcionar la mxima energia solar trmica possible i, de laltra, actua
com a protecci davant lacci de mltiples factors com sobreescalfaments del sistema, riscos
de congelacions, etc;
f)
addicionalment, es disposa dun equip denergia convencional auxiliar que sutilitza per
complementar la contribuci solar subministrant lenergia necessria per cobrir la demanda
prevista, garantint la continutat del subministrament daigua calenta en els casos descassa
radiaci solar o demanda superior a la prevista.
Es consideren sistemes solars prefabricats els que es produeixen en condicions que sestimen
uniformes i sn oferts a la venda com a equips complets i preparats per installar, sota un sol nom
comercial. Poden ser compactes o partits i daltra banda constituir un sistema integrat o b un
conjunt i una configuraci uniforme de components.
3.2.2 Condicions generals

1
3
4
5
6
Lobjectiu bsic del sistema solar s subministrar a lusuari una installaci solar que:
a) optimitzi lestalvi energtic global de la installaci en combinaci amb la resta dequips trmics
de ledifici;
b) garanteixi una durabilitat i una qualitat suficients;
c) garanteixi un s segur de la installaci.
Les installacions shan de fer amb un circuit primari i un circuit secundari independents, amb
producte qumic anticongelant, evitant qualsevol tipus de barreja dels diferents fluids que poden
operar en la installaci.
2
En installacions que disposin de ms de 10 m de captaci corresponent a un sol circuit primari,
aquest ha de ser de circulaci forada.
Si la installaci ha de permetre que laigua assoleixi una temperatura de 60 C, no shi pot admetre
la presncia de components dacer galvanitzat.
Respecte a la protecci contra descrregues elctriques, les installacions han de complir el que
fixen la reglamentaci vigent i les normes especfiques que la regulin.
Shan dinstallar maneguets electroltics entre elements de diferents materials per evitar el parell
galvnic.
3.2.2.1 Fluid de treball

1
El fluid portador sha de seleccionar dacord amb les especificacions del fabricant dels captadors. Es
poden utilitzar com a fluids en el circuit primari aigua de la xarxa, aigua desmineralitzada o aigua
amb additius, segons les caracterstiques climatolgiques del lloc dinstallaci i de la qualitat de
HE 4 - 9
99
100
laigua utilitzada. En cas dutilitzaci daltres fluids trmics, se nha dincloure en el projecte la
composici i la calor especfica.
El fluid de treball ha de tenir un pH a 20 C entre 5 i 9 i un contingut en sals que sajusti als que
assenyalen els punts segents:
a) la salinitat de laigua del circuit primari no pot excedir els 500 mg/l totals de sals solubles. En
cas que no es disposi daquest valor, sha de prendre el de conductivitat com a variable
limitant, sense sobrepassar els 650 ES/cm;
b) el contingut en sals de calci no pot excedir els 200 mg/l, expressats com a contingut en
carbonat clcic;
c) el lmit de dixid de carboni lliure contingut a laigua no pot excedir els 50 mg/l.
Fora daquests valors, laigua ha de ser tractada.
3.2.2.2 Protecci contra glaades

1
2
3
El fabricant, subministrador final, installador o dissenyador del sistema ha de fixar la mnima

temperatura permesa en el sistema. Totes les parts del sistema que estiguin exposades a lexterior
han de ser capaces de suportar la temperatura especificada sense danys permanents en el
sistema.
Qualsevol component que shagi dinstallar a linterior dun recinte on la temperatura pugui caure
per sota dels 0 C ha destar protegit contra les glaades.
La installaci ha destar protegida, amb un producte qumic no txic la calor especfica del qual no
ha de ser inferior a 3 kJ/kg K, en 5 C per sota de la mnima histrica registrada per tal de no produir
danys al circuit primari de captadors per glaades. Addicionalment aquest producte qumic ha de
mantenir totes les seves propietats fsiques i qumiques dins dels intervals mnim i mxim de
temperatura permesa per tots els components i materials de la installaci.
Es pot utilitzar un altre sistema de protecci contra glaades que, assolint els mateixos nivells de
protecci, sigui aprovat per lAdministraci competent.
3.2.2.3 Sobreescalfaments
3.2.2.3.1 Protecci contra sobreescalfaments
1
Sha de dotar les installacions solars de dispositius de control manuals o automtics que evitin els
sobreescalfaments de la installaci que puguin malmetre els materials o equipaments i penalitzin la
qualitat del subministrament energtic. En el cas de dispositius automtics, shan devitar de manera
especial les prdues de fluid anticongelant, el farciment amb una connexi directa a la xarxa i el
control del sobreescalfament mitjanant la despesa excessiva daigua de xarxa. Sha de tenir cura
especial amb les installacions ds estacional en qu en el perode de no-utilitzaci shan de
prendre mesures que evitin el sobreescalfament pel no-s de la installaci.
Quan el sistema disposi de la possibilitat de drenatges com ara protecci davant de
sobreescalfaments, la construcci sha de fer de manera que laigua calenta o vapor del drenatge
no suposin cap perill per als habitants i no es produeixin danys en el sistema, ni en cap altre
material de ledifici o habitatge.
Quan les aiges siguin dures, s a dir, amb una concentraci en sals de calci entre 100 i 200 mg/l,
shan de realitzar les previsions necessries perqu la temperatura de treball de qualsevol punt del
circuit de consum no sigui superior a 60 C, sens perjudici de laplicaci dels requeriments
necessaris contra la legionella. En qualsevol cas, shan de disposar els mitjans necessaris per
facilitar la neteja dels circuits.
3.2.2.3.2 Protecci contra cremades

1
En sistemes daigua calenta sanitria en qu la temperatura daigua calenta en els punts de consum
pugui excedir els 60 C sha dinstallar un sistema automtic de barreja o un altre sistema que limiti
la temperatura de subministrament a 60 C, encara que en la part solar pugui assolir una
temperatura superior per sufragar les prdues. Aquest sistema ha de ser capa de suportar la
mxima temperatura possible dextracci del sistema solar.
3.2.2.3.3 Protecci de materials contra altes temperatures

1
El sistema ha de ser calculat de manera que mai sexcedeixi la mxima temperatura permesa per
tots els materials i components.
HE 4 - 10

3.2.2.4 Resistncia a la pressi

1
2
3
Els circuits shan de sotmetre a una prova de pressi d1,5 vegades el valor de la pressi mxima
de servei. Sha dassajar el sistema amb aquesta pressi durant almenys una hora sense que es
produeixin danys permanents ni fuites en els components del sistema i en les seves
interconnexions. Passat aquest temps, la pressi hidrulica no ha de caure ms dun 10% del valor
mitj mesurat al principi de lassaig.
El circuit de consum ha de suportar la mxima pressi requerida per les regulacions
nacionals/europees daigua potable per a installacions daigua de consum obertes o tancades.
En cas de sistemes de consum oberts amb connexi a la xarxa sha de tenir en compte la mxima
pressi daquesta per verificar que tots els components del circuit de consum suporten la pressi
esmentada.
3.2.2.5 Prevenci de flux invers

1
2
La installaci del sistema ha dassegurar que no es produeixin prdues energtiques rellevants

degudes a fluxos inversos no intencionats en cap circuit hidrulic del sistema.
La circulaci natural que produeix el flux invers es pot afavorir quan lacumulador es troba per sota
del captador, per la qual cosa, en aquests casos, shan de prendre les precaucions oportunes per
evitar-ho.
Per evitar fluxos inversos s aconsellable la utilitzaci de vlvules antiretorn, llevat que lequip sigui
per circulaci natural.
3.3 Criteris generals de clcul

3.3.1 Dimensionament bsic
1
A la memria del projecte sha destablir el mtode de clcul, i especificar, almenys en base
mensual, els valors mitjans diaris de la demanda denergia i de la contribuci solar. Aix mateix el
mtode de clcul ha dincloure les prestacions globals anuals definides per:
a) la demanda denergia trmica;
b) lenergia solar trmica aportada;
c) les fraccions solars mensuals i anual;
d) el rendiment mitj anual.
Sha de comprovar si hi ha algun mes de lany en el qual lenergia produda tericament per la
installaci solar supera la demanda corresponent a locupaci real o algun altre perode de temps
en el qual es puguin donar les condicions de sobreescalfament i prendre en aquests casos les
mesures de protecci de la installaci corresponents. Durant aquest perode de temps shan
dintensificar les tasques de vigilncia que descriu lapartat de manteniment. En una installaci
denergia solar, el rendiment del captador, independentment de laplicaci i la tecnologia emprada,
ha de ser sempre igual o superior al 40%. Addicionalment, sha de complir que el rendiment mitj
dins del perode al cap dun any a partir que sutilitzi la installaci, ha de ser superior al 20%.
3.3.2 Sistema de captaci

3.3.2.1 Generalitats
1
2
3
El captador seleccionat ha de tenir el certificat ems per lorganisme competent en la matria

segons el que regula el RD 891/1980, de 14 dabril, sobre homologaci dels captadors solars, i
lOrdre de 28 de juliol de 1980 per la qual saproven les normes i instruccions tcniques
complementries per a lhomologaci dels captadors solars, o el certificat o condicions que
consideri la reglamentaci que el substitueixi.
Es recomana que els captadors que integrin la installaci siguin del mateix model, tant per criteris
energtics com per criteris constructius.
En les installacions destinades exclusivament a la producci daigua calenta sanitria mitjanant
energia solar, es recomana que els captadors tinguin un coeficient global de prdues, referit a la
corba de rendiment en funci de la temperatura ambient i temperatura dentrada, menor de
2
10 Wm /C, segons els coeficients que defineixi la normativa en vigor.
3.3.2.2 Connexionament
1
Sha de prestar una atenci especial a lestanquitat i durabilitat de les connexions del captador.
HE 4 - 11
101
102
Els captadors shan de disposar en files constitudes preferentment pel mateix nombre delements.
Les files de captadors es poden connectar entre si en parallel, en srie o en srie-parallel, i shan
dinstallar vlvules de tancament, a lentrada i sortida de les diferents bateries de captadors i entre
les bombes, de manera que es puguin utilitzar per a allament daquests components en tasques de
manteniment, substituci, etc. A ms sha dinstallar una vlvula de seguretat per fila amb la finalitat
de protegir la installaci.
Dins de cada fila els captadors shan de connectar en srie o en parallel. El nombre de captadors
que es poden connectar en parallel ha de tenir en compte les limitacions del fabricant. En cas que
laplicaci sigui exclusivament dACS es poden connectar en srie fins a 10 m2 a les zones
climtiques I i II, fins a 8 m2 a la zona climtica III i fins a 6 m2 a les zones climtiques IV i V.
La connexi entre captadors i entre files sha de realitzar de manera que el circuit resulti equilibrat
hidrulicament i es recomana el retorn invertit enfront de la installaci de vlvules dequilibratge.
3.3.2.3 Estructura suport

1
2
4
5
Sha daplicar a lestructura suport les exigncies del Codi tcnic de ledificaci quant a seguretat.
El clcul i la construcci de lestructura i el sistema de fixaci de captadors han de permetre les
dilatacions trmiques necessries, sense transferir crregues que puguin afectar la integritat dels
captadors o el circuit hidrulic.
Els punts de subjecci del captador han de ser suficients en nombre, i tenir lrea de suport i posici
relativa adequades, de manera que no es produeixin flexions en el captador superiors a les
permeses pel fabricant.
Els lmits de subjecci de captadors i la mateixa estructura no poden fer ombra sobre els captadors.
En cas dinstallacions integrades a la coberta que facin de coberta de ledifici, lestructura i
lestanquitat entre captadors shan dajustar a les exigncies que indica la part corresponent del
Codi tcnic de ledificaci i altra normativa aplicable.
3.3.3 Sistema dacumulaci solar

1
El sistema solar sha de concebre en funci de lenergia que aporta al llarg del dia i no en funci de
la potncia del generador (captadors solars), per tant sha de preveure una acumulaci dacord amb
la demanda ja que aquesta no s simultnia amb la generaci.
Per a laplicaci dACS, lrea total dels captadors ha de tenir un valor de manera que es compleixi
la condici:
50 <
V
< 180
A
(3.3)
on:
A
s la suma de les rees dels captadors [m];
V
s el volum del dipsit dacumulaci solar [litres].
Preferentment, el sistema dacumulaci solar ha destar constitut per un sol dipsit, ha de ser de
configuraci vertical i estar ubicat en zones interiors. El volum dacumulaci es pot fraccionar en dos
o ms dipsits, que shan de connectar, preferentment, en srie invertida al circuit de consum o en
parallel amb els circuits primaris i secundaris equilibrats.
Per a installacions prefabricades segons el que defineix lapartat 3.2.1, als efectes de prevenci de
la legionellosi, shan dassolir els nivells trmics necessaris segons la normativa mitjanant la noutilitzaci de la installaci. Per a la resta de les installacions i nicament amb la finalitat i amb la
periodicitat que prevegi la legislaci vigent pel que fa a la prevenci i el control de la legionellosi, s
admissible preveure un connexionament puntual entre el sistema auxiliar i lacumulador solar, de
manera que es pugui escalfar aquest ltim amb lauxiliar. En tots dos casos sha dubicar un
termmetre la lectura del qual sigui fcilment visible per a lusuari. No obstant aix, es poden dur a
terme altres mtodes de tractament antilegionella permesos per la legislaci vigent.
Els acumuladors dels sistemes grans a mida amb un volum superior a 2 m3 han de portar vlvules
de tall o altres sistemes adequats per tallar fluxos a lexterior del dipsit no intencionats en cas de
danys del sistema.
Per a installacions de climatitzaci de piscines exclusivament no es pot emprar cap volum
dacumulaci, encara que es pot utilitzar un petit emmagatzematge dinrcia en el primari.
HE 4 - 12
103
3.3.3.2 Situaci de les connexions

1
2
3
4
Les connexions dentrada i sortida shan de situar de manera que sevitin camins preferents de
circulaci del fluid i a ms:
a) la connexi dentrada daigua calenta procedent de lintercanviador o dels captadors a
linteracumulador sha de fer preferentment a una altura compresa entre el 50% i el 75% de
laltura total daquest;
b) la connexi de sortida daigua freda de lacumulador cap a lintercanviador o els captadors sha
de fer per la part inferior daquest;
c) la connexi de retorn de consum a lacumulador i aigua freda de xarxa shan de fer per la part
inferior;
d) lextracci daigua calenta de lacumulador sha de fer per la part superior.
En els casos degudament justificats en qu sigui necessari installar dipsits horitzontals les preses
daigua calenta i freda han destar situades en extrems diagonalment oposats.
La connexi dels acumuladors ha de permetre la desconnexi individual daquests sense
interrompre el funcionament de la installaci.
No es permet la connexi dun sistema de generaci auxiliar a lacumulador solar, ja que aix pot
suposar una disminuci de les possibilitats de la installaci solar per proporcionar les prestacions
energtiques que es pretenen obtenir amb aquest tipus dinstallacions. Per als equipaments
dinstallacions solars que vinguin preparats de fbrica per acollir un sistema auxiliar elctric, sha
danullar aquesta possibilitat de manera permanent, mitjanant un segellament irreversible o un
altre mitj.
3.3.4 Sistema dintercanvi

1
Per al cas dintercanviador independent, la potncia mnima de lintercanviador P es determina per a

2
les condicions de treball en les hores centrals del dia i suposa una radiaci solar de 1.000 W/m i un
rendiment de la conversi denergia solar a calor del 50%, i ha de complir la condici:
P 500 A
2
3
4
(3.4)
on:
P
s la potncia mnima de lintercanviador [W];
A
s lrea de captadors [m].
Per al cas dintercanviador incorporat a lacumulador, la relaci entre la superfcie til dintercanvi i
la superfcie total de captaci no pot ser inferior a 0,15.
En cadascuna de les canonades dentrada i sortida daigua del bescanviador de calor sha
dinstallar una vlvula de tancament prxima al maneguet corresponent.
Es pot utilitzar el circuit de consum amb un segon intercanviador (circuit terciari).
3.3.5 Circuit hidrulic

1
2
Sha de concebre inicialment un circuit hidrulic per si mateix equilibrat. Si no s possible, el flux ha
de ser controlat per vlvules dequilibratge.
El cabal del fluid portador es determina dacord amb les especificacions del fabricant com a
conseqncia del disseny del seu producte. Si no nhi ha, el valor ha destar comprs entre 1,2 l/s i
2 l/s per cada 100 m de xarxa de captadors. A les installacions en qu els captadors estiguin
connectats en srie, el cabal de la installaci sobt aplicant el criteri anterior i dividint el resultat pel
nombre de captadors connectats en srie.
3.3.5.2 Canonades
1
2
El sistema de canonades i els seus materials no han de permetre que hi hagi possibilitat de
formaci dobturacions o dipsits de cal per a les condicions de treball.
Per tal devitar prdues trmiques, la longitud de canonades del sistema ha de ser tan curta com
sigui possible i evitar al mxim els colzes i les prdues de crrega en general. Els trams horitzontals
han de tenir sempre un pendent mnim de l1% en el sentit de la circulaci.
Lallament de les canonades dintemprie ha de portar una protecci externa que asseguri la
durabilitat davant les accions climatolgiques; sadmeten revestiments amb pintures asfltiques,
HE 4 - 13
104
polisters reforats amb fibra de vidre o pintures acrliques. Lallament no pot deixar zones visibles
de canonades o accessoris, i poden quedar nicament a lexterior els elements que siguin
necessaris per al bon funcionament i loperaci dels components.
3.3.5.3 Bombes
1
2
Si el circuit de captadors est dotat duna bomba de circulaci, la caiguda de pressi shauria de
mantenir acceptablement baixa a tot el circuit.
Sempre que sigui possible, les bombes en lnia shan de muntar a les zones ms fredes del circuit,
tenint en compte que no es produeixi cap tipus de cavitaci i sempre amb leix de rotaci en posici
horitzontal.
En installacions superiors a 50 m shan de muntar dues bombes idntiques en parallel, i deixar-ne
una de reserva, tant al circuit primari com al secundari. En aquest cas se nha de preveure el
funcionament alternatiu, de manera manual o automtica.
En installacions de climatitzaci de piscines la disposici dels elements ha de ser la segent: el
filtre sha de collocar sempre entre la bomba i els captadors, i el sentit del corrent ha de ser bombafiltre-captadors; per evitar que la resistncia daquest provoqui una sobrepressi perjudicial per als
captadors i prestant atenci especial al seu manteniment. La impulsi de laigua calenta sha de fer
per la part inferior de la piscina, i la impulsi daigua filtrada ha de quedar en superfcie.
3.3.5.4 Vasos dexpansi

1
Els vasos dexpansi es connecten preferentment a laspiraci de la bomba. Laltura a la qual shan
de situar els vasos dexpansi oberts ha dassegurar el no-desbordament del fluid i la no-introducci
daire al circuit primari.
3.3.5.5 Purga daire

1
Als punts alts de la sortida de bateries de captadors, i a tots els punts de la installaci on pugui
quedar aire acumulat, shan de collocar sistemes de purga constituts per flascons de
3
desairejament i purgador manual o automtic. El volum til del flasc ha de ser superior a 100 cm .
Aquest volum es pot disminuir si sinstalla a la sortida del circuit solar i abans de lintercanviador un
desairejador amb purgador automtic.
En cas que sutilitzin purgadors automtics, addicionalment shan de collocar els dispositius
necessaris per a la purga manual.
3.3.5.6 Drenatge
1
Els conductes de drenatge de les bateries de captadors shan de dissenyar de manera que no es
puguin congelar.
3.3.6 Sistema denergia convencional auxiliar

1
2
3
Per assegurar la continutat en el provement de la demanda trmica, les installacions denergia

solar han de disposar dun sistema denergia convencional auxiliar.
Queda prohibit ls de sistemes denergia convencional auxiliar en el circuit primari de captadors.
El sistema convencional auxiliar sha de dissenyar per cobrir el servei com si no es disposs del
sistema solar. Noms ha dentrar en funcionament quan sigui estrictament necessari i de manera
que saprofiti el mxim possible lenergia extreta del camp de captaci.
El sistema daportaci denergia convencional auxiliar amb acumulaci o en lnia sempre ha de
disposar dun termstat de control sobre la temperatura de preparaci que en condicions normals
de funcionament permeti complir la legislaci vigent a cada moment referent a la prevenci i el
control de la legionellosi.
En cas que el sistema denergia convencional auxiliar no disposi dacumulaci, s a dir sigui una
font instantnia, lequip ha de ser modulador, s a dir, capa de regular la seva potncia de manera
que sobtingui la temperatura de manera permanent independentment de quina sigui la temperatura
de laigua dentrada a lequip esmentat.
En el cas de climatitzaci de piscines, per al control de la temperatura de laigua sha de disposar
una sonda de temperatura en el retorn daigua a lintercanviador de calor i un termstat de seguretat
dotat de recarregament manual en la impulsi que enclavi el sistema de generaci de calor. La
temperatura de regulaci del termstat de seguretat ha de ser, com a mxim, 10 C superior a la
temperatura mxima dimpulsi.
HE 4 - 14

3.3.7 Sistema de control

1
4
5
6
7
El sistema de control ha dassegurar el funcionament correcte de les installacions, procurant obtenir

un bon aprofitament de lenergia solar captada i assegurant un s adequat de lenergia auxiliar. El
sistema de regulaci i control comprn el control de funcionament dels circuits i els sistemes de
protecci i seguretat contra sobreescalfaments, glaades, etc.
En circulaci forada, el control de funcionament normal de les bombes del circuit de captadors ha
de ser sempre de tipus diferencial i, en cas que hi hagi dipsit dacumulaci solar, ha dactuar en
funci de la diferncia entre la temperatura del fluid portador a la sortida de la bateria dels captadors
i la del dipsit dacumulaci. El sistema de control actua i est ajustat de manera que les bombes no
estiguin en marxa quan la diferncia de temperatures sigui inferior a 2 C i no estiguin parades quan
la diferncia sigui superior a 7 C. La diferncia de temperatures entre els punts darrencada i de
parada de termstat diferencial no pot ser inferior a 2 C.
Les sondes de temperatura per al control diferencial es colloquen a la part superior dels captadors
de manera que representin la mxima temperatura del circuit de captaci. El sensor de temperatura
de lacumulaci es colloca preferentment a la part inferior en una zona no influenciada per la
circulaci del circuit secundari o per lescalfament de lintercanviador si aquest hi s incorporat.
El sistema de control ha dassegurar que en cap cas sassoleixin temperatures superiors a les
mximes suportades pels materials, components i tractaments dels circuits.
El sistema de control ha dassegurar que en cap punt la temperatura del fluid de treball descendeixi
per sota duna temperatura tres graus superior a la de congelaci del fluid.
Alternativament al control diferencial, es poden emprar sistemes de control accionats en funci de la
radiaci solar.
Les installacions amb diverses aplicacions han destar dotades dun sistema individual per
seleccionar la posada en funcionament de cadascuna delles, complementat amb un altre que reguli
laportaci denergia a aquesta. Aix es pot fer per control de temperatura o cabal actuant sobre una
vlvula de repartiment, de tres vies tot o res, bombes de circulaci, o per combinaci de diversos
mecanismes.
3.3.8 Sistema de mesura

1
A ms dels aparells de mesura de pressi i temperatura que permetin loperaci correcta, per al cas
2
dinstallacions superiors a 20 m sha de disposar almenys dun sistema analgic de mesura local i
registre de dades que indiqui com a mnim les variables segents:
a) temperatura dentrada aigua freda de xarxa;
b) temperatura de sortida acumulador solar;
c) cabal daigua freda de xarxa.
El tractament de les dades ha de proporcionar almenys lenergia solar trmica acumulada al llarg
del temps.
HE 4 - 15
105
106
3.4 Components
3.4.1 Captadors solars
1
2
3
6
7
Els captadors amb absorbent de ferro no es poden utilitzar en cap concepte.

Quan sutilitzin captadors amb absorbent dalumini, obligatriament shan dutilitzar fluids de treball
amb un tractament inhibidor dels ions de coure i ferro.
El captador ha de portar, preferentment, un orifici de ventilaci de dimetre no inferior a 4 mm situat
a la part inferior de manera que es puguin eliminar acumulacions daigua al captador. Lorifici sha
de fer de manera que laigua es pugui drenar en la seva totalitat sense afectar lallament.
Sha de muntar el captador, entre els diferents tipus existents al mercat, que sadapti ms b a les
caracterstiques i condicions de treball de la installaci, seguint sempre les especificacions i
recomanacions que dna el fabricant.
Les caracterstiques ptiques del tractament superficial aplicat a labsorbidor no han de quedar
modificades substancialment en el transcurs del perode de vida previst pel fabricant, fins i tot en
condicions de temperatures mximes del captador.
La carcassa del captador ha dassegurar que a la coberta sevitin tensions inadmissibles, fins i tot
en condicions de temperatura mxima assolible pel captador.
El captador ha de portar en lloc visible una placa en qu constin, com a mnim, les dades segents:
a) nom i domicili de lempresa fabricant, i eventualment el seu anagrama;
b) model, tipus, any de producci;
c) nmero de srie de fabricaci;
d) rea total del captador;
e) pes del captador buit, capacitat de lquid;
f) pressi mxima de servei.
Aquesta placa ha destar redactada com a mnim en castell i pot ser impresa o gravada amb la
condici que es garanteixi que els carcters romandran indelebles.
3.4.2 Acumuladors
1
3
4
5
6
Quan lintercanviador estigui incorporat a lacumulador, la placa didentificaci ha dindicar a ms,

les dades segents:
a) superfcie dintercanvi trmic en m;
b) pressi mxima de treball, del circuit primari.
Cada acumulador ha de venir equipat de fbrica amb els maneguets dacoblament necessaris,
soldats abans del tractament de protecci, per a les funcions segents:
a) maneguets roscats per a lentrada daigua freda i la sortida daigua calenta;
b) registre embridat per a inspecci de linterior de lacumulador i eventual acoblament del
serpent;
c) maneguets roscats per a lentrada i sortida del fluid primari;
d) maneguets roscats per a accessoris com ara termmetre i termstat;
e) maneguet per al buidatge.
En qualsevol cas la placa caracterstica de lacumulador ha dindicar la prdua de crrega daquest.
Els dipsits majors de 750 l han de disposar dun pas dhome amb un dimetre mnim de 400 mm,
fcilment accessible, situada en un dels laterals de lacumulador i a prop del terra, que permeti
lentrada duna persona a linterior del dipsit de manera senzilla, sense necessitat de desmuntar
tubs ni accessoris;
Lacumulador ha destar completament recobert amb material allant i s recomanable disposar una
protecci mecnica en xapa pintada al forn, PRFV, o lmina de material plstica.
Es poden utilitzar acumuladors de les caracterstiques i tractaments descrits tot seguit:
a) acumuladors dacer vitrificat amb protecci catdica;
b) acumuladors dacer amb un tractament que asseguri la resistncia a temperatura i corrosi
amb un sistema de protecci catdica;
c) acumuladors dacer inoxidable adequat al tipus daigua i temperatura de treball.
HE 4 - 16

d)
e)
f)
g)
acumuladors de coure;
acumuladors no metllics que suportin la temperatura mxima del circuit i nestigui autoritzada
la utilitzaci per part de les companyies de subministrament daigua potable;
acumuladors dacer negre (noms en circuits tancats, quan laigua de consum pertanyi a un
circuit terciari);
els acumuladors shan dubicar en llocs adequats que permetin la seva substituci per
envelliment o avaries.
3.4.3 Intercanviador de calor

1
Qualsevol intercanviador de calor existent entre el circuit de captadors i el sistema de

subministrament al consum no hauria de reduir leficincia del captador a causa dun increment en
la temperatura de funcionament de captadors.
Si en una installaci a mida noms sempra un intercanviador entre el circuit de captadors i
lacumulador, la transferncia de calor de lintercanviador de calor per unitat drea de captador no
hauria de ser inferior a 40 W/m2K.
3.4.4 Bombes de circulaci

1
2
3
Els materials de la bomba del circuit primari han de ser compatibles amb les barreges
anticongelants i en general amb el fluid de treball utilitzat.
Quan les connexions dels captadors sn en parallel, el cabal nominal ha de ser el mateix cabal
unitari de disseny multiplicat per la superfcie total de captadors en parallel.
La potncia elctrica parsita per a la bomba no hauria dexcedir els valors que dna la taula 3.4:
Taula 3.4 Potncia elctrica mxima de la bomba
Sistema
Sistema petit
Sistemes grans
Potncia elctrica de la bomba

50 W o 2% de la mxima potncia calorfica que pugui subministrar el grup de
captadors
1% de la mxima potncia calorfica que pot subministrar el grup de captadors
La potncia mxima de la bomba especificada anteriorment exclou la potncia de les bombes dels
sistemes de drenatge amb recuperaci, que noms s necessria per omplir el sistema desprs
dun drenatge.
La bomba ha de permetre efectuar de manera simple loperaci de desairejament o purga.
3.4.5 Canonades
1
2
A les canonades del circuit primari es poden utilitzar com a materials el coure i lacer inoxidable,
amb unions roscades, soldades o embridades i protecci exterior amb pintura anticorrosiva.
En el circuit secundari o de servei daigua calenta sanitria es pot utilitzar coure i acer inoxidable. Es
poden utilitzar materials plstics que suportin la temperatura mxima del circuit i que li siguin
aplicables i nestigui autoritzada la utilitzaci per part de les companyies de subministrament daigua
potable.
3.4.6 Vlvules
1
Lelecci de les vlvules sha de fer dacord amb la funci que exerceixin i les condicions extremes
de funcionament (pressi i temperatura), seguint preferentment els criteris que sesmenten a
continuaci:
a) per a allament: vlvules de bola;
b) per a equilibratge de circuits: vlvules dassentament;
c) per a buidatge: vlvules de bola o de mascle;
d) per a ompliment: vlvules de bola;
e) per a purga daire: vlvules de bola o de mascle;
f)
per a seguretat: vlvula de ressort;
HE 4 - 17
107
108
g) per a retenci: vlvules de disc de doble comporta, o de clapeta.

Les vlvules de seguretat, per la seva funci important, han de ser capaces de derivar la potncia
mxima del captador o grup de captadors, fins i tot en forma de vapor, de manera que en cap cas
no sobrepassi la mxima pressi de treball del captador o del sistema.
3.4.7 Vasos dexpansi

3.4.7.1 Vasos dexpansi oberts
1
Els vasos dexpansi oberts, quan sutilitzin com a sistemes dompliment o de reompliment, han de
disposar duna lnia dalimentaci, mitjanant sistemes tipus flotador o similar.
3.4.7.2 Vasos dexpansi tancats

1
El dispositiu dexpansi tancada del circuit de captadors ha destar dimensionat de manera que, fins
i tot desprs duna interrupci del subministrament de potncia a la bomba de circulaci del circuit
de captadors, just quan la radiaci solar sigui mxima, es pugui restablir loperaci automticament
quan la potncia estigui disponible de nou.
Quan el mitj de transferncia de calor es pugui evaporar en condicions destancament, sha de dur
a terme un dimensionament especial del volum dexpansi: a ms de dimensionar-lo com s usual
en sistemes de calefacci tancats (lexpansi del mitj de transferncia de calor complet), el dipsit
dexpansi ha de ser capa de compensar el volum del mitj de transferncia de calor a tot el grup
de captadors complet, incloent-hi totes les canonades de connexi entre captadors ms un 10%.
Lallament no ha de deixar zones visibles de canonades o accessoris, i han de quedar nicament a
lexterior els elements que siguin necessaris per al bon funcionament i loperaci dels components.
Els allaments utilitzats han de ser resistents als efectes de la intemprie, ocells i rosegadors.
3.4.8 Purgadors
1
Sha devitar ls de purgadors automtics quan es prevegi la formaci de vapor al circuit. Els
purgadors automtics han de suportar, almenys, la temperatura destancament del captador i en
qualsevol cas fins a 130 C a les zones climtiques I, II i III, i de 150 C a les zones climtiques IV i
V.
3.4.9 Sistema dompliment

1
3
4
Els circuits amb vas dexpansi tancat han dincorporar un sistema dompliment manual o automtic
que permeti omplir el circuit i mantenir-lo pressuritzat. En general, s molt recomanable ladopci
dun sistema dompliment automtic amb la inclusi dun dipsit de recrrega o un altre dispositiu,
de manera que mai no sutilitzi directament un fluid per al circuit primari les caracterstiques del qual
incompleixin aquesta secci del Codi tcnic o amb una concentraci danticongelant ms baixa. s
obligatori quan, per lemplaament de la installaci, en alguna poca de lany pugui haver-hi risc de
glaades o quan la font habitual de subministrament daigua incompleixi les condicions de pH i
puresa que requereix aquesta secci del Codi tcnic.
En qualsevol cas, mai no es pot omplir el circuit primari amb aigua de xarxa si les seves
caracterstiques poden donar lloc a incrustacions, deposicions o atacs al circuit, o si aquest circuit
necessita anticongelant per risc de glaades o qualsevol altre additiu per al seu funcionament
correcte.
Les installacions que requereixin anticongelant han dincloure un sistema que en permeti
lompliment manual.
Per disminuir els riscos de fallades shan devitar les aportacions incontrolades daigua de reposici
als circuits tancats i lentrada daire que pugui augmentar els riscos de corrosi originats per loxigen
de laire. s aconsellable no usar vlvules dompliment automtiques.
3.4.10 Sistema elctric i de control

1
La localitzaci i installaci dels sensors de temperatura ha dassegurar un bon contacte trmic amb
la part en qu sha de mesurar la temperatura; per aconseguir-ho en el cas de les dimmersi shan
dinstallar en contra corrent amb el fluid. Els sensors de temperatura han destar allats contra la
influncia de les condicions ambientals que lenvolten.
La ubicaci de les sondes sha de fer de manera que aquestes mesurin exactament les
temperatures que es vulguin controlar, installant els sensors a linterior de beines i evitant les
canonades separades de la sortida dels captadors i les zones destancament als dipsits.
HE 4 - 18
109
Preferentment les sondes han de ser dimmersi. Sha de tenir cura especial a assegurar una uni
adequada entre les sondes de contactes i la superfcie metllica.

3.5.1 Introducci
1
2
Lobjecte daquest apartat s determinar els lmits en lorientaci i inclinaci dels mduls dacord
amb les prdues mximes permissibles.
Les prdues per aquest concepte es calculen en funci de:
a)
angle dinclinaci, definit com langle que forma la superfcie dels mduls amb el pla
horitzontal. El seu valor s 0 per a mduls horitzontals i 90 per a verticals;
b)
angle azimutal, definit com langle entre la projecci sobre el pla horitzontal de la normal a la
superfcie del mdul i el meridi del lloc. Valors tpics sn 0 per a mduls orientats cap al sud,
90 per a mduls orientats a lest i +90 per a mduls orientats a loest.
Figura 3.2 Orientaci i inclinaci dels mduls
3.5.2 Procediment
1
Un cop determinat langle azimutal del captador es calculen els lmits dinclinaci acceptables
dacord amb les prdues mximes respecte a la inclinaci ptima que estableix la figura 3.3, vlida
per a una la latitud () de 41, de la manera segent:
a)
un cop conegut lazimut, determinem a la figura 3.3 els lmits per a la inclinaci en el cas () = 41.
Per al cas general, les prdues mximes per aquest concepte sn del 10%, per a superposici
del 20% i per a integraci arquitectnica del 40%. Els punts dintersecci del lmit de prdues
amb la recta dazimut ens proporcionen els valors dinclinaci mxima i mnima;
b) si no hi ha intersecci entre totes dues, les prdues sn superiors a les permeses i la
installaci est fora dels lmits. Si les dues corbes sintersecten, sobtenen els valors per a
latitud () = 41 i es corregeixen dacord amb el que sindica a continuaci;
Shan de corregir els lmits dinclinaci acceptables en funci de la diferncia entre la latitud del lloc
en qesti i la de 41, dacord amb les frmules segents:
a)
inclinaci mxima = inclinaci ( = 41) (41 - latitud);
b) inclinaci mnima = inclinaci ( = 41) (41- latitud); en qu 5 ns el valor mnim.

En casos a prop del lmit i com a instrument de verificaci, sutilitza la frmula segent:
4
2
5 2
Prdues (%) = 100 1,2 10 ( opt ) + 3, 5 10
per a 15 < < 90
[
4
Prdues (%) = 100 [1,2 10 (
opt )
Nota: i sexpressen en graus sexagesimals.
HE 4 - 19
per a 615
(3.5)
(3.6)
110
Figura 3.3
Percentatge denergia respecte al mxim com a conseqncia de les prdues per orientaci i inclinaci.

3.6.1 Introducci
1
Aquest apartat descriu un mtode de clcul de les prdues de radiaci solar que experimenta una
superfcie degudes a ombres circumdants. Aquestes prdues sexpressen com a percentatge de la
radiaci solar global que incidiria sobre la superfcie esmentada, si no hi hagus cap ombra.
3.6.2 Procediment
1
2
El procediment consisteix en la comparaci del perfil dobstacles que afecta la superfcie destudi
amb el diagrama de trajectries del sol. Els passos que shan de seguir sn els segents:
Localitzaci dels principals obstacles que afecten la superfcie, en termes de les seves coordenades
de posici azimut (angle de desviaci respecte a la direcci sud) i elevaci (angle dinclinaci
respecte al pla horitzontal). Per a aix es pot utilitzar un teodolit.
Representaci del perfil dobstacles en el diagrama de la figura 3.4, en el qual es mostra la banda
de trajectries del sol al llarg de tot lany, vlid per a localitats de la pennsula Ibrica i Balears (per
a les illes Canries el diagrama sha de desplaar 12 en sentit vertical ascendent). Aquesta banda
es troba dividida en porcions, delimitades per les hores solars (negatives abans del migdia solar i
positives desprs daquest) i identificades per una lletra i un nmero (A1, A2, ..., D14).
HE 4 - 20

Figura 3.4 Diagrama de trajectries del sol

Nota: els graus de les dues escales sn sexagesimals
Cadascuna de les porcions de la figura 3.4 representa el recorregut del sol en un cert perode de
temps (una hora al llarg de diversos dies) i t, per tant, una determinada contribuci a la irradiaci
solar global anual que incideix sobre la superfcie destudi. Aix, el fet que un obstacle cobreixi una
de les porcions suposa una certa prdua dirradiaci, en particular la que resulti interceptada per
lobstacle. Sha descollir per al clcul la taula de referncia ms adequada entre les que inclou
lannex B.
La comparaci del perfil dobstacles amb el diagrama de trajectries del sol permet calcular les
prdues per ombrejat de la irradiaci solar global que incideix sobre la superfcie al llarg de tot lany.
Per a aix shan de sumar les contribucions de les porcions que resultin totalment o parcialment
ocultes pel perfil dobstacles representat. En el cas docultaci parcial sutilitza el factor dompliment
(fracci oculta respecte del total de la porci) ms prxim als valors: 0,25, 0,50, 0,75 o 1.
3.6.3 Taules de referncia

1
Les taules que inclou aquesta secci es refereixen a diferents superfcies caracteritzades pels seus
angles dinclinaci i orientaci ( i , respectivament). Sha descollir la que resulti ms semblant a
la superfcie en estudi. Els nmeros que figuren a cada casella corresponen al percentatge
dirradiaci solar global anual que es perdria si la porci corresponent results interceptada per un
obstacle.
4 Manteniment
1
Sens perjudici de les operacions de manteniment derivades daltres normatives, per englobar totes
les operacions necessries durant la vida de la installaci per assegurar-ne el funcionament,
augmentar-ne la fiabilitat i prolongar-ne la durada, es defineixen dos esglaons complementaris
dactuaci:
a) pla de vigilncia;
b) pla de manteniment preventiu.

1
El pla de vigilncia es refereix bsicament a les operacions que permeten assegurar que els valors
operacionals de la installaci siguin correctes. s un pla dobservaci simple dels parmetres
funcionals principals, per verificar el funcionament correcte de la installaci. Ha de tenir labast que
descriu la taula 4.1:
HE 4 - 21
111
112
Element de la installaci
Operaci
Neteja de vidres
CAPTADORS
CIRCUIT PRIMARI
Taula 4.1
Freqncia
(mesos)
Per determinar
Vidres
Juntes
Absorbidor
Connexions
Estructura
3
3
3
3
Amb aigua i productes adequats.

IV condensacions a les hores centrals
del dia.
IV clivellaments i deformacions.
IV corrosi, deformaci, fuites, etc.
IV fuites.
IV degradaci, indicis de corrosi.
Canonada, allament i
sistema dompliment
IV absncia dhumitat i fuites.
Purgador manual
Termmetre
Canonada i allament
CIRCUIT SECUNDARI
(1)
Descripci
3
Diria
6
Acumulador solar
Buidar laire del flasc.

IV temperatura
IV absncia dhumitat i fuites.
Purga de lacumulaci de fang de la
part inferior del dipsit.
IV: inspecci visual
4.2 Pla de manteniment

1
Sn operacions dinspecci visual, verificaci dactuacions i altres, que aplicats a la installaci han
de permetre mantenir dins de lmits acceptables les condicions de funcionament, prestacions,
protecci i durabilitat de la installaci.
El manteniment implica, com a mnim, una revisi anual de la installaci per a installacions amb
superfcie de captaci inferior a 20 m2 i una revisi cada sis mesos per a installacions amb
superfcie de captaci superior a 20 m2.
El pla de manteniment lha de dur a terme personal tcnic competent que conegui la tecnologia
solar trmica i les installacions mecniques en general. La installaci ha de tenir un llibre de
manteniment en qu es reflecteixin totes les operacions realitzades, aix com el manteniment
correctiu.
El manteniment ha dincloure totes les operacions de manteniment i substituci delements fungibles
o desgastats per ls, necessries per assegurar que el sistema funcioni correctament durant la
seva vida til.
A continuaci es desenvolupen de manera detallada les operacions de manteniment que shan de
dur a terme a les installacions denergia solar trmica per a producci daigua calenta, la
periodicitat mnima establerta (en mesos) i observacions amb relaci a les prevencions que sha
dobservar.
Equipament
Captadors
Vidres
Juntes
Absorbidor
Carcassa
Connexions
Estructura
Captadors*
Captadors*
Captadors*
Captadors*
Taula 4.2 Sistema de captaci

Freqncia
Descripci
(mesos)
6
IV diferncies sobre original.
IV diferncies entre captadors.
6
IV condensacions i brutcia
6
IV clivellaments, deformacions
6
IV corrosi, deformacions
6
IV deformaci, oscillacions, finestres de respiraci
6
IV aparici de fuites
6
IV degradaci, indicis de corrosi, i estrenyiment de cargols
12
Tapament parcial del camp de captadors
12
Destapament parcial del camp de captadors
12
Buidatge parcial del camp de captadors
12
Ompliment parcial del camp de captadors
* Operacions que shan de realitzar en cas doptar per les mesures b) o c) de lapartat 2.1.
(1)
IV: inspecci visual
Equipament
Dipsit
nodes sacrifici
nodes de corrent imprs
Allament
Taula 4.3 Sistema dacumulaci

Freqncia
Descripci
(mesos)
12
Presncia de fang al fons
12
Comprovaci del desgast
12
Comprovaci del bon funcionament
12
Comprovar que no hi ha humitat
HE 4 - 22

Equipament
Intercanviador de plaques
Intercanviador de serpent
(1)
CF: control de funcionament
Equipament
Fluid refrigerant
Estanquitat
Allament a lexterior
Allament a linterior
Purgador automtic
Purgador manual
Bomba
Vas dexpansi tancat
Vas dexpansi obert
Sistema dompliment
Vlvula de tall
Vlvula de seguretat
(1)
(2)
Taula 4.5 Circuit hidrulic

Freqncia
Descripci
(mesos)
12
Comprovar-ne la densitat i el pH
24
Efectuar prova de pressi
6
IV degradaci protecci unions i absncia dhumitat
12
IV unions i absncia dhumitat
12
CF i neteja
6
Buidar laire del flasc
12
Estanquitat
6
Comprovaci de la pressi
6
Comprovaci del nivell
6
CF actuaci
12
CF actuacions (obrir i tancar) per evitar gripatge
12
CF actuaci
IV: inspecci visual

Equipament
Quadre elctric
Control diferencial
Termstat
Verificaci del sistema de
mesura
(1)
Taula 4.4 Sistema dintercanvi

Freqncia
Descripci
(mesos)
12
CF eficincia i prestacions
12
Neteja
12
CF eficincia i prestacions
12
Neteja
Taula 4.6 Sistema elctric i de control

Freqncia
Descripci
(mesos)
12
Comprovar que est sempre ben tancat perqu no hi entri
pols
12
CF actuaci
12
CF actuaci
12
CF actuaci
Equipament
Sistema auxiliar
Sondes de temperatura
(1)
Taula 4.7 Sistema denergia auxiliar

Freqncia
Descripci
(mesos)
12
CF actuaci
12
CF actuaci

2
Nota: Per a les installacions menors de 20 m shan de fer conjuntament en la inspecci anual les tasques del pla de manteniment
que tenen una freqncia de 6 i 12 mesos.
No sinclouen els treballs propis del manteniment del sistema auxiliar.
HE 4 - 23
113
114
Absorbidor: component dun captador solar la funci del qual s absorbir lenergia radiant i transferir-la
en forma de calor a un fluid.
Captador solar trmic: dispositiu dissenyat per absorbir la radiaci solar i transmetre lenergia trmica
aix produda a un fluid de treball que circula pel seu interior.
Carcassa: s el component del captador que forma la seva superfcie exterior, fixa la coberta, cont i
protegeix els components restants del collector i en suporta els ancoratges.
Circuit primari: circuit del qual formen part els captadors i les canonades que els uneixen, en el qual el
fluid recull lenergia solar i la transmet.
Circuit secundari: circuit en el qual es recull lenergia transferida del circuit primari per ser distribuda als
punts de consum.
Circuit de consum: circuit pel qual circula aigua de consum.
Circulaci natural: quan el moviment del fluid entre els captadors i lintercanviador del dipsit
dacumulaci es fa per convecci i no de manera forada.
Dipsits solars connectats en srie invertida: dipsits connectats de manera que el sentit de
circulaci de laigua de consum s contrari al sentit de circulaci descalfament de laigua solar.
Dipsits solars connectats en parallel amb el circuit secundari equilibrat: dipsits connectats en
parallel de manera que el sentit de circulaci de laigua de consum s contrari al sentit de circulaci
descalfament de laigua solar.
Elements dombrejat: quan els captadors protegeixen la construcci arquitectnica de la sobrecrrega
trmica causada pels rajos solars, i proporcionen ombres a la teulada o a la faana daquest.
Integraci arquitectnica dels captadors: quan els captadors compleixen una doble funci, energtica
i arquitectnica (revestiment, tancament o ombrejat) i, a ms, substitueixen elements constructius
convencionals o sn elements constituents de la composici arquitectnica.
Irradincia solar: potncia radiant incident per unitat de superfcie sobre un pla donat. Sexpressa en
kW/m2.
Irradiaci solar: energia incident per unitat de superfcie sobre un pla donat, obtinguda per integraci de
la irradincia durant un interval de temps donat, normalment una hora o un dia. Es mesura en kWh/m2.
Prdues per orientaci: quantitat dirradiaci solar no aprofitada pel sistema captador a conseqncia
de no tenir lorientaci ptima.
Prdues per inclinaci: quantitat dirradiaci solar no aprofitada pel sistema captador a conseqncia
de no tenir la inclinaci ptima.
Prdues per ombres: quantitat dirradiaci solar no aprofitada pel sistema captador a conseqncia de
lexistncia dombres sobre aquest en algun moment del dia.
Radiaci solar: s lenergia procedent del sol en forma dones electromagntiques.
HE 4 - 25

Radiaci solar global mitjana diria anual: s lenergia procedent del sol que arriba a una determinada
superfcie (global), prenent el valor anual com a suma de valors mitjans diaris.
Revestiment: quan els captadors constitueixen part de lenvoltant duna construcci arquitectnica.
Superposici de captadors: quan els captadors es colloquen parallels a lenvoltant de ledifici sense la
doble funcionalitat definida en la integraci arquitectnica. No obstant aix, no es consideren els mduls
horitzontals.
Tancament: funci que fan els captadors quan constitueixen la teulada o la faana de la construcci
arquitectnica, que ha de garantir lestanquitat i lallament trmic adequats.
Temperatura destancament del captador: correspon a la mxima temperatura del fluid que sobt
quan, un cop sotms el captador a alts nivells de radiaci i temperatura ambient i amb una velocitat del
vent negligible, no hi ha circulaci en el captador i sassoleixen condicions quasiestacionries.
HE 4 - 26
115
116

Taula B.1
=35 ; =0
=0 ; =0
=90 ; =0
=35 ; =30
13
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,18
0,00
0,00
0,00
0,15
0,00
0,00
0,00
0,10
11
0,00
0,01
0,12
0,44
0,00
0,01
0,18
1,05
0,00
0,01
0,02
0,15
0,00
0,00
0,03
0,06
0,13
0,41
0,62
1,49
0,05
0,32
0,70
2,23
0,23
0,50
0,37
0,10
0,02
0,10
0,19
0,56
1,00
0,95
1,27
2,76
0,52
0,77
1,32
3,56
1,66
1,06
0,93
0,78
0,54
0,55
0,78
1,80
1,84
1,50
1,83
3,87
1,11
1,26
1,85
4,66
2,76
1,62
1,43
1,68
1,32
1,12
1,40
3,06
2,70
1,88
2,21
4,67
1,75
1,60
2,20
5,44
3,83
2,00
1,77
2,36
2,24
1,60
1,92
4,14
3,17
2,12
2,43
5,04
2,10
1,81
2,40
5,78
4,36
2,23
1,98
2,69
2,89
1,98
2,31
4,87
3,17
2,12
2,33
4,99
2,11
1,80
2,30
5,73
4,40
2,23
1,91
2,66
3,16
2,15
2,40
5,20
2,70
1,89
2,01
4,46
1,75
1,61
2,00
5,19
3,82
2,01
1,62
2,26
2,93
2,08
2,23
5,02
1,79
1,51
1,65
3,63
1,09
1,26
1,65
4,37
2,68
1,62
1,30
1,58
2,14
1,82
2,00
4,46
0,98
0,99
1,08
2,55
0,51
0,82
1,11
3,28
1,62
1,09
0,79
0,74
1,33
1,36
1,48
3,54
10
0,11
0,42
0,52
1,33
0,05
0,33
0,57
1,98
0,19
0,49
0,32
0,10
0,18
0,71
0,88
2,26
12
0,00
0,02
0,10
0,40
0,00
0,02
0,15
0,96
0,00
0,02
0,02
0,13
0,00
0,06
0,32
1,17
14
0,00
0,00
0,00
0,02
0,00
0,00
0,00
0,17
0,00
0,00
0,00
0,13
0,00
0,00
0,00
0,22
Taula B.2
=35 ; =60
=90 ; =30
=90 ; =60
=35 ; = -30
13
0,10
0,00
0,00
0,33
0,00
0,00
0,00
0,14
0,00
0,00
0,00
0,43
0,00
0,00
0,00
0,22
11
0,06
0,01
0,15
0,51
0,00
0,00
0,08
0,16
0,00
0,01
0,27
0,78
0,00
0,03
0,37
1,26
0,56
0,06
0,14
0,43
0,02
0,04
0,04
0,02
0,09
0,21
0,33
0,76
0,21
0,70
1,05
2,50
1,80
0,04
0,07
0,31
0,02
0,13
0,31
1,02
0,21
0,18
0,27
0,70
1,34
1,28
1,73
3,79
3,06
0,55
0,22
0,11
0,64
0,68
0,97
2,39
0,10
0,11
0,21
0,52
2,17
1,79
2,21
4,70
4,14
1,16
0,87
0,67
1,55
1,24
1,59
3,70
0,45
0,03
0,05
0,25
2,90
2,05
2,43
5,20
4,87
1,73
1,49
1,86
2,35
1,74
2,12
4,73
1,73
0,80
0,62
0,55
3,12
2,13
2,47
5,20
5,20
2,15
1,88
2,79
2,85
2,05
2,38
5,40
2,91
1,56
1,42
2,26
2,88
1,96
2,19
4,77
5,02
2,34
2,02
3,29
2,86
2,14
2,37
5,53
3,59
2,13
1,97
3,60
2,22
1,60
1,73
3,91
4,46
2,28
2,05
3,36
2,24
2,00
2,27
5,25
3,35
2,43
2,37
4,45
1,27
1,11
1,25
2,84
3,54
1,92
1,71
2,98
1,51
1,61
1,81
4,49
2,67
2,35
2,28
4,65
0,52
0,57
0,65
1,64
10
2,26
1,19
1,19
2,12
0,23
0,94
1,20
3,18
0,47
1,64
1,82
3,95
0,02
0,10
0,15
0,50
12
1,17
0,12
0,53
1,22
0,00
0,09
0,52
1,96
0,00
0,19
0,97
2,93
0,00
0,00
0,03
0,05
14
0,22
0,00
0,00
0,24
0,00
0,00
0,00
0,55
0,00
0,00
0,00
1,00
0,00
0,00
0,00
0,08
HE 4 - 27
117
Taula B.3
=35 ; = -60
=90 ; = -30
=90 ; = -60
13
0,00
0,00
0,00
0,24
0,00
0,00
0,00
0,56
0,00
0,00
0,00
1,01
11
0,00
0,05
0,60
1,28
0,00
0,04
0,60
2,09
0,00
0,08
1,10
3,08
0,43
1,17
1,38
2,30
0,27
0,91
1,42
3,49
0,55
1,60
2,11
4,28
2,42
1,82
1,98
3,15
1,51
1,51
2,10
4,76
2,66
2,19
2,61
4,89
3,43
2,24
2,24
3,51
2,25
1,95
2,48
5,48
3,36
2,37
2,56
4,61
4,12
2,29
2,18
3,38
2,80
2,08
2,56
5,68
3,49
2,06
2,10
3,67
4,05
2,11
1,93
2,77
2,78
2,01
2,43
5,34
2,81
1,52
1,44
2,22
3,45
1,71
1,41
1,81
2,32
1,70
2,00
4,59
1,69
0,78
0,58
0,53
2,43
1,14
0,79
0,64
1,52
1,22
1,42
3,46
0,44
0,03
0,05
0,24
1,24
0,54
0,20
0,11
0,62
0,67
0,85
2,20
0,10
0,13
0,19
0,48
0,40
0,03
0,06
0,31
0,02
0,14
0,26
0,92
0,22
0,18
0,26
0,69
10
0,01
0,06
0,12
0,39
0,02
0,04
0,03
0,02
0,08
0,21
0,28
0,68
12
0,00
0,01
0,13
0,45
0,00
0,01
0,07
0,14
0,00
0,02
0,24
0,67
14
0,00
0,00
0,00
0,27
0,00
0,00
0,00
0,12
0,00
0,00
0,00
0,36
HE 4 - 28
118
Apndix C
Normes de referncia
Reial decret 1751/1998, de 31 de juliol, pel qual saprova el Reglament dinstallacions trmiques als
edificis (RITE) i les seves Instruccions tcniques complementries (ITE) i es crea la Comissi Assessora
per a les Installacions Trmiques dels Edificis.
Reial decret 1244/1979, de 4 dabril, pel qual saprova el Reglament daparells a pressi RAP.
Modificat pel Reial decret 507/1982, de 15 de gener de 1982, pel qual es modifica el Reglament
daparells a pressi aprovat pel RD 1244/1979, de 4 dabril de 1979, i pel Reial decret 1504/1990, pel
qual es modifiquen determinats articles del RAP.
Reial decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi.
Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual sestableixen els criteris higienicosanitaris per a prevenci
i control de la legionellosi.
Llei 38/1972 de protecci de lambient atmosfric, de 22 de desembre. Modificada per Llei 16/2002, d1
de juliol, de prevenci i control integrats de la contaminaci.
UNE-EN 12975-1:2001 Sistemes solars trmics i components Captadors solars Part 1: Requisits
generals
UNE-EN 12975-2:2002 Sistemes solars trmics i components Captadors solars Part 2: Mtodes
dassaig.
UNE-EN 12976-1:2001 Sistemes solars trmics i components Sistemes solars prefabricats Part 1:
Requisits generals
UNE-EN 12976-2:2001 Sistemes solars trmics i components Sistemes solars prefabricats Part 2:
Mtodes dassaig.
UNE-EN 12977-1:2002 Sistemes solars trmics i components Sistemes solars a mida Part 1:
Requisits generals
UNE-EN 12977-2:2002 Sistemes solars trmics i components Sistemes solars a mida Part 2:
Mtodes dassaig
UNE-EN 806-1:2001 Especificacions per a installacions de conducci daigua destinada al consum
hum a linterior dedificis. Part 1: Generalitats
UNE-EN 1717:2001 Protecci contra la contaminaci de laigua potable a les installacions daiges i
requisits generals dels dispositius per evitar la contaminaci per reflux.
UNE-EN 60335-1:1997 Seguretat dels aparells electrodomstics i anlegs. Part 1: Requisits generals
UNE-EN 60335-2-21:2001
Seguretat dels aparells electrodomstics i anlegs. Part 2: Requisits
particulars per als termos elctrics

UNE-EN ISO 9488:2001 Energia solar. Vocabulari
UNE-EN 94 002: 2004 Installacions solars trmiques per a producci daigua calenta sanitria: clcul de
la demanda denergia trmica.
HE 4 - 29

Secci HE 5
Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica
1 Generalitats
1.1 mbit daplicaci
1
Els edificis dels usos indicats, als efectes daquesta secci, a la taula 1.1 han dincorporar sistemes
de captaci i transformaci denergia solar per procediments fotovoltaics quan superin els lmits
aplicables que estableix la taula esmentada.
Taula 1.1 mbit daplicaci
Tipus ds
Hipermercat
Multibotiga i centres doci
Nau demmagatzematge
Administratius
Hotels i hostals
Hospitals i clniques
Pavellons de recintes firals
Lmit aplicable
5.000 m2 construts
3.000 m2 construts
2
10.000 m construts
2
4.000 m construts
100 places
100 llits
2
10.000 m construts
La potncia elctrica mnima determinada en aplicaci dexigncia bsica que desplega aquesta
secci es pot disminuir o suprimir justificadament en els casos segents:
a) quan es cobreixi la producci elctrica estimada que correspondria a la potncia mnima
mitjanant laprofitament daltres fonts denergies renovables;
b) quan lemplaament no disposi de prou accs al sol per barreres externes a aquest i no shi
puguin aplicar solucions alternatives;
c) en rehabilitaci dedificis, quan hi hagi limitacions no solucionables derivades de la configuraci
prvia de ledifici existent o de la normativa urbanstica aplicable;
d) en edificis de nova planta, quan hi hagi limitacions no solucionables derivades de la normativa
urbanstica aplicable que impossibilitin de manera evident la disposici de la superfcie de
captaci necessria;
e) quan aix ho determini lrgan competent que hagi de dictaminar en matria de protecci
historicoartstica.
En edificis per als quals siguin aplicables els apartats b), c) i d) sha de justificar en el projecte la
inclusi de mesures o elements alternatius que produeixin un estalvi elctric equivalent a la
producci que sobtindria amb la installaci solar mitjanant millores en installacions consumidores
denergia elctrica com ara la illuminaci, regulaci de motors o equipaments ms eficients.

1
Per a laplicaci daquesta secci sha de seguir la seqncia que sexposa a continuaci:
a) Clcul de la potncia que sha dinstallar en funci de la zona climtica dacord amb el que
estableix lapartat 2.2;
b) Comprovaci que les prdues degudes a lorientaci i inclinaci de les plaques i a les ombres
sobre aquestes no superin els lmits que estableix la taula 2.2;
HE 5 - 1
119
120
c) Compliment de les condicions de clcul i dimensionament de lapartat 3;

d) Compliment de les condicions de manteniment de lapartat 4.

2.1 Potncia elctrica mnima
1
Les potncies elctriques que es recullen tenen el carcter de mnimes i es poden ampliar o b
voluntriament per part del promotor o com a conseqncia de disposicions dictades per les
administracions competents.
2.2 Determinaci de la potncia que sha dinstallar

1
La potncia pic que sha dinstallar es calcula mitjanant la frmula segent:

P = C (A S + B )
on:
P
AiB
C
S
(2.1)
s la potncia pic que sha dinstallar [kWp];

sn els coeficients que defineix la taula 2.1 en funci de ls de ledifici;
s el coeficient que defineix la taula 2.2 segons la zona climtica que estableix lapartat 3.1;
s la superfcie construda de ledifici [m2].
Taula 2.1 Coeficients ds
Tipus ds
Hipermercat
Multibotiga i centres doci
Nau demmagatzematge
Administratiu
Hotels i hostals
Hospitals i clniques privades
Pavellons de recintes firals
A
0,001875
0,004688
0,001406
0,001223
0,003516
0,000740
0,001406
B
-3,13
-7,81
-7,81
1,36
-7,81
3,29
-7,81
Taula 2.2 Coeficient climtic

Zona climtica
I
II
III
IV
V
2
3
C
1
1,1
1,2
1,3
1,4
En qualsevol cas, la potncia pic mnima per installar s de 6,25 kWp. Londulador ha de tenir una
potncia mnima de 5 kW.
La superfcie S que sha de considerar per al cas dedificis executats dins dun mateix recinte s:
a) en cas que es destinin a un mateix s, la suma de la superfcie de tots els edificis del recinte;
b) en cas de diferents usos dels que estableix la taula 1.1, dins dun mateix edifici o recinte,
saplica a les superfcies construdes corresponents lexpressi 2.1 encara que aquestes
siguin inferiors al lmit aplicable que indica la taula 1.1. La potncia pic mnima per installar
s la suma de les potncies pics de cada s, sempre que resultin positives. Perqu sigui
obligatria aquesta exigncia, la potncia resultant ha de ser superior a 6,25 kWp.
HE 5 - 2
121
La disposici dels mduls sha de fer de manera que les prdues degudes a lorientaci i inclinaci
del sistema i a les ombres sobre aquest siguin inferiors als lmits de la taula 2.2.
Taula 2.2 Prdues lmit
Cas
General
Superposici
Integraci arquitectnica
Orientaci i inclinaci
10%
20%
40%
Ombres
10%
15%
20%
Total
15%
30%
50%
A la taula 2.2 es consideren tres casos: general, superposici de mduls i integraci arquitectnica.
Es considera que hi ha integraci arquitectnica quan els mduls compleixen una doble funci
energtica i arquitectnica i a ms substitueixen elements constructius convencionals o sn elements
constituents de la composici arquitectnica. Es considera que hi ha superposici arquitectnica
quan la collocaci dels captadors es fa parallela a lenvoltant de ledifici, i no saccepta en aquest
concepte la disposici horitzontal amb lobjectiu dafavorir lautoneteja dels mduls. Una regla
fonamental que sha de seguir per aconseguir la integraci o superposici de les installacions solars
s mantenir, sempre que sigui possible, lalineaci amb els eixos principals de ledificaci.
En tots els casos shan de complir les tres condicions: prdues per orientaci i inclinaci, prdues per
ombrejat i prdues totals inferiors als lmits estipulats respecte als valors obtinguts amb orientaci i
inclinaci ptims i sense cap ombra. Es considera orientaci ptima el sud i la inclinaci ptima, la
latitud del lloc menys 10.
Sense excepcions, shan davaluar les prdues per orientaci i inclinaci i ombres del sistema
generador dacord amb el que estipulen els apartats 3.3 i 3.4. Quan, per raons arquitectniques
excepcionals, no es pugui installar tota la potncia exigida complint els requisits que indica la taula
2.2, sha de justificar aquesta impossibilitat analitzant les diferents alternatives de configuraci de
ledifici i dubicaci de la installaci, i sha doptar per la soluci que ms saproximi a les condicions
de mxima producci.
3 Clcul
3.1 Zones climtiques
1
A la taula 3.1 i a la figura 3.1 es marquen els lmits de zones homognies als efectes de lexigncia.
Les zones shan definit tenint en compte la radiaci solar global mitjana diria anual sobre superfcie
horitzontal (H), prenent els intervals que es detallen per a cadascuna de les zones.
Taula 3.1 Radiaci solar global
Zona climtica
I
II
III
IV
V
MJ/m2
H < 13,7
13,7 H < 15,1
15,1 H < 16,6
16,6 H < 18,0
H 18,0
HE 5 - 3
kWh/m2
H < 3,8
3,8 H <4,2
4,2 H < 4,6
4,6 H < 5,0
H 5,0
122

Figura 3.1 Zones climtiques
HE 5 - 4
123
Taula 3.2 Zones climtiques

A CORUNYA
Cerdanyola
Valls
del
Cornell
Llobregat
de
Ferrol
Naron
Oleiros
LHospitalet
Llobregat
Arteixo
Carballo
A Corua
Riveira
Santiago
Compostella
de
Rota
II
San Fernando
IV
II
San Roque
IV
Gav
II
Sanlcar
Barrameda
Granollers
III
de
CANTBRIA
de
Camargo
V
I
II
Santander
Igualada
III
Torrelavega
Manresa
III
CASTELL DE
Borriana
LA PLANA
IV
LABA
Vitria-Gasteiz
El Masnou
II
ALBACETE
Albacete
Matar
II
Castell
de
Plana
La Vall dUix
Almansa
Mollet del Valls
II
Vila-real
IV
Helln
Montcada i Reixac
Vinars
IV
Villarrobledo
IV
Alcoi
IV
El
Prat
Llobregat
Premi de mar
Alacant
Benidorm
IV
ALACANT
Crevillent
Dnia
IV
Elx
Elda
IV
Ibi
IV
Xbia
IV
Rub
II
Sabadell
de
Sant Cugat
Valls
del
de
de
II
Sant Joan Desp
II
Sant Pere de Ribes
II
Sant Vicen dels

Horts
Vila Joiosa
IV
Santa Coloma de
Gramenet
Villena
IV
Terrassa
Adra
Almeria
Vic
El Ejido
Roquetas de mar
Avils
Castrilln
II
II
II
III
del
Vilanova i la Geltr
Aranda de Duero
II
Burgos
II
Miranda de Ebro
II
Mieres
Oviedo
San Martn del Rey

Aurelio
Siero
VILA
vila
IV
BADAJOZ
Almendralejo
Badajoz
Mrida
V
de
la
Barbera del Valls
II
Barcelona
II
V
V
Algesires
IV
la
San
IV
Ciudad Real
IV
Puertollano
IV
Tomelloso
IV
Valdepeas
IV
Baena
Cabra
Crdova
IV
Lucena
Montilla
Priego de Crdova
Puente Genil
Conca
III
III
Figueres
III
Girona
III
GRANADA
Olot
III
Salt
III
Almucar
IV
Baza
Granada
IV
Guadix
IV
Loja
IV
Motril
GUADALAJARA
Guadalajara
GUIPSCOA
Arrasate
Mondragn
IV
o
Donostia-Sant
Sebasti
I
I
Barbate
IV
ibar
Cadis
IV
Errenteria
IV
Irun
HUELVA
Huelva
OSCA
Osca
III
ILLES
Calvi
BALEARS
Ciutadella
Menorca
Chiclana
Frontera
CADIS
II
Cceres
Plasncia
Arcos
de
Frontera
Badalona
Castelldefels
CADIS
Don Benito
Villanueva
Serena
CCERES
V
de
Blanes
II
Langreo
IV
GIRONA
II
Gijn
IV
CONCA
II
Vilafranca
Peneds
BURGOS
CRDOVA
III
Viladecans
CIUDAD REAL
Alczar
Juan
II
IV
IV
Ceuta
II
IV
del
CEUTA
III
Sant
Adri
B
Sant
Boi
Llobregat
Oriola
Torrevella
BARCELONA
II
Novelda
San Vicent
Raspeig
ASTRIES
II
Ripollet
Sant
Feliu
Llobregat
Petrer
ALMERIA
II
de II
la
de
la
Jerez
de
Frontera
la
La Lnea de
Concepcin
la
V
IV
El Puerto de Santa
Mara
IV
Puerto Real
IV
II
HE 5 - 5
IV
de
IV
Eivissa
IV
Inca
IV
124
Llucmajor
IV
Antequera
IV
cija
Ma
IV
Benalmdena
IV
Lebrija
Manacor
IV
Estepona
IV
Mairena
Palma de Mallorca
IV
Fuengirola
IV
Morn
Frontera
Santa Eullia del

Riu
IV
Mlaga
IV
Marbella
IV
Los Palacios
Villafranca
Alcal la Real
IV
IV
La Rinconada
Andjar
Jan
IV
Rincn
Ronda
IV
IV
San
Juan
Aznalfarache
Linares
Torremolinos
IV
Sevilla
Martos
IV
Vlez-Mlaga
IV
Utrera
beda
MELILLA
Melilla
SRIA
Sria
III
LA RIOJA
Logronyo
II
MRCIA
guilas
TARRAGONA
Reus
IV
LAS PALMAS
Arrecife
Alcantarilla
Arucas
Caravaca
Gldar
Ingenio
JAN
Las Palmas
Gran Canaria
LLE
de
Mijas
de
la
V
V
del
de
la
y
V
V
V
V
de
IV
Tarragona
III
Tortosa
IV
Cartagena
IV
Valls
IV
Cieza
El Vendrell
III
Jumilla
TEROL
Terol
III
Lorca
TOLEDO
Molina de Segura
Talavera
Reina
de
la
de
la
IV
San Bartolom de
Tirajana
Santa Luca
Mrcia
Telde
Torre-Pacheco
IV
Lle
III
Totana
Algemes
IV
Ponferrada
II
Iecla
Alzira
IV
San Andrs
Rabanedo
del
III
LUGO
Lugo
II
LLEIDA
Lleida
III
MADRID
Alcal de Henares
IV
Alcobendas
IV
NAVARRA
OURENSE
IV
VALNCIA
Toledo
IV
Alaquas
IV
Aldaia
IV
Baraain
II
Burjassot
IV
Pamplona
II
Carcaixent
IV
Tudela
III
Catarroja
IV
Ourense
II
PALNCIA
Palncia
II
PONTEVEDRA
Cangas
Cullera
IV
Gandia
IV
Manises
IV
Mislata
IV
Oliva
IV
Alcorcn
IV
A Estrada
Aranjuez
IV
Laln
Ontinyent
IV
Arganda del Rey
IV
Marn
Paterna
IV
Colmenar Viejo
IV
Collado Villalba
IV
Coslada
IV
Fuenlabrada
IV
Getafe
IV
Legans
IV
SALAMANCA
Salamanca
IV
SANTA CRUZ
Arona
IV
DE TENERIFE
Icod de los Vinos
V
V
Madrid
Majadahonda
MADRID
MLAGA
Pontevedra
Quart de poblet
IV
Redondela
Sagunt
IV
Sueca
IV
Vigo
Vilagarca
Arousa
de
Torrent
IV
Valncia
IV
III
Xtiva
IV
Xirivella
IV
Mstoles
IV
La Orotava
Parla
IV
Puerto de la Cruz
Pinto
IV
Los Realejos
Pozuelo de Alarcn
IV
Rivas-Vaciamadrid
IV
Las
Rozas
de
IV
Madrid
San Fernando de
IV
Henares
San Sebastin de
IV
los Reyes
SANTA CRUZ San Cristbal de la

DE TENERIFE
Laguna
Santa Cruz
Tenerife
de
VALLADOLID
BISCAIA
Medina del Campo
III
Valladolid
II
Barakaldo
Basauri
Bilbao
Durango
Erandio
Galdakao
Tacoronte
Getxo
SEGVIA
Segvia
III
leioa
SEVILLA
Alcal de Guadara
Portugalete
Santurtzi
Camas
Sestao
Torrejn de Ardoz
IV
Carmona
ZAMORA
Zamora
III
Tres Cantos
IV
Coria del Ro
SARAGOSSA
Saragossa
IV
Valdemoro
IV
Dos Hermanas
HE 5 - 6


3.2.1 Definici
1
Una installaci solar fotovoltaica connectada a xarxa est constituda per un conjunt de components
encarregats de realitzar les funcions de captar la radiaci solar, i generar energia elctrica en forma
de corrent continu i dadaptar-la a les caracterstiques que la facin utilitzable per als consumidors
connectats a la xarxa de distribuci de corrent altern. Aquest tipus dinstallacions fotovoltaiques
treballen en parallel amb la resta dels sistemes de generaci que proporcionen subministrament a la
xarxa de distribuci.
Els sistemes que formen la installaci solar fotovoltaica connectada a la xarxa sn els segents:
a) sistema generador fotovoltaic, format per mduls que al seu torn contenen un conjunt delements
semiconductors connectats entre si, denominats cllules, i que transformen lenergia solar en
energia elctrica;
b) inversor que transforma el corrent continu produt pels mduls en corrent altern de les mateixes
caracterstiques que el de la xarxa elctrica;
c) conjunt de proteccions, elements de seguretat, de maniobra, de mesura i auxiliars.
Sentn per potncia pic o potncia mxima del generador la que pot proporcionar el mdul en les
condicions estndards de mesura. Aquestes condicions es defineixen de la manera segent:
a) irradincia 1.000 W/m2;
b) distribuci espectral AM 1,5 G;
c) incidncia normal;
d) temperatura de la cllula 25 C.

1
Per a installacions connectades, fins i tot en cas que aquestes no es realitzin en un punt de
connexi de la companyia de distribuci, sn aplicables les condicions tcniques que siguin
procedents del RD 1663/2000, aix com tots els aspectes aplicables de la legislaci vigent.
3.2.3 Criteris generals de clcul

3.2.3.1 Sistema generador fotovoltaic
1
5
6
Tots els mduls han de satisfer les especificacions UNE-EN 61215:1997 per a mduls de silici
cristall o UNE-EN 61646:1997 per a mduls fotovoltaics de capa prima, aix com estar qualificats
per algun laboratori acreditat per les entitats nacionals dacreditaci reconegudes per la Xarxa
Europea dAcreditaci (EA) o pel Laboratori dEnergia Solar Fotovoltaica del Departament dEnergies
Renovables del CIEMAT, demostrat mitjanant la presentaci del certificat corresponent.
En el cas excepcional en qu no es disposi de mduls qualificats per un laboratori segons el que
indica lapartat anterior, aquests shan de sotmetre a les proves i els assajos necessaris dacord amb
laplicaci especfica segons ls i les condicions de muntatge en qu shagin dutilitzar, realitzar les
proves que siguin necessries dacord amb el criteri dalgun dels laboratoris indicats anteriorment, i
atorgar el certificat especfic corresponent.
El mdul fotovoltaic ha de portar de manera clarament visible i indeleble el model i nom o logotip del
fabricant, la potncia pic, aix com una identificaci individual o un nmero de srie traable en la
data de fabricaci.
Els mduls han de ser de classe II i han de tenir un grau de protecci mnim IP65. Per motius de
seguretat i per facilitar el manteniment i la reparaci del generador, shan dinstallar els elements
necessaris (fusibles, interruptors, etc.) per a la desconnexi, de manera independent i en els dos
terminals, de cadascuna de les branques de la resta del generador.
Les exigncies del Codi tcnic de ledificaci relatives a seguretat estructural sn aplicables a
lestructura de suport de mduls.
El clcul i la construcci de lestructura i el sistema de fixaci de mduls ha de permetre les
dilatacions trmiques necessries sense transmetre crregues que puguin afectar la integritat dels
HE 5 - 7
125
126
7
8
mduls, seguint les indicacions del fabricant. Lestructura sha de realitzar tenint en compte la facilitat
de muntatge i desmuntatge i la possible necessitat de substitucions delements.
Lestructura sha de protegir superficialment contra lacci dels agents ambientals.
En el cas dinstallacions integrades a la coberta que facin de coberta de ledifici, lestructura i
lestanquitat entre mduls sha dajustar a les exigncies que indica la part corresponent del Codi
tcnic de ledificaci i altra normativa aplicable.
3.2.3.2 Ondulador
1
2
Els onduladors han de complir les directrius comunitries de seguretat elctrica en baixa tensi i
compatibilitat electromagntica.
Les caracterstiques bsiques dels onduladors han de ser les segents:
a) principi de funcionament: font de corrent;
b) autocommutat;
c) seguiment automtic del punt de mxima potncia del generador;
d) no funciona en illa o mode allat.
La potncia de londulador ha de ser com a mnim el 80% de la potncia pic real del generador
fotovoltaic.
3.2.3.3 Proteccions i elements de seguretat

1
La installaci ha dincorporar tots els elements i les caracterstiques necessries per garantir en tot
moment la qualitat del subministrament elctric, de manera que compleixin les directrius comunitries
de seguretat elctrica en baixa tensi i compatibilitat electromagntica.
Shi han dincloure tots els elements necessaris de seguretat i les proteccions prpies de les
persones i de la installaci fotovoltaica assegurant la protecci davant de contactes directes i
indirectes, curtcircuits, sobrecrregues, aix com altres elements i proteccions que resultin de
laplicaci de la legislaci vigent. En particular, sha demprar en la part de corrent continu de la
installaci protecci de classe II o allament equivalent quan es tracti dun emplaament accessible.
Els materials situats a la intemprie han de tenir almenys un grau de protecci IP65.
La installaci ha de permetre la desconnexi i el seccionament de londulador, tant en la part de
corrent continu com en la de corrent altern, per facilitar les tasques de manteniment.

3.3.1 Introducci
1
2
Lobjecte daquest apartat s determinar els lmits en lorientaci i la inclinaci dels mduls dacord
amb les prdues mximes permissibles.
Les prdues per aquest concepte es calculen en funci de:
a) angle dinclinaci, , definit com langle que forma la superfcie dels mduls amb el pla
horitzontal. El seu valor s 0 per a mduls horitzontals i 90 per a verticals;
b) angle azimutal, , definit com langle entre la projecci sobre el pla horitzontal de la normal a la
superfcie del mdul i el meridi del lloc. Valors tpics sn 0 per a mduls orientats al sud, -90
per a mduls orientats a lest i +90 per a mduls orientats a loest.
Figura 3.2 Orientaci i inclinaci dels mduls
HE 5 - 8
127
3.3.2 Procediment
1
Un cop determinat langle azimutal del captador, es calculen els lmits dinclinaci acceptables
dacord amb les prdues mximes respecte de la inclinaci ptima establertes. Per a aix sutilitza la
figura 3.3, vlida per a una la latitud () de 41, de la manera segent:
a) un cop conegut lazimut, determinem a la figura 3.3 els lmits per a la inclinaci en el cas
() = 41. Per al cas general, les prdues mximes per aquest concepte sn del 10%, per a
superposici del 20% i per a integraci arquitectnica del 40%. Els punts dintersecci del lmit
de prdues amb la recta dazimut ens proporcionen els valors dinclinaci mxima i mnima;
b) si no hi ha intersecci entre totes dues, les prdues sn superiors a les permeses i la installaci
est fora dels lmits. Si les dues corbes sintersecten, sobtenen els valors per a latitud () = 41 i
es corregeixen dacord amb el que sindica tot seguit.
Shan de corregir els lmits dinclinaci acceptables en funci de la diferncia entre la latitud del lloc
en qesti i la de 41, dacord amb les frmules segents:
a) inclinaci mxima = inclinaci ( = 41) (41 - latitud);
b) inclinaci mnima = inclinaci ( = 41) (41- latitud); on 5 ns el valor mnim.
En casos a prop del lmit i com a instrument de verificaci, sutilitza la frmula segent:
[
Prdues (%) = 100 [[ 1,2 10
Prdues (%) = 100 [ 1,2 10 4 ( + 10)2 + 3,5 10 5 2 ]

4
( + 10)2
]]
per a 15 < < 90
(3.1)
per a 15
(3.2)
Nota: , , sexpressen en graus sexagesimals, on s la latitud del lloc.
Figura 3.3.
Percentatge denergia respecte al mxim com a conseqncia de les prdues per orientaci i inclinaci.
HE 5 - 9
128

3.4.1 Introducci
1
Aquest apndix descriu un mtode de clcul de les prdues de radiaci solar que experimenta una
superfcie degudes a ombres circumdants. Aquestes prdues sexpressen com a percentatge de la
radiaci solar global que incidiria sobre la superfcie esmentada, en cas que no hi hagus cap ombra.
3.4.2 Procediment
1
El procediment consisteix en la comparaci del perfil dobstacles que afecta la superfcie destudi
amb el diagrama de trajectries del sol. Els passos que shan de seguir sn els segents:
a) localitzaci dels principals obstacles que afecten la superfcie, en termes de les seves
coordenades de posici azimutal (angle de desviaci respecte a la direcci sud) i elevaci (angle
dinclinaci respecte al pla horitzontal). Per a aix es pot utilitzar un teodolit;
b) representaci del perfil dobstacles en el diagrama de la figura 3.4, en el qual es mostra la banda
de trajectries del sol al llarg de tot lany, vlid per a localitats de la pennsula Ibrica i les
Balears (per a les Illes Canries el diagrama sha de desplaar 12 en sentit vertical ascendent).
La banda esmentada est dividida en porcions, delimitades per les hores solars (negatives
abans del migdia solar i positives desprs daquest) i identificades per una lletra i un nmero (A1,
A2, ..., D14).
(1)
els graus de les dues escales sn sexagesimals
Figura 3.4 Diagrama de trajectries del sol
Cadascuna de les porcions de la figura 3.4 representa el recorregut del sol en un cert perode de
temps (una hora al llarg de diversos dies) i t, per tant, una determinada contribuci en la irradiaci
solar global anual que incideix sobre la superfcie destudi. Aix, el fet que un obstacle cobreixi una de
les porcions suposa certa prdua dirradiaci, en particular la que resulti interceptada per lobstacle.
Sha descollir com a referncia per al clcul la taula ms adequada entre les que inclou lapndix B
de taules de referncia.
Les taules que inclou aquest apndix es refereixen a diferents superfcies caracteritzades pels seus
angles dinclinaci i orientaci ( i , respectivament). Sha descollir la que resulti ms semblant a la
superfcie en estudi. Els nmeros que figuren a cada casella corresponen al percentatge dirradiaci
solar global anual que es perdria si la porci corresponent results interceptada per un obstacle.
La comparaci del perfil dobstacles amb el diagrama de trajectries del sol permet calcular les
prdues per ombrejat de la irradiaci solar que incideix sobre la superfcie al llarg de tot lany. Per a
aix shan de sumar les contribucions de les porcions que resultin totalment o parcial ocultes pel
perfil dobstacles representat. En el cas docultaci parcial sutilitza el factor dompliment (fracci
oculta respecte del total de la porci) ms prxim als valors 0,25, 0,50, 0,75 o 1.
HE 5 - 10

4 Manteniment
1
Per englobar les operacions necessries durant la vida de la installaci per assegurar-ne el
funcionament, augmentar-ne la fiabilitat i prolongar-ne la durada, es defineixen dos esglaons
complementaris dactuaci:
a) pla de vigilncia;
b) pla de manteniment preventiu.

1
El pla de vigilncia es refereix bsicament a les operacions que permeten assegurar que els valors
operacionals de la installaci sn correctes. s un pla dobservaci simple dels parmetres
funcionals principals (energia, tensi, etc.) per verificar el funcionament correcte de la installaci,
incloent-hi la neteja dels mduls en cas que sigui necessari.
4.2 Pla de manteniment preventiu

1
Sn operacions dinspecci visual, verificaci dactuacions i daltres, que aplicades a la installaci

han de permetre mantenir dins de lmits acceptables les condicions de funcionament, prestacions,
protecci i durabilitat de la installaci.
El pla de manteniment lha de realitzar personal tcnic competent que conegui la tecnologia solar
fotovoltaica i les installacions elctriques en general. La installaci ha de tenir un llibre de
manteniment en el qual es reflecteixin totes les operacions realitzades aix com el manteniment
correctiu.
El manteniment preventiu ha dincloure totes les operacions de manteniment i substituci delements
fungibles o desgastats per ls necessries per assegurar que el sistema funcioni correctament
durant la seva vida til.
El manteniment preventiu de la installaci ha dincloure, almenys, una revisi semestral en la qual
shan de realitzar les activitats segents:
a) comprovaci de les proteccions elctriques;
b) comprovaci de lestat dels mduls: comprovar la situaci respecte al projecte original i verificar
lestat de les connexions;
c) comprovaci de lestat de londulador: funcionament, llums de senyalitzacions, alarmes, etc;
d) comprovaci de lestat mecnic de cables i terminals (incloent-hi cables de preses de terra i
refixaci de borns), platines, transformadors, ventiladors/extractors, unions, refixaci, neteja.
HE 5 - 11
129
130
Apndix A
Terminologia
Branca fotovoltaica: subconjunt de mduls interconnectats en srie o en associacions srie-parallel,

amb voltatge igual a la tensi nominal del generador.
Cllula solar o fotovoltaica: dispositiu que transforma la radiaci solar en energia elctrica.
Elements dombrejat: mduls fotovoltaics que protegeixen la construcci arquitectnica de la
sobrecrrega trmica causada pels rajos solars, proporcionant ombres a la teulada o a la faana
daquesta.
Font de corrent: sistema de funcionament de londulador, mitjanant el qual es produeix una injecci de
corrent altern a la xarxa de distribuci de la companyia elctrica.
Funcionament en illa o mode allat: quan londulador continua funcionant i injectant energia a la xarxa
malgrat que en aquesta no hi hagi tensi.
Generador fotovoltaic: associaci en parallel de branques fotovoltaiques.
Installaci solar fotovoltaica: la que disposa de mduls fotovoltaics per a la conversi directa de la
radiaci solar en energia elctrica, sense cap pas intermedi.
Integraci arquitectnica de mduls fotovoltaics: mduls fotovoltaics que compleixen una doble
funci, energtica i arquitectnica (revestiment, tancament o ombrejat) i, a ms, substitueixen elements
constructius convencionals o sn elements constituents de la composici arquitectnica.
Interruptor: dispositiu de seguretat i maniobra.
Irradiaci solar: energia incident per unitat de superfcie sobre un pla donat, obtinguda per integraci de
la irradincia durant un interval de temps donat, normalment una hora o un dia. Es mesura en kWh/m2.
Irradincia solar: potncia radiant incident per unitat de superfcie sobre un pla donat. Sexpressa en
kW/m2.
Mdul o panell fotovoltaic: conjunt de cllules solars directament interconnectades i encapsulades
com a nic bloc, entre materials que les protegeixen dels efectes de la intemprie.
Prdues per inclinaci: quantitat dirradiaci solar no aprofitada pel sistema generador com a
conseqncia de no tenir la inclinaci ptima.
Prdues per orientaci: quantitat dirradiaci solar no aprofitada pel sistema generador com a
conseqncia de no tenir lorientaci ptima.
Prdues per ombres: quantitat dirradiaci solar no aprofitada pel sistema generador com a
conseqncia de lexistncia dombres sobre aquest en algun moment del dia.
Potncia de la installaci fotovoltaica o potncia nominal: suma de la potncia nominal dels
onduladors (lespecificada pel fabricant) que intervenen en les tres fases de la installaci en condicions
nominals de funcionament.
Potncia nominal del generador: suma de les potncies mximes dels mduls fotovoltaics.
Radiaci solar global mitjana diria anual: energia procedent del sol que arriba a una determinada
superfcie (global), prenent el valor anual com a suma de valors mitjans diaris.
Radiaci solar: energia procedent del sol en forma dones electromagntiques.
HE 5 - 13

Superposici de mduls fotovoltaics: mduls fotovoltaics que es colloquen parallels a lenvoltant de

ledifici sense la doble funcionalitat definida en la integraci arquitectnica. No obstant aix, no es
consideren els mduls horitzontals.
Tancament: funci que realitzen els mduls que constitueixen la teulada o la faana de la construcci
arquitectnica, per garantir lestanquitat i lallament trmic adequats.
HE 5 - 14
131
132
Apndix B
A
Taules de referncia
=35 ; =0
B
C
Taula C.1
=0 ; =0
B
C
D
A
=90 ; =0
B
C
=35 ; =30
B
C
D
13
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,18
0,00
0,00
0,00
0,15
0,00
0,00
0,00
0,10
11
0,00
0,01
0,12
0,44
0,00
0,01
0,18
1,05
0,00
0,01
0,02
0,15
0,00
0,00
0,03
0,06
0,13
0,41
0,62
1,49
0,05
0,32
0,70
2,23
0,23
0,50
0,37
0,10
0,02
0,10
0,19
0,56
1,00
0,95
1,27
2,76
0,52
0,77
1,32
3,56
1,66
1,06
0,93
0,78
0,54
0,55
0,78
1,80
1,84
1,50
1,83
3,87
1,11
1,26
1,85
4,66
2,76
1,62
1,43
1,68
1,32
1,12
1,40
3,06
2,70
1,88
2,21
4,67
1,75
1,60
2,20
5,44
3,83
2,00
1,77
2,36
2,24
1,60
1,92
4,14
3,17
2,12
2,43
5,04
2,10
1,81
2,40
5,78
4,36
2,23
1,98
2,69
2,89
1,98
2,31
4,87
3,17
2,12
2,33
4,99
2,11
1,80
2,30
5,73
4,40
2,23
1,91
2,66
3,16
2,15
2,40
5,20
2,70
1,89
2,01
4,46
1,75
1,61
2,00
5,19
3,82
2,01
1,62
2,26
2,93
2,08
2,23
5,02
1,79
1,51
1,65
3,63
1,09
1,26
1,65
4,37
2,68
1,62
1,30
1,58
2,14
1,82
2,00
4,46
0,98
0,99
1,08
2,55
0,51
0,82
1,11
3,28
1,62
1,09
0,79
0,74
1,33
1,36
1,48
3,54
10
0,11
0,42
0,52
1,33
0,05
0,33
0,57
1,98
0,19
0,49
0,32
0,10
0,18
0,71
0,88
2,26
12
0,00
0,02
0,10
0,40
0,00
0,02
0,15
0,96
0,00
0,02
0,02
0,13
0,00
0,06
0,32
1,17
14
0,00
0,00
0,00
0,02
0,00
0,00
0,00
0,17
0,00
0,00
0,00
0,13
0,00
0,00
0,00
0,22<
13
Taula C.2
=90 ; =30
=35 ; =60
=90 ; =60
=35 ; = -30
A
B
C
D
A
B
C
D
A
B
C
D
A
B
C
D
0,10 0,00 0,00 0,33 0,00 0,00 0,00 0,14 0,00 0,00 0,00 0,43 0,00 0,00 0,00 0,22
11
0,06 0,01 0,15 0,51 0,00 0,00 0,08 0,16 0,00 0,01 0,27
0,78 0,00 0,03 0,37 1,26
0,56 0,06 0,14 0,43 0,02 0,04 0,04 0,02 0,09 0,21 0,33
0,76 0,21 0,70 1,05 2,50
1,80 0,04 0,07 0,31 0,02 0,13 0,31 1,02 0,21 0,18 0,27
0,70 1,34 1,28 1,73 3,79
3,06 0,55 0,22 0,11 0,64 0,68 0,97 2,39 0,10 0,11 0,21
0,52 2,17 1,79 2,21 4,70
4,14 1,16 0,87 0,67 1,55 1,24 1,59 3,70 0,45 0,03 0,05
0,25 2,90 2,05 2,43 5,20
4,87 1,73 1,49 1,86 2,35 1,74 2,12 4,73 1,73 0,80 0,62
0,55 3,12 2,13 2,47 5,20
5,20 2,15 1,88 2,79 2,85 2,05 2,38 5,40 2,91 1,56 1,42
2,26 2,88 1,96 2,19 4,77
5,02 2,34 2,02 3,29 2,86 2,14 2,37 5,53 3,59 2,13 1,97
3,60 2,22 1,60 1,73 3,91
4,46 2,28 2,05 3,36 2,24 2,00 2,27 5,25 3,35 2,43 2,37
4,45 1,27 1,11 1,25 2,84
3,54 1,92 1,71 2,98 1,51 1,61 1,81 4,49 2,67 2,35 2,28
4,65 0,52 0,57 0,65 1,64
10
2,26 1,19 1,19 2,12 0,23 0,94 1,20 3,18 0,47 1,64 1,82
3,95 0,02 0,10 0,15 0,50
12
1,17 0,12 0,53 1,22 0,00 0,09 0,52 1,96 0,00 0,19 0,97
2,93 0,00 0,00 0,03 0,05
14
0,22 0,00 0,00 0,24 0,00 0,00 0,00 0,55 0,00 0,00 0,00
1,00 0,00 0,00 0,00 0,08
HE 5 - 15

13
Taula C.3
=90 ; = -30
=35 ; = -60
=90 ; = -60
A
B
C
D
A
B
C
D
A
B
C
D
0,00 0,00 0,00 0,24 0,00 0,00 0,00 0,56 0,00 0,00 0,00 1,01
11
0,00 0,05 0,60 1,28 0,00 0,04 0,60 2,09 0,00 0,08 1,10 3,08
0,43 1,17 1,38 2,30 0,27 0,91 1,42 3,49 0,55 1,60 2,11 4,28
2,42 1,82 1,98 3,15 1,51 1,51 2,10 4,76 2,66 2,19 2,61 4,89
3,43 2,24 2,24 3,51 2,25 1,95 2,48 5,48 3,36 2,37 2,56 4,61
4,12 2,29 2,18 3,38 2,80 2,08 2,56 5,68 3,49 2,06 2,10 3,67
4,05 2,11 1,93 2,77 2,78 2,01 2,43 5,34 2,81 1,52 1,44 2,22
3,45 1,71 1,41 1,81 2,32 1,70 2,00 4,59 1,69 0,78 0,58 0,53
2,43 1,14 0,79 0,64 1,52 1,22 1,42 3,46 0,44 0,03 0,05 0,24
1,24 0,54 0,20 0,11 0,62 0,67 0,85 2,20 0,10 0,13 0,19 0,48
0,40 0,03 0,06 0,31 0,02 0,14 0,26 0,92 0,22 0,18 0,26 0,69
10
0,01 0,06 0,12 0,39 0,02 0,04 0,03 0,02 0,08 0,21 0,28 0,68
12
0,00 0,01 0,13 0,45 0,00 0,01 0,07 0,14 0,00 0,02 0,24 0,67
14
0,00 0,00 0,00 0,27 0,00 0,00 0,00 0,12 0,00 0,00 0,00 0,36
HE 5 - 16
133
134
Apndix C
Normes de referncia
Reial decret 1663/2000, de 29 de setembre, sobre connexi dinstallacions fotovoltaiques a la xarxa de

baixa tensi.
UNE EN 61215:1997 Mduls fotovoltaics (FV) de silici cristall per a aplicaci terrestre. Qualificaci del
disseny i aprovaci tipus.
UNE EN 61646:1997 Mduls fotovoltaics (FV) de lmina prima per a aplicaci terrestre. Qualificaci del
disseny i aprovaci tipus.
Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elctric.
Reial decret 436/2004, de 12 de mar, pel qual sestableix la metodologia per a lactualitzaci i
sistematitzaci del rgim jurdic i econmic de lactivitat de producci denergia elctrica en rgim
especial.
Reial decret 1955/2000, d1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribuci,
comercialitzaci, subministrament i procediments dautoritzaci dinstallacions denergia elctrica.
Resoluci de 31 de maig de 2001 per la qual sestableixen el model de contracte tipus i el model de
factura per a les installacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa de baixa tensi.
Reial decret 841/2002 de 2 dagost pel qual es regula per a les installacions de producci denergia
elctrica en rgim especial la seva incentivaci en la participaci al mercat de producci, determinades
obligacions dinformaci de les seves previsions de producci i ladquisici pels comercialitzadors de la
seva energia elctrica produda.
Reial decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi.
Reial decret 1433/2002, de 27 de desembre, pel qual sestableixen els requisits de mesura en baixa
tensi de consumidors i centrals de producci en rgim especial.
HE 5 - 17
Document bsic
Salubritat
HS 1 Protecci contra la humitat
HS 2 Recollida i evacuaci de residus
HS 3 Qualitat de laire interior
HS 4 Subministrament daigua
HS 5 Evacuaci daiges
HS
135
136
Document bsic HS Salubritat
Introducci
I
Objecte
Aquest Document bsic (DB) t com a objectiu establir regles i procediments que permeten
complir les exigncies bsiques de salubritat. Les seccions d'aquest DB es corresponen amb
les exigncies bsiques HS 1 a HS 5. Laplicaci correcta de cada secci suposa el compliment
de l'exigncia bsica corresponent. La correcta aplicaci del conjunt del DB suposa que se
satisf el requisit bsic "Higiene, salut i protecci del medi ambient".
Tant l'objectiu del requisit bsic "Higiene, salut i protecci del medi ambient" com les exigncies
bsiques s'estableixen a l'article 13 de la part I d'aquest CTE i sn els segents:
Article 13. Exigncies bsiques de salubritat (HS)
1. L'objectiu del requisit bsic Higiene, salut i protecci del medi ambient, tractat d'ara
endavant sota el terme salubritat, consisteix a reduir a lmits acceptables el risc que els
usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d'utilitzaci, pateixin molsties o
malalties, aix com el risc que els edificis es deteriorin i que deteriorin el medi ambient en el
seu entorn immediat, com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte,
construcci, s i manteniment.
2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, mantenir i utilitzar de
tal manera que es compleixin les exigncies bsiques que s'estableixen en els apartats
segents.
3. El Document bsic DB HS Salubritat especifica parmetres objectius i procediments el
compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci
dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic de salubritat.
13.1
Exigncia bsica HS 1: Protecci enfront de la humitat
Sha de limitar el risc previsible de presncia inadequada d'aigua o humitat a l'interior dels
edificis i en els seus tancaments com a conseqncia de l'aigua procedent de precipitacions
atmosfriques, d'escorrenties, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que
nimpedeixin la penetraci o, si s'escau, permetin la seva evacuaci sense producci de danys.
13.2
Exigncia bsica HS 2: Recollida i evacuaci de residus
Els edificis han de disposar d'espais i mitjans per extreure els residus ordinaris que shi generen
d'acord amb el sistema pblic de recollida de tal manera que es faciliti l'adequada separaci en
origen daquests residus, la seva recollida selectiva i la seva posterior gesti.
13.3
Exigncia bsica HS 3: Qualitat de l'aire interior
1
Els edificis han de disposar de mitjans perqu els seus recintes es puguin ventilar
adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin habitualment durant l's
normal dels edificis, de manera que s'aporti un cabal suficient d'aire exterior i es garanteixi
l'extracci i expulsi de l'aire viciat pels contaminants.
2
Per limitar el risc de contaminaci de l'aire interior dels edificis i de l'entorn exterior en
faanes i patis, l'evacuaci de productes de combusti de les installacions trmiques es
produir, amb carcter general, per la coberta de l'edifici, amb independncia del tipus de
combustible i de l'aparell que s'utilitzi, d'acord amb la reglamentaci especfica sobre
installacions trmiques.
13.4
Exigncia bsica HS 4: Subministrament d'aigua
Els edificis han de disposar de mitjans adequats per subministrar a l'equipament higinic previst
aigua apta per al consum de manera sostenible, aportant cabals suficients per al seu
funcionament, sense alteraci de les propietats d'aptitud per al consum i impedint els possibles
retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant-hi mitjans que permetin l'estalvi i el control
de l'aigua.
HS - i

Els equips de producci d'aigua calenta dotats de sistemes d'acumulaci i els punts terminals
d'utilitzaci han de tenir unes determinades caracterstiques que permetin evitar el
desenvolupament de grmens patgens.
13.5
Exigncia bsica HS 5: Evacuaci d'aiges
Els edificis han de disposar de mitjans adequats per extreure les aiges residuals que shi
generen de manera independent o conjunta amb les precipitacions atmosfriques i amb les
escorrenties.
II
mbit d'aplicaci
L'mbit d'aplicaci en aquest DB s'especifica, per a cada secci de les quals es compon, en els
apartats respectius.
El contingut d'aquest DB es refereix nicament a les exigncies bsiques relacionades amb el
requisit bsic "Higiene, salut i protecci del medi ambient". Tamb s'han de complir les
exigncies bsiques de la resta de requisits bsics, cosa que es possibilita mitjanant l'aplicaci
del DB corresponent a cadascun d'ells.
III
Criteris generals d'aplicaci
Es poden utilitzar altres solucions diferents de les contingudes en aquest DB; en aquest cas
sha de seguir el procediment establert a l'article 5 del CTE i sha de documentar en el projecte
el compliment de les exigncies bsiques.
Les citacions de disposicions reglamentries contingudes en aquest DB es refereixen a les
seves versions vigents en cada moment en qu s'apliqui el Codi. Les citacions de normes UNE,
UNE EN o UNE EN ISO s'han de relacionar amb la versi que s'indica en cada cas, tot i que hi
hagi una versi posterior, excepte quan es tracti de normes equivalents a normes EN la
referncia de les quals hagi estat publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Europea, en el
marc de l'aplicaci de la Directiva 89/106/CEE sobre productes de construcci; en aquest cas la
citaci s'ha de relacionar amb la versi de la referncia esmentada.
IV
Condicions particulars per al compliment del DB HS
L'aplicaci dels procediments d'aquest DB sha de portar a terme d'acord amb les condicions
particulars que shi estableixen i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les
condicions del projecte, les condicions en l'execuci de les obres i les condicions de l'edifici que
figuren en els articles 5, 6, 7 i 8, respectivament, de la part I del CTE.
Terminologia
Als efectes d'aplicaci d'aquest DB, els termes que figuren en lletra cursiva shan dutilitzar
dacord amb el significat i les condicions que s'estableixen per a cadascun d'aquests, b en els
apndixs A de cadascuna de les seccions d'aquest DB o b en l'annex III de la part I d'aquest
CTE, quan siguin termes d's com en el conjunt del Codi.
HS - ii
137
138

ndex
Secci HS 1 Protecci contra la humitat
1
Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
Disseny
2.1 Murs
2.2 Terres
2.3 Faanes
2.4 Cobertes
Dimensionament
3.1 Tubs de drenatge
3.2 Canals de recollida
3.3 Bombes de buidatge
Productes de construcci
4.2 Control de recepci en obra de productes
Construcci
5.1 Execuci
5.2 Control de l'execuci
5.3 Control de l'obra acabada
Manteniment i conservaci
Apndix A
Terminologia
Apndix B
Notaci
Apndix C
Clcul del cabal de drenatge
Secci HS 2 Recollida i evacuaci de residus

1
Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
Disseny i dimensionament
2.1 Magatzem de contenidors d'edifici i espai de reserva
2.2 Installacions de trasllat per baixants
2.3 Espais d'emmagatzematge immediat en els habitatges
3.1 Magatzem de contenidors d'edifici
Apndix A
Terminologia
Apndix B
Notaci
HS - iii

Secci HS 3 Qualitat de l'aire interior

1
Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
Caracteritzaci i quantificaci de les exigncies
Disseny
3.1 Condicions generals dels sistemes de ventilaci
3.2 Condicions particulars dels elements
Dimensionament
4.1 Obertures de ventilaci
4.2 Conductes d'extracci
4.3 Aspiradors hbrids, aspiradors mecnics i extractors
4.4 Finestres i portes exteriors
Construcci
6.1 Execuci
Apndix A
Terminologia
Apndix B
Notaci
Secci HS 4 Subministrament d'aigua

1
Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci

2.1 Propietats de la installaci
2.2 Senyalitzaci
2.3 Estalvi d'aigua
Disseny
3.1 Esquema general de la installaci
3.2 Elements que componen la installaci
3.3 Protecci contra retorns
3.4 Separacions respecte a altres installacions
3.5 Senyalitzaci
3.6 Estalvi d'aigua
Dimensionament
4.1 Reserva d'espai a l'edifici
4.2 Dimensionament de les xarxes de distribuci
HS - iv
139
140

4.3 Dimensionament de les derivacions a habitacions humides i ramals d'enlla

4.4 Dimensionament de les xarxes dACS
4.5 Dimensionament dels equips, elements i dispositius de la installaci
5
Construcci
5.1 Execuci
5.2 Posada en servei
6.1 Condicions generals dels materials
6.2 Condicions particulars de les conduccions
6.3 Incompatibilitats
7.1 Interrupci del servei
7.2 Nova posada en servei
7.3 Manteniment de les installacions
Apndix A
Terminologia
Apndix B
Notacions i unitats
Apndix C
Normes de referncia
Apndix D
Simbologia
Secci HS 5 Evacuaci d'aiges

1
Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
Disseny
3.1 Condicions generals de l'evacuaci
3.2 Configuracions dels sistemes d'evacuaci
3.3 Elements que componen les installacions
Dimensionament
4.1 Dimensionament de la xarxa d'evacuaci d'aiges residuals
4.2 Dimensionament de la xarxa d'evacuaci d'aiges pluvials
4.3 Dimensionament dels collectors de tipus mixt
4.4 Dimensionament de les xarxes de ventilaci
4.5 Accessoris
4.6 Dimensionament dels sistemes de bombament i elevaci
Construcci
5.1 Execuci dels punts de captaci
5.2 Execuci de les xarxes de petita evacuaci
5.3 Execuci de baixants i ventilacions
5.4 Execuci de claveguerons i collectors
5.5 Execuci dels sistemes d'elevaci i bombament
5.6 Proves
HS - v

6.1
6.2
6.3
6.4
7
Caracterstiques generals dels materials

Materials de les canalitzacions
Materials dels punts de captaci
Condicions dels materials dels accessoris
Apndix A
Terminologia
Apndix B
Mapa d'intensitat pluviomtrica
Apndix C
Normes de referncia
HS - vi
141
142
Secci HS 1
Protecci contra la humitat
1 Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
1 Aquesta secci s'aplica als murs i els terres que estan en contacte amb el terreny i als tancaments
que estan en contacte amb l'aire exterior (faanes i cobertes) de tots els edificis inclosos en l'mbit d'aplicaci general del CTE. Els terres elevats es consideren terres que estan en contacte amb el terreny. Les
mitgeries que hagin de quedar descobertes perqu no s'ha edificat als solars adjacents o perqu la seva
superfcie excedeix les de les adjacents es consideren faanes. Els terres de les terrasses i els dels balcons es consideren cobertes.
2 La comprovaci de la limitaci d'humitats de condensaci superficials i intersticials sha de fer segons
el que estableix la secci HE-1 Limitaci de la demanda energtica del DB HE Estalvi d'energia.

1 Per a l'aplicaci d'aquesta secci sha de seguir la seqncia que s'exposa a continuaci.
2 Compliment de les condicions de disseny segents de l'apartat 2 relatives als elements constructius:
a) murs:
i) les seves caracterstiques han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.1.2 segons
el grau d'impermeabilitat exigit en l'apartat 2.1.1;
ii) les caracterstiques dels seus punts singulars han de correspondre amb les especificades en
l'apartat 2.1.3;
b) terres:
i) les seves caracterstiques han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.2.2 segons
el grau d'impermeabilitat exigit en l'apartat 2.2.1;
l'apartat 2.2.3;
c) faanes:
i) les caracterstiques de les faanes han de correspondre amb les especificades en l'apartat
2.3.2 segons el grau d'impermeabilitat exigit en l'apartat 2.3.1;
l'apartat 2.3.3;
HS 1 - 1
143
d) cobertes:
i) les caracterstiques de les cobertes han de correspondre amb les especificades en l'apartat
2.4.2;
ii) les caracterstiques dels seus components han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.4.3;
iii) les caracterstiques dels seus punts singulars han de correspondre amb les especificades en
l'apartat 2.4.4.
3 Compliment de les condicions de dimensionament de l'apartat 3 relatives als tubs de drenatge, als
canals de recollida de l'aigua filtrada als murs parcialment estancs i a les bombes de buidatge.
4 Compliment de les condicions relatives als productes de construcci de l'apartat 4.
5 Compliment de les condicions de construcci de l'apartat 5.
6 Compliment de les condicions de manteniment i conservaci de l'apartat 6.
2 Disseny
2.1 Murs
2.1.1 Grau d'impermeabilitat
1 El grau d'impermeabilitat mnim exigit als murs que estan en contacte amb el terreny enfront de la
penetraci de l'aigua del terreny i de les escorrenties s'obt en la taula 2.1 en funci de la presncia d'aigua i del coeficient de permeabilitat del terreny.
2 La presncia d'aigua es considera
a) baixa quan la cara inferior del terra en contacte amb el terreny es troba per damunt del nivell fretic;
b) mitjana quan la cara inferior del terra en contacte amb el terreny es troba a la mateixa profunditat
que el nivell fretic o a menys de dos metres per sota;
c) alta quan la cara inferior del terra en contacte amb el terreny es troba a dos o ms metres per sota
del nivell fretic.
Taula 2.1 Grau d'impermeabilitat mnim exigit als murs
Coeficient de permeabilitat del terreny
Presncia d'aigua
Alta
Mitjana
Baixa
Ks10-2 cm/s
5
3
1
-5
-2
10 <Ks<10 cm/s
5
2
1
Ks10-5 cm/s
4
2
1
2.1.2 Condicions de les solucions constructives

1 Les condicions exigides a cada soluci constructiva, en funci del tipus de mur, del tipus d'impermeabilitzaci i del grau d'impermeabilitat, s'obtenen en la taula 2.2. Les caselles ombrejades es refereixen a
solucions que no es consideren acceptables i la casella en blanc a una soluci a la qual no se li exigeix
cap condici per als graus d'impermeabilitat corresponents.
HS 1 - 2
144
Taula 2.2 Condicions de les solucions de mur

Mur de gravetat
Grau d'impermeabilitat
Imp.
interior
Imp.
exterior
Mur flexoresistent
Parcialment
estanc
Imp.
interior
Imp.
exterior
Mur pantalla
Parcialment
estanc
Imp.
interior
Imp.
exterior
Parcialment
estanc
I2+D1+D5
I2+I3+D1+
D5
V1
C1+I2+D1+
D5
I2+I3+D1+
D5
V1
C2+I2+D1+
D5
C2+I2+D1+
D5
C3+I1+D1+
(3)
D3
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
C1+I1+D1+
D3
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
C1+C2+I1
C2+I1
D4+V1
C3+I1+D1+
(3)
D3
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
C1+C3+I1+
(2)
D1+D3
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
C1+C2+I1
C2+I1
D4+V1
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
C1+C2+I1
C2+I1
D4+V1
I1+I3+D1+
D2+D3
I1+I3+D1+
D2+D3
D4+V1
C1+C2+I1
C2+I1
D4+V1
(1)
(2)
(3)
D4+V1
(1)
Soluci no acceptable per a ms d'un soterrani.

Soluci no acceptable per a ms de dos soterranis.
Soluci no acceptable per a ms de tres soterranis.
2 Tot seguit es descriuen les condicions agrupades en blocs homogenis.

C) Constituci del mur:
C1 Quan el mur es construeixi in situ sha dutilitzar formig hidrfug.
C2 Quan el mur es construeixi in situ sha dutilitzar formig de consistncia fluida.
C3 Quan el mur sigui de fbrica shan dutilitzar blocs o maons hidrfugs i morter hidrfug.
I)
Impermeabilitzaci:
I1
La impermeabilitzaci sha de realitzar mitjanant la collocaci en el mur d'una lmina
impermeabilitzant, o l'aplicaci directa in situ de productes lquids, com ara polmers acrlics, cautx acrlic, resines sinttiques o polister. En els murs pantalla construts amb excavaci, la impermeabilitzaci s'aconsegueix mitjanant la utilitzaci de fang bentontic.
Si s'impermeabilitza interiorment amb lmina aquesta ha de ser adherida.
Si s'impermeabilitza exteriorment amb lmina, quan aquesta sigui adherida sha de
collocar una capa antipunxonament a la seva cara exterior i quan sigui no adherida sha
de collocar una capa antipunxonament a cadascuna de les seves cares. En els dos casos, si es disposa una lmina drenant es pot suprimir la capa antipunxonament exterior.
Si s'impermeabilitza mitjanant aplicacions lquides sha de collocar una capa protectora
a la seva cara exterior llevat que es colloqui una lmina drenant en contacte directe amb
la impermeabilitzaci. La capa protectora pot estar constituda per un geotxtil o per morter reforat amb una armadura.
I2
La impermeabilitzaci sha de realitzar mitjanant l'aplicaci d'una pintura impermeabilitzant.
I3
Quan el mur sigui de fbrica sha de recobrir per la seva cara interior amb un revestiment
hidrfug, tal com una capa de morter hidrfug sense revestir, un full de cart guix sense
guix higroscpic o un altre material no higroscpic.
D) Drenatge i evacuaci:
D1 Sha de disposar una capa drenant i una capa filtrant entre el mur i el terreny o, quan hi
ha una capa d'impermeabilitzaci, entre aquesta i el terreny. La capa drenant pot estar
constituda per una lmina drenant, grava, una fbrica de blocs d'argila porosos o un altre
material que produeixi el mateix efecte.
Quan la capa drenant sigui una lmina, lextrem superior de la lmina sha de protegir de
l'entrada d'aigua procedent de les precipitacions i de les escorrenties.
D2 Sha de disposar en la proximitat del mur un pou drenant cada 50 m com a mxim. El pou
ha de tenir un dimetre interior igual o ms gran que 0,7 m i sha de disposar d'una capa
filtrant que impedeixi l'arrossegament de fins i de dues bombes de buidatge per evacuar
l'aigua a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilitzaci posterior.
HS 1 - 3

D3
D4
D5
Sha de collocar en l'arrencada del mur un tub drenant connectat a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilitzaci posterior i, quan l'esmentada connexi estigui situada per damunt de la xarxa de drenatge, almenys una cambra de bombament amb dues bombes de buidatge.
Shan de construir canals de recollida d'aigua a la cambra del mur connectats a la xarxa
de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilitzaci posterior i,
quan la connexi esmentada estigui situada per damunt dels canals, almenys una cambra
de bombament amb dues bombes de buidatge.
Sha de disposar una xarxa d'evacuaci de l'aigua de pluja a les parts de la coberta i del
terreny que puguin afectar el mur i sha de connectar aquella a la xarxa de sanejament o
a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilitzaci posterior.
V) Ventilaci de la cambra:
V1 Shan de disposar obertures de ventilaci a l'arrencada i la coronaci del full interior i ventilar-se el local al qual s'obren les obertures esmentades amb un cabal de, com a mnim,
2
0,7 l/s per cada m de superfcie til daquest.
Les obertures de ventilaci han d'estar repartides al 50% entre la part inferior i la coronaci del full interior al costat del sostre, distribudes regularment i disposades a portell. La
relaci entre l'rea efectiva total de les obertures, Ss, en cm2, i la superfcie del full interior,
Ah, en m2, ha de complir la condici segent:
S
30 > s > 10
(2.1)
Ah
La distncia entre obertures de ventilaci contiges no ha de ser ms gran que 5 m.
2.1.3 Condicions dels punts singulars
1 Shan de respectar les condicions de disposici de bandes de refor i de terminaci, les de continutat
o discontinutat, aix com qualsevol altra que afecti el disseny, relatives al sistema d'impermeabilitzaci
que s'utilitzi.
2.1.3.1
Unions del mur amb les faanes
1 Quan el mur s'impermeabilitzi per l'interior, a les arrencades de la faana sobre aquest,
limpermeabilitzant sha de prolongar sobre el mur en tot el seu gruix a ms de 15 cm per damunt del
nivell del terra exterior sobre una banda de refor del mateix material que la barrera impermeable utilitzada, que sha de prolongar cap a baix 20 cm, com a mnim, al llarg del parament del mur. Sobre la barrera
impermeable sha de disposar una capa de morter de regulaci de 2 cm de gruix com a mnim.
2 En el mateix cas quan el mur s'impermeabilitzi amb lmina, entre limpermeabilitzant i la capa de morter sha de disposar una banda de terminaci adherida del mateix material que la banda de refor, i sha
de prolongar verticalment al llarg del parament del mur fins a 10 cm, com a mnim, per sota de la vora
inferior de la banda de refor (vegeu la figura 2.1).
Figura 2.1 Exemple duni d'un mur impermeabilitzat per l'interior amb lmina amb una faana
3 Quan el mur s'impermeabilitzi per l'exterior, a les arrencades de les faanes sobre aquest,
limpermeabilitzant sha de prolongar ms de 15 cm per damunt del nivell del terra exterior i el perfil superior de limpermeabilitzant sha de realitzar segons el que es descriu en l'apartat 2.4.4.1.2 o disposant un
scol segons el que es descriu en l'apartat 2.3.3.2.
HS 1 - 4
145
146
4 Shan de respectar les condicions de disposici de bandes de refor i de terminaci aix com les de
continutat o discontinutat, corresponents al sistema d'impermeabilitzaci que s'utilitzi.
2.1.3.2
Unions del mur amb les cobertes enterrades
1 Quan el mur s'impermeabilitzi per l'exterior, limpermeabilitzant del mur sha de soldar o unir al de la
coberta.
2.1.3.3
Unions del mur amb les particions interiors
1 Quan el mur s'impermeabilitzi per l'interior, les particions shan de construir una vegada realitzada la
impermeabilitzaci, i entre el mur i cada partici sha de disposar una juntura segellada amb material
elstic que, quan hagi destar en contacte amb el material impermeabilitzant, ha de ser compatible amb
aquest.
2.1.3.4
Pas de conductes
1 Els passatubs shan de disposar de tal manera que entre aquests i els conductes hi hagi un espai que
permeti les tolerncies d'execuci i els possibles moviments diferencials entre el mur i el conducte.
2 S'ha de fixar el conducte al mur amb elements flexibles.
3 Sha de disposar un impermeabilitzant entre el mur i el passatubs i sha de segellar lespai entre el
passatubs i el conducte amb un perfil expansiu o un mstic elstic resistent a la compressi.
2.1.3.5
Cantonades i racons
1 Sha de collocar als punts duni entre dos plans impermeabilitzats una banda o capa de refor del
mateix material que limpermeabilitzant utilitzat d'una amplada de 15 cm com a mnim i centrada en l'aresta.
2 Quan les bandes de refor s'apliquin abans que limpermeabilitzant del mur han d'anar adherides al
suport, prvia aplicaci d'una emprimaci.
2.1.3.6
Juntures
1 A les juntures verticals dels murs de formig prefabricat o de fbrica impermeabilitzats amb lmina
shan de disposar els elements segents (vegeu la figura 2.2):
a) quan la juntura sigui estructural, un cord de rebliment compressible i compatible qumicament
amb la impermeabilitzaci;
b) segellament de la juntura amb una banda elstica;
c) pintura d'emprimaci en la superfcie del mur estesa en una amplada de 25 cm com a mnim centrada en la juntura;
d) una banda de refor del mateix material que limpermeabilitzant amb una armadura de fibra de polister i d'una amplada de 30 cm com a mnim centrada en la juntura;
e) limpermeabilitzant del mur fins a la vora de la juntura;
f) una banda de terminaci de 45 cm d'amplada com a mnim centrada en la juntura, del mateix material que la de refor i adherida a la lmina.
HS 1 - 5

Figura 2.2 Exemple de juntura estructural
2 A les juntures verticals dels murs de formig prefabricat o de fbrica impermeabilitzats amb productes
lquids shan de disposar els elements segents:
a) quan la juntura sigui estructural, un cord de rebliment compressible i compatible qumicament amb
la impermeabilitzaci;
b) segellament de la juntura amb una banda elstica;
c) la impermeabilitzaci del mur fins a la vora de la juntura;
d) una banda de refor d'una amplada de 30 cm com a mnim centrada en la juntura i del mateix material que limpermeabilitzant amb una armadura de fibra de polister o una banda de lmina impermeable.
3 En el cas de murs formigonats in situ, tant si estan impermeabilitzats amb lmina o amb productes
lquids, per a la impermeabilitzaci de les juntures verticals i horitzontals, sha de disposar una banda
elstica embotida en les dues testeres dels dos costats de la juntura.
4 Les juntures horitzontals dels murs de formig prefabricat shan de segellar amb morter hidrfug de
baixa retracci o amb un segellador a base de poliuret.
2.2 Terres
1 El grau d'impermeabilitat mnim exigit als terres que estan en contacte amb el terreny enfront de la
penetraci de l'aigua d'aquest i de les escorrenties s'obt en la taula 2.3 en funci de la presncia d'aigua
determinada d'acord amb 2.1.1 i del coeficient de permeabilitat del terreny.
Taula 2.3 Grau d'impermeabilitat mnim exigit als terres
Coeficient de permeabilitat del terreny
-5
Presncia d'aigua
Ks>10 cm/s
Ks10-5 cm/s
Alta
5
4
Mitjana
4
3
Baixa
2
1

1 Les condicions exigides a cada soluci constructiva, en funci del tipus de mur, del tipus de terra, del
tipus d'intervenci en el terreny i del grau d'impermeabilitat, s'obtenen en la taula 2.4. Les caselles ombrejades es refereixen a solucions que no es consideren acceptables i les caselles en blanc a solucions a
les quals no sexigeix cap condici per als graus d'impermeabilitat corresponents.
HS 1 - 6
147
148
Taula 2.4 Condicions de les solucions de terra

Mur flexoresistent o de gravetat
Solera
Terra elevat
Subbase
Injeccions
Sense
intervenci
Subbase
Injeccions
V1
M2
I2+S1+S3+
V1
I2+S1+S3+
V1
I2+S1+S3+
V1
I2+S1+S3+
V1+D3
Placa
Sense
intervenci
D1
C2+C3+D1
Subbase
Injeccions
Sense
intervenci
D1
C2+C3+D1
V1
C2+C3
C2+C3+D1
C2+C3+D1
C2+C3
C2+C3+D1
C2+C3+D1
I2+S1+S3+
V1+D3+D4
C1+C2+C3
+I2+D1+D2
+S1+S2+S3
C1+C2+C3
+I2+D1+D2
+S1+S2+S3
C2+C3+I2+
D1+D2+C1
+S1+S2+S3
C2+C3+I2+
D1+D2+C1
+S1+S2+S3
C1+C2+C3
+I2+D1+D2
+S1+S2+S3
C1+C2+I2+
+D1+D2+S1
+S2+S3
I2+S1+S3+
V1+D4
C2+C3+I2+
D1+D2+P2+
S1+S2+S3
C2+C3+I2+
D1+D2+P2+
S1+S2+S3
C1+C2+C3
+I1+I2+D1+
D2+D3+D4
+P1+P2+S1
+S2+S3
C2+C3+I2+
D1+D2+P2+
S1+S2+S3
C2+C3+I2+
D1+D2+P2+
S1+S2+S3
I2+P1+S1+
S3+V1+D3
C2+C3+I2+
D1+D2+P2+
S1+S2+S3
C2+C3+I1+I
2+D1+D2+P
1+P2+S1+S
2+S3
C2+C3+D1
+D2+I2+P2
+S1+S2+S3
C2+C3+I1+I
2+D1+D2+P
1+P2+S1+S
2+S3
C1+C2+C3
+D1+D2+D
3+D4+I1+I2
+P1+P2+S1
+S2+S3
C1+C2+C3
+I1+I2+D1+
D2+D3+D4
+P1+P2+S1
+S2+S3
Mur pantalla
Solera
Terra elevat
Sub-base
Injeccions
Sense
intervenci
V1
V1
Injeccions
Sub-base
Placa
Sense
intervenci
Sub-base
Injeccions
D1
C2+C3+D1
C2+C3
C2+C3+D1
C2+C3+D1
C2+C3
C2+C3+D1
Sense
intervenci
C2+C3+D1
S3+V1
S3+V1
S3+V1
C1+C2+C3
+D1+P2+S2
+S3
C1+C2+C3
+D1+P2+S2
+S3
C1+C2+C3
+D1+D4+P2
+S2+S3
C1+C2+C3
+D1+D2+D
4+P2+S2+S
3
C1+C2+C3
+D1+D2+P2
+S2+S3
S3+V1
D4+S3+V1
D3+D4+S3+
V1
C2+C3+D1
+S2+S3
C2+C3+D1
+S2+S3
C1+C3+I1+
D2+D3+P1+
S2+S3
C2+C3+S2+
S3
C2+C3+D1
+D2+S2+S3
S3+V1
D3+D4+S3+
V1
C2+C3+D1
+P2+S2+S3
C2+C3+D1
+P2+S2+S3
C1+C2+C3
+I1+D1+D2
+D3+D4+P1
+P2+S2+S3
C2+C3+P2+
S2+S3
C2+C3+D1
+D2+P2+S2
+S3
C2+C3+D1
C1+C2+C3
+D1+D2+D
3+D4+P2+S
2+S3
C1+C2+C3
+I1+D1+D2
+D3+D4+P1
+S2+S3
C1+C2+C3
+I1+D1+D2
+D3+D4+P1
+P2+S2+S3
A continuaci es descriuen les condicions agrupades en blocs homogenis.

C) Constituci del terra:
C1 Quan el terra es construeixi in situ sha dutilitzar formig hidrfug d'elevada compacitat.
C2 Quan el terra es construeixi in situ sha dutilitzar formig de retracci moderada.
C3 Sha de realitzar una hidrofugaci complementria del terra mitjanant l'aplicaci d'un
producte lquid reblidor de porus sobre la seva superfcie acabada.
I)
Impermeabilitzaci:
I1
Sha dimpermeabilitzar el terra externament mitjanant la disposici d'una lmina sobre la
capa base de regulaci del terreny.
Si la lmina s adherida sha de disposar una capa antipunxonament per damunt seu.
Si la lmina s no adherida aquesta sha de protegir per les dues cares amb les respectives capes antipunxonament.
Quan el terra sigui una placa, la lmina ha de ser doble.
HS 1 - 7

I2
Sha dimpermeabilitzar, mitjanant la disposici sobre la capa de formig de neteja d'una

lmina, la base de la sabata en el cas de mur flexoresistent i la base del mur en el cas de
mur per gravetat.
Si la lmina s adherida sha de disposar una capa antipunxonament per damunt seu.
Si la lmina s no adherida aquesta sha de protegir per les dues cares amb les respectives capes antipunxonament.
Shan de segellar els punts duni de la lmina d'impermeabilitzaci del terra amb la de la
base del mur o sabata.
D) Drenatge i evacuaci:
D1 Sha de disposar una capa drenant i una capa filtrant sobre el terreny situat sota el terra.
En cas que s'utilitzi com a capa drenant un emmacat, sha de disposar una lmina de polietil per damunt seu.
D2 Shan de collocar tubs drenants, connectats a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilitzaci posterior, en el terreny situat sota el terra i,
quan la connexi esmentada estigui situada per damunt de la xarxa de drenatge, almenys
una cambra de bombament amb dues bombes de buidatge.
D3 Shan de collocar tubs drenants, connectats a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilitzaci posterior, a la base del mur i, quan la connexi
esmentada estigui situada per damunt de la xarxa de drenatge, almenys una cambra de
bombament amb dues bombes de buidatge.
En el cas de murs pantalla els tubs drenants shan de collocar a un metre per sota del
terra i repartits uniformement al costat del mur pantalla.
2
D4 Sha de disposar un pou drenant per cada 800 m en el terreny situat sota el terra. El dimetre interior del pou ha de ser com a mnim igual a 70 cm. El pou ha de disposar d'un
envoltant filtrant capa d'impedir l'arrossegament de fins del terreny. Shan de disposar
dues bombes de buidatge, una connexi per a l'evacuaci a la xarxa de sanejament o a
qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilitzaci posterior i un dispositiu automtic
perqu el buidatge sigui permanent.
P) Tractament perimtric:
P1 La superfcie del terreny en el permetre del mur sha de tractar per limitar l'aportaci d'aigua superficial al terreny mitjanant la disposici d'una vorera, una rasa drenant o qualsevol altre element que produeixi un efecte anleg.
P2 Sha dencastar la vora de la placa o de la solera al mur.
S) Segellament de juntures:
S1 Shan de segellar els punts duni de les lmines d'impermeabilitzaci del mur amb les del
terra i amb les disposades a la base inferior de les fonamentacions que estiguin en contacte amb el mur.
S2 Shan de segellar totes les juntures del terra amb banda de PVC o amb perfils de cautx
expansiu o de bentonita de sodi.
S3 Shan de segellar els punts duni entre el terra i el mur amb banda de PVC o amb perfils
de cautx expansiu o de bentonita de sodi, segons el que estableix l'apartat 2.2.3.1.
V) Ventilaci de la cambra:
V1 L'espai existent entre el terra elevat i el terreny sha de ventilar cap a l'exterior mitjanant
obertures de ventilaci repartides al 50% entre dues parets enfrontades, disposades re2
gularment i a portell. La relaci entre l'rea efectiva total de les obertures, Ss, en cm , i la
2
superfcie del terra elevat, As, en m ha de complir la condici:
S
30 > s > 10
(2.2)
As
La distncia entre obertures de ventilaci contiges no ha de ser ms gran que 5 m.
que s'utilitzi.
HS 1 - 8
149
150
2.2.3.1
Unions del terra amb els murs
1 En els casos establerts en la taula 2.4 la uni sha de realitzar de la forma detallada a continuaci.
2 Quan el terra i el mur siguin formigonats in situ, excepte en el cas de murs pantalla, sha de segellar la
juntura entre tots dos amb una banda elstica embotida en la massa del formig als dos costats de la
juntura.
3 Quan el mur sigui un mur pantalla formigonat in situ, el terra sha dencastar i segellar en lintrads del
mur de la manera segent (vegeu la figura 2.3):
a) sha dobrir una regata horitzontal a lintrads del mur de 3 cm de profunditat com a mxim que doni cabuda a terra ms 3 cm d'amplada com a mnim;
b) sha de formigonar el terra massissant la regata excepte la seva vora superior, que sha de segellar amb un perfil expansiu.
Figura 2.3 Exemples duni del terra amb un mur
4 Quan el mur sigui prefabricat sha de segellar la juntura conformada amb un perfil expansiu situat a
l'interior de la juntura (vegeu la figura 2.3).
2.2.3.2
Unions entre terres i particions interiors
1 Quan el terra s'impermeabilitzi per l'interior, la partici no sha de recolzar sobre la capa d'impermeabilitzaci, sin sobre la capa de protecci daquesta.
2.3 Faanes
1 El grau d'impermeabilitat mnim exigit a les faanes enfront de la penetraci de les precipitacions s'obt en la taula 2.5 en funci de la zona pluviomtrica de mitjanes i del grau d'exposici al vent corresponents al lloc d'ubicaci de l'edifici. Aquests parmetres es determinen de la manera segent:
a) la zona pluviomtrica de mitjanes s'obt de la figura 2.4;
b) el grau d'exposici al vent s'obt en la taula 2.6 en funci de l'altura de coronaci de l'edifici sobre
el terreny, de la zona elica corresponent al punt d'ubicaci, obtinguda de la figura 2.5, i de la classe de
l'entorn en el qual est situat l'edifici que ha de ser E0 quan es tracti d'un terreny tipus I, II o III i E1 en els
altres casos, segons la classificaci establerta en el DB SE:
Terreny tipus I: vora del mar o d'un llac amb una zona sense aigua (en la direcci del vent) d'una extensi mnima de 5 km.
Terreny tipus II: terreny pla sense obstacles d'envergadura.
Terreny tipus III: zona rural amb alguns obstacles allats com ara arbres o construccions de petites dimensions.
Terreny tipus IV: zona urbana, industrial o forestal.
Terreny tipus V: centres de grans ciutats, amb profusi d'edificis en altura.
HS 1 - 9
151
Taula 2.5 Grau d'impermeabilitat mnim exigit a les faanes
Grau d'exposici al
vent
V1
V2
V3
II
5
5
5
5
4
4
Zona pluviomtrica de mitjanes

III
IV
4
3
3
3
3
2
2
2
1
Figura 2.4 Zones pluviomtriques de mitjanes en funci de l'ndex pluviomtric anual
Taula 2.6 Grau d'exposici al vent
A
Altura de
ledifici
en m
(1)
Classe de l'entorn de l'edifici

E1
E0
Zona elica
Zona elica
B
C
A
B
U15
V3
V3
V3
V2
V2
V2
16 - 40
41 100 (1)
V3
V2
V2
V2
V2
V1
V2
V2
V2
V1
V1
V1
Per a edificis de ms de 100 m d'altura i per als que estan prxims a un desnivell molt pronunciat, el grau d'exposici al
vent ha de ser estudiat segons el que disposa el DB-SE-AE.
HS 1 - 10
152
Figura 2.5 Zones eliques

1 Les condicions exigides a cada soluci constructiva en funci de l'existncia o no de revestiment exterior i del grau d'impermeabilitat s'obtenen en la taula 2.7. En alguns casos aquestes condicions sn niques i en altres es presenten conjunts optatius de condicions.
Taula 2.7 Condicions de les solucions de faana
Amb revestiment exterior
Sense revestiment exterior

(1)
C1 +J1+N1
R1+C1
(1)
(1)
2
3
R1+B1+C1
R1+B2+C1
R3+C1
(1)
R1+C2
R1+B1+C2
B3+C1
R1+B2+
C2
R2+C1
(1)
B1+C1+J1+N1
C2+H1+J1+N1
C2+J2+N2
C1 +H1+J2+
N2
B2+C1+J1+N1
B1+C2+H1+J1
+N1
B1+C2+J2+N2
B1+C1+H1+J2
+N2
B2+C2+H1+J1+N1
R2+B1+
C1
B2+C2+J2+N2
B2+C1+H1+J2+N2
B3+C1
Quan la faana sigui d'un sol full, sha dutilitzar C2.
2 Tot seguit es descriuen les condicions agrupades en blocs homogenis. En cada bloc el nmero de la
denominaci de la condici indica el nivell de prestaci de tal manera que un nmero ms gran correspon a una prestaci millor, per la qual cosa qualsevol condici pot substituir en la taula les que tinguin el
nmero de denominaci ms petit del seu mateix bloc.
R) Resistncia a la filtraci del revestiment exterior:
R1 El revestiment exterior ha de tenir almenys una resistncia mitjana a la filtraci. Es considera
que proporcionen aquesta resistncia els segents:
- revestiments continus de les caracterstiques segents:
gruix comprs entre 10 i 15 mm, llevat dels acabats amb una capa plstica prima;
HS 1 - 11
153
adherncia al suport suficient per garantir la seva estabilitat;

permeabilitat al vapor suficient per evitar el seu deteriorament com a conseqncia d'una acumulaci de vapor entre ell i el full principal;
adaptaci als moviments del suport i comportament acceptable enfront de la fissuraci;
quan es disposa en faanes amb l'allant per l'exterior del full principal, compatibilitat qumica
amb l'allant i disposici d'una armadura constituda per una malla de fibra de vidre o de polister.
- revestiments discontinus rgids enganxats de les caracterstiques segents:
de peces menors de 300 mm de banda;
fixaci al suport suficient per garantir la seva estabilitat;
disposici a la cara exterior del full principal d'un arrebossat de morter;
adaptaci als moviments del suport.
R2 El revestiment exterior ha de tenir almenys una resistncia alta a la filtraci. Es considera que
proporcionen aquesta resistncia els revestiments discontinus rgids fixats mecnicament disposats de tal manera que tinguin les mateixes caracterstiques establertes per als discontinus de
R1, excepte la de la mida de les peces.
R3 El revestiment exterior ha de tenir una resistncia molt alta a la filtraci. Es considera que proporcionen aquesta resistncia els segents:
- revestiments continus de les caracterstiques segents:
estanquitat a l'aigua suficient perqu l'aigua de filtraci no entri en contacte amb el full del tancament disposat immediatament pel seu interior;
adherncia al suport suficient per garantir-ne lestabilitat;
permeabilitat al vapor suficient per evitar el seu deteriorament com a conseqncia d'una
acumulaci de vapor entre aquest i el full principal;
adaptaci als moviments del suport i comportament molt bo enfront de la fissuraci, de manera
que no es fissuri a causa dels esforos mecnics produts pel moviment de l'estructura, pels
esforos trmics relacionats amb el clima i amb l'alternana dia-nit, ni per la retracci prpia
del seu material constituent;
estabilitat enfront dels atacs fsics, qumics i biolgics que eviti la degradaci de la seva massa.
- revestiments discontinus fixats mecnicament d'algun dels elements segents disposats de tal
manera que tinguin les mateixes caracterstiques establertes per als discontinus de R1, excepte
la de la mida de les peces:
escames: elements manufacturats de petites dimensions (pissarra, peces de fibrociment, fusta,
productes de fang);
lamelles: elements que tenen una dimensi petita i l'altra gran (lamelles de fusta, metall);
plaques: elements de grans dimensions (fibrociment, metall);
sistemes derivats: sistemes formats per qualsevol dels elements discontinus anteriors i un allament trmic.
B) Resistncia a la filtraci de la barrera contra la penetraci d'aigua:
B1 Sha de disposar almenys una barrera de resistncia mitjana a la filtraci. Es consideren com a tal
els elements segents:
HS 1 - 12
FASCICLE SEGON
cambra d'aire sense ventilar;
154
allant no hidrfil collocat a la cara interior del full principal.

B2 Sha de disposar almenys una barrera de resistncia alta a la filtraci. Es consideren com a tal els
elements segents:
cambra d'aire sense ventilar i allant no hidrfil disposats per l'interior del full principal, amb
la cambra situada pel costat exterior de l'allant;
allant no hidrfil disposat per l'exterior del full principal.
B3 Sha de disposar una barrera de resistncia molt alta a la filtraci. Es consideren com a tal els segents:
-
una cambra d'aire ventilada i un allant no hidrfil de les caracterstiques segents:

la cambra sha de disposar pel costat exterior de l'allant;
sha de disposar a la part inferior de la cambra un sistema de recollida i evacuaci de

l'aigua filtrada en aquesta (vegeu l'apartat 2.3.3.5);
el gruix de la cambra ha d'estar comprs entre 3 i 10 cm;
sha de disposar dobertures de ventilaci lrea efectiva total de les quals sigui com a
mnim igual a 120 cm2 per cada 10 m2 de pany de faana entre forjats repartides al 50% entre la part
superior i la inferior. Es poden utilitzar com a obertures reixetes, juntures verticals desprovedes de morter, juntures obertes als revestiments discontinus que tinguin una amplada ms gran que 5 mm o una
altra soluci que produeixi el mateix efecte.
- revestiment continu de les caracterstiques segents:
estanquitat a l'aigua suficient perqu l'aigua de filtraci no entri en contacte amb el full
del tancament disposat immediatament pel seu interior;
adherncia al suport suficient per garantir-ne lestabilitat;
permeabilitat suficient al vapor per evitar el seu deteriorament com a conseqncia
d'una acumulaci de vapor entre ell i el full principal;
adaptaci als moviments del suport i comportament molt bo enfront de la fissuraci, de
manera que no es fissuri a causa dels esforos mecnics produts pel moviment de l'estructura, pels
esforos trmics relacionats amb el clima i amb l'alternana dia-nit, ni per la retracci prpia del material
constituent daquest;
estabilitat enfront dels atacs fsics, qumics i biolgics que eviti la degradaci de la seva
massa.
C) Composici del full principal:
C1 Sha dutilitzar almenys un full principal de gruix mitj. Es considera com a tal una fbrica agafada
amb morter de:
- peu de ma cermic, que ha de ser perforat o masss quan no hi hagi revestiment exterior o
quan hi hagi un revestiment exterior discontinu o un allant exterior fixats mecnicament;
- 12 cm de bloc cermic, bloc de formig o pedra natural.
C2 Sha dutilitzar un full principal de gruix alt. Es considera com a tal una fbrica agafada amb morter
de:
- 1 peu de ma cermic, que ha de ser perforat o masss quan no hi hagi revestiment exterior o
quan hi hagi un revestiment exterior discontinu o un allant exterior fixats mecnicament;
- 24 cm de bloc cermic, bloc de formig o pedra natural.
HS 1 - 13

H) Higroscopicitat del material component del full principal:

H1 Sha dutilitzar un material dhigroscopicitat baixa, que correspon a una fbrica de:
ma cermic d'absorci 10%, segons l'assaig descrit a UNE 67 027:1984;
pedra natural d'absorci 2%, segons l'assaig descrit a UNE-EN 13755:2002.
J) Resistncia a la filtraci de les juntures entre les peces que componen el full principal:
J1 Les juntures han de ser almenys de resistncia mitjana a la filtraci. Es consideren com a tals les
juntures de morter sense interrupci, excepte en el cas de les juntures dels blocs de formig, que s'interrompen a la part intermdia del full;
J2 Les juntures han de ser de resistncia alta a la filtraci. Es consideren com a tals les juntures de
morter amb addici d'un producte hidrfug, de les caracterstiques segents:
sense interrupci, excepte en el cas de les juntures dels blocs de formig, que s'interrompen a
la part intermdia del full;
juntures horitzontals rejuntades o de bec de flauta;
quan el sistema constructiu aix ho permeti, amb una rejuntada d'un morter ms ric.
Vegeu apartat 5.1.3.1 per a condicions d'execuci relatives a les juntures.
N) Resistncia a la filtraci del revestiment intermedi a la cara interior del full principal:
N1 Sha dutilitzar almenys un revestiment de resistncia mitjana a la filtraci. Es considera com a tal
un arrebossat de morter amb un gruix mnim de 10 mm.
N2 Sha dutilitzar un revestiment de resistncia alta a la filtraci. Es considera com a tal un arrebossat
de morter amb additius hidrfugs amb un gruix mnim de 15 mm o un material adherit, continu, sense
juntures i impermeable a l'aigua del mateix gruix.
2.3.3
Condicions dels punts singulars
1 Shan de respectar les condicions de disposici de bandes de refor i de terminaci, aix com les de
continutat o discontinutat relatives al sistema d'impermeabilitzaci que s'utilitzi.
2.3.3.1
Juntes de dilataci
1 Shan de disposar juntures de dilataci en el full principal de tal manera que cada juntura estructural
coincideixi amb una d'elles i que la distncia entre juntures de dilataci contiges sigui com a mxim la
que figura en la taula 2.8.
Taula 2.8 Distncia entre juntures de dilataci
Material component dels elements
Distncia mxima entre juntures verticals de dilade la fbrica
taci del full principal
en m
Argila cuita
12
Silicocalcaris
8
Formig
6
Formig cellular curat en autoclau
6
Pedra natural
12
2 En les juntures de dilataci del full principal sha de collocar un segellador sobre un rebliment introdut a la juntura. Shan dutilitzar rebliments i segelladors de materials que tinguin una elasticitat i una adherncia suficients per absorbir els moviments del full previstos i que siguin impermeables i resistents als
agents atmosfrics. La profunditat del segellador ha de ser ms gran o igual que 1 cm i la relaci entre el
seu gruix i la seva amplada ha d'estar compresa entre 0,5 i 2. En faanes amb arrebossat sha denrasar
amb el parament del full principal sense arrebossar. Quan s'utilitzin xapes metlliques a les juntures de
dilataci, shan de disposar de tal manera que aquestes cobreixin als dos costats de la juntura una banda
de mur de 5 cm com a mnim i cada xapa s'ha de fixar mecnicament en la banda esmentada i segellarse el seu extrem corresponent (vegeu la figura 2.6).
HS 1 - 14
155
156
3 El revestiment exterior ha d'estar provet de juntures de dilataci de tal manera que la distncia entre
juntures contiges sigui suficient per evitar-ne lesquerdament.
Figura 2.6 Exemples de juntures de dilataci
2.3.3.2
Arrencada de la faana des de la fonamentaci
1 Sha de disposar una barrera impermeable que cobreixi tot el gruix de la faana a ms de 15 cm per
damunt del nivell del terra exterior per evitar l'ascens d'aigua per capillaritat o adoptar-se una altra soluci que produeixi el mateix efecte.
2 Quan la faana estigui constituda per un material pors o tingui un revestiment pors, per protegir-la
de les esquitxades, sha de disposar un scol d'un material el coeficient de succi del qual sigui menor
que el 3%, de ms de 30 cm d'altura sobre el nivell del terra exterior que cobreixi limpermeabilitzant del
mur o la barrera impermeable disposada entre el mur i la faana, i segellar-se la uni amb la faana en la
seva part superior, o s'ha d'adoptar una altra soluci que produeixi el mateix efecte (vegeu la figura 2.7).
Figura 2.7 Exemple d'arrencada de la faana des de la fonamentaci
3 Quan no sigui necessria la disposici del scol, la barrera impermeable a l'exterior de la faana sha
de rematar segons el que es descriu en l'apartat 2.4.4.1.2 o disposant un segellament.
2.3.3.3
Unions de la faana amb els forjats
1 Quan el full principal estigui interromput pels forjats i es tingui revestiment exterior continu, s'ha d'adoptar una de les dues solucions segents (vegeu la figura 2.8):
a) disposici d'una juntura de dessolidaritzaci entre el full principal i cada forjat per sota d'aquests
deixant un espai de 2 cm que sha domplir desprs de la retracci del full principal amb un material que
tingui una elasticitat compatible amb la deformaci prevista del forjat i protegir-se de la filtraci amb un
goter;
b) refor del revestiment exterior amb armadures disposades al llarg del forjat de tal manera que sobrepassin l'element fins a 15 cm per damunt del forjat i 15 cm per sota de la primera filada de la fbrica.
HS 1 - 15

Figura 2.8 Exemples dunions de la faana amb els forjats
2 Quan en altres casos es disposi una juntura de dessolidaritzaci, aquesta ha de tenir les caracterstiques anteriorment esmentades.
3 Quan el parament exterior del full principal sobresurti de la vora del forjat, la volada ha de ser menor
que 1/3 del gruix daquest full.
4 Quan el forjat sobresurti del pla exterior de la faana ha de tenir un pendent cap a l'exterior per evacuar l'aigua de 10 com a mnim i sha de disposar un goter a la seva vora.
2.3.3.4
Unions de la faana amb els pilars
1 Quan el full principal estigui interromput pels pilars, en el cas de faana amb revestiment continu, sha
de reforar aquest amb armadures disposades al llarg del pilar de tal manera que el sobrepassin 15 cm
pels dos costats.
2 Quan el full principal estigui interromput pels pilars, si es colloquen peces de menor gruix que el full
principal per la part exterior dels pilars, per aconseguir l'estabilitat d'aquestes peces, sha de disposar
una armadura o qualsevol altra soluci que produeixi el mateix efecte (vegeu la figura 2.9).
Figura 2.9 Exemple dunions de la faana amb els pilars
2.3.3.5
Unions de la cambra d'aire ventilada amb els forjats i les llindes
1 Quan la cambra quedi interrompuda per un forjat o una llinda, sha de disposar un sistema de recollida i evacuaci de l'aigua filtrada o condensada en aquesta.
2 Com a sistema de recollida d'aigua sha dutilitzar un element continu impermeable (lmina, perfil especial, etc.) disposat al llarg del fons de la cambra, amb inclinaci cap a l'exterior, de tal manera que la
seva vora superior estigui situada com a mnim a 10 cm del fons i almenys 3 cm per damunt del punt
ms alt del sistema d'evacuaci (vegeu la figura 2.10). Quan es disposi una lmina, aquesta sha
dintroduir en el full interior en tot el seu gruix.
3 Per a l'evacuaci sha de disposar un dels sistemes segents:
a) un conjunt de tubs de material estanc que condueixin l'aigua a l'exterior, separats 1,5 m com a
mxim (vegeu la figura 2.10);
HS 1 - 16
157
158
b) un conjunt de juntures verticals de la primera filada desprovedes de morter, separades 1,5 m

com a mxim, al llarg de les quals es prolonga fins a l'exterior l'element de recollida disposat al fons de la
cambra.
Figura 2.10 Exemple duni de la cambra amb els forjats
2.3.3.6
Uni de la faana amb els tancaments
1 Quan el grau d'impermeabilitat exigit sigui igual a 5, si els tancaments estan reculats respecte al parament exterior de la faana, sha de disposar un bastiment de base i sha de collocar una barrera impermeable als muntants entre el full principal i el bastiment de base, o si s'escau el marc, prolongat 10
cm cap a l'interior del mur (vegeu la figura 2.11).
2 Sha de segellar la juntura entre el bastiment i el mur amb un cord que ha d'estar introdut en una
juntura vertical practicada en el mur de manera que quedi encaixat entre dues vores paralleles.
Figura 2.11 Exemple duni de la faana amb els tancaments
3 Quan els tancaments estiguin reculats respecte al parament exterior de la faana, sha de rematar
l'ampit amb un trencaaiges per evacuar cap a l'exterior l'aigua de pluja que hi caigui i evitar que arribi a
la part de la seva faana immediatament inferior i disposar un goter a la llinda per evitar que l'aigua de
pluja discorri per la part inferior de la llinda cap als tancaments o adoptar solucions que produeixin els
mateixos efectes.
4 El trencaaiges ha de tenir un pendent cap a l'exterior de 10 com a mnim, ha de ser impermeable o
disposar-se sobre una barrera impermeable fixada al bastiment o al mur que es prolongui per la part del
darrere i pels dos costats del trencaaiges i que tingui un pendent cap a l'exterior de 10 com a mnim. El
trencaaiges ha de disposar d'un goter a la cara inferior del sortint, separat del parament exterior de la
faana almenys 2 cm, i el seu acord lateral en el muntant ha de ser de 2 cm com a mnim (vegeu la figura
2.12).
5 La juntura de les peces amb goter ha de tenir la forma daquest per no crear a travs seu un pont
cap a la faana.
HS 1 - 17

Figura 2.12 Exemple de trencaaiges
2.3.3.7
Ampits i perfils superiors de les faanes
1 Els ampits shan de rematar amb cavallons per evacuar l'aigua de pluja que caigui a la seva part superior i evitar que arribi a la part de la faana immediatament inferior a aquesta o s'ha d'adoptar una altra
soluci que produeixi el mateix efecte.
2 Els cavallons han de tenir una inclinaci de 10 com a mnim, han de disposar de goterons a la cara
inferior dels sortints cap als quals discorre l'aigua, separats dels paraments corresponents de l'ampit
almenys 2 cm i han de ser impermeables o shan de disposar sobre una barrera impermeable que tingui
un pendent cap a l'exterior de 10 com a mnim. Shan de disposar juntures de dilataci cada dues peces
quan siguin de pedra o prefabricades i cada 2 m quan siguin cermiques. Les juntures entre els cavallets
shan de realitzar de tal manera que siguin impermeables amb un segellament adequat.
2.3.3.8
Ancoratges a la faana
1 Quan els ancoratges d'elements com ara baranes o pals es realitzin en un pla horitzontal de la faana, la juntura entre l'ancoratge i la faana sha de realitzar de tal manera que s'impedeixi l'entrada d'aigua
a travs seu mitjanant el segellament, un element de goma, una pea metllica o un altre element que
produeixi el mateix efecte.
2.3.3.9
Rfecs i cornises
1 Els rfecs i les cornises de constituci contnua han de tenir un pendent cap a l'exterior per evacuar
l'aigua de 10 com a mnim i els que sobresurtin ms de 20 cm del pla de la faana han de
a) ser impermeables o tenir la cara superior protegida per una barrera impermeable, per evitar
que l'aigua es filtri a travs seu;
b) disposar en la uni amb el parament vertical d'elements de protecci prefabricats o realitzats in
situ que s'estenguin cap a dalt almenys 15 cm i el perfil superior del qual es resolgui de manera similar a
la descrita en l'apartat 2.4.4.1.2, per evitar que l'aigua es filtri en la uni i en el perfil superior;
c) disposar un goter a la vora exterior de la cara inferior per evitar que l'aigua de pluja evacuada
arribi a la faana per la part immediatament inferior a aquest.
2 En cas que no s'ajustin a les condicions abans exposades, s'ha d'adoptar una altra soluci que produeixi el mateix efecte.
3 La juntura de les peces amb goter ha de tenir la forma daquest per no crear a travs seu un pont
cap a la faana.
HS 1 - 18
159
160

1 Per a les cobertes el grau d'impermeabilitat exigit s nic i independent de factors climtics. Qualsevol
soluci constructiva assoleix aquest grau d'impermeabilitat sempre que es compleixin les condicions
indicades a continuaci.
1 Les cobertes han de disposar dels elements segents:
a) un sistema de formaci de pendents quan la coberta sigui plana o quan sigui inclinada i el seu
suport resistent no tingui el pendent adequat al tipus de protecci i d'impermeabilitzaci que es vagi a
utilitzar;
b) una barrera contra el vapor immediatament per sota de l'allant trmic quan, segons el clcul
descrit en la secci HE1 del DB Estalvi d'energia, es prevegi que vagin a produir-se condensacions en
l'element esmentat;
c) una capa separadora sota l'allant trmic, quan shagi devitar el contacte entre materials qumicament incompatibles o l'adherncia entre la impermeabilitzaci i l'element que serveix de suport en sistemes no adherits;
d) un allant trmic, segons es determini en la secci HE1 del DB Estalvi d'energia;
e) una capa separadora sota la capa d'impermeabilitzaci, quan shagi devitar el contacte entre
materials qumicament incompatibles o l'adherncia entre la impermeabilitzaci i l'element que serveix de
suport en sistemes no adherits;
f) una capa d'impermeabilitzaci quan la coberta sigui plana o quan sigui inclinada i el sistema de
formaci de pendents no tingui el pendent exigit en la taula 2.15 o el cavalcament de les peces de la
protecci sigui insuficient;
g) una capa separadora entre la capa de protecci i la capa d'impermeabilitzaci, quan
i) shagi devitar l'adherncia entre les dues capes;
ii) la impermeabilitzaci tingui una resistncia petita al punxonament esttic;
iii) s'utilitzi com a capa de protecci paviment flotant collocat sobre suports, grava, una capa
de rodolament de formig, una capa de rodolament d'aglomerat asfltic disposada sobre una capa de
morter o terra vegetal; en aquest ltim cas, a ms, sha de disposar immediatament per damunt de la
capa separadora una capa drenant i sobre aquesta una capa filtrant; en el cas d'utilitzar-se grava, la capa separadora ha de ser antipunxonament;
h) una capa separadora entre la capa de protecci i l'allant trmic, quan
i) s'utilitzi terra vegetal com a capa de protecci; a ms sha de disposar immediatament per
damunt d'aquesta capa separadora una capa drenant i sobre aquesta una capa filtrant;
ii) la coberta sigui transitable per a vianants; en aquest cas la capa separadora ha de ser antipunxonament;
iii) s'utilitzi grava com a capa de protecci; en aquest cas la capa separadora ha de ser filtrant,
capa d'impedir el pas d'rids fins i antipunxonament;
i) una capa de protecci, quan la coberta sigui plana, llevat que la capa d'impermeabilitzaci sigui
autoprotegida;
j) una teulada, quan la coberta sigui inclinada;
k) un sistema d'evacuaci d'aiges, que pot constar de canalons, embornals i sobreeixidors, dimensionat segons el clcul descrit en la secci HS 5 del DB-HS.
HS 1 - 19
161
2.4.3 Condicions dels components

2.4.3.1
Sistema de formaci de pendents
1 El sistema de formaci de pendents ha de tenir una cohesi i estabilitat suficients enfront de les
sollicitacions mecniques i trmiques, i la seva constituci ha de ser adequada per al rebut o fixaci de
la resta de components.
2 Quan el sistema de formaci de pendents sigui l'element que serveix de suport a la capa d'impermeabilitzaci, el material que el constitueix ha de ser compatible amb el material impermeabilitzant i amb la
forma d'uni a l'esmentat impermeabilitzant.
3 El sistema de formaci de pendents en cobertes planes ha de tenir un pendent cap als elements d'evacuaci d'aigua incls dins dels intervals que figuren en la taula 2.9 en funci de l's de la coberta i del
tipus de protecci.
Taula 2.9 Pendents de cobertes planes
Protecci
Vianants
Transitables
Vehicles
No transitables
Enjardinats
(1)
Pendent
en %
1-5 (1)
1-5
1-15
1-5
1-15
1-5
Paviment fix
Paviment flotant
Capa de rodolament
Grava
Lmina autoprotegida
Terra vegetal
Per a rampes no s'aplica la limitaci de pendent mxim.
4 El sistema de formaci de pendents en cobertes inclinades, quan aquestes no tinguin capa d'impermeabilitzaci, ha de tenir un pendent cap als elements d'evacuaci d'aigua ms gran que l'obtingut en la
taula 2.10 en funci del tipus de protecci.
Taula 2.10 Pendents de cobertes inclinades
Teula
Teula corba
Teula mixta i plana monocanal
Teula plana marsellesa o alacantina
Teula plana amb encaix
(3)
Pissarra
Protecci (1) (2)
Zinc
Fibrociment
Sinttics
Plaques i
perfils
Galvanitzats
Aliatges
lleugers
(1)
(2)
(3)
Plaques simtriques d'ona gran

Plaques asimtriques de nervadura gran
Plaques asimtriques de nervadura mitjana
Perfils d'ondulat gran
Perfils d'ondulat petit
Perfils de grecat gran
Perfils de grecat mitj
Perfils nervats
Perfils de grecat o nervat gran
Perfils de grecat o nervat mitj
Perfils de nervat petit
Panells
Perfils de nervat mitj
Pendent
mnim
en %
26
30
40
50
60
10
10
10
25
10
15
5
8
10
15
5
8
10
5
15
5
En cas de cobertes amb diversos sistemes de protecci superposats s'estableix com a pendent mnim el ms gran dels
pendents per a cada un dels sistemes de protecci.
Per als sistemes i peces de format especial els pendents shan d'establir d'acord amb les corresponents especificacions
aplicables.
Aquests pendents sn per a aiguavessos menors a 6,5 m, una situaci d'exposici normal i una situaci climtica desfavorable; per a condicions diferents daquestes, s'ha de prendre el valor del pendent mnim establert a la norma UNE
127.100 (Teules de formig. Codi de prctica per a la concepci i el muntatge de cobertes amb teules de formig) o a
la norma UNE 136.020 (Teules cermiques. Codi de prctica per a la concepci i el muntatge de cobertes amb teules
cermiques).
HS 1 - 20
162
2.4.3.2
Allant trmic
1 El material de l'allant trmic ha de tenir una cohesi i una estabilitat suficients per proporcionar al
sistema la solidesa necessria enfront de les sollicitacions mecniques.
2 Quan l'allant trmic estigui en contacte amb la capa d'impermeabilitzaci, els dos materials han de
ser compatibles; en cas contrari, sha de disposar una capa separadora entre ells.
3 Quan l'allant trmic es disposi a sobre de la capa d'impermeabilitzaci i quedi exposat al contacte
amb l'aigua, aquest allant ha de tenir unes caracterstiques adequades per a aquesta situaci.
2.4.3.3
Capa d'impermeabilitzaci
1 Quan es disposi una capa d'impermeabilitzaci, sha daplicar i fixar d'acord amb les condicions per a
cada tipus de material constitutiu daquesta.
2 Es poden usar els materials especificats a continuaci o un altre material que produeixi el mateix
efecte.
2.4.3.3.1 Impermeabilitzaci amb materials bituminosos i bituminosos modificats
1 Les lmines poden ser doxiasfalt o de betum modificat.
2 Quan el pendent de la coberta sigui ms gran que 15%, shan dutilitzar sistemes fixats mecnicament.
3 Quan el pendent de la coberta estigui comprs entre 5 i 15%, shan dutilitzar sistemes adherits.
4 Quan es vulgui independitzar limpermeabilitzant de l'element que li serveix de suport per millorar
l'absorci de moviments estructurals, shan dutilitzar sistemes no adherits.
5 Quan s'utilitzin sistemes no adherits, sha daplicar una capa de protecci pesant.
2.4.3.3.2 Impermeabilitzaci amb poli (clorur de vinil) plastificat
2 Quan la coberta no tingui protecci, shan dutilitzar sistemes adherits o fixats mecnicament.
2.4.3.3.3 Impermeabilitzaci amb etil propil di monmer
2 Quan la coberta no tingui protecci, shan dutilitzar sistemes adherits o fixats mecnicament.
2.4.3.3.4 Impermeabilitzaci amb poliolefines
1 Shan dutilitzar lmines d'alta flexibilitat.
2.4.3.3.5
Impermeabilitzaci amb un sistema de plaques
1 El cavalcament de les plaques sha d'establir d'acord amb el pendent de l'element que els serveix de
suport i altres factors relacionats amb la situaci de la coberta, com ara zona elica, tempestes i altitud
topogrfica.
2 Sha de rebre o fixar al suport una quantitat de peces suficient per garantir la seva estabilitat depenent
del pendent de la coberta, del tipus de peces i el cavalcament daquestes, aix com de la zona geogrfica
de l'emplaament de l'edifici.
HS 1 - 21
163
2.4.3.4
Cambra d'aire ventilada
1 Quan es disposi una cambra d'aire, aquesta sha de situar a la banda exterior de l'allant trmic i ventilar mitjanant un conjunt d'obertures de tal manera que el quocient entre la seva rea efectiva total, Ss,
en cm2, i la superfcie de la coberta, Ac, en m2 compleixi la condici segent:
30 >
2.4.3.5
Ss
>3
Ac
(2.3)
Capa de protecci
1 Quan es disposi una capa de protecci, el material que forma la capa ha de ser resistent a la intemprie en funci de les condicions ambientals previstes i ha de tenir prou pes per contrarestar la succi del
vent.
2 Es poden usar els materials segents o un altre material que produeixi el mateix efecte:
a) quan la coberta no sigui transitable, grava, paviment fix o flotant, morter, teules i altres materials que conformin una capa pesant i estable;
b) quan la coberta sigui transitable per a vianants, paviment fix, flotant o capa de rodolament;
quan la coberta sigui transitable per a vehicles, capa de rodolament.
2.4.3.5.1 Capa de grava
1 La grava pot ser solta o aglomerada amb morter.
2 La grava solta noms es pot utilitzar en cobertes el pendent del qual sigui menor que el 5%.
3 La grava ha d'estar neta i no pot contenir substncies estranyes. La seva mida ha d'estar compresa
entre 16 i 32 mm i ha de formar una capa el gruix de la qual sigui igual a 5 cm com a mnim. Sha d'establir el llast de grava adequat a cada part de la coberta en funci de les diferents zones d'exposici en
aquesta.
4 Shan de disposar passadissos i zones de treball amb una capa de protecci d'un material apte per a
cobertes transitables amb la finalitat de facilitar el trnsit en la coberta per realitzar les operacions de
manteniment i evitar el deteriorament del sistema.
2.4.3.5.2 Paviment fix
1 El paviment fix pot ser dels materials segents: rajoles rebudes amb morter, capa de morter, pedra
natural rebuda amb morter, formig, llamborda sobre llit de sorra, morter filtrant, aglomerat asfltic o altres materials de caracterstiques anlogues.
2 El material que s'utilitzi ha de tenir una forma i unes dimensions compatibles amb el pendent.
3 Les peces no shan de collocar amb pedra seca.
2.4.3.5.3 Paviment flotant
1 El paviment flotant pot ser de peces recolzades sobre suports, rajoles soltes amb allant trmic incorporat o altres materials de caracterstiques anlogues.
2 Les peces recolzades sobre suports shan de disposar horitzontalment. Els suports han d'estar dissenyats i fabricats expressament per a aquest fi, han de tenir una plataforma de suport per repartir les crregues i shan de disposar sobre la capa separadora en el pla inclinat d'escorrentia. Les peces han de
ser resistents als esforos de flexi als quals hagin de ser sotmeses.
3 Les peces o rajoles shan de collocar amb juntura oberta.
2.4.3.5.4 Capa de rodolament
1 La capa de rodolament pot ser aglomerat asfltic, capa de formig, empedrat o altres materials de
caracterstiques anlogues.
2 Quan l'aglomerat asfltic saboqui en calent directament sobre la impermeabilitzaci, el gruix mnim
de la capa d'aglomerat ha de ser 8 cm.
HS 1 - 22
164
3 Quan l'aglomerat asfltic saboqui sobre una capa de morter disposada sobre la impermeabilitzaci,
sha dinterposar entre aquestes dues capes una capa separadora per evitar l'adherncia entre elles de 4
cm de gruix com a mxim i armada de tal manera que se n'eviti la fissuraci. Aquesta capa de morter
sha daplicar sobre limpermeabilitzant en els punts singulars que estiguin impermeabilitzats.
2.4.3.6
Teulada
4 Ha d'estar constituda per peces de cobertura com ara teules, pissarra, plaques, etc. El cavalcament
de les peces sha d'establir d'acord amb el pendent de l'element que els serveix de suport i d'altres factors relacionats amb la situaci de la coberta, com ara zona elica, tempestes i altitud topogrfica.
5 Sha de rebre o fixar al suport una quantitat de peces suficient per garantir la seva estabilitat depenent
del pendent de la coberta, l'altura mxima de laiguavs, el tipus de peces i el cavalcament daquestes,
aix com de la ubicaci de l'edifici.
2.4.4.1
Cobertes planes
que s'utilitzi.
2.4.4.1.1 Juntes de dilataci
1 Shan de disposar juntures de dilataci de la coberta i la distncia entre juntures de dilataci contiges
ha de ser com a mxim 15 m. Sempre que hi hagi un punt duni amb un parament vertical o una juntura
estructural sha de disposar una juntura de dilataci coincidint amb ells. Les juntures han d'afectar les
diferents capes de la coberta a partir de l'element que serveix de suport resistent. Les vores de les juntures de dilataci han de ser romes, amb un angle de 45 aproximadament, i l'amplada de la juntura ha de
ser ms gran que 3 cm.
2 Quan la capa de protecci sigui de paviment fix, shi han de disposar juntures de dilataci. Aquestes
juntures han d'afectar les peces, el morter d'uni i la capa base del paviment i shan de disposar de la
manera segent:
a) coincidint amb les juntures de la coberta;
b) en el permetre exterior i interior de la coberta i en els punts duni amb paraments verticals i elements passants;
c) en quadrcula, situades a 5 m com a mxim en cobertes no ventilades i a 7,5 m com a mxim en cobertes ventilades, de manera que les dimensions dels panys entre les juntures mantinguin com a mxim
la relaci 1:1,5.
3 A les juntures sha de collocar un segellador disposat sobre un rebliment introdut al seu interior. El
segellament ha de quedar enrasat amb la superfcie de la capa de protecci de la coberta.
2.4.4.1.2 Uni de la coberta amb un parament vertical
1 La impermeabilitzaci sha de prolongar pel parament vertical fins a una altura de 20 cm com a mnim
per damunt de la protecci de la coberta (vegeu la figura 2.13).
2 La uni amb el parament sha de realitzar arrodonint-se amb un radi de curvatura de 5 cm aproximadament o aixamfranant-se una mesura anloga segons el sistema d'impermeabilitzaci.
HS 1 - 23

Figura 2.13 Uni de la coberta amb un parament vertical
3 Perqu l'aigua de les precipitacions o la que llisqui pel parament no es filtri pel perfil superior de la
impermeabilitzaci, sha dacabar d'alguna de les formes segents o de qualsevol altra que produeixi el
mateix efecte:
a) mitjanant una regata de 3 x 3 cm com a mnim en la qual sha de rebre la impermeabilitzaci
amb morter en bisell formant aproximadament un angle de 30 amb l'horitzontal i arrodonint-se l'aresta
del parament;
b) mitjanant una reculada la profunditat de la qual respecte a la superfcie externa del parament
vertical ha de ser ms gran que 5 cm i la seva altura per damunt de la protecci de la coberta ha de ser
ms gran que 20 cm;
c) mitjanant un perfil metllic inoxidable provet d'una pestanya almenys en la seva part superior,
que serveixi de base a un cord de segellament entre el perfil i el mur. Si a la part inferior no porta pestanya, l'aresta ha de ser arrodonida per evitar que es pugui danyar la lmina.
2.4.4.1.3 Uni de la coberta amb la vora lateral
1 La uni sha de realitzar mitjanant una de les formes segents:
a) prolongant la impermeabilitzaci 5 cm com a mnim sobre el front del rfec o el parament;
b) disposant un perfil angular amb l'ala horitzontal, que ha de tenir una amplada ms gran que 10
cm, ancorada a laiguavs de tal manera que l'ala vertical despengi per la part exterior del parament com
un goter i prolongant la impermeabilitzaci sobre l'ala horitzontal.
2.4.4.1.4 Uni de la coberta amb un embornal o un canal
1 L'embornal o el canal ha de ser una pea prefabricada, d'un material compatible amb el tipus d'impermeabilitzaci que s'utilitzi i ha de disposar d'una ala de 10 cm d'amplada com a mnim a la vora superior.
2 L'embornal o el canal ha d'estar provet d'un element de protecci per retenir els slids que puguin
obturar la baixant. En cobertes transitables aquest element ha d'estar enrasat amb la capa de protecci i
en cobertes no transitables, aquest element ha de sobresortir de la capa de protecci.
3 L'element que serveix de suport de la impermeabilitzaci s'ha de rebaixar al voltant dels embornals o
en tot el permetre dels canalons (vegeu la figura 2.14) el suficient perqu desprs d'haver-se disposat
limpermeabilitzant segueixi existint un pendent adequat en el sentit de l'evacuaci.
HS 1 - 24
165
166
Figura 2.14 Rebaix del suport al voltant dels embornals
4 La impermeabilitzaci sha de prolongar 10 cm com a mnim per damunt de les ales.

5 La uni de limpermeabilitzant amb l'embornal o el canal ha de ser estanca.
6 Quan l'embornal es disposi a la part horitzontal de la coberta, sha de situar separat 50 cm com a
mnim de les unions amb els paraments verticals o amb qualsevol altre element que sobresurti de la coberta.
7 La vora superior de l'embornal ha de quedar per sota del nivell d'escorrentia de la coberta.
8 Quan l'embornal es disposi en un parament vertical, l'embornal ha de tenir secci rectangular. Sha de
disposar un impermeabilitzant que cobreixi l'ala vertical, que s'estengui fins a 20 cm com a mnim per
damunt de la protecci de la coberta i el perfil superior de la qual es faci segons el que sha descrit en
l'apartat 2.4.4.1.2.
9 Quan es disposi un canal, la seva vora superior ha de quedar per sota del nivell d'escorrentia de la
coberta i ha d'estar fixat a l'element que serveix de suport.
10 Quan el canal es disposi en la uni amb un parament vertical, l'ala del canal de la part de la uni ha
d'ascendir pel parament i sha de disposar una banda impermeabilitzant que cobreixi la vora superior de
l'ala, de 10 cm com a mnim d'amplada centrada sobre la vora esmentada, resolt segons el que sha descrit en l'apartat 2.4.4.1.2.
2.4.4.1.5 Sobreeixidors
1 A les cobertes planes que tinguin un parament vertical que les delimiti en tot el seu permetre, shan
de disposar sobreeixidors en els casos segents:
a) quan a la coberta hi hagi un sol baixant;
b) quan es prevegi que, si s'obtura un baixant, a causa de la disposici dels baixants o dels aiguavessos de la coberta, l'aigua acumulada no es pugui evacuar per altres baixants;
c) quan l'obturaci d'un baixant pugui produir una crrega en la coberta que comprometi l'estabilitat de l'element que serveix de suport resistent.
2 La suma de les rees de les seccions dels sobreeixidors ha de ser igual o ms gran que la suma de
les dels baixants que evacuen l'aigua de la coberta o de la part de la coberta a la qual serveixin.
3 El sobreeixidor sha de disposar a una altura intermdia entre la del punt ms baix i la del ms alt del
carregament de la impermeabilitzaci al parament vertical (vegeu la figura 2.15) i en tot cas a un nivell
ms baix de qualsevol accs a la coberta.
4 El sobreeixidor ha de sobresortir 5 cm com a mnim de la cara exterior del parament vertical i disposar
amb un pendent favorable a l'evacuaci.
HS 1 - 25

Figura 2.15 Sobreeixidor
2.4.4.1.6 Uni de la coberta amb elements passants

1 Els elements passants shan de situar separats 50 cm com a mnim de les unions amb els paraments
verticals i dels elements que sobresurtin de la coberta.
2 Shan de disposar elements de protecci prefabricats o realitzats in situ, que han d'ascendir per l'element passant 20 cm com a mnim per damunt de la protecci de la coberta.
2.4.4.1.7 Ancoratge d'elements
1 Els ancoratges d'elements shan de realitzar d'una de les formes segents:
a) sobre un parament vertical per damunt del perfil de la impermeabilitzaci;
b) sobre la part horitzontal de la coberta de manera anloga a l'establerta per a les unions amb
elements passants o sobre una bancada recolzada en aquesta.
2.4.4.1.8 Racons i cantonades
1 Als racons i les cantonades shan de disposar elements de protecci prefabricats o realitzats in situ
fins a una distncia de 10 cm com a mnim des del vrtex format pels dos plans que conformen el rac o
la cantonada i el pla de la coberta.
2.4.4.1.9 Accessos i obertures
1 Els accessos i les obertures situats en un parament vertical shan de realitzar d'una de les maneres
segents:
a) disposant un desnivell de 20 cm d'altura com a mnim per damunt de la protecci de la coberta,
protegit amb un impermeabilitzant que el cobreixi i ascendeixi pels laterals del forat fins a una altura de
15 cm com a mnim per damunt del desnivell esmentat;
b) disposant-los reculats respecte del parament vertical 1 m com a mnim. El terra fins a l'accs ha
de tenir un pendent del 10% cap a fora i ha de ser tractat com la coberta.
2 Els accessos i les obertures situats al parament horitzontal de la coberta shan de realitzar disposant
al voltant del forat un ampit d'una altura per damunt de la protecci de la coberta de 20 cm com a mnim i
impermeabilitzat segons el que sha descrit en l'apartat 2.4.4.1.2.
2.4.4.2
Cobertes inclinades
que s'utilitzi.
HS 1 - 26
167
168
2.4.4.2.1 Unions de la coberta amb un parament vertical

1 En la uni de la coberta amb un parament vertical shan de disposar elements de protecci prefabricats o realitzats in situ.
2 Els elements de protecci han de cobrir com a mnim una banda del parament vertical de 25 cm d'altura per damunt de la teulada i el seu perfil sha de realitzar de manera similar a la descrita a les cobertes
planes.
3 Quan la uni es produeixi a la part inferior de laiguavs, sha de disposar un canal i realitzar-se segons el que disposa l'apartat 2.4.4.2.9.
4 Quan la uni es produeixi a la part superior o lateral de laiguavs, els elements de protecci shan de
collocar per damunt de les peces de la teulada i prolongar-se 10 cm com a mnim des de la uni (vegeu
la figura 2.16).
Figura 2.16 Uni a la part superior de laiguavs
2.4.4.2.2 Rfec
1 Les peces de la teulada han de sobresortir 5 cm com a mnim i mitja pea com a mxim del suport
que conforma el rfec.
2 Quan la teulada sigui de pissarra o de teula, per evitar la filtraci d'aigua a travs de la uni de la primera filada de la teulada i el rfec, sha de realitzar a la vora un sospedrat de ja de les peces de la primera filada de tal manera que tinguin el mateix pendent que els de les segents, o s'ha d'adoptar qualsevol altra soluci que produeixi el mateix efecte.
2.4.4.2.3 Vora lateral
1 A la vora lateral shan de disposar peces especials que volin lateralment ms de 5 cm o valones protectores realitzades in situ. En l'ltim cas la vora es pot rematar amb peces especials o amb peces normals que volin 5 cm.
2.4.4.2.4 Aiguafons
1 Als aiguafons shan de disposar elements de protecci prefabricats o realitzats in situ.
2 Les peces de la teulada han de sobresortir 5 cm com a mnim sobre laiguafons.
3 La separaci entre les peces de la teulada dels dos aiguavessos ha de ser 20 cm com a mnim.
HS 1 - 27

2.4.4.2.5 Careneres i cavallons

1 En les careneres i cavallons shan de disposar peces especials, que shan dencavalcar 5 cm com a
mnim sobre les peces de la teulada dels dos aiguavessos.
2 Les peces de la teulada de l'ltima filada horitzontal superior i les de la carenera i el cavall shan de
fixar.
3 Quan no sigui possible el cavalcament entre les peces d'una carenera en un canvi de direcci o en
una uni de careneres, aquesta uni sha dimpermeabilitzar amb peces especials o valones protectores.
2.4.4.2.6 Uni de la coberta amb elements passants
1 Els elements passants no shan de disposar als aiguafons.
2 La part superior de la uni de laiguavs amb l'element passant sha de resoldre de tal manera que es
desvi l'aigua cap als costats daquest.
3 Al permetre de la uni shan de disposar elements de protecci prefabricats o realitzats in situ, que
han de cobrir una banda de l'element passant per damunt de la teulada de 20 cm d'altura com a mnim.
2.4.4.2.7 Lluernes
1 Shan dimpermeabilitzar les zones de laiguavs que estiguin en contacte amb el bastiment de base o
el bastiment de la lluerna mitjanant elements de protecci prefabricats o realitzats in situ.
2 A la part inferior de la lluerna, els elements de protecci shan de collocar per sota de les peces de la
teulada i prolongar-se 10 cm com a mnim des de la uni i a la superior per damunt i prolongar-se 10 cm
com a mnim.
2.4.4.2.8 Ancoratge d'elements
1 Els ancoratges no shan de disposar als aiguafons.
2 Shan de disposar elements de protecci prefabricats o realitzats in situ, que han de cobrir una banda
de l'element ancorat d'una altura de 20 cm com a mnim per damunt de la teulada.
2.4.4.2.9 Canalons
1 Per a la formaci del canal shan de disposar elements de protecci prefabricats o realitzats in situ.
2 Els canalons shan de disposar amb un pendent cap al desgus de l'1% com a mnim.
3 Les peces de la teulada que vessen sobre el canal han de sobresortir 5 cm com a mnim sobre aquest.
4 Quan el canal sigui vist, sha de disposar la vora ms prxima a la faana de tal manera que quedi
per damunt de la vora exterior daquest.
5 Quan el canal estigui situat al costat dun parament vertical, shan de disposar:
a) quan la uni sigui a la part inferior de laiguavs, els elements de protecci per sota de les peces de la teulada de tal manera que cobreixin una banda a partir de la uni de 10 cm d'amplada com a
mnim (vegeu la figura 2.17);
b) quan la uni sigui a la part superior de laiguavs, els elements de protecci per damunt de les
peces de la teulada de tal manera que cobreixin una banda a partir de la uni de 10 cm d'amplada com a
mnim (vegeu la figura 2.17);
c) elements de protecci prefabricats o realitzats in situ de tal manera que cobreixin una banda
del parament vertical per damunt de la teulada de 25 cm com a mnim i es remati de manera similar a la
descrita per a cobertes planes (vegeu la figura 2.17).
HS 1 - 28
169
170
Figura 2.17 Canalons
6 Quan el canal estigui situat en una zona intermdia de laiguavs sha de disposar de tal manera que
a)l'ala del canal s'estengui per sota de les peces de la teulada 10 cm com a mnim;
b) la separaci entre les peces de la teulada als dos costats del canal sigui de 20 cm com a mnim.
3 Dimensionament
1 Els pendents mnim i mxim i el dimetre nominal mnim dels tubs de drenatge han
de ser els que s'indiquen en la taula 3.1.
Taula 3.1 Tubs de drenatge
Pendent mnim
en
Pendent mxim
en
1
2
3
4
5
3
3
5
5
8
14
14
14
14
14
(1)
(1)
Dimetre nominal mnim

en mm
Drens sota terra
Drens en el permetre
del mur
125
150
125
150
150
200
150
200
200
250
Aquest grau d'impermeabilitat s l'establert en l'apartat 2.1.1 per a murs i en l'apartat 2.2.1 per a terres.
2 La superfcie d'orificis del tub drenant per metre lineal ha de ser com a mnim l'obtinguda de la taula
3.2.
Taula 3.2 Superfcie mnima d'orificis dels tubs de drenatge
Superfcie total mnima d'orificis
Dimetre nominal
en cm2/m
125
10
150
10
200
12
250
17
1 El dimetre dels embornals dels canals de recollida de l'aigua als murs parcialment estancs ha de ser
110 mm com a mnim.
2 Els pendents mnim i mxim del canal i el nombre mnim d'embornals en funci del grau d'impermeabilitat exigit al mur han de ser els que s'indiquen en la taula 3.3.
HS 1 - 29
171
Grau d'impermeabilitat del mur

1
2
3
4
5
Taula 3.3 Canals de recollida d'aigua filtrada

Pendent mnim
Pendent mxim
en %
en %
5
14
5
14
8
14
8
14
12
14
Embornals
2
1 cada 25 m de mur
2
1 cada 25 m de mur
2
1 cada 20 m de mur
2
1 cada 20 m de mur
2
1 cada 15 m de mur
1 Cada una de les bombes de buidatge d'una mateixa cambra sha de dimensionar per al cabal total
d'aigua a evacuar que, en el cas de referir-se a murs, es pot calcular segons el mtode descrit en l'apndix C.
2 El volum de cada cambra de bombament ha de ser com a mnim igual a l'obtingut de la taula 3.4. Per
a cabals ms grans sha de collocar una segona cambra.
Taula 3.4 Cambres de bombament
Volum de la cambra
Cabal de la bomba
en l
en l/s
0,15
2,4
0,31
2,85
0,46
3,6
0,61
3,9
0,76
4,5
1,15
5,7
1,53
9,6
1,91
10,8
2,3
15
3,1
20
4.1.1 Introducci
1 El comportament dels edificis enfront de l'aigua es caracteritza mitjanant les propietats hdriques dels
productes de construcci que componen els seus tancaments.
2 Els productes per a allament trmic i els que formen el full principal de la faana es defineixen mitjanant les propietats segents:
a) la succi o absorci a l'aigua per capillaritat a curt termini per immersi parcial (kg/m2,
[g/(m .min)]0,5 o g/(cm2.min));
2
b) l'absorci a l'aigua a llarg termini per immersi total (g/cm3).

3 Els productes per a la barrera contra el vapor es defineixen mitjanant la resistncia al pas del vapor
d'aigua (MNs/g o m2hPa/mg).
4 Els productes per a la impermeabilitzaci es defineixen mitjanant les propietats segents, en funci
del seu s:
a) estanquitat;
b) resistncia a la penetraci darrels;
c) envelliment artificial per exposici prolongada a la combinaci de radiaci ultraviolada, temperatures elevades i aigua;
d) resistncia a la fluncia (C);
HS 1 - 30
172
e) estabilitat dimensional (%);

f) envelliment trmic (C);
g) flexibilitat a baixes temperatures (C);
h) resistncia a la crrega esttica (kg);
i) resistncia a la crrega dinmica (mm);
j) allargament al trencament (%);
k) resistncia a la tracci (N/5cm).
4.1.2 Components del full principal de faanes
1 Quan el full principal sigui de ma cermic, els maons han de tenir com a mxim una succi de 0,45
g/(cm2min) mesurada segons l'assaig d'UNE 67 031:1985.
2 Quan el full principal sigui de bloc de formig, llevat de bloc de formig curat en autoclau, el valor
d'absorci dels blocs mesurat segons l'assaig d'UNE 41 170:1989 ha de ser com a mxim 0,32 g/cm3.
3 Quan el full principal sigui resistent i de bloc de formig vist, el valor mitj del coeficient de succi dels
blocs mesurat segons l'assaig d'UNE EN 772 11:2001 i per a un temps de 10 minuts ha de ser com a
mxim 5 [g/(m2min)]0,5 i el valor individual del coeficient ha de ser com a mxim 7 [g/(m2min)]0,5.
4 Quan el full principal sigui de ma o de bloc sense revestiment exterior, els maons i els blocs han de
ser de cara vista.
4.1.3 Allant trmic
1 Quan l'allant trmic es disposi per l'exterior del full principal, ha de ser no hidrfil.

1 En el plec de condicions del projecte shan dindicar les condicions de control per a la recepci dels
productes, incloent-hi els assaigs necessaris per comprovar que aquests reuneixen les caracterstiques
exigides en els apartats anteriors.
2 Sha de comprovar que els productes rebuts:
a) corresponen als especificats en el plec de condicions del projecte;
d) han estat assajats, quan aix s'estableixi en el plec de condicions o ho determini el director de
l'execuci de l'obra amb el vistiplau del director d'obra, amb la freqncia establerta.
3 En el control shan de seguir els criteris indicats a l'article 7.2 de la part I del CTE.
5 Construcci
1 En el projecte shan de definir i justificar les caracterstiques tcniques mnimes que han de reunir els
productes, aix com les condicions d'execuci de cada unitat d'obra, amb les verificacions i els controls
especificats per comprovar la seva conformitat amb el que sexposa en el projecte esmentat, segons les
indicacions de l'article 6 de la part I del CTE.
5.1 Execuci
1 Les obres de construcci de l'edifici, en relaci amb aquesta secci, s'han dexecutar amb subjecci
al projecte, a la legislaci aplicable, a les normes de la bona prctica constructiva i a les instruccions del
director d'obra i del director de l'execuci de l'obra, dacord amb el que s'indica a l'article 7 de la part I del
CTE. En el plec de condicions s'han dindicar les condicions d'execuci dels tancaments.
HS 1 - 31

5.1.1 Murs
5.1.1.1
Condicions dels passatubs
1 Els passatubs han de ser estancs i prou flexibles per absorbir els moviments previstos.
5.1.1.2
Condicions de les lmines impermeabilitzants
1 Les lmines shan daplicar en unes condicions ambientals que es trobin dins dels marges prescrits en
les corresponents especificacions aplicables.
2 Les lmines shan daplicar quan el mur estigui prou sec d'acord amb les corresponents especificacions aplicables.
3 Les lmines shan daplicar de tal manera que no entrin en contacte materials incompatibles qumicament.
4 En les unions de les lmines shan de respectar els cavalcaments mnims prescrits en les corresponents especificacions aplicables.
5 El parament on saplicar la lmina no ha de tenir rebaves de morter a les fbriques de ma o blocs ni
cap ressalt de material que pugui suposar risc de punxonament.
6 Quan s'utilitzi una lmina impermeabilitzant adherida shan daplicar emprimacions prvies i quan
s'utilitzi una lmina impermeabilitzant no adherida shan de segellar els cavalcaments.
7 Quan la impermeabilitzaci es faci per l'interior, shan de collocar bandes de refor en els canvis de
direcci.
5.1.1.3
Condicions del revestiment hidrfug de morter
1 El parament on saplicar el revestiment ha d'estar net.

2 Shan daplicar almenys quatre capes de revestiment de gruix uniforme i el gruix total no ha de ser
ms gran que 2 cm.
3 No sha daplicar el revestiment quan la temperatura ambient sigui menor que 0 C ni quan es prevegi
un descens daquesta per sota del valor esmentat en les 24 hores posteriors a la seva aplicaci.
4 En les unions shan dencavalcar les capes del revestiment almenys 25 cm.
5.1.1.4
Condicions dels productes lquids d'impermeabilitzaci
5.1.1.4.1 Revestiments sinttics de resines

1 A les fissures grans shi ha de fer caixa mitjanant regates de 2 cm de profunditat i shan domplir amb
morter pobre.
2 Les barraques i les esquerdes shan domplir amb massilles especials compatibles amb la resina.
3 Abans de l'aplicaci de lemprimaci sha de netejar el parament del mur.
4 No sha daplicar el revestiment quan la temperatura sigui menor que 5 C o ms gran que 35 C,
llevat que en les especificacions aplicables es fixin altres lmits.
5 El gruix de la capa de resina ha d'estar comprs entre 300 i 500 de tal manera que cobreixin una
banda a partir de la uni de 10 cm d'amplada com a mnim m.
6 Quan hi hagi fissures de gruix comprs entre 100 i 250 m sha daplicar una emprimaci al voltant de
la fissura. Desprs sha daplicar una capa de resina al llarg de tota la fissura, en una amplada ms gran
que 12 cm i d'un gruix que no sigui ms gran que 50 m. Finalment shan daplicar tres mans consecutives, en intervals de sis hores com a mnim, fins a assolir un gruix total que no sigui ms gran que 1 mm.
7 Quan el revestiment estigui elaborat a partir de poliuret i estigui totalment o parcialment exposat a la
intemprie sha de cobrir amb una capa adequada per protegir-lo de les radiacions ultraviolades.
HS 1 - 32
173
174
5.1.1.4.2 Polmers acrlics

1 El suport ha d'estar sec, sense restes de greix i net.
2 El revestiment sha daplicar en capes successives cada 12 hores aproximadament. El gruix no ha de
ser ms gran que 100 m.
5.1.1.4.3 Cautx acrlic i resines acrliques
1 El suport ha d'estar sec i exempt de pols, brutcia i beurades superficials.
5.1.1.5
Condicions del segellament de juntures
5.1.1.5.1 Massilles a base de poliuret

1 En juntures ms grans de 5 mm sha de collocar un rebliment d'un material no adherent a la massilla
per limitar-ne la profunditat.
2 La juntura ha de tenir com a mnim una profunditat de 8 mm.
3 L'amplada mxima de la juntura no ha de ser ms gran que 25 mm.
5.1.1.5.2 Massilles a base de silicones
per obtenir la secci adequada.
5.1.1.5.3 Massilles a base de resines acrliques
1 Si el suport s pors i est excessivament sec shan d'humitejar lleugerament les vores de la juntura.
per obtenir la secci adequada.
3 La juntura ha de tenir com a mnim una profunditat de 10 mm.
4 L'amplada mxima de la juntura no ha de ser ms gran que 25 mm.
5.1.1.5.4 Massilles asfltiques
1 Shan daplicar directament en fred sobre les juntures.
5.1.1.6
Condicions dels sistemes de drenatge
1 El tub drenant sha denvoltar d'una capa d'rid i aquesta, al seu torn, sha dembolicar totalment amb
una lmina filtrant.
2 Si l'rid s d'alluvi el gruix mnim del recobriment de la capa d'rid que envolta el tub drenant ha de
ser, en qualsevol punt, com a mnim 1,5 vegades el dimetre del dren.
3 Si l'rid s de matxucatge el gruix mnim del recobriment de la capa d'rid que envolta el tub drenant
ha de ser, en qualsevol punt, com a mnim 3 vegades el dimetre del dren.
5.1.2 Terres
5.1.2.1
Condicions dels passatubs
1 Els passatubs han de ser flexibles per absorbir els moviments previstos i estancs.
5.1.2.2
Condicions de les lmines impermeabilitzants
HS 1 - 33

1 Les lmines shan daplicar en unes condicions trmiques ambientals que es trobin dins dels marges
prescrits en les corresponents especificacions aplicables.
2 Les lmines shan daplicar quan el terra estigui prou sec d'acord amb les corresponents especificacions aplicables.
3 Les lmines shan daplicar de tal manera que no entrin en contacte materials incompatibles qumicament.
4 Shan de respectar en les unions de les lmines els cavalcaments mnims prescrits en les corresponents especificacions aplicables.
5 La superfcie on saplicar la impermeabilitzaci no ha de presentar cap tipus de ressalt de materials
que puguin suposar un risc de punxonament.
6 Shan daplicar emprimacions sobre els formigons de regulaci o neteja i les fonamentacions en el cas
d'aplicar lmines adherides i en el permetre de fixaci en el cas d'aplicar lmines no adherides.
7 En l'aplicaci de les lmines impermeabilitzants shan de collocar bandes de refor en els canvis de
direcci.
5.1.2.3
Condicions de les arquetes
1 Shan de segellar totes les tapes d'arquetes al mateix marc mitjanant bandes de cautx o similars
que permetin el registre.
5.1.2.4
Condicions del formig de neteja
1 El terreny inferior de les soleres i plaques drenades sha de compactar i ha de tenir com a mnim un
pendent de l'1%.
2 Quan shagi de collocar una lmina impermeabilitzant sobre el formig de neteja del terra o de la
fonamentaci, la superfcie daquest formig sha daplanar.
5.1.3 Faanes
5.1.3.1
Condicions del full principal
1 Quan el full principal sigui de ma, shan de submergir en aigua breument abans de collocar-lo. Quan
s'utilitzin juntures amb resistncia a la filtraci alta o moderada, el material constituent del full sha d'humitejar abans de collocar-se.
2 Shan de deixar represes a totes les filades de les unions i les cantonades per travar la fbrica.
3 Quan el full principal no estigui interromput pels pilars, l'ancoratge daquest full als pilars sha de realitzar de tal manera que no shi produeixin fissuracions. Quan s'executi el full principal sha devitar l'adherncia d'aquest amb els pilars.
4 Quan el full principal no estigui interromput pels forjats, l'ancoratge daquest full als forjats sha de
realitzar de tal manera que no shi produeixin fissuracions. Quan s'executi el full principal sha devitar
l'adherncia d'aquest amb els forjats.
5.1.3.2
Condicions del revestiment intermedi
1 Sha de disposar adherit a l'element que serveix de suport i aplicar-se de manera uniforme sobre aquest.
5.1.3.3
Condicions de l'allant trmic
1 Sha de collocar de manera contnua i estable.

2 Quan l'allant trmic sigui a base de panells o mantes i no ompli la totalitat de l'espai entre els dos fulls
de la faana, l'allant trmic sha de disposar en contacte amb el full interior i shan dutilitzar elements
separadors entre el full exterior i l'allant.
HS 1 - 34
175
176
5.1.3.4
Condicions de la cambra d'aire ventilada
1 Durant la construcci de la faana sha devitar que caiguin enderrocs, rebaves de morter i brutcia a
la cambra d'aire i a les juntures verticals que s'utilitzin per a la seva ventilaci.
5.1.3.5
Condicions del revestiment exterior
1 Sha de disposar adherit o fixat a l'element que serveix de suport.

5.1.3.6
Condicions dels punts singulars
1 Les juntures de dilataci shan dexecutar aplomades i shan de deixar netes per a l'aplicaci del rebliment i del segellament.
5.1.4 Cobertes
5.1.4.1
Condicions de la formaci de pendents
1 Quan la formaci de pendents sigui l'element que serveix de suport de la impermeabilitzaci, la seva
superfcie ha de ser uniforme i neta.
5.1.4.2
Condicions de la barrera contra el vapor
1 La barrera contra el vapor sha d'estendre sota el fons i els laterals de la capa d'allant trmic.
2 Sha daplicar en unes condicions trmiques ambientals que es trobin dins dels marges prescrits en
les corresponents especificacions aplicables.
5.1.4.3
Condicions de l'allant trmic
1 Sha de collocar de manera contnua i estable.

5.1.4.4
Condicions de la impermeabilitzaci
1 Les lmines shan daplicar en unes condicions trmiques ambientals que es trobin dins dels marges
prescrits en les corresponents especificacions aplicables.
2 Quan s'interrompin els treballs shan de protegir adequadament els materials.
3 La impermeabilitzaci sha de collocar en direcci perpendicular a la lnia de mxim pendent.
4 Les diferents capes de la impermeabilitzaci shan de collocar en la mateixa direcci i a tapaboques.
5 Els cavalcaments han de quedar a favor del corrent d'aigua i no han de quedar alineats amb els de
les fileres contiges.
5.1.4.5
Condicions de la cambra d'aire ventilada
1 Durant la construcci de la coberta sha devitar que caiguin enderrocs, rebaves de morter i brutcia a
la cambra d'aire.

1 El control de l'execuci de les obres sha de realitzar d'acord amb les especificacions del projecte, els
seus annexos i modificacions autoritzats pel director d'obra i les instruccions del director de l'execuci de
l'obra, dacord amb el que sindica a l'article 7.3 de la part I del CTE i altra normativa vigent aplicable.
2 Sha de comprovar que l'execuci de l'obra es realitza d'acord amb els controls i amb la freqncia
daquests establerta en el plec de condicions del projecte.
HS 1 - 35
177
3 Qualsevol modificaci que es pugui introduir durant l'execuci de l'obra ha de quedar en la documentaci de l'obra executada sense que en cap cas es deixin de complir les condicions mnimes assenyalades en aquest Document bsic.

1 En el control shan de seguir els criteris indicats a l'article 7.4 de la part I del CTE. En aquesta secci
del DB no es prescriuen proves finals.
1 Shan de realitzar les operacions de manteniment que, juntament amb la seva periodicitat, s'inclouen
en la taula 6.1 i les correccions pertinents en cas que es detectin defectes.
Taula 6.1 Operacions de manteniment
Operaci
Comprovaci del correcte funcionament dels canals i baixants d'evacuaci dels
murs parcialment estancs
Murs
Terres
Faanes
Cobertes
(1)
(2)
Periodicitat
1 any
(1)
Comprovaci que les obertures de ventilaci de la cambra dels murs parcialment

estancs no estan obstrudes
1 any
Comprovaci de l'estat de la impermeabilitzaci interior
1 any
Comprovaci de l'estat de neteja de la xarxa de drenatge i d'evacuaci
1 any
(2)
Neteja de les arquetes
1 any
(2)
Comprovaci de l'estat de les bombes de buidatge, incloent-hi les de reserva, si

hagus estat necessria la seva implantaci per poder garantir el drenatge
1 any
Comprovaci de la possible existncia de filtracions per fissures i esquerdes
1 any
Comprovaci de l'estat de conservaci del revestiment: possible aparici de

fissures, despreniments, humitats i taques
3 anys
Comprovaci de l'estat de conservaci dels punts singulars
3 anys
Comprovaci de la possible existncia d'esquerdes i fissures, aix com caigudes

o altres deformacions, en el full principal
5 anys
Comprovaci de l'estat de neteja de les juntures verticals o de les obertures de

ventilaci de la cambra
10 anys
Neteja dels elements de desgus (embornals, canalons i sobreeixidors) i comprovaci del seu correcte funcionament
1 any
Recollocaci de la grava
1 any
Comprovaci de l'estat de conservaci de la protecci o teulada
3 anys
Comprovaci de l'estat de conservaci dels punts singulars
3 anys
A ms sha de realitzar cada vegada que hi hagi hagut tempestes importants.

Sha de realitzar cada any al final de l'estiu.
HS 1 - 36
(1)
178
Absorci: retenci d'un gas o vapor per un lquid o d'un lquid per un slid.
Aiguafons: lnia d'intersecci de dos vessants de coberta que s'ajunten formant un angle cncau.
Allant no hidrfil: allant que t una succi o absorci d'aigua a curt termini per immersi parcial menor
que 1 kg/m2 segons assaig UNE-EN 1609:1997 o una absorci d'aigua a llarg termini per immersi total
menor que el 5% segons assaig UNE-EN 12087:1997.
Allant trmic: element que t una conductivitat trmica menor que 0,060 W/(mK) i una resistncia trmica ms gran que 0,25 m2K/W.
Aplicacions lquides: substncies lquides d'impermeabilitzaci.
rea efectiva (d'una obertura): rea de la secci perpendicular a la direcci del moviment de l'aire que
est lliure d'obstacles.
Barrera contra el vapor: element que t una resistncia a la difusi de vapor ms gran que 10 MN s/g
equivalent a 2,7 m2hPa/mg.
Cambra d'aire ventilada: espai de separaci en la secci constructiva d'una faana o d'una coberta que
permet la difusi del vapor d'aigua a travs d'obertures a l'exterior disposades de manera que es garanteix la ventilaci encreuada.
Cambra de bombament: dipsit o arqueta on s'acumula provisionalment l'aigua drenada abans del seu
bombament i on estan allotjades les bombes de buidatge, incloent-hi les de reserva.
Capa antipunxonament: capa separadora que s'interposa entre dues capes sotmeses a pressi i que
serveix per protegir la menys resistent i evitar amb aix el seu trencament.
Capa de protecci: producte que es disposa sobre la capa d'impermeabilitzaci per protegir-la de les
radiacions ultraviolades i de l'impacte trmic directe del sol i a ms afavoreix l'escorrentia i l'evacuaci de
l'aigua cap als embornals.
Capa de regulaci: capa que es disposa sobre la capa drenant o el terreny per eliminar les possibles
irregularitats i desnivells i aix rebre de manera homognia el formig de la solera o la placa.
Capa separadora: capa que s'intercala entre elements del sistema d'impermeabilitzaci per a totes o
algunes de les finalitats segents:
a) evitar l'adherncia entre aquests;
b) proporcionar protecci fsica o qumica a la membrana;
c) permetre els moviments diferencials entre els components de la coberta;
d) actuar com a capa antipunxonament;
e) actuar com a capa filtrant;
f) actuar com a capa ignfuga.
Capillaritat: fenomen segons el qual la superfcie d'un lquid en contacte amb un slid s'eleva o es deprimeix a causa de la fora resultant d'atraccions entre les molcules del lquid (cohesi) i les d'aquest
amb les del slid (adhesi).
Cavall: lnia d'intersecci de dos vessants de coberta que s'ajunten formant un angle convex.
Coeficient de permeabilitat: parmetre indicador del grau de permeabilitat d'un terra mesurat per la
velocitat de passada de l'aigua a travs d'aquest. S'expressa en m/s o cm/s. Es pot determinar directament mitjanant assaig en permemetre o mitjanant assaig in situ, o indirectament a partir de la granulometria i la porositat del terreny.
Component: cadascuna de les parts de les quals consta un element constructiu.
Drenatge: operaci de donar sortida a les aiges mortes o a l'excessiva humitat dels terrenys per mitj
de rases o canonades.
HS 1 - 37

Element constructiu: part de l'edifici amb una funci independent. S'entenen com a tals els terres, els
murs, les faanes i les cobertes.
Element passant: element que travessa un element constructiu. S'entenen com a tals els baixants i les
xemeneies que travessen les cobertes.
Emmacat: capa de grava de dimetre gran que serveix de base a una solera recolzada en el terreny
amb la finalitat de dificultar l'ascensi de l'aigua del terreny per capillaritat a aquesta.
Fang de bentonita: suspensi en aigua de bentonita que t la qualitat de formar sobre una superfcie
porosa una pellcula prcticament impermeable i que s tixtropa, s a dir, t la facultat d'adquirir en
estat de reps una certa rigidesa.
Formaci de pendents (sistema de): sistema constructiu situat sobre el suport resistent d'una coberta i
que t una inclinaci per facilitar l'evacuaci d'aigua.
Formig de consistncia fluida: formig que, assajat a la taula de sacsejades, presenta un assentament comprs entre el 70% i el 100%, que equival aproximadament a un assentament superior ms gran
que 20 cm en el con d'Abrams.
Formig d'elevada compacitat: formig amb un ndex molt redut de buits en la seva granulometria.
Formig hidrfug: formig que, per contenir substncies de carcter qumic hidrfob, evita o disminueix
sensiblement l'absorci d'aigua.
Formig de retracci moderada: formig que pateix poca reducci de volum com a conseqncia del
procs fisicoqumic del forjat, enduriment o dessecaci.
Full principal: full d'una faana la funci del qual s suportar la resta dels fulls i components de la faana, aix com, si s'escau, desenvolupar la funci estructural.
Geotxtil: tipus de lmina plstica que cont un teixit de refor i les principals funcions de la qual sn
filtrar, protegir qumicament i dessolidaritzar capes en contacte.
Grau d'impermeabilitat: nombre indicador de la resistncia al pas de l'aigua caracterstica d'una soluci
constructiva definit de tal manera que creix en crixer l'esmentada resistncia i, en conseqncia, com
ms gran sigui la sollicitaci d'humitat ms gran ha de ser el grau d'impermeabilitat de la soluci esmentada per aconseguir el mateix resultat. La gradaci s'aplica a les solucions de cada element constructiu
de manera independent a les dels altres elements. Per tant, les gradacions dels diferents elements no
sn necessriament equivalents: aix, el grau 3 d'un mur no t per qu equivaler al grau 3 d'una faana.
Higroscopicitat: propietat d'un material d'absorbir o cedir aigua en funci de la humitat relativa de l'ambient en qu es troba.
Impermeabilitzaci: procediment destinat a evitar que un material o element constructiu es mulli o absorbeixi aigua. Es pot fer durant la seva fabricaci o mitjanant la posterior aplicaci d'un tractament.
Impermeabilitzant: producte que evita el pas d'aigua a travs dels materials tractats amb aquest.
ndex pluviomtric anual: per a un any determinat, s el quocient entre la precipitaci mitjana i la precipitaci mitjana anual de la srie.
Injecci: tcnica de sospedrat consistent en el refor o consolidaci d'un terreny de fonamentaci mitjanant la introducci en aquest a pressi d'un morter de ciment fluid amb la finalitat que ompli els buits
existents.
Intrads: superfcie interior del mur.
Juntura vertical: juntura vertical entre dos maons d'una mateixa filada.
Lmina drenant: lmina que cont nodes o algun tipus de plec superficial per formar canals per on pugui
transcrrer l'aigua.
Lmina filtrant: lmina que s'interposa entre el terreny i un element constructiu i la caracterstica principal de la qual s permetre el pas de l'aigua a travs seu i impedir el pas de les partcules del terreny.
Lligada: cadascun dels dentells que es formen en la interrupci lateral d'un mur per al seu lligam en
prosseguir-lo.
Morter hidrfug: morter que, en contenir substncies de carcter qumic hidrfob, evita o disminueix
sensiblement l'absorci d'aigua.
HS 1 - 38
179
180
Morter hidrfug de baixa retracci: morter que reuneix les caracterstiques segents:
a) cont substncies de carcter qumic hidrfob que eviten o disminueixen sensiblement l'absorci d'aigua;
b) experimenta poca reducci de volum com a conseqncia del procs fisicoqumic del forjat,
enduriment o dessecaci.
Morter pobre: morter que t una dosificaci, expressada en kg de ciment per m3 de sorra, menor o igual
que 1/8.
Mur de gravetat: mur no armat que resisteix esforos principalment de compressi. Aquest tipus de mur
es construeix desprs de realitzar el buidatge del terreny del soterrani.
Mur flexoresistent: mur armat que resisteix esforos de compressi i de flexi. Aquest tipus de mur es
construeix desprs de realitzar el buidatge del terreny del soterrani.
Mur pantalla: mur armat que resisteix esforos de compressi i de flexi. Aquest tipus de mur es construeix en el terreny mitjanant el buidatge del terreny exclusiu del mur i el consegent formigonat in situ o
mitjanant la fixaci en el terreny de peces prefabricades. El buidatge del terreny del soterrani es realitza
una vegada construt el mur.
Mur parcialment estanc: mur compost per un full exterior resistent, una cambra d'aire i un full interior. El
mur no s'impermeabilitza sin que es permet el pas de l'aigua del terreny fins a la cambra, on es recull i
s'evacua.
Nivell fretic: valor mitj anual de la profunditat respecte a la superfcie del terreny de la cara superior
de la capa fretica.
Permeabilitat al vapor d'aigua: quantitat de vapor d'aigua que es transmet a travs d'un material
despessor unitat per unitat d'rea, unitat de temps i de diferncia de pressions parcials de vapor d'aigua.
La permeabilitat s'expressa en gm /(MNs) o en gcm /(mmHGm2dia).
Pintura impermeabilitzant: compost lquid pigmentat que es converteix en pellcula slida desprs de
la seva aplicaci i que impedeix la filtraci i l'absorci d'aigua a travs d'aquest.
Placa: solera armada per resistir grans esforos de flexi com a conseqncia, entre altres, de l'embranzida vertical de l'aigua fretica.
Pou drenant: pou efectuat en el terreny amb apuntalament perforat per permetre l'arribada de l'aigua del
terreny circumdant al seu interior. L'aigua s'extreu per bombament.
Rasa drenant: rasa que recull l'aigua del terreny circumdant i la condueix a la xarxa de clavegueram o
de sanejament.
Revestiment continu: revestiment que s'aplica en forma de pasta fluida directament sobre la superfcie
que es revesteix. Pot ser a base de morters hidrulics, plstic o pintura.
Revestiment discontinu: revestiment conformat a partir de peces (rajoles, lamelles, plaques, etc.) de
materials naturals o artificials que es fixen a les superfcies mitjanant sistemes d'uni o ancoratge. Segons sigui aquest sistema de fixaci, el revestiment es considera enganxat o fixat mecnicament.
Revestiment exterior: revestiment de la faana disposat a la cara exterior daquesta.
Sistema adherit: sistema de fixaci en el qual la impermeabilitzaci s'adhereix a l'element que serveix
de suport en tota la seva superfcie.
Sistema fixat mecnicament: sistema de fixaci en el qual la impermeabilitzaci se subjecta a l'element
que serveix de suport mitjanant fixacions mecniques.
Sistema no adherit: sistema de fixaci en el qual la impermeabilitzaci es colloca sobre el suport sense
adherir-shi llevat d'elements singulars com ara juntures, desguassos, plafons, vores, etc. i en el permetre d'elements que sobresurten de la coberta, com ara xemeneies, claraboies, pals, etc.
Sistema semiadherit: sistema de fixaci en el qual la impermeabilitzaci s'adhereix a l'element que serveix de suport en una extensi compresa entre el 15 i el 50%.
HS 1 - 39

Terra elevat: terra situat a la base de l'edifici en el qual la relaci entre la suma de la superfcie de contacte amb el terreny i la de suport, i la superfcie del terra s inferior a 1/7.
Solera: capa gruixuda de formig recolzada sobre el terreny, que es disposa com a paviment o com a
base per a un revestiment.
Soluci constructiva: element constructiu caracteritzat pels components concrets que el formen juntament amb altres elements del contorn aliens a l'element constructiu les caracterstiques del qual influeixen en el nivell de prestaci proporcionat.
Subbase: capa de bentonita de sodi sobre formig de neteja disposada sota el terra.
Succi: capacitat dimbibici d'aigua per capillaritat d'un producte mitjanant immersi parcial en un
perode curt de temps.
Tapaboques: petita pea de fusta o metall que s'utilitza per fixar una juntura a topar.
Extrads: superfcie exterior d'un mur.
Tub drenant: tub enterrat les parets del qual estan perforades per permetre l'arribada de l'aigua del terreny circumdant al seu interior.
Valor bsic de la velocitat del vent: correspon al valor caracterstic de la velocitat mitjana del vent al
llarg d'un perode de 10 minuts, presa en zona plana i desprotegida enfront del vent a una altura de 10 m
sobre el terra. L'esmentat valor caracterstic s el valor la probabilitat anual del qual de ser sobrepassat
s de 0,02 (perode de retorn de 50 anys).
Zona elica: zona geogrfica que engloba tots els punts que tenen un valor bsic de la velocitat del vent,
V, comprs dins del mateix interval dels segents:
zona A quan V = 26 m/s
zona B quan V = 27 m/s
zona C quan V = 29 m/s
Zona pluviomtrica de mitjanes: zona geogrfica que engloba tots els punts que tenen un ndex pluviomtric anual, p, comprs dins del mateix interval dels segents:
zona I quan p > 2000 mm
zona II quan 1000 mm < p 2000 mm
zona III quan 500 mm < p 1000 mm
zona IV quan 300 mm < p 500 mm
zona V quan p < 300 mm
HS 1 - 40
181
182
Apndix B Notaci
1. En aquest apndix es recullen, ordenats alfabticament, els smbols que s'utilitzen en aquesta secci
del DB juntament amb les corresponents magnituds i unitats.
Ah: superfcie del full interior d'un mur parcialment estanc, [m2].
As: superfcie del terra elevat, [m2].
Ac: superfcie de la coberta, [m2].
H: diferncia entre la profunditat de la cara superior de la capa impermeable i el nivell fretic abans de la intervenci, [m].
ho: diferncia entre la profunditat de la cara superior de la capa impermeable i el nivell fretic en el
punt del terreny on est situat el tub drenant, [m].
Ks: coeficient de permeabilitat del terreny, [m/s o cm/s].
NF: nivell fretic, [m].
P: profunditat de l'arrencada del mur respecte a la superfcie del terreny, [m];
p: ndex pluviomtric anual, [mm].
q: cabal de drenatge per metre lineal de mur, [m3/(s.m)].
R: radi d'acci del drenatge, equivalent a la distncia de la zona de recrrega de l'aqfer, [m].
Ss: rea efectiva total de les obertures de ventilaci d'una cambra, [cm2].
V: valor bsic de la velocitat del vent, [m/s].
HS 1 - 41
183
Apndix C
Clcul del cabal de drenatge
1 El cabal de drenatge per metre lineal de mur en m3/(s.m), a causa de la uni amb una capa fretica,
q, s'obt pel procediment que s'exposa a continuaci (vegeu la figura C.1).
a) Quan l'arrencada del mur coincideix o est per sota de la cara superior d'una capa impermeable el cabal s'obt mitjanant la frmula C.1 o la frmula C.2
q=
K s (P NF)
10
q=
K s (H2 h o )
2R
(C.1)
2
(C.2)
on:
P
NF
q
Ks
H
ho
R
profunditat de l'arrencada del mur respecte a la superfcie del terreny, [m];

nivell fretic, [m];
3
cabal de drenatge per metre lineal de mur, [m /(s.m)];
s el coeficient de permeabilitat del terreny, [m/s];
s la diferncia entre la profunditat de la cara superior de la capa impermeable i el nivell fretic abans de la intervenci, [m];
s la diferncia entre la profunditat de la cara superior de la capa impermeable i el nivell fretic en el punt del terreny on est situat el tub drenant, [m];
s el radi d'acci del drenatge, equivalent a la distncia de la zona de recrrega de l'aqfer,
[m].
b) Quan l'arrencada del mur no assoleix cap capa impermeable, el cabal s'obt mitjanant la frmula
H ho 2
2
K s 0,73 + 0,27
H ho
H
q=
2R
on:
Ks, H, ho i R s lindicat per al cas a).
(C.3)
Figura C.1
HS 1 - 4 3
184
Secci HS 2
Recollida i evacuaci de residus
1 Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
Aquesta secci s'aplica als edificis d'habitatges de nova construcci, tinguin o no locals destinats a
altres usos, en el que fa referncia a la recollida dels residus ordinaris que shi generen.
Per als edificis i locals amb altres usos la demostraci de la conformitat amb les exigncies bsiques sha de realitzar mitjanant un estudi especfic adoptant criteris anlegs als establerts en aquesta secci.

Per a l'aplicaci d'aquesta secci sha de seguir la seqncia de verificacions que s'exposa a continuaci.
Compliment de les condicions de disseny i dimensionament de l'apartat 2 relatives al sistema
d'emmagatzematge i trasllat de residus:
a) l'existncia del magatzem de contenidors d'edifici i les condicions relatives a aquest, quan l'edifici
estigui situat en una zona en qu hi hagi recollida porta a porta d'alguna de les fraccions dels residus ordinaris;
b) l'existncia de la reserva d'espai i les condicions relatives a aquest, quan l'edifici estigui situat en
una zona en qu hi hagi recollida centralitzada amb contenidors de carrer de superfcie d'alguna de
les fraccions dels residus ordinaris;
c) les condicions relatives a la installaci de trasllat per baixants, en cas que s'hagi disposat aquesta;
d) l'existncia de l'espai d'emmagatzematge immediat i les condicions relatives a aquest.
Compliment de les condicions de manteniment i conservaci de l'apartat 3.
2 Disseny i dimensionament
2.1 Magatzem de contenidors d'edifici i espai de reserva
Cada edifici ha de disposar com a mnim d'un magatzem de contenidors d'edifici per a les fraccions
dels residus que tinguin recollida porta a porta, i, per a les fraccions que tinguin recollida centralitzada amb contenidors de carrer de superfcie, ha de disposar d'un espai de reserva en el qual es pugui construir un magatzem de contenidors quan alguna d'aquestes fraccions passi a tenir recollida
porta a porta.
En el cas d'habitatges allats o agrupats horitzontalment, el magatzem de contenidors d'edifici i l'espai de reserva es poden disposar de tal manera que serveixin a diversos habitatges.
HS 2 - 1
185
2.1.1 Situaci
1.
2.
El magatzem i l'espai de reserva, en cas que estiguin fora de l'edifici, han d'estar situats a una distncia de l'accs daquest menor que 25 m.
El recorregut entre el magatzem i el punt de recollida exterior ha de tenir una amplada lliure d'1,20 m
com a mnim, encara que s'admeten estrenyiments localitzats sempre que no es redueixi l'amplada
lliure a menys d1 m i que la seva longitud no sigui ms gran que 45 cm. Quan en el recorregut hi
hagi portes d'obertura manual aquestes shan dobrir en el sentit de sortida. El pendent ha de ser del
12% com a mxim i no shan de disposar esglaons.
2.1.2 Superfcie
2.1.2.1 Superfcie til del magatzem
1.
La superfcie til del magatzem sha de calcular mitjanant la frmula segent:

S = 0,8 P
(T G
f
C f M f ) (2.1)
on:
S s la superfcie til [m2];
P s el nombre estimat d'ocupants habituals de l'edifici que equival a la suma del nombre total de
dormitoris senzills i el doble del nombre total de dormitoris dobles;
Tf s el perode de recollida de la fracci [dies];
Gf s el volum generat de la fracci per persona i dia [dm3/(personadia)], que equival als valors segents:
Paper / cartr 1,55
Envasos lleugers 8,40
Matria orgnica 1,50
Vidre 0,48
Diversos 1,50
Cf s el factor de contenidor [m2/l], que depn de la capacitat del contenidor d'edifici que el servei
de recollida exigeix per a cada fracci i que s'obt de la taula 2.1;
Taula 2.1 Factor de contenidor
Capacitat del contenidor d'edifici
en l
120
240
330
600
800
1.100
2.
0,0050
0,0042
0,0036
0,0033
0,0030
0,0027
Mf s un factor de majoraci que s'utilitza per tenir en compte que no tots els ocupants de l'edifici
separen els residus i que s igual a 4 per a la fracci diversos i a 1 per a les altres fraccions.
Amb independncia del que sha exposat anteriorment, la superfcie til del magatzem ha de ser
com a mnim 3 m2.
2.1.2.2 Superfcie de l'espai de reserva

1.
Cf
en m2/l
La superfcie de reserva sha de calcular mitjanant la frmula segent:

SR = P
(2.2)
on:
SR s la superfcie de reserva [m2];
HS 2 - 2
186
P s el nombre estimat d'ocupants habituals de l'edifici que equival a la suma del nombre total de
dormitoris senzills i el doble del nombre total de dormitoris dobles;
Ff s el factor de fracci [m2/persona], que s'obt de la taula 2.2.
Taula 2.2 Factor de fracci
2.
Fracci
Ff
2
en m /persona
Paper / cartr
Envasos lleugers
Matria orgnica
Vidre
Diversos
0,039
0,060
0,005
0,012
0,038
Amb independncia del que sha exposat anteriorment, la superfcie de reserva ha de ser com a
mnim 3,5 m2.
2.1.3 Altres caracterstiques

1.
El magatzem de contenidors ha de tenir les caracterstiques segents:

a) el seu emplaament i el seu disseny han de ser tals que la temperatura interior no superi 30;
b) el revestiment de les parets i el terra ha de ser impermeable i fcil de netejar; les trobades entre
les parets i el terra han de ser arrodonides;
c) ha de disposar almenys duna presa d'aigua dotada de vlvula de tancament i un embornal sifnic antimrids a terra;
d) ha de disposar d'una illuminaci artificial que proporcioni 100 lux com a mnim a una altura respecte del terra d'1 m i d'una base d'endoll fixa 16A 2p+T segons UNE 20.315:1994;
e) ha de satisfer les condicions de protecci contra incendis que s'estableixen per als magatzems
de residus en l'apartat 2 de la Secci SI-1 del DB-SI Seguretat en cas d'incendi;
f) en el cas de trasllat de residus per baixant
i) si es disposa una tremuja intermdia per emmagatzemar els residus fins al seu pas als contenidors, aquesta ha d'anar proveda d'una comporta per al seu buidatge i neteja, aix com d'un punt de
llum que proporcioni 1.000 lmens situat al seu interior sobre la comporta, i linterruptor del qual estigui situat fora de la tremuja;
ii) el terra ha de ser flotant i ha de tenir una freqncia de ressonncia de 50 Hz com a mxim calculada segons el mtode descrit en el DB HR Protecci enfront de soroll.

1.
2.
Les comportes d'abocament shan de situar en zones comunes i a una distncia dels habitatges
menor que 30 m, mesurats horitzontalment.
El trasllat del vidre no s'ha de realitzar mitjanant el sistema de trasllat
per baixants.
2.2.2 Condicions particulars dels baixants

1.
2.
3.
Els baixants han de ser metllics o de qualsevol material de classe de

reacci al foc A1, impermeable, anticorrosiu, imputrescible i resistent
als cops. Les superfcies interiors han de ser llises.
Els baixants shan de separar de la resta dels recintes de l'edifici mitjanant murs que en funci de les caracterstiques de resistncia al foc siguin de classe EI-120.
Quan s'utilitzin conductes prefabricats, aquests shan de subjectar als
elements estructurals o als murs mitjanant brides o abraadores de tal
Figura 2.1 Estructura
de colzes de baixant
HS 2 - 3

4.
5.
6.
7.
8.
manera que la freqncia de ressonncia al conjunt sigui 30 Hz com a mxim, calculada segons el
mtode descrit en el DB-HR Protecci enfront de soroll.
Els baixants shan de disposar verticalment, encara que es poden realitzar canvis de direcci respecte a la vertical no ms grans que 30. Per evitar els sorolls produts per una velocitat excessiva
en la caiguda dels residus, cada 10 m de conducte sha de disposar una estructura amb quatre colzes de 15 cadascun com a mxim segons la figura 2.1, o adoptar-se una altra soluci que produeixi
el mateix efecte.
Els baixants han de tenir un dimetre de 450 mm com a mnim.
Els baixants dels sistemes de trasllat per gravetat shan de ventilar per l'extrem superior amb un
aspirador esttic i, a l'extrem esmentat, sha de disposar una presa d'aigua amb rcord per a mnega i una comporta per a neteja dotada de tancament hermtic i pany.
Els baixants dels sistemes pneumtics shan de connectar a un conducte de ventilaci d'una secci
no menor que 350 cm2.
L'extrem superior del baixant en els sistemes de trasllat per gravetat i del conducte de ventilaci en
els sistemes pneumtics han de desembocar en un espai exterior adequat de tal manera que (vegeu la figura 2.2) el tram exterior sobre la coberta tingui una altura d'1 m com a mnim i superi les altures segents en funci del seu emplaament:
a) l'altura de qualsevol obstacle que estigui a una distncia compresa entre 2 i 10 m;
b) 1,3 vegades l'altura de qualsevol obstacle que estigui a una distncia menor o igual que 2 m.
Figura 2.2 Exemples d'altura lliure de l'extrem superior del baixant sobre la coberta
9.
A l'extrem inferior del baixant en els sistemes de trasllat per gravetat sha de disposar una comporta
de tancament i un sistema que impedeixi que, com a conseqncia de l'acumulaci dels residus en
el tram del baixant immediatament superior a la comporta de tancament, els residus arribin a la
comporta d'abocament ms baixa.
2.2.3 Condicions particulars de les comportes d'abocament

1.
2.
3.
4.
5.
6.
Les comportes d'abocament han de ser metlliques o de material amb classe de reacci al foc A1,
impermeable, anticorrosiu, incorruptible i resistent als cops. En funci de les caracterstiques de resistncia al foc han de ser de classe EI-60. Les superfcies interiors han de ser llises.
Perqu la uni de les comportes amb els baixants sigui estanca, sha de disposar un tancament
amb rivet elstic o adoptar-se una altra soluci que produeixi el mateix efecte.
Les comportes han de ser de tal forma que permetin
a) l'abocament dels residus amb facilitat;
b) la seva neteja interior amb facilitat;
c) l'accs per eliminar els embussos que es produeixin als baixants.
Les comportes han d'anar provedes de tancament hermtic i silencis. Per evitar que quan hi hagi
una comporta oberta sen pugui obrir una altra, sha de disposar un sistema denclavament elctric o
sha dadoptar una altra soluci que produeixi el mateix efecte.
Quan les comportes siguin circulars han de tenir un dimetre comprs entre 300 i 350 mm i, quan
siguin rectangulars, han de tenir unes dimensions compreses entre 300x300 i 350x350 mm.
La zona situada al voltant de la comporta i el terra adjacent d'acord amb la figura 2.3 shan de revestir amb un acabat impermeable que sigui fcilment rentable:
HS 2 - 4
187
188
Figura 2.3 Zona d'acabat impermeable i rentable
2.2.4 Condicions particulars de les estacions de crrega dels sistemes pneumtics

1.
2.
L'estaci de crrega ha de disposar d'un tram vertical de 2,5 m de baixant per a emmagatzematge
dels residus, una vlvula de residus situada a l'extrem inferior del tram vertical i una vlvula d'aire situada a la mateixa altura que la vlvula de residus.
Les estacions de crrega shan de situar en un recinte que tingui les caracterstiques segents:
a) els tancaments shan de dimensionar per a una depressi de 2,95 kPa com a mnim;
b) ha de disposar d'una illuminaci artificial que proporcioni 100 lux com a mnim a una altura respecte del terra d'1 m i d'una base d'endoll fixa 16A 2p+T segons UNE 20.315:1994;
c) ha de disposar d'una porta d'accs batent cap enfora;
d) el revestiment de les parets i el terra ha de ser impermeable i fcil de netejar i el d'aquest ltim
ha de ser a ms antilliscant; les trobades entre les parets i el terra han de ser arrodonides;
e) ha de disposar almenys duna presa d'aigua dotada de vlvula de tancament i un desgus antimrids.
2.3 Espais d'emmagatzematge immediat als habitatges

1.
2.
3.
Shan de disposar a cada habitatge espais per emmagatzemar cadascuna de les cinc fraccions dels
residus ordinaris que shi generen.
En el cas d'habitatges allats o agrupats horitzontalment, per a les fraccions de paper / cartr i vidre,
es pot utilitzar com a espai d'emmagatzematge immediat el magatzem de contenidors d'edifici.
La capacitat d'emmagatzematge per a cada fracci sha de calcular mitjanant la frmula segent:
C = CA Pv
(2.3)
on:
C s la capacitat d'emmagatzematge a l'habitatge per fracci [dm3];
CAs el coeficient d'emmagatzematge [dm3/persona] el valor del qual per a cada fracci s'obt en la
taula 2.3;
Taula 2.3 Coeficient d'emmagatzematge, CA
Fracci
Envasos lleugers
Matria orgnica
Paper / cartr
Vidre
Diversos
CA
7,80
3,00
10,85
3,36
10,50
Pv s el nombre estimat d'ocupants habituals de l'habitatge, que equival a la suma del nombre total
de dormitoris senzills i el doble del nombre total de dormitoris dobles.
HS 2 - 5
189
4.
5.
6.
7.
Amb independncia del que sha exposat anteriorment, l'espai d'emmagatzematge de cada fracci
ha de tenir una superfcie en planta no menor que 30x30 cm i ha de ser igual o ms gran que 45
dm3.
Els espais destinats a matria orgnica i envasos lleugers shan de disposar a la cuina o en zones
annexes auxiliars.
Aquests espais shan de disposar de tal manera que l'accs a aquests es pugui portar a terme sense que hi hagi necessitat de recrrer a elements auxiliars i que el punt ms alt estigui situat a una altura no ms gran que 1,20 m per damunt del nivell del terra.
L'acabat de la superfcie de qualsevol element que estigui situat a menys de 30 cm dels lmits de
l'espai d'emmagatzematge ha de ser impermeable i fcilment rentable.
3.1 Magatzem de contenidors d'edifici
1.
2.
Shan de senyalitzar correctament els contenidors, segons la fracci corresponent, i el magatzem de

contenidors. A l'interior del magatzem de contenidors sha de disposar en un suport indeleble, juntament amb altres normes d's i manteniment, instruccions perqu cada fracci saboqui al contenidor corresponent.
Shan de portar a terme les operacions de manteniment que, juntament amb la seva periodicitat,
s'inclouen en la taula 3.1.
Operaci
Periodicitat
Neteja dels contenidors

Desinfecci dels contenidors
Neteja del terra del magatzem
Rentatge amb mnega del terra del magatzem
Neteja de les parets, portes, finestres, etc.
Neteja general de les parets i els sostres del magatzem, incloent-hi els elements del
sistema de ventilaci, les lluminries, etc.
Desinfecci, desinsectaci i desratitzaci del magatzem de contenidors
3
1,5
1
2
4
6
dies
mesos
dia
setmanes
setmanes
mesos
1,5 mesos

1.
2.
3.
Les comportes han d'estar correctament senyalitzades segons la fracci corresponent.

Als recintes en qu estiguin situades les comportes sha de disposar, en un suport indeleble, juntament amb altres normes d's i manteniment, les instruccions segents:
a) cada fracci sha dabocar a la comporta corresponent;
b) no s'han d'abocar per cap comporta residus lquids, objectes tallants o punxants ni vidre;
c) els envasos lleugers i la matria orgnica shan dabocar introduts en envasos tancats;
d) els objectes de cartr que no cpiguen per la comporta shan dintroduir trossejats i no shan de
plegar.
Shan de portar a terme les operacions de manteniment que, juntament amb la seva periodicitat,
s'inclouen en la taula 3.2.
Baixants
Operaci
Periodicitat
Neteja dels baixants per gravetat. Revisi i reparaci dels

danys trobats
Neteja dels baixants pneumtics. Revisi i reparaci dels danys
trobats
Neteja de les comportes d'abocament
6 mesos
HS 2 - 6
1 any
1 setmana
190
Recinte d'estaci de
crrega
Neteja del terra

Neteja de les parets, les portes, les finestres, etc.
Neteja general de les parets i els sostres, incloent-hi elements
del sistema de ventilaci, lluminries, etc.
Desinfecci, desinsectaci i desratitzaci
HS 2 - 7
1 setmana
2 mesos
6 mesos
6 mesos
191
Apndix A
Terminologia
Baixant: conducte vertical que serveix per al trasllat per gravetat o pneumtic dels residus des de
les comportes d'abocament fins als contenidors d'edifici o les estacions de crrega, respectivament.
Contenidors de carrer: contenidors de recollida pblics disposats al carrer per als residus generats
en edificis del seu entorn. Aquests contenidors poden ser de superfcie, en els quals els usuaris hi
dipositen els residus directament, o subterranis, els quals disposen d'una bstia collocada a la superfcie per a la introducci dels residus.
Contenidors d'edifici: contenidors de recollida privats per als residus generats en un o diversos
habitatges i que se situen en el magatzem de contenidors d'edifici. En aquests contenidors es dipositen els residus a travs de baixants o a m.
Contenidors de recollida: contenidors utilitzats per dipositar les diferents fraccions dels residus ordinaris generats, per facilitar el seu trasllat i la seva crrega en els camions del servei de recollida.
Emmagatzematge immediat: emmagatzematge temporal de les fraccions dels residus a l'interior
de les unitats d's per reduir la freqncia del trasllat a m fins als punts de recollida.
Estaci de crrega: part de la installaci de recollida pneumtica situada a la part inferior del baixant o de la comporta d'abocament exterior que els connecta amb el tram subterrani horitzontal de
la xarxa de canonades. Generalment consta d'un tram vertical, vlvula de residus, vlvula d'aire, indicadors de nivell i instrumentaci denclavament i control. La funci del tram vertical s l'agrupament de les bosses. La vlvula de residus se situa a la part inferior del tram vertical i permet la retenci i l'expedici dels residus d'acord amb les ordres de control. La vlvula d'aire s transversal a
la canonada i permet l'entrada d'aire per al transport.
Factor de contenidor: factor que es defineix mitjanant lexpressi segent:
Cf =
SC
CC
(A.1)
on:
Cf s el factor de contenidor [m2/l];
SC s la superfcie necessria per a l'emmagatzematge i maniobra de cada contenidor d'edifici [m2];
CC s la capacitat de cada contenidor [l].
En la taula A.1 s'inclouen els factors de contenidor corresponents als contenidors d'edifici habituals.
CC
en l
Taula A.1 Factor de contenidor

SC
2
en m
Cf
en m2/l
120
240
330
600
800
1.100
0,6
1,0
1,2
2,0
2,4
3,0
0,0050
0,0042
0,0036
0,0033
0,0030
0,0027
Factor de fracci: factor que es defineix mitjanant lexpressi segent:

Ff = Tf G f C f
(A.2)
on:
Ff s el factor de fracci [m2/persona];
Tf s el perode de recollida de la fracci [dies];
Gf s el volum generat de la fracci per persona i dia [dm3/(personadia)], que equival als valors segents:
Paper / cartr
1,55
Envasos lleugers 8,40
Matria orgnica 1,50
Vidre
0,48
Diversos
1,50
HS 2 - 9
192
Cf s el factor de contenidor [m2/l].

El factor de fracci s'utilitza per determinar l'espai que sha de reservar als edificis situats a les zones en
les quals es faci una recollida centralitzada amb contenidors de carrer de superfcie, per la qual cosa es
desconeixen els valors de Tf i Cf que s'haurien d'utilitzar en el cas d'establir-se una recollida porta a porta. Per aix, i a falta d'aquestes dades reals, es prenen els valors establerts en la taula A.2.
Taula A.2 Factor de fracci
Fracci
Tf
en dies
Gf
en dm3/(personadia)
Paper / cartr
Envasos lleugers
Matria orgnica
Vidre
Diversos
7
2
1
7
7
1,55
8,40
1,50
0,48
1,50
Cf
en m2/l
Ff
en m2/persona
0,0036
0,039
0,060
0,005
0,012
0,038
Recollida centralitzada: sistema en el qual el servei de recollida retira els residus dels contenidors de
carrer, tant els de superfcie com els subterranis.
Recollida pneumtica: sistema en el qual els residus s'emmagatzemen en estacions de crrega que
s'alimenten a travs de comportes d'abocament o bsties situades en espais comuns o pblics. Els residus emmagatzemats s'aspiren intermitentment des d'una installaci central que dna servei a un conjunt
d'edificis i es dipositen en els contenidors de transport que hi estan situats.
Recollida porta a porta: sistema en el qual el servei de recollida retira els residus dels contenidors d'edifici, b accedint al magatzem daquests, b directament a la via pblica a on els treuen els usuaris.
Residu (d'acord amb la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus. Normes reguladores dels residus): qualsevol substncia o objecte pertanyent a alguna de les categories que figuren en l'annex de la llei esmentada, del qual el seu possedor es desprengui o del qual tingui la intenci o obligaci de desprendre's. En
tot cas tenen aquesta consideraci els que figurin a la Llista europea de residus (LER), aprovada per les
institucions comunitries.
Residus ordinaris: part dels residus urbans generada als edificis, amb excepci de:
a) animals domstics morts, mobles i bns;
b) residus i runa procedents d'obres menors de construcci i reparaci domiciliria.
Les fraccions i els components principals d'aquests residus es detallen en la taula A.3.
Taula A.3 Fraccions i components principals dels residus ordinaris
Fracci
Envasos lleugers
Matria orgnica
Paper i cartr
Vidre
Diversos (1)
(1)
Components
Bosses de plstic
Ampolles i garrafes de plstic
Brics
Envasos de plstic
Llaunes metlliques
Suro
Restes de menjars
Restes de preparaci de menjars
Tovallons de paper i paper de cuina usats
Diaris i revistes
Embalatges de cartr
Envasos de cartr
Fulls de publicitat
Paper d'oficina
Ampolles
Pots
Cendres
Cuir
Goma, cautx
Fustes
Bolquers
Quan alguna fracci no se separa es diposita en la fracci diversos.
HS 2 - 10

Residus urbans (d'acord amb la Llei 10/1998, de 21 d'abril de 1998, de residus. Normes reguladores
dels residus): els generats als domicilis particulars, comeros, oficines i serveis, aix com tots els que no
tinguin la qualificaci de perillosos i que per la seva naturalesa o composici puguin assimilar-se als produts als anteriors llocs o activitats. Tamb tenen la consideraci de residus urbans els segents:
a) residus procedents de la neteja de vies pbliques, zones verdes, rees recreatives i platges;
b) animals domstics morts, aix com mobles, bns i vehicles abandonats;
c) residus i runa procedents d'obres menors de construcci i reparaci domiciliria.
Servei de recollida: servei encarregat de recollir els residus generats als edificis i transportar-los fins a
les installacions de reciclatge, valoritzaci o eliminaci. Aquest servei el presta habitualment l'Administraci municipal, b directament b a travs d'empreses contractades; encara que en alguns casos ho fa
una agrupaci de municipis o una Administraci supramunicipal.
HS 2 - 11
193
194
Apndix B
Notaci
En aquest apndix es recullen, ordenats alfabticament, els smbols corresponents a les magnituds
que s'utilitzen en aquesta secci del DB juntament amb les seves unitats.
C:
capacitat d'emmagatzematge en l'habitatge per fracci, [dm3].
CA: coeficient d'emmagatzematge, [dm3/persona].
CC: capacitat de cada contenidor, [l].
Cf:
factor de contenidor adimensional.
Ff:
factor de fracci adimensional.
Gf:
volum generat de la fracci per persona i dia, [dm3/(personadia)].
Mf:
factor de majoraci adimensional.
P:
nombre estimat d'ocupants habituals de l'edifici.
Pv:
nombre estimat d'ocupants habituals de l'habitatge.
S:
superfcie til, [m2].
SC: superfcie necessria per a l'emmagatzematge i maniobra d'un contenidor d'edifici, [m2].
SR:
superfcie de reserva, [m2].
Tf:
perode de recollida de la fracci, [dia].
HS 2 - 13

Secci HS 3
Qualitat de l'aire interior
Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci

1
Aquesta secci s'aplica als edificis d'habitatges, a l'interior daquests, als magatzems de residus, als
trasters, als aparcaments i garatges; i als edificis de qualsevol altre s, als aparcaments i als garatges. Es considera que formen part dels aparcaments i garatges les zones de circulaci dels vehicles.
Per a locals d'altres tipus la demostraci de la conformitat amb les exigncies bsiques sha de
verificar mitjanant un tractament especfic, adoptant criteris anlegs als que caracteritzen les condicions establertes en aquesta secci.

1
2
3
4
5
6
7
2
1
2
Compliment de les condicions establertes per als cabals de l'apartat 2.
Compliment de les condicions de disseny del sistema de ventilaci de l'apartat 3:
a) per a cada tipus de local, el tipus de ventilaci i les condicions relatives als mitjans de ventilaci, ja sigui natural, mecnica o hbrida;
b) les condicions relatives als elements constructius segents:
i)
obertures i boques de ventilaci;
ii)
conductes d'admissi;
iii)
conductes d'extracci per a ventilaci hbrida;
iv)
conductes d'extracci per a ventilaci mecnica;
v)
aspiradors hbrids, aspiradors mecnics i extractors;
vi)
finestres i portes exteriors.
Compliment de les condicions de dimensionament de l'apartat 4 relatives als elements constructius.
Compliment de les condicions dels productes de construcci de l'apartat 5.
Compliment de les condicions de construcci de l'apartat 6.
Compliment de les condicions de manteniment i conservaci de l'apartat 7.

El cabal de ventilaci mnim per als locals s'obt en la taula 2.1 tenint en compte les regles que
figuren a continuaci.
El nombre d'ocupants es considera igual,
a) en cada dormitori individual, a un i, en cada dormitori doble, a dos;
HS 3 - 1
195
196
b)
en cada menjador i en cada sala d'estar, a la suma dels comptabilitzats per a tots els dormitoris de l'habitatge corresponent.
En els locals dels habitatges destinats a diversos usos es considera el cabal corresponent a l's per
al qual resulti un cabal ms gran.
Taula 2.1 Cabals de ventilaci mnims exigits

Cabal de ventilaci mnim exigit qv
en l/s
En funci d'al2
Per ocupant
Per m til
tres parmetres
Dormitoris
Sales d'estar i menjadors
Locals
Lavabos i cambres de bany
15 per local
2
Cuines
(1)
50 per local
0,7
Trasters i les seves zones comunes

Aparcaments i garatges
120 per plaa

10
Magatzems de residus
(1)
(2)
(2)
A les cuines amb sistema de cocci per combusti o dotades de calderes no estanques aquest cabal s'incrementa en 8
l/s.
Aquest s el cabal corresponent a la ventilaci addicional especfica de la cuina (vegeu el pargraf 3 de l'apartat 3.1.1).
Disseny
3.1 Condicions generals dels sistemes de ventilaci

3.1.1
1
Habitatges
Els habitatges han de disposar d'un sistema general de ventilaci que pot ser hbrida o mecnica
amb les caracterstiques segents (vegeu els exemples de la figura 3.1):
a) l'aire ha de circular des dels locals secs als humits, per a aix els menjadors, els dormitoris i les
sales d'estar han de disposar d'obertures d'admissi; els lavabos, les cuines i les cambres de
bany han de disposar d'obertures d'extracci; les particions situades entre els locals amb admissi i els locals amb extracci han de disposar d'obertures de pas;
b) els locals amb diversos usos dels del punt anterior han de disposar en cada zona destinada a un
s diferent de les obertures corresponents;
c) quan els tancaments exteriors siguin de classe 2, 3 o 4 segons norma UNE EN 12207:2000,
shan dutilitzar, com a obertures d'admissi, obertures dotades d'airejadors o obertures fixes
dels tancaments; quan els tancaments exteriors siguin de classe 0 o 1 es poden utilitzar com a
obertures d'admissi les juntes d'obertura;
d) quan la ventilaci sigui hbrida les obertures d'admissi han de comunicar directament amb l'exterior;
e) els airejadors shan de disposar a una distncia del terra ms gran que 1,80 m;
f)
quan algun local amb extracci estigui compartimentat, shan de disposar obertures de pas entre
els compartiments; l'obertura d'extracci sha de disposar en el compartiment ms contaminat
que, en el cas de lavabos i cambres de bany, s aquell en qu est situat el vter, i en el cas de
cuines s aquell en qu est situada la zona de cocci; l'obertura de pas que connecta amb la
resta de l'habitatge ha d'estar situada al local menys contaminat;
g) les obertures d'extracci shan de connectar a conductes d'extracci i shan de disposar a una
distncia del sostre menor que 100 mm i a una distncia de qualsevol rac o cantonada vertical
ms gran que 100 mm;
h) els conductes d'extracci no es poden compartir amb locals d'altres usos excepte amb els trasters.
HS 3 - 2
197
obertura d'admissi
obertura d'extracci
conducte d'extracci
obertura de pas
Figura 3.1 Exemples de ventilaci a l'interior dels habitatges
Les cuines, menjadors, dormitoris i sales d'estar han de disposar d'un sistema complementari de
ventilaci natural. Per a aix sha de disposar una finestra exterior practicable o una porta exterior.
Les cuines han de disposar d'un sistema addicional especfic de ventilaci amb extracci mecnica
per als vapors i els contaminants de la cocci. Per a aix sha de disposar un extractor connectat a
un conducte d'extracci independent dels de la ventilaci general de l'habitatge, que no es pot utilitzar per a l'extracci d'aire de locals d'un altre s. Quan aquest conducte sigui compartit per diversos
extractors, cadascun d'aquests ha d'estar dotat d'una vlvula automtica que mantingui oberta la
seva connexi amb el conducte noms quan estigui funcionant o de qualsevol altre sistema antiretorn.
3.1.2
1
Magatzems de residus
Als magatzems de residus sha de disposar un sistema de ventilaci que pot ser natural, hbrida o
mecnica.
3.1.2.1 Mitjans de ventilaci natural

1
Quan el magatzem es ventili a travs d'obertures mixtes, aquestes shan de disposar almenys en
dues parts oposades del tancament, de tal manera que cap punt de la zona disti ms de 15 m de l'obertura ms prxima.
Quan els trasters es ventilin a travs d'obertures d'admissi i extracci, aquestes han de comunicar
directament amb l'exterior i la separaci vertical entre aquestes ha de ser com a mnim d1,5 m.
3.1.2.2 Mitjans de ventilaci hbrida i mecnica

1
2
3
4
Si es disposen conductes d'admissi, en el cas de ventilaci hbrida, aquests no han de tenir una
longitud ms gran que 10 m.
Quan el magatzem estigui compartimentat, l'obertura d'extracci sha de disposar en el compartiment
ms contaminat, la d'admissi en l'altre o altres i shan de disposar obertures de pas entre els compartiments.
Les obertures d'extracci shan de connectar a conductes d'extracci.
Els conductes d'extracci no es poden compartir amb locals d'un altre s.
3.1.3
1
Trasters
Als trasters i a les seves zones comunes sha de disposar un sistema de ventilaci que pot ser natural, hbrida o mecnica (vegeu els exemples de la figura 3.2).
HS 3 - 3
198
a)
Ventilaci independent i natural de trasters i zones comunes.
b)
Ventilaci independent de trasters i zones comunes. Ventilaci natural en trasters i hbrida o

mecnica en zones comunes.
c)
Ventilaci dependent i natural de trasters i zones comunes.
d)
Ventilaci dependent de trasters i zones comunes. Ventilaci natural en trasters i hbrida o mecnica en zones comunes.
e)
Ventilaci dependent i hbrida o mecnica de trasters i zones comunes.
f)
Ventilaci dependent i natural de trasters i zones comunes.

obertura d'admissi
obertura mixta
obertura d'extracci
obertures de pas
conducte d'extracci
Figura 3.2 Exemples de tipus de ventilaci en trasters

1
2
Shan de disposar obertures mixtes a la zona comuna almenys en dues parts oposades del tancament, de tal manera que cap punt de la zona disti ms de 15 m de l'obertura ms prxima.
Quan els trasters es ventilin a travs de la zona comuna, la partici situada entre cada traster i aquesta zona ha de disposar almenys de dues obertures de pas separades verticalment 1,5 m com a
mnim.
Quan els trasters es ventilin independentment de la zona comuna a travs de les seves obertures
d'admissi i extracci, aquestes han de comunicar directament amb l'exterior i la separaci vertical
entre aquestes ha de ser com a mnim d1,5 m.
3.1.3.2 Mitjans de ventilaci hbrida i mecnica

1
2
3
4
5
Quan els trasters es ventilin a travs de la zona comuna, l'extracci sha de situar a la zona comuna.
Les particions situades entre aquesta zona i els trasters han de disposar d'obertures de pas.
Les obertures d'admissi dels trasters han de comunicar directament amb l'exterior i les obertures
d'extracci han d'estar connectades a un conducte d'extracci.
Quan a la zona comuna es disposin conductes d'admissi, la longitud d'aquests ha de ser com a
mxim de 10 m.
A les zones comunes les obertures d'admissi i les d'extracci shan de disposar de tal manera que
cap punt del local disti ms de 15 m de l'obertura ms prxima.
Les obertures de pas de cada traster shan de separar verticalment 1,5 m com a mnim.
3.1.4
1
Aparcaments i garatges de qualsevol tipus d'edifici
Als aparcaments i garatges sha de disposar un sistema de ventilaci que pot ser natural o mecnica.
HS 3 - 4
199

1
Shan de disposar obertures mixtes almenys en dues zones oposades de la faana de tal manera
que el seu repartiment sigui uniforme i que la distncia al llarg del recorregut mnim lliure d'obstacles
entre qualsevol punt del local i l'obertura ms prxima a aquest sigui com a mxim igual a 25 m. Si la
distncia entre les obertures oposades ms prximes s ms gran que 30 m se nha de disposar una
altra equidistant de les dues; es permet una tolerncia del 5%.
En el cas de garatges amb menys de cinc places, en lloc de les obertures mixtes, es poden disposar una o diverses obertures d'admissi que comuniquin directament amb l'exterior a la part inferior
d'un tancament i una o diverses obertures d'extracci que comuniquin directament amb l'exterior a
la part superior del mateix tancament, separades verticalment com a mnim 1,5 m.
3.1.4.2 Mitjans de ventilaci mecnica

1
3
4
La ventilaci sha de realitzar per depressi, ha de ser per a s exclusiu de l'aparcament i es pot
utilitzar una de les opcions segents:
a) amb extracci mecnica;
b) amb admissi i extracci mecnica.
Sha devitar que es produeixin estancaments dels gasos contaminants i per a aix, les obertures de
ventilaci shan de disposar de la manera indicada a continuaci o de qualsevol altra que produeixi
el mateix efecte:
a) hi hagi una obertura d'admissi i una altra d'extracci per cada 100 m2 de superfcie til;
b) la separaci entre obertures d'extracci ms prximes sigui menor que 10 m.
Com a mnim shan demplaar dues terceres parts de les obertures d'extracci a una distncia del
sostre menor o igual a 0,5 m.
Als aparcaments compartimentats en els quals la ventilaci sigui conjunta shan de disposar les
obertures d'admissi en els compartiments i les d'extracci en les zones de circulaci comunes de
tal manera que en cada compartiment es disposi almenys una obertura d'admissi.
Shan de disposar una o diverses xarxes de conductes d'extracci dotades de laspirador mecnic
corresponent, en funci del nombre de places de l'aparcament P, d'acord amb els valors que figuren
en la taula 3.1.
Taula 3.1 Nombre mnim de xarxes de conductes d'extracci
P 15
15 < P 80
80 < P
1 + part sencera de
P
40
Als aparcaments amb ms de cinc places sha de disposar un sistema de detecci de monxid de
carboni que activi automticament els aspiradors mecnics quan sassoleixi una concentraci de 50
ppm en aparcaments on es prevegi que hi hagi empleats i una concentraci de 100 ppm en cas
contrari.
3.2 Condicions particulars dels elements

3.2.1
1
Obertures i boques de ventilaci
Les obertures d'admissi que comuniquen el local directament amb l'exterior, les mixtes i les boques
de captaci han d'estar en contacte amb un espai exterior prou gran per permetre que a la seva planta shi pugui situar un cercle el dimetre del qual sigui igual a un ter de l'altura del tancament ms
baix dels que el delimiten i no menor que 4 m, de tal manera que cap punt del tancament esmentat
resulti interior al cercle i que quan les obertures estiguin situades en una reculada, aquesta disposi
duna amplada que compleixi les condicions segents:
a) sigui igual o ms gran que 3 m quan la profunditat de la reculada estigui compresa entre 1,5 i 3
m;
b) sigui igual o ms gran que la profunditat quan aquesta sigui ms gran o igual que 3 m.
HS 3 - 5
200
Es poden utilitzar com a obertura de pas un airejador o lespai existent entre les fulles de les portes i
el terra.
Les obertures de ventilaci en contacte amb l'exterior shan de
disposar de tal manera que s'eviti l'entrada d'aigua de pluja o
estar dotades d'elements adequats per al mateix fi.
Les boques d'expulsi shan de situar separades horitzontalment 3 m com a mnim, de qualsevol element d'entrada d'aire
de ventilaci (boca de captaci, obertura d'admissi, porta
exterior i finestra), del lmit de la parcella i de qualsevol punt on
hi pugui haver persones de manera habitual que es trobin a
menys de 10 m de distncia de la boca.
Les boques d'expulsi han de disposar de malla antiocells o
altres elements similars.
En el cas de ventilaci hbrida, la boca d'expulsi sha dubicar
a la coberta de l'edifici a una altura sobre aquesta d'1 m com a
mnim i ha de superar les altures segents en funci del seu
emplaament (vegeu els exemples de la figura 3.4):
a) l'altura de qualsevol obstacle que estigui a una distncia
compresa entre 2 i 10 m;
b) 1,3 vegades l'altura de qualsevol obstacle que estigui a
una distncia menor o igual que 2 m;
c) 2 m en cobertes transitables.
5
6
3.2.2
1
2
Els conductes han de tenir una secci uniforme i estar mancats

d'obstacles en tot el seu recorregut.
Els conductes han de tenir un acabat que en dificulti
lembrutiment i han de ser practicables per al seu registre i neteja cada 10 m com a mxim en tot el seu recorregut.
3.2.3
1
2
3
4
5
6
7
Conductes d'admissi
Conductes d'extracci per a ventilaci hbrida
Cada conducte d'extracci ha de disposar a la boca d'expulsi

d'un aspirador hbrid.
Els conductes han de ser verticals.
Si els conductes sn collectius no han de servir ms de 6
plantes. Els conductes de les dues ltimes plantes han de ser
individuals. La connexi de les obertures d'extracci amb els
conductes collectius sha de fer a travs de ramals verticals
cadascun dels quals ha de desembocar en el conducte
immediatament per sota del ramal segent (vegeu l'exemple de
la figura 3.3).
Els conductes han de tenir una secci uniforme i estar mancats
d'obstacles en tot el seu recorregut.
Els conductes que travessin elements separadors de sectors
d'incendi han de complir les condicions de resistncia al foc de
l'apartat 3 de la secci SI1.
Els conductes han de tenir un acabat que en dificulti
lembrutiment i han de ser practicables per al seu registre i neteja en la coronaci i en l'arrencada.
Els conductes han de ser estancs a l'aire per a la seva pressi
Figura 3.3
de dimensionament.
Exemple de conducte d'extracci per a ventilaci
hbrida
amb conducte collectiu
HS 3 - 6

3.2.4
1
Conductes d'extracci per a ventilaci mecnica
Cada conducte d'extracci, llevat dels de la ventilaci especfica de les cuines, ha de disposar a la
boca d'expulsi d'un aspirador mecnic, i diversos conductes d'extracci poden compartir un mateix
aspirador mecnic (vegeu els exemples de la figura 3.5).
Figura 3.4 Exemples d'altura lliure de la boca d'expulsi sobre la coberta
Conductes d'extracci amb una sola boca d'expulsi i un

sol aspirador mecnic
Conductes d'extracci independents amb un aspirador

mecnic cadascun
Figura 3.5 Exemples de disposici d'aspiradors mecnics
2
3
4
5
6
7
8
Els conductes han de ser verticals. S'exceptuen daquesta condici els trams de connexi de les
obertures d'extracci amb els conductes o ramals corresponents.
La secci de cada tram del conducte comprs entre dos punts consecutius amb aportaci o sortida
d'aire ha de ser uniforme.
Els conductes han de tenir un acabat que en dificulti lembrutiment i ser practicables per al seu registre i neteja en la coronaci i en l'arrencada dels trams verticals.
Quan es prevegi que a les parets dels conductes es pugui assolir la temperatura de rosada, aquests
shan dallar trmicament de tal manera que s'eviti que es produeixin condensacions.
Els conductes que travessin elements separadors de sectors d'incendi han de complir les condicions de resistncia al foc de l'apartat 3 de la secci SI1.
Els conductes han de ser estancs a l'aire per a la seva pressi de dimensionament.
Quan el conducte per a la ventilaci especfica addicional de les cuines sigui collectiu, cada extractor shi ha de connectar mitjanant un ramal que ha de desembocar en el conducte d'extracci immediatament per sota del ramal segent (vegeu els exemples de la figura 3.6).
HS 3 - 7
201
202
Figura 3.6 Exemples de conductes per a la ventilaci especfica addicional de les cuines
3.2.5
1
2
3
Els aspiradors mecnics i els aspiradors hbrids shan de disposar en un lloc accessible per realitzar
la seva neteja.
Abans dels extractors de les cuines sha de disposar un filtre de greixos i olis dotat d'un dispositiu
que indiqui quan sha de reemplaar o netejar aquest filtre.
Sha de disposar un sistema automtic que actu de tal manera que tots els aspiradors hbrids i mecnics de cada habitatge funcionin simultniament o adoptar qualsevol altra soluci que impedeixi la
inversi del desplaament de l'aire en tots els punts.
3.2.6
1
Aspiradors hbrids, aspiradors mecnics i extractors
Finestres i portes exteriors
Les finestres i portes exteriors que es disposin per a la ventilaci natural complementria han d'estar
en contacte amb un espai que tingui les mateixes caracterstiques que l'exigit per a les obertures
d'admissi.
Dimensionament
4.1 Obertures de ventilaci

L'rea efectiva total de les obertures de ventilaci de cada local ha de ser com a mnim la ms gran
de les que s'obtenen mitjanant les frmules que figuren en la taula 4.1.
2
Taula 4.1 rea efectiva de les obertures de ventilaci d'un local en cm

Obertures de ventilaci
Obertures d'admissi
(1)
4 qv o
4 qva
Obertures d'extracci
4 qv o
4 qve
Obertures de pas
70 cm o
8 qvp
Obertures mixtes (2)
8 qv
(1) Quan es tracti d'una obertura d'admissi constituda per una obertura fixa, la dimensi que s'obtingui de la taula no podr excedir en ms d'un 10%.
(2) L'rea efectiva total de les obertures mixtes de cada zona oposada de faana i de la zona equidistant ha de ser com a
mnim l'rea total exigida.
HS 3 - 8
203
on:
qv:
qva
s el cabal de ventilaci mnim exigit del local [l/s], obtingut de la taula 2.1.
s el cabal de ventilaci corresponent a cada obertura d'admissi del local calculat per un
procediment d'equilibratge de cabals d'admissi i d'extracci i amb una hiptesi de circulaci de l'aire segons la distribuci dels locals, [l/s].
s el cabal de ventilaci corresponent a cada obertura d'extracci del local calculat per un
procediment d'equilibratge de cabals d'admissi i d'extracci i amb una hiptesi de circulaci de l'aire segons la distribuci dels locals, [l/s].
s el cabal de ventilaci corresponent a cada obertura de pas del local calculat per un procediment d'equilibratge de cabals d'admissi i d'extracci i amb una hiptesi de circulaci
de l'aire segons la distribuci dels locals, [l/s].
qve
qvp
4.2 Conductes d'extracci

4.2.1
La secci dels conductes d'extracci ha de ser com a mnim l'obtinguda de la taula 4.2 en funci del
cabal d'aire en el tram del conducte i de la classe del tiratge, que es determinen de la forma segent:
a) el cabal d'aire en el tram del conducte [l/s], qvt, que s igual a la suma de tots els cabals que
passen per les obertures d'extracci que desemboquen en el tram;
b) la classe del tiratge s'obt en la taula 4.3 en funci del nombre de plantes existents entre la
ms baixa que desemboca al conducte i l'ltima, les dues incloses, i de la zona trmica en la
qual se situa l'edifici d'acord amb la taula 4.4.
Taula 4.2 Seccions del conducte d'extracci en cm2
Cabal d'aire en el
tram del
conducte
en l/s
Classe de tiratge
qvt 100
100 < qvt 300
300 < qvt 500
500 < qvt 750
750 < qvt 1 000
T-1
T-2
T-3
T-4
1 x 225
1 x 400
1 x 625
1 x 625
1 x 900
1 x 400
1 x 625
1 x 900
1 x 900
1 x 900 + 1 x 625
1 x 625
1 x 625
1 x 900
1 x 900 + 1 x 625
2 x 900
1 x 625
1 x 900
2 x 900
3 x 900
3 x 900 + 1 x 625
Taula 4.3 Classes de tiratge

Zona trmica
W
Nre. de plantes
Conductes d'extracci per a ventilaci hbrida
1
2
3
4
5
6
7
8
Provncia
laba
Albacete
Alacant
Almeria
Astries
vila
Badajoz
Balears
Barcelona
T-4
T-3
T-2
T-1
Taula 4.4 Zones trmiques
Altitud
Provncia
en m
>800
800
Las Palmas
W
W
Lle
X
W
Lleida
Z
Y
Lugo
Z
Y
Madrid
X
W
Mlaga
W
W
Melilla
Z
Y
Mrcia
Z
Y
Navarra
Z
Y
HS 3 - 9
T-2
Altitud
en m
800
Z
W
Y
W
X
Z
Z
Z
X
>800
Y
W
X
W
W
Y
Y
W
204
Burgos
Cceres
Cadis
Cantbria
Castell
Ceuta
Ciudad Real
Crdova
Corunya, la
Conca
Girona
Granada
Guadalajara
Guipscoa
Huelva
Osca
Jan
W
Y
Y
W
Y
X
Y
W
W
X
X
W
W
Y
W
Y
Orense
Palncia
Pontevedra
Rioja, la
Salamanca
Sta. Cruz Tenerife
Segvia
Sevilla
Sria
Tarragona
Terol
Toledo
Valncia
Valladolid
Biscaia
Zamora
Saragossa
W
W
X
Y
X
W
W
Y
W
X
W
X
Y
W
W
W
X
Conductes d'extracci per a ventilaci mecnica
Quan els conductes es disposin contigus a un local habitable, llevat que estiguin a la coberta, perqu
el nivell sonor continu equivalent estandarditzat ponderat produt per la installaci no superi 30 dBA,
la secci nominal de cada tram del conducte d'extracci ha de ser com a mnim igual a l'obtinguda
mitjanant la frmula 4.1 o qualsevol altra soluci que proporcioni el mateix efecte
S = 2,50 q vt
X
W
Y
Z
Y
X
W
Z
W
Y
W
Y
Z
W
X
X
Y
La secci de cada ramal ha de ser, com a mnim, igual a la meitat de la del conducte collectiu en el
qual desemboca.
4.2.2
1
W
Z
Z
X
Z
Z
Y
Z
X
W
Y
Y
X
X
Z
X
Z
(4.1)
on:
qvt s el el cabal d'aire en el tram del conducte [l/s], que s igual a la suma de tots els cabals que
passen per les obertures d'extracci que desemboquen en el tram.
Quan els conductes es disposin a la coberta, la secci ha de ser com a mnim igual a l'obtinguda
mitjanant la frmula
S = 2 q vt
(4.2)
4.3 Aspiradors hbrids, aspiradors mecnics i extractors

1
2
Shan de dimensionar d'acord amb el cabal extret i per a una depressi suficient per contrarestar les
prdues de pressi previstes del sistema.
Els extractors shan de dimensionar d'acord amb el cabal mnim per a cada cuina indicat en la taula
2.1 per a la ventilaci addicional daquestes.
4.4 Finestres i portes exteriors

1
La superfcie total practicable de les finestres i portes exteriors de cada local ha de ser com a mnim
una vintena part de la superfcie til daquest.

1
De manera general, tots els materials que sutilitzin en els sistemes de ventilaci han de complir les
condicions segents:
a) l'especificat en els apartats anteriors;
b) l'especificat en la legislaci vigent;
c) que siguin capaos de funcionar eficament en les condicions previstes de servei.
HS 3 - 10

Es consideren acceptables els conductes de xapa fabricats d'acord amb les condicions de la norma
UNE 100 102:1988.

1
En el plec de condicions del projecte shan dindicar les condicions particulars de control per a la
recepci dels productes, incloent-hi els assaigs necessaris per comprovar que aquests reuneixen les
caracterstiques exigides en els apartats anteriors.
Sha de comprovar que els productes rebuts:
a) corresponen als especificats en el plec de condicions del projecte;
d) han estat assajats, quan aix s'estableixi en el plec de condicions o ho determini el director de
l'execuci de l'obra amb el vistiplau del director d'obra, amb la freqncia establerta.
En el control shan de seguir els criteris indicats a l'article 7.2 de la part I del CTE.
6
1
Construcci
En el projecte shan de definir i justificar les caracterstiques tcniques mnimes que han de reunir els
productes, aix com les condicions d'execuci de cada unitat d'obra, amb les verificacions i els controls especificats per comprovar la seva conformitat amb el que sindica en el projecte esmentat, segons el que exposa l'article 6 de la part I del CTE.
6.1 Execuci
1
Les obres de construcci de l'edifici, amb relaci a aquesta secci, shan dexecutar amb subjecci al
projecte, a la legislaci aplicable, a les normes de la bona prctica constructiva i a les instruccions
del director d'obra i del director de l'execuci de l'obra, dacord amb el que exposa l'article 7 de la
part I del CTE. En el plec de condicions shan dindicar les condicions particulars d'execuci dels sistemes de ventilaci.
6.1.1
1
Quan les obertures es disposin directament al mur sha de collocar un passamurs la secci interior
del qual tingui les dimensions mnimes de ventilaci previstes i shan de segellar els extrems en la
seva trobada amb aquest. Els elements de protecci de les obertures shan de collocar de tal manera que no es permeti l'entrada d'aigua des de l'exterior.
Els elements de protecci de les obertures d'extracci, quan disposin de lamelles, shan de
collocar amb aquestes inclinades en la direcci de la circulaci de l'aire.
6.1.2
1
2
3
4
Obertures
Conductes d'extracci
Sha de preveure el pas dels conductes a travs dels forjats i altres elements de partici horitzontal
de tal manera que s'executin aquells elements necessaris per a aix com ara jous i congrenys. Els
espais de pas dels forjats han de proporcionar una amplitud perimtrica de 20 mm i aquesta sha
domplir amb allant trmic.
El tram de conducte corresponent a cada planta sha de recolzar sobre el forjat inferior daquesta.
Per a conductes d'extracci per a ventilaci hbrida, les peces shan de collocar vigilant l'aplomat;
sadmet una desviaci de la vertical de fins a 15 amb transicions suaus.
Quan les peces siguin de formig en massa o cermiques, shan de rebre amb morter de ciment
tipus M-5a (1:6), evitant la caiguda de restes de morter a l'interior del conducte i enrasant la junta
pels dos costats. Quan siguin d'un altre material, shan de realitzar les unions previstes en el sistema, controlant l'estanquitat de les seves juntes.
HS 3 - 11
205
206
Les obertures d'extracci connectades a conductes d'extracci shan de tapar adequadament per
evitar l'entrada de runa o altres objectes en els conductes fins que es colloquin els elements de protecci corresponents.
Es consideren satisfactoris els conductes de xapa executats segons l'especificat en la norma UNE
100 102:1988.
6
6.1.3
1
2
3
Sistemes de ventilaci mecnics
L'aspirador hbrid o l'aspirador mecnic, si s'escau, sha de collocar aplomat i subjecte al conducte
d'extracci o al seu revestiment.
El sistema de ventilaci mecnica sha de collocar sobre el suport de manera estable i utilitzant
elements antivibratoris.
Els enllaos i connexions han de ser estancs i estar protegits per evitar l'entrada o sortida d'aire en
aquests punts.

1
2
3
El control de l'execuci de les obres sha de realitzar d'acord amb les especificacions del projecte, els
seus annexos i modificacions autoritzats pel director d'obra i les instruccions del director de l'execuci de l'obra, dacord amb el que s'indica a l'article 7.3 de la part I del CTE i altra normativa vigent d'aplicaci.
Sha de comprovar que l'execuci de l'obra es porta a terme d'acord amb els controls i amb la freqncia daquests establerta en el plec de condicions del projecte.
Qualsevol modificaci que es pugui introduir durant l'execuci de l'obra ha de quedar en la documentaci de l'obra executada sense que en cap cas deixin de complir-se les condicions mnimes
assenyalades en aquest Document bsic.

1
7
1
En el control shan de seguir els criteris indicats a l'article 7.4 de la part I del CTE. En aquesta secci
del DB no es prescriuen proves finals.
Shan de realitzar les operacions de manteniment que, juntament amb la seva periodicitat, s'inclouen
en la taula 7.1 i les correccions pertinents en cas que es detectin defectes.
Operaci
Periodicitat
Neteja
any
Comprovaci de l'estanquitat aparent
anys
Obertures
Neteja
any
Aspiradors hbrids,
mecnics, i extractors
Neteja
any
Revisi de l'estat de funcionalitat
anys
Revisi de l'estat
mesos
Neteja o substituci
any
Revisi de l'estat dels seus automatismes
anys
Conductes
Filtres
Sistemes de control
HS 3 - 12

Apndix A
Terminologia
Admissi: entrada en un local d'aire exterior per a la seva ventilaci i, en alguns casos, tamb per a la
d'altres locals.
Airejador: element que es disposa a les obertures d'admissi per dirigir adequadament el flux d'aire i
impedir l'entrada d'aigua i d'insectes o ocells. Pot ser regulable o d'obertura fixa i pot disposar d'elements
addicionals per obtenir una atenuaci acstica adequada. Es pot situar tant als tancaments com al mur
del tancament.
Aparcament compartimentat: aparcament collectiu en el qual les places corresponents a usuaris diferents es troben separades entre si i de la zona comuna de circulaci per mitj de particions.
rea efectiva (d'una obertura): rea de la secci perpendicular a la direcci del moviment de l'aire que
est lliure d'obstacles.
Aspirador hbrid: dispositiu de la ventilaci hbrida, collocat a la boca d'expulsi, que permet l'extracci
de l'aire per tiratge natural quan la pressi i la temperatura ambientals sn favorables per garantir el cabal necessari i que, mitjanant un ventilador, extreu automticament l'aire quan aquestes magnituds sn
desfavorables.
Aspirador mecnic: dispositiu de la ventilaci mecnica, collocat a la boca d'expulsi que t un ventilador per extreure automticament l'aire de manera contnua.
Boca de captaci: extrem exterior d'un conducte d'admissi pel qual entra l'aire exterior, que est dotat
d'elements de protecci per impedir l'entrada d'aigua i d'insectes.
Boca d'expulsi: extrem exterior d'un conducte d'extracci pel qual surt l'aire viciat, que est dotat d'elements de protecci per impedir l'entrada d'aigua i d'ocells.
Cabal de ventilaci: volum d'aire que, en condicions normals, s'aporta a un local per unitat de temps.
Conducte d'admissi: conducte que serveix per introduir l'aire exterior a l'interior d'un local quan cap
dels elements constructius que el conformen est en contacte amb un espai exterior apte perqu shi
pugui disposar l'obertura d'entrada de l'aire de ventilaci.
Conducte d'extracci: conducte que serveix per treure l'aire viciat a l'exterior.
Contaminants (de l'aire): substncies que, durant l's d'un local, s'incorporen a l'aire interior i deterioren
la seva qualitat fins al punt que pot produir molsties inacceptables o malalties en els ocupants del local.
Depressi: valor absolut de la diferncia de pressi entre un punt qualsevol del sistema de ventilaci i un
altre amb ms pressi que es pren com a referncia.
Expulsi: sortida a l'exterior de l'aire viciat.
Extracci: evacuaci cap a l'exterior de l'aire viciat d'un local. Aquest aire pot haver-se contaminat al
mateix local o en altres comunicats amb aquest.
Extractor: ventilador que serveix per extreure de manera localitzada els contaminants.
Filtre: element d'un sistema de ventilaci que serveix per retenir la brutcia de l'aire amb la finalitat d'evitar lembrutiment dels dispositius i aparells pels quals aquest passa i la contaminaci de l'aire exterior.
Junta d'obertura: lnia de discontinutat existent entre el marc i la fulla i entre dues fulles d'una finestra o
porta exterior.
Local: recinte interior. En cas que dos locals contigus estiguin comunicats per un espai lliure es conside2
ra que formen un sol local quan l'rea daquest espai sigui ms gran o igual que 1,5 m i que una vintena
part de la suma de les rees dels dos locals.
Local habitable: local destinat a l's de persones la densitat d'ocupaci i temps d'estada de les quals
exigeixen unes condicions acstiques, trmiques i de salubritat adequades. Es consideren locals habitables, dins de l'mbit d'aplicaci d'aquesta secci, els segents:
a) habitacions i estances (dormitoris, menjadors, biblioteques, salons, etc.);
b) cuines, banys, lavabos i passadissos i distribudors interiors dels habitatges.
Obertura d'admissi: obertura de ventilaci que serveix per a l'admissi, comunicant el local amb l'exterior, directament o a travs d'un conducte d'admissi.
Obertura d'extracci: obertura de ventilaci que serveix per a l'extracci, comunicant el local amb l'exterior, directament o a travs d'un conducte d'extracci.
HS 3 - 13
207
208
Obertura de pas: obertura de ventilaci que serveix per permetre el pas d'aire d'un local a un altre
contigu.
Obertura de ventilaci: forat practicat en un dels elements constructius que delimiten un local per permetre la transferncia d'aire entre aquest i un altre local contigu o l'espai exterior.
Obertura fixa (d'un tancament): obertura estable que s'aconsegueix mitjanant la mateixa configuraci
del tancament o mitjanant un dispositiu especial que mant les fulles en una posici que la permeti.
Obertura mixta: obertura de ventilaci que comunica el local directament amb l'exterior i que en certes
circumstncies funciona com a obertura d'admissi i en altres com a obertura d'extracci.
Secci nominal (d'un conducte): valor teric aproximat al valor real de l'rea lliure de la secci recta
d'un conducte que sagafa com a representatiu daquest.
Sistema de detecci de monxid de carboni: sistema automtic de vigilncia de la concentraci de
monxid de carboni existent en un local. S'utilitza per posar en funcionament els aspiradors mecnics del
sistema de ventilaci quan sassoleixen els valors de la concentraci considerats inadequats o perillosos.
Temperatura de rosada: temperatura fins a la qual ha de ser refredat l'aire contingut en un local perqu
s'inici la condensaci del vapor d'aigua perqu sassoleix la saturaci.
Tiratge: moviment ascendent de l'aire entre dos punts produt per la diferncia de temperatura existent
entre aquests.
Ventilaci: procs de renovaci de l'aire dels locals per limitar el deteriorament de la seva qualitat, des
del punt de vista de la seva composici, que es porta a terme mitjanant entrada d'aire exterior i evacuaci d'aire viciat.
Ventilaci hbrida: ventilaci en la qual, quan les condicions de pressi i temperatura ambientals sn
favorables, la renovaci de l'aire es produeix com en la ventilaci natural i, quan sn desfavorables, com
en la ventilaci amb extracci mecnica.
Ventilaci mecnica: ventilaci en la qual la renovaci de l'aire es produeix pel funcionament d'aparells
electromecnics disposats a l'efecte. Pot ser amb admissi mecnica, amb extracci mecnica o equilibrada.
Ventilaci natural: ventilaci en la qual la renovaci de l'aire es produeix exclusivament per l'acci del
vent o per l'existncia d'un gradient de temperatures entre el punt d'entrada i el de sortida.
Ventilador: aparell electromecnic dotat d'un motor i d'un conjunt d'aspes o dleps accionats per aquest
que s'utilitza per extreure o impulsar l'aire.
Zona trmica: zona geogrfica que engloba tots els punts en els quals la temperatura mitjana anual, Tm,
est compresa dins del mateix interval dels segents:
zona W: Tm 14 C
zona X: 14 C < Tm 16 C
zona Y: 16 C < Tm 18 C
zona Z: 18 C < Tm
HS 3 - 14

Apndix B
1
Notaci
En aquest apndix es recullen, ordenats alfabticament, els smbols corresponents a les magnituds
que s'utilitzen en aquesta secci del DB juntament amb les seves unitats.
qv: cabal de ventilaci mnim exigit d'un local, [l/s].
qva cabal de ventilaci corresponent a cada obertura d'admissi d'un local calculat per un procediment d'equilibratge de cabals d'admissi i d'extracci i amb una hiptesi de circulaci de l'aire
segons la distribuci dels locals, [l/s].
qve cabal de ventilaci corresponent a cada obertura d'extracci d'un local calculat per un procediment d'equilibratge de cabals d'admissi i d'extracci i amb una hiptesi de circulaci de l'aire
segons la distribuci dels locals, [l/s].
qvp cabal de ventilaci corresponent a cada obertura de pas d'un local calculat per un procediment
d'equilibratge de cabals d'admissi i d'extracci i amb una hiptesi de circulaci de l'aire segons
la distribuci dels locals, [l/s].
qvt: cabal d'aire existent en un tram d'un conducte, [l/s].
S: secci nominal d'un tram d'un conducte d'extracci, [cm2].
HS 3 - 15
209
210
Secci HS 4
Subministrament d'aigua
1 Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
1
Aquesta secci s'aplica a la installaci de subministrament d'aigua als edificis inclosos en l'mbit
d'aplicaci general del CTE. Les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les installacions existents es consideren incloses quan s'amplia el nombre o la capacitat dels aparells receptors existents a la installaci.

1
2
3
4
5
6
Compliment de les condicions de disseny de l'apartat 3.
Compliment de les condicions de dimensionament de l'apartat 4.
Compliment de les condicions d'execuci de l'apartat 5.
Compliment de les condicions dels productes de construcci de l'apartat 6.
Compliment de les condicions d's i manteniment de l'apartat 7.

2.1 Propietats de la installaci
2.1.1 Qualitat de l'aigua
1
2
3
L'aigua de la installaci ha de complir el que estableix la legislaci vigent sobre l'aigua per a consum hum.
Les companyies subministradores han de facilitar les dades de cabal i pressi que serviran de base
per al dimensionament de la installaci.
Els materials que shagin dutilitzar en la installaci, amb relaci a la seva afectaci a l'aigua que
subministrin, shan d'ajustar als requisits segents:
a) per a les canonades i accessoris shan dutilitzar materials que no produeixin concentracions
de substncies nocives que excedeixin els valors permesos pel Reial decret 140/2003, de 7 de
febrer;
b) no han de modificar les caracterstiques organolptiques ni la salubritat de l'aigua subministrada;
c) han de ser resistents a la corrosi interior;
d) han de ser capaos de funcionar eficament en les condicions de servei previstes;
e) no han de presentar incompatibilitat electroqumica entre si;
HS 4 - 1
211
f)
4
5
han de ser resistents a temperatures de fins a 40 C, i a les temperatures exteriors del seu entorn immediat;
g) han de ser compatibles amb l'aigua subministrada i no han dafavorir la migraci de substncies dels materials en quantitats que siguin un risc per a la salubritat i netedat de laigua de
consum hum;
h) el seu envelliment, fatiga, durabilitat i les restants caracterstiques mecniques, fsiques o qumiques no han de disminuir la vida til prevista de la installaci.
Per complir les condicions anteriors es poden utilitzar revestiments, sistemes de protecci o sistemes de tractament d'aigua.
La installaci de subministrament d'aigua ha de tenir caracterstiques adequades per evitar el desenvolupament de grmens patgens i no afavorir el desenvolupament de la biocapa (biofilm).
2.1.2 Protecci contra retorns

1
3
4
Shan de disposar sistemes antiretorn per evitar la inversi del sentit del flux en els punts que figuren a continuaci, aix com en qualsevol altre que resulti necessari:
a) desprs dels comptadors;
b) a la base de les ascendents;
c) abans de l'equip de tractament d'aigua;
d) als tubs d'alimentaci no destinats a usos domstics;
e) abans dels aparells de refrigeraci o climatitzaci.
Les installacions de subministrament d'aigua no es poden connectar directament a installacions
d'evacuaci ni a installacions de subministrament d'aigua provinent d'un altre origen que la xarxa
pblica.
En els aparells i equips de la installaci, l'arribada d'aigua sha de fer de tal manera que no es produeixin retorns.
Els antiretorns shan de disposar combinats amb aixetes de buidatge de tal manera que sempre
sigui possible buidar qualsevol tram de la xarxa.
2.1.3 Condicions mnimes de subministrament

1
La installaci ha de subministrar als aparells i equips de l'equipament higinic els cabals que figuren en la taula 2.1.
Taula 2.1 Cabal instantani mnim per a cada tipus d'aparell
Tipus d'aparell
Rentamans
Lavabo
Dutxa
Banyera d'1,40 m o ms
Banyera de menys d'1,40 m
Bidet
Vter amb cisterna
Vter amb fluxor
Urinaris amb aixeta temporitzada
Urinaris amb cisterna (c/u)
Aigera domstica
Aigera no domstica
Rentavaixelles domstic
Rentavaixelles industrial (20 serveis)
Safareig
Rentadora domstica
Rentadora industrial (8 kg)
Aixeta allada
Aixeta garatge
Abocador
Cabal instantani mnim

d'aigua freda
[dm3/s]
0,05
0,10
0,20
0,30
0,20
0,10
0,10
1,25
0,15
0,04
0,20
0,30
0,15
0,25
0,20
0,20
0,60
0,15
0,20
0,20
HS 4 - 2
Cabal instantani mnim

dACS
[dm3/s]
0,03
0,065
0,10
0,20
0,15
0,065
0,10
0,20
0,10
0,20
0,10
0,15
0,40
0,10
-
212
En els punts de consum la pressi mnima ha de ser:

a)
3
4
100 kPa per a aixetes comunes;
b) 150 kPa per a fluxors i escalfadors.

La pressi en qualsevol punt de consum no ha de superar 500 kPa.
La temperatura dACS en els punts de consum ha d'estar compresa entre 50 C i 65 C, excepte en
les installacions ubicades en edificis dedicats a s exclusiu d'habitatge sempre que aquestes no
afectin l'ambient exterior daquests edificis.
2.1.4 Manteniment
1
Excepte en habitatges allats i adossats, els elements i equips de la installaci que ho requereixin,
com ara el grup de pressi, els sistemes de tractament d'aigua o els comptadors, shan d'installar
en locals les dimensions dels quals siguin suficients perqu sen pugui portar a terme el manteniment adequadament.
Les xarxes de canonades, fins i tot en les installacions interiors particulars si s possible, shan de
dissenyar de tal manera que siguin accessibles per al seu manteniment i reparaci, per a la qual
cosa han d'estar a la vista, allotjades en espais o xemeneies de ventilaci registrables o disposar
d'arquetes o registres.
2.2 Senyalitzaci
1
Si es disposa una installaci per subministrar aigua que no sigui apta per al consum, les canonades, les aixetes i els altres punts terminals d'aquesta installaci han d'estar adequadament assenyalats perqu puguin ser identificats com a tals de manera fcil i inequvoca.
2.3 Estalvi d'aigua

1
2
3
Sha de disposar un sistema de comptabilitzaci tant d'aigua freda com d'aigua calenta per a cada
unitat de consum individualitzable.
A les xarxes dACS sha de disposar una xarxa de retorn quan la longitud de la canonada d'anada al
punt de consum ms allunyat sigui igual o ms gran que 15 m.
A les zones de pblica concurrncia dels edificis, les aixetes dels lavabos i les cisternes han d'estar
dotades de dispositius d'estalvi d'aigua.
3 Disseny
1
La installaci de subministrament d'aigua desenvolupada en el projecte de l'edifici ha d'estar composta d'una connexi de servei, una installaci general i, en funci de si la comptabilitzaci s nica
o mltiple, de derivacions collectives o installacions particulars.
3.1 Esquema general de la installaci

1
L'esquema general de la installaci ha de ser d'un dels dos tipus segents:

a) Xarxa amb comptador general nic, segons l'esquema de la figura 3.1, i composta per la connexi de servei, la installaci general que cont un armari o arqueta del comptador general, un
tub d'alimentaci i un distribudor principal; i les derivacions collectives.
HS 4 - 3

Figura 3.1 Esquema de xarxa amb comptador general
b)
xarxa amb comptadors allats, segons l'esquema de la figura 3.2, composta per la connexi de
servei, la installaci general que cont els comptadors allats, les installacions particulars i les
derivacions collectives.
Figura 3.2 Esquema de xarxa amb comptadors allats
HS 4 - 4
213
214
3.2 Elements que componen la installaci

3.2.1 Xarxa d'aigua freda
3.2.1.1 Connexi de servei
1
La connexi de servei ha de disposar, com a mnim, dels elements segents:

a) una clau de presa o un collar de presa en crrega, sobre la canonada de distribuci de la xarxa exterior de subministrament que obri el pas a la connexi de servei;
b) un tub de connexi de servei que enllaci la clau de presa amb la clau de tall general;
c) una clau de tall a l'exterior de la propietat.
En cas que la connexi de servei es porti a terme des d'una captaci privada o en zones rurals en
les quals no hi hagi una xarxa general de subministrament d'aigua, els equips a installar (a ms de
la captaci prpiament dita) sn els segents: vlvula de peu, bomba per al trascolament de l'aigua i
vlvules de registre i general de tall.
3.2.1.2 Installaci general

1
La installaci general ha de contenir, en funci de l'esquema adoptat, els elements que li corresponguin dels que sesmenten en els apartats segents.
3.2.1.2.1 Clau de tall general

1
La clau de tall general serveix per interrompre el subministrament a l'edifici, i ha destar situada dins
de la propietat, en una zona d's com, accessible per a la seva manipulaci i assenyalada adequadament per permetren la identificaci. Si es disposa un armari o arqueta del comptador general,
sha dallotjar al seu interior.
3.2.1.2.2 Filtre de la installaci general

1
El filtre de la installaci general ha de retenir els residus de l'aigua que puguin donar lloc a corrosions en les canalitzacions metlliques. S'ha dinstallar a continuaci de la clau de tall general. Si es
disposa armari o arqueta del comptador general, sha dallotjar al seu interior. El filtre ha de ser de
tipus Y amb un llindar de filtratge comprs entre 25 i 50 m, amb malla d'acer inoxidable i bany de
plata, per evitar la formaci de bacteris i autonetejable. La situaci del filtre ha de ser tal que permeti
realitzar adequadament les operacions de neteja i manteniment sense necessitat de tall de subministrament.
3.2.1.2.3 Armari o arqueta del comptador general:

1
L'armari o arqueta del comptador general ha de contenir, disposats en aquest ordre, la clau de tall
general, un filtre de la installaci general, el comptador, una clau, aixeta o rcord de prova, una vlvula de retenci i una clau de sortida. La seva installaci sha de realitzar en un pla parallel al del
terra.
La clau de sortida ha de permetre la interrupci del subministrament a l'edifici. La clau de tall general i la de sortida serveixen per al muntatge i desmuntatge del comptador general.
3.2.1.2.4 Tub d'alimentaci

1
El traat del tub d'alimentaci sha de realitzar per zones d's com. En cas d'anar encastat shan
de disposar registres per a la seva inspecci i control de fugues, almenys en els seus extrems i en
els canvis de direcci.
3.2.1.2.5 Distribudor principal

1
El traat del distribudor principal sha de realitzar per zones d's com. En cas d'anar encastat
shan de disposar registres per a la seva inspecci i control de fugues, almenys en els seus extrems
i en els canvis de direcci.
S'ha d'adoptar la soluci de distribudor en anell en edificis com ara els d's sanitari, en els quals en
cas d'avaria o reforma el subministrament interior hagi de quedar garantit.
HS 4 - 5

Shan de disposar claus de tall a totes les derivacions, de tal manera que en cas d'avaria en qualsevol punt no shagi dinterrompre tot el subministrament.
3.2.1.2.6 Ascendents o muntants

1
2
Les ascendents o muntants han de transcrrer per zones d's com daquest.
Han d'anar allotjades en recintes o espais, construts amb aquesta finalitat. Els recintes esmentats o
espais, que poden ser d's compartit noms amb altres installacions d'aigua de l'edifici, han de ser
registrables i tenir les dimensions suficients perqu shi puguin realitzar les operacions de manteniment.
Les ascendents han de disposar a la seva base d'una vlvula de retenci, una clau de tall per a les
operacions de manteniment i d'una clau de pas amb aixeta o tap de buidatge, situades en zones de
fcil accs i assenyalades de manera convenient. La vlvula de retenci es disposa en primer lloc,
segons el sentit de circulaci de l'aigua.
A la part superior shan d'installar dispositius de purga, automtics o manuals, amb un separador o
cambra que redueixi la velocitat de l'aigua facilitant la sortida de l'aire i disminuint els efectes dels
possibles cops d'ariet.
3.2.1.2.7 Comptadors divisionaris

1
2
3
Els comptadors divisionaris shan de situar en zones d's com de l'edifici, de fcil i lliure accs.
Han de disposar duna preinstallaci adequada per a una connexi d'enviament de senyals per a
lectura a distncia del comptador.
Abans de cada comptador divisionari sha de disposar una clau de tall. Desprs de cada comptador
sha de disposar una vlvula de retenci.
3.2.1.3 Installacions particulars

1
Les installacions particulars han destar compostes dels elements segents:

a) una clau de pas situada a l'interior de la propietat particular en un lloc accessible per a la seva
manipulaci;
b) derivacions particulars, el traat de les quals sha de realitzar de manera que les derivacions a
les cambres humides siguin independents. Cadascuna d'aquestes derivacions ha de disposar
duna clau de tall, tant per a aigua freda com per a aigua calenta;
c) ramals d'enlla;
d) punts de consum, dels quals, tots els aparells de descrrega, tant dipsits com aixetes, els escalfadors d'aigua instantanis, els acumuladors, les calderes individuals de producci dACS i
calefacci i, en general, els aparells sanitaris, han de portar una clau de tall individual.
3.2.1.4 Derivacions collectives

1
Han de transitar per zones comunes i en el seu disseny s'han daplicar condicions anlogues a les
de les installacions particulars.
3.2.1.5 Sistemes de control i regulaci de la pressi

3.2.1.5.1 Sistemes de sobreelevaci: grups de pressi
1
2
El sistema de sobreelevaci sha de dissenyar de tal manera que es pugui subministrar a zones de
l'edifici alimentables amb pressi de xarxa, sense necessitat de la posada en marxa del grup.
El grup de pressi ha de ser d'algun dels dos tipus segents:
a) convencional, que ha de disposar de:
i)
dipsit auxiliar d'alimentaci, que eviti la presa d'aigua directa per l'equip de bombament;
ii)
equip de bombament, compost, com a mnim, de dues bombes de les mateixes prestacions i funcionament altern, muntades en parallel;
HS 4 - 6
215
216
iii)
b)
dipsits de pressi amb membrana, connectats a dispositius suficients de valoraci dels

parmetres de pressi de la installaci, per a la seva posada en marxa i parada automtiques;
d'accionament regulable, tamb anomenats de cabal variable, que pot prescindir del dipsit
auxiliar d'alimentaci i ha de disposar dun variador de freqncia que accioni les bombes
mantenint constant la pressi de sortida, independentment del cabal sollicitat o disponible; una
de les bombes ha de mantenir la part de cabal necessari per al manteniment de la pressi
adequada.
Figura 3.3 Grups de pressi
El grup de pressi s'ha dinstallar en un local d's exclusiu que tamb pot albergar el sistema de
tractament d'aigua. Les dimensions daquest local han de ser suficients per realitzar les operacions
de manteniment.
3.2.1.5.2 Sistemes de reducci de la pressi

1
2
Shan d'installar vlvules limitadores de pressi en el ramal o derivaci pertinent perqu no se superi la pressi de servei mxima establerta en 2.1.3.
Quan es prevegin increments significatius en la pressi de xarxa shan d'installar vlvules limitadores de tal manera que no se superi la pressi mxima de servei en els punts d'utilitzaci.
3.2.1.6
Sistemes de tractament d'aigua
3.2.1.6.1
Condicions generals
En el cas que es vulgui installar un sistema de tractament en la installaci interior no ha

dempitjorar laigua subministrada i en cap cas incomplir els valors paramtrics establerts a lannex I
del Reial decret 140/2003.
3.2.1.6.2
1
Els materials utilitzats en la fabricaci dels equips de tractament d'aigua han de tenir les caracterstiques adequades pel que fa a resistncia mecnica, qumica i microbiolgica per complir els requeriments inherents tant a l'aigua com al procs de tractament.
3.2.1.6.3
1
2
3
Exigncies de funcionament
Shan de realitzar les derivacions adequades a la xarxa de manera que la parada momentnia del
sistema no suposi discontinutat en el subministrament d'aigua a l'edifici.
Els sistemes de tractament han d'estar dotats de dispositius de mesura que permetin comprovar
l'eficcia prevista en el tractament de l'aigua.
Els equips de tractament han de disposar d'un comptador que permeti mesurar, en la seva entrada,
l'aigua utilitzada per al seu manteniment.
3.2.1.6.4
1
Exigncies dels materials
Productes de tractament
Els productes qumics utilitzats en el procs shan demmagatzemar en condicions de seguretat en

funci de la seva naturalesa i la seva forma d'utilitzaci. L'entrada al local destinat al seu emmagat-
HS 4 - 7

zematge ha d'estar dotada d'un sistema perqu l'accs sigui restringit a les persones autoritzades
per a la seva manipulaci.
3.2.1.6.5
1
Situaci de l'equip
El local en qu s'installi l'equip de tractament d'aigua ha de ser preferentment d's exclusiu, encara
que si hi ha un sistema de sobreelevaci pot compartir l'espai d'installaci amb aquest. En qualsevol cas el seu accs sha de produir des de l'exterior o des de zones comunes de l'edifici, i ha de
quedar restringit al personal autoritzat. Les dimensions del local han de ser les adequades per allotjar-hi els dispositius necessaris, aix com per realitzar-ne un manteniment i conservaci correctes.
Ha de disposar de desgus a la xarxa general de sanejament de l'immoble, aix com una aixeta o
presa de subministrament d'aigua.
3.2.2 Installacions d'aigua calenta sanitria (ACS)

3.2.2.1 Distribuci (impulsi i retorn)
1
2
5
6
En el disseny de les installacions dACS shan daplicar condicions anlogues a les de les xarxes
d'aigua freda.
Als edificis en els quals sigui aplicable la contribuci mnima d'energia solar per a la producci d'aigua calenta sanitria, d'acord amb la secci HE-4 del DB-HE, shan de disposar, a ms de les preses d'aigua freda, previstes per a la connexi de la rentadora i el rentavaixelles, les preses respectives d'aigua calenta per permetre la installaci d'equips bitrmics.
Tant en installacions individuals com en installacions de producci centralitzada, la xarxa de distribuci ha d'estar dotada d'una xarxa de retorn quan la longitud de la canonada d'anada al punt de
consum ms allunyat sigui igual o ms gran que 15 m.
La xarxa de retorn sha de compondre de
a) un collector de retorn en les distribucions per grups mltiples de columnes. El collector ha de
tenir canalitzaci amb pendent descendent des de l'extrem superior de les columnes d'anada
fins a la columna de retorn; cada collector pot recollir totes o diverses de les columnes d'anada, que tinguin igual pressi;
b) columnes de retorn: des de l'extrem superior de les columnes d'anada, o des del collector de
retorn, fins a l'acumulador o escalfador centralitzat.
Les xarxes de retorn han de transitar parallelament a les d'impulsi.
Als muntants, sha de realitzar el retorn des de la seva part superior i per sota de l'ltima derivaci
particular. A la base daquests muntants shan de disposar vlvules dassentament per regular i equilibrar hidrulicament el retorn.
Excepte en habitatges unifamiliars o en installacions petites, sha de disposar una bomba de recirculaci doble, de muntatge parallel o bessones, que funcioni de manera anloga a com s'especifica per a les del grup de pressi d'aigua freda. En el cas de les installacions individuals pot estar incorporada a l'equip de producci.
Per suportar adequadament els moviments de dilataci per efectes trmics shan de prendre les
precaucions segents:
a) en les distribucions principals shan de disposar les canonades i els seus ancoratges de tal
manera que dilatin lliurement, segons el que estableix el Reglament d'installacions trmiques
als edificis i les seves Instruccions tcniques complementries (ITE) per a les xarxes de calefacci;
b) en els trams rectes sha de considerar la dilataci lineal del material, preveient dilatadors si s
necessari, complint-se per a cada tipus de tub les distncies que s'especifiquen en el Reglament abans esmentat.
L'allament de les xarxes de canonades, tant en impulsi com en retorn, sha d'ajustar al que disposa el Reglament d'installacions trmiques als edificis i les seves Instruccions tcniques complementries (ITE).
HS 4 - 8
217
218
3.2.2.2 Regulaci i control

1
En les installacions dACS sha de regular i controlar la temperatura de preparaci i la de distribuci.
En les installacions individuals els sistemes de regulaci i de control de la temperatura han destar
incorporats als equips de producci i preparaci. El control sobre la recirculaci en sistemes individuals amb producci directa ha de ser de tal manera que es pugui fer recircular l'aigua sense consum fins que sassoleixi la temperatura adequada.
3.3 Protecci contra retorns

3.3.1 Condicions generals de la installaci de subministrament
1
2
3
La constituci dels aparells i dispositius installats i el seu mode d'installaci shan de portar a terme
de tal manera que s'impedeixi la introducci de qualsevol fluid en la installaci i el retorn de l'aigua
que en surt.
La installaci no es pot empalmar directament a una conducci d'evacuaci d'aiges residuals.
No es poden establir unions entre les conduccions interiors empalmades a les xarxes de distribuci
pblica i altres installacions, com ara les d'aprofitament d'aigua que no sigui procedent de la xarxa
de distribuci pblica.
Les installacions de subministrament que disposin de sistema de tractament d'aigua han d'estar
provedes d'un dispositiu per impedir-ne el retorn; aquest dispositiu sha de situar abans del sistema
i al ms a prop possible del comptador general si nhi ha.
3.3.2 Punts de consum d'alimentaci directa

1
En tots els aparells que s'alimenten directament de la distribuci d'aigua, com ara banyeres, lavabos, bidets, aigeres, safareigs, i en general, en tots els recipients, el nivell inferior de l'arribada de
l'aigua ha d'abocar a 20 mm, almenys, per damunt de la vora superior del recipient.
Els ruixadors de dutxa manual han de tenir incorporat un dispositiu antiretorn.
3.3.3 Dipsits tancats

1
Als dipsits tancats, encara que estiguin en comunicaci amb l'atmosfera, el tub d'alimentaci ha de
desembocar 40 mm per damunt del nivell mxim de l'aigua, o sigui per damunt del punt ms alt de
la boca del sobreeixidor. Aquest sobreeixidor ha de tenir una capacitat suficient per evacuar un cabal doble del mxim previst d'entrada d'aigua.
3.3.4 Derivacions d's collectiu

1
Els tubs d'alimentaci que no estiguin destinats exclusivament a necessitats domstiques han d'estar provets d'un dispositiu antiretorn i una purga de control.
Les derivacions d's collectiu dels edificis no es poden connectar directament a la xarxa pblica de
distribuci, llevat que sigui una installaci nica a l'edifici.
3.3.5 Connexi de calderes

1
Les calderes de vapor o d'aigua calenta amb sobrepressi no s'han dempalmar directament a la
xarxa pblica de distribuci. Qualsevol dispositiu o aparell d'alimentaci que s'utilitzi ha de partir
d'un dipsit, per al qual shan de complir les anteriors disposicions.
3.3.6 Grups motobomba

1
Les bombes no shan de connectar directament a les canonades d'arribada de l'aigua de subministrament, sin que shan dalimentar des d'un dipsit, excepte quan vagin equipades amb els dispositius de protecci i allament que impedeixin que es produeixi depressi a la xarxa.
HS 4 - 9
219
Aquesta protecci tamb sha daplicar a les bombes de cabal variable que s'installin en els grups
de pressi d'acci regulable i ha dincloure un dispositiu que provoqui el tancament de l'aspiraci i la
parada de la bomba en cas de depressi en la canonada d'alimentaci i un dipsit de protecci contra les sobrepressions produdes per cop d'ariet.
En els grups de sobreelevaci de tipus convencional, sha d'installar una vlvula antiretorn, de tipus
membrana, per esmorteir els possibles cops d'ariet.
3.4 Separacions respecte a altres installacions

1
L'estesa de les canonades d'aigua freda sha de fer de tal manera que no resultin afectades pels
focus de calor i, per tant, sempre han de transcrrer separades de les canalitzacions d'aigua calenta
(ACS o calefacci) a una distncia de 4 cm, com a mnim. Quan les dues canonades estiguin en un
mateix pla vertical, la d'aigua freda ha d'anar sempre per sota de la d'aigua calenta.
Les canonades han d'anar per sota de qualsevol canalitzaci o element que contingui dispositius
elctrics o electrnics, aix com de qualsevol xarxa de telecomunicacions, guardant una distncia en
parallel d'almenys 30 cm.
Respecte a les conduccions de gas sha de guardar almenys una distncia de 3 cm.
3.5 Senyalitzaci
1
2
Les canonades d'aigua potable s'han dassenyalar amb els colors verd fosc o blau.
Si es disposa una installaci per subministrar aigua que no sigui apta per al consum, les canonades, les aixetes i els altres punts terminals d'aquesta installaci han d'estar adequadament assenyalats perqu puguin ser identificats com a tals de manera fcil i inequvoca.
3.6 Estalvi d'aigua

1
Tots els edificis en ls dels quals es prevegi la concurrncia pblica han de disposar de dispositius
d'estalvi d'aigua a les aixetes. Els dispositius que es poden installar amb aquesta finalitat sn: aixetes amb airejadors, aixetes termosttiques, aixetes amb sensors infrarojos, aixetes amb polsador
temporitzador, fluxors i claus de regulaci abans dels punts de consum.
Els equips que utilitzin aigua per a consum hum en la condensaci d'agents frigorfics, shan
dequipar amb sistemes de recuperaci d'aigua.
4 Dimensionament
4.1 Reserva d'espai a l'edifici
1
Als edificis dotats amb comptador general nic sha de preveure un espai per a un armari o una
cambra per allotjar-hi el comptador general de les dimensions indicades en la taula 4.1.
Taula 4.1 Dimensions de l'armari i de la cambra per al comptador general
Dimetre nominal del comptador en mm
Dimensions en mm
Armari
Cambra
15
20
25
32
40
50
65
80
100
Llarg
600
600
900
900
1300 2100 2100 2200 2500
Ample
500
500
500
500
600
700
700
800
800
Alt
200
200
300
300
500
700
700
800
900
125
3000
800
1000
150
3000
800
1000
4.2 Dimensionament de les xarxes de distribuci

1
El clcul sha de realitzar amb un primer dimensionament seleccionant el tram ms desfavorable

daquesta i se nobtenen uns dimetres previs que posteriorment s necessari comprovar en funci
de la prdua de crrega que s'obtingui amb aquests.
HS 4 - 10
220
Aquest dimensionament sha de fer sempre tenint en compte les peculiaritats de cada installaci i
els dimetres obtinguts han de ser els mnims que facin compatibles el bon funcionament i l'economia daquesta.
4.2.1 Dimensionament dels trams

1
El dimensionament de la xarxa sha de fer a partir del dimensionament de cada tram, i per a aix es
parteix del circuit considerat ms desfavorable, que s el que tingui ms prdua de pressi a causa
tant del fregament com de la seva altura geomtrica.
El dimensionament dels trams sha de fer d'acord amb el procediment segent:
a) el cabal mxim de cada tram ha de ser igual a la suma dels cabals dels punts de consum alimentats per aquest d'acord amb la taula 2.1.
b) establiment dels coeficients de simultanetat de cada tram d'acord amb un criteri adequat.
c) determinaci del cabal de clcul en cada tram com a producte del cabal mxim pel coeficient
de simultanetat corresponent.
d) elecci d'una velocitat de clcul compresa dins dels intervals segents:
i)
canonades metlliques: entre 0,50 i 2,00 m/s
ii)
canonades termoplstiques i multicapes: entre 0,50 i 3,50 m/s
e) obtenci del dimetre corresponent a cada tram en funci del cabal i de la velocitat.
4.2.2 Comprovaci de la pressi

1
Sha de comprovar que la pressi disponible en el punt de consum ms desfavorable supera amb
els valors mnims indicats en l'apartat 2.1.3 i que en tots els punts de consum no se supera el valor
mxim indicat en el mateix apartat, d'acord amb el segent:
a) determinar la prdua de pressi del circuit sumant les prdues de pressi total de cada tram.
Les prdues de crrega localitzades es poden estimar en un 20% al 30% de la produda sobre
la longitud real del tram o avaluar-se a partir dels elements de la installaci.
b) comprovar la suficincia de la pressi disponible: una vegada obtinguts els valors de les prdues de pressi del circuit, sha de comprovar si sn sensiblement iguals a la pressi disponible que queda desprs de descomptar a la pressi total l'altura geomtrica i la residual del punt
de consum ms desfavorable. En cas que la pressi disponible en el punt de consum sigui inferior a la pressi mnima exigida seria necessria la installaci d'un grup de pressi.
4.3 Dimensionament de les derivacions a cambres humides i ramals d'enlla

1
Els ramals d'enlla als aparells domstics shan de dimensionar dacord amb el que s'estableix en la
taula 4.2. A la resta, shan de tenir en compte els criteris de subministrament donats per les caracterstiques de cada aparell i sha de dimensionar en conseqncia.
Taula 4.2 Dimetres mnims de derivacions als aparells
Dimetre nominal del ramal d'enlla
Aparell o punt de consum
Rentamans
Lavabo, bidet
Dutxa
Banyera <1,40 m
Banyera >1,40 m
Vter amb cisterna
Vter amb fluxor
Urinari amb aixeta temporitzada
Urinari amb cisterna
Aigera domstica
Aigera industrial
Rentavaixelles domstic
Rentavaixelles industrial
Tub d'acer ()
1- 1
(rosca a )
HS 4 - 11
Tub de coure o plstic

(mm)
12
12
12
20
20
12
25-40
12
12
12
20
12
20
221
Rentadora domstica
Rentadora industrial
Abocador
20
25
20
Els dimetres dels diferents trams de la xarxa de subministrament shan de dimensionar dacord
amb el procediment establert en l'apartat 4.2, i com a mnim shan dadoptar els valors de la taula
4.3:
Taula 4.3 Dimetres mnims d'alimentaci
Dimetre nominal del tub d'alimentaci
Tram considerat
Acer ()
Coure o plstic (mm)
Alimentaci a cambra humida privada: bany, lavabo,
cuina.
Alimentaci a derivaci particular: habitatge, apartament, local comercial
20
20
Columna (ascendent o descendent)
20
Distribudor principal
25
< 50 kW
12
50 - 250 kW
20
250 - 500 kW
25
32
Alimentaci equips de
climatitzaci
> 500 kW
4.4 Dimensionament de les xarxes dACS

4.4.1 Dimensionament de les xarxes d'impulsi dACS
1
Per a les xarxes d'impulsi o anada dACS sha de seguir el mateix mtode de clcul que per a xarxes d'aigua freda.
4.4.2 Dimensionament de les xarxes de retorn dACS

1
2
3
Per determinar el cabal que circular pel circuit de retorn, s'ha destimar que a l'aixeta ms allunyada la prdua de temperatura sigui com a mxim de 3 C des de la sortida de l'acumulador o intercanviador si s'escau.
En qualsevol cas no poden recircular menys de 250 l/h en cada columna, si la installaci respon a
aquest esquema, per poder efectuar un adequat equilibratge hidrulic.
El cabal de retorn es pot estimar segons regles empriques de la forma segent:
a) considerar que recircula el 10% de l'aigua d'alimentaci, com a mnim. De qualsevol forma es
considera que el dimetre interior mnim de la canonada de retorn s de 16 mm.
b) els dimetres en funci del cabal recirculat s'indiquen en la taula 4.4.
.
Taula 4.4 Relaci entre dimetre de canonada i cabal recirculat dACS
Dimetre de la canonada (polzades)
1
1
1
2
Cabal recirculat (l/h)

140
300
600
1.100
1.800
3.300
HS 4 - 12
222
4.4.3 Clcul de l'allament trmic

1
El gruix de l'allament de les conduccions, tant en l'anada com en el retorn, sha de dimensionar
d'acord amb l'indicat en el Reglament d'installacions trmiques als edificis (RITE) i les seves Instruccions tcniques complementries (ITE).
4.4.4 Clcul de dilatadors

1
En els materials metllics es pot aplicar l'especificat en la norma UNE 100 156:1989 i per als materials termoplstics el que sindica en la norma UNE ENV 12 108:2002.
En tot tram recte sense connexions intermdies amb una longitud superior a 25 m s'han d'adoptar
les mesures oportunes per evitar possibles tensions excessives de la canonada, motivades per les
contraccions i dilatacions produdes per les variacions de temperatura. El millor punt per collocarlos es troba equidistant de les derivacions ms prximes a les lnies repartidores.
4.5 Dimensionament dels equips, elements i dispositius de la installaci

4.5.1 Dimensionament dels comptadors
1
El calibre nominal dels diferents tipus de comptadors s'ha dadequar, tant en aigua freda com calenta, als cabals nominals i mxims de la installaci.
4.5.2 Clcul del grup de pressi

4.5.2.1 Clcul del dipsit auxiliar d'alimentaci
1
El volum del dipsit sha de calcular en funci del temps previst d'utilitzaci, aplicant lexpressi
segent:
V = Q t 60
(4.1)
on:
V s el volum del dipsit [l];
Q s el cabal mxim simultani [dm3/s];
t s el temps estimat (de 15 a 20) [min].
2
L'estimaci de la capacitat d'aigua es pot realitzar amb els criteris de la norma UNE 100 030:1994.
4.5.2.2 Clcul de les bombes

1
3
4
El clcul de les bombes sha de fer en funci del cabal i de les pressions d'arrencada i parada de
la/les bomba/es (mnima i mxima, respectivament), sempre que no s'installin bombes de cabal variable. En aquest segon cas la pressi s en funci del cabal sollicitat en cada moment i sempre
constant.
El nombre de bombes a installar en el cas d'un grup de tipus convencional, excloent les de reserva,
sha de determinar en funci del cabal total del grup. Shan de disposar dues bombes per a cabals
de fins a 10 dm3/s, tres per a cabals de fins a 30 dm3/s i 4 per a ms de 30 dm3/s.
El cabal de les bombes ha ser el mxim simultani de la installaci o cabal punta i sha de fixar per
l's i les necessitats de la installaci.
La pressi mnima o d'arrencada (Pb) ha de ser el resultat de sumar l'altura geomtrica d'aspiraci
(Ha), l'altura geomtrica (Hg), la prdua de crrega del circuit (Pc) i la pressi residual a l'aixeta,
clau o fluxor (Pr).
HS 4 - 13
223
4.5.2.3 Clcul del dipsit de pressi

1
Per a la pressi mxima s'ha dadoptar un valor que limiti el nombre d'arrencades i parades del grup
de manera que es prolongui tant com es pugui la seva vida til. Aquest valor ha destar comprs entre 2 i 3 bar per damunt del valor de la pressi mnima.
El clcul del seu volum sha de fer amb la frmula segent:
Vn = Pb x Va / Pa
on:
Vn
Pb
Va
Pa
(4.2)
s el volum til del dipsit de membrana;

s la pressi absoluta mnima;
s el volum mnim d'aigua;
s la pressi absoluta mxima.
4.5.3 Clcul del dimetre nominal del reductor de pressi

1
El dimetre nominal s'ha destablir aplicant els valors especificats en la taula 4.5 en funci del cabal
mxim simultani:
Taula 4.5 Valors del dimetre nominal en funci del cabal mxim simultani
Dimetre nominal
Cabal mxim simultani

3
dm /s
m /h
15
0,5
1,8
20
0,8
2,9
25
1,3
4,7
32
2,0
7,2
40
2,3
8,3
50
3,6
13,0
65
6,5
23,0
80
9,0
32,0
100
12,5
45,0
125
17,5
63,0
150
25,0
90,0
200
40,0
144,0
250
75,0
270,0
Mai no shan de calcular en funci del dimetre nominal de les canonades.
4.5.4 Dimensionament dels sistemes i equips de tractament d'aigua

4.5.4.1 Determinaci de la mida dels aparells dosificadors
1
2
3
La mida apropiada de l'aparell sha de prendre en funci del cabal punta en la installaci, aix com
del consum mensual mitj d'aigua previst, o quan no nhi hagi sha de prendre com a base un consum d'aigua previsible de 60 m3 en 6 mesos, si s'ha de tractar tant l'aigua freda com lACS, i de 30
m3 en 6 mesos si noms ha de ser tractada l'aigua destinada a l'elaboraci dACS.
El lmit de treball superior de l'aparell dosificador, en m3/h, ha de correspondre com a mnim al cabal
mxim simultani o cabal punta de la installaci.
El volum de dosificaci per crrega, en m3, no ha de sobrepassar el consum d'aigua previst en 6
mesos.
4.5.4.2 Determinaci de la mida dels equips de descalcificaci

1
Sha de prendre com a cabal mnim 80 litres per persona i dia.
HS 4 - 14
224
5 Construcci
5.1 Execuci
1
La installaci de subministrament d'aigua s'ha dexecutar amb subjecci al projecte, a la legislaci

aplicable, a les normes de la bona construcci i a les instruccions del director d'obra i del director de
l'execuci de l'obra.
Durant l'execuci i installaci dels materials, accessoris i productes de construcci en la installaci
interior, s'han d'utilitzar tcniques apropiades per no empitjorar l'aigua subministrada i no incomplir
en cap cas els valors paramtrics establerts a l'annex I del Reial decret 140/2003.
5.1.1 Execuci de les xarxes de canonades

5.1.1.1 Condicions generals
1
3
4
L'execuci de les xarxes de canonades sha de realitzar de manera que s'aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense danyar o deteriorar la resta de l'edifici, conservant les caracterstiques de l'aigua de subministrament respecte de la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessries per a la mxima durada possible de la installaci aix com les millors condicions per al seu manteniment i conservaci.
Les canonades ocultes o encastades han de transcrrer preferentment per xemeneies de ventilaci
o cambres de fbrica realitzades a aquest efecte o prefabricades, sostres o terres tcnics, murs cortina o envans tcnics. Si aix no s possible, per regates realitzades en paraments de gruix adequat, i no nest perms lencastament en envans de ma foradat senzill. Quan transcorrin per conductes, aquests han destar degudament ventilats i han de disposar dun sistema de buidatge adequat.
El traat de les canonades vistes s'ha defectuar de manera neta i ordenada. Si estan exposades a
qualsevol tipus de deteriorament per cops o xocs fortuts, shan de protegir adequadament.
L'execuci de xarxes enterrades ha dassegurar preferentment la protecci enfront de fenmens de
corrosi, esforos mecnics i danys per la formaci de gel al seu interior. Les conduccions no han
de ser installades en contacte amb el terreny i sempre han de disposar d'un revestiment de protecci adequat. Si s necessari, a ms del revestiment de protecci, sha de procedir a realitzar una
protecci catdica, amb nodes de sacrifici i, si sescau, amb corrent imprs.
5.1.1.2 Unions i juntures

1
2
Les unions dels tubs han de ser estanques.

Les unions de tubs han de resistir adequadament la tracci, o b la xarxa l'ha dabsorbir amb l'adequat establiment de punts fixos, i en canonades enterrades mitjanant estreps i suports disposats
en corbes i derivacions.
En les unions de tubs d'acer galvanitzat o zincat les rosques dels tubs han de ser del tipus cnic,
d'acord amb la norma UNE 10 242:1995. Els tubs noms es poden soldar si la protecci interior es
pot restablir o si sen pot aplicar una de nova. Sn admissibles les soldadures fortes, sempre que se
segueixin les instruccions del fabricant. Els tubs no es poden corbar excepte quan es verifiquin els
criteris de la norma UNE EN 10 240:1998. En les unions tub-accessori s'han dobservar les indicacions del fabricant.
Les unions de tubs de coure es poden realitzar per mitj de soldadura o per mitj de maneguets
mecnics. La soldadura, per capillaritat, tova o forta, es pot realitzar mitjanant maneguets per soldar per capillaritat o per endoll soldat. Els maneguets mecnics poden ser de compressi, d'ajust
cnic i de pestanyes.
Les unions de tubs de plstic shan de realitzar seguint les instruccions del fabricant.
5.1.1.3 Proteccions
5.1.1.3.1 Protecci contra la corrosi
1
Les canonades metlliques shan de protegir contra l'agressi de tot tipus de morters, del contacte
amb l'aigua en la seva superfcie exterior i de l'agressi del terreny mitjanant la interposici d'un
HS 4 - 15

5
6
element separador de material adequat i installat de manera contnua en tot el permetre dels tubs i
en tota la seva longitud, no deixant juntures d'uni de l'element esmentat que interrompin la protecci i installant-lo igualment a totes les peces especials de la xarxa, com ara colzes, corbes.
Els revestiments adequats, quan els tubs transcorren enterrats o encastats, segons el material
daquests, sn:
a) Per a tubs d'acer amb revestiment de polietil, bitumins, de resina epoxdica o amb quitr de
poliuret.
b) Per a tubs de coure amb revestiment de plstic.
c) Per a tubs de fosa amb revestiment de pellcula contnua de polietil, de resina epoxdica,
amb betum, amb lmines de poliuret o amb zincatge amb recobriment de cobertura.
Els tubs d'acer galvanitzat encastats per a transport d'aigua freda shan de recobrir amb una beurada de ciment, i els que s'utilitzin per a transport d'aigua calenta shan de recobrir preferentment amb
una conquilla o embolcall allant d'un material que no absorbeixi humitat i que permeti les dilatacions
i contraccions provocades per les variacions de temperatura.
Tota conducci exterior i a l'aire lliure sha de protegir igualment. En aquest cas, els tubs d'acer
poden ser protegits, a ms, amb recobriments de zinc. Per als tubs d'acer que transcorrin per cobertes de formig sha de disposar, de manera addicional a l'embolcallament del tub, una lmina de retenci d'1 m d'ample entre aquests i el formig. Quan els tubs transitin per canals de terra, sha de
garantir que aquests sn impermeables o b que disposen d'una adequada ventilaci i drenatge. En
les xarxes metlliques enterrades, s'ha dinstallar una juntura dielctrica desprs de l'entrada a l'edifici i abans de la sortida.
Per a la corrosi per l's de materials diferents s'ha daplicar l'especificat en l'apartat 6.3.2.
Per a la corrosi per elements continguts a l'aigua de subministrament, a ms del que sha ressenyat, s'han dinstallar els filtres especificats en el punt 6.3.1
5.1.1.3.2 Protecci contra les condensacions

1
2
3
Tant en canonades encastades o ocultes com en canonades vistes, sha de considerar la possible
formaci de condensacions en la seva superfcie exterior i sha de disposar un element separador
de protecci, no necessriament allant per s amb capacitat d'actuaci com a barrera antivapor,
que eviti els danys que les condensacions esmentades puguin causar en la resta de l'edificaci.
L'element esmentat s'ha dinstallar de la mateixa manera que s'ha descrit per a l'element de protecci contra els agents externs, i en qualsevol cas es pot utilitzar el mateix per a les dues proteccions.
Es consideren vlids els materials que compleixen el que disposa la norma UNE 100 171:1989.
5.1.1.3.3 Proteccions trmiques

1
2
Els materials utilitzats com a allant trmic que compleixin la norma UNE 100 171:1989 es consideren adequats per suportar altes temperatures.
Quan la temperatura exterior de l'espai per on transcorre la xarxa pugui assolir valors capaos de
gelar l'aigua de linterior, s'ha dallar trmicament aquesta xarxa amb allament adequat al material
de constituci i al dimetre de cada tram afectat, i es considera adequat el que indica la norma UNE
EN ISO 12 241:1999.
5.1.1.3.4 Protecci contra esforos mecnics

1
Quan una canonada hagi de travessar qualsevol parament de l'edifici o un altre tipus d'element
constructiu que li pugui transmetre esforos perjudicials de tipus mecnic, ho ha de fer dins d'una
funda, tamb de secci circular, de ms dimetre i prou resistent. Quan en installacions vistes, el
pas es produeixi en sentit vertical, el passatubs ha de sobresortir almenys 3 centmetres pel costat
en qu es puguin produir cops ocasionals, amb la finalitat de protegir el tub. Igualment, si es produeix un canvi de sentit, aquest ha de sobresortir com a mnim una longitud igual al dimetre de la canonada ms 1 centmetre.
Quan la xarxa de canonades travessi, en superfcie o de manera encastada, una juntura de dilataci
constructiva de l'edifici, s'ha dinstallar un element o dispositiu dilatador, de manera que els possibles moviments estructurals no li transmetin esforos de tipus mecnic.
HS 4 - 16
225
226
La suma de cop d'ariet i de pressi de reps no ha de sobrepassar la sobrepressi de servei admissible. La magnitud del cop d'ariet positiu en el funcionament de les vlvules i aparells mesurat immediatament abans d'aquests no ha de sobrepassar 2 bar; el cop d'ariet negatiu no ha de descendir
per sota del 50% de la pressi de servei.
5.1.1.3.5 Protecci contra sorolls

1
Com a normes generals, sens perjudici del que pugui establir el DB HR sobre aix, s'han dadoptar
les segents:
a) els espais o xemeneies de ventilaci, tant horitzontals com verticals, per on transcorrin les
conduccions han destar situats en zones comunes;
b) a la sortida de les bombes s'han dinstallar connectors flexibles per atenuar la transmissi del
soroll i les vibracions al llarg de la xarxa de distribuci; aquests connectors han de ser adequats al tipus de tub i al lloc de la seva installaci;
Els suports i penjants per a trams de la xarxa interior amb tubs metllics que transportin l'aigua a
velocitats d'1,5 a 2,0 m/s han de ser antivibratoris. Igualment, s'han dutilitzar ancoratges i guies flexibles que estiguin rgidament units a l'estructura de l'edifici.
5.1.1.4 Accessoris
5.1.1.4.1 Grapes i abraadores
1
La collocaci de grapes i abraadores per a la fixaci dels tubs als paraments sha de fer de tal
manera que els tubs quedin perfectament alineats amb els paraments esmentats, mantinguin les
distncies exigides i no transmetin sorolls i/o vibracions a l'edifici.
El tipus de grapa o abraadora ha de ser sempre de fcil muntatge i desmuntatge, aix com allant
elctric.
Si la velocitat del tram corresponent s igual o superior a 2 m/s, s'ha dinterposar un element de
tipus elstic semirgid entre l'abraadora i el tub.
5.1.1.4.2 Suports
1
2
3
4
Shan de disposar suports de manera que el pes dels tubs carregui sobre aquests i mai sobre els
mateixos tubs o les seves unions.
No es poden ancorar en cap element de tipus estructural, llevat que en determinades ocasions no
sigui possible una altra soluci, per a la qual cosa s'han dadoptar les mesures preventives necessries. La longitud dencastament ha de permetre garantir una perfecta fixaci de la xarxa sense possibles despreniments.
De la mateixa manera que per a les grapes i abraadores s'ha dinterposar un element elstic en els
mateixos casos, fins i tot quan es tracti de suports que agrupen diversos tubs.
La mxima separaci que hi haur entre suports depn del tipus de canonada, del seu dimetre i de
la seva posici en la installaci.
5.1.2 Execuci dels sistemes de mesurament del consum. Comptadors

5.1.2.1 Allotjament del comptador general
1
La cambra o arqueta d'allotjament ha destar construda de tal manera que una fuga d'aigua en la
installaci no afecti la resta de l'edifici. Amb aquesta finalitat, ha destar impermeabilitzada i ha de
disposar dun desgus al seu paviment o fons que garanteixi l'evacuaci del cabal d'aigua mxim
previst en la connexi de servei. El desgus lha de conformar un embornal de tipus sifnic provet
de reixeta d'acer inoxidable rebuda en la superfcie de lesmentat fons o paviment. L'abocament
sha de fer a la xarxa de sanejament general de l'edifici, si aquesta s capa dabsorbir l'esmentat
cabal, i si no ho s, sha de fer directament a la xarxa pblica de clavegueram.
Les superfcies interiors de la cambra o arqueta, quan aquesta es realitzi in situ, s'han dacabar
adequadament mitjanant un arrebossat, brunyiment i remolinament, sense cantonades en el fons,
que alhora ha de tenir el pendent adequat cap a l'embornal. Si aquesta s prefabricada ha de complir els mateixos requisits de manera general.
HS 4 - 17

3
4
En qualsevol cas, ha de disposar de la preinstallaci adequada per a una connexi d'enviament de

senyals per a la lectura a distncia del comptador.
Shan de tancar amb portes capaces de resistir adequadament tant l'acci de la intemprie com
possibles esforos mecnics derivats de la seva utilitzaci i situaci. En aquestes, shan de practicar
obertures fixes, perforacions o reixetes, que possibilitin la ventilaci necessria de la cambra. Han
danar provedes de pany i clau per impedir la manipulaci per persones no autoritzades, tant del
comptador com de les seves claus.
5.1.2.2 Comptadors individuals allats

1
S'han dallotjar en cambra, arqueta o armari segons les diferents possibilitats d'installaci i complir
els requisits establerts en l'apartat anterior quant a les seves condicions d'execuci. En qualsevol
cas aquest allotjament ha de disposar de desgus capa per al cabal mxim contingut en aquest
tram de la installaci, connectat, o b a la xarxa general d'evacuaci de l'edifici, o b amb una xarxa independent que els reculli tots i la connecti amb la xarxa general esmentada.
5.1.3 Execuci dels sistemes de control de la pressi

5.1.3.1 Muntatge del grup de sobreelevaci
5.1.3.1.1 Dipsit auxiliar d'alimentaci
1
2
3
4
5
6
En aquests dipsits l'aigua potable pot ser emmagatzemada sota les premisses segents:
a) el dipsit ha d'estar fcilment accessible i ser fcil de netejar. En qualsevol cas ha de disposar
de tapa i aquesta ha d'estar assegurada contra lliscament i disposar a la zona ms alta de suficient ventilaci i aireig;
b) s necessari assegurar totes les unions amb l'atmosfera contra l'entrada d'animals i immissions nocives amb dispositius eficaos, com ara tamisos de trama densa per a ventilaci i aireig,
sif per al sobreeiximent.
Respecte a la seva construcci, ha de ser capa de resistir les crregues previstes degudes a l'aigua continguda ms les degudes a la sobrepressi de la xarxa, si sescau.
En tots els casos, han destar provets d'un sobreeixidor, considerant les disposicions contra retorn
de l'aigua especificades en el punt 3.3.
Shan de disposar a la canonada d'alimentaci al dipsit un o diversos dispositius de tancament per
evitar que el nivell d'ompliment daquest superi el mxim previst. Els dispositius esmentats han de
ser vlvules pilotades. En cas que tingui lloc un excs de pressi sha d'interposar, abans de les
vlvules esmentades, una altra vlvula que limiti la pressi amb la finalitat de no produir el deteriorament de les anteriors.
La centraleta de maniobra i control de l'equip ha de disposar d'un hidronivell de protecci per impedir el funcionament de les bombes amb un baix nivell d'aigua.
Sha de disposar dels mecanismes necessaris que permetin la fcil evacuaci de l'aigua continguda
al dipsit, per facilitar-ne el manteniment i la neteja. Aix mateix, shan de construir i connectar de
manera que l'aigua es renovi pel seu propi mode de funcionament sempre evitant l'existncia d'aigua estancada.
5.1.3.1.2 Bombes
1
2
3
4
Shan de muntar sobre bancada de formig o un altre tipus de material que garanteixi la suficient
massa i inrcia al conjunt i impedeixi la transmissi de sorolls i vibracions a l'edifici. Entre la bomba i
la bancada han danar interposats, a ms, elements antivibratoris adequats a l'equip a installar, que
serveixen d'ancoratge daquest a la bancada esmentada.
A la sortida de cada bomba sha d'installar un maneguet elstic, amb la finalitat d'impedir la transmissi de vibracions a la xarxa de canonades.
Igualment, shan de disposar claus de tancament, abans i desprs de cada bomba, de manera que
es puguin desmuntar sense interrupci del provement d'aigua.
Els sistemes antivibratoris han de tenir uns valors de transmissibilitat inferiors als establerts en
l'apartat corresponent del DB-HR.
HS 4 - 18
227
228
5
6
7
Es consideren vlids els suports antivibratoris i els maneguets elstics que compleixin el que disposa la norma UNE 100 153:1988.
Sempre sha de portar a terme un adequat anivellament.
Les bombes d'impulsi s'han installar preferiblement submergides.
5.1.3.1.3 Dipsit de pressi

1
4
5
7
8
Ha destar dotat d'un pressstat amb manmetre, regulat a les pressions mxima i mnima de servei, fent d'interruptor, comandant la centraleta de maniobra i control de les bombes, de tal manera
que aquestes noms funcionin en el moment en qu disminueixi la pressi a l'interior del dipsit fins
als lmits establerts, provocant el tall de corrent, i per tant la parada dels equips de bombament,
quan sassoleixi la pressi mxima de l'aire contingut en el dipsit. Els valors corresponents de reglatge han de figurar de manera visible en el dipsit.
En equips amb diverses bombes de funcionament en cascada, shi han dinstallar tants pressstats
com bombes es vulgui fer entrar en funcionament. Aquests pressstats shan de regular mitjanant
un valor de pressi diferencial perqu les bombes entrin en funcionament consecutiu per estalviar
energia.
Han de complir la reglamentaci vigent sobre aparells a pressi i la seva construcci ha datendre,
en qualsevol cas, l's previst. Han de disposar, en un lloc visible, d'una placa en la qual figuri la contrasenya de certificaci, les pressions mximes de treball i prova, la data de timbratge, el gruix de la
xapa i el volum.
El timbre de pressi mxima de treball del dipsit ha de superar, almenys, en 1 bar, la pressi mxima prevista a la installaci.
Ha de disposar d'una vlvula de seguretat, situada a la seva part superior, amb una pressi d'obertura per damunt de la pressi nominal de treball i inferior o igual a la pressi de timbratge del dipsit.
Per evitar parades i posades en marxa massa freqents de l'equip de bombament, amb la despesa
d'energia consegent, sha de donar un marge prou ampli entre la pressi mxima i la pressi mnima a l'interior del dipsit, tal com figura en els punts corresponents al seu clcul.
Si s'installessin diversos dipsits, aquests es poden disposar tant en lnia com en derivaci.
Les conduccions de connexi s'han dinstallar de manera que l'aire comprimit no pugui arribar ni a
l'entrada al dipsit ni a la seva sortida a la xarxa de distribuci.
5.1.3.2 Funcionament alternatiu del grup de pressi convencional

1
Sha de preveure una derivaci alternativa (by-pass) que uneixi el tub d'alimentaci amb el tub de
sortida del grup cap a la xarxa interior de subministrament, de manera que no es produeixi una interrupci total del provement per la parada d'aquest i que s'aprofiti la pressi de la xarxa de distribuci en els moments en qu aquesta sigui suficient per proveir la nostra installaci.
Aquesta derivaci ha de portar incloses una vlvula de tres vies motoritzada i una vlvula antiretorn
posterior a aquesta. La vlvula de tres vies ha destar accionada automticament per un manmetre
i el seu corresponent pressstat, en funci de la pressi de la xarxa de subministrament, donant pas
a l'aigua quan aquesta prengui valor suficient de provement i tancant el pas al grup de pressi, de
manera que aquest noms funcioni quan sigui imprescindible. L'accionament de la vlvula tamb
pot ser manual per discriminar el sentit de circulaci de l'aigua sobre la base d'altres causes com
ara avaries, interrupci del subministrament elctric, etc.
Quan en un edifici es produeixi la circumstncia d'haver de recrrer a un doble distribudor principal
per donar servei a plantes amb pressi de xarxa i servei a plantes mitjanant grup de pressi, es pot
optar per no duplicar el distribudor esmentat i fer funcionar la vlvula de tres vies amb pressions
mxima i/o mnima per a cada situaci.
Tenint en compte les caracterstiques de funcionament dels grups de pressi amb accionament
regulable, no s imprescindible, encara que s que s aconsellable, la installaci de cap tipus de
circuit alternatiu.
5.1.3.3 Execuci i muntatge del reductor de pressi

1
2
Quan hi ha bateries mescladores, sha d'installar una reducci de pressi centralitzada.

S'han dinstallar lliures de pressions i preferentment amb el casquet de molla disposat en vertical.
HS 4 - 19

3
4
Davant i darrere del reductor s'han dinstallar claus de tancament que possibilitin el seu ajust i manteniment.
Aix mateix, sha de disposar d'un rcord de connexi per a la installaci d'un aparell de mesurament de pressi o un pont de pressi diferencial. Per impedir reaccions sobre el reductor de pressi
sha de disposar al seu costat de sortida com a tram de retard, amb la mateixa mida nominal, un
tram de tub d'una longitud mnima de cinc vegades el dimetre interior.
Si al costat de sortida es troben parts de la installaci que per un tancament incomplet del reductor
estan sobrecarregades amb una pressi no admissible, s necessari installar-hi una vlvula de seguretat. La pressi de sortida del reductor en aquests casos sha d'ajustar com a mnim un 20% per
sota de la pressi de reacci de la vlvula de seguretat.
Si per raons de servei es requereix un by-pass, aquest sha de proveir d'un reductor de pressi. Els
reductors de pressi s'han delegir d'acord amb les seves corresponents condicions de servei i s'han
dinstallar de manera que es produeixi circulaci per tots dos.
5.1.4 Muntatge dels filtres

1
El filtre sha d'installar abans del primer ompliment de la installaci, i sha de situar immediatament
davant del comptador segons el sentit de circulaci de l'aigua. Shan d'installar nicament filtres
adequats.
2
En l'ampliaci d'installacions existents o en el canvi de trams grans d'installaci, s convenient la
installaci d'un filtre addicional en el punt de transici, per evitar la transferncia de matries slides dels trams de conducci existents.
3
Per no haver d'interrompre el provement d'aigua durant els treballs de manteniment, es recomana
la installaci de filtres retroesbandibles o d'installacions paralleles.
4
s necessari connectar una canonada amb sortida lliure per a l'evacuaci de l'aigua de
lautorentatge.
5.1.4.1 Installaci d'aparells dosificadors
1
2
Noms shan d'installar aparells de dosificaci conformes amb la reglamentaci vigent.

Quan s'hagi de tractar tota l'aigua potable dins d'una installaci, s'ha dinstallar l'aparell de dosificaci darrere de la installaci de comptador i, en cas d'existir, darrere del filtre i del reductor de
pressi.
Si noms sha de tractar l'aigua potable per a la producci dACS, llavors s'installa davant del grup
de vlvules en l'alimentaci d'aigua freda al generador dACS.
5.1.4.2 Muntatge dels equips de descalcificaci

1
2
3
4
5
La canonada per a l'evacuaci de l'aigua d'esbandida i regeneraci sha de connectar amb sortida
lliure.
Quan s'hagi de tractar tota l'aigua potable dins d'una installaci, sha dinstallar l'aparell de descalcificaci darrere de la installaci de comptador, del filtre incorporat i davant d'un aparell de dosificaci eventualment existent.
Quan noms shagi de tractar l'aigua potable per a la producci dACS, llavors s'ha dinstallar, davant del grup de valvuleria, en l'alimentaci d'aigua freda al generador dACS.
Quan sigui pertinent, sha de barrejar l'aigua descalcificada amb aigua dura per obtenir l'adequada
duresa daquesta.
Quan es munti un sistema de tractament electroltic de l'aigua mitjanant nodes d'alumini, s'ha
dinstallar en l'ltim acumulador dACS de la srie, com especifica la norma UNE 100 050:2000.
5.2 Posada en servei

5.2.1 Proves i assaigs de les installacions
5.2.1.1 Proves de les installacions interiors
1
L'empresa installadora est obligada a efectuar una prova de resistncia mecnica i estanquitat de
totes les canonades, elements i accessoris que integren la installaci, i tots els seus components
han destar vistos i accessibles per al seu control.
Per iniciar la prova s'ha domplir d'aigua tota la installaci, mantenint obertes les aixetes terminals
fins que es tingui la seguretat que la purga ha estat completa i no queda gens d'aire.
HS 4 - 20
229
230
5.2.1.1 Proves de les installacions interiors

1
3
4
5
L'empresa installadora est obligada a efectuar una prova de resistncia mecnica i estanquitat de
totes les canonades, elements i accessoris que integren la installaci, estant tots els seus components vistos i accessibles per al seu control.
Per iniciar la prova s'ha domplir d'aigua tota la installaci, mantenint obertes les aixetes terminals
fins que es tingui la seguretat que la purga ha estat completa i no queda gens d'aire. Llavors shan
de tancar les aixetes que han servit de purga i la de la font d'alimentaci. A continuaci s'ha
dutilitzar la bomba, que ja ha destar connectada i se nha de mantenir el funcionament fins a assolir
la pressi de prova. Una vegada condicionada, sha de procedir en funci del tipus del material de la
manera segent:
a) per a les canonades metlliques es consideren vlides les proves realitzades segons el que
es descriu en la norma UNE 100 151:1988;
b) per a les canonades termoplstiques i multicapes es consideren vlides les proves realitzades
de conformitat amb el mtode A de la Norma UNE ENV 12 108:2002.
Una vegada realitzada la prova anterior, a la installaci shi han de connectar les aixetes i els aparells de consum, i shan de sotmetre novament a la prova anterior.
El manmetre que s'utilitzi en aquesta prova ha d'apreciar com a mnim intervals de pressi de 0,1
bar.
Les pressions alludides anteriorment es refereixen a nivell de la calada.
5.2.1.2 Proves particulars de les installacions dACS

1
En les installacions de preparaci dACS shan de realitzar les proves de funcionament segents:
a) mesurament de cabal i temperatura en els punts d'aigua;
b) obtenci dels cabals exigits a la temperatura fixada una vegada obertes el nombre d'aixetes
estimades en la simultanetat;
c) comprovaci del temps que triga l'aigua a sortir a la temperatura de funcionament una vegada
realitzat l'equilibratge hidrulic de les diferents branques de la xarxa de retorn i obertes duna
en una l'aixeta ms allunyada de cadascun dels ramals, sense haver obert cap aixeta en les ltimes 24 hores;
d) mesurament de temperatures de la xarxa;
e) amb l'acumulador a rgim, comprovaci amb termmetre de contacte de les temperatures
daquest, en la seva sortida i en les aixetes. La temperatura del retorn no ha de ser inferior en
3 C a la de sortida de l'acumulador.
6.1 Condicions generals dels materials
1
De manera general, tots els materials que shagin dutilitzar en les installacions d'aigua potable han
de complir els requisits segents:
a) tots els productes utilitzats han de complir el que sespecifica en la legislaci vigent per a aiges de consum hum;
b) no han de modificar les caracterstiques organolptiques ni la salubritat de l'aigua subministrada;
c) han de ser resistents a la corrosi interior;
d) han de ser capaos de funcionar eficament en les condicions previstes de servei;
e) no han de presentar incompatibilitat electroqumica entre si;
f)
han de ser resistents, sense presentar danys ni deteriorament, a temperatures de fins a 40 C,
sense que tampoc no els afecti la temperatura exterior del seu entorn immediat;
g) han de ser compatibles amb l'aigua a transportar i contenir i no han d'afavorir la migraci de
substncies dels materials en quantitats que siguin un risc per a la salubritat i neteja de l'aigua
de consum hum;
HS 4 - 21

h)
2
el seu envelliment, fatiga, durabilitat i tot tipus de factors mecnics, fsics o qumics, no han de
disminuir la vida til prevista de la installaci.
Perqu es compleixin les condicions anteriors, es poden utilitzar revestiments, sistemes de protecci o els ja esmentats sistemes de tractament d'aigua.
6.2. Condicions particulars de les conduccions

1
3
4
5
En funci de les condicions exposades en l'apartat anterior, es consideren adequats per a les installacions d'aigua potable els tubs segents:
a) tubs d'acer galvanitzat, segons Norma UNE 19 047:1996;
b) tubs de coure, segons Norma UNE EN 1 057:1996;
c) tubs d'acer inoxidable, segons Norma UNE 19 049-1:1997;
d) tubs de fosa dctil, segons Norma UNE EN 545:1995;
e) tubs de policlorur de vinil no plastificat (PVC), segons Norma UNE EN 1452:2000;
f)
tubs de policlorur de vinil clorat (PVC-C), segons Norma UNE EN ISO 15877:2004;
g) tubs de polietil (PE), segons normes UNE EN 12201:2003;
h) tubs de polietil reticulat (PE-X), segons Norma UNE EN ISO 15875:2004;
i)
tubs de polibutil (PB), segons Norma UNE EN ISO 15876:2004;
j)
tubs de polipropil (PP) segons Norma UNE EN ISO 15874:2004;
k) tubs multicapa de polmer / alumini / polietil resistent a temperatura (PE-RT), segons Norma
UNE 53 960 EX:2002;
l)
tubs multicapa de polmer / alumini / polietil reticulat (PE-X), segons Norma UNE 53 961
EX:2002.
No es poden fer servir per a les canonades ni per als accessoris materials que puguin produir concentracions de substncies nocives que excedeixin els valors permesos pel Reial decret 140/2003,
de 7 de febrer.
LACS es considera igualment aigua potable i ha de complir, per tant, tots els requisits sobre aix.
A causa de l'alteraci que produeixen en les condicions de potabilitat de l'aigua, queden prohibits
expressament els tubs d'alumini i aquells la composici dels quals contingui plom.
Tots els materials utilitzats en els tubs, accessoris i components de la xarxa, incloent-hi tamb les
juntes elstiques i productes usats per a l'estanquitat, aix com els materials d'aportament i fundents
per a soldadures, han de complir igualment les condicions exposades.
6.2.2 Allants trmics

1
L'allament trmic de les canonades utilitzat per reduir prdues de calor, evitar condensacions i congelaci de l'aigua a l'interior de les conduccions, sha de realitzar amb conquilles resistents a la
temperatura d'aplicaci.
6.2.3 Vlvules i claus

1
2
3
4
El material de vlvules i claus no pot ser incompatible amb les canonades en qu s'intercalin.
El cos de la clau o vlvula ha de ser d'una sola pea de fosa o fosa en bronze, llaut, acer, acer
inoxidable, aliatges especials o plstic.
Noms es poden utilitzar vlvules de tancament per gir de 90 com a vlvules de canonada si serveixen com a rgan de tancament per a treballs de manteniment.
Han de ser resistents a una pressi de servei de 10 bar.
HS 4 - 22
231
232
6.3 Incompatibilitats
6.3.1 Incompatibilitat dels materials i l'aigua
1
Sempre s'ha devitar la incompatibilitat de les canonades d'acer galvanitzat i coure controlant l'agressivitat de l'aigua. Per als tubs d'acer galvanitzat es consideren agressives les aiges no incrustants amb continguts di clorur superiors a 250 mg/l. Per a la seva valoraci s'utilitza l'ndex de
Langelier. Per als tubs de coure es consideren agressives les aiges dolces i cides (pH inferior a
6,5) i amb continguts alts de CO2. Per a la seva valoraci s'utilitza l'ndex de Lucey.
Per als tubs d'acer galvanitzat les condicions lmit de l'aigua a transportar, a partir de les quals s
necessari un tractament, sn les de la taula 6.1:
Caracterstiques
Resistivitat (Ohm x cm)
Ttol alcalimtric complet (TAC) meq/l
Oxigen dissolt, mg/l
CO2 lliure, mg/l
CO2 agressiu, mg/l
Calci (Ca2+), mg/l
2Sulfats (SO4 ), mg/l
Clorurs (Cl ), mg/l
Sulfats + Clorurs, meq/l
Taula 6.1
Aigua freda
1.500 4.500
1,6 mnim
4 mnim
30 mxim
5 mxim
32 mnim
150 mxim
100 mxim
-
Aigua calenta
2.200 4.500
1,6 mnim
15 mxim
32 mnim
96 mxim
71 mxim
3 mxim
Per als tubs de coure les condicions lmit de l'aigua a transportar, a partir de les quals s necessari
un tractament, sn les de la taula 6.2:
Taula 6.2
Caracterstiques
pH
CO2 lliure, mg/l
ndex de Langelier (IS)
Duresa total (TH), F
Aigua freda i aigua calenta

7,0 mnim
no concentracions altes
ha de ser positiu
5 mnim (no aiges dolces)
Per a les canonades d'acer inoxidable les qualitats shan de seleccionar en funci del contingut de
clorurs dissolts a l'aigua. Quan aquests no sobrepassin els 200 mg/l es pot utilitzar lAISI-304. Per a
concentracions superiors s necessari utilitzar lAISI-316.
6.3.2 Incompatibilitat entre materials

6.3.2.1 Mesures de protecci enfront de la incompatibilitat entre materials
1
S'ha devitar l'acoblament de canonades i elements de metalls amb diferents valors de potencial electroqumic excepte quan segons el sentit de circulaci de l'aigua s'installi primer el de menor valor.
En particular, les canonades de coure no shan de collocar abans de les conduccions d'acer galvanitzat, segons el sentit de circulaci de l'aigua, per evitar l'aparici de fenmens de corrosi per la
formaci de parells galvnics i arrossegament dions Cu+ cap a les conduccions d'acer galvanitzat,
que accelerin el procs de perforaci.
Igualment, no shan d'installar aparells de producci dACS en coure collocats abans de canalitzacions en acer.
Excepcionalment, per requisits insalvables de la installaci, s'admet l's de maneguets antielectroltics, de material plstic, en la uni del coure i l'acer galvanitzat.
S'autoritza, tanmateix, l'acoblament de coure desprs d'acer galvanitzat, muntant una vlvula de
retenci entre les dues canonades.
Es poden acoblar a l'acer galvanitzat elements d'acer inoxidable.
En les beines passamurs, s'ha dinterposar un material plstic per evitar contactes inconvenients
entre diferents materials.
HS 4 - 23

7.1 Interrupci del servei
1
En les installacions d'aigua potable que no es posin en servei desprs de 4 setmanes des de la
seva terminaci, o les que es mantinguin fora de servei ms de 6 mesos, sha de tancar la seva
connexi i procedir al seu buidatge.
Les connexions de servei que no siguin utilitzades immediatament desprs de la seva terminaci o
que estiguin parades temporalment shan de tancar en la conducci de provement. Les connexions
de servei que no s'utilitzin durant 1 any han de ser taponades.
7.2 Nova posada en servei

1
En installacions de descalcificaci s necessari iniciar una regeneraci per arrencada manual.
Les installacions d'aigua potable que hagin estat posades fora de servei i buidades provisionalment
han de ser rentades a fons per a la nova posada en servei. Per a aix es pot seguir el procediment
segent:
a)
per a l'ompliment de la installaci s'han dobrir al principi noms una mica les claus de tancament, comenant per la clau de tancament principal. A continuaci, per evitar cops d'ariet i
danys, shan de purgar d'aire durant un temps les conduccions per obertura lenta de cadascuna de les claus de presa, comenant per la ms allunyada o la situada ms alta, fins que no
surti ms aire. A continuaci s'han dobrir totalment les claus de tancament i rentar les conduccions;
b)
una vegada omplertes i rentades les conduccions i amb totes les claus de presa tancades, sha
de comprovar l'estanquitat de la installaci per control visual de totes les conduccions accessibles, connexions i dispositius de consum.
7.3 Manteniment de les installacions

1
Les operacions de manteniment relatives a les installacions de lampisteria han de recollir detalladament les prescripcions contingudes per a aquestes installacions en el Reial decret 865/2003 sobre criteris higienicosanitaris per a la prevenci i control de la legionellosi, i particularment tot el que
es refereix al seu annex 3.
Els equips que necessitin operacions peridiques de manteniment, com ara elements de mesura,
control, protecci i maniobra, aix com vlvules, comportes, unitats terminals, que hagin de quedar
ocults, shan de situar en espais que permetin l'accessibilitat.
S'aconsella situar les canonades en llocs que permetin l'accessibilitat al llarg del seu recorregut per
facilitar la inspecci daquestes i dels seus accessoris.
En cas de comptabilitzaci del consum mitjanant bateria de comptadors, les lnies repartidores fins
a cada derivaci particular es considera que formen part de la installaci general, als efectes de
conservaci i manteniment ja que transcorren per zones comunes de l'edifici.
HS 4 - 24
233
234
Apndix A. Terminologia
Ascendents (o muntants): canonades verticals que enllacen el distribudor principal amb les installacions interiors particulars o derivacions collectives.
Cabal instantani: volum d'aigua subministrat per unitat de temps.
Cabal instantani mnim: cabal instantani que han de rebre els aparells sanitaris amb independncia de
l'estat de funcionament.
Cabal simultani: cabal que es produeix pel funcionament lgic simultani d'aparells de consum o unitats
de subministrament.
Clau de pas: clau collocada al tub d'alimentaci que pugui tallar el pas de l'aigua cap a la resta de la
installaci interior.
Clau de registre: clau collocada al final de la connexi de servei perqu es pugui tancar el pas de l'aigua cap a la installaci interior.
Comptadors divisionaris: aparells que mesuren els consums particulars de cada abonat i el de cada
servei que aix ho requereixi a l'edifici. En general s'installen sobre les bateries.
Comptador general: aparell que mesura la totalitat dels consums produts a l'edifici.
Connexi de servei: canonada que enllaa la installaci general de l'edifici amb la xarxa exterior de
subministrament.
Derivaci d'aparell: canonada que enllaa la derivaci particular o una de les seves ramificacions amb
un aparell de consum.
Derivaci particular: canonada que enllaa lascendent amb les derivacions d'aparell, directament o a
travs d'una ramificaci.
Dimetre nominal: nmero convencional que serveix de referncia i forma part de la identificaci dels
diversos elements que s'acoblen entre si en una installaci, i que es pot referir al dimetre interior o al
dimetre exterior. Sn especificats en les normes UNE corresponents a cada tipus de canonada.
Dipsit d'acumulaci: dipsit que serveix bsicament, en els grups de pressi, per a la succi d'aigua
per les electrobombes corresponents sense fer-ho directament des de la xarxa exterior; de reserva, quan
el subministrament habitual sigui discontinu o insuficient.
Distribudor principal: canonada que enllaa els sistemes de control de la pressi i les ascendents o
derivacions.
Fluxor: element de descrrega que disposa de tancament automtic i que en ser accionat permet el pas
d'un gran cabal durant el temps en qu estigui accionat.
Fluxor: clau, temporitzada, de tancament automtic que en ser oberta s capa de proporcionar un cabal d'aigua abundant en un breu perode de temps, emprada generalment per substituir el dipsit de descrrega als vters i altres aparells utilitzats en serveis d's pblic.
Gruix nominal: nmero convencional que s'aproxima al gruix del tub.
Grup de sobreelevaci: equip que permet disposar d'una pressi ms gran que la que proporciona la
xarxa de distribuci.
Installaci general: conjunt de canonades i elements de control i regulaci que enllacen la connexi de
servei amb les installacions interiors particulars i les derivacions collectives.
Installaci interior particular: part de la installaci compresa entre cada comptador i els aparells de
consum de l'abonat corresponent.
Xarxa de canonades, claus i dispositius que transcorren per l'interior de la propietat particular, des de la
clau de pas fins als corresponents punts de consum. Est composta de:
- clau de pas: que permet el tall del subministrament a tota la xarxa
HS 4 - 25

- derivacions particulars: tram de canalitzaci comprs entre la clau de pas i els ramals d'enlla
- ramals d'enlla: trams que connecten la derivaci particular amb els diferents punts de consum
- punts de consum: tot aparell o equip individual o collectiu que requereixi subministrament d'aigua
freda per a la seva utilitzaci directa o per a la seva posterior conversi en ACS.
Local humit: local en el qual hi ha aparells que consumeixen aigua, alimentats per les derivacions d'aparell de la installaci interior particular.
Passamurs: orifici que es practica al mur d'un tancament de l'edifici per al pas d'una canonada, de manera que aquesta quedi solta i permeti la lliure dilataci.
Pressi de prova: pressi manomtrica a la qual se sotmet la installaci durant la prova d'estanquitat.
Pressi de servei: pressi manomtrica del subministrament d'aigua a la installaci en rgim estacionari.
Pressi de treball: valor de la pressi manomtrica interna mxima per a la qual s'ha dissenyat el tub,
considerant un s continuat de 50 anys.
Pressi nominal: nmero convencional que coincideix amb la pressi mxima de treball a 20 C.
Prova de resistncia mecnica i estanquitat: prova que consisteix a sotmetre a pressi una xarxa de
canonades amb la finalitat de detectar trencaments en la installaci i falta d'estanquitat.
Purgat: consisteix a eliminar o evacuar l'aire de les canonades de la installaci.
Tub d'alimentaci: canonada que enllaa la clau de tall general i els sistemes de control i regulaci de
la pressi o el distribudor principal.
Vlvula de retenci: dispositiu que impedeix automticament el pas d'un fluid en sentit contrari al normal funcionament daquesta.
Vlvula de seguretat: dispositiu que s'obre automticament quan la pressi del circuit puja per damunt
del valor de taratge, i descarrega l'excs de pressi a l'atmosfera. El seu escapament s recondut a
desgus.
Vlvula limitadora/reguladora de pressi:
HS 4 - 26
235
236
Apndix B. Notacions i unitats

1
S'utilitza el sistema d'unitats de mesura SI (sistema internacional) d'acord amb el que disposa el
Reial decret 1317/1989, de 20 d'octubre, pel qual s'estableixen les unitats legals de mesura.
Longitud
metre (m)
Massa
quilogram (kg)
Temps segon (s)
Fora Newton (N)
Unitat derivada
Pressi
Pascal (Pa) = N / m2
Taula B.1 Relacions amb altres unitats usuals
Quilogram-fora (kgf)
Megapascal (MPa)
Atmosfera (atm)
Bar (bar)
Metre de columna d'aigua (m.c.a.)
kgf/cm2
1 kgf
1 MPa
1 atm
1 bar
1 m.c.a.
1 kgf/cm2
HS 4 - 27
9,80665 N
1000 N / m2
1,01325 x 105 Pa
105 Pa
9,80665 x 103 Pa
9,80665 x 104 Pa

Apndix C. Normes de referncia

UNE EN 274-1:2002
Accessoris de desgus per a aparells sanitaris. Part 1: Requisits.
UNE EN 274-2:2002
Accessoris de desgus per a aparells sanitaris. Part 2: Mtodes d'assaig.
UNE EN 274-3:2002
Accessoris de desgus per a aparells sanitaris. Part 3: Control de qualitat.
UNE EN 545:2002
Tubs, rcords i accessoris en fosa dctil i les seves unions per a canalitzacions d'aigua. Requisits i mtodes d'assaig.
UNE EN 806-1:2001
Especificacions per a installacions de conducci d'aigua destinada al

consum hum a l'interior dels edificis. Part 1: Generalitats.
UNE EN 816:1997
Aixetes sanitries. Aixetes de tancament automtic PN 10.
UNE EN 1 057:1996
Coure i aliatges de coure. Tubs rodons de coure, sense soldadura, per a

aigua i gas en aplicacions sanitries i de calefacci.
UNE EN 1 112:1997
Dutxes per a aixetes sanitries (PN 10).
UNE EN 1 113:1997
Flexibles de dutxa per a aixetes sanitries (PN 10).
UNE EN 1 254-1:1999
Coure i aliatges de coure. Accessoris. Part 1: Accessoris per a soldatge

o soldatge fort per capillaritat per a canonades de coure.
UNE EN 1 254-2:1999
Coure i aliatges de coure. Accessoris. Part 2: Accessoris de compressi

per a canonades de coure.
UNE EN 1 254-3:1999
Coure i aliatges de coure. Accessoris. Part 3: Accessoris de compressi

per a canonades de plstic.
UNE EN 1 254-4:1999
Coure i aliatges de coure. Accessoris. Part 4: Accessoris per soldar per

capillaritat o de compressi per muntar amb altres tipus de connexions.
UNE EN 1 254-5:1999
Coure i aliatges de coure. Accessoris. Part 5: Accessoris d'embocadura

curta per soldar per capillaritat amb soldatge fort per a canonades de
coure.
UNE EN 1 452-1:2000
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a conducci d'aigua.

Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC U). Part 1: Generalitats.
UNE EN 1 452-2:2000
Sistemes de canalitzaci de materials plstics per a conducci d'aigua.

Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC U). Part 2: Tubs.
UNE EN 1 452-3:2000
Sistemes de canalitzaci de materials plstics per a conducci d'aigua.

Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC U). Part 3: Accessoris.
Polietil (PE). Part 1: Generalitats .
UNE EN 12 201-1:2003
UNE EN 12 201-2:2003

Polietil (PE). Part 2: Tubs.
UNE EN 12 201-3:2003

Polietil (PE). Part 3: Accessoris.
UNE EN 12 201-4:2003

Polietil (PE). Part 4: Vlvules.
HS 4 - 29
237
238
UNE EN ISO 3 822-2:1996
Acstica. Mesurament en laboratori del soroll ems per les aixetes i els
equipaments hidrulics utilitzats en les installacions de provement d'aigua. Part 2: Condicions de muntatge i de funcionament de les installacions de provement d'aigua i de les aixetes. (ISO 3822-2:1995).
UNE EN ISO 3 822-3:1997
equipaments hidrulics utilitzats en les installacions de provement d'aigua. Part 3: Condicions de muntatge i de funcionament de les aixetes i
dels equipaments hidrulics en lnia. (ISO 3822-3:1997).
UNE EN ISO 3 822-4:1997
equipaments hidrulics utilitzats en les installacions de provement d'aigua. Part 4: Condicions de muntatge i de funcionament dels equipaments
especials. (ISO 3822-4:1997).
UNE EN ISO 12 241:1999
Allament trmic per a equips d'edificaci i installacions industrials. Mtode de clcul.
UNE EN ISO 15874-1:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polipropil (PP). Part 1: Generalitats.
UNE EN ISO 15874-2:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polipropil (PP). Part 2: Tubs.
UNE EN ISO 15874-3:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polipropil (PP). Part 3: Accessoris.
UNE EN ISO 15875-1:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polietil reticulat (PE-X). Part 1: Generalitats.
UNE EN ISO 15875-2:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polietil reticulat (PE-X). Part 2: Tubs.
UNE EN ISO 15875-3:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polietil reticulat (PE-X). Part 3: Accessoris.
UNE EN ISO 15876-1:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polibutil (PB). Part 1: Generalitats.
UNE EN ISO 15876-2:2004
Sistemes de canalitzaci de materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polibutil (PB). Part 2: Tubs.
UNE EN ISO 15876-3:2004
Sistemes de canalitzaci de materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Polibutil (PB). Part 3: Accessoris.
UNE EN ISO 15877-1:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Poli(clorur de vinil) clorat (PVC-C). Part 1: Generalitats.
UNE EN ISO 15877-2:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Poli(clorur de vinil) clorat (PVC-C). Part 2: Tubs.
UNE EN ISO 15877-3:2004
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a installacions d'aigua calenta i freda. Poli(clorur de vinil) clorat (PVC-C). Part 3: Accessoris
UNE 19 040:1993
Tubs roscables d'acer d's general. Mides i masses. Srie normal.
UNE 19 041:1993
Tubs roscables d'acer d's general. Mides i masses. Srie reforada.
HS 4 - 30

UNE 19 047:1996
Tubs d'acer soldats i galvanitzats per a installacions interiors d'aigua

freda i calenta.
UNE 19 049-1:1997
Tubs d'acer inoxidable per a installacions interiors d'aigua freda i calenta. Part 1: Tubs.
UNE 19 702:2002
Aixetes sanitries d'alimentaci. Terminologia.
UNE 19 703:2003
Aixetes sanitries. Especificacions tcniques.
UNE 19 707:1991
Aixetes sanitries. Especificacions tcniques generals per a aixetes

simples i mescladores (dimensi nominal 1/2). PN 10. Pressi dinmica
mnima de 0,05 Mpa (0,5 bar) .
UNE 53 131:1990
Plstics. Tubs de polietil per a conduccions d'aigua a pressi. Caracterstiques i mtodes d'assaig.
UNE 53 323:2001 EX
Sistemes de canalitzaci enterrats de materials plstics per a aplicacions amb pressi i sense. Plstics termoestables reforats amb fibra de
vidre (PRFV) basats en resines de polister insaturat (UP).
UNE 100 151:1988
Climatitzaci. Proves d'estanquitat de xarxes de canonades.
UNE 100 156:1989
Climatitzaci. Dilatadors. Criteris de disseny.
UNE 100 171:1989 IN
Climatitzaci. Allament trmic. Materials i collocaci.
HS 4 - 31
239
240

Apndix D. Simbologia
HS 4 - 33

Secci HS 5
Evacuaci d'aiges
Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci

1 Aquesta secci s'aplica a la installaci d'evacuaci d'aiges residuals i pluvials als edificis inclosos en
l'mbit d'aplicaci general del CTE. Les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les
installacions existents es consideren incloses quan s'amplia el nombre o la capacitat dels aparells receptors existents en la installaci.

1 Per a l'aplicaci d'aquesta secci sha de seguir la seqncia de verificacions que s'exposa a continuaci.
a) Compliment de les condicions de disseny de l'apartat 3.
b) Compliment de les condicions de dimensionament de l'apartat 4.
c) Compliment de les condicions d'execuci de l'apartat 5.
d) Compliment de les condicions dels productes de construcci de l'apartat 6.
e) Compliment de les condicions d's i manteniment de l'apartat 7.
1 Shan de disposar tancaments hidrulics en la installaci que impedeixin el pas de l'aire que hi est
contingut als locals ocupats sense afectar el flux de residus.
2 Les canonades de la xarxa d'evacuaci han de tenir el traat ms senzill possible, amb unes distncies i pendents que facilitin l'evacuaci dels residus i ser autorentables. Sha devitar la retenci d'aiges al seu interior.
3 Els dimetres de les canonades han de ser els apropiats per transportar els cabals previsibles en
condicions segures.
4 Les xarxes de canonades shan de dissenyar de tal manera que siguin accessibles per al seu manteniment i reparaci, per a la qual cosa shan de disposar a la vista o allotjades en espais o xemeneies de ventilaci registrables. En cas contrari han de disposar darquetes o registres.
5 Shan de disposar sistemes de ventilaci adequats que permetin el funcionament dels tancaments
hidrulics i l'evacuaci de gasos meftics.
6 La installaci no sha dutilitzar per a l'evacuaci d'altres tipus de residus que no siguin aiges residuals o pluvials.
Disseny
3.1 Condicions generals de l'evacuaci

1 Els collectors de l'edifici han de desguassar, preferentment per gravetat, en el pou o arqueta general
que constitueix el punt de connexi entre la installaci d'evacuaci i la xarxa de clavegueram pblic,
a travs de la connexi de servei corresponent.
HS 5 - 1
241
242
2 Quan no hi hagi xarxa de clavegueram pblic, shan dutilitzar sistemes individualitzats separats, un
d'evacuaci d'aiges residuals dotat d'una estaci depuradora particular i un altre d'evacuaci d'aiges pluvials al terreny.
3 Els residus agressius industrials requereixen un tractament previ a l'abocament a la xarxa de clavegueram o sistema de depuraci.
4 Els residus procedents de qualsevol activitat professional exercida a l'interior dels habitatges diferents dels domstics requereixen un tractament previ mitjanant dispositius com ara dipsits de decantaci, separadors o dipsits de neutralitzaci.
3.2 Configuracions dels sistemes d'evacuaci

1 Quan hi hagi una nica xarxa de clavegueram pblic sha de disposar un sistema mixt o un sistema
separatiu amb una connexi final de les aiges pluvials i les residuals, abans de la seva sortida a la
xarxa exterior. La connexi entre la xarxa de pluvials i la de residuals sha de fer amb interposici d'un
tancament hidrulic que impedeixi la transmissi de gasos d'una a laltra i la seva sortida pels punts
de captaci com ara calderetes, reixetes o embornals. Aquest tancament pot estar incorporat als
punts de captaci de les aiges o ser un sif final en la mateixa connexi.
2 Quan hi hagi dues xarxes de clavegueram pblic, una d'aiges pluvials i una altra d'aiges residuals
sha de disposar un sistema separatiu i cada xarxa de canalitzacions sha de connectar de manera independent amb l'exterior corresponent.
3.3 Elements que componen les installacions

3.3.1 Elements a la xarxa d'evacuaci
3.3.1.1
Tancaments hidrulics
1 Els tancaments hidrulics poden ser:

a) sifons individuals, propis de cada aparell;
b) pots sifnics, que poden servir a diversos aparells;
c) embornals sifnics;
d) arquetes sifniques, situades als punts duni dels conductes enterrats d'aiges pluvials i residuals.
2 Els tancaments hidrulics han de tenir les caracterstiques segents:
a) han de ser autorentables, de tal manera que l'aigua que els travessi arrossegui els slids en
suspensi.
b) les seves superfcies interiors no han de retenir matries slides;
c) no han de tenir parts mbils que impedeixin el seu funcionament correcte;
d) han de tenir un registre de neteja fcilment accessible i manipulable;
e) l'altura mnima de tancament hidrulic ha de ser 50 mm, per a usos continus i 70 mm, per a
usos discontinus. L'altura mxima ha de ser 100 mm. La corona ha d'estar a una distncia igual o inferior a 60 cm per sota de la vlvula de desgus de l'aparell. El dimetre del sif ha de
ser igual o superior al dimetre de la vlvula de desgus i igual o inferior al del ramal de desgus. En cas que hi hagi una diferncia de dimetres, la mida ha d'augmentar en el sentit del
flux;
f) sha d'installar al ms a prop possible de la vlvula de desgus de l'aparell, per limitar la longitud de tub brut sense protecci cap a l'ambient;
g) no sha d'installar srie, per la qual cosa quan s'installi pot sifnic per a un grup d'aparells sanitaris, aquests no han d'estar dotats de sif individual;
h) si es disposa un nic tancament hidrulic per a servei de diversos aparells, s'ha de reduir al
mxim la distncia d'aquests al tancament;
i) un pot sifnic no ha de donar servei a aparells sanitaris no disposats a la cambra humida on
estigui installat;
j) el desgus d'aigeres, safareigs i aparells de bombament (rentadores i rentavaixelles) sha de
fer amb sif individual.
HS 5 - 2

3.3.1.2
Xarxes de petita evacuaci
1 Les xarxes de petita evacuaci shan de dissenyar dacord amb els criteris segents:
a) el traat de la xarxa ha de ser el ms senzill possible per aconseguir una circulaci natural per
gravetat, evitant els canvis bruscos de direcci i utilitzant les peces especials adequades;
b) shan de connectar als baixants; quan per condicionants del disseny aix no fos possible, es
permet la seva connexi al can de desgus del vter;
c) la distncia del pot sifnic al baixant no ha de ser superior a 2,00 m;
d) les derivacions que connectin amb el pot sifnic han de tenir una longitud igual o menor que
2,50 m, amb un pendent comprs entre el 2 i el 4%;
e) en els aparells dotats de sif individual han de tenir les caracterstiques segents:
i)
a les aigeres, els safareigs, els lavabos i els bidets la distncia al baixant ha de ser 4,00
m com a mxim, amb pendents compresos entre un 2,5 i un 5%;
ii)
a les banyeres i les dutxes el pendent ha de ser menor o igual que el 10%;
iii)
el desgus dels vters als baixants sha de realitzar directament o per mitj d'un can de
desgus de connexi de servei de longitud igual o menor que 1,00 m, sempre que no sigui possible donar al tub el pendent necessari.
f) sha de disposar un sobreeixidor als lavabos, bidets, banyeres i aigeres;
g) no shan de disposar desguassos enfrontats derivant en una canonada comuna;
h) les unions dels desguassos als baixants han de tenir la mxima inclinaci possible, que en
qualsevol cas no ha de ser menor que 45;
i) quan s'utilitzi el sistema de sifons individuals, els ramals de desgus dels aparells sanitaris
shan dunir a un tub de derivaci, que desemboqui en el baixant o, si aix no s possible, en el
can de desgus del vter, i que tingui la capalera registrable amb tap roscat;
j) excepte en installacions temporals, shan devitar en aquestes xarxes els desguassos bombats.
3.3.1.3
Baixants i canalons
1 Els baixants shan de realitzar sense desviacions ni reculades i amb un dimetre uniforme en tota la
seva altura, excepte en el cas de baixants de residuals, quan hi hagi obstacles insalvables en el seu
recorregut i quan la presncia de vters exigeixi un dimetre concret des dels trams superiors que no
s superat a la resta del baixant.
2 El dimetre no ha de disminuir en el sentit del corrent.
3 Es pot disposar un augment de dimetre quan derivin al baixant cabals de magnitud molt ms gran
que els del tram situat aiges amunt.
3.3.1.4
Collectors
1 Els collectors es poden disposar penjats o enterrats.

3.3.1.4.1
Collectors penjats
1 Els baixants shan de connectar mitjanant peces especials, segons les especificacions tcniques del
material. No es pot portar a terme aquesta connexi mitjanant simples colzes, ni en cas que aquests
siguin reforats.
2 La connexi d'un baixant d'aiges pluvials al collector en els sistemes mixtos sha de disposar separada almenys 3 m de la connexi del baixant ms prxim d'aiges residuals situat aiges amunt.
3 Han de tenir un pendent de l'1% com a mnim.
4 No han de derivar en un mateix punt ms de dos collectors.
5 En els trams rectes, en cada connexi o acoblament tant en horitzontal com en vertical, aix com en
les derivacions, shan de disposar registres constituts per peces especials, segons el material del
qual es tracti, de tal manera que els trams entre aquests no superin els 15 m.
HS 5 - 3
243
244
3.3.1.4.2
Collectors enterrats
1 Els tubs shan de disposar en rases de dimensions adequades, tal com s'estableix en l'apartat 5.4.3,
situats per sota de la xarxa de distribuci d'aigua potable.
2 Han de tenir un pendent del 2% com a mnim.
3 La connexi de servei dels baixants i els canons de desgus a aquesta xarxa sha de fer amb interposici d'una arqueta de peu de baixant, que no ha de ser sifnica.
4 Shan de disposar registres de tal manera que els trams entre els contigus no superin 15 m.
3.3.1.5
Elements de connexi
1 En xarxes enterrades la uni entre les xarxes vertical i horitzontal, i en aquesta, entre les seves unions i derivacions, sha de fer amb arquetes disposades sobre ciment de formig, amb tapa practicable. Noms pot entroncar un collector per cada cara de l'arqueta, de tal manera que l'angle format pel
collector i la sortida sigui ms gran que 90.
2 Han de tenir les caracterstiques segents:
a) l'arqueta a peu de baixant sha dutilitzar per a registre al peu dels baixants quan la conducci a
partir daquest punt hagi de quedar enterrada; no ha de ser de tipus sifnic;
b) en les arquetes de pas han de derivar com a mxim tres collectors;
c) les arquetes de registre han de disposar de tapa accessible i practicable;
d) l'arqueta dextrads sha de disposar en cas d'arribada al pou general de l'edifici de ms d'un
collector;
e) el separador de greixos sha de disposar quan es prevegi que les aiges residuals de l'edifici puguin transportar una quantitat excessiva de greix (en locals com ara restaurants, garatges, etc.), o
de lquids combustibles que podrien dificultar el bon funcionament dels sistemes de depuraci, o
crear un risc en el sistema de bombament i elevaci.
Es pot utilitzar com a arqueta sifnica. Ha d'estar proveda d'una obertura de ventilaci, prxima al
costat de descrrega, i d'una tapa de registre totalment accessible per a les preceptives neteges
peridiques. Pot tenir ms d'un env separador. Si algun aparell descarrega de forma directa en el
separador, ha d'estar provet del tancament hidrulic corresponent. Sha de disposar preferiblement al final de la xarxa horitzontal, previ al pou de ressalt i a la connexi de servei.
Llevat de casos justificats, al separador de greixos noms han de desembocar les aiges afectades de manera directa pels residus esmentats (greixos, olis, etc.).
3 Al final de la installaci i abans de la connexi de servei sha de disposar el pou general de l'edifici.
4 Quan la diferncia entre la cota de l'extrem final de la installaci i la del punt de connexi de servei
sigui ms gran que 1 m, sha de disposar un pou de ressalt com a element de connexi de la xarxa interior d'evacuaci i de la xarxa exterior de clavegueram o els sistemes de depuraci.
5 Els registres per a neteja de collectors shan de situar en cada uni i canvi de direcci i intercalats en
trams rectes.
3.3.2 Elements especials

3.3.2.1
Sistema de bombament i elevaci
1 Quan la xarxa interior o part daquesta s'hagi de disposar per sota de la cota del punt de connexi de
servei sha de preveure un sistema de bombament i elevaci. A aquest sistema de bombament no hi
han d'abocar aiges pluvials, excepte per imperatius de disseny de l'edifici, tal com passa amb les aiges que es recullen en patis interiors o rampes d'accs a garatges aparcament, que queden a un nivell inferior a la cota de sortida per gravetat. Tampoc han d'abocar a aquest sistema les aiges residuals procedents de les parts de l'edifici que es trobin en un nivell superior al del punt de connexi de
servei.
2 Les bombes han de disposar d'una protecci adequada contra les matries slides en suspensi. Se
nhan d'installar almenys dues, amb la finalitat de garantir el servei de manera permanent en casos
d'avaria, reparacions o substitucions. Si hi ha un grup electrogen a l'edifici, les bombes shi han de
connectar, o en cas contrari se nha de disposar un per a s exclusiu o una bateria adequada per a
una autonomia de funcionament d'almenys 24 h.
HS 5 - 4

3 Els sistemes de bombament i elevaci s'han dallotjar en pous de bombament disposats en llocs de
fcil accs per al seu registre i manteniment.
4 En aquests pous no han d'entrar aiges que continguin greixos, olis, gasolines o qualsevol lquid inflamable.
5 Han d'estar dotats d'una canonada de ventilaci capa de descarregar adequadament l'aire del dipsit
de recepci.
6 El subministrament elctric a aquests equips ha de proporcionar un nivell adequat de seguretat i continutat de servei, i ha de ser compatible amb les caracterstiques dels equips (freqncia, tensi d'alimentaci, intensitat mxima admissible de les lnies, etc.).
7 Quan la continutat del servei ho faci necessari (per evitar, per exemple, inundacions, contaminaci
per abocaments no depurats o impossibilitat d's de la xarxa d'evacuaci), sha de disposar un sistema de subministrament elctric autnom complementari.
8 En la seva connexi amb el sistema exterior de clavegueram sha de disposar un bucle antireflux de
les aiges per damunt del nivell de sortida del sistema general de desgus.
3.3.2.2
Vlvules antiretorn de seguretat
1 Shan d'installar vlvules antiretorn de seguretat per prevenir les possibles inundacions quan la xarxa
exterior de clavegueram se sobrecarregui, particularment en sistemes mixtos (doble clapeta amb tancament manual), disposades en llocs de fcil accs per al seu registre i manteniment.
3.3.3 Subsistemes de ventilaci de les installacions

1 Shan de disposar subsistemes de ventilaci tant en les xarxes d'aiges residuals com en les pluvials.
S'han dutilitzar subsistemes de ventilaci primria, ventilaci secundria, ventilaci terciria i ventilaci amb vlvules d'aireig-ventilaci.
3.3.3.1
Subsistema de ventilaci primria
1 Es considera suficient com a nic sistema de ventilaci en edificis amb menys de 7 plantes, o amb
menys d'11 si el baixant est sobredimensionat, i els ramals de desguassos tenen menys de 5 m.
2 Els baixants d'aiges residuals shan de prolongar almenys 1,30 m per damunt de la coberta de l'edifici, si aquesta no s transitable. Si ho s, la prolongaci ha de ser d'almenys 2,00 m sobre el paviment daquesta.
3 La sortida de la ventilaci primria no ha d'estar situada a menys de 6 m de qualsevol presa d'aire
exterior per a climatitzaci o ventilaci i lha de sobrepassar en altura.
4 Quan hi hagi buits de recintes habitables a menys de 6 m de la sortida de la ventilaci primria, aquesta sha de situar almenys 50 cm per damunt de la cota mxima dels buits esmentats.
5 La sortida de la ventilaci ha d'estar convenientment protegida de l'entrada de cossos estranys i el
seu disseny ha de permetre que l'acci del vent afavoreixi l'expulsi dels gasos.
6 No es poden disposar terminacions de columna sota marquesines o terrasses.
3.3.3.2
Subsistema de ventilaci secundria
1 Als edificis no inclosos en el punt 1 de l'apartat anterior sha de disposar un sistema de ventilaci secundria amb connexions en plantes alternes al baixant si l'edifici t menys de 15 plantes, o en cada
planta si t 15 plantes o ms.
2 Les connexions shan de realitzar per damunt de la connexi de servei dels aparells sanitaris.
3 En la seva part superior la connexi sha de fer almenys 1 m per damunt de l'ltim aparell sanitari
existent, i igualment en la seva part inferior sha de connectar amb el collector de la xarxa horitzontal,
en la seva generatriu superior i en el punt ms prxim possible, a una distncia com a mxim 10 vegades el dimetre daquest. Si aix no s possible, la connexi inferior sha de realitzar per sota de
l'ltim ramal.
4 La columna de ventilaci sha d'acabar connectant al baixant, una vegada excedida l'altura esmentada, o prolongar per damunt de la coberta de l'edifici almenys fins a la mateixa altura que el baixant.
5 Si hi ha una desviaci del baixant de ms de 45, sha de considerar com a tram horitzontal i cada
tram daquest baixant sha de ventilar de manera independent.
HS 5 - 5
245
246
3.3.3.3
Subsistema de ventilaci terciria
1 Sha de disposar ventilaci terciria quan la longitud dels ramals de desgus sigui superior a 5 m, o si
l'edifici t ms de 14 plantes. El sistema ha de connectar els tancaments hidrulics amb la columna
de ventilaci secundria en sentit ascendent.
2 Sha de connectar a una distncia del tancament hidrulic compresa entre 2 i 20 vegades el dimetre
de la canonada de desgus de l'aparell.
3 L'obertura de ventilaci no ha d'estar per sota de la corona del sif. La presa ha d'estar per damunt de
l'eix vertical de la secci transversal, pujant verticalment amb un angle no ms gran que 45 respecte
de la vertical.
4 Han de tenir un pendent de l'1% com a mnim cap a la canonada de desgus per recollir la condensaci que es formi.
5 Els trams horitzontals han d'estar almenys 20 cm per damunt del sobreeixidor de l'aparell sanitari el
sif del qual ventila.
3.3.3.4
Subsistema de ventilaci amb vlvules d'aireig
1. Sha dutilitzar quan per criteris de disseny es decideixi combinar els elements dels altres sistemes de
ventilaci amb la finalitat de no sortir al de la coberta i estalviar l'espai ocupat pels elements del sistema de ventilaci secundria. Sha d'installar una nica vlvula en edificis de 5 plantes o menys i
una cada 4 plantes en els de ms altura. En ramals de certa entitat s recomanable installar vlvules
secundries, i es poden utilitzar sifons individuals combinats.
Dimensionament
1 Sha daplicar un procediment de dimensionament per a un sistema separatiu, s a dir, sha de dimensionar la xarxa d'aiges residuals d'una banda i la xarxa d'aiges pluvials de laltra, de manera
separada i independent, i, posteriorment, mitjanant les oportunes conversions, dimensionar un sistema mixt.
2 Sha dutilitzar el mtode d'adjudicaci del nombre d'unitats de desgus (UD) en cada aparell sanitari
en funci de si l's s pblic o privat.
4.1 Dimensionament de la xarxa d'evacuaci d'aiges residuals

4.1.1 Xarxa de petita evacuaci d'aiges residuals
4.1.1.1
Derivacions individuals
1 L'adjudicaci dUD a cada tipus d'aparell i els dimetres mnims dels sifons i les derivacions individuals corresponents s'estableixen en la taula 4.1 en funci de l's.
2 Per als desguassos de tipus continu o semicontinu, com ara els dels equips de climatitzaci, les safates de condensaci, etc., sha de prendre 1 UD per a 0,03 dm3/s de cabal estimat.
HS 5 - 6
247
Taula 4.1 UD corresponents als diferents aparells sanitaris

Unitats de desgus UD
Tipus d'aparell sanitari
Lavabo
Bidet
Dutxa
Banyera (amb dutxa o sense)
Amb cisterna
Vter
Amb fluxmetre
Pedestal
Urinari
Susps
En bateria
De cuina
Aigera
De laboratori, restaurant,
etc.
Safareig
Desgus
Font per beure
Embornal sifnic
Rentavaixelles
Rentadora
Cambra de bany
Vter amb cisterna
(lavabo, vter, banyera i
Vter amb fluxmetre
bidet)
Lavabo
Vter amb cisterna
(lavabo, vter i dutxa)
Vter amb fluxmetre
Dimetre mnim sif i derivaci

individual (mm)
s privat
s pblic
32
40
32
40
40
50
40
50
100
100
100
100
50
40
40
50
s privat
1
2
2
3
4
8
3
s pblic
2
3
3
4
5
10
4
2
3.5
6
40
3
1
3
3
7
8
0.5
3
6
6
-
40
40
40
40
100
100
25
50
50
50
-
100
6
8
100
100
3 Els dimetres indicats en la taula 4.1 es consideren vlids per a ramals individuals la longitud dels
quals sigui igual a 1,5 m. Per a ramals ms grans sha defectuar un clcul detallat, en funci de la
longitud, el pendent i el cabal a evacuar.
4 El dimetre de les conduccions no ha de ser menor que el dels trams situats aiges amunt.
5 Per al clcul de les UD d'aparells sanitaris o equips que no estiguin inclosos en la taula 4.1, es poden
utilitzar els valors que s'indiquen en la taula 4.2 en funci del dimetre del tub de desgus:
Taula 4.2 UD d'altres aparells sanitaris i equips
Dimetre del desgus (mm)
32
40
50
60
80
100
4.1.1.2
Unitats de desgus UD
1
2
3
4
5
6
Pots sifnics o sifons individuals
1 Els sifons individuals han de tenir el mateix dimetre que la vlvula de desgus connectada.
2 Els pots sifnics han de tenir el nombre i mida d'entrades adequat i una altura suficient per evitar que
la descrrega d'un aparell sanitari alt surti per un altre de menor altura.
4.1.1.3
Ramals collectors
1 En la taula 4.3 s'obt el dimetre dels ramals collectors entre aparells sanitaris i el baixant segons el
nombre mxim d'unitats de desgus i el pendent del ramal collector.
Taula 4.3 Dimetres de ramals collectors entre aparells sanitaris i baixant
1%
47
123
180
438
870
Mxim nombre dUD

Pendent
2%
1
2
6
11
21
60
151
234
582
1.150
Dimetre (mm)
4%
1
3
8
14
28
75
181
280
800
1.680
HS 5 - 7
32
40
50
63
75
90
110
125
160
200
248
4.1.2 Baixants d'aiges residuals

1 El dimensionament dels baixants sha de realitzar de manera que no s'excedeixi el lmit de 250 Pa
de variaci de pressi i per a un cabal determinat, de manera que la superfcie ocupada per l'aigua no
sigui ms gran que 1/3 de la secci transversal de la canonada.
2 El dimetre dels baixants s'obt en la taula 4.4 com el ms gran dels valors obtinguts considerant el
mxim nombre dUD en el baixant i el mxim nombre dUD en cada ramal en funci del nombre de
plantes.
Taula 4.4 Dimetre dels baixants segons el nombre d'altures de l'edifici i el nombre dUD
Mxim nombre dUD, per a una altura de
baixant de:
Fins a 3 plantes
Ms de 3 plantes
10
25
19
38
27
53
135
280
360
740
540
1.100
1.208
2.240
2.200
3.600
3.800
5.600
6.000
9.240
Mxim nombre dUD, en cada ramal per a

una altura de baixant de:
Fins a 3 plantes
Ms de 3 plantes
6
6
11
9
21
13
70
53
181
134
280
200
1.120
400
1.680
600
2.500
1.000
4.320
1.650
Dimetre (mm)
50
63
75
90
110
125
160
200
250
315
3 Les desviacions respecte a la vertical es dimensionen amb el criteri segent:

a) Si la desviaci forma un angle amb la vertical menor que 45, no es requereix cap canvi de secci.
b) Si la desviaci forma un angle ms gran que 45, es procedeix de la manera segent:
i) el tram del baixant situat per damunt de la desviaci es dimensiona com s'ha especificat de
manera general;
ii) el tram de la desviaci es dimensiona com un collector horitzontal, aplicant-hi un pendent
del 4% i considerant que no ha de ser menor que el tram anterior;
iii) per al tram situat per sota de la desviaci s'ha dadoptar un dimetre igual o superior al de la
desviaci.
4.1.3 Collectors horitzontals d'aiges residuals

1 Els collectors horitzontals es dimensionen per funcionar a mitja secci, fins a un mxim de tres quarts
de secci, sota condicions de flux uniforme.
2 El dimetre dels collectors horitzontals s'obt en la taula 4.5 en funci del mxim nombre dUD i del
pendent.
Taula 4.5 Dimetre dels collectors horitzontals en funci del nombre mxim dUD i el pendent adoptat
1%
96
264
390
880
1.600
2.900
5.710
8.300
Mxim nombre dUD

Pendent
2%
20
24
38
130
321
480
1.056
1.920
3.500
6.920
10.000
HS 5 - 8
Dimetre (mm)
4%
25
29
57
160
382
580
1.300
2.300
4.200
8.290
12.000
50
63
75
90
110
125
160
200
250
315
350
249
4.2 Dimensionament de la xarxa d'evacuaci d'aiges pluvials

4.2.1 Xarxa de petita evacuaci d'aiges pluvials
1 L'rea de la superfcie de pas de l'element filtrant d'una caldereta ha d'estar compresa entre 1,5 i 2
vegades la secci recta de la canonada a la qual es connecta.
2 El nombre mnim d'embornals que shan de disposar s l'indicat en la taula 4.6, en funci de la superfcie projectada horitzontalment de la coberta a la qual serveixen.
Taula 4.6 Nombre d'embornals en funci de la superfcie de coberta
2
Superfcie de coberta en projecci horitzontal (m )

S < 100
100 S < 200
200 S < 500
S > 500
Nombre d'embornals
2
3
4
2
1 cada 150 m
3 El nombre de punts de recollida ha de ser suficient perqu no hi hagi desnivells superiors a 150 mm i
pendents mxims del 0,5%, i per evitar una sobrecrrega excessiva de la coberta.
4 Quan per raons de disseny no s'installin aquests punts de recollida sha de preveure d'alguna manera
l'evacuaci de les aiges de precipitaci, com per exemple collocant sobreeixidors.
4.2.2 Canalons
1 El dimetre nominal del canal d'evacuaci d'aiges pluvials de secci semicircular per a una intensitat pluviomtrica de 100 mm/h s'obt en la taula 4.7 en funci del seu pendent i de la superfcie a la
qual serveix.
Taula 4.7 Dimetre del canal per a un rgim pluviomtric de 100 mm/h
2
Mxima superfcie de coberta en projecci horitzontal (m

Pendent del canal
0.5%
1%
2%
35
45
65
60
80
115
90
125
175
185
260
370
335
475
670
)
Dimetre nominal del canal (mm)
4%
95
165
255
520
930
100
125
150
200
250
2 Per a un rgim amb intensitat pluviomtrica diferent de 100 mm/h (vegeu l'annex B), sha daplicar un
factor f de correcci a la superfcie servida de manera que:
f = i / 100 (4.1)
on:
i s la intensitat pluviomtrica que es vol considerar.
3 Si la secci adoptada per al canal no s semicircular, la secci quadrangular equivalent ha de ser un
10% superior a l'obtinguda com a secci semicircular.
4.2.3 Baixants d'aiges pluvials

1 El dimetre corresponent a la superfcie, en projecci horitzontal, servida per cada baixant d'aiges
pluvials s'obt en la taula 4.8:
Taula 4.8 Dimetre dels baixants d'aiges pluvials per a un rgim pluviomtric de 100 mm/h
2
Superfcie en projecci horitzontal servida (m )

65
113
177
318
580
805
1.544
2.700
Dimetre nominal del baixant (mm)

50
63
75
90
110
125
160
200
HS 5 - 9
250
2 Anlogament al cas dels canalons, per a intensitats diferents de 100 mm/h, sha daplicar el factor f
corresponent.
4.2.4 Collectors d'aiges pluvials

1 Els collectors d'aiges pluvials es calculen a secci plena en rgim permanent.
2 El dimetre dels collectors d'aiges pluvials s'obt en la taula 4.9, en funci del seu pendent i de la
superfcie a la qual serveix.
Taula 4.9 Dimetre dels collectors d'aiges pluvials per a un rgim pluviomtric de 100 mm/h
2
1%
125
229
310
614
1.070
1.920
2.016
Superfcie projectada (m )
Pendent del collector
2%
178
323
440
862
1.510
2.710
4.589
4%
253
458
620
1.228
2.140
3.850
6.500
Dimetre nominal del collector

(mm)
90
110
125
160
200
250
315
4.3 Dimensionament dels collectors de tipus mixt

1 Per dimensionar els collectors de tipus mixt shan de transformar les unitats de desgus corresponents a les aiges residuals en superfcies equivalents de recollida d'aiges, i sumar-se a les
corresponents a les aiges pluvials. El dimetre dels collectors s'obt en la taula 4.9 en funci del
seu pendent i de la superfcie aix obtinguda.
2 La transformaci de les UD en superfcie equivalent per a un rgim pluviomtric de 100 mm/h s'efectua amb el criteri segent:
a) per a un nombre dUD menor o igual que 250 la superfcie equivalent s de 90 m2;
b) per a un nombre dUD ms gran que 250 la superfcie equivalent s de 0,36 x nre. UD m2.
3 Si el rgim pluviomtric s diferent, shan de multiplicar els valors de les superfcies equivalents pel
factor f de correcci indicat en 4.2.2.
4.4 Dimensionament de les xarxes de ventilaci

4.4.1 Ventilaci primria
1 La ventilaci primria ha de tenir el mateix dimetre que el baixant del qual s prolongaci, encara
que shi connecti una columna de ventilaci secundria.
4.4.2 Ventilaci secundria

1 Ha de tenir un dimetre uniforme en tot el seu recorregut.
2 Quan hi hagi desviacions del baixant, la columna de ventilaci corresponent al tram anterior a la desviaci es dimensiona per a la crrega del tram esmentat, i la corresponent al tram posterior a la desviaci es dimensiona per a la crrega de tot el baixant.
3 El dimetre de la canonada d'uni entre el baixant i la columna de ventilaci ha de ser igual al de la
columna.
4 El dimetre de la columna de ventilaci ha de ser almenys igual a la meitat del dimetre del baixant al
qual serveix
5 Els dimetres nominals de la columna de ventilaci secundria s'obtenen de la taula 4.10 en funci
del dimetre del baixant, del nombre dUD i de la longitud efectiva.
HS 5 - 10
251
Taula 4.10 Dimensionament de la columna de ventilaci secundria

Dimetre del baixant (mm)
UD
32
40
50
2
8
10
24
19
40
27
54
65
153
180
360
740
300
540
1.100
696
1.048
1.960
1.000
1.400
2.200
3.600
2.500
3.800
5.600
4.450
6.508
9.046
63
75
90
110
125
160
200
250
315
Mxima longitud efectiva (m)

9
15
9
7
32
45
30
14
13
10
10
8
40
38
32
25
20
14
12
100
90
68
63
30
26
15
10
8
6
130
120
93
58
56
51
48
45
42
40
175
145
97
79
73
65
57
47
32
31
25
290
270
220
100
85
70
47
40
34
28
25
19
18
10
300
250
210
100
340
90
310
60
220
37
202
30
185
157
22
20
150
18
75
16
40
14
25
7
8
6
7
5
6
40
50
63
65
80
100
125
150
Dimetre de la columna de ventilaci secundria (mm)
380
360
330
250
150
105
75
15
12
10
200
6 En el cas de connexions a la columna de ventilaci en cada planta, els dimetres d'aquesta s'obtenen
en la taula 4.11 en funci del dimetre del baixant:
Taula 4.11 Dimetres de columnes de ventilaci secundria amb unions en cada planta
Dimetre del baixant (mm)
40
50
63
75
90
110
125
160
200
250
315
Dimetre de la columna de ventilaci (mm)

32
32
40
40
50
63
75
90
110
125
160
4.4.3 Ventilaci terciria

1 Els dimetres de les ventilacions terciries, juntament amb les seves longituds mximes, s'obtenen en
la taula 4.12 en funci del dimetre i del pendent del ramal de desgus.
HS 5 - 11
252
Taula 4.12 Dimetres i longituds mximes de la ventilaci terciria

Dimetre del ramal
de desgus (mm)
Pendent del ramal

de desgus (%)
32
40
50
2
2
1
2
1
2
1
2
1
2
1
2
1
2
65
80
100
125
150
Mxima longitud del ramal de ventilaci (m)

>300
>300
>300
>300
300
250
200
100
40
20
32
>300
>300
>300
>300
>300
300
215
110
44
28
15
>300
>300
>300
>300
>300
>300
>300
>300
>300
>300
300
>300
180
>300
107
255
48
125
37
96
18
47
40
50
65
Dimetre del ramal de ventilaci (mm)
>300
>300
>300
>300
>300
>300
>300
>300
80
4.5 Accessoris
1 En la taula 4.13 s'obtenen les dimensions mnimes necessries (longitud L i amplada A mnimes)
d'una arqueta en funci del dimetre del collector de sortida d'aquesta.
Taula 4.13 Dimensions de les arquetes
L x A [cm]
100
40 x 40
150
50 x 50
200
60 x 60
Dimetre del collector de sortida [mm]

250
300
350
400
60 x 70
70 x 70
70 x 80
80 x 80
450
80 x 90
500
90 x 90
4.6 Dimensionament dels sistemes de bombament i elevaci

4.6.1 Dimensionament del dipsit de recepci
1 El dimensionament del dipsit es fa de manera que es limiti el nombre d'arrencades i parades de les
bombes, considerant acceptable que aquestes siguin 12 vegades a l'hora, com a mxim.
2 La capacitat del dipsit es calcula amb l'expressi:
(4.2)
Vu = 0,3 Qb (dm3)
on:
Qb s el cabal de la bomba (dm3/s)
3 Aquesta capacitat ha de ser ms gran que la meitat de l'aportaci mitjana diria d'aiges residuals.
4 El cabal d'entrada d'aire al dipsit ha de ser igual al de les bombes.
5 El dimetre de la canonada de ventilaci ha de ser com a mnim igual a la meitat del de la connexi
de servei i, almenys, de 80 mm.
4.6.2 Clcul de les bombes d'elevaci

1 El cabal de cada bomba ha de ser igual o ms gran que el 125% del cabal d'aportaci, i totes les
bombes han de ser iguals.
2 La pressi manomtrica de la bomba sha dobtenir com a resultat de sumar l'altura geomtrica entre
el punt ms alt al qual la bomba ha d'elevar les aiges i el nivell mnim daquestes en el dipsit, i la
prdua de pressi produda al llarg de la canonada, calculada pels mtodes usuals, des de la boca de
la bomba fins al punt ms elevat.
3 Des del punt de connexi amb el collector horitzontal, o des del punt d'elevaci, la canonada sha de
dimensionar com qualsevol altre collector horitzontal pels mtodes ja assenyalats.
HS 5 - 12

Construcci
1 La installaci d'evacuaci d'aiges residuals s'ha dexecutar amb subjecci al projecte, a la legislaci
aplicable, a les normes de la bona construcci i a les instruccions del director d'obra i del director d'execuci de l'obra.
5.1 Execuci dels punts de captaci

5.1.1 Vlvules de desgus
1 El seu acoblament i interconnexi s'ha defectuar mitjanant juntes mecniques amb femella i junta
trica. Totes han danar dotades del tap i cadeneta corresponents, llevat que siguin automtiques o
amb dispositiu incorporat a les aixetes, i juntes d'estanquitat per al seu acoblament a l'aparell sanitari.
2 Les reixetes de totes les vlvules han de ser de llaut cromat o d'acer inoxidable, excepte en aigeres
en les quals han de ser necessriament d'acer inoxidable. La uni entre reixeta i vlvula sha de fer
mitjanant cargol d'acer inoxidable roscat sobre femella de llaut inserida al cos de la vlvula.
3 En el muntatge de vlvules no es permet manipular-les i queda prohibida la uni amb massillat. Quan
el tub sigui de polipropil, no es pot utilitzar lquid soldador.
5.1.2 Sifons individuals i pots sifnics

1 Tant els sifons individuals com els pots sifnics han de ser accessibles en tots els casos i sempre des
del mateix local on siguin installats. Els tancaments hidrulics no poden quedar tapats o ocults per
envans, forjats, etc., que en dificultin o impossibilitin laccs i manteniment. Els pots sifnics encastats
en forjats noms es poden utilitzar en condicions ineludibles i justificades de disseny.
2 Els sifons individuals han de portar en el fons un dispositiu de registre amb tap roscat i s'han
dinstallar al ms a prop possible de la vlvula de descrrega de l'aparell sanitari o en el mateix aparell sanitari, per minimitzar la longitud de canonada bruta en contacte amb l'ambient.
3 La distncia mxima, en sentit vertical, entre la vlvula de desgus i la corona del sif ha de ser igual
o inferior a 60 cm, per evitar la prdua del segell hidrulic.
4 Quan s'installin sifons individuals, shan de disposar en ordre de menys a ms altura dels tancaments
hidrulics respectius a partir de l'embocadura al baixant o al can de desgus del vter, si s el cas,
on han de desembocar els aparells restants aprofitant el mxim desnivell possible en el desgus de
cadascun d'aquests. Aix, el ms prxim al baixant ha de ser la banyera, desprs el bidet i finalment el
o els lavabos.
5 No es permet la installaci de sifons antisucci, ni qualsevol altre que pel seu disseny pugui permetre
el buidat del segell hidrulic per sifonament.
6 No es poden connectar desguassos procedents de cap altre tipus d'aparell sanitari a pots sifnics que
recullin desguassos d'urinaris.
7 Els pots sifnics han de quedar enrasats amb el paviment i ser registrables mitjanant tapa de tancament hermtic, estanca a l'aire i a l'aigua.
8 La connexi dels ramals de desgus al pot sifnic sha de realitzar a una altura mnima de 20 mm i el
tub de sortida com a mnim a 50 mm, de manera que formin un tancament hidrulic. La connexi del
tub de sortida al baixant no es pot fer a un nivell inferior al de la boca del pot per evitar la prdua del
segell hidrulic.
9 El dimetre dels pots sifnics ha de ser com a mnim de 110 mm.
10 Els pots sifnics han de portar incorporada una vlvula de retenci contra inundacions amb boia flotador i desmuntable per accedir a l'interior. Aix mateix, han de disposar dun tap de registre d'accs directe al tub d'evacuaci per a embussos i obstruccions eventuals.
11 No es permet la connexi al sif d'un altre aparell del desgus d'electrodomstics, aparells de bombament o aigeres amb triturador.
HS 5 - 13
253
254
5.1.3 Calderetes o cassoletes i embornals

1 La superfcie de la boca de la caldereta ha de ser com a mnim un 50% ms gran que la secci del
baixant al qual serveix. Ha de tenir una profunditat mnima de 15 cm i un cavalcament tamb mnim
de 5 cm sota el paviment. Han danar provedes de reixetes, planes en el cas de cobertes transitables
i esfriques en les no transitables.
2 Tant en els baixants mixtos com en els baixants de pluvials, la caldereta s'ha dinstallar en parallel
amb el baixant, a fi de poder garantir el funcionament de la columna de ventilaci.
3 Els embornals de recollida d'aiges pluvials, tant en cobertes com en terrasses i garatges, han de ser
de tipus sifnic, capaos de suportar, de manera constant, crregues de 100 kg/cm2. El segellament
estanc entre limpermeabilitzant i l'embornal sha de fer mitjanant estrenyiment mecnic tipus brida
de la tapa de l'embornal sobre el cos daquest. Aix mateix, limpermeabilitzant sha de protegir amb
una brida de material plstic.
4 L'embornal, en el seu muntatge, ha de permetre absorbir diferncies de gruixos de terra, de fins a 90
mm.
5 L'embornal sifnic sha de disposar a una distncia del baixant inferior o igual a 5 m, i sha de garantir
que en cap punt de la coberta se supera una altura de 15 cm de formig de pendent. El seu dimetre
ha de ser superior a 1,5 vegades el dimetre del baixant en el qual desguassa.
5.1.4 Canalons
1 Els canalons, en general i llevat de les especificacions segents, shan de disposar amb un pendent
mnim de 0,5%, amb un lleuger pendent cap a l'exterior.
2 Per a la construcci de canalons de zinc, shan de soldar les peces en tot el seu permetre; les abraadores a les quals se subjecta la xapa s'han dajustar a la forma daquesta i han de ser de platina
d'acer galvanitzat. Shan de collocar aquests elements de subjecci a una distncia mxima de 50
cm i cal que tot quedi ben endins, almenys 15 mm de la lnia de teules del rfec.
3 En canalons de plstic, es pot establir un pendent mnim de 0,16%. En aquests canalons s'han dunir
els diferents perfils amb maneguet d'uni amb junta de goma. La separaci mxima entre ganxos de
subjecci no pot excedir 1 m, deixant espai per als baixants i unions, encara que en zones de neu
aquesta distncia sha de reduir a 0,70 m. Tots els seus accessoris han de portar una zona de dilataci d'almenys 10 mm.
4 La connexi de canalons al collector general de la xarxa vertical annexa, si s'escau, sha de fer a
travs d'embornal sifnic.
5.2 Execuci de les xarxes de petita evacuaci

1 Les xarxes han de ser estanques i no presentar exsudacions ni estar exposades a obstruccions.
2 S'han devitar els canvis bruscos de direcci i s'han dutilitzar peces especials adequades. S'ha
devitar l'enfrontament de dos ramals sobre una mateixa canonada collectiva.
3 Shan de subjectar mitjanant brides o ganxos disposats cada 700 mm per a tubs de dimetre no
superior a 50 mm i cada 500 mm per a dimetres superiors. Quan la subjecci es realitzi en paraments verticals, aquests han de tenir un gruix mnim de 9 cm. Les abraadores de penjar dels forjats
han de portar folre interior elstic i ser regulables per donar-los el pendent adequat.
4 En el cas de canonades encastades s'han dallar per evitar corrosions, esclafaments o fuites. Igualment, no poden quedar subjectes a l'obra amb elements rgids com ara guixos o morters.
5 En el cas d'utilitzar canonades de gres, per l'agressivitat de les aiges, la subjecci no ha de ser rgida; sha devitar els morters i utilitzar en el seu lloc un cord embreat i la resta amb rebliment d'asfalt.
6 Els passos a travs de forjats, o de qualsevol element estructural, shan de fer amb contratub de material adequat, amb una amplitud mnima de 10 mm, que sha dacompanyar amb massilla asfltica o
material elstic.
7 Quan el can de desgus del vter sigui de plstic, s'ha dacoblar al desgus de l'aparell per mitj
d'un sistema de junta de cautx de segellament hermtic.
HS 5 - 14
255
5.3 Execuci de baixants i ventilacions

5.3.1 Execuci dels baixants
1 Els baixants s'han dexecutar de manera que quedin aplomats i fixats a l'obra, el gruix dels quals no
ha de ser menor de 12 cm, amb elements d'uni mnims entre forjats. La fixaci sha de fer amb una
abraadora de fixaci a la zona de l'embocadura, perqu cada tram de tub sigui autoportant, i una
abraadora de guiatge a les zones intermdies. La distncia entre abraadores ha de ser de 15 vegades el dimetre, i es pot prendre la taula segent com a referncia, per a tubs de 3 m:
Taula 5.1
Dimetre del tub en mm
Distncia en m
40
0,4
50
0,8
63
1,0
75
1,1
110
1,5
125
1,5
160
1,5
2 Les unions dels tubs i peces especials dels baixants de PVC shan de segellar amb coles sinttiques
impermeables de gran adherncia i sha de deixar una amplitud a la copa de 5 mm, encara que tamb
es pot realitzar la uni mitjanant junta elstica.
3 Als baixants de polipropil, la uni entre canonada i accessoris sha de portar a terme per soldadura
en un dels seus extrems i junta lliscant (anell adaptador) per l'altre; sha de muntar la canonada a mitja carrera de la copa, a fi de poder absorbir les dilatacions o contraccions que es produeixin.
4 Per als tubs i peces de gres shan de realitzar juntes a endoll i cord. S'ha denvoltar el cord amb
corda embreada o un altre tipus dempaquetatge similar. Aquest extrem sha dincloure a la copa o
endoll, fixant la posici deguda i prement aquest empaquetatge de manera que ocupi la quarta part de
l'altura total de la copa. L'espai restant s'ha domplir amb morter de ciment i sorra de riu en la proporci 1:1. Sha de compactar aquest morter contra la pea del cord, en forma de bisell.
5 Per als baixants de fosa, les juntes shan de realitzar a endoll i cord i sha domplir l'espai lliure entre
copa i cord amb un empaquetatge fins que deixi una profunditat lliure de 25 mm. Aix mateix, es poden realitzar juntes per brides, tant en canonades normals com en peces especials.
6 Els baixants, en qualsevol cas, shan de mantenir separats dels paraments per, d'una banda, poder
efectuar futures reparacions o acabats, i, d'altra banda, no afectar aquests per les possibles condensacions a la seva cara exterior.
7 Als baixants que transcorren vistos, sigui quin sigui el seu material de constituci, se'ls pressuposa un
cert risc d'impacte i se'ls ha de dotar de la protecci adequada que permeti evitar-ho en la mesura
que es pugui.
8 En edificis de ms de 10 plantes, s'ha dinterrompre la verticalitat del baixant, amb la finalitat de disminuir el possible impacte de caiguda. La desviaci sha de preveure amb peces especials o escuts
de protecci del baixant, i l'angle de la desviaci amb la vertical ha de ser superior a 60 a fi d'evitar
possibles embussos. El reforament sha de fer amb elements de polister aplicats in situ.
5.3.2 Execuci de les xarxes de ventilaci

1 Les ventilacions primries han danar provedes de laccessori estndard corresponent que garanteixi
l'estanquitat permanent de lacabament entre impermeabilitzant i canonada.
2 En els baixants mixtos o residuals, que estiguin dotats de columna de ventilaci parallela, aquesta
sha de muntar al ms prxima possible al baixant; per a la seva interconnexi s'han dutilitzar accessoris estndard del mateix material del baixant, que garanteixin l'absorci de les diferents dilatacions
que es produeixin en les dues conduccions, baixant i ventilaci. La interconnexi esmentada sha de
realitzar, en qualsevol cas, en el sentit invers al del flux de les aiges, a fi d'impedir que aquestes penetrin en la columna de ventilaci.
3 Els passos a travs de forjats shan de fer en idntiques condicions que per als baixants, segons el
material de qu es tracti. Igualment, la columna de ventilaci esmentada ha de quedar fixada a un
mur dun gruix no menor de 9 cm, mitjanant abraadores, almenys 2 per tub i amb distncies mximes de 150 cm.
4 La ventilaci terciria sha de connectar a una distncia del tancament hidrulic entre 2 i 20 vegades
el dimetre de la canonada. Sha de realitzar en sentit ascendent o, en tot cas, horitzontal per una de
les parets del local humit.
HS 5 - 15
256
5 Les vlvules d'aireig shan de muntar entre l'ltim i el penltim aparell, i per damunt, d'1 a 2 m, del
nivell del flux dels aparells. Shan de collocar en un lloc ventilat i accessible. La uni pot ser per pressi amb junta de cautx o segellada amb silicona.
5.4 Execuci de claveguerons i collectors

5.4.1 Execuci de la xarxa horitzontal penjada
1 L'entroncament amb el baixant sha de mantenir lliure de connexions de desgus a una distncia igual
o ms gran que 1 m als dos costats.
2 Sha de situar un tap de registre en cada entroncament i en trams rectes cada 15 m, que s'han
dinstallar a la meitat superior de la canonada.
3 En els canvis de direcci shan de situar colzes de 45, amb registre roscat.
4 La separaci entre abraadores depn de la fletxa mxima admissible pel tipus de tub, en qu:
a) en tubs de PVC i per a tots els dimetres s de 0,3 cm;
b) en tubs de fosa, i per a tots els dimetres s de 0,3 cm.
5 Encara que s'ha de comprovar la fletxa mxima esmentada, s'han dincloure abraadores cada 1,50
m, per a tot tipus de tubs, i la xarxa ha de quedar separada de la cara inferior del forjat un mnim de 5
cm. Aquestes abraadores, amb les quals shan de subjectar al forjat, han de ser de ferro galvanitzat i
disposar de folre interior elstic, i han de ser regulables per donar-los el pendent desitjat. Shan de
disposar sense estrnyer-les a les gorges de cada accessori, establint-se d'aquesta manera els punts
fixos; els suports restants han de ser lliscants i han de suportar nicament la xarxa.
6 Quan la generatriu superior del tub quedi a ms de 25 cm del forjat que la sustenta, tots els punts
fixos d'ancoratge de la installaci shan de realitzar mitjanant cadiretes o trapezis de fixaci, per
mitj de tirants ancorats al forjat en els dos sentits (aiges amunt i aiges avall) de l'eix de la conducci, a fi d'evitar el desplaament dels punts esmentats per vinclament del suport.
7 En tots els casos s'han dinstallar els absorbidors de dilataci necessaris. En canonades encolades
s'han dutilitzar maneguets de dilataci o unions mixtes (encolades amb juntes de goma) cada 10 m.
8 La canonada principal sha de prolongar 30 cm des de la primera presa per resoldre possibles obturacions.
9 Els passos a travs d'elements de fbrica shan de fer amb contratub d'algun material adequat, amb
les amplituds corresponents, segons el que s'ha indicat per als baixants.
5.4.2 Execuci de la xarxa horitzontal enterrada

1 La uni del baixant a l'arqueta sha de fer mitjanant un maneguet lliscant sorrejat prviament i rebut a
l'arqueta. Aquest sorrejament ha de permetre ser rebut amb morter de ciment a l'arqueta, garantint
d'aquesta manera una uni estanca.
2 Si la distncia del baixant a l'arqueta de peu de baixant s llarga, sha de collocar el tram de tub entre
totes dues sobre un suport adequat que no limiti el moviment d'aquest, per impedir que funcioni com a
mnsula.
3 Per a la uni dels diferents trams de tubs dins de les rases, sha de considerar la compatibilitat de
materials i els seus tipus d'uni:
a) per a canonades de formig, les unions shan de fer mitjanant subjectadors de formig en massa;
b) per a canonades de PVC, no s'admeten les unions fabricades mitjanant soldadura o goma d'enganxar de diversos elements, les unions entre tubs han de ser d'endoll o cord amb junta de goma, o shan denganxar mitjanant adhesius.
4 Quan hi hagi la possibilitat d'invasi de la xarxa per arrels de les plantacions immediates a aquesta,
shan de prendre les mesures adequades per impedir-ho, com ara disposar malles de geotxtil.
5.4.3 Execuci de les rases

1 Les rases s'han dexecutar en funci de les caracterstiques del terreny i dels materials de les canalitzacions a enterrar. Es consideren canonades ms deformables que el terreny les de materials
plstics, i menys deformables que el terreny les de fosa, formig i gres.
HS 5 - 16

2 Sens perjudici de l'estudi particular del terreny que pugui ser necessari, shan de prendre, de manera
general, les mesures segents.
5.4.3.1
Rases per a canonades de materials plstics
1 Les rases han de ser de parets verticals; la seva amplada ha de ser el dimetre del tub ms 500 mm,
i com a mnim de 0,60 m.
2 La seva profunditat ve definida en el projecte, sent en funci dels pendents adoptats. Si la canonada
transcorre per sota la calada, s'ha dadoptar una profunditat mnima de 80 cm, des de la clau fins a la
rasant del terreny.
3 Els tubs shan de recolzar en tota la seva longitud sobre un llit de material granular (sorra/grava) o
terra exempta de pedres d'un gruix mnim de 10 + dimetre exterior/ 10 cm. Shan de compactar els
laterals i deixar al descobert les unions fins a haver-se realitzat les proves d'estanquitat. El rebliment
sha de realitzar per capes de 10 cm, compactant, fins a 30 cm del nivell superior en qu sha de fer
un ltim abocament i la compactaci final.
4 La base de la rasa, quan es tracti de terrenys poc consistents, ha de ser un llit de formig en tota la
seva longitud. El gruix d'aquest llit de formig ha de ser de 15 cm i sobre aquest ha danar el llit descrit en el pargraf anterior.
5.4.3.2
Rases per a canonades de fosa, formig i gres
1 A ms de les prescripcions donades per a les canonades de materials plstics, shan de complir les
segents.
2 El llit de suport s'ha dinterrompre reservant uns nnxols a la zona on han danar situades les juntes
d'uni.
3 Una vegada situada la canonada, s'han domplir els flancs per evitar que quedin buits i shan de compactar els laterals fins al nivell del pla horitzontal que passa per l'eix del tub. S'ha dutilitzar un rebliment que no contingui pedres o terrossos de ms de 3 cm de dimetre i de manera que el material
pulverulent, dimetre inferior a 0,1 mm, no superi el 12%. Sha de prosseguir el rebliment dels laterals
fins a 15 cm per damunt del nivell de la clau del tub i sha de compactar novament. La compactaci de
les capes successives sha de realitzar per capes no superiors a 30 cm i s'ha dutilitzar material
exempt de pedres, de dimetre superior a 1 cm.
5.4.4 Protecci de les canonades de fosa enterrades

1 En general shan de seguir les instruccions donades per a les altres canonades respecte al seu enterrament, amb les prescripcions corresponents a les proteccions a prendre relatives a les caracterstiques dels terrenys particularment agressius.
2 Es defineixen com a terrenys particularment agressius els que presentin algunes de les caracterstiques segents:
a) baixa resistivitat: valor inferior a 1.000 x cm;
b) reacci cida: pH < 6;
c) contingut en clorurs superior a 300 mg per kg de terra;
d) contingut en sulfats superior a 500 mg per kg de terra;
e) indicis de sulfurs;
f) feble valor del potencial redox: valor inferior a +100 mv.
3 En aquest cas, sen pot evitar lacci mitjanant l'aportaci de terres qumicament neutres o de reacci bsica (per addici de cal), utilitzant tubs amb revestiments especials i proteccions exteriors mitjanant fundes de film de polietil.
4 En aquest ltim cas, s'ha dutilitzar un tub de PE de 0,2 mm de gruix i de dimetre superior al tub de
fosa. Com a complement, s'ha dutilitzar filferro d'acer amb recobriment plastificador i tires adhesives
de film de PE d'uns 50 mm d'ample.
5 La protecci de la canonada sha de realitzar durant el seu muntatge, mitjanant un primer tub de PE
que serveix de funda al tub de fosa i ha danar collocat al llarg d'aquest deixant al descobert els seus
extrems i un segon tub de 70 cm de longitud, aproximadament, que fa de funda de la uni.
HS 5 - 17
257
258
5.4.5 Execuci dels elements de connexi de les xarxes enterrades

5.4.5.1
Arquetes
1 Si sn fabricades in situ poden ser construdes amb fbrica de ma masss de mig peu de gruix, arrebossada i brunyida interiorment, shan de recolzar sobre una solera de formig H-100 de 10 cm de
gruix i cobrir amb una tapa de formig prefabricat de 5 cm de gruix. El gruix de les realitzades amb
formig ha de ser de 10 cm. La tapa ha de ser hermtica amb junta de goma per evitar el pas d'olors i
gasos.
2 Les arquetes embornal shan de cobrir amb reixeta metllica recolzada sobre angulars. Quan aquestes arquetes embornals tinguin dimensions considerables, com en el cas de rampes de garatges, la
reixeta plana ha de ser desmuntable. El desgus sha de realitzar per un dels seus laterals, amb un
dimetre mnim de 110 mm, i abocar en una arqueta sifnica o en un separador de greixos i fangs.
3 A les arquetes sifniques, el conducte de sortida de les aiges ha danar provet d'un colze de 90, i el
gruix de la lmina d'aigua ha de ser de 45 cm.
4 Els encontres de les parets laterals s'han de realitzar a mitja canya, per evitar el dipsit de matries
slides a les cantonades. Igualment, shan de conduir les aiges entre l'entrada i la sortida mitjanant
mitges canyes realitzades sobre llit de formig formant pendent.
5.4.5.2
Pous
1 Si sn fabricats in situ, shan de construir amb fbrica de ma masss d'1 peu de gruix que ha destar
arrebossada i brunyida interiorment. Sha de recolzar sobre solera de formig H-100 de 20 cm de
gruix i cobrir amb una tapa hermtica de ferro fos. Els prefabricats tenen unes prestacions similars.
5.4.5.3
Separadors
1 Si sn fabricats in situ, shan de construir amb fbrica de ma masss d'1 peu de gruix que ha destar
arrebossada i brunyida interiorment. Sha de recolzar sobre solera de formig H-100 de 20 cm de
gruix i cobrir amb una tapa hermtica de ferro fos, practicable.
2 En cas que el separador es construeixi en formig, el gruix de les parets ha de ser com a mnim de 10
cm i la solera de 15 cm.
3 Quan s'exigeixi per les condicions d'evacuaci s'ha dutilitzar un separador amb dues etapes de tractament: en la primera sha de realitzar un pou separador de fang, on shan de dipositar les matries
grosses; en la segona sha de fer un pou separador de greixos, i al fons daquest han de caure les
matries lleugeres.
4 En tot cas, han d'estar dotats d'una ventilaci efica, que sha de realitzar amb tub de 100 mm, fins a
la coberta de l'edifici.
5 El material de revestiment ha de ser inatacable i es pot realitzar mitjanant materials cermics o vidrats.
6 El conducte d'alimentaci al separador ha de portar un sif de tal manera que la seva generatriu inferior estigui a 5 cm sobre el nivell de l'aigua en el separador i la distncia del primer env interior al
conducte d'arribada sigui de 10 cm. Aquests han de ser inamovibles i sobresortir 20 cm del nivell d'olis i tenir, com a mnim, 20 cm ms d'altura mnima submergida. La seva separaci entre si ha de ser,
com a mnim, l'amplada total del separador de greixos. Els conductes d'evacuaci han de ser de gres
vidrat amb un pendent mnim del 3% per facilitar una rpida evacuaci a la xarxa general.
5.5 Execuci dels sistemes d'elevaci i bombament

5.5.1 Dipsit de recepci
1 El dipsit acumulador d'aiges residuals ha de ser de construcci estanca per evitar la sortida de males olors i ha destar dotat d'una canonada de ventilaci amb un dimetre igual a la meitat del de la
connexi de servei i, com a mnim, de 80 mm.
2 Ha de tenir, preferiblement, en planta una superfcie de secci circular, per evitar l'acumulaci de
dipsits slids.
HS 5 - 18

3 Ha de quedar un mnim de 10 cm entre el nivell mxim de l'aigua en el dipsit i la generatriu inferior

de la canonada de connexi de servei, o de la part ms baixa de les generatrius inferiors de les canonades de la connexi de servei, per evitar-ne la inundaci i permetre la circulaci de l'aire.
4 Shan de deixar almenys 20 cm entre el nivell mnim de l'aigua al dipsit i el fons perqu la boca d'aspiraci de la bomba sempre estigui submergida, encara que aquesta cota pot variar segons requisits
especfics del fabricant.
5 L'altura total ha de ser d'almenys 1 m, a la qual s necessari afegir la diferncia de cota entre el nivell
del terra i la generatriu inferior de la canonada, per obtenir la profunditat total del dipsit.
6 Quan s'utilitzin bombes de tipus submergible, s'han dallotjar en una fossa per reduir la quantitat d'aigua que queda per sota de la boca d'aspiraci. El fons del tanc pot tenir la mateixa forma quan hi hagi
dues cambres, una per rebre les aiges (fossa humida) i una altra per allotjar-hi les bombes (fossa
seca).
7 El fons del tanc ha de tenir un pendent mnim del 25%.
8 El cabal d'entrada d'aire al tanc ha de ser igual al de la bomba.
5.5.2 Dispositius d'elevaci i control

1 Les bombes han de tenir un disseny que garanteixi una protecci adequada contra les matries slides en suspensi a l'aigua.
2 Per controlar la marxa i parada de la bomba s'han dutilitzar interruptors de nivell, installats als nivells
alt i baix, respectivament. S'ha dinstallar, a ms, un nivell d'alarma per damunt del nivell superior i un
altre de seguretat per sota del nivell mnim.
3 Si les bombes sn dues o ms, sha de multiplicar proporcionalment el nombre d'interruptors. S'ha
dafegir, a ms, un dispositiu per alternar el funcionament de les bombes amb la finalitat de mantenirles en el mateix estat d's, amb un funcionament de les bombes seqencial.
4 Quan hi hagi risc de flotaci dels equips, aquests shan de fixar al seu allotjament per evitar aquest
risc. En cas d'existncia de fossa seca, aquesta ha de tenir prou espai perqu hi hagi, almenys, 600
mm al voltant i per damunt de les parts o components que puguin necessitar manteniment. Igualment,
sha de dotar d'un embornal d'almenys 100 mm de dimetre, ventilaci adequada i illuminaci mnima
de 200 lux.
5 Totes les connexions de les canonades del sistema de bombament i elevaci han destar dotades
dels elements necessaris per a la no-transmissi de sorolls i vibracions. El dipsit de recepci que
contingui residus fecals no ha destar integrat a l'estructura de l'edifici.
6 A l'entrada de l'equip sha de disposar una clau de tall, aix com a la sortida i desprs de la vlvula de
retenci. No es pot realitzar cap connexi a la canonada de descrrega del sistema. No es pot connectar la canonada de descrrega a un baixant de qualsevol tipus. La connexi amb el collector de
desgus sha de fer sempre per gravetat. A la canonada de descrrega no shan de collocar vlvules
d'aireig.
5.6 Proves
5.6.1 Proves d'estanquitat parcial
1 Shan de realitzar proves d'estanquitat parcial descarregant cada aparell allat o simultniament, verificant els temps de desgus, els fenmens de sifonament que es produeixin en el mateix aparell o en
els altres connectats a la xarxa, sorolls en desguassos i canonades i comprovaci de tancaments
hidrulics.
2 No s'admet que quedi en el sif d'un aparell una altura de tancament hidrulic inferior a 25 mm.
3 Les proves de buidat shan de fer obrint les aixetes dels aparells, amb els cabals mnims considerats
per a cadascun d'aquests i amb la vlvula de desgus aix mateix oberta; no s'ha dacumular aigua a
l'aparell en el temps mnim d'1 minut.
4 A la xarxa horitzontal sha de provar cada tram de canonada, per garantir la seva estanquitat, introduint-hi aigua a pressi (entre 0,3 i 0,6 bar) durant deu minuts.
5 Les arquetes i pous de registre shan de sotmetre a proves idntiques omplint-los prviament d'aigua i
observant si s'adverteix o no un descens de nivell.
6 Shan de controlar al 100% les unions, entroncaments i/o derivacions.
HS 5 - 19
259
260
5.6.2 Proves d'estanquitat total

1 Les proves shan de fer sobre el sistema total, b d'un sol cop o per parts, segons les prescripcions
segents.
5.6.3 Prova amb aigua

1 La prova amb aigua s'ha defectuar sobre les xarxes d'evacuaci d'aiges residuals i pluvials. Per a
aix, shan de taponar tots els terminals de les canonades d'evacuaci, excepte els de coberta, i s'ha
domplir la xarxa amb aigua fins a sobreeixir.
2 La pressi a la qual ha d'estar sotmesa qualsevol part de la xarxa no ha de ser inferior a 0,3 bar, ni
superar el mxim d'1 bar.
3 Si el sistema tingus una altura equivalent ms alta d'1 bar, s'han defectuar les proves per fases,
subdividint la xarxa en parts en sentit vertical.
4 Si es prova la xarxa per parts, sha de fer amb pressions entre 0,3 i 0,6 bar, suficients per detectar
fuites.
5 Si la xarxa de ventilaci est feta en el moment de la prova, sha de sotmetre al mateix rgim que la
resta de la xarxa d'evacuaci.
6 La prova es dna per acabada noms quan cap de les unions acusin prdua d'aigua.
5.6.4 Prova amb aire

1 La prova amb aire sha de realitzar de forma similar a la prova amb aigua, llevat que la pressi a la
qual se sotmeti la xarxa estigui entre 0,5 i 1 bar com a mxim.
2 Aquesta prova es considera satisfactria quan la pressi es mantingui constant durant tres minuts.
5.6.5 Prova amb fum

1 La prova amb fum s'ha defectuar sobre la xarxa d'aiges residuals i la seva corresponent xarxa de
ventilaci.
2 Sha dutilitzar un producte que produeixi un fum esps i que, a ms, tingui una forta olor.
3 La introducci del producte sha de fer per mitj de mquines o bombes i s'ha defectuar en la part
baixa del sistema, des de diferents punts si s necessari, per inundar completament el sistema, desprs d'haver omplert amb aigua tots els tancaments hidrulics.
4 Quan el fum comenci a aparixer pels terminals de coberta del sistema, aquests shan de taponar per
mantenir una pressi de gasos de 250 Pa.
5 El sistema ha de resistir durant el seu funcionament fluctuacions de 250 Pa, per a les quals ha estat
dissenyat, sense prdua d'estanquitat en els tancaments hidrulics.
6 La prova es considera satisfactria quan no es detecti presncia de fum i olors a l'interior de l'edifici.
6.1 Caracterstiques generals dels materials

1
De manera general, les caracterstiques dels materials definits per a aquestes installacions han de
ser:
a) Resistncia a la forta agressivitat de les aiges a evacuar.
b) Impermeabilitat total a lquids i gasos.
c) Resistncia suficient a les crregues externes.
d) Flexibilitat per poder absorbir-ne els moviments.
e) Llisor interior.
f) Resistncia a l'abrasi.
g) Resistncia a la corrosi.
h) Absorci de sorolls, produts i transmesos.
HS 5 - 20

6.2 Materials de les canalitzacions

1 Dacord amb el que ja sha establert, es consideren adequades per a les installacions d'evacuaci de
residus les canalitzacions que tinguin les caracterstiques especfiques establertes en les normes segents:
a) Canonades de fosa segons normes UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN 877:2000.
b) Canonades de PVC segons normes UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 14531:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999.
c) Canonades de polipropil (PP) segons norma UNE EN 1852-1:1998.
d) Canonades de gres segons norma UNE EN 295-1:1999.
e) Canonades de formig segons norma UNE 127010:1995 EX.
6.3 Materials dels punts de captaci

6.3.1 Sifons
1 Han de ser llisos i d'un material resistent a les aiges evacuades, amb un gruix mnim de 3 mm.
6.3.2 Calderetes
1 Poden ser de qualsevol material que reuneixi les condicions d'estanquitat, resistncia i perfecte acoblament als materials de coberta, terrassa o pati.
6.4 Condicions dels materials dels accessoris

1 Han de complir les condicions segents:
a) Qualsevol element metllic o no que sigui necessari per a lexecuci perfecta d'aquestes installacions ha de reunir, pel que fa al material, les mateixes condicions exigides per a la canalitzaci en qu s'insereixi.
b) Les peces de fosa destinades a tapes, embornals, vlvules, etc., han de complir les condicions
exigides per a les canonades de fosa.
c) Les brides, gafes i altres elements destinats a la fixaci de baixants han de ser de ferro metallitzat
o galvanitzat.
d) Quan es tracti de baixants de material plstic s'ha dintercalar, entre l'abraadora i el baixant, un
maneguet de plstic.
e) Igualment han de complir aquestes prescripcions totes les ferramentes que s'utilitzin en l'execuci,
com ara esglaons de pous, femelles i brides de pressi en les tapes de registre, etc.
1 Per a un funcionament correcte de la installaci de sanejament, s'ha de comprovar peridicament

l'estanquitat general de la xarxa amb les seves possibles fuites, l'existncia d'olors i el manteniment
de la resta d'elements.
2 Shan de revisar i desembussar els sifons i vlvules, cada vegada que es produeixi una disminuci
apreciable del cabal d'evacuaci, o hi hagi obstruccions.
3 Cada 6 mesos shan de netejar els embornals de locals humits i cobertes transitables, i els pots sifnics. Els embornals i calderetes de cobertes no transitables shan de netejar, almenys, un cop l'any.
4 Un cop l'any shan de revisar els collectors suspesos, shan de netejar les arquetes embornal i la
resta de possibles elements de la installaci com ara pous de registre, bombes d'elevaci.
5 Cada 10 anys sha de procedir a la neteja d'arquetes de peu de baixant, de pas i sifniques o abans si
s'aprecien olors.
6 Cada 6 mesos sha de netejar el separador de greixos i fangs si aquest existeix.
HS 5 - 21
261
262
7 Sha de mantenir l'aigua permanentment als embornals, pots sifnics i sifons individuals per evitar
pudors, aix com netejar els de terrasses i cobertes.
HS 5 - 22

Apndix A. Terminologia
Aiges pluvials: aiges procedents de precipitaci natural, bsicament sense contaminar.
Aiges residuals: les aiges residuals que procedeixen de la utilitzaci dels aparells sanitaris comuns
dels edificis.
Altura de tancament hidrulic: l'altura de la columna d'aigua que seria necessari evacuar d'un sif
completament ple abans que, amb la pressi atmosfrica, els gasos i les olors poguessin sortir del sif
cap a l'exterior.
Aparell sanitari: dispositiu utilitzat per al subministrament local d'aigua per a s sanitari als edificis, aix
com per a la seva evacuaci.
Aparells sanitaris domstics: elements pertanyents a l'equipament higinic dels edificis que estan alimentats per aigua i sn utilitzats per a la neteja o el rentat, com ara banyeres, dutxes, lavabos, bidets,
vters, urinaris, aigeres, rentavaixelles i rentadores automtiques.
Aparells sanitaris industrials: aparells sanitaris d's especfic en cuines comercials, bugaderies, laboratoris, hospitals, etc.
Baixants: canalitzacions que condueixen verticalment les aiges pluvials des dels embornals sifnics a
la coberta i els canalons i les aiges residuals des de les xarxes de petita evacuaci i vters fins a l'arqueta a peu de baixant o fins al collector susps.
Canonada de ventilaci: canonada destinada a limitar les fluctuacions de pressi a l'interior del sistema
de canonades de descrrega.
Coeficient de rugositat n: s un coeficient adimensional que depn de la rugositat, grau de brutcia i
dimetre de la canonada.
Collector: canalitzaci que condueix les aiges des dels baixants fins a la xarxa de clavegueram pblic.
Connexi de servei: conjunt de conduccions, accessoris i unions installats fora dels lmits de l'edifici,
que enllacen la xarxa d'evacuaci d'aquest a la xarxa general de sanejament o al sistema de depuraci.
Cota d'evacuaci: diferncia d'altura entre el punt d'abocament ms baix a l'edifici i el de connexi a la
xarxa d'abocament. De vegades s necessria la collocaci d'un sistema de bombament per evacuar
part de les aiges residuals generades a l'edifici.
Dimetre exterior: dimetre exterior mitj de la canonada en qualsevol secci transversal.
Dimetre interior: dimetre interior mitj de la canonada en qualsevol secci transversal.
Dimetre nominal: designaci numrica de la dimensi que correspon al nombre arrodonit ms aproximat al valor real del dimetre, en mm.
Flux en conduccions horitzontals: depn de la fora de gravetat que s induda pel pendent de la canonada i l'altura de l'aigua en aquesta. El flux uniforme sassoleix quan l'aigua ha tingut temps suficient
d'arribar a un estat en qu el pendent de la seva superfcie lliure s igual al de la canonada.
Flux en conduccions verticals: depn essencialment del cabal, en funci al seu torn del dimetre de la
canonada i de la relaci entre la superfcie transversal de la lmina d'aigua i la superfcie transversal de
la canonada.
Longitud efectiva: d'una xarxa de ventilaci, s igual a la longitud equivalent dividida per 1,5, per incloure sense detallar les prdues localitzades per elements singulars de la xarxa.
HS 5 - 23
263
264
Longitud equivalent: d'una xarxa de ventilaci, depn del dimetre de la canonada, del seu coeficient
de fricci i del cabal d'aire (en funci al seu torn del cabal d'aigua), i sexpressa:
L = 2,58 X 10-7 x (d5 / (f x q2))
on:
d
s el dimetre de la canonada, en mm
f
s el coeficient de fricci, adimensional
q
s el cabal d'aire, en dm3/s
Per a una pressi de 250 Pa.
Maneguet de dilataci: accessori amb la funci d'absorbir les dilatacions i contraccions lineals de les
conduccions provocades per canvis de temperatura.
Maneguet intermedi: accessori destinat a compensar les diferncies de dimensi o de material en les
unions entre canonades.
Nivell d'ompliment: relaci entre l'altura de l'aigua i el dimetre interior de la canonada.
Perode de retorn: o freqncia de la pluja, s el nombre d'anys en qu es considera que se supera una
vegada com a mitjana la intensitat de pluja mxima adoptada.
Pou general de l'edifici: punt de connexi entre les xarxes privada i pblica, amb el qual entronquen els
collectors procedents de l'edifici i del qual surt la connexi de servei a la xarxa general.
Radi hidrulic: o profunditat hidrulica, s la relaci entre la superfcie transversal del flux i el permetre
mullat de la superfcie de la canonada. Per a canonades de secci circular i amb flux a secci plena o a
meitat de la secci, la profunditat hidrulica mitjana s igual a un quart del dimetre de la conducci.
Reflux: flux de les aiges en direcci contrria a la prevista per a la seva evacuaci.
Salt hidrulic: diferncia entre el rgim de velocitat en la canalitzaci vertical i la canalitzaci horitzontal,
que comporta un considerable increment de la profunditat d'ompliment en la segona. Depn de la velocitat d'entrada de l'aigua en el collector horitzontal, del pendent daquest, del seu dimetre, del cabal existent i de la rugositat del material.
Sifonament: fenomen d'expulsi de l'aigua fora del segell hidrulic per efecte de les variacions de pressi en els sistemes d'evacuaci i ventilaci.
Sistema de depuraci: installaci destinada a la realitzaci d'un tractament de les aiges residuals
previ al seu abocament.
Sistema de desgus: s el format pels equips i components que recullen les aiges a evacuar i les condueixen a l'exterior dels edificis.
Sistema d'elevaci i bombament: conjunt de dispositius per a la recollida i elevaci automtica de les
aiges procedents d'una xarxa d'evacuaci o de part daquesta, fins a la cota corresponent de sortida al
clavegueram.
Sistema mixt o semiseparatiu: aquell en el qual les derivacions i els baixants sn independents per a
aiges residuals i pluvials, i les dues xarxes sunifiquen en els collectors.
HS 5 - 24

Sistema separatiu: aquell en el qual les derivacions, baixants i collectors sn independents per a aiges residuals i pluvials.
Tancament hidrulic: o segell hidrulic, s un dispositiu que ret una determinada quantitat d'aigua que
impedeix el pas d'aire ftid des de la xarxa d'evacuaci als locals on estan installats els aparells sanitaris, sense afectar el flux de l'aigua a travs d'aquest.
Unitat de desgus: s un cabal que correspon a 0,47 dm3/s i representa el pes que un aparell sanitari t
en l'avaluaci dels dimetres d'una xarxa d'evacuaci.
Vlvula d'aireig: vlvula que permet l'entrada d'aire en el sistema per no la seva sortida, a fi de limitar
les fluctuacions de pressi dins del sistema de desgus.
Vlvula de retenci o antiretorn: dispositiu que permet el pas del fluid en un sol sentit, impedint els
retorns no desitjats.
Ventilaci primria: subsistema que t com a funci l'evacuaci de l'aire en el baixant per evitar sobrepressions i subpressions en aquest durant el seu funcionament i que consisteix en la prolongaci del
baixant per damunt de l'ltima planta fins a la coberta, de manera que quedi en contacte amb l'atmosfera
exterior i per damunt dels recintes habitables.
Ventilaci secundria o parallela o encreuada: subsistema que t com a funci evitar l'excs de pressi a la base del baixant permetent la sortida d'aire comprimit en aquest. Transcorre parallela al baixant i
shi connecta.
Ventilaci terciria o dels tancaments hidrulics: subsistema que t com a funci protegir els tancaments hidrulics contra el sifonament i lautosifonament. Porta implcites la ventilaci primria i secundria.
Ventilaci amb vlvules d'aireig-ventilaci: subsistema que unifica els components dels sistemes de
ventilaci primria, secundria i terciria, sense necessitat de sortir a l'exterior, i es pot installar en espais com ara falsos sostres i cambres. Es pot realitzar amb sifons combinats.
Xarxa d'evacuaci: conjunt de conduccions, accessoris i unions utilitzats per recollir i evacuar les aiges
residuals i pluvials d'un edifici.
Xarxa de petita evacuaci: part de la xarxa d'evacuaci que condueix els residus des dels tancaments
hidrulics, excepte dels vters, fins als baixants.
Xarxa general de sanejament: conjunt de conduccions, accessoris i unions utilitzats per recollir i evacuar les aiges residuals i pluvials dels edificis.
HS 5 - 25
265
266
Apndix B. Obtenci de la intensitat pluviomtrica

1
La intensitat pluviomtrica i sobt en la taula B.1 en funci de la isohieta y de la zona pluviomtrica

corresponent a la localitat determinada mitjanant el mapa de la figura B.1
Figura B.1 Mapa disohietes i zones pluviomtriques
Taula B.1
Isohieta
Zona A
Zona B
Intensitat pluviomtrica i (mm/h)

10 20 30 40
50
60
70
30 65 90 125 155 180 210
30 50 70 90
110 135 150
HS 5 - 27
80
240
170
90
275
195
100
300
220
110
330
240
120
365
265

Apndix C. Normes de referncia

UNE EN 295-1:1999
Canonades de gres, accessoris i juntes per a sanejament. Part 1: Requisits.
UNE EN 295-2:2000
Canonades de gres, accessoris i juntes per a sanejament. Part 2: Control de

qualitat i mostreig.
UNE EN 295-4/AC:1998 "Canonades de gres, accessoris i juntes per a sanejament. Part 4: Requisits per
a accessoris especials, adaptadors i accessoris compatibles.
UNE EN 295-5/AI:1999 Canonades de gres, accessoris i juntes per a sanejament. Part 4: Requisits per
a canonades de gres perforades i els seus accessoris.
UNE EN 295-6:1996
Canonades de gres, accessoris i juntes per a sanejament. Part 4: Requisits per

a pous de registre de gres.
UNE EN 295-7:1996
Canonades de gres, accessoris i juntes per a sanejament. Part 4: Requisits per

a canonades de gres i juntes per a pilonatge.
UNE EN 545:2002
Tubs, rcords i accessoris de fosa dctil i les seves unions per a canalitzacions
d'aigua. Requisits i mtodes d'assaig.
UNE EN 598:1996
Tubs, accessoris i peces especials de fosa dctil i les seves unions per al sanejament. Prescripcions i mtodes d'assaig.
UNE-EN 607:1996
Canalons suspesos i els seus accessoris de PVC. Definicions, exigncies i

mtodes d'assaig.
UNE EN 612/AC:1996
Canalons de rfec i baixants d'aiges pluvials de xapa metllica. Definicions,

classificaci i especificacions.
UNE EN 877:2000
Tubs i accessoris de fosa, les seves unions i peces especials destinats a l'evacuaci d'aiges dels edificis. Requisits, mtodes d'assaig i assegurament de la
qualitat.
UNE EN 1 053:1996
Sistemes de canalitzaci en materials plstics. Sistemes de canalitzacions

termoplstiques per a aplicacions sense pressi. Mtode d'assaig d'estanquitat
a l'aigua.
UNE EN 1 054:1996
Sistemes de canalitzaci en materials plstics. Sistemes de canalitzacions

termoplstiques per a l'evacuaci d'aiges residuals. Mtode d'assaig d'estanquitat a l'aire de les unions.
UNE EN 1 092-1:2002
Brides i les seves unions. Brides circulars per a canonades, aixetes, accessoris i peces especials, designaci PN. Part 1: Brides d'acer.
UNE EN 1 092-2:1998
Brides i les seves unions. Brides circulars per a canonades, aixetes, accessoris i peces especials, designaci PN. Part 2: Brides de fosa.
UNE EN 1 115-1:1998
Sistemes de canalitzaci enterrats de materials plstics, per a evacuaci i sanejament amb pressi. Plstics termoestables reforats amb fibra de vidre
(PRFV) basats en resines de polister insaturat (UP). Part 1: Generalitats.
UNE EN 1 115-3:1997
Sistemes de canalitzaci enterrats de materials plstics, per a evacuaci i sanejament amb pressi. Plstics termoestables reforats amb fibra de vidre
(PRFV) basats en resines de polister insaturat (UP). Part 3: Accessoris.
HS 5 - 29
267
268
UNE EN 1 293:2000
Requisits generals per als components utilitzats en canonades d'evacuaci,

embornals i clavegueram pressuritzades pneumticament.
UNE EN 1 295-1:1998
Clcul de la resistncia mecnica de canonades enterrades sota diferents

condicions de crrega. Part 1: Requisits generals.
UNE EN 1 329-1:1999
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC-U). Part 1: Especificacions per a tubs, accessoris i el sistema.
UNE ENV 1 329-2:2002 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC-C). Part 2: Guia per a l'avaluaci de la conformitat.
UNE EN 1 401-1:1998
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a sanejament enterrat sense

pressi. Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC-U). Part 1: Especificacions per a
tubs, accessoris i el sistema.
UNE ENV 1 401-2:2001 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a sanejament enterrat sense
pressi. Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC-U). Part 2: Guia per a l'avaluaci de la conformitat.
pressi. Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC-U). Part 3: prctica recomanada
per a la installaci.
UNE EN 1 451-1:1999
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Polipropil (PP). Part 1: Especificacions per a tubs, accessoris i el sistema.
UNE ENV 1 451-2:2002 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Polipropil (PP). Part 2: Guia per a l'avaluaci de la conformitat.
UNE EN 1 453-1:2000
Sistemes de canalitzaci en materials plstics amb tubs de paret estructurada

per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC-U). Part 1: Especificacions per als tubs i el sistema.
UNE ENV 1 453-2:2001 Sistemes de canalitzaci en materials plstics amb tubs de paret estructurada
per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC-U). Part 2: Guia per
a l'avaluaci de la conformitat.
UNE EN 1455-1:2000
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a l'evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Acrilonitril/butadi/estir (ABS). Part 1: Especificacions per a tubs, accessoris i el sistema.
HS 5 - 30

UNE ENV 1 455-2:2002 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a l'evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Acrilonitril/butadi/estir (ABS). Part 2: Guia per a l'avaluaci de la conformitat.
UNE EN 1 456-1:2002
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a sanejament enterrat o aeri

amb pressi. Poli (clorur de vinil) no plastificat (PVC-U). Part 1: Especificacions
per a tubs, accessoris i el sistema.
UNE ENV 1 519-1:2000 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Polietil
(PE). Part 1: Especificacions per a tubs, accessoris i el sistema.
UNE ENV 1 519-2:2002 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Polietil
(PE). Part 2: Guia per a l'avaluaci de la conformitat.
UNE EN 1 565-1:1999
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Barreges
de copolmers d'estir (SAN + PVC). Part 1: Especificacions per a tubs, accessoris i el sistema.
UNE ENV 1 565-2:2002 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Barreges
de copolmers d'estir (SAN + PVC). Part 2: Guia per a l'avaluaci de la conformitat.
UNE EN 1 566-1:1999
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Poli (clorur de vinil) clorat (PVC-C). Part 1: Especificacions per a tubs, accessoris i el
sistema.
UNE ENV 1 566-2:2002 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a evacuaci d'aiges residuals (baixa i alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Poli (clorur de vinil) clorat (PVC-C). Part 2: Guia per a l'avaluaci de la conformitat.
UNE EN 1636-3:1998
Sistemes de canalitzaci enterrats de materials plstics, per a evacuaci i sanejament sense pressi. Plstics termoestables reforats amb fibra de vidre
(PRFV) basats en resines de polister insaturat (UP). Part 3: Accessoris.
UNE EN 1 636-5:1998
Sistemes de canalitzaci enterrats de materials plstics, per a evacuaci i

sanejament sense pressi. Plstics termoestables reforats amb fibra de vidre
(PRFV) basats en resines de polister insaturat (UP). Part 5: Aptitud de les juntes per a la seva utilitzaci.
UNE EN 1 636-6:1998
Sistemes de canalitzaci enterrats de materials plstics, per a evacuaci i sanejament sense pressi. Plstics termoestables reforats amb fibra de vidre
(PRFV) basats en resines de polister insaturat (UP). Part 6: Prctiques d'installaci.
UNE EN 1 852-1:1998
Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a sanejament enterrat sense

pressi. Polipropil (PP). Part 1: Especificacions per a tubs, accessoris i el sistema.
HS 5 - 31
269
270
pressi. Polipropil (PP). Part 2: Guia per a l'avaluaci de la conformitat.
UNE EN 12 095:1997
Sistemes de canalitzaci en materials plstics. Abraadores per a sistemes

d'evacuaci d'aiges pluvials. Mtode d'assaig de resistncia de l'abraadora.
UNE ENV 13 801:2002 Sistemes de canalitzaci en materials plstics per a l'evacuaci d'aiges residuals (a baixa i a alta temperatura) a l'interior de l'estructura dels edificis. Termoplstics. Prctica recomanada per a la installaci.
UNE 37 206:1978
Canons de desgus de plom.
UNE 53 323:2001 EX
Sistemes de canalitzaci enterrats de materials plstics per a aplicacions amb

pressi i sense. Plstics termoestables reforats amb fibra de vidre (PRFV) basats en resines de polister insaturat (UP).
UNE 53 365:1990
Plstics. Tubs de PE d'alta densitat per a unions soldades, utilitzats per a canalitzacions subterrnies, enterrades o no, emprades per a l'evacuaci i desguassos. Caracterstiques i mtodes d'assaig.
UNE 127 010:1995 EX
Tubs prefabricats de formig en massa, formig armat i formig amb fibra d'acer, per a conduccions sense pressi.
HS 5 - 32
Document bsic
Seguretat estructural
SE 1 Resistncia i estabilitat
SE 2 Aptitud al servei
271
SE
272
Document bsic SE Seguretat estructural
Introducci
I
Objecte
Aquest Document bsic (DB) t per objecte establir regles i procediments que permetin complir les
exigncies bsiques de seguretat estructural. Laplicaci correcta del conjunt del DB suposa que se
satisf el requisit bsic Seguretat estructural.
Tant lobjectiu del requisit bsic Seguretat estructural com les exigncies bsiques sestableixen a
larticle 10 de la part I daquest CTE i sn els segents:
Article 10. Exigncies bsiques de seguretat estructural (SE)

1. Lobjectiu del requisit bsic "Seguretat estructural" consisteix a assegurar que ledifici t un
comportament estructural adequat davant de les accions i influncies previsibles a les quals pugui
estar sotms durant la seva construcci i s previst.
2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, fabricar, construir i mantenir de manera
que compleixin amb una fiabilitat adequada les exigncies bsiques que sestableixen en els apartats
segents.
3. Els documents bsics DB-SE Seguretat estructural, DB-SE-AE Accions en ledificaci, DB-SE-C
Fonaments, DB-SE-A Acer, DB-SE-F Fbrica i DB-SE-M Fusta, especifiquen parmetres
objectius i procediments amb els quals sassegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la
superaci dels nivells mnims de qualitat propis del requisit bsic de seguretat estructural.
4. Les estructures de formig estan regulades per la Instrucci de formig estructural vigent.
10.1.
Exigncia bsica SE 1: Resistncia i estabilitat
La resistncia i lestabilitat han de ser les adequades perqu no es generin riscos indeguts, de manera
que es mantingui la resistncia i lestabilitat davant de les accions i influncies previsibles durant les
fases de construcci i usos previstos dels edificis, i que un esdeveniment extraordinari no produeixi
conseqncies desproporcionades respecte a la causa original i es faciliti el manteniment previst.
10.2.
Exigncia bsica SE 2: Aptitud al servei
Laptitud al servei ha de ser de conformitat amb ls previst de ledifici, de manera que no es produeixin
deformacions inadmissibles, es limiti a un nivell acceptable la probabilitat dun comportament dinmic
inadmissible i no es produeixin degradacions o anomalies inadmissibles.
II
mbit daplicaci
Lmbit daplicaci daquest DB s el que estableix amb carcter general per al conjunt del CTE el seu
article 2 (part I).
III
Criteris generals daplicaci
Es poden utilitzar altres solucions diferents de les contingudes en aquest DB; en aquest cas sha de
seguir el procediment establert a larticle 5 de la part I daquest CTE i sha de documentar en el projecte
el compliment de les exigncies bsiques.
Els esments a disposicions reglamentries contingudes en aquest DB es refereixen a les seves versions
vigents en cada moment en qu sapliqui el Codi i als efectes que sindiquen a larticle 3 de la part I. Els
esments a normes UNE, UNE EN o UNE EN ISO shan de relacionar amb la versi que sindica en cada
cas, encara que nhi hagi una versi posterior, excepte quan es tracti de normes equivalents a normes
EN, la referncia de les quals hagi estat publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Europea, en el marc
aplicable de la Directiva 89/106/CEE sobre productes de construcci o altres directives que els siguin
aplicables; en aquest cas lesment sha de relacionar amb la versi de la referncia esmentada.
SE - i

IV Condicions particulars per al compliment del DB-SE

Laplicaci dels procediments daquest DB sha de portar a terme dacord amb les condicions particulars
que shi estableixen i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les condicions del
projecte, les condicions en lexecuci de les obres i les condicions de ledifici que consten en els articles
5, 6, 7 i 8 respectivament de la part I del CTE.
Terminologia
Els termes que consten en lletra cursiva, als efectes daplicaci daquest CTE, shan dutilitzar de
conformitat amb el significat i les condicions que sestableix per a cadascun daquests. Les definicions
consten en lletra capital, no sn exclusives daquest CTE i hi estan incloses amb la finalitat daportar ms
comoditat a lhora de ser llegides i aplicades.
Altres termes i definicions generals utilitzats en el conjunt del CTE es poden consultar en lannex III de la
part I.
SE - ii
273
274

ndex
1 Generalitats
1.1 mbit daplicaci i consideracions prvies
1.2 Prescripcions aplicables conjuntament amb DB-SE
2 Documentaci
2.1 Documentaci del projecte
2.2 Documentaci final de lobra
2.3 Instruccions ds i pla de manteniment
3 Anlisi estructural i del dimensionament
3.1 Generalitats
3.2 Estats lmit
3.3 Variables bsiques
3.4 Models per a lanlisi estructural
3.5 Verificacions
4 Verificacions basades en coeficients parcials
4.1 Generalitats
4.2 Capacitat portant
4.3 Aptitud al servei
4.4 Efectes del temps
5 Verificacions basades en mtodes experimentals
5.1 Generalitats
5.2 Plantejament experimental
5.5 Avaluaci dels resultats
Annex A Terminologia
Annex B Notacions
B.1 Notacions
Annex C Principis dels mtodes probabilistes explcit i implcit
C.1 Objectius i camp daplicaci
C.2 Incerteses associades amb les variables bsiques
C.3 Criteris per a la fallada estructural
C.4 Nivells de fiabilitat
C.5 Determinaci de probabilitats de fallada
C.6 Mtodes basats en la determinaci dels valors de clcul
C.7 El format dels coeficients parcials
Annex D Avaluaci estructural dedificis existents
D.1 Generalitats
D.2 Criteris bsics per a lavaluaci
D.3 Recopilaci dinformaci
D.4 Anlisi estructural
D.5 Verificaci
D.6 Avaluaci qualitativa
SE - iii

D.7 Resultats de lavaluaci

D.8 Mesures
SE - iv
275
276
1 GENERALITATS
1.1 mbit daplicaci i consideracions prvies
1
2
3
Aquest DB estableix els principis i els requisits relatius a la resistncia mecnica i lestabilitat de
ledifici, aix com laptitud al servei, incloent-hi la seva durabilitat. Descriu les bases i els principis per
al seu clcul. Lexecuci, la utilitzaci, la inspecci i el manteniment es tracten en la mesura en qu
afecten lelaboraci del projecte.
Els preceptes del DB-SE sn aplicables a tots els tipus dedificis, fins i tot als de carcter
provisional.
Capacitat portant s com sanomena laptitud dun edifici per assegurar, amb la fiabilitat requerida,
lestabilitat del conjunt i la resistncia necessria, durant un temps determinat, anomenat perode de
servei. Laptitud dassegurar el funcionament de lobra, el confort dels usuaris i de mantenir
laspecte visual, sanomena aptitud al servei.
A falta dindicacions especfiques, com a perode de servei sha dadoptar 50 anys.
1.2 Prescripcions aplicables conjuntament amb DB-SE

1
El DB-SE constitueix la base per als documents bsics segents i sha dutilitzar conjuntament amb
aquests:
- DB-SE-AE
Accions en ledificaci
- DB-SE-C
Fonaments
- DB-SE-A
Acer
- DB-SE-F
Fbrica
- DB-SE-M
Fusta
- DB-SI
Seguretat en cas dincendi
Shan de tenir en compte, a ms, les especificacions de la normativa segent:
- NCSE
Norma de construcci sismoresistent: part general i edificaci
- EHE
Instrucci de formig estructural
- EFHE
Instrucci per al projecte i lexecuci de forjats unidireccionals de formig
estructural realitzats amb elements prefabricats
SE - 1

2 DOCUMENTACI
2.1 Documentaci del projecte
1
Amb relaci a la seguretat estructural, el contingut del projecte dedificaci ha de ser el descrit en
lannex I del CTE i ha dincloure la informaci que sindica en els apartats segents. Aquesta
documentaci sha de completar amb lespecfica que es detalli, si sescau, a cadascun dels
restants DB relatius a la seguretat estructural que sutilitzin conjuntament amb aquest.
Quan el director dobra autoritzi modificacions del que sha projectat, ho ha de fer constar
expressament en el Llibre dordres, sens perjudici daportar documents grfics annexos a lordre,
que en el seu moment shan dafegir, com sigui procedent, per addenda o substituci, a la
documentaci final dobra realitzada. Per evitar confusions, sha dindicar clarament en els
documents del projecte original que resultin afectats pel canvi, que shan dentendre substituts pels
aportats, i en aquests, els del projecte que queden anullats.
2.1.1 Memria
1
En la memria del projecte sha dincloure el programa de necessitats, en el qual shan de descriure
les caracterstiques de ledifici i de ls previst que condicionen les exigncies de seguretat
estructural, tant en el relatiu a la capacitat portant com a laptitud al servei; les bases de clcul i la
declaraci de compliment dels DB o justificaci documental del compliment de les exigncies
bsiques de seguretat, si sadopten solucions alternatives que sapartin totalment o parcial dels DB.
En les bases de clcul i, si sescau, en lannex de clcul shan dincloure les dades segents:
a) el perode de servei previst, si difereix de 50 anys;
b) les simplificacions realitzades sobre ledifici per tal de transformar-lo en un o diversos models
de clcul, que shan de descriure detalladament, indicant el tipus estructural adoptat per al
conjunt i les seves parts, les caracterstiques de les seccions, tipus de connexions i condicions
de sustentaci;
c) les caracterstiques mecniques considerades per als materials estructurals i per al terreny que
el sustenta o, si sescau, actua sobre ledifici;
d) la geometria global (especificant les dimensions a eixos de referncia) i qualsevol element que
pugui afectar el comportament o la durabilitat de lestructura;
e) les exigncies relatives a la capacitat portant i a laptitud al servei, inclosa la durabilitat, si
difereixen de les establertes en aquest document;
f)
les accions considerades, les combinacions efectuades i els coeficients de seguretat utilitzats;
g) de cada tipus delement estructural, la modalitat danlisi efectuada i els mtodes de clcul
utilitzats; i
h) si sescau, la modalitat de control de qualitat previst.
Si el projecte es desenvolupa en dues fases (projecte bsic i projecte dexecuci), en el projecte
bsic sha dincloure, almenys, la informaci indicada en els punts a) i d), aix com les accions
aplicables al cas, els materials previstos i els coeficients de seguretat aplicables.
Els clculs realitzats amb ordinador shan de completar identificant els programes informtics
utilitzats en cadascuna de les parts que han donat lloc a un tractament diferenciat, indicant lobjecte
i el camp daplicaci del programa i explicant amb precisi la representaci de les dades introdudes
i el tipus dels resultats generats pel programa.
2.1.2 Plnols
1
Els plnols del projecte corresponents a lestructura han de ser suficientment precisos per a la
realitzaci exacta de lobra, amb la qual cosa tamb sen poden deduir els plnols auxiliars dobra o
de taller, si sescau, i els mesuraments que han servit de base per a les valoracions pertinents.
Els plnols han de contenir els detalls necessaris perqu el constructor, sota les instruccions del
director dobra, pugui executar la construcci, i en particular, els detalls dunions i nusos entre
elements estructurals i entre aquests i la resta dels de lobra, les caracterstiques dels materials, la
modalitat de control de qualitat previst, si escau, i els coeficients de seguretat adoptats en el clcul.
SE - 3
277
278
Si el projecte es desenvolupa en dues fases (projecte bsic i projecte dexecuci), els plnols del
projecte bsic han de ser suficientment precisos per a la definici del tipus estructural previst i
lestabliment de les reserves geomtriques per a la realitzaci de lestructura.
2.1.3 Plec de condicions

1
2
3
4
En el plec de condicions del projecte shan dincloure les prescripcions tcniques particulars
exigibles als productes, els equips i els sistemes i a lexecuci de cada unitat dobra.
Ha dincloure les condicions en lexecuci de les obres, que han de definir, si sescau, la modalitat
de control de qualitat, el control de recepci en obra de productes, equips i sistemes, el control
dexecuci de lobra i el control de lobra acabada, i han destablir la documentaci exigible, els
distintius de qualitat o avaluacions tcniques de la idonetat admesos per a la seva acceptaci i, si
sescau, els assajos que calgui realitzar, els criteris dacceptaci i rebuig, i les accions que calgui
adoptar en cada cas. Aix mateix, sha destablir el termini de garantia de cada component.
Si per a una mateixa obra es preveuen diferents tipus dun mateix producte, shan de detallar
separadament cadascun daquests, indicant les zones en qu han de ser utilitzats.
En el plec sha dexigir, quan sigui oport o quan estigui reglamentat, la collocaci duna placa, al
lloc de lobra que especifiqui, amb el valor mxim de la sobrecrrega admissible per a ls daquesta
zona de ledifici.
2.2 Documentaci final de lobra

1
La documentaci final dobra ha dincloure els plnols complets de tots els elements i parts de
lobra, que reflecteixin amb precisi lobra realment construda, aix com la documentaci
acreditativa que s de conformitat amb el CTE.
Aix mateix, ha dincloure la documentaci acreditativa que shan complert les especificacions de
control de qualitat especificades en el projecte, en les instruccions de la direcci facultativa i en el
CTE.
2.3 Instruccions ds i pla de manteniment

1
2
En les instruccions ds sha de recollir tota la informaci necessria perqu ls de ledifici sigui de
conformitat amb les hiptesis adoptades en les bases de clcul.
De tota la informaci acumulada sobre una obra, les instruccions ds han dincloure les que resultin
dinters per a la propietat i per als usuaris, que com a mnim han de ser:
a) les accions permanents;
b) les sobrecrregues ds;
c) les deformacions admeses, incloses les del terreny, si sescau;
d) les condicions particulars dutilitzaci, com ara el respecte als senyals de limitaci de
sobrecrrega, o el manteniment de les marques o pilons que defineixen zones amb requisits
especials respecte daix;
e) si sescau, les mesures adoptades per reduir els riscos de tipus estructural.
El pla de manteniment, en el corresponent als elements estructurals, sha destablir en concordana
amb les bases de clcul i amb qualsevol informaci adquirida durant lexecuci de lobra que pugui
ser dinters, i ha didentificar:
a) el tipus dels treballs de manteniment que es portaran a terme;
b) llista dels punts que requereixin un manteniment particular;
c) labast, la realitzaci i la periodicitat dels treballs de conservaci;
d) un programa de revisions.
SE - 4

3 Anlisi estructural i dimensionament

3.1 Generalitats
1
La comprovaci estructural dun edifici requereix:

a) determinar les situacions de dimensionament que resultin determinants;
b) establir les accions que shan de tenir en compte i els models adequats per a lestructura;
c) realitzar lanlisi estructural, adoptant mtodes de clcul adequats a cada problema;
d) verificar que, per a les situacions de dimensionament corresponents, no se sobrepassen els
estats lmit.
En les verificacions shan de tenir en compte els efectes del pas del temps (accions qumiques,
fsiques i biolgiques; accions variables repetides) que poden incidir en la capacitat portant o en
laptitud al servei, en concordana amb el perode de servei.
Les situacions de dimensionament han denglobar totes les condicions i les circumstncies
previsibles durant lexecuci i la utilitzaci de lobra, tenint en compte la diferent probabilitat de
cadascuna. Per a cada situaci de dimensionament, shan de determinar les combinacions
daccions que calgui considerar.
Les situacions de dimensionament es classifiquen en:
a) persistents, que es refereixen a les condicions normals ds;
b) transitries, que es refereixen a unes condicions aplicables durant un temps limitat (no shi
inclouen les accions accidentals);
c) extraordinries, que es refereixen a unes condicions excepcionals en qu es pot trobar, o a les
condicions a qu pot estar exposat ledifici (accions accidentals).
3.2 Estats lmit

1
Sanomenen estats lmit les situacions per a les quals, si sn superades, es pot considerar que
ledifici no compleix algun dels requisits estructurals per als quals ha estat concebut.
3.2.1 Estats lmit ltims

1
2
Els estats lmit ltims sn els que, si sn superats, constitueixen un risc per a les persones, ja sigui
perqu produeixen una posada fora de servei o el collapse total o parcial de ledifici.
Com a estats lmit ltims shan de considerar els causats per:
a) prdua de lequilibri de ledifici, o duna part estructuralment independent, considerat com un
cos rgid;
b) fallada per deformaci excessiva, transformaci de lestructura o duna part en un mecanisme,
trencament dels seus elements estructurals (inclosos els suports i els fonaments) o de les
seves unions, o inestabilitat delements estructurals incloent-hi les originades per efectes
dependents del temps (corrosi, fatiga).
3.2.2 Estats lmit de servei

1
2
Els estats lmit de servei sn els que, si sn superats, afecten el confort i el benestar dels usuaris o
de terceres persones, el correcte funcionament de ledifici o laparena de la construcci.
Els estats lmit de servei poden ser reversibles i irreversibles. La reversibilitat es refereix a les
conseqncies que sobrepassin els lmits especificats com a admissibles, una vegada
desaparegudes les accions que les han produt.
Com a estats lmit de servei shan de considerar els relatius a:
a) les deformacions (fletxes, assentaments o desploms) que afectin laparena de lobra, el
confort dels usuaris o el funcionament dequips i installacions;
SE - 5
279
280
b)
c)
les vibracions que causin una falta de confort de les persones, o que afectin la funcionalitat de
lobra;
els danys o el deteriorament que poden afectar desfavorablement laparena, la durabilitat o la
funcionalitat de lobra.
3.3 Variables bsiques

3.3.1 Generalitats
1
Lanlisi estructural es realitza mitjanant models en qu intervenen les anomenades variables

bsiques, que representen quantitats fsiques que caracteritzen les accions, influncies ambientals,
propietats de materials i del terreny, dades geomtriques, etc. Si la incertesa associada amb una
variable bsica s important, es considera com a variable aleatria.
Quan es realitzi una verificaci mitjanant mtodes danlisi de la fiabilitat segons lannex C, es pot
utilitzar directament la representaci probabilista de les variables.
3.3.2 Accions
3.3.2.1 Classificaci de les accions
1
Les accions que shan de considerar en el clcul es classifiquen per la seva variaci en el temps en:
a) accions permanents (G): Sn les que actuen a cada instant sobre ledifici amb posici
constant. La seva magnitud pot ser constant (com el pes propi dels elements constructius o les
accions i crregues del terreny) o no (com les accions reolgiques o el pretesatge), per amb
variaci menyspreable o tendint montonament fins a un valor lmit.
b) accions variables (Q): Sn les que poden actuar o no sobre ledifici, com les degudes a ls o
les accions climtiques.
c) accions accidentals (A): Sn les que tenen una probabilitat desdevenir-se petita per de gran
importncia, com ara un sisme, un incendi, un impacte o una explosi.
Les deformacions imposades (assentaments, retracci, etc.) shan de considerar com a accions
permanents o variables, segons la seva variabilitat.
Les accions tamb es classifiquen per:
a) la seva naturalesa: en directes o indirectes;
b) la seva variaci espacial: en fixes o lliures;
c) la resposta estructural: en esttiques o dinmiques.
La magnitud de lacci es descriu per diversos valors representatius, depenent de les altres accions
que shagin de considerar simultnies amb aquesta, com ara valor caracterstic, de combinaci,
freqent i quasi permanent.
3.3.2.2 Valor caracterstic

1
2
El valor caracterstic duna acci, Fk, es defineix, segons el cas, pel seu valor mitj, per un fractil
superior o inferior, o per un valor nominal.
Com a valor caracterstic de les accions permanents, Gk, sadopta, normalment, el seu valor mitj.
En els casos en qu la variabilitat duna acci permanent pugui ser important (amb un coeficient de
variaci superior entre 0,05 i 0,1, depenent de les caracterstiques de lestructura), o quan la
resposta estructural sigui molt sensible a la variaci daquesta, shan de considerar dos valors
caracterstics: un valor caracterstic superior, corresponent al fractil del 95%, i un valor caracterstic
inferior, corresponent al fractil del 5%, suposant una distribuci estadstica normal.
Per a lacci permanent deguda al pretesatge, P, es pot definir, en cada instant t, un valor
caracterstic superior, Pk,sup(t), i un valor caracterstic inferior, Pk,inf(t). En alguns casos, el pretesatge
tamb es pot representar pel seu valor mitj, Pm(t).
Com a valor caracterstic de les accions variables, Qk, sadopta, normalment, algun dels valors
segents:
a) un valor superior o inferior amb una determinada probabilitat de no ser superat en un perode
de referncia especfic;
SE - 6

5
6
b) un valor nominal, en els casos en qu es desconegui la distribuci estadstica corresponent.

En el cas de les accions climtiques, els valors caracterstics estan basats en una probabilitat anual
de ser superat de 0,02, xifra que correspon a un perode de retorn de 50 anys.
Les accions accidentals es representen per un valor nominal. Aquest valor nominal sassimila,
normalment, al valor de clcul.
3.3.2.3 Altres valors representatius

1
El valor de combinaci duna acci variable representa la seva intensitat en cas que, en un
determinat perode de referncia, actu simultniament amb una altra acci variable,
estadsticament independent, que tingui una intensitat extrema. En aquest DB es representa com el
valor caracterstic multiplicat per un coeficient 0.
El valor freqent duna acci variable es determina de manera que sigui superat durant l1% del
temps de referncia. En aquest DB es representa com el valor caracterstic multiplicat per un
coeficient 1.
El valor gaireb permanent duna acci variable es determina de manera que sigui superat durant el
50% del temps de referncia. En aquest DB es representa com el valor caracterstic multiplicat per
un coeficient 2.
3.3.2.4 Accions dinmiques

1
Les accions dinmiques produdes pel vent, un xoc o un sisme, es representen a travs de forces
esttiques equivalents. Segons el cas, els efectes de lacceleraci dinmica estan inclosos
implcitament en els valors caracterstics de lacci corresponent, o sintrodueixen mitjanant un
coeficient dinmic.
3.3.3 Dades geomtriques

1
Les dades geomtriques es representen pels seus valors caracterstics, per als quals en el projecte
shan dadoptar els valors nominals deduts dels plnols. En cas que sen conegui la distribuci
estadstica amb suficient precisi, les dades geomtriques es poden representar per un determinat
fractil daquesta distribuci.
Si les desviacions en el valor duna dimensi geomtrica poden tenir influncia significativa en la
fiabilitat estructural, com a valor de clcul sha de prendre el nominal ms la desviaci prevista.
3.3.4 Materials
1
2
Les propietats de la resistncia dels materials o dels productes es representen pels seus valors
caracterstics.
En cas que la verificaci dalgun estat lmit resulti sensible a la variabilitat dalguna de les propietats
dun material, shan de considerar dos valors caracterstics, superior i inferior, daquesta propietat,
definits pel fractil 95% o el 5% segons que lefecte sigui globalment desfavorable o favorable.
Els valors de les propietats dels materials o dels productes es poden determinar experimentalment
a travs dassajos. Quan sigui necessari, sha daplicar un factor de conversi amb la finalitat
dextrapolar els valors experimentals en valors que representin el comportament del material o del
producte en lestructura o en el terreny.
Les propietats relatives a la rigidesa estructural es representen pel seu valor mitj. No obstant aix,
depenent de la sensibilitat del comportament estructural enfront de la variabilitat daquestes
caracterstiques, s necessari utilitzar valors superiors o inferiors al valor mitj (per exemple, en
lanlisi de problemes dinestabilitat). En qualsevol cas, sha de tenir en compte la dependncia
daquestes propietats respecte de la durada de laplicaci de les accions.
A falta de prescripcions en un altre sentit, les caracterstiques relatives a la dilataci trmica es
representen pel seu valor mitj.
3.4 Models per a lanlisi estructural

1
Lanlisi estructural sha de basar en models adequats de ledifici que proporcionin una previsi
suficientment precisa daquest comportament, i que permetin tenir en compte totes les variables
significatives i que reflecteixin adequadament els estats lmit a considerar.
SE - 7
281
282
3
4
5
6
7
8
Es poden establir diversos models estructurals, o b complementaris, per representar les diverses
parts de ledifici, o b alternatius, per representar ms encertadament diferents comportaments o
efectes.
Shan dusar models especfics a les zones singulars duna estructura en qu no siguin aplicables
les hiptesis clssiques de la teoria de la resistncia de materials.
Les condicions de vora o sustentaci aplicades als models han destar en concordana amb les
projectades.
Shan de tenir en compte els efectes dels desplaaments i de les deformacions en cas que puguin
produir un increment significatiu dels efectes de les accions.
El model per a la determinaci dels efectes de les accions dinmiques ha de tenir en compte tots
els elements significatius amb les seves propietats (massa, rigidesa, amortiment, resistncia, etc.).
El model ha de tenir en compte els fonaments i la contribuci del terreny en cas que la interacci
entre terreny i estructura sigui significativa.
Lanlisi estructural es pot portar a terme exclusivament mitjanant models terics o mitjanant
models terics complementats amb assajos.
3.5 Verificacions
1
Per a cada verificaci, sha didentificar la disposici de les accions simultnies que shagin de tenir
en compte, com ara deformacions prvies o imposades, o imperfeccions. Aix mateix, shan de
considerar les desviacions probables en les disposicions o en les direccions de les accions.
En el marc del mtode dels estats lmit, el compliment de les exigncies estructurals sha de
comprovar utilitzant el format dels coeficients parcials (vegeu lapartat 4). Alternativament, les
comprovacions es poden basar en una aplicaci directa dels mtodes danlisi de fiabilitat (vegeu
lannex C).
SE - 8
283
4 Verificacions basades en coeficients parcials

4.1 Generalitats
1
En la verificaci dels estats lmit mitjanant coeficients parcials, per a la determinaci de lefecte de
les accions, aix com de la resposta estructural, sutilitzen els valors de clcul de les variables,
obtinguts a partir dels seus valors caracterstics, o altres valors representatius, multiplicant-los o
dividint-los pels corresponents coeficients parcials per a les accions i la resistncia, respectivament.
Els valors de clcul no tenen en compte la influncia de bastos errors humans. Aquests shan
devitar mitjanant una direcci dobra, utilitzaci, inspecci i manteniment adequats.

4.2.1 Verificacions
1
Es considera que hi ha prou estabilitat del conjunt o duna part independent de ledifici, si per a totes
les situacions de dimensionament pertinents es compleix la condici segent.
E d, dst E d, stb
(4.1)
on:
Ed,dst
s el valor de clcul de lefecte de les accions desestabilitzadores
Ed,stb
s el valor de clcul de lefecte de les accions estabilitzadores
Es considera que hi ha prou resistncia de lestructura portant, dun element estructural, secci,
punt o duna uni entre elements, si per a totes les situacions de dimensionament pertinents es
compleix la condici segent.
Ed R d
(4.2)
on:
Ed
Rd
s el valor de clcul de lefecte de les accions

s el valor de clcul de la resistncia corresponent
4.2.2 Combinaci daccions

1
El valor de clcul dels efectes de les accions corresponent a una situaci persistent o transitria, es
determina mitjanant combinacions daccions a partir de lexpressi
G, j G k, j + P P + Q,1 Q k,1 + Q, i 0, i Q k, i
j 1
(4.3)
i>1
s a dir, considerant lactuaci simultnia de:

a)
totes les accions permanents, en valor de clcul ( G Gk ), incls el pretesatge ( P P );
b)
una acci variable qualsevol, en valor de clcul ( Q Qk ), cas en el qual sha dadoptar com a
tal una rere laltra successivament en diferents anlisis;
c)
la resta de les accions variables, en valor de clcul de combinaci ( Q . 0Qk ).

Els valors dels coeficients de seguretat, , per a laplicaci dels documents bsics daquest CTE,
sestableixen en la taula 4.1 per a cada tipus dacci; per a comprovacions de resistncia, es t
en compte si el seu efecte s desfavorable o favorable, considerada globalment.
Per a comprovacions destabilitat, sha de diferenciar, fins i tot dins de la mateixa acci, la part
favorable (lestabilitzadora) de la desfavorable (la desestabilitzadora).
Els valors dels coeficients de simultanetat, , per a laplicaci dels documents bsics daquest
CTE, sestableixen en la taula 4.2.
El valor de clcul dels efectes de les accions corresponent a una situaci extraordinria, es
determina mitjanant combinacions daccions a partir de lexpressi
SE - 9
284
G, j G k, j + p P + A d + Q,1 1,1 Q k,1 + Q, i 2, i Q k, i
j1
(4.4)
i>1
a)
b)
totes les accions permanents, en valor de clcul ( G Gk ), incls el pretesatge ( P . P );

una acci accidental qualsevol, en valor de clcul ( Ad ); sha danalitzar successivament amb
cadascuna daquestes.
c)
una acci variable, en valor de clcul freqent ( Q . 1Qk ); sha dadoptar com a tal, una rere
laltra successivament en diferents anlisis amb cada acci accidental considerada.
d)
La resta de les accions variables, en valor de clcul gaireb permanent ( Q . 2Qk ).
En situaci extraordinria, tots els coeficients de seguretat ( G, P Q) sn iguals a zero si el seu

efecte s favorable, o a la unitat si s desfavorable, en els termes anteriors.
En els casos en qu lacci accidental sigui lacci ssmica, totes les accions variables concomitants
shan de tenir en compte amb el seu valor quasi permanent, segons lexpressi
G k, j + P + A d + 2, i Q k, i
j1
(4.5)
i>1
4.2.3 Comportament no lineal

1
En els casos en qu la relaci entre les accions i el seu efecte no es pot aproximar de forma lineal,
per a la determinaci dels valors de clcul dels efectes de les accions sha de realitzar una anlisi
no lineal; en aquest cas s suficient considerar que:
a) si els efectes globals de les accions creixen ms rpidament que aquestes, els coeficients
parcials sapliquen al valor representatiu de les accions, a la manera establerta en els apartats
anteriors.
b) si els efectes globals de les accions creixen ms lentament que aquestes, els coeficients
parcials sapliquen als efectes de les accions, determinats a partir dels valors representatius
daquestes ltimes.
4.2.4 Valor de clcul de la resistncia

1
El valor de clcul de la resistncia duna estructura, element, secci punt o uni entre elements
sobt de clculs basats en les seves caracterstiques geomtriques a partir de models de
comportament de lefecte analitzat, i de la resistncia de clcul, fd, dels materials implicats, que en
general es pot expressar com a quocient entre la resistncia caracterstica, fk, i el coeficient de
seguretat del material.
Pel que fa al material o materials implicats, la resistncia de clcul es pot expressar, aix mateix,
com a funci del valor mitj del factor de conversi de la propietat implicada, determinada
experimentalment, per tal de tenir en compte les diferncies entre les condicions dels assajos i el
comportament real, i del coeficient parcial per a lesmentada propietat del material.
En la seva formulaci ms general, la resistncia de clcul es pot expressar segons les variables
avantdites, i el coeficient parcial per al model de resistncia i les desviacions geomtriques, en cas
que aquestes no es tinguin en compte explcitament.
SE - 10
285
Taula 4.1 Coeficients parcials de seguretat () per a les accions

Tipus de verificaci
(1)
Resistncia
Estabilitat
(1)
Tipus dacci
Situaci persistent o transitria

desfavorable
favorable
Permanent
Pes propi, pes del terreny
Crrega del terreny
Pressi de laigua
1,35
1,35
1,20
0,80
0,70
0,90
Variable
1,50
desestabilitzadora
estabilitzadora
Permanent
Pes propi, pes del terreny
Crrega del terreny
Pressi de laigua
1,10
1,35
1,05
0,90
0,80
0,95
Variable
1,50
Els coeficients corresponents a la verificaci de la resistncia del terreny sestableixen en el DB-SE-C
Taula 4.2 Coeficients de simultanetat ( )

0
Sobrecrrega superficial ds (categories segons DB-SE-AE)
Zones residencials (categoria A)
0,7
0,5
0,3
Zones administratives (categoria B)
0,7
0,5
0,3
Zones destinades al pblic (categoria C)
0,7
0,7
0,6
Zones comercials (categoria D)
0,7
0,7
0,6
Zones de trnsit i daparcament de vehicles lleugers amb un pes total

inferior a 30 kN (categoria F)
0,7
0,7
0,6
Cobertes transitables (categoria G)
Cobertes accessibles nicament per a manteniment (categoria H)
(1)
per a altituds > 1000 m
0,7
0,5
0,2
per a altituds 1000 m
0,5
0,2
Vent
0,6
0,5
Temperatura
0,6
0,5
Accions variables del terreny
0,7
0,7
0,7
Neu
(1)
En les cobertes transitables, shan dadoptar els valors corresponents a ls des del qual shi accedeix.

4.3.1 Verificacions
1
Es considera que hi ha un comportament adequat, en relaci amb les deformacions, les vibracions
o el deteriorament, si es compleix, per a les situacions de dimensionament pertinents, que lefecte
de les accions no arriba al valor lmit admissible establert per a aquest efecte.
SE - 11
286
4.3.2 Combinaci daccions

1
Per a cada situaci de dimensionament i criteri considerat, els efectes de les accions shan de
determinar a partir de la corresponent combinaci daccions i influncies simultnies, dacord amb
els criteris que sestableixen a continuaci.
Els efectes deguts a les accions de curta durada que poden resultar irreversibles, es determinen
mitjanant combinacions daccions, del tipus anomenat caracterstica, a partir de lexpressi
G k, j + P + Q k,1 + 0,i Q k,i

j 1
(4.6)
i> 1

a) totes les accions permanents, en valor caracterstic ( Gk );
b) una acci variable qualsevol, en valor caracterstic ( Qk ); sha dadoptar com a tal una rere
laltra successivament en diferents anlisis;
3
c) la resta de les accions variables, en valor de combinaci ( 0 Qk ).

Els efectes deguts a les accions de curta durada que poden resultar reversibles, es determinen
mitjanant combinacions daccions, del tipus anomenat freqent, a partir de lexpressi
G k, j + P + 1,1 Q k,1 + 2,i Q k,i

j 1
(4.7)
i> 1
sent:
a) totes les accions permanents, en valor caracterstic (Gk );
b)
una acci variable qualsevol, en valor freqent ( 1 Qk ); shan dadoptar com a tal una rere
laltra successivament en diferents anlisis;
c) la resta de les accions variables, en valor quasi permanent (2 Qk ).

Els efectes deguts a les accions de llarga durada es determinen mitjanant combinacions daccions,
del tipus anomenat quasi permanent, a partir de lexpressi
G k, j + P + 2,i Q k,i
j 1
(4.8)
i1
sent:
a) totes les accions permanents, en valor caracterstic ( Gk );
b)
totes les accions variables, en valor quasi permanent ( 2 Qk ).
4.3.3 Deformacions
4.3.3.1 Fletxes
1
Quan es consideri la integritat dels elements constructius, sadmet que lestructura horitzontal dun
pis o coberta s prou rgida si, per a qualsevol de les seves peces, davant de qualsevol combinaci
daccions caracterstica, considerant noms les deformacions que es produeixen desprs de la
posada en obra de lelement, la fletxa relativa s menor que:
a) 1/500 en pisos amb envans frgils (com els de gran format, rajoles o plaques) o paviments
rgids sense juntures;
b) 1/400 en pisos amb envans ordinaris o paviments rgids amb juntures;
c) 1/300 a la resta dels casos.
Quan es consideri el confort dels usuaris, sadmet que lestructura horitzontal dun pis o coberta s
prou rgida si, per a qualsevol de les seves peces, davant de qualsevol combinaci daccions
caracterstica, considerant noms les accions de curta durada, la fletxa relativa s menor que 1/350.
Quan es consideri laparena de lobra, sadmet que lestructura horitzontal dun pis o coberta s
prou rgida si, per a qualsevol de les seves peces, davant de qualsevol combinaci daccions quasi
permanent, la fletxa relativa s menor que 1/300.
SE - 12

Les condicions anteriors shan de verificar entre dos punts qualssevol de la planta, prenent com a
llum el doble de la distncia entre aquests. En general, s suficient realitzar aquesta comprovaci
en dues direccions ortogonals.
En els casos en qu els elements danyables (per exemple envans, paviments) reaccionen de
manera sensible enfront de les deformacions (fletxes o desplaaments horitzontals) de lestructura
portant, a ms de la limitaci de les deformacions shan dadoptar mesures constructives
apropiades per evitar danys. Aquestes mesures resulten particularment indicades si aquests
elements tenen un comportament frgil.
4.3.3.2 Desplaaments horitzontals

1
Quan es consideri la integritat dels elements constructius, sadmet que lestructura global t suficient
rigidesa lateral si, davant de qualsevol combinaci daccions caracterstica, el desplom (vegeu la
figura 4.1) s menor de:
a) desplom total: 1/500 de laltura total de ledifici;
b) desplom local: 1/250 de laltura de la planta, en qualsevol daquestes.
Quan es consideri laparena de lobra, sadmet que lestructura global t suficient rigidesa lateral si,
davant de qualsevol combinaci daccions quasi permanent, el desplom relatiu (vegeu la figura 4.1)
s menor que 1/250.
En general s suficient que aquestes condicions se satisfacin en dues direccions sensiblement
ortogonals en planta.
Figura 4.1 Desploms
4.3.4 Vibracions
1
Un edifici es comporta adequadament davant vibracions degudes a accions dinmiques, si la

freqncia de lacci dinmica (freqncia dexcitaci) saparta suficientment de les seves
freqncies prpies.
En el clcul de la freqncia prpia shan de tenir en compte les possibles contribucions de
tancaments, separacions, envans, revestiments, paviments i altres elements constructius, aix com
la influncia de la variaci del mdul delasticitat i, en el cas dels elements de formig, la de la
fissuraci.
Si les vibracions poden produir el collapse de lestructura portant (per exemple, a causa de
fenmens de ressonncia o de la prdua de la resistncia per fatiga), sha de tenir en compte en la
verificaci de la capacitat portant, tal com sestableix en el DB respectiu.
Sadmet que una planta de pis susceptible de patir vibracions per efecte rtmic de les persones, s
suficientment rgida, si la freqncia prpia s ms gran de:
a)
8 hertzs, en gimnasos i poliesportius;
b)
7 hertzs en sales de festa i locals de concurrncia pblica sense seients fixos;
c)
3,4 hertzs en locals despectacles amb seients fixos.
SE - 13
287
288
4.4 Efectes del temps

4.4.1 Durabilitat
1
Sha dassegurar que la influncia daccions qumiques, fsiques o biolgiques a qu est sotms
ledifici no compromet la seva capacitat portant. Per fer-ho, shan de tenir en compte les accions
daquest tipus que puguin actuar simultniament amb les accions de tipus mecnic, mitjanant un
mtode implcit o explcit.
En el mtode implcit els riscos inherents a les accions qumiques, fsiques o biolgiques es tenen
en compte mitjanant mesures preventives, diferents a lanlisi estructural, relacionades amb les
caracterstiques dels materials, els detalls constructius, els sistemes de protecci o els efectes de
les accions en condicions de servei. Aquestes mesures depenen de les caracterstiques i la
importncia de ledifici, de les seves condicions dexposici i dels materials de construcci utilitzats.
En estructures normals dedificaci, laplicaci daquest mtode resulta suficient. En els documents
bsics de seguretat estructural dels diferents materials i en la Instrucci de formig estructural EHE
sestableixen les mesures especfiques corresponents.
En el mtode explcit, les accions qumiques, fsiques o biolgiques sinclouen de forma explcita en
la verificaci dels estats lmit ltims i de servei. Per fer-ho, aquestes accions shan de representar
mitjanant models adequats que permetin descriure els seus efectes en el comportament
estructural. Aquests models depenen de les caracterstiques i dels materials de lestructura, aix
com de la seva exposici.
4.4.2 Fatiga
4.4.2.1 Principis
1
2
En general, en edificis no resulta necessari comprovar lestat lmit de fatiga, excepte pel que fa als
elements estructurals interns dels equips delevaci.
La comprovaci a fatiga daltres elements sotmesos a accions variables repetides procedents de
maquinries, onatge, crregues de trnsit i vibracions produdes pel vent, sha de fer dacord amb
els valors i els models que sestableixen de cada acci en el document respectiu que la regula.
4.4.3 Efectes reolgics

1
Els documents bsics corresponents als diferents materials inclouen, si sescau, la informaci
necessria per tenir en compte la variaci en el temps dels efectes reolgics.
SE - 14
289
5 Verificacions basades en mtodes experimentals

5.1 Generalitats
1
Les verificacions relatives a la seguretat estructural mitjanant assajos estan basades en

lestabliment experimental de parmetres que defineixin b la resposta duna determinada
estructura, dun element estructural o duna uni, o b les accions i les influncies que actun sobre
aquests.
No shan de considerar com a part daquest procediment experimental els assajos de recepci de
materials o del seu control de qualitat, aix com els assajos del terreny per a la redacci dinformes
geotcnics.
5.2 Plantejament experimental

1
2
5
6
Sha de definir de forma inequvoca lestat lmit que sha de verificar i shan de determinar les zones
o els punts crtics des del punt de vista del comportament de lestructura o de lelement considerat.
Les provetes o mostres per assajar shan de fabricar utilitzant els materials previstos en obra,
aplicant la mateixa tcnica i, en la mesura que sigui possible, amb les mateixes dimensions que els
elements corresponents. El mostreig sha de fer de manera aleatria. A ms, les provetes han de
reproduir adequadament les condicions de suport i de posada en crrega dels elements.
Shan de minimitzar, en la mesura que sigui possible, les diferncies entre les condicions en qu es
realitzin els assajos i les condicions de lelement estructural real. Quan aquestes diferncies tinguin
una incidncia significativa, shan de tenir en compte en lavaluaci i la interpretaci dels resultats
introduint uns factors de conversi que shan destablir mitjanant anlisi experimental o terica, o
sobre la base de lexperincia. Aquests factors estan associats amb incerteses que depenen de
cada cas.
En els mtodes utilitzats per deduir els valors de clcul a partir dels resultats experimentals sha de
tenir en compte el nombre redut dassajos. En absncia duna anlisi ms detallada, lavaluaci
directa dels resultats sha de fer segons les indicacions de lapartat 5.5. Per a lavaluaci dels
resultats es poden fer servir altres mtodes, sempre que resultin consistents amb el format de
verificaci establert. En cas que hi hagi coneixements previs (per exemple, models de clcul,
assajos previs), aquests es poden tenir en compte en lavaluaci dels resultats.
Si els resultats experimentals susen en una anlisi probabilista, les dades obtingudes es poden
utilitzar per a lactualitzaci dels parmetres estadstics corresponents.
Les conclusions derivades duna campanya experimental determinada noms tenen validesa per a
les condicions particulars dels assajos, caracteritzades pel dispositiu experimental elegit, els
materials de construcci i la tcnica de fabricaci utilitzats.
En lavaluaci i la interpretaci dels resultats shan dintroduir factors de conversi que tinguin en
compte les diferncies entre les condicions de lassaig i les condicions en obra que siguin rellevants,
com lefecte descala, la durada de laplicaci de la crrega, les condicions de suport de les provetes
o els efectes ambientals que puguin incidir en les propietats dels materials.
5.3 Avaluaci dels resultats

5.3.1 Generalitats
1
La determinaci del valor de clcul de la resistncia dun element estructural o dun material
mitjanant assajos es basa en el fet que la resistncia de la proveta utilitzada es representa a travs
duna nica variable i en el fet que el tipus de trencament considerat s determinant en tots els
assajos.
El valor de clcul de la resistncia, Rd, sha de determinar segons lexpressi segent:
Rd =
R k, est
M
(5.1)
m
Rd
SE - 15
290
on:
3
4
Rk,est
s l'estimaci del valor caracterstic de la resistncia, Rk, determinada a partir dels

resultats experimentals segons lexpressi (5.2) o (5.3);
s el coeficient parcial per a la resistncia del material, sha dadoptar el valor que,
segons els documents bsics corresponents, sutilitzi per al material i el mecanisme de
trencament considerats;
s el valor mitj del factor de conversi;
Rd
s el coeficient dincertesa per al model de resistncia.
En els casos en qu sestimi que la diferncia entre els assajos i els casos reals s massa gran, s
necessari un estudi ms detallat per a lestabliment del valor del coeficient .
El coeficient dincertesa per al model de resistncia, Rd, t en compte el carcter aleatori del factor
de conversi, , respecte de les diferncies desconegudes entre les condicions de lassaig i les
condicions en obra. Els valors de m i Rd shan de definir en cada cas tenint en compte els objectius
dels assajos, lestat lmit considerat, el mecanisme de trencament, la informaci disponible sobre la
fabricaci de les provetes i els elements reals, aix com les condicions de lobra. Els valors adoptats
per al coeficient dincertesa Rd no sn inferiors a la unitat.
5.3.2 Estimaci de la resistncia caracterstica

1
En absncia dinformaci prvia o daltres dades ms precises, sha dadoptar com a valor
caracterstic el fractil del 5%, suposant una distribuci normal:
R k , est = m R - k R
(5.2)
on:
mR
s el valor mitj de la mostra
s la desviaci tpica de la mostra, sestima a partir dels resultats experimentals
s el coeficient que depn de la mida de la mostra (nombre dassajos, n), segons la taula 5.1
Quan hi ha informaci prvia relativa a la desviaci tpica de la distribuci, R, aquesta es considera

coneguda a priori. En aquests casos, suposant una distribuci normal, el valor caracterstic de la
resistncia corresponent a un fractil del 5% sha destimar a partir de la relaci:
R k, est = m R - k R
(5.3)
on:
mR
s el valor mitj de la mostra
s la desviaci tpica de la distribuci
s el coeficient que depn de la mida de la mostra (nombre dassajos, n), segons la taula 5.1
Taula 5.1. Valors del coeficient k per a un fractil de 5%
Nombre dassajos, n
Desviaci tpica
10
20
30
100
infinit
desconeguda
3,15
2,68
2,34
2,19
2,10
1,93
1,87
1,76
1,64
prviament coneguda
2,03
1,98
1,92
1,88
1,86
1,79
1,77
1,71
1,64
SE - 16

Annex A Terminologia
1
Els termes que consten aqu sutilitzen en aquest DB-SE aix com en els altres documents bsics de
seguretat estructural, de conformitat amb el significat i les condicions que sestableixen. En lannex
III de la part I es poden consultar altres termes i definicions generals utilitzats en el conjunt del CTE.
La resta dels DB de caire estructural contenen les definicions daltres termes tcnics especfics.
Acci accidental: acci amb una petita probabilitat desdevenir-se, generalment de curta durada i
amb efectes importants.
Acci fixa: Acci que t una distribuci fixa sobre ledifici i una magnitud i una direcci
determinades de forma inequvoca per al conjunt de lobra.
Acci lliure: Acci que pot tenir qualsevol punt daplicaci, sense lmits donats.
Acci permanent: Acci que t una variaci en magnitud amb el temps menyspreable, o una
variaci montona fins que sassoleixi un valor lmit determinat.
Acci variable: Acci que t una variaci en el temps no montona ni menyspreable respecte al
valor mitj.
Accions:
a) Fora aplicada sobre ledifici (acci directa).
b) Deformaci imposada o acceleraci causada, per exemple, per canvis de temperatura,
variacions dhumitat, assentaments diferencials o terratrmols (acci indirecta).
Anlisi estructural: Procediment o algoritme per determinar els efectes de les accions.
Combinaci daccions: Conjunt daccions utilitzades per a la comprovaci dels requisits
estructurals.
Efectes de les accions: Lefecte de les accions en elements estructurals, per exemple, esforos,
moments, tensions, deformacions, o en tota lestructura, com per exemple, rotaci, desviaci.
Element estructural: Part fsicament distingible duna estructura, com per exemple, una biga, una
llosa, un pil.
Estat lmit: Estat ms enll del qual no se satisfan els requisits estructurals.
Estat lmit de servei: Estat ms enll del qual no se satisfan els requisits de servei establerts.
Estat lmit ltim: Estat associat al collapse o a una altra forma similar de fallada estructural.
Estructura: Conjunt delements, connectats entre ells, que tenen com a missi resistir les accions
previsibles i proporcionar rigidesa.
Fletxa relativa: Descens mxim dobertura respecte de lextrem de la pea que la tingui menor,
dividida per la llum del tram. En el cas de volades es considera com a llum el doble de la volada.
Model estructural: Idealitzaci del sistema estructural utilitzada per a lanlisi, el clcul i la
verificaci.
Risc: Mesura de labast del perill que representa un esdeveniment no desitjat per a les persones.
Un risc sexpressa en termes de la probabilitat vinculada a les conseqncies daquest
esdeveniment.
Sistema estructural: Elements resistents de la construcci i forma en qu es considera que
treballen.
Situaci extraordinria: Situaci que inclou unes condicions excepcionals per a ledifici.
Situaci persistent: Situaci que s rellevant durant un perode de temps similar al perode de
servei de ledifici.
Valor caracterstic: s el principal valor representatiu duna variable.
Valor de clcul: Valor obtingut de multiplicar el valor representatiu pel coeficient parcial de
seguretat.
SE - 17
291
292

Annex B Notacions
B.1 Notacions
1
Majscules llatines
Ad
Valor de clcul duna acci accidental
Gd
Valor de clcul duna acci permanent
Gk
Valor caracterstic duna acci permanent
Qd
Valor de clcul duna acci variable
Qk
Valor caracterstic duna acci variable simple
Rd
Valor de clcul de la resistncia
Rk
Valor caracterstic de la resistncia
Minscules gregues
M
G
Q
0
1
2
Coeficient parcial per a la resistncia dun material

Coeficient parcial per a una acci permanent
Coeficient parcial per a una acci variable
Coeficient per al valor de combinaci duna acci variable
Coeficient per al valor freqent duna acci variable
Coeficient per al valor quasi permanent duna acci variable
SE - 19

Annex C Principis dels mtodes probabilistes explcit i implcit
C.1 Objectius i camp daplicaci

1
El contingut daquest annex t carcter informatiu i els seus objectius sn:

a) la recopilaci de les bases en qu es fonamenten els captols 3, 4 i 5 de DB-SE;
b) la introducci dalgunes recomanacions relatives a laplicaci dels mtodes probabilistes
explcits.
En principi, els mtodes probabilistes explcits es poden utilitzar per a la verificaci de qualsevol
problema que es pugui descriure a travs de relacions matemtiques, i sempre que sigui possible
identificar el conjunt dels corresponents esdeveniments aleatoris.
Les principals aplicacions dels mtodes probabilistes explcits es poden dividir en dos grups:
a) el calibratge de models probabilistes implcits (per exemple, el calibratge dels coeficients
parcials);
b) laplicaci directa per a ladopci de decisions relacionades amb les prestacions de les
estructures (per exemple, per al dimensionament destructures noves en els casos en qu els
mtodes implcits resultin inadequats, o per a lavaluaci estructural dedificis existents).
El contingut daquest annex s aplicable per a les verificacions relatives a la capacitat portant
(estats lmit ltims). Tamb s aplicable per a la verificaci de laptitud al servei en els casos
irreversibles. En general, les regles i el contingut daquest annex no sn aplicables a estats lmit de
servei reversibles.
C.2 Incerteses associades amb les variables bsiques

C.2.1 Fonts dincerteses
1
Es poden distingir tres tipus dincerteses associades amb les variables bsiques:
a) la variabilitat aleatria inherent al model;
b) les incerteses degudes a la falta de coneixements;
c) les incerteses estadstiques.
Al seu torn, cadascun daquests tipus dincerteses es pot subdividir.
La variabilitat aleatria inherent es pot dividir en incerteses de dues categories, segons estiguin o no
afectades per activitats humanes.
Molts parmetres relatius a les accions pertanyen a la segona categoria, per exemple, la velocitat
del vent o la crrega de neu sobre el terreny. Tamb hi ha parmetres de resistncia corresponents
a aquesta segona categoria, per exemple, els parmetres de resistncia dun terreny.
Exemples corresponents al primer tipus dincerteses sn la resistncia dels materials constructius
(per exemple, formig o acer) o les dimensions delements estructurals. Aquestes incerteses es
poden reduir mitjanant mtodes de fabricaci o de producci ms avanats, o a travs de mtodes
de control adequats.
Les incerteses degudes a la manca de coneixements es poden subdividir en dues categories, les
relatives a les incerteses dels models, i les que depenen de levoluci futura de certs parmetres.
Les incerteses dels models, que es poden referir tant als models de les accions i dels seus efectes
com als models de resistncia, es poden reduir a travs de la millora dels coneixements mitjanant
assajos o investigacions teriques.
A la segona categoria pertanyen, per exemple, les incerteses sobre levoluci futura de les
sobrecrregues. Les possibilitats de reducci daquestes incerteses sn ms redudes.
SE - 21
293
294
Les incerteses estadstiques estan associades amb lavaluaci estadstica dels resultats dassajos,
mesuraments o altres observacions, i poden ser degudes a:
a) la manca didentificaci i de distinci entre diferents poblacions estadstiques;
b) un nombre limitat de resultats que condueix a incerteses en lobtenci dels parmetres
estadstics (per exemple, del valor mitj o de la desviaci tpica);
c) la no-consideraci de les variacions sistemtiques de les variables analitzades (per exemple,
de parmetres climtics);
d) una extrapolaci excessiva de la informaci estadstica;
e) la no-consideraci de possibles correlacions;
f)
la utilitzaci de distribucions estadstiques per a la descripci dincerteses que sn dorigen
estadstic noms en part.
Normalment, les incerteses estadstiques es poden reduir fent ms assajos o observacions.
C.2.2 Obtenci de dades bsiques

1
Els valors numrics dels parmetres que caracteritzin un model i les seves incerteses es poden
obtenir per les vies segents:
a) mesuraments o observacions;
b) anlisis;
c) adopci de decisions.
Sovint, els valors numrics dels parmetres sobtenen combinant dades obtingudes per diferents
vies. La resistncia a tracci del formig es pot determinar a partir del mesurament de la seva
resistncia a compressi i una anlisi mitjanant una funci de conversi; la sobrecrrega dun pont
grua sestableix mitjanant decisi i les forces dinmiques addicionals es poden determinar
mitjanant anlisi; les sobrecrregues en edificis es poden determinar mitjanant observaci en
combinaci amb una hiptesi sobre levoluci futura.
Les variables bsiques que tinguin en compte les incerteses shan de caracteritzar mitjanant
parmetres com ara el valor mitj, la desviaci tpica, les correlacions amb altres variables i el tipus
de distribuci estadstica. En els casos en qu els valors numrics daquests parmetres es
determinin dacord amb C.2.2(1a) o C.2.2(1b), el procediment ha dincloure una anlisi estadstica
de les dades i els resultats shan de representar en termes estadstics.
Si per contra els valors numrics dels parmetres de les variables bsiques es determinen dacord
amb C.2.2(1c), no s possible, normalment, una representaci directa en termes estadstics. No
obstant aix, als efectes de laplicaci dels mtodes probabilistes, tamb a aquestes variables sels
han dassignar parmetres estadstics.
Les incerteses degudes a errors com ara els errors de mesurament o els efectes descala, seviten
mitjanant ladopci de mesures adequades com, per exemple, una gesti efica de la qualitat del
procs dobtenci de les dades bsiques.
C.2.3 Selecci de distribucions estadstiques

1
En molts casos, el nombre redut de dades disponibles no permet determinar de manera inequvoca
una funci de distribuci estadstica. Per aquest motiu, sha de seleccionar una distribuci que tingui
unes caracterstiques apropiades en relaci amb la variable bsica considerada, tenint en compte el
possible biaix.
Per a les accions permanents es pot adoptar una distribuci normal, sempre que la possibilitat que
es produeixin valors negatius no resulti contradictria amb altres hiptesis i no pugui ser la causa de
resultats erronis. En cas contrari, resulta ms convenient adoptar una distribuci del tipus
logartmica normal, Weibull, Gamma, o de valors extrems.
Per a les accions variables, resulta ms convenient adoptar una distribuci del tipus logartmica
normal, Weibull, Gamma, o de valors extrems, particularment si la distribuci ha de representar un
valor mxim en un determinat perode de temps.
Per a les propietats dels materials i per a les dimensions, sol ser adequada una distribuci del tipus
normal o logartmica normal. Si, a causa de motius fsics o altres circumstncies, no es poden
produir valors negatius, resulta preferible una distribuci logartmica normal.
SE - 22
295
C.3 Criteris per a la fallada estructural

C.3.1 Estats lmit ltims
1
Se suposa que el criteri de fallada duna estructura o dun element estructural es regeix segons una
funci g(X) de les variables bsiques X, de manera que:
a) Per a lestat desitjat
g (X ) > 0
b)
(C.1a)
Per a lestat lmit
g (X ) = 0
c)
(C.1b)
Per a lestat no desitjat
g (X ) < 0
(C.1c)
Figura C.1 Representaci de la funci g(X) per al cas amb dues variables bsiques X1 i X2; X= (X1, X2)
Les variables bsiques X poden dependre del temps (per exemple, les accions ambientals extremes
poden variar amb el temps, els materials constitutius poden estar afectats per mecanismes de
deteriorament en funci del temps, la resistncia pot disminuir amb el temps a causa de processos
de fatiga).
En general, algunes de les variables de X shan de representar mitjanant processos estocstics.
En particular, la variabilitat amb el temps significa que els mxims i mnims de les variables de X no
es produeixen alhora.
La dependncia del temps implica que la probabilitat de fallada est associada amb un perode de
referncia elegit, t0.
La fallada duna estructura o dun element estructural sassocia amb la seva transici dun estat
desitjat a un estat no desitjat. Per a la majoria dels estats lmit ltims, la probabilitat de fallada es pot
representar a travs de la relaci:
Pf = P [g (X ) < 0 ]
(C.2)
La probabilitat que no hi hagi fallada duna estructura o dun element estructural (probabilitat de
supervivncia, Ps, o fiabilitat) s el complement de la probabilitat de fallada:
Ps = 1 Pf
(C.3)
Si sanalitza la fiabilitat dun element estructural o duna secci transversal respecte a un determinat
mecanisme de fallada i una determinada combinaci daccions i influncies, la funci g(X) es pot
descriure, normalment, a travs duna expressi nica derivada del comportament mecnic. En
aquests casos, lanlisi es pot considerar com una anlisi dun element (en aquest context, element
sutilitza des del punt de vista probabilista de la paraula).
SE - 23
296
En els casos en qu es consideri ms dun mecanisme de fallada per a un element estructural, o si

sestudien simultniament diversos elements estructurals, la funci g(X) es pot considerar com una
funci composta per diverses funcions g1(X), g2(X)... .
Una anlisi que tingui en compte simultniament diverses condicions gi(X) < 0 sanomena anlisi
dun sistema. La definici de la funci g(X) depn fortament de les caracterstiques del sistema
(sistemes en qu la fallada duna secci condueix a la fallada total; sistemes redundants; sistemes
amb un comportament combinat).
Figura C.2 Dominis de fallada per a un exemple amb dues funcions g1(X1, X2) i g2(X1, X2) amb dues
variables bsiques X1 i X2. a) Fallada del sistema produda per la duna secci; b) Fallada dun sistema
redundant
En una aplicaci directa dels mtodes probabilistes explcits sha de demostrar que en el perode de
referncia, t0, la probabilitat de fallada de lestructura o de lelement estructural, Pf, no supera la
probabilitat de fallada admissible, Pf,0
P f P f ,0
(C.4)
C.3.2 Estats lmit de servei

1
Per a alguns estats lmit de servei, la transici dun estat desitjat a un estat no desitjat correspon a
un lmit que pot estar delimitat en estar associat amb una realitat mecnica. Per a altres estats lmit
de servei, tanmateix, aquesta transici es produeix en condicions poc delimitades i difuses. En
aquests casos, la transici est relacionada amb una disminuci ms o menys rpida del grau de
laptitud al servei.
En termes generals, es pot definir un grau de laptitud al servei, , en funci dun parmetre
relacionat amb el comportament en servei, (per exemple, la deformaci duna biga, la intensitat de
les vibracions dun forjat)
0 ( ) 1
(C.5)
Per al parmetre es poden establir dos lmits

a)
1: lobra es pot usar sense restriccions
b)
2: lobra no es pot usar.
SE - 24
297
Figura C.3 Grau de laptitud al servei, , en funci del parmetre de servei,
En alguns casos, als efectes duna optimitzaci econmica, el grau de laptitud al servei es pot
expressar en termes econmics.
C.4 Nivells de fiabilitat

C.4.1 Seguretat de les persones
1
La fiabilitat estructural est relacionada, en primer lloc, amb la possibilitat que es produeixin danys
personals (morts, ferits) com a conseqncia dun collapse.
Es pot determinar un valor mxim acceptable per a la probabilitat de fallada a partir duna
comparaci amb els riscos mortals associats amb altres activitats de la vida diria (per exemple,
viatjar en cotxe). A aquests efectes, sha de distingir entre els riscos mortals des del punt de vista de
les persones com a individus (risc mortal individual) i des del punt de vista de la societat (risc
collectiu per a les persones).
Per al risc mortal individual associat amb el collapse de les estructures es podria assumir un valor
admissible que estigui aproximadament dos ordres de magnitud per sota del valor total del risc
mortal individual associat amb accidents en general.
La probabilitat de fallada admissible per a una estructura depn de la probabilitat condicional que
una persona mori ats el collapse daquesta estructura, i del risc mortal individual admissible
associat als edificis
P ( f | any ) P (d | f ) ri , adm
(C.6)
on:
P ( f | any ) A N
(C.7)
on:
P(f | any) s la probabilitat de fallada de lestructura per a un perode de referncia dun any
SE - 25
FASCICLE TERCER
P(f | any) s la probabilitat de fallada de lestructura per a un perode de referncia dun any
P(d | f)
s la probabilitat que un usuari de ledifici, present en el moment del collapse, mori, ats
el collapse de ledifici (probabilitat condicional)
ri,adm
s el risc mortal individual admissible, associat amb el comportament estructural,
expressat en termes de [(nombre de morts) / (106any)].
El requisit (C.6) es refereix a un perode dun any i shauria de considerar com un valor mitj sobre
un determinat perode de referncia (per exemple, el perode de servei previst o, alternativament, un
perode de lordre de 10 a 20 anys). En termes generals, serien acceptables desviacions daquest
valor mitj anual. Tanmateix, noms es podrien acceptar valors superiors, per a un perode de
temps molt ms breu que el perode de referncia.
Des del punt de vista social, shan devitar accidents (freqents) amb un gran nombre de morts. A
aquest efecte, sha de complir la condici
298
N
A
5
s el nombre suposat de morts

s la constant (per exemple, A = 0,01 a 0,1)
s la constant (per exemple, = 1 a 2)

Es pot admetre una probabilitat de fallada estructural que superi el valor ms restrictiu dels deduts
de les condicions (C.6) i (C.7) si sadopten mesures de protecci especfiques (per exemple, un pla
devacuaci en cas demergncia), amb la finalitat dacomplir els requisits relatius al risc mortal
individual i el risc collectiu per a les persones.
C.4.2 Optimitzaci econmica

1
Des del punt de vista econmic, el nivell de fiabilitat requerit es pot determinar establint un equilibri
entre les conseqncies duna fallada estructural dun edifici i el cost de les mesures de protecci i
de seguretat.
Lobjectiu duna optimitzaci econmica consisteix a minimitzar el cost total acumulat durant el
perode de servei previst. Formalment, el cost total es pot representar mitjanant la relaci
Ctot = Cb + Cm + (Pf Cf)
on:
Ctot
Cb
Cm
Cf
Pf
(C.8)
s el cost total
s el cost del projecte i de lexecuci
s el cost previst per a la inspecci, el manteniment i la demolici
s el cost de la fallada
s la probabilitat de fallada
La suma ( Pf Cf) sha destablir per a totes les situacions de risc independents i tots els possibles
mecanismes de fallada.
Aquesta representaci del cost total t un alt grau de simplificaci i sha de detallar ms als efectes
de la seva aplicaci prctica.
En els casos en qu la fallada (collapse) estructural pugui afectar les persones (cas normal), a ms
dels criteris econmics, lestructura ha dacomplir els requisits relacionats amb la fiabilitat mnima.
En aquests casos, loptimitzaci condicional es pot portar a terme per a la relaci (C.8), sempre que
sacompleixin els requisits deduts de (C.6) i (C.7).
En alguns casos, el cost del risc ((Pf Cf)) pot estar cobert per una assegurana.
C.4.3 Valors numrics

1
Els valors numrics relatius a la fiabilitat duna estructura sexpressen sovint en termes de lndex de
fiabilitat, , relacionat amb la probabilitat de fallada, Pf, a travs de
= - -1 (Pf )
(C.9)
La taula C.1 cont valors numrics per a la relaci entre lndex de fiabilitat, b, i la probabilitat de
fallada, Pf.
Taula C.1
Relaci entre lndex de fiabilitat, b, i la probabilitat de fallada, Pf
Pf
10
-1
10-2
10-3
10-4
10-5
10-6
10-7
1,3
2,3
3,1
3,7
4,2
4,7
5,2
Els valors numrics de la probabilitat de fallada (i dels corresponents ndexs de fiabilitat) a qu fan
referncia els principis de C.3 i que es poden determinar segons els mtodes esmentats a C.5,
representen valors nominals i no descriuen la freqncia real de fallades estructurals. Les
diferncies substancials entre la probabilitat de fallada nominal i la freqncia real de fallades
estructurals sn degudes, duna banda, al fet que en realitat les fallades tenen lorigen, en molts
casos, en errors humans i, daltra banda, a les simplificacions introdudes a travs dels models.
A causa que les probabilitats de fallada shan dinterpretar com a valors nominals, les probabilitats
de fallada admissibles shan de basar en els resultats dun calibratge. La utilitzaci de valors
daquest tipus per caracteritzar la fiabilitat requerida duna estructura est relacionada amb un
conjunt coherent i especfic de models probabilistes i de models estructurals. No s admissible
SE - 26
299
la utilitzaci de valors calibrats per a la probabilitat de fallada admissible (o per a lndex de fiabilitat
requerit) en combinaci amb altres models, ja que condueix a resultats distorsionats quant al nivell
de fiabilitat.
La taula C.2 representa valors calibrats per a lndex de fiabilitat requerit, referits a tot el perode de
servei de lestructura, en funci de les conseqncies duna fallada estructural i del cost relatiu dun
increment de la fiabilitat.
Taula C.2 Valors nominals, referits a tot el perode de servei, per a lndex de fiabilitat requerit
Cost relatiu
incrementar
fiabilitat
per
la
Conseqncies duna fallada estructural

menyspreables
petites
moderades
grans
1,5
2,3
3,1
moderat
1,3
2,3
3,1
3,8
baix
2,3
3,1
3,8
4,3
elevat
Els valors de la taula C.2 shan dedut aplicant els mtodes dels valors de clcul (C.6), adoptant les
hiptesis segents per a les funcions de distribuci dels models probabilistes:
a) models de resistncia
lognormal o Weibull
b) accions permanents
normal
c) accions variables
Gumbel.
Els valors recomanats per a lndex de fiabilitat requerit, referits a tot el perode de servei de
lestructura, sn:
a) per a estats lmit de servei
b)
reversibles
=0
irreversibles
= 1,5
per a fatiga
= 2,3 a 3,1 (en funci de les possibilitats dinspecci)
c) per a estats lmit ltims

= 3,1; 3,8; 4,3
La utilitzaci daquests valors als efectes duna anlisi probabilista explcita requereix
necessriament ladopci de les mateixes hiptesis en qu es basen els valors nominals de la taula
C.2.
C.5 Determinaci de probabilitats de fallada

C.5.1 Problemtica general
1
En termes generals, la determinaci de la probabilitat de fallada requereix establir la probabilitat
P f = P { g ij ( X , t ) < 0 per a t [0, T ]}
on:
gij
i
j
2
3
(C.10)
sn les funcions de fallada (funcions lmit) en lespai de les variables bsiques

s el nmero del mode de fallada
s el nmero de lelement.
gi1 0 , gi2 0 , etc. especifica una seqncia de fallada estructural per a un determinat mode de
fallada, i.
La dependncia del temps pot estar relacionada amb les accions i influncies, o amb la resistncia
(per exemple, a causa dun mecanisme de deteriorament).
Algunes de les variables X poden ser funcions del temps i de coordenades espacials.
C.5.2 Problemes invariables en el temps

1
En els casos en qu totes les variables X es puguin considerar invariables en el temps, la

probabilitat de fallada, Pf, es determina a partir de la relaci
SE - 27
300
Pf = f x (x )d x
(C.11)
DF
on:
fx (x )
s la funci de densitat de probabilitat conjunta de les variables aleatries bsiques X
(no processos aleatoris)

DF
s el domini de fallada
En general, els dominis de fallada queden definits per les interseccions i unions dels dominis
caracteritzats per:
g ij (X ) 0
(C.12)
Els valors numrics de la probabilitat de fallada es poden determinar mitjanant:

a) mtodes analtics exactes;
b) mtodes dintegraci numrica;
c) mtodes analtics aproximats (FORM: First Order Reliability Method; FOSM: First Order
Second Moment Method; SORM: Second Order Reliability Method);
d) mtodes de simulaci.
En alguns casos es pot utilitzar una combinaci dels diferents mtodes.
C.5.3 Transformaci de problemes variables en problemes invariables en el temps

1
Es poden distingir dos tipus de problemes variables en el temps:

a) fallades degudes a una sobrecrrega;
b) fallades per acumulaci de danys (per exemple, fatiga, corrosi).
La dependncia del temps s deguda a la variabilitat en el temps de les accions i influncies i/o de
la resistncia (mecanismes de deteriorament).
En general, les accions, influncies o resistncies que siguin variables en el temps, shan de
representar a travs de processos estocstics.
En el cas duna fallada a causa duna sobrecrrega, el procs pot ser substitut per una distribuci
probabilista representant la incertesa per al perode de temps per al qual sha de determinar la
probabilitat de fallada.
A aquest efecte, el valor mitj es pot adoptar com el valor mxim esperat en el perode de
referncia. Per a la incertesa aleatria es pot adoptar la corresponent al valor mxim esperat.
La funci utilitzada per descriure una fallada per fatiga es pot expressar, per exemple, en els termes
de les corbes SN i de la regla de Palmgren-Miner. Daquesta manera, i si es refereix a un
determinat perode de temps, la funci s invariable en el temps.
C.6 Mtodes basats en la determinaci dels valors de clcul

C.6.1 Generalitats
1
Lestat lmit considerat es pot establir mitjanant un model de clcul en termes duna o diverses
funcions g(...) dun conjunt de variables X1, X2, ... Xn relatives a les accions, les caracterstiques dels
materials, etc. En aquest cas, la condici dabsncia de la fallada de lestructura associada amb
lestat lmit considerat, es pot expressar en la forma
g (X 1 , X 2 , ..., X n ) 0
(C.13)
Als efectes de la verificaci de lestat lmit considerat, la condici (C.13) es pot expressar en termes
dels valors de clcul de les variables
g (x 1d , x 2 d , ..., x nd ) 0
x1d, x2d, ..., xnd
(C.14)
valors de clcul de les variables X1, X2, ..., Xn (segons C.6.2).
C.6.2 Valors de clcul segons el mtode FORM

1
El valor de clcul xid de la variable Xi depn de:
SE - 28
301
a)
b)
els parmetres de la variable Xi;

el tipus de distribuci probabilista suposada;
c)
lndex de fiabilitat, , requerit per a lestat lmit i la situaci de dimensionament considerats;
un factor i que descriu la sensibilitat de la probabilitat de fallada, associada amb lestat lmit i
la situaci de dimensionament considerats, respecte a la variaci de Xi.
Per a una distribuci arbitrria F(xi), els valors de clcul es defineixen per
d)
F (x id ) = ( i )
(C.15)
Per a variables Xi amb una distribuci normal, sobt

x id = i (1 i V i )
(C.16)
on:
s el valor mitj de la variable Xi
i
Vi
s el coeficient de variaci de la variable Xi.
Per a variables Xi amb una distribuci lognormal, sobt
x id = i e ( i i )
(C.17)
on:
i =
i =
i
1 + Vi2
ln 1 + V i 2
Per a valors petits de Vi, per exemple Vi 0,25 , es pot suposar:

i i
i Vi
C.6.3 Factors de sensibilitat segons el mtode FORM

1
Si les variables aleatries sn estadsticament independents, els factors de sensibilitat, i, que shan
dutilitzar en una anlisi mitjanant el mtode FORM, tenen les propietats segents:
1 i 1
(C.18)
i2 = 1
(C.19)
En principi, els valors de i shan de determinar a partir duna anlisi, mitjanant el mtode FORM,
dun conjunt representatiu dobres. Aquest procediment requereix uns clculs iteratius laboriosos,
per la qual cosa no es presta per a aplicacions prctiques. Per aquest motiu, la taula C.3 cont un
conjunt de valors normalitzats per a i, basats en lexperincia.
Taula C.3
Resistncia
Accions / influncies
Valors normalitzats per als factors de sensibilitat i
Variable Xi
Factor de sensibilitat
Variable dominant de resistncia

Altres variables de resistncia
0,8
0,4 0,8 = 0,32
Acci / influncia dominant

Altres variables relatives a accions /
influncies
- 0,7
- 0,4 0,7 = -0,28
A causa de ladopci dunes hiptesis conservadores, els valors indicats a la taula C.3 no
compleixen la condici (C.19). Per tal de limitar els errors comesos en aplicar aquests valors, sha
de complir la condici segent:
SE - 29
302
0,16 <
(C.20)
E1
< 6,6
R1
on:
1
3
s la desviaci tpica de la variable corresponent a lacci / influncia dominant
R1
s la desviaci tpica de la variable dominant de resistncia.
En efectuar una anlisi estructural, no s possible saber per endavant quina de les variables sha de
considerar com a dominant. A aquest efecte, sha defectuar lanlisi adoptant com a dominant
cadascuna de les variables, amb la finalitat de deduir segons quina daquestes es regeix el problema.
C.7 El format dels coeficients parcials

C.7.1 Coeficients parcials basats en valors de clcul
1
Els mtodes probabilistes implcits que sutilitzen normalment en la prctica als efectes del
dimensionament de les estructures, no utilitzen directament valors de clcul per a les variables, xd.
Les variables aleatries sintrodueixen mitjanant els seus valors representatius (segons 3), que
sutilitzen amb un conjunt de coeficients parcials per a les accions i influncies i per a la resistncia
(segons 4).
En la majoria dels casos, la condici que sha de complir es pot expressar en els termes segents
g (x d ) = R d E d 0
on:
s el valor de clcul dels efectes de les accions / influncies
Ed
Rd
s el valor de clcul de la resistncia corresponent.
Els valors de clcul dels efectes de les accions / influncies i de la resistncia, respectivament, es
poden expressar a travs de
E d = E (F d , a d , d , ... )
(C.22)
R d = R (f d , a d , d , ... )
(C.23)
on:
Fd
ad
(C.21)
sn els valors de clcul de les accions / influncies

sn els valors de clcul de les dimensions geomtriques
sn els valors de clcul dels coeficients dincertesa dels models

d
fd
sn els valors de clcul de les propietats dels materials.
Els valors de clcul de les diferents variables es determinen a partir de les relacions segents
a) Valor de clcul duna acci / influncia
Fd = f Fk
(C.24a)
Fd = f 0 Fk
(C.24b)
on:
Fk
s el valor caracterstic duna acci / influncia
s el coeficient parcial per a la mateixa acci / influncia
0
b)
s el coeficient per al valor de combinaci duna acci variable.

Valor de clcul duna propietat dun material
fd =
fk
m
(C.25)
on:
fk
s el valor caracterstic duna propietat dun material
coeficient parcial per a la mateixa propietat del material
SE - 30
303
c)
Valor de clcul duna dimensi geomtrica
a d = a nom a
on:
anom
(C.26)
s el valor nominal de la dimensi
a
s la desviaci de la dimensi del seu valor nominal
d) Valor de clcul del coeficient dincertesa dun model
Normalment, els valors de clcul dels coeficients dincertesa dels models sintrodueixen en els
clculs a travs dels coeficients parcials, respectivament per al model dels efectes de les accions,
rd, i per al model de resistncia, rd:
E d = Ed E ( f Fk , f 0 Fk , a nom a , ... )
Rd =
1
Rd
(C.27)
(C.28)
f
R k , a nom a , ...
Els coeficients parcials es poden deduir a partir dels valors de clcul de les variables, determinats
per exemple segons C.6, dacord amb les relacions:
f =
Fd
Fk
(C.29)
m =
fk
fd
(C.30)
Des dun punt de vista prctic, el format anterior per a la determinaci dels valors de clcul dels
efectes de les accions i de la resistncia condueix a clculs laboriosos. Per aquest motiu es poden
adoptar les simplificacions segents:
a) per als efectes de les accions i de les influncies
E d = E ( F Fk , a nom
b)
(C.31)
per a la resistncia
f
R d = R k , a nom
M
Rd =
(C.32a)
o alternativament
1
R (fk , a nom
R
(C.32b)
En aquests casos, els coeficients parcials F i M o R shan de calibrar de manera que (C.31) i (C.32)
condueixin als mateixos resultats que les equacions originals.
C.7.2 Coeficients parcials calibrats
1
Partint dun format arbitrari de coeficients parcials, lobjectiu del calibratge consisteix en la deducci
de coeficients parcials de manera que la fiabilitat estructural resultant es desvi tan poc com sigui
possible de la fiabilitat requerida i predefinida.
El procs de calibratge consta dels passos segents:
a) Definici dun format de coeficients parcials
(C.33)
f
g k 1 , k 2 , ..., f1 Fk1 , f2 Fk2 , ... 0
m1 m 2
on:
fki
s el valor caracterstic duna propietat (per exemple la resistncia) del material i
mi
Fkj
s el coeficient parcial per a la mateixa propietat del material i

s el valor caracterstic (representatiu) de lacci j
fj
s el coeficient parcial per a lacci j
SE - 31
304
b)
c)
d)
D=
Selecci dun conjunt de n elements estructurals representatius que cobreixin adequadament

el camp daplicaci dels models a calibrar quant a:
els tipus daccions;
les dimensions de les estructures;
els materials constitutius;
els estats lmit considerats.

Dimensionament dels n elements estructurals representatius, aplicant un conjunt de coeficients
parcials (m1, m2, ..., f1, f2, ...). A cadascun dels elements aix dimensionats li correspon un
nivell de fiabilitat, expressat per exemple en termes dndex , que es desvia ms o menys de
la fiabilitat requerida i predefinida, t.
La desviaci entre el nivell de fiabilitat dels n elements i la fiabilitat requerida es pot expressar
en els termes segents
n
[ (
k
k=1
mi
, fj ) t
(C.34)
on:
t
s el valor requerit de lndex de fiabilitat
k
s l'ndex de fiabilitat corresponent a lelement k, dimensionat amb els coeficients
parcials (m1, m2, ..., f1, f2, ...).
e) Selecci del conjunt de coeficients parcials que condueixi al valor mnim de D.
f)
Alternativament, el nivell de fiabilitat es pot expressar en termes de la probabilitat de fallada.
En els casos en qu els n elements estructurals tinguin importncies relatives desiguals, D es pot
determinar introduint uns factors dimportncia. Els valors que sobrepassin el valor admissible de la
probabilitat de fallada shan de penalitzar ms que els valors que es quedin per sota de la
probabilitat de fallada admissible.
SE - 32

Annex D Avaluaci estructural dedificis existents

D.1 Generalitats
D.1.1 mbit daplicaci
1
Aquest annex defineix les bases i els procediments per a lavaluaci estructural dedificis existents,
en concordana amb els principis de lanlisi de la seguretat estructural. Si b els conceptes bsics
per a lanlisi de la seguretat estructural dun edifici estan establerts a lannex C, en lavaluaci
estructural dedificis existents hi pot haver un major grau de diferenciaci de la seguretat que per al
dimensionament estructural dedificis de nova construcci, a causa de consideracions de tipus
econmic, social o mediambiental.
Els criteris generals establerts en aquest annex sn aplicables per a lavaluaci estructural de
qualsevol tipus dedifici existent, si es compleix alguna de les condicions segents:
a) sha concebut, dimensionat i construt dacord amb les regles en vigor en el moment de la seva
realitzaci;
b) sha construt dacord amb la bona prctica, lexperincia histrica i la prctica professional
acceptada.
Lavaluaci de la seguretat estructural en cas dincendi est fora de labast daquest annex. No
obstant aix, lavaluaci de la seguretat estructural desprs dun incendi es pot realitzar d'acord
amb les regles incloses aqu.
D.1.2 Consideracions prvies

1
No s adequada la utilitzaci directa de les normes i les regles establertes en aquest CTE en
lavaluaci estructural dedificis existents, construts sobre la base de regles anteriors a les actuals
per als edificis de nova construcci, pels motius segents:
c) tota avaluaci sha de realitzar tenint en compte les caracterstiques i les condicions reals de
ledifici (cosa que normalment no est considerada en les normes de dimensionament que
incorporen la incertesa associada al procs);
d) les normes actuals solen estar basades en exigncies diferents i generalment ms estrictes
que les vigents en el moment en qu es va projectar ledifici, per la qual cosa molts edificis
existents es classificarien com a no fiables si savaluessin segons les normes actuals;
e) es pot considerar, en molts casos, un perode de servei redut, cosa que es tradueix tamb en
una reducci de les exigncies;
f)
es poden utilitzar models danlisi ms afinats (a travs dinspeccions, assajos, mesuraments
in situ o consideracions teriques), fet que pot aportar beneficis addicionals.
D.2 Criteris bsics per a lavaluaci

D.2.1 Procediment
1
Lavaluaci estructural dun edifici existent sha de realitzar, normalment, mitjanant una verificaci
quantitativa de la seva capacitat portant i, si sescau, de la seva aptitud al servei, tenint en compte
els processos de deteriorament possibles. Per fer-ho, es pot adoptar un procediment davaluaci
per fases que tingui en compte les condicions actuals de ledifici, definint cadascuna de les fases en
funci de les seves circumstncies i condicions especfiques com ara la disponibilitat del projecte
original, lobservaci de danys estructurals, ls de ledifici, etc., i dels objectius de lavaluaci
(D.2.3). En cadascuna de les fases sincrementa la precisi de les hiptesis per a lavaluaci, aix
com el grau de detallisme dels mtodes danlisi respecte de la fase anterior.
En edificis en qu no resulti possible o sigui poc fiable una verificaci quantitativa, o quan ledifici
hagi demostrat un comportament satisfactori en el passat, es pot realitzar una avaluaci qualitativa
de la capacitat portant i de laptitud al servei dacord amb els criteris enumerats a D.6.
El procs davaluaci es considera finalitzat quan en alguna de les fases sarriba a una conclusi
inequvoca sobre la seguretat estructural de ledifici o sobre les mesures que shan dadoptar. En
SE - 33
305
306
els casos en qu no resulti possible verificar una capacitat portant o una aptitud al servei adequada,
linforme final ha de contenir tamb les recomanacions necessries sobre les mesures que shan
dadoptar.
D.2.2 Fases de lavaluaci
1
Amb carcter general es poden establir tres fases:

1a fase: Avaluaci preliminar, que inclou en general:
- la recopilaci i lestudi de la documentaci disponible i, si sescau, laixecament de plnols;
- una inspecci preliminar;
- lelaboraci de les bases per a lavaluaci;
- la verificaci preliminar de la capacitat portant i de laptitud al servei dels elements estructurals principals.
2a fase: Avaluaci detallada, que inclou en general:
- la determinaci de lestat de ledifici mitjanant una inspecci detallada, inclosa la
quantificaci de possibles danys;
- lactualitzaci de la geometria i dels plnols de ledifici;
- lactualitzaci de les caracterstiques dels materials;
- lactualitzaci de les accions;
- lactualitzaci de les bases per a lavaluaci;
- lanlisi estructural;
- la verificaci de la capacitat portant i de laptitud al servei.
3a fase: Avaluaci avanada, amb mtodes danlisi de la seguretat, que inclou en general:
- la determinaci de les situacions de dimensionament determinants;
- ladquisici, si sescau, de ms dades sobre les caracterstiques de lestructura o dels
materials, o sobre les accions;
- la determinaci dels models probabilistes de les variables;
- lanlisi estructural;
- la verificaci amb mtodes de seguretat.
D.2.3 Especificaci dels objectius

1
Abans diniciar lavaluaci se nhan destablir els objectius de forma clara, en termes de les
prestacions futures de ledifici, definides aquestes a partir de les exigncies segents:
a) el nivell de seguretat en relaci amb la resistncia i lestabilitat estructural;
b) la garantia de continutat del funcionament en edificis despecial importncia, com ara
hospitals, centres de comunicaci o similars;
c) les exigncies especfiques de la propietat en relaci amb la protecci dels bns (protecci
enfront de prdues econmiques) o amb laptitud al servei. El nivell daquestes exigncies es
basa normalment en requisits funcionals especfics i en criteris doptimitzaci.
D.3 Recopilaci dinformaci

D.3.1 Determinaci de lestat actual
1
Prviament a lavaluaci dun edifici existent se nha de determinar lestat actual, recollint tota la
informaci relativa a:
a) Les accions de tot tipus, directes o indirectes (influncies), amb els criteris segents:
- El pes propi dels elements es pot comprovar en obra i adaptar-se, en conseqncia,
els valors adoptats inicialment, dacord amb la informaci prvia;
- Les sobrecrregues ds depenen de ls futur de lobra, i es poden adoptar, als efectes de lavaluaci, models especfics adaptats al cas estudiat (normalment menys conservadors que els models corresponents segons el CTE). En aquests casos, shan
dadoptar disposicions addicionals amb la finalitat dassegurar que no se sobrepassin
els valors extrems establerts;
SE - 34

b)
c)
d)
e)
- Les accions climtiques que shan de tenir en compte es poden determinar a partir de
mesuraments directes efectuats en estacions meteorolgiques representatives per a
lobra objecte de lavaluaci estructural, durant un perode de temps adequat. En aquest cas, en la determinaci daquestes accions sha de tenir en compte que els seus
efectes extrems no es poden deduir directament dels valors mesurats. En lajust dels
valors extrems es pot tenir en compte el perode de servei restant;
- Shan de tenir en compte les influncies ambientals dorigen fsic, qumic o biolgic que
puguin afectar les caracterstiques dels materials o la resistncia dels elements estructurals, aix com els possibles canvis que shi puguin produir com a conseqncia duna
intervenci. En els casos en qu hi hagi incerteses, shan de determinar mitjanant inspeccions, assajos o mesuraments.
Les dimensions de lobra, recopilant les dades de la mateixa obra i dels elements estructurals,
quan la informaci disponible no tingui aquestes dades, quan shagin realitzat modificacions i
no hi hagi documentaci fiable per al cas, o quan sobservin discrepncies entre la informaci
disponible i la situaci real.
Caracterstiques dels materials utilitzats. Quan les caracterstiques dels materials no es puguin
deduir de manera fiable a partir de la informaci disponible, shan de determinar mitjanant
assajos no destructius o destructius a partir de mostrejos estadsticament representatius, que
tinguin en compte ls de ledifici, aix com les influncies ambientals.
El sistema esttic i el comportament estructural, amb els criteris segents:
- shan de comprovar en obra les condicions de tot tipus que resultin determinants per al
comportament estructural, com les condicions de suport, encastaments, llibertat de
moviment de suports i juntures o la capacitat de deformaci.
- quan es determini experimentalment el comportament estructural (esttic o dinmic)
dun edifici, en lavaluaci i la interpretaci dels resultats sha de tenir en compte que
els assajos es realitzen amb crregues de servei, mentre que la capacitat portant sha
davaluar per a estats ms avanats de crrega.
els danys i anomalies existents: deformacions, desplaaments, corrosi, fatiga i envelliment en
general.
D.3.2 Avaluaci dels assajos i representaci dels resultats

1
2
3
Quan el nombre de resultats sigui redut, laplicaci dels mtodes clssics de lestadstica pot
conduir a valors conservadors, a causa de la influncia dels errors destimaci. En aquests casos, si
es disposa dinformaci prvia, aquesta es podria combinar amb els resultats obtinguts, per millorar
la informaci.
La representaci dels resultats obtinguts en lavaluaci dels assajos o dels mesuraments depn del
mtode danlisi utilitzat, semiprobabilista o probabilista.
Quan es realitzi una anlisi semiprobabilista, lobjectiu de lavaluaci dels assajos o dels
mesuraments s la determinaci del valor representatiu de la variable corresponent. La definici del
valor representatiu depn de la variable considerada, i ha de ser consistent amb la definici del
coeficient parcial corresponent. Llevat que hi hagi informaci en sentit contrari, la definici del valor
representatiu duna variable sha de correspondre amb lindicat a 3.3.
Quan es realitzi una anlisi probabilista, les variables que intervenen en una verificaci es
representen mitjanant les corresponents funcions de densitat de probabilitat. En molts casos,
aquestes funcions poden ser caracteritzades a travs dels seus principals parmetres (valor mitj,
desviaci tpica, tipus de distribuci). A falta duna anlisi ms detallada, a les variables sels ha
dassignar el mateix tipus de distribuci que shagi tingut en compte en el calibratge dels models per
a les accions i per a la resistncia estructural dedificis de nova construcci (annex C).
D.3.3 Bases de clcul

1
Shan de revisar i, segons el cas, adaptar o completar les situacions de dimensionament que
shagin considerat en el projecte original, tenint en compte els danys i anomalies observats, aix
com la incidncia que aquests puguin tenir sobre els possibles mecanismes de fallada. Quan no es
disposi de les bases de clcul del projecte original, shan destablir les situacions de
dimensionament als efectes de lavaluaci.
SE - 35
307
308
Les situacions de dimensionament, aix com les mesures previstes per assolir les exigncies
relatives a la capacitat portant i a laptitud al servei, shan de reflectir en les bases de clcul
actualitzades.
D.3.4 Control de riscos: inspecci i planificaci de mesures

1
Es poden considerar acceptables certs riscos, ja sigui per la baixa freqncia desdeveniment de les
situacions que estiguin en el seu origen, o b perqu les conseqncies en cas de produir-se una
daquestes situacions resultin prou petites. Lacceptaci daquests riscos requereix ladopci de
mesures addicionals dinspecci i de control (observaci, inspeccions peridiques, mesuraments de
control, monitoritzaci), amb lobjectiu de detectar els possibles danys o anomalies en un estat
primerenc, per tal de poder adoptar les mesures adequades que mitiguin els riscos abans que es
pugui produir un esdeveniment no desitjat. Els riscos acceptats shan de reflectir en la memria.
Labast i la intensitat de les mesures dinspecci i de control, aix com les mesures per a la reducci
de les conseqncies dels riscos acceptats, shan de determinar en funci de les caracterstiques i
de la importncia de lobra, aix com en funci del tipus i de les caracterstiques daquests riscos.
D.4 Anlisi estructural

1
2
3
Per a lanlisi estructural dun edifici existent shan dutilitzar models que reflecteixin adequadament
lestat actual de ledifici i tinguin en compte els processos de deteriorament que puguin resultar
importants. Les incerteses associades amb els models shan de tenir en compte mitjanant
coeficients parcials adequats en anlisis semiprobabilistes i mitjanant la introducci duna variable
del model en anlisis probabilistes.
La influncia dels efectes descala o de forma, de la durada de laplicaci duna crrega, de la
temperatura o de la humitat shan de tenir en compte mitjanant coeficients de conversi.
En lanlisi sha de tenir en compte el nivell dincertesa relatiu a les condicions i a lestat dels
elements. A aquest efecte, es pot ajustar la dispersi assumida, entre daltres, per a la capacitat
portant dels elements, o per a les dimensions de les seves seccions transversals.
Si sobserva el deteriorament estructural dun edifici existent, shan didentificar els mecanismes de
deteriorament i determinar models de deteriorament que permetin predir el seu comportament futur.
D.5 Verificaci
D.5.1 Generalitats
1
3
4
Les exigncies relatives a la capacitat portant i a laptitud al servei depenen del perode de servei
restant que sestimi. Les verificacions de la capacitat portant i de laptitud al servei shan defectuar
sobre la base de les situacions de dimensionament actualitzades.
Lavaluaci de la capacitat portant dun edifici existent sha defectuar tenint en compte la seva
capacitat de deformaci aix com el seu mode de fallada previsible. En particular, sha de determinar
si s possible una redistribuci dels esforos i si a una imminent fallada li precedirien deformacions
importants.
En els casos en qu, durant el perode de servei restant, es puguin produir situacions
extraordinries, aquestes shan de tenir en compte en la verificaci de la capacitat portant.
Si durant el perode de servei restant actuen sobre ledifici crregues variables repetides o si es
poden produir vibracions per ressonncia, sha de realitzar una verificaci de la seguretat davant de
la fatiga.
D.5.2 Verificaci de la capacitat portant

D.5.2.1 Avaluaci preliminar
1
La verificaci de la capacitat portant per al perode de servei restant sha de realitzar a partir dels
valors representatius actualitzats de les accions i de la informaci actualitzada sobre lestructura,
adoptant els coeficients parcials de seguretat per a les accions i per a la resistncia dacord amb el
que estableixen lapartat 4.2 i els documents bsics de seguretat estructural dels diferents materials.
SE - 36

D.5.2.2 Avaluaci detallada

1
La verificaci de la capacitat portant per al perode de servei restant sha de realitzar a partir dels
valors representatius actualitzats de les accions i de la informaci actualitzada sobre lestructura,
adoptant coeficients parcials de seguretat particularitzats per a les accions i per a la resistncia. Per
a la determinaci daquests coeficients particularitzats sha de tenir en compte la influncia dels
canvis deguts a ladquisici dinformaci en les incerteses associades amb les variables.
Els coeficients parcials particularitzats shan de calibrar perqu siguin consistents amb el nivell
requerit de seguretat estructural. Normalment sn menys conservadors que els coeficients
corresponents inclosos en els documents bsics corresponents per al dimensionament en edificis
de nova construcci.
D.5.2.3 Avaluaci avanada amb mtodes probabilistes

1
La seguretat estructural dun edifici es pot quantificar en termes de la seva fiabilitat, que ha de tenir
en compte les incerteses associades amb les diferents variables bsiques. Aquesta fiabilitat es
representa a travs duna probabilitat de fallada.
En lestat actual dels coneixements no s possible definir un valor nic per a la probabilitat de
fallada admissible. Es considera que un edifici correctament dimensionat i construt segons un
conjunt consistent de regles per a la determinaci de la resistncia i de les accions, corresponents a
lestat de la prctica en un determinat moment, s fiable en aquest moment i en el marc daquestes
regles.
Lavaluaci estructural dun edifici existent amb mtodes probabilistes requereix els passos
segents:
a) dimensionament estricte de lestructura que es vol avaluar segons un conjunt consistent de
normes daccions i de resistncia que estiguin en vigor;
b) determinaci de la probabilitat de fallada de lestructura dimensionada en a), considerant per a
les variables bsiques els parmetres que estan implcits en les especificacions de les normes
utilitzades. La probabilitat de fallada obtinguda daquesta manera s la probabilitat de fallada
admissible segons les normes utilitzades;
c) determinaci de la probabilitat de fallada de lestructura que es vol avaluar, utilitzant els
parmetres actualitzats de les variables que intervenen en els clculs.
Lestructura avaluada t una seguretat estructural adequada si la probabilitat de fallada de
lestructura avaluada s menor o igual a la probabilitat de fallada admissible.
D.5.3 Verificaci de laptitud al servei

1
Una estructura o un element estructural t un comportament adequat per al perode de servei

restant en relaci amb un determinat criteri, si per a les situacions de dimensionament considerades
es compleix que lefecte de les accions no assoleix el valor lmit establert per a aquest efecte. La
verificaci sha de realitzar a partir dels valors representatius actualitzats de les accions i de la
informaci actualitzada sobre lestructura.
Els efectes de les accions shan de determinar dacord amb els objectius de lavaluaci establerts,
tenint en compte els valors representatius actualitzats de les accions i de totes les influncies
pertinents, aix com la informaci actualitzada de lestructura. En absncia dacords especfics,
aquests efectes shan de determinar segons lapartat 4.3.
Els valors lmit per als diferents efectes de les accions han destar en concordana amb lobjectiu de
cada verificaci i shan de determinar per a cada cas. En absncia dacords especfics, shan
dadoptar com a valors lmit els valors nominals segons 4.3.
La verificaci de laptitud al servei es pot realitzar mitjanant mtodes probabilistes, utilitzant els
parmetres actualitzats de les variables que intervenen en els clculs.
D.6 Avaluaci qualitativa

D.6.1 Capacitat portant
1
Es pot suposar que un edifici que hagi estat dimensionat i construt dacord amb les regles de
normes antigues t una capacitat portant adequada si es compleixen les condicions segents:
SE - 37
309
310
a)
2
3
ledifici sha utilitzat durant un perode de temps prou llarg sense que shagin produt danys o
anomalies (desplaaments, deformacions, fissures, corrosi, etc.);
b) una inspecci detallada no reveli cap indici de danys o deteriorament;
c) la revisi del sistema constructiu permeti assegurar una transmissi adequada de les forces,
especialment a travs dels detalls crtics;
d) tenint en compte el deteriorament previsible aix com el programa de manteniment previst es
pot anticipar una durabilitat adequada;
e) durant un perode de temps prou llarg no shan produt canvis que puguin haver incrementat
les accions sobre ledifici o haver afectat la seva durabilitat;
f)
durant el perode de servei restant no es prevegin canvis que puguin incrementar les accions
sobre ledifici o afectar la seva durabilitat de manera significativa.
Una avaluaci qualitativa de la capacitat portant dun edifici existent pot ser insuficient per a
situacions de dimensionament extraordinries.
El comportament dun edifici la capacitat portant del qual hagi estat avaluada qualitativament sha
de controlar peridicament durant el perode de servei restant. Per fer-ho, shan dutilitzar els
mitjans que sestimin necessaris, depenent de les caracterstiques de lestructura, aix com de les
accions i influncies que actun sobre aquesta i del seu estat.
D.6.2 Aptitud al servei

1
Un edifici que hagi estat dimensionat i construt dacord amb les regles de normes antigues es pot
considerar apte per al servei si es compleixen les condicions segents:
a) ledifici sha comportat satisfactriament durant un perode de temps prou llarg sense que
shagin produt danys o anomalies, i sense que shagin produt deformacions o vibracions
excessives;
b) una inspecci detallada no reveli cap indici de danys o deteriorament, ni de deformacions,
desplaaments o vibracions excessives;
c) durant el perode de servei restant no es prevegin canvis que puguin alterar significativament
les accions sobre ledifici o afectar la seva durabilitat;
d) tenint en compte el deteriorament previsible aix com el programa de manteniment previst es
pugui anticipar una durabilitat adequada.
D.7 Resultats de lavaluaci

1
Els resultats de lavaluaci shan de documentar en un informe que ha dincloure els treballs
efectuats, que tractin almenys els aspectes segents:
a) objectius de lavaluaci;
b) descripci de ledifici i dels seus elements estructurals; smptomes i lesions;
c) recopilaci dinformaci i adquisici de dades:
d) documentaci recopilada i analitzada;
e) objectius i planificaci;
f)
realitzaci dinspeccions, cales i assajos;
g) resultats;
h) anlisis;
i)
verificaci;
j)
diagnstic;
k) opcions dintervenci;
l)
recomanacions.
Quan es demostri una seguretat estructural adequada, ledifici es pot continuar usant en les
condicions establertes. En aquests casos, sha de definir un programa dinspecci i de manteniment
en concordana amb les caracterstiques i la importncia de lobra.
Quan no es pugui demostrar una seguretat estructural adequada, els resultats de lavaluaci es
poden utilitzar per a lelaboraci de les recomanacions oportunes sobre les mesures que calgui
adoptar. Segons el cas, aquestes mesures poden ser tecnicoadministratives o constructives. En alguns
SE - 38

casos, les conclusions duna avaluaci preliminar poden aconsellar ladopci de mesures
preventives dassegurament estructural de ledifici (D.8).
Les mesures que calgui adoptar per assegurar, restablir o mantenir la seguretat estructural dun
edifici han de ser planificades adequadament.
D.8 Mesures
D.8.1 Mesures dassegurament estructural
1
En el moment en qu lavaluaci realitzada aix ho aconselli, especialment en els casos en qu no

es pugui demostrar una seguretat adequada, shan dadoptar mesures dassegurament estructural
de ledifici, com ara la restricci del seu s, lapuntalament provisional delements estructurals, la
posada fora de servei i tancament de lobra o levacuaci de les zones que puguin estar afectades
per un possible esfondrament, segons correspongui. Lobjectiu de les mesures dassegurament ha
de ser primordialment la protecci immediata de les persones o del medi ambient.
D.8.2 Mesures tecnicoadministratives

1
En funci dels resultats obtinguts en una avaluaci i per tal de controlar, modificar o atenuar els
riscos dorigen estructural, pot resultar adequada ladopci de mesures tecnicoadministratives com
ara el control (permanent o peridic) del comportament estructural o de les condicions dutilitzaci,
la limitaci en la utilitzaci de ledifici, la installaci de dispositius automtics davs o de control
actiu, la posada a punt de mesures demergncia o la introducci desquemes devacuaci.
Aquestes mesures shan destablir per a cada cas, tenint en compte la importncia de lobra, el risc
per a les persones o per al medi ambient, el mode de trencament previsible (dctil o frgil), les
possibilitats de control i limitaci dels danys, les diferents alternatives tcnicament viables i el cost
absolut o relatiu a lincrement de seguretat.
D.8.3 Mesures constructives.

1
Segons els resultats de lavaluaci, pot resultar necessria ladopci de mesures constructives que
incrementin la seguretat estructural de manera que es compleixin les exigncies concordes amb els
objectius establerts per al perode de servei futur, com ara lincrement o la reducci de la resistncia
delements o de seccions, de la rigidesa o de la massa, lincrement de la capacitat de deformaci, la
installaci damortidors o el canvi del sistema esttic.
Els elements de refor duna estructura shan de dimensionar segons les especificacions per al
dimensionament estructural dedificis de nova construcci. Alternativament, les verificacions
relatives als elements de refor es poden basar en una aplicaci directa dels mtodes danlisi de la
seguretat.
SE - 39
311
312
Document bsic
Acer
SE-A

Document bsic SE-A Acer
ndex
1 Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci i consideracions prvies
1.2 Condicions particulars per al compliment del DB-SE-A
2 Bases de clcul
2.1 Generalitats
2.2 Verificacions
2.3 Estats lmit ltims
2.4 Estats lmit de servei
3 Durabilitat
4 Materials
4.1 Generalitats
4.2 Acers en xapes i perfils
4.3 Cargols, femelles i volanderes
4.4 Materials d'aportaci
4.5 Resistncia de clcul
5 Anlisi estructural
5.1 Generalitats
5.2 Models del comportament estructural
5.3 Estabilitat lateral global
5.4 Imperfeccions inicials
5.5 Anlisi plstica
6 Estats lmit ltims
6.1 Generalitats
6.2 Resistncia de les seccions
6.3 Resistncia de les barres
7 Estats lmit de servei
7.1 Deformacions, fletxa i volada
7.2 Vibracions
7.3 Lliscament d'unions
8 Unions
8.1 Bases de clcul
8.2 Criteris de comprovaci
8.3 Rigidesa
8.4 Resistncia
8.5 Resistncia dels mitjans d'uni. Unions collades
8.6 Resistncia dels mitjans d'uni. Unions soldades
8.7 Capacitat de rotaci
8.8 Algunes unions tpiques
8.9 Unions de perfils buits a les bigues de gelosia
9 Fatiga
9.1 Generalitats
SE-A-i
313
314

10 Execuci
10.1 Materials
10.2 Operacions de fabricaci al taller
10.3 Soldadura
10.4 Unions collades
10.5 Altres tipus de cargols
10.6 Tractaments de protecci
10.7 Execuci de la soldadura i muntatge al taller (tractament de protecci)
10.8 Control de fabricaci al taller
11 Tolerncies
11.1 Tolerncies de fabricaci
11.2 Tolerncies d'execuci
12 Control de qualitat
12.1 Generalitats
12.2 Control de qualitat de la documentaci del projecte
12.3 Control de qualitat dels materials
12.4 Control de qualitat de la fabricaci
12.5 Control de qualitat del muntatge
13 Inspecci i manteniment
13.1 Inspecci
Annex A. Terminologia
Annex B. Notaci i unitats
B.1 Notaci
B.2 Unitats
Annex C. Fatiga. Mtode de les corbes S-N
C.1 Generalitats
C.2 Smbols
C.3 Comprovaci de la fatiga
C.4 Comprovaci
Annex D. Normes de referncia
SE-A-ii

1 Generalitats
1
Aquest DB s destinat a verificar la seguretat estructural dels elements metllics realitzats amb acer en edificaci. No es tenen en compte, per tant, aspectes propis d'altres camps de la construcci
(ponts, sitges, xemeneies, antenes, tancs, etc.). Tampoc no es tracten aspectes relatius a elements
que, pel seu carcter especfic, requereixen consideracions especials.
Aquest DB es refereix nicament a la seguretat en condicions adequades d'utilitzaci, inclosos els

aspectes relatius a la durabilitat, d'acord amb el DB-SE. La satisfacci d'altres requisits (allament
trmic, acstic, resistncia al foc) queda fora del seu abast. Els aspectes relatius a la fabricaci,
muntatge, control de qualitat, conservaci i manteniment es tracten, exclusivament, en la mesura
necessria per indicar les exigncies que s'han de complir de conformitat amb les hiptesis establertes en el projecte d'edificaci.
1.2 Condicions particulars per al compliment del DB-SE-A

1
L'aplicaci dels procediments d'aquest DB sha de portar a terme d'acord amb les condicions particulars que shi estableixen, amb les condicions particulars indicades al DB-SE i amb les condicions
generals per al compliment del CTE, les condicions del projecte, les condicions en l'execuci de les
obres i les condicions de l'edifici que apareixen als articles 5, 6, 7 i 8, respectivament, de la part I del
CTE.
La documentaci del projecte s la que apareix a l'apartat 2, Documentaci del DB-SE; a ms, shi
ha dincloure:
a)
les caracterstiques mecniques considerades per als acers en xapes i perfils, cargols, materials d'aportaci, pintures i materials de protecci d'acord amb les especificacions que apareixen
a l'apartat 4 d'aquest DB;
b)
les dimensions a eixos de referncia de les barres i la definici de perfils, de les seccions armades, xapes, etc.;
les unions (mitjans duni, dimensions i disposici dels cargols o cordons) dacord amb el que
es prescriu a l'apartat 8 d'aquest DB.
SE-A-3
315
316
2 Bases de clcul
2.1 Generalitats
1
Les especificacions, criteris, procediments, principis i regles que asseguren un comportament estructural adequat d'un edifici dacord amb les exigncies del CTE s'estableixen al DB SE. En aquest
DB s'inclouen els aspectes propis dels elements estructurals d'acer.
Per al tractament d'aspectes especfics o de detall la informaci continguda en aquest DB es pot

ampliar amb el contingut de les normes UNE ENV 1993-1-1:1996, UNE ENV 1090-1:1997, UNE
ENV 1090-2:1999, UNE ENV 1090-3:1997, UNE ENV 1090-4:1998.
2.2 Verificacions
2.2.1 Tipus de verificaci
1
Es requereixen dos tipus de verificacions d'acord amb el DB SE 3.2, les relatives a:

a) L'estabilitat i la resistncia (estats lmit ltims).
b) L'aptitud per al servei (estats lmit de servei).
2.2.2 Modelatge i anlisi

1
L'anlisi estructural sha de basar en models adequats de l'edifici d'acord amb el DB SE 3.4.
S'han de considerar els increments produts en els esforos per causa de les deformacions (efectes
de segon ordre) all on no resultin negligibles.
No s necessari comprovar la seguretat davant de fatiga en estructures normals d'edificaci que no

estiguin sotmeses a crregues variables repetides de carcter dinmic.
Sha de comprovar la seguretat davant de fatiga dels elements que suporten maquinries d'elevaci
o crregues mbils o que estan sotmesos a vibracions produdes per sobrecrregues de carcter
dinmic (mquines, vent, persones en moviment).
En l'anlisi estructural s'han de tenir en compte les diferents fases de la construcci, incloent l'efecte
de lapuntalament provisional dels forjats, si est previst.
Shan de comprovar les situacions transitries corresponents al procs constructiu si el mode de
comportament de l'estructura varia en aquest procs i dna lloc a estats lmit diferents dels considerats en les situacions persistents (per exemple, per torsi en elements concebuts per treballar en
flexi) o de magnitud clarament diferent de les considerades, per canvis en les longituds o seccions
de les peces.
Aquesta comprovaci no s necessria en estructures porticades amb nusos rgids o travades si el
mode de comportament a qu responen els models utilitzats es mant durant tot el procs constructiu i les dimensions al llarg de la fase esmentada sn les de la situaci final de l'estructura.
2.3 Estats lmit ltims

2.3.1 Condicions que shan de verificar
Per a la verificaci de la capacitat portant shan de considerar els estats lmit ltims d'estabilitat i resistncia, d'acord amb el DB SE 4.2
SE-A-5
317
2.3.2 Efecte de les accions

Per a cada situaci de dimensionament, els valors de clcul de l'efecte de les accions shan
dobtenir mitjanant les regles de combinaci indicades al DB SE 4.2.
2.3.3 Coeficients parcials de seguretat per determinar la resistncia
1
Per als coeficients parcials per a la resistncia sadopten, normalment, els valors segents:
a)
M0 = 1,0 5
coeficient parcial de seguretat relatiu a la plastificaci del material
b)
M1 = 1,05
coeficient parcial de seguretat relatiu als fenmens d'inestabilitat
c)
M2 = 1,25
coeficient parcial de seguretat relatiu a la resistncia ltima del material o secci i a la resistncia dels mitjans d'uni
d)
M3 = 1,1
coeficient parcial per a la resistncia al lliscament dunions amb cargols pretesats en estat lmit de servei
M3 = 1,25
coeficient parcial per a la resistncia al lliscament dunions amb cargols pretesats en estat lmit ltim
M3 = 1,4
coeficient parcial per a la resistncia al lliscament dunions amb cargols pretesats i forats lacerats o amb sobremesura
Els coeficients parcials per a la resistncia davant de fatiga estan definits a l'annex C.
2.4 Estats lmit de servei

2.4.1 Condicions que shan de verificar
1
Es considera que hi ha un comportament adequat, amb relaci a les deformacions, les vibracions o
el deteriorament si es compleix, per a les situacions de dimensionament pertinents, que l'efecte de
les accions no assoleix el valor lmit admissible establert per a aquest d'acord amb el DB SE 4.3
2.4.2 Efecte de les accions

1
Per a cada situaci de dimensionament, els valors de clcul de l'efecte de les accions shan
dobtenir mitjanant les regles de combinaci indicades al DB SE.
2.4.3 Propietats elstiques

1
Shan dutilitzar valors mitjans per a les propietats elstiques dels materials.
2.5 Geometria
2.5.1 Valor de clcul
1
El valor de clcul d'una dimensi geomtrica es representa normalment pel seu valor nominal:
a d = a nom
(2.1)
ad
valor de clcul d'una dimensi geomtrica,
a nom
valor nominal de la mateixa dimensi, en el projecte.
SE-A-6
318
2.5.2 Desviacions d'una dimensi geomtrica

1
En els casos en qu les desviacions possibles d'una dimensi geomtrica respecte del seu valor
nominal puguin tenir una influncia significativa en la seguretat estructural (com en l'anlisi dels efectes de segon ordre), el valor de clcul d'aquesta dimensi ha de quedar definit per:
a d = a nom a
a
(2.2)
desviaci d'una dimensi geomtrica del seu valor nominal o l'efecte acumulat de diferents
desviacions geomtriques que es poden produir simultniament, i es defineix d'acord amb
les tolerncies admeses.
En el cas en qu la desviaci produda es pugui determinar per mesurament, sha dutilitzar el valor esmentat.
SE-A-7

3 Durabilitat
1
Sha de prevenir la corrosi de l'acer mitjanant una estratgia global que tingui en compte de forma jerrquica l'edifici en el seu conjunt (situaci, s, etc.), l'estructura (exposici, ventilaci, etc.),
els elements (materials, tipus de secci, etc.) i, especialment, els detalls, evitant:
a)
l'existncia de sistemes d'evacuaci d'aiges no accessibles per a la seva conservaci que

puguin afectar elements estructurals.
b)
la formaci de racons, en nusos i en unions a elements no estructurals, que afavoreixin el dipsit de residus o brutcia.
c)
el contacte directe amb altres metalls (l'alumini dels tancaments, murs cortina, etc.).
d)
el contacte directe amb guixos.
Al projecte d'edificaci sha dindicar les proteccions adequades per als materials per evitar-ne la
corrosi, d'acord amb les condicions ambientals internes i externes de l'edifici. Amb aquesta finalitat es pot utilitzar la norma UNE-ENV 1090-1: 1997, tant per a la definici d'ambients com per a la
definici de les especificacions que han de complir les pintures i els vernissos de protecci, aix
com els sistemes d'aplicaci corresponents.
Els materials protectors shan demmagatzemar i utilitzar d'acord amb les instruccions del fabricant,
i la seva aplicaci sha de realitzar dins del perode de vida til del producte i en el temps indicat
per a aix, de manera que la protecci quedi totalment acabada en els terminis esmentats.
Als efectes de la preparaci de les superfcies a protegir i de l's de les eines adequades, es pot utilitzar la norma UNE-ENV 1090-1: 1997.
Les superfcies que no es puguin netejar per raig shan de sotmetre a un raspallat metllic que elimini lescata de laminaci i desprs s'han de netejar per treuren la pols, l'oli i el greix.
Tots els abrasius utilitzats en la neteja i preparaci de les superfcies a protegir han de ser compatibles amb els productes de protecci a utilitzar.
Els mtodes de recobriment: metallitzaci, galvanitzaci i pintura shan despecificar i executar d'acord amb la normativa especfica sobre aix i les instruccions del fabricant. Es pot utilitzar la norma
UNE-ENV 1090-1: 1997.
Shan de definir i cuidar especialment les superfcies que hagin de resistir i transmetre esforos per
fricci, les superfcies de soldadures i per a la soldadura, les superfcies inaccessibles i exposades
exteriorment, les superfcies en contacte amb el formig, la terminaci de les superfcies d'acers
resistents a la corrosi atmosfrica, el segellament d'espais en contacte amb l'ambient agressiu i el
tractament dels elements de fixaci. Per a tot aix es pot utilitzar la norma UNE-ENV 1090-1: 1997.
En les estructures en qu, com a conseqncia de les consideracions ambientals indicades, sigui
necessari revisar-ne la protecci, el projecte ha de preveure la inspecci i el manteniment de les
proteccions i ha dassegurar, de manera permanent, els accessos i la resta de condicions fsiques
necessries.
SE-A-9
319
320
4 Materials
4.1 Generalitats
1
Encara que molts dels mtodes de comprovaci indicats al DB es poden aplicar a materials de caracterstiques qualssevol, es considera que els elements estructurals a qu es refereix aquest DB
estan constituts per acers dels que s'indiquen en aquest captol.
4.2 Acers en xapes i perfils

1
Els acers considerats en aquest DB sn els establerts a la norma UNE EN 10025 (productes laminats en calent d'acer no aliat, per a construccions metlliques d's general) en cadascuna de les
parts que la componen, les caracterstiques dels quals es resumeixen a la taula 4.1.
En aquest DB es preveuen igualment els acers establerts per les normes UNE-EN 10210-1:1994,
relativa a perfils buits per a construcci, acabats en calent, d'acer no aliat de grau fi i UNE-EN
10219-1:1998, relativa a seccions buides d'acer estructural conformades en fred.
Taula 4.1 Caracterstiques mecniques mnimes dels acers UNE EN 10025

Gruix nominal t (mm)
DESIGNACI
Tensi de lmit elstic
Tensi de ruptura
Temperatura de
l'assaig Charpy
fy (N/mm2)
fu (N/mm2)
t 16
16 < t 40
40 < t 63
3 t 100
S235JR
20
S235J0
235
225
215
360
S235J2
-20
S275JR
20
S275J0
275
265
255
410
-20
S355JR
20
355
S355J2
345
335
470
0
-20
-20 (1)
S355K2
S450J0
S275J2
S355J0
(1)
450
430
410
Se li exigeix una energia mnima de 40 J.
Les caracterstiques segents sn comunes a tots els acers:

-
mdul d'elasticitat: E
210.000 N/mm2
mdul de rigidesa: G
81.000
coeficient de Poisson:
0,3
coeficient de dilataci trmica:
1,210-5 (C)-1
densitat:
7.850
N/mm2
kg/m3
SE-A-11
550
321
En cas que semprin acers diferents dels assenyalats, per garantir que tenen suficient ductilitat,
sha de comprovar que:
a)
la relaci entre la tensi de ruptura i la de lmit elstic no s inferior a 1,20;
b)
l'allargament en ruptura d'una proveta de secci inicial S0, mesurat sobre una longitud
5,65 S 0 , s superior al 15%;
c)
5
la deformaci corresponent a la tensi de ruptura ha de superar almenys un 20% la corresponent al lmit elstic.
Tots els procediments de comprovaci especificats en aquest DB es basen en el comportament

dctil del material, s a dir, les comprovacions de clcul es refereixen al lmit elstic o a la tensi de
ruptura en condicions de laboratori. Per tant, s necessari comprovar que la resistncia a ruptura
frgil s, en tots els casos, superior a la resistncia a ruptura dctil. Aix s cert en el cas d'estructures no sotmeses a crregues d'impacte, com sn en general les d'edificaci, i quan els gruixos utilitzats no sobrepassin els indicats a la taula 4.2 per a les temperatures mnimes a qu estiguin
sotmeses en funci del seu emplaament i exposici, segons els criteris del DB-SE-AE 3.4, realitzades amb els acers especificats en aquest apartat i fabricades dacord amb els requisits especificats al captol 10 d'aquest DB, per la qual cosa en aquest cas no es requereix cap comprovaci;
En qualsevol altre cas, sha de demostrar que el valor de la temperatura de transici, definida com
la mnima a qu la resistncia a ruptura dctil supera la frgil, s inferior a la mnima a qu ha
destar sotmesa l'estructura. La temperatura de transici es pot obtenir mitjanant procediments de
mecnica de la fractura. Per a aix es pot utilitzar lUNE EN 1993-1-10.
Taula 4.2 Gruix mxim (mm) de xapes
Temperatura mnima
Grau
S235
S275
S355
JR
50
45
35
0 C
J0
75
65
50
J2
105
95
75
JR
40
35
25
-10 C
J0
60
55
40
J2
90
75
60
JR
35
30
20
-20 C
J0
50
45
35
J2
75
65
50
Soldabilitat. Tots els acers que apareixen en aquest DB sn soldables i nicament es requereix l'adopci de precaucions en el cas dunions especials (entre xapes de gran gruix, de gruixos molt
desiguals, en condicions d'execuci difcils, etc.), segons s'indica al captol 10 d'aquest DB.
Per a acers diferents dels esmentats la soldabilitat es pot avaluar mitjanant el parmetre CEV (carboni equivalent), d'expressi:
CEV = C +
Mn Cr + Mo + V Ni + Cu
+
+
6
5
15
(4.1)
Aquest valor no ha de ser superior a 0,41 per als acers S 235 i S 275 o a 0,47 per als acers S 355.
4.3 Cargols, femelles i volanderes

1
A la taula 4.3 es resumeixen les caracterstiques mecniques mnimes dels acers dels cargols de
qualitats normalitzades a la normativa ISO.
SE-A-12
322
Taula 4.3 Caracterstiques mecniques dels acers dels cargols, femelles i volanderes
Classe
2
Tensi de lmit elstic fy (N/mm )

2
Tensi de ruptura fu (N/mm )
4.6
5.6
6.8
8.8
10.9
240
300
480
640
900
400
500
600
800
1000
En el context d'aquest DB sentn per cargol el conjunt de cargol, femella i volandera (simple o doble).
En els cargols d'alta resistncia utilitzats com a pretesats sha de controlar el collament.
4.4 Materials d'aportaci

1
Les caracterstiques mecniques dels materials d'aportaci han de ser en tots els casos superiors a
les del material base.
Les qualitats dels materials d'aportaci ajustades a la norma UNE-EN ISO 14555:1999 es consideren acceptables.
4.5 Resistncia de clcul

1
Es defineix resistncia de clcul, fyd, com el quocient de la tensi de lmit elstic i el coeficient de
seguretat del material:
fyd = fy / M
(4.2)
on:
fy
M
2
s la tensi del lmit elstic del material base (taula 4.1). No sha de considerar l'efecte d'enduriment derivat de la conformaci en fred o de qualsevol altra operaci.
s el coeficient parcial de seguretat del material, d'acord amb l'apartat 2.3.3.
En les comprovacions de resistncia ltima del material o la secci, s'adopta com a resistncia de
clcul el valor
fud = fu / M2
on:
M2
s el coeficient de seguretat per a resistncia ltima.
SE-A-13

5.1 Generalitats
1
En general la comprovaci davant cada estat lmit es realitza en dues fases: determinaci dels efectes de les accions, o anlisi (esforos i desplaaments de l'estructura) i comparaci amb la limitaci corresponent, o verificaci (resistncies i fletxes o vibracions admissibles, respectivament).
Sn admissibles els procediments segents:
a)
els basats en mtodes incrementals que, en rgim no lineal, adeqin les caracterstiques elstiques de seccions i elements al nivell d'esforos actuants.
b)
els basats en mtodes de clcul en capacitat, que parteixen per al dimensionament de determinats elements (normalment els que presenten formes frgils de fallada, com les unions) no
dels esforos obtinguts en l'anlisi global, sin dels esforos mxims que els puguin ser
transmesos des dels elements dctils (normalment les barres) del voltant.
5.2 Models del comportament estructural

5.2.1 Hiptesis
1
L'anlisi es porta a terme d'acord amb hiptesis simplificadores mitjanant models, congruents entre si, adequats a l'estat lmit a comprovar i de diferent nivell de detall, que permetin obtenir esforos i desplaaments en les peces de l'estructura i en les seves unions entre si i amb els fonaments.
Normalment sutilitzen models elstics i lineals en les comprovacions davant d'estats lmit de servei. Davant d'estats lmit ltims es poden emprar sempre models elstics, si b en aquest DB s'accepta en determinades ocasions l's de qualsevol procediment que doni com a resultat un conjunt
d'esforos en equilibri amb les accions considerades, com passa en l'anlisi global si les seccions
crtiques corresponen a la classe 1 (5.2.4) o en la comprovaci de nusos o de seccions de les classes 1 i 2. En aquests casos l'anlisi es pot portar a terme en rgim elstic, elstic amb redistribuci
de moments, elastoplstic, rgid-plstic o qualsevol combinaci coherent.
En tots els casos s necessari considerar l'efecte de les possibles no linealitats geomtriques i/o
mecniques.
5.2.2 Models de peces

1
Les peces d'acer es representen mitjanant models unidimensionals o bidimensionals d'acord amb
les seves dimensions relatives. En el cas en qu la relaci entre les dues dimensions fonamentals
de la pea sigui inferior o igual a 2, shan dusar models bidimensionals.
Les llums de clcul de les peces unidimensionals han de ser les distncies entre eixos
dempalmament. En peces que formin part d'entramats o prtics aquests eixos coincideixen amb
les interseccions de la directriu de la pea amb les de les adjacents. En peces embotides en suports rgids de dimensi important amb relaci al seu cantell, leix es pot situar idealment a l'interior
del suport a mig cantell de distncia respecte del marge lliure.
En l'anlisi global de l'estructura les peces shan de representar considerant les seves seccions
brutes, llevat dels casos indicats a 5.2.4, o quan la reducci d'una secci o de la seva eficcia pugui afectar significativament el model.
La rigidesa en torsi de les peces pot ser ignorada en l'anlisi en els casos en qu no resulti imprescindible per a l'equilibri.
SE-A-15
323
324
5.2.3 Unions entre elements

1
Per representar lempalmament entre dues o ms peces es requereixen models que representin
adequadament la geometria (les posicions dels extrems de les peces unides) i la resistncia i rigidesa de la uni (dels elements i regions locals de les peces que materialitzen lempalmament).
En funci de la resistncia les unions poden ser articulacions, de resistncia total o de resistncia
parcial.
Depenent de la rigidesa les unions poden ser articulades, rgides o semirgides, segons si la seva
rigidesa a rotaci s nulla, total o intermdia.
Els lmits entre els diferents tipus s'estableixen en el captol dunions; el projectista ha dadoptar les
disposicions precises per classificar la uni com a articulada permetent rotacions apreciables
sense l'aparici de moments rellevants o rgida assegurant fent prou rgida la rotaci conjunta
de totes les seccions extremes dels elements del nus o per considerar la rigidesa parcial de la
uni en els models utilitzats en l'anlisi.
Els mtodes d'anlisi global utilitzats i les hiptesis adoptades respecte al comportament de les unions han de ser coherents. En particular:
a)
quan es realitzi una anlisi global elstica i hi hagi nusos de comportament semirgid, sha de
considerar el comportament de la uni en funci de la seva rigidesa. Sha de prendre, en general, la rigidesa, Sj, corresponent al moment de clcul Mj.Sd en cada situaci. Com a simplificaci:
-
si Mj,Sd 2/3 Mj,Rd, on Mj,Rd s la resistncia de clcul de la uni, es pot usar la rigidesa inicial del nus Sj,ini, (figura 5.1.c)
si Mj,Sd > 2/3 Mj,Rd, es pot usar el valor Sj,ini /

on:
= 2 per a unions biga-pilar

= 3 per a un altre tipus duni
b)
quan es realitzi una anlisi global elastoplstica s'ha de considerar el comportament de la uni
segons la seva resistncia i rigidesa. En aquest cas es pot adoptar un diagrama bilineal simplificat com l'indicat a la figura 5.1.d) per modelar el comportament de la uni.
c)
quan es realitzi una anlisi global rgida-plstica, per modelar el comportament de les unions
s suficient considerar la seva resistncia.
Les unions semirgides entre cada dues barres (figura 5.1.a) es poden modelar com un ressort que
uneix els eixos de les barres que concorren en el nus (figura 5.1.b), que defineix les propietats
principals segents:
a)
moment resistent, Mj,Rd, que s el valor mxim en la corba moment rotaci M-.
b)
rigidesa al gir, Sj.
c)
la capacitat de rotaci Cd s el valor mxim de la rotaci en la corba M- (figura 5.1.c).
d)
la corba real M- no s lineal, es pot adoptar un diagrama bilineal (figura 5.1.d) o trilineal,
sempre que la corba simplificada quedi per sota de la ms precisa.
Igualment es poden modelar referint-les a la rigidesa d'alguna de les barres que formen la uni,
mitjanant tcniques de condensaci esttica.
SE-A-16

Figura 5.1 Modelatge dunions
5.2.4 Tipus de secci

1
Segons la capacitat de deformaci i de desenvolupament de la resistncia plstica dels elements

plans comprimits d'una secci sollicitada per un moment flector, es classifica en una de les quatre
classes segents:
Taula 5.1 Classificaci de seccions transversals sollicitades per moments flectors

Classe 1: Plstica
Permeten la formaci de la rtula plstica amb la capacitat de rotaci suficient

per a la redistribuci de moments.
Classe 2: Compacta
Permeten el desenvolupament del moment plstic amb una capacitat de rotaci

limitada.
Classe 3: Semicompacta o
Elstica
En la fibra ms comprimida es pot assolir el lmit elstic de l'acer, per l'abonyegament impedeix el desenvolupament del moment plstic.
Classe 4: Esvelta
Els elements totalment o parcialment comprimits de les seccions esveltes s'abonyeguen abans dassolir el lmit elstic a la fibra ms comprimida.
Per a la verificaci de la seguretat estructural sha demprar un dels mtodes de clcul definits a la
taula 5.2, dacord amb la classe de les seccions transversals.
SE-A-17
325
326
Taula 5.2 Mtodes de clcul

Classe de secci
Mtode per a la determinaci de les

sollicitacions
Mtode per a la determinaci de

la resistncia de les seccions
Plstica
Plstic o elstic
Plstic o elstic
Compacta
Elstic
Plstic o elstic
Semicompacta
Elstic
Elstic
Esvelta
Elstic amb possible reducci de rigidesa
Elstic amb resistncia reduda
Per definir les classes 1, 2 i 3 s'utilitzen en els elements comprimits de les seccions els lmits de les
taules 5.3 i 5.4. Com que cada element comprimit d'una secci (ala o nima) pot pertnyer a classes diferents, sha dassignar a la secci la classe menys favorable. Es consideren de classe 4 els
elements que sobrepassen els lmits per a la classe 3.
Les regles daquest DB tamb sn aplicables als perfils conformats en fred i de xapes plegables. El
gruix, t, d'aquests elements sha d'elegir tenint en compte les condicions de transport, de posada
en obra i d'utilitzaci, aix com els riscos de deformacions locals. Suposant que la protecci contra
la corrosi estigui assegurada, s'ha de respectar un gruix mnim de 0,75 mm (gruix net de l'acer,
sense la capa de protecci).
Per evitar ondulacions no desitjades, les esvelteses geomtriques dels elements plans que formen
la secci transversal d'un perfil conformat en fred o de xapa plegada shan de limitar segons les
indicacions de la taula 5.5.
SE-A-18
327
Taula 5.3 Lmits d'esveltesa per a elements plans, recolzats en dos marges, totalment o parcialment
comprimits
Geometria
Sollicitaci
Element pla
Lmit d'esveltesa: c/t mxim
Compressi +
Tracci -
Compressi
Classe 1
Classe 2
Classe 3
33
38
42
72
83
Flexi simple
124
Flexocompressi
-1
Flexotracci1)
-1
396
13 1
456
13 1
0,5
0,5
36
41,5
0,5
0,5
62(1 )
d
50 2
t
d
70 2
t
d
90 2
t
42
0,67 + 0,33
Cas especial:
secci tubular
Compressi
Flexi simple
Flexocompressi
Factor de reducci =
235
fy
1) -1 s aplicable als casos amb deformacions unitries que superin les corresponents al lmit elstic
SE-A-19
328
Taula 5.4 Lmits d'esveltesa per a elements plans, recolzats en un marge i lliure l'altre, totalment o parcialment comprimits
Geometria
Sollicitaci
Element pla
Lmit d'esveltesa: c/t mxim
Compressi +
Tracci -
Compressi
Flexocompressi;
marge lliure comprimit
Classe 1
Classe 2
Classe 3
10
14
10
21 k 1
9
10
1,5
1,5
Flexocompressi;
marge lliure traccionat
21 k 2
Coeficients d'abonyegament k 1 i k 2 en funci de , on s la relaci de les tensions als marges

(compressi positiva):
k 1 =0,57-0,21 + 0,07 2
per a 1 -3
k 2 =0,578/(0,34 + )
per a 1 0
k 2 =1,7-5 +17,1 2
per a 0 -1
Factor de reducci =
235
fy
SE-A-20
329
Taula 5.5 Lmits d'esveltesa per a elements plans en seccions de perfils conformats en fred o de xapa
plegada
Element amb un marge lliure (A)
c/t U 30
Element amb un marge fet rgid per un llavi (D)
b/t U 60
Element amb un marge fet rgid per un plec (B)
b/t U 90
Element interior (C) de perfils conformats
b/t U 250
Element interior (C) de xapes plegades
b/t U 500
c
amplada dels elements amb un marge lliure.
b
amplada dels elements recolzats en dos marges.
t
gruix dels elements.
Les dimensions b i c no inclouen l'acord entre elements.
5.2.5 Caracterstiques de les seccions de classe 4

1
En cas que algun dels elements plans que formen una secci transversal sigui de classe 4, la reducci, deguda a l'abonyegament, de la rigidesa i de la resistncia ltima sha de tenir en compte a
travs de la introducci d'una amplada efica. Aquest procediment correspon al mtode EER (classe de secci 4), segons la taula 5.2.
L'amplada efica beff d'un element pla comprimit d'amplada bc es pot determinar segons la relaci:
bef=bc
(5.1)
on:
bc
s l'amplada de la zona comprimida de l'element pla totalment o parcialment comprimit
s el factor de reducci
Per als elements plans amb com a mnim un marge parallel a la direcci dels esforos recolzat, el
factor de reducci es pot determinar de la manera segent:
- per a un element pla recolzat en els dos marges:
1 0,055(3 + )
=
1
1
2
p
(5.2a)
- per a un element pla recolzat en un marge

=
p 0,188
p
(5.2b)
on:
s l'esveltesa relativa de l'element comprimit
s la relaci de les tensions als marges de l'element pla segons la taula 5.6
L'esveltesa relativa de l'element totalment o parcialment comprimit es pot determinar segons la relaci
p =
fy
cr
(b / t )
(5.3)
235
k
28,4
fy
SE-A-21
330
on:
s l'amplada de l'element pla totalment o parcialment comprimit
s el gruix de l'element pla
s el coeficient d'abonyegament segons la taula 5.6
cr
s la tensi crtica d'abonyegament elstica
D'acord amb la teoria lineal per a materials elstics, la tensi crtica d'abonyegament elstica d'un
element pla sollicitat per tensions normals sha dobtenir a partir de la relaci:
cr=kE
(5.4)
on:
E =
2E
t
t
0,9E
2
12(1 ) b
b
(5.5)
Els coeficients d'abonyegament k depenen de la relaci entre longitud i amplada de l'element pla,
de les condicions de suport en els elements adjacents i del tipus de sollicitaci. En la determinaci
de lamplada efica beff sha dutilitzar el valor mnim dels coeficients d'abonyegament. En cas que
unes condicions de marge ms favorables no quedin assegurades, s'hauria d'admetre que els
marges quedin simplement recolzats o lliures. Els valors de k segons la taula 5.6 es basen en aquesta hiptesi, per la qual cosa resulten conservadors.
Si la resistncia ltima d'una barra sassoleix per a una tensi de compressi sb<fy, per exemple
per vinclament o vinclament lateral, la determinaci de l'amplada efica es pot portar a terme utilitzant el valor de la tensi de compressi
f y b en lloc del lmit elstic.
En els models utilitzats en l'anlisi global de l'estructura sn admissibles les simplificacions segents:
a)
considerar les caracterstiques de la secci bruta, sense cap reducci, en els models utilitzats
en l'anlisi davant destats lmit ltims. Com a excepci, no s'admet aquesta possibilitat quan
les accions o els seus efectes depenguin dels desplaaments, i molt en particular, quan s'avalu la seguretat davant de fenmens dembassament (d'aigua en cobertes molt flexibles, de
formig en forjats mixtos, etc.) o d'estabilitat;
b)
considerar les caracterstiques de la secci efica, calculada a partir de la tensi de lmit elstic i no de la tensi mxima de compressi, en els models utilitzats en l'anlisi davant destats
lmit de servei.
L'eix neutre de la secci efica no coincideix, en general, amb el de la bruta. El producte de l'esfor
axial (si nhi ha) per l'excentricitat indueix un moment flector addicional a considerar (figura 5.2.a).
SE-A-22

a) seccions comprimides
b) seccions flectades
Figura 5.2 Seccions eficaces
SE-A-23
331
332
Taula 5.6 Amplada efica d'elements plans totalment o parcialment comprimits
Condicions de suport i
sollicitaci
Compressi +
Secci efica de
l'element pla
Tracci -
1
2
Relaci de tensions
Amplada
comprimida
Coeficient d'abonyegament
bc
1>0
8,2
1,05 +
0>>-1
7,81-6,29 +9,78 2
-1 >3
b
1
1 0
0,57-0,21 +0,07 2
0> -3
b
1
0,57-0,21 +0,07 2
1 0
0,578
+ 0,34
0> -1
b
1
1,7-5 +17,1 2
5,98(1- )2
relaci de les tensions en els marges de l'element pla (compressi positiva).
bc
amplada comprimida.
bt
amplada traccionada.
5.3 Estabilitat lateral global

1
Qualsevol edifici ha de disposar dels elements necessaris per materialitzar una trajectria clara de
les forces horitzontals, de qualsevol direcci en planta, fins a la fonamentaci.
La trajectria esmentada es pot basar en la capacitat a flexi de les barres i les unions (prtics rgids) o en la capacitat a axial de sistemes triangulats disposats especficament (per exemple: creus
de Sant Andreu, triangulacions en K, X, V, etc), denominats usualment travades.
Per travar, es poden utilitzar pantalles horitzontals (diafragmes rgids o forjats) o verticals (tancaments o particions de fbrica, xapa conformada, panells, murs de formig, etc), sempre que:
SE-A-24
333
a)
sen pugui assegurar la permanncia durant el perode de servei de l'edifici i es projectin correctament quant al seu treball conjunt, mitjanant una interacci adequada de l'estructura
principal amb la de travada d'acord amb els clculs realitzats i la connexi a la fonamentaci o
el seu punt precs d'interrupci;
b)
es considerin els possibles esforos sobre l'estructura deguts a la coacci de la lliure deformaci dels mateixos tancaments o particions per efectes trmics o reolgics (coacci imposada per la prpia estructura);
c)
s'asseguri la resistncia dels mitjans de connexi a l'estructura;
d)
aix es faci constar expressament a la memria del projecte.
Tots els elements de l'esquema resistent davant daccions horitzontals shan de projectar amb la
resistncia adequada als esforos generats i amb la rigidesa suficient per:
a)
satisfer els estats lmits de servei establerts al DB SE.
b)
garantir la intranslacionalitat en els casos en qu constitueixi una de les hiptesis d'anlisi.
Quan l'esquema resistent davant daccions horitzontals es basi en sistemes triangulats o en pantalles o nuclis de formig de rigidesa que aporten almenys el 80% de la rigidesa enfront de desplaaments horitzontals en una direcci, es diu que l'estructura est travada en la direcci esmentada.
En aquest cas s admissible suposar que totes les accions horitzontals sn resistides exclusivament pel sistema de travada i, a ms, considerar l'estructura com a intranslacional. Per sota de
qualsevol planta, calen almenys tres plans de travada no parallels ni concurrents, complementats
amb un forjat o una coberta rgida en el seu pla, per poder concloure que la planta esmentada est
completament travada a totes direccions.
5.3.1 Translacionalitat
1
En el cas de les estructures translacionals, o no travades, en qu els desplaaments tenen una influncia substancial en els esforos, sha dutilitzar un mtode de clcul que inclogui efectes no lineals i consideri les imperfeccions inicials, o les seves accions equivalents, substitutries de les
desviacions geomtriques de fabricaci i muntatge, de les tensions residuals, de les deformacions
inicials, variacions locals del lmit elstic, etc. El mtode esmentat pot consistir en:
a)
Anlisi global en segon ordre que tingui en compte imperfeccions inicials globals i en la geometria de les peces. En aquest cas, en les comprovacions de resistncia de les peces no
shan de tenir en compte els efectes de vinclament que ja estiguin representats en el model.
b)
Anlisi global en segon ordre que tingui en compte noms les imperfeccions inicials globals.
En aquest cas, en les comprovacions de resistncia shan de tenir en compte els efectes de
vinclament de les peces. En lapartat segent es descriu una aproximaci als resultats obtinguts per aquest mtode.
Una forma d'avaluar la influncia dels desplaaments en la distribuci d'esforos i, per tant, de caracteritzar la condici de translacionalitat, aplicable a estructures de prtics plans, consisteix a realitzar una primera anlisi en rgim elstic lineal i obtenir, per a cada planta, el coeficient:
r=
VEd H,d
HEd h
(5.6)
on:
HEd
s el valor de clcul de les crregues horitzontals totals (incloent les degudes a imperfeccions) a la planta considerada i a totes les superiors. Coincideix amb el tallant total en els pilars de la planta;
VEd
s el valor de clcul de les crregues verticals totals a la planta considerada i a totes les
superiors. Coincideix amb laxial total en els pilars de la planta;
s l'altura de la planta;
SE-A-25
334
,d
s el desplaament horitzontal relatiu de la planta (del forjat de sostre al de terra).
Si per a alguna planta el valor del coeficient r s superior a 0,1, l'estructura sha de considerar
translacional i, llavors, l'anlisi global de l'estructura ha de tenir en compte els efectes dels desplaaments en alguna de les formes segents:
a)
Anlisi en segon ordre, amb l'ajuda de models numrics que incloguin, almenys, l'efecte dels
esforos en la rigidesa de l'estructura. En el dimensionament dels pilars shan dutilitzar com a
longituds de vinclament les corresponents al mode intranslacional.
b)
Anlisi elstica i lineal per havent multiplicat totes les accions horitzontals sobre l'edifici pel
coeficient d'amplificaci:
1
1 r
(5.7)
Aquest procediment noms s aplicable quan r<0,33. En el dimensionament dels pilars shan
dutilitzar com a longituds de vinclament les corresponents al mode intranslacional. Les reaccions en fonamentaci shan dobtenir del model esmentat reduint els components de fora
horitzontal en el valor del coeficient d'amplificaci, de manera que resultin equivalents a la resultant horitzontal de les accions de clcul no amplificades.
5.4 Imperfeccions inicials

1
En les comprovacions d'estabilitat lateral s'ha de tenir en compte l'efecte de les desviacions geomtriques de fabricaci i muntatge, de les tensions residuals, de les variacions locals del lmit elstic, etc. Aix es pot fer considerant una configuraci geomtrica que es diferencia de la nominal en
les imperfeccions esmentades a l'apartat 5.4.1, o afegint unes accions lefecte de les quals s l'equivalent al de les imperfeccions, segons s'indica a l'apartat 5.4.2.
5.4.1 Imperfeccions geomtriques

1
En estructures de prtics, en cada direcci analitzada, als efectes d'estabilitat, s suficient considerar una volada lineal en altura de valor L/200 si en aquesta direcci hi ha noms dos suports i una
altura i L/400 si hi ha almenys quatre suports i tres altures. En casos intermedis es pot usar el valor
L/300, on L s l'altura total de la construcci si s constant i l'altura mitjana si s lleugerament variable.
Figura 5.3 Volada inicial prtics
SE-A-26
335
Taula 5.8 Imperfeccions locals de barra, e0/L
Corba de vinclament (segons la figura 6.3)
a0
Anlisi global elstica
1/350
1/300
1/250
1/200
1/150
Anlisi global plstica
1/300
1/250
1/200
1/150
1/100
En els clculs relatius als elements estabilitzadors (travades) d'estructures de prtics, sha de tenir
en compte la inclinaci inicial (segons la figura 5.3) per a tots els pilars que hagin de ser estabilitzats pels elements esmentats.
Quan l'estabilitat s'asseguri, per exemple, per mitj de bigues o triangulacions que empalmen els
elements comprimits amb determinats punts fixos, les forces laterals que s'han de tenir en compte
en els clculs shan dobtenir en admetre una desviaci geomtrica (fletxa) inicial de valor w0 en els
elements a estabilitzar (figura 5.4). A ms, tamb shan de tenir en compte les imperfeccions dels
elements estabilitzadors.
w0 =
l
k r 60mm
500
k r = 0,2 +
(5.8)
1
1
nr
nr = nombre d'elements a estabilitzar

w = fletxa de l'element estabilitzador
3
Les forces laterals degudes a NEd i w0 es poden incrementar de manera substancial per les imprecisions d'execuci i la deformaci (fletxa) w del sistema estabilitzador (travada). Aquest increment
sha de tenir en compte.
Figura 5.4 Fletxa inicial dels elements a estabilitzar
Cada element la funci del qual consisteixi a proporcionar un suport lateral a un element o un cord
comprimit sha de dimensionar per resistir una fora lateral equivalent a l'1,5% de l'esfor de compressi mxim que solliciti l'element o el cord a estabilitzar.
Per a la imperfecci de les barres sn admissibles dos plantejaments:

a)
ometre qualsevol imperfecci de les barres en l'anlisi global, s a dir, analitzar l'estructura
considerant les barres rectes (que, en el cas de prtics translacionals, uneixen nusos desplaats) i comprovar posteriorment les barres a vinclament mitjanant el mtode del factor descrit en l'articulat.
b)
analitzar l'estructura considerant les barres deformades (a ms dels nusos desplaats) i mitjanant una anlisi en segon ordre. En aquest cas shan de comprovar les seccions a flexi
composta i no es requereix la comprovaci de la resistncia a vinclament de la barra. En aquest plantejament shan dutilitzar les imperfeccions esmentades a la taula 5.8.
SE-A-27
336
5.4.2 Accions equivalents

1
Alternativament a la consideraci de les imperfeccions inicials es pot introduir un conjunt d'accions

equivalents, seguint el criteri de la figura 5.5
Figura 5.5 Accions equivalents a les imperfeccions inicials
5.5 Anlisi plstica

1
Quan s'utilitzi qualsevol procediment d'anlisi plstica sha dassegurar el compliment de les condicions de ductilitat.
En el cas d'anlisi rgida-plstica d'elements estructurals constituts per barres, l'anterior suposa:
a)
assegurar la posici de les rtules plstiques;
b)
comprovar que aquestes rtules es produeixen en les seccions de les barres i que sn de
classe 1;
c)
comprovar que les unions venes a les seccions en qu es produeixen les rtules sn de resistncia total;
d)
comprovar la travada de les barres entre les rtules.
En el cas d'anlisi de xapes en flexi transversal al seu pla, l'anterior suposa:

a)
assegurar que la posici de les lnies de ruptura se situa a la xapa en regions amb relacions
d'amplada a gruix superiors a 10.
b)
comprovar que els empalmaments vens a les seccions en qu es produeixen les rtules tenen resistncia superior a la requerida en el model d'equilibri en ruptura.
SE-A-28
337
6 Estats lmit ltims

6.1 Generalitats
1
La comprovaci davant dels estats lmit ltims suposa, en aquest DB, l'anlisi i la verificaci ordenada de la resistncia de les seccions, de les barres i de les unions.
Encara que en el cas de les classes 1 i 2 s una opci folgadament segura, s admissible utilitzar
en qualsevol cas criteris de comprovaci basats en distribucions elstiques de tensions, sempre
que en cap punt de la secci (i en la classe 4, considerant noms l'efica) les tensions de clcul,
combinades dacord amb el criteri de plastificaci de Von Mises, superin la resistncia de clcul.
En un punt d'una xapa sotms a un estat pla de tensi seria:
2xd + 2zd xd zd + 3 2xzd f yd
(6.1)
El valor del lmit elstic utilitzat s el corresponent al material base, segons s'indica a l'apartat 3
d'aquest DB. No es considera l'efecte d'enduriment derivat de la conformaci en fred o de qualsevol altra operaci.
6.2 Resistncia de les seccions

6.2.1 Bases
1
La capacitat resistent de les seccions establerta en aquest apartat correspon a posicions de les
seccions allunyades d'extrems de barra o singularitats, ja sigui per canvis bruscos de forma o per
aplicaci de crregues puntuals o reaccions. En els casos esmentats sha de tenir en compte l'entorn de la singularitat amb els criteris establerts al captol 8 o anlegs a aquests, considerant la
geometria de la singularitat.
La capacitat resistent per a qualsevol classe d'esfor o combinaci d'esforos sobt a partir de la
distribuci de tensions que optimitzi el valor de la resistncia, que equilibri l'esfor o la combinaci
d'esforos que actu sobre la secci i que en cap punt sobrepassi el criteri de plastificaci.
La capacitat resistent de les seccions depn de la seva classe. Per a seccions de classe 1 i 2 la
distribuci de tensions sescull atenent criteris plstics (en flexi sarriba al lmit elstic en totes les
fibres de la secci). Per a les seccions de classe 3 la distribuci segueix un criteri elstic (en flexi
sarriba al lmit elstic noms en les fibres extremes de la secci), i per a seccions de classe 4 aquest mateix criteri sestableix sobre la secci efica (figura 6.1).
Figura 6.1 Models admesos de distribuci de tensions: cas de flexi pura
SE-A-29
338
6.2.2 Termes de secci

1
Com a secci de clcul, A, per a les classes 1, 2 i 3 sha de prendre la total, i per a la 4, la neta o
efica.
En el clcul de les caracterstiques de la secci no sha de considerar cap tipus de recobriment,

encara que sigui metllic (tractaments de galvanitzat).
L'rea neta, Aneta, d'una secci s la que s'obt descomptant de la nominal l'rea dels forats i rebaixos. Quan els forats es disposin a portell, l'rea a descomptar ha de ser la ms gran de:
a)
la de forats i rebaixos que coincideixin en la secci recta;
b)
la de tots els forats situats en qualsevol lnia trencada, restant el producte s2t/(4p) per cada
espai entre forats (figura 6.2, on t s el gruix de la xapa foradada). En el cas de forats en angulars, l'espaiat p entre forats es mesura tal com sindica a la figura 6.2.
Figura 6.2
6.2.3 Resistncia de les seccions a tracci

1
Com a resistncia de les seccions a tracci, Nt,Rd, es pot emprar la plstica de la secci bruta sense superar l'ltima de la secci neta:
N t,Rd Npl,Rd = A f yd
(6.2)
N t,Rd Nu,Rd = 0,9 A neta fud
(6.3)
Quan es projecti segons criteris de capacitat, la resistncia ltima de la secci neta ha de ser superior a la plstica de la secci bruta.
En les seccions extremes en qu es practiquen els forats i rebaixos d'ales requerits per a la uni,
sha de comprovar lesquinament de l'nima, tal com s'indica a l'apartat 8.5.2.
6.2.4 Resistncia de les seccions a tall

1
L'esfor tallant de clcul VEd ha de ser inferior a la resistncia de les seccions a tallant, Vc,Rd, que,
en absncia de torsi, ha de ser igual a la resistncia plstica:
Vpl,Rd = A V
f yd
(6.4)
on el terme relatiu a l'rea a tallant t els valors segents:

-
Perfils en I o H carregats parallelament a l'nima: AV = A - 2btf + (tw+2r)tf

(Com a simplificaci es pot prendre Av = htw)
Perfils en U carregats parallelament a l'nima: AV = A - 2btf + (tw+r1)tf

(Com a simplificaci es pot prendre Av = htw)
SE-A-30
339
Perfils en I, H o U carregats perpendicularment a l'nima: AV = A -dtw
Seccions armades carregades parallelament a les nimes: AV = dt
Seccions armades carregades perpendicularment a les nimes: AV = A - dt
Seccions circulars buides: AV = 2A /
Seccions massisses: AV = A
on A s la secci total, i d, tf, tw i r1 segons els significats de la figura de l'annex B d'aquest DB.
2
Shan de descomptar els forats nicament quan la resistncia ltima sigui inferior a la plstica:
0,9 A V,neta
fud
3
< AV
f yd
(6.5)
6.2.5 Resistncia de les seccions a compressi

1
La resistncia de les seccions a compressi, Nc,Rd, ha de ser

a)
la resistncia plstica de la secci bruta (equaci 6.2) per a les seccions de classes 1 a 3;
b)
la resistncia de la secci efica per a les seccions de classe 4:

Nu,Rd = A ef f yd
(6.6)
Sha de descomptar l'rea dels forats quan no es disposin els cargols corresponents o quan es
tracti de forats lacerats o sobredimensionats.
6.2.6 Resistncia de les seccions a flexi

1
La resistncia de les seccions a flexi, Mc.Rd, ha de ser:

a)
la resistncia plstica de la secci bruta per a les seccions de classe 1 i 2:

Mpl,Rd = Wpl f yd
(6.7)
on:
Wpl
b)
s el mdul resistent plstic corresponent a la fibra amb ms tensi.
la resistncia elstica de la secci bruta per a les seccions de classe 3:

M el,Rd = Wel f yd
(6.8)
on:
Wel
c)
s el mdul resistent elstic corresponent a la fibra amb ms tensi.
la resistncia a abonyegament per a les seccions de classe 4:

M0,Rd = Weff f yd
(6.9)
on:
Wef
2
s el mdul elstic de la secci efica (corresponent a la fibra amb ms tensi).
L'existncia de forats sha de tenir en compte segons la seva situaci:

a)
noms sha de descomptar l'rea dels forats situats a la zona comprimida, quan no es disposin els cargols corresponents o quan es tracti de forats lacerats o sobredimensionats;
b)
si els forats se situen a la zona traccionada shan de descomptar nicament quan la resistncia ltima de la zona traccionada sigui inferior a la plstica:
0,9 A neta,t fud < A t f yd
(6.10)
SE-A-31
340
6.2.7 Resistncia de les seccions a torsi

1
L'esfor torsor TEd de qualsevol secci es pot dividir en dos components, Tt,Ed, component corresponent a la torsi uniforme de Saint Vnant, i Tw,Ed, component corresponent a la torsi de guerxesa.
TEd = Tt,Ed + Tw,Ed
En les peces de secci buida tancada prima es pot negligir el component de torsi de guerxesa.
Anlogament, en les peces formades per un perfil en doble T (IPE, HEB, etc) es pot negligir el
component de torsi uniforme.
Shan de tenir en compte els estats tensionals derivats de la torsi, i en particular, les tensions
tangencials degudes al torsor uniforme, ,Ed, aix com les tensions normals ,Ed i tangencials ,ED
degudes al bimoment i a l'esfor torsor de torsi de guerxesa.
La comprovaci de resistncia es pot realitzar amb criteris elstics d'acord amb l'expressi (6.1).
6.2.8 Interacci d'esforos en seccions

1
Flexi composta sense tallant:

a)
en general shan dutilitzar les frmules d'interacci, de carcter prudent, indicades a continuaci:
My,Ed
NEd
M
+
+ zEd 1
Npl,Rd Mpl,Rdy Mpl,Rdz
Per a seccions de classe 1 i 2
My,Ed
NEd
M
+
+ zEd 1
Npl,Rd Mel,Rdy Mel,Rdz
Per a seccions de classe 3
NEd My,Ed + NEd eNy MzEd + NSEd eNy

+
+
1
Nu,Rd
M0,Rdy
M0,Rdz
(6.11)
Per a seccions de classe 4
on:
f yd =
fy
M0
La mateixa formulaci pot ser aplicada en el cas de flexi esviada

b)
2
en el cas de perfils laminats en I o H l'efecte de laxial es pot negligir si no arriba a la meitat

de la resistncia a tracci de l'nima.
Flexi i tallant:
a)
la secci sha de comprovar a tallant segons l'apartat 6.2.4. Addicionalment, si el tallant de

clcul s superior a la meitat de la resistncia de la secci a tallant sha de comprovar el
moment flector de clcul respecte del resistent obtingut segons:
A 2v
f yd
MV,Rd = Wpl
4 t w
Per a seccions en I o H
MV,Rd = Wpl 1 f yd
Resta de casos
( )
(6.12)
on:
V
= 2 Ed 1
Vpl,Rd
(6.13)
En cap cas pot ser MV.Rd > M0.Rd
SE-A-32
341
b)
en el cas de perfils laminats en I o H l'efecte d'interacci es pot negligir quan es consideren

nicament les ales en el clcul de la resistncia a flexi i l'nima en el clcul de la resistncia
a tallant.
Flexi, axial i tallant:

a)
sempre que el tallant de clcul no superi la meitat de la resistncia de clcul de la secci

(calculada en absncia d'altres esforos), shan dutilitzar les frmules d'interacci donades
(vegeu les equacions 6.11);
b)
quan el tallant de clcul superi la meitat de la resistncia de clcul de la secci (calculada en

absncia d'altres esforos), la seva resistncia per al conjunt d'esforos sha de determinar
utilitzant per a l'rea de tallant un valor redut del lmit elstic (o alternativament del gruix)
dacord amb el factor (1-), on s donat per l'equaci 6.13.
Tallant i torsi:
En les comprovacions en qu intervingui la resistncia a tallant sha dutilitzar la resistncia plstica a tallant reduda per l'existncia de tensions tangencials de torsi uniforme:
Vc,Rd Vpl,T,Rd
(6.14)
on, en seccions buides tancades
Vpl,T,Rd
t,Ed
V
= 1
pl,Rd
f yd / 3
(6.15)
Flexi i torsi:
En les comprovacions en qu intervingui la resistncia a flexi sha dutilitzar la resistncia a flexi
reduda per l'existncia de tensions normals de torsi de guerxesa:
w,Ed
Mc,T,Rd = 1
Mc,Rd
f yd
(6.16)
expressi en qu la tensi normal mxima ,Ed es determina mitjanant les expressions de la teoria de torsi no uniforme.
6.3 Resistncia de les barres

6.3.1 Tracci
1
Es calculen a tracci pura les barres amb esfor axial centrat. A aquests efectes s admissible
negligir els flectors:
a)
deguts al pes propi de les barres de longituds inferiors a 6 m;
b)
deguts al vent en les barres de bigues triangulades;
c)
deguts a l'excentricitat en les barres de travada quan la seva directriu no estigui en el pla de
la uni;
L'esveltesa reduda (definida en lapartat segent) de les barres en tracci de l'estructura principal
no ha de superar el valor 3,0; es poden admetre valors de fins a 4,0 en les barres de travada.
La resistncia a tracci pura de la barra, Nt,Rd, ha de ser la resistncia plstica de la secci bruta,
Npl,Rd, calculada segons l'apartat 6.2.
6.3.2 Compressi
1
La resistncia de les barres a compressi, Nc,Rd, no ha de superar la resistncia plstica de la secci bruta, Npl,Rd, calculada segons l'apartat 6.2, i ha de ser inferior a la resistncia ltima de la barra a vinclament, Nb,Rd, calculada tal com s'indica en els apartats segents.
SE-A-33
342
En general s necessari comprovar la resistncia a vinclament en cada pla possible en qu pugui

flectar la pea. Aquest DB no abraa el fenomen de vinclament per torsi, que es pot presentar en
peces, generalment obertes amb parets primes, en qu l'eix de la barra deformada no queda contingut en un pla.
Com a capacitat a vinclament per flexi, en compressi centrada, d'una barra de secci constant,
es pot prendre
Nb,Rd = A f yd
(6.17)
on:
A
se 4,
s l'rea de la secci tranversal en classes 1, 2 i 3, o rea efica A eff en seccions de clas-
fyd
s la resistncia de clcul de l'acer, prenent f yd = f y / M1 amb M1 = 1,1 d'acord amb 2.3.3,
s el coeficient de reducci per vinclament, el valor del qual es pot obtenir en els epgrafs
segents en funci de l'esveltesa reduda i la corba de vinclament apropiada al cas.
6.3.2.1 Barres rectes de secci constant i axial constant

1
Es denomina esveltesa reduda la relaci entre la resistncia plstica de la secci de clcul i la

compressi crtica per vinclament, de valor
=
Ncr
A fy
Ncr

=
Lk
(6.18)
E I
on:
s el mdul d'elasticitat;
s el moment d'inrcia de l'rea de la secci per a flexi en el pla considerat;
Lk
s la longitud de vinclament de la pea, equivalent a la distncia entre punts d'inflexi de la

deformaci de vinclament que la tingui ms gran. Per als casos cannics es defineix a la
taula 6.1 en funci de la longitud de la pea. Per a condicions diferents per a la crrega axial
o la secci es defineix en apartats posteriors.
El coeficient de reducci per vinclament, per a valors de l'esveltesa reduda k 0,2, s'obt de:
=
1
_
+ 2 k

(6.19)
on:
_ 2
= 0,5 1 + k 0,2 + k
(6.20)
s el coeficient d'imperfecci elstica, que adopta els valors de la taula 6.3 en funci de la
corba de vinclament (vegeu la taula 6.2). Aquesta representa la sensibilitat al fenomen depenent del tipus de secci, pla de vinclament i tipus d'acer, d'acord amb la taula 6.2.
Els valors del coeficient es poden obtenir directament de la figura 6.3 o de la taula 6.3 en funci
del coeficient d'imperfecci i de l'esveltesa reduda.
SE-A-34
343
Taula 6.1 Longitud de vinclament de barres canniques

Condicions
d'extrem
biarticulada
biencastada
encastada
articulada
biencastada
desplaable
en mnsula
Longitud L k
1,0 L
0,5 L
0,7 L
1,0 L
2,0 L
Taula 6.2 Corba de vinclament en funci de la secci transversal

Tipus d'acer
Tipus de secci
Eix de vinclament
Perfils laminats en I
(1)
t 40 mm
S235 a S355
y
z
S450
y
z
ao
ao
t > 100 mm
t 40 mm
t > 40 mm
laminats en calent
a0
a0
conformats en fred
soldadura grossa:
a/t > 0,5
b/t < 30
h/tw < 30
en un altre cas
h/b > 1,2
40 mm < t 100 mm
h/b 1,2
t 100 mm
Perfils armats en I
Agrupaci de perfils laminats soldats
Tubs de xapa simples o agrupats
Perfils armats en calaix
(2)
SE-A-35
344
Tipus d'acer
Tipus de secci
Eix de vinclament
(1)
S235 a S355
y
z
S450
y
z
Perfils simples U, T, xapa, rod masss
Perfils L
(1)
(2)
Per al significat de l'eix de vinclament i els termes h, b, t, tw vegeu lannex B

La variable a es refereix a l'amplada de coll de la soldadura
Figura 6.3 Corbes de vinclament
SE-A-36
345
Taula 6.3 Valors del coeficient de vinclament (

)
Corba de vinclament
Esveltesa reduda
a0
a
b
Coeficient ()
0,13
0,21
0,34
d'imperfecci
1,00
1,00
1,00
0,20
0,30
0,99
0,98
0,96
0,40
0,97
0,95
0,93
0,50
0,95
0,92
0,88
0,60
0,93
0,89
0,84
0,70
0,90
0,85
0,78
0,80
0,85
0,80
0,72
0,90
0,80
0,73
0,66
1,00
0,73
0,67
0,60
1,10
0,65
0,60
0,54
1,20
0,57
0,53
0,48
1,30
0,51
0,47
0,43
1,40
0,45
0,42
0,38
1,50
0,40
0,37
0,34
1,60
0,35
0,32
0,31
1,80
0,28
0,27
0,25
(1)
2,00
0,23
0,22
0,21
2,20 (1)
0,19
0,19
0,18
2,40 (1)
0,16
0,16
0,15
(2)
2,70
0,13
0,13
0,12
(2)
3,00
0,11
0,10
0,10
(1)
esveltesa intolerable en els elements principals
(2)
esveltesa intolerable fins i tot en elements de travada
0,49
0,76
1,00
0,95
0,90
0,84
0,79
0,72
0,66
0,60
0,54
0,48
0,43
0,39
0,35
0,31
0,28
0,23
0,20
0,17
0,14
0,12
0,10
1,00
0,92
0,85
0,78
0,71
0,64
0,58
0,52
0,47
0,42
0,38
0,34
0,31
0,28
0,25
0,21
0,18
0,15
0,13
0,11
0,09
6.3.2.2 Esforos axials variables

1
Les barres de secci constant sollicitades per esforos axials que varien de forma lineal o parablica al llarg de l'eix es poden calcular com a sotmeses a un esfor axial constant de valor igual al
mxim axial actuant i amb la longitud de vinclament igual a:
Lk = L
1 + a Nmin / Nmax
b
en qu els parmetres a i b tenen els valors:

a) variaci lineal, mxim al centre:
doblement articulada:
doblement encastada:
b) variaci parablica, mxim al centre:
c) mnsula amb mxim en lencastament:
variaci lineal:
variaci parablica:
e) variaci lineal, mxim en un extrem:
articulada en el mnim i encastada en el mxim:
articulada en el mxim i encastada en el mnim:
a = 2,18
a = 0,93
a = 1,09
a = 0,35
a = 2,18
a = 1,09
a = 0,88
a = 0,93
a = 1,65
a = 0,51
b = 3,18
b = 7,72
b = 2,09
b = 5,40
b = 3,18
b = 2,09
b = 1,88
b = 7,72
b = 5,42
b = 3,09
6.3.2.3 Barres de secci variable

1
Les barres comprimides doblement articulades de secci lleugerament variable el moment d'inrcia de les quals vari entre un mnim, Imn, i un mxim, Imx, shan de comprovar amb un moment d'inrcia mitj ponderat, Ik , de valor:
Ik = c Imx
(6.21)
i l'rea mitjana Amed al llarg de la barra. El valor de c s'obt de la taula 6.4 entrant amb el parmetre:
SE-A-37
346
lmin
lmax
(6.22)
i amb la fracci de llum d'inrcia mxima a especificada en la mateixa figura inclosa a la taula.
L'esveltesa mecnica de clcul s:
k = L
A med
lk
(6.23)
Taula 6.4 Coeficient C en peces de secci variable
Coeficient c on
Variaci de la secci
= Imin / Imax
Imx
Imin
aL
L
Imin
Imx
lmin N
aL
L
Imx
Imin
Parbola
Parbola
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1,0
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
0,121
0,140
0,166
0,203
0,257
0,340
0,477
0,697
0,922
1,000
0,220
0,247
0,284
0,333
0,403
0,502
0,641
0,814
0,951
1,000
0,316
0,348
0,391
0,446
0,521
0,620
0,745
0,875
0,966
1,000
0,412
0,447
0,490
0,547
0,620
0,771
0,815
0,913
0,976
1,000
0,509
0,542
0,585
0,639
0,705
0,784
0,867
0,938
0,983
1,000
0,606
0,636
0,675
0,722
0,779
0,843
0,906
0,957
0,988
1,000
0,703
0,729
0,761
0,800
0,844
0,892
0,936
0,971
0,992
1,000
0,801
0,820
0,844
0,871
0,902
0,933
0,961
0,983
0,995
1,000
0,900
0,911
0,923
0,938
0,953
0,969
0,982
0,992
0,998
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
0,259
0,308
0,371
0,453
0,558
0,686
0,819
0,925
0,982
1,000
0,389
0,448
0,520
0,605
0,702
0,801
0,890
0,954
0,988
1,000
0,493
0,555
0,625
0,703
0,784
0,861
0,925
0,968
0,992
1,000
0,583
0,643
0,707
0,775
0,841
0,900
0,946
0,978
0,994
1,000
0,665
0,719
0,775
0,930
0,883
0,927
0,962
0,984
0,996
1,000
0,740
0,786
0,832
0,867
0,915
0,948
0,973
0,989
0,997
1,000
0,810
0,846
0,881
0,914
0,942
0,965
0,982
0,992
0,998
1,000
0,877
0,902
0,925
0,947
0,965
0,979
0,989
0,996
0,999
1,000
0,940
0,953
0,965
0,975
0,984
0,990
0,995
0,998
0,999
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
0,273
0,402
0,506
0,595
0,676
0,749
0,817
0,882
0,942
1,000
0,536
0,652
0,728
0,786
0,834
0,875
0,911
0,943
0,973
1,000
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,221
0,060
0,027
0,016
0,010
0,626
0,220
0,105
0,061
0,040
0,846
0,421
0,221
0,134
0,090
0,924
0,605
0,395
0,231
0,160
0,958
0,743
0,502
0,345
0,250
0,976
0,837
0,635
0,472
0,360
0,986
0,902
0,753
0,606
0,490
0,993
0,946
0,852
0,741
0,640
0,997
0,977
0,933
0,873
0,810
1,000
1,000
1,000
1,000
1,000
Imin N
Imx
aL
0,2
0,1
6.3.2.4 Elements triangulats

1
En gelosies espacials formades per perfils buits collats en els seus extrems sha de prendre com a
longitud de vinclament la distncia entre eixos de nusos per a qualsevol barra.
En bigues planes triangulades sha de prendre com a longitud de vinclament:

a)
per als cordons, vinclament en el pla de la biga, la distncia entre eixos de nusos;
b)
per als cordons, vinclament fora del pla, la longitud terica de la barra mesurada entre punts
fixos pel fet dhaver-hi travada; en cas que no hi hagi punts fixos, sha de tractar com una pea de compressi variable.
c)
per als muntants i les diagonals, vinclament en el pla de la biga, la longitud lliure entre barres;
d)
per als muntants i les diagonals, vinclament fora del pla, la longitud entre eixos de nusos.
SE-A-38
347
En bigues planes triangulades formades per perfils buits de cordons continus i diagonals i muntants soldats de forma contnua en tot el permetre, es poden prendre com a longituds de vinclament les definides en l'apartat anterior, aplicant el factor 0,9 als cordons i 0,75 als muntants i les
diagonals.
6.3.2.5 Pilars d'edificis

1
La longitud de vinclament Lk d'un tram de pilar de longitud L unit rgidament a les altres peces d'un
prtic intranslacional o d'un prtic translacional en lanlisi del qual s'hagi utilitzat un mtode de
segon ordre que no tingui en compte les imperfeccions dels mateixos pilars, o el mtode de majoraci d'accions horitzontals descrit al punt 5.3.1, es pot obtenir del quocient:
=
Lk
1 + 0,145 (1 + 2 ) 0,265 1 2
=
1
L
2 0,364 (1 + 2 ) 0,247 1 2
(6.24)
La longitud de vinclament d'un tram de pilar unit rgidament a les altres peces d'un prtic
translacional en lanlisi del qual no s'hagin previst els efectes de segon ordre es pot obtenir del
quocient:
=
Lk
1 0,2 (1 + 2 ) 0,12 1 2
=
1
L
1 0,8 (1 + 2 ) + 0,6 1 2
(6.25)
Els quocients es poden obtenir a la figura 6.4.

1,0
1,0
0,90
3
2,5
0,8
0,8
0,80
0,75
1,75
0,6
0,6
1,5
0,70
0,65
0,4
0,4
1,25
0,60
0,57
0,2
0,2
0,55
0,0
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
0,0
0,0
1,1
0,2
0,4
0,6
Intranslacional 6.3.2.5-1
Translacional 6.3.2.5-2
0,8
1,0
Figura 6.4 Quocients de longitud de vinclament a longitud de barra
Els coeficients de distribuci 1 i 2 anteriors s'obtenen de:

1 =
K c + K1
K c + K 1 + K 11 + K 12
2 =
Kc + K2
K c + K 2 + K 21 + K 22
(6.26)
on:
Kc
s el coeficient de rigidesa EI/L del tram de pilar analitzat;
Ki
s el coeficient de rigidesa EI/L del tram segent de pilar en el nus i, nul si no nhi ha;
Kij
s el coeficient de rigidesa efica de la biga en el nus i, i posici j.
SE-A-39
348
Si els trams successius tenen una relaci N / Ncri diferent, l'aproximaci de obtinguda, i per tant la
de la mateixa Ncri , est del costat de la seguretat.
K1
K12
K11
Coeficient de distribuci 1
Pilar a comprovar: Kc
K21
K22
Coeficient de distribuci 2
K2
Figura 6.5 Coeficients de distribuci
Els coeficients de rigidesa efica de les bigues es poden determinar d'acord amb la taula 6.5,
sempre que romanguin elstiques sota els moments de clcul.
Taula 6.5 Coeficient de rigidesa efica per a una biga en comportament elstic
Coeficient de rigidesa efica K de la biga
Condicions de coacci al gir en la biga en

l'extrem contrari al considerat
sense compressi rellevant
encastat
1,0 EI/L
1,0 EI/L (1-0,4 N/Ncri)
articulat
0,75 EI/L
0,75 EI/L (1 - 1,0 N/Ncri)
gir igual i de signe igual
1,5 EI/L
1,5 EI/L (1-0,2 N/Ncri)
gir igual i de signe oposat
0,5 EI/L
0,5 EI/L (1-1,0 N/Ncri)
gir a en el nus considerat i gir b en l'altre
(1 + 0,5 b / a) EI/L
(1)
amb compressi
(1)
Ncri es refereix al valor crtic a compressi de la biga considerada. El cas general (-) no est previst
Quan per la situaci de dimensionament considerada el moment de clcul en qualsevol de les bigues supera Welfyd sha de suposar que la biga est articulada en el punt o punts corresponents.
6.3.2.6 Barres de secci composta
1
Reben aquest nom les peces formades per dos o ms perfils, empalmades mitjanant platabandes duni o mitjanant una gelosia triangular, de traat regular i disposici simtrica.
El nombre de trams en qu queda dividida la barra de secci composta pels elements

dempalmament ha de ser igual o superior a 4, i sempre hi ha dhaver un element dempalmament
al principi i al final de la barra.
SE-A-40
349
Es denomina eix d'inrcia material el que passa pel centre de gravetat de les seccions de tots els
perfils simples que formen la pea i eix d'inrcia lliure el que no compleix aquesta condici.
En el pla perpendicular a l'eix d'inrcia material el vinclament es comprova com si es tracts d'una
barra simple.
En el pla perpendicular a un eix d'inrcia lliure sha dadoptar una imperfecci inicial de valor
L/500, del costat desfavorable, que ha de ser ampliada pel factor 1/(1-r), on r s la relaci de la
compressi de clcul a la compressi crtica. Per determinar-la, la inrcia equivalent es pot obtenir
mitjanant una anlisi de deformaci davant d'acci lateral uniforme en un model que inclogui individualitzadament els elements secundaris, platabandes duni o triangulacions de la pea.
Obtinguts els esforos de cada cord, a partir dels de la pea completa i l'excentricitat esmentada,
sha de comprovar cada tram de cord entre elements secundaris suposant per a aquest una imperfecci inicial igual a la definida a la taula 5.8, ampliada a partir de la relaci entre la crrega del
cord i la seva crtica local, suposant articulacions en els extrems del tram.
En el cas particular de platabandes duni, com a compressi crtica es pot prendre l'expressi
Ncri =
2EA
(6.27)
L2k / i 2 + l 2t / i 2t
on:
s la secci total dels cordons de la barra,
Lk
s la longitud de vinclament de la pea completa com si fos de secci connexa,
s el radi de gir de la pea completa, com si fos connexa,
lt
s la longitud del tram entre platabandes duni,
it
s el radi de gir del cord.
Per al clcul dels elements de gelosia o platabandes duni, al tallant global de la pea shi ha
dafegir el procedent de la imperfecci ampliada, que es pot prendre de valor
VEd =
NEd
1
150 1 r
(6.28)
Les peces dempalmament shan dunir rgidament als cordons, b mitjanant cargols (almenys
dos en el cas de platabandes duni), b mitjanant soldadura, i en el cas de les comprimides
shan de comprovar davant d'inestabilitat per vinclament.
6.3.3 Flexi
6.3.3.1 General
1
Una biga sotmesa a moments flectors dins del seu pla pot vinclar lateralment en cas que la separaci entre suports laterals superi un valor determinat. En aquests casos, s necessari efectuar
una verificaci de la seguretat enfront de vinclament lateral.
En la determinaci de la resistncia davant de vinclament lateral d'una biga tamb sha de tenir en
compte la interacci amb l'abonyegament de les xapes comprimides.
No s necessria la comprovaci a vinclament lateral quan l'ala comprimida es trava de forma

contnua o b de forma puntual a distncies inferiors a 40 vegades el radi de gir mnim. No obstant
aix, en aquests casos sha d'assegurar una rigidesa i una resistncia adequades dels suports laterals.
SE-A-41
350
6.3.3.2 Vinclament lateral

1
Si existeix la possibilitat que una biga vincli lateralment, sha de comprovar que MEd Mb,Rd; on
MEd s el valor de clcul del moment flector i Mb,Rd, el valor de clcul de la resistncia davant de
vinclament lateral. Mb,Rd es pot determinar d'acord amb la relaci:
Mb,Rd = LT W y
fy
(6.31)
M1
on:
Wy
s el mdul resistent de la secci, d'acord amb el seu tipus, s a dir:
Wy:
Wpl,y per a seccions de classes 1 i 2
Wy:
Wel,y per a seccions de classe 3
Wy:
Wef,y per a seccions de classe 4
LT
factor de reducci per al vinclament lateral
El factor de reducci LT es pot determinar a partir de lexpressi

1
LT =
(6.32)
2
LT + LT
LT
on:
LT
_ 2
= 0,51+ LT LT 0,2 + LT
(6.33)
on:
LT
s l'esveltesa relativa davant del vinclament lateral
aLT
s el factor d'imperfecci, obtingut de la taula 6.10

Taula 6.6 Factor d'imperfecci LT
Element
Perfil laminat amb secci

en doble T
Element armat amb secci en doble T
Elements amb altres seccions
Lmits
Corba de vinclament
LT
h/b 2
0,21
h/b > 2
0,34
h/b 2
0,49
h/b > 2
0,76
0,76
L'esveltesa relativa davant del vinclament lateral sha de determinar segons la relaci
LT =
Wy f y
(6.34)
Mcr
on:
Mcr
2
s el moment crtic elstic de vinclament lateral. El moment crtic elstic de vinclament lateral sha de determinar segons la teoria de l'elasticitat, per exemple d'acord amb 6.3.3.3.
En el cas de perfils laminats o de perfils armats equivalents, quan LT 0,4 es pot utilitzar un valor de L=1.
SE-A-42
351
Els suports laterals de l'ala comprimida shan de dimensionar amb capacitat per resistir els esforos a qu han destar sotmesos. Els esforos originats per les forces de desviament del suport
comprimit d'una biga recta de cantell constant es poden determinar d'acord amb 5.4.1.5).
6.3.3.3 Moment crtic elstic de vinclament lateral

1
En la majoria de casos prctics s admissible un clcul simplificat del moment crtic elstic de vinclament lateral, malgrat les diferncies en les condicions de suport, la introducci de les crregues
i la distribuci dels moments flectors.
En els casos en qu els suports en els extrems d'una barra impedeixin la seva deformaci per torsi, i si la crrega actua en l'eix de la barra, el moment crtic elstic de vinclament lateral es pot
determinar segons l'equaci:
2
2
M CR = MLTv
+ MLTw
(6.35)
on:
MLTv
s el component de MCR que representa la resistncia per torsi uniforme de la barra (S.
Venant)
MLTw
s el component de MCR que representa la resistncia per torsi no uniforme de la barra.
El component MLTv del moment crtic elstic de vinclament lateral es podria determinar a partir de
l'equaci:
MLTv = C1
LC
(6.36)
GI T EI z
on:
C1
s el factor que depn de les condicions de suport i de la llei de moments flectors que
sollicitin i de la biga
s la longitud de vinclament lateral (distncia entre suports laterals que impedeixin el vinLc
clament lateral)
G
s el mdul d'elasticitat transversal
E
s el mdul d'elasticitat
IT
s la constant de torsi uniforme
s el moment d'inrcia de la secci respecte a l'eix z
IZ
Per a les bigues amb seccions esveltes (apartat 5.2.3) sha dadoptar MLTv=0.
4
El component MLTw del moment crtic elstic de vinclament lateral s determinat per la crrega crtica elstica de vinclament del suport comprimit del perfil. Aquest suport est format per l'ala comprimida i la tercera part de la zona comprimida de l'nima, adjacent a l'ala comprimida. El component MLTw es pot determinar a partir de l'equaci;
MLTw = W el,y
2E
L2C
C1i 2f ,z
(6.37)
on:
Wel,y
s el mdul resistent elstic de la secci, segons l'eix de forta inrcia, corresponent a la fibra ms comprimida
if,z
s el radi de gir, respecte a l'eix de menor inrcia de la secci, del suport format per l'ala
de la secci, del suport format per l'ala comprimida i la tercera part de la zona comprimida
de l'nima, adjacent a l'ala comprimida
Les caracterstiques mecniques de la secci del suport comprimit esmentat anteriorment es determinen per a la secci efica.
5
El factor C1 t en compte les condicions de suport i la llei de moments flectors que sollicita la biga.
Els valors indicats a la taula 6.7 sn vlids per a trams de bigues en els extrems de les quals
SE-A-43
352
el gir torsional estigui totalment coaccionat i al llarg dels quals el moment flector varia linealment.
Taula 6.11 Valors dels factors C1, C2 i C3 corresponents als valors del factor k (kW=1)
Condicions de suport i tipus de
sollicitaci
Diagrama de moments flectors
C1
1,14
1,32
1,56
1,88
2,28
2,7
2,93
2,75
6.3.3.3 Abonyegament de l'nima per tallant

1
No s necessari comprovar la resistncia a l'abonyegament de l'nima en les barres en qu es

compleixi:
d
< 70
t
(6.36)
ni en les que disposin denrigidors en els extrems (i intermedis, si s'escau) i en qu es compleixi:

d
< 30 k
t
(6.37)
on:
d, t
sn les dimensions de l'nima (altura i gruix);
SE-A-44
353
fref
fy
amb fref = 235 N/mm2.
k s igual:
k = 4 +
5,34
a

d
k = 5,34 +
a

d
Si hi ha enrigidors separats a una distncia a d
Si hi ha enrigidors noms a les seccions extremes
La inrcia Is de la secci formada per lenrigidor ms una amplada d'nima a cada costat de
lenrigidor igual a 15 tw, amb relaci a la seva fibra neutra, parallela al pla de l'nima, ha de ser:
l s 1,5
d3 t 3
a2
l s 0,75 d t 3
k =5,34
Si hi ha enrigidors separats a una distncia a<d
si
a
< 2
d
(6.38)
si
a
2
d
(6.39)
La resistncia de l'nima a abonyegament per tallant s'obt de:

Vb,Rd =
d t b
M1
(6.40)
on:
b =
fy
w 0,8
1 0,625 w 0,8
f y 0,9
b =
3 _
w
b =
fy
si
0,8 < w < 1,2

_
1,2 w
on:
w =
d/ t
37,4 k
Cada enrigidor intermedi sha de dimensionar com un suport sollicitat per l'esfor de compressi:
NEd = VEd Vb,Rd
(6.41)
on:
VEd
s el valor de clcul de l'esfor tallant
Vb,Rd
s el valor de clcul de la resistncia a abonyegament per tallant
SE-A-45
354
En cas que hi hagi crregues exteriors que puguin actuar directament sobre lenrigidor, aquestes
shan dafegir al valor de NEd. La secci resistent ha dincloure lenrigidor ms una amplada d'nima a cada costat de lenrigidor, igual a 10 tw. La verificaci de la seguretat estructural de
lenrigidor sha de portar a terme d'acord amb els mtodes de l'apartat 6.3.2, utilitzant la corba de
vinclament c amb una longitud de vinclament de 0,8 d.
6.3.3.5 Crregues concentrades
1
No s necessari comprovar la resistncia de l'nima d'una pea davant de l'aplicaci d'una crrega concentrada (o una reacci en un suport) que actu sobre les ales si es disposen enrigidors dimensionats tal com s'indica en l'apartat anterior per resistir una compressi igual a la fora concentrada aplicada (o la reacci).
No s necessari fer rgida l'nima d'una pea sotmesa a crregues concentrades que actun sobre
les ales si es compleix que:
FEd
1
Fb,Rd
(6.42)
on:
FEd
s el valor de clcul de la crrega concentrada;
Fb,Rd
s la resistncia de clcul de l'nima davant de crregues concentrades.
La resistncia de clcul de l'nima davant de crregues concentrades s donada per:

Fb,Rd =
f y t w L ef
(6.43)
M1
on:
L ef = F " y
F =
F =
(6.44)
0,5
1
F
(6.45)
" y t w fy
(6.46)
Fcr
Fcr = 0,9 k F E
t3
d
(6.47)
Els valors de " y i de kF depenen del cas considerat d'entre els representats a la figura 6.6:
-
Cas a): crrega (o reacci) aplicada a una ala i equilibrada per tallants en l'nima.
d
kF = 6 + 2
a
" y = ss + 2 t 1+ m1 + m2 a

-
Cas b): crrega (o reacci) transferida d'una ala a l'altra a travs de l'nima. En cas que hi
hagi tallants, es considera la fora concentrada de valor superior de les dues.
d
k F = 3,5 + 2
a
" y = ss + 2 t 1+ m1 + m2 a
SE-A-46
355
Cas c): crrega (o reacci) aplicada a una ala prop d'una secci extrema no feta rgida i equilibrada per un tallant en l'altra secci.
s +c
kF = 2 + 6 s
6
d
" y = Min " y1, " y 2 , " y 3
Cada coeficient s donat per les expressions:

m1 =
f yf b f
f yw t w
d
0,02 si F > 0,5
(es pot aproximar F amb l'obtinguda usant m2=0 per aproximar " y )
m2 =
tf
0 si F 0,5
" y1 = " eff + t f m1 + m 2
" y 2 = " eff + t f
m1 " eff
+
2 t f
+ m 2
" y 3 = s s + 2 t f 1 + m1 + m 2
" eff =
kF E t2
ss + c
2 fy d
on:
ss
s la longitud del carregament rgid de la crrega (vegeu la figura 6.7);
tw
s el gruix de l'nima;
tf
s el gruix de l'ala;
fyw
s la tensi de lmit elstic de l'nima;
fyb
s la tensi de lmit elstic de l'ala;
s el mdul d'elasticitat;
s el cantell de l'nima.
Figura 6.6 Modes de transferncia de crregues concentrades o reaccions
Si la crrega concentrada actua en l'eix d'una secci sotmesa a esforos axials i de flexi que
produeixin una tensi x,Ed en el punt de l'ala situat sota la crrega, sha de verificar que:
FEd
+ 0,8 x,Ed 1, 4
f
Fb,Rd
yf
M0
(6.48)
SE-A-47
356
Figura 6.7 Amplada del carregament rgid d'una crrega sobre una ala
6.3.4 Interacci d'esforos en peces

6.3.4.1 Elements flectats i traccionats
1
En les peces sollicitades per una combinaci d'un moment flector i un esfor axial de tracci, sha
de comprovar, a ms de la resistncia a flexotracci de les seves seccions, tal com s'indica al punt
6.2.8, la seva resistncia davant del vinclament lateral considerant l'esfor axial i el moment flector
com un efecte vectorial.
La tensi combinada en la fibra extrema comprimida es determina mitjanant:
com,Ed =
N
MEd
0,8 t,Ed
A
Wcom
(6.49)
on:
Wcom
s el moment resistent de la secci referit a la fibra extrema comprimida;
Nt,Ed
s el valor de clcul de laxial de tracci;
MEd
s el valor de clcul del moment flector;
s l'rea bruta de la secci.
La comprovaci es porta a terme utilitzant un flector efectiu Mef,Sd

M ef ,Ed = W com com,Ed
(6.50)
i la resistncia de clcul al vinclament lateral indicada a l'apartat 6.3.3.2.

6.3.4.2 Elements comprimits i flectats
1
Llevat que es porti a terme un estudi ms precs mitjanant el procediment general descrit al punt
5.4, les comprovacions d'estabilitat de pea shan de realitzar aplicant les frmules que s'indiquen
a continuaci, distingint entre les que siguin sensibles o no a la torsi (per exemple, seccions obertes o tancades, respectivament).
La comprovaci sha de portar a terme amb les frmules segents:
Per a tota pea:
NEd
*
y A f yd
+ ky
c m,y M y,Ed + e N,y NEd

LT W y f yd
+ z kz
c m,z M z,Ed + e N,z NEd

W z f yd
(6.51)
(6.52)
A ms, noms en peces no susceptibles de vinclament per torsi

NEd
*
z A f yd
+ y ky
c m,y M y,Ed + e N,y NEd

W y f yd
+ kz

W z f yd
A ms, noms en peces susceptibles de vinclament per torsi

NEd
*
z A f yd
+ k yLT
M y,Ed + e N,y NEd

LT W y f yd
+ kz

W z f yd
on:
SE-A-48
(6.53)
357
NEd, My,Ed, Mz,Ed sn els valors de la fora axial i dels moments de clcul de valor absolut ms gran
de la pea,
f yd = f y / M1 ,
els valors dA*; Wy; Wz; y ; z ; eNy, i eN,z estan indicats a la taula 6.12;
y i z
sn els coeficients de vinclament en cada direcci;
LT
s el coeficient de vinclament lateral, segons 6.3.3; sha de prendre igual a 1,00 en
peces no susceptibles de vinclament per torsi.
eN,y i eN,z
sn els desplaaments del centre de gravetat de la secci transversal efectiva respecte a la posici del centre de gravetat de la secci transversal bruta, en peces
amb seccions de classe 4.
Els coeficients ky, kz, kyLT s'indiquen a la taula 6.13.

Els factors de moment flector uniforme equivalent cm,y, cm,z, cmLT s'obtenen de la taula 6.10 en funci de la forma del diagrama de moments flectors entre punts travats, tal com s'indica a la taula.
En les barres de prtics d'estructures sense travar amb longituds de vinclament superiors a la de
les mateixes barres sha de prendre:
cm = 0,9
(6.53)
Taula 6.8 Termes de comprovaci, segons pitjor classe de secci a la pea
Classe
A*
Wy
Wz
eN,y
eN,z
Wpl,y
Wpl,z
0,6
0,6
Wpl,y
Wpl,z
0,6
0,6
Wel,y
Wel,z
0,8
Aeff
Weff ,y
Weff ,z
0,8
SE-A-49
Segons pea Segons pea

i tensions
i tensions
358
Taula 6.9 Coeficients d'interacci segons pitjor classe de secci a la pea
3i4
1i2
Classe
Tipus
de
secci
I, H,
obertes
ky
kz
Totes
el menor de
) NNEd
1+ 2 z 0,6
) NNEd
z C.Rd
1+ y 0,2
Buida
prima
kyLT
1+ 0,6 y
C.Rd
NEd
y NC.Rd
) NNEd
1+ z 0,2
NEd
zNC.Rd
0,6 + z
z C.Rd
1+ 0,6 z
0,1 z
cmLT 0,25 zNC,Rd
0,05 z
NEd
cmLT 0,25 zNC,Rd
On:
y i z
NC.Rd = A *
sn els valors de les esvelteses redudes per als eixos y y i z z, no superiors a 1,00.
fy
M1
SE-A-50
NEd
359
Taula 6.10 Coeficients del moment equivalent

Factor de moment flector
Eix de flexi
Punts travats en direcci
cm,y
yy
z-z
cm,z
z-z
yy
cm,LT
yy
yy
Diagrama de flectors
Factor de moment uniforme equivalent

cm,y = cm,i ( i =y )
cm,z = cm,i ( i =z )
cm,LT = cm,i ( i =LT )
Moments d'extrem
c m,i = 0,6 + 0,4 0,4
Moment degut a crregues laterals coplanries

cm,i = 0,9
cm,i = 0,95
Moments deguts a crregues laterals i moments d'extrems
c m.i = 0,1 0,8 0,4 si 1 0
c m.i = 0,2 + 0,8 0,4 si 0 1
c m.i = 0,95 + 0,05 h amb 1 h 1
SE-A-51
360

1
Els estats lmit de servei tenen com a objectiu verificar el compliment de l'exigncia bsica SE-2:
aptitud al servei,
a)
limitant els danys en elements constructius no estructurals habituals, en limitar la deformaci

acumulada des del moment de la seva posada en obra (fletxa activa);
b)
mantenint l'aparena geomtrica de l'estructura, limitant les desviacions per deformaci total
respecte de la geometria amb qu l'usuari reconeix l'estructura. La desviaci esmentada es
pot delimitar limitant els desplaaments o establint mesures inicials que contrarestin els seus
efectes, com les contrafletxes.
Els estats lmit a considerar i els valors lmit de cadascun, fletxes, volades i vibracions, sn els establerts a SE 4.3, d'acord amb el tipus d'edifici i el dels elements implicats en la deformaci.
Pot ser necessari establir lmits ms exigents en el cas d'usos concrets, com s el cas de la limitaci de vibracions en sales especials, com algunes d'hospitals. Igualment, pot ser necessari per necessitats constructives particulars, com les derivades del suport de carrils de grues o ancoratges de
murs cortina. En aquests casos shan dutilitzar els mtodes establerts en aquest DB per assegurar
el respecte als lmits que pugui requerir l's previst o el sistema constructiu adoptat, tal com ho estableixi el seu fabricant.
7.1 Deformacions, fletxa i volada

1
En el clcul de les deformacions sha de tenir en compte la rigidesa de les unions i de les seccions
esveltes, els efectes de segon ordre, la possible existncia de plastificacions locals i el procs
constructiu.
No es consideren en aquest apartat les deformacions que indueixen estats lmits ltims, com ara
les situacions d'acumulaci d'aigua per prdua de pendent, l'acumulaci de formig fresc durant la
construcci o la realitzaci de rebliments no previstos per corregir errors o mantenir el nivell d'acabats.
En la comprovaci es pot considerar l'efecte favorable de mesures tendents a reduir el valor de la

fletxa activa (actuant sobre el pla d'obra de forma que l'execuci dels elements frgils d'acabat
s'endarrereixi, aplegant els materials d'acabat de forma prvia al seu s, etc.) o de la fletxa mxima
(contrafletxes), sempre que aquestes quedin reflectides en els plans de projecte dels elements afectats i es controlin adequadament durant la construcci.
7.2 Vibracions
7.2.1 Generalitats
1
Les estructures en qu les accions variables puguin induir vibracions shan de concebre de manera
que s'evitin els fenmens de ressonncia possibles que podrien provocar ruptures per fatiga o afectar negativament la resistncia ltima.
En cas que una estructura estigui sotmesa a unes accions peridiques d'alternana rpida, se nha
d'analitzar el comportament davant de les vibracions. Shan d'examinar, en aquest context, els efectes sobre l'aptitud al servei de l'estructura quant al:
confort dels usuaris de l'edifici;
comportament dels elements no estructurals;
funcionament d'equips i installacions.
En els forjats d'edificaci es poden distingir entre vibracions de carcter continu i transitori. Les vibracions contnues sn les indudes pel funcionament de mquines amb peces en moviment o pels
moviments rtmics de persones en practicar esports, ballar, etc.
SE-A-53

Les exigncies relatives al comportament davant de les vibracions contnues estan reflectides al
document DB SE. En el cas de les obres destinades a usos per als quals el DB SE no defineixi cap
exigncia especfica, o si es requereix una anlisi ms detallada, es pot adoptar com a criteri d'acceptaci el lmit superior de les vibracions contnues en termes de l'acceleraci mxima admissible
en funci de la freqncia d'oscillaci (figura 7.1)
La circulaci normal de les persones pot induir vibracions en un forjat en cas que tingui una massa
reduda i estigui recolzat en bigues amb llums importants i rigideses petites. En aquest tipus de forjats, dimensionats per resistir crregues esttiques, s'hauria de verificar el comportament davant de
les vibracions transitries. En absncia d'altres exigncies, ms restrictives, que no estiguin basades en la percepci humana (vegeu 7.2.1 (2), la verificaci es pot efectuar d'acord amb el que estableix l'apartat 7.2.2.
7.2.2 Vibracions transitries en forjats

7.2.2.1 Percepci humana
1
Els forjats es poden classificar en categories diferents, segons les reaccions humanes provocades
per les vibracions:
-
imperceptibles per als usuaris
perceptibles, per no molestes
molestes
molt molestes o perjudicials per a la salut
El criteri d'acceptaci (segons aquest apartat) d'un forjat amb relaci al seu comportament davant
de les vibracions transitries est basat en la percepci humana, tenint en compte l'acceleraci
mxima i la freqncia d'oscillaci del forjat, aix com el seu amortiment.
La figura 7.1 representa els lmits d'acceptaci de les vibracions transitries en forjats d'edificis
destinats a habitatge, s administratiu, ensenyament i comer, respectivament. Els lmits es representen en termes de l'acceleraci mxima admissible, en funci de la freqncia prpia del primer
mode de vibraci del forjat i de l'amortiment.
Figura 7.1. Lmits d'acceptaci, basats en la percepci humana de les vibracions dels forjats d'edificaci
SE-A-54
361
362
La freqncia prpia del primer mode de vibraci del forjat, la seva acceleraci mxima i el seu
amortiment es poden estimar segons els apartats 7.2.2.2, 7.2.2.3 i 7.2.2.4, respectivament.
7.2.2.2 Freqncia d'oscillaci

1
La freqncia d'oscillaci d'un forjat pot ser avaluada mitjanant qualsevol mtode dinmic capa
de representar adequadament les caracterstiques elstiques i inercials de l'estructura.
A manca d'una anlisi ms detallada, la freqncia d'oscillaci d'un forjat es pot estimar a partir de
la freqncia prpia d'una biga hipottica les caracterstiques de la qual es basen en les hiptesis
segents:
La biga es considera mixta, independentment del mode de construcci del forjat (amb connexi o sense entre bigues metlliques i llosa).
L'amplada efica de la llosa equival a la separaci s de les bigues metlliques.
En cas d'una llosa alleugerida (per exemple un forjat mixt on les peces proporcionen un alleugeriment), es considera amb un gruix equivalent al d'una llosa massissa de pes idntic.
La freqncia prpia del primer mode de vibraci f1 d'una biga birecolzada es pot determinar segons la relaci:
f1 =
E a Ib
2 mL4
(7.1)
on:
E
s el mdul d'elasticitat de l'acer
Ib
s el moment d'inrcia de la secci mixta definida a 7.2.2.2. (2)
s la massa per unitat de longitud de la biga en oscillaci, incloent el pes propi de la biga
d'acer i la de llosa, les crregues permanents i una part de la sobrecrrega (valor gaireb
permanent)
s la llum de la biga birecolzada
Les bigues contnues es poden tractar, a primera aproximaci, com a bigues birecolzades, ja que
els buits adjacents al buit analitzat oscillen en sentit contrari.
4
En forjats amb dos nivells de bigues (jsseres sobre les quals recolzen les corretges perpendiculars, que alhora formen els suports de la llosa), la freqncia prpia del sistema s ms petita que
la d'un forjat equivalent per amb un sol nivell de bigues, ja que la rigidesa del conjunt del sistema
s ms gran. A manca d'una anlisi ms detallada, la freqncia prpia d'un forjat amb dos nivells
de bigues es pot estimar a partir de la relaci:
1
f12,sis
1
f12,cor
(7.2)
f12, jac
on:
f1,sis
s la freqncia prpia del primer mode de vibraci del sistema (forjat)
f1,cor
s la freqncia prpia del primer mode de vibraci de la corretja considerant indeformables

les jsseres perpendiculars en qu recolza.
f1,jac
s la freqncia prpia de la jssera
7.2.2.3 Acceleraci mxima

1
L'acceleraci mxima inicial de la vibraci d'un forjat, a causa d'un impuls I, es pot determinar a
partir de la relaci:
SE-A-55
363
a 0 = 0,9
2f1I
M
(7.3)
on:
a0
s l'acceleraci mxima inicial [m/s2]
f1
s la freqncia prpia del primer mode de vibraci del forjat [s-1]
s l'impuls [Ns]
s la massa vibrant [kg]
En cas que l'impuls es degui al desplaament d'una persona, es pot admetre un valor de I=67 Ns
Per a una biga birecolzada la massa vibrant efica es pot determinar a partir de la relaci:
M=0,67mbL
(7.4)
on:
s la massa per unitat de superfcie del forjat en oscillaci, incloent el pes propi, les crregues permanents i una part de la sobrecrrega (valor quasi permanent)
s l'amplada efica de la llosa (b=s)
s la separaci de les bigues d'acer
s la llum de la biga birecolzada
En forjats amb dos nivells de bigues (jsseres i corretges), la superfcie del forjat bL a introduir en
la relaci (7.4) es pot determinar de la manera segent:
f1,sis
bL =
f
1,cor
b cor L cor + 1,sis
f1, jac
b jac L jac
(7.5)
on:
bcor
s l'amplada de la llosa tributria de la corretja (bcor= S)
s la separaci de les corretges
Lcor
s la llum de la corretja
bjac
s l'amplada de la llosa tributria de la jssera (bjac=Lcor)
ljac
s la llum de la jssera
7.2.2.4 Amortiment
1
El percentatge d'amortiment disponible en un forjat depn d'un gran nombre de parmetres com
ara les caracterstiques de la construcci, el gruix i el pes de la llosa, la presncia d'elements com
la protecci contra incendis, installacions, falsos sostres, revestiments del terra, mobiliari, envans,
etc. Per aquest motiu, la quantificaci de l'amortiment disponible resulta extremadament difcil.
A manca d'una anlisi ms detallada, el percentatge d'amortiment disponible en un forjat es pot estimar d'acord amb els criteris segents:
-
Forjat sol (estructura)
=3%
Forjat acabat (amb installacions, fals, sostre, revestiment, mobiliari)
=6%
Forjat acabat amb envans
=12%
7.2.2.5 Verificaci
1
La verificaci, des del punt de vista de la percepci humana, del comportament davant de les vibracions transitries dels forjats en edificis d'habitatges, oficines, escolars o comercials
SE-A-56
364
sha de realitzar mitjanant la figura 7.1. La freqncia prpia del primer mode de vibraci del forjat
sha de determinar d'acord amb l'apartat 7.2.2.2. L'acceleraci mxima de les vibracions sha
destimar d'acord amb els apartats 7.2.2.3 i sha de representar com a percentatge de l'acceleraci
g=9,81 m/s2.
2
El forjat analitzat es pot representar en el diagrama de la figura 7.1 mitjanant un punt, definit per la
freqncia prpia del seu primer mode de vibraci, aix com l'acceleraci mxima inicial de la vibraci, normalitzada amb g. En cas que aquest punt estigui per sota del lmit d'acceptaci apropiat,
que depn del percentatge d'amortiment disponible, el forjat es pot considerar apte per al servei
des del punt de vista de les vibracions transitries.
Als efectes de la verificaci, es pot distingir entre els dos casos segents:
-
Determinaci, mitjanant interpolaci del percentatge d'amortiment requerit perqu l'acceleraci mxima de la vibraci no sobrepassi el lmit d'acceptaci.
En cas que es conegui el percentatge d'amortiment disponible, determinaci de l'acceleraci

mxima admissible sense superar el lmit d'acceptaci, que ha de ser superior a l'acceleraci
mxima de la vibraci del forjat.
7.3 Lliscament dunions

1
L'aparici de lliscament entre les peces que integren una uni collada s un estat lmit de servei
que no sha dassolir en estructures que sacullin a aquest DB. Amb aquesta finalitat sha
dassegurar que l'esfor tangencial no superi la capacitat resistent a lliscament establerta a l'apartat
7.3.2.
Les condicions resistents que han de complir les unions esmentades davant d'estats lmit ltims
s'estableixen a l'apartat 8.2.1, amb els valors de la resistncia de clcul a tallant.
7.3.1 Pretesat
1
El collament controlat dels cargols ha de proporcionar al cargol una fora de pretesat de clcul
Fp.Cd que sha de prendre com a:
Fp.Cd = 0,7 f yb A s
(7.6)
on:
f yb = f ub / M3
AS
s la la resistncia de clcul de l'acer del cargol, amb M3 = 1,1 ;
s la l'rea resistent del cargol, definida com la corresponent al dimetre mitj

entre l'interior i el dels flancs de la rosca segons la norma DIN 13. A la taula 7.3 es donen
alguns valors.
Taula 7.3 rea resistent del cargol
Dimetre (mm)
2
rea resistent (mm )
16
20
22
24
27
30
157
245
303
353
459
561
7.3.2 Resistncia de clcul a lliscament

1
La resistncia de clcul a lliscament d'un cargol pretesat sha de prendre com a:

Fs.Rd =
k s n
Fp.Cd
M3
(7.7)
on:
M3 = 1,1
(en unions hbrides constitudes per cargols d'alta resistncia i soldadura treballant conjuntament sadopta el valor 1,25);
Fp.Cd
s la fora de pretesat del cargol (vegeu lapartat 7.3.1);
s el nombre de superfcies de fricci;
SE-A-57
365
kS
s el coeficient que pren els valors segents:

kS = 1,00
per a forats amb mesures normals;
kS = 0,85
per a forats amb sobremesures o lacerats curts;
kS = 0,70
per a forats lacerats llargs;
s el coeficient de fricci, que pren els valors segents (que es corresponen amb les categories A a D de la taula 7 de lUNE-ENV 1090-1:1997).
= 0,50
per a superfcies tractades amb raig de granalla o sorra, i

per a superfcies tractades amb raig de granalla o sorra i posterior tractament
amb alumini;
= 0,40
per a superfcies tractades amb raig de granalla o sorra i pintades amb un silicat
alcal de zinc;
= 0,30
per a superfcies netejades amb ribot metllic o amb flama, amb eliminaci de
parts oxidades;
= 0,20
per a superfcies no tractades.
Quan actun simultniament sobre el cargol esforos de tracci i tallant, l'expressi de la resistncia
de clcul a lliscament s:
Fs.Rd =
k sn Fp.Cd 0,8Ft.Ed.ser
M3
(7.8)
on:
Ft.Ed.ser s l'esfor axial de clcul en servei per cargol, al qual, si s'escau, shi ha dafegir les traccions degudes a l'efecte palanca (figura 8.1).
3
La resistncia al lliscament no es redueix quan les traccions en els cargols provinguin d'un moment
i estiguin equilibrades per una fora de contacte igual a la zona comprimida.
SE-A-58
366
8 Unions
8.1 Bases de clcul
1
Les unions shan de projectar de forma coherent amb el conjunt de l'estructura, fet que suposa un
comportament en consonncia amb les hiptesis suposades en l'anlisi global.
8.2 Criteris de comprovaci

1
Les unions shan de comprovar a resistncia. A ms, sha de comprovar la capacitat de rotaci de
les unions en qu es prevegi la formaci de rtules plstiques en l'anlisi global.
En qualsevol uni sha de verificar que els valors de clcul dels efectes de les accions, Ed, per a
qualsevol de les situacions de clcul (o combinacions d'accions rellevants) no superen la resistncia de clcul, Rd, corresponent, obtinguda segons l'apartat 8.4, s a dir:
Ed Rd
(8.1)
Shan de dimensionar amb capacitat per resistir els mnims segents:
a)
en el cas de nusos rgids i empalmaments la meitat de la resistncia ltima de cadascuna de

les peces a unir;
b)
en el cas d'unions articulades la tercera part de laxial o el tallant ltim (segons el cas) de la
pea a unir.
El repartiment dels esforos sobre la uni entre els elements que la componen es pot realitzar mitjanant mtodes elstics o plstics. En qualsevol cas:
a)
els esforos sobre els elements de la uni han dequilibrar els aplicats a la mateixa uni;
b)
la distribuci d'esforos ha de ser coherent amb la de rigideses;
c)
si s'utilitzen criteris de distribuci en rgim plstic, shan de suposar mecanismes de fallada

raonables, per exemple els basats en la rotaci com a slid rgid d'una de les parts de la uni;
d)
si s'utilitzen criteris de distribuci en rgim plstic, sha de comprovar la capacitat de deformaci dels elements.
S'ha de tenir en compte l'excentricitat existent en una uni. En el cas dunions d'angulars collades
amb almenys dos cargols en una de les ales es poden considerar les lnies de rosset dels cargols
com a eixos de gravetat, tenint noms en compte la part de secci dels angulars leix de gravetat
dels quals coincideix amb aquests.
S'han de considerar les traccions addicionals degudes a lefecte palanca (vegeu la figura 8.1.a)) si
la natura de la uni fa que apareguin. En l'avaluaci de les traccions degudes a l'efecte palanca, Q,
shan de considerar les rigideses relatives de les xapes de la uni i la seva geometria. L'efecte palanca es pot evitar augmentant la rigidesa dels elements (xapa frontal) de la uni (figura 8.1.b)).
S'admet convencionalment que no hi ha efecte palanca si la longitud d'allargament del cargol o
pern Lb (igual a la distncia entre la meitat del cap i la femella o, en cas d'ancoratges a fonaments, el punt a 8 dimetres des de la superfcie d'inserci a la sabata) supera el valor segent:
Lb
6,9 d 2 m 3
(8.2)
l ef t 3
on (vegeu la figura 8.1.b):

lef
s la longitud efica en flexi d'ala de la T, corresponent al cargol considerat.
s el dimetre del cargol o pern
SE-A-59

s el gruix d'ala de la T
s la distncia del cargol a la lnia de formaci de la rtula plstica (o xarnera).
A la figura 8.1.c es representa la condici lmit esmentada per a cargols en unions amb xapa frontal, de gruix d'ala i xapa frontal similars, i per a perns d'ancoratge a fonaments. Els mtodes de
comprovaci establerts a 8.8.3 i segents tenen en compte implcitament l'efecte palanca.
6
En les unions soldades noms es consideren les tensions que intervenen en la transmissi d'esforos i no les residuals, com, per exemple, les tensions normals paralleles al cord de soldadura.
En les unions de perfils conformats i xapes plegades s admissible ls d'elements no previstos en

aquest DB (cargols autoroscants, soldadures per punts, fixaci mitjanant connectadors d'estructures mixtes, etc.) sempre que:
a)
tinguin el recolzament experimental suficient, garantit pel segell corresponent;
b)
es respectin les prescripcions d's (distncies al marge, densitat de punts, etc.);
c)
assegurin una forma dctil de fallada (per exemple, que la capacitat del cargol superi la de la
xapa a esquinament).
SE-A-60
367
368
Fd
Fd
0,8 r
e
t
Q
Fd/2+Q
Fd/2
Fd/2+Q
P = Fd/2
Fd
Fd
b)
a)
Figura 8.1 Efecte palanca (condici lmit)
8.3 Rigidesa
1
Es pot establir la rigidesa duna uni mitjanant assajos o a partir d'experincia prvia contrastada,
encara que en general es calcula a partir de la flexibilitat dels seus components bsics, determinada mitjanant assajos previs.
Una vegada obtinguda la rigidesa inicial, es compara amb els lmits establerts (apartat 8.3.2) per a
cadascuna de les categories definides a l'apartat 8.3.1. En qualsevol cas, totes les unions poden
ser tractades com a semirgides.
SE-A-61
369
8.3.1 Classificaci de les unions per rigidesa

1
Nominalment articulades.
Sn les unions en qu no es desenvolupen moments significatius que puguin afectar els membres
de l'estructura. Han de ser capaces de transmetre les forces i de suportar les rotacions obtingudes
en el clcul.
Rgides.
Sn les unions la deformaci de les quals (moviments relatius entre els extrems de les peces que
uneixen) no t una influncia significativa sobre la distribuci d'esforos en l'estructura ni sobre la
seva deformaci global. Han de ser capaces de transmetre les forces i els moments obtinguts en el
clcul.
Semirgides.
Sn les unions que no corresponen a cap de les categories anteriors. Han destablir la interacci
prevista (basada, per exemple, en les caracterstiques del moment rotaci de clcul) entre els
membres de la uni i han de ser capaces de transmetre les forces i els moments obtinguts en el
clcul.
8.3.2 Lmits establerts per a alguns tipus duni

1
Per a unions biga-pilar:

a)
Uni rgida. Si la rigidesa inicial de la uni, Sj,ini, compleix:

S j,ini
k bEIb
Lb
(8.3)
on:
b)
kb =
8 per a prtics d'estructures travades enfront d'accions horitzontals (vegeu 5.3.5);
kb =
25 per a altres prtics, sempre que en cada planta es verifiqui que K /Kb c0,1;
Kb
s el valor mitj de la relaci EIb/Lb de totes les bigues a la planta en qu es troba la

uni;
Kc
s el valor mitj de la relaci EIc/Lc de tots els pilars de la planta;
Ib
s el moment d'inrcia de cada biga;
Ic
s el moment d'inrcia de cada pilar en la direcci de flexi considerada;
Lb
s la llum (entre eixos de pilar) de cada biga;
Lc
s l'altura de la planta.
Unions articulades nominalment. Si la rigidesa inicial de la uni, Sj,ini, compleix:

S j,ini
0,5EIb
Lb
(8.4)
c)
Unions semirgides. La rigidesa inicial de la uni es troba a la zona intermdia entre els lmits
establerts per a unions rgides i articulacions.
d)
A manca d'anlisis ms precises shan de considerar:

i)
articulades (excntricament), les unions per soldadura de l'nima d'una biga metllica
en doble T sense uni de les ales al pilar,
ii)
articulades (biga contnua sobre suport possiblement excntric), les unions de bigues
planes de formig armat en continutat sobre un pilar metllic,
iii)
rgides, les unions soldades de bigues en doble T a suports en qu es materialitzi la

continutat de les ales a travs del pilar mitjanant enrigidors de dimensions anlogues
a les de les ales.
SE-A-62
370
iv)
rgides, les unions de pilars interiors realitzats amb perfils laminats I o H en prtics
d'estructures travades, en qu les bigues entroncades als dos costats del nus, realitzades tamb amb perfils I o H i de llums no gaire diferents entre si i esveltesa geomtrica
superior a 24, s'uneixen a les ales del pilar mitjanant soldadura de resistncia completa,
encara que no sigui necessari disposar enrigidors al pilar.
Bases de pilars. Es poden considerar rgides en els casos segents:

a)
Per a estructures travades davant d'accions horitzontals, si es compleix alguna de les tres
condicions segents:
0 0,5
7(20 1)EIc
Lc
48EIc
Lc
0,5 < 0 3,93 i
S j,ini
0 > 3,93
S j,ini
(8.5)
on:
0
b)
s l'esveltesa relativa del pilar suposat biarticulat.
En qualsevol altre cas, si:

S j,ini
30EIc
Lc
(8.6)
8.4 Resistncia
8.4.1 Principis de clcul
1
La resistncia ltima d'una uni es determina a partir de les resistncies dels elements que la componen.
8.4.2 Classificaci de les unions per resistncia

1
Articulades nominalment.
Sn les unions capaces de transmetre els esforos obtinguts en l'anlisi global de l'estructura i amb
una resistncia de clcul a flexi no superior a la quarta part del moment resistent plstic de clcul
de la pea de menor resistncia unida, sempre que existeixi una capacitat de gir suficient per permetre que en l'estructura es formin totes les rtules plstiques necessries en el model d'anlisi
adoptat sota les crregues considerades.
Totalment resistents (o de resistncia completa).

La seva resistncia s ms gran o igual que la dels elements que connecta. Si en una uni amb resistncia completa la relaci entre el seu moment resistent, Mj.Rd, i el moment resistent plstic,
Mpl.Rd, de la barra menor que connecta s superior a 1,20, no s necessari considerar la capacitat
de rotaci de la uni.
Parcialment resistents.
La seva resistncia s inferior a la dels elements units, encara que ha de ser capa de transmetre
les forces i els moments determinats en l'anlisi global de l'estructura. La rigidesa d'aquestes unions ha de ser suficient per evitar que se superi la capacitat de rotaci de les rtules plstiques que
s'hagin de formar en l'estructura sota les crregues considerades. Si es requereixen rtules plstiques en les unions parcialment resistents, han de tenir capacitat de rotaci suficient per permetre la
formaci en l'estructura de totes les rtules plstiques necessries.
SE-A-63

8.5 Resistncia dels mitjans d'uni. Unions collades.

8.5.1 Disposicions constructives
1
La situaci dels cargols en la uni ha de contribuir a reduir la possibilitat de corrosi i vinclament

local de les xapes, aix com preveure les necessitats de muntatge i inspeccions futures.
Els lmits mxims i mnims per a les distncies entre eixos de forats o d'aquests als marges de les
peces sn (figura 8.2):
a)
distncies mnimes:
i)
en la direcci de la fora que es transmet:

-
e1 1,2 do de l'eix del forat al marge de la pea;
p1 2,2 do entre eixos de forats;
ii)
en la direcci perpendicular a la fora que es transmet:

-
e2 1,5 d0 de l'eix del forat al marge de la pea;
p2 3,0 do entre eixos de forats;
on d0 s el dimetre del forat.

b)
distncies mximes:
i)
al marge de la pea:
-
ii)
40mm + 4t
Per a e1 i e2
12t o 150mm
entre cargols:
-
en elements a compressi ha de ser p 14 t i p 200 mm; on t s el gruix en mm

de la pea ms petita de les que s'uneixen;
en elements a tracci:
files exteriors pe 14 t i pe 200 mm;
files interiors pi 28 t i pi 400 mm.
En el cas de forats lacerats regeixen els lmits segents:

a)
la distncia entre l'eix d'esquinament i qualsevol marge no ha de ser inferior a 1,5 d0;
b)
la distncia entre el centre del radi extrem al marge adjacent no ha de ser inferior a 1,5 d0.
En el cas de forats a portell en unions en tracci p2 es pot reduir fins a ben b 1,2 d0 sempre que la
distncia entre forats L sigui superior a 2,4 d0.
En el cas d'esforos de direcci obliqua amb relaci als marges i les alineacions dels cargols shan
dutilitzar valors prudents interpolats entre els definits per a cada direcci.
Totes les distncies indicades en aquest apartat shan de modificar si sn insuficients per obtenir
una resistncia a laplatament, a lesquinament o al punxonament adequada (vegeu lapartat
8.5.2).
SE-A-64
371
372
Figura 8.2 Disposicions constructives
8.5.2 Resistncia de les unions collades sense pretesar

1
Sobt a partir de la distribuci d'esforos entre cargols i de les resistncies de cadascun daquests
segons el seu esfor, sigui en tallant, tracci o tensi combinada.
La resistncia de clcul a tallant per cargol ha de tenir com a valor el menor de la resistncia a tallant de les seccions del cargol o a aplatament de la xapa d'uni, sense que la resistncia total de la
uni superi la resistncia a esquinament de l'nima:
a)
Resistncia a tallant en la secci transversal del cargol:

Fv.Rd = n
0,5fub A
M2
(8.7)
on:
b)
s el nombre de plans de tall;
fub
s la resistncia ltima de l'acer del cargol;
s l'rea de la canya del cargol Ad o rea resistent del cargol As, segons si els plans
de cisallament es troben a la canya o a la part roscada del cargol, respectivament.
Resistncia a aplatament de la xapa que s'uneix:

Ft.Rd =
2,5 fud t
M2
(8.8)
on:
d
s el dimetre de la canya del cargol;
s el gruix menor de les xapes que s'uneixen;
SE-A-65
373
fu
s la resistncia ltima de l'acer de les xapes que s'uneixen;
s el menor de:
e1
;
3 do
p1
1
;
3do 4
fub
; 1,0
fu
(8.9)
on:
c)
e1
s la distncia de l'eix del forat al marge de la xapa en la direcci de la fora que es

transmet;
p1
s la separaci entre eixos de forats en la direcci de la fora que es transmet;
do
s el dimetre del forat;
Resistncia a esquinament de l'nima:

Correspon a la resistncia menor a ruptura del bloc material que remata qualsevol de les lnies entre forats estesa als marges ms prxims. Es comptabilitzen les resistncies en tracci o
cisallament de les rees netes de xapa que corresponguin a cada tipus desquinament. En el
cas d'extrems de bigues amb uni en tallant (figura 8.3) sadopta per a la resistncia esmentada el valor menor de:
Fv.Rd =
Fv.Rd =
Fv.Rd =
fy A
3 M0
fu A net
(8.10)
3 M2
f y A ef
3 M0
on:
A
s l'rea bruta de la secci a tallant:
A = t (Lv+L1+L3);
Anet
s l'rea neta de la secci:
Anet = t (Lv+L1+L3-n do,1);
Aef
s l'rea efica de la secci:
Aef =t (Lv+L1+L2).
on
L2 = (a2 kdo,2 )
fu
fy
(8.11)
s el gruix de la xapa;
Lv
s la distncia entre eixos de forats extrems en la direcci de l'esfor;
L1
s la distncia de l'ltim forat, en el sentit de l'esfor, al marge de la xapa. L15d, on d

s el dimetre nominal dels cargols de la uni;
L3
s la distncia de l'eix del primer forat, en el sentit de l'esfor, al marge de la xapa;
s el nombre de forats al llarg de la lnia sotmesa a cisallament;
do,2
s la dimensi dels forats en direcci perpendicular a l'esfor tallant;
do,1
s la dimensi dels forats en la direcci parallela a l'esfor tallant;
a2
s la distncia del marge a la fila de forats ms allunyada;
s el coeficient de valor:
k = 0,5 si hi ha una fila de forats;
k = 2,5 si hi ha dues files de forats.
SE-A-66
374
L1
d o1
Lv
d o,2
L3
a2
Figura 8.3 Esquinament de l'nima
Resistncia a tracci. La resistncia de clcul a tracci Ft.Rd per cargol ha de ser la menor de:
a)
La resistncia a tracci del cargol:

Ft.Rd =
0,9 fub A s
M2
(8.12)
on:
AS
s l'rea resistent a tracci del cargol.
En cargols de cap avellanat sadmet com a resistncia mxima el 70% de l'expressada a

(8.12).
b)
La resistncia de clcul a punxonament del cap del cargol o la femella, Fp.Rd, donada per:
Fp.Rd =
0,6dm t p fu
(8.13)
M2
on:
tp
s el gruix de la placa que es troba sota el cargol o la femella;
dm
s el valor menor de la distncia mitjana entre vrtexs i cares del cap del cargol o la
femella.
Sollicitaci combinada. Quan un cargol estigui sollicitat simultniament a tracci i a esfor tallant,
a ms de complir separadament les condicions per a cisallament i tracci, ha de verificar la condici d'interacci segent:
Fv.Ed
F
+ t.Ed 1
Fv.Rd 1,4Ft.Rd
(8.14)
on:
Fv.Ed
s l'esfor de clcul perpendicular a l'eix del cargol;
Ft.Ed
s l'esfor axial de clcul per cargol al qual, si s'escau, shi afegeixen les traccions degudes
a l'efecte palanca;
Fv.Rd
s la resistncia de clcul davant del cisallament de la canya;
Ft.Rd
s la resistncia de clcul en tracci.
8.5.3 Unions amb cargols pretesats

1
Encara que el lliscament de la uni amb cargols pretesats es considera en general un estat lmit de
servei, en les situacions especfiques en qu s'hagi de garantir que no hi ha lliscament en una uni
abans de ruptura, i aix es prescrigui per a aquesta, com per exemple en les unions hbrides, quan
es pretn comptar simultniament amb les resistncies de la soldadura i dels cargols, es considera
un estat lmit ltim de lliscament.
SE-A-67
375
Resistncia a tallant. La resistncia de clcul a lliscament d'un cargol pretesat s:

Fs.Rd =
k sn
Fp.Cd
M2
(8.15)
amb els mateixos criteris establerts a 7.2.3 per a les condicions de servei, per prenent com a coeficient parcial de seguretat el segent:
M2 =
1,25 en unions amb forats amb mesures nominals
M2 =
1,40 en unions amb forats amb sobremesura en direcci parallela a la de l'esfor.
Resistncia a tracci. L'esfor de clcul de tracci, al qual si s'escau shi afegeixen les traccions
degudes a l'efecte palanca, ha de ser inferior o igual a la fora de pretesat, Fp.Cd.
Sollicitaci combinada. En cas que actun simultniament sobre el cargol esforos de tracci i tallant, la resistncia de clcul al lliscament corresponent a l'estat lmit ltim sha de prendre de
lexpressi segent:
Fs.Rd =
k sn Fp.Cd 0,8Ft.Ed
M2
(8.16)
on:
Ft.Ed
s l'esfor axial de clcul del cargol, al qual, si s'escau, shi afegeixen les traccions degudes
a l'efecte palanca.
No sha de reduir la resistncia de clcul al lliscament de la uni quan les traccions, pel fet de procedir d'un moment en la uni, estiguin equilibrades per una fora de contacte igual a la zona comprimida.
8.5.4 Passadors
1
Sn articulacions a les quals sels requereix llibertat de gir i estan formades per un passador que
travessa xapes foradades disposades en els elements a unir.
En el cas en qu no es requereixi llibertat de gir i la longitud del passador sigui inferior a tres vegades el seu dimetre, es pot comprovar com si fos una uni collada d'un sol cargol.
Les xapes de la uni shan de disposar de forma que s'evitin excentricitats i es produeixin les mnimes distorsions en les lnies de fora. Les seves caracterstiques geomtriques han de complir les
limitacions establertes en una de les versions descrites a la figura 8.4, on fyd=fy/M0 s la resistncia
de clcul de l'acer de la xapa utilitzada.
Gruix prefixat
Geometria prefixada
1,6 d0
0,3 d0
c
FEd
FEd
d0
2,5 d0
d0
1,3 d0
FEd
FEd
t
FEd
2d
+ 0;
2tfyd
3
FEd
d
+ 0
2tf yd 3
t 0,7
FEd
;
fyd
d0 2,5 t
Figura 8.4 Condicions geomtriques per a les xapes de les unions amb passadors
SE-A-68
376
Sha de verificar:
a)
la resistncia a tallant del passador:

FV,Ed FV,Rd = 0,6
2 fub
4 M2
(8.17)
on:
b)
fub
s la resistncia ltima de l'acer del passador.
s el dimetre del passador.
la resistncia a flexi del passador

MEd MRd = 0,8
c)
3 fyb
32 M2
(8.18)
la resistncia a l'esfor combinat de tallant i flexi al passador:

MEd
M
Rd
+ V,Ed
V,Rd
(8.19)
MEd i FV.Ed sn el moment i l'esfor tallant de clcul de la secci considerada:

d)
la resistncia a aplatament de la xapa

Fb,Ed Fb,Rd =
1,5 t d f y
(8.20)
M2
on:
Fb,Ed
s l'esfor transms per la xapa considerada al passador:
Els esforos al passador i a cadascuna de les xapes es calculen a partir de les distribucions de
tensi indicades a la figura 8.5.
0,5 FEd
0,5 FEd
d0
FEd
MEd =
FEd
(b + 4c + 2a)
8
Figura 8.5 Moment flector al passador
SE-A-69

8.6 Resistncia dels mitjans d'uni. Unions soldades

8.6.1 Disposicions constructives i classificaci
1
Les prescripcions que segueixen sn aplicables quan els elements a unir tinguin almenys 4 mm de
gruix i siguin d'acers estructurals soldables.
Soldadura en angle. S'utilitza per unir elements les cares de fusi dels quals formen un angle ()
comprs entre 60 i 120 . Poden ser unions en T o de cavalcament (figura 8.6). En el cas d'unions
en T:
-
si > 120 No es considera que es poden transmetre esforos;
si < 60 Es considera com a soldadura a topar amb penetraci parcial.
Uni en T
Uni en cavalcament
Figura 8.6 Soldadura en angle
Sha dobservar el segent:

a)
els cordons, si s possible, shan de prolongar envoltant les cantonades, amb el mateix gruix
de coll i una longitud dues vegades el gruix esmentat. Aix sha dindicar en els plans;
b)
la longitud efectiva d'un cord de soldadura en angle ha de ser la total del cord sempre que
es mantingui el gruix de coll nominal (vegeu la figura 8.9), per no es consideren cordons la
longitud dels quals sigui inferior a 40 mm o a sis vegades l'amplada de coll;
c)
els cordons de soldadura en angle poden ser continus o discontinus (intermitents). Aquests ltims s'utilitzen noms per unir entre si elements de seccions senzilles que formin peces de
seccions de ms complexitat, no shan dutilitzar en ambients corrosius i sempre han de complir les limitacions establertes a la figura 8.7. En aquesta sha dinterpretar que:
d)
i)
l'execuci dels cordons de longitud L0 en els extrems de la pea s un detall obligatori;
ii)
la limitaci de valor 0,25 b, on b s la separaci entre enrigidors, s'utilitza exclusivament

en casos d'uni denrigidors a xapes o a altres elements sollicitats a compressi o tallant;
no sha dutilitzar un sol cord de soldadura en angle per transmetre esforos de tracci perpendiculars al seu eix longitudinal.
Soldadura a topar. Una soldadura a topar s de penetraci total si la fusi entre el material base i el
d'aportaci es produeix en tot el gruix de la uni; es defineix com de penetraci parcial quan la penetraci s inferior al gruix esmentat. En els dos casos el tipus d'uni pot ser a topar o a topar en T
(figura 8.8).
Shan devitar en la mesura del que sigui possible les configuracions que produeixen
lesquinament laminar. Per a aix:
a)
s'ha dintentar evitar unions en qu la direcci principal de les tensions de tracci sigui transversal a la direcci de laminaci de les xapes que s'uneixen (forces en la direcci del gruix);
b)
quan no sigui possible evitar aquest tipus d'unions, shan de prendre mesures per minimitzar
la possibilitat que es produeixi un esquinament laminar a les xapes (per exemple, en unions
amb xapa frontal (8.8.4), els cargols redueixen el risc daquest tipus de ruptura).
SE-A-70
377
378
L1
L0
t
L1
a) Tracci
L 1 16 t, 16 t 1,
b1
L0
L 0 0,75 b 1, 0,75 b
200mm.
L0
L2
b) Compressi L 1 12 t, 12 t 1, 0,25b,
200mm.
L 0 0,75 b 1, 0,75 b
Figura 8.7 Soldadura en angle discontnua
Penetraci
a) Uni a topar en T
total
xamfr
xamfr
doble
doble
b) Uni a topar
sobreespessor t/10
t
xamfr en V
U senzilla
Penetraci parcial
Figura 8.8 Soldadura a topar i formes de preparaci
SE-A-71
U doble
379
8.6.2 Resistncia de clcul de les soldadures en angle

1
La resistncia d'un cord de soldadura en angle s suficient si la resultant de totes les forces
transmeses pel cord per unitat de longitud FW,Ed no supera el valor de la seva resistncia de clcul
FW,Rd amb independncia de l'orientaci del cord.
La comprovaci de resistncia per unitat de longitud d'un cord en angle es realitza segons
lexpressi:
FW ,Ed FW ,Rd = a fvW ,d
(8.21)
on:
fvW ,d =
fu / 3
s la tensi tangencial de clcul resistida per la soldadura en qualsevol direcci
W M2
fu
s la tensi de ruptura de la xapa de resistncia menor de la uni;
s el coeficient de correlaci donat a la taula 8.1, en funci del tipus d'acer.
Taula 8.1 Coeficient de correlaci w
Acer
fu (N/mm2)
S 235
360
0,80
S 275
430
0,85
S 355
510
0,90
gruix de coll del cord en angle, que s l'altura, mesurada perpendicularment a la cara exterior, del triangle que la tingui ms gran, d'entre els que es poden inscriure entre les superfcies de les peces que hagin assolit la fusi i la superfcie exterior de la soldadura (figura
8.9.a i b). Shan dobservar les limitacions segents:
el gruix de coll d'un cord de soldadura en angle no ha de ser inferior a 3 mm;
en el cas de soldadura amb penetraci profunda es pot prendre el gruix de coll donat a
la figura 8.9.c sempre que es demostri per assajos que es pot aconseguir de forma estable la penetraci requerida;
en el cas en qu es realitzi la soldadura de forma automtica amb arc submergit es pot

considerar, sense necessitat d'assajos, un increment del 20% del gruix del coll, fins a un
mxim de 2 mm.
a)
b)
c) soldadura amb
penetraci profunda
Figura 8.9 Soldadura en angle. Gruix de coll
Com a longitud del cord es pren la nominal. En unions per cavalcament de longituds superiors a
150 a, la resistncia de clcul es redueix utilitzant el coeficient:
LW = 1,2 0,2
L
1,0
150a
(8.22)
SE-A-72
380
on:
L
s la longitud total del cavalcament en la direcci de l'esfor.
Aquesta reducci t en compte l'efecte de la distribuci no uniforme de tensions al llarg d'un cord
de certa longitud, per no s aplicable quan la distribuci de tensions esmentada en el cord es
correspon amb la del material base, fet que passa, per exemple, en el cas de les soldadures en unions ala-nima de bigues armades.
3
Com a alternativa al punt anterior, es poden descompondre els esforos transmesos per unitat de
longitud en els seus components, suposant que sobre la secci de coll hi ha una distribuci uniforme de tensions (figura 8.10). La soldadura d'angle s suficient si, amb les tensions de clcul, es
compleix:
2 + 3 2 + 2//

fu
W M2
(8.23)
fu
M2
Figura 8.10 Tensions en la secci de coll
on:
W
s el coeficient de correlaci donat a la taula 8.1;
fu
s la resistncia ltima a tracci de la pea ms feble de la uni;
s la tensi normal perpendicular al pla del coll;
//
s la tensi normal parallela a l'eix del cord. No actua en el pla de comprovaci ni es t en

compte en les comprovacions a realitzar;
s la tensi tangencial (en el pla del coll) perpendicular a l'eix del cord;
//
s la tensi tangencial (en el pla del coll) parallel a l'eix del cord.
8.6.3 Resistncia de clcul de les soldadures a topar

1
Si la soldadura s de penetraci total no s necessria cap comprovaci. La resistncia de clcul

s igual a la de la pea unida ms feble.
No sha dutilitzar un sol cord de soldadura a topar amb penetraci parcial per transmetre esforos
de tracci perpendiculars al seu eix longitudinal.
En unions a topar amb penetraci parcial la resistncia de clcul es determina com la dels cordons
de soldadura en angle, tenint en compte el segent:
a)
el gruix de coll ha de ser la profunditat de la penetraci que es pugui aconseguir de forma estable, que s'ha de determinar mitjanant evidncia experimental prvia;
b)
per al cas que es tingui preparaci de marges en U, V, J o recte, sha de prendre com a gruix
de coll el cantell nominal de la preparaci menys 2,0 mm, llevat que es puguin justificar experimentalment valors superiors.
SE-A-73
381
Si la soldadura s en T, sha de comprovar com una soldadura a topar amb penetraci total si (figura 8.11):
anom,1 + anom,2 t
t
5
3 mm
(8.24)
cnom
cnom
Altrament, sha de comprovar com una soldadura en angle o en angle amb penetraci si es compleixen les condicions corresponents.
5
En perfils en L o en U units per una sola cara, s'ha de tenir en compte l'excentricitat, o alternativament, considerar com a secci del perfil l'rea concntrica amb la resistncia de la uni.
Unions hbrides. En unions a tallant amb diferent tipus de cargol o formades per cordons de soldadura i cargols, cadascun d'aquests grups sha de dimensionar per transmetre la crrega total. Tanmateix, es poden considerar treballant conjuntament amb la soldadura els cargols d'alta resistncia
dissenyats per treballar sense lliscament en estat lmit ltim. En aquest cas, el collament final dels
cargols sha defectuar una vegada realitzades les soldadures.
t
cnom
anom,1
anom,2
Figura 8.11 Soldadura a topar en T
8.7 Capacitat de rotaci

1
Quan es realitzi una anlisi global plstica, les unions en qu es requereixi l'existncia de rtula
plstica i siguin de resistncia parcial i les unions totalment resistents que ho precisin (les que verifiquen que MRd < 1,2MPl,Rd ) han de tenir una capacitat de gir suficient.
En general, llevat dels supsits inclosos en aquest DB, la capacitat de gir es determina mitjanant
assajos.
No es pot suposar que hi ha capacitat de gir suficient per a una anlisi global plstica en una uni
collada en qu el valor de la resistncia al moment flector estigui regida per la resistncia dels cargols a tallant.
Es pot suposar que hi ha capacitat de gir suficient per a una anlisi plstica en una uni biga-pilar,
tant collada com soldada, en qu la resistncia al moment flector estigui condicionada per la resistncia de la zona sollicitada a tallant (tallant de nus).
Unions biga-pilar soldades.

a)
Es pot suposar que una uni biga-pilar soldada t capacitat de gir suficient per a una anlisi
plstica en els supsits segents:
i)
si es tracta d'una uni de resistncia completa;
ii)
si el pilar sha fet rgid en continutat amb les ales de la biga a les zones de tracci i
compressi del nus.
iii)
si el pilar sha fet rgid a la zona del nus sollicitada a tracci i no a la zona de compressi.
SE-A-74
382
b)
Si la uni no sha fet rgida i es dimensiona seguint les regles especfiques enunciades en aquest DB, es pot suposar que t una capacitat de gir plstic cd de valor:
cd = 0,015 radians
c)
(8.25)
Si l'nima del pilar sha fet rgida a la zona de compressi per no a la zona de tracci, sempre que la resistncia al moment flector no estigui regida per la resistncia a tallant de l'nima
del pilar, la capacitat de gir cd es pot suposar:
cd = 0,025
hc
hb
(8.26)
on:
hc i hb, respectivament, sn el cantell de la secci normal del pilar i la biga.
6
Unions biga-pilar collades.

Es pot suposar que una uni biga-pilar collada amb xapa frontal t capacitat de rotaci suficient per
a una anlisi plstica si se satisfan les dues condicions segents:
a)
b)
el valor de la resistncia al moment est regit per algun dels components de la uni segents:
i)
l'ala del pilar a flexi;
ii)
la xapa frontal a flexi;
el gruix t de l'ala del pilar o de la xapa frontal que regeix la resistncia compleix la condici
segent:
t 0,36d
fub
fy
(8.27)
on:
s el dimetre nominal dels cargols;
fub
s la tensi de ruptura dels cargols;
fy
s el lmit elstic del component bsic rellevant de la uni.
Per a altres casos la capacitat de gir es determina usant models de clcul apropiats, sempre que
estiguin prou contrastats.
8.8 Algunes unions tpiques

Es presenten a continuaci mtodes de comprovaci ajustats als criteris establerts en els apartats anteriors per a algunes unions usuals.
8.8.1 Bases de suports
La comprovaci de la uni d'un element metllic a un altre de formig, com sn les bases de suports,
requereix verificar l'existncia de resistncia suficient davant dels esforos transmesos a la regi de contacte, considerant tant la resistncia del formig de la regi esmentada com la dels elements metllics
que materialitzen el contacte.
1
Els suports han de distribuir els esforos de compressi, transmesos per les zones comprimides
del pilar, sobre una superfcie suficient de formig per mitj d'elements de transici, com sn les
bases, perqu no se superi la seva resistncia de clcul. La base sha dassentar directament sobre el formig, o millor encara, sobre un morter d'anivellament sense retracci interposat entre els
dos materials. En els casos en qu es pugui assegurar la inexistncia de traccions en l'arrencada
es pot disposar una placa a l'extrem del suport que serveixi de suport directe d'aquest a la base. En
aquest cas, a la regi en qu les dues plaques se superposin es pot adoptar com a gruix equivalent
el valor:
SE-A-75
383
teq = t1 + t2 ,
(8.28)
sempre que la diferncia entre els dos gruixos no superi un ter del gruix ms gran.
2
Shan de disposar, si s necessari, perns d'ancoratge per resistir les traccions produdes a les zones traccionades del pilar, si nhi ha, degudes a forces d'arrencament o a moments.
Per assegurar la resistncia desforos tangents, com tallants o moments torsors, i en cas que no
es disposi d'elements especfics per a aix, com ara lmits o connectadors de tallant, s'ha de justificar la capacitat resistent en la secci de contacte entre el suport i el formig mitjanant:
a)
la fricci entre la placa base i el formig;
b)
la resistncia a tallant dels perns d'ancoratge;
La comprovaci de resistncia de la superfcie de formig davant de les tensions de contacte i la

de les regions circumdants en la seva massa per als esforos interns necessaris per equilibrar els
de contacte sha de realitzar d'acord amb la instrucci aplicable als elements estructurals de formig armat.
L'rea efica i les tensions corresponents de contacte queda definida per la superfcie comprimida que es defineix a continuaci i les seccions d'acer corresponents als perns d'ancoratge destinats a treballar en tracci o cisallament i a les dels elements de tallant, si nhi ha. La regi de contacte en compressi, o rea efica de suport de la base, dependent del gruix d'aquesta, ha destar
formada per la regi de base limitada per segments de recta parallels a les cares dels perfils que
formen la secci d'arrencada del suport, a una distncia mxima c daquestes cares, distncia que
es defineix a continuaci. Es considera la regi que permet establir, juntament amb les traccions en
els perns d'ancoratge, si nhi ha, una configuraci d'esforos en equilibri amb els de laxial i moment de clcul del suport en l'arrencada. La tracci dels perns no ha de superar els valors de resistncia dedubles segons l'apartat 8.5, considerant els esforos tallants que hagin de resistir. Cada
regi comprimida es pot interpretar en secci com una T invertida en qu les xapes que formen el
perfil fan rgida la placa que forma la base (figura 8.12.a).
La distncia mxima c esmentada anteriorment ha de ser:
ct
f yd
(8.29)
3 f jd
i la resistncia en compressi del formig de cada rectangle efica en qu es pot descompondre la

regi de contacte comprimida ha de ser:
Fc,Rd = f jd b ef l ef
(8.30)
on:
t
s el gruix de la base,
fyd
s la resistncia de clcul de l'acer de la base, amb M=1,1.
fjd
s la resistncia portant de la superfcie dassentament, de valor definit en la instrucci de

formig. Per al cas de suports sobre massissos, que asseguren un confinament al formig, la
resistncia esmentada pot assolir el valor:
f jd = j k j f ck 3,3 f cd ,
(8.31)
s el coeficient de la uni. Es pot prendre =2/3 sempre que la resistncia caracterstica del
morter d'anivellament no sigui inferior a 0,2 vegades la resistncia caracterstica del formig, i
que el seu gruix no sigui superior a 0,2 vegades l'amplada menor de la base.
fcd
s el valor de clcul de la resistncia a compressi del formig sobre proveta cilndrica, d'acord amb la instrucci aplicable al formig armat.
kj
s el factor de concentraci, dependent de l'rea portant equivalent de formig, de valor
SE-A-76
384
a 1b 1
5,
ab
kj =
(8.32)
a, b sn les dimensions de la placa dassentament

a1, b1: sn les dimensions de l'rea portant equivalent (figura 8.12.b), els valors de la qual han de
ser els ms petits dels obtinguts de la taula 8.2.
rea efica i superfcie inefica

c
c
lef
bef
tw
bef
lef
c
c
c c
c
tf
bef
bef
a) rea efica de la base en compressi
b1
Sabata de formig
b
br
ar
b) rea portant equivalent
a
a1
Figura 8.12 Bases de suports
Taula 8.2 Dimensions de l'rea portant equivalent

a1
b1
a1 = a + 2 ar
b1 = b + 2 br
a1 = 5 a
b1 = 5 b
a1 = a + h
b1 = b + h
a 1 = 5 b1 per a1 a
b1 = 5 a1 per b1 b
lef, bef: longitud i amplada eficaces de cada regi en comprimida de la base, que sha de determinar
seguint el que sindica a la figura 8.12
6
Resistncia a tallant:
En cas que hi hagi elements de tallant, la resistncia de clcul ha de correspondre a la que aquests
aportin. En cas que no nhi hagi, sha de considerar:
SE-A-77
385
a)
La resistncia de clcul per fricci entre la placa base i el formig o morter d'anivellament, que
s:
Ff ,Rd = C f ,dNc,Sd
(8.33)
on:
Cf,d
s el coeficient de fricci entre la placa base i el formig, que pot prendre els valors
segents:
Nc,Sd
b)
per a morter de ciment i sorra
cf,d = 0,20;
per a morters especials i per al cas de contacte directe amb el formig,

cf,d = 0,30.
s la fora de clcul a compressi transmesa pel pilar.
La resistncia a tallant d'un pern d'ancoratge Fvb,Rd ha de ser el ms petit dels valors donats
per:
i)
s la resistncia del pern;
ii)
s el valor:
Fvb,Rd =
b fub As
M2
(8.34)
on:
M2 = 1,25
b = 0,44-0,0003 fyb
c)
fyb
s el lmit elstic de l'acer del pern en N/mm2 (l'expressi 0,0003 en b t dimensions de mm2/N).
fub
s la resistncia ltima de l'acer del pern.
As
s l'rea resistent a tracci del pern.
En cas que no es disposi d'elements especials per transmetre el tallant, la resistncia de clcul a tallant ha de ser:
Fv,Rd = Ff ,Rd + nFvb,Rd
(8.35)
on:
n
7
s el nombre de perns de la placa base.
Resistncia dels elements de contacte:

Els esforos atributs als perns traccions i cisallaments i a la superfcie comprimida definida a
8.8.1.5, en equilibri establert per procediments elstics o plstics amb les sollicitacions de la uni,
han de ser resistits pels perns esmentats i per la base metllica d'acord amb els criteris segents:
a)
Els perns shan de comprovar d'acord amb l'apartat 8.5 considerant com a valor de Fv,Rd l'obtingut per a Fvb,Rd en l'expressi 8.34 de l'apartat anterior.
b)
Els perns shan dancorar mitjanant una pota, placa volandera, etc., i sha de comprovar
lancoratge segons el que estableix la instrucci aplicable al formig armat.
c)
La placa metllica que forma la base la placa equivalent, si s'escau sha de comprovar
en ruptura per flexi, sotmesa a les pressions de valor fjd o menors, si aix s'ha establert en
la configuraci d'equilibri i coaccionada en el seu desplaament per les xapes que conformen la secci d'arrencada del pilar.
d)
La capacitat resistent a moment flector Mp,Rd per unitat de longitud en una lnia de ruptura de
la base sha de determinar d'acord amb l'expressi
SE-A-78
386
t 2 f yd
Mp,Rd =
e)
(8.36)
Per aproximar les posicions de les resultants de les forces normals a la superfcie de contacte
es poden usar els criteris de la figura 8.13.
NEd
NEd
MEd
zci
MEd
zcd
zcd
zci
b) Tracci dominant
a) Compressi dominant
NEd
NEd
MEd
MEd
m
zci
zci
zcd
zcd
z
d) Flexi dominant
c) Flexi dominant
Figura 8.13 Resistncia a forces axials i moments. Braos de palanca
La rigidesa rotacional inicial Sj,ini de la uni es pot determinar d'acord amb 8.3 a partir de la dels
components bsics que es defineixen a continuaci, mitjanant l'expressi
S j,ini =
(8.37)
1
Si
on Si s la rigidesa de cada component bsic segent:

a)
Formig en compressi i placa en flexi deguda a la compressi: es consideren separadament les rees eficaces sota qualsevol de les ales comprimides del pilar:
Sc =
b)
E c z 2 l ef b ef
(8.38)
1,275
Base en flexi per tracci:

Sp =
0,85 E z 2 l ef t p3
(8.39)
m3
SE-A-79
387
c)
Ancoratges en tracci: considerant separadament la de cada fila d'ancoratges (les de bra de

palanca diferent):
Sa =
2E z2 A s
La
(8.40)
on:
E, Ec
sn els mduls d'elasticitat de l'acer i inicial del formig, respectivament,
s el bra de palanca de la uni (o en files d'ancoratges l'efectiu de la fila),
lef, bef
sn les dimensions eficaces de la regi de formig sota una ala comprimida,
tp
s el gruix de la base,
s la distncia del cargol a la lnia de formaci de la rtula plstica (o xarnera)
As
s l'rea resistent a tracci de l'ancoratge,
La
s la longitud d'elongaci de l'ancoratge, igual a 8 vegades el seu dimetre nominal ms

el gruix del morter de rebliment, de la placa i la volandera, i la meitat de l'altura de la femella.
En cas que hi hagi forces de palanca (vegeu 8.2.5), sha dutilitzar noms el 80% de la rigidesa
dels ancoratges en tracci.
9
La rigidesa rotacional secant de la uni per a un moment Mj,Ed menor que el moment resistent Mj,Rd
de la uni s la segent:
Si Mj,Ed 2/3 Mj,Rd sha de prendre igual a la rigidesa inicial, Sj,ini.
Si Mj,Ed > 2/3 Mj,Rd,
Sj =
S j,ini
1,5M j,Ed / M j,Rd
(8.41)
2,7
8.8.2 Empalmaments amb cargols en peces sotmeses a axial

1
Sadmet la transmissi per contacte en elements comprimits nicament si les superfcies en qesti
s'han preparat per resultar prou planes i s'evita tota possibilitat de desplaament en qualsevol
situaci de dimensionament. En aquest cas, lempalmament ha dassegurar la continutat de rigidesa i sha de dimensionar per resistir a tracci on hi hagi moments rellevants deguts a excentricitats,
imperfeccions inicials i deformacions de segon ordre o altres causes.
Els empalmaments a tracci es poden realitzar amb tapajunts o per cavalcament (figura 8.14). En
les disposicions indicades a la figura 8.14 b) i d) ha daparixer un moment a causa de l'excentricitat
que sha de tenir en compte en el dimensionament de la uni, per la qual cosa nicament sha
dutilitzar en el cas de barres que transmetin esforos reduts o en unions de lligat.
S'admet que la crrega es reparteix de forma igual entre els cargols situats en una fila en la direcci de la tracci. No obstant aix, quan la distncia L entre els eixos dels cargols extrems d'una uni en la direcci de la crrega s ms gran de 15 d, on d s el dimetre de la canya, la resistncia
de clcul Fv.Rd de cada cargol, obtinguda segons l'apartat 8.5, sha de reduir multiplicant-la pel coeficient:
Lf = 1
L 15d
200 d
(8.42)
on:
1,0 Lf 0,75
SE-A-80
388
Figura 8.14 Empalmaments amb cargols
Si els cargols han de travessar folres intermedis amb gruix total:

tp >
d
3
(8.43)
on d s el dimetre de la canya, sha de reduir la resistncia a cisallament del cargol, utilitzant el

factor:
p =
9d
1
8d + 3 t p
(8.44)
En unions a cisallament doble amb folres als dos costats de l'eix de la uni sha de prendre com a
valor de tp el gruix ms gran dels folres esmentats.
5
En unions a cavalcament amb un sol cargol, shan de disposar volanderes sota la femella i sota el
cap, i la resistncia a aplatament Fb.Rd sha de limitar al valor:
Fb,Rd
1,5fu d t
M2
(8.45)
on:
t
s el gruix ms petit de les plaques que s'uneixen;
fu
s la resistncia a ruptura de l'acer de les xapes que s'uneixen.
8.8.3 Unions en T collades i a tracci

Es tracten en aquest apartat unions en qu la pea o xapa traccionada sacaba frontalment amb una xapa o enrigidor collat a l'altre element de la uni. Noms es consideren formes en T (tamb denominades
casquets) per a la secci parallela a les traccions i perpendicular al gruix de la xapa que compon la pea traccionada (fig. 8.15). En les unions rgides o semirgides d'aquest tipus entre biga amb xapa frontal i ala de pilar, la xapa frontal en el pilar s l'ala i la traccionada, l'nima, fet que dna origen a les
denominacions d'ala i nima per a les xapes respectives.
1
La crrega de ruptura s la menor de les obtingudes:

a)
Per ruptura a tracci de l'nima.
b)
Per ruptura a tracci dels cargols.

Fd,max =
Ft,Rd
(8.46)
SE-A-81
389
On el sumatori es refereix a tots els cargols de la uni i Ft.Rd s la resistncia de clcul a tracci d'un cargol.
Aix suposa una forma rgida de ruptura i implica la utilitzaci denrigidors adequats o una ala
molt gruixuda.
c)
Per ruptura a tracci dels cargols i formaci simultnia de rtules (frontisses o lnies de ruptura) a la zona dentroncament ala-nima, fet que suposa un mecanisme menys rgid de ruptura.
Fd,max =
2 b Mp + s
Ft,Rd
(8.47)
m+s
on:
Mp
Mp =
s el moment plstic per unitat de longitud a la rtula xarnera formada:

t 2f
fy
(8.48)
4 M0
(fy s el lmit elstic de l'acer de la xapa frontal o ala)

m
s la distncia de l'eix del cargol a la rtula o xarnera (fig. 8.15):

En extrems soldats:
m=
w tw
0,8 a 2
2
(8.49)
En extrems laminats:
m=
w tw
0,8 r
2
(8.50)
s la longitud de la xapa frontal. No ha de ser superior a un valor efica, bef, que es

pot determinar mitjanant la teoria de lnies de ruptura sempre que estigui prou contrastat experimentalment. Vegeu (8.64), (8.65), (8.66) i (8.67) per a unions laterals a
pilars;
pren els valors segents:

s 1,25 m e
(8.51)
s = e , en el cas de la xapa frontal o uni de dues ales; en aquest ltim cas sha de
prendre el valor menor de e.
La resta dels parmetres estan definits a la figura 8.15.

d)
Per formaci de dues rtules plstiques en cada ala de la T, una d'aquestes en lentroncament
ala-nima (vegeu la figura 8.15) i una altra en la lnia de cargols, que s el mecanisme ms
flexible de ruptura.
Fd,max =
4 b Mp
(8.52)
S'ha de comprovar tamb la soldadura ala-nima en cas que la xapa frontal estigui soldada
(casquet en T soldat).
SE-A-82
390
Fd
Fd
tw
Ft,Rd
Ft,Rd
r
tf
Q
rtules plstiques (frontisses o xarneres)
p
b
p
(en alguns casos

representa la longitud
efica en flexi lef)
Figura 8.15 Uni en T a tracci
8.8.4 Empalmaments en peces flectades o en flexi composta

1
Amb tapajunts:
a)
Empalmament amb tapajunts d'nima.

Shan de dissenyar per resistir un moment ms gran que el moment de clcul de la biga en la
posici corresponent a la secci mitjana de lempalmament. La distribuci d'esforos entre
cargols en estat lmit ltim es pot realitzar de forma plstica o elstica (de forma proporcional
a la distncia des del centre de gir). Sha dutilitzar distribuci elstica en el cas d'unions pretesades en qu s'hagi d'impedir el desplaament en estat lmit ltim i si la resistncia de clcul
a tallant, Fv.Rd, del cargol s inferior a la resistncia de clcul a aplatament, Fb.Rd, de les xapes
que uneix.
b)
Empalmament amb tapajunts en ala i nima.

Es considera que s una uni rgida. Es pot admetre un repartiment de laxial proporcional a
l'rea de la secci de cada tapajunts, que el tallant es resisteix pel tapajunts de l'nima, i el
moment flector es reparteix entre els tapajunts de les ales, i de l'nima, de forma proporcional
a les seves inrcies respecte de l'eix de flexi. Els cargols de les ales shan de comprovar per
suportar les forces corresponents al moment flector atribut a les ales, juntament amb la seva
part de laxial. Els cargols dels tapajunts de l'nima shan de comprovar per als esforos d'aquests seguint el que sindica al punt a) anterior.
SE-A-83
391
Md
Vd
c
amb tapajunts d'nima
Md
Vd
amb tapajunts d'ales i nima (pot portar tapajunts

interiors a les ales)
Figura 8.16 Empalmaments amb tapajunts
Amb xapa frontal.

La fallada de la uni es produeix, com en el cas de les unions en T de l'apartat anterior, i depenent
de la rigidesa de la xapa, per ruptura a tracci dels cargols amb formaci simultnia de xarneres a
la xapa o sense, o b per formaci de dues xarneres a la xapa. La resistncia de la uni a tallant es
pot calcular com si no exists el moment flector. Es pot realitzar el clcul seguint el que sindica ms
endavant per a les unions entre biga i pilar amb xapa frontal collada. En el cas d'elements units
amb cargols iguals sense pretesar, que siguin prou rgids o disposin de prou enrigidors per poderlos considerar indeformables, el clcul es pot efectuar de la forma segent:
La posici de la lnia neutra s'obt elsticament (figura 8.17.a); resulta l'equaci:
c
=
c1
b
d
(8.53)
on:
c, c1 i b
sn les dimensions de la secci equivalent, representades a la figura 8.17;
s l'amplada de l'rea equivalent de secci dels cargols, donada per:
d=
An
(8.54)
on:
A
s l'rea d'un cargol;
s el nombre de cargols.
SE-A-84
392
s la suma de les separacions verticals entre cargols;
El moment de clcul que pot transmetre la uni s el que es produeixi quan el cargol ms allunyat
assoleix la seva resistncia de clcul a tracci, Ft.Rd, i el seu valor s:
Mu =
Ft,Rd d c 3 b c 13
+
A c 3
3
(8.55)
a)
A
p
h
c1
Ae
b)
eAe
A
d
p
c1
b
Figura 8.17 Empalmaments amb xapa frontal; secci equivalent
Si en lloc de comportar-se de forma rgida tota la uni nicament ho fa la part interior i la zona exterior t un mecanisme de ruptura flexible, el moment de clcul es pot determinar afegint al moment
obtingut en la forma indicada anteriorment per a la part interior el moment obtingut per als cargols
exteriors amb un mecanisme flexible.
En aquest cas la lnia neutra que correspon a una distribuci elstica a l'interior (figura 8.17.b) es
pot determinar iterativament mitjanant l'expressi
2
b e A e e A e
c
=
+

d c1d c1d
c1
(8.56)
en qu eAe representa l'rea equivalent de la fila exterior de cargols segons el mode de ruptura de
resistncia menor (vegeu modes de ruptura a 8.8.3,1.b, c, d):
e = ne
Fd,max
(8.57)
Ft,Rd
amb els significats de 8.8.3,1 i on ne s el nombre de cargols de la fila exterior.
SE-A-85

8.8.5 Unions de biga a biga o suport amb doble casquet d'angular collat
1
Si el pilar o la biga suport no impedeix el gir de la uni sha de considerar la reacci situada entre la
cara del casquet i el suport (sigui biga o pilar).
La comprovaci de la uni entre biga i casquet sha de fer amb la menor crrega d'esgotament
possible considerant les corresponents als cargols a cisallament i les daplatament de l'nima de la
biga i dels casquets.
No s necessria la comprovaci de la uni dels casquets al suport si s'utilitzen els mateixos cargols que en la uni entre el casquet i la biga.
Si el suport no gira, b sigui per la rigidesa del pilar o perqu l'element de suport t bigues pels dos
costats (figura 8.18.d), la biga suportada gira per causa de la deformaci plstica dels casquets. En
aquest cas, la biga mant un moment que es pot calcular considerant l'angular com una T amb un
mecanisme flexible d'esgotament.
La distribuci de forces interiors entre cargols, en estat lmit ltim, es pot considerar proporcional a
la distncia des del centre de gir.
suport
suport
a)
b)
biga suport
biga suport
d)
c)
Figura 8.18 Unions amb casquet doble
8.8.6 Unions de biga i pilar collades amb xapa frontal

1
La comprovaci de la resistncia a flexi d'una uni biga-pilar de les representades a la figura

8.19.a) (comprovaci que tamb s aplicable a cadascuna de les dues parts que formen unions
anlogues amb bigues als dos costats del pilar) exigeix:
SE-A-86
393
394
bp
w
rc
ap
ex
mx
fila externa
de cargols
p
p
zona de
tracci
cargols
interiors
tfb
zona de
tallant
zona de
compressi
tp
tfc
b) amb enrigidors i xapa

frontal prolongada
a) sense enrigidors i xapa

frontal prolongada
c) amb enrigidors i xapa

frontal a topar (tamb s
possible sense enrigidors)
d) sense enrigidors,
amb xapa de
suport
e) amb un o dos enrigidors

diagonals, sols o amb un
o dos enrigidors alineats
amb les ales
f) sense enrigidors,
amb xapa de
refor dnima al pilar
soldadura tot el permetre

bef,t
lsbef,c+bef,t
bef,c
bs
(la necessria perqu la xapa
arribi al peu de la corba d'acord)
tstwc
twc
gruix de coll:
rc
amb soldadura a topar
amb soldadura en angle
a ts / 2
en tots els casos
a ts
soldadura a topar longitudinal

(per augmentar resistncia a
tracci)
f) xapa de refor de l'nima: detall

Figura 8.19. Unions biga-pilar amb xapa frontal collada
SE-A-87
395
MEd MRd
(8.58)
Vwp,Ed Vwp,Rd
on:
MRd
s el moment resistent de clcul de la uni biga pilar;
MEd
s el moment de clcul aplicat.
Vwp,Rd s la resistncia a tallant de nus de l'nima del pilar

Vwp,Ed s el tallant de nus aplicat a l'nima del pilar
2
La capacitat resistent a moment depn de la resistncia dels components de la uni, que s'agrupen
en tres zones crtiques: de tracci, de compressi i de tallant. El moment resistent de clcul s la
suma dels valors de clcul de les resistncies eficaces de cada fila de cargols traccionats per la
seva distncia al centre de la zona de compressi.
En cas que la resistncia efica de la zona de compressi sigui inferior a la suma de les resistncies eficaces de les files de cargols traccionats, en la determinaci de la capacitat resistent sha de
considerar reduda la resistncia efica dels cargols en la proporci precisa per no superar-la.
L'esfor tallant de nus en l'nima del pilar s'obt considerant alladament la regi de l'nima esmentada i equilibrant a travs d'aquesta tant tallants com diferncies en esforos normals de les peces
que entronquen al nus, en els seus valors corresponents al requadre que tanca al nus, definit pels
eixos de les nimes daquestes peces. En cas que el cantell i la soluci de nus sigui igual a les dues bigues (fig. 8.20) l'expressi resultant s:
Vwp,Ed =
Mb1,Ed Mb2,Ed
z
Vc1,Ed Vc2,Ed
(8.59)
amb els significats i signes positius definits a la figura esmentada.

z s el bra de palanca global corresponent a la uni.
zc
Nc2,Ed
zc
Nj,c2,Ed
Mc2,Ed
Mj,c2,Ed
Vc2,Ed
Vj,c2,Ed
Mj,b2,Ed
Mb2,Ed
Mj,b1,Ed
Nj,b2,Ed
Nj,b1,Ed
Vj,b2,Ed
Vj,b1,Ed
Mb1,Ed
Nb2,Ed
Nb1,Ed
Vb2,Ed
Vj,c1,Ed
Mj,c1,Ed
Vwp,Ed z/zc
Vb1,Ed
Vc1,Ed
Mc1,Ed
Nj,c1,Ed
a) esforos referits
al centre del nus
Vwp,Ed
Nc1,Ed
b) esforos referits
a les cares del nus
c) tallant de nus
b)
a)
Figura 8.20 Uni (soldada o collada) i tallant de nus
La capacitat resistent davant d'esfor tallant de l'nima, no feta rgida, del pilar, Vwp.Rd s:
Vwp.Rd =
0,9 fy A vc
(8.60)
3 M0
SE-A-88
396
on:
Avc
s l'rea de tallant del pilar. Si s'afegeix una xapa adossada a l'nima es pot augmentar fins
a bstwc, si b no es disposen de ms augments a partir d'aquest gruix, ni en collocar una altra xapa a l'altra banda de l'nima.
A ms s'ha de comprovar la resistncia a l'abonyegament d'acord amb 6.3.3.3.

6
Quan el tallant de nus s important unions amb biga noms d'un costat, o unions amb diferncia
apreciable en els moments de les dues bigues, es considera la interacci del tallant d'nima amb
la resta dels esforos de tracci o compressi de nus de l'nima del pilar, a travs d'un factor de
reducci en la resistncia considerada, obtingut per a cada costat de la uni amb:
0,5 < < 1 ; = 1 + 2(1 )(1 1)
;
= 1
=1
1< < 2
1 + ( 1)( 2 1)
=2
= 2
(8.61)
amb
1 =
M j,b1,Ed M j,b2,Ed
M j,b1,Ed
2 =
2,
M j,b2,Ed M j,b1,Ed
M j,b2,Ed
(8.62)
i on:
1
1 =
; 2 =
t
1+ 1,3 ef,wc wc
A vc
(8.63)
b
2
t
1+ 5,2 ef,wc wc
A vc
on:
b ef ,wc
s l'amplada efica per a la tracci o compressi de nus, segons correspongui, de l'nima del pilar, definit ms endavant per a cada cas,
twc
7
s el gruix de l'nima del pilar.
Resistncia de la zona sollicitada a tracci.

a)
els components de la zona de tracci sn l'ala de la biga (traccionada), l'ala del pilar (fet rgid
o no, amb xapa dorsal o sense) i la xapa frontal (flectats) i l'nima del pilar (traccionat) (amb
enrigidors o xapa de refor o sense);
b)
noms es considera en aquest apartat el cas en qu hi hagi dos cargols per fila horitzontal interior, la xapa frontal prolongada no shagi fet rgida i contingui una fila de cargols;
c)
la resistncia dels components flectats de la zona de tracci, de resistncia unitria definida a

(8.48), sobtenen considerant que es comporten com a casquets en T (apartat 8.8.3, figura
8.15) amb una longitud igual a la suma de les longituds eficaces, lef, per a cada fila de cargols,
definides com el valor ms petit dels que s'indiquen a continuaci:
lef 2m
(8.64)
lef 4m + 1,25e
Aix mateix, sha de verificar que:

-
Per a cargols interiors:

l ef p
(8.65)
Per a cargols externs, la condici s:

l ef 0,5p + 2m + 0,625e
(8.66)
SE-A-89
397
d)
En el cas de xapa frontal prolongada sense enrigidor a la zona exterior, es considera l'ala de
la biga com a nima de la T per al clcul de les longituds eficaces; a ms, sha de comprovar
amb:
lef = 0,5bp
(8.67)
on:
bp
s l'amplada de la xapa frontal (figura 8.19).
El comportament, als efectes de clcul, de la xapa frontal s'assimila al d'un conjunt de casquets en T equivalents amb les longituds eficaces i els criteris exposats en aquest apartat.
e)
En el cas de cargols de l'ala del pilar adjacents a un enrigidor o cargols de la xapa frontal que
es troben per sota de l'ala a tracci de la biga, es poden augmentar les longituds eficaces en
funci de la geometria, sempre que s'utilitzin valors sancionats experimentalment.
Si la tensi normal, n, en l'ala del pilar, deguda al seu esfor axial i al moment flector, supera els
180 N/ mm2 en l'emplaament de la zona sollicitada a tracci, el valor del moment plstic, Mp, sha
de reduir utilitzant el factor:
kr =
2f y 180 n
2f y 360
1 (fy i n en N/mm )
(8.68)
La resistncia de clcul de la zona de tracci sha de determinar a partir de les resistncies de les
files de cargols que es trobin traccionats i ha d'estar en equilibri amb la resistncia de clcul de la
zona de compressi.
10
Se suposa que la resistncia de clcul efica de cada fila de cargols actua en l'eix de la fila. El seu
valor sha dobtenir establint l'equilibri entre les resistncies obtingudes per a l'ala del pilar i la xapa
frontal, fet que es pot aconseguir realitzant una redistribuci entre files amb comportament anleg
(sense passar una ala o enrigidor) i, si s necessari, realitzant una reducci dels valors esmentats.
11
La resistncia de l'nima del pilar no fet rgid a tracci transversal s:

Ft.Rd =
f y t wc b ef
(8.69)
M0
on:
bef
s l'amplada efectiva de l'nima que sha de prendre igual a la longitud efica total lef de l'ala
del pilar en flexi corresponent a la disposici dels cargols a la zona de la uni sollicitada a
tracci;
twc
s el gruix de l'nima del pilar (figura 8.19).
L'nima es pot reforar mitjanant una xapa de refor o enrigidors (figura 8.19). En aquest ltim
cas, la resistncia de clcul de l'nima ha de ser, com a mnim, igual a la de l'ala de la biga, sempre que els enrigidors compleixin les condicions segents:
12
a)
el gruix dels enrigidors no ha de ser inferior al de les ales de la biga, i seva longitud ls ha de
cobrir totalment la longitud de l'nima del pilar corresponent a les longituds eficaces de les zones traccionada i comprimida de la uni;
b)
la classe d'acer dels enrigidors no ha de ser inferior a la de la biga;
c)
les soldadures d'uni amb les ales han de resistir els esforos transversals que aquestes
transmeten;
d)
la soldadura d'uni amb l'nima ha de resistir els esforos que es transmetin des de l'ala de la
biga fins a l'nima del pilar.
Resistncia de la zona sollicitada a compressi. La resistncia de clcul a aplatament de l'nima

no enrigidida del pilar s donada per:
SE-A-90
398
Fc.Rd =

f y t wc.ef 1,25 0,5 M0 n bef
fy
(8.70)
amb : Fc.Rd
f y t wcbef
M0
on:
n
s la tensi mxima de compressi en l'nima del pilar deguda al seu esfor axial i moment
flector;
bef
s l'amplada efectiva de l'nima del pilar a compressi:

Perfil laminat: bef = t fb + 2 2 ap + 2tp + 5(t fc + rc )
Les variables estan indicades a la figura
8.19. En aquest cas, tfb es refereix a l'ala de la biga que transmet la compressi, i ap s el
gruix de coll de la soldadura de l'ala esmentada amb la xapa frontal.
Perfil armat: s igual a l'anterior fent rc = 2 ac , on ac s el gruix efica de coll de la soldadura entre l'ala i nima del perfil.
s el gruix de l'nima del pilar. Tamb en aquest cas s possible reforar l'nima en les mateixes condicions i amb els mateixos resultats exposats a 8.19. La valoraci del refor de l'nima del pilar mitjanant xapa de gruix ts, en les condicions indicades a la figura 8.19, per
sense que aquest gruix sigui inferior al de les ales de la biga, s la segent:
twc.ef
Gruix efica mxim de l'nima reforada twc.ef quan est sotmesa a tracci:
Sense xapa de refor: twc.ef = twc

Amb una xapa de refor: twc.ef = 1,5 twc
Amb una xapa de refor a cada costat: twc.ef = 2,0 twc
Sempre que les soldadures longitudinals siguin a topar i compleixin el gruix de coll indicat a la figura 8.19. Si les soldadures longitudinals sn en angle, amb el gruix de coll indicat a la figura esmentada, el valor efica del coll es limita a 1,4 twc per als dos casos
exposats, amb una o dues xapes (una a cada costat de l'nima).
Gruix efica mxim de l'nima reforada twc.ef quan est sotmesa a aplatament:
Sense xapa de refor: twc.ef = twc

Amb una xapa de refor: twc.ef = 1,5 twc
Amb una xapa de refor a cada costat: twc.ef = 2,0 twc
En aquest cas s suficient amb soldadures longitudinals en angle que compleixin el gruix
de coll indicat a la figura 8.21.
A ms s'ha de comprovar la resistncia a vinclament per a un mode de vinclament intranslacional
(amb ales fixes); sha devitar, mitjanant les disposicions constructives adequades, el mode de
vinclament amb desplaament lateral de les ales.
13
Si l'nima del pilar es fa rgida, la seva resistncia ha de ser, com a mnim, igual a la de l'ala de la
biga, sempre que els enrigidors compleixin les condicions establertes a 8.19.
14
La rigidesa rotacional inicial Sj,ini de la uni no feta rgida es pot determinar d'acord amb 8.3 a partir
de la dels components bsics que es defineixen a continuaci, mitjanant l'expressi ja coneguda
(8.37)
S j,ini =
S1
on Si s la rigidesa de cada component bsic segent:

a)
Rigidesa de l'nima del pilar enfront de tallant (de nus):
SE-A-91
399
S wv = 0,38
b)
E z 2 b ef ,c,wc t wc
(8.73)
dc
E z 2 l ef ,fc t fc3
(8.74)
m 3c
Rigidesa de la xapa frontal en flexi:

S f = 0,9
f)
(8.72)
dc
Rigidesa de l'ala del pilar en flexi:

S f = 0,9
e)
E z 2 b ef ,t,wc t wc
Rigidesa de l'nima del pilar enfront de la compressi de nus:

S wc = 0,7
d)
(8.71)
Rigidesa de l'nima del pilar enfront de la tracci de nus:

S wt = 0,7
c)
E z A vc
E z 2 l ef ,p t 3p
(8.75)
m p3
Rigidesa dels cargols en allargament:

S b = 1,6
E z2 A s
Lb
(8.76)
on:
z
s el bra de palanca de la uni
Avc
s l'rea de tallant del pilar
s la diferncia relativa de moments de biga, segons expressi (8.62).
bef,t.wc, bef,c,wc sn les amplades eficaces de l'nima del pilar en tracci i compressi, respectivament
dc
s el cantell h del pilar menys dues vegades la suma de gruix d'ala tfc i radi d'acord alanima rc, (distncia entre punts d'acord)
twc, tfc sn els gruixos d'nima i ales del pilar

tp
s el gruix de la xapa frontal,
lef,fc, lef,p
sn les longituds eficaces en flexi de l'ala del pilar i de la xapa, respectivament, enfront de la tracci dels cargols
mc, mp
s la distncia del cargol (o la fila) a la lnia de formaci de la rtula plstica (o xarnera) i l'nima del casquet en T del model (l'nima del pilar per a la flexi de l'ala d'aquest, l'ala de la biga per a la flexi de la part estesa de la xapa frontal, l'nima de la biga per a la
flexi de la part interior de la xapa frontal)
As
s l'rea resistent a tracci del cargol
Lb
s la longitud d'elongaci del cargol igual a la distncia entre el centre del cap i el de la femella.
15
En cas que hi hagi enrigidor per a algun dels components bsics a), b), o c) anteriors es pot suposar infinita la rigidesa corresponent Swv, Swt o Swc.
16
La rigidesa rotacional secant de la uni per a un moment Mj,Ed inferior al moment resistent Mj,Rd de
la uni s la segent:
a)
Si Mj,Ed 2/3 Mj,Rd es pren igual a la rigidesa inicial, Sj,ini.
SE-A-92
400
Si Mj,Ed > 2/3 Mj,Rd,

Sj =
S j,ini
(8.77)
(1,5 M j,Ed / M j,Rd )2,7
8.8.7 Articulacions amb soldadura

1
Es consideren els tipus segents, en qu s'indica la posici de l'articulaci, sovint excntrica respecte de la pea de suport:
a)
Soldadura d'nima (figura 8.21.a). Sha de preveure que l'element (suport, carrera, etc.) al
qual s'uneix la biga permeti en el seu extrem el gir suficient. Sha de comprovar la resistncia
a tallant de la regi soldada de l'nima de la biga.
Rd
Rd
Rd
b) casquet enrigidit
a) soldadura d'nima
No soldar
horitzontalment
Rd
a=0,7t
Rd
c) casquet sense enrigidor
biga suport
d) doble casquet soldat
Figura 8.21 Articulacions soldades
b)
Suport de biga sobre casquet d'angular. S'ha de comprovar la resistncia de l'nima de la biga
enfront de la reacci i, per tant, la necessitat d'incloure enrigidors. Es considera que la reacci, Rd, est situada com s'indica a la figura 8.21.b per a casquets fets rgids i que actua sobre
l'extrem de la biga (vegeu la figura 8.21.c) quan no ho estan.
Sha de comprovar l'ala del casquet d'angular a tallant (es considera vlid en aquest cas el
cord de soldadura si t una amplada de coll de 0,7 vegades el gruix de l'ala de l'angular) si
aquest no est fet rgid, i lenrigidor, aix com les soldadures, en cas contrari.
c)
Articulaci amb doble casquet soldat. S'ha d'assegurar que la biga principal o suport al qual
s'uneix la biga articulada permet un gir suficient, aix com la flexibilitat del casquet, fet que exigeix no disposar cordons horitzontals de soldadura.
Per a la comprovaci de les soldadures es considera la reacci situada a la cara dels casquets soldats a la biga principal (figura 8.21.d).
SE-A-93
401
8.8.8 Unions biga-pilar soldades

1
La comprovaci de la resistncia a flexi consisteix a verificar, de la mateixa manera que a les collades:
MEd MRd
Vwp,Ed Vwp,Rd
(8.78)
La resistncia a tallant del nus sha de determinar en la forma definida per a les collades a 8.8.6, i
igualment les resistncies de les zones de tracci i compressi shan de reduir, si s'escau, per interacci amb el tallant de nus de clcul en l'nima del pilar.
El moment resistent de clcul, MRd, depn de la resistncia dels components de les zones
sollicitades a tracci, compressi i tallant. Aquest moment resistent es calcula multiplicant la resistncia ms petita obtinguda per a les zones sotmeses a tracci i compressi per la distncia entre
els seus centres de resistncia.
Resistncia de la zona sollicitada a tracci.

a)
La resistncia a tracci de clcul que com a mxim pot admetre l'ala del pilar sense fer-se rgida, per a perfils laminats, s:
Ft,Rd =
f yb t fb b ef ,fb
(8.79)
M0
expressi en qu l'amplada efica de l'ala de la biga bef,fb s

bef,fb = t wc + 2rc + 7
amb :
f yc t2fc
(8.80)
f yb t fb
bef, fb t wc + 2rc + 7t fc
on:
els subndexs b i c afegits al lmit elstic o qualsevol altre parmetre fan referncia a la biga i
el pilar, respectivament (vegeu la figura 8.22).
Per a perfils soldats, sn vlides les expressions anteriors sense ms que fer rc = 2 ac , on ac
s el gruix de coll de la soldadura d'uni ala-nima del perfil soldat que forma el pilar.
Si Ft.Rd s inferior al 70% de la resistncia completa de l'ala de la biga (fybtfbbfb/M0), la uni sha
de fer rgida.
La soldadura d'uni entre l'ala de pilar i la biga sha de dimensionar per assegurar la resistncia completa de l'ala de la biga.
b)
La resistncia de clcul a tracci transversal de l'nima del pilar sense fer-se rgida s:
F t,Rd =
f yc t wc b ef
(8.81)
M0
on:
bef
s l'amplada efica, donada per:

Perfils laminats: bef = t fb + 2 2 ab + 5(t fc + rc )
Perfils soldats: igual que l'anterior fent rc = 2 ac
L'nima es pot reforar mitjanant una xapa d'nima o enrigidors.

5
Resistncia de la zona sollicitada a compressi. La resistncia de clcul a aplatament s igual que

la indicada en el cas de les collades, apartat 8.8.6, tenint en compte que les amplades eficaces bef
sn en aquest cas les indicades en el punt anterior per a l'nima del pilar sense fer-se rgida a tracci o reforada.
SE-A-94
402
La rigidesa inicial i secant rotacional de la uni sha de determinar com en el cas de les unions collades, apartat 8.8.6, considerant exclusivament com a components bsics de la uni les regions de
l'nima del pilar a tallant, tracci i compressi, de rigideses Swv, Swt, i Swc, respectivament.
bef,fb
ab
zona de
tracci
twc
tfb
zona de
tallant
zona de
compressi
tfc
bfc
twc
rc
b) amb enrigidors alineats amb les ales
a) sense enrigir
bef,t
ls
bef,c
c) amb refor de xapa d'nima
d) amb un o diversos enrigidors alineats

amb les ales o en una diagonal
Figura 8.22 Unions biga-pilar soldades
8.9 Unions de perfils buits en les bigues de gelosia

8.9.1 Abast i camp d'aplicaci
1
Aquest apartat es refereix als nusos de les estructures de gelosia planes (bigues triangulades),
constitudes per perfils buits (rectangulars, circulars o quadrats) o per perfils buits combinats amb
perfils oberts.
Se suposa la continutat dels cordons i, per tant, les unions a qu es refereix aquest apartat sn de
les barres d'nima (diagonals i muntants) als cordons.
Les resistncies dels nusos s'expressen en funci de les resistncies de clcul davant esforos axials de les peces de l'nima.
Aquestes regles sn aplicables tant a perfils buits laminats en calent dacord amb lUNE-EN
10210:1994 com a conformats en fred segons lUNE-EN 10219:1998.
El coeficient parcial de seguretat Mj per a la resistncia dels nusos s Mj = 1,0.
SE-A-95
403
En aquest apartat s'entn per nus pla de l'estructura de gelosia qualsevol uni entre elements estructurals situats en un mateix pla i que transmeten esforos essencialment axials.
Els smbols utilitzats en les taules d'aquest apartat es defineixen a l'apartat 8.9.7.
Les regles d'aplicaci que es donen en aquest apartat noms es poden utilitzar quan es compleixen les condicions segents:
a)
les seccions de les barres comprimides sn de classe 1 o 2 davant desforos de flexi pura;
b)
els angles entre els cordons i les barres d'nima i entre aquestes ltimes sn ms grans de
30;
c)
el lmit elstic del material dels perfils buits no supera els 355 N/mm2. Per a productes de lmit
elstic superior sense excedir els 460 N/mm2 es poden emprar les resistncies establertes en
aquest apartat redudes pel factor 0,9;
d)
el gruix nominal de les parets dels perfils buits no s inferior a 2,5 mm ni superior a 25 mm llevat que s'hagin pres mesures especials per assegurar-se que les propietats del material a travs del seu gruix sn les adequades.
Les barres que conflueixen en un nus han de presentar extrems preparats de manera que no es
produeixi modificaci de forma de les seves seccions transversals.
10
En els nusos amb separaci aquesta no ha de ser inferior a (t1 + t2), amb la finalitat d'assegurar
un espai suficient per realitzar soldadures satisfactries.
11
En els nusos amb cavalcament aquest ha de ser suficient per assegurar que en la uni de les
barres d'nima es produeix una transferncia satisfactria de l'esfor tallant de la biga d'una barra a
laltra. El cavalcament no ha de ser mai inferior al 25%.
12
Quan es cavalquen barres de travada que tenen gruixos diferents o materials diferents, la barra
amb el valor ms petit del producte tfy ha de recobrir la de valor ms gran.
13
Quan es cavalquen barres de travada damplada o dimetre diferent, la ms petita sha de cavalcar sobre la ms gran.
8.9.2 Anlisi
1
En l'anlisi d'una biga de gelosia es pot suposar que les barres estan connectades per nusos articulats quan:
a)
Les caracterstiques geomtriques dels nusos estiguin dins del camp de validesa especificat
en l'apartat 8.9.4, la taula 8.3 i la taula 8.5.
b)
La relaci entre la longitud de la barra i el seu cantell o altura en el pla de la biga no sigui inferior a:
-
12 per als cordons.
24 per a les barres d'nima.
Es poden negligir les excentricitats que es trobin dins dels lmits segents:
-0,55 do e 0,25 do
(8.82)
-0,55 ho e 0,25 ho
(8.83)
on:
e
s l'excentricitat (figura 8.23);
do
s el dimetre del cord;
ho
s l'altura del cord en el pla de la biga de gelosia.
SE-A-96
404
e=0
h0, o d0
e>0
e<0
Figura 8.23 Excentricitat dels nusos
8.9.3 Soldadures
1
S'ha de soldar tot el permetre de la secci amb una soldadura a topar, en angle o una combinaci
de les dues. Tanmateix, en els nusos amb cavalcament parcial, noms s necessari soldar la part
amagada de la uni quan els valors dels axials sn tals que els components perpendiculars al cord no difereixen ms d'un 20%.
La resistncia de clcul de la soldadura per unitat de longitud sobre el permetre de la uni no ha

de ser inferior a la resistncia de clcul a tracci de la secci transversal de la barra per unitat de
longitud del permetre. S'exceptuen els casos en qu es puguin justificar tcnicament soldadures
ms petites considerant tant la resistncia del nus com la seva capacitat de deformaci i/o la seva
capacitat de gir.
8.9.4 Nusos soldats entre perfils buits circulars

1
Les resistncies de clcul dels nusos es poden determinar aplicant les frmules donades a la taula
8.2, que corresponen als modes de fallada per plastificaci de la cara del cord, o punxonament
per tallant de biga de la paret del cord, sempre que la geometria dels nusos es trobi dins del camp
de validesa segent:
a)
0,2 di/do 1,0
b)
Classe 1 o 2 i (10 di/ti 50)
c)
Classe 1 o 2 i (10 do/ to 50) en general, per (10 do/to 40) per a nusos en X
d)
ov 25% (proporci de cavalcament, vegeu lannex B)
e)
g t1 + t2 (separaci, vegeu lannex B)
Per als nusos que quedin fora del camp de validesa donat anteriorment, sha de realitzar una anlisi ms detallada, tenint en compte els modes de fallada per enfonsament o vinclament de la paret
lateral (o l'nima) del cord, per fallada per tallant del cord, per fallada per reducci de l'amplada
efica en la uni de la pea d'nima o per abonyegament local, anlisi que ha de considerar els
moments secundaris en els nusos provocats per la seva rigidesa a flexi.
SE-A-97
405
Taula 8.2 Resistncies de clcul de nusos soldats entre perfils buits circulars
Tipus de nus
Resistncia de clcul
Nusos en T o Y
N1
Plastificaci del cord
t1
d1
t0
N1, Rd =
fyo t 2o
sin (1 )
1
(2,8 + 14,2 2 ) 0,2 k p
Mj
d0
Nusos en X
N1
t1
d1
t0
N1, Rd =
fyo t 2o
sin (1 )
1
5,2
kp
(1- 0,81 )
Mj
d0
Nusos en K i N amb separaci o recobriment (cavalcament)
t1
t2
N1
N2
d1
d2
t0
N1. Rd =
1
fyo t 2o
(1,8 + 10,2 d1/d o ) k p k g
sin (1 )
Mj
N 2. Rd =
sin (1 )
N1,Rd
sin ( 2 )
d0
Nusos en T, Y, X i
Punxonament per esfor tallant
Nusos en K, N, KT amb separaci
Ni,.Rd =
quan di do - 2 to
f yo
3
to di
()
2 sin (1)
1 + sin 1
2
1
; i =1 o 2
Mj
Funcions
k p = 1,0
per a np 0 (tracci)
k p = 1 - 0,3 np (1 np )
per a np > 0 (compressi) per kp 1,0
0,024 1,2
k g = 0,2 1 +
exp (0,5 g/t o - 1,33) + 1

= d0 / 2t0 ; j = 1,0 (vegeu 8.9.1 5)
= d1 / d0 en nusos T, Y, X; = (d1 + d2) / 2d0 en nusos K i N; = (d1 + d2 + d3) / 3d0 en nusos KT
(vegeu la figura 8.24)
SE-A-98
406
Figura 8.24 Valors del coeficient kg
8.9.5 Nusos soldats entre barres d'nima i cordons de secci quadrada o rectangular
8.9.5.1 Barres d'nima de secci quadrada o circular i cordons de secci quadrada
1
Sempre que la geometria dels nusos es trobi dins del camp de validesa especificat a la taula 8.3,
les resistncies de clcul dels nusos es poden determinar aplicant les frmules que es donen a la
taula 8.4.
Per als nusos que queden fora del camp de validesa especificat a la taula 8.3, sha daplicar l'apartat 8.9.5.2.
8.9.5.2 Seccions rectangulars

1
Les resistncies de clcul dels nusos entre seccions buides rectangulars i dels nusos entre seccions buides quadrades fora del camp de validesa de la taula 8.3 shan de basar en els criteris segents:
a)
fallada per plastificaci de la superfcie o de la secci transversal del cord;
b)
inici d'una fissura que condueixi a la ruptura de les barres (punxonament per esfor tallant);
c)
fissuraci en les soldadures o en les barres d'nima (reducci de l'amplada efica);
d)
enfonsament o vinclament local de les parets laterals del cord sota la barra d'nima
sollicitada a compressi;
e)
vinclament local a les zones sollicitades a compressi de les barres;
f)
fallada per esfor tallant del cord;
La figura 8.25 illustra els modes de fallada.
SE-A-99
407
Taula 8.3 Camp d'aplicaci de la taula 8.4 per a nusos soldats entre barres d'nima de secci quadrada
o circular i cordons de secci quadrada
Parmetres de nus (i=1 o 2, j = barra d'nima solapada)
Tipus de
nus
d
bi
o i
ti
ti
d
bi
o i
bo
bo
Compressi
i
0,85
Nusos en T, Y 0,25
bo
oX
bi
0,35 i
bo
Nus en N amb bi
b
0,1 + 0,01 o
separaci bo
to
Tracci
10
bi
1,25
ti
Nus en K amb
separaci
bo
to
b1 + b2
o
2 b1
t
bi
i i
bj tj
bo
35
to
E
fy1
bi
35
ti
Separaci
o
cavalcament
g
0,5(1- )
bo
per
b + b2
b
15 o 35 0,6 1
1,3
bi
to
2
b
g
1
35
1,5(1- )
ti
bo
g t1 + t2
Nus en K amb
cavalcament
Nus en N amb
cavalcament
bi
0,25
bo
bi
1,1
ti
Barra d'nima
di
b
0,8 i 1,5
de secci cir- 0.4
bo
ti
cular
bo
40
to
E
f y1
bi
0,75
bj
ti
1,0
tj
ov 25%
ov 100%
d
E i 50 Les mateixes limitacions que les esmentades
t
abans per substituint bi per di i bj per dj
f y1 i
Fora d'aquests lmits de parmetres, la resistncia del nus es pot calcular com si el cord tingus una secci rectangular.
SE-A-100
408
Taula 8.4 Resistncies de clcul de nusos soldats entre riostes de secci buida circular o quadrada i
un cord de secci quadrada
Tipus de nus
Resistncia de clcul i = 1 o 2, j = barra solapada
Nusos en X, Y i T
Plastificaci de la cara del cord
t1
0,85
h1
N1
b1
N1, Rd =
t0
f yo t2o
()
(1- ) sin 1
2
sin 1
+ 4 (1- )0,5 k n
Mj
()
b0
Nusos en K i N amb separaci
h1
t1
N1
b1
Plastificaci de la cara del cord
N2
b2
1,0
h1
t2
Ni, Rd =
t0
1
8.9 f yo t o2 b 1 + b 2 0,5
kn
sin ( 1 ) 2 b o
Mj
b0
Nusos en K i N amb cavalcament*
N1
1
b1
h1
t2
t1
h1
Reducci amplada efica
Ni, Rd = f yi ti ov (2 hi 4 ti ) + bef + be,ov

50
Mj
N2
b2
b0
Barres d'nima de secci circular
50% ov 80%
1
Ni, Rd = f yi ti (2 hi 4 ti + bef + be,ov )
Mj
2
t0
25% ov 50%
ov 80%
Ni, Rd = f yi ti (2 hi 4 ti + bi + be,ov )
Mj
Multiplicar les resistncies esmentades abans per /4 i
substituir b1 i h1 per d1 i substituir b2 i h2 per d2
Funcions
kn = 1,0 per a n 0 (tracci)
bef =
kn = 1,3 (0,4 n/) per a n 0 (compressi) per kn 1,0
f yo to
10
bi per beff bi
bo / to f yi ti
be, ov =
f yi ti
10
bi per be, ov bi
b1 / t1 f y1 t1
*Noms s necessari comprovar la barra que cavalca. L'eficcia de la barra superposada (s a dir, la resistncia de
clcul del nus dividida per la resistncia plstica de la barra) sha de considerar igual que la de la barra que cavalca.
= b0 / 2t0 ; j = 1,0 (vegeu 8.9.1 5)
= b1 / b0 en nusos T, Y, X; = (b1 + b2 + h1 + h2) / 4b0 en nusos K i N;
= (b1 + b2 + b3 + h1 + h2+ h3) / 6b0 en nusos KT
SE-A-101
409
fallada per plastificaci de la paret del cord
punxonament per esfor tallant
fallada de la barra d'nima per reducci d'amplada

efectiva
vinclament local de les parets laterals del cord
vinclament local en cord en la posici del nus
vinclament local en barres d'nima a compressi
fallada del cord per tallant
Figura 8.25 Modes de fallada. Seccions rectangulars
8.9.6 Nusos soldats entre barres d'nima de secci buida i cord de secci en doble T o en H
1
En els nusos de tipus separaci, les resistncies de clcul dels cordons tenint en compte l'esfor
tallant transms entre les barres de travada als cordons shan de determinar negligint els moments
secundaris associats, de la forma segent:
Si Vsd /Vpl, Rd 0,5 :
Si
N0, Rd = f y0 A 0 / M0
0,5 < Vsd /Vpl, Rd 1,0 :
(8.84)
N0, Rd = f y0 A 0 A v Vsd /Vpl, Rd 1 / M0
(8.85)
Sempre que la geometria dels nusos quedi dins del camp de validesa indicat a la taula 8.5 les resistncies de clcul dels nusos shan de determinar aplicant les frmules donades a la taula 8.6.
que corresponen als modes de ruptura per plastificaci de la paret del cord o ruptura de barra d'nima per reducci de l'amplada efica.
Per als nusos que quedin fora del camp de validesa donat a la taula 8.5, s necessari realitzar una
anlisi ms detallada considerant la resta dels modes de fallada possibles. Aquesta anlisi ha de
SE-A-102
410
tenir en compte, tamb, els moments secundaris en els nusos causats per la seva rigidesa a la flexi.
Taula 8.5 Camp d'aplicaci de la taula 8.6 per als nusos soldats entre barres d'nima de secci buida i
cordons de secci en doble T o en H
Parmetres de nus (i =1 o 2, j = trava cavalcada)
Tipus
de
nus
bj
hi
bi
bi
dw
tw
bo
to
b1 h1 d1
, ,
t1 t1 t1
Compressi
Nus en X
0,5
Tracci
E
dw
1,2
f yo
tw
hi
2,0
bi
d w 400 mm
Nus en T
E
h1
1,1
t1
f y1
Nus en Y
Nus en K
amb separaci
hi
= 1,0
bi
dw
E
15
tw
fyo
Nus en N
amb separaci
Nus en K
amb cavalcament
Nus en N
amb cavalcament
d w 400 mm
0,5
hi
2,0
bi
bj
bi
0,75
SE-A-103
bo
E
0,75
to
fyo
h1
35
t1
E
b1
1,1
t1
f y1
b1
35
t1
E
d1
1,1
t1
f y1
d1
35
t1
411
Taula 8.6 Resistncies de clcul de nusos soldats entre barres d'nima de secci buida i cordons de
secci en doble T o en H
Resistncia de clcul
i = 1 o 2, j = trava cavalcada
Plastificaci de l'nima del cord
Tipus de nus
Nusos en X, Y i T
N1, Rd =
f yo t w b w 1
sin 1 Mj
()
Reducci d'amplada efica
1
N1, Rd = 2 f y1 t1 bef
Mj
Estabilitat de l'nima del
cord
Nusos en K i N amb separaci
Ni, Rd =
f yo t w b w 1

sin 1 Mj
()
Red. d'amplada efica
N1, Rd
1
= 2 f y1 ti bef
Mj
No s necessria la comprovaci d'amplada efectiva si:

g/t1 20 28
1,0 0,03 i
0,75 d1/d2 1,33 per a
perfil buit circular
0,75 b1/b2 1,33 per a
perfil buit rectangular
Cisallament del cord
N1, Rd =
Nusos en K i N amb cavalcament
(1)
f yo A v
()
3 sin 1
Ni, Rd
Mj
25% ov 50%
= f yi ti ov (2 hi 4 ti ) + bef + be,ov
50
Mj
50% ov 80%
1
Ni, Rd = f yi ti (2 hi 4 ti + bef + be,ov )
Mj
Ni, Rd
1,1
= f yi ti ov (2 hi 4 ti ) + beff + be,ov
50
Mj
ov 80%
Ni, Rd = f yi ti (2 hi 4 ti + bi + be,ov )
Mj
Funcions
Av = Ao + (2-) bo tf + (tw + 2r) tf

Secci buida rectangular
Secci buida rectangular
bw =
hi
()
sin 1
+ 5 (t f + r)
0.5
1
=
4g
1+ 3 t
b w 2 t1 + 10 (t f + r)
Secci buida circular
bw =
di
()
sin 1
+ 8 (t f + r)
bef = t w + 2 r + 7
(1)
b w 2 t1 + 10 (t f + r)
Secci buida circular
=0
f yo
f yi
be, ov =
ti per bef bi
f yi ti
10
bi per be, ov bi
b1 / t1 f y1 t1
Noms sha de comprovar la barra que cavalca. L'eficcia de la barra cavalcada (s a dir, la resistncia de clcul
del nus dividida per la resistncia plstica de la barra) sha de considerar igual que la de la que cavalca.
SE-A-104
412
8.9.7 Smbols utilitzats a les taules

Ai
rea de la secci transversal de la barra i.
Av
rea d'esfor tallant de la secci del cord.
Ni
esfor axial a la barra i.
Ni, Rd resistncia de clcul del nus per a un esfor axial a la barra i.

a
gruix de coll d'una soldadura d'angle.
bi
amplada exterior
(i = 0, 1 o 2).
bef
amplada efica de l'empalmament o connexi d'una barra d'nima amb un cord.
de
la
secci
buida
quadrada
rectangular
de
la
barra
be.ov amplada efectiva de l'empalmament o uni de la barra d'nima que cavalca amb la cavalcada.
bw
amplada efectiva de l'nima del cord.
di
dimetre de la secci buida circular de la barra i.
dw
altura de l'nima d'un cord de secci en I o en H.
excentricitat d'un nus.
fyi
valor de clcul del lmit elstic de la barra i.
separaci entre les barres d'nima d'un nus en K o N.
hi
altura exterior d'una secci d'una barra i.
subndex utilitzat per designar una barra d'un nus, i = 0 denota un cord i i = 1 i 2 designa les barres d'nima. En els nusos amb dues barres d'nima, i = 1 designa normalment la trava comprimida i i = 2, la trava traccionada.
i, j
subndexs utilitzats per designar la barra que cavalca i la cavalcada.
kg, kp coeficients definits a la taula 8.2.

kn
coeficient definit a la taula 8.4.
= o/fyo
np
= p/fyo
ro
radi de l'acord ala-nima d'un cord de secci en I o en H.
ti
gruix de paret de la barra i.
tf
gruix de l'ala d'una secci en doble T o en H.
tw
gruix de l'nima d'una secci en doble T o en H.
factor que dna la contribuci de l'ala del cord davant de la resistncia a l'esfor tallant.
relaci entre el dimetre mitj (o l'amplada mitjana) de la barra d'nima i del cord.
d1 d1 + d2 b1 b1 + b2
o
, o
d0
2d0 b0
2b0
relaci entre el radi (o la meitat de l'amplada) del cord i el gruix de la seva paret.
d0 b0
o
2t0 2t0
Mj
coeficient de seguretat parcial de la uni.
angle entre el cord i una barra d'nima i.
tensi mxima de compressi en el cord deguda a l'esfor axial i al moment flector.
valor de o desprs de deduir la tensi deguda als components horitzontals dels esforos en les
barres del nus.
SE-A-105

Els nusos K, N, T, X i KT sn descripcions abreujades per als tipus d'unions o nusos representats a la figura 8.26.
Figura 8.26 Tipus de nusos
SE-A-106
413
414
9 Fatiga
9.1 Generalitats
1
A l'annex C s'inclou un mtode (mtode de les corbes S-N) per a la comprovaci a fatiga, basat en
assajos de fatiga sobre provetes a gran escala que inclouen els efectes geomtrics i d'imperfeccions estructurals degudes a la fabricaci i muntatge de l'estructura (per exemple, les tensions residuals de soldadura en els cordons realitzats dacord amb la bona prctica).
El mtode s aplicable a tots els tipus d'acer estructural, acer inoxidable i acers amb resistncia millorada a la corrosi, llevat que s'indiqui el contrari en la classificaci corresponent.
No es consideren els edificis situats en ambients agressius, com per exemple el mar. Tampoc es
consideren els elements sotmesos a temperatures superiors als 150 C.
No s necessria la comprovaci a fatiga en les estructures d'edificis, excepte en els segents:

a)
els que suporten grues, aparells d'elevaci i/o transport, camins de rodolament, bigues carrileres, etc;
b)
els que suporten mquines que indueixin vibracions (premses, mquines alternatives, etc.);
c)
elements esvelts sotmesos a vibracions indudes pel vent.
SE-A-107

10 Execuci
10.1 Materials
1
Aquest captol es refereix als elements fabricats amb els materials esmentats en aquest DB i, en
particular:
a)
acers en xapes i perfils de qualitat S 235 a S 450, tots dos inclosos. Si el material ha
dexperimentar durant la fabricaci algun procs capa de modificar la seva estructura metallogrfica (deformaci amb flama, tractament trmic especfic, etc.) el plec de condicions ha
de definir els requisits addicionals pertinents;
b)
caracterstiques mecniques dels cargols, femelles i volanderes corresponents als tipus 4,6 a
10,9;
c)
el material d'aportaci per a soldadura apropiat per als materials a soldar i amb les condicions
que estableixi el procediment de soldadura. El valor mxim de carboni equivalent sha de calcular a partir de l'anlisi o mitjanant la declaraci del fabricant si aquest t un sistema de control de la producci certificat;
d)
en acers de resistncia millorada a la corrosi atmosfrica la resistncia a la corrosi del material d'aportaci s equivalent a la del material base. Quan se soldin aquest tipus d'acers, el
valor del carboni equivalent no ha d'excedir el 0,54%;
e)
el metall de rebliment o de la xapa dorsal s un acer amb valor mxim de carboni equivalent
no superior al 0,43% o del mateix material que el material de base ms soldable a unir.
No shan de canviar, sense autoritzaci del director d'obra, les qualitats de material especificades
en el projecte, encara que aquest canvi impliqui un augment de les caracterstiques mecniques.
10.1.1 Identificaci dels materials

1
Les caracterstiques dels materials subministrats han d'estar documentades de forma que es puguin comparar amb els requisits establerts al plec de condicions. A ms, els materials shan de poder identificar en totes les etapes de fabricaci, de forma nica i per mitj dun sistema apropiat.
La identificaci es pot basar en registres documentats per a lots de producte assignats a un procs
com de producci, per cada component ha de tenir una marca duradora, distingible, que no li
produeixi danys i resulti visible desprs del muntatge.
En general, i llevat que el plec de condicions ho prohibeixi, estan permesos els nmeros estampats
i les marques punxonades per al marcatge, per no les entalladures cisellades. En tot cas el plec
de condicions ha d'indicar totes les zones en qu no es permeti l's d'estampadores, encunys o
punxons per realitzar marques.
10.1.2 Caracterstiques especials

1
El plec de condicions ha d'especificar:

a)
qualsevol restricci especial sobre discontinutats o reparaci de defectes de superfcie;
b)
tots els assajos per identificar imperfeccions o defectes interns, laminacions o fissures en zones a soldar dels materials;
c)
qualsevol requisit per a material amb resistncia millorada a la deformaci en la direcci perpendicular a la superfcie.
10.1.3 Manipulaci i emmagatzematge

1
El material sha demmagatzemar seguint les instruccions del seu fabricant i no sha dusar si ha
superat la vida til en magatzem especificada. Si per la forma o el temps d'emmagatzematge pot
SE-A-109
415
416
haver experimentat un deteriorament important, abans de la seva utilitzaci sha de comprovar que
segueix complint els requisits establerts.
2
Els components estructurals shan de manipular i emmagatzemar de forma segura, evitant que es
produeixin deformacions permanents i de manera que els danys superficials siguin mnims. Cada
component sha de protegir de possibles danys en els punts on se subjecti per a la seva manipulaci. Els components estructurals s'han demmagatzemar apilats sobre el terreny per sense tenir-hi
contacte, evitant qualsevol acumulaci d'aigua.
10.2 Operacions de fabricaci al taller

10.2.1 Tall
1 S'ha de realitzar per mitj de serra, cisalla, tall trmic (oxitall) automtic i, noms si aquest no s
practicable, oxitall manual.
2 S'accepten talls obtinguts directament per oxitall sempre que no tinguin irregularitats significatives i
s'hagin eliminat les restes d'escria.
3 El plec de condicions ha despecificar les zones en qu no s admissible material endurit desprs de
processos de tall.
10.2.2 Conformaci
1 L'acer es pot doblegar, premsar o forjar fins que adopti la forma requerida, utilitzant processos de
conformaci en calent o en fred, sempre que les caracterstiques del material no quedin per sota dels
valors especificats.
2 Per a la conformaci en calent shan de seguir les recomanacions del productor siderrgic. La conformaci sha de realitzar amb el material en estat vermell cirera, emprant de forma adequada la
temperatura, el temps i la velocitat de refredament. No es permet el doblegament o la conformaci en
l'interval de calor blava (250 C a 380 C), ni per a acers termomecnics o trempats i revinguts, llevat
que es realitzin assajos que demostrin que, desprs del procs, segueixen complint els requisits especificats en el plec de condicions.
3 Es pot emprar la conformaci mitjanant l'aplicaci controlada de calor seguint els criteris del pargraf anterior.
4 Es permet la conformaci en fred, per no la utilitzaci de cops de martell.
5 Els radis d'acord mnims per a la conformaci en fred sn:
Gruix de la xapa (mm)
Radi (interior) de l'acord
t4
4<t8
1,5 t
8 < t 12
2t
12 < t 24
3t
10.2.3 Perforaci
1 Els forats shan de realitzar per perforaci o un altre procs que proporcioni un acabat equivalent.
2 El punxonament s'admet per a materials de fins a 25 mm de gruix, sempre que el gruix nominal del
material no sigui superior al dimetre nominal del forat (o dimensi mnima si el forat no s circular).
Es poden realitzar forats mitjanant punxonat sense mandrinatge excepte a les zones en qu el plec
de condicions especifiqui que hagin d'estar lliures de material endurit. Una possibilitat s punxonar
fins a una mida 2 mm inferior al dimetre definitiu i foradar fins al dimetre nominal.
SE-A-110

3 Els forats allargats shan de realitzar mitjanant una sola operaci de punxonament o mitjanant perforaci o punxonat de dos forats i oxitall posterior.
4 Les rebaves s'han d'eliminar abans de l'acoblament; no s necessari separar les diferents parts quan
els forats estan perforats en una sola operaci a travs de les parts esmentades unides fermament
entre si.
5 Laixamfranament sha de realitzar desprs de la perforaci o el punxonament del forat normal.
10.2.4 Angles entrants i entalles
1 Aquests punts han de tenir un acabat arrodonit, amb un radi mnim de 5 mm.
2 Quan aquest acabat es realitzi mitjanant punxonat en xapes de ms de 16 mm de gruix, els materials deformats s'han d'eliminar mitjanant esmolada.
10.2.5 Superfcies per a suport de contacte
1 Els requisits de planitud i grau d'acabat en suports per contacte shan despecificar en el plec de condicions.
2 Les superfcies han d'estar acabades formant angles rectes, complint les tolerncies geomtriques
especificades en aquest DB. En cas que es comprovi la planitud abans de l'armat d'una superfcie
simple contrastant-la amb un marge recte, l'espai entre superfcie i marge no ha de superar els 0,5
mm.
3 S'han de tenir en compte durant la fabricaci els requisits per a l'ajust desprs de l'alineaci i el collament que mostra la figura 10.1.
4 Si la separaci supera els lmits indicats es poden utilitzar falques i folros per reduir-la per tal que
compleixi els lmits especificats. Les falques poden ser platines d'acer inoxidable; no se nhan
dutilitzar ms de tres en qualsevol punt, i es poden fixar en la seva posici mitjanant soldadures en
angle o a topar amb penetraci parcial.
5 Si hi ha enrigidors per tal de transmetre esforos en suports de contacte total, la separaci entre superfcies de suport no ha de ser superior a 1 mm i ha de ser inferior a 0,5 mm sobre, almenys, les
dues terceres parts de l'rea nominal de contacte.
Figura 10.1 Localitzaci d'un empalmament amb relaci a la recta que passa pels punts d'uni a forjats
10.2.6 Empalmaments
1 No es permeten ms empalmaments que els establerts en el projecte o autoritzats pel director d'obra. Els empalmaments esmentats shan de realitzar dacord amb el procediment establert.
SE-A-111
417
418
10.3 Soldadura
10.3.1 Pla de soldadura
1
S'ha de proporcionar al personal encarregat un pla de soldadura que, com a mnim, inclogui tots els
detalls de la uni, les dimensions i el tipus de soldadura, la seqncia de soldadura, les especificacions sobre el procs i les mesures necessries per evitar lesquinament laminar.
10.3.2 Qualificaci
10.3.2.1 Qualificaci del procediment de soldadura
1
Si en el plec de condicions es requereix la realitzaci d'assajos del procediment de soldadura, aquests s'han de realitzar abans del comenament de la producci. Si no s'utilitza un procs de soldadura qualificat per assaig durant ms de tres anys, s'ha d'inspeccionar una proveta d'una prova
de producci perqu sigui acceptat.
S'han de realitzar assajos per a processos totalment automtics, soldadura de xapes amb emprimaci al taller o amb penetraci profunda. En l'ltim cas indicat, aix com si s'utilitza la soldadura
amb doble passada pels dos costats sense presa d'arrel, sha dassajar una proveta cada sis mesos.
10.3.2.2 Qualificaci de soldadors

1
Els soldadors han d'estar certificats per un organisme acreditat i qualificats d'acord amb la norma
UNE-EN 287-1:1992, i si realitzen tasques de coordinaci de la soldadura, han de tenir experincia
prvia en el tipus d'operaci que supervisen.
Cada tipus de soldadura requereix la qualificaci especfica del soldador que la realitza.
10.3.3 Preparaci per a la soldadura

1
Les superfcies i els marges han de ser els apropiats per al procs de soldadura que s'utilitzi i han
destar exempts de fissures, entallaments, materials que afectin el procs o la qualitat de les soldadures i humitat.
Els components a soldar han d'estar correctament collocats i fixos mitjanant dispositius adequats
o soldadures de punteig, per no mitjanant soldadures addicionals, i han de ser accessibles per al
soldador. Sha de comprovar que les dimensions finals estan dins de tolerncies i shan destablir
els marges adequats per a la distorsi o contracci.
Els dispositius provisionals per al muntatge han de ser fcils de retirar sense danyar la pea. Les
soldadures que s'utilitzin shan dexecutar seguint les especificacions generals i, si es tallen al final
del procs, la superfcie del metall base sha dallisar per esmolada. Shan deliminar totes les soldadures de punteig no incorporades a les soldadures finals.
S'ha de considerar la utilitzaci de preescalfament quan el tipus de material de l'acer i/o la velocitat
de refredament puguin produir un enduriment de la zona trmicament afectada per la calor. Quan
s'utilitzi, sha destendre 75 mm en cada component del metall base.
10.3.4 Tipus de soldadura

1
A continuaci s'indiquen requisits per a l'execuci dels tipus de soldadura ms habituals; han de figurar en el plec de condicions els corresponents a qualsevol altre tipus de soldadura i han de tenir
sempre un nivell de qualitat anleg al d'aquest DB.
10.3.4.1 Soldadures per punts

1
Una soldadura de punteig ha de tenir una longitud mnima de quatre vegades el gruix de la part
ms gruixuda de la uni i de 50 mm.
SE-A-112

El procs de soldadura ha d'incloure les condicions de deposici de soldadures de punteig, quan

aquest sigui mecnic o totalment automatitzat. Aquestes soldadures han d'estar exemptes de defectes de deposici i, si estan fissurades, shan de rectificar i netejar a fons abans de la soldadura
final.
10.3.4.2 Soldadura en angle

1
Ha d'existir un contacte al ms estret possible entre les parts a qu shan dunir mitjanant una soldadura en angle.
La soldadura dipositada no ha de ser inferior a les dimensions especificades per al gruix de coll i/o
la longitud del costat del cord.
10.3.4.3 Soldadura a topar

1
Sha de garantir que les soldadures sn sanes, amb el gruix total de coll i amb final adequat en els
extrems. S'ha d'especificar en el plec de condicions si s'han d'utilitzar xapes de vessament per garantir les dimensions del cord.
Es poden realitzar soldadures amb penetraci completa soldades noms per un costat utilitzant o
no xapa dorsal. La utilitzaci d'aquesta ltima ha d'estar autoritzada en el plec de condicions i ha
de ser fixada estretament al metall base.
La presa d'arrel en el dors del cord ha de tenir forma de "v" simple i es pot realitzar en arc-aire, o
per mitjans mecnics, fins a una profunditat que permeti garantir la penetraci completa en el metall de la soldadura dipositat prviament.
10.3.4.4 Soldadura en tap i trau

1
Les dimensions dels forats per a aquestes soldadures shan despecificar en el plec de condicions i
han de ser suficients perqu es tingui un accs adequat a la soldadura. Si es requereix que s'omplin amb metall de soldadura, sha de comprovar prviament que la soldadura en angle s satisfactria.
10.4 Unions collades

10.4.1 Utilitzaci de cargols
1
El dimetre nominal mnim dels cargols ha de ser de 12 mm, llevat que s'especifiqui una altra cosa
en el projecte.
La rosca pot estar inclosa en el pla de tall excepte en cas que s'utilitzi el cargol com a calibratge.
L'espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprs del collament i entre la superfcie
de suport de la femella i la part no roscada de l'espiga, a ms de la sortida de rosca, hi ha d'haver:
a)
quatre filets de rosca complets per a cargols pretesats;
b)
un filet de rosca complet per a cargols sense pretesar.
Els cargols no shan de soldar, llevat que ho indiqui el plec de condicions.
Quan els cargols es disposin en posici vertical, la femella sha de situar per sota del cap del cargol.
10.4.2 Utilitzaci de femelles

1 Sha de comprovar abans de la collocaci que les femelles es poden desplaar lliurement sobre el
cargol corresponent.
2 Per assegurar les femelles no sn necessries mesures addicionals al collament normal, ni s'han de
soldar, llevat que aix ho indiqui el plec de condicions.
SE-A-113
419
420
10.4.3 Utilitzaci de volanderes

1
En forats rodons normals i amb cargols sense pretesar, normalment no s necessari utilitzar volanderes, encara que el seu s pot reduir danys en els recobriments. El dimetre de les volanderes
que s'han d'usar amb forats sobredimensionats o de dimensions especials, aix com els requisits
per a ls de volanderes en falca o volanderes que indiquen la pressi, sha dindicar en el plec de
condicions.
Si s'utilitzen volanderes sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i shan de situar amb el
xamfr cap al cap del cargol.
Per a cargols pretesats, shan dutilitzar volanderes planes endurides de la forma segent:
a)
per a cargols 10,9 sota del cap del cargol i de la femella;
b)
per a cargols 8,8 sota de l'element que es gira (el cap del cargol o la femella).
10.4.4 Collament dels cargols sense pretesar

1
Cada conjunt de cargol, femella i volandera (o volanderes) ha dassolir la condici d'"ajustat a topar" sense sobrepretesar els cargols. Aquesta condici s la que aconseguiria un home amb una
clau normal, sense bra de prolongaci.
Per als grups grans de cargols el collament sha de realitzar des dels cargols centrals cap a l'exterior i fins i tot sha de realitzar algun cicle de collament addicional.
10.4.5 Collament dels cargols pretesats

1
Els cargols d'un grup, abans de comenar el pretesat, han d'estar ajustats com si fossin cargols
sense pretesar.
Per tal dassolir un pretesat uniforme, el collament sha de realitzar progressivament des dels cargols centrals d'un grup fins als marges i posteriorment realitzar cicles addicionals de collament. Es
poden utilitzar lubrificants entre les femelles i cargols o entre les volanderes i el component que gira, sempre que no sarribi a la superfcie de contacte, estigui previst com a possibilitat pel procediment i ho admeti el plec de condicions.
Si un conjunt de cargol, femella i volandera (o volanderes) s'ha ajustat fins al pretesat mnim i desprs sha afluixat, ha de ser retirat i se nha de descartar la utilitzaci, llevat que ho admeti el plec
de condicions.
El collament sha de realitzar seguint un dels procediments que s'indiquen a continuaci, que ha
d'estar calibrat mitjanant assajos de procediment adequats.
a. Mtode de control del parell torsor
S'utilitza una clau dinamomtrica ajustada al parell mnim requerit per assolir el pretesat mnim especificat anteriorment.
b. Mtode del gir de femella
Es marca la posici d'"ajustat a topar" i desprs es dna el gir de la femella indicat a la taula
10.1
c.
Mtode de l'indicador directe de tensi.
Les separacions mesurades en les volanderes indicadores de tensi es poden mitjanar per
establir l'acceptabilitat del conjunt de cargol, femella i volanderes.
SE-A-114
421
Taula 10.1 Valors indicatius del gir en el mtode de gir de femella

Gruix nominal total de la uni e
Angle de gir a aplicar (graus)
e < 2d
120
2d e < 4d
150
4d e < 6d
180
6d e < 8d
210
8d e < 10d
240
e > 10 d
Taula noms vlida per a superfcies a unir perpendiculars a l'eix del cargol i per a cargols tipus 8,8
d) Mtode combinat
Es realitza un collament inicial pel mtode a), amb una clau ajustada a un parell torsor amb el
qual assoleixi el 75% del pretesat mnim definit en aquest apartat, a continuaci es marca la
posici de la femella (com en el mtode b) i, finalment, es dna el gir de femella indicat a la
taula 10.2.
Taula 10.2 Valors indicatius del gir addicional en el mtode combinat

Gruix nominal total de la uni e
Angle de gir a aplicar (graus)
e < 2d
60
2d e < 6d
90
6d e < 10 d
120
e > 10 d
Taula noms vlida per a superfcies a unir perpendiculars a l'eix del cargol i per a cargols tipus 8,8
10.4.6 Superfcies de contacte en unions resistents al lliscament

1
Es pot preparar una superfcie de contacte per produir la classe de superfcie especificada al plec
de condicions; es poden utilitzar tractaments o recobriments garantits per assajos que s'especifiquin en el plec esmentat.
10.5 Altres tipus de cargols

1
Cargols aixamfranats.
Es pot utilitzar aquest tipus de cargols en unions tant pretesades com sense pretesar. El plec de
condicions ha dincloure la definici de laixamfranat i les tolerncies de forma que el cargol quedi
enrasat nominalment amb la superfcie de la xapa exterior.
Cargols calibrats i perns d'articulaci.

Es poden utilitzar en unions tant pretesades com sense pretesar.
Les espigues d'aquests elements han de ser de classe de tolerncia h 13, i els forats, de la classe
H 11, segons lISO 286-2.
La rosca d'un cargol o pern calibrat no ha d'estar inclosa en el pla de tallant.
Els forats per ser mandrinats posteriorment en obra shan de fer inicialment almenys 3 mm ms petits.
Cargols hexagonals d'injecci.
SE-A-115
422
Les caracterstiques d'aquest tipus de cargols shan de definir en el plec de condicions.
10.6 Tractaments de protecci

1
Els requisits per als tractaments de protecci shan dincloure en el plec de condicions.
10.6.1 Preparaci de les superfcies

1
Les superfcies shan de preparar adequadament. Es poden prendre com a referncia les normes
UNE-EN-ISO 8504-1:2002 i UNE-EN-ISO 8504-2:2002 per a neteja per raig abrasiu i UNE-EN-ISO
8504-3:2002 per a neteja per mitj deines mecniques i manuals.
Shan de realitzar assajos de procediment dels processos per raig al llarg de la producci, per tal
d'assegurar-ne ladequaci per al procs de recobriment posterior.
Shan de reparar, d'acord amb aquesta norma, tots els defectes de superfcie detectats en el procs de preparaci.
Les superfcies que estigui previst que hagin destar en contacte amb el formig no shan de pintar,
en general, simplement shan de netejar.
El sistema de tractament en zones que afronten amb una superfcie que ha destar en contacte
amb el formig sha d'estendre almenys 30 mm de la zona esmentada.
S'ha d'extremar la cura i lacord amb el que sespecifica al plec de condicions en el cas de superfcies de fricci, seguint el que sindica en el punt d'execuci i muntatge al taller. En qualsevol cas
aquestes superfcies shan de protegir desprs de la preparaci i fins a larmat amb cobertes impermeables.
No shan dutilitzar materials que perjudiquin la qualitat d'una soldadura a menys de 150 mm de la
zona a soldar, i desprs de realitzar la soldadura no s'ha de pintar sense abans haver eliminat les
escries.
10.6.2 Mtodes de recobriment

1
Galvanitzaci:
a) sha de realitzar d'acord amb lUNE-EN-ISO 1460:1996 o lUNE-EN-ISO 1461:1999, segons el que sigui procedent;
b) si s'escau, les soldadures han d'estar segellades abans d'usar un decapatge previ a la galvanitzaci;
c) si hi ha espais tancats en l'element fabricat shan de disposar forats de ventilaci o purga
on indiqui el plec de condicions;
d) les superfcies galvanitzades shan de netejar i tractar amb pintura d'emprimaci anticorrosiva amb diluent cid o raig arrossegador abans de ser pintades.
Pintura:
a)
immediatament abans de comenar a pintar sha de comprovar que les superfcies compleixen els requisits del fabricant;
b)
sha de pintar seguint les instruccions del fabricant, i si es fa ms d'una capa, sha dutilitzar en
cadascuna una ombra de color diferent;
c)
shan de protegir les superfcies pintades de l'acumulaci d'aigua durant un perode determinat, d'acord amb les dades del fabricant de pintura.
10.6.3 Tractament dels elements de fixaci

1
Per al tractament d'aquests elements s'ha de considerar el seu material i el dels elements a unir
juntament amb el tractament que aquests portin prviament, el mtode d'ajustat, la classificaci
contra la corrosi i qualsevol altra circumstncia indicada al plec de condicions.
SE-A-116

10.7 Execuci de soldadura i muntatge al taller (tractament de protecci)

1
Els components han d'estar acoblats de forma que no resultin danyats o deformats ms enll de
les tolerncies especificades.
Totes les unions per a peces provisionals a utilitzar en fase de fabricaci han d'estar fetes d'acord
amb aquest DB i han de ser coherents amb el projecte.
Tots els requisits relatius a contrafletxes o ajustaments previs que s'indiquin al plec de condicions
per ser incorporats en components prefabricats shan de comprovar desprs de completar la fabricaci.
Desprs de completar la fabricaci, la fixaci entre components que estan interconnectats en interfcies de connexi mltiples shan de comprovar utilitzant plantilles dimensionals o mitjanant fixaci conjunta dels components.
Sha devitar:
a)
la projecci d'espurnes errtiques de l'arc i, si es produeix, sha de sanejar la superfcie de l'acer i inspeccionar-la;
b)
la projecci de soldadura i, si es produeix, sha deliminar.
Els defectes no shan de cobrir amb soldadures posteriors i shan deliminar de cada passada abans de la segent. Sha de fer el mateix amb qualsevol escria.
Les reparacions de soldadura shan de realitzar seguint una especificaci de procediment de soldadura.
El rectificat amb mola abrasiva de la superfcie de les soldadures completes ha d'estar especificat
al plec de condicions.
El plec de condicions ha de preveure els procediments per al tractament trmic de components

soldats.
10
S'ha de controlar la temperatura mxima de l'acer i el procs de refredament quan es realitzin correccions de distorsions de soldadura mitjanant aplicaci local de calor.
11
Durant la fabricaci i el muntatge shan dadoptar totes les precaucions per garantir que sassoleix
la classe especificada de superfcie de fricci per a unions resistents al lliscament.
12
En el moment del muntatge al taller, les superfcies de contacte han d'estar lliures de qualsevol
producte contaminant, com ara oli, brutcia o pintura. Shan deliminar les rebaves, que impossibiliten un assentament slid de les parts a unir. L'oli sha deliminar de la superfcie de l'acer mitjanant l's de netejadors qumics i no mitjanant neteja per bufador.
13
Si les superfcies sense recobrir no es poden armar directament desprs de la preparaci de les
superfcies de contacte, se les ha dalliberar de totes les pellcules primes d'xid i qualsevol altre
material solt, mitjanant raspallat amb raspall metllic. Sha de prendre cura de no danyar ni polir
la superfcie rugosa.
14
Les zones tancades o amb difcil accs desprs de l'armat han de ser tractades prviament; sha
despecificar al plec de condicions si sha dutilitzar un tractament de protecci intern o si shan de
segellar per soldadura; en aquest cas tamb sha despecificar el segellament de les zones tancades que es travin amb elements de fixaci mecnics.
15
No sha de realitzar cap tractament superficial sobre els elements de fixaci abans que s'hagin inspeccionat.
10.8 Control de fabricaci al taller

1
Totes aquestes operacions han d'estar documentades i si es detecta una disconformitat, si s possible, sha de corregir i tornar a fer lassaig i, si no s possible, es pot compensar realitzant les modificacions oportunes d'acord amb el plec de condicions.
SE-A-117
423
424
10.8.1 Materials i productes fabricats

1
Sha de comprovar per mitj dels documents subministrats amb els materials i productes fabricats
que aquests coincideixen amb les comandes. Si no s'inclou una declaraci del subministrador segons la qual els productes o materials compleixen el plec de condicions, shan de tractar com a
productes o materials no conformes.
10.8.2 Dimensions geomtriques

1
Els mtodes i instruments per als mesuraments dimensionals es poden seleccionar d'entre els indicats a lUNE-EN-ISO 7976-1:1989 i lUNE-EN-ISO 7976-2:1989, i la precisi de les mesures es pot
establir d'acord amb lUNE-EN-ISO 8322.
Hi ha d'haver un pla d'inspecci i assajos en qu es fixi la localitzaci i freqncia dels mesuraments, aix com els criteris de recepci, que han de ser segons les tolerncies de fabricaci establertes en aquest DB.
10.8.3 Assajos de procediment

1
Si desprs de l'assaig els processos no sn conformes, no shan dutilitzar fins que s'hagin corregit
i tornat a assajar.
10.8.3.1 Oxitall
1
La capacitat del procs sha de comprovar peridicament produint quatre mostres dels assajos de
procediment:
a)
una mostra de tall recte del material de gruix superior tallat;
b)
una mostra de tall recte del material de gruix inferior tallat;
c)
una mostra de cantonada viva;
d)
un arc corbat.
Sobre cadascuna de les dues mostres rectes, en una longitud no inferior a 200 mm, sha davaluar
la superfcie, de forma que la desviaci de l'angle recte en el tall (u) en mm i la profunditat de les
estries en les cares de la xapa amb oxitall (Rz) en micres compleixin:
u < 1 + 0,015 a
Rz < 110 + 1,8 a
on:
a
s el gruix del material en mm.
El valor de Rz s el valor mitj de les amplituds (z) de cinc longituds individuals de mesurament
(vegeu la figura 10.2).
Figura 10.2 Marges amb oxitalls. Profunditat de les estries
SE-A-118

10.8.3.2 Processos en qu es poden produir dureses locals

1
La capacitat del procs sha de comprovar produint quatre mostres a partir dels assajos de procediment, abraant la gamma de materials utilitzats en qu sigui ms fcil que es produeixi enduriment local. Sobre cada mostra shan de fer quatre assajos de duresa local d'acord amb lUNE-ENISO 6507 a les zones ms afectades; el pitjor valor obtingut no ha de passar de 380 HV 10.
10.8.3.3 Procs de perforaci

1
La capacitat del procs sha de comprovar peridicament produint vuit mostres a partir dels assajos
del procediment que abracin tota la gamma de dimetres de forats, gruixos i tipus de materials utilitzats. Les mides dels forats han de complir en els dos extrems la classe de tolerncia H11 de
lUNE-EN-ISO 286-2:1988.
10.8.4 Soldadura
1
Qualsevol assaig no incls en aquest apartat ha de ser indicat en el plec de condicions.
La inspecci final per assajos no destructius sha de realitzar 16 hores desprs de la seva realitzaci (40 hores en el cas de soldadures a topar en gruixos superiors a 40 mm.), i abans que pugui
resultar inaccessible.
La realitzaci de correccions en distorsions no conformes obliga a inspeccionar les soldadures situades en aquesta zona.
En el plec de condicions s'han d'incloure els criteris per a l'acceptaci de les soldadures; les soldadures reparades han de complir els mateixos requisits que les originals.
10.8.4.1 Abast de la inspecci

1
En el plec de condicions sha dindicar si es realitzen o no assajos no destructius, els mtodes a utilitzar i la localitzaci de les soldadures que sinspeccionen, per s'ha de realitzar sempre una inspecci visual sobre tota la longitud de totes les soldadures, en qu almenys sha de comprovar la
seva presncia i situaci, la mida i la posici, shan dinspeccionar les superfcies i les formes i
shan de detectar defectes de superfcie i esquitxades.
A les zones d'uni i fora de la uni en peces armades, les soldadures transversals (en xapes
dnima i ala abans de l'armat o en angle en extrems d'unions amb cavalcament), shan dassajar
les cinc primeres unions de cada tipus amb dimensions anlogues, els mateixos materials i geometria de soldadura i en les quals s'utilitza el mateix procediment. Si aquestes cinc primeres compleixen els criteris d'acceptaci, se nha dassajar una en cinc unions de cada tipus.
En soldadures longitudinals, shan dassajar 0,5 m cada 10 m o part de totes les unions (incloent un
en quatre extrems de soldadura).
En soldadura de lligat (corretges, enrigidors de vinclament, etc.) sha dassajar un en vint punts de
fixaci.
En cas que apareguin ms imperfeccions de les admeses, sha daugmentar la freqncia dels assajos.
Una inspecci parcial exigeix una selecci de zones a assajar aleatria, tenint en compte el tipus
de nus, material i procediment de soldadura.
10.8.4.2 Mtodes d'assajos no destructius

1
A ms de la inspecci visual, es preveuen aqu els segents mtodes: inspecci per partcules
magntiques, assaig per lquids penetrants, assaig per ultrasons i assajos radiogrfics.
La inspecci per partcules magntiques o si no s possible, els assajos per lquids penetrants es
poden usar per a qualsevol gruix en unions amb penetraci completa, soldadures en angle i amb
penetraci parcial.
Es poden emprar assajos per ultrasons per a unions a topar, en T, en creu i en cantonada, totes
per penetraci completa, quan el gruix en l'element de ms gruix s superior a 10 mm. En les unions a topar amb penetraci total es poden emprar assajos radiogrfics en lloc d'ultrasons si el gruix
mxim s inferior a 30 mm, encara que amb alguna reserva amb relaci a la detecci de defectes
d'arrel quan se solda per un sol costat amb xapa de suport.
SE-A-119
425
426
Per a soldadures en angle i amb penetraci parcial en unions en T, en creu i en cantonada, es poden utilitzar assajos per ultrasons quan el costat ms curt del cord de soldadura no sigui inferior a
20 mm. En aquestes soldadures es poden utilitzar assajos per ultrasons per comprovar
lesquinament laminar.
10.8.5 Unions mecniques

1
Totes les unions mecniques, pretesades o sense pretesar desprs del collament inicial i les superfcies de fricci shan de comprovar visualment. Desprs de la comprovaci dels criteris d'acceptaci, la uni sha de refer si la disconformitat prov del fet que s'excedeixen els criteris establerts per als gruixos de xapa; altres disconformitats es poden corregir, i shan de tornar a inspeccionar desprs de la seva reparaci.
10.8.5.1 Inspeccions addicionals en unions amb cargols pretesats

1
L'inspector ha de ser present com a mnim en la installaci del 10% dels elements de fixaci, i ha
de presenciar la retirada i reinstallaci de tots els cargols als quals no s'hagi aplicat el mtode definit o si l'ajustament de l'indicador final de la pretensi no es troba dins dels lmits especificats.
Posteriorment ha dinspeccionar el grup total dels cargols.
Quan s'hagi aplicat el mtode de control del parell de collament, sha de comprovar el 10% dels
cargols (amb un mnim de dos), aplicant de nou una clau dinamomtrica capa de donar una precisi del + 5%. Si qualsevol femella o cargol gira 15 per aplicaci del parell d'inspecci, shan
dassajar tots els cargols del grup.
Les no-conformitats shan de corregir actuant sobre tots els cargols de grup no conforme, utilitzant
la seqncia correcta i fins que tots aquests assoleixin el parell de collament correcte.
10.8.5.2 Assaig de procediment

1
Si no s possible realitzar assajos adequats dels elements de fixaci ja installats desprs de completar una uni, shan dinspeccionar els mtodes de treball. El plec de condicions ha despecificar
els requisits per als assajos de procediment sobre el pretesat de cargols.
10.8.6 Tractament de protecci

1
Si s'utilitza el procs de neteja per raig, sha de comprovar la idonetat del procs cada tres mesos,
seleccionant almenys quatre punts que disten entre si 300 mm. Si el procs no resulta conforme,
no sha dutilitzar fins que no sigui corregit.
Sha de realitzar una inspecci visual de la superfcie per garantir que es compleixen els requisits
del fabricant del recobriment. Les rees que no resultin conformes shan de tornar a preparar i han
de ser avaluades de nou.
10.8.6.1 Assaig sobre el gruix del recobriment

1
Sha de realitzar un assaig desprs de lassecatge, amb controls de mostreig sobre almenys quatre llocs en el 10%, com a mnim, dels components tractats, usant un mtode dUNE-EN-ISO
2808:2000. El gruix mitj ha de ser superior al requerit i no hi ha dhaver ms d'una lectura per
component, inferior al gruix normal i sempre superior al 80% del nominal.
Els components no conformes shan de tractar i assajar de nou i si apareixen moltes fallades sha
dutilitzar un assaig de pellcula humida fins que es millori el procs. En aquest assaig sha de realitzar el mateix control que en l'assaig de gruix desprs de lassecatge. En aquest assaig totes les
lectures de pellcula humida han d'excedir el gruix requerit per al gruix de la pellcula seca.
Les reparacions en els recobriments han de complir les instruccions del fabricant i han de ser comprovades visualment.
SE-A-120
427
11 Tolerncies
11.1 Tolerncies de fabricaci
1
En aquest captol es defineixen tipus de desviacions geomtriques corresponents a estructures d'edificaci i els valors mxims admissibles per a aquestes desviacions. En el plec de condicions
shan didentificar els requisits de tolerncia admesos en cas que siguin diferents dels que
sestableixen aqu.
En general, en incorporar un element a un component prefabricat shi han daplicar les desviacions
corresponents al producte complet.
Perfils en doble T soldats
Altura del perfil:
- per a h900 mm
=3 mm
- per a 900 mm<h900 mm
=5 mm
- per a h>1800 mm
=+8 mm -5 mm
Amplada b1 o b2:
- per a b1<300 mm
=3 mm
- per a b1300 mm
=5 mm
Posici de l'nima:
=5 mm
Falta de perpendicularitat: = el ms gran de:
b
i 5 mm
100
= el ms gran de:
b
i 3 mm
100
Falta de planitud:
Nota: si la biga (d'nima plena) sha dutilitzar com a biga carril,

l'ala o cap superior ha de tenir una desviaci inferior a 1 mm
sobre una amplada igual a l'amplada del carril +20 mm
SE-A-121
428
Seccions en calaix
Desviaci en les amplades d'una xapa individual:
- per a b<300 mm
=3 mm
- per a b300 mm
=5 mm
Diferncia entre distncies de diagonals nominalment

similars:
=(d1-d2) amb d1d2
d1 + d2
= el ms gran de: 400
5mm
Desviaci de la rectitud en el pla de la xapa:

b
3mm
Desviaci de la rectitud normal al pla de la xapa:

b
3mm
Distorsi en l'amplada de la xapa o longitud de referncia:

b
3mm
SE-A-122

Components estructurals
Longitud mesurada en l'eix central o en la cantonada d'un encontre entre xapes:
- longitud exacta: =(2+L/5000) en mm
- components amb els dos extrems acabats per a
suport de contacte total incloent xapes d'extrem, si
s procedent: =1 mm
Planitud en els dos eixos:
L
3mm
Contrafletxa f al mig de la longitud mesurada amb

l'horitzontal de l'nima:
L
6mm
Perpendicularitat a l'eix longitudinal:

- No acabat per a suport de contacte total:
=D/300
- Acabat per a suport de contacte total: =D/1000
Verticalitat de l'nima en els suports per a components sense enrigidors de suport:
h
3mm
SE-A-123
429
430
nimes i enrigidors
Les desviacions admeses per a la distorsi de l'nima sn aplicables tamb per a la distorsi de l'ala.
Distorsi en l'altura de l'nima o en la longitud de referncia:
= el ms gran de:
d
i 3 mm
150
Desviaci de la rectitud en el pla de l'nima:

= el ms gran de:
d
i 3 mm
250
Desviaci de rectitud normal (perpendicular) al pla de l'nima:

= el ms gran de:
d
i 3 mm
500
Desviaci de la posici prevista: = 3

mm
Excentricitat e entre un parell denrigidors:
e= t/2
Forats i entallaments, marges i gruix de xapa en unions collades

La desviaci d'un eix central d'un forat individual de la seva posici prevista dins d'un grup de forats
no ha de ser superior a 2 mm. Es pot rectificar un forat 0,5 mm, com a mxim, per ser alineat.
La diferncia de gruix entre xapes que formen una sola capa no ha de ser superior a 2 mm en general o a 1 mm si s'usen cargols pretesats (vegeu la figura). Es poden incorporar per al seu compliment xapes de folro d'acer de gruix no superior a 2 mm.
Mida dels forats en mm
SE-A-124
431
Taula 11.1 Mida nominal de forats

Tipus de forat
M12
M14
M16 a M22
M24
M27 i superior
Rod normal i en ranura (en

amplada)
Rod sobredimensionat
En ranura curts (en sentit longitudinal de la pea)
10
La longitud nominal dels forats en ranura no ha de ser superior a 2,5 vegades el dimetre nominal del cargol
Desviaci d'un grup de forats de la seva posici

prevista:
- dimensi a:
= 5 mm
- dimensi b:
= 2 mm
- dimensi c:
= 5 mm
- dimensi d: quan h1000 mm = 5 mm
quan h>1000 mm = 4 mm
Desviaci de les dimensions principals de
lentallament:
- dimensi d:
= 2 mm-0 mm
- dimensi l:
= 2 mm-0 mm
Desviaci d'un marge tallat de la forma a 90:
=+0,1 t
Empalmaments i plaques dassentament de pilars

L'excentricitat no intencionada d'un pilar en un empalmament o en una placa dassentament no ha
de superar el valor de 5 mm. Les desviacions admeses per a les plaques dassentament sapliquen
tamb a les plaques de capitell.
Components de gelosies
Les desviacions dels components de gelosia fabricats no han d'excedir els valors que es donen a la
figura
Desviacions per a l'excentricitat de nus
en components de gelosia fabricats:
- dimensi del rectangle (panell) p: =
5 mm
- dimensi acumulada p: = 10 mm
- rectitud de la travada:
L
6mm
Desviacions per a l'excentricitat de nus
en components de gelosia fabricats:
- excentricitat en el nus: *=B/20+ 5
mm
- B s la dimensi caracterstica de la
secci transversal de travada.
SE-A-125
432
Desviacions per a components de gelosia fabricats de secci transversal total desprs de la soldadura:
D: altura (cantell)
W: amplada
X: diagonal
D 300 mm:
=
3 mm
300<D<1000 mm
=
5 mm
D 1000 mm:
=
10 mm
I anlogament respecte a W i X substituint D
SE-A-126
433
11.2 Tolerncies dexecuci

Descripci
Smbol
Tolerncia
Figura
Observacions
Dimensions totals del conjunt

de l'edifici
20 mm per a l 30 m
(20 + 0,25 (l-30)) mm
per a 30 m < l < 210 m
11.1
11.2
Per a l'altura de l'edifici, substituir l

per h
Nivell superior del pla del pis
h1
5 mm
11.2
En el cas d'elements de forjat en qu

no hi hagi marge per a l'anivellament
de les desviacions amb relaci a l'altura nominal, pot ser adequat especificar
h1 = +0 mm / -10 mm
Desviaci en inclinaci dels

pilars:
a) entre forjats (distncia hc)
b) mxima desviaci de la directriu
Vh
Vl
0,0035 hl
0,0035 ( hl) 3/(n+2)
11.3
La tolerncia mxima al pis n depn de l'altura hl i del nombre n de

pisos
Fletxa del pilar entre forjats

consecutius (altura hc)
f0
0,015 hl
11.3
Fletxa lateral d'una biga (llum

lb)
0,0015 lb
40 mm
11.4
Excentricitat no intencionada
del suport d'una biga
e0
5 mm
11.5
Distncia entre pilars adjacents de qualsevol secci
ls
15 mm
11.1
Distncia entre bigues adjacents de qualsevol secci
lt
20 mm
11.2
Bigues i pilars soldats:

- fletxa local de l'nima entre
les ales superior i inferior
- inclinaci de l'nima entre
les ales
- excentricitat de l'nima amb
relaci al centre d'una de les
ales
fw
hw /150
vw
hw /75
vwe
b / 40
SE-A-127
11.6
En el cas de bigues que suportin lloses prefabricades de formig, l'altura

mnima de suport sha de respectar
(vegeu tamb lb)
hw= altura de l'nima

b= amplada de l'ala
El valor fw es refereix a la deformaci
total de l'nima
Les deformacions locals no han de
sobrepassar fw = 6 mm en 1000 mm
de longitud
434
Descripci
Smbol
Tolerncia
Figura
Observacions
Parts unides a una biga o un

pilar
e1
5 mm en qualsevol direcci
11.7
Exemple: tapajunts, plaques de base
Base d'un pilar amb relaci a

l'eix vertical que passa pel
cap del pilar inferior
e2
11.8
En geometries intencionalment inclinades, eix segons direcci de projecte
Tapajunts adjacents d'una biga
e1
Nivell de les superfcies de

suport de les bigues
hc
+ 0 mm
- 10 mm
11.9
Posici de les superfcies de

suport als pilars
e3
5 mm
11.9
Falta de planitud de plaques

en el cas de superfcies de
contacte
1 mm sobre una longitud de 300 mm
Fletxa de pilars o de bigues
0,001 hl o 0,001 lb
11.3
11.4
+0
- 5 mm
11.1
11.2
Longitud de components prefabricats a intercalar entre

d'altres components
lb, lc
ls distncia entre pilars

ls desviaci de la distncia entre
pilars
l longitud de carrera (total de bigues)
l desviaci de la longitud de
carrera
lb longitud de la biga
lb desviaci de la longitud de la
biga
ls + ls
lb + lb
ls + ls
l + l
Figura 11.1
l1 + l1
h1
hc + hc
h + h
h1 + h1
Figura 11.2
SE-A-128
nivell de la cara superior d'una llosa

de pis recolzada en el pilar
h1 desviaci respecte a h1
hc longitud del pilar amb els seus components intermedis
hc desviaci respecte a hc
l1
distncia entre bigues adjacents
l1 desviaci respecte a l1
435
vl
f
vh
l0
hc
f0
Figura 11.3
Figura 11.4
Figura 11.5
SE-A-129
436
vw
vwe
e1
hw
fw
Figura 11.6
Figura 11.7
e2
e2
Figura 11.8
nivell teric
del suport
Dhc
hc
e3
Figura 11.9
SE-A-130

12 Control de qualitat
12.1 Generalitats
1
El contingut d'aquest apartat es refereix al control i lexecuci d'obra per a la seva acceptaci,
amb independncia del realitzat pel constructor.
Cadascuna de les activitats de control de qualitat que, amb carcter de mnims, s'especifiquen en
aquest DB, aix com els resultats que sen derivin, han de quedar registrades documentalment en
la documentaci final d'obra.
12.2 Control de qualitat de la documentaci del projecte

1
T per objecte comprovar que la documentaci inclosa en el projecte defineix de forma precisa
tant la soluci estructural adoptada com la seva justificaci i els requisits necessaris per a la
construcci.
12.3 Control de qualitat dels materials

1
En el cas de materials coberts per un certificat expedit pel fabricant el control es pot limitar a l'establiment de la traa que permeti relacionar de forma inequvoca cada element de l'estructura
amb el certificat d'origen que lavala.
Quan en la documentaci del projecte s'especifiquin caracterstiques no avalades pel certificat

d'origen del material (per exemple, el valor mxim del lmit elstic en el cas de clcul en capacitat), sha destablir un procediment de control mitjanant assajos realitzats per un laboratori independent.
Quan s'utilitzin materials que pel seu carcter singular no quedin coberts per una normativa nacional especfica a la qual referir la certificaci (volanderes deformables, cargols sense cap, connectadors, etc.) es poden utilitzar normatives o recomanacions de prestigi reconegut.
12.4 Control de qualitat de la fabricaci

1
La qualitat de cada procs de fabricaci es defineix a la documentaci de taller i el seu control t

per objectiu comprovar la seva coherncia amb l'especificada a la documentaci general del projecte (per exemple, que les tolerncies geomtriques de cada dimensi respecten les generals, que
la preparaci de cada superfcie s adequada al tractament posterior o a la fricci suposada, etc.).
El control de qualitat de la fabricaci t per objectiu assegurar que aquesta s'ajusta a l'especificada
a la documentaci de taller.
12.4.1 Control de qualitat de la documentaci de taller

1
La documentaci de fabricaci, elaborada pel taller, ha de ser revisada i aprovada per la direcci
facultativa de l'obra. Sha de comprovar que la documentaci consta, almenys, dels documents
segents:
a) Una memria de fabricaci que inclogui:
i)
el clcul de les tolerncies de fabricaci de cada component, aix com la seva coherncia amb el sistema general de tolerncies, els procediments de tall, de doblegament, el
moviment de les peces, etc.
ii)
els procediment de soldadura que shagin dutilitzar, la preparaci de marges, els preescalfaments requerits, etc.
SE-A-131
437
438
iii)
el tractament de les superfcies, distingint entre les que han de formar part de les unions
soldades, les que han de constituir les superfcies de contacte en unions collades per
fricci o les destinades a rebre algun tractament de protecci.
b) Els plans de taller per a cada element de l'estructura (biga, tram de pilar, tram de cord de gelosia, element de triangulaci, placa d'ancoratge, etc.) o per a cada component simple si l'element requereix diversos components simples, amb tota la informaci precisa per a la seva fabricaci i, en particular:
i)
El material de cada component.
ii)
La identificaci de perfils i altres productes.
iii)
Les dimensions i les seves tolerncies.
iv)
Els procediments de fabricaci (tractaments trmics, mecanitzats, forma d'execuci

dels forats i dels acords, etc.) i les eines a utilitzar.
v)
Les contrafletxes.
vi)
En el cas d'unions collades, els tipus, les dimensions, la forma de collament dels cargols (especificant els parmetres corresponents).
vii)
En el cas d'unions soldades, les dimensions dels cordons, el tipus de preparaci, l'ordre d'execuci, etc.
c) Un pla de punts d'inspecci on s'indiquin els procediments de control intern de producci desenvolupats pel fabricant, especificant els elements als quals s'aplica cada inspecci, el tipus (visual, mitjanant assajos no destructius, etc.) i el nivell, els mitjans d'inspecci, les decisions
derivades de cadascun dels resultats possibles, etc.
2
Aix mateix, sha de comprovar, amb especial atenci, la compatibilitat entre els diferents procediments de fabricaci i entre aquests i els materials utilitzats.
12.4.2 Control de qualitat de la fabricaci

1
Ha destablir els mecanismes necessaris per comprovar que els mitjans utilitzats en cada procs
sn els adequats a la qualitat prescrita.
En concret, sha de comprovar que cada operaci s'efectua en l'ordre i amb les eines especificades (especialment en el cas de les tasques de tall de xapes i perfils), que el personal encarregat
de cada operaci posseeix la qualificaci adequada (especialment en el cas dels soldadors), que
es mant el sistema de traat adequat que permeti identificar l'origen de cada incompliment, etc.
12.5 Control de qualitat del muntatge

1
La qualitat de cada procs de muntatge es defineix en la documentaci de muntatge i el seu control

t per objectiu comprovar la seva coherncia amb l'especificada a la documentaci general del projecte.
El control de qualitat del muntatge t per objectiu assegurar que aquesta s'ajusta a l'especificada a
la documentaci de taller.
12.5.1 Control de qualitat de la documentaci de muntatge

1
La documentaci de muntatge, elaborada pel muntador, ha de ser revisada i aprovada per la direcci facultativa. Sha de comprovar que la documentaci consta, almenys, dels documents segents:
a)
Una memria de muntatge que inclogui:

i)
el clcul de les tolerncies de posici de cada component, la descripci de les ajudes al

muntatge (casquets provisionals de suport, orelles d'hissada, elements de guiat, etc.), la definici de les unions en obra, els mitjans de protecci de soldadures, els procediments de
collament de cargols, etc.
SE-A-132

ii)
les comprovacions de seguretat durant el muntatge.
b)
Uns plans de muntatge que indiquin de forma esquemtica la posici i els moviments de les
peces durant el muntatge, els mitjans d'hissada, els apuntalaments provisionals i, en general,
tota la informaci necessria per al maneig correcte de les peces.
c)
Un pla de punts d'inspecci que indiqui els procediments de control intern de producci desenvolupats pel muntador, especificant els elements als quals s'aplica cada inspecci, el tipus
(visual, mitjanant assajos no destructius, etc.) i el nivell, els mitjans d'inspecci, les decisions
derivades de cadascun dels resultats possibles, etc.
Aix mateix, sha de comprovar que les tolerncies de posicionament de cada component sn coherents amb el sistema general de tolerncies (en especial quant al replantejament de plaques base).
12.5.2 Control de qualitat del muntatge

1
Ha destablir els mecanismes necessaris per comprovar que els mitjans utilitzats en cada procs
sn els adequats a la qualitat prescrita.
En concret, sha de comprovar que cada operaci s'efectua en l'ordre i amb les eines especificades, que el personal encarregat de cada operaci posseeix la qualificaci adequada, que es mant
el sistema de traat adequat que permeti identificar l'origen de cada incompliment, etc.
SE-A-133
439
440
13 Inspecci i manteniment
13.1 Inspecci
1
Les estructures convencionals d'edificaci, situades en ambients normals i realitzades dacord amb
les prescripcions d'aquest DB i les del DB SI (Seguretat en cas d'incendi), no requereixen un nivell
d'inspecci superior al que es deriva de les inspeccions tcniques rutinries dels edificis. s recomanable que aquestes inspeccions es realitzin almenys cada 10 anys, llevat de la primera, que es
pot desenvolupar en un termini superior.
En aquest tipus d'inspeccions sha de prestar una atenci especial a la identificaci dels smptomes
de danys estructurals, que normalment sn de tipus dctil i es manifesten en forma de danys dels
elements inspeccionats (deformacions excessives que causen fissures en tancaments, per exemple). Tamb shan didentificar les causes de danys potencials (humitats per filtraci o condensaci,
actuacions inadequades d's, etc.).
s convenient que en la inspecci de l'edifici sen realitzi una despecfica de l'estructura, destinada
a la identificaci de danys de carcter frgil com els que afecten seccions o unions (corrosi localitzada, lliscament no previst d'unions collades, etc.), danys que no es poden identificar a travs
dels seus efectes en altres elements no estructurals. s recomanable que aquest tipus d'inspeccions es realitzin almenys cada 20 anys.
Les estructures convencionals d'edificaci industrial (naus, cobertes, etc.) resulten normalment accessibles per a la inspecci. Si l'estructura es troba en un ambient interior i no agressiu, no requereix inspeccions amb periodicitat superior a l'esmentada en l'apartat anterior.
No es preveu en aquest apartat la inspecci especfica de les estructures sotmeses a accions que
indueixin fatiga. En aquest cas sha de redactar un pla d'inspecci independent del general fins i tot
en el cas d'adoptar el plantejament de vida segura en la comprovaci a fatiga.
Si en la comprovaci a fatiga s'ha adoptat el criteri de tolerncia al dany, el pla d'inspecci sha
dadequar en cada moment a les dades de crrega disponibles, sense que en cap cas aix justifiqui cap reducci del nivell d'inspecci previst.
Tampoc es preveu en aquest apartat la inspecci especfica dels materials les propietats dels quals
es modifiquin en el temps. s el cas dels acers amb resistncia millorada a la corrosi, en els quals
es justifica la inspecci peridica de la capa protectora d'xid, especialment mentre aquesta es
forma.
13.2 Manteniment
1
El manteniment de l'estructura metllica sha de fer extensiu als elements de protecci, especialment als de protecci davant dincendi.
Les activitats de manteniment shan dajustar als terminis de garantia declarats pels fabricants (de
pintures, per exemple).
No es preveuen en aquest apartat les operacions de manteniment especfiques dels edificis sotmesos a accions que indueixin fatiga. En aquest cas sha de redactar un pla de manteniment independent del general fins i tot en el cas d'adoptar el plantejament de vida segura en la comprovaci a fatiga.
Si en la comprovaci a fatiga s'ha adoptat el criteri de tolerncia al dany, el pla de manteniment ha

d'especificar el procediment per evitar la propagaci de les fissures, aix com el tipus de maquinria
a utilitzar, l'acabat, etc.
SE-A-135
441
Els termes utilitzats en aquest DB s'ajusten a les definicions contingudes en el DB SE.
Uni de fora: la destinada a transmetre els esforos resultants de l'anlisi global entre els diferents
elements de l'estructura.
Uni de lligat: la que no es projecta amb aquesta finalitat, sin amb la de mantenir units i en la seva
posici inicial aquests elements.
Empalmament: uni de fora entre peces en prolongaci.
Dany de fatiga: en un element estructural s el degut a la iniciaci i/o propagaci de fissures provocades per la fluctuaci repetida de tensions.
Control de qualitat: conjunt d'activitats que, desenvolupades al llarg de tot el procs de construcci,
tenen com a objectiu comprovar que l'edifici compleix l'especificat en aquest DB (b de forma directa, b mitjanant referncia a altres documents), aix com el que cont el plec de condicions.
SE-A-137
FASCICLE QUART
442


B.1 Notaci
1
lletres majscules llatines

A:
rea
A:
valor d'acci accidental
E:
mdul d'elasticitat
E:
efecte d'una acci (amb subndexs)
F:
acci
G:
mdul d'elasticitat transversal
G:
valor d'acci permanent
I:
moment d'inrcia
L:
longitud, llum
M:
moment flector
N:
esfor axial
Q:
valor d'acci variable
R:
resistncia (capacitat resistent) (amb subndexs)
S:
acer (designaci)
T:
moment torsor
S:
rigidesa
V:
esfor tallant
W:
mdul resistent
lletres minscules llatines

a:
distncia
a:
coll d'un cord
b:
amplada (usualment d'una secci)
c:
amplada (usualment de l'ala d'una secci)
d:
dimetre
d:
cantell (usualment d'nima d'una secci)
e:
imperfecci geomtrica
e:
distncia de cargol a marge de xapa
f:
fletxa
f:
resistncia
f:
freqncia
h:
altura
h:
cantell (usualment d'una secci)
i:
radi de gir d'una secci
SE-A-139

Document Basic SE-A Acer
l:
longitud, llum
m:
distncia de cargol a eix de ruptura
p:
pas, separaci
q:
crrega uniforme
s:
distncia
t:
gruix
u:
desplaament horitzontal d'una estructura o part daquesta
w:
desplaament vertical d'una estructura o part daquesta
w:
fletxa, imperfecci geomtrica
lletres minscules gregues

:
relaci
coeficient de dilataci trmica
factor d'imperfecci
coeficient parcial (de seguretat)
relaci entre radi i gruix de tub
desplaament
deformaci
arrel de la relaci de lmit elstic de referncia al de l'acer utilitzat
esveltesa
coeficient de fricci
coeficient de Poisson
factor de reducci
densitat
tensi normal
tensi tangencial
angle
coeficient de reducci per vinclament (resistncies)
factor de reducci (accions)
subndexs
b:
aplatament
b:
biga
b:
cargol
c:
pilar
cr:
valor crtic
d:
valor de clcul
E:
euler
E:
esfor, efecte de les accions
SE-A-140
443
444
efica
ef:
efectiu, efica
el:
elstic
eq:
equivalent
f:
ala
ini:
inicial
k:
valor caracterstic
LT: vinclament lateral

M:
material
M:
relatiu al moment flector
max: valor mxim

min: valor mnim
N:
relatiu a laxial
net: valor net

p:
xapa
pl:
plstic
R:
resistncia
U:
ltima (resistncia)
w:
nima
y:
relatiu al lmit elstic
Amb independncia de la notaci especfica a utilitzar en cada apartat, en aquest DB s'utilitza la

notaci indicada a la figura B.1.
En el cas de les unions entre perfils buits s'utilitzen els termes addicionals descrits a la figura B.2.
En particular:
a)
Separaci (g):
la distncia, mesurada al llarg de la cara del cord, entre els cordons de les barres d'nima
(figura B.2.a).
b)
Cavalcament o recobriment (ov):

el valor (q/p) (usualment mesurat en tant per cent) (figura B.2.b).
En el cas de les bigues de gelosia s'utilitzen els termes addicionals descrits a la figura B.3.
SE-A-141
445
Document Basic SE-A Acer
b
z
z
tw
tw
h
y
r
t
y
r
tf
tf
z
z
b
z
b
z
tw
h
y h
r1
r2
r2
r1
tw
h
tf
tf
z
z
b/4
b/2
z
z
h
u
h
y
t
u
y
y
u
t
v
z
b
Figura B.1 Dimensions i eixos de les seccions
lov = q/p (mesurat en %)
p
a) definici de la
separaci
b) definici del recobriment

(cavalcament)
Figura B.2 Separaci i recobriment dels nusos
SE-A-142
446
Figura B.3 Bigues de gelosia
B.2 Unitats
1
Moltes frmules i relacions expressades en aquest DB tenen carcter adimensional.
S'utilitza el sistema internacional d'unitats de mesura, SI.
Per als clculs es recomana l's de les unitats segents:
- forces i crregues:
kN, kN/m, kN/m
- massa:
kg
- longitud:
m, mm
- tensions:
N/mm
- moments:
kN m
A efectes prctics es pot considerar la correspondncia segent entre les unitats de fora dels
sistemes MKS i SI: 1 quilopond [1 kp] = 10 newton [10 N].
SE-A-143
447
Annex C. Fatiga. Mtode de les corbes S-N

C.1 Generalitats
1
El mtode de les corbes S-N que es presenta est basat en assajos de fatiga sobre provetes a
gran escala que inclouen els efectes geomtrics i d'imperfeccions estructurals degudes a la fabricaci i el muntatge de l'estructura (per exemple, les tensions residuals de soldadura en els cordons
realitzats dacord amb la bona prctica).
C.2 Smbols
1
A ms dels esmentats a l'annex A, en aquest annex sutilitzen els smbols especfics segents:
carrera nominal de tensions normals
carrera nominal de tensions tangencials
E; E
carreres de tensi d'amplitud constant equivalent corresponent al nombre mxim de

cicles nmax
E,2; E,2 carreres de tensi d'amplitud constant equivalent corresponent a 2 milions de cicles
C; C
resistncia a la fatiga per a NC = 2 milions de cicles
D; D
lmit de fatiga per a carreres de tensi d'amplitud constant
L; L
lmit de truncament per a carreres de tensi a un nombre de cicles NL
C, red
valor de referncia redut per a la resistncia a fatiga
Ff
factor parcial per a les carreres de tensi d'amplitud constant equivalent E; E
Mf
factor parcial per a la resistncia a la fatiga C; C
pendent de la corba de resistncia a la fatiga
factors de dany equivalent
C.3 Comprovaci de la fatiga

1
Sha de comprovar que, per a la crrega de fatiga:

Ff E,2
1
C / Mf
(C.1)
Ff E,2
1
C / Mf
(C.2)
i, en cas de tensions combinades:

5
3
Ff
E,2
E,2
1
Ff
+
C / Mf
C / Mf
(C.3)
Les carreres de tensi degudes a les crregues freqents l Qk es limiten a:

1,5f y
fy
1,5
3
(C.4)
SE-A-145
448
Les tensions nominals es calculen en rgim lineal i, com a l'estat lmit de servei, usant les propietats de la secci bruta.
En bigues en gelosia es pot utilitzar un model de barres articulades si els efectes de segon ordre
en els nusos es tenen en compte mitjanant factors k aplicats a les tensions nominals segons les
taules segents:
Taula C.1 Coeficients k1 per tenir en compte els moments en unions de bigues en gelosia de tubs circulars
buits
Tipus d'uni
Cordons
Muntants
Diagonals
Tipus K
1,5
1,0
1,3
Tipus N / Tipus KT
1,5
1,8
1,4
Tipus K
1,5
1,0
1,2
Tipus N / Tipus KT
1,5
1,65
1,25
Juntes amb folgana
Juntes amb cavalcament
Taula C.2 Coeficients k1 per tenir en compte els moments en unions de bigues en gelosia de tubs rectangulars buits
Tipus d'uni
Cordons
Muntants
Diagonals
Tipus K
1,5
1,0
1,5
Tipus N / Tipus KT
1,5
2,2
1,6
Tipus K
1,5
1,0
1,3
Tipus N / Tipus KT
1,5
2,0
1,4
Juntes amb folgana
Juntes amb cavalcament
Es distingeixen dos conceptes de fiabilitat: tolerncia al dany i vida segura. El primer cas pressuposa la inspecci i el manteniment de l'estructura per tal de detectar el progrs de les fissures i reparar-les en cas que sigui necessari. S'aplica a situacions en qu en cas de dany per fatiga es pugui
produir una redistribuci de tensions entre components o peces de l'estructura. El plantejament de
vida segura no requereix la inspecci ni el manteniment regulars i s aplicable quan la formaci de
fissures locals en uns elements pot conduir rpidament a la fallada de l'estructura.
C.3.1 Factors parcials de seguretat per a la resistncia a la fatiga

1
Els valors de Mf es prenen de la taula C.3.
Taula C.3 Factors parcials

Conseqncies de la fallada
Concepte de fiabilitat
Lleugeres
Greus
Tolerncia del dany
1,00
1,15
Vida segura
1,15
1,35
C.3.2 Clcul de les carreres de tensions

1
Per als detalls tpics s'utilitza el clcul en tensions nominals, definides com les que es produeixen
en el material de base d'acord amb la teoria elstica, excloent tots els efectes de concentraci de
tensions.
SE-A-146
449
El valor de clcul de la carrera de tensions nominals es calcula mitjanant:

Ff E,2 = 1 2 n ( Ff Qk )
(C.5)
Ff E,2 = 1 2 n ( Ff Qk )
on:
( Ff Qk ), ( Ff Qk )
s la carrera de tensions causada per les crregues de fatiga especificades per a l'edifici en concret i incloses en la seva acta d'utilitzaci (segons DB SE).
L'especificaci de les crregues esmentades inclou en els seus valors per al clcul el
coeficient parcial de seguretat Ff;
i
3
sn els factors de dany equivalent que depenen de l'espectre de clcul.
Per a unions de perfils buits mitjanant soldadura s'utilitza el clcul en tensions geomtriques, definides com les tensions principals mximes en el material base adjacent a l'arrel de la soldadura,
tenint en compte els efectes de concentraci de tensions degudes a la geometria particular del detall en estudi. En aquest cas, el valor de la carrera nominal modificada s:
Ff E,2 = k 1 Ff E* ,2
(C.6)
on:
Ff E* ,2
s el valor de la carrera de tensions calculada amb un model simplificat de nusos articulats;
k1
s el factor d'amplificaci donat a les taules anteriors.
En els detalls que no inclouen soldadures o quan aquestes han estat sotmeses a un tractament
d'alleugeriment de tensions, es pot considerar una carrera efectiva de tensi formada per la part de
tracci de la real i nicament el 60% de la de compressi.
L'efecte escala per a gruixos superiors a 25 mm del material base en qu es pot iniciar i propagar
una fissura sha de considerar en els casos indicats a les taules de categories de detall. La resistncia a la fatiga s donada per:
C,red = k s C
(C.7)
on:
C
s el valor donat com a categoria de detall a les taules esmentades; ks, el coeficient minorador de la resistncia a fatiga per efecte escala, per a gruixos superiors a 25 mm, indicat en
aquestes.
C.3.3 Resistncia a la fatiga

1
La resistncia a la fatiga en tensions nominals es defineix mitjanant les corbes S-N de les figures
C.1 i C.2 que s'apliquen a cada categoria del detall. Aquesta es designa mitjanant un nmero que
representa en N/mm2 els valors de referncia C o C per a la resistncia a fatiga a dos milions
de cicles.
Les corbes de les figures C.1 i C.2 es defineixen per a tensions nominals d'amplitud constant mitjanant les expressions:
Rm NR = Cm 2 106 amb m = 3 per a N 5 106 (figura C.1)
(C.8)
m
6
m
amb m = 5 per a N 108 (figura C.2)
R NR = C 2 10
(C.9)
on:
2 1/ m
C
D =
5
2 1/ m
C
L =
100
s el lmit de fatiga d'amplitud constant (figura C.1)
s el lmit de truncament (figura C.2)
SE-A-147
(C.10)
(C.11)
450
Per a l'espectre de tensions nominals amb carreres de tensi per damunt i per sota del lmit de fatiga d'amplitud constant, el dany de fatiga es representa mitjanant les corbes prolongades:
Rm NR = Cm 2 106 amb m = 3 per a N 5.106
(C.12)
Rm NR = Dm 5 106 amb m = 5 per a 5 106 N 108
(C.13)
on:
5
L =
100
D s el lmit de truncament (figura C.1)
(C.14)
Les categories de resistncia a la fatiga C o C es troben a les taules:
Taula
Detall
Taula C.4
Detalls sense soldadures
Taula C.5
Seccions armades mitjanant soldadura
Taula C.6
Soldadures a topar transversals
Taula C.7
Soldadures i enrigidors soldats
Taula C.8
Unions soldades
Taula C.9
Uni ala superior-nima en bigues carril
Taula C.8
Unions de perfils buits
Taula C.9
Unions de bigues de gelosia
Carrera de tensions normals
1/ m
Figura C.1 Corbes de resistncia a la fatiga per a rangs de tensions normals
SE-A-148

Figura C.2 Corbes de resistncia a la fatiga per a rangs de tensions tangencials
La classificaci dels detalls ha estat establerta en funci de les tensions en les direccions indicades
a les taules per les fletxes, tant sobre la secci, quan les fissures es poden produir en el material
base, com les calculades en els cordons de soldadura quan la ruptura shi pot produir.
SE-A-149
451
452
Taula C.4 Detalls sense soldadures

Categoria
del detall
160
Detalls constructius
Descripci
Requisits
Nota: la corba de resistncia a la fatiga corresponent a la categoria 160 s la ms alta. Cap detall
pot assolir una resistncia a la fatiga superior per
a cap nombre de cicles
Productes laminats i extrudits:

1/ Plaques i plans
2/ Perfils laminats
3/ Seccions buides circulars o rectangulars sense
soldadura
Detalls 1) a 3):
Els talls vius, les fissures superficials i de laminaci shan de tractar mitjanant esmolada fins a eliminar-los i deixar acords suaus
Plaques cisallades o amb

oxitall:
140
125
100
m=5
4/ Material tallat amb gas

o amb cisalla amb repassada posterior
5/ Material amb marges
tallats amb gas que presentin lnies d'arrossegament somes i regulars
o material tallat amb mquina de gas amb eliminaci posterior de les
marques de marge. Tall
amb gas amb qualitat d'acord amb l'EN 1090
6) i 7)
Productes laminats i extrudits com en els detalls
1), 2) i 3)
4) Shan deliminar tots els signes

visibles de discontinutats de marge.
Les rees amb oxitall han de ser
esmerilades o rectificades fins a
eliminar totes les marques.
Qualsevol marca de mecanitzat
provocat, per exemple, per
lesmolada noms pot ser parallela a les direccions de crrega.
Detalls 4) i 5)
Els angles entrants shan de suavitzar mitjanant esmolada (pendent ) o avaluades mitjanant
els factors de concentraci de tensions adequats.
No s'admeten les reparacions mitjanant rebliment amb soldadura.
Detalls 6) i 7)
calculat mitjanant:
=
VS( t )
It
Quan en els detalls 1-5 s'utilitzin acers amb resistncia millorada a la corrosi sha demprar la categoria segent inferior
112
8/ Junta simtrica amb

doble platabanda amb
cargols pretesats d'alta
resistncia
doble platabanda amb
cargols d'injecci pretesats
doble platabanda i cargols calibrats
doble platabanda i cargols d'injecci sense pretesar
90
10/ Uni mitjanant una

platabanda mitjanant
cargols pretesats d'alta
resistncia
platabanda amb cargols
pretesats d'injecci
11/ Pea amb forats
sotmesa a flexi i axial
SE-A-150
9/ calculat
sobre la secci neta
10/ calculat
sobre la secci bruta
11/ calculat
sobre la secci neta
Per a unions collades (detalls 8 a

13) en general:
Distncia a l'extrem:
e1 1'5 d
Distncia al marge:
e2 1'5 d
Espaiat:
P1 2'5 d
P2 2'5 d
453

calibrats
d'injecci sense pretesar
80
13/ calculat
sobre la secci
neta
50
14/ Cargols i
barres en tracci amb rosca
laminada o
roscada
Efecte d'escala
50
12/ calculat
sobre la secci
neta
> 30 mm
Per a dimetres grans

(cargols d'ancoratge) sha
de considerar
el factor d'escala
1/ 4
30
k s =

Cargols a tall
simple o doble
Amb la rosca
fora del pla de
tall
- Cargols calibrats
- Cargols normals sense inversions de
crrega (cargols de classe
5,6, 8,8 o 10,9)
100
m=5
SE-A-151
14/ es calcula
usant l'rea a tracci del cargol.
Shan de considerar les flexions i
traccions resultants de l'apalancament o d'altres
fonts. En cargols
pretesats sha de
considerar la reducci de la carrera de tensi.
15/ es calcula
per a l'rea resistent. Sha de tenir
en compte les crregues i flexions
addicionals degudes a l'efecte palanca, aix com l'efecte (favorable)
del pretesat.
454
Taula C.5 Seccions armades soldades

Categoria
del detall
Detall constructiu
Descripci
Requisits
125
Cordons longitudinals continus

Cordons a topar automtics pels
dos costats
Cordons en angle automtics.
Els extrems de les platabandes
shan de comprovar usant els detalls 5) o 6) de la taula C,6
112
Cordons automtics a topar o en

angle fets des dels dos costats per
4) Si en aquest detall es produamb interrupcions en la soldadura
Cordons a topar automtics fets des eixen interrupcions en la soldad'un sol costat amb una xapa dorsal dura sha dutilitzar la classe 100
contnua sense interrupcions en la
soldadura
100
Cordons manuals a topar o en angle

Cordons a topar manuals o automtics fets des d'un sol costat en bigues de caix
6) s essencial un ajustament
perfecte entre les xapes d'ala i
nima. El marge de l'nima sha
de preparar de manera que s'aconsegueixi penetraci regular
en l'arrel sense interrupcions
100
7) Cordons a topar o en angle, executats automticament o manualment (detalls 1 a 6) i reparats
7) La categoria original es pot

recuperar si un especialista fa
una esmolada per eliminar els
defectes visibles i si es porta un
control adequat
80
8) Cordons en angle longitudinals

intermitents
8) calculat a partir de les

tensions normals en l'ala
71
9) Cordons longitudinals a topar i en

angle, continus o intermitents amb
groeres de dimetre no superior a
60 mm
9) calculat a partir de les

tensions normals en l'ala
125
10) Cordons a topar longitudinals

amb els dos costats rectificats en
parallel a la direcci de crrega,
100% END
112
10) Sense esmolada ni interrupcions
90
10) Amb interrupcions
140
11) Costura longitudinal amb solda- 11) Lliure de defectes fora de

2
dura automtica sense interrupcions les tolerncies dENyyy
en seccions buides
Gruix de paret t 12,5 mm
125
90
Detalls 1) i 2)
No es permet cap interrupci del
cord excepte si el repara un
especialista i s'inspecciona la
reparaci
11) Costura longitudinal amb soldadura automtica sense interrupcions

11) Gruix de paret
en seccions buides
t > 12,5 mm
11) Amb posicions d'arrencada/parada
Per als detalls 1 a 11 repassats mitjanant mecanitzat es poden aplicar les categories corresponents a soldadura automtica.
SE-A-152
455
Taula C.6 Soldadures a topar transversals (de fora)

Categoria
del detall
Detall constructiu
112
90
Descripci
Requisits
Sense xapa dorsal

Empalmaments de xapes
Empalmaments d'ala i nima
en bigues armades soldats
abans de lacoblament
Cordons a topar de secci
completa en perfils laminats
sense groeres
Empalmaments en xapes
d'amplada o cantell variable
amb pendents
Tots els cordons enrasats en

la direcci de la fletxa
Xapes de vessament eliminades desprs del seu s,
marges de plaques rectificats
en direcci de les tensions
Soldades des dels dos costats; comprovades mitjanant
END.
Detall 3:
Seccions laminades amb les
mateixes dimensions sense
diferncies de tolerncia
Empalmaments de xapes
Cordons a topar de penetraci total en perfils laminats
sense groeres
Empalmaments transversals
en xapes d'amplada o cantell
variable amb pendents 1/4
L'altura del sobreespessor del

cord no ha de superar el
10% de la seva amplada,
amb transici suau a la superfcie de la placa
Xapes de vessament eliminades desprs del seu s;
en direcci de les tensions.
Soldat des dels dos costats;
comprovats amb END
Detalls 5 i 7
Soldadures fetes en posici
plana
Cordons a topar de penetraci total de perfils laminats

amb groeres
Tots els cordons enrasats en

la direcci de la fletxa
END
Seccions laminades amb les
mateixes dimensions sense
diferncies de tolerncia
en bigues armades soldades
sense groeres
Cordons a topar en secci
completa de perfils laminats
amb groeres
en xapes, seccions laminades o bigues armades

cord no ha de superar el
10% de la seva amplada,
amb transici suau a la superfcie de la placa
Soldadura no allada
END
Detall 10
cord no superior al 10% de
la seva amplada, amb transici suau a la superfcie de la
placa
Efecte d'escala per a

t > 25 mm
ks =
90
80
63
25

t
0,2
12) Soldadura a topar en

secci completa de perfils
laminats sense groeres
SE-A-153

en direcci de les tensions.
Soldades des dels dos costats
456
Categoria
del detall
Detall constructiu
Descripci
36
13) Cordons a topar des d'un

sol costat
71
13) Cordons a topar des d'un

costat. Noms quan la penetraci total es comprova mitjanant un END adequat
Efecte de
l'escala per a
t > 25 mm
71
ks =
25

t
0,2
50
Efecte d'escala per a t > 25

mm i generalitzaci per a
l'excentricitat
71
ks
6l
1 +
t1
25 0,2
1

t1' 5 + t1,5 t 1
1
2
t1' 5
Requisits
13) Sense xapa dorsal
Amb xapa dorsal

14) Empalmament transversal
15) Empalmament transversal amb amplada o cantell variable amb pendent 1/4
Tamb s vlid per a plaques
corbes
Detalls 14) i 15)

Les soldadures en angle que
subjecten la xapa dorsal han
d'acabar 10 mm des dels
marges de la placa carregada
16) Cordons transversal a topar en una xapa dorsal permanent amb cantell o amplada variable amb un pendent
1/4
Tamb s vlid per a plaques
corbes
Quan els cordons en angle

de la xapa dorsal acaben <
10 mm del marge de la placa,
o si no es pot garantir un bon
ajustament
17) Soldadura a topar transversal, diferents gruixos sense transici, eixos alineats
Igual al
detall 1 a
taula C,6
18) Cordons a topar en ales

creuades
Igual al
detall 4 a
taula C,5
19) Amb radi de transici segons taula C,5 detall 4
SE-A-154
Detalls 18) i 19)

La resistncia a fatiga en direcci perpendicular sha de
comprovar amb la taula C,5,
detalls 4 o 5
457
Taula C.7 Casquets i enrigidors soldats

Categoria
del detall
Detall constructiu
Descripci
80
L 50 mm
71
50 < L 80 mm
63
80 < L 100
mm
56
L > 100 mm
71
L > 100 mm
< 45
2) Casquet longitudinal a la
placa o al tub
r > 150 mm
3) Cartella soldada amb

cord longitudinal i acord de
transici a la placa o tub; el
final del cord reforat (penetraci total); longitud del
cord reforat > r
80
1/ 3
90
o b
r > 150 mm
71
50
L
r
L
<
4) Cartella soldada al marge de la placa o ala de la biga
El gruix del casquet ha de

ser inferior a la seva altura.
En cas contrari vegeu la
taula C,6 detalls 5 o 6
Detalls 3) i 4)
El radi de l'acord de transici format mitjanant mecanitzat o tall amb gas de la
cartella abans de la soldadura, esmolada posterior de
l'rea de cord parallela a
la direcci de la fletxa de
manera que l'arrel de la soldadura transversal quedi eliminada completament
3
1
6
5) Soldat sense radi de

transici
40
80
t 50 mm
71
50 < t 80 mm
80
Casquets longitudinals
1) La categoria varia segons
la longitud L del casquet
Requisits
Casquets transversals
6) Soldats a placa
Enrigidors verticals soldats a
una biga o biga armada
Diafragmes de bigues de
caix soldades a l'ala o nima. No s possible per a
perfils buits. Tamb vlid
per a enrigidors anullars
9) Connectors soldats al
metall base
SE-A-155
Detalls 6) i 7)
Extrems de cord dipositats
acuradament per eliminar
qualsevol rebaix que pugui
ser present.
7) es calcula usant les
tensions principals si
lenrigidor acaba en l'nima.
458
Taula C.8 Unions soldades de fora

Categoria del
detall
Detall constructiu
80
L < 50
71
50 < L < 80
63
80 < L < 100
56
100 < L < 120
56
L > 120
t < 20
50
120 < L 200

L > 200
t > 20
20 < t < 30
45
200 < L 300

L > 300
t > 30
30 < t < 50
40
L > 300
t > 50
Descripci
Tot t
Juntes cruciformes i
en T
1) Fallada de l'arrel
en soldadures a topar de penetraci total i unions de penetraci parcial
Com el
detall 1
des del marge del
casquet a la placa,
amb pics de tensi
en els extrems del
cord a causa de deformacions locals de
la placa
36*
en unions a topar
amb secci T i penetraci parcial o cordons en angle i penetraci total efectiva
en uni en T a topar
Segons
el detall 1
Unions soldades
amb tapajunts
4) Uni soldada en
angle amb tapajunts
45*
Tapajunts
5) Uni soldada en
angle amb tapajunts
tc < t
tc t
56*
t 20
--
50
20 < t
30
t 20
45
30 < t
50
20 < t 30
40
t > 50
30 < t 50
36
--
t > 50
56
SE-A-156
Requisits
Com a resultat de la
inspecci es comprova que est lliure de
discontinutats i desalineacions que excedeixin
EN 1090
S'usen les tensions
nominals modificades
per calcular
En juntes amb penetraci parcial es precisen 2 comprovacions
de fatiga. Es comproven primer les fissures
de l'arrel mitjanant
les tensions definides
a la secci 5 usant la
categoria 36* per a
W i la 80 per a W .
A continuaci es calcula la fissuraci de
l'arrel calculant en
les plaques portants
Detalls 1) a 3)
La desalineaci de les
plaques portants no
ha de superar el 15%
del gruix de la placa
intermdia
en la placa principal es calcula basantse a l'rea mostrada
al croquis.
es calcula en les
plaques tapajunts
Detalls 4) i 5)
Final del cord a ms
de 10 mm de l'extrem
de la placa.
Sha de comprovar
(usant el detall 8) la
fissuraci a tallant en
la soldadura
Platabandes en bigues i bigues armades

6) Zones extremes
de platabandes senzilles o mltiples amb
o sense soldadura
frontal
6) Si la platabanda s
ms ampla que l'ala,
cal un cord frontal.
Aquesta soldadura
sha de dipositar acuradament per eliminar
rebaixos. La longitud
mxima de la platabanda s de 300 mm.
Per a casquets ms
curts sha de consultar
el detall 1)
7) Tapajunts en bigues i bigues armades
7) Cord frontal dipositat i rebaixat. A ms,

si tc > 20 mm el front
de la placa a l'extrem
de contacte amb un
pendent <
459
8) es calcula a partir de l'rea de coll del

cord
9) es calcula a partir de l'rea de coll
considerant la longitud
total de la soldadura.
El final dels cordons a
ms de
10 mm del marge de
la placa
80
m=5
8) Cordons en angle
continus que transmetin un flux de tallant, com en una nima soldada a una
ala en bigues armades
Cord en angle amb
tapajunts.
Vegeu
EN 19942 (90 m =
8)
Connectadors de tall
10) Per a s en estructures mixtes
71
11) Junta articulada

tubular amb 80% de
soldadura a topar
amb penetraci total
11) Arrel dipositada

de la soldadura. es
calcula en el tub
40
12) Junta articulada

tubular amb soldadures en angle
12) calculat en el
tub
SE-A-157
10) es calcula en la
secci nominal del
connector
460
Taula C.9 Uni d'ales superiors a nimes de bigues carril

Categoria del
detall
160
Detall constructiu
Descripci
Requisits
1) Perfils laminats I o H
1) Rang de tensions verticals
de compressi vert en l'nima degut a la crrega de rodes
71
2) Soldadura a topar amb penetraci total
36*
3) Cordons a topar de penetraci parcial o penetraci total efectiva (EN.1993-1.8)
36*
4) Soldadures en angle
71
5) Ala de la secci T amb penetraci completa en soldadura a topar
36*
6) Ala de secci T amb penetraci parcial en soldadura a

topar o penetraci total efectiva segons EN.1993-1.8
36*
7) Ala de secci T amb soldadures en angle
SE-A-158
3) Carrera de tensions de
compressi vert en el coll de
la soldadura deguda a crrega de rodes
5) La carrera de tensions verticals de compressi vert en

l'nima deguda a crrega de
rodes
6) Carrera de tensions de
compressi vert en el coll de
la soldadura deguda a crrega de rodes
461
Taula C.10 Seccions buides

Categoria
del detall
Detall constructiu
Descripci
1) Unions tub-placa; tubs aixafats, soldadura a topar

(canaleta en X)
1) calculat en el tub.
Noms vlid per a dimetres de tub inferiors a 200
mm
2) uni tub-placa; tub ranurat

i soldat a la placa. Forats a
l'extrem de la ranura
2) calculat en el tub. La
fissuraci a tallant en la
soldadura sha de comprovar usant la taula C,5, detall 8
Unions a topar transversals

3) Unions mitjanant soldadura a topar, extrem a extrem entre seccions estructurals circulars buides
Detalls 3) i 4)
La convexitat de la soldadura 10% de l'amplada
del cord, amb transicions
suaus.
Soldat en posici plana,
inspeccionat i lliure de defectes superiors a les
tolerncies de UNE-ENV
1090-4:1998
Classificable en 2 categories ms altes si t > 8 mm
71
71
45
63
> 45
71
56
71
50
45
40
36
Requisits
4) Seccions estructurals buides circulars o rectangulars

unides mitjanant cordons
d'angle
Accessoris soldats
5) Seccions estructurals buides, circulars o rectangulars
unides mitjanant cordons en
angle a una altra secci
a) Soldadures que no
transmetin crregues.
- amplada parallela a direcci de tensions L 100
mm
- per a altres casos vegeu
la taula C,4
Empalmaments soldats
6) Seccions estructurals circulars buides; soldades a topar, extrem a extrem amb
una placa intermdia
Detalls 6) i 7)
- Soldadures portants
- Desprs d'una inspecci i
sense trobar defectes superiors a les tolerncies
de UNE-ENV 1090-4:1998
- Classificable en 1 categoria ms alta si t > 8 mm
7) Seccions estructurals rectangulars buides; soldades a

topar, extrem a extrem amb
una placa intermdia
8) Seccions estructurals circulars buides, soldades a topar, extrem a extrem amb

placa intermdia
9) Seccions estructurals rectangulars buides, soldades a
topar, extrem a extrem amb
placa intermdia
SE-A-159
Detalls 8) i 9)
- Soldadures portants
- Gruix de paret t 8 mm
462
Taula C.11 Seccions buides

Categoria del
detall
90
m=5
Detall constructiu
t0
2,0
ti
Requisits
Unions amb folgana: detall 1); juntes K i N; seccions estructurals circulars buides
Detalls 1) i 2)
Es precisa una comprovaci per separat
per als cordons i les diagonals.
Per a valors intermedis de l'ndex
45
m=5
t0
1,0
ti
71
m=5
t0
2,0
ti
36
m=5
t0
1,0
ti
71
m=5
t0
1,4
ti
56
m=5
t0
=1
ti
71
m=5
50
m=5
t0
1,4
ti
Unions amb folgana: detall 2): juntes K i N; seccions estructurals circulars buides
Juntes superposades: detall 4):

Juntes en N; seccions estructurals circulars buides
Juntes superposades: detall 4):

Juntes en N; seccions estructurals rectangulars buides
t0
=1
ti
SE-A-160
t0
ti
sha
dinterpolar linealment entre les categories

dels detalls.
Es permeten soldadures en angle per a
diagonals amb gruix de paret t 8 mm
t0 i ti 8 mm
35 50
b0/t0 . t0/ti 25
d0/t0 . t0/ti 25
0,4 bi/b0 1,0
0,25 di/d0 1,0
b0 200 mm
d0 300 mm
- 0,5 h0 li/p 0,25 h0
- 0,5 d0 li/p 0,25 d0
eo/p 0,02 b0 o 0,02 d0
(eo/p s l'excentricitat fora del pla)
Detall 2)
0,5 (b0 bi) g 1,1 (b0 bi)
g 2 t0
Detalls 3) i 4)
30% cavalcament 100 %
Es precisa comprovaci per separat de
cordons i diagonals.
Per a valors intermedis de l'ndex t0/ti sha
dinterpolar linealment entre categories de
detalls.
Es permeten soldadures en angle per a
diagonals amb gruix de paret t 8 mm
t0 i ti 8 mm
35 50
b0/t0 . t0/ti 25
d0/t0 . t0/ti 25
0,4 bi/b0 1,0
0,25 di/d0 1,0
b0 200 mm
d0 300 mm
- 0,5 h0 li/p 0,25 h0
- 0,5 d0 li/p 0,25 d0
eo/p 0,02 b0 o 0,02 d0
(eo/p s l'excentricitat fora del pla)

C.4 Comprovaci
1
Sn admissibles els formats d'acumulaci de dany o de carrera equivalent. Comprn els segents
passos, cadascun dels quals sha de reflectir en l'apartat corresponent de la memria del projecte:
a) definici del registre elemental de crregues (per exemple, cada passada del carro en un
pont grua) i del nombre de vegades que es repeteix al llarg de la vida til de l'estructura. La
definici del registre de crregues i del nombre de repeticions s donada en cada cas per
les especificacions particulars del sistema;
b) definici dels detalls estructurals a comprovar (per exemple, els cordons d'ala d'un empalmament soldat en una biga carrilera) i obtenci del registre elemental de tensions (per exemple, les tensions normals en les ales en la secci de lempalmament esmentat). El procediment de clcul de tensions ha de seguir el que estableixen els apartats precedents i ha
de tenir en compte, quan sigui procedent, els possibles efectes d'amplificaci pel carcter
dinmic de les accions;
c) determinaci del nombre de cicles i de la seva amplitud (carrera). Sn acceptables els mtodes de buidat de la bassa o de flux d'aigua. No s necessari considerar els cicles les
carreres dels quals siguin inferiors al lmit de tall. El resultat d'aquesta operaci, ponderat
pel nombre de vegades que es repeteix el cicle de crrega al llarg de la vida til de l'estructura, es representa en forma d'espectre;
d) dibuix de l'espectre d'amplituds (carreres);
e) obtenci, per a cada carrera de tensions, del nombre de cicles fins a fallada. Entrant en les
corbes S-N corresponents al detall analitzat amb la carrera de tensi de clcul (multiplicada
per Ff) s'obt el nombre de cicles a fallada NRi;
f)
obtenci del dany acumulat dacord amb la regla de Palmgren- Miner.
Una vegada obtingut el dany total el criteri de comprovaci es pot formular en dany (simplement
comprovar que el dany acumulat sigui inferior a la unitat) o en la carrera equivalent de tensions.
SE-A-161
463
464
Definici del registre elemental de crregues
Definici dels detalls a comprovar i obtenci del registre de tensions a cadascun

0,25
0
-0,25
-0,5
-0,75
-1
-1,25
-1,5
-1,75
-2
-2,25
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
TEMP(s)
3,5
4,0
4,5
5,0
0,25
0
-0,25
-0,5
-0,75
-1
Determinaci del nombre de cicles i de la

seva amplitud
-1,25
-1,5
-1,75
-2
1
2
3
Representaci de l'espectre
N
n1
n2
n3
n4
3
1 10
Obtenci del nombre de cicles fins a la fallada
100
10
4
1 10
Comprovaci (criteri de Palmgren-Miner)
5
1 10
Ni
Figura C.3 Format de comprovaci
SE-A-162
6
1 10
7
1 10
8
1 10
9
1 10
n1 n1 n1
+
+
+ ... Dd
N1 N1 N1

Annex D. Normes de referncia

Ttols de les normes UNE esmentades al text: shan de tenir en compte als efectes recollits en el text.
UNE-ENV 1993-1-1:1996
Eurocodi 3: Projecte d'estructures d'acer. Part 1-1: Regles generals. Regles generals i regles per a edificaci.
UNE-ENV 1090-1:1997
Execuci d'estructures d'acer. Part 1: Regles generals i regles per a edificaci.
UNE-ENV 1090-2:1999
Execuci d'estructures d'acer. Part 2: Regles suplementries per a xapes i peces primes conformades en fred.
UNE-ENV 1090-3:1997
Execuci d'estructures d'acer. Part 3: Regles suplementries per a acers

d'alt lmit elstic.
UNE-ENV 1090-4:1998
Execuci d'estructures d'acer. Part 4: Regles suplementries per a estructures amb gelosia de secci buida.
UNE-EN 10025-2
Productes laminats en calent, d'acer no aliat, per a construccions metlliques d's general. Part 2: Condicions tcniques de subministrament
de productes plans.
UNE-EN 10210-1:1994
Perfils buits per a construcci, acabats en calent, d'acer no aliat de gra

fi. Part 1: Condicions tcniques de subministrament.
UNE-EN 10219-1:1998
Perfils buits per a construcci conformats en fred d'acer no aliat i de gra

fi. Part 1: Condicions tcniques de subministrament.
UNE-EN 1993-1-10
Eurocodi 3: Projecte d'estructures d'acer. Part 1-10: Selecci de materials amb resistncia a fractura.
UNE-EN ISO 14555:1999
Soldadura. Soldadura per arc d'esprrecs de materials metllics.
UNE-EN 287-1:1992
Qualificaci de soldadors. Soldadura per fusi. Part 1: Acers.
UNE-EN ISO 8504-1:2002
Preparaci de substrats d'acer prvia a l'aplicaci de pintures i productes relacionats. Mtodes de preparaci de les superfcies. Part 1: Principis generals.
UNE-EN ISO 8504-2:2002
Preparaci de substrats d'acer prvia a l'aplicaci de pintures i productes relacionats. Mtodes de preparaci de les superfcies. Part 2: Neteja
per raig abrasiu.
UNE-EN ISO 8504-3:2002
Preparaci de substrats d'acer prvia a l'aplicaci de pintures i productes relacionats. Mtodes de preparaci de les superfcies. Part 3: Neteja
manual i amb eines motoritzades.
UNE-EN ISO 1460:1996
Recobriments metllics. Recobriments de galvanitzaci en calent sobre

materials frrics. Determinaci gravimtrica de la massa per unitat d'rea.
Recobriments galvanitzats en calent sobre productes acabats de ferro i

acer. Especificacions i mtodes d'assaig.
UNE-EN ISO 7976-1:1989
Tolerncies per a l'edifici -- mtodes de mesura d'edificis i de productes

de l'edifici -- part 1: Mtodes i instruments
SE-A-163
465
466
UNE-EN ISO 7976-2:1989
Tolerncies per a l'edifici -- mtodes de mesura d'edificis i de productes

de l'edifici -- part 2: Posici de punts que mesuren.
UNE-EN ISO 6507-1:1998
Materials metllics. Assaig de duresa Vickers. Part 1: Mtodes d'assaig.
Pintures i vernissos. Determinaci del gruix de pellcula.
Perns de cap hexagonal. Productes de classes A i B (ISO 4014:1990).
UNE EN ISO 4016:2001
Perns de cap hexagonal. Productes de classe C (ISO 4016:1999).
Cargols de cap hexagonal. Productes de classes A i B (ISO 4017:1999).
Cargols de cap hexagonal. Productes de classe C (ISO 4018:1999).
UNE EN 24032:1992
Femelles hexagonals, tipus 1. Producte de classes A i B (ISO

4032:1986)
UNE EN ISO 4034:2001.
Femelles hexagonals. Producte de classe C (ISO 4034:1999).
Volanderes planes. Srie normal. Producte de classe A (ISO

7089:2000).
Volanderes planes aixamfranades. Srie normal. Producte de classe A

(ISO 7090:2000).
UNE-EN ISO 7091:2000.
Volanderes planes. Srie normal. Producte de classe C (ISO

7091:2000).
SE-A-164
Document bsic
SE-AE
Accions en ledificaci
467
468
Document bsic SE-AE Accions en l'edificaci
ndex
1 Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
2 Accions permanents
2.1 Pes propi
2.2 Pretesatge
2.3 Accions del terreny
3 Accions variables
3.1 Sobrecrrega d's
3.2 Accions sobre baranes i elements divisoris
3.3 Vent
3.4 Accions trmiques
3.5 Neu
4 Accions accidentals
4.1 Sisme
4.2 Incendi
4.3 Impacte
Annex B. Notacions i unitats
B.1 Notacions
B.3 Unitats
Annex C. Promptuari de pesos i coeficients de fricci interna
Annex D. Acci del vent
D.1 Pressi dinmica
D.2 Coeficient d'exposici
D.3 Coeficients de pressi exterior
Annex E. Dades climtiques
SE-AE i
1 Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
1
El camp d'aplicaci d'aquest Document bsic s el de la determinaci de les accions sobre els edificis, per verificar el compliment dels requisits de seguretat estructural (capacitat portant i estabilitat) i
aptitud al servei, establerts en el DB-SE.
Estan fora de l'abast d'aquest Document bsic les accions i les forces que actuen sobre elements
com ara aparells elevadors o ponts grua, o construccions com ara les sitges o els tancs.
En general, les forces de fricci no es defineixen en aquest Document bsic, ja que es consideren
efectes de les accions.
Llevat que s'indiqui el contrari, tots els valors tenen el sentit de caracterstics.
Els tipus d'accions i el seu tractament s'estableixen en el DB-SE.
SE-AE 1
469
470
2 Accions permanents
2.1 Pes propi
1
El pes propi que sha de tenir en compte s el dels elements estructurals, els tancaments i elements
separadors, els envans, tota mena de fusteria, revestiments (com ara paviments, guarniments, arrebossats, sostres falsos), rebliments (com els de terres) i equip fix.
El valor caracterstic del pes propi dels elements constructius es determina, en general, com el seu
valor mitj obtingut a partir de les dimensions nominals i dels pesos especfics mitjans. A l'annex C
s'inclouen els pesos de materials, productes i elements constructius tpics.
En el cas d'envans ordinaris amb un pes per metre quadrat que no sigui superior a 1,2 kN/m2, un
gruix que no excedeixi els 0,08 m i una distribuci en planta que sigui sensiblement homognia, el
seu pes propi es pot assimilar a una crrega equivalent uniformement distribuda. Com a valor
daquesta crrega equivalent es pot adoptar el valor 0,8 kN/m2 multiplicat per la ra mitjana entre la
superfcie denvans i la de la planta considerada. En el cas denvans ms pesants, aquests es poden assimilar al mateix valor de crrega equivalent uniforme esmentat ms un increment local, de
valor igual a l'excs de pes de lenv respecte a 1,0 kN per m2 d'alat.
En general, en habitatges es considera com a pes propi dels envans una crrega d'1,0 kN per cada
m2 de superfcie construda.
Si es procedeix per mesurament directe del pes dels envans projectats, shan de considerar les
alteracions i modificacions que siguin raonables en la vida de l'edifici.
El pes de les faanes i elements de compartimentaci pesants, tractats com a acci local, s'ha
dassignar com a crrega als elements que inequvocament els sustentaran, tenint en compte, si
s'escau, la possibilitat de repartiment a elements adjacents i els efectes d'arcs de descrrega. En
cas de continutat amb plantes inferiors, sha de considerar, pel que fa a la seguretat de l'element,
que la totalitat del seu pes gravita sobre si mateix.
El valor caracterstic del pes propi dels equips i les installacions fixes, com ara calderes collectives,
transformadors, aparells d'elevaci o torres de refrigeraci, sha de definir d'acord amb els valors
aportats pels subministradors.
2.2 Pretesatge
1
L'acci del pretesatge s'ha davaluar a partir del que estableix la instrucci EHE.
2.3 Accions del terreny

1
Les accions derivades de lempenta del terreny, tant les procedents del seu pes com d'altres accions que hi actun, o les accions degudes als seus desplaaments i deformacions, s'han davaluar i
tractar segons el que estableix el DB-SE-C.
SE-AE 3
471
3 Accions variables
3.1 Sobrecrrega d's
1
La sobrecrrega d's s el pes de tot el que pot gravitar sobre l'edifici per ra del seu s.
La sobrecrrega d's deguda a equips pesants o a l'acumulaci de materials en biblioteques, magatzems o indstries, no est recollida en els valors previstos en aquest Document bsic, i shan de
determinar d'acord amb els valors del subministrador o les exigncies de la propietat.
3.1.1 Valors de la sobrecrrega

1
En general, els efectes de la sobrecrrega d's es poden simular per l'aplicaci d'una crrega distribuda uniformement. D'acord amb l's que sigui fonamental a cada zona, com a valors caracterstics
s'han dadoptar els de la taula 3.1. Els valors esmentats inclouen tant els efectes derivats de l's
normal, persones, mobiliari, bns, mercaderies habituals, contingut dels conductes, maquinria i, si
s'escau, vehicles com els derivats duna utilitzaci poc habitual, com ara acumulaci de persones o
de mobiliari en ocasi d'un trasllat.
Aix mateix, per a comprovacions locals de capacitat portant, sha de considerar una crrega concentrada actuant en qualsevol punt de la zona. Aquesta crrega es considera que actua simultniament amb la sobrecrrega uniformement distribuda a les zones d's de trnsit i aparcament de
vehicles lleugers, i de forma independent i no simultnia amb aquella en la resta dels casos.
Aquesta crrega concentrada es considera aplicada sobre el paviment acabat en una superfcie
quadrada de 200 mm en zones ds de trnsit i aparcament i de 50 mm de banda en la resta dels
casos.
Taula 3.1
Categoria d's
Zones residencials
Zones administratives
Valors caracterstics de les sobrecrregues d's
Subcategories d's
A2
Habitatges i zones d'habitacions en hospitals

i hotels
Trasters
C1
Zones amb taules i cadires
A1
C2
D
E
F
G
Zones amb seients fixos

Zones
sense obstacles que impedeixin el
Zones d'accs al pblic
lliure moviment de les persones com ara
(amb l'excepci de les
C3
vestbuls d'edificis pblics, administratius,
superfcies pertanyents
hotels, sales d'exposici en museus, etc.
a les categories A, B i
Zones destinades a gimns o activitats fsiD)
C4
ques
Zones d'aglomeraci (sales de concerts,
C5
estadis, etc.)
D1
Locals comercials
Zones comercials
Supermercats, hipermercats o grans superfD2
cies
Zones de trnsit i d'aparcament per a vehicles lleugers (pes total < 30 kN)
Cobertes transitables accessibles noms privadament (2)
Cobertes accessibles
G1
Cobertes amb inclinaci inferior a 20
nicament per a conG2
Cobertes amb inclinaci superior a 40
servaci (3)
SE-AE 5
Crrega
Crrega
uniforme concentrada
[kN/m2]
[kN]
3
2
3
2
2
4
2
1
1(4)
20 (1)
2
2
472
(1)
(2)
(3)
(4)
Shan de descompondre en dues crregues concentrades 10 separades entre si 1,8 m. Alternativament, les crregues esmen2
tades es poden substituir per una sobrecrrega uniformement distribuda en la totalitat de la zona de 3,0 kN/m per al clcul d'e2
lements secundaris, com ara nervis o biguetes, doblement recolzats, de 2,0 kN/m per al de lloses, forjats reticulats o nervis de
2
forjats continus, i d'1,0 kN/m per al d'elements primaris com bigues, bacs de suports, suports o sabates.
En cobertes transitables d's pblic, el valor s el corresponent a l's de la zona des de la qual s'hi accedeix.
Per a cobertes amb una inclinaci entre 20 i 40, el valor de qk es determina per interpolaci lineal entre els valors corresponents a les subcategories H1 i H2.
El valor indicat es refereix a la projecci horitzontal de la superfcie de la coberta.
A les zones d'accs i evacuaci dels edificis de les zones de categories A i B, com ara portals, replans i escales, s'ha dincrementar el valor corresponent a la zona servida en 1 kN/m2.
Per a la seva comprovaci local, els balcons volats de tota mena d'edificis shan de calcular amb la
sobrecrrega d's corresponent a la categoria d's amb la qual es comuniqui, ms una sobrecrrega lineal actuant a les seves vores de 2 kN/m.
Per a les zones de magatzem o biblioteca, sha de consignar en la memria del projecte i en les
instruccions d's i manteniment el valor de sobrecrrega mitjana i, si s'escau, distribuci de crrega,
per a la qual s'ha calculat la zona, i en lobra ha de figurar una placa amb el valor esmentat.
En porxos, voreres i espais de trnsit situats sobre un element portant o sobre un terreny que desenvolupa crregues sobre altres elements estructurals, sha de considerar una sobrecrrega d's
d'1 kN/m2 si es tracta d'espais privats i de 3 kN/m2 si sn d'accs pblic.
Els valors indicats ja inclouen l'efecte de l'alternana de crrega, llevat del cas d'elements crtics,
com ara volades, o en el de zones d'aglomeraci.
Als efectes de combinaci d'accions, les sobrecrregues de cada tipus d's tenen la consideraci
d'accions diferents. Els tems dins de cada subcategoria de la taula 3.1 sn tipus diferents.
3.1.2 Reducci de sobrecrregues

1
Per al dimensionament dels elements portants horitzontals (bigues, nervis de forjats, etc.), la suma
de les sobrecrregues d'una mateixa categoria d's que hi actun es pot reduir multiplicant-la pel
coeficient de la taula 3.2, per a les categories d's A, B, C i D.
Per al dimensionament d'un element vertical (pilar, mur), la suma de les sobrecrregues d'un mateix
s que hi gravitin es pot reduir multiplicant-la pel coeficient de la taula 3.2, per a les categories d's
A, B, C i D.
Taula 3.2 Coeficient de reducci de sobrecrregues
Elements verticals
Elements horitzontals
Nombre de plantes del mateix s
2
Superfcie tributria (m )
1o2
3o4
5 o ms
16
25
50
100
1,0
0,9
0,8
1,0
0,9
0,8
0,7
Els coeficients de reducci anteriors es poden aplicar simultniament en un element vertical quan
les plantes situades per damunt de l'element esmentat estiguin destinades al mateix s i sempre
que corresponguin a diferents usuaris, la qual cosa sha de fer constar en la memria del projecte i
en les instruccions d's i manteniment.
3.2 Accions sobre baranes i elements divisoris

1
L'estructura prpia de les baranes, plafons, ampits o proteccions de terrasses, miradors, balcons o
escales ha de resistir una fora horitzontal, uniformement distribuda, el valor caracterstic de la qual
sobt de la taula 3.2. La fora es considera aplicada a 1,2 m o sobre la vora superior de l'element,
si aquest est situat a menys altura.
SE-AE 6
473
Taula 3.3 Accions sobre les baranes i altres elements divisoris

Categoria d's
Fora horitzontal [kN/m]
C5
3,0
C3, C4, E, F
1,6
Resta dels casos
0,8
A les zones de trnsit i aparcament, els ampits, plafons o baranes i altres elements que delimitin
rees accessibles per als vehicles han de resistir una fora horitzontal, uniformement distribuda sobre una longitud d'1 m, aplicada a 1,2 m d'altura sobre el nivell de la capa de rodolament o sobre la
vora superior de l'element si aquest est situat a menys altura. El valor caracterstic daquest sha
de definir en el projecte en funci de l's especfic i de les caracterstiques de l'edifici, i no pot ser inferior a qk = 100 kN.
Els elements divisoris, com ara envans, han de suportar una fora horitzontal que s la meitat de la
definida als pargrafs anteriors, segons l's a cada costat daquests.
3.3 Vent
3.3.1 Generalitats
1
La distribuci i el valor de les pressions que exerceix el vent sobre un edifici i les forces resultants
depenen de la forma i de les dimensions de la construcci, de les caracterstiques i de la permeabilitat de la seva superfcie, aix com de la direcci, de la intensitat i de les ratxes del vent.
Les disposicions d'aquest Document bsic no sn aplicables als edificis situats en altituds superiors
a 2.000 m. En aquests casos, les pressions del vent s'han d'establir a partir de dades empriques
disponibles.
En general, els edificis ordinaris no sn sensibles als efectes dinmics del vent. Aquest Document
bsic no cobreix les construccions d'esveltesa superior a 6, en les quals s que shan de tenir en
compte els efectes esmentats.
3.3.2 Acci del vent

1
L'acci de vent, en general una fora perpendicular a la superfcie de cada punt exposat, o pressi
esttica, qe es pot expressar com:
qe = qbcecp
(3.1)
on:
qb
s la pressi dinmica del vent. De manera simplificada, com a valor en qualsevol punt del territori espanyol, es pot adoptar 0,5 kN/m2. Es poden obtenir valors ms precisos mitjanant
l'annex D, en funci de l'emplaament geogrfic de l'obra.
ce
s el coeficient d'exposici, variable amb l'altura del punt considerat, en funci del grau d'aspresa de l'entorn on semplaa la construcci. Es determina d'acord amb el que sestableix al
3.3.3. En edificis urbans de fins a 8 plantes, es pot prendre un valor constant, independent de
l'altura, de 2,0.
cp
s el coeficient elic o de pressi, dependent de la forma i lorientaci de la superfcie respecte

al vent, i, si s'escau, de la situaci del punt respecte a les vores d'aquesta superfcie; un valor
negatiu indica succi. El seu valor s'estableix al 3.3.4 i 3.3.5.
Els edificis shan de comprovar davant l'acci del vent en totes direccions, independentment de
l'existncia de construccions contiges mitgeres, encara que generalment nhi ha prou amb la consideraci en dos sensiblement ortogonals qualsevol. Per a cada direcci s'ha de considerar l'acci
en els dos sentits. Si es procedeix amb un coeficient elic global, l'acci es considera aplicada amb
una excentricitat en planta del 5% de la dimensi mxima de l'edifici en el pla perpendicular a la direcci de vent considerada i del costat desfavorable.
L'acci de vent genera a ms forces tangencials paralleles a la superfcie. Es calculen com

el producte de la pressi exterior pel coeficient de fricci, de valor igual a 0,01 si la superfcie s molt llisa, per exemple d'acer o alumini, 0,02 si s rugosa com en el cas de formig, i
0,04 si s molt rugosa, com en el cas d'existncia d'ones, nervadura o plecs. En les superf-
SE-AE 7
474
cies a sobrevent i sotavent no s necessari tenir en compte l'acci de la fricci si el seu valor no supera el 10% de la fora perpendicular deguda a l'acci del vent.
3.3.3 Coeficient d'exposici

1
El coeficient d'exposici t en compte els efectes de les turbulncies originades pel relleu i la topografia del terreny. El seu valor es pot prendre de la taula 3.3, on l'altura del punt considerat s la
mesura respecte a la rasant mitjana de la faana a sobrevent. Per a altures superiors a 30 m, els
valors shan dobtenir de les expressions generals que es recullen a l'annex A.
En el cas d'edificis situats als voltants de penya-segats o escarpes de pendent ms gran de 40,
l'altura sha de mesurar des de la base dels esmentats accidents topogrfics. Aquest Document bsic noms s aplicable per a altures de penya-segat o escarpa inferiors a 50 m.
Als efectes de grau d'aspresa, l'entorn de l'edifici es classifica en el primer dels tipus de la taula 3.4
al qual pertanyi, per a la direcci de vent analitzada.
Taula 3.3 Valors del coeficient d'exposici ce

Altura del punt considerat (m)
Grau d'aspresa de l'entorn

3
I
18
24
30
2,5 2,7 2,9 3,0 3,1
3,3
3,5
2,1
2,5 2,7 2,9 3,0 3,1
3,3
3,5
Zona rural accidentada o plana amb alguns obstacles allats,

1,6
com arbres o construccions petites
2,0 2,3 2,5 2,6 2,7
2,9
3,1
1,3
1,4 1,7 1,9 2,1 2,2
2,4
2,6
Centre de negoci de grans ciutats, amb profusi d'edificis en

1,2
altura
1,2 1,2 1,4 1,5 1,6
1,9
2,0
Vora del mar o d'un llac, amb una superfcie d'aigua en la di2,2
recci del vent d'almenys 5 km de longitud
II Terreny rural pla sense obstacles ni arbrat d'importncia

III
IV Zona urbana en general, industrial o forestal

V
12
15
3.3.4 Coeficient elic d'edificis de pisos

1
En edificis de pisos, amb forjats que connecten totes les faanes a intervals regulars, amb buits o
finestres petits practicables o hermtics, i compartimentats interiorment, per a l'anlisi global de l'estructura, shan de considerar coeficients elics globals a sobrevent i sotavent, aplicant-hi l'acci de
vent a la superfcie projecci del volum edificat en un pla perpendicular a l'acci de vent. Com a
coeficients elics globals, es poden adoptar els de la taula 3.4
Taula 3.5 Coeficient elic en edificis de pisos
Esveltesa en el pla parallel al vent
< 0,25
0,50
0,75
1,00
1,25
5,00
Coeficient elic de pressi, cp
0,7
0,7
0,8
0,8
0,8
0,8
Coeficient elic de succi, cs
-0,3
-0,4
-0,4
-0,5
0,6
0,7
Per a altres casos i com a alternativa al coeficient elic global, es pot determinar l'acci de vent com
a resultant de la que hi ha a cada punt, a partir dels coeficients elics que s'estableixen a l'annex
D.2 per a diverses formes canniques, aplicant-hi els de la que presenti trets ms coincidents amb
el cas analitzat, tot considerant, si s'escau, la forma conjunta de l'edifici amb els mitgers.
2
En edificis amb coberta plana, l'acci del vent sobre aquesta, generalment de succi, opera habitualment del costat de la seguretat, i es pot bandejar.
Per a anlisis locals d'elements de faana o tancament, com ara fusteria i tancaments metllics,
envidraments, aplacats, ancoratges o corretges, l'acci de vent es determina com a resultant de la
que hi ha a cada punt, a partir dels coeficients elics que s'estableixen a l'annex D.2 en el sentit indicat anteriorment.
SE-AE 8
475
3.3.5 Coeficient elic de naus i construccions difanes

1
En naus i construccions difanes, sense forjats que connectin les faanes, l'acci de vent sha
dindividualitzar en cada element de superfcie exterior. Quan en almenys dos dels costats de l'edifici (faanes o cobertes) l'rea total dels buits excedeixi el 30% de l'rea total del costat considerat,
l'acci del vent es determina considerant l'estructura com una marquesina o una paret lliure.
Als efectes del clcul de l'estructura, del costat de la seguretat es pot fer servir la resultant en cada
pla de faana o coberta dels valors de l'annex D.3, que recullen el pssim a cada punt a causa de
diverses direccions de vent. Als efectes locals, com ara corretges, panells de tancament o ancoratges, shan dutilitzar els valors corresponents a la zona o zones en qu es troba situat l'element esmentat.
Si l'edifici presenta grans buits, l'acci del vent genera, a ms de pressions a l'exterior, pressions a
l'interior, que se sumen a les anteriors.
El coeficient elic de pressi interior, cpi, es considera nic en tots els paraments interiors de l'edifici.
Per a la determinaci de la pressi interior, en edificis d'una sola planta, es considera com a coeficient d'exposici el corresponent a l'altura del punt mitj del forat, llevat que hi hagi un forat dominant;
en aquest cas, el coeficient d'exposici s el corresponent a l'altura mitjana daquest forat. Si l'edifici
t diverses plantes, es considera l'altura mitjana de la planta analitzada. Un forat es considera dominant si la seva rea s pel cap baix deu vegades superior a la suma de les rees dels buits restants.
Quan l'rea de les obertures d'una faana sigui el doble de les obertures a la resta de les faanes
de l'edifici, sha de prendre cpi = 0,75cpe; si s el triple cpi = 0,9cpe, on cpe s el coeficient elic de
pressi exterior. En casos intermedis s'ha dinterpolar linealment. En altres casos shan de prendre
els valors de la taula 3.6.
Taula 3.6 Coeficients de pressi interior
rea de buits en zones de succi respecte a l'rea total de buits de l'edifici
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
Esveltesa en el
pla
parallel al vent
1
4
0,7
0,5
0,7
0,5
0,6
0,4
0,4
0,3
0,3
0,2
0,1
0,1
0,0
0,0
-0,1
-0,1
-0,3
-0,2
-0,4
-0,3
-0,5
-0,3
Fig. 3.1 Pressions exercides pel vent en una construcci difana
3.4 Accions trmiques

3.4.1 Generalitats
1
Els edificis i els seus elements estan sotmesos a deformacions i canvis geomtrics deguts a les
variacions de la temperatura ambient exterior. La magnitud daquests depn de les condicions climtiques del lloc, l'orientaci i de l'exposici de l'edifici, les caracterstiques dels materials constructius i dels acabats o revestiments, i del rgim de calefacci i ventilaci interior, aix com de l'allament trmic.
Les variacions de la temperatura a l'edifici condueixen a deformacions de tots els elements constructius, en particular els estructurals, que, en els casos en qu estiguin impedides, produeixen tensions en els elements afectats.
SE-AE 9
476
La disposici de juntures de dilataci pot contribuir a disminuir els efectes de les variacions de la
temperatura. En edificis habituals amb elements estructurals de formig o acer, es pot no considerar
les accions trmiques quan es disposin juntures de dilataci de manera que no hi hagi elements
continus de ms de 40 m de longitud. Per a altres tipus d'edificis, els DB inclouen la distncia mxima entre juntures de dilataci en funci de les caracterstiques del material utilitzat.
3.4.2 Clcul de l'acci trmica

1
Els efectes globals de l'acci trmica es poden obtenir a partir de la variaci de temperatura mitjana
dels elements estructurals, en general, separadament per als efectes d'estiu, dilataci, i d'hivern,
contracci, a partir d'una temperatura de referncia, quan es va construir l'element i que es pot
prendre con la mitjana anual de l'emplaament o 10 C.
Les temperatures ambient extremes d'estiu i d'hivern es poden obtenir de l'annex E.
Per a elements exposats a la intemprie, com a temperatura mnima s'ha dadoptar l'extrema de
l'ambient. Com a temperatura mxima a l'estiu s'ha dadoptar l'extrema de l'ambient incrementada
en la procedent de l'efecte de la radiaci solar, segons la taula 3.7.
Taula 3.7 Increment de temperatura a causa de la radiaci solar
Orientaci de la superfcie
Molt clar
Color de la superfcie
Clar
Fosc
Nord i est
0 C
2 C
4 C
Sud i oest
18 C
30 C
42 C
Com a temperatura dels elements protegits a l'interior de l'edifici es pot prendre, durant tot l'any, una
temperatura de 20 C.
Com a temperatura dels elements de l'envoltant no directament exposats a la intemprie es pot

adoptar la mitjana entre les dels dos casos anteriors.
3.5 Neu
1
La distribuci i la intensitat de la crrega de neu sobre un edifici, o en particular sobre una coberta,
depn del clima del lloc, del tipus de precipitaci, del relleu de l'entorn, de la forma de l'edifici o de la
coberta, dels efectes del vent i dels intercanvis trmics en els paraments exteriors.
Els models de crrega d'aquest apartat noms cobreixen els casos del dipsit natural de la neu. En
cobertes accessibles per a persones o vehicles, shan de considerar les possibles acumulacions
degudes a redistribucions artificials de la neu. Aix mateix, shan de tenir en compte les condicions
constructives particulars que facilitin l'acumulaci de neu.
3.5.1 Determinaci de la crrega de neu

1
En cobertes planes d'edificis de pisos situats en localitats d'altitud inferior a 1.000 m, s suficient
considerar una crrega de neu d'1,0 kN/m2. En altres casos o en estructures lleugeres, sensibles a
crrega vertical, els valors es poden obtenir com s'indica a continuaci.
Com a valor de crrega de neu per unitat de superfcie en projecci horitzontal, qn, es pot prendre:
q n = s k
(3.2)
on:
3
4
s el coeficient de forma de la coberta segons 3.5.3

sk s el valor caracterstic de la crrega de neu sobre un terreny horitzontal segons 3.5.2
Quan la construcci estigui protegida de l'acci de vent, el valor de crrega de neu es pot reduir un
20%. Si es troba en un emplaament fortament exposat, el valor sha daugmentar un 20%.
Per al clcul dels elements volats de la coberta d'edificis situats en altituds superiors a 1.000 m sha
de considerar, a ms de la crrega superficial de neu, una crrega lineal pn, a la vora de l'element,
deguda a la formaci de gel, i que s donada per l'expressi (on k = 3 metres):
p n = k2s k
(3.3)
SE-AE 10
477
La crrega que actua sobre elements que impedeixin l'esllavissament de la neu es pot deduir a
partir de la massa de neu que pot lliscar. A aquests efectes sha de suposar que el coeficient de
fricci entre la neu i la coberta s nul.
3.5.2 Crrega de neu sobre un terreny horitzontal

1
El valor de la sobrecrrega de neu sobre un terreny horitzontal, sk, a les capitals de provncia i ciutats autnomes es pot prendre de la taula 3.8.
Taula 3.8 Sobrecrrega de neu a capitals de provncia i ciutats autnomes
Capital
Albacete
Alacant
Almeria
vila
Badajoz
Barcelona
Bilbao / Bilbo
Burgos
Cceres
Cadis
Castell
Ciudad Real
Crdova
A Corua
Conca
Girona
Granada
Altitud
m
690
0
0
1.130
180
0
0
860
440
0
0
640
100
0
1.010
70
690
sk
2
kN/m
0,6
0,2
0,2
1,0
0,2
0,4
0,3
0,6
0,4
0,2
0,2
0,6
0,2
0,3
1,0
0,4
0,5
Capital
Guadalajara
Huelva
Osca
Jan
Lle
Lleida
Logronyo
Lugo
Madrid
Mlaga
Mrcia
Ourense
Oviedo
Palncia
Palma de Mallorca
Palmas, Las
Pamplona/Irua
Altitud
sk
m
680
0
470
570
820
150
380
470
660
0
40
130
230
740
0
0
450
kN/m
0,6
0,2
0,7
0,4
1,2
0,5
0,6
0,7
0,6
0,2
0,2
0,4
0,5
0,4
0,2
0,2
0,7
Capital
Pontevedra
Salamanca
St. Sebasti/Donostia
Santander
Segvia
Sevilla
Sria
Tarragona
Tenerife
Terol
Toledo
Valncia
Valladolid
Vitria / Gasteiz
Zamora
Saragossa
Ceuta i Melilla
Altitud
m
0
780
0
0
1.000
10
1.090
0
0
950
550
0
690
520
650
210
0
sk
2
kN/m
0,3
0,5
0,3
0,3
0,7
0,2
0,9
0,4
0,2
0,9
0,5
0,2
0,4
0,7
0,4
0,5
0,2
En altres localitats el valor es pot deduir de l'annex E, en funci de la zona i de l'altitud topogrfica
de l'emplaament de l'obra.
En emplaaments amb altituds superiors a les mximes tabulades a l'annex esmentat, com a crrega de neu s'ha dadoptar la indicada per l'ordenana municipal, quan nhi hagi, o establir a partir de
les dades empriques disponibles.
El pes especfic de la neu acumulada s molt variable. Aix, es poden adoptar 0,12 kN/m3 per a
lacabada de caure, 0,20 kN/m3 per a la premsada o humida, i 0,40 kN/m3 per a la barrejada amb
calamarsa.
SE-AE 11
478
3.5.3 Coeficient de forma

1
El vent pot acompanyar o seguir les nevades, la qual cosa origina un dipsit irregular de la neu sobre les cobertes. Per aix, el gruix de la capa de neu pot ser diferent a cada aiguavs. Per a la determinaci del coeficient de forma de cadascun d'aquests, s'hi han daplicar successivament les regles segents.
En un aiguavs limitat inferiorment per cornises o cavallons, i en el qual no hi ha impediment perqu

hi llisqui la neu, el factor de forma t el valor d'1 per a cobertes amb inclinaci inferior o igual a 30 i
0 per a cobertes amb inclinaci superior o igual a 60 (per a valors intermedis s'ha dinterpolar linealment). Si hi ha impediment, es pren = 1, sigui quina sigui la inclinaci.
En un aiguavs que limita inferiorment amb un aiguafons, fet que suposa un impediment perqu hi
llisqui la neu, es distingeixen dos casos:
a) si laiguavs successiu est inclinat en el mateix sentit, com a factor de forma del de sobre es
pren el corresponent a la inclinaci del de sota.
b) si est inclinat en sentit contrari, i la semisuma de les inclinacions, , s ms gran de 30, el
factor de forma de tots dos s de 2,0; en altres casos, s = 1 + /30
Figura 3.3 Factor de forma en aiguavessos
Shan de tenir en compte les possibles distribucions asimtriques de neu, degudes al seu transport
per efecte del vent, tot reduint a la meitat el factor de forma en les parts en qu l'acci sigui favorable.
3.5.4 Acumulaci de neu

1
Addicionalment, en els aiguavessos limitats inferiorment per cavallons i el coeficient de forma dels
quals, , sigui menor que la unitat, descarreguen part de la neu aigua avall. Aquesta descrrega ocasiona acumulacions de neu si hi ha discontinutats com ara aiguafons o canvis de nivell en aquesta direcci. La descrrega total per unitat de longitud, pd, es pot avaluar com:
pd = (1-)Lsk
(3.4)
on:
L
2
s la projecci horitzontal mitjana de la recta de mxim pendent de laiguavs.
L'acumulaci de neu sobre una discontinutat (aiguafons o canvi de nivell) aigua avall de laiguavs
se simula mitjanant una crrega lineal, pa, de valor:
pa = min (i, 1)pd
(3.5)
que es pot suposar que es reparteix uniformement en una amplada no superior a 2,0 m a una banda o laltra de laiguafons o del canvi de nivell.
3
Si queda descrrega per repartir (pd > pa), es considera una altra discontinutat ms a sota sotmesa
a la crrega restant, i aix successivament fins a repartir la totalitat de la descrrega o arribar al permetre de l'edifici. En qualsevol cas, la suma de totes les crregues sobre discontinutats no pot ser
superior a la descrrega total de laiguavs.
Sobre cada discontinutat shan de sumar, si s'escau, les descrregues que puguin provenir dels
diferents aiguavessos que hi hagi aigua amunt.
SE-AE 12
4 Accions accidentals
4.1 Sisme
1
Les accions ssmiques estan regulades en la NSCE, Norma de construcci sismoresistent: part
general i edificaci.
4.2 Incendi
1
Les accions degudes a l'agressi trmica de l'incendi estan definides en el DB-SI
A les zones de trnsit de vehicles destinats als serveis de protecci contra incendis, sha de considerar una acci de 20 kN/m2 disposats en una superfcie de 3 m d'ample per 8 m de llarg, en qualsevol de les posicions d'una banda de 5 m d'ample, i les zones de maniobra, per on es prevegi i se
senyalitzi el pas d'aquest tipus de vehicles.
Per a la comprovaci local de les zones esmentades, sha de suposar, independentment de l'anterior, l'actuaci d'una crrega de 45 kN, actuant en una superfcie quadrada de 200 mm de banda sobre el paviment acabat, en un dels seus punts qualsevol.
4.3 Impacte
4.3.1 Generalitats
1
Les accions sobre un edifici causades per un impacte depenen de la massa, de la geometria i de la
velocitat del cos impactant, aix com de la capacitat de deformaci i d'amortiment tant del cos com
de l'element contra el qual impacta.
Llevat que s'adoptin mesures de protecci, leficcia de les quals caldria verificar, amb la finalitat de
disminuir la probabilitat d'ocurrncia d'un impacte o d'atenuar-ne les conseqncies en cas que es
produs, els elements resistents afectats per un impacte shan de dimensionar tenint en compte les
accions degudes a aquest, amb la finalitat daconseguir una seguretat estructural adequada.
L'impacte d'un cos sobre un edifici es pot representar mitjanant una fora esttica equivalent que
tingui en compte els parmetres esmentats.
Aquest Document bsic considera noms les accions degudes a impactes accidentals (i, per tant,
en queden exclosos els premeditats), com ara la de l'impacte d'un vehicle o la caiguda del contraps d'un aparell elevador.
4.3.2 Impacte de vehicles

1
L'acci d'impacte de vehicles des de l'exterior de l'edifici sha de considerar on i quan ho estableixi
l'ordenana municipal. L'impacte des de l'interior sha de considerar en totes les zones ls de les
quals comporti la circulaci de vehicles.
Els valors de clcul de les forces esttiques equivalents degudes a l'impacte de vehicles de fins a
30 kN de pes total sn de 50 kN en la direcci parallela a la via i de 25 kN en la direcci perpendicular, i no actuen simultniament.
La fora equivalent d'impacte es considera que actua en un pla horitzontal i s'ha daplicar sobre una
superfcie rectangular de 0,25 m d'altura i una amplada d'1,5 m, o l'amplada de l'element si s menor, i a una altura de 0,6 m per damunt del nivell de rodolament, en el cas d'elements verticals, o
l'altura de l'element, si s menor que 1,8 m en els horitzontals.
En zones en les quals es prevegi la circulaci de carretons elevadors, el valor de clcul de la fora
esttica equivalent deguda al seu impacte ha de ser igual a cinc vegades el pes mxim autoritzat
del carret. S'ha daplicar sobre una superfcie rectangular de 0,4 m d'altura i una amplada d'1,5 m,
o l'amplada de l'element si s menor, i a una altura que depn de la forma del carret; en absncia
d'informaci especfica, se suposa una altura de 0,75 m per damunt del nivell de rodolament.
SE-AE 13
479
480
Les caracterstiques del carret considerat shan de reflectir en la memria del projecte i en les instruccions d's i manteniment.
Quan en les instruccions d's i manteniment de l'edifici s'esmenti un altre tipus de vehicles, per exemple helicpters, shan de definir en el projecte el valor caracterstic i el model utilitzat per a l'acci corresponent.
4.4. Altres accions accidentals

1
Als edificis amb usos com ara fbriques qumiques, laboratoris o magatzems de materials explosius,
shan de fer constar en el projecte les accions accidentals especfiques considerades, amb indicaci
del seu valor caracterstic i el seu model.
SE-AE 14
1
A continuaci es defineixen alguns termes tcnics que s'utilitzen en aquest Document bsic. Els
termes de carcter general estan definits en el document DB-SE.
Crrega: fora, deguda a la gravetat, que actua sobre un edifici i que interessa la seva estructura.
Crrega de neu: crrega produda per la neu.
Esveltesa d'un edifici: relaci entre la mxima altura sobre rasant i el fons en la direcci del vent.
Impacte: collisi entre un cos en moviment i una construcci.
Perode de retorn: probabilitat d'ocurrncia d'un determinat esdeveniment en un perode de referncia definit.
Pes propi: crrega produda per la gravetat en la massa dels elements constructius.
Sobrecrrega d's: pes de tot el que pot gravitar sobre l'edifici per ra del seu s.
Superfcie d'aplicaci: superfcie sobre la qual actua una fora concentrada.
Temperatura ambient: temperatura de l'aire exterior en l'emplaament d'un edifici.
SE-AE 15
481
482
Annex B. Notacions i unitats

B.1 Notacions
1
Majscules llatines
A
Z
Minscules llatines
ce
cpe
cpi
d
e
h
hm
k
m
n
p
q
qb
sk
vb
x
z
rea; altitud sobre el nivell del mar; constant

Parmetre de l'aspresa de l'entorn
Coeficient d'exposici
Coeficient de pressi exterior
Coeficient de pressi interior
Dimetre; gruix; longitud de l'edifici
Dimensi
Altura de l'edifici
Altura mitjana
Coeficient de forma de la neu penjada; coeficient del terreny
Massa
Nombre; coeficient
Crrega distribuda en lnia
Crrega uniformement distribuda en superfcie
Valor bsic de la pressi dinmica del vent
Valor caracterstic de la crrega de neu sobre un terreny horitzontal
Valor bsic de la velocitat del vent
Distncia
Altura de referncia
Gregues
Pendent d'una coberta

Angle
Coeficient de forma per determinar la crrega de neu
Angle de direcci del vent
Densitat de l'aire
Factor d'obstrucci
B.3 Unitats
1

- Forces i crregues:
- Massa:
- Longitud:
- Tensions:
- Moments:
kN, kN/m, kN/m

kg
m, mm
N/mm; kN/m2
kNm
A efectes prctics es pot considerar la correspondncia segent entre les unitats de fora dels sistemes MKS i SI: 1 kilopond [1 kp] = 10 newton [10 N].
SE-AE 17
483
Annex C. Promptuari de pesos i coeficients de fricci interna

Taula C.1 Pes especfic aparent de materials de construcci
Materials i elements
Materials dobra de paleta
Gres
Basalt
Calcries compactes, marbres
Diorita, gneis
Granit
Sienita, diorita, prfir
Terracota compacta
Fbriques
Bloc buit de ciment
Bloc buit de guix
Ma cermic masss
Ma cermic perforat
Ma cermic buit
Ma silicocalcari
Maoneria amb morter
de gres
de basalt
de calcria compacta
de granit
Cadiratge
de gres
de gres o calcria poroses
de basalt
de calcria compacta o marbre
de granit
Formigons i morters
Formig lleuger
Formig normal (1)
Formig pesant
Morter de ciment
Morter de guix
Morter de ciment i cal
Morter de cal
(1)
Pes especfic
aparent
3
kN/m
Pes especfic aparent

kN/m3
Fusta
21,0 a 27,0
27,0 a 31,0
28.0
30,0
27,0 a 30,0
28,0
21,0 a 27,0
Serrada, tipus C14 a C40

Laminada encolada
Tauler contraxapat
Tauler cartr gris
Aglomerat amb ciment
Tauler de fibres
Tauler lleuger
3,5 a 5,0
3,7 a 4,4
5,0
8,0
12,0
8,0 a 10,0
4,0
Metalls
13,o a 16,0
10,0
18,0
15,0
12,0
20,0
Acer
Alumini
Bronze
Coure
Estany
Ferro colat
Ferro forjat
Llaut
Plom
Zinc
Plstics i orgnics
Cautx en planxa
Lmina acrlica
Linleum en planxa
Mstic en planxa
Poliestir expandit
Altres
Tova
Asfalt
Rajola cermica
Rajola de gres
Paper
Pissarra
Vidre
24,0
27,0
26,0
26,0
26,0
24,0
30,0
28,0
28,0
9,0 a 20,0
24,0
> 28,0
19,0 a 23,0
12,0 a 28,0
18,0 a 20,0
12,0 a 18,0
En formig armat amb armats usuals o fresc augmenta 1 kN/m
77,0 a 78,5
27,0
83,0 a 85,0
87,0 a 89,0
74,0
71,0 a 72,5
76,0
83,0 a 85,0
112,0 a 114,0
71,0 a 72,0
17,0
12,0
12,0
21,0
0,3
16,0
24,0
18,0
19,0
11,0
29,0
25,0
Taula C.2 Pes per unitat de superfcie d'elements de cobertura

Allant (llana de vidre o roca)
per cada 10 mm de gruix
Xapes grecades, cantell 80 mm
Acero 0,8 mm gruix
Alumini, 0 8 mm gruix
Plom, 1,5 mm gruix
Zinc, 1,2 mm gruix
Cartr embreat, per capa
Enllistonat
Full de plstic armat, 1,2 mm
Pissarra, sense enllistonat
cavalcament simple
cavalcament doble
Plaques de fibrociment, 6 mm gruix
Pes
2
kN/m
0,02
0,12
0,04
0,18
0,10
0,05
0,05
0,02
0,20
0,30
0,18
Tauler de fusta, 25 mm gruix
Tauler de rajola, un full
un full sense revestir
un full ms ests de guix
Teules planes (sense enllistonat)
lleugeres (24 kg/pea)
corrents (3,0 kg/pea)
pesants (3,6 kg/pea)
Teules corbes (sense enllistonat)
lleugeres (1,6 kg/pea)
corrents (2,0 kg/pea)
pesants (2,4 kg/pea)
Vidriera (incloent-hi la fusteria)
vidre normal, 5 mm gruix
vidre armat, 6 mm gruix
SE-AE 19
Pes
2
kN/m
0,15
0,40
0,50
0,30
0,40
0,50
0,40
0,50
0,60
0,25
0,35
484
Taula C.3 Pes per unitat de superfcie d'elements de pavimentaci

Pes
2
kN/m
Rajola hidrulica o cermica
(incloent-hi material d'uni)
0,03 m de gruix total
Suro aglomerat
tarima de 20 mm
dempostissar
Pes
2
kN/m
Linleum o lloseta de goma i morter

0,50
0,80
1,10
i
llata
0,40
20 mm de gruix total
Parc i tarima de 20 mm de gruix
sobre llates dempostissar
Tarima de 20 mm de gruix
llates dempostissar rebudes
amb guix
Terratzo sobre morter, 50 mm gruix
0,50
0,40
0,30
0,80
Taula C.4 Pes per unitat de superfcie d'envans

Envans (sense revestir)
Rajola, 30 mm de gruix
Ma buit, 45 mm de gruix
de 90 mm de gruix
Pes
2
kN/m
0,40
0,60
1,00
Revestiments (per cara)

Arrebossat o estucat de ciment
Estucat de cal, estuc
Guarniment i lliscat de guix
Pes
2
kN/m
0,20
0,15
0,15
Taula C.5 Pes propi d'elements constructius
Element
Pes
Forjats
kN / m2
2
3
4
5
5
kN / m
3
5
7
2
kN / m
0,5
1,0
1,5
Xapa grecada amb capa de formig; gruix total < 0,12 m

Forjat unidireccional, llums de fins a 5 m; gruix total < 0,28 m
Forjat unidireccional o bidireccional; gruix total < 0,30 m
Forjat bidireccional, gruix total < 0,35 m
Llosa massissa de formig, gruix total 0,20 m
Tancaments i particions (per a una altura lliure de l'ordre de 3,0 m) fins i tot lliscat
Tauler o env simple; gruix total< 0,09 m
Pared o full simple dobra de paleta; gruix total < 0,14 m
Full dobra exterior i env interior; gruix total < 0,25 m
Paviments (incloent-hi material d'uni)
Lmina enganxada o moqueta; gruix total < 0,03 m
Paviment de fusta, cermic o hidrulic sobre plast; gruix total < 0,08 m
Plaques de pedra, o esglaonat; gruix total < 0,15 m
Coberta, sobre forjat (pes en projecci horitzontal)
Aiguavessos de xapa, tauler o panells lleugers
Aiguavessos de plaques, teula o pissarra
Aiguavessos de teula sobre taulers i envanets de sostremort
Coberta plana, recrescut, amb impermeabilitzaci vista protegida
Coberta plana, a la catalana o invertida amb acabat de grava
1,0
2,0
3,0
1,5
2,5
kN / m3
Rebliments
Aigua en cisternes o piscines
Terreny, com en jardineres, incloent-hi material de drenatge (1)
(1)
kN / m2
El pes total ha de tenir en compte la possible desviaci de gruix respecte a l'indicat en plnols.
SE-AE 20
10
20
485
(1)
Taula C.6 Pes especfic i angle de fricci de materials emmagatzemables i a granel

Material
Sorra
Sorra de pedra tosca
Sorra i grava
Cal solta
Ciment clnquer solt
Ciment en sacs
Escria d'alts forns
trossejada
granulada
triturada, d'espuma
Polister en resina
Polietil, poliestirol granulat
Resines i coles
Guix solt
Aigua dola
(1)
Pes
3
kN/m
14 a 19
7
15 a 20
13
16
15
17
12
9
12
6,4
13
15
10
Angle
30
35
35
25
28
40
30
35
30
25
-
Material
Carb en llenya de trossos
Hulla
briquetes amuntegades
briquetes apilades
en brut, de mina
polvoritzada
Llenya
Lignit
briquetes amuntegades
briquetes apilades
en brut polvoritzat
Torba negra i seca
molt empaquetada
amuntegada i solta
En lENV 1990 es poden trobar valors addicionals de materials agrcoles, industrials i altres.
SE-AE 21
Pes
3
kN/m
4
Angle
45
8
13
10
7
5,4
35
35
25
45
7,8
12,8
7,8 a 9,8
4,9
30
30 a 40
25 a 40
6a9
3a6
45
486
Annex D. Acci del vent

D.1 Pressi dinmica
1
El valor bsic de la pressi dinmica del vent es pot obtenir amb l'expressi:
qb = 0,5 vb2
(D.1)
on s la densitat de l'aire i vb el valor bsic de la velocitat del vent.

2
El valor bsic de la velocitat del vent correspon al valor caracterstic de la velocitat mitjana del vent
al llarg d'un perode de 10 minuts, presa en una zona plana i desprotegida enfront del vent (Grau
d'aspresa de l'entorn II segons taula D.2) a una altura de 10 m sobre el terra. El valor caracterstic de
la velocitat del vent esmentada queda definit com el valor que t una probabilitat anual de ser sobrepassat de 0,02 (perode de retorn de 50 anys).
La densitat de l'aire depn, entre altres factors, de l'altitud, de la temperatura ambiental i de la fracci d'aigua en suspensi. En general es pot adoptar el valor d'1,25 kg/m3. En emplaaments molt
prxims al mar, on sigui molt probable l'acci de la rosada, la densitat pot ser ms gran.
El valor bsic de la velocitat del vent a cada localitat es pot obtenir del mapa de la figura D.1. El de
la pressi dinmica s, respectivament, de 0,42 kN/m2, 0,45 kN/m2 i 0,52 kN/m2 per a les zones A, B
i C del mapa esmentat.
Figura D.1 Valor bsic de la velocitat del vent, vb
Per a comprovacions d'estats lmit de servei, la velocitat bsica indicada en pargrafs anteriors es
pot modificar amb el coeficient de la taula D.1 segons el perode de retorn considerat, prenent per a
aquesta variable un temps igual al perode de servei amb el qual es projecta l'edifici.
SE-AE 23
487
Taula D.1 Correcci de la velocitat bsica en funci del perode de servei

Perode de retorn (anys)
Coeficient corrector
10
20
50
200
0,41
0,78
0,85
0,90
0,95
1,00
1,08
D.2 Coeficient d'exposici

1
El coeficient d'exposici ce per a altures sobre el terreny, z, no superiors a 200 m, es pot determinar
amb l'expressi:
ce = F (F + 7 k)
(D.2)
F = k ln (max (z,Z) / L)
(D.3)
on k, L, Z sn parmetres caracterstics de cada tipus d'entorn, segons la taula D.2
Taula D.2 Coeficients per a tipus d'entorn

Parmetre
Grau d'aspresa de l'entorn

I
Vora del mar o d'un llac, amb una superfcie d'aigua en la direcci del vent d'almenys 5 km de longitud
II Terreny rural pla sense obstacles ni arbrat d'importncia

III
Zona rural accidentada o plana amb alguns obstacles allats,

com ara arbres o construccions petites
IV Zona urbana en general, industrial o forestal

V
Centre de negocis de grans ciutats, amb profusi d'edificis en

altura
L (m)
Z (m)
0,15
0,003
1,0
0,17
0,01
1,0
0,19
0,05
2,0
0,22
0,3
5,0
0,24
1,0
10,0
D.3 Coeficients de pressi exterior

1
Els coeficients de pressi exterior o elic, cp, depenen de la direcci relativa del vent, de la forma de
l'edifici, de la posici de l'element considerat i de la seva rea d'influncia.
En les taules D.3 a D.13 es donen valors de coeficients de pressi per a diverses formes simples de
construccions, obtinguts com el pssim entre els del ventall de direccions de vent definides en cada
cas. En totes aquestes, la variable A es refereix a l'rea d'influncia de l'element o punt considerat.
El signe indica que el valor s idntic al de la casella superior. Quan s'aporten dos valors de diferent signe separats, significa que l'acci de vent a la zona considerada pot variar de pressi a succi, i shan de considerar les dues possibilitats. En totes les taules es pot interpolar linealment per a
valors intermedis de les variables. Els valors nuls s'ofereixen per poder interpolar.
Per a comprovacions locals d'elements de faana o coberta, l'rea d'influncia s la del mateix element. Per a comprovacions d'elements estructurals subjacents, l'rea d'assignaci de crrega. Si la
zona tributria de l'element es desenvolupa en dues o ms zones de les establertes en les taules,
com s el cas d'anlisis d'elements estructurals generals, l's dels coeficients tabulats opera del
costat de la seguretat, ats que no representen valors simultanis de l'acci de vent.
Per a elements amb rea d'influncia A, entre 1 m2 i 10 m2, el coeficient de pressi exterior es pot
obtenir mitjanant lexpressi segent:
cpe,A = cpe,1 +(cpe,10 cpe,1)log10A
(D.4)
on:
cpe,10
s el coeficient de pressi exterior per a elements amb una rea d'influncia A 10 m2
cpe,1
s el coeficient de pressi exterior per a elements amb una rea d'influncia A 1 m2
SE-AE 24
488
En cas de construccions amb forma diferent de les establertes aqu, sha de procedir per analogia,
considerant, si escau, que el volum est format per la construcci considerada i les mitgeres.
Taula D.3 Paraments verticals
A
2
(m )
10
h/d
5
1
0,25
5
1
0,25
5
1
0,25
5
1
0,25
Zona (segons figura), -45 < < 45

A
-1,2
-1,3
-1,3
-0,8
-0,9
-1,0
-0,5
-0,5
-0,5
0,8
0,7
0,9
0,8
0,9
0,7
-0,7
-0,5
-0,3
-0,7
-0,5
-0,3
-0,7
-0,5
-0,3
-1,4
-1,1
-0,5
1,0
-0,7
-0,5
-0,3
SE-AE 25
489
Taula D.4 Cobertes planes
A (m
2)

G
H
10
-1,8
-1,2
-0,7
-2,5
-2,0
-1,2
10
-1,6
-1,1
-0,7
-2,2
-1,8
-1,2
10
-1,4
-0,9
-0,7
-2,0
-1,6
-1,2
10
1,2
-0,8
-0,7
-1,8
-1,4
-1,2
Vores amb arestes
10
1
Amb ampits
10
1
10
1
Nota:
-
Es consideren cobertes planes les que tenen un pendent no superior a 5
SE-AE 26
I
0,2
-0,2
0,2
-0,2
0,2
-0,2
0,2
-0,2
0,2
-0,2
0,2
-0,2
0,2
-0,2
0,2
-0,2
490
Taula D.5 Cobertes dun aiguavs
a)
Direcci del vent -45 45
Pendent de la
coberta
10
5
1
10
15
1
10
30
1
10
45
1
60
75
A (m2)
10
1
10
1
F
-1,7
+0,0
-2,5
+0,0
-0,9
0,2
-2,0
0,2
-0,5
0,7
-1,5
0,7
-0,0
0,7
-0,0
0,7
0,7
0,7
0,8
0,8
SE-AE 27
G
-1,2
+0,0
-2,0
+0,0
-0,8
0,2
-1,5
0,2
-0,5
0,7
-1,5
0,7
-0,0
0,7
-0,0
0,7
0,7
0,7
0,8
0,8
H
-0,6
+0,0
-1,2
+0,0
-0,3
0,2
-0,3
0,2
-0,2
0,4
-0,2
0,4
-0,0
0,6
-0,0
0,6
0,7
0,7
0,8
0,8
491
b)
Direcci del vent 135 225
Pendent de la
coberta
5
15
30
45
60
75
Zona (segons figura), 135 225
A (m )
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
F
-2,3
-2,5
-2,5
-2,8
-1,1
-2,3
-0,6
-1,3
-0,5
-1,0
-0,5
-1,0
SE-AE 28
G
-1,3
-2,0
-1,3
-2,0
-0,8
-1,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
H
-0,8
-1,2
-0,9
-1,2
-0,8
-0,8
-0,7
-0,7
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
492
c)
Direcci del vent 45 135
Pendent de la
coberta
5
15
30
45
60
75
A (m2)
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
Finf
-2,1
-2,4
-1,6
-2,4
-1,3
-2,0
-1,3
-2,0
-1,2
-2,0
-1,2
-2,0
SE-AE 29
Zona (segons figura), 45 135

Fsup
G
H
-2,1
-1,8
-0,6
-2,6
-2,0
-1,2
-2,4
-1,9
-0,8
2,9
-2,5
-1,2
-2,1
-1,5
-1,0
-2,9
-2,0
-1,3
-1,5
-1,4
-1,0
-2,4
-2,0
-1,3
-1,2
-1,2
-1,0
-2,0
-2,0
-1,3
-1,2
-1,2
-1,0
-2,0
-2,0
-1,3
I
-0,5
-0,5
-0,7
-1,2
-0,8
-1,2
-0,9
-1,2
-0,7
-1,2
-0,5
-0,5
493
Taula D.6 Cobertes de dos aiguavessos

a) Direcci del vent -45 45
Pendent de la
coberta
-45
-30
-15
10
1
10
1
10
1
F
-0,6
-0,6
-1,1
-2
-2,5
-2,8
G
-0,6
-0,6
-0,8
-1,5
-1,3
-2
Zona (segons figura)

H
-0,8
-0,8
-0,8
-0,8
-0,9
-1,2
10
-2,3
-1,2
-0,8
-2,5
-2
-1,2
-1,7
+0,0
-2,5
+0,0
-0,9
0,2
-2
0,2
-0,5
0,7
-1,5
0,7
-0,0
0,7
-0,0
0,7
0,7
0,7
0,8
0,8
-1,2
+0,0
-2
+0,0
-0,8
0,2
-1,5
0,2
-0,5
0,7
-1,5
0,7
-0,0
0,7
-0,0
0,7
0,7
0,7
0,8
0,8
-0,6
+0,0
-1,2
+0,0
-0,3
0,2
-0,3
0,2
-0,2
0,4
-0,2
0,4
-0,0
0,6
-0,0
0,6
0,7
0,7
0,8
0,8
A (m )
-5
10
5
1
10
15
1
10
30
1
10
45
1
60
75
10
1
10
1
SE-AE 30
I
-0,7
-0,7
-0,6
-0,6
-0,5
-0,5
0,2
-0,6
0,2
-0,6
-0,6
-0,6
-0,4
+0,0
-0,4
+0,0
-0,4
0
-0,4
0
-0,2
+0,0
-0,2
+0,0
-0,2
-0,2
-0,2
-0,2
J
-1
-1,5
-0,8
-1,4
-0,7
-1,2
0,2
-0,6
0,2
-0,6
0,2
-0,6
0,2
-0,6
-1
+0,0
-1,5
+0,0
-0,5
0
-0,5
0
-0,3
+0,0
-0,3
+0,0
-0,3
-0,3
-0,3
-0,3
494
b) Direcci del vent 45 135
Pendent de la
coberta
-45
-30
-15
-5
5
15
30
45
60
75
Nota:
-
A (m )
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
10
1
F
-1,4
-2,0
-1,5
-2,1
-1,9
-2,5
-1,8
-2,5
-1,6
-2,2
-1,3
-2,0
-1,1
-1,5
-1,1
-1,5
-1,1
-1,5
-1,1
-1,5
Zona (segons figura), -45 45

G
H
-1,2
-1,0
-2,0
-1,3
-1,2
-1,0
-2,0
-1,3
-1,2
-0,8
-2,0
-1,2
-1,2
-0,7
-2,0
-1,2
-1,3
-0,7
-2,0
-1,2
-1,3
-0,6
-2,0
-1,2
-1,4
-0,8
-2,0
-1,2
-1,4
-0,9
-2,0
-1,2
-1,2
-0,8
-2,0
-1,0
-1,2
-0,8
-2,0
-1,0
No s'han de barrejar valors positius i negatius en una sola cara.
SE-AE 31
I
-0,9
-1,2
-0,9
-1,2
-0,8
-1,2
-0,6
-1,2
-0,6
-0,6
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
-0,5
495
Taula D.7 Cobertes de quatre aiguavessos
Pendent de
la coberta
A (m )
10
5
1
10
15
1
10
30
1
10
45
1
60
75
10
1
10
1
-1,7
+0,0
-2,5
+0,0
-0,9
+0,2
-2,0
+0,2
-0,5
+0,5
-1,5
+0,5
-0,0
+0,7
-0,0
+0,7
+0,7
+0,7
+0,8
+0,8
-1,2
+0,0
-2,0
+0,0
-0,8
+0,2
-1,5
+0,2
-0,5
+0,7
-1,5
+0,7
-0,0
+0,7
-0,0
+0,7
+0,7
+0,7
+0,8
+0,8
-0,6
+0,0
-1,2
+0,0
-0,3
+0,2
-0,3
+0,2
-0,2
+0,4
-0,2
+0,4
-0,0
+0,6
-0,0
+0,6
+0,7
+0,7
+0,8
+0,8

I
J
K
-0,3
-0,6
-0,6
-1,2
-0,6
-0,4
-0,3
-0,6
-0,6
-2,0
-1,2
-0,4
-0,5
-1,0
-1,2
-1,4
-0,6
-0,3
-0,5
-1,5
-2,0
-2,0
-1,2
-0,3
-0,4
-0,7
-0,5
-1,4
-0,8
-0,2
-0,4
-1,2
-0,5
-2,0
-1,2
-0,2
-0,3
-0,6
-0,3
-1,3
-0,8
-0,2
-0,3
-0,6
-0,3
-2,0
-1,2
-0,2
-0,3
-0,3
-0,3
-0,3
-0,6
-0,6
-0,6
-0,6
-0,3
-0,3
-0,3
-0,3
-1,2
-2,0
-1,2
-2,0
-0,4
-0,4
-0,4
-0,4
-0,2
-0,2
-0,2
-0,2
Nota:
-
El pendent de la coberta a sobrevent resulta dominant per als coeficients de pressi.
SE-AE 32
496
Taula D.8 Cobertes en dent de serra
a)
b)
Notes:
- Els coeficients de pressi per a cada aiguavs es poden prendre de la taula relativa a la coberta dun aiguavs, modificant-los d'acord amb les indicacions de les figures a) i b) anteriors.
- En el cas de la figura b) s'han de considerar dues situacions. En la primera el vent exerceix una pressi sobre la coberta del primer aiguavs a sobrevent, i en la segona la mateixa coberta est sotmesa a una succi
del vent.
SE-AE 33
Taula D.9 Cobertes mltiples
Notes:
- Els coeficients de pressi per a cada parell daiguavessos es poden prendre de la taula relativa a cobertes
de dos aiguavessos, modificant-los d'acord amb les indicacions de les figures a) i b) anteriors.
- En el cas de la figura a) els coeficients de pressi cpe corresponents als mduls extrems es poden prendre
de la taula relativa a cobertes dun aiguavs.
SE-AE 34
497
498
Taula D.10 Marquesines dun aiguavs
Coeficients de pressi exterior

c,10
Pendent de
la coberta
Efecte del
vent cap a
Factor
d'obstrucci
Avall
0 1
0,5
1,8
1,1
Amunt
-0,6
-1,3
-1,4
Amunt
-1,5
-1,8
-2,2
Avall
0 1
0,8
2,1
1,3
Amunt
-1,1
-1,7
-1,8
Amunt
-1,6
-2,2
-2,5
Avall
0 1
1,2
2,4
1,6
Amunt
-1,5
-2,0
-2,1
Amunt
-2,1
-2,6
-2,7
Avall
0 1
1,4
2,7
1,8
Amunt
-1,8
-2,4
-2,5
Amunt
-1,6
-2,9
-3,0
Avall
0 1
1,7
2,9
2,1
Amunt
-2,2
-2,8
-2,9
Amunt
-1,6
-2,9
-3,0
Avall
0 1
2,0
3,1
2,3
Amunt
-2,6
-3,2
-3,2
Amunt
-1,5
-2,5
-2,8
Avall
0 1
2,2
3,2
2,4
Amunt
-3,0
-3,8
-3,6
Amunt
-1,5
-2,2
-2,7
10
15
20
25
30

A
Notes:
- El grau d'obstrucci del flux del vent per sota d'una marquesina es caracteritza mitjanant el factor d'obstrucci, , definit com la relaci entre l'rea obstruda i l'rea de la secci total sota la marquesina. Les dues
rees es consideren en un pla perpendicular a la direcci del vent.
SE-AE 35
- Els coeficients de pressi i els coeficients globals tenen en compte els efectes del vent actuant sobre les
dues superfcies, la superior i la inferior. Un valor negatiu del coeficient indica que l'acci del vent tendeix a
aixecar la marquesina, i un valor positiu el contrari. En general, als efectes del dimensionament de les marquesines s'han de considerar les dues situacions.
- Els coeficients de pressi representen la mxima pressi localitzada sobre una rea d'almenys 10 m2. Els
coeficients de pressi es poden usar en el dimensionament dels elements de cobertura i de les seves fixacions.
- Als efectes del dimensionament de l'estructura, la resultant de l'acci del vent se suposa actuant a una distncia de d/4, mesurada des de la vora de sobrevent.
- A sotavent del punt de mxim bloqueig, s'han dutilitzar els valors dels coeficients de pressi exterior corresponents a un factor d'obstrucci =0.
SE-AE 36
499
500
Taula D.11 Marquesines de dos aiguavessos
Coeficients de pressi
c,10
Pendent de
la coberta
-20
-15
-10
-5
10
15
20
25
30
Efecte del
vent cap a
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Avall
Amunt
Amunt
Factor
d'obstrucci
0 1
0
1
0 1
0
1
0 1
0
1
0 1
0
1
0 1
0
1
0 1
0
1
0 1
0
1
0 1
0
1
0 1
0
1
0 1
0
1
SE-AE 37

A
0,8
-0,9
-1,5
0,6
-0,8
-1,6
0,6
-0,8
-1,6
0,5
-0,7
-1,5
0,6
-0,6
-1,3
0,7
-0,7
-1,3
0,9
-0,9
-1,3
1,1
-1,2
-1,4
1,2
-1,4
-1,4
1,3
-1,4
-1,4
1,6
-1,3
-2,4
1,5
-1,3
-2,7
1,4
-1,3
-2,7
1,5
-1,3
-2,4
1,8
-1,4
-2,0
1,8
-1,5
-2,0
1,9
-1,7
-2,2
1,9
-1,8
-2,2
1,9
-1,9
-2,0
1,9
-1,9
-1,8
0,6
-1,6
-2,4
0,7
-1,6
-2,6
0,8
-1,5
-2,6
0,8
-1,6
-2,4
1,3
-1,4
-1,8
1,4
-1,4
-1,8
1,4
-1,4
-1,6
1,5
-1,4
-1,6
1,6
-1,4
-1,5
1,6
-1,4
-1,4
1,7
-0,6
-0,6
1,4
-0,6
-0,6
1,1
-0,6
-0,6
0,8
-0,6
-0,6
0,4
-1,1
-1,5
0,4
-1,4
-1,8
0,4
-1,8
-2,1
0,4
-2,0
-2,1
0,5
-2,0
-2,0
0,7
-2,0
-2,0
Notes:
- El grau d'obstrucci del flux del vent per sota d'una marquesina es caracteritza mitjanant el factor d'obstrucci, , definit com la relaci entre l'rea obstruda i l'rea de la secci total sota la marquesina. Les dues
rees es consideren en un pla perpendicular a la direcci del vent.
- Els coeficients de pressi i els coeficients globals tenen en compte els efectes del vent actuant sobre les
dues superfcies, la superior i la inferior. Un valor negatiu del coeficient indica que l'acci del vent tendeix a
aixecar la marquesina, i un valor positiu el contrari. En general, als efectes del dimensionament de les marquesines s'han de considerar les dues situacions.
- Els coeficients de globals, cg, representen la pressi global sobre tota la marquesina i es poden usar als efectes del dimensionament de l'estructura. Els coeficients de pressi, c,10, representen la mxima pressi
2
localitzada sobre una rea d'almenys 10 m . Els coeficients de pressi, c,10, es poden usar en el dimensionament dels elements de cobertura i de les seves fixacions.
- Als efectes del dimensionament de l'estructura, la resultant de l'acci del vent sobre cadascun dels aiguavessos s'admet actuant en el seu centre. A ms, tamb es considera la situaci en la qual el vent actua nicament sobre un dels dos aiguavessos.
- Per a factors d'obstrucci amb 0<<1, els coeficients de sustentaci i de fora es poden determinar mitjanant interpolaci lineal.
- A sotavent del punt de mxima obstrucci, es fan servir els valors dels coeficients de sustentaci corresponents a un factor d'obstrucci =0.
SE-AE 38
501
502
Taula D.12 Cobertes cilndriques
Notes:
- Per a 0 < g/d < 0,5, el coeficient de pressi exterior, cpe,10, corresponent a la superfcie A, s'obt mitjanant
interpolaci lineal.
- Per a 0,2 f/d 0,3 i g/d 0,5, s'adopta el ms desfavorable dels dos possibles valors del coeficient de
pressi exterior, cpe,10, corresponent a la zona A.
SE-AE 39
Taula D.13 Cobertes esfriques
Notes:
- cpe,10 s constant al llarg de cadascun dels arcs del cercle d'intersecci entre l'esfera i els plans perpendiculars a la direcci del vent.
- Els valors de cpe,10 al llarg dels arcs de circumferncia parallels a la direcci del vent es poden determinar
mitjanant interpolaci lineal entre els valors en A, B, C.
- Per a 0<g/d<1, el coeficient de pressi exterior en A s'obt mitjanant interpolaci lineal entre els valors indicats a la figura.
- Per a 0<g/d<0,5, els coeficients de pressi exterior en B i C sobtenen mitjanant interpolaci lineal entre els
valors indicats a la figura.
SE-AE 40
503
504
Annex E. Dades climtiques

1
El valor caracterstic de la temperatura mxima de l'aire depn del clima del lloc i de l'altitud. A falta
de dades empriques ms precises, es pot prendre, independentment de l'altitud, igual al lmit superior de l'interval reflectit al mapa de la figura E.1
Figura E.1 Isotermes de la temperatura anual mxima de l'aire (Tmx en C)

2
Com a valor caracterstic de la temperatura mnima de l'aire exterior, es pot prendre la de la taula
E.2, en funci de l'altitud de l'emplaament, i la zona climtica hivernal, segons el mapa de la figura
E.3.
Taula E.1 Temperatura mnima de l'aire exterior (C)

Altitud (m)
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
1
-7
-10
-12
-15
-18
-20
-23
-26
-28
-31
-33
2
-11
-13
-15
-16
-18
-20
-21
-23
-25
-26
-28
Zona de clima hivernal (segons figura E.2)

3
4
5
-11
-6
-5
-12
-8
-8
-14
-10
-11
-15
-12
-14
-17
-14
-17
-19
-16
-20
-20
-18
-23
-22
-20
-26
-23
-22
-29
-25
-24
-32
-27
-26
-35
SE-AE 41
6
-6
-8
-9
-11
-13
-14
-16
-17
-19
-21
-22
7
6
5
3
2
0
-2
-3
-5
-7
-8
-10
505
Figura E.2 Zones climtiques d'hivern
Com a valor de crrega de neu en un terreny horitzontal, sk, es pot prendre de la taula E.2 funci de
l'altitud de l'emplaament o terme municipal, i de la zona climtica del mapa de la figura E.2.
Taula E.2 Sobrecrrega de neu en un terreny horitzontal (kN/m )

Altitud (m)
0
200
400
500
600
700
800
900
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.200
1
0,3
0,5
0,6
0,7
0,9
1,0
1,2
1,4
1,7
2,3
3,2
4,3
-
2
0,4
0,5
0,6
0,7
0,9
1,0
1,1
1,3
1,5
2,0
2,6
3,5
4,6
8,0
Zona de clima hivernal (segons figura E.2)

3
4
5
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,3
0,2
0,3
0,4
0,3
0,4
0,4
0,3
0,5
0,5
0,4
0,6
0,6
0,5
0,8
0,7
0,6
1,0
0,8
0,7
1,2
0,9
1,1
1,9
1,3
1,7
3,0
1,8
2,6
4,6
2,5
4,0
-
SE-AE 42
6
0,2
0,2
0,2
0,3
0,4
0,5
0,7
0,9
1,2
2,0
3,3
5,5
9,3
-
7
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
-
506
Document bsic
Fonaments
SE-C

Document bsic SE-C Fonaments
ndex
1
Generalitats
1.1
mbit d'aplicaci
1.2
Condicions particulars per al compliment del DB-ES-C
2 Bases de clcul
2.1
Generalitats
2.2
Mtode dels estats lmit
2.3
Variables bsiques
2.4
Verificacions basades en el format dels coeficients parcials
Estudi geotcnic
3.1
Generalitats
3.2
Reconeixement del terreny
3.3
Contingut de l'estudi geotcnic
Fonamentacions directes
4.1
Definicions i tipologies
4.2
Anlisi i dimensionament
4.3
Pressi admissible i d'enfonsament
4.4
Assentament de les fonamentacions directes
4.5
Condicions constructives
4.6
Control
Fonamentacions profundes
5.1
5.2
Accions a considerar
5.3
5.4
Condicions constructives i de control
Elements de contenci
6.1
6.2
Accions a considerar i dades geomtriques
6.3
6.4
Condicionament del terreny

7.1
Criteris bsics
7.2
Excavacions
7.3
Rebliments
7.4
Gesti de l'aigua
Millora o refor del terreny

8.1
Generalitats
8.2
Condicions inicials del terreny
8.3
Elecci del procediment de millora o refor del terreny
SE-C-i
507
508
8.4
9
Ancoratges al terreny
9.1
9.2
9.3
9.4
Annex C. Tcniques de prospecci
Annex D. Criteris de classificaci, correlacions i valors orientatius tabulats de referncia
Annex E. Interacci sl-estructura
Annex F. Models de referncia per al clcul de fonamentacions i elements de contenci
Annex G. Normes de referncia
SE-C-ii

GENERALITATS
1.1
mbit d'aplicaci
L'mbit d'aplicaci d'aquest DB-C s el de la seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei dels elements de fonamentaci i, si s'escau, de contenci de tot tipus d'edificis, en relaci amb el
terreny, independentment del que afecta l'element prpiament dit, que es regula als documents bsics relatius a la seguretat estructural dels diferents materials o la instrucci EHE.
1.2
Condicions particulars per al compliment del DB-ES-C
L'aplicaci dels procediments d'aquest DB sha de portar a terme d'acord amb les condicions particulars que s'hi estableixen, amb les condicions particulars indicades al DB-ES i amb les condicions
obres i les condicions de l'edifici que figuren als articles 5, 6, 7 i 8 respectivament de la part I del
CTE.
La documentaci del projecte s la que figura a l'apartat 2 Documentaci del DB-ES i inclou les
dades de partida, les bases de clcul, les especificacions tcniques dels materials i la descripci
grfica i dimensional de les fonamentacions i els elements de contenci dels edificis.
Bases de clcul
2.1
Generalitats
Aquest apartat es refereix als aspectes propis de la fonamentaci, com a complement als principis i
regles establerts amb carcter general en DB-ES.
El comportament de la fonamentaci sha de comprovar enfront de la capacitat portant (resistncia i

estabilitat) i l'aptitud al servei. A aquests efectes sha de distingir, respectivament, entre estats lmit
ltims i estats lmit de servei.
Les comprovacions de la capacitat portant i de l'aptitud al servei de la fonamentaci s'han defectuar

per a les situacions de dimensionament que siguin pertinents.
Shan de tenir en compte els efectes que, segons el temps, poden afectar la capacitat portant o
aptitud de servei de la fonamentaci comprovant-ne el comportament davant:
a)
accions fsiques o qumiques que poden conduir a processos de deteriorament;
b)
crregues variables repetides que puguin conduir a mecanismes de fatiga del terreny;
c)
les verificacions dels estats lmit de la fonamentaci relacionats amb els efectes que depenen
del temps han d'estar en concordana amb el perode de servei de la construcci.
Les situacions de dimensionament de la fonamentaci shan de seleccionar per a totes les circumstncies igualment probables en qu la fonamentaci hagi de complir la seva funci, tenint en compte les caracterstiques de l'obra i les mesures adoptades per atenuar riscos o assegurar un comportament adequat, com ara les actuacions sobre el nivell fretic.
Les situacions de dimensionament es classifiquen en:

a)
situacions persistents, que es refereixen a les condicions normals d's;
b)
situacions transitries, que es refereixen a unes condicions aplicables durant un temps limitat,
com ara situacions sense drenatge o de curt termini durant la construcci;
c)
situacions extraordinries, que es refereixen a unes condicions excepcionals en qu es pot

trobar ledifici o a les quals aquest pot estar exposat, incloent-hi el sisme.
Les condicions que assegurin el bon comportament dels fonaments s'han de mantenir durant la vida
til de l'edifici, tenint en compte l'evoluci de les condicions inicials i la seva interacci amb l'estructura.
El que sindica en aquest captol per a les fonamentacions dels edificis s aplicable anlogament als
elements de contenci, amb les particularitats que s'indiquen al captol 6.
SE-C-1
509
510
2.2
Mtode dels estats lmit
2.2.1 Estats lmit

1
Per al dimensionament de la fonamentaci sha de distingir entre:

a)
Estats lmit ltims: associats amb el collapse total o parcial del terreny o amb la fallada estructural de la fonamentaci.
b)
Estats lmit de servei: associats amb determinats requisits imposats a les deformacions del terreny per raons esttiques i de servei.
2.2.1.2 Estats lmit ltims

1
Es consideren estats lmit ltims tots els classificats com a tals a l'apartat 3.2.1 del DB-ES.
Com a estats lmit ltims shan de considerar els deguts a:

a)
prdua de la capacitat portant del terreny de suport de la fonamentaci per enfonsament, esllavissament o bolcada, o altres indicats als captols corresponents;
b)
prdua de l'estabilitat global del terreny a l'entorn prxim a la fonamentaci;
c)
prdua de la capacitat resistent de la fonamentaci per fallada estructural;
d)
fallades originades per efectes que depenen del temps (durabilitat del material de la fonamentaci, fatiga del terreny sotms a crregues variables repetides).
2.2.1.3 Estats lmit de servei

1
Es consideren estats lmit de servei tots els classificats com a tals a l'apartat 3.2.2 del DB-ES.
Com a estats lmit de servei es consideren els relatius a:
a)
els moviments excessius de la fonamentaci que puguin induir esforos i deformacions anormals a la resta de l'estructura que shi recolza, i que encara que no arribin a trencar-la afectin
l'aparena de l'obra, el confort dels usuaris o el funcionament d'equips i installacions;
b)
les vibracions que en transmetre's a l'estructura poden produir falta de confort en les persones
o reduir-ne leficcia funcional;
c)
els danys o el deteriorament que poden afectar negativament l'aparena, la durabilitat o la funcionalitat de l'obra.
Altres comprovacions a efectuar en relaci amb l'aptitud al servei de la fonamentaci depenen de la

seva tipologia i es tracten en els captols corresponents.
2.2.2 Verificacions
1
Les verificacions dels estats lmit shan de basar en l's de models adequats per a la fonamentaci i
el terreny de suport, aix com per avaluar els efectes de les accions de l'edifici i del terreny sobre
aquest.
Sha de verificar que no se superi cap estat lmit si s'utilitzen, en els models esmentats al pargraf
anterior, valors adequats per a:
a)
les sollicitacions de l'edifici sobre la fonamentaci;
b)
les accions (crregues i empentes) que es puguin transmetre o generar a travs del terreny
sobre la fonamentaci;
c)
els parmetres del comportament mecnic del terreny;
d)
els parmetres del comportament mecnic dels materials utilitzats en la construcci de la fonamentaci;
e)
les dades geomtriques del terreny i la fonamentaci.
Les verificacions shan de portar a terme per a totes les situacions de dimensionament.
SE-C-2

En el marc del mtode dels estats lmit els requisits relatius a la fonamentaci es verifiquen normalment mitjanant clculs, utilitzant el format dels coeficients parcials descrit en 2.4.
En determinades circumstncies es poden verificar els estats lmit utilitzant algun dels procediments
segents:
a)
b)
c)
d)
2.3
mesures prescriptives;
experimentaci en model;
proves de crrega;
mtode observacional.
Variables bsiques
2.3.1 Generalitats
1
La verificaci dels estats lmit es realitza mitjanant models en qu intervenen les denominades
variables bsiques, que representen quantitats fsiques que caracteritzen les accions sobre l'edifici,
accions sobre el terreny, accions generades pel terreny sobre la fonamentaci, influncies ambientals, caracterstiques del terreny i dels materials de la fonamentaci, i les dades geomtriques tant
del terreny com de la fonamentaci.
En el marc de les verificacions basades en el format dels coeficients parcials descrit en 2.4, la magnitud de les accions es descriu per valors representatius, i els parmetres del terreny a travs de valors caracterstics afectats tots dos pels corresponents coeficients parcials. La informaci continguda als apartats 2.3.2. a 2.3.5 es refereix als valors representatius i caracterstics de les diferents variables.
2.3.2 Accions
1
Per a cada situaci de dimensionament de la fonamentaci sha de distingir entre accions que actuen sobre l'edifici i accions geotcniques que es transmeten o generen a travs del terreny en qu es
recolza.
2.3.2.1 Accions sobre l'edifici

1
2
3
Les accions sobre l'edifici es classifiquen tal com s'indica a l'apartat 3.3.2.1 del DB-ES.
Els valors caracterstics i altres de representatius de les accions sobre l'edifici shan de determinar
d'acord amb l'apartat 3.3.2.2 i 3.3.2.3 del DB-ES.
La representaci de les accions dinmiques sha de fer d'acord amb el contingut de l'apartat 3.3.2.4
del DB-ES.
2.3.2.2 Accions de l'edifici sobre la fonamentaci

1
Per a situacions persistents i transitries, i als efectes d'aplicaci d'aquest DB, sha de considerar el
valor de clcul dels efectes de les accions sobre la fonamentaci als determinats d'acord amb l'expressi (4.3) del DB-ES, assignant el valor unitat a tots els coeficients parcials per a les accions
permanents i variables desfavorables i zero per a les accions variables favorables.
Per a situacions extraordinries sha de considerar el valor de clcul dels efectes de les accions
sobre la fonamentaci determinats amb l'expressi (4.4) i (4.5) del DB-ES; igualment assignant el
valor unitat a tots els coeficients parcials per a les accions permanents i variables desfavorables i
zero per a accions variables favorables.
2.3.2.3 Accions geotcniques sobre la fonamentaci que es transmeten o generen a travs del
terreny
1
Per a cada situaci de dimensionament s necessari tenir en compte els valors representatius dels
tipus d'accions segents:
a)
b)
c)
accions que actuen directament sobre el terreny i que per raons de proximitat poden afectar el
comportament de la fonamentaci. Les accions d'aquest tipus que procedeixin de l'estructura
shan de determinar d'acord amb els criteris definits en 2.3.2.2;
crregues i empentes degudes al pes propi del terreny;
accions de l'aigua existent a l'interior del terreny.
SE-C-3
511
512
2.3.3 Model geotcnic i parmetres del terreny

1
Per a cada situaci de dimensionament i estudi d'estat lmit sha de definir un model geotcnic del
terreny que incorpori juntament amb els diferents tipus de materials i les seves superfcies de contacte els nivells piezomtrics pertinents.
Les caracterstiques del terreny han de quedar representades, per a cada situaci de dimensionament i estat lmit considerat, per una srie de valors caracterstics que normalment es dedueixen de
la investigaci geotcnica.
Als efectes d'aplicaci d'aquest DB s'entn com a valor caracterstic d'un determinat parmetre del
terreny una estimaci prudent del seu valor en el context de l'estat lmit que es consideri. Aix implica que determinats parmetres del terreny poden adoptar valors caracterstics diferents en funci
de l'estat lmit considerat.
Quan s'utilitzin mtodes estadstics sha de definir el valor caracterstic d'un determinat parmetre
del terreny necessari per a l'estudi d'un estat lmit pel:
a)
fractil del 5% en cas que un valor baix resulti desfavorable;
b)
fractil del 95% en cas que un valor alt resulti desfavorable.
2.3.4 Parmetres dels materials de construcci utilitzats en la fonamentaci

1
Les caracterstiques dels materials utilitzats en la construcci de la fonamentaci shan de representar mitjanant els seus valors caracterstics, que es determinen d'acord amb l'apartat 3.3.4 del DBES.

1
A l'hora de definir la configuraci geomtrica per a cada tipus de fonamentaci shan de tenir en
compte les consideracions que es fan en els captols corresponents d'aquest DB i dedicar una especial atenci a la cota i el pendent de la superfcie del terreny, els nivells d'excavaci i la definici
dels nivells piezomtrics de l'aigua del terreny en cadascuna de les situacions de dimensionament a
qu puguin donar lloc les seves possibles variacions.
Els valors de clcul de les dimensions geomtriques de la fonamentaci han de coincidir amb els
seus valors nominals reflectits en els plans d'execuci.
En els casos en qu les possibles desviacions d'una dimensi geomtrica del seu valor nominal
puguin tenir una influncia significativa en el comportament de la fonamentaci, el valor de clcul
d'aquesta dimensi ha de quedar definit pel que sigui ms desfavorable, resultant de sumar o restar
la desviaci al valor nominal de la dimensi.
2.4
Verificacions basades en el format dels coeficients parcials
2.4.1 Generalitats
1
La utilitzaci del format dels coeficients parcials implica la verificaci que, per a les situacions de
dimensionament de la fonamentaci, no se superi cap dels estats lmit pertinents, en introduir en els
models corresponents els valors de clcul per a les diferents variables que descriuen els efectes de
les accions sobre la fonamentaci i la resistncia del terreny.
Els valors de clcul de les variables descrites al pargraf anterior s'obtenen a partir dels seus valors
representatius i caracterstics respectivament, multiplicant-los o dividint-los pels coeficients parcials
corresponents.
El dimensionament de la fonamentaci com a element que exerceix pressions sobre el terreny sha
de realitzar exclusivament amb el format d'accions i coeficients de seguretat indicats, a aquest efecte, en aquest DB.
La comprovaci de la capacitat estructural de la fonamentaci, com a element estructural a

dimensionar, es pot realitzar amb el format general d'accions i coeficients de seguretat inclosos al DB-ES, i a la resta de documents bsics relatius a la seguretat estructural dels diferents
SE-C-4
513
materials o la instrucci EHE, o utilitzant el format d'accions i coeficients de seguretat inclosos a aquest efecte en aquest DB.

2.4.2.1 Verificacions a efectuar
1
2
Per a les diferents situacions de dimensionament s'han de verificar els estats lmit ltims corresponents, segons el que s'indica a l'apartat 2.2.1.2.
En totes aquestes verificacions s'han dutilitzar els valors de clcul de les variables involucrades.
2.4.2.2 Verificaci de l'estabilitat

1
L'equilibri de la fonamentaci (estabilitat davant la bolcada o estabilitat davant la subpressi) queda

verificat si per a les situacions de dimensionament pertinents es compleix la condici:
Ed,dst Ed,stb
(2.1)
on:
Ed,dst
s el valor de clcul de l'efecte de les accions desestabilitzadores;
Ed,stb
s el valor de clcul de l'efecte de les accions estabilitzadores.
Els valors de clcul dels efectes de les accions estabilitzadores i desestabilitzadores shan de determinar segons l'apartat 2.4.2.5.
2.4.2.3 Verificaci de la resistncia

1
2
3
Per a l'estudi de la resistncia del terreny en cada situaci de dimensionament sha de distingir entre resistncia local i resistncia global.
Els clculs relatius a la resistncia local del terreny tenen com a objectiu ltim assegurar l'estabilitat
de la fonamentaci enfront dels fenmens d'enfonsament i esllavissament.
Els clculs relatius a la resistncia global del terreny, tamb anomenada estabilitat global, tenen
com a objectiu ltim assegurar l'estabilitat de la fonamentaci enfront de possibles esllavissades al
llarg de superfcies pssimes possibles que l'englobin.
La resistncia local o global del terreny queda verificada si es compleix, per a les situacions de dimensionament pertinents, la condici:
(2.2)
Ed Rd
on:
5
6
Ed
s el valor de clcul de l'efecte de les accions;
Rd
s el valor de clcul de la resistncia del terreny.
El valor de clcul de l'efecte de les accions sobre la fonamentaci es determina, per a cada situaci
de dimensionament, segons l'apartat 2.4.2.5.
El valor de clcul de la resistncia del terreny es determina segons l'apartat 2.4.2.6.
2.4.2.4 Verificaci de la capacitat estructural de la fonamentaci

1
2
3
La resistncia de la fonamentaci com a element estructural queda verificada si el valor de clcul de

l'efecte de les accions de l'edifici i del terreny sobre la fonamentaci no supera el valor de clcul de
la resistncia de la fonamentaci com a element estructural (vegeu 2.4.1).
Els valors de clcul de l'efecte de les accions de l'edifici i del terreny sobre la fonamentaci es determinen segons l'apartat 2.4.2.5.
El valor de clcul de la resistncia de la fonamentaci com a element estructural es determina segons l'apartat 4.2.4 del DB-ES i segons les regles dels documents bsics relatius a la seguretat estructural dels diferents materials o la instrucci EHE.
2.4.2.5 Valors de clcul de l'efecte de les accions

1
Els valors de clcul dels efectes de les accions sobre la fonamentaci es determinen, per a cada situaci de dimensionament, a partir de la combinaci d'accions que s'hagin de considerar
simultniament. Aix inclou tant les accions de l'edifici sobre la fonamentaci, segons l'apartat
SE-C-5
514
2.3.2.2, com les accions geotcniques transmeses o generades pel terreny sobre aquesta indicades
a l'apartat 2.3.2.3.
2
El valor de clcul de l'efecte de les accions per a cada situaci de dimensionament es pot determinar segons la relaci:
X
E d = E E F Frepr ; K ; a d
(2.3)
on:
Frepr
s el valor representatiu de les accions que intervenen en la situaci de dimensionament

considerada;
XK
s el valor caracterstic dels materials;
ad
s el valor de clcul de les dades geomtriques;
s el coeficient parcial per a l'efecte de les accions;
s el coeficient parcial per a les accions;
s el coeficient parcial per a les propietats dels materials.
Els coeficients E, F i M es defineixen per a cada tipus de fonamentaci a la taula 2.1.
2.4.2.6 Valor de clcul de la resistncia del terreny

1
El valor de clcul de la resistncia del terreny es pot determinar utilitzant lexpressi segent:
Rd =
R F ; K ;a
R F rep M d
(2.4)
on:
R
s el coeficient parcial de resistncia
Els coeficients R es defineixen a la taula 2.1.
La utilitzaci conjunta dels valors F = 1, M = 1 i R = 1 en l'expressi (2.4) proporciona, per a cada

tipus de fonamentaci i estat lmit ltim el valor caracterstic, RK, de la resistncia del terreny. En els
captols 4 i 5 s'identifiquen diferents procediments que es poden utilitzar per determinar el valor esmentat en fonamentacions directes i profundes.
SE-C-6
515
Taula 2.1. Coeficients de seguretat parcials

Materials
Situaci de
Tipus
dimensionament
Enfonsament
(1)
1,0
1,0
1,0
(2)
1,0
1,0
1,0
3,0
Esllavissament
Accions
1,5
(2)
Bolcada
Persistent
Accions estabilitzadores
1,0
1,0
Accions desestabilitzadores
1,0
1,0
0,9
(3)
1,0
1,8
1,0
Estabilitat global
1,0
1,8
1,0
1,0
Capacitat estructural
- (4)
- (4)
1,6(5)
1,0
Arrencament
3,5
1,0
1,0
1,0
Trencament horitzontal
3,5
1,0
1,0
1,0
1,0
1,0
Pilons
o
transitria
Pantalles
(6)
Estabilitat fons excavaci
1,0
2,5
Sifonament
1,0
2,0
1,0
1,0
1,0
0,6(7)
1,0
1,0
(7)
1,0
1,0
Rotaci o translaci
Equilibri lmit
Model de Winkler
Elements finits
Enfonsament
1,5
1,0
1,0
(8)
1,0
1,0
1,0
(2)
1,0
1,0
1,0
1,0
0,9
1,0
2,0
Esllavissament
0,6
1,1
(2)
Bolcada
Accions estabilitzadores
Accions desestabilitzadores
Extraordinria
1,0
1,0
1,0
1,2
1,0
Estabilitat global
1,0
1,2
1,0
1,0
Capacitat estructural
- (4)
(4)
1,0
1,0
Arrencament
2,3
1,0
1,0
1,0
Trencament horitzontal
2,3
1,0
1,0
1,0
Pilons
Pantalles
Rotaci o translaci
Equilibri lmit
Model de Winkler
1,0
1,0
0,8
1,0
Elements finits
1,0
1,2
1,0
1,0
(1)
En pilons es refereix a mtodes basats en assajos de camp o frmules analtiques (llarg termini), per a mtodes
basats en frmules analtiques (curt termini), mtodes basats en proves de crrega fins a trencament i mtodes
basats en proves dinmiques de clavament amb control electrnic del clavament i contrast amb proves de crrega,
es pot prendre 2,0.
(2)
D'aplicaci en fonamentacions directes i murs.
(3)
En fonamentacions directes, llevat de justificaci en contra, no es considera l'empenta passiva.
SE-C-7
516
(4)
Els corresponents dels documents bsics relatius a la seguretat estructural dels diferents materials o la instrucci
EHE.
(5)
Aplicable a elements de formig estructural el nivell d'execuci dels quals s intens o normal, segons la Instrucci
EHE. En els casos en qu el nivell de control d'execuci sigui redut, el coeficient E sha de prendre, per a situacions
persistents o transitries, igual a 1,8.
(6)
El coeficient M s igual a 2,0 si no hi ha edificis o serveis sensibles als moviments a les proximitats de la pantalla.
(7)
Afecta l'empenta passiva.
(8)
En pilons, es refereix a mtodes basats en assajos de camp o frmules analtiques; per a mtodes basats en
proves de crrega fins a trencament i mtodes basats en proves dinmiques de clavament amb control electrnic del
clavament i contrast amb proves de crrega, es pot prendre 1,5.

2.4.3.1 Verificacions a efectuar
1
2
3
Per a les diferents situacions de dimensionament s'han de verificar els estats lmit de servei corresponents, segons el que s'indica a l'apartat 2.2.1.3.
Els mduls de deformaci del terreny necessaris per a la verificaci d'un comportament adequat de
la fonamentaci en servei es representen pels seus valors mitjans representatius.
El comportament adequat de la fonamentaci, en relaci amb un determinat criteri, queda verificat si
es compleix, per a les situacions de dimensionament pertinents, la condici:
(2.5)
Eser Clim
on:
5
6
7
8
Eser
s l'efecte de les accions per a una determinada situaci de dimensionament;
Clim
s el valor lmit per al mateix efecte.
El valor de clcul dels efectes de les accions es determina, per a cada situaci de dimensionament i
cada criteri a verificar, a partir de la combinaci d'accions que li correspongui entre les indicades a
l'apartat 4.3.2 del DB-ES o segons l'apartat 2.3.2.2.
Els valors lmit per als diferents efectes de les accions han d'estar en concordana amb l'objectiu de
cada comprovaci especfica i s'han de determinar per a cada cas en el projecte.
Per a la determinaci dels valors lmit dels moviments de la fonamentaci shan de tenir en compte
els aspectes segents:
a) grau de fiabilitat en l'estimaci daquests moviments, en els casos que s'utilitzin mtodes alternatius als indicats en aquest DB;
b) possibles moviments del terreny i la seva evoluci en el temps;
c) tipus d'estructura i materials de l'edifici;
d) tipus de fonamentaci i caracterstiques del terreny;
e) distribuci de crregues a l'edifici;
f)
procs constructiu de l'edifici;
g) s que es donar a l'edifici.
Els desplaaments i deformacions admissibles de les estructures o serveis prxims, aliens a l'obra
projectada, shan de definir en funci de les seves caracterstiques i estat.
La verificaci dels estats lmit de servei relacionats amb els moviments de la fonamentaci es pot
portar a terme, mitjanant criteris basats en valors lmit per als parmetres segents (vegeu la figura
2.1):
Figura 2.1. Definicions bsiques del moviment de fonamentacions
SE-C-8
517
a)
assentament, s, definit com el descens de qualsevol punt de la fonamentaci d'un edifici (ex.:
sA);
b)
assentament diferencial, s, definit com la diferncia dassentament entre dos punts qualssevol
de la fonamentaci;
s AB = s B s A
c)
(2.6)
distorsi angular, , definida com lassentament diferencial entre dos punts dividit per la distncia que els separa.
AB =
sB s A
s AB
=
L AB
L AB
(2.7)
Es denomina gir relatiu o rotaci relativa quan lassentament diferencial es refereix a la distncia mesurada segons la lnia que defineix la inclinaci mitjana de la fonamentaci (lnia A'
D' en la figura 2.1);
d)
inclinaci, , definida com l'angle girat respecte a la vertical segons la lnia mitjana que defineix
la posici deformada de la fonamentaci;
e)
desplaament horitzontal, x, definit com el moviment horitzontal de qualsevol punt de la fonamentaci (ex.: xA);
f)
desplaament horitzontal diferencial, x, definit com la diferncia de moviment horitzontal entre

dos punts qualssevol de la fonamentaci;
x AB = x B x A
g)
distorsi horitzontal, , definida com el desplaament horitzontal diferencial entre dos punts dividit per la distncia que els separa.
AB =
(2.8)
x AB x B x A
=
L AB
L AB
(2.9)
En cas que no s'especifiquin en el projecte els valors lmits de servei dels moviments de la fonamentaci de l'edifici es poden adoptar els indicats a les taules 2.2 i 2.3.
Taula 2.2. Valors lmit basats en la distorsi angular

Tipus d'estructura
Lmit
Estructures isosttiques i murs de contenci
1/300
Estructures reticulades amb envans de separaci
1/500
Estructures de plafons prefabricats
1/700
Murs de crrega sense armar amb flexi cncava cap a dalt
1/1000
Murs de crrega sense armar amb flexi cncava cap a baix
1/2000
Taula 2.3. Valors lmit basats en la distorsi horitzontal

Tipus d'estructura
Lmit
Murs de crrega
1/2000
10
En els captols relatius als diferents tipus de fonamentaci es troben altres criteris de verificaci de
l'aptitud al servei d'aquestes relacionats ms especficament amb els materials i procediments de
construcci utilitzats.
11
Per a les vibracions previstes de curta durada sha de comprovar que els valors mxims dels components del vector velocitat del terreny i fonamentaci queden per sota dels valors establerts a les
taules 2.4 i 2.5.
SE-C-9
518
12
Per a vibracions estacionries sha de comprovar que les vibracions horitzontals mesurades al pis
ms alt siguin inferiors a 5 mm/s, i les verticals mesurades al centre dels forjats o sostres romanguin
per sota de 10 mm/s.
Taula 2.4. Valors de referncia per al valor pic de la vibraci del terreny en el seu major component enfront de vibracions de curta durada (UNE 22-381-93)
Freqncia principal (Hz)
Classe d'edifici
2-15
15-75
>75
Velocitat
Desplaament(1)
Velocitat
[mm/s]
[mm]
[mm/s]
Edificis i naus industrials lleugeres amb estructures de

formig armat o metlliques.
20
0,212
100
Edificis d'habitatges i altres de similars en la seva construcci i/o en la seva utilitzaci.
0,095
45
Edificis especialment sensibles a les vibracions.
0,042
20
(1)
En els trams de freqncies compreses entre 15 i 75 Hz es pot calcular la velocitat equivalent coneixent la freqncia
principal a travs de l'equaci:
v = 2 fd
on:
v
s la velocitat de vibraci equivalent en mm/s
s la freqncia principal en Hz
s el desplaament admissible en mm indicat a la taula
Taula 2.5.
Valors de referncia per a la velocitat de vibraci (mm/s) de les fonamentacions enfront de

vibracions de curta durada
Nivell del sostre
del pis ms alt
habitable
Fonaments
Classe d'edifici
Valor mxim de les 3 components del Vibracions horitvector velocitat

zontals en dues
direccions
Freqncies
< 10 Hz
10 a 15 Hz
(1)
50 a 100
Hz
Totes les
freqncies
Edificis utilitzats per a activitats industrials i edificis industrials
20
20 a 40
40 a 50
40
Edificis d'habitatges i altres

de similars en la seva construcci i/o la seva utilitzaci.
Edificis amb lliscats
5 a 15
15 a 20
15
Edificis especialment sensibles a les vibracions
3a8
8 a 10
(1) Per a freqncies superiors a 100 Hz s'han d'aplicar, com a mnim, els valors de referncia per a 100 Hz.
SE-C-10
Forjats
o sostres
Vibraci vertical al centre
Totes les
freqncies
20

Estudi geotcnic
3.1
Generalitats
L'estudi geotcnic s el compendi d'informaci quantificada quant a les caracterstiques del terreny
en relaci amb el tipus d'edifici previst i l'entorn on s'ubica, que s necessria per procedir a l'anlisi
i dimensionament dels fonaments d'aquest o daltres obres.
Les caracterstiques del terreny de suport es determinen mitjanant una srie d'activitats que en
conjunt es denomina reconeixement del terreny i els resultats de les quals han de quedar reflectits a
l'estudi geotcnic.
El reconeixement del terreny, que sha de fixar a l'estudi geotcnic quant a la seva intensitat i abast,
depn de la informaci prvia del pla d'actuaci urbanstica, de l'extensi de l'rea a reconixer, de
la complexitat del terreny i de la importncia de l'edificaci prevista. Llevat de justificaci, el reconeixement no pot ser inferior a l'establert en aquest DB.
Per a la realitzaci de l'estudi shan de recaptar totes les dades en relaci amb les peculiaritats i els
problemes de l'emplaament, inestabilitat, esllavissades, s conflictiu previ com ara forns, horts o
abocadors, obstacles enterrats, configuraci constructiva i de fonamentaci de les construccions limtrofes, la informaci disponible sobre l'aigua fretica i pluviometria, antecedents planimtrics del
desenvolupament urb i, si s'escau, sismicitat del municipi, d'acord amb la Norma de construcci
sismoresistent NCSE vigent.
Ats que les conclusions de l'estudi geotcnic poden afectar el projecte quant a la concepci estructural de l'edifici, tipus i cota dels fonaments, s'ha d'emprendre en la fase inicial del projecte i en qualsevol cas abans que l'estructura estigui totalment dimensionada.
L'autoria de l'estudi geotcnic correspon al projectista, a un altre tcnic competent o, si s'escau, al

director dobra.
3.2
Reconeixement del terreny
3.2.1 Programaci
1
Per a la programaci del reconeixement del terreny s'han de tenir en compte totes les dades rellevants de la parcella, tant els topogrfics o urbanstics i generals de l'edifici, com les dades prvies
de reconeixements i estudis de la mateixa parcella o de parcelles limtrofes si nhi ha, i els generals
de la zona realitzats en la fase de planejament o urbanitzaci.
A efectes del reconeixement del terreny, la unitat a considerar s l'edifici o el conjunt d'edificis d'una
mateixa promoci, i la construcci i el terreny shan de classificar segons les taules 3.1 i 3.2 respectivament.
Taula 3.1. Tipus de construcci
Tipus
C-0
C-1
C-2
C-3
C-4
(1)
(1)
Descripci
Construccions de menys de 4 plantes i superfcie construda inferior a 300 m2
Altres construccions de menys de 4 plantes
Construccions entre 4 i 10 plantes
Construccions entre 11 i 20 plantes
Conjunts monumentals o singulars, o de ms de 20 plantes
En el cmput de plantes s'inclouen els soterranis.
Taula 3.2. Grup de terreny

Grup
Descripci
T-1
Terrenys favorables: els que tenen poca variabilitat, i en els quals la prctica habitual a
la zona s de fonamentaci directa mitjanant elements allats.
T-2
Terrenys intermedis: els que presenten variabilitat, o que a la zona no sempre es recorre a la mateixa soluci de fonamentaci, o en els quals es pot suposar que tenen rebliments antrpics de certa rellevncia, encara que probablement no superin els 3,0 m.
SE-C-11
519
520
T-3
Terrenys desfavorables: els que no es poden classificar en cap dels tipus anteriors. De
manera especial es consideren en aquest grup els terrenys segents:
a)
Sls expansius
b)
Sls collapsables
c)
Sls tous o solts
d)
Terrenys crstics en guixos o calcries
e)
Terrenys variables quant a composici i estat
f)
Rebliments antrpics amb gruixos superiors a 3 m
g)
Terrenys en zones susceptibles de patir esllavissades
h)
Roques volcniques en colades primes o amb cavitats
i)
Terrenys amb un desnivell superior a 15
j)
Sls residuals
k)
Terrenys d'aiguamolls
La densitat i profunditat de reconeixements ha de permetre una cobertura correcta de la zona a

edificar. Per definir-los sha de tenir en compte el tipus d'edifici, la superfcie d'ocupaci en planta i
el grup de terreny.
Amb carcter general el mnim de punts a reconixer s de tres. A la taula 3.3 es recullen les distncies mximes dmx entre punts de reconeixement que no s'han de sobrepassar i les profunditats
orientatives P sota el nivell final de l'excavaci. La profunditat del reconeixement en cada cas sha
de fixar tenint en compte la resta de l'articulat d'aquest captol i el tall geotcnic del terreny.
Tots els punts de reconeixement, en planimetria i altimetria, han de quedar reflectits en un pla, referits a punts fixos clarament reconeixibles de l'entorn, o si no a coordenades UTM.
Taula 3.3. Distncies mximes entre punts de reconeixement i profunditats orientatives
Grup de terreny
Tipus de construcci
T1
T2
dmx (m) P (m) dmx (m) P (m)

C-0, C-1
35
30
18
C-2
30
12
25
25
C-3
25
14
20
30
C-4
20
16
17
35
En cas que les distncies dmx excedeixin les dimensions de la superfcie a reconixer, shan de
disminuir fins que es compleixi amb el nombre de punts mnims requerits.
En el cas d'edificis amb superfcies en planta superiors als 10.000 m2 es pot reduir la densitat de
punts. Aquesta reducci t com a lmit el 50% dels obtinguts mitjanant la regla anterior aplicada
sobre l'excs de la superfcie.
Les condicions fixades anteriorment no sn aplicables en els reconeixements del terreny per a l'elaboraci dels estudis geotcnics dels projectes d'urbanitzaci.
A la taula 3.4 s'estableix el nombre mnim de sondejos mecnics i el percentatge del total de punts
de reconeixement que es poden substituir per proves contnues de penetraci quan el nombre de
sondejos mecnics excedeixi el mnim especificat a la taula esmentada.
SE-C-12

Taula 3.4. Nombre mnim de sondejos mecnics i percentatge de substituci per proves contnues de
penetraci
Nombre mnim % de substituci
T-1
T-2
T-1
T-2
C-0
66
C-1
70
50
C-2
70
50
C-3
50
40
C-4
40
30
10
Sha de comprovar que la profunditat planificada dels reconeixements ha estat suficient per a assolir
una cota en el terreny per sota de la qual no es desenvoluparan assentaments significatius sota les
crregues que pugui transmetre l'edifici, tal com s'indica en els diferents captols d'aquest DB.
11
La cota esmentada es pot definir com la corresponent a una profunditat tal que en ella l'augment net
de tensi en el terreny sota el pes de l'edifici sigui igual o inferior al 10% de la tensi efectiva vertical
existent en el terreny en aquesta cota abans de construir l'edifici, llevat que s'hagi assolit una unitat
geotcnica resistent tal que les pressions aplicades sobre aquesta per la fonamentaci de ledifici
no produeixin deformacions apreciables.
12
La unitat geotcnica resistent a qu es fa referncia al pargraf anterior sha de comprovar en una

profunditat d'almenys 2 m, ms 0,3 m addicionals per cada planta que tingui la construcci.
13
L'augment net de tensi en el terreny, al qual es fa referncia al pargraf 11 d'aquest apartat, es pot
determinar utilitzant els bacs i les taules existents en la literatura geotcnica d's habitual o tamb,
de manera aproximada, suposant que la crrega de l'edifici es distribueix uniformement en cada
profunditat sobre una superfcie definida per plans que, inclinant-se cap a l'exterior de l'rea carregada en la superfcie del terreny, assoleixen la profunditat esmentada amb lnies de mxim pendent
1H:2V.
14
En cas que es prevegin fonamentacions profundes shan de portar a terme les comprovacions indicades als pargrafs 10 i 11 suposant que la cota d'aplicaci de la crrega de ledifici sobre el terreny
s la corresponent a una profunditat igual a les dues terceres parts de la longitud dels pilons. Llevat
de justificaci, en el cas de pilons columna sha de comprovar que la profunditat investigada assoleix aproximadament cinc dimetres (5D) per sota de la punta del pil previsible a utilitzar.
15
En cas de terrenys del grup T-3 o quan el reconeixement es derivi d'un altre que hagi resultat insuficient, s'han dintercalar punts de reconeixement a les zones problemtiques fins a definir-les adequadament.
3.2.2 Prospecci
1
La prospecci del terreny es pot portar a terme mitjanant cales, sondejos mecnics, proves contnues de penetraci o mtodes geofsics. A l'annex C es descriuen les principals tcniques de prospecci, aix com la seva aplicabilitat, que shan de portar a terme d'acord amb el Reial decret
1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mnimes de seguretat i salut en les
obres de construcci.
En els reconeixements dels tipus de construcci C-0 i grup de terreny T-1, les proves de penetraci
shan de complementar sempre amb altres tcniques de reconeixement, com ara cales. En altres
casos, en el reconeixement es poden utilitzar les proves de penetraci per a la identificaci d'unitats
geotcniques, que shan de contrastar mitjanant sondejos mecnics.
En el marc daquest DB no es poden utilitzar exclusivament mtodes geofsics per caracteritzar el

terreny, i sempre se nhan de contrastar els resultats amb els sondejos mecnics.
En general, es poden aplicar les tcniques geofsiques per a la caracteritzaci geotcnica i geolgica, per complementar dades, millorar la seva correlaci, emprendre l'estudi de grans superfcies i
determinar els canvis laterals de fcies. No s aconsellable en nuclis urbans consolidats.
SE-C-13
521
522
3.2.3 Assajos de camp

1
3
4
Sn assajos que s'executen directament sobre el terreny natural i que proporcionen dades que es
poden correlacionar amb la resistncia, deformabilitat i permeabilitat d'una unitat geotcnica a una
determinada profunditat. Es distingeixen, com a ms usuals, els segents:
a) en sondeig: assaig de penetraci estndard (SPT), assaig de molinet (Vane Test), assaig
pressiomtric (PMT), assaig Lefranc, assaig Lugeon;
b) en superfcie o en pou: assaig de crrega amb placa;
c) en pou: assaig de bombament.
En el cas de sls amb un percentatge apreciable de grava grossa, palets i cdols i quan la importncia de l'edifici ho justifiqui, es poden contrastar els valors de resistncia SPT amb els valors de
velocitat de transmissi de les ones S obtingudes mitjanant assajos de tipus cross-hole o downhole.
A l'apartat 4.2.3.1 es proporcionen algunes de les correlacions ms freqentment utilitzades entre
les proves contnues de penetraci esttiques i l'assaig SPT.
La descripci i condicions d'utilitzaci d'aquests assajos s'indiquen a la taula D.7.
3.2.4 Presa de mostres

1
L'objectiu de la presa de mostres s la realitzaci, amb una fiabilitat suficient, dels assajos de laboratori pertinents segons les determinacions que es pretenguin obtenir. Per tant en la presa de mostres s'han de complir uns requisits diferents segons el tipus d'assaig que sexecuti sobre la mostra
obtinguda.
S'especifiquen tres categories de mostres:
a) mostres de categoria A: sn les que mantenen inalterades les propietats del sl segents: estructura, densitat, humitat, granulometria, plasticitat i components qumics estables;
b) mostres de categoria B: sn les que mantenen inalterades les propietats del sl segents: humitat, granulometria, plasticitat i components qumics estables;
c) mostres de categoria C: totes les que no compleixen les especificacions de la categoria B.
A la taula 3.5 s'assenyala la categoria mnima de la mostra requerida segons els tipus d'assajos de
laboratori que es realitzin.
Taula 3.5. Categoria de les mostres de sls i roques per a assajos de laboratori
Propietats a determinar
Categoria mnima de la mostra
- Identificaci organolptica
- Granulometria
- Humitat
- Lmits dAtterberg
- Pes especfic de les partcules
- Contingut en matria orgnica i en CaCO3
- Pes especfic aparent. Porositat
- Permeabilitat
- Resistncia
- Deformabilitat
- Expansivitat
- Contingut en sulfats solubles
En la categoria A, els mostrejadors que s'utilitzin en els sondejos es recomana que s'ajustin a les
especificacions de la taula 3.6 en funci del tipus de sl en qu s'executi la presa de mostres i el dimetre interior Di de la sabata utilitzada.
SE-C-14
523
Taula 3.6. Especificacions de la categoria A de mostrejador

Tipus de sl
Sistema de
clavament
Dimetre
interior Di
Aclarida
interior D
Relaci
d'rees R a
Gruix
Sabata del
mostrejador
Angle de
sabata de tall
E
Argiles,
llims,
Sorres fines
Sorres mitjanes
Sorres grosses
Mescles
Pressi
> 70 mm
1%
15
2 mm
> 80 mm
3%
15
5 mm
10
Pressi
Copejament
Amb els valors de les expressions segents:

D=
D e Di
100
Di
Ra =
E=
D 2e D i2
D i2
(3.1)
100
(3.2)
D e Di
2
(3.3)
on:
De
s el dimetre exterior de la sabata del mostrejador
Di
s el dimetre interior de la sabata del mostrejador
A la taula D.8 s'especifiquen els diferents tipus de mostrejadors, el mtode de clavament i la categoria adjudicada.
A ms de les mostres de sl o roca assenyalades, el reconeixement geotcnic ha d'incloure la presa

de mostres d'aigua dels diferents aqfers trobats, a fi de preveure possibles problemes d'agressivitat o contaminaci. En alguns casos aquestes mostres serviran per a una millor definici de la hidrogeologia de la zona d'estudi.
Una vegada extretes les mostres sha de procedir a parafinar-les o a protegir-les adequadament i
shan de traslladar al laboratori d'assaig en les millors condicions possibles.
3.2.5 Caracteritzaci de massissos rocallosos

1
Als efectes d'aquest DB, un masss rocalls es caracteritza per la resistncia de la roca matriu, que
sha de matisar amb altres propietats de la seva discontinutat, com ara obertura, rugositat, tipus de
rebliment, espaiament, ndex de fractura, persistncia, classe RQD, o presncia d'aigua. Aquests
parmetres es poden utilitzar per determinar altres ndexs, com ara lRMR, indicatius del comportament global del masss rocalls. A les taules D.9 a D.17 s'indiquen criteris per a aquesta caracteritzaci.
3.2.6 Assajos de laboratori

1
De totes les mostres obtingudes en cales o sondejos sha de fer una descripci en qu es detallin
els aspectes que no sn objecte d'assaig, com el color, olor, litologia de les graves o trossos de roca, presncia de runa o materials artificials, etc., aix com defectes eventuals en la qualitat de la
mostra, perqu sigui inclosa en algunes de les categories A o B.
El nombre de determinacions del valor d'un parmetre d'una unitat geotcnica investigada ha de ser
l'adequat perqu aquest sigui fiable. Per a una superfcie d'estudi de fins a 2.000 m2, en cada unitat
d'importncia geotcnica es considera orientatiu el nombre de determinacions que s'indica a la taula
3.7.
Sha de procurar que els valors s'obtinguin de mostres procedents de punts d'investigaci diferents,
una vegada que s'hagin identificat com a pertanyents a la mateixa capa. Les determinacions es poden obtenir mitjanant assajos al laboratori, o si s factible amb assajos in situ, aplicant-hi les oportunes correlacions si fossin necessries.
SE-C-15
524
Per a superfcies ms grans shan de multiplicar els nmeros de la taula 3.7 per (s/2000)1/2, en qu
s s la superfcie d'estudi en m2.
Taula 3.7. Nombre orientatiu de determinacions in situ o assajos de laboratori per a superfcies d'estudi de
2
fins a 2.000 m
Terreny
Propietat
T-1
T-2
Granulometria
Plasticitat
Argiles i llims
Sorres
Sls molt tous
Sls de tous a durs
Sls fissurats
Argiles i llims
Sorres
Identificaci
Deformabilitat
Resistncia a la compressi simple
Resistncia al tall
Contingut de sals agressives
6
7
8
10
11
12
3.3
1
Els assajos indicats a la taula 3.7 corresponen a cada unitat geotcnica que pugui ser afectada per
les fonamentacions. El nombre de determinacions in situ o assajos indicats correspon a edificis C-1
o C-2. Per a edificis C-3 o C-4 els valors del quadre es recomana incrementar-los un 50%.
Per a terrenys tipus T-3 sha de decidir el tipus i nombre de determinacions, que mai no han de ser
inferiors a les indicades per al T-2.
A la taula D.18 s'indiquen assajos considerats adequats per a la determinaci de les propietats ms
usuals d'un sl o d'una roca matriu.
Els resultats dels assajos granulomtrics de sls permeten matisar els criteris de classificaci denominant-los amb una paraula segons el seu component principal, que es pot acompanyar de qualificatius i sufixos segons els components secundaris tenint en compte el barem de proporci en %
de pes de cada fracci de sl segons el que s'indica a les taules D.20 i D.21.
Per a la comprovaci dels estats lmit considerats en els diferents captols d'aquest DB sha de distingir entre els sls que tinguin una proporci en fins (llim + argila) inferior al 35% i els que superin
aquesta proporci, i uns i altres es poden denominar tal com s'indica a les taules D.20 i D.21.
L'acidesa Baumann-Gully i el contingut en sulfats, detectats en mostres de sl i roques, aix com
determinats components qumics, presents a l'aigua fretica, permeten classificar l'agressivitat qumica del terreny enfront del formig. A la taula D.22 figura la classificaci de l'agressivitat qumica
recollida a la Instrucci de formig estructural EHE.
Per caracteritzar l'agressivitat de l'aigua fretica sha de prendre com a mnim una mostra en el 50%
dels sondejos.
La Instrucci EHE estableix ls de fonaments que posseeixin una resistncia addicional als sulfats,
segons la norma UNE 80303:96, per a una exposici tipus Q, s a dir, sempre que el contingut en
sulfats del terreny sigui igual o superior a 3000 mg/kg (SO42- en sls 3000 mg/kg) i de 600 mg/kg a
l'aigua fretica (SO42- en aiges 600 mg/l).
Contingut de l'estudi geotcnic

L'estudi geotcnic ha dincloure els antecedents i les dades recollides, els treballs de reconeixement
efectuats, la distribuci d'unitats geotcniques, els nivells fretics, les caracterstiques geotcniques
del terreny identificant en les unitats rellevants els valors caracterstics dels parmetres obtinguts i
els coeficients sismoresistents, si s necessari.
SE-C-16

En l'estudi sha de recollir la distribuci d'unitats geotcniques diferents, els seus gruixos, extensi i
identificaci litolgica, fins a la profunditat establerta en els reconeixements. Per a aix s'han
delegir els perfils geotcnics longitudinals i transversals que millor representin la distribuci d'aquestes unitats. Per als edificis de categories C-0 i C-1 el nombre de perfils mnim ha de ser de dos
i per a la resta de tres. Si s'escau sha de determinar la unitat geotcnica resistent, aix com les agrupacions d'unitats geotcniques de caracterstiques similars. Igualment sha de recollir la profunditat de les aiges fretiques i, si s'escau, les seves oscillacions.
De cadascuna de les unitats geotcniques rellevants se nha de donar la identificaci, en els termes
continguts a les taules d'aquest DB, i d'acord amb els assajos i altra informaci de contrast utilitzada, els parmetres essencials per determinar les resistncies de cada unitat geotcnica, com ara
densitat, fricci, cohesi, i els de deformabilitat, expansivitat, collapse, i parmetres d'agressivitat
d'aigua i terreny.
En municipis amb acceleraci ssmica d'almenys 0,08 g, o si s'ha sollicitat expressament, de cada
sondeig, s'ha didentificar la classificaci de cada unitat geotcnica o estrat als efectes del seu comportament ssmic, segons la NSCE. Si no s'ha explorat fins a 30 m de profunditat, sha de justificar
el valor assignat als estrats per sota de la profunditat explorada. El coeficient C de cada sondeig s'ha destablir com a mitjana del valor de cada estrat, ponderada amb el seu gruix. Si els resultats
dels diferents sondejos sn diferents, sha de concloure, justificadament, el valor C amb el qual sha
dobtenir tant l'acci ssmica de l'emplaament, com el clcul de l'efecte esmentat en l'edifici i els
seus fonaments. La justificaci ha de ser molt ms matisada com ms s'aparti el valor de C d'1,15.
Els resultats de l'estudi, incloent-hi la descripci del terreny, shan de referir a les diferents unitats
geotcniques. Si s'escau, les possibles alternatives de soluci de fonamentaci, excavaci o elements de contenci si s'escau, tcnicament i econmicament viables, s'han destablir d'acord amb
els problemes plantejats aix com amb la possible interacci amb altres edificis i serveis prxims.
L'estudi geotcnic ha de contenir un apartat exprs de conclusions i, si s'escau, a petici del projectista o del director d'obra, de recomanacions constructives en relaci amb la fonamentaci, i ha
dincloure els annexos necessaris. En l'apartat de conclusions i recomanacions shan de recollir
aquestes de tal manera que es puguin adoptar les solucions ms idnies per a la realitzaci del projecte per al qual s'ha fet l'estudi geotcnic. Aix mateix s'han dindicar els possibles treballs complementaris a realitzar en fases posteriors, abans o durant l'obra, a fi de solucionar les limitacions que
s'hi hagin pogut observar.
Les recomanacions avantdites han de ser qualitatives i quantitatives, i shan de concretar tots els
valors necessaris amb la precisi requerida per ser utilitzats per a l'anlisi i dimensionament dels fonaments, els elements de contenci o el moviment de terres.
L'estudi, en funci del tipus de fonamentaci, ha d'establir els valors i especificacions necessaris per
al projecte relatius a:
a)
cota de fonamentaci;
b)
pressi vertical admissible (i d'enfonsament) en valor total i, si s'escau, efectiu, tant bruta com
neta;
c)
pressi vertical admissible de servei (assentaments tolerables) en valor total i, si s'escau, efectiu, tant bruta com neta;
d)
en el cas de pilons, resistncia a l'enfonsament desglossada en resistncia per punta i per fust;
e)
parmetres geotcnics del terreny per al dimensionament d'elements de contenci. Empentes

del terreny: actiu, passiu i reps;
f)
dades de la llei tensions en el terreny-desplaament per al dimensionament d'elements de

pantalles o altres elements de contenci;
g)
mduls de balast per idealitzar el terreny en clculs de dimensionament de fonamentacions i

elements de contenci, mitjanant models d'interacci sl-estructura;
h)
resistncia del terreny enfront d'accions horitzontals;
i)
assentaments i assentaments diferencials, esperables i admissibles per a l'estructura de l'edifici i dels elements de contenci que es pretn consolidar;
SE-C-17
525
526
3.4
1
j)
qualificaci del terreny des del punt de vista de la seva ripabilitat, procediment d'excavaci i
terraplenament ms adequat. Talussos estables en els dos casos, amb carcter definitiu i durant l'execuci de les obres;
k)
situaci del nivell fretic i variacions previsibles. Influncia i consideraci quantitativa de les
dades per al dimensionament de fonamentacions, elements de contenci, drenatges, talussos i
impermeabilitzacions;
l)
la proximitat a rius o corrents d'aigua que puguin alimentar el nivell fretic o donar lloc a la soscavaci dels fonaments, arrossegaments, erosions o dissolucions;
m)
quantificaci de l'agressivitat del terreny i de les aiges que contingui, per a la seva qualificaci
per tal d'establir les mesures adequades a la durabilitat especificada en fonamentacions i elements de contenci, d'acord amb els documents bsics relatius a la seguretat estructural dels
diferents materials o la instrucci EHE;
n)
caracteritzaci del terreny i coeficients a utilitzar per realitzar el dimensionament sota l'efecte
de l'acci ssmica;
o)
quantificaci de totes les dades relatives al terreny i a les aiges que contingui que siguin necessries per al dimensionament de l'edifici, en aplicaci d'aquest DB, altres documents bsics
relatius a la seguretat estructural dels diferents materials o la instrucci EHE, i a altres DB, especialment al DB-HS (Habitabilitat: salubritat);
p)
quantificaci dels problemes que poden afectar l'excavaci especialment en el cas d'edificacions o serveis prxims existents i les afeccions a aquests;
q)
relaci d'assumptes concrets, valors determinats i aspectes constructius a confirmar desprs

d'iniciada l'obra, a l'inici de les excavacions o en el moment adequat que aix s'indiqui, i abans
d'executar la fonamentaci, els elements de contenci o els talussos previstos.
Confirmaci de l'estudi geotcnic abans de l'execuci

Una vegada iniciada l'obra i iniciades les excavacions, a la vista del terreny excavat i per a la situaci precisa dels elements de la fonamentaci, el director d'obra ha dapreciar la validesa i suficincia
de les dades aportades per l'estudi geotcnic, i adoptar en casos de discrepncia les mesures oportunes per a l'adequaci de la fonamentaci i de la resta de l'estructura a les caracterstiques geotcniques del terreny.
SE-C-18

Fonamentacions directes
4.1
Una fonamentaci directa s la que reparteix les crregues de l'estructura en un pla de suport horitzontal (vegeu la figura 4.1). Les fonamentacions directes sutilitzen per transmetre al terreny les crregues d'un o diversos pilars de l'estructura, dels murs de crrega o de contenci de terres en els
soterranis, dels forjats o de tota l'estructura.
Quan les condicions ho permetin s'han dutilitzar fonamentacions directes, que habitualment, per
no sempre, es construeixen a poca profunditat sota la superfcie, per la qual cosa tamb
sanomenen fonamentacions superficials.
Figura 4.1. Fonament directe
Els tipus principals de fonaments directes i la seva utilitzaci ms usual es recullen a la taula 4.1.
Figura 4.2.
Taula 4.1. Tipus de fonaments directes i la seva utilitzaci ms usual
Tipus de fonament directe
Elements estructurals ms usuals als quals serveixen

de fonamentaci
Sabata allada
Pilar allat, interior, mitger o de cantonada
Sabata combinada
2 o ms pilars contigus
Sabata contnua
Alineacions de 3 o ms pilars o murs
Pou de fonamentaci
Pilar allat
Engraellat
Conjunt de pilars i murs distributs, en general, en retcula.
Llosa
Conjunt de pilars i murs
Figura 4.2. Tipus de fonamentacions directes
SE-C-19
527
528
4.1.1 Sabates allades

1
Quan el terreny s ferm i competent, es pugui fonamentar amb una pressi mitjana alta i s'esperin
assentaments petits o moderats, la fonamentaci normal dels pilars d'un edifici sha de basar en sabates individuals o allades.
En general, les sabates interiors han de ser de planta quadrada, tant per la seva facilitat constructiva com per la senzillesa de la manera estructural de treball. Tanmateix, pot convenir dissenyar sabates de planta rectangular o amb una altra forma, entre altres, en els casos segents:
a)
les separacions entre crugies siguin diferents en dos sentits perpendiculars;
b)
hi hagi moments flectors en una direcci;
c)
els pilars siguin de secci rectangular;
d)
s'hagin de consolidar dos pilars contigus separats per una junta de dilataci;
e)
casos especials de difcil geometria.
Si els condicionants geomtrics ho permeten, les sabates de paret mitgera han de ser de planta
rectangular, preferentment amb ms dimensi parallela a la paret mitgera, i les de cantonada de
planta quadrada.
Des del punt de vista estructural shan de tenir en compte les prescripcions de la instrucci EHE
(figura 4.3), i shan de considerar estructuralment rgides les sabates el vol v de les quals, en la direcci principal de mxim vol, sigui menor o igual que dues vegades el cantell h (v 2h). Les sabates es consideren flexibles en cas contrari (v > 2h). Aquesta definici de rigidesa estructural no
pressuposa cap comportament especfic sobre la distribuci de pressions en el terreny i s'inclou en
aquest DB nicament a efectes de diferenciar-la del concepte de rigidesa relativa descrit a 4.2.1.2.
Figura 4.3. Concepte de rigidesa estructural
Les sabates allades es poden unir entre si mitjanant bigues de lligament o soleres, que tenen com
a objecte principal evitar desplaaments laterals. En especial sha de tenir en compte la necessitat
de lligament de sabates en els casos prescrits a la Norma de construcci sismoresistent NCSE vigent.
Pot ser convenient unir sabates allades, en especial les fortament excntriques com ara les de
paret mitgera i de cantonada, a altres sabates contiges mitjanant bigues centradores per resistir
moments aplicats per murs o pilars, o per redistribuir crregues i pressions sobre el terreny (vegeu
la figura 4.4). Per complir aquesta tasca es pot disposar aix mateix d'altres mltiples possibilitats de
disseny (contribuci de forjats, introducci de tirants, etc.), i en cada cas sha de justificar.
En el cas de bigues de lligament o bigues centradores formigonades directament sobre el terreny,

shan de considerar els possibles esforos derivats de lassentament previst a les sabates unides
per aquestes. De la mateixa manera shan de considerar els efectes derivats de qualsevol altre moviment relatiu que pugui induir esforos sobre les bigues esmentades i sobre els altres elements de
fonamentaci units per aquestes. En especial no es considera aconsellable recrrer al suport directe de les bigues d'uni entre sabates en el cas de consolidar sobre terrenys metaestables (expansius o collapsables).
SE-C-20

Figura 4.4. Exemple de la utilitzaci de bigues centradores per a la redistribuci de pressions sobre el terreny
4.1.2 Sabates combinades i contnues

1
Quan la capacitat portant del terreny sigui petita o moderada, hi hagi diversos pilars molt prxims
entre si, o b les crregues per pilar siguin molt elevades, el dimensionament dels fonaments pot
donar lloc a sabates allades molt prximes, fins i tot cavalcades. En aquest cas es pot recrrer a la
uni de diverses sabates en una de sola, anomenada sabata combinada quan reculli dos o ms pilars, o sabata contnua quan en reculli tres o ms dalineats.
El disseny de sabates combinades o contnues pot ser recomanable per evitar moviments o assentaments diferencials excessius entre diversos pilars, ja sigui per una variaci important de les seves
crregues o per possibles heterogenetats del terreny de fonamentaci.
Aix mateix, si en la base del pilar es produeixen moments flectors importants, cosa que pot donar
lloc a excentricitats grans, les sabates combinades i contnues poden constituir una soluci apropiada, ja que poden facilitar que, en conjunt, la crrega total se situ relativament centrada amb el centre de gravetat de la sabata.
La forma habitual en planta de les sabates combinades s la rectangular, encara que ocasionalment
pot resultar convenient utilitzar sabates combinades de formes irregulars, particularment de planta
trapezial.
Un cas particular de sabata contnua s la utilitzada per consolidar murs. En el cas de murs de soterrani en qu els pilars formen part del mur sobresortint daquest, el fonament del mur ms el pilar
es pot considerar una sabata contnua que generalment t un eixamplament a la zona del pilar en
sentit transversal.
El cas de murs de contenci o murs de soterrani que hagin de suportar empentes horitzontals de sl
o aigua fretica es desenvolupa al captol 6.
4.1.3 Pous de fonamentaci

1
2
4
5
Es poden realitzar pous de fonamentaci quan el terreny ho permeti i l'execuci sigui avantatjosa
respecte a altres solucions.
Els pous ms habituals en edificaci sn de dos tipus (vegeu la figura 4.5). El primer consisteix en
un rebliment de l'excavaci des de la cota de suport amb formig pobre, situant la sabata a sobre
d'aquest de manera que es transmetin les crregues a la profunditat desitjada. El segon tipus,
menys habitual, consisteix a baixar la cota de la sabata fins a assolir el nivell de terreny competent
de suport, elevant a continuaci un plint de gran rigidesa amb la finalitat d'evitar problemes de vinclament.
La comprovaci dels estats lmit ltim i de servei sha de fer sobre el pla de suport elegit de manera
anloga al de sabates allades, afegint a les crregues transmeses per l'estructura el pes de la columna de formig pobre.
En la comprovaci de l'estat lmit ltim enfront de l'enfonsament s'ha de tenir en compte la profunditat del pla de suport i ls del concepte de pressi neta (apartat 4.3).
En cas que no es justifiqui la collaboraci lateral del terreny seguint els criteris de la mecnica del
sl i hi hagi moments o esforos horitzontals apreciables s'han d'introduir bigues centradores.
SE-C-21
529
530
Figura 4.5. Tipus principals de pous de fonamentaci
4.1.4 Engraellats
1
Quan el terreny presenti una capacitat de crrega baixa i una deformabilitat elevada, o b mostri
heterogenetats que facin preveure assentaments totals elevats i, consegentment, importants assentaments diferencials, es pot consolidar pel sistema dengraellats.
En aquest cas tots els pilars de l'estructura han de quedar recollits en una nica fonamentaci, consistent en sabates contnues entrecreuades en una malla habitualment ortogonal. En quedar aix
reunits tots els suports de l'estructura en una sola fonamentaci es pot aconseguir una considerable
rigiditzaci amb la finalitat de disminuir el problema de l'heterogenetat del terreny i impedir grans
assentaments diferencials.
4.1.5 Lloses
1
Es poden utilitzar en els casos indicats a l'apartat anterior o quan l'rea coberta per possibles fonamentacions allades o per engraellats cobreixi un percentatge elevat de la superfcie d'ocupaci a la
planta de l'edifici.
Les lloses de fonamentaci poden ser dels tipus segents: contnua i uniforme, amb reforos sota
pilars, amb pedestals, amb secci en calaix, nervada, alleugerida. Figura 4.6
La llosa ha de recollir els elements estructurals de l'edifici i cobrir l'rea disponible, i aix dna lloc a
la mnima pressi unitria, per a la mxima amplada de fonamentaci. Especialment en el cas de
sls compressibles de gran gruix, aquestes consideracions poden donar lloc a assentaments considerables llevat que es plantegin compensacions de crregues (vegeu el pargraf 6 d'aquest apartat).
Figura 4.6. Tipus de lloses de fonamentaci
SE-C-22

Les lloses de fonamentaci sutilitzen preferentment per reduir els assentaments diferencials en
terrenys heterogenis, o quan hi ha una variabilitat important de crregues entre suports prxims. El
sistema de fonamentaci per llosa tendeix a integrar aquestes heterogenetats, encara que a canvi
d'una distribuci irregular de les pressions sobre el terreny.
Tamb pot ser convenient una soluci mitjanant llosa quan, encara que el terreny de suport sigui
homogeni i resistent, l'edifici contingui soterranis i la seva cota inferior se situ per sota del nivell fretic. En aquests casos s'han de tenir en compte les possibles empentes ascensionals de l'aigua sublvia (subpressi) i els requisits d'estanquitat necessaris.
Si l'edifici ha de disposar de soterranis i fonamentar per mitj de llosa, s possible que el pes de les
terres excavades sigui semblant al pes total de l'edifici. En aquest cas, la pressi unitria neta que
transmet la llosa al terreny s del mateix ordre de magnitud que la pressi efectiva preexistent, i els
assentaments seran probablement de petita entitat. Aquesta situaci particular es denomina fonamentaci compensada.
La fonamentaci compensada d'edificis amb zones daltura diferent (i per tant de pes) pot requerir la
disposici d'un nombre variable de soterranis distributs de manera proporcional al nombre de plantes a construir per damunt de la superfcie del terreny. En aquestes circumstncies s necessari
disposar juntures estructurals degudament tractades entre les diferents zones de l'edifici, i intentar
que el centre de gravetat de les accions de l'estructura a cada zona coincideixi amb el centre de
gravetat de les lloses, de manera que es redueixi qualsevol tendncia al gir. Aix mateix s necessari analitzar amb detall els assentaments induts sobre les construccions adjacents.
4.2
4.2.1 Criteris bsics

4.2.1.1 Concepte d'enfonsament
1
En un fonament, l'aplicaci d'una crrega vertical creixent V dna lloc a un assentament creixent
(figura 4.7). Les diverses formes que poden adoptar les corbes pressi-assentament depenen en
general de la forma i mida de la sabata, de la naturalesa i resistncia del sl i de la crrega aplicada
(tipus, velocitat d'aplicaci, freqncia, etc.).
Figura 4.7. Concepte de pressi d'enfonsament
Mentre la crrega V sigui petita o moderada, lassentament creixer de manera aproximadament

proporcional a la crrega aplicada. Tanmateix, si la crrega V continua augmentant, el pendent de
la relaci assentament-crrega s'accentua, i finalment arriba a una situaci en qu es pot sobrepassar la capacitat portant del terreny, esgotar la seva resistncia al tall i produir moviments inadmissibles, situaci que s'identifica amb l'enfonsament.
La crrega V per a la qual sassoleix l'enfonsament s funci de la resistncia al tall del terreny, de
les dimensions i forma de la fonamentaci, de la profunditat a la qual est situada, del pes especfic
del terreny i de les condicions de l'aigua sublvia.
4.2.1.2 Rigidesa relativa terreny-estructura. Esforos sobre els elements de fonamentaci

1
La transmissi de les crregues de l'edifici al terreny planteja un complex problema d'interacci

entre els tres elements implicats: estructura, fonamentaci i terreny. Els principals factors a considerar en aquest procs d'interacci sn el tipus i caracterstiques del terreny, la forma i dimensions de
la fonamentaci i la rigidesa relativa terreny-estructura i terreny-fonamentaci.
SE-C-23
531
532
A part de la rigidesa de la fonamentaci, la mateixa rigidesa de l'estructura a consolidar tamb indueix restriccions al moviment i a la resposta associada del terreny. En el cas ms general, quan el
terreny tendeixi a assentar-se per efecte de la pressi aplicada, l'estructura, en funci de la seva rigidesa, redistribueix els seus esforos, i al seu torn modifica les sollicitacions sobre els fonaments i
el terreny. La situaci d'equilibri final depn per tant de la rigidesa relativa del conjunt terrenyfonament-estructura.
En l'actualitat no es disposa de mtodes analtics que permetin determinar amb exactitud les crregues d'estructura i la seva redistribuci en funci de la resposta del terreny i els esforos sobre els
fonaments corresponents a l'equilibri final.
Llevat dels casos en qu tant l'estructura com la fonamentaci es considerin rgides, els esforos en
sabates contnues, engraellats i lloses de fonamentaci s'han davaluar tenint en compte els fenmens d'interacci terreny-estructura. Als efectes d'aquest DB es poden utilitzar els conceptes i mtodes simplificats que figuren a l'annex E.
4.2.1.3 Models d'interacci

1
Per a casos senzills i habituals, en general per als edificis de tipus C-0, C-1 i C-2 i grup de terreny
T1 i T2, es poden utilitzar mtodes basats en el modelatge del terreny per mitj de coeficients de
balast, sistema que, encara que subjecte a limitacions, compta amb una mplia experincia prctica
(vegeu lannex E).
Per a les situacions en qu les caracterstiques del terreny o l'estructura resultin especialment complexes (en el sentit de no ajustar-se a la prctica habitual), s preferible utilitzar mtodes avanats
que incorporin models de comportament del terreny ms dacord amb la realitat.
Per a situacions en qu el terreny resulti heterogeni en sentit horitzontal, s recomanable utilitzar

eines de clcul que permetin introduir mduls de balast variables capaos de reproduir aquesta heterogenetat.
En l'estat actual del coneixement l'obtenci de parmetres de deformabilitat del terreny i l'estimaci
dassentaments estan subjectes a incerteses considerables. Per a edificis de categories C-3 i C-4
es recomana portar a terme una anlisi de sensibilitat que permeti estudiar la influncia en el dimensionament final de possibles desviacions dels parmetres caracterstics seleccionats.
4.2.2 Verificacions
1
Les comprovacions per verificar que una fonamentaci superficial compleix els requisits necessaris
shan de basar en el mtode dels estats lmit, tal com s'indica a l'apartat 2.2.

1
S'ha de verificar que el coeficient de seguretat disponible amb relaci a les crregues que produirien
l'esgotament de la resistncia del terreny per a qualsevol mecanisme possible de trencament sigui
adequat. Els estats lmit ltims que sempre shan de verificar per a les fonamentacions directes sn
(vegeu la figura 4.8):
a)
enfonsament;
b)
esllavissament;
c)
bolcada;
d)
estabilitat global;
e)
capacitat estructural dels fonaments.
La verificaci d'aquests estats lmit per a cada situaci de dimensionament sha de fer utilitzant l'expressi (2.2), en bolcada (2.1), i els coeficients de seguretat parcials per a la resistncia del terreny i
per als efectes de les accions de la resta de l'estructura sobre la fonamentaci definits a la taula 2.1.
4.2.2.1.1 Enfonsament
1
L'enfonsament sassoleix quan la pressi actuant (total bruta) sobre el terreny sota la fonamentaci
superi la resistncia caracterstica del terreny enfront d'aquesta forma de trencament, tamb anomenada pressi d'enfonsament. A l'apartat 4.3 s'estableix el mtode per a la seva determinaci.
SE-C-24
533
El valor de clcul de la resistncia del terreny o pressi admissible s'obt aplicant l'expressi (2.4)
d'aquest DB i els coeficients parcials de la taula 2.1. Tenint en compte el valor dels coeficients de la
taula 2.1 i les consideracions fetes a l'apartat 2.4.2.6 el seu valor es pot expressar per a cada situaci de dimensionament mitjanant lequaci segent:
Rd =
RK
R
(4.1)
on:
RK
s el valor caracterstic de la pressi d'enfonsament (qh)
s el coeficient parcial de resistncia de la taula 2.1.
Figura 4.8. Exemples d'estats lmit ltims
4.2.2.1.2 Esllavissament
1
Es pot produir aquesta forma de trencament quan, en elements que hagin de suportar crregues
horitzontals, les tensions de tall en el contacte de la fonamentaci amb el terreny superin la resistncia d'aquest contacte.
En el cas de sabates estructuralment lligades entre si en la comprovaci a l'esllavissament sha de
considerar la redistribuci de les accions horitzontals entre elles.
4.2.2.1.3 Bolcada
1
Es pot produir aquesta forma de trencament en fonamentacions que hagin de suportar crregues
horitzontals i moments importants quan, sent petita l'amplada equivalent de la fonamentaci (vegeu
lapartat 4.3.1.3), el moviment predominant sigui el gir de la fonamentaci.
La verificaci enfront de la bolcada sha de realitzar en tots els elements de fonamentaci que s'ajustin a les consideracions anteriors, tant de manera allada com conjunta, de l'edifici complet o de
tot element estructuralment independent, quan en l'equilibri intervinguin accions o reaccions procedents del terreny.
En general en l'equilibri no es considera la collaboraci de l'empenta passiva, llevat que es pugui
garantir que el terreny que el produeix sempre est present.
SE-C-25
534
4.2.2.1.4 Estabilitat global

1
Un edifici pot fallar globalment, sense que es produeixin abans altres fallades locals, quan es formi
una superfcie de trencament contnua (superfcie d'esllavissament) que englobi una part o tota la
fonamentaci, i en la qual els esforos de tall assoleixin el valor de la resistncia al tall del terreny.
Aquest tipus de trencament s tpic en fonaments prxims a la coronament de talussos d'excavaci
o rebliment, o en mitges costes, particularment si aquestes presenten una estabilitat natural precria.
4.2.2.1.5 Capacitat estructural dels fonaments

1
2
Aquest estat lmit sassoleix quan els valors de clcul dels efectes de les accions en els elements
estructurals que componen els fonaments superin el valor de clcul de la seva capacitat resistent.
La verificaci d'aquest estat lmit sha de fer d'acord amb l'apartat 2.4.2.4. Les accions del terreny
sobre les fonamentacions, per verificar-ne la capacitat estructural, shan de determinar seguint els
criteris exposats a 4.2.1.2.

1
Les tensions transmeses per les fonamentacions donen lloc a deformacions del terreny que es tradueixen en assentaments, desplaaments horitzontals i girs de l'estructura que, si resulten excessius, poden originar una prdua de la funcionalitat, produir fissuracions, esquerdaments o altres
danys (vegeu la figura 4.9). S'ha de verificar que:
a) els moviments del terreny siguin admissibles per a l'edifici a construir;
b) els moviments induts a l'entorn no afectin els edificis adjacents.
Les limitacions de moviment o els moviments mxims admissibles s'han destipular en cada cas en
funci del tipus d'edifici, diferenciant entre l'edifici objecte del projecte i les construccions i serveis
prxims segons el que s'indica a l'apartat 2.4.3.
Figura 4.9. Exemples d'estats lmit de servei
4.2.2.3 Altres comprovacions addicionals

1
Les condicions que assegurin el bon comportament de la fonamentaci shan de mantenir durant la
seva vida til, la qual cosa fa necessari considerar la possible evoluci de les condicions inicials a
causa, entre altres, de les causes segents:
a) canvis de volum espontanis, com en el cas del collapse de rebliments mal compactats o sls
naturalment collapsables (loess, alguns llims guixencs, etc.);
b) canvis de volum deguts a modificacions en estat d'humitat de terrenys argilosos potencialment
expansius;
c) fenmens de dissoluci crstica;
d) soscavaci en els cursos i ribes dels rius;
e) erosi interna del terreny per trencament de collectors o altres conduccions d'aigua;
f)
deteriorament dels formigons de les fonamentacions en contacte amb terrenys o aiges sublvies agressives;
SE-C-26

g)
oscillacions del nivell de l'aigua que puguin donar lloc a canvis en els nivells de tensions efectives o a alteracions en la resistncia o deformabilitat del sl.
Sha de prendre en consideraci que la seguretat de la fonamentaci es pot veure compromesa
pels problemes segents:
a) estabilitat d'excavacions durant l'execuci de la fonamentaci;
b) assentaments per mala qualitat en la construcci (falta de neteja del fons de les excavacions,
per exemple);
c) problemes d'impermeabilitzaci en soterranis i soleres;
d) possibles excavacions futures al costat de la fonamentaci a realitzar;
e) efectes ssmics sobre el mateix terreny de fonamentaci (liqefacci).
En el cas de fonamentacions en roca poden concrrer problemes diversos deguts a l'estructura,
orientaci de diclasis, anisotropia, etc. del masss. De forma orientativa, a la figura 4.10 es mostren
algunes de les situacions que requereixen una anlisi especfica des del punt de vista de l'estabilitat
o de la deformabilitat.
Figura 4.10. Efectes de l'estructura geolgica en la comprovaci de l'estabilitat i deformabilitat de fonamentacions en roca. (a) Esllavissament a favor de plans de discontinutat (bloc). (b) Esllavissament en presncia de diverses famlies de discontinutats (falca) (c) Bolcada d'estrats (toppling) (d) Trencament generalitzat en
massissos molt fracturats. (e) Vinclament d'estrats (f) Comprovaci dassentaments en alternances de roques de
diferent deformabilitat.
4.2.3 Variables bsiques i parmetres del terreny

1
Per a la verificaci de l'estat lmit ltim enfront de l'enfonsament en sls s necessari disposar duna
estimaci fiable de la resistncia al tall caracterstica de les unitats geotcniques rellevants. Aquesta
resistncia est expressada, en termes de tensions efectives, per l'angle de fricci interna (') i la
cohesi (c'), preferiblement obtinguts mitjanant assajos de tall triaxials (CU o CD). No obstant aix,
es pot recrrer a les simplificacions segents:
a)
En sls granulars nets i sense cohesi que no continguin ms d'un 30% en pes de partcules de ms de 20 mm de dimetre, es pot estimar l'angle de fricci interna a partir de
SE-C-27
535
536
mtodes indirectes com ara el copejament de l'assaig SPT o la resistncia per la punta del penetrmetre esttic, qc segons la taula 4.1 (figura D.1).
Taula 4.1 Correlaci entre copejament NSPT, i CPT amb l'angle de fricci
Molt
solt
Solt
Angle de fricci interna del terreny
30
32
34
36
38
40
42
Copejament NSPT (nombre)
10
15
22
30
36
45
55
15
21
30
Resistncia per punta del penetrmetre esttic (MPa)
Mig
dens
Dens
Molt
dens
Per a la verificaci directa de l'estat lmit ltim d'enfonsament es pot recrrer aix mateix als
mtodes simplificats descrits a l'apartat 4.3.3, basats en assajos de penetraci. Si es disposa
de resultats d'assajos de penetraci esttica, la resistncia per la punta mesurada, qc, es pot
correlacionar amb el copejament de l'assaig SPT d'acord amb la taula 4.2 (figura D.2) en funci de la granulometria del terreny.
Taula 4.2 Correlaci entre CPT i NSPT
Sorra
Sorra llimosa
Sorra llimosa
o llim
Llim argilenc o
argila llimosa
Argila
qc / N (MPa / n30 )
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
D50 (mm)
0,3
0,1
0,04
0,01
0,001
Per al cas de construccions del tipus C-3 i C-4 es pot recrrer a la comprovaci dels parmetres de resistncia obtinguts indirectament pels procediments anteriors mitjanant l'execuci
d'assajos de laboratori amb mostres recompactades.
b)
En sls granulars nets sense cohesi el contingut dels quals en partcules de mida superior a
20 mm superi el 30% en pes, els assajos SPT, de penetraci dinmica o esttica, poden proporcionar resultats massa elevats a conseqncia de la gran mida de les partcules ms grosses del sl. Per a aquestes situacions es recomana recrrer a ls d'assajos del tipus crosshole o down-hole per a l'estimaci dels parmetres de deformabilitat.
c) En sls fins sense cohesi (llims no cohesius) poden ser aplicables els criteris apuntats al pargraf a) anterior.
d) En sls fins (llims i argiles), saturats i de baixa permeabilitat, s necessari comprovar les situacions de dimensionament transitries de crrega sense drenatge. Sota aquesta hiptesi se suposa que els increments de pressi intersticial generats per les crregues de l'edifici no es dissipen desprs de la seva aplicaci. En termes generals i llevat de justificaci expressa en contra, se suposa que es pot donar aquesta situaci de dimensionament si el coeficient de permeabilitat del terreny saturat resulta inferior a k = 0,001 mm/s. En aquest cas la resistncia al tall
del terreny es pot expressar en termes de tensions totals, representada mitjanant un angle de
fricci interna = 0 i una cohesi c = cu, aquesta ltima denominada resistncia al tall sense
drenatge. El valor daquesta resistncia prov d'assajos triaxials UU o CU, o si s'escau, de
compressi simple. Aix mateix pot haver estat obtinguda de forma indirecta a partir d'assajos
in situ (molinet, penetrmetre esttic, pressimetre). Llevat que es tingui una dilatada experincia local per a la selecci final de la resistncia al tall sense drenatge a utilitzar en el clcul,
s recomanable que l'estudi geotcnic disposi, per a casos importants, de diferents tipus d'assaig, tant de camp com de laboratori, amb la finalitat de comparar resultats i seleccionar el seu
valor caracterstic.
e) En formacions rocalloses es poden aplicar els mtodes simplificats recollits a 4.3.4. Per a aix
s necessari que l'estudi geotcnic contingui informaci descriptiva suficient quant al tipus de
roca, la seva estructura i el grau de meteoritzaci. Aix mateix ha de contenir una valoraci
quantitativa de la resistncia a la compressi simple i dels ndexs RQD i RMR.
Si b la verificaci de l'estat lmit d'enfonsament depn de nombrosos factors que han de ser analitzats en cada situaci particular, als efectes de predimensionament la taula D.25 recull algunes xifres orientatives del valor de clcul de la resistncia del terreny (Rd), tradicionalment denominada
pressi admissible (qadm), en funci del tipus de terreny.
Per a la verificaci de l'estat lmit ltim enfront de l'estabilitat global s necessari disposar dels parmetres de resistncia al tall de les unitats geotcniques implicades (angle de fricci interna i co-
SE-C-28

hesi), en termes de tensions efectives (c', ') per a situacions drenades o en tensions totals (c = cu,
= 0) per a situacions transitries sense drenatge.
Per a la verificaci de l'estat lmit ltim d'esllavissament al llarg de superfcies de contacte terrenyfonament, s necessari establir la resistncia al tall daquest contacte. Si el model utilitzat per al terreny s un model de trencament del tipus Mohr-Coulomb ( = a' + tg '), com a valors per a fonamentacions convencionals de formig armat executades sobre sl es poden adoptar, per a l'adherncia (a') (component cohesiva) i l'angle de fricci terreny-fonament (') (component de fricci), els
valors segents:
a)
en termes de tensions efectives i per a un terreny de resistncia al tall definida per parmetres
efectius (c', '): a' = 0; ' = 3/4';
b)
en termes de tensions totals per a situacions transitries en qu el projectista consideri necessari utilitzar clculs en condicions sense drenatge: ' = 0; a' = cu.
En fonaments sobre terrenys expansius a la zona susceptible d'alteraci d'humitat, es recomana

que les pressions transmeses al terreny no siguin significativament inferiors a la d'inflament.

1
Per a la verificaci dels estats lmit de servei s necessari disposar de parmetres representatius de
la deformabilitat del terreny. Normalment depenen del tipus de terreny en estudi i del mtode seleccionat per a l'estimaci dassentaments (vegeu lapartat 4.4).
En l'estimaci dassentaments diferencials, depenent del tipus estructural s'ha de prestar especial
atenci a les consideracions incloses a l'apartat 4.2.1.2.
En cas que el tipus de terreny faci preveure assentaments diferits a llarg termini s necessari portar
a terme un estudi especfic sobre la magnitud dels assentaments i el temps que tardaran a produirse.
En situacions de poc risc en qu hi hagi experincia local abundant, la comprovaci dels estats lmit
de servei pot no requerir ms informaci del terreny, a part de les comprovacions dels perfils geotcnics, que les condicions hidrogeolgiques i les propietats ndex bsiques, necessries per assegurar la similitud del cas considerat i els casos sobre els quals es t experincia. En qualsevol cas,
quan s'utilitzi aquest procediment per avalar la seguretat de la fonamentaci en estudi, s'ha de deixar constncia explcita dels parmetres geotcnics, sollicitacions sobre la fonamentaci i tipus de
fonament.
SE-C-29
537
538
4.3
Pressi admissible i d'enfonsament
4.3.1 Generalitats
4.3.1.1 Definicions
1
En aquest DB s'utilitzen els termes segents quant a la identificaci de les pressions en relaci amb
els principis clssics de la mecnica del sl (vegeu la figura 4.11):
Figura 4.11. Definicions de pressions
a)
pressi total bruta (qb): s la pressi vertical total que actua a la base del fonament, definida com el
quocient entre la crrega total actuant, incloent-hi el pes del fonament i el que pugui gravitar sobre
aquest, i l'rea equivalent del fonament (vegeu 4.3.1.3);
b)
pressi efectiva bruta (q'b): s la diferncia entre la pressi total bruta i la pressi intersticial d'equilibri, (u), al nivell de la base del fonament;
c)
pressi total neta (qneta): s la diferncia entre la pressi total bruta (qb) i la pressi vertical total
existent en el terreny (q0) al nivell de la base del fonament (sobrecrrega que estabilitza lateralment
el fonament). La pressi total neta (qneta) s, per tant, l'increment de pressi vertical total a qu es
veu sotms el terreny per sota del fonament a causa de les crregues de la fonamentaci;
d)
pressi efectiva neta (q'neta): s la diferncia entre la pressi efectiva bruta (q'b) i la pressi efectiva
vertical (q'0) al nivell de la base del fonament, deguda a la sobrecrrega. La pressi total neta s igual a l'efectiva neta (qneta = q'neta);
e)
pressi vertical d'enfonsament (qh, q'h): s la resistncia caracterstica del terreny RK, definida tal
com s'indica a l'apartat 2.4.2.6, per a l'estat lmit ltim d'enfonsament. Es pot expressar en termes de
pressions totals o efectives, brutes o netes;
f)
pressi vertical admissible (qadm, q'adm). s el valor de clcul de la resistncia del terreny (Rd). Es pot
expressar en termes de pressions totals o efectives, brutes o netes.
g)
pressi vertical admissible de servei (qs, q's): s la pressi vertical admissible d'una fonamentaci
tenint en compte no noms la seguretat enfront de l'enfonsament, sin tamb la seva tolerncia als
assentaments; per tant, igual o menor que la pressi vertical admissible. Es pot expressar en termes
de pressions totals o efectives, brutes o netes.
4.3.1.2 Mtodes per a la comprovaci de l'estat lmit ltim d'enfonsament

1
En fonamentacions sobre tot tipus de sls la pressi admissible o valor de clcul de la resistncia
del terreny Rd es pot determinar mitjanant l'expressi (4.1) utilitzant els mtodes analtics de l'apartat 4.3.2 per a la determinaci de la pressi d'enfonsament i els valors R de la taula 2.1.
En el cas de fonamentacions sobre sls amb menys del 35% de fins, es pot aplicar el mtode basat
en assajos de penetraci continguts a l'apartat 4.3.3, amb les limitacions que shi indiquen, per obtenir directament la pressi admissible de servei, i d'aquesta manera es considera verificat l'estat
lmit ltim d'enfonsament. En sls el contingut en gruixos de ms de 20 mm dels quals superi el
30% en pes, en funci del resultat de l'assaig, pot ser convenient si s'escau la comprovaci de la fiabilitat dels valors deduts dels assajos SPT mitjanant assajos tipus cross-hole o down-hole.
SE-C-30

En el cas de fonamentacions en roca es pot aplicar el contingut de l'apartat 4.3.4 per obtenir directament la crrega admissible, i d'aquesta manera es considera comprovat l'estat lmit ltim d'enfonsament.
4.3.1.3 rea equivalent d'un fonament

1
2
3
4
L'rea equivalent d'un fonament s la mxima secci cobaricntrica amb la component vertical de la
resultant de la sollicitaci a la base del fonament.
Quan per a qualsevol situaci de dimensionament hi hagi excentricitat de la resultant de les accions
respecte al centre geomtric del fonament, s'han de fer les comprovacions pertinents dels estats ltims d'enfonsament, i adoptar un fonament equivalent de les dimensions segents (vegeu la figura
4.12):
(4.2)
a) amplada equivalent, B* = B - 2eB
b) llargada equivalent, L* = L - 2eL
(4.3)
on:
eB i e L
sn les excentricitats segons les dues direccions ortogonals de la sabata, suposada de
secci rectangular en planta (vegeu la figura 4.12).
Els fonaments no rectangulars es poden assimilar a altres de similars conservant la mateixa superfcie i el mateix moment d'inrcia respecte a l'eix del moment resultant.
Calculades aquestes dimensions equivalents s'obt el valor de la pressi total bruta mitjana, definida per:
(4.4)
V
qb =
B *L *
on:
V
5
6
s la component vertical de la resultant de les accions a la base del fonament, incloent-hi

el pes d'aquest i del que graviti lliurement sobre ell.
En sabates rectangulars es pot prendre com a secci equivalent la secci real si l'excentricitat de la
resultant s menor d'1/20 del costat respectiu.
Quan la fonamentaci inclogui elements estructurals destinats a centrar la resultant de les accions
sobre aquella (bigues centradores, tirants, contribuci de forjats, etc.), l'rea equivalent de la fonamentaci pot ser la definida per les seves dimensions reals en planta.
Figura 4.12. Definici de sabata equivalent per a la comprovaci d'estats lmit ltims.
Tamb sha de determinar, per a cada situaci de dimensionament, l'angle que mesura la desviaci de la resultant de les accions respecte a la vertical, aix com les seves components segons dues direccions ortogonals:
SE-C-31
539
540
tan =
H
V
(4.5)
tan B =
HB
V
(4.6)
tan L =
HL
V
(4.7)
on:
s la component horitzontal de la resultant de les accions
HB, HL
sn les components de H en dues direccions ortogonals (habitualment paralleles als eixos o direccions principals de la fonamentaci)
Normalment, el pla de fonamentaci s horitzontal. Si aquest pla t una lleugera inclinaci, el concepte vertical i horitzontal es pot canviar per normal i tangencial al pla de fonamentaci i seguir aplicant-hi les regles indicades. Les inclinacions superiors al 3(H): 1(V) requereixen tcniques d'anlisi
especfiques que excedeixen l'abast d'aquest DB.
4.3.2 Determinaci de la pressi d'enfonsament mitjanant mtodes analtics

4.3.2.1 Expressi analtica bsica
1
La pressi d'enfonsament d'una fonamentaci directa es defineix per l'equaci (4.8). Es pot expressar en pressions totals o efectives, brutes o netes.
qh = c K Nc d c s c i c t c + q 0 K N q d q s q i q t q +
1
B * K N d s i t
2
(4.8)
on:
qh
q0K
cK
B*
s la pressi vertical d'enfonsament o resistncia caracterstica del terreny Rk;

s la pressi vertical caracterstica al voltant del fonament al nivell de la seva base;
s el valor caracterstic de la cohesi del terreny;
s l'amplada equivalent del fonament;
s el pes especfic caracterstic del terreny per sota de la base del fonament;
Nc, Nq, N
sn els factors de capacitat de crrega. Sn adimensionals i depenen exclusivament del

valor caracterstic de l'angle de fricci intern caracterstic del terreny (k). Es denominen
respectivament factor de cohesi, de sobrecrrega i de pes especfic;
dc, dq, d
sn els coeficients correctors d'influncia per considerar la resistncia al tall del terreny
situat per damunt i al voltant de la base del fonament. Es denominen factors de profunditat;
sc, sq, s
sn els coeficients correctors d'influncia per considerar la forma en planta del fonament;
ic, iq, i
sn els coeficients correctors d'influncia per considerar l'efecte de la inclinaci de la resultant de les accions respecte a la vertical;
tc, tq, t
sn els coeficients correctors d'influncia per considerar la proximitat del fonament a un

tals.
Els parmetres caracterstics de la resistncia al tall del terreny (ck, k) han de ser representatius,
per a cada situaci de dimensionament, de la resistncia del terreny en una profunditat compresa,
almenys, entre vegada i vegada i mitja l'amplada real de la fonamentaci (B), a comptar de la base
d'aquesta.
L'expressi (4.8) es pot ampliar amb factors d'influncia addicionals per tenir en compte l'existncia
d'una capa rgida a escassa profunditat sota la fonamentaci, la inclinaci de la base de la sabata,
etc. Els factors a utilitzar en aquests casos shan de considerar prou justificats i documentats, i s'han
dajustar als criteris comunament acceptats en mecnica del sl.
El desenvolupament dels coeficients correctors d'influncia figura a l'annex F.
SE-C-32
541
A efectes prctics, si el terreny s uniforme (de pes especfic aparent aproximat ' = 18
kN/m3) i si la fonamentaci es troba per damunt del nivell fretic, sobre terreny horitzontal, es
poden prendre els valors de la pressi d'enfonsament (qh) que figuren a la taula 4.3, vlids per a sabates rectangulars d'una amplada equivalent compresa entre 1 i 3 m.
*
Taula 4.3. Pressions d'enfonsament per a sabates 1 B 3, (kN/m )

*
B /L =1
D (m)
()
ck
2
(kN/m )
50
100
150
10
20
10
20
10
20
0
10
0
15
20
25
30
35
B / L = 0,5
D (m)
B / L = 0,25
D (m)
B /L =0
D (m)
310
615
925
145
280
215
395
335
580
190
550
425
385
750
1120
255
410
385
595
605
900
580
1010
1135
450
860
1265
375
545
570
805
915
1240
1055
1530
1990
280
565
850
140
260
210
370
330
560
230
560
520
355
690
1025
245
390
375
570
600
870
620
1015
1225
420
790
1160
360
520
560
775
905
1205
1095
1530
2085
270
540
810
135
250
205
360
330
550
250
565
565
340
660
980
240
375
370
555
595
855
640
1015
1270
400
755
1110
355
510
555
760
900
1185
1115
1530
2130
255
515
770
130
240
200
350
330
535
270
570
610
325
630
935
235
365
365
540
595
840
660
1020
1320
385
720
1060
350
495
550
745
895
1165
1135
1530
2175
on:
D
s la profunditat definida a l'annex F
4.3.3 Mtode simplificat per a la determinaci de la pressi vertical admissible

de servei en sls granulars
1
En sls granulars la pressi vertical admissible de servei se sol trobar limitada per condicions
dassentament, ms que per enfonsament. Atesa la dificultat en el mostreig d'aquests sls, un mtode tradicional per al disseny de fonamentacions consisteix en ls de correlacions empriques ms
o menys directes amb assajos de penetraci, o amb un altre tipus d'assajos in situ al seu torn correlacionables amb aquest (vegeu lapartat 4.2.3.1).
Als efectes d'aquest DB, quan la superfcie del terreny sigui marcadament horitzontal (pendent inferior al 10%), la inclinaci amb la vertical de la resultant de les accions sigui menor del 10% i s'admeti la producci dassentaments de fins a 25 mm, la pressi vertical admissible de servei es pot avaluar mitjanant les expressions segents basades en el copejament NSPT obtingut en l'assaig SPT.
a)
q
Per a B* < 1,2 m
adm
b)
= 12NSPT 1 +
St
2
kN/m
3B * 25
D
(4.9)
Per a B* 1,2 m:
D
q d = 8 N SPT 1+
3B *
S t B * + 0,3 2
kN/m 2
25 B *
(4.10)
on:
St
s lassentament total admissible, en mm.
NSPT
s el valor mitj dels resultats, obtinguts en una zona d'influncia de la fonamentaci

compresa entre un pla situat a una distncia 0,5B* per damunt de la seva base i un altre
de situat a una distncia mnima 2B* per sota daquesta;
s la profunditat definida a l'annex F
SE-C-33
542
El valor de 1+
*
3B
a introduir en les equacions ha de ser menor o igual a 1,3.
Si existeix nivell fretic a l'altura de suport de la fonamentaci o per damunt, per poder aplicar les
frmules anteriors sha de garantir mitjanant un procs constructiu adequat que les caracterstiques mecniques del terreny de fonamentaci no s'alteren respecte als valors determinats en el reconeixement geotcnic.
Les frmules anteriors es consideren aplicables per a fonamentacions superficials de fins a 5 m

d'amplada real (B). Per a amplades superiors a 5 m sempre shan de comprovar els assentaments
d'acord amb l'apartat F.1.2.2.
Quan lassentament admissible de qualsevol element de fonamentaci sigui inferior a 25 mm, l'anlisi dassentaments sha de portar a terme d'acord amb l'apartat F.1.2.2.
En tot cas s necessria la comprovaci que no es produeixen assentaments excessius deguts a la

presncia de crregues prximes i sls menys ferms situats a ms profunditat que 2B* des de la
base de la fonamentaci.
Si hi ha flux d'aigua a l'entorn de la fonamentaci superficial es requereix un estudi especfic de la

soluci a adoptar.
Quan es realitzin assajos de penetraci esttics o dinmics continus es pot aplicar el mtode descrit
anteriorment sempre que s'utilitzin correlacions ben establertes amb el resultat NSPT de l'assaig
SPT.
Les correlacions solen mostrar un marcat carcter local i shan de justificar convenientment, com
pot ser mitjanant la realitzaci de penetrmetres continus situats a una distncia curta de sondejos
en qu es disposo de proves SPT.
10
Excepte per als casos en qu sigui preceptiva la realitzaci de sondejos mecnics, es pot portar a
terme l'estimaci de les pressions verticals admissibles de fonamentaci a partir de l'execuci exclusiva de penetrmetres continus sempre que concorrin les circumstncies segents:
11
a)
quan hi hagi una correlaci de suficient nivell de confiana entre la resistncia a la penetraci
de l'assaig realitzat i les propietats mecniques del terreny, establertes pel reconeixement especfic o preliminar efectuat per a l'edifici en estudi o els reconeixements efectuats en les edificacions prximes;
b)
quan la correlaci entre la resistncia a la penetraci i les propietats mecniques del terreny
provingui d'estudis i investigacions efectuats a la zona en terrenys anlegs als trobats a l'rea
d'edificaci;
c)
quan a la localitat de l'emplaament de l'edificaci hi hagi una tradici fermament establerta

entre l'assaig de penetraci contnua utilitzat i la pressi vertical admissible, i sempre que la
nova edificaci tingui un nmero de plantes similar, el seu nivell de fonamentaci no aprofundeixi respecte als contigus ms d'1,50 m, i la modulaci de la superestructura i les crregues
per suport siguin similars.
A efectes prctics es poden prendre els valors de la pressi vertical admissible (qadm) que figuren a
la taula 4.4, calculades per a valors de NSPT = 10. Per a valors de NSPT > 10, la pressi admissible varia proporcionalment.
Taula 4.4 Pressions admissibles en sls granulars per a N=10 (kN/m2)
B (m)
St
(mm)
10
15
20
25
0,8 m
1,0 m
1,2 m
1,5 m
2,0 m
3,0 m
5,0 m
D (m)
0,5
2
58
62
87
94
116 125
145 156
D (m)
0,5
2
56
62
84
94
112 125
140 156
D (m)
0,5
2
57
65
85
98
114 130
142 163
D (m)
0,5
2
51
60
77
90
102 120
128 150
D (m)
0,5
2
46
55
69
83
92 110
115 138
D (m)
0,5
2
41
47
61
71
82
95
102 118
D (m)
0,5
2
37
41
56
61
74
81
93 102
SE-C-34
543
4.3.4 Pressions verticals admissibles per a fonamentacions en roca

4.3.4.1 Dimensionament segons normes
1
En els casos d'edificacions senzilles amb crregues de treball no gaire elevades, una primera aproximaci en la determinaci de les pressions admissibles enfront de l'enfonsament i assentaments es
pot portar a terme seguint normes d's habitual, en qu es fixen mitjanant regles senzilles les crregues admissibles que, en la realitat, s'han seleccionat amb gran prudncia i estan molt allunyades
de les condicions d'enfonsament. A aquests efectes es poden utilitzar els valors indicats a la taula
D.25.
4.3.4.2 Clcul analtic simplificat

1
En casos de roques de molt baixa resistncia a la compressi simple (qu<2,5 MPa; taula D.9) o
fortament diaclasades (RQD<25; taula D.16), o que estiguin bastant o molt meteoritzades (taula
D.5, grau de meteoritzaci superior a IV), sha de considerar la roca com si es tracts d'un sl i recrrer als procediments de verificaci corresponents que es donen en aquest DB.
En roques ms dures, menys diaclasades i menys alterades que el que indica el pargraf precedent, i quan es compleixin les condicions segents, es pot determinar la pressi admissible de servei qd mitjanant l'expressi (4.11).
a)
la superfcie de la roca s essencialment horitzontal sense problemes d'inestabilitat lateral;
b)
la crrega no t component tangencial, o aquesta s inferior al 10% de la crrega normal;
c)
en roques sedimentries els estrats han de ser horitzontals o subhoritzontals.
q d = K sp qu
(4.11)
on:
qu
s la resistncia a la compressi simple de la roca sana
K sp =
3+
(4.12)
s
B
10 1 + 300
a
s
s
B
a
s l'espaiament de les discontinutats; s > 300 mm

s l'amplada del fonament en m; 0,05 < s/B < 2
s l'obertura de les discontinutats; a< 5 mm en juntura neta, a< 25 mm en juntura reblida
amb sl o amb fragments de roca alterada; en qu 0 < a/s < 0,02.
Als efectes de verificaci de l'estat lmit ltim d'enfonsament, el valor de qd determinat a travs de
l'expressi (4.11) es pot considerar que porta incorporat un coeficient de seguretat R = 3. Per a la
comprovaci de lassentament es pot recrrer a ls de formulacions elstiques. Els mduls de deformaci a utilitzar han de ser representatius del masss.
De forma orientativa, per a roques amb un ndex RMR < 50 es pot emprar lexpressi segent:
RMR10
40
Emasss = . 10
(GPa)
(4.13)
on:
= 0,1 per a qu = 1 MPa;
= 0,2 per a qu = 4 MPa;
= 0,3 per a qu = 10 MPa;
= 0,7 per a qu = 50 MPa;
= 1,0 per a qu > 100 MPa.
4.4
1
Assentament de les fonamentacions directes

L'estimaci dels assentaments produts per una fonamentaci directa requereix generalment la
determinaci de la distribuci de pressions verticals originades per les crregues en el terreny, la
SE-C-35
544
qual cosa es pot portar a terme mitjanant ls de formulacions elstiques (vegeu les taules D.23 i
D.24).
2
3
4.5
En l'estimaci dels assentaments es pot utilitzar la pressi neta, d'utilitat per a les fonamentacions
compensades.
En general es pot suposar que la zona d'inters als efectes de clcul dassentaments se circumscriu
a una profunditat tal que l'increment de pressi vertical originat en el terreny sigui el menor dels valors segents:
a) el 10% de la pressi vertical neta transmesa per la fonamentaci;
b) el 5% de la pressi efectiva vertical existent a aquesta profunditat abans de construir l'edifici.
El criteri apuntat al pargraf anterior sol donar lloc al fet que aquest lmit d'inters en el terreny tingui
una profunditat aproximada de 2B, en qu B s l'amplada o dimensi menor en planta de la fonamentaci corresponent.
Si es tracta d'un edifici fonamentat per sabates relativament prximes els bulbs de tensions de les
sabates individuals es poden cavalcar en profunditat (vegeu lapartat E.4). Els criteris exposats en
els pargrafs anteriors shan daplicar tenint en compte lefecte potencial de cavalcament esmentat.
L'estimaci dassentaments es pot realitzar de conformitat amb el que indica l'annex F.1.2.
Condicions constructives
4.5.1 Sabates
4.5.1.1 Precaucions contra defectes del terreny
1
Totes les fonamentacions directes sobre sabates es conceben en la hiptesi que el sl situat a sota
daquestes estigui aproximadament en el mateix estat en qu va ser trobat durant les investigacions
realitzades per estudiar-los. Si el sl cont bosses toves no detectades per aquests reconeixements, o si s'altera l'estructura del sl durant la seva excavaci, lassentament s ms gran i ms irregular del que s'ha suposat. Si dins la zona que pugui quedar afectada per la sabata es troben
punts excepcionalment tous, sha de projectar de nou la sabata.
Tots els elements trobats al fons de les excavacions, com ara roques, restes de fonamentacions
antigues i, d'una manera general, totes les llenties resistents susceptibles de formar punts durs locals, shan de retirar i sha de rebaixar suficientment el nivell del fons de l'excavaci perqu les sabates recolzin en condicions homognies.
De la mateixa manera, totes les llenties o bosses ms compressibles que el terreny en conjunt
shan dexcavar i substituir per un sl de compressibilitat sensiblement equivalent a la del sl general, o per formig en massa. El sl de rebliment sha de compactar convenientment, ja que una simple collocaci per abocament no pot assegurar el grau de compressibilitat requerit.
4.5.1.2 Solera dassentament

1
Si les sabates sn de formig en massa o armat, sobre la superfcie de l'excavaci sha destendre
una capa de formig, de regularitzaci, que rep el nom de solera dassentament o formig de neteja.
La solera dassentament t per missi crear una superfcie plana i horitzontal de suport de la sabata
i, en sls permeables, evitar que penetri la lletada del formig estructural en el terreny i els rids de
la part inferior quedin mal recoberts.
El gruix mnim de la solera dassentament ha de ser de 10 cm. El nivell denrasament de la solera
dassentament ha de ser el previst en el projecte per a la base de les sabates i les bigues de trava.
El perfil superior ha de tenir una terminaci adequada a la continuaci de l'obra.
4.5.1.3 Excavacions
4.5.1.3.1 Terminaci de les excavacions
1
La terminaci de l'excavaci en el fons i les parets ha de tenir lloc immediatament abans de la

collocaci de la solera dassentament, sigui quina sigui la naturalesa del terreny. Especialment sha
de tenir en compte en terrenys argilosos.
SE-C-36

Si la solera dassentament no es pot posar en obra immediatament desprs d'acabada l'excavaci,

aquesta s'ha de deixar de 10 a 15 centmetres per damunt de la cota definitiva de fonamentaci fins
al moment en qu tot estigui preparat per a formigonar.
L'excavaci sha de fer amb molt de compte perqu l'alteraci de les caracterstiques mecniques
del sl sigui la mnima inevitable.
Una vegada feta l'excavaci fins a la profunditat necessria i abans de constituir la solera
dassentament, s'ha danivellar b el fons perqu la superfcie quedi sensiblement d'acord amb el
projecte, i sha de netejar i piconar lleugerament.
4.5.1.3.2 Dimensions de les excavacions

1
Les rases i pous de fonamentaci han de tenir les dimensions fixades en el projecte.
La cota de profunditat d'aquestes excavacions ha de ser la prefixada en els plans, o les que el director d'obra ordeni per escrit o grficament a la vista de la naturalesa i les condicions del terreny excavat.
Encara que el terreny ferm es trobi molt superficial, s convenient aprofundir de 0,5 a 0,8 m per sota
de la rasant.
Si els fonaments sn molt llargs tamb s convenient disposar de claus o ancoratges verticals ms
profunds, almenys cada 10 m.
4.5.1.3.3 Excavacions per a sabates a diferents nivells

1
En el cas d'excavacions per a fonamentacions a diferents nivells, l'execuci dels treballs sha de fer
de manera que s'eviti tot esllavissament de les terres compreses entre els dos nivells diferents.
La inclinaci dels talussos de separaci entre sabates a diferents nivells sha d'ajustar a les caracterstiques del terreny. A efectes indicatius i llevat de justificaci en contra, la lnia d'uni de les vores
inferiors entre dues sabates situades a diferent nivell no ha de superar una inclinaci 1H:1V en el
cas de roques i sls durs, i la inclinaci esmentada sha de reduir a 2H:1V per a sls fluixos a mitjans.
4.5.1.3.4 Excavacions en presncia d'aigua

1
En el cas de sls permeables que requereixin esgotament de l'aigua per realitzar les excavacions
de les sabates, l'esgotament sha de mantenir durant tota l'execuci dels treballs de fonamentaci.
L'esgotament sha de realitzar de tal manera que no comprometi l'estabilitat dels talussos o de les
obres venes.
En el cas d'excavacions executades sense esgotament en sls argilosos i amb un contingut d'humitat prxim al lmit lquid, sha de procedir a un sanejament del fons de l'excavaci previ a l'execuci
de les sabates.
Quan sigui necessari efectuar un sanejament temporal del fons de les excavacions per absorci
capillar de l'aigua del sl, per permetre l'execuci en sec, en els sls argilosos, s'han dutilitzar materials secs permeables.
En el cas d'excavacions executades amb esgotament en els sls el fons dels quals sigui prou impermeable perqu el contingut d'humitat no disminueixi sensiblement amb els esgotaments, sha de
comprovar, segons les caracterstiques del sl, si s necessari procedir a un sanejament previ de la
capa inferior permeable, per esgotament o per drenatge.
4.5.1.3.5 Drenatges i sanejament del terreny

1
Sempre que s'estimi necessari, sha de realitzar un drenatge del terreny de fonamentaci.
El drenatge es pot realitzar amb drens collocats al fons de rases, en unes perforacions inclinades
amb pendent suficient (almenys 5 cm per metre), mitjanant empedrats, o amb altres materials idonis.
Els empedrats s'han domplir de cdols o grava grossa, disposats en una rasa, el fons de la qual ha
de penetrar en la mesura necessria i ha de tenir un pendent longitudinal d'almenys 3 a 4 cm per
metre. Amb anterioritat a la collocaci de la grava, si s'escau sha de disposar un geotxtil a la rasa
que compleixi les condicions de filtre necessries per evitar la migraci de materials fins.
SE-C-37
545
546
Tamb es pot emprar un procediment mixt, de dren i empedrat, collocant un dren al fons de l'empedrat.
4.5.1.3.6 Precaucions contra el gel

1
Si el fons de l'excavaci s'inunda i es gela, o presenta capes d'aigua transformades en gel, no es

pot procedir a la construcci de la sabata abans que s'hagi produt el desgla complet, o b que
s'hagi excavat a ms profunditat fins a retirar la capa de sl gelat.
La temperatura mnima de formigonatge ser la indicada a lEHE.
4.5.1.3.7 Precaucions contra aterraments

1
Shan dadoptar les disposicions necessries per assegurar la protecci de les fonamentacions contra els aterraments, durant i desprs de l'execuci d'aquelles.
4.5.1.3.8 Precaucions contra la inundaci

1
En el cas d'inundaci de les excavacions durant els treballs de fonamentaci, shan dadoptar les
disposicions necessries d'evacuaci de les aiges. Aquestes disposicions han de ser tals que en
cap moment, durant o desprs de la terminaci de les obres, l'acci de l'aigua doni lloc a aterraments, erosi o posada en crrega imprevista de les obres, que en puguin comprometre lestabilitat.
4.5.1.4 Execuci de sabates de formig armat

1
El recobriment mnim de l'armadura s'ha dajustar a les especificacions de lEHE.
Les armadures verticals dels pilars han de penetrar a la sabata fins al nivell de la capa inferior d'armadura d'aquesta.
Les sabates shan de formigonar a secci d'excavaci completa, desprs de la neteja del fons, si les
parets de l'excavaci presenten una cohesi suficient. En cas contrari, el formigonatge s'ha
dexecutar entre encofrats que evitin els despreniments.
Si el nivell de fabricaci del formig s superior al de formigonatge de les sabates, la collocaci del
formig s'ha defectuar mitjanant els dispositius necessaris per evitar la caiguda lliure del formig.
La collocaci directa noms sha de fer entre nivells d'aprovisionament i d'execuci sensiblement
equivalents.
No sha de circular sobre el formig fresc.
4.5.2 Lloses de fonamentaci

1
S'han de complir totes les normes generals indicades sobre soleres dassentament, excavaci i
execuci de sabates tant en l'excavaci fins al nivell de fonamentaci com en l'execuci de la llosa
de fonamentaci.
4.5.2.2 Excavaci fins al nivell de fonamentaci

1
Si en el terreny es pot produir sifonament (llims, sorres fines, etc.), l'esgotament sha defectuar des
de pous filtrants i mai des de boneres. Per a aix sha de tenir en compte el contingut dels apartats
6.3.2.2.2 i 7.4.3.
Si el terreny est constitut per argila, almenys la solera dassentament sha de tirar immediatament
desprs que sacabi l'excavaci, de la mateixa manera que s'ha indicat per al cas de sabates. Si aix no es pot realitzar, l'excavaci s'ha de deixar de 10 a 15 cm per damunt de la cota definitiva de
fonamentaci fins al moment en qu tot estigui preparat per a formigonar.
L'excavaci que es realitza per a lloses amb una cota de fonamentaci profunda comporta un aixecament del fons de l'excavaci. Si l'excavaci s'efectua en sorra per damunt de la capa fretica, l'aixecament del fons s tan petit que normalment es pot negligir.
En una argila tova, l'aixecament del fons es pot calcular, en principi, mitjanant la teoria de l'elasticitat. Els resultats d'aquest clcul shan de considerar com un aixecament mxim, respecte al qual
shan de prendre les precaucions oportunes.
SE-C-38

Si l'argila situada sota del fons d'una excavaci cont un gran nombre de capes contnues de llim
gros o de sorra, el contingut d'humitat de l'argila pot arribar a augmentar prou perqu la major part
de l'aixecament es produeixi per inflament.
Si la profunditat de l'excavaci a cel obert per a soterranis s important, el fons de l'excavaci pot
resultar inestable i trencar per aixecament, siguin quins siguin la resistncia i el tipus
dapuntalament utilitzat per a les parets laterals. En aquest cas sha de comprovar l'estabilitat del
fons de l'excavaci tal com s'indica a 6.3.2.2.2.
4.5.2.3 Estructura de fonamentaci

1
Es recomana que la llosa de formig s'estableixi sobre una solera dassentament o formig de neteja de 10 cm de gruix mnim, a fi de permetre la collocaci fcil de les armadures i evitar el contacte
directe amb el terreny.
Els recobriments de les armadures de la llosa han de ser els especificats per lEHE.
4.5.2.4 Execuci dels elements d'impermeabilitzaci

1
Els soterranis sota el nivell fretic s'han de protegir de les filtracions d'aigua de conformitat amb el
que indica el DB-HS, secci 1.
4.5.3 Pous de fonamentaci

1
L'excavaci dels pous es pot fer manualment, si no sassoleix el nivell fretic, o mecnicament en
qualsevol cas. Sha de tenir cura que els mitjans d'excavaci no alterin el terreny en el fons del pou.
Si les parets del pou no sn estables sense un revestiment, shan dapuntalar.
Si l'excavaci s'executa per sota del nivell fretic i es procedeix a l'esgotament per omplir en sec,
sha de posar especial cura a evitar l'alteraci del terreny en el fons pels corrents d'aigua. Aix s
especialment important si el fons del pou est constitut per sorres fines o llims sense cohesi.
Abans de procedir al rebliment, s'ha dexecutar una bona neteja del fons i, si s necessari, sha de
piconar o compactar degudament.
4.6
Control
4.6.1 Generalitats
1
Durant el perode d'execuci shan de prendre les precaucions oportunes per assegurar la conservaci en bon estat de les fonamentacions.
En el cas de presncia d'aiges cides, salines o d'agressivitat potencial shan de prendre les mesures oportunes. No es permet la presncia de sobrecrregues prximes a les fonamentacions, si
no s'han tingut en compte en el projecte. En tot moment s'ha de vigilar la presncia de vies d'aigua,
pel possible descarnament que puguin donar lloc sota les fonamentacions. En cas que es construeixin edificacions prximes, shan de prendre les mesures oportunes que permetin garantir el manteniment intacte del terreny i de les seves propietats tensodeformacionals.
L'observaci dassentaments excessius pot ser una advertncia del mal estat de les sabates (atacs
d'aiges selenitoses, ensorrament per soscavaci, etc.), de la part enterrada de pilars i murs o de
les xarxes d'aigua potable i de sanejament. En aquests casos sha de procedir a l'observaci de la
fonamentaci i del terreny circumdant, de la part enterrada dels elements resistents verticals i de les
xarxes d'aigua potable i sanejament, de manera que es pugui conixer la causa del fenomen.
En una edificaci fonamentada de forma directa no shan de fer obres noves sobre la fonamentaci
que puguin posar en perill la seva seguretat, com ara:
a)
perforacions que redueixin la seva capacitat resistent;
b)
pilars o un altre tipus de llindes que transmetin crregues importants;
c)
excavacions importants a les proximitats o altres obres que posin en perill la seva estabilitat.
Les crregues a les quals se sotmetin les fonamentacions, en especial les disposades sobre els
soterranis, no poden ser superiors a les especificades en el projecte. Per a aix els soterranis no
SE-C-39
547
548
shan de dedicar a un s diferent daquell per al qual han estat projectats. No s'hi han
demmagatzemar materials que puguin ser perjudicials per als formigons.
Qualsevol modificaci de les prescripcions descrites dels dos pargrafs anteriors ha de ser autoritzada pel director d'obra i inclosa en el projecte.
4.6.2 Comprovacions a realitzar sobre el terreny de fonamentaci

1
Abans de procedir a l'execuci de la fonamentaci sha de realitzar la confirmaci de l'estudi geotcnic segons l'apartat 3.4. Sha de comprovar visualment, o mitjanant les proves que es considerin
oportunes, que el terreny de suport d'aquella es correspon amb les previsions del projecte. El resultat daquesta inspecci, en qu sha de definir la profunditat de la fonamentaci de cadascun dels
suports de l'obra, la seva forma i dimensions, i el tipus i consistncia del terreny, s'ha dincorporar a
la documentaci final d'obra. Aquests plans han de quedar incorporats a la documentaci de l'obra
acabada.
En particular s'ha de comprovar que:

a)
b)
c)
d)
e)
el nivell de suport de la fonamentaci s'ajusta al previst i l'estratigrafia coincideix apreciablement amb l'estimada a l'estudi geotcnic;
el nivell fretic i les condicions hidrogeolgiques s'ajusten a les previstes;
el terreny presenta apreciablement una resistncia i humitat similars a les suposades a l'estudi
geotcnic;
no es detecten defectes evidents com ara cavernes, falles, galeries, pous, etc.;
no es detecten corrents subterranis que puguin produir soscavaci o arrossegaments;
4.6.3 Comprovacions a realitzar sobre els materials de construcci

1
Sha de comprovar que:

a)
b)
els materials disponibles s'ajusten al que estableix el projecte d'edificaci i sn idonis per a la
construcci;
les resistncies sn les indicades en el projecte.
4.6.4 Comprovacions durant l'execuci

1
Sha de dedicar especial atenci a comprovar que:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
el replantejament s correcte;
s'han observat les dimensions i orientacions projectades;
s'estan utilitzant els materials objecte dels controls ja esmentats;
la compactaci o collocaci dels materials assegura les resistncies del projecte;
els encofrats estan collocats correctament i sn dels materials previstos en el projecte;
les armadures sn del tipus, nombre i longitud fixats en el projecte;
les armadures d'espera de pilars o altres elements estan situades correctament i tenen la longitud prevista en el projecte;
els recobriments sn els exigits en el projecte;
els dispositius d'ancoratge de les armadures sn els previstos en el projecte;
el gruix del formig de neteja s adequat;
la collocaci i vibraci del formig sn les correctes;
es t cura que l'execuci de noves sabates no alteri l'estat de les contiges, ja siguin tamb
noves o existents;
les bigues de lligament i centradores, aix com les seves armadures, estan correctament situades;
els esgotaments entren dins del previst i s'ajusten a les especificacions de l'estudi geotcnic
per evitar sifonaments o danys a estructures venes;
les juntures es corresponen amb les previstes en el projecte;
les impermeabilitzacions previstes en el projecte s'estan executant correctament.
SE-C-40

4.6.5 Comprovacions finals

1
Abans de la posada en servei de l'edifici s'ha de comprovar que:

a)
les sabates es comporten de la manera prevista en el projecte;
b)
no s'aprecia que s'estiguin superant les crregues admissibles;
c)
els assentaments s'ajusten al previst, si, en casos especials, aix ho exigeix el projecte o el director d'obra;
d)
no s'han plantat arbres les arrels dels quals puguin originar canvis d'humitat en el terreny de
fonamentaci, no shan creat zones verdes el drenatge de les quals no estigui previst en el
projecte, sobretot en terrenys expansius.
Si b s recomanable controlar els moviments del terreny per a qualsevol tipus de construcci, en
edificis de tipus C-3 i C-4 s obligat l'establiment d'un sistema d'anivellament per controlar
lassentament de les zones ms caracterstiques de l'obra, en les condicions segents:
a)
el punt de referncia ha d'estar protegit de qualsevol pertorbaci eventual, de manera que es

pugui considerar immbil, durant tot el perode d'observaci;
b)
el nombre de pilars a anivellar no ha de ser inferior al 10% del total de l'edificaci. En cas que
la superestructura es recolzi sobre murs, sha de preveure un punt d'observaci cada 20 m de
longitud, com a mnim. En qualsevol cas el nombre mnim de referncies d'anivellament ha de
ser de 4. La precisi de l'anivellament ha de ser de 0,1 mm;
c)
la cadncia de lectures ha de ser l'adequada per advertir qualsevol anomalia en el comportament de la fonamentaci. s recomanable efectuar-les en completar-se el 50% de l'estructura
al final daquesta, i en acabar els envans de cada dues plantes de l'edificaci;
d)
el resultat final de les observacions s'ha dincorporar a la documentaci de l'obra.
SE-C-41
549
550
Fonamentacions profundes
5.1
5.1.1 Definicions
1
Als efectes d'aquest DB es considera que una fonamentaci s profunda si el seu extrem inferior,
en el terreny, est a una profunditat superior a 8 vegades el seu dimetre o amplada.
Quan l'execuci d'una fonamentaci superficial no sigui tcnicament viable, s'ha de preveure la
possibilitat de realitzar una fonamentaci profunda.
Les fonamentacions profundes es poden classificar en els tipus segents:

a)
b)
c)
d)
pil allat: el que est a una distncia prou allunyada d'altres pilons perqu no hi tingui una interacci geotcnica;
grup de pilons: sn els que per la seva proximitat interaccionen entre si o estan units mitjanant elements estructurals prou rgids perqu treballin conjuntament;
zones pilonades: sn aquelles en qu els pilons estan disposats amb la finalitat de reduir assentaments o millorar la seguretat enfront d'enfonsament de les fonamentacions. Solen ser pilons d'escassa capacitat portant individual i estar regularment espaiats o situats en punts estratgics;
micropilons: sn els compostos per una armadura metllica formada per tubs, barres o perfils
introduts dins d'una broca de petit dimetre, i poden estar o no injectats amb lletada de morter
a pressi ms o menys elevada. El clcul de micropilons injectats no es preveu en aquest document bsic.
5.1.2 Tipologies
5.1.2.1 Per la forma de treball
1
Quant a la forma de treball, els pilons es classifiquen en (vegeu la figura 5.1):

a)
b)
pilons per fust: en els terrenys en qu, com que no hi ha un nivell clarament ms resistent al
qual transmetre la crrega del pilonatge, aquest transmet la seva crrega al terreny fonamentalment a travs del fust. Se solen denominar pilons flotants;
pilons per punta: en els terrenys en qu, com que a una certa profunditat hi ha un estrat clarament ms resistent, les crregues del pilonatge es transmeten fonamentalment per punta. Se
solen denominar pilons columna.
Figura 5.1. Esquema de fonamentacions profundes (pilonatges)
SE-C-42
551
5.1.2.2 Pel tipus de pil

1
Els pilons poden ser de naturalesa i forma molt variades. En general sempre s un element aproximadament prismtic la longitud del qual s molt ms gran que la dimensi transversal mitjana. Per
diferenciar els tipus de pilons es poden utilitzar els criteris segents:
5.1.2.2.1 Pel tipus de material del pil

1
Per a la construcci de pilons es poden utilitzar els materials segents:

a) formig in situ: s'executen mitjanant una excavaci prvia, encara que tamb es poden realitzar mitjanant desplaament del terreny o amb tcniques mixtes (excavaci i desplaament
parcial);
b) formig prefabricat: pot ser formig armat (formigons d'alta resistncia) o formig pretesat o
posttesat;
c) acer: es poden utilitzar seccions tubulars o perfils en doble O o en H. Els pilons d'acer s'han de
clavar amb guaspes (proteccions a la punta) adequades;
d) fusta: es pot utilitzar per pilonar zones toves mplies, com a suport d'estructures amb llosa o
terraplens;
e) mixtos, com els d'acer tubular envoltats i reblits de morter.
5.1.2.2.2 Per la forma de la secci transversal

1
La forma de la secci transversal del pil pot ser circular o gaireb circular (quadrada, hexagonal o
octogonal) de manera que no sigui difcil assimilar la majoria dels pilons a elements cilndrics d'una
certa longitud L i d'un cert dimetre D.
L'assimilaci a cilindres sha de fer d'acord amb els criteris segents:
a) Quan es vulgui avaluar la capacitat portant per la punta, sha de fer l'equivalncia igualant les
rees de la secci transversal, s a dir:
D eq =
4
A
(5.1)
on:
A
b)
s la secci transversal de l'rea de suport.

En els casos en qu es vulgui avaluar la resistncia per fust, sha de fer l'equivalncia en la
longitud del contorn de la secci, L, s a dir:
D eq =
1
L
(5.2)
c)
En pilons metllics en H, la longitud de contorn que es recomana prendre s igual al doble de

la suma de l'amplada de l'ala ms el cantell.
Com a cas excepcional shan de considerar pilons pantalla. Els pilons pantalla, o elements portants
de pantalla, solen ser de formig armat i amb una secci recta rectangular amb una proporci longitud-amplada tal, que l'assimilaci a la forma circular s difcil. En aquest DB s'admet que, a lefecte
d'estimar la resistncia per punta, s'utilitzi el factor reductor segent:
f = 0,7 + 0,3
B
L
(5.3)
on B s l'amplada i L s la longitud de la secci recta rectangular equivalent. La resistncia per fust

es calcula de la mateixa manera que en els pilons excavats, comptant, com a longitud del permetre
de la secci transversal, la longitud real daquest.
5.1.2.2.3 Pel procediment constructiu
1
De forma general, atenent la manera de collocar els pilons dins el terreny, es consideren els segents:
a)
pilons prefabricats clavats: la caracterstica fonamental d'aquests pilons consisteix en el desplaament del terreny que la seva execuci pot induir, ja que el pil s'introdueix en el terreny
sense fer excavacions prvies que facilitin el seu allotjament en el terreny;
SE-C-43
552
b)
pilons formigonats in situ: sn els que s'executen en excavacions prvies realitzades en el terreny.
Tamb es poden executar pilons de carcter intermedi entre els dos anteriors, com ara els clavats
en preexcavacions parcials de menor longitud i ms dimetre que el pil.
5.1.2.2.4 Pilons prefabricats clavats
Les formes de clavar pilons poden ser diferents segons que s'usi vibraci o s'utilitzi, com sol ser
ms freqent, el clavament o percussi amb cops de maa. Als efectes d'aquest DB es considera el
pil prefabricat clavat de directriu recta aquell la profunditat de clavament del qual sigui 8 vegades
ms gran que el seu dimetre equivalent.
Els pilons clavats poden estar constituts per un nic tram, o per la uni de diversos trams, mitjanant les juntures corresponents, i en aquests casos sha de considerar que la resistncia a flexi,
compressi i tracci del pil mai no pot ser superior a la de les juntures que uneixin els seus trams.
Els pilons prefabricats clavats es poden construir allats sempre que es realitzi una travada en dues
direccions ortogonals i es demostri que els moments resultants en les direccions esmentades sn
nuls o b absorbits per l'armadura del pil o per les bigues de trava.
5.1.2.2.5 Pilons formigonats in situ

1
Als efectes d'aquest DB es diferencien els tipus segents: pilons de desplaament amb guaspa,
pilons de desplaament amb tap de graves, pilons d'extracci amb entubament recuperable, pilons
d'extracci amb camisa perduda, pilons d'extracci sense entubament amb llots tixotrpics, pilons
barrinats sense entubament, pilons barrinats, formigonats pel tub central de la barrina i pilons de
desplaament per rotaci.
Per als pilons formigonats in situ shan de tenir en compte les consideracions segents:
a) dimetre < 0,45 m: no s'han d'executar pilons allats, llevat d'elements de poca responsabilitat
en qu una possible fallada de l'element de fonamentaci no tingui una repercussi significativa;
b) 0,45 m < dimetre < 1,00 m; es poden realitzar pilons allats sempre que es realitzi una travada
en dues direccions ortogonals i s'asseguri la integritat del pil en tota la seva longitud d'acord
amb els mtodes de control recollits a l'apartat 5.4;
c) dimetre > 1,00 m; es poden realitzar pilons allats sense necessitat de travada sempre que
s'asseguri la integritat del pil en tota la seva longitud d'acord amb els mtodes de control recollits a l'apartat 5.4 i el pil s'armi per a les excentricitats permeses i els moments resultants.
Per a la selecci del tipus de pil shan de tenir en compte les indicacions recollides a l'apartat
5.4.1.1.
5.1.3 Configuraci geomtrica de la fonamentaci

1
En el projecte, la disposici geomtrica d'una fonamentaci per pilons sha de realitzar temptejant
diferents disposicions de pilons fins a assolir una situaci ptima. Quan es tracti d'analitzar una situaci ja existent, s imprescindible conixer les dades geomtrics de la disposici dels pilons.
Les dades geomtriques de ms inters per analitzar el comportament d'un pil allat sn la longitud
dins el terreny i el seu dimetre, o la llei de variaci del seu dimetre si s que aquest no s constant.
En els grups de pilons s necessari tenir en compte a ms la seva distribuci geomtrica, en particular, la seva separaci (vegeu la figura 5.2).
De cada pil se n'ha de conixer la secci transversal i la ubicaci dins el cep. Normalment, els
pilons han de ser de la mateixa longitud; en cas contrari, sha de considerar en els clculs de detall.
5.2
1
Accions a considerar
A ms de les accions de l'estructura sobre la fonamentaci sha de tenir en compte que els pilons
puguin estar sotmesos a efectes parsits induts per accions derivades del moviment del mateix
terreny de fonamentaci.
SE-C-44

Shan de considerar la forma i dimensions del cep a fi d'inclouren el pes, aix com el de les terres o
el que pugui gravitar sobre aquest, en el cmput de les accions.
Si s'escau, s'ha despecificar el nivell del terreny al voltant del pilonatge. En els casos en qu pugui
haver-hi soscavaci s necessari considerar almenys, amb carcter accidental, la situaci corresponent a la mxima prevista.
Figura 5.2. Esquema d'un possible pilonatge
5.2.1 Accions de la resta de l'estructura sobre la fonamentaci

1
Per al dimensionament del pilonatge shan de prendre les accions indicades a l'apartat 2.3.2.
En el cas d'un grup de pilons, per a cada combinaci d'accions s'ha de realitzar un repartiment de
crregues entre els pilons del grup. Aquest repartiment requereix un procs iteratiu. Els coeficients
de repartiment entre pilons depenen de la naturalesa del terreny i de la rigidesa dels pilons i del cep.
En general, si el cep que uneix els pilons s prou rgid, n'hi haur prou a considerar la distribuci de
crregues que s'obt en suposar que els pilons estan articulats en cap i que el cep s infinitament
rgid (vegeu la figura 5.3).
Si hi ha pilons de dimetre diferent dins un mateix grup, els valors de clcul shan de determinar per
a cada un dels dimetres (o dimetres equivalents per a formes no circulars) que s'usin.
SE-C-45
553
554
V= H z
Z
My
Mz Y
My
Hx
Mx
Y
xi
Hy
Mz
Ai
yi
X
Resultant de les accions

Vertical = V
Horitzontals = Hx , Hy
Repartiment entre pilons
Mx
Moments = Mx , My , Mz
Ai xi
Ai
Ai yi
V
Mx
My
2
2
A i
A i y i
A i x i
Compressi
Ni =
Tallants
H xi =
Ai yi
Ai
Hx
Mz
2
2
2
A i
A i ( x i + y i )
H yi =
Ai
Ai xi
Hy
Mz
2
2
2
A i
A i ( x i + y i )
Figura 5.3. Distribuci d'esforos en la hiptesi de cep rgid i pilons articulats en cap
5.2.2 Fricci negativa

1
4
5
La situaci de fricci negativa es produeix quan lassentament del terreny circumdant al pil s ms
gran que lassentament del pil. En aquesta situaci, el pil suporta, a ms de la crrega que li
transmet l'estructura, part del pes del terreny. Com a conseqncia, la fricci negativa fa que augmenti la crrega total de compressi que el pil ha de suportar.
Sha destudiar el possible desenvolupament de fricci negativa quan es doni alguna de les circumstncies segents:
a) consolidaci pel seu propi pes de rebliments o nivells de terreny de deposici recent;
b) consolidaci de nivells compressibles sota sobrecrregues superficials;
c) variacions del nivell fretic;
d) humectaci de nivells collapsables;
e) assentaments de materials granulars induts per crregues dinmiques (vibracions, sisme);
f)
subsidncies indudes per excavacions o dissoluci de materials profunds.
La identificaci del problema es pot realitzar comparant, mitjanant un clcul previ, els assentaments del terreny i del pil. En general, nhi ha prou amb una petita diferncia dassentaments perqu es produeixi la situaci de fricci negativa. Un assentament d'1 cm pot produir ja efectes notables.
La fricci lateral per fust es pot reduir notablement en pilons prefabricats (formig, metllics o fusta)
si es tracta mitjanant pintures bituminoses.
La fricci unitria negativa en el fust es calcula amb l'expressi:
n
Fs,neg =
. 'vi
(5.4)
i=1
SE-C-46
555
on:
i
s cadascuna de les unitats geotcniques considerades al llarg del pil;
s 0,25 en argiles i llims tous; 0,1 en sorres fluixes i 0,8 en sorres denses;
s la tensi efectiva en el punt del fust considerat.
'vi
Quan la fricci negativa no es desenvolupi en la seva totalitat al llarg del fust, es poden utilitzar mtodes de clcul que considerin deformacions relatives entre el sl i el pil per quantificar la profunditat fins a la qual es produeix.
Els pilons exteriors dels grups de pilons shan de considerar sotmesos a la mateixa fricci negativa
que si estiguessin allats, especialment els situats a les cantonades.
5.2.3 Empentes horitzontals causades per sobrecrregues

1
2
3
Quan hi ha sls tous en profunditat, les crregues collocades a la superfcie produeixen desplaaments horitzontals del terreny que poden afectar negativament les fonamentacions prximes pilonades. Per tant, si en aquest tipus de terreny es projecta un edifici contigu a una construcci pilonada,
sha devitar una fonamentaci superficial.
Els pilons executats en talussos poden estar sotmesos tamb a crregues horitzontals importants.
Als efectes d'aquest DB es pot prescindir de la consideraci de les empentes horitzontals sobre els
pilons sempre que la mxima component d'aquestes empentes sigui inferior al 10% de la crrega
vertical compatible amb aquesta.
L'estudi de l'efecte de les empentes horitzontals requereix una anlisi d'interacci terreny-pil, que
s necessari realitzar amb ms detall com ms crtic resulti el problema. Per al clcul es pot seguir
el mtode simplificat que s'indica a continuaci.
5.2.3.1 Mtode simplificat per a la consideraci de l'empenta horitzontal en pilons

1
L'empenta horitzontal s'estima d'acord amb lexpressi segent:

p h = pv 2 c u
(5.5)
on:
pv
s la pressi vertical a la part superior de l'estrat tou, considerant un repartiment a 30

de les pressions en superfcie.
cu
s la resistncia al tall sense drenatge.
Se suposa que cada pil suporta una crrega per unitat de longitud igual al valor menor dels segents:
a) Pp = ph S, on S s la separaci entre eixos de pilons;
b) Pp = ph 3D, on D s el dimetre del pil;
c) Pp = ph H, on H s el gruix de l'estrat tou.
Quan hi hagi diverses files de pilons es pot suposar que els esforos es distribueixen entre les successives files d'acord amb lexpressi segent:
p h' = p h
Pp
(5.6)
que s'aplica de manera successiva p h'' = p h'

4
Pp'
S
;......., p nh = p nh1
Ppn1
S
Una vegada calculat el valor de Pp s'obtenen els valors dels moments flectors en els pilons com una
biga, suposant, segons els casos, les condicions en els suports que es reflecteixen a la figura 5.4 i
que es concreten en:
a)
encastament en cap;
b)
encastament a 0,5 m en la capa resistent inferior;
c)
encastament a 1 m en capes resistents situades per damunt de la capa tova si el seu gruix s
superior a 8 dimetres; en cas contrari es considera com una articulaci (suport).
SE-C-47
556
Figura 5.4. Condicions de suport per al clcul d'esforos horitzontals en els pilons
5.3
1
2
Les comprovacions per verificar que una fonamentaci profunda compleix els requisits necessaris
shan de basar en el mtode dels estats lmit tal com s'indica a l'apartat 2.2.
A ms shan danalitzar els problemes indicats a l'apartat 5.3.3.

1
Les formes de fallada d'una fonamentaci profunda poden ser de tipus molt divers. Els tipus de
trencament ms comuns i que en qualsevol cas shan de verificar sn:
a) estabilitat global;
b) enfonsament;
c) trencament per arrencament;
d) trencament horitzontal del terreny sota crregues del pil;
e) capacitat estructural del pil.
La verificaci d'aquests estats lmit per a cada situaci de dimensionament es fa utilitzant l'expressi
(2.2) i els coeficients de seguretat parcials per a la resistncia del terreny i per als efectes de les accions de la resta de l'estructura sobre la fonamentaci definits a la taula 2.1.
5.3.1.1 Estabilitat global

1
El conjunt de l'estructura i la seva fonamentaci pilonada poden fallar mitjanant un mecanisme de

trencament encara ms profund que la fonamentaci o que, tot i no ser tan profund, pugui tallar els
pilons pel seu fust.
5.3.1.2 Enfonsament
1
Es pot produir aquesta manera de trencament quan la crrega vertical sobre el cap del pil superi la
resistncia del terreny i causi assentaments desproporcionats. A l'apartat 5.3.4, s'estableix un mtode per a la determinaci de la crrega d'enfonsament, Rck.
Tenint en compte el valor dels coeficients de la taula 2.1 i les consideracions fetes a l'apartat 2.4.2.6
el valor de Rcd es pot expressar per a cada situaci de dimensionament mitjanant lequaci segent:
R cd =
R ck
R
(5.7)
5.3.1.3 Trencament per arrencament

1
Els pilons es poden utilitzar per suportar crregues de tracci en el seu cap. Si aquestes crregues
excedeixen la resistncia a l'arrencament, el pil es desconnecta del terreny, trenca la seva uni i
es produeix la fallada consegent. Aquest tipus de mecanisme i el procediment d'avaluaci de la
crrega d'arrencament es consideren a l'apartat 5.3.5.
SE-C-48

5.3.1.4 Trencament horitzontal del terreny sota crregues del pil

1
Quan les crregues horitzontals aplicades en els pilons produeixen en el terreny tensions que
aquest no pot suportar, es produeixen deformacions excessives o fins i tot, si el pil s curt i prou resistent com a estructura, la seva bolcada. Aquest estat lmit sha de comprovar noms en els casos
en qu la mxima component de les empentes horitzontals sobre els pilons sigui superior al 10% de
la crrega vertical compatible amb ells.
La crrega horitzontal lmit que pot suportar el terreny que envolta els pilons o els grups de pilons es
considera a l'apartat 5.3.6.
5.3.1.5 Capacitat estructural del pil

1
Les crregues transmeses als pilons en el seu cap indueixen esforos en aquests que poden danyar la seva estructura.
Els criteris de verificaci de la capacitat estructural dels pilons enfront dels esforos axials (lmit
estructural), tallants i moments flectors al llarg del seu eix s'indiquen a l'apartat 5.3.8.

1
Els estats lmit de servei en les fonamentacions profundes estan normalment associats als moviments.
Tant en projectar pilons allats com grups de pilons, shan de realitzar les comprovacions relacionades amb els moviments (assentaments i desplaaments transversals) en qu influeix no solament la
resistncia del terreny sin tamb la seva deformabilitat, tal com s'indica a l'apartat 5.3.7.
5.3.3 Altres consideracions

1
A part de la consideraci dels estats lmit esmentats als apartats precedents, shan de tenir en
compte altres efectes que poden afectar la capacitat portant o aptitud de servei de la fonamentaci.
Entre els possibles problemes que es puguin presentar sha de fer una consideraci expressa dels
segents:
a)
influncia del clavament de pilons prefabricats en estructures o edificacions prximes;
b)
atacs del medi ambient al material del pil amb la consegent minva de capacitat. S'ha de
prestar una atenci especial a l'efecte de la corrosi de l'acer a les zones batudes per
lamplitud de la marea o per les oscillacions del nivell fretic;
c)
possible expansivitat del terreny que pugui provocar el problema invers a la fricci negativa,
causant l'aixecament de la fonamentaci;
d)
possible gelivitat del terreny, que pugui afectar ceps poc encastats al terreny;
e)
protecci contra la gelada en els caps dels pilons acabats de construir;
f)
possible atac qumic del terreny o de les aiges als pilons;
g)
possible modificaci local del rgim hidrogeolgic per connexi d'aqfers ubicats a diferent
profunditat que podrien quedar connectats en executar els pilons;
h)
possible contaminaci mediambiental per la utilitzaci de llot o polmers durant l'excavaci de

pilons de formig in situ;
i)
estabilitat dels talussos de les excavacions i plataformes realitzades per construir el pilonatge;
j)
despreniments sobre el cap del pil acabat de construir, a causa de la diferncia de cota entre
el pil acabat i la plataforma de treball, aix com despreniments o contaminacions causats per
la neteja de la plataforma, especialment en el cas de pilons d'hlix contnua, en qu s necessria la neteja del cap per a la introducci de l'armadura;
k)
neteja deficient del fons de les excavacions dels pilons perforats;
l)
problemes de collapse en sls que tinguin una estructura metaestable;
SE-C-49
557
558
m)
possibles efectes ssmics i en particular la possible liqefacci de l'entorn i que pugui incloure
el mateix pilonatge;
n)
possible prdua de capacitat portant per soscavaci de pilonatges.
5.3.4 Crrega d'enfonsament

5.3.4.1.1 Criteris bsics
1
La resistncia caracterstica a l'enfonsament d'un pil allat es considera dividida en dues parts (vegeu la figura 5.5): resistncia per punta i resistncia per fust.
R ck
R pk
(5.8)
R fk
on:
Rck
Rpk
Rfk
s la resistncia enfront de la crrega vertical que produeix l'enfonsament;

s la part de la resistncia que se suposa suportada per la punta;
s la part de la resistncia que se suposa suportada pel contacte pil-terreny en el fust.
Figura 5.5. Esquema de distribuci de la crrega d'un pil allat
Per estimar les dues components de la resistncia se suposa que sn proporcionals a les rees de
contacte respectives d'acord amb les expressions:
R pk = qp . Ap
(5.9)
R fk = f p f dz
(5.10)
on:
qp
Ap
s la resistncia unitria per la punta segons F.2.1

s l'rea de la punta
f
L
pf
z
s la resistncia unitria pel fust, obtinguda de F.2.1

s la longitud del pil dins el terreny
s el permetre de la secci transversal del pil, considerada segons 5.1.2.2.2
s la profunditat comptada des de la part superior del pil en contacte amb el terreny
5.3.4.1.2 Consideracions sobre la resistncia per punta

1
L'rea de la punta a utilitzar en el clcul ha de ser igual a l'rea de la secci transversal del pil al
nivell de la punta (pilons d'extracci) o a la projecci sobre el pla transversal de l'rea de la guaspa
en pilons clavats. Per a pilons buits (secci en forma de corona circular) o per a perfils metllics
clavats sense guaspa, s necessari calcular l'rea de la punta equivalent segons 5.1.2.2.2.
SE-C-50
559
L'rea de la punta que sha de considerar per al clcul dels pilons metllics en H s, llevat que es
justifiqui un altre valor, o es disposi una guaspa especial, el menor dels dos valors segents:
a) l'rea del rectangle circumscrit;
b) vegada i mitja el quadrat de l'ala.
En els pilons buits clavats, sha de prendre com a rea de la punta el total de la superfcie tancada
pel contorn extern.
En casos de terreny heterogeni, se suposa que la crrega d'enfonsament per la punta est controlada per un terreny amb les caracterstiques mitjanes de la zona compresa entre tres dimetres sota
la punta (zona activa inferior) i sis dimetres sobre la punta (zona passiva superior), aproximadament.
En les situacions en qu sota la punta hi hagi zones argiloses de menor resistncia, que redueixin la
resistncia unitria per punta, qp, el valor esmentat est limitat per l'expressi:
H
q p 6 1 +
D
cu
(5.11)
on:
H
s la distncia de la punta del pil a l'estrat del sl cohesiu tou inferior;
D
s el dimetre real o equivalent (la mateixa rea) del pil;
cu
s la resistncia al tall sense drenatge del sl cohesiu tou.
Si la separaci entre pilons s inferior a la distncia de la punta del pil al nivell del sl cohesiu tou
inferior sha de considerar l'efecte combinat del grup de pilons per estimar la crrega d'enfonsament
i el possible assentament de la fonamentaci.
5.3.4.1.3 Consideracions sobre la resistncia per fust

1
Quan la resistncia unitria per fust vari amb la profunditat, per al clcul de la resistncia total per
fust s'ha de realitzar una integraci al llarg del pil. En els casos en qu la resistncia total per fust
sigui constant per trams i tamb ho sigui la longitud del contorn del pil en qualsevol secci horitzontal, la resistncia per fust sha de considerar com un sumatori amb un terme per cada tram, s a
dir:
Rfk = fAf
(5.12)
on:
Af
2
s l'rea del contacte entre el fust del pil i el terreny en cada tram;
f
s la resistncia unitria per fust en cada tram.
En els pilons amb una secci transversal especial, pilons en H per exemple, sha de prendre com a
longitud del contorn la corresponent a la figura geomtrica simple (circumferncia, rectangle o quadrat) que condueixi a un permetre menor.
En els pilons columna sobre roca, no sha de preveure la resistncia per fust en els sls la deformabilitat dels quals sigui clarament superior a la corresponent a la zona de la punta.
5.3.4.1.4 Consideracions de l'efecte grup

1
De forma general, per al clcul dels pilons, no es considera l'efecte grup per a una separaci entre
eixos de pilons igual o superior a 3 dimetres.
A partir de grups de 4 pilons s'ha de considerar que la proximitat entre els pilons es tradueix en una
interacci entre ells, de tal manera que si el grup t n pilons, i la crrega d'enfonsament del pil allat s Rck, la crrega que produeix l'enfonsament del grup, Rckg, en general, no sol ser igual a nRck,
en haver d'aplicar a aquest valor, nRck, un coeficient d'eficincia, , que es defineix com el quocient:
=
Crrega d'enfonsament del grup

=
n Crrega d'enfonsament del pil individual
on n s el nombre de pilons
SE-C-51
R ckg
n R ck
(5.13)
560
El coeficient d'eficincia s d'1, per a separacions entre eixos iguals o superiors a 3 D. Per a separacions d'1 D el coeficient d'eficincia s 0,7. Per a separacions entre 1 D i 3 D s'interpola linealment entre 0,7 i 1.
En pilons clavats en sorres denses o molt denses es pot adoptar un coeficient d'eficincia igual a 1.
Aquest valor es pot augmentar, amb la justificaci prvia, per la possible compactaci que es pugui
produir, sense que en cap cas no pugui ser superior a 1,3.
Per determinar el valor de clcul de la resistncia a l'enfonsament del grup, analitzat com una nica
fonamentaci que engloba els pilons, sha dutilitzar un coeficient, R, que com a mnim ha de ser
l'indicat a la taula 2.1.
5.3.4.1.5 Mtodes per verificar l'estat lmit per enfonsament d'un pil
1
En el cas de pilons en argiles i sorres, el valor de clcul de la resistncia del terreny Rcd que permet
verificar l'estat lmit de l'enfonsament s'obt a partir de l'expressi (5.7), i es pot determinar la resistncia Rck del terreny amb els mtodes indicats a l'annex F.
En el cas de pilons en roca es pot determinar directament el valor de Rcd a travs dels valors qp,d i
f,d determinats segons el que s'indica a l'annex F.2.
5.3.5 Clcul de la resistncia a l'arrencament

1
Si el pil est sotms a tracci, la sollicitaci no ha de superar la capacitat resistent a l'arrencament. Es pot considerar que la resistncia a l'arrencament s igual al 70% de la resistncia per fust
a la compressi, establerta en la determinaci de la crrega d'enfonsament.
En els pilons sotmesos a tracci s'ha de prestar una especial cura als problemes de possible corrosi.
5.3.6 Resistncia del terreny enfront d'accions horitzontals

1
3
4
Tal com s'ha indicat a l'apartat 5.2.3, el clcul dels pilons enfront d'esforos horitzontals, als efectes
d'aquest DB, tan sols sha de realitzar en els casos en qu la mxima component de les empentes
horitzontals sigui superior al 10% de la crrega vertical compatible amb aquesta.
En el cas d'utilitzar proves de crrega en l'estimaci de la crrega horitzontal de trencament, es
poden reduir els coeficients de seguretat en funci de la importncia de les proves. El coeficient de
seguretat no s, en qualsevol cas, inferior al 70% dels valors recollits a la taula 2.1.
A l'annex F.2.5 s'indica un mtode per a l'estimaci de la resistncia del terreny enfront d'accions
horitzontals, vlida per a un pil allat.
En el cas de grup de pilons, la resistncia enfront d'esforos horitzontals del terreny situat al voltant
del grup s'estima com el menor valor dels dos segents:
a) la suma de les resistncies horitzontals del terreny al voltant de cada pil, calculades individualment;
b) la resistncia horitzontal del terreny corresponent a un pil equivalent el dimetre del qual sigui
l'amplada del grup i la profunditat del qual sigui igual a la profunditat mitjana dels pilons del
grup.
En els casos en qu aquest aspecte en el projecte resulti crtic, s'han d'utilitzar procediments de
clcul ms detallats o realitzar proves de crrega que permetin una estimaci ms exacta de la crrega de trencament.
5.3.7 Moviments de la fonamentaci

5.3.7.1 Assentaments
1
La limitaci dassentaments sha de fer d'acord amb els criteris recollits a l'apartat 2.4.3.
Si lassentament en els pilons resulta ser un aspecte crtic, s convenient la realitzaci de proves de
crrega especialment dissenyades per a la determinaci dassentaments a llarg termini, nica manera precisa de conixer la relaci crrega-assentament. Per a la realitzaci daquesta prova es recomana independitzar la resistncia de punta de la del fust del pil.
SE-C-52
561
En els casos en qu aquest aspecte no resulti crtic, els assentaments shan de calcular tant per al
pil allat com tenint en compte l'efecte grup, i sha de complir que els valors aix estimats han de
ser menors que els lmits admissibles per als estats lmit de servei. A l'annex F2.6 s'indica un mtode per a l'estimaci dassentaments en pilons.
5.3.7.2 Moviments horitzontals

1
Els moviments horitzontals shan destudiar en els casos en qu s'analitzi el comportament dels
pilons enfront d'esforos horitzontals.
Si el moviment horitzontal de la fonamentaci pilonada resulta ser un aspecte crtic del problema en
estudi, s convenient fer proves de camp per estimar-los.
Sha de comprovar que els moviments horitzontals siguin inferiors als lmits admissibles per als estats lmit de servei. A l'annex F.2.7 s'indica un mtode simplificat per a la seva estimaci, distingint
entre pil allat i efecte grup.
5.3.8 Consideracions estructurals

1
En l'anlisi dels estats lmit ltims sha de tenir en compte que les accions en el pil puguin arribar a
provocar l'esgotament de la capacitat estructural de la seva secci resistent.
5.3.8.1 Lmit estructural

1
El lmit estructural o crrega nominal s el valor de clcul de la capacitat resistent del pil. S'ha de
comprovar que la sollicitaci axial sobre cada pil no superi aquest lmit. Com a tals sollicitacions
shan de comparar amb els valors dels efectes de les accions definits a l'apartat 2.3.2.2.
El lmit estructural depn de:
a)
la secci transversal del pil;
b)
el tipus de material del pil;
c)
el procediment d'execuci;
d)
el terreny.
Els valors del lmit estructural s'adopten d'acord amb lexpressi segent:
Qlmit = . A
(5.14)
on:
s la tensi del pil (taula 5.1)
s l'rea de la secci transversal

Taula 5.1. Valors recomanats per al lmit estructural dels pilons
Procediment
Valors de (Mpa)
Tipus de pil
Formig pretesat o posttesat
Clavaments
0,30 (fck 0,9 fp)
Formig armat
0,30 fck
Metllics
0,30 fyk
Fusta
5
Tipus de suport
(1)
Perforaments
Sl ferm
Roca
Entubats
Llots
En sec
3,5
Barrinats sense control de parmetres

Barrinats amb control de parmetres
SE-C-53
562
(1)
vlids per a formig HA-25, per a altres formigons es poden prendre valors proporcionals. Amb
un control adequat de la integritat, els pilons perforats poden ser utilitzats amb lmits estructurals un
25% ms grans.
fck s la resistncia caracterstica del formig
fp s la tensi introduda en el formig pel pretesatge
fyk s el lmit elstic de l'acer
5.3.8.2 Capacitat estructural del pil
1
3
4
5.4
Tal com s'indica a l'apartat 2.4.2.4 s'ha de comprovar que els valors de clcul dels efectes de les
accions de l'estructura sobre cada pil (moments i esforos tallants) no superen el valor de clcul de
la seva capacitat resistent.
En absncia d'altres recomanacions ms especfiques i en els casos normals, on les accions horitzontals no siguin dominants, el clcul d'esforos en els pilons es pot fer amb el mateix model estructural indicat a l'apartat 5.3.7 per al clcul de moviments. En aquest model, la fonamentaci proporciona esforos a la part exempta (no enterrada) dels pilons que es poden considerar prou precisos. A
l'annex F.2.8 s'indica un mtode per al clcul dels esforos.
L'armat dels pilons sha de fer d'acord amb les regles especificades a la instrucci EHE.
A efectes del clcul a flexi de pilons formigonats in situ es recomana considerar una resistncia
caracterstica del formig igual o inferior a 18 MPa.
5.4.1 Condicions constructives

5.4.1.1 Pilons formigonats in situ
1
4
5
6
7
8
Els pilons formigonats a l'empara dentubaments metllics (camises) recuperables han d'avanar
lentubament fins a la zona on el terreny presenti parets estables, i sha de netejar el fons.
Lentubament sha de retirar a mateix temps que es formigona el pil, i sha de mantenir durant tot
aquest procs un resguard d'almenys 3 m de formig fresc per damunt de l'extrem inferior de la canonada recuperable.
En els casos en qu hi hagi corrents subterranis capaos de produir el rentatge del formig i el tall
del pil o en terrenys susceptibles de patir deformacions degudes a la pressi lateral exercida pel
formig s'ha de considerar la possibilitat de deixar una camisa perduda.
Quan les parets del terreny resultin estables, els pilons es poden excavar sense cap tipus
dapuntalament (excavaci en sec), sempre que no hi hagi el risc d'alteraci de les parets ni del fons
de l'excavaci.
En el cas de parets en terrenys susceptibles d'alteraci, l'execuci de pilons excavats, amb apuntalament o sense, ha de preveure la necessitat o no d'usar llots tixotrpics per a la seva estabilitzaci.
L's de llots tixotrpics tamb es pot plantejar com a mtode alternatiu o complementari a l'execuci
amb entubament recuperable sempre que es justifiqui adequadament.
En el procs de formigonatge s'ha d'assegurar que la docilitat i fludesa del formig es mant durant
tot el procs de formigonatge, per garantir que no es produeixin fenmens d'embussos en el tub
Tremie, o bosses de formig segregat o mesclat amb el llot de perforaci.
El ciment a utilitzar en el formig dels pilons s'ha dajustar als tipus definits en la instrucci vigent
per a la recepci de ciment.
En els pilons barrinats lapuntalament del terreny es produeix el mateix element d'excavaci (barrina
o hlix contnua). Una vegada sha arribat al fons, el formig es colloca sense invertir el sentit de la
barrina i en un moviment d'extracci de leina de gir de la perforaci. L'armadura del pilonatge s'introdueix a posteriori, i es clava en el formig encara fresc fins a assolir la profunditat de projecte,
que ha de ser com a mnim de 6 m o 9D.
Als efectes d'aquest DB no s'han de realitzar pilons de barrina contnua quan:
a) es considerin pilons allats, llevat que s'efectun amb un registre continu de parmetres de perforaci i formigonatge, que assegurin la continutat estructural del pil;
SE-C-54

b)
10
la inclinaci del pil sigui superior a 6, llevat que es prenguin mesures per controlar el direccionament de la perforaci i la collocaci de l'armadura;
c) hi hagi capes de terreny inestable amb un gruix superior a 3 vegades el dimetre del pil, llevat
que es pugui demostrar mitjanant pilons de prova que l'execuci s satisfactria o que s'executin pilons amb un registre continu de parmetres i tub telescpic de formigonatge, que asseguri la continutat estructural del pil.
Amb relaci a l'apartat anterior, es consideren terrenys inestables els segents:
a)
11
12
terrenys uniformes no cohesius amb un coeficient d'uniformitat (relaci de dimetres corresponents al 60 i al 10% en pes) inferior a 2 (D60/D10< 2) per sota del nivell fretic;
b) terrenys fluixos no cohesius amb N<7;
c) terrenys molt tous cohesius amb resistncia al tall no drenada, cu, inferior a 15 kPa.
No es considera recomanable executar pilons amb barrina contnua en zones de risc ssmic o que
treballin a tracci, llevat que es pugui garantir l'armat en tota la seva longitud i el recobriment de
l'armadura.
Per a l'execuci de pilons formigonats in situ es consideren adequades les especificacions constructives amb relaci a aquest tipus de pilons, recollides a la norma UNE-EN 1536:2000.
5.4.1.1.1 Primeres matries

1
Tant les primeres matries com la dosificaci dels formigons s'han dajustar al que sindica a la Instrucci de formig estructural EHE.
a)
Aigua
L'aigua per a la mescla ha de complir el que s'exposa a la Instrucci EHE, de manera que no
pugui afectar els materials constituents de l'element a construir.
b)
Ciment
El ciment a utilitzar en el formig dels pilons s'ha dajustar als tipus definits en la vigent instrucci per a la recepci de ciment. Es poden utilitzar altres ciments quan s'especifiquin i tinguin
una eficcia provada en condicions determinades.
No es recomana la utilitzaci de ciments de gran finor de mlta i calor d'hidrataci alta, a causa
de les altes dosificacions a emprar. No s recomanable ls de ciments d'aluminat de calci, i s
preferible l's de ciments amb addicions (tipus II), perqu s'ha manifestat que aquestes milloren la treballabilitat i la durabilitat, i redueixen la generaci de calor durant la curaci.
En cas que el nivell d'agressivitat sigui molt elevat, s'han dutilitzar ciments amb la caracterstica especial de resistncia a sulfats o aigua de mar (SR/MR).
c)
rids
Els rids han de complir les especificacions contingudes a l'article 28 de la Instrucci de formig estructural EHE.
A fi d'evitar la segregaci, la granulometria dels rids ha de ser contnua. s preferible ls d'rids arrodonits quan la collocaci del formig es realitzi mitjanant tub Tremie.
La mida mxima de l'rid sha de limitar a trenta-dos millmetres (32 mm) o a un quart (1/4) de
la separaci entre rodons longitudinals, i sha de triar el menor en les dues dimensions. En
condicions normals s'han dutilitzar preferiblement mides mximes d'rid de vint-i-cinc
millmetres (25 mm), si s rodat, i de vint millmetres (20 mm), si s procedent
desquerdament.
d)
Additius
Per aconseguir les propietats necessries per a la posada en obra del formig, es poden utilitzar amb gran cura reductors d'aigua i plastificants, inclosos els superplastificants, amb la finalitat d'evitar el traspuament o segregaci que podria resultar per una proporci d'aigua elevada.
Sha de limitar, en general, la utilitzaci d'additius de tipus superfludificant de durada limitada
al moment de l'abocament, que afectin una rigidesa prematura de la massa, al moment de
ladormiment i a la segregaci. En el cas que sutilitzin, s'ha dassegurar que la seva dosificaci
no provoqui aquests efectes secundaris i mantingui unes condicions adequades en la fludesa
del formig durant el perode complet del formigonatge de cada pil.
SE-C-55
563
564
5.4.1.1.2 Dosificaci i propietats del formig

1
El formig dels pilons ha de posseir:

a) alta capacitat de resistncia contra la segregaci;
b) alta plasticitat i bona cohesi;
c) bona fludesa;
d) capacitat dautocompactaci;
e) suficient treballabilitat durant el procs d'abocament, inclosa la retirada, si s'escau, d'entubaments provisionals.
A la taula 5.2 es recullen els criteris de contingut mnim de ciment, relaci aigua/ciment i contingut
mnim de fins.
Taula 5.2. Dosificacions de pastada
Contingut de ciment
- abocament en sec
- formigonatge submergit
325 Kg/m3
Relaci aigua-ciment (A/C)
< 0,6
375 Kg/m3
Contingut de fins d < 0,125 mm (ciment incls)

3
- rid gros d > 8 mm
400 kg/m
- rid gros d 8 mm
450 kg/m3
A la taula 5.3 es recullen els valors de consistncia del formig, segons les diferents condicions de
collocaci.
Taula 5.3. Consistncia del formig
Assentaments de con d'Abrams mm
Condicions tpiques d's (exemples)
130 H 180
Formig abocament en sec
H 160
Formig bombat o b formig submergit, abocament sota laigua amb

tub Tremie
H 180
Formig submergit, abocament sota fluid estabilitzador amb tub Tremie
Nota.- Els valors mesurats de lassentament (H) shan darrodonir als 10 mm
4
5
En cas que les dosificacions de pastada i els valors de consistncia establerts a les taules 5.2 i 5.3
no donin una mescla d'alta densitat, es poden ajustar el contingut de ciment i la consistncia.
S'ha d'assegurar que la docilitat i fludesa es mant durant tot el procs de formigonatge, per garantir que no es produeixin fenmens d'embussos en el tub Tremie, discontinutats en el formig o bosses de formig segregat o mesclat amb el llot de perforaci. Durant 4 hores i, almenys durant tot el
perode de formigonatge de cada pil, la consistncia del formig disposat sha de mantenir en un
con d'Abrams no inferior a 100 mm.
S'ha de proporcionar una protecci adequada a travs del disseny de la mescla o de camises perdudes, contra l'agressivitat del sl o dels aqfers.
5.4.1.2 Pilons prefabricats clavats

1
Per a l'execuci dels pilons prefabricats es consideren adequades les especificacions constructives
recollides amb relaci a aquest tipus de pilons en la norma UNE-EN 12699:2001.
5.4.2 Control
5.4.2.1 Control d'execuci de pilons formigonats in situ
1
Lexecuci correcta del pil, incloent-hi la neteja i si s'escau el tractament de la punta, sn factors
fonamentals que afecten el seu comportament, i que shan de prendre en consideraci per assegurar la validesa dels mtodes de clcul previstos en aquest DB.
Els pilons executats in situ shan de controlar durant l'execuci, i sha de confeccionar un informe
que contingui, almenys, les dades segents:
SE-C-56

a)
b)
c)
4
5
7
8
dades del pil (Identificaci, tipus, dimetre, punt de replanteig, profunditat, etc.);
longitud dentubament (en cas que sigui entubat);
valors de les cotes: del terreny, del cap del pil, de l'armadura, de lentubament, dels tubs snics, etc.;
d) tipus de terreny travessats (comprovaci amb el terreny considerat originriament);
e) nivells d'aigua;
f)
armadures (tipus, longituds, dimensions, etc.);
g) formigons (tipus, caracterstiques, etc.);
h) temps (de perforaci, de collocaci d'armadures, de formigonatge);
i)
observacions (qualsevol incidncia durant les operacions de perforaci i formigonatge).
Durant l'execuci es consideren adequats els controls segents, segons la norma UNE-EN
1536:2000 (taules 6 a 11):
a) control del replanteig;
b) control de l'excavaci;
c) control del llot;
d) control de les armadures;
e) control del formig.
En el control d'abocament de formig, al comenament del formigonatge, el tub Tremie no pot descansar sobre el fons, sin que s'ha d'elevar uns 20 cm per permetre la sortida del formig.
En els pilons de barrina contnua es consideren adequats els controls indicats a la taula 12 de la
norma UNE-EN 1536:2000. Quan aquests pilons s'executin amb instrumentaci, shan de controlar
en temps real els parmetres de perforaci i de formigonatge, i permetre conixer i corregir instantniament les possibles anomalies detectades.
Es poden diferenciar dos tipus d'assajos de control:
a) assajos dintegritat al llarg del pil;
b) assajos de crrega (esttics o dinmics).
Els assajos dintegritat tenen per objecte verificar la continutat del fust del pil i la resistncia mecnica del formig.
Poden ser, segons els casos, dels tres tipus segents:
a) transparncia snica;
b) impedncia mecnica;
c) sondejos mecnics al llarg del pil.
A ms, es pot realitzar un registre continu de parmetres en pilons de barrina contnua.
El nombre i la naturalesa dels assajos shan de fixar en el plec de condicions del projecte i establir
abans del comenament dels treballs. El nombre d'assajos no ha de ser inferior a 1 per cada 20 pilons, llevat del cas de pilons allats amb dimetres entre 45 i 100 cm, que no ha de ser inferior a 2
per cada 20 pilons. En pilons allats de dimetre superior a 100 cm no ha de ser inferior a 5 per cada 20 pilons.
5.4.2.2 Control d'execuci de pilons prefabricats clavats

1
2
3
4
5
Els controls de tots els treballs de realitzaci de les diferents etapes d'execuci d'un pil s'han d'ajustar al mtode de treball i al pla d'execuci establerts en el projecte.
S'han de controlar els efectes del clavament de pilons en la proximitat d'obres sensibles o de pendents potencialment inestables. Els mtodes poden incloure el mesurament de vibracions, de pressions intersticials, deformacions i mesurament de la inclinaci. Aquestes mesures s'han de comparar amb els criteris de prestacions acceptables.
La freqncia dels controls sha d'especificar i acceptar abans de comenar els treballs de clavament dels pilons.
Els informes dels controls s'han de facilitar en el termini convingut i conservar a lobra fins a la terminaci dels treballs de clavament dels pilons.
Tots els instruments utilitzats per al control de la installaci dels pilons o dels efectes derivats d'aquesta installaci han de ser adequats a l'objectiu previst i han d'estar calibrats.
SE-C-57
565
566
6
7
8
9
10
11
12
Sha de ressenyar qualsevol no-conformitat.

S'ha de registrar la corba completa del clavament d'un cert nombre de pilons. Aquest nombre s'ha
de fixar en el plec de condicions del projecte.
De manera general s'ha de ressenyar:
a) sobre les maces: l'altura de caiguda del pist i el seu pes o l'energia de copejament, aix com
el nombre de cops de la maa per unitat de penetraci;
b) sobre els pilons clavats per vibraci: la potncia nominal, l'amplitud, la freqncia i la velocitat
de penetraci;
c) sobre els pilons clavats per pressi: la fora aplicada al pil.
Quan els pilons es clavin fins al rebuig, s'ha de mesurar l'energia i avan.
Si els aixecaments o els desplaaments laterals sn perjudicials per a la integritat o la capacitat del
pil, s'han de mesurar, respecte a una referncia estable, el nivell de la part superior del pil i la seva implantaci, abans i desprs del clavament dels pilons prxims o desprs d'excavacions ocasionals.
Els pilons prefabricats que s'aixequin per damunt dels lmits acceptables s'han de tornar a clavar
fins que sassoleixin els criteris previstos en el projecte en un principi (quan no sigui possible reclavar el pil, s'ha de realitzar un assaig de crrega per determinar les seves caracterstiques crregapenetraci, que permetin establir les prestacions globals del grup de pilons).
No s'ha d'interrompre el procs de clavament d'un pil fins a assolir el rebuig previst que asseguri la
resistncia assenyalada en el projecte. En sls argilosos, i per a edificis de categoria C-3 i C-4, sha
de comprovar el rebuig assolit, transcorregut un perode mnim de 24 hores, en una mostra representativa de pilons.
5.4.3 Tolerncies d'execuci

1
Per a pilons formigonats in situ s'han de complir, llevat d'especificaci en contra del plec de condicions del projecte, les tolerncies segents:
a) Posici dels pilons a nivell de la plataforma de treball
e < emx = 0,1Deq; per a pilons amb Deq 1,5 m.
e < emx = 0,15 m, per a pilons amb Deq > 1,5 m.
on Deq s el dimetre equivalent del pil.
b) Inclinaci
i < imx = 0,02 m/m per a 4
i < imx = 0,04 m/m per a > 4
on s l'angle que forma l'eix del pil amb la vertical.

Per a pilons prefabricats clavats s'han de complir els requisits segents:
a) Posici dels pilons a nivell de la plataforma de treball
en terra: e < emx = valor ms gran entre el 15% del dimetre equivalent o 5 cm
en aigua: d'acord amb les especificacions definides en el projecte.
b) Inclinaci
i < imx = 0,02 m/m per a 4
i < imx = 0,04 m/m per a > 4
3
4
on s l'angle que forma l'eix del pil amb la vertical

Quan es requereixin tolerncies ms estrictes que les anteriors, s'han d'establir en el plec de condicions del projecte, i, en qualsevol cas, abans del comenament dels treballs.
Per a la mesura de les desviacions d'execuci es considera que el centre del pil s el centre de
gravetat de les armadures longitudinals, o el centre del cercle ms gran inscrit en la secci del cap
del pil per als no armats.
5.4.4 Assajos de pilons

1
Els assajos de pilons es poden realitzar per:
SE-C-58

a) estimar els parmetres de clcul;

b) estimar la capacitat portant;
c) provar les caracterstiques resistent-deformacionals en el rang de les accions especificades;
d) comprovar el compliment de les especificacions;
e) provar la integritat del pil.
Els assajos de pilons poden consistir en:
a) assajos de crrega esttica;
b) assajos de crrega dinmica o d'alta deformaci;
c) assajos dintegritat;
d) assajos de control.
Els assajos de crrega esttica poden ser:
a) per esglaons de crrega;
b) a velocitat de penetraci constant.
Els assajos dintegritat poden ser:
a) assajos d'eco o snics per reflexi i per impedncia, o de baixa deformaci;
b) assajos snics per transparncia, o cross-hole snics.
Els assajos de control poden ser:
a) amb perforaci del formig per a lobtenci de testimonis;
b) amb inclinmetres per verificar la verticalitat del pil.
Conv que els assajos de crrega esttica i dinmica no s'efectun fins al cap d'un temps suficient,
que tingui en compte els augments de resistncia del material del pil, aix com l'evoluci de la resistncia dels sls deguda a les pressions intersticials.
Per a edificis de categoria C-3 i C-4, en pilons prefabricats, es considera necessria la realitzaci de
proves dinmiques de clavament contrastades amb proves de crrega.
Elements de contenci
6.1
6.1.1 Pantalles
1
Es denominen pantalles els elements de contenci de terres que s'utilitzen per realitzar excavacions
verticals en els casos en qu el terreny, els edificis o altres estructures fonamentades als voltants
de l'excavaci no serien estables sense subjecci, o b es tracta d'eliminar possibles filtracions d'aigua a travs dels talussos de l 'excavaci i eliminar o reduir a lmits admissibles les possibles filtracions a travs del fons daquesta, o d'assegurar l'estabilitat d'aquest enfront de fenmens de sifonament. Es construeixen des de la superfcie del terreny prviament a l'execuci de l'excavaci i
treballen fonamentalment a flexi. Queden excloses les pantalles que tenen nicament per objecte
la impermeabilitzaci o estanquitat.
Si l'excavaci es produeix per sota del nivell fretic, s necessari preveure una impermeabilitzaci
suplementria al mateix formig de conformitat amb el que indica el DB-HS, secci 1.
La pantalla compleix una tasca estructural de contenci de terres, i d'impermeabilitzaci del vas,
per no es pot considerar un element totalment acabat ni absolutament impermeable, ateses les caracterstiques intrnseques del material i del procs d'execuci. En qualsevol cas s necessari preveure un acabat final de la seva superfcie, ja que es formigona contra el mateix terreny. En general,
la fase crtica en la vida de la pantalla s la de l'execuci.
Les condicions essencials de les pantalles que les diferencien dels murs i els apuntalaments sn:
a)
s'executen prviament a l'excavaci;
b)
en general assoleixen una profunditat sota el fons d'excavaci que no s petita en relaci amb
l'altura lliure de la pantalla;
SE-C-59
567
568
c)
lencastament de la pantalla en el terreny per sota del fons de l'excavaci s, en general, indispensable per a la seva estabilitat, i en ocasions constitueix l'nic element que la proporciona i
el pes propi de la pantalla s un factor d'influncia molt escassa o nulla;
d) sn estructures flexibles i resisteixen les empentes del sl deformant-se.
A la taula 6.1 es recullen els diversos tipus de pantalla que es consideren en aquest DB:
Taula 6.1. Tipus de pantalla
Pantalles executades
completament in situ
Pantalles
delements
prefabricats
Pantalles contnues de formig

Pantalles de pilons
Palplanxes de formig armat o pretesat
Clavades
Palplanxes d'acer
Palplanxes de fusta
De plafons de formig armat o pretesat que es colloquen en una rasa prviament
excavada
Les pantalles poden requerir en molts casos subjecci en un o diversos punts de la seva altura lliure, a ms de lencastament en el terreny per sota del nivell d'excavaci, b sigui per estabilitat, resistncia o per impedir excessives deformacions horitzontals o verticals del terreny a lextrads.
A l'apartat 6.3.2.1 es descriuen els procediments ms habituals.
6.1.1.1 Pantalles contnues de formig

1
Generalment consisteixen en l'excavaci d'una rasa, el gruix de la qual varia normalment entre 0,4 i
1,50 m, per panys o mduls d'una amplada que oscilla generalment entre un valor mnim corresponent a l'obertura de la cullera i un valor mxim en funci de l'estabilitat del terreny, generalment de
2,5 a 4,5 m, moviments i deformacions admissibles o altres condicions de l'obra.
Un plaf pot tenir una o diverses gbies d'armadura al llarg de la seva longitud. En terrenys amb
cohesi i per damunt del nivell fretic, les rases, de les dimensions abans indicades per a cada mdul i de la profunditat total de la pantalla, poden ser estables sense necessitar cap element de contenci, a causa, en part, de l'efecte tridimensional associat a les seves proporcions.
Tanmateix, en general, i especialment si es tracta de sls sense cohesi, com sorres i llims, sota el
nivell fretic, les rases no sn estables per si mateixes. L'estabilitat sense apuntalament s'aconsegueix reblint cada mdul de rasa amb llots tixotrpics (suspensions en aigua d'argiles tixotrpiques,
de molt alta plasticitat, com bentonites, sepiolites, etc.).
6.1.1.2 Pantalles de pilons

1
2
Comunament les pantalles de pilons s'efectuen mitjanant pilons perforats, encara que en determinades ocasions es podrien executar amb pilons prefabricats clavats.
Si no hi ha necessitat que la pantalla sigui estanca, els pilons es poden disposar amb una certa
separaci entre ells, amb separacions entre eixos inferiors al doble del dimetre dels pilons, llevat
de justificaci en contra.
En l'estabilitat del terreny entre pilons separats es pot tenir en compte l'efecte d'arc. La separaci
entre pilons es determina en funci de la naturalesa del terreny, dels esforos a resistir i de la capacitat de flexi dels pilons.
Quan l'excavaci hagi de romandre oberta molt temps, i sobretot si el terreny s meteoritzable i perd
rpidament les seves caracterstiques resistents en contacte amb l'aire, sha de protegir la banda de
terreny que queda vista entre pilons per mitj de formig projectat.
Quan shagi dexcavar sota el nivell fretic s necessari que els pilons siguin secants entre si, per la
qual cosa la pantalla sha defectuar mitjanant pilons perforats o shi ha daplicar altres tcniques
de tractament del terreny entre pilons.
6.1.1.3 Pantalles de palplanxes

1
Es consideren com a tals les alineacions de plafons prefabricats o palplanxes, que es claven en el
terreny a cops o per vibraci i constitueixen, degudament enllaades, pantalles resistents o d'impermeabilitzaci, que serveixin de protecci per a l'execuci d'altres obres.
Els tipus de palplanxes considerats en aquest DB sn:
a) palplanxes de formig armat o pretesat;
b) palplanxes d'acer. Aquestes a causa de la seva secci menor es claven ms fcilment que les
palplanxes de formig armat, i originen menys vibracions en el terreny.
SE-C-60

6.1.2 Murs
1
2
3
4
5
Els murs es defineixen com a elements de contenci destinats a establir i mantenir una diferncia
de nivells en el terreny amb un pendent de transici superior al que permetria la resistncia
daquest, transmetent a la seva base i resistint amb deformacions admissibles les empentes laterals
corresponents. En el cas de murs de soterrani, aquests s'utilitzen per independitzar una construcci
enterrada del terreny circumdant.
En edificaci, els murs de contenci solen ser construccions trencades o tancades en planta, a les
quals connecten altres elements tant de l'edificaci com de la urbanitzaci.
No estan coberts per aquest DB els murs de simple protecci o revestiment, els murs de tancament
exempts per les dues cares, els murs de contenci d'aigua o fluids en dipsits no enterrats, etc. Aquest DB tampoc no s aplicable als paraments creats per laugment artificial de la resistncia del
terreny, els murs selecci, els murs de sl reforat i tots els que, tot i ser solucions adequades per a
diversos casos, pel seu carcter especial requereixin mtodes particulars de disseny, clcul i execuci.
Pels materials utilitzats, els murs generalment sn de formig en massa o armat, maoneria o fbrica.
Pel seu concepte estructural es distingeixen, entre altres, els murs de gravetat, de gravetat alleugerits, de contraforts, en L o en mnsula, de soterrani i els realitzats per pous de recalar a mesura
que s'executa l'excavaci (vegeu la figura 6.1).
Figura 6.1. Tipus de murs
8
9
10
Els murs de gravetat sn elements de contenci les dimensions dels quals sn prou grans per equilibrar les empentes nicament pel seu pes, sense que es produeixin traccions a la fbrica o formig
o sent aquestes negligibles. Aquests murs en general no necessiten armadura i sn els ms resistents als agents destructius. Les seves formes sn molt variades, i per a l'enlla de les parts construdes successivament se solen deixar banquetes o claus.
En el cas de murs de gravetat alleugerits, en reduir-se el gruix de l'alat del mur, les petites traccions corresponents s'absorbeixen amb una lleugera armadura. El peu ha de sobresortir en mnsula
per mantenir l'amplada de base necessria, per la qual cosa tamb s necessria la collocaci
d'armadura a la base de la sabata. En alguns casos, el mur s'alleugereix retallant el seu extrads a
la zona on les pressions transmeses al terreny sn menors.
En cas de disposar una o diverses plaques en mnsula a lextrads del mur, en alleujar les empentes per efecte "ombra", permet una menor secci de mur.
En els murs en L o en mnsula, la base del mur est constituda per una llosa o sabata sobre la
qual s'aixeca l'alat, que sol ser de gruix redut, i les flexions de la mnsula sabsorbeixen mitjanant
una armadura senzilla o doble. Per millorar la resistncia a l'esllavissament, aquests murs poden
portar banquetes centrals o al tal posterior i si els esforos sn importants lencastament a la sabata es pot reforar mitjanant cartabons.
Els murs de contraforts sn una variant dels anteriors en qu l'amplada del mur es refora
a determinats intervals per reduir les flexions del mur i aconseguir a ms una orientaci
SE-C-61
569
570
11
12
ms favorable de les empentes. Les plaques frontals poden ser planes o voltades, preferentment de
directriu circular. Si s necessari, poden portar banquetes al tal de la placa de base.
Els murs realitzats mitjanant pous de recalar, a mesura que s'executa l'excavaci generalment
estan constituts per plaques, de formig armat, d'uns 3 x 3 m, i un gruix, entre 40 i 80 mm, formigonades contra el terreny, cadascuna de les quals s'ancora al terreny una vegada endurit el formig.
Els pous de recalar s'executen a mesura que s'efectua l'excavaci, sense iniciar l'obertura d'un pou
de recalar mentre la placa superior no estigui ancorada, i shan de cavalcar per donar continutat a
les armadures, tant en sentit horitzontal com en sentit vertical, formant mduls en general amb almenys 3 ancoratges. Llevat de justificaci en contra, aquest procediment s'ha dutilitzar nicament
en excavacions sobre el nivell fretic. Aquests murs no s'encasten al terreny per sota del nivell d'excavaci, per la qual cosa la seva estabilitat s'aconsegueix exclusivament per mitj dels ancoratges.
Els murs de soterrani generalment tenen forma de calaixos tancats i estan sotmesos a l'empenta del
terreny i, en la seva situaci definitiva, a les crregues procedents de forjats, i en ocasions a les de
suports o murs de crrega que neixen de la seva cspide. Els forjats actuen com a elements de travada transversal. Als efectes del seu dimensionament o comprovaci com a elements estructurals,
les regles d'aquest DB shan de complementar amb les de les altres funcions que posseeixen. En
aquest tipus de murs els efectes derivats de la contenci poden ser secundaris, sobretot en edificis
de diverses plantes.
Figura 6.2. Mur de soterrani
13
6.2
Ats que hi ha nombrosos tipus i variants de construcci de murs, es pot utilitzar qualsevol altre
tipus de mur, d'acord amb les sollicitacions, condicionants exteriors, de funcionalitat o esttiques en
cada cas, sempre que compleixi les condicions indicades en aquest DB.
6.2.1 Generalitats
1
En la definici de les accions shan de considerar les sobrecrregues degudes a la presncia d'edificacions prximes, possibles abassegaments de materials, vehicles, etc. Les forces dels puntals i
ancoratges es consideren com a accions.
El valor de clcul de la densitat del material de rebliment sha de definir a partir de les caracterstiques del material previst en l'estudi de materials, o el seu cas en l'estudi geotcnic (vegeu les taules
D.26 i D.27). Shi han despecificar els controls a realitzar en la fase d'obra per comprovar que els
valors reals compleixen les hiptesis del projecte.
La presncia de crregues repetitives o dinmiques significatives requereix un estudi especial per

avaluar la seva influncia sobre l'estructura de contenci.
La densitat de l'aigua fretica s'ha davaluar considerant la possible presncia de sals o elements
contaminants.
SE-C-62

En el clcul d'elements de contenci, sobretot en els provisionals, shan de tenir en compte les possibles variacions espacials i temporals de la temperatura. Aix pot ser d'especial importncia per la
seva repercussi en la tensi dels estampidors.
El clcul d'un element de contenci constitueix un procs iteratiu en qu, partint del seu dimensionament previ, es comprova si la seguretat per resistir les diverses accions s suficient; en cas contrari, sen modifica el disseny.
Les accions principals a considerar sn:

a)
b)
c)
el pes propi de l'element de contenci, d'acord amb el material previst per a la seva execuci;
l'empenta i pes del terreny circumdant, tenint en compte la posici del nivell fretic;
les empentes degudes a l'aigua, b en forma de pressi intersticial, subpressi o pressi de filtraci;
d) les sobrecrregues sobre l'estructura de contenci o sobre el terreny dextrads;
e) els efectes ssmics, quan sigui necessria la seva previsi per la zona d'emplaament de l'estructura de contenci;
f)
excepcionalment, les empentes de terrenys expansius, els deguts a la congelaci de l'aigua a
terra, els induts per la compactaci del rebliment o les incidncies constructives previsibles.
El clcul dempentes per a l'anlisi d'estats lmit ltims es basa generalment en la hiptesi que hi ha
prou rotaci o translaci de l'element de contenci per arribar a un estat de trencament. Aix s'ha de
tenir en compte en els casos en qu hi ha construccions o serveis a lentorn.
Els estats d'empenta depenen del desplaament del terreny i sn els segents:
a)
b)
c)
empenta activa: quan l'element de contenci gira o es desplaa cap a l'exterior sota les pressions del rebliment o la deformaci de la seva fonamentaci fins a assolir unes condicions d'empenta mnima;
empenta passiva: quan l'element de contenci s comprimit contra el terreny per les crregues
transmeses per una estructura o un altre efecte similar fins a assolir unes condicions de mxima empenta;
empenta en reps: quan es produeix un estat intermedi que s el corresponent a l'estat tensional inicial en el terreny.

1
La confirmaci geomtrica de clcul ha de prendre en consideraci les variacions futures previsibles

del nivell del terreny, especialment en coronament o al peu de l'element de contenci.
En clculs d'estats lmit ltims en qu l'estabilitat de l'element de contenci depengui de la resistncia del terreny al davant daquest, la cota del sl estabilitzant s'ha de reduir del valor nominal en un
valor a, que es defineix prenent en consideraci el grau de control existent sobre la permanncia
del material esmentat. En general i llevat de justificaci, es consideren els valors de a segents:
a)
pantalles: es considera un valor de a igual al 10% de l'altura de la pantalla sobre el fons d'excavaci, amb un mxim de 0,5 m;
b)
murs: es considera un valor de a igual al 10% de la distncia entre el pla de suport i el fons
d'excavaci, amb un mxim de 0,5 m.
Es poden utilitzar valors inferiors de a, o fins i tot 0, quan es pugui garantir la permanncia en el
temps del terreny. Per contra, shan dutilitzar valors superiors de a si la geometria del terreny en el
fons de l'excavaci s especialment dubtosa.
6.2.3 Clcul dels coeficients d'empenta activa (KA) i passiva (KP)

1
L'empenta activa Pa es defineix com la resultant de les empentes unitries, 'a, que es pot determinar mitjanant les frmules segents:
SE-C-63
571
572
(6.1)
c' K A
'a = K A 'v 2
'ah = 'a sin( + )
KA
(6.2)
cosec sin ( - ')
=
sin( + ) + sin( + ') sin( ' i)
sin( i)
(6.3)
on:
'v
s la tensi efectiva vertical, de valor 'z, en qu ' s el pes especfic efectiu del terreny
i z l'altura del punt considerat respecte a la rasant del terreny en la seva connexi al mur;
'ah
s la component horitzontal de l'empenta unitria
' i c'
s l'angle de fricci interna i la cohesi del terreny o rebliment de lextrads;
, i
sn els angles indicats en la figura 6.3;
s l'angle de fricci entre el mur i el terreny o rebliment.
Figura 6.3. Empenta activa
En un terreny granular, homogeni, l'empenta activa, Pa, sobre un parament vertical, degut exclusivament al terreny, s igual a:
Pa = KA'H2 2
(6.4)
on:
'
s el pes especfic efectiu (aparent o submergit) del terreny
En el cas de mur vertical, i terreny horitzontal si =0, el valor de KA=tg2(/4-'/2); on ' est en radians.
L'empenta passiva Pp es defineix com la resultant de les empentes unitries 'p, i es poden determinar mitjanant les frmules segents:
'p = K P . 'v + 2 . c' .
(6.5)
KP
'ph = 'p . sin( )
(6.6)
SE-C-64
573
KA
cosec sin ( + ' )
sin( ) sin ( + ' ) sin ( ' + i)
sin( i)
(6.7)
on:
'v
s la tensi efectiva vertical, de valor 'z, en qu ' s el pes especfic efectiu del terreny
i z l'altura del punt considerat respecte a la rasant del terreny en la seva escomesa al
mur;
'ph
s la component horitzontal de l'empenta unitria passiva
' i c'
s l'angle de fricci intern i la cohesi del terreny
, i i
sn els angles indicats a la figura 6.4.
Figura 6.4. Empenta passiva
En un terreny granular homogeni, l'empenta passiva, Pp, sobre un parament vertical, deguda exclusivament al terreny, s igual a:
Pp = KP'H2 / 2
(6.8)
2
En el cas de mur vertical, i terreny horitzontal si =0, el valor de KP=tg (/4+'/2), en qu ' est en
radians.
La fricci entre el terreny i el mur influeix sobre la magnitud del moviment necessari per a la mobilitzaci total de les empentes, per a la qual cosa, llevat d'una justificaci especial, shan de tenir en
compte les estimacions segents de l'angle de fricci entre el terreny i el mur:
2
' , com s la situaci de mur encofrat contra el terreny
3
a)
per a empenta activa i mur rugs;
b)
per a empenta activa i mur poc rugs;
c)
per a empenta activa i mur llis: = 0, si s'utilitza la hiptesi de Rankine o ls de llots tixotrpics
d)
per a empenta passiva:
1
' , com s la situaci de mur encofrat a doble cara
3
1
'
3
El valor de ' utilitzat en l'avaluaci de no ha de superar l'angle de fricci interna crtica del sl.
SE-C-65
574
10
11
12
L'angle pot ser positiu o negatiu segons el moviment relatiu del rebliment respecte de l'element de
contenci. Usualment 0 (component de fricci cap a baix); per hi poden haver combinacions de
forces que alterin el signe de , per la qual cosa en aquests casos especials shan de comprovar les
hiptesis adoptades sobre la direcci de la fora de fricci.
En pantalles de pilons sha de calcular l'empenta activa sobre la superfcie total de la pantalla.
En pantalles de pilons amb separaci entre eixos inferior a 3 vegades el seu dimetre, sha de considerar l'empenta passiva sobre la superfcie total de la pantalla de pilons com si es tracts d'una
pantalla contnua.
Per a separacions entre eixos de pilons superiors a 3 vegades el dimetre del pil, l'empenta passiva es calcula sobre la superfcie projectada de cada pil. Per a profunditats superiors a 1,5 vegades
el dimetre del pil shan de considerar valors de l'empenta passiva sobre la superfcie esmentada,
triples als definits anteriorment.
6.2.4 Clcul del coeficient d'empenta en reps Ko

1
La seva determinaci s difcil perqu depn dels esforos tectnics als quals hagi estat sotms el
terreny en la seva histria geolgica, del grau de consolidaci i de la compacitat assolida pel terreny
naturalment o artificialment. A falta d'una valoraci basada en l'experincia local, assajos in situ, informaci geolgica o altres, es pot estimar amb els criteris segents:
a) Per a una superfcie de terreny horitzontal, el coeficient Ko d'empenta en reps, que expressa
la relaci entre les tensions efectives horitzontal i vertical (s a dir, el pes de les terres), es pot
determinar mitjanant:
K0 = (1 sin ')(Roc)
on:
(6.9)
'
s l'angle de fricci intern efectiu del terreny
Roc s la ra de sobreconsolidaci definida a l'annex A d'aquest DB. La frmula no s'hauria
d'utilitzar per a valors extremament alts de Roc, superiors a 25-30.
b)
Si el terreny s'eleva a partir del mur amb un angle i ' respecte a l'horitzontal, la component
horitzontal de l'empenta de terres efectiva o'ho es pot relacionar amb la tensi efectiva deguda
al pes per la relaci Koi, que s igual a:
Koi = K0(1 sin i)
(6.10)
La direcci de l'empenta de terres es pot suposar, llavors, parallela a la superfcie del terreny.
6.2.5 Empentes del terreny sobre l'element de contenci

1
Per calcular les empentes del terreny sobre un element de contenci o viceversa es pot suposar la
llei dempentes unitries segent:
h = K'z + uz
(6.11)
on:
h
K
s la tensi horitzontal total a la profunditat considerada

s el coeficient d'empenta corresponent
'z
s la tensi efectiva vertical a la profunditat considerada
s la pressi intersticial a la profunditat considerada.

uz
Si hi ha una sobrecrrega uniforme q sobre el terreny, aquesta es pot substituir per una altura de
terres equivalent He:
=
He
(6.12)
on:
s el pes especfic aparent de les terres.
3
En aquest cas les empentes unitries sobre el mur s'incrementen, en tota l'altura, en:
h
KH e
(6.13)
SE-C-66

Si el terreny dextrads est estratificat, cada estrat es pot transformar en una sobrecrrega per al
subjacent, i sha de deduir la llei dempentes en forma acumulativa.
Si lextrads de l'element de contenci s trencat, la llei dempentes s'obt aplicant per a cada tram
el coeficient (K) corresponent a la seva inclinaci.
Quan la superfcie del terreny sigui irregular, l'empenta resultant sobre l'element de contenci es
determina temptejant diverses superfcies de trencament.
En el plantejament d'un element de contenci shan de tenir en compte, tant els condicionants geotcnics com els relacionats amb la seva funcionalitat, que entre altres serien:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
geometria i deformabilitat de l'element de contenci;

caracterstiques geotcniques i histria tensional de sl retingut;
compactaci requerida, si s'escau, per al rebliment;
terreny de fonamentaci;
moviments admissibles al cap i el peu de l'element, aix com al terreny situat a l'entorn;
situaci del nivell fretic i afecci de l'element de contenci i del sistema de drenatge al nivell
fretic de l'entorn;
g) espai disponible per a la construcci;
h) s i durabilitat.
En la valoraci dels parmetres de clcul i l'avaluaci de les empentes sobre els elements de contenci shan de considerar els punts segents:
a)
b)
en valorar les empentes s'ha de tenir en compte l'estabilitat en el temps dels materials existents a lextrads. En aquest sentit, els materials deficientment compactats o els cicles d'humitat-sequedat deguts a un sistema de drenatge inadequat poden provocar una evoluci en el
temps de l'estat tensional i unes deformacions diferides que probablement no puguin ser seguides per l'element de contenci, fet que donaria lloc a empentes superiors a les corresponents a l'estat actiu;
a la figura 6.5 es recull un esquema de relaci entre empenta del terreny i els moviments necessaris per al seu desenvolupament. s important ressaltar els importants moviments necessaris perqu es desenvolupi l'empenta passiva.
Figura 6.5. Relaci entre empenta del terreny i els moviments necessaris per al seu desenvolupament
c)
a la taula 6.2 es recull una estimaci dels valors de rotaci de la pantalla necessaris per desenvolupar les condicions de trencament per a diferents tipus de terreny:
SE-C-67
575
576
Taula 6.2. Rotaci necessria per a assolir estats de plastificaci

Rotaci x/H
Tipus de sl i compacitat o consistncia
Estat
actiu
10-3
410-3
-2
10
210-2
Granular dens
Granular solt
Cohesiu dur
Cohesiu tou
Estat
passiu
210-2
610-2
-2
210
-2
410
d)
el valor considerat per a l'empenta de terres en l'anlisi d'estats lmit ltims s, en general, diferent del valor a considerar en l'anlisi d'estats lmit de servei en qu no es considera el trencament del terreny;
e) la construcci d'elements de contenci prop d'edificacions requereix limitar els moviments associats a aquests. En limitar els moviments horitzontals dels elements de contenci, sha de
considerar un increment en les empentes del terreny a causa que no es permet que aquest
desenvolupi completament la seva capacitat resistent.
f)
s'ha devitar ls de sls argilosos o llimosos en el rebliment dextrads d'elements de contenci. En cas que sigui necessari usar-los, sha de considerar en el clcul un coeficient d'empenta no inferior a 1;
g) la compactaci del material de lextrads de l'element de contenci sha de fer amb precauci,
utilitzant mitjans lleugers. Una compactaci intensa del terreny existent a la falca activa podria
provocar un increment substancial de l'empenta. Quan s'utilitzin equips lleugers per obtenir
densitats de fins al 95% de la mxima Proctor normal, es poden emprar els criteris definits en
aquest captol per a la determinaci de les empentes. Quan s'utilitzin equips pesants o es considerin densitats de compactaci superiors al 95% de la mxima Proctor normal, el clcul de
l'element de contenci sha defectuar utilitzant una empenta no inferior a l'empenta al reps;
h) si el terreny a contenir es troba confinat entre dos elements sensiblement parallels, l'empenta
de cada element es pot reduir, considerat lefecte sitja, a partir de la fricci parament-material
de rebliment i la geometria i rigidesa lateral dels elements de contenci.
i)
en elements de contenci en qu el rebliment dextrads s'efectua amb els forjats ja construts,
els moviments poden ser tan petits que no permetin assolir les condicions d'empenta activa.
En aquestes condicions es pot considerar la distribuci dempentes corresponent a l'empenta
al reps o b considerar la distribuci dempentes definida per a estructures de contenci apuntalades a la figura 6.6;
j)
en cas de considerar la cohesi en els clculs dempentes sobre els elements de contenci, el
seu valor caracterstic sha de definir de manera especfica per a aquest tipus d'estudi, considerant la dispersi i fiabilitat de la informaci disponible, la seva estabilitat en el temps, la possible presncia de fissures en el terreny i la sensibilitat de l'estudi al valor esmentat;
k) per a obres de carcter permanent el comportament a llarg termini dels elements de contenci
sha destudiar en tensions efectives. Per a obres de carcter provisional en sls argilosos, el
clcul es pot fer a partir de la resistncia al tall no drenada;
l)
per a la valoraci dempentes estabilitzadores a la sotavolta de l'element de contenci, s important garantir la permanncia i estabilitat en el temps dels materials considerats aix com el
moviment necessari per desenvolupar l'estat tensional previst. En aquest sentit sha de preveure la possibilitat de l'execuci d'excavacions futures al costat del peu de l'element de contenci
per a l'estesa de serveis o futurs buidatges segons el que es defineix a l'apartat 6.2.2;
m) igualment, shan de considerar els importants moviments necessaris per al desenvolupament
de l'empenta passiva, en general incompatibles amb les condicions de seguretat i funcionalitat
de l'element de contenci.
En l'anlisi d'estats lmit ltims per mtodes d'equilibri lmit shan de considerar els criteris segents:
a)
sha de considerar l'empenta activa en lextrads excepte per als casos en qu, a causa de la
rigidesa de l'element de contenci, les restriccions imposades a la seva deformaci (ancoratges, apuntalaments, forjats o altres), o pel procs de posada en obra del rebliment o sensibilitat a les deformacions d'edificacions o serveis situats a les proximitats del coronament
de l'element de contenci, no es puguin produir els moviments mnims necessaris per mobilitzar-lo;
b)
si hi ha fonamentacions d'edificis o serveis sensibles als moviments, situats a poca profunditat,

a una distncia del coronament de l'element de contenci inferior a la meitat de la seva altura,
SE-C-68

sha de considerar l'empenta en reps, K0, en el dimensionament de l'element de contenci per

procediments d'equilibri lmit. Si la distncia est compresa entre la meitat de l'altura i l'altura
de l'element de contenci, sha de considerar almenys un coeficient K = (K0 + KA)/2.
Aquests valors es poden modificar si s'efectua un estudi de detall per al clcul dels moviments;
c)
en qualsevol cas, la pressi de terres considerada sobre l'element de contenci no ha de ser

inferior a 0,25 vegades la tensi efectiva vertical;
d)
l'empenta passiva est afectat per un coeficient de seguretat E no superior a 0,6;
e)
per al clcul d'elements de contenci apuntalats en sorra mitjanant mtodes d'equilibri lmit,
s'ha dutilitzar el diagrama rectangular semiempric de la figura 6.6a. A aquestes empentes
shan dafegir les degudes a les pressions intersticials. Per a profunditats superiors a 12 m sha
de comprovar que el diagrama esmentat s aplicable.
Figura 6.6. Diagrames d'envoltants dempentes aparents per a elements de contenci apuntalats
f)
per a elements de contenci apuntalats en argiles saturades toves a mitges (resistncia al tall
no drenat inferior a 0,05 MPa) mitjanant mtodes d'equilibri lmit, s'ha dutilitzar el diagrama
de la figura 6.6b. Aquest diagrama correspon a tensions totals, per sha de comprovar que en
cap punt la tensi total no sigui inferior a la pressi intersticial. Si sota el fons de l'excavaci hi
ha un gruix important d'argiles de consistncia tova a mitjana es pot considerar m = 0,4. Si hi
ha una capa ms resistent a l'entorn del fons de l'excavaci, es pot utilitzar m = 1,0;
g)
per a elements de contenci apuntalats en argiles fissurades de rgides a dures (resistncia al

tall no drenat superior a 0,05 MPa) mitjanant mtodes d'equilibri lmit, s'ha dutilitzar el diagrama rectangular de la figura 6.6c. En condicions normals shan de considerar valors de n
compresos entre 0,2 i 0,4 en funci del tipus d'argila, el seu grau de fractura o fissuraci, la
possible evoluci de la seva resistncia amb el temps, la rigidesa dels elements de travada i el
perode de temps previst per a lapuntalament. Les empentes estan definides en relaci amb la
tensi vertical total, (Z=H), per el mtode no est plantejat en tensions totals. Si hi ha el risc
que les fissures de l'argila estiguin plenes d'aigua, sha de considerar addicionalment l'empenta
de l'aigua intersticial.
10
Les anlisis d'estats lmit que considerin la interacci terreny-estructura s'han defectuar, llevat de
justificaci en contra, considerant l'empenta al reps en la situaci inicial, abans del comenament
de l'excavaci.
11
Sempre que sigui possible sha devitar ls de rebliments cohesius a lextrads d'elements de contenci.
12
Amb relaci a les accions ssmiques, sha de tenir en compte la Norma de construcci sismoresistent NCSE vigent, d'acord amb la sismicitat de cada zona.
6.2.6 Empentes degudes a l'aigua

1
Amb relaci a les empentes degudes a l'aigua shan de considerar dos casos principals:
SE-C-69
577
578
a)
estat hidrosttic;
b)
aigua en circulaci.
Llevat de justificaci en contra els clculs s'han defectuar pel mtode de les pressions efectives. En
cas que hi hagi una capa fretica en reps a lextrads de l'element de contenci, sha de considerar l'empenta deguda al terreny submergit, totalment o parcialment, i l'empenta hidrosttica de l'aigua.
A la figura 6.7 s'illustren els diagrames de pressions del terreny, PS, i de l'aigua, Pw, corresponents
a diversos exemples, amb superfcie del terreny horitzontal.
Figura 6.7. Empentes amb aigua a lextrads i superfcie del terreny horitzontal
En cas que hi hagi aigua en circulaci, sha de determinar la xarxa de corrent o filtraci corresponent a les condicions de contorn, a l'element de contenci i al terreny. Per a aix es poden utilitzar
mtodes analtics, grfics o analgics.
En aquests casos les pressions sobre l'element de contenci shan de deduir de la xarxa de corrent,
de la mateixa manera que les pressions d'aigua que actun sobre les falques lliscants a temptejar
per obtenir la superfcie d'esllavissament crtica.
Per determinar la xarxa de corrent sha de fer una estimaci curosa de la permeabilitat, introduint
les correccions oportunes per anisotropia, estratificaci, etc. (vegeu la taula D.28).
D'acord amb les condicions de l'emplaament de l'element de contenci, s'han destudiar els casos
segents:
a)
filtraci cap al sistema de drenatge de la capa fretica existent al terreny;
b)
infiltraci vertical de l'aigua de pluja.
Quan al nivell de la base de l'element de contenci no hi hagi un estrat impermeable i sigui possible
la filtraci sota l'element de contenci, sha de calcular la fora de subpressi corresponent a partir
de la xarxa de filtraci.
6.2.7 Empentes degudes a sobrecrregues

1
Quan la magnitud de les sobrecrregues s reduda en comparaci amb l'empenta total sobre l'element de contenci (sobrecrrega inferior al 30% de l'empenta total), l'obtenci de les empentes
degudes a aquestes es pot efectuar mitjanant la teoria de l'elasticitat. S'admet la validesa del principi de superposici. Si l'element de contenci es considera fix, la tensi horitzontal determinada per
procediments elstics sha de duplicar.
En casos de sobrecrregues moderades, habituals d'edificaci, com a simplificaci es poden adoptar els criteris de la figura 6.8 superposant les empentes degudes al terreny i les degudes a la sobrecrrega.
SE-C-70

Figura 6.8. Criteris simplificats per a diagrames dempentes degudes a sobrecrregues

SE-C-71
579
580
Per a sobrecrregues elevades shan dutilitzar mtodes d'anlisi basats en la definici de superfcies de trencament o mtodes numrics que considerin el comportament no lineal del problema.
6.3
1
Les comprovacions necessries per verificar que una estructura de contenci compleix els requisits
necessaris es basen en el mtode dels estats lmit tal com s'indica a l'apartat 2.2.
6.3.1 Estats lmit

1
En els elements de contenci shan de considerar almenys els estats lmit segents:
a)
estabilitat;
b)
capacitat estructural;
c)
fallada combinada del terreny i de l'element estructural.
El clcul dels estats lmit ltims ha de comprovar que sassoleixen les condicions d'estabilitat i resistncia, expressions (2.1) i (2.2), utilitzant el valor de clcul de les accions o de l'efecte de les accions i les resistncies de clcul, amb els coeficients de seguretat parcials definits a la taula 2.1.
Per a l'obtenci dels valors de clcul de la resistncia del terreny shan de considerar els valors
caracterstics superior o inferior, en funci de si s desfavorable o favorable l'increment de resistncia, segons el que es defineix al DB-ES.
Es recomana utilitzar mtodes de clcul que prenguin en consideraci la interacci sl-estructura.
En sls amb un percentatge de fins superior al 35%, shan defectuar els estudis en condicions no
drenades i drenades.

1
En els elements de contenci shan de considerar almenys els estats lmit segents:
a)
moviments o deformacions de l'estructura de contenci o dels seus elements de subjecci que

puguin causar el collapse o afectar l'aparena o l's eficient de l'estructura, de les estructures
prximes o dels serveis prxims;
b)
infiltraci d'aigua no admissible a travs o per sota de l'element de contenci;
c)
afecci a la situaci de l'aigua fretica en l'entorn amb repercussi sobre edificis o bns prxims o sobre la mateixa obra.
Els valors de clcul de les pressions de terres en estats lmit de servei s'obtenen considerant valors
caracterstics de tots els parmetres del sl.
En cada cas shan de considerar els valors caracterstics de les accions permanents o variables o
efectes de les accions permanents o variables que sollicitin l'element de contenci.
El valor de clcul de les empentes de terres s'ha davaluar prenent en consideraci l'estat inicial de
tensions, la resistncia i deformabilitat del sl i la deformabilitat dels elements estructurals.
Sha de comprovar que els desplaaments estimats no superen els desplaaments admissibles.
Els desplaaments i deformacions admissibles dels elements de contenci i el terreny i les estructures prximes de nova execuci, corresponents a la mateixa obra, s'han destablir amb els criteris
que es defineixen al captol 2.
Els desplaaments admissibles de les estructures o serveis prxims aliens a l'obra shan de definir
en funci de les seves caracterstiques i estat, i en el projecte shan de preveure les mesures a adoptar en cas que se superin aquests valors.
Sha defectuar una estimaci conservadora de les deformacions i desplaaments dels elements de
contenci i del seu efecte en estructures i serveis prxims. Si els clculs inicials indiquen que no es
compleix la condici anterior.
SE-C-72

Sha danalitzar si les accions variables, com ara les vibracions provocades pel procs d'execuci o
les crregues de trnsit, poden afectar els moviments de l'element de contenci o estructures o serveis prxims.
10
Sha defectuar un estudi ms detallat, incloent-hi clculs de moviments, en els casos segents:
11
a) quan hi hagi obres o serveis prxims especialment sensibles als moviments;

b) quan no hi hagi experincia en obres similars.
Aquests clculs han de prendre en consideraci el procs d'execuci de l'obra.
12
La caracteritzaci dels materials en els clculs tensodeformacionals sha d'ajustar a partir d'experincies comparables amb el mateix model de clcul. La deformabilitat adoptada per als materials
sha davaluar prenent en consideraci el seu nivell de deformaci.
6.3.2 Pantalles
6.3.2.1 Criteris bsics
1
En el cas que hi hagi obres o edificacions prop dels lmits de l'excavaci que es puguin veure afectades per l'obertura d'aquesta, o que puguin implicar crregues sobre les pantalles o murs, s'han
dobtenir les dades sobre el tipus d'estructura, naturalesa de la fonamentaci, nivells de fonamentaci, crregues transmeses al terreny, distncies a les vores de l'excavaci, estat de l'edificaci, etc.,
suficients per poder analitzar els possibles efectes que l'execuci de la pantalla o l'obertura de l'excavaci puguin produir sobre aquestes edificacions o viceversa. Sha de prestar una atenci especial a les parets mitgeres.
En aquest cas la flexibilitat de la pantalla pot ser un factor de mxima importncia. Les estructures
d'edificaci sn, generalment, tan sensibles, o ms, als moviments diferencials en sentit horitzontal
dels fonaments, que als assentaments diferencials. Es tracta d'impedir-los o minimitzar-los tots dos,
per a la qual cosa s'han d'elegir tipus de pantalles relativament rgides i, sobretot, no deixar grans
altures en volads, que llevat de justificaci en contra, han de ser inferiors a 5 m. S'han de disposar
elements de subjecci al cap de la pantalla que siguin molt poc susceptibles d'allargament o deformaci.
La necessitat de disposar elements de subjecci s determinada per l'estabilitat general de l'excavaci, l'estabilitat prpia de la pantalla, la magnitud dels seus esforos i la presncia d'altres edificacions a les proximitats.
En general, s convenient disposar elements de subjecci quan la profunditat de l'excavaci sigui
superior als 3 o 4 m (en cas de ms d'un soterrani), i en ocasions per ra de l'estabilitat de les estructures venes.
L'elecci del tipus de subjecci, si es necessita, depn, fonamentalment, de consideracions econmiques, de les possibilitats dutilitzar un o altre i la seva influncia en l'execuci de l'excavaci o de
l'edificaci. Els procediments de subjecci ms usuals sn:
a) apuntalament al fons de l'excavaci;
b) apuntalament recproc contra altres pantalles que limiten la mateixa excavaci;
c) apuntalament contra els forjats del mateix edifici;
d) ancoratges al terreny;
e) ancoratges a altres estructures de contenci paralleles, com pantalles, murs, etc.
Si hi ha la possibilitat d'inestabilitat general de la pantalla o de l'excavaci, per esllavissament al
llarg d'una superfcie profunda, la investigaci sobre els tipus de terrenys i la seva disposici estratigrfica ha de ser tan mplia com sigui necessari, per caracteritzar el problema.
Si l'excavaci sha de realitzar per sota del nivell fretic, el coneixement del terreny en profunditat ha
de ser tal que permeti l'estudi de la xarxa de filtraci, amb el grau de precisi suficient per determinar la seguretat enfront del sifonament i l'estimaci de cabals.
En cas que part de l'excavaci shagi de realitzar en terrenys saturats, sha de determinar la situaci
exacta del nivell fretic o dels nivells piezomtrics en els diferents estrats travessats i la seva evoluci en el temps, b sigui per variacions naturals o per l'efecte que pugui produir la mateixa excavaci o altres obres que s'executin a les proximitats.
Per poder establir la possibilitat d'execuci d'una pantalla s necessari assegurar-se prviament que al terreny no hi ha obstacles que hagin de ser travessats per aquesta, com ara:
SE-C-73
581
582
clavegueres, collectors, galeries de servei, conduccions elctriques, telefniques o de distribuci de

gas, pous, antigues fonamentacions, etc. En cas que hi hagi algun daquests obstacles se nha de
definir la localitzaci exacta, a fi que el director dobra prengui les mesures oportunes en el projecte
o durant l'execuci.
10
Si l'excavaci sha de realitzar en part per sota del nivell fretic, queden descartats els tipus de pantalla que no garanteixin un grau d'estanquitat adequat.
11
Les vibracions produdes pel clavament de palplanxes, sobretot en terrenys sense cohesi, poden
afectar greument les obres prximes, b perqu aquestes siguin molt susceptibles a les vibracions,
b perqu es compacti el terreny i es produeixin assentaments.
12
S'han de tenir en compte igualment les vibracions originades per la caiguda lliure de les eines d'obertura de rases per a l'execuci de pantalles contnues, especialment quan es treballi sense llots.
6.3.2.2 Estabilitat
1
La comprovaci de l'estabilitat d'una pantalla de contenci sha de fer, segons els criteris definits a
l'apartat 6.3.1, en la situaci pssima per a totes i cadascuna de les fases de l'excavaci o de la
construcci de l'edifici, llevat que l'estabilitat en una determinada fase impliqui necessriament l'estabilitat en altres amb un grau de seguretat ms alt; en aquest cas es pot prescindir de les comprovacions corresponents a aquestes.
Els clculs d'estabilitat a cada fase han de verificar almenys els estats lmit segents:
a) estabilitat global;
b) estabilitat del fons de l'excavaci;
c) estabilitat prpia de la pantalla;
d) estabilitat dels elements de subjecci;
e) estabilitat en les edificacions prximes;
f)
estabilitat de les rases, en el cas de pantalles de formig armat.
L'estabilitat sha de verificar b per a cada pantalla separadament o b per al conjunt de pantalles
de l'edifici.
6.3.2.2.1 Estabilitat global i fallada combinada del terreny i de l'element estructural

1
2
3
4
El conjunt de l'estructura i la pantalla poden fallar mitjanant un mecanisme de trencament encara

ms profund que la pantalla, o que, tot i no ser tan profund, pugui tallar-la.
Sha de comprovar que la seguretat a l'esllavissament al llarg de la superfcie pssima possible, que
inclogui en la massa lliscant la pantalla completa i els seus elements de subjecci, no s inferior a
l'establert.
Les accions dels elements de subjecci de la pantalla que quedin inclosos completament en les
superfcies de trencament no shan de considerar.
A la figura 6.9 s'esquematitzen algunes de les possibles formes de trencament, per esllavissament
profund.
Figura 6.9. Formes de trencament per esllavissament profund
SE-C-74
583
Tamb shan de comprovar els mecanismes de trencament al llarg de superfcies d'esllavissament

que tallin els elements d'ancoratge o que no incloguin completament en la massa lliscant els sistemes d'apuntalament. A la figura 6.10 s'indiquen esquemticament algunes d'aquestes possibles
formes de trencament.
En aquests casos es compta amb les forces dels ancoratges o dels apuntalaments, amb el seu
valor de treball sense afectar cap coeficient de seguretat, com a forces exteriors. A ms, pot ser necessari, com en el cas d'ancoratges tallats per la superfcie lliscant, tenir en compte les tensions
provocades pels ancoratges sobre la pantalla.
Figura 6.10. Exemples d'esllavissades profundes que intercepten elements de subjecci
6.3.2.2.2 Estabilitat del fons de l'excavaci

1
2
3
En sls cohesius es pot produir el trencament del fons de l'excavaci deguda al descens de la tensi vertical per efecte de l'excavaci (vegeu la figura 6.11). Aix mateix, en sls molt preconsolidats,
la tensi efectiva horitzontal sota el fons de l'excavaci es redueix en menor proporci que la vertical i es poden assolir estats de plastificaci.
Sha de comprovar la seguretat respecte a un aixecament del fons de l'excavaci per esgotament
de la resistncia a lesfor tallant per efecte de les pressions verticals del terreny.
Sha de prestar una especial atenci a possibles fenmens de sifonament, subpressi o erosi interna.
Figura 6.11. Estabilitat del fons de l'excavaci
Llevat que s'efectu una anlisi especfica, la comprovaci de l'estabilitat s'ha defectuar considerant
el terreny situat sobre el nivell final d'excavaci com una sobrecrrega i negligint la seva resistncia,
aix com la resistncia de la pantalla sota el fons de l'excavaci.
La seguretat enfront daquest tipus de trencament, en sls coherents, es pot avaluar mitjanant
l'expressi segent:
N cb
cu
M
(6.14)
on:
cu
Ncb
s la tensi vertical total a nivell del fons de l'excavaci.

s la resistncia al tall sense drenatge del terreny que hi ha sota el fons de l'excavaci i
s un factor de capacitat de crrega que es defineix a la figura 6.12 en funci de l'amplada, B, la longitud, L, i la profunditat, H, de l'excavaci.
SE-C-75
584
en situacions persistents o transitries, s 2,0 si no hi ha edificis o serveis sensibles als

moviments a les proximitats de la pantalla, i 2,5 en cas contrari.
10
9
(B/L=1)
(B/L=0.5)
8
N cb 7
(B/L=0)
6
5
4
H/B
Figura 6.12. Factor de capacitat de crrega per a anlisi d'estabilitat del fons de l'excavaci
Quan es tracti d'excavacions superiors a 6 m, s'ha de tenir en compte l'aixecament del fons per
efecte de la descrrega del terreny excavat. Per a aix es poden utilitzar mtodes elstics o plstics
a travs dels parmetres deduts d'assajos de consolidaci o placa de crrega, en cicles de crrega
i descrrega.
Si l'excavaci es fa en un terreny saturat i per sota del nivell fretic, s'ha destablir un corrent de
filtraci d'aigua a travs del terreny que ha daflorar al fons de l'excavaci o anar a parar als elements de drenatge i esgotament que es disposin per deixar en sec l'excavaci. En aquest cas, s
necessari comprovar que no es produeix cap sifonament ni arrossegament del material.
La seguretat enfront del sifonament s'estudia minorant el gradient crtic del terreny, icr, per un factor,
M = 2.
ir icr / M
(6.15)
on:
ir
s el gradient real en sentit vertical, en un determinat punt;
icr
s el gradient que anulla la tensi efectiva vertical en aquest punt.
6.3.2.2.3 Estabilitat prpia de la pantalla

1
En pantalles shan de considerar els estats lmit segents:
a) trencament per rotaci o translaci de l'element de contenci o parts daquest;

b) trencament per enfonsament.
Sha de comprovar que les empentes del terreny sobre la pantalla en el seu extrads poden ser
equilibrats per les empentes del terreny sobre la part encastada de la pantalla per sota del fons de
l'excavaci, a la seva sotavolta, i per les reaccions dels elements de subjecci (puntals, estampidors, forjats, altres pantalles, o altres) i els ancoratges, si n'hi ha.
La comprovaci d'estabilitat prpia de la pantalla sha de portar a terme en les condicions de curt o
llarg termini, segons quina sigui la naturalesa del terreny i la durada de la situaci per a la qual es
comprova l'estabilitat.
Els clculs d'estabilitat de la pantalla es poden efectuar, segons els casos, mitjanant els mtodes
segents que es desenvolupen a l'annex F:
a)
mtodes d'equilibri lmit;
b)
mtodes basats en models del tipus Winkler;
c)
elements finits - diferncies finites.
SE-C-76
585
6.3.2.2.7 Estabilitat dels elements de subjecci

1
2
3
4
S'ha de comprovar que no es produeix la fallada de cada element de subjecci per a la fase d'excavaci o construcci de l'edifici que doni lloc al mxim esfor sobre aquest.
Sha de comprovar que els ancoratges no provoquen deformacions inadmissibles als edificis o serveis prxims i que no interfereixen amb estructures o fonamentacions adjacents.
La determinaci dels esforos sobre els elements de subjecci sha de portar a terme segons es el
que es descriu a l'apartat 6.3.2.3.
Els clculs es poden efectuar, en les fases intermdies de l'excavaci o de la construcci de l'edifici,
considerant els valors representatius de les accions i els valors caracterstics dels parmetres del
terreny.
En el cas d'apuntalaments, la comprovaci de la seva resistncia, incloent-hi la possibilitat de vinclament, sha de fer a partir dels esforos que resultin del clcul, majorats segons els criteris definits
a l'apartat 6.3.2.3. Si els apuntalaments transfereixen les crregues al fons de l'excavaci, s necessari comprovar l'estabilitat de la seva fonamentaci. Els coeficients de seguretat a considerar en
el clcul dels ancoratges es defineixen al captol 9 d'aquest DB.
6.3.2.2.8 Estabilitat de les edificacions prximes

1
Si hi ha edificis mitgers amb els lmits d'una excavaci feta a l'abric d'una pantalla, o en les seves
proximitats, sha de considerar la seva existncia com una sobrecrrega en els clculs de les empentes (vegeu 6.2.7). Aix mateix, sha de comprovar per a cada una de les fases d'execuci, tant
de la pantalla en si com de l'excavaci, que els moviments horitzontals i verticals a qu es vegi sotms el terreny en lextrads, sobre el qual es trobin fonamentats els edificis mitgers o prxims, no
sn prou importants per fer-ne perillar l'estabilitat o ser causa desquerdaments, inclinacions, etc. A
l'apartat 6.3.1.2 es defineixen els criteris quant als moviments i deformacions horitzontals i verticals
mxims admissibles d'edificis o serveis prxims a elements de contenci i a l'apartat 6.3.2.3, els
procediments per avaluar aquests moviments.
6.3.2.2.9 Estabilitat de les rases en el cas de pantalles de formig armat

1
Sha de comprovar l'estabilitat de les rases, tant si s'utilitzen llots tixotrpics com si no sen fa s. s
particularment important aquesta comprovaci si hi ha edificacions prximes o immediates a les rases.
Per assegurar l'estabilitat d'una excavaci de planta rectangular (rasa) shan dutilitzar llots quan la
profunditat de la rasa sigui superior a l'altura que es podria excavar amb tals vertical indefinit.
6.3.2.2.10 Capacitat estructural de la pantalla

3
estructurals que componen la pantalla superin el valor de clcul de la seva capacitat resistent.
La verificaci d'aquest estat lmit sha de fer d'acord amb l'apartat 2.4.2.4. Als apartats 6.3.2.3 i
6.3.2.4 s'indiquen els criteris per al dimensionament.
6.3.2.3 Esforos i deformacions

1
Els esforos obtinguts sobre els elements estructurals shan de majorar considerant els coeficients
E de la taula 2.1.
Per a l'anlisi de l'aptitud al servei de la pantalla s'ha de verificar que, per a les situacions de dimensionament, el seu comportament s dins els limitis establerts en DB-ES i l'apartat 6.3.1.2 daquest
document bsic, quant a deformacions, vibracions i deteriorament.
Els esforos sobre una pantalla sn els que resulten de les empentes del terreny i les reaccions en
els elements de subjecci a qu est sotmesa en cadascuna de les seves fases. Al seu torn, les
empentes unitries del terreny i les forces de subjecci sn funci de la deformaci de la pantalla,
de la naturalesa mateixa del terreny i de les caracterstiques fora deformaci dels elements de subjecci. En la seva determinaci shan de prendre en consideraci el procs d'excavaci, el tipus de
subjecci, l'instant de la seva introducci, etc.
SE-C-77
FASCICLE CINQU
6.3.2.3.1 De la pantalla
586
El clcul d'esforos es pot efectuar a partir de les lleis dempentes unitries definides a l'apartat 6.2,
utilitzades en les comprovacions d'estabilitat per mtodes d'equilibri lmit i de les reaccions dels elements de subjecci dedudes en aquestes comprovacions. Amb aquest procediment noms es tenen en compte de forma qualitativa la rigidesa de la pantalla amb relaci al seu encastament en el
terreny i a les condicions de subjecci i de cap manera les propietats de deformaci del terreny.
La determinaci dels esforos sobre la pantalla sha de portar a terme per a totes les fases d'execuci de l'excavaci o de l'edifici, que impliquin una variaci de les empentes del terreny o de les forces de subjecci. Es poden ometre les fases en qu es pugui demostrar "a priori" que els esforos
sn inferiors als que es produiran en altres.
Sha defectuar un estudi ms detallat utilitzant models basats en el coeficient de balast o models
d'elements finits o diferncies finites en els casos segents:
a) quan hi hagi edificis o serveis prxims especialment sensibles als moviments;

b) quan no hi hagi experincia en obres similars.
Aquests mtodes es descriuen a l'apartat 6.3.2.2.3 i es desenvolupen a l'annex F.
6.3.2.3.2 Del terreny

1
Si hi ha alguna edificaci o servei prxim a la vora de l'excavaci o als voltants, shan d'estimar els
moviments verticals i horitzontals a qu es veur sotmesa la seva fonamentaci en les diferents fases d'excavaci, per a la pantalla dissenyada, i considerar si comporten perill per a l'estabilitat de
les edificacions esmentades o poden ser causa desquerdaments, inclinacions, assentaments importants, etc.
La determinaci de les deformacions del terreny pot conduir a projectar una pantalla ms rgida,
amb un nombre ms alt d'elements de subjecci o millor disposats, amb un altre sistema o altres fases d'execuci, etc.
La determinaci de les deformacions del terreny es pot efectuar aplicant mtodes de discretitzaci
del continu, com a elements finits o diferncies finites, en qu es tinguin en compte les caracterstiques tensi-deformaci dels sls i la flexibilitat de la pantalla, o b mtodes basats en el model de
Winkler, en qu la determinaci dels moviments del terreny es limita als de la pantalla.
6.3.2.3.3 Dels elements de subjecci

1
Els esforos sobre els elements de subjecci shan de determinar per a totes les fases d'execuci
de l'excavaci en qu intervinguin; es pot ometre el clcul en les fases per a les quals es pugui demostrar a priori que els esforos sn inferiors als que resulten en altres.
En la determinaci dels esforos sobre els elements de subjecci shan de prendre en consideraci
els aspectes segents:
a) tipus d'element de subjecci, b sigui apuntalament, ancoratge o elements estructurals de l'edifici;
b) deformabilitat daquest;
c) deformacions diferides (fluncia, retracci);
d) estat tensional inicial;
e) fases d'execuci;
f)
variacions trmiques.
Per tenir en compte la possible fallada d'algun element (com ara per un estovament local del terreny
en el cas d'ancoratges), que sobrecarregar els ms prxims, s'ha d'augmentar en un 10% l'esfor
dedut per a cada element de subjecci en les comprovacions d'estabilitat de la pantalla.
6.3.2.4 Dimensionament
1
En la fase de disseny es decideix el tipus de pantalla que sutilitzar, si es disposaran elements de

subjecci, el seu nombre, tipus i situaci i les fases de l'excavaci i execuci de l'edifici que puguin
afectar la pantalla.
El dimensionament sha de referir als aspectes segents:

a)
profunditat de la pantalla;
SE-C-78

b) dimensions i caracterstiques de la seva secci transversal;

c) elements de subjecci.
Els coeficients parcials de seguretat a utilitzar per al dimensionament de la pantalla es recullen a la
taula 2.1.
6.3.2.4.1 Profunditat de la pantalla

1
La profunditat de la pantalla per sota del fons de l'excavaci sha de determinar de manera que es
compleixin les condicions d'estabilitat fixades als apartats anteriors. La profunditat de la pantalla pot
estar condicionada pel cabal de filtraci, si s'excava sota l'aigua, o per assolir un estrat impermeable
per reduir al mxim les filtracions pel fons, o per assolir un estrat resistent que permeti l's de la
pantalla com a element portant de crregues verticals.
6.3.2.4.2 Dimensions i caracterstiques de la secci transversal

1
Les caracterstiques de la secci transversal d'una pantalla estan fixades per consideracions de
resistncia als esforos als quals es veur sotmesa. De vegades pot estar condicionada per la necessitat d'una rigidesa determinada, amb la qual es limitin els moviments del terreny a lextrads a
valors tolerables.
Els esforos que s'han de prendre per al dimensionament sn els que es dedueixin en les comprovacions d'estabilitat en les diferents fases de l'execuci i les comprovacions dels estats lmit de servei, amb els quals s'obt l'envoltant dels mxims moments flectors i esforos tallants al llarg de tota
la pantalla.
En els apartats que figuren a continuaci es recullen indicacions addicionals per als tipus de pantalles segents:
a) pantalles de palplanxes;
b) pantalles contnues de formig;
c) pantalles de pilons in situ.
6.3.2.4.2.1 Pantalles de palplanxes

1
Palplanxes de formig armat i pretesat:

a) Shan de dimensionar perqu resisteixin els mxims esforos majorats durant el servei, els esforos que es puguin produir durant el clavament i els que es produeixin durant el transport,
igualment majorats. La forma de comprovaci de la resistncia, de la secci transversal, en
funci de les caracterstiques resistents del formig i de l'acer, s la indicada a la Instrucci
EHE;
b) el recobriment de l'acer de les armadures ha de ser superior o igual a 3 cm en aigua dola, i a
4 cm en aigua salada i ha de complir les condicions definides en aquest DB i en la Instrucci
EHE.
Palplanxes d'acer:
a) el perfil s'ha delegir de manera que amb els esforos de servei, majorats, no se superi en cap
secci la tensi de lmit elstic segons la qualitat de l'acer, dividida pel coeficient de seguretat
definit a la taula 2.1;
b) el perfil elegit ha de permetre que es pugui clavar sense que es produeixin deterioraments en
qualsevol dels seus extrems;
c) si les palplanxes a utilitzar es poden haver usat en altres obres prviament i ser de recuperaci, s'ha dadoptar un coeficient de seguretat addicional per tenir en compte possibles deformacions del perfil, tensions residuals, prdua de secci per corrosi, etc.;
d) si la pantalla ha de romandre en servei durant molt temps, en presncia d'aigua, s'han
dadoptar mesures per evitar la corrosi. Si no es pren cap mesura en aquest sentit, el perfil no
pot tenir un gruix inferior a 8 mm i sha de prendre en consideraci la prdua de gruix produda
per la corrosi.
6.3.2.4.2.2 Pantalles contnues de formig

1
La pantalla sha de calcular estructuralment considerant els coeficients de seguretat definits

a la taula 2.1, segons els criteris definits en aquest DB i d'acord amb la Instrucci EHE. Es
pot tenir en compte el pes propi de la pantalla, a fi de disposar dun esfor axial en la secci
SE-C-79
587
588
transversal que proporciona una economia d'armadures. La forma de treball ha de ser la de flexi
simple o composta en plans verticals perpendiculars a la pantalla.
2
En pantalles contnues i de pilons in situ es recomana utilitzar, als efectes de clcul a flexi, una
resistncia caracterstica del formig de 18 MPa per prendre en consideraci les condicions de posada en obra.
Les parets de la rasa, que constitueixen l'encofrat de la pantalla, sn planes amb fora irregularitats.
El recobriment mnim de les armadures ha de complir les condicions definides en aquest DB i en la
Instrucci EHE per a peces formigonades contra el terreny.
Si el terreny s cohesiu i molt estable i si no hi ha edificacions a les proximitats, es poden excavar
mduls d'una amplada que oscilla generalment entre un valor mnim corresponent a l'obertura de la
cullera, generalment de 2,5 a 4,5 m, i un valor mxim en funci de l'estabilitat del terreny.
En les circumstncies oposades, terrenys molt solts o prxims a parets mitgeres en mal estat o
edificacions molt susceptibles als assentaments o moviments horitzontals, la longitud dels mduls o
rases sha de reduir tant com es pugui.
6.3.2.4.2.3 Pantalles de pilons in situ

1
Es consideren els pilons com bigues de secci circular treballant a flexi simple o composta, si shi
t en compte el pes propi. Shan de dimensionar estructuralment considerant els coeficients de seguretat definits a la taula 2.1, segons els criteris definits en aquest DB i d'acord amb la Instrucci
EHE.
El recobriment mnim de les armadures ha de complir les condicions definides en aquest DB i en la

Instrucci EHE per a peces formigonades contra el terreny.
6.3.2.4.3 Elements de subjecci

1
Per a l'apuntalament contra el fons de l'excavaci shan de tenir en compte els aspectes segents:
a)
el seu dimensionament sha de fer a partir dels mxims esforos deduts de les comprovacions
d'estabilitat de la pantalla, degudament majorats aplicant-hi els coeficients de seguretat parcials definits a la taula 2.1.
b) en general, s convenient transmetre aquests esforos al terreny per mitj d'una sabata contnua parallela a la pantalla, que depn de la capacitat portant del sl al fons de l'excavaci.
Com que l'esfor que sha de transmetre al terreny t una component horitzontal important,
sha de posar especial cura en la comprovaci del possible esllavissament o shan de prendre
les mesures oportunes per impedir-ho.
c) la disposici de puntals ha de pertorbar tan poc com es pugui l'excavaci, l'execuci de les fonamentacions de l'edifici, els pilars, forjats, etc.
Per a l'apuntalament recproc contra altres pantalles prximes shan de tenir en compte els criteris
segents:
a)
en general sha realitzar l'apuntalament per mitj destampidors disposats en plans horitzontals, de manera que introdueixin la menor complicaci possible en la prossecuci de les successives fases d'excavaci, en la construcci de les fonamentacions i estructures de l'edifici.
b) per al dimensionament shan de prendre els mxims esforos deduts de les comprovacions
d'estabilitat de la pantalla, convenientment majorats amb els coeficients de seguretat definits a
la taula 2.1.
c) en els apuntalaments mitjanant els forjats de la mateixa edificaci, els esforos de subjecci
que es dedueixin de les comprovacions d'estabilitat de les pantalles, majorats, shan de tenir
en compte en el clcul dels forjats. Si aquests esforos resulten favorables per als forjats, tamb sha de realitzar la comprovaci de la seva resistncia sense tenir en compte aquests esforos, per preveure la possibilitat que el terreny a lextrads de la pantalla no produeixi empentes sobre aquesta.
En els ancoratges al terreny shan de tenir en compte les indicacions segents:
a)
shan destudiar i controlar les possibles afeccions a edificis o serveis prxims, demanant la informaci necessria sobre aquests, i si s'escau, els permisos pertinents;
SE-C-80

b)
la seva longitud ha de ser tal que la zona de transmissi dels esforos al terreny quedi fora de
la massa lliscant limitada per superfcie pssima d'esllavissament, que s'hagi dedut en les
comprovacions d'estabilitat general i d'estabilitat prpia de la pantalla;
c)
la capacitat de transmissi d'esforos al terreny, en la longitud d'ancoratge prevista per a aix,

s conseqncia de l'estat tensional del sl en contacte amb l'ancoratge;
d)
si els ancoratges sn definitius, o si sn provisionals i han de romandre durant molt temps, i hi

ha un perill de corrosi dels cables o rodons, s'han dadoptar les mesures oportunes per evitar
la corrosi. A aquests efectes es consideren vlides les condicions de protecci enfront de la
corrosi definides a la norma UNE-EN 1537:2001;
e)
la comprovaci de la resistncia de cada ancoratge sha de fer a partir dels mxims esforos
deduts en les comprovacions d'estabilitat de la pantalla, multiplicats pels coeficients de seguretat corresponents.
En els ancoratges a pantalles o murs parallels shan de tenir en compte els aspectes segents:
a)
la longitud d'ancoratges ha de ser tal que es garanteixi l'estabilitat de les estructures d'ancoratge. Si hi ha perill de corrosi de l'acer dels ancoratges, s'han dadoptar barreres de protecci
contrastades;
b)
el dimensionament dels ancoratges sha de fer a partir dels mxims esforos deduts en les
comprovacions d'estabilitat de la pantalla, majorats amb els coeficients de seguretat que es defineixen a la taula 2.1.
6.3.3 Murs
6.3.3.1 Criteris bsics
6.3.3.1.1 Generalitats
1
Per a lanlisi i dimensionament correctes d'un mur shan de considerar els aspectes segents:
a)
la determinaci dels parmetres geotcnics del terreny s'ha defectuar tenint en compte els valors ms crtics a curt i llarg termini previsibles, que es puguin presentar en la vida del mur;
b)
s necessari especificar les caracterstiques del material a utilitzar per al rebliment de

lextrads. Si no es fa aix, el clcul sha de basar en el material ms desfavorable dels eventualment utilitzables;
c)
shan de determinar els moviments tolerables del mur, dels edificis i serveis prxims, ja que en
depenen en gran part les empentes a considerar i fins i tot el tipus de mur i elements de subjecci a utilitzar.
d)
sha de comprovar que els ancoratges projectats no afecten els edificis i serveis prxims;
e)
el mur i cadascun dels panys ha de ser estable en totes les fases de la construcci. Aquesta
condici pot exigir l'apuntalament dels murs dextrads retallat mentre no es colloqui el rebliment;
f)
l'estabilitat del mur es pot veure afectada per processos de soscavaci, erosi o per eliminaci
del terreny al peu daquest, per la qual cosa shan dadoptar les mesures protectores oportunes
quan sigui procedent.
En murs de contenci s'ha de tenir en compte que un dimensionament correcte del drenatge a llarg
termini de lextrads del mur sempre s ms avantatjs que el clcul del mur, prenent en consideraci la totalitat de les pressions hidrosttiques i de filtraci a les quals previsiblement pugui estar
sotms. En murs de soterrani shan de tenir en compte les consideracions sobre la impermeabilitat.
Llevat de murs daltura molt escassa, la profunditat de suport de la fonamentaci respecte a la superfcie no ha de ser inferior a 0,80 m.
En preveure les caracterstiques del material de rebliment dextrads sha de tenir en compte que:
a)
si el mur ha de servir per suportar un paviment, solera o qualsevol tipus de trnsit, els assentaments han de ser admissibles;
SE-C-81
589
590
b)
c)
d)
les propietats dels sls existents a l'emplaament del mur poden variar notablement, si es tracta de sls cohesius, amb les operacions d'excavaci i nova collocaci a lextrads;
la permeabilitat dels materials de rebliment s d'una importncia decisiva per a les possibles
empentes tant per aigua fretica com infiltrada;
s'ha devitar ls de sls argilosos o llimosos en el rebliment dextrads de murs, especialment
en terrenys expansius.
6.3.3.1.2 Juntures
1
Els murs han de disposar de juntures de dilataci per absorbir les deformacions degudes a la temperatura i, si s'escau, les de retracci.
Hi ha dhaver juntures en els canvis de secci, o quan hi hagi singularitats del mateix mur, com ara
escales, rampes de crrega, etc.
Anlogament shan de disposar juntures quan s'han de diferenciar entre trams contigus del mur.
La distncia entre juntures de dilataci, llevat de justificaci, no pot ser superior a 30 m, i es recomana una separaci no superior a 3 vegades l'altura del mur.
Quan els efectes de la retracci puguin ser importants s'han dintercalar falses juntures, i debilitar la
secci del mur per predeterminar el pla de trencament. La separaci entre aquestes juntures ha de
ser de 8 a 12 m.
Les juntures i els productes per al rebliment d'aquestes han de complir, als efectes de la impermeabilitat, les especificacions indicades al DB-HS, secci 1.
L'obertura de les juntures de dilataci ha de ser de 2 a 4 cm, segons les variacions de temperatura
previsibles.
S'ha devitar el pas d'armadures a travs de les juntures. Quan aix sigui necessari per mantenir
alineacions o per circumstncies especials, llevat de justificaci en contra, totes les armadures que
penetrin en una cara de la juntura shan de projectar com a passadors lubricats i sense doblecs ni
ancoratges per permetre els moviments longitudinals i convenientment protegits d'acord amb la durabilitat especificada.
6.3.3.1.3 Drenatge
1
A ms de les consideracions que figuren sobre la impermeabilitat dels murs al DB-HS, secci 1, als
efectes d'aquest DB, el control de les pressions originades per l'aigua en el rebliment dextrads es
pot considerar si es disposen sistemes adequats de drenatge.
Shan de considerar preferentment els sistemes de drenatge segents:

a)
drens verticals de material granular, formig pors, o altres que puguin ocupar tota l'altura del
mur o part d'ella;
b) lmines drenants;
c) drens inclinats;
d) tapissos drenants horitzontals a un o diversos nivells;
e) drens horitzontals a travs del rebliment;
f)
drens longitudinals en la base o tals del rebliment;
g) escorrentius en contacte directe amb el rebliment.
En el cas de sls expansius, rebliments susceptibles a la gelada, aiges agressives o condicions
especials sha de fer un estudi especfic detallat del sistema ms convenient. En general shan de
tenir en compte les consideracions segents:
a)
els filtres verticals sn ms difcils de construir que els inclinats i produeixen una reducci menor de pressions de l'aigua infiltrada o fretica.
b)
funcionalment el millor sistema consisteix en una falca de rebliment granular filtrant. Aquest
sistema s el ms senzill d'execuci i sha de preferir als altres quan hi hagi materials adequats
a la zona i el seu cost no sigui excessiu.
c)
tots els sistemes han de tenir fcil evacuaci de l'aigua drenada, i evitar la seva acumulaci a
lextrads.
SE-C-82

d)
els escorrentius constitueixen un sistema de resultat problemtic si no estan combinats amb

algun filtre o dren interior al rebliment. Llevat de justificaci, aquests han de complir les caracterstiques segents:
i)
tenir un dimetre o costat no inferior a 10 cm, i la seva separaci horitzontal no ha de ser

superior a 3 m. Shan de collocar com ms baixos millor, i disposar a ms una altra filada
descorrentius a mitja altura del mur o a 1,50 m sobre la filada inferior en parallel o a portell, per preveuren l'obstrucci. Com a mnim, hi ha dhaver un escorrentiu per cada 4 m2
de mur;
ii)
quan es tracti de murs de contraforts hi ha dhaver, com a mnim, dos escorrentius per
plaf entre contraforts;
iii)
si l'nica sortida de l'aigua emmagatzemada a lextrads s a travs descorrentius, shan

de tenir en compte les empentes degudes a una saturaci parcial del rebliment;
iv)
en la sortida dels escorrentius pel parament dextrads sha de collocar un filtre de grava
grossa dun volum aproximat 0,40 x 0,40 x 0,30 m, o el necessari per evitar l'escapament
del material de rebliment i la colmataci del escorrentiu;
v)
sempre que es pugui sha devitar la infiltraci d'aigua de pluja o escorrentia per la superfcie del rebliment, per a la qual cosa shan de collocar materials o paviments poc permeables, amb fcil drenatge per gravetat i complementats amb les oportunes cunetes o boneres.
Sha devitar el pas d'humitat per absorci capillar a travs del mur quan el filtre sigui vertical o hi
hagi un risc alt d'estancament a lextrads.
6.3.3.2 Estabilitat
1
La comprovaci de l'estabilitat d'un mur sha de fer, segons els criteris definits a l'apartat 6.3.1, en la
situaci pssima per a totes i cadascuna de les fases de la seva construcci, i shan de verificar almenys els estats lmit segents:
a)
estabilitat global;
b)
enfonsament;
c)
esllavissament;
d)
bolcada;
e)
capacitat estructural del mur.
En el cas de murs excavats per pous de recalar a mesura que s'executa l'excavaci, shan de verificar a ms els estats lmit d'estabilitat indicats a l'apartat 6.3.2.2 per a pantalles, per analogia amb
aquestes.
L'estabilitat sha de verificar b per a cada mur per separat o b per al conjunt de murs de l'edifici.
6.3.3.2.1 Estabilitat global i fallada combinada del terreny i de l'element estructural

1
El conjunt del mur, inclosa la seva fonamentaci, pot fallar mitjanant un mecanisme de trencament
encara ms profund que aquests, o que, tot i no ser tan profund, els pugui tallar.
Sha de comprovar que la seguretat a l'esllavissament al llarg de la superfcie pssima possible, que
inclogui en la massa lliscant el mur complet i els seus elements de subjecci, no s inferior al lmit
establert.
A la figura 6.13 es recullen alguns casos tpics d'inestabilitat enfront d'un esllavissament general de
murs de contenci.
SE-C-83
591
592
Figura 6.13. Estabilitat global
Quan la superfcie lliscant travessi la fonamentaci de l'edifici o la fonamentaci per pilons del mateix mur, sha de tenir en compte el que s'exposa als captols corresponents a aquests.
6.3.3.2.2 Enfonsament
1
La fonamentaci o base del mur ha de tenir la mateixa seguretat enfront de l'enfonsament que una
sabata de fonamentaci d'una estructura, segons els criteris que es defineixen als captols 2, 4 i 5,
considerant la inclinaci i excentricitat de la resultant i els coeficients de seguretat parcials definits a
la taula 2.1.
A la figura 6.14 s'esquematitzen els tipus de murs ms habituals i es representen el pes propi del
mur i si s'escau de les terres que lacompanyen, W, o de les crregues transmeses a aquest, V, la
resultant dels elements de travada transversal (forjat, apuntalament, ancoratge), F, les empentes de
terres horitzontal, Eh i vertical, Ev, i les resultants d'aquestes sollicitacions a nivell de fonamentaci,
N i T. En el clcul de N i T no s'ha de considerar l'empenta passiva.
En cas que hi hagi altres accions sobre el mur tamb shan de considerar.
Figura 6.14. Diagrames de forces sobre murs
4
5
6
La distribuci de pressions del mur sha de definir de manera que els assentaments siguin admissibles.
Quan el terreny sigui molt compressible, shan devitar els assentaments diferencials de les vores de
la fonamentaci imposant que la resultant de forces estigui com ms centrada millor.
Si la capacitat de crrega del terreny s insuficient o els assentaments sn excessius, es pot recrrer a una fonamentaci profunda, una millora o refor del terreny o una altra soluci que asseguri
l'estabilitat enfront de l'enfonsament.
SE-C-84
593
6.3.3.2.3 Esllavissament
1
2
Aquest estat lmit sha de comprovar noms en els casos en qu la mxima component de les empentes horitzontals sobre el mur sigui ms gran del 10% de la crrega vertical total.
En sls granulars, la seguretat enfront de l'esllavissament per la base es pot determinar mitjanant
la frmula:
T
N
R
tg *
(6.16)
on:
NiT
* =
sn les components normal i tangencial de la resultant de les forces d'empenta, elements

de travada i pes propi sobre el pla de la base (figura 6.15).
2 '
on:
(6.17)
'
3
s l'angle de fricci interna efectiva del terreny
Quan el sl posseeixi cohesi i fricci:

T (Ntg + c*B) / R
* =
(6.18)
2 '
(6.19)
on:
c*
B
c'K
4
5
6
s la cohesi reduda del sl (c* = 0,5 c'K 0,05 MPa)

s l'ample de la base del mur
s la cohesi efectiva del terreny
Els coeficients de seguretat R es defineixen a la taula 2.1.

No sha de tenir en compte l'efecte estabilitzador de l'empenta passiva, llevat de justificaci especial.
Si el mur s provet de banqueta sha de considerar l'esllavissament segons les superfcies ms
probables (vegeu la figura 6.15).
Figura 6.15. Possibles superfcies d'esllavissament en mur amb banqueta
6.3.3.2.4 Bolcada
1
En general es pot prescindir d'aquesta comprovaci quan la resultant de les forces que actuen sobre el mur, inclosos el pes propi i la resultant de possibles elements de sosteniment (ancoratges,
forjats o travades intermdies), tingui el seu punt d'aplicaci dins el nucli central de la base. En el
cas de bases rectangulars indefinides, el nucli central s una faixa d'amplada: B/3.
En sabates rectangulars, si V s la component vertical de la resultant sobre la base del mur i e la

seva excentricitat, es pot suposar que les pressions del terreny segueixen una llei lineal, amb valors
extrems (vegeu la figura 6.16):
SE-C-85
594
Si e <
B
,
6
Si e = 0,
Si e =
mx =
=
6e
V
1
B
B
(6.20)
V
B
V
B
, mx 2
6
B
(6.21)
i mn = 0
(6.22)
B
es produiria el despreniment d'una de les vores, fet que augmentaria notablement la tensi
6
en una altra vora.
Si e >
Figura 6.16. Estabilitat a la bolcada
L'estabilitat a la bolcada sha de verificar amb els criteris definits al captol 2, comparant els moments de clcul desestabilitzants i estabilitzants respecte de l'aresta exterior de la base de la sabata.
No sha de tenir en compte l'efecte estabilitzador de l'empenta passiva, llevat de justificaci especial.
6.3.3.2.4 Capacitat estructural del mur

1
estructurals que componen el mur superin el valor de clcul de la seva capacitat resistent.
La verificaci d'aquest estat lmit sha de fer d'acord amb l'apartat 2.4.2.4. A l'apartat 6.3.3.3 s'indiquen els criteris per al dimensionament.
6.3.3.3 Dimensionament
1
El material constitutiu del mur ha de poder resistir les tensions derivades de les empentes i
sollicitacions exteriors. El clcul de seccions sha de fer anlogament a l'especificat per a la verificaci de la capacitat estructural de la fonamentaci al captol 2.
Els esforos i deformacions del mur, el terreny i dels elements de subjecci shan de calcular considerant els valors representatius de les accions i els valors caracterstics dels parmetres del terreny.
SE-C-86

En murs d'urbanitzaci, s'han d'incloure les accions o reaccions que es poden donar degudes als
elements que hi estan connectats.
Els esforos que s'han de prendre per al dimensionament sn els que es dedueixin en les comprovacions d'estabilitat en les diferents fases de l'execuci i les comprovacions d'estats lmit de servei,
amb els quals s'obt l'envoltant dels mxims moments flectors i esforos tallants en el mur. Els esforos obtinguts sobre els elements estructurals shan de majorar considerant els coeficients E definits a la taula 2.1.
Els estats lmit de servei s'han danalitzar amb els criteris definits a l'apartat 6.3.1.2.
6.3.3.3.1 Murs de gravetat

1
En general no s necessria la comprovaci de tensions sobre la fbrica ja que aquestes solen ser
molt petites i perfectament admissibles per a la resistncia.
6.3.3.3.2 Murs de gravetat alleugerits

1
Shan de comprovar les seccions ms crtiques, tenint en compte el pes propi i l'empenta resultant
fins a la secci considerada.
6.3.3.3.3 Murs en L o en mnsula

1
Les tres mnsules, en alat, peu i tal, shan de calcular com encastades en la seva arrencada amb
les distribucions de tensions en alats i fonamentaci dedudes en les comprovacions de l'estabilitat
en les diferents fases de l'execuci i en les comprovacions dels estats lmit de servei.
6.3.3.3.4 Murs de contraforts

1
Les plaques verticals entre contraforts es poden calcular com a plaques encastades en tres costats
Figura 6.17. Mur de contraforts
Per a murs alts o de forma especial sha de fer un clcul detallat dels esforos de torsi, vinclament
dels contraforts, fissuraci, etc.
Quan els contraforts estiguin situats a lextrads, shan de dimensionar per resistir les traccions
corresponents a les reaccions de suport o encastament de les plaques frontals.
6.3.3.3.5 Murs de soterrani

1
Aquests murs estan travats transversalment pels forjats i no treballen en volads. La restricci en els
moviments transversals provocada pels forjats fa que freqentment no es puguin produir les deformacions necessries per assolir les condicions d'empenta activa. A l'apartat 6.2 es defineixen les
empentes del terreny a considerar en aquest tipus de murs.
En el cas de murs de soterrani, a les accions s necessari afegir les verticals de la sollicitaci
dels forjats intermedis i de cap, si nhi ha, i la compressi aportada directament o indirectament
pels suports o murs de crrega de l'edifici que arrenquin d'aquest mateix punt. Per al clcul de
la situaci definitiva, es pot suposar que les empentes horitzontals s'equilibren contra els pisos,
SE-C-87
595
596
tant forjat o forjats com solera, en la mesura necessria per minimitzar la fallada per esllavissament.
3
La resultant F, corresponent a la reacci dels forjats sobre el mur, s una variable ms en els clculs recollits a l'apartat 6.3.3.2 (vegeu la figura 6.18a). Per a la seva determinaci pot ser necessari
incloure en el clcul la deformabilitat del fonament mitjanant un coeficient de balast, amb els criteris definits al captol 4. En determinats casos es pot fer la hiptesi simplificada de considerar un repartiment uniforme de pressions sota el fonament.
En el cas de murs de soterrani amb dos o ms nivells de forjat, el clcul es pot efectuar assimilant el
mur a una biga contnua, incloent-hi la compatibilitat de deformacions amb la sabata (vegeu la figura
6.18b).
El mur de soterrani sha danalitzar en sentit longitudinal com una sabata contnua, amb els criteris
definits al captol 4.
Si el mur t desenvolupament lineal en planta, amb una configuraci geomtrica i d'empenta uniformes, nhi ha prou amb una verificaci en secci, per metre de desenvolupament, en dues dimensions. Si t traa trencada o tancada en planta, o posseeix una configuraci variable d'altura al llarg
del seu desenvolupament, l'anlisi ha de tenir en compte el conjunt total, encara que sha de verificar localment, introduint en l'equilibri de cada part els termes mecnics de la seva interrelaci amb
el conjunt.
6.3.3.3.6 Murs realitzats per pous de recalar, a mesura que s'executa l'excavaci
1
Es pot optar entre fer treballar el mur com una placa sobre suports puntuals o com a plaques independents amb una fora centrada en cadascuna d'elles.
El clcul estructural de les seccions de formig s'ha defectuar considerant els coeficients de seguretat definits a la taula 2.1, segons els criteris definits en aquest DB i d'acord amb la Instrucci EHE.
Per la forma d'execuci, no es fixa una limitaci a la resistncia caracterstica del formig ni al recobriment de les armadures.
Figura 6.18. Mur de soterrani
6.3.3.3.7 Elements de subjecci

1
El dimensionament dels elements de subjecci s'ha defectuar amb els criteris definits als apartats
6.3.2.3.3 i 6.3.2.4.3.
SE-C-88

6.4
6.4.1 Condicions constructives

1
Els elements de contenci es calculen en la hiptesi que el sl afectat per aquests es troba aproximadament en el mateix estat en qu va ser trobat durant els treballs de reconeixement geotcnic. Si
el sl presenta irregularitats no detectades pels aquests reconeixements o si se n'altera lestat durant les obres, el seu comportament geotcnic es pot veure alterat. Si a la zona d'afecci de l'estructura de contenci apareixen punts especialment discordants amb la informaci utilitzada en el projecte, sha de comprovar i si s'escau calcular de nou l'estructura de contenci.
6.4.1.2 Pantalles
6.4.1.2.1 Caracterstiques generals
1
Per a l'execuci de pantalles contnues es consideren acceptables les especificacions constructives

recollides a la norma UNE-EN 1538:2000.
Quan es disposi una pantalla en el permetre d'una excavaci, s'han danalitzar amb detall els aspectes segents de l'obra:
a)
b)
c)
d)
execuci de la pantalla;
fases de l'excavaci;
introducci dels elements de subjecci o dels ancoratges, si nhi ha;
disposici dels elements d'esgotament, si l'excavaci es realitza en una part sota el nivell fretic;
e) subjecci de la pantalla mitjanant els forjats de l'edifici;
f)
eliminaci dels elements provisionals de subjecci o dels ancoratges, si nhi ha.
S'ha de tractar especialment devitar que, en alguna fase de l'execuci, es pugui trobar la pantalla
en alguna situaci no prevista en el clcul i que comporti un risc d'inestabilitat ms alt de la pantalla
mateixa, d'edificis o daltres estructures prximes o del fons de l'excavaci o esforos en la pantalla
o en els elements de subjecci superiors a aquells per als quals han estat dimensionats.
El disseny de la pantalla ha de garantir que no es produeixin prdues d'aigua no admissibles a travs o per sota de l'estructura de contenci, aix com que no es produeixin afeccions no admissibles
a la situaci de l'aigua fretica a l'entorn.
Els murets de guia tenen per finalitat garantir l'alineament de la pantalla formigonada, guiar les eines d'excavaci, evitar qualsevol despreniment del terreny de la rasa a la zona de fluctuaci del
fluid d'excavaci, aix com servir de suport per a les gbies d'armadura, elements prefabricats o altres a introduir en l'excavaci fins que endureixi el formig. Han de resistir els esforos produts per
l'extracci dels encofrats de juntures.
Habitualment sn de formig armat i construts in situ. La seva profunditat normalment s compresa

entre mig metre i metre i mig (0,5 i 1,5 m), segons les condicions del terreny.
Els murets de guia han de permetre que es respectin les tolerncies especificades per als plafons
de pantalla.
s recomanable apuntalar els murets de guia fins a l'excavaci del plaf corresponent.
La distncia entre murets de guia ha de ser entre vint i cinquanta millmetres (20 i 50 mm) superior
al gruix de la pantalla projectada.
10
En cas de pantalles poligonals o de forma irregular, pot ser necessari augmentar la distncia entre
murets de guia.
11
Llevat d'indicaci en contra del director d'obra, la part superior dels murets de guia ha de ser horitzontal, i ha destar a la mateixa cota a cada costat de la rasa.
s convenient que la cara superior del muret de guia estigui, almenys, a 1,5 m sobre la mxima cota prevista del nivell fretic.
SE-C-89
597
598
12
Les condicions especials de posada en obra del formig en fonamentacions especials, generalment
en perforacions profundes, sota aigua o fluid estabilitzador, i amb quanties d'armadura importants,
fan necessari exigir al material una srie de caracterstiques especfiques que permetin garantir la
qualitat del procs i del producte acabat.
13
El formig a utilitzar ha de complir el que estableix la vigent Instrucci de formig estructural EHE.
14
El formig utilitzat ha de posseir les qualitats segents:

a)
b)
c)
d)
e)
alta capacitat de resistncia a la segregaci;

alta plasticitat i bona compacitat;
bona fludesa;
capacitat dautocompactaci;
treballabilitat suficient durant tot el procs de posada en obra.
6.4.1.2.2 Primeres matries

1
Es consideren vlides les indicacions donades per a pilons a l'apartat 5.4.1.1.1 d'aquest DB.
6.4.1.2.3 Dosificaci i propietats del formig

6.4.1.2.3.1 Dosificaci del formig
1
Els formigons per a pantalles han d'ajustar la seva dosificaci al que s'indica a continuaci, llevat
d'indicaci en contra en el projecte.
El contingut mnim de ciment, aix com la relaci aigua/ciment han de respectar les prescripcions
sobre durabilitat indicades al captol corresponent de la Instrucci EHE.
En pantalles contnues de formig armat, es recomana que el contingut de ciment sigui superior o
igual a tres-cents vint-i-cinc quilograms per metre cbic (325 kg/m3) per a formig abocat en sec en
terrenys sense influncia del nivell fretic, o superior o igual a tres-cents setanta-cinc quilograms
per metre cbic (375 kg/m3) per a formig submergit.
A la taula 6.5 es recull el contingut mnim de ciment recomanat en funci de la dimensi mxima
dels rids (UNE-EN 1538:2000):
Taula 6.5. Contingut mnim de ciment
Dimensi mxima dels rids (mm) Contingut mnim de ciment (kg/m3)
32
350
25
370
20
385
16
400
El contingut de partcules duna mida inferior a cent vint-i-cinc micres (0,125 mm), incls el ciment,
ha de ser igual o inferior a quatre-cents cinquanta quilograms per metre cbic (450 kg/m3) per a mides mximes d'rids inferiors o iguals a 16 millmetres, i quatre-cents quilograms per metre cbic
(400 kg/m3) per a la resta dels casos.
La relaci aigua/ciment ha de ser l'adequada per a les condicions de posada en obra, i lha
daprovar explcitament el director d'obra. El valor de la relaci aigua/ciment ha d'estar comprs entre zero amb quaranta-cinc (0,45) i zero amb sis (0,6).
6.4.1.2.3.2 Propietats del formig

1
La resistncia caracterstica mnima del formig ha de ser la indicada al projecte o, si no, la que
indiqui el director d'obra, i mai no pot ser inferior a l'especificat en la Instrucci EHE.
El formig no ha de ser atacable pel terreny circumdant, o per les aiges que circulin a travs
daquest, i sha de complir la relaci aigua/ciment i contingut mnim de ciment especificats en la Instrucci EHE per a cada tipus d'ambient.
La consistncia del formig fresc just abans del formigonatge ha de correspondre a un assentament
del con d'Abrams entre cent seixanta millmetres (160 mm) i dos-cents vint millmetres (220 mm).
Es recomana un valor no inferior a cent vuitanta millmetres (180 mm).
SE-C-90
599
4
5
La docilitat s suficient per garantir una continutat en el formigonatge, i per aconseguir una compactaci adequada per gravetat.
S'ha d'assegurar que la docilitat i fludesa es mantenen durant tot el procs de formigonatge, per
garantir que no es produeixin fenmens d'embussos en el tub Tremie, discontinutats en el formig
o bosses de formig segregat o barrejat amb el llot de perforaci. Durant 4 hores i, almenys, durant
tot el perode de formigonatge de cada plaf, la consistncia del formig disposat sha de mantenir
en un con d'Abrams no inferior a 100 mm.
6.4.1.2.3.3 Fabricaci i transport

1
El formig ha de ser fabricat en central, amb un sistema implantat de control de producci, amb
emmagatzematge de primeres matries, sistema de dosificaci, equips de pastada, i si s'escau,
equips de transport.
La dita central pot estar en obra o ser una central de formig preparat. En qualsevol cas, la dosificaci a utilitzar ha de disposar dels assajos previs pertinents, aix com dassajos caracterstics que
hagin posat de manifest que, amb els equips i materials utilitzats, sassoleixen les caracterstiques
previstes del formig.
6.4.1.2.4 Posada en obra

1
2
Sha de procedir al formigonatge quan la perforaci estigui neta i les armadures es trobin en la posici prevista als plans de projecte.
A la taula 6.6 es recullen les caracterstiques recomanades per al llot tixotrpic.
Taula 6.6. Caracterstiques de suspensi de llot tixotrpic
Cas d's
Parmetre
Llot fresc
Llot llest per a reutilitzaci
Llot abans de formigonar
Densitat (g/ml)
< 1,10
< 1,20
< 1,15
Viscositat Marsh (s)
32 a 50
32 a 60
32 a 50
< 30
< 50
No pertoca
7 a 11
7 a 12
No pertoca
No pertoca
No pertoca
<3
<3
<6
No pertoca
Filtratge (ml)
PH
Contingut en sorra %
Cake (mm)
Durant el formigonatge sha de posar la mxima cura a aconseguir que el formig ompli la secci
completa en tota la seva longitud, sense buits, bosses d'aire o aigua, barraques, etc. S'ha d'evitar
tamb el rentatge i la segregaci del formig fresc.
Per a una collocaci correcta del formig i per a una adherncia perfecta daquest a les armadures
s convenient tenir una separaci mnima entre barres no inferior a cinc vegades el dimetre de l'rid.
El tub Tremie s l'element indispensable per al formigonatge de pantalles amb procediment de formig abocament, especialment en presncia d'aiges o llots de perforaci. Aquest tub es colloca
per trams de diverses longituds per al seu millor acoblament a la profunditat de l'element a formigonar, i s provet d'un embut a la part superior, i d'elements de subjecci i suspensi.
El tub Tremie ha de ser estanc, de dimetre constant, i complir les condicions segents:
a) el dimetre interior ha de ser superior a sis vegades (6) la mida mxima de l'rid i en qualsevol
cas superior a cent cinquanta millmetres (150 mm);
b) el dimetre exterior no pot excedir el mnim de 0,50 vegades l'amplada de la pantalla i 0,80 vegades l'amplada interior de la gbia d'armadures de pantalles;
c) a la part interior sha de mantenir llis i lliure d'incrustacions de morter, formig o lletada.
El nombre de tubs Tremie a utilitzar al llarg d'un plaf de pantalla ha de ser determinat de tal manera que es limiti el recorregut horitzontal a dos metres i cinquanta centmetres (2,50 m).
SE-C-91
600
8
9
10
11
12
13
14
Quan s'utilitzin diversos tubs de formigonatge, s necessari alimentar-los de forma que el formig es
distribueixi de manera uniforme.
Per comenar el formigonatge, el tub Tremie sha de collocar sobre el fons de la perforaci, i desprs s'ha daixecar de deu a vint centmetres (10 a 20 cm). Sempre sha de collocar a l'inici del formigonatge un tap o pilota al tub Tremie, que eviti el rentatge del formig a la primera collocaci.
Durant el formigonatge, el tub Tremie sempre ha d'estar immers en el formig almenys tres metres
(3 m). En cas que es conegui amb precisi el nivell de formig, la profunditat mnima d'immersi es
pot reduir a dos metres (2 m). En cas que sigui necessari, i noms quan el formig arribi a prop de
la superfcie del sl, es pot reduir la profunditat esmentada per facilitar l'abocament.
s convenient que el formigonatge es porti a terme a un ritme superior a vint-i-cinc metres cbics
per hora (25 m3/h).
El formigonatge sha de realitzar sense interrupci, i el formig que hi circula ho ha de fer dins un
perode de temps equivalent al setanta-cinc per cent (75%) del comenament de forjat. Quan es
prevegi un perode ms gran, shan dutilitzar retardadors de forjat.
El formigonatge sha de prolongar fins que superi la cota superior prevista en projecte en una magnitud suficient perqu en demolir l'excs, constitut per un formig de mala qualitat, el formig al nivell de la biga de coronament o de la cara inferior del cep sigui de la qualitat adequada.
Desprs del formigonatge shan de reblir de formig pobre, o dun altre material adequat, les excavacions que hagin quedat en buit per damunt de la cota superior de formigonatge i fins al muret de
guia.
6.4.1.3 Murs
1
2
3
4
5
6
La fonamentaci dels murs s'ha defectuar prenent en consideraci les recomanacions constructives
definides als captols 4 i 5.
L'excavaci sha defectuar amb molt de compte perqu l'alteraci de les caracterstiques geotcniques del sl sigui la mnima possible.
Les excavacions provisionals o definitives shan de fer de manera que s'eviti tot esllavissament de
les terres. Aix s especialment important en el cas de murs executats per pous de recalar.
En el cas de sls permeables que requereixin esgotament de l'aigua per realitzar les excavacions,
l'esgotament sha de mantenir durant tota la durada dels treballs.
L'esgotament sha de realitzar de tal manera que no comprometi l'estabilitat dels talussos o de les
obres venes.
Les juntures de formigonatge i els processos de formigonatge, vibraci i curaci s'han defectuar
amb els criteris definits a la Instrucci EHE.
6.4.2 Control de qualitat

1
2
3
5
6
Els elements de contenci de formig han de complir els condicionants definits en aquest DB i en la
Instrucci EHE.
Durant el perode d'execuci shan de prendre les precaucions oportunes per assegurar el bon estat
dels elements de contenci.
En el cas de presncia d'aiges cides, salines o d'agressivitat potencial shan de prendre les mesures oportunes. No es permet la presncia de sobrecrregues prximes a les fonamentacions si no
s'han tingut en compte en el projecte. En tot moment s'ha de vigilar la presncia de vies d'aigua.
En cas que sobservin moviments excessius, sha de procedir a l'observaci de la fonamentaci i del
terreny circumdant, de la part enterrada dels elements resistents verticals i de les xarxes d'aigua potable i sanejament, de manera que es pugui conixer la causa del fenomen.
Les crregues a les quals se sotmetin les estructures de contenci no poden ser superiors a les
especificades en el projecte.
Sn aplicables les comprovacions a realitzar sobre el terreny, sobre els materials de construcci,
durant l'execuci i les comprovacions finals indicades als apartats 4.6.2 al 4.6.5.
SE-C-92

6.4.2.2 Pantalles
1
S'ha de controlar que la docilitat i fludesa del formig es mantenen durant tot el procs de formigonatge efectuant assajos de consistncia sobre mostres de formig fresc per definir-ne levoluci en
funci del temps. Aquest control t especial importncia en cas que sutilitzin additius superplastificants.
6.4.2.3 Murs
1
s especialment important controlar les caracterstiques dels elements d'impermeabilitzaci i del

material de rebliment de lextrads.
Condicionament del terreny
7.1
Criteris bsics
S'entn per condicionament del terreny totes les operacions d'excavaci o rebliment controlat que
s necessari portar a terme per acomodar la topografia inicial del terreny a la requerida en el projecte, aix com el control de l'aigua fretica per evitar la seva interferncia amb aquestes operacions o
amb les construccions enterrades; control al qual es designa com a gesti de l 'aigua.
En els apartats segents no es preveu l'existncia d'edificacions o altres obres venes que puguin
interferir amb aquest tipus de treballs; en aquest cas es requeriria un estudi especfic detallat del
condicionament del terreny.
7.2
Excavacions
7.2.1 Generalitats
1
Als efectes d'aquest captol, s'entn per excavaci tot buidatge o desmunt del terreny limitat lateralment per un tals, provisional o permanent, sense que en el perode, transitori o indefinit de servei, es prevegi cap tipus de contenci mecnica afegida.
En el projecte, en relaci amb l'excavaci, shan de considerar els aspectes segents:

a)
problemes d'estabilitat o reptaci superficial de sls dotats de cohesi la superfcie natural dels
quals est inclinada respecte de l'horitzontal;
b) problemes d'inestabilitat global en sls sense cohesi i en roques fracturades quan el tals que
els limita s'aproxima al seu angle de fricci interna equivalent;
c) problemes derivats de processos d'erosi superficial per acci de pluja i vent i possibles cicles
de gel i desgel. Sha de tenir en compte que la gelada pot impedir el drenatge a travs de les
fissures d'un masss rocalls limitat per un tals exterior;
d) qualsevol procs que incrementi el contingut d'humitat natural del terreny, ja que contribueix a
reduir-ne la resistncia i incrementar-ne la deformabilitat;
e) problemes de dessecaci en terrenys expansius.
En els casos en qu el marc on s'inscriu l'excavaci dificulti les anlisis d'estabilitat global, shan de
preveure investigacions addicionals.
La realitzaci d'una excavaci ha d'assegurar que les activitats constructives previstes al seu entorn
es puguin portar a terme sense arribar a les condicions dels estats lmit ltims ni de servei. Si el tals projectat s permanent, aquestes mateixes garanties shan destendre al perode de vida til de
l'obra que es realitzi.
Els talussos exposats a una erosi potencial shan de protegir degudament per garantir la permanncia del seu nivell de seguretat adequat.
s preceptiu disposar un sistema adequat de protecci d'escorrenties superficials que puguin assolir
al tals i de drenatge intern que eviti l'acumulaci d'aigua a lextrads del tals.
Shan de prendre en consideraci els efectes dels processos constructius previstos en la mesura
que poden afectar l'estabilitat global i la magnitud dels moviments a l'entorn de l'excavaci.
SE-C-93
601
602

7.2.2.1 Talussos en sls
1
S'han danalitzar totes les configuracions potencials d'inestabilitat que siguin rellevants. La verificaci d'aquests estats lmit per a cada situaci de dimensionament sha de fer utilitzant l'expressi
(2.2), i els coeficients de seguretat parcials per a la resistncia del terreny i per als efectes de les
accions segents:
S'han dadoptar en els clculs, en absncia de construccions afectades pel tals:

R = 1,5
per a situacions persistents i transitries;
R = 1,1
per a situacions extraordinries.
E = F = M = 1
3
En el clcul dels estats lmit ltims sha de fer intervenir, segons que correspongui per a la situaci
de dimensionament pertinent, els elements segents:
a)
b)
c)
d)
estratificaci del terreny;

presncia i orientaci de les possibles discontinutats mecniques;
forces de filtraci i distribuci de pressions intersticials a l'entorn del tals;
forma d'inestabilitat (superfcie circular o composta d'esllavissament, possible basculament
d'estrats, flux) a curt i llarg termini;
e) parmetres mecnics de resistncia associats al problema;
f)
mtode d'anlisi adoptat (especialment el mtode numric en qu es basi el programa d'ordinador emprat);
g) geometria global del problema, en cas que se separi de les hiptesis bidimensionals i requereixi una anlisi tridimensional.
En general les solucions d'estabilitzaci de talussos en sls combinen geometria i drenatge de
lextrads del tals.
7.2.2.2 Talussos d'excavaci en roques

1
S'han destudiar possibles maneres d'inestabilitat traslacionals o rotacionals associades a:
a) blocs o falques limitats per discontinutats;

b) conjunt de la massa rocallosa.
Tamb s'ha danalitzar la possible existncia de basculament d'estrats o caiguda de blocs.
Les anlisis d'estabilitat shan de basar en un coneixement adequat de les famlies de discontinutats que afectin el masss rocalls i en la resistncia al tallant de les discontinutats i possible evoluci de la resistncia al tallant de la matriu de roca.
Sha de tenir en compte que en roques molt densament fracturades i en roques toves o sls cimentats les superfcies potencials d'inestabilitat poden tenir directrius prximes a la forma circular, com
en els sls cohesius.
La distribuci de pressions intersticials en discontinutats es poden suposar triangulars, amb valor

nul en contacte amb l'atmosfera.
Sha de tenir en compte que la situaci anterior es pot veure modificada molt desfavorablement per
l'efecte de gelades que obturin la possible sortida de l'aigua a l'exterior.
La prevenci de basculament d'estrats i, en algun cas favorable, la de caiguda de bloc o falques es

pot aconseguir combinant el sistema de tirants dancoratge i drenatge.
En buidatges, la prevenci de caiguda de blocs requereix la utilitzaci adequada de malles de retenci.
En talussos de vials de les zones urbanitzades es poden disposar, prop del seu peu, malles especials d'absorci d'energia cintica, per detenir i subjectar blocs. Tant aquestes ltimes com els fossats
o cunetes de recollida de pedres shan de dimensionar amb lanlisi prvia de les possibles trajectries de les pedres en la seva caiguda.
SE-C-94


1
3
4
En el projecte s'ha de justificar que, sota valors representatius de les accions, i en situacions persistents, no sassoleixi l'estat lmit de servei en qualsevol de les estructures, vials o serveis que afectin
la zona de l'entorn de l'excavaci.
Shan de considerar les possibles subsidncies generades en lentorn esmentat per les causes segents:
a) canvi en les condicions de l'aigua subterrnia i en les seves corresponents pressions intersticials;
b) fluncia lenta del terreny en condicions drenades;
c) prdues de sl incoherent a travs del tals o de materials solubles en profunditat;
d) actuacions profundes que puguin involucrar prdues de sls o de gas subterrani.
L'estabilitat del fons dexcavaci sha danalitzar sobre la base dels conceptes exposats a l'apartat
6.3.2.2.2 i avaluar-ne laixecament per descrrega.
La possible aparici d'estats lmit de servei sha devitar:
a) limitant la mobilitzaci de resistncia al tallant del terreny.
b) observant els moviments que es produeixen i adoptant mesures que els redueixin o arribin a
eliminar-los en cas que sigui necessari.
7.2.4 Control de moviments

1
7.3
s preceptiu el seguiment de moviments al fons i a l'entorn de l'excavaci, utilitzant una instrumentaci adequada si:
a) no s possible descartar la presncia d'estats lmit de servei sobre la base del clcul o de mesures prescriptives;
b) les hiptesis de clcul no es basen en dades fiables.
Aquest seguiment sha de planificar de manera que permeti establir:
a) l'evoluci de pressions intersticials en el terreny per tal de poder deduir les pressions efectives
que shi desenvoluparan;
b) moviments verticals i horitzontals en el terreny per poder definir el desenvolupament de deformacions;
c) en cas que es produeixi esllavissament, la localitzaci de la superfcie lmit per a la seva anlisi
retrospectiva, de la qual resultin els parmetres de resistncia utilitzables per al projecte de les
mesures necessries d'estabilitzaci;
d) el desenvolupament de moviments en el temps, per alertar de la necessitat d'adoptar mesures
urgents d'estabilitzaci.
Rebliments
7.3.1 Generalitats
1
2
3
4
Als efectes d'aquest DB s'entenen aix els rebliments controlats utilitzats en l'edificaci.
Per a la seva execuci es requereix disposar d'un material de caracterstiques adequades al procs
de collocaci i compactaci i que permeti obtenir, desprs daquest procs, les propietats geotcniques necessries.
En el projecte s'ha d'incloure la definici del prstec i les condicions d'explotaci, transport i
collocaci del material.
Si el rebliment est limitat per un tals hi sn aplicables les anlisis d'estats lmit ltims i de servei
definits a l'apartat 7.2.
7.3.2 Selecci del material de rebliment

1
Els criteris de selecci del material adequat per utilitzar-lo en un rebliment es basen en l'obtenci,
desprs del procs de compactaci, de la resistncia, rigidesa i permeabilitat necessries en el rebliment. Aquests criteris depenen, per tant, del propsit del rebliment i dels requisits del servei o
construcci a disposar sobre aquest.
SE-C-95
603
604
Els materials que, segons els casos, poden ser utilitzats per a rebliments d'edificaci inclouen la
major part dels sls predominantment granulars i fins i tot alguns productes resultants de l'activitat
industrial, com ara certes escries i cendres polvoritzades. Alguns productes manufacturats, com
ara agregats lleugers, es poden utilitzar en determinats casos. Els sls cohesius poden ser tolerables per requereixen una selecci especial i les condicions de collocaci i compactaci precises.
Shan de prendre en consideraci els aspectes segents en la selecci d'un material per a rebliment:
5
6
a) granulometria;
b) resistncia a la trituraci i desgast;
c) compactabilitat;
d) permeabilitat;
e) plasticitat;
f)
resistncia del subsl;
g) contingut en matria orgnica;
h) agressivitat qumica;
i)
efectes contaminants;
j)
solubilitat;
k) inestabilitat de volum;
l)
susceptibilitat a les baixes temperatures i a la gelada;
m) resistncia a la intemprie;
n) possibles canvis de propietats deguts a l'excavaci, transport i collocaci;
o) possible cimentaci desprs de la seva collocaci.
Si els materials no sn apropiats en el seu estat natural, es poden millorar mitjanant:
a) ajustament de la seva humitat;
b) estabilitzaci amb cal o ciment;
c) correcci de granulometria;
d) protecci amb un material apropiat;
e) utilitzaci de capes drenants intercalades.
Normalment no s'utilitzen els sls expansius o solubles. Tampoc els susceptibles a la gelada o que
continguin, en alguna proporci, gel, neu o torba si shan dutilitzar com a rebliment estructural.
En cas de dubte, sha dassajar el material en prstec, i en el projecte shan de definir el tipus, nombre i freqncia dels assajos en funci del tipus i heterogenetat del material i de la naturalesa de la
construcci en qu sutilitzar el rebliment.
7.3.3 Procediments de collocaci i compactaci del rebliment

1
S'han destablir els procediments de collocaci i compactaci del rebliment per a cada zona o tongada de rebliment en funci del seu objecte i comportament previstos.
Els procediments de collocaci i compactaci del rebliment han d'assegurar-ne lestabilitat en tot
moment i evitar a ms qualsevol pertorbaci del subsl natural.
El procs de compactaci sha de definir en funci de la compacitat a aconseguir i dels factors segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
naturalesa del material;

mtode de collocaci;
contingut d'humitat natural i les seves possibles variacions;
gruixos inicial i final de tongada;
temperatura ambient i possibles precipitacions;
uniformitat de compactaci;
naturalesa del subsl;
existncia de construccions adjacents al rebliment.
SE-C-96

El rebliment que es colloqui adjacent a estructures sha de disposar en tongades dun gruix limitat i
compactar amb mitjans d'energia petita per evitar dany a aquestes construccions.
Prviament a la collocaci de rebliments sota l'aigua sha de dragar qualsevol sl tou existent.
7.3.4 Control del rebliment

1
2
3
7.4
El control d'un rebliment ha d'assegurar que el material, el seu contingut d'humitat en la collocaci i
el seu grau final de compacitat obeeixin a l'especificat en el plec de condicions del projecte.
Habitualment, el grau de compacitat s'ha despecificar com a percentatge de l'obtingut com a mxim
en un assaig de referncia com el Proctor.
En esculleres o en rebliments que continguin una proporci alta de mides grosses no sn aplicables
els assajos Proctor. En aquest cas sha de comprovar la compacitat mitjanant mtodes de camp,
com ara definir el procs de compactaci a seguir en un rebliment de prova, comprovar l'assentament d'una passada addicional de l'equip de compactaci, realitzaci d'assajos de crrega amb placa o ls de mtodes ssmics o dinmics.
La sobrecompactaci pot produir efectes no desitjables, com ara:
a) altes pressions de contacte sobre estructures enterrades o de contenci;
b) modificaci significativa de la granulometria en materials tous o trencadissos.
Gesti de l'aigua
7.4.1 Generalitats
1
Als efectes d'aquest DB sentn per gesti de l'aigua el control de l'aigua fretica (esgotaments o
rebaixaments) i l'anlisi de les possibles inestabilitats de les estructures enterrades en el terreny per
trencaments hidrulics (subpressi, sifonament, erosi interna o tubificaci).
7.4.2 Esgotaments i rebaixaments de l'aigua fretica

1
2
Qualsevol esquema d'esgotament de l'aigua del terreny o de reducci de les seves pressions sha
de basar necessriament en els resultats d'un estudi previ geotcnic i hidrogeolgic.
Per a permeabilitat decreixent del terreny la remoci de l'aigua sha de fer:
a) per gravetat;
b) per aplicaci de buit;
c) per electroosmosi.
En condicions en qu la remoci de l'aigua al solar generi una subsidncia inacceptable a l'entorn,
l'esquema d'esgotament pot anar acompanyat d'un sistema de recrrega d'aigua a certa distncia
de l'excavaci.
L'esquema de buidatge ha de satisfer, segons el que sigui procedent, les condicions segents:
a) en excavacions, l'efecte del rebaixament ha d'evitar inestabilitats, tant en talussos com en el
fons de l'excavaci, com per exemple les degudes a pressions intersticials excessives en un
estrat confinat per un altre de permeabilitat inferior;
b) l'esquema de buidatge no ha de promoure assentaments inacceptables en obres o serveis vens, ni interferir indegudament amb esquemes vens d'explotaci de l'aigua fretica;
c) l'esquema de buidatge ha d'impedir les prdues de sl a lextrads o a la base de l'excavaci.
A aquest efecte shan demprar filtres o geocompostos adequats que assegurin que l'aigua
buidada no transporta un volum significatiu de fins;
d) l'aigua buidada sha deliminar sense que afecti negativament l'entorn;
e) l'explotaci de l'esquema de buidatge ha d'assegurar els nivells fretics i pressions intersticials
previstos en el projecte, sense fluctuacions significatives;
f)
hi ha dhaver prou equips de recanvi per garantir la continutat del buidatge;
g) l'impacte ambiental a l'entorn ha de ser permissible;
SE-C-97
605
606
h)
i)
en el projecte s'ha de preveure un seguiment per controlar el desenvolupament de nivells fretics, pressions intersticials i moviments del terreny i comprovar que no sn lesius a l'entorn;
en cas de buidatges de llarga durada sha de comprovar a ms el funcionament correcte dels
elements d'aspiraci i els filtres per evitar pertorbacions per corrosi o dipsits indesitjables.
7.4.3 Trencaments hidrulics

1
2
3
5
6
7
Segons el que sigui procedent, shan de considerar els tipus possibles de trencaments hidrulics
segents:
a) trencaments per subpressi d'una estructura enterrada o un estrat del subsl quan la pressi
intersticial supera la sobrecrrega mitjana total;
b) trencament per aixecament del fons d'una excavaci del terreny de la vora de suport d'una estructura, per desenvolupament excessiu de forces de filtraci que poden arribar a anullar la
pressi efectiva i es pot iniciar el sifonament;
c) trencament per erosi interna que representa el mecanisme d'arrossegament de partcules del
sl al si d'un estrat, o en el contacte de dos estrats de diferent granulometria, o d'un contacte
terreny-estructura;
d) trencament per tubificaci, en qu s'acaba constituint, per erosi regressiva a partir d'una superfcie lliure, una canonada o tnel en el terreny, amb remoci de volums de sl apreciables i
a travs del conducte del qual es produeixen fluxos importants d'aigua.
Per evitar aquests fenmens s'han d'adoptar les mesures necessries encaminades a reduir els
gradients de filtraci de l'aigua.
Les mesures de reducci de gradients de filtraci de l'aigua han de consistir, segons que correspongui, en el segent:
a) incrementar, per mitj de tapissos impermeables, la longitud del cam de filtraci de l'aigua;
b) filtres de protecci que impedeixin la prdua a l'exterior dels fins del terreny;
c) pous d'alleugeriment per reduir subpressions al si del terreny.
Per verificar la resistncia a la subpressi s'ha daplicar l'expressi (2.1).
on:
(7.1)
Ed,dst = Gd,dst + Qd,dst
Ed,stb = Gd,stb
(7.2)
on:
Ed,dst
s el valor de clcul de l'efecte de les accions desestabilitzadores
Ed,stb
s el valor de clcul de l'efecte de les accions estabilitzadores
Gd,dst
s el valor de clcul de l'efecte de les accions permanents desestabilitzadores
s el valor de clcul de l'efecte de les accions variables desestabilitzadores
Qd,dst
Gd,stb
s el valor de clcul de l'efecte de les accions permanents estabilitzadores
Els valors de clcul Gd,dst i Qd,dst s'obtenen aplicant uns coeficients de majoraci d'1 i 1,5 als valors
caracterstics de les accions permanents i variables desestabilitzadores, respectivament.
El valor Gd,stb sobt aplicant un coeficient de minoraci de 0,9 al valor caracterstic de les accions
permanents estabilitzadores.
En el cas d'intervenir en l'estabilitat a la subpressi la resistncia a l'esfor tallant del terreny s'han
daplicar els coeficients de seguretat parcials M segents:
a)
per a la resistncia drenada a l'esfor tallant, M = c' = ' = 1,25
b)
per a la resistncia sense drenatge a l'esfor tallant, M = cu = 1,40
Millora o refor del terreny
8.1
Generalitats
Als efectes d'aquest DB s'entn per millora o refor del terreny l'increment de les seves propietats
resistents o de rigidesa per poder recolzar-hi adequadament fonamentacions, vials o serveis.
SE-C-98

8.2
1
8.3
1
8.4
1
2
Condicions inicials del terreny

Abans de decidir o implementar qualsevol tipus de millora o refor del terreny shan d'establir, adequadament, les condicions inicials del terreny mitjanant lestudi geotcnic oport.
Elecci del procediment de millora o refor del terreny

La millora o refor del terreny es pot fer mitjanant la seva mescla amb aglomerants hidrulics,
substituci, precrrega, compactaci dinmica, vibroflotaci, injecci, injecci d'alta pressi (jet
grouting), o altres procediments que garanteixin un increment adequat de les seves propietats.
Per elegir el procs ms adequat de millora o refor del terreny shan de prendre en consideraci,
segons que correspongui, els factors segents:
a) gruix i propietats del sl o rebliment a millorar;
b) pressions intersticials en els diferents estrats;
c) naturalesa, mida i posici de l'estructura a recolzar en el terreny;
d) prevenci de danys a les obres o serveis adjacents;
e) millora provisional o permanent del terreny;
f)
en termes de les deformacions previsibles, la relaci entre el mtode de millora del terreny i la
seqncia constructiva;
g) els efectes en l'entorn, fins i tot la possible contaminaci per substncies txiques (en el cas en
qu aquestes s'introdussin al terreny en el procs de millora) o les modificacions en el nivell
fretic;
h) la degradaci dels materials a llarg termini (per exemple en el cas d'injeccions de materials inestables).

En el projecte s'han destablir les especificacions dels materials a emprar, les propietats del terreny
desprs de la seva millora i les condicions constructives i de control.
Els criteris d'acceptaci, fixats en el projecte per al mtode que es pugui adoptar de millora del terreny, consisteixen en uns valors mnims de determinades propietats del terreny desprs de la seva
millora.
La consecuci d'aquests valors o de valors superiors als mnims, desprs del procs de millora, sha
de contrastar adequadament.
Ancoratges al terreny
9.1
3
4
5
Als efectes d'aquest DB, aquest captol s aplicable en el clcul d'ancoratges provisionals i permanents per a:
a) sosteniment d'estructures de contenci;
b) estabilitzaci de vessants, talls d'excavaci o galeries;
c) resistncia a subpressi en estructures amb transmissi de reacci de tracci a una formaci
resistent, sl o roca.
S'hi inclouen:
a) ancoratges pretesats, constituts per un cap de transmissi, una longitud lliure i una longitud de
segellament per injecci al terreny;
b) tirants no pretesats, constituts per un cap de transmissi, una longitud lliure i un sistema de fixaci al terreny (per injecci, segellament amb resina o placa d'ancoratge).
En queden exclosos els perns dancoratge o sistemes de clavetejament del terreny.
Es consideren ancoratges permanents aquells amb un perode de vida til superior a dos anys.
En les proves de crrega sobre ancoratges es diferencia:
a) assaig d'acceptaci: prova de crrega in situ per confirmar que cada ancoratge compleix les
condicions previstes en el projecte;
SE-C-99
607
608
b)
c)
9.2
1
assaig d'adequaci: prova de crrega in situ destinada a confirmar que el tipus d'ancoratge
corresponent s'adequa a les condicions particulars del terreny existent;
assaig d'investigaci: prova de crrega in situ destinada a establir l'estat lmit ltim d'un ancoratge installat mitjanant un procediment determinat en el terreny en estudi, aix com el comportament de l'ancoratge en l'interval de crregues previst en servei.

En establir les situacions en el projecte shan de considerar:
a) totes les fases de construcci i les possibles situacions de sollicitaci al llarg de la vida de l'obra;
b) la situaci del nivell fretic i les pressions intersticials en aqfers confinats.
c) les possibles conseqncies del trencament de qualsevol ancoratge.
d) la possibilitat que les forces de pretesatge dels ancoratges excedeixin les sollicitacions previstes per a l'estructura.
e) la fora de pretesatge de l'ancoratge, P, es considera com una acci desfavorable per al clcul
de l'ancoratge.
f)
la resistncia caracterstica, Ra,k, de l'ancoratge es determina sobre la base d'assajos d'adequaci o a partir d'experincia contrastable.
g) la resistncia de clcul, Ra,d, es comprova mitjanant assajos d'acceptaci desprs de l'execuci.
h) les mesures oportunes per evitar la corrosi. A aquests efectes es consideren vlides les condicions enfront de la corrosi definides a la norma UNE EN-1537:2001.
L'efecte de les accions sobre l'ancoratge, Ed, s'obtindr mitjanant la segent expressi:
Ed = E . PN
on:
(9.1)
9.3
s el coeficient de majoraci igual a 1,50 i 1,20 per a ancoratges permanents i provisionals respectivament.
PN s la crrega nominal de l'ancoratge, que s la ms gran de:
a) la crrega estricta obtinguda en realitzar el clcul de l'estabilitat del conjunt amb els coeficients
de seguretat indicats als captols anteriors;
b) la crrega obtinguda, sense majorar, en el clcul dels estats lmits de servei.
Si la importncia de l'obra o la transcendncia econmica i social daquesta aix ho aconsellen, el
projectista o el director d'obra pot adoptar coeficients de majoraci superiors als indicats en el pargraf anterior.
Sha de prestar atenci al dimensionament i posici de la placa de repartiment del cap de l'ancoratge per evitar deformacions excessives daquest, concentraci de tensions en l'estructura de suport,
assentaments inadmissibles del terreny del pla de suport, aixecament de falca passives i descensos
dels caps.
L'amplada de la placa de repartiment ha de ser almenys el doble del dimetre de la perforaci realitzada en l'estructura a ancorar, i en cap cas no pot ser inferior a 20 cm. El seu gruix ha de ser el
suficient perqu no es registrin deformacions apreciables durant el tesatge, i mai no pot ser inferior
a 1 cm.
9.3.1 Estats lmit

1
Es consideren els estats lmit ltims segents d'un ancoratge, tant individualment com en combinaci:
a) trencament estructural de l'armadura o del cap de transmissi, causat per les tensions aplicades, per distorsi del cap de transmissi o per corrosi;
b) per a ancoratges injectats, trencament del contacte entre el slid injectat i el terreny circumdant.
c) trencament del contacte entre l'armadura i el material de segellament;
d) per a ancoratges amb placa d'ancoratge, trencament per capacitat de reacci insuficient d'aquesta;
SE-C-100
609
e)
prdua de la fora d'ancoratge per desplaament excessiu del cap de transmissi o per fluncia i relaxaci;
f)
trencament o deformaci excessiva de parts de l'estructura ancorada com a conseqncia de
l'aplicaci de la fora d'ancoratge;
g) prdua de l'estabilitat global del terreny i de l'estructura de contenci;
h) interacci inacceptable de grups d'ancoratges amb el terreny i les estructures adjacents.
Per a la comprovaci dels estats lmit de servei de l'estructura ancorada sha de considerar cada
ancoratge com una molla la constant de la qual es determina segons les lleis de l'elasticitat a partir
de la longitud lliure equivalent de l'ancoratge i les seves caracterstiques geomtriques i mecniques.
9.3.2 Estabilitat
1
2
3
L'anlisi de l'estabilitat de l'ancoratge ha de comprendre, almenys, els aspectes segents:

a) comprovaci de la tensi admissible;
b) comprovaci al lliscament del tirant dins el bulb d'ancoratge;
c) comprovaci de la seguretat enfront de l'arrencament del bulb.
La verificaci d'aquests estats lmit per a cada situaci de dimensionament sha de fer utilitzant l'expressi (2.2), en qu Ed est definida en l'expressi (9.1) i Rd ve donada en els apartats segents:
Per a la comprovaci de la tensi admissible del tirant:
Rd = min (AT fPK/M1; AT fYK/M2)
on:
AT
s la secci del tirant;
fPK
s el lmit de trencament de l'acer del tirant;
fYK
s el lmit elstic de l'acer del tirant;
M1
en ancoratges provisionals 1,25 i ancoratges permanents 1,30;
en ancoratges provisionals 1,10 i en ancoratges permanents 1,15.

M2
Per a la comprovaci del lliscament del tirant dins el bulb d'ancoratge:
Rd= Lb PT lim/R
on:
Lb
s la longitud de clcul del bulb;
PT
s el permetre nominal del tirant;
(9.2)
lim
s l'adherncia lmit entre el tirant i la lletada expressada en MPa;
R
on:
s igual a 1,2.
(9.3)
(9.4)
lim= 6,9 (fCK /22,5)
fCK
s la resistncia caracterstica de la lletada expressada en MPa;
Per a aquesta comprovaci, l'excs de longitud del bulb per damunt de 14 m es minora per un coeficient de 0,70 a fi de tenir en compte el seu possible trencament progressiu.
Per a la comprovaci de la seguretat enfront de l'arrencament del bulb:
Rd = DN Lb aadm
on:
DN
s el dimetre nominal del bulb
aadm
s l'adherncia admissible enfront de l'esllavissament o arrencament del terreny
1 '
a adm =
c m + ' tg '
R
(9.5)
(9.6)
on:
R = 1,35
cm '
s la cohesi efectiva del terreny en el contacte terreny-bulb minorada per un coeficient
d'1,2.
SE-C-101
610
'
s la component normal al bulb de la pressi efectiva vertical exercida pel terreny
'
s l'angle de fricci intern efectiu del terreny.
El valor de aadm tamb es pot obtenir a partir de correlacions empriques, suficientment contrastades, que tinguin en compte el procediment d'injecci de l'ancoratge.
9.4
1

Per a l'execuci dels ancoratges, aix com per a la realitzaci dels assajos de control esmentats en
9.1.5 i la seva supervisi, es consideren vlides les especificacions contingudes en la norma UNEEN 1537:2001.
SE-C-102

1
A continuaci es defineix el sentit que sha de donar als termes especfics que apareixen, de forma
general, en l's d'aquest DB-C.
Acci o crrega: Tota causa o agent actuant capa de generar estats tensionals o deformacions
tant en les estructures com en el terreny.
Adhesi: Resistncia al tall d'un contacte terreny-estructura, quan la pressi normal efectiva sobre
el contacte s nulla.
Altura piezomtrica: Altura que assoleix el nivell de l'aigua en collocar un tub piezomtric en un
punt.
Angle de fricci interna. Angle la tangent del qual s la derivada de la resistncia al tall respecte a
la pressi normal efectiva.
Argiles: Fracci de sl amb les partcules de mida inferior a 0,002 mm i en qu shi poden determinar un lmit plstic i un lmit lquid.
Sorra: Fracci de sl les partcules del qual tenen una mida compresa entre 0,06 mm i 2 mm. Fina
fins a 0,2 mm; mitjana fins a 0,6 mm; grossa per damunt de 0,6 mm.
Coeficient de seguretat: Relaci entre el valor caracterstic d'una determinada propietat o magnitud i el valor de clcul requerit en lestudi d'un determinat problema.
Coeficient de seguretat parcial de la resistncia del terreny: Factor pel qual es divideix la resistncia caracterstica del terreny per obtenir la resistncia de clcul.
Coeficient de seguretat parcial per als efectes de les accions sobre el terreny: Factor pel qual
es multipliquen els efectes de les accions sobre la fonamentaci, per obtenir els valors de clcul
dels efectes de les accions.
Cohesi: Resistncia al tall del terreny quan la pressi normal efectiva s nulla.
Consolidaci primria: Procs de reducci de volum dels sls saturats a causa de l'expulsi d'aigua.
D50: En l'assaig granulomtric, mida de partcula corresponent al 50% que passa.
Diclasi: Superfcie de discontinutat del masss rocalls originada per les tensions experimentades.
Encastament: Zona de fonamentaci que queda per sota de la superfcie del terreny.
Empenta activa: Empenta sobre una estructura de contenci quan aquesta experimenta un desplaament suficientment ampli en la direcci del moviment del terreny.
Empenta al reps: Empenta que correspon a la situaci ideal de desplaament nul d'una estructura
de contenci.
Empenta passiva: Empenta sobre una estructura de contenci quan aquesta experimenta un desplaament suficientment ampli en direcci contrria al moviment del terreny.
ER: Energia relativa en l'assaig SPT expressada en tant per cent. Quocient entre l'energia real del
cop en el dispositiu utilitzat i la nominal.
SE-C-103
611
612
Estats lmit: Els estats o situacions de l'estructura, o de parts daquesta, que si sassoleixen i
sexcedeixen posen l'estructura fora d's per incompliment de les condicions tensionals o funcionals
lmit preestablertes.
Estats lmit de servei: Situacions que suposen que una obra, estructura o element deixa de complir els requisits de qualitat (per raons funcionals, esttiques, de durabilitat, etc.) establerts en el projecte, encara que aix no impliqui la runa o posada fora de servei de manera immediata.
Estats lmit ltims: Situacions que suposen la posada fora de servei d'una determinada obra, estructura o element, com a conseqncia de trencament, enfonsament, prdua d'estabilitat o qualsevol altra forma de fallada.
Fluncia: Deformacions diferides del sl sense modificar-ne lestat tensional.
Gradient hidrulic: Derivada de l'altura total d'energia respecte a la distncia recorreguda per l'aigua al llarg d'una lnia de corrent.
Grau de consolidaci: Percentatge de les sobrepressions intersticials dissipades desprs de l'aplicaci d'una crrega sobre un sl respecte a la totalitat de les generades per l'aplicaci de la crrega
esmentada.
Grau de saturaci: Percentatge de porus que estan ocupats per l'aigua.
Grava: Fracci de sls les partcules dels quals tenen una mida compresa entre 2 mm i 60 mm. Fina fins a 6 mm; mitjana fins a 20 mm; grossa per damunt de 20 mm.
Inflament: Increment de volum que experimenten alguns sls en augmentar la seva humitat.
Inflament lliure: Canvi percentual de volum que experimenta un sl en saturar-lo amb pressions
efectives baixes.
Humitat: Quocient entre el pes d'aigua contingut en una determinada mostra i el pes del terreny
sec.
ndex de porus: Relaci entre el volum ocupat pels porus i el volum ocupat per les partcules slides.
Llim: Fracci de sl les partcules del qual passen pel tams 0,06 UNE i sn duna mida superior a
0,002 mm. Si es poden determinar uns lmits plstic i lquid, el seu comportament s similar al de
les argiles. Si no sen pot determinar la plasticitat, el seu comportament s similar al de les sorres.
Mdul de balast: Ra entre la tensi aplicada sobre una superfcie i el desplaament produt. Designat aix mateix com a mdul de reacci o mdul de Winkler.
NSPT: Nombre de cops en l'assaig SPT, corregit per a una energia relativa del 60%, s a dir aplicanthi el factor ER/60.
Pes especfic aparent: Pes real d'una mostra (partcules slides ms aigua) dividit entre el volum
total daquesta.
Pes especfic saturat: Pes especfic corresponent a una mostra saturada, amb tots els seus porus
plens d'aigua.
Pes especfic sec: Pes de les partcules slides, dividit pel volum total de la mostra.
Pes especfic submergit: Pes especfic del material saturat en estar submergit en aigua en condicions hidrosttiques.
SE-C-104

Porositat: Relaci entre el volum ocupat pels porus i el volum total de la mostra (partcules slides
+ porus).
Pressi d'inflament: Pressi efectiva que evita l'expansi d'un sl durant la seva saturaci.
Pressi intersticial: Pressi (en excs sobre la pressi atmosfrica) de l'aigua en els buits d'un sl
o roca saturats.
Pressi normal efectiva: Pressi normal total menys la pressi intersticial.
Pressi normal total: Pressi (en excs sobre la pressi atmosfrica) que actua perpendicularment
a un pla donat.
Pressi de sobreconsolidaci: Mxima pressi efectiva que ha suportat un sl al llarg de la seva
histria geolgica.
Ra de sobreconsolidaci, Roc: Quocient entre la pressi efectiva de sobreconsolidaci i la pressi efectiva actual.
Reacci: Les accions provoquen en el terreny certes variacions tensionals la integraci en el contorn estructura-terreny de les quals condueix a unes forces, reaccions, de sentit contrari a les accions.
Resistncia al tall: tensi tangencial mxima que pot suportar un sl sense assolir el trencament,
expressada segons la relaci: Rk = ck + n tg k. Es distingeixen dues situacions:
a) Amb drenatge. Correspon a les situacions en qu, b per unes bones condicions de permeabilitat, b pel llarg temps transcorregut des de l'aplicaci de la crrega, el terreny ha dissipat
els excessos de pressi intersticial que shagin pogut generar durant el procs de crrega. En
aquestes situacions s'han dadoptar les igualtats segents:
ck = c', cohesi efectiva
b)
k = ', angle de fricci efectiva

n = 'n, pressi normal efectiva
Sense drenatge. Corresponen a les situacions que, b per falta de drenatge, b per l'escs
temps transcorregut des de l'aplicaci de la crrega, hi ha en el terreny les mateixes pressions
intersticials que s'han generat durant el procs de crrega. En aquestes situacions s'han
dadoptar les igualtats segents:
ck= cu, cohesi sense drenatge
k = 0
n = n, pressi normal total
Resistncia de pic: Valor mxim de la resistncia assolida en un procs de trencament amb tensions tangencials montonament creixents en el pla de trencament.
Resistncia residual: resistncia al tall d'un determinat sl per a deformacions molt superiors a la
corresponent a la resistncia de pic.
Retracci: Disminuci de volum que experimenten alguns sls en disminuir la seva humitat.
RMR: ndex de classificaci geomecnica dels massissos rocallosos segons Bieniaswki.
Roca: Agregat natural d'un o ms minerals que per patir modificacions sensibles en la seva estructura en presncia de l'aigua necessita perodes de temps superiors a la vida til d'un edifici.
Fricci negativa: Increment de crrega en un pil produt com a conseqncia de l'assentament
del terreny que l'envolta.
Sifonament: Inestabilitat produda quan la pressi exercida per un flux ascendent d'aigua iguala la
deguda a la pressi de terres (i per tant sanulla la pressi efectiva).
SE-C-105
613
614
Situaci de dimensionament: Esquema simplificat d'un problema real, que inclou una definici de
la geometria, les caracterstiques dels materials i les accions. Tot aix serveix de base per a la realitzaci dels clculs corresponents.
Soscavaci: Erosi del terreny causada pel moviment de l'aigua.
Subpressi: Fora ascendent produda per l'aigua sobre una estructura, element de contenci o de
fonamentaci submergit.
Sl: Part de l'escora terrestre formada per materials que poden ser disgregats en partcules individuals, mitjanant l'acci de l'aigua.
Sl cohesiu: Quan la proporci en el pes del contingut de fins que tinguin plasticitat s igual o superior al 35%.
Sl granular: Quan la proporci en pes del contingut de sorres i graves s superior al 65%.
Sl normalment consolidat: Sl la pressi efectiva del qual s igual a la seva pressi de sobreconsolidaci.
Sl sobreconsolidat: Sl la pressi efectiva actual del qual s inferior a la seva pressi de sobreconsolidaci.
Unitat geotcnica: Cadascuna de les capes superposades del terreny que presenta caracterstiques fsiques i mecniques comunes, relatives al seu origen, identificaci dels materials que la
componen, estat, resistncia i deformabilitat.
SE-C-106


1
Els smbols i termes, tant grecs com llatins, utilitzats en aquest DB-C estan definits en cada captol.
El sistema d'unitats utilitzat en aquest DB-C s el sistema internacional (SI), oficialment vigent a
Espanya. Les unitats fonamentals, juntament amb les seves abreviatures sn:
a)
massa:
quilograms = kg
b)
temps:
segon = s
c)
longitud:
metre = m
d)
temperatura:
grau centgrad = C
Com a unitats derivades s'usen:

a)
fora:
Newton = N
b)
pressi:
Pascal = Pa = N/m2
Els mltiples ms comuns de fora i pressi sn els segents:

a)
fora:
kN = 103 N; MN = 106 N
b)
pressi:
kPa = 103 Pa; Mpa = 106 Pa
Altres unitats derivades sn:

a)
densitat:
kg/m3, Mg/m3, t/m3
b)
pes especfic:
N/m3, kN/m3
c)
permeabilitat:
m/s
d)
consolidaci:
m2/s
SE-C-107
615
616
Annex C. Tcniques de prospecci

C.1 Cales
1
3
4
S'agrupen sota aquest nom genric les excavacions de formes diverses (pous, rases, regates, etc.)
que permeten una observaci directa del terreny, aix com la presa de mostres i, eventualment, la
realitzaci d'assajos in situ. Aquest tipus de reconeixement es pot emprar amb:
a) profunditat de reconeixement moderada (< 4 m);
b) terrenys excavables amb pala mecnica o manualment;
c) absncia de nivell fretic, en la profunditat reconeguda o quan hi hagi aportacions d'aigua moderades en terrenys de baixa permeabilitat;
d) terrenys preferentment cohesius;
e) terrenys granulars en qu les perforacions de petit dimetre no serien representatives.
El reconeixement del terreny mitjanant cales s adequat quan:
a) es pot assolir en tots els punts l'estrat ferm o resistent amb garantia suficient;
b) no sigui necessari realitzar proves in situ associades a sondejos (per exemple, assajos de penetraci estndard).
Aquest mtode sexclou quan es pugui deteriorar el terreny de suport de les futures fonamentacions
o es cren problemes d'inestabilitat per a estructures prximes.
A les parets del terreny excavat, es poden realitzar assajos in situ com el penetrmetre de butxaca,
amb la finalitat d'obtenir una indicaci orientativa del comportament del terreny. D'aquesta indicaci
orientativa no es dedueixen, en cap cas, valors quantitatius de la resistncia del terreny.
En cales d'una profunditat superior a 1,5 m cap persona pot accedir a la seva inspecci o revisi si
no es troben degudament apuntalades o amb una correcci de talussos adequada.
C.2 Sondejos mecnics

1
2
3
4
Sn perforacions de dimetres i profunditat variables que permeten reconixer la naturalesa i localitzaci de les diferents unitats geotcniques del terreny, aix com extreuren mostres i, si s'escau,
realitzar assajos a diferents profunditats. Shan dutilitzar en els casos indicats i quan l'estudi geotcnic requereixi:
a) arribar a profunditats superiors a les assolibles amb cales;
b) reconixer el terreny sota el nivell fretic;
c) perforar capes rocalloses o d'alta resistncia;
d) extreure mostres inalterades profundes;
e) realitzar proves de deformabilitat o resistncia de tipus pressiomtric, molinet, penetraci estndard, etc.;
f)
prendre mostres d'aqfers profunds o realitzar assajos de permeabilitat in situ;
g) determinar valors ndex de la roca en massissos rocallosos;
h) detectar i controlar les variacions del nivell fretic, per a la qual cosa s'han dinstallar tubs piezomtrics en un nombre de sondejos suficient, com a mnim un 30% perqu el control esmentat sigui fiable.
Els sondejos mecnics es poden utilitzar per a prospeccions complementries, com ara realitzar
diagrafies de resistivitat, radioactivitat natural, velocitat snica, etc.
Els mtodes ms habituals per a l'execuci de sondejos mecnics sn el de rotaci amb extracci
de testimoni continu, percussi i mitjanant barrina helicodal (buida o massissa).
Els sondejos a rotaci, mitjanant bateries simples, dobles o especials es poden utilitzar en qualsevol tipus de terreny, i s necessari utilitzar-los quan el terreny a reconixer sigui un masss rocalls
o hi hagi alternana de capes cimentades dures amb altres de menys cimentades. En la seva utilitzaci sha de tenir en compte que hi poden haver problemes en el reconeixement de sls granulars
fins a sota el nivell fretic i en el de cdols o graves grosses. Tamb shan dinterpretar amb cura
els testimonis extrets de sls collapsables sota l'acci de l'aigua d'injecci i els de roques toves de
tipus sorrenc que es poden fragmentar excessivament per efecte de la rotaci.
SE-C-109

Els sondejos a percussi es poden realitzar quan el terreny es pugui travessar amb l'energia disponible i el soroll associat al copejament no excedeixi els lmits establerts en cada cas. En la seva utilitzaci shan de tenir en compte els aspectes segents:
a) aquest mtode est especialment indicat per reconixer sls granulars grossos, adaptant el dimetre del sondeig a la mida de les graves o cdols a travessar. Normalment s'utilitzen canonades de clavament o mostrejadors a percussi;
b) en el cas de sls granulars fins s'utilitzen culleres amb tancament inferior de clapeta.
Els sondejos amb barrina helicodal buida o massissa es poden utilitzar quan:
a) no sigui necessari obtenir un testimoni continu de material no remodelat;
b) el terreny sigui relativament tou i cohesiu;
c) no hi hagi capes cimentades o de graves, ni capes arenoses fluents, sota el nivell fretic;
d) no sigui necessari travessar o penetrar roques;
no es requereixi una precisi superior a 0,5 m en la localitzaci en profunditat de les diferents
capes;
f)
es pugui justificar la qualitat de les mostres inalterades extretes per l'eix buit de la barrina o en
el sondeig sense apuntalar en el cas de barrines massisses, en funci del que estableix la taula D.8;
g) se solucionin els aspectes negatius anteriors amb un altre tipus de prospeccions.
En la investigaci del nivell o nivells fretics es recomana adoptar les mesures segents:
a) si els sondejos mecnics sn realitzats amb lajuda de qualsevol tipus de fluids, incloent-hi l'aigua, aquests shan deliminar i purgar abans de la collocaci dels tubs piezomtrics, de manera que les mesures de control de profunditat de l'aigua no es vegin alterades i contaminades
per agents externs;
b) sha de protegir la boca de les perforacions en qu es disposi de canonades piezomtriques, i
disposar una arqueta o tap de segellament que impedeixi l'entrada d'aigua a la perforaci;
c) shan defectuar mesures del nivell de l'aigua en la perforaci en comenar i acabar cada dia
els treballs d'execuci del sondeig mecnic i posteriorment fins que s'estabilitzin els nivells
esmentats. En l'informe del reconeixement del terreny shan de recollir aquestes mesures, juntament amb les recomanacions necessries per al seu seguiment futur si es preveuen oscillacions estacionals.
e)
C.3 Proves contnues de penetraci

1
2
3
Proporcionen una mesura indirecta, contnua o discontnua de la resistncia o deformabilitat del

terreny, i aquestes propietats es determinen a travs de correlacions empriques. Poden ser esttiques o dinmiques.
Per poder utilitzar un tipus de penetrmetre determinat s'exigeix que les correlacions utilitzades
tinguin la garantia i justificaci suficients.
A la taula D.6 s'indiquen les condicions d'utilitzaci ms apropiades de cada tipus de penetrmetre.
C.4 Geofsica
1
Quan es tracti de grans superfcies a construir, i amb la finalitat d'obtenir informaci complementria
que ajudi a distribuir els punts de reconeixement, aix com la profunditat a assolir en cadascun
d'ells, es poden utilitzar les tcniques segents:
a)
ssmica de refracci: per obtenir informaci sobre la profunditat a qu es troben el nivell fretic
i la unitat geotcnica resistent, sempre que es tracti de formacions relativament horitzontals
(capbussament inferior a 15) i la velocitat, vp, de les ones P augmenti amb la profunditat. El
valor vp que s'obtingui en cadascuna de les capes analitzades es pot utilitzar per estimar-ne el
grau de ripabilitat;
b)
resistivitat elctrica: tcnica SEV sondeig elctric vertical per obtenir informaci sobre la
profunditat del nivell fretic i els gruixos de les diferents capes horitzontals del terreny
(ASTM: G 57-78). Tcnica tomografia elctrica per identificar els diferents nivells del subsl
SE-C-110
617
618
i els seus canvis laterals, identificaci del nivell fretic (detecci de cavitats o desenvolupaments crstics);
c)
altres tcniques geofsiques com ara georadar (per obtenir informaci sobre serveis enterrats,
conduccions, dipsits, fluids, nivell fretic, unitats geolgiques i canvis laterals de les litologies), magnetometria, VLF, cales electromagntiques, gravimetria, etc., que puguin aportar una
informaci addicional.
En zones crstiques o quan se sospiti l'existncia de cavitats relativament superficials es poden

utilitzar, a ms de les esmentades abans, tcniques microgravimtriques sempre que es donin les
condicions ambientals adequades i s'utilitzin equips que permetin expressar els perfils finals de les
anomalies de Bouguer en unitats de 10-7 m/s2.
La realitzaci, processament i interpretaci dels treballs recollits en els tres apartats anteriors shan
de portar a terme tenint en compte els avantatges i les limitacions que comporta l's de tcniques
geofsiques i integrant els resultats en el marc geolgic, geotcnic i morfolgic de l'rea estudiada.
En zones ssmiques i per a edificis dels tipus C-1 i C-2 es recomana la utilitzaci d'assajos downhole o cross-hole (norma ASTM: D 4428) amb la finalitat d'identificar la velocitat de propagaci vs de
les ones S que permet classificar les diferents unitats geotcniques d'acord amb la Norma de construcci sismoresistent NCSE vigent. Per a edificis dels tipus C-2 i C-3 s obligatria la realitzaci
daquests tipus d'assajos quan l'acceleraci ssmica bsica sigui superior a 0,08 g.
Els assajos cross-hole i down-hole tamb es poden utilitzar per caracteritzar la deformabilitat d'argiles preconsolidades i sls amb un percentatge apreciable de grava grossa, palets i cdols, tal com
s'indica al captol 4.
Amb la finalitat de contribuir a una millor definici dels perfils geotcnics del terreny millorant les
correlacions que es puguin establir entre les diferents unitats geotcniques, per a la realitzaci de
l'estudi geotcnic es pot exigir la testificaci geofsica dels sondejos que es realitzin, i per a aix
sha delegir la combinaci ms adequada de les diagrafies segents:
a)
gamma-natural;
b)
gamma-gamma;
c)
neutr-neutr;
d)
resistivitat i potencial espontani;
e)
snica;
f)
trmica.
SE-C-111
619
Annex D. Criteris de classificaci, correlacions i valors orientatius tabulats de referncia

D.1 Criteris de classificaci
Taula D.1. Classificaci de sls
(1)
Sls grossos
Graves
Sorres
(2)
Grosses
20,0-60,0 mm
Mitjanes
6,0-20,0 mm
Fines
2,0-6,0 mm
Grosses
0,60-2,00 mm
Mitjanes
0,20-0,60 mm
Fines
0,06-0,20 mm
(1)
Sls fins
Llims
Argiles
(4)
Grossos
0,020-0,060 mm
Mitjans
0,006-0,020 mm
Fins
0,002-0,006 mm
< 0,002 mm
(1)
Amb ms del 50% de les partcules distingibles a simple vista (aprox. 0,1 mm).
(2)
En funci de les dades de qu es disposi d'assajos SPT les sorres es poden classificar tal com
s'indica a la taula D.2.
(3)
Amb ms del 50% de les partcules no distingible a simple vista (aprox. 0,1 mm).
(4)
En funci de les dades de qu es disposi i de la resistncia a la compressi simple les argiles es

poden classificar tal com s'indica a la taula D.3.
Taula D.2. Compacitat de les sorres

Classificaci
ndex NSPT
Molt fluixa
<4
Fluixa
4-10
Mitjana
11-30
Densa
31-50
Molt densa
>50
Taula D.3. Consistncia de les argiles

Classificaci
Resistncia a la compressi simple qu (kPa)
Molt tova
0-25
Tova
25-50
Mitjana
50-100
Ferma
100-200
Molt ferma
200-400
Dura
> 400
SE-C-113
620
Taula D.4. Classificaci de roques(1)
Roques sedimentries: conglomerats, gresos, limolites, argillites, margues, calcries, calcries

margoses, calcarenites, dolomies, guixos.
Roques metamrfiques: quarsites, pissarres, esquistos, gneis, cornianes.
Roques plutniques: granits, diorites, gabres, prfirs, peridotites.
Roques volcniques: basalts, fonolites, piroclasts, traquites, ofites, riolites, andesites, dacites.
(1)
A la taula D.5 es proporcionen els criteris de la Societat Internacional de Mecnica de Roques

per classificar les roques segons el grau de meteoritzaci.
Taula D.5. Grau de meteoritzaci de les roques (ISRM)
Grau
Denominaci
Criteri de reconeixement
Roca sana o fresca
La roca no presenta signes visibles de meteoritzaci, hi poden haver lleugeres prdues de color o petites taques d'xids en els plans de discontinutat
II
Roca lleugerament meteoritzada
La roca i els plans de discontinutat presenten signes de descoloriment. La

roca pot estar descolorida a la paret de les juntures per no s notori que
la paret sigui ms feble que la roca sana
III
Roca moderadament
meteoritzada
La roca est descolorida a la paret. La meteoritzaci comena a penetrar

cap a l'interior de la roca des de les discontinutats. El material s notablement ms feble a la paret que a la roca sana. Material feble <50% del
total
IV
Roca meteoritzada o
molt meteoritzada
Ms de la meitat del material est descompost en un sl. Apareix roca

sana o lleugerament meteoritzada de forma discontnua
Roca completament
meteoritzada
Tot el material est descompost en un sl. L'estructura original de la roca

es mant intacta
VI
Sl residual
La roca est totalment descomposta en un sl i no shi pot reconixer ni la

textura ni l'estructura original. El material roman in situ i hi ha un canvi de
volum important
ISRM: Societat Internacional de Mecnica de Roques
Taula D.6. Utilitzaci de les proves de penetraci

Tipus de
Principi de
penetrmetre
funcionament
Esttic
Dinmic
Mesurament de la
resistncia a la penetraci d'una punta i
una tija mitjanant
pressi
Mesurament de la
resistncia a la penetraci d'una barrina
mitjanant copejament
amb una energia normalitzada
Tipus
Sl ms idoni
Terreny en qu s
impracticable
CPTE
CPTU
Argiles i llims molt tous.

Sorres fines soltes a denses sense graves
UNE
103804 :1993
Sorres soltes a mitges.
Llims arenosos fluixos a
UNE
mitjans
103802:1998
DPH
Roques, cdols, graves, sls cimentats.

Argiles molt dures.
Sorres molt compactes. Sls molt preconsolidats i/o cimentats
Roques, cdols, crostes, sls molt cimentats. Conglomerats
BORRO
Sorres mitjanes a molt
compactes. Argiles preUNE
consolidades sobre el NF.
103801:1994 Graves argiloses i arenoses
DPSH
SE-C-114
Roques, cdols, conglomerats
621
Taula D.7. Utilitzaci dels assajos in situ

Tipus
Descripci
Utilitzaci per determinar
Assaig de penetraci estndard (SPT)
Nre. de cops NSPT per clavar 30

cm d'un cilindre buit de dimensions normalitzades. Copejament
amb maa de 63,5 kg caient des
de 76 cm
Compacitat de sls granulars.

Densitat relativa. Angle de fricci
interna en sls granulars
UNE 103800:1992
En pou
En superfcie o pou
En sondeig
Assaig de molinet (Vane

Test)
ENV-199-3
Assaig pressiomtric (PMT)

ENV-199-3
Resistncia d'argiles preconsolidades per damunt del nivell fretic
Rotaci d'unes aspes disposades Per determinar la resistncia al

a 90 i introdudes en el terreny, tall d'argiles toves per damunt o
mesurant el parell necessari per per sota del nivell fretic
fer-les girar fins que es produeix
el tall del sl
Dilataci, per gas a pressi, d'una Pressi lmit i deformabilitat de
cllula cilndrica contra les parets sls granulars, argiles dures, etc.
d'un sondeig mesurant la deformaci volumtrica corresponent a
cada pressi fins a arribar, eventualment, al trencament del terreny
Assaig Lefranc
Mesura del cabal d'aigua bomba- Permeabilitat de sls

da al terreny a travs d'un tram de
sondeig de 50 cm
Assaig Lugeon
Mesura dels cabals bombats a un Permeabilitat de roques moderatram de sondeig, a pressions dament fissurades
escalonades, durant un temps de
10 min.
Assaig de crrega amb placa(1)
Mesura dels assentaments d'una

placa rgida quadrada o circular
en anar aplicant-hi crregues
creixents, arribant o no al trencament del terreny
ENV-199-3
Relaci pressi-assentament en
sls granulars, per a la placa
(1)
utilitzada
Coeficient de balast de qualsevol
terreny
Capacitat portant sense drenatge
de sls cohesius
Assaig de bombament
Mesura de la transmissivitat i Capacitat d'esgotament o rebaicoeficient d'emmagatzematge de xament del nivell fretic
l'aqfer a la zona d'influncia del
pou
(1)
L'assaig de crrega amb placa sha dinterpretar amb les lgiques reserves degudes a la diferncia entre les dimensions de la
placa i la de la fonamentaci projectada (vegeu lapartat E.5; figura E.8).
Taula D.8. Tipus i categoria dels mostrejadors

Tipus de
mostreig
Tipus de
mostrejador
Dimensions
Valors mnims
Mtode
de
clavament
Bloc o caixa
Cub de 200 mm Tallada

a m
En sac
Manual en
1 kg
Pic i pala
Tipus de sl
idoni
Categoria
Sls cohesius de
consistncia mitjana a dura
Argiles, sorres,
graves, crostes
SE-C-115
Tipus de sl
en qu no s
practicable
Sorres fluixes.
Sls disgregables.
Graves
622
cales
Cilindre
150 mm
Percussi
a m
Sls cohesius de
consistncia tova
a mitjana. Sorra i
graveta
Cdols
Crostes
70 mm
Pressi
Sls cohesius de
consistncia tova
a mitjana. Sorres
sobre el nivell
fretic no molt
compactes
Grava. Sorres
sota el nivell fretic. Sls argilosos
de consistncia
dura. Sls estratificats grossos
80 mm
Pressi
Com l'anterior
amb elements
grossos fins a 10
mm. Sorres amb
fins compactes
sota el nivell fretic. Sls cohesius
de consistncia
mitjana a molt
ferma
A/B
Grava grossa.
Sorres sota el
nivell fretic. Sls
argilosos de consistncia dura.
Sls estratificats
gruixuts
Percussi
Com l'anterior
amb elements
grossos fins a 30
mm. Sorra neta
sota el nivell fretic. Sls cohesius
de consistncia
dura
A/B
Bateria senzi- 86 mm
lla de perforaci
Rotaci
Sls argilosos de
consistncia dura.
Roques no negligibles
86 mm
Rotaci
Sls argilosos de
consistncia dura.
Roques toves o
disgregables
B/A
Obert de
paret prima
(Shelby)
Obert seccionat de paret
Percussi
semiprima
sense o amb
dispositiu de
retenci
Mecnic en Obert bipartit

de paret
sondeig
gruixuda
sense o amb
dispositiu de
retenci
Tub
doble/triple
80 mm
SE-C-116
Grava, cdols,
sorres.
Argiles toves a
mitges
Graves, cdols,
sorres.
Argiles molt toves
a compactes
623
Taula D.9. Classificaci de la roca matriu

Assaig de resistncia aproximat
Qualificaci de la resistncia a la
(1)
compressi simple
Valor estimat qu
(MPa)
Especialment feble
<1
Molt baixa
1a5
Baixa
5 a 25
Mitjana
25 a 50
Alta
50 a 100
Molt alta
100 a 250
Extremament alta
> 250
Es pot ratllar amb l'ungla

Es trenca amb cops de martell moderats
Es pot ratllar amb la navalla
Es ratlla difcilment amb la navalla
No es pot ratllar amb la navalla
Es pot trencar amb un cop de martell
Es requereixen diversos cops de martell
per trencar-la
Difcil de trencar amb el martell de geleg
Amb el martell de geleg noms es poden produir
alguns resquills
(1)
Alternativament, per obtenir una indicaci rpida de la resistncia a la compressi simple, es recomana la utilitzaci del martell
Schmidt (esclermetre de m).
Taula D.10. Obertura de les discontinutats

Qualificatiu
General
Juntures tancades
Masss rocalls esquerdat
Juntures obertes
De detall
Obertura
Molt tancades
< 0.1 mm
Tancades
0,1 a 0,25 mm
Parcialment obertes
0,25 a 0,50 mm
Obertes
0,50 a 2,5 mm
Bastant obertes
2,5 a 10 mm
Obertura mplia
> 1 cm
Obertura molt mplia

Obertura especialment mplia
Estructura buida
1 a 10 cm
10 a 100 cm
>1m
Taula D.11. Rugositat de les discontinutats

A gran escala, en longituds de l'ordre del metre, es qualifica la juntura d'alguna de les maneres segents:
Escalonada, ondulada o plana.
A menor escala, en longituds de l'ordre de centmetres s'aplica algun dels qualificatius segents:
Rugosa, suau o especular.
Taula D.12. Rebliment de les discontinutats

Classe 1: Rebliment sec i de baixa permeabilitat
Classe 2: Rebliment humit sense presncia d'aigua lliure
Classe 3: Rebliment molt humit amb aportaci d'aigua lliure
Classe 4: Rebliment rentat amb flux continu d'aigua
Classe 5: Rebliment soscavat amb importants vies d'aigua
SE-C-117
624
Taula D.13. Espaiament de les discontinutats

Qualificatiu
Espaiament (cm)
<2
Especialment petit
2a6
Molt petit
Petit
6 a 20
Moderat
20 a 60
Ampli
60 a 200
Molt ampli
200 a 600
> 600
Especialment ampli
Taula D.14. ndex de fractura If

Nre. de diclasis per m3
Qualificatiu
<1
Massiu
Poc diaclasat
1a3
Mitjanament diaclasat
3 a 10
Bastant diaclasat
10 a 30
Molt diaclasat
30 a 60
> 60
Triturat
Taula D.15. Persistncia de les discontinutats

Qualificatiu
Persistncia (m)
<1
Molt petita
Escassa
1a3
Mitjana
3 a 10
Alta
10 a 20
> 20
Molt alta
Taula D.16. Classificaci segons lRQD

Classificaci
Valor de lRQD (%)
Molt mala qualitat
< 25
Mala qualitat
25-50
Mitjana qualitat
50-75
Bona qualitat
75-90
Excellent
90-100
Taula D.17. Presncia d'aigua a les discontinutats

Classe 1: No hi ha possibilitat de fluxos d'aigua
Classe 2: No hi ha signes d'aigua
Classe 3: Signes d'haver-hi fluxos d'aigua (taques d'xid)
Classe 4: Humectacions
Classe 5: Filtracions
Classe 6: Flux continu d'aigua
SE-C-118
625
Taula D.18. Assajos de laboratori. Sls

Propietat
Assajos
Norma
Identificaci
Granulometria per sistema de tirants dancoratge

Granulometria per sedimentaci
Comprovaci de la no-plasticitat
Lmit lquid
Lmit plstic
Lmit de retracci
UNE 103101 :1995

UNE 103102 :1995
UNE 103104 :1993
UNE 103103 :1994
UNE 103104 :1993
UNE103108 :1996
Estat
Humitat natural
Pes especfic aparent
Pes especfic de les partcules
UNE 103300 :1993

UNE103301 :1994
UNE103302 :1994
Resistncia
Compressi simple
Tall directe consolidat i drenat (CD)
Tall directe sense consolidar i sense drenar (UU)
Triaxial en qualsevol situaci de consolidaci i drenatge
UNE 103400 :1993

UNE103401 :1998
UNE103401 :1998
UNE 103402 :1998
Deformabilitat
Assaig edomtric
UNE103405 :1994
Collapsabilitat
Inundaci en edmetre
NLT254 :1999
Expansivitat
Pressi d'inflament nul en edmetre

Inflament lliure en edmetre
Assaig Lambe
UNE 103602 :1996

UNE 103601 :1996
UNE 103600 :1996
Compactaci
Proctor normal
Proctor modificat
UNE 103500 :1994

UNE 103501 :1994
Contingut qumic
Contingut en carbonats
Contingut qualitatiu de sulfats
Contingut en matria orgnica
UNE 103200 :1993

UNE 103202 :1995
UNE 103204 :1993
Taula D.19. Assajos de laboratori. Roca matriu

Propietat
Assajos
Norma
Estat
Humitat natural
Porositat
Densitat
Absorci
ISRM part 1:1977

ISRM part 1:1977
ISRM part 1:1977
ISRM part 1:1977
Resistncia
Compressi simple
Crrega puntual
Brasiler
Resistncia al tall en discontinutats
UNE 22-950 1a part:1990

NLT 225 :1996
UNE 22-950 2a part :1990
Durabilitat
Ensorrament
Cicles de sequedat-humitat
NLT 255 :1996

NLT 251:1996
Petrografia
Lmina prima
SE-C-119
626
Taula D.20. Denominaci matisada de sls granulars(1)

Percentatge de fins < 35%
Denominaci
Nom principal
% d'argila i llim
Grava o sorra
Nom secundari
Sorrenca o amb grava
Amb indicis de
Llims o argiles
1-10
Una mica
Llimosa o argilosa
10-20
Bastant
Llimosa o argilosa
25-35
(1)
Els termes argila i argilosa de la taula shan demprar quan es tracta de fins plstics i els termes llim i llimosa, quan els fins no sn plstics o poc plstics segons el criteri de Casagrande.
Taula D.21. Denominaci matisada de sls fins

Percentatge de fins > 35%
Denominaci
% de sorra i grava
Nom principal
Argila o llim
< 35
Nom secundari
Sorrenc/a o amb grava
35-65
Taula D.22. Classificaci de l'agressivitat qumica de sls, roques i aiges (EHE)

Tipus de
Parmetres
(1)
Tipus d'exposici
medi
Qa
Qb
Qc
agressiu
Atac
Atac
Atac
feble
mitj
fort
6,5-5,5
5,5-4,5
< 4,5
15-40
40-100
> 100
15-30
30-60
> 60
300-1000
1000-3000
> 3000
200-600
600-3000
> 3000
75-150
50-75
< 50
> 20
(1)
-(1)
3000-12000
> 12000
Aigua
Valor del pH
CO2 agressiu (mg CO2/l)
+
I amoni (mg NH4 /l)

2+
I magnesi (mg Mg /l)

I sulfat (mg
SO42-/l)
Residu sec a 110 C (mg/l)

Sl
Grau d'acidesa Baumann-Gully

I sulfat
(mg
(1)
2000-3000
SO42-/kg
de sl sec)
Aquestes condicions no es donen a la prctica.

Taula D.23. Valors orientatius de NSPT, resistncia a la compressi simple i mdul d'elasticitat de sls
Tipus de sl
Sls molt fluixos o molt
tous
Sls fluixos o tous
Sls mitjans
Sls compactes o durs
Roques toves
Roques dures
Roques molt dures
qu (kN/m2)
NSPT
E (MN/m2)
< 10
0 - 80
<8
10 - 25
25 - 50
50 Rebuig
Rebuig
Rebuig
Rebuig
80 - 150
150 - 300
300 - 500
500 5.000
5.000 40.000
> 40.000
8 40
40 100
100 500
500 8.000
8.000 15.000
>15.000
Taula D.24. Valors orientatius del coeficient de Poisson

Tipus de sl
Argiles toves normalment consolidades
Coeficient de Poisson
0,40
SE-C-120
627
Argiles mitjanes
Argiles dures preconsolidades
Sorres i sls granulars
0,30
0,15
0,30
Taula D.25. Pressions admissibles a efectes orientatius

Pressi
Terreny
Tipus i condicions
admissible
Observacions
[Mpa]
Roques
Roques gnies i metamrfiques

sanes (1) (granit, diorita, basalt,
gneis)
10
Roques metamrfiques foliades

sanes (1), (2) (Esquistos, pissarres)
(1),
1a4
Roques sedimentries sanes

Pissarres cimentades, limolites, gresos, calcries sense
carstificar, conglomerats cimentats
(2):
Roques argiloses sanes (2), (4)
Sls granulars
(% fins inferior al
35% en pes)
0,5 a 1
Roques diaclasades de qualsevol tipus amb espaiament de

discontinutats superior a 0,30
m, excepte roques argiloses
Calcries, gresos i roques pissarroses amb petit espaiament

(3)
dels plans d'estratificaci
Roques molt diaclasades o

(3)
meteoritzades
Graves i mescles de sorra i

grava, molt denses
>0,6
Graves i mescles de grava i

sorra, mitjanament denses a
denses
0,2 a 0,6
Graves i mescles de sorra i

grava, soltes
<0,2
Sorra molt densa
>0,3
Sorra mitjanament densa
Per a amplades de fonamentaci (B)

superiors o iguals a 1 m i un nivell fretic
situat a una profunditat ms gran de
l'amplada de la fonamentaci (B) per
sota d'aquesta
0,1 a 0,3
Sorra solta
<0,1
Sls fins
Argiles dures
0,3 a 0,6
(% de fins superior al 35% en pes)
Argiles molt fermes
0,15 a 0,3
Argiles fermes
Per als valors apuntats se suposa que la

fonamentaci se situa sobre roca no
meteoritzada
0,075 a 0,15
Argiles i llims tous
<0,075
Argiles i llims molt tous

Sls orgnics
Estudi especial
Rebliments
Estudi especial
Els sls fins normalment consolidats i

lleugerament sobreconsolidats en qu
calgui esperar assentaments de consolidaci han de ser objecte d'un estudi
especial. Els sls argilosos potencialment
expansius han de ser objecte d'un estudi
especial
(1)
Els valors indicats sn aplicables per a estratificaci o foliaci subhorizontal. Els massissos rocallosos amb
discontinutats inclinades, especialment pels voltants de talussos, han de ser objecte d'anlisi especial.
(2)
S'admeten petites discontinutats amb espaiament superior a 1 m.
SE-C-121
628
(3)
Aquests casos han de ser investigats in situ.
(4)
Aquestes roques sn susceptibles d'inflar per efecte de la relaxaci de tensions associada a les excavacions.
Tamb sn susceptibles de reblanir-se per efecte de lexposici a l'aigua.
Taula D.26. Valors orientatius de densitats de sls

sat (kN/m3)
20 22
18 20
18 20
16 22
Tipus de sl
Grava
Sorra
Llim
Argila
d (kN/m3)
15 17
13 16
14 18
14 21
Taula D.27. Propietats bsiques dels sls

Classe de sl
Terreny natural
Rebliments
Pes especfic
Angle de fricci interna
aparent (kN/m )
Grava
19 22
34 - 45
Sorra
17 20
30 - 36
Llim
17 20
25 32
Argila
15 22
16 28
Terra vegetal
17
25
Terrapl
17
30
Pedrapl
18
40
Taula D.28. Valors orientatius del coeficient de permeabilitat

Tipus de sl
Grava neta
Sorra neta i mescla de grava i sorra neta
Sorra fina, llim, mescles de sorres, llims i argiles
Argila
kz (m/s)
> 10-2
-2
-5
10 10
-5
-9
10 10
< 10-9
Figura D.1. Correlaci entre els assajos SPT i CPT amb l'angle de fricci interna efectiu en sls
granulars
SE-C-122
629
Figura D.2. Correlaci entre els assajos SPT i CPT
Taula D.29. Valors orientatius del coeficient de balast, K30

3
Tipus de sl
Argila tova
Argila mitjana
Argila dura
Llim
Sorra fluixa
Sorra mitjana
Sorra compacta
Grava sorrenca fluixa
Grava sorrenca compacta
Margues argiloses
Roques una mica alterades
Roques sanes
K30 (MN/m )
15 30
30 60
60 200
15 45
10 30
30 90
90 200
70 120
120 300
200 400
300 5.000
>5.000
SE-C-123
630
Annex E. Interacci sl-estructura

E.1 Concepte de rigidesa relativa terreny-estructura
1
Per illustrar el fenomen de la interacci, la figura E.1 a) mostra el cas senzill d'una sabata, infinitament flexible, recolzada directament sobre la superfcie d'un terreny horitzontal, sobre la qual s'aplica una pressi uniforme. Per efecte d'aquesta, el terreny i la sabata pateixen un assentament, que
resulta ms gran al centre que als extrems i no es limita a l'rea carregada, sin que s'estn als dos
costats d'aquesta fins a una certa distncia. Pel fet de ser infinitament flexible, la sabata no s capa de suportar moments flectors i, en conseqncia, la distribuci de pressions amb qu el terreny
reacciona s idntica a la distribuci uniforme de pressions collocada sobre la sabata.
Si, al contrari, la sabata fos infinitament rgida (vegeu la figura E.1 b), lassentament de la sabata
seria uniforme. En casos intermedis de rigidesa, el valor mitj de lassentament pot ser similar a
l'anterior, per la seva distribuci est, evidentment, condicionada per la rigidesa del fonament. Aix,
sota els extrems de la sabata (zones AB i CD), lassentament s ms gran que el corresponent a la
sabata flexible, mentre que al centre (zona BC), lassentament s menor. En conseqncia, les
pressions de resposta del terreny als extrems de la sabata rgida sn superiors a les corresponents
a la sabata flexible i, per contra, sn menors al centre. Aix resulta una distribuci no uniforme de
pressions, caracteritzada per uns valors mxims als extrems i un valor mnim al centre.
Figura E.1. Distribuci de pressions en fonamentacions flexibles i rgides
Si el terreny es considers elstic i de resistncia indefinida, la pressi sota les vores A i D de la

sabata rgida seria infinita. Ats que la resistncia del terreny s limitada, aquestes pressions
poden ser elevades, per tenen un valor finit. En el cas d'argiles (vegeu la figura E.2.a), la distribuci de pressions s en general molt semblant a la terica de l'exemple anterior. Tanmateix, la
resistncia limitada del terreny produeix als extrems unes zones de plastificaci que atenuen
les pressions de vora i les redistribueixen cap al centre de la sabata. En el cas de sorres, com que
SE-C-125
631
la falta de confinament en la vora de la sabata, suposada aquesta en superfcie, no permetria el

desenvolupament de pressions elevades, la distribuci pren en general la forma parablica que
s'indica a la figura E.2.b.
Figura E.2. Distribuci de pressions en sabates rgides sobre argiles i sorres
E.2 Estimaci de les condicions de rigidesa relativa terreny-estructura

1
La rigidesa relativa de l'estructura respecte al terreny es pot estimar mitjanant l'avaluaci del factor
Kr definit en l'expressi (E.1).
Kr =
(E.1)
E E IB
E s B
on:
EE
s el mdul de deformaci global representatiu dels materials utilitzats en l'estructura;
IB
s el moment d'inrcia de l'estructura, per metre d'amplada;
Es
s el mdul de deformaci del terreny;
s l'amplada de la fonamentaci.
El numerador de l'expressi (E.1) representa la rigidesa de l'estructura per metre d'amplada de l'edifici, que es pot estimar sumant les rigideses de la fonamentaci i dels elements estructurals que hi
graviten (bigues, forjats, murs).
Als efectes d'aquest DB, es considera que l'estructura s rgida en relaci amb el terreny quan
K r > 0,5. Si Kr < 0,5, es considera flexible.
E.3 Criteris de rigidesa per a fonamentacions directes

1
Es pot considerar que una sabata allada s rgida (concepte de rigidesa relativa) quan, als efectes
de clcul, la distribuci de pressions a que doni lloc sobre el terreny es pugui considerar lineal. A efectes prctics, es considera acceptable la hiptesi de rigidesa relativa quan (figura E.3):
v
(E.2)
4EcIc
Bk sB
on:
v
s el vol de la sabata en una direcci qualsevol;
Ec
s el mdul de deformaci del material de la sabata (usualment formig armat) representatiu del tipus de crrega i la seva durada;
Ic
s el moment d'inrcia de la secci de la sabata perpendicular a la direcci del vol considerat respecte a l'horitzontal que passa pel seu centre de gravetat;
s l'amplada de la sabata en direcci perpendicular al vol considerat.
SE-C-126
632
ksB
s el mdul de balast de clcul, representatiu de les dimensions del fonament (vegeu

lapartat E.5).
Figura E.3. Criteri de rigidesa relativa per a sabates allades
2
3
6
7
La condici expressada a l'apartat anterior tamb s aplicable al cas de sabates contnues en la

direcci transversal a aquesta.
En el cas que no es compleixi, la sabata es considera flexible, i la distribuci de pressions sobre el
terreny i els seus esforos s'obtenen a partir de models de clcul que considerin la interacci slestructura.
La condici del pargraf 1 d'aquest apartat se sol verificar amb els cantells i vols usuals en sabates
allades sobre sls. En qualsevol cas s'ha de comprovar el compliment d'aquesta condici si es vol
efectuar el clcul amb la hiptesi de distribuci lineal de pressions sobre el terreny.
Llevat del cas de sabates allades sobre sls molt rgids o sobre roca, el compliment de la rigidesa
estructural definida al pargraf 4 de l'apartat 4.1.1 sol ser ms restrictiu que la condici de rigidesa
relativa definida al pargraf 1 d'aquest apartat.
En el cas general que sobre una sabata allada actun moments a ms de crregues verticals, es
recomana que la resultant de les accions passi pel nucli central d'inrcia.
Es considera que una sabata combinada o contnua s rgida quan als efectes de clcul la distribuci de pressions a que dna lloc sobre el terreny es pugui considerar lineal. A efectes prctics es
considera acceptable la hiptesi de rigidesa relativa quan (vegeu la figura E.4):
"
4E c Ic
4
2 B k sB
(E.3)
4E c Ic
4
4 B k sB
(E.4)
on:
"
s la llum de lobertura que separa els dos pilars d'una sabata combinada o dos pilars
qualssevol d'una sabata contnua;
s la llum de qualsevol volads en la direcci longitudinal;
s l'amplada de la sabata (direcci transversal);
Ec
s el mdul de deformaci del material de la sabata (usualment formig armat) representatiu del tipus de crrega i la seva durada.
SE-C-127

Ic
s el moment d'inrcia de la sabata en un pla vertical, transversal (perpendicular al pla

d'alineaci de pilars), respecte a l'horitzontal que passa pel seu centre de gravetat.
ksB
s el mdul de balast de clcul, representatiu de les dimensions del fonament (vegeu

lapartat E.5).
Figura E.4. Criteri de rigidesa relativa per a sabates combinades i contnues
En cas que no es compleixi la condici anterior la sabata es considera flexible.
Als efectes de clcul i per als cantells habituals, les sabates contnues que s'utilitzin per al suport de
3 o ms pilars, els engraellats i les lloses shan de dissenyar mitjanant ls de models de clcul que
tinguin en compte la interacci sl-estructura. No obstant aix, es considera que aquests elements
sn rgids i que la distribuci de pressions a terra s lineal quan es compleixin simultniament les
condicions de rigidesa definides al pargraf 3 de l'apartat E.2 i al pargraf 7 d'aquest apartat.
E.4 Altres factors a considerar en la interacci sl-estructura

E.4.1 Influncia del tipus de terreny
1
Ats que el tipus de terreny pot condicionar la distribuci de pressions sota la fonamentaci, aquest
efecte es pot tenir en compte, segons el parer del projectista, en casos especials de fonamentacions de gran rigidesa sobre terrenys argilosos sobreconsolidats.
Els fonaments sobre sls argilosos saturats que sota l'efecte de les sollicitacions de l'estructura
puguin quedar sotmesos a un procs dassentament diferit en el temps han de ser objecte d'un estudi especial. En aquest estudi s'ha de considerar l'assentament desprs de la construcci de l'edifici, aix com lassentament diferit originat al llarg del procs de consolidaci.
E.4.2 Influncia de la mida de la fonamentaci

1
L'increment de pressi transms al terreny per una fonamentaci directa disminueix progressivament en profunditat amb la distncia a aquesta. Als efectes de clcul i llevat del cas de sls tous, es
pot suposar que el lmit d'inters se circumscriu a punts del terreny en qu l'increment de la pressi
vertical resulti superior o igual al 10% de la pressi mitjana de contacte sota la fonamentaci.
El lloc geomtric de l'espai de sl definit a l'apartat anterior es denomina habitualment bulb de tensions, la forma qualitativa del qual es mostra a la figura E.5. L'increment de pressi rebut pel sl
ms enll d'aquest bulb s, en la majoria dels casos, prou petit perqu els seus efectes siguin comparativament negligibles, encara que en general sha de comprovar.
SE-C-128
633
634
Figura E.5. Concepte de bulb de tensions
Les observacions anteriors indiquen que, a igualtat de la resta de condicions, lassentament que
experimenta una fonamentaci directa depn de les dimensions de l'rea carregada.
Aquest efecte es mostra de manera qualitativa a la figura E.6, en qu es representen dos pilars que,
rebent crregues diferents, transmeten pressions mitjanes idntiques al terreny. Tenint en compte
que la sabata de mida ms gran t una profunditat d'influncia superior (bulb de tensions ms gran i
volum de terreny sobretesat superior), el seu assentament tamb s ms gran.
Figura E.6. Influncia de les dimensions del fonament
Com a efecte addicional respecte al fenomen de la interacci, si els dos pilars pertanyen al mateix
edifici i estan connectats per l'estructura, la tendncia al mxim assentament del pilar 2 origina una
redistribuci d'esforos en l'estructura, que tendeix al seu torn a descarregar aquest pilar i transmetre part de la seva crrega als pilars adjacents.
Per tant sha de prestar especial atenci al disseny de les fonamentacions d'estructures amb gran
heterogenetat de crregues ja que, fins i tot en la hiptesi d'homogenetat del terreny, el dimensionament realitzat exclusivament en funci d'una determinada pressi admissible (vegeu l'apartat 4.3)
podria donar lloc a assentaments diferencials inadmissibles.
Aix mateix, s de gran inters disposar de prou informaci geotcnica referent al possible creixement del mdul de deformaci del terreny amb la profunditat, factor que pot contribuir a atenuar els
assentaments diferencials associats a la variaci de les dimensions de les sabates.
Si el disseny de les fonamentacions dna lloc a sabates relativament prximes, els bulbs de tensions de les sabates individuals cavalcaran en profunditat, per la qual cosa, als efectes
dassentament, s necessari comprovar la fonamentaci com si tingus l'amplada total del conjunt
de les sabates (vegeu la figura E.7).
SE-C-129
635
Figura E.7. Influncia de la proximitat dels fonaments
E.4.3 Altres consideracions

1
2
3
4
5
En l'anlisi estructural, es pot considerar la utilitzaci de models especfics per englobar detalls dels
fonaments, habitualment no tinguts en compte, com ara bigues centradores o elements de travada
entre fonaments.
La resultant en la base del fonament ha d'incloure la sollicitaci obtinguda en l'anlisi estructural,
incloent-hi el pes propi del fonament, i si s'escau, del pou, i el dels materials solts que hi graviten.
En el cas d'edificis fonamentats amb sabates allades i contnues, edificis amb forjats o cambres
sanitries i soleres, el valor caracterstic qok al nivell de la base de suport de la fonamentaci correspon a la pressi vertical del terreny que hi ha al voltant del fonament, s a dir amb la seva cota final.
En aquest cas, es pot tenir en compte el pes de lemmacat, la solera i altres crregues permanents
que es pugui garantir que hi haur durant el perode de servei de l'edifici.
En el cas d'edificis fonamentats en llosa, la pressi vertical, qok, correspon al pes dels elements
permanents a l'exterior daquesta (vegeu D, en la figura F.1).
Si sobre les sabates o engraellats es disposa una solera passant, eficament enllaada i amb prou
capacitat resistent, aquesta es pot acabar comportant com una llosa.
E.5 Models d'interacci. Mdul de balast

1
El mdul de balast ks es defineix com el quocient entre la pressi vertical, q, aplicada sobre un determinat punt d'un fonament directe i lassentament, s, experimentat per aquest punt:
ks =
q
s
(E.5)
El mdul de balast definit aix t unitats de densitat, cosa que indica que la hiptesi efectuada equival a suposar que el terreny s un lquid de densitat ks, sobre el qual flota la fonamentaci.
L'estimaci del mdul de balast es pot realitzar:

a)
4
5
A partir d'assajos de crrega amb placa (vegeu la taula D.7). D'acord amb els efectes descrits
a l'apartat E.4.2 i ats que les plaques d'assaig sn necessriament de mida petita, s'ha de
prestar especial atenci a la conversi del mdul obtingut en l'assaig, ksp, al mdul de clcul
representatiu de l'amplada, B, real del fonament, ksB. En aquest cas es recomana utilitzar plaques dun dimetre equivalent igual o superior a 60 cm.
b) A partir de la determinaci de parmetres de deformabilitat representatius del terreny sota la
zona d'influncia de la fonamentaci, ja sigui mitjanant assajos in situ o de laboratori, i el posterior clcul geotcnic dassentaments.
La conversi del mdul per a placa de 30 cm, ks30, al coeficient de referncia, ksB, es pot obtenir
mitjanant les expressions segents: (vegeu la taula D.29)
Per a sabata quadrada d'amplada B:
a)
Per a terrenys cohesius:
k sB = k sp30
0,3
B
(E.6)
SE-C-130
636
b)
Per a terrenys granulars:
B + 0,3
k sB = k sp30
2B
(E.7)
Per a sabata rectangular d'amplada B, en qualsevol tipus de terreny:

B
k sBL = k sB 1 +
2L
(E.8)
La conversi del mdul per a placa de 60 cm (ks60) al coeficient de referncia ksB es pot obtenir mitjanant les expressions segents:
Per a sabata quadrada d'amplada B:

a)
Per a terrenys cohesius:
k sB = k sp60
b)
0,6
B
(E.9)
Per a terrenys granulars:
k sB =
B + 0,3
2
0,6 + 0,3 2B
2 0,6
k sp60
(E.10)
Per a la fonamentaci de lloses i engraellats la fiabilitat dels mduls de balast obtinguts a partir
d'assajos de crrega pot resultar insuficient, atesos els efectes d'escala implicats (vegeu l'apartat
E.4.2). En aquestes circumstncies, es recomana recrrer a la comprovaci daquests mduls seguint els criteris del pargraf 3.b) anterior o, alternativament, recrrer a ls de mtodes i models del
terreny ms avanats.
10
L'observaci anterior pot adquirir especial importncia en cas que hi hagi terrenys heterogenis en la
vertical (terrenys estratificats), quan sota un estrat rgid sorgeix un altre de ms deformable. En aquestes circumstncies (vegeu la figura E.8) el redut bulb de tensions de la placa d'assaig pot quedar limitat a les zones ms competents del terreny, i no reflectir la deformabilitat del conjunt terrenyfonamentaci.
Figura E.8. Limitacions de l'assaig de crrega amb placa en terrenys estratificats
SE-C-131

Annex F. Models de referncia per al clcul de fonamentacions i elements de contenci

F.1. Fonamentacions directes
F.1.1 Pressi d'enfonsament
1
L'expressi (4.8) consta de tres sumands que es denominen respectivament, de la mateixa manera
que els factors de capacitat de crrega, terme de cohesi, de sobrecrrega i de pes especfic. Cadascun dels sumands representa la contribuci daquestes variables (ck, q0k, k) a la resistncia.
En especial quan les fonamentacions siguin somes, s'ha de considerar prudentment la convenincia
demprar el terme de sobrecrrega, i sha dassegurar en cas afirmatiu que les hiptesis realitzades
es mantenen durant la vida til de la construcci (vegeu E.4.3).
F.1.1.1 Coeficients correctors o d'influncia

F.1.1.1.1 Influncia de la resistncia al tall del terreny situat sobre la base de la fonamentaci
(coeficients d)
1
Quan la base de la fonamentaci se situa a una certa profunditat D sota la superfcie del terreny
(vegeu la figura F.1), la superfcie de trencament teric, associada a l'estat lmit ltim d'enfonsament, ha de mobilitzar la resistncia al tall del terreny situat per damunt i al voltant de la fonamentaci. Per tenir en compte aquest efecte, que bviament augmenta la pressi d'enfonsament disponible, s'han dutilitzar els coeficients de correcci dc, dq, dg.
Figura F.1. Profunditat D a considerar en la determinaci de la pressi d'enfonsament
a) Coeficient corrector del factor Nc:

A la figura F.2 es recull el coeficient de correcci (dc) a aplicar al terme de cohesi en funci de la
relaci profunditat/amplada de la fonamentaci.
Figura F.2. Coeficient de correcci (dc) d c = 1 + 0,34arctg(D / B*)
SE-C-133
637
638
b)
Coeficient corrector del factor Nq:
dq = 1+ 2
Nq
(1 sink )2 arctan
Nc
D
; per a k = 0 : dq = 1
B*
(F.1)
on el valor de D a introduir en l'equaci no pot ser superior a 2B*.

El valor de
c)
Nq
Nc
es pot considerar igual que tg K, amb un valor aproximat de 0,2
Coeficient corrector del factor N:
d = 1
(F.2)
El projectista ha de considerar prudentment la inclusi d'aquests coeficients de correcci. No s'han

de tenir en compte, en cas que es construeixin sabates poc profundes en terrenys argilosos, de
plasticitat elevada, que en poques seques puguin desenvolupar esquerdes per retracci. En aquestes circumstncies no es podria comptar amb la resistncia al tall del terreny situat sobre la base de la fonamentaci, ja que seria nulla en la direcci a favor dels plans de les esquerdes.
No shan dutilitzar els factors de correcci anteriors per a profunditats de fonamentaci D (vegeu la
figura F.1) sota la superfcie del terreny menors de 2 m. Tampoc no s'han de considerar en fonamentacions prximes a talussos o quan no es pugui garantir la permanncia, en el temps, del terreny situat per damunt de la base de fonamentaci.
F.1.1.1.2 Influncia de la forma de la fonamentaci (coeficients s)

1
L'efecte de la forma del fonament es pot tenir en compte mitjanant els factors de correcci que
sindiquen a continuaci:
a) coeficient corrector del factor Nc:
sc = 1,20 per a sabata circular
s c = 1 + 0,2
b)
B*
per a sabata rectangular
L*
coeficient corrector del factor Nq:

sq= 1,20 per a sabata circular
s q = 1 + 1,5tg k
c)
(F.3)
B*
L*
(F.4)
coeficient corrector del factor N:

s = 0,6 per a sabata circular
s = 1 0,3
B*
L*
(F.5)
F.1.1.1.3 Influncia de la inclinaci de la resultant de les accions sobre la fonamentaci (coeficients i)

1
Els coeficients a aplicar per efecte de l'existncia de components horitzontals de crregues sobre la
sabata es poden obtenir de les expressions segents:
a) coeficient corrector del factor Nc:
ic =
b)
H
; per a k = 0 : ic = 0,5 1 + 1
Nq 1
B * L * c k
iq N q 1
coeficient corrector del factor Nq:

i q = (1 0,7tg B ) 3 (1 tg L )
c)
(F.6)
(F.7)
coeficient corrector del factor N:

(F.8)
i = (1 tg B ) 3 (1 tg L )
SE-C-134
639
on , B, L sn els angles de desviaci de la resultant de les accions respecte a la vertical definits al

pargraf 7 de l'apartat 4.3.1.3.
2
Quan es pugui assegurar una certa cohesi c en el contacte de la fonamentaci amb el terreny es
pot emprar un angle * menor, donat per l'expressi:
tg* =
tg
B *L *c k
1+
Vtg k
(F.9)
Quan la component horitzontal de la resultant sigui menor del 10% de la vertical, es pot prendre
i c = iq = i = 1.
F.1.1.1.4 Influncia de la proximitat d'un tals a la fonamentaci (coeficients t)

1
Quan el terreny situat al costat de la fonamentaci no sigui horitzontal, sin que presenti una inclinaci descendent d'angle respecte a l'horitzontal, es poden utilitzar els factors de correcci segents:
a)
coeficient corrector del terme Nc:

t c = e 2 tgk
b)
(F.10)
coeficient corrector del terme Nq:

tq = 1 sin2
c)
(F.11)
coeficient corrector del terme N:

t = 1 sin2
(F.12)
on s l'angle d'inclinaci expressat en radians.

2
En situacions de dimensionament transitries en condicions sense drenatge, l'efecte de la inclinaci

del terreny es pot tenir en compte calculant la pressi d'enfonsament com si la superfcie del sl fos
horitzontal, i posteriorment reduir-la en un valor 2cu.
Quan l'angle d'inclinaci del terreny sigui superior a '/2 sha de portar a terme un estudi especfic
d'estabilitat global.
Quan l'angle d'inclinaci del terreny sigui inferior o igual a 5, es pot prendre tc = tq = t = 1.
F.1.1.2 Pressi d'enfonsament en condicions de crrega sense drenatge

1
3
4
Quan siguin aplicables situacions de dimensionament transitries de crrega sense drenatge (vegeu lapartat 4.2.3.1), la pressi d'enfonsament (equaci 4.8) es pot expressar en termes de tensions totals; en aquest cas, la resistncia al tall del terreny s representada per un angle de fricci intern k = 0 i una resistncia al tall sense drenatge ck = cu.
Els factors de capacitat de crrega per a aquesta situaci de dimensionament sn:
Nq = 1
Nc = 5,14
N = 0
El valor de qok a considerar en el clcul s la pressi vertical total deguda a la sobrecrrega (de
terres o altres) al del nivell de la base de la fonamentaci i al voltant d'aquesta.
En cas que la resistncia al tall sense drenatge, cu, del terreny augmenti amb la profunditat, z, seguint una llei lineal del tipus cu = co + m z, on c0 s la resistncia al tall sense drenatge en superfcie,
es pot adoptar per a la determinaci de la pressi d'enfonsament la resistncia al tall sense drenatge a una profunditat B/4 sota la fonamentaci, sempre que aquest valor no resulti superior a 2c0.
A efectes prctics, per al clcul de la pressi admissible es pot considerar que el coeficient R noms afecta el terme de la cohesi.
SE-C-135
640
F.1.1.3 Pressi d'enfonsament en tensions efectives

1
Per a situacions de dimensionament en qu es puguin suposar dissipats els excessos de pressi

intersticial generats per les accions actuants sobre la fonamentaci la pressi d'enfonsament (equaci 4.8) s'expressa en termes de tensions efectives.
Encara que no resulta habitual, tamb s aplicable la formulaci en tensions efectives en situacions
transitries en qu la dissipaci de pressions intersticials no s'hagi produt (crrega sense drenatge)
o sigui parcial. En aquests casos, s necessari determinar prviament el rgim de pressi intersticial
corresponent.
La resistncia al tall del terreny ve expressada per l'angle de fricci interna efectiva (k = ') i la cohesi efectiva (ck = c').
Els factors de capacitat de crrega es poden obtenir de les expressions segents:

Nq =
'
1 + sin '
e tg
1 sin '
(F.13)
N c = ( N q 1 ) cotg '
(F.14)
N = 1, 5(N q 1) tg '
(F.15)
El valor de qok a considerar en clcul s la pressi vertical efectiva deguda a la sobrecrrega al nivell de la base de la fonamentaci i al voltant d'aquesta.
El valor del pes especfic del terreny k a introduir en la formulaci analtica s el que representi
l'estat de pressions efectives per sota del fonament:
a)
el pes especfic aparent, ap, si el nivell fretic est a una profunditat superior a l'amplada B*
sota la base de la fonamentaci;
b)
el pes especfic submergit, ', si el nivell fretic est situat a la base de la fonamentaci o per
damunt daquesta base;
c)
el pes especfic intermedi, interpolat linealment segons l'expressi (F.16), si el nivell fretic est comprs entre els indicats anteriorment
k = ' +
z
ap '
B
(F.16)
on:
z
d)
s la distncia a la qual es troba el nivell fretic per sota de la base de la fonamentaci.
Si hi ha un flux d'aigua ascendent, de gradient iv, el valor caracterstic del pes especfic de
clcul s:
k =' IVw
(F.17)
on:
'
s el pes especfic submergit del terreny;
s el pes especfic de l'aigua;
iv
s el gradient vertical mitj a la zona de gruix 1,5B* sota la base de la fonamentaci.
F.1.2 Estimaci dassentaments

F.1.2.1 Criteris bsics
1
Als efectes d'aplicaci d'aquest DB shan de distingir, en el cas ms general, tres tipus
dassentament. A la figura F.3 es mostra de manera esquemtica l'evoluci daquests assentaments
i la seva relaci amb el temps desprs de l'aplicaci d'una crrega:
SE-C-136
641
Figura F.3. Definici dassentament instantani, de consolidaci primria i de compressi secundria
a)
assentament instantani (Si): es produeix de manera immediata o simultnia amb l'aplicaci de

la crrega. Si el sl s de baixa permeabilitat i est saturat, en els moments inicials a penes es
produeix cap drenatge, de manera que aquest assentament inicial correspon a una distorsi
del sl, sense canvi de volum;
b)
assentament de consolidaci primria (Sc): es desenvolupa a mesura que es dissipen els excessos de pressi intersticial generats per la crrega i s'eleva la pressi efectiva mitjana al terreny, fet que permet la reducci progressiva del volum de buits del sl. Aquest assentament s
especialment important en sls argilosos saturats, ja que es pot dilatar considerablement en el
temps;
c)
assentament de compressi secundria (Ss): es produeix en alguns sls que presenten una
certa fluncia (deformaci a pressi efectiva constant). Encara que pot comenar des dels primers moments desprs de l'aplicaci de la crrega, habitualment noms es pot distingir amb
claredat una vegada finalitzat el procs de consolidaci primria.
Lassentament total resultant s per tant la suma de les tres components anteriors:
St = Si + Sc + Ss
(F.18)
En relaci amb aquest DB, els sls en qu es puguin desenvolupar assentaments de compressi
secundria no negligibles es consideren desfavorables (tipus T-3 d'acord amb la taula 3.2). En aquests casos es requereix un estudi especialitzat per estimar aquests assentaments i avaluar la seva repercussi en la construcci.
En els sls de permeabilitat elevada i en els parcialment saturats, es pot suposar que lassentament
es produeix de manera prcticament simultnia a l'aplicaci de la crrega, per la qual cosa Si i Sc no
arriben a diferenciar-se.
F.1.2.2 Sls granulars amb una proporci en pes de partcules de ms de 20 mm inferior al 30%
1
Si b per estimar lassentament d'una fonamentaci directa en un terreny d'aquestes caracterstiques es poden utilitzar correlacions que permeten determinar el mdul de deformaci del terreny en
funci dels resultats obtinguts en assajos de penetraci esttica o dinmica realitzats in situ, es pot
utilitzar l'expressi (F.19) de Burland i Burbidge, basada directament en els resultats obtinguts en
l'assaig SPT o deduts d'assajos de penetraci a travs de correlacions degudament contrastades.
S i = fl f s q' b B 0.7 Ic
(F.19)
SE-C-137
642
on:
Si
s l'assentament mitj al final de la construcci, en mm.
q'b
s la pressi efectiva bruta aplicada a la base de fonamentaci (en kN/m2).
s l'amplada de la sabata o llosa (en m).
Ic
s l'ndex de compressibilitat, definit al pargraf 3 d'aquest apartat en funci del valor mitj de copejament NSPT de l'assaig SPT en una zona d'influncia (ZI) sota la sabata o llosa, la profunditat de la qual ve determinada en funci de l'amplada de la fonamentaci,
tal com s'indica a la figura F.4.
fs
s el coeficient dependent de les dimensions de la fonamentaci directa, suposada aquesta rectangular. El seu valor ve donat per:
L
1,25
B
fs =
L
0
,
25
+
(F.20)
on:
L s la llargria de la sabata o llosa (en m)
Figura F.4. Zona d'influncia ZI en funci de l'amplada (B) de la fonamentaci.
fl s un factor de correcci que permet considerar l'existncia d'una capa rgida per sota de la sabata a una profunditat Hs, (Hs < ZI), en qu ZI s la profunditat d'influncia sota la sabata, dins la
qual es produeix el 75% de lassentament, definida a la figura F.4. El seu valor ve donat per:
H
H
fI = s 2 s
ZI
ZI
Quan el terreny estigui sobreconsolidat o quan la fonamentaci se situ al fons d'una excavaci la
mxima pressi efectiva vertical de la qual al fons hagi estat ('vo), el valor de (q'b) a introduir en l'equaci de lassentament s:
' 2 '
qb
3 v0
q'b
3
(F.21)
'
quan ' v0 < qb
(F.22)
quan ' v 0 q'b
(F.23)
L'ndex de compressibilitat es pot obtenir de l'expressi:
SE-C-138
643
1,71
Ic =
N1,4
mitj
(F.24)
on:
Nmitj
s la mitjana aritmtica dels copejaments NSPT al llarg de la zona d'influncia ZI.
L'ndex Ic determinat segons l'expressi (F.24) representa la mitjana obtinguda de l'estudi estadstic
de ms de 200 casos reals. Els ndexs aproximats corresponents a la mitjana una desviaci estndard sn:
3,0
I+
c = 1,4
N
mitj
(F.25)
0,94
I
c = 1,4
N
mitj
(F.26)
Com a regles complementries s'han d'observar les segents:

a)
b)
c)
el mtode no es considera aplicable per a valors NSPT < 7 i en aquest cas sha de realitzar un
estudi especialitzat que aquest DB no preveu;
el copejament NSPT no es corregeix per l'efecte de la profunditat;
en cas que el terreny estigui compost per sorres fines i sorres llimoses sota el nivell fretic, es
pot utilitzar la correcci de Terzaghi per a NSPT > 15:
(F.27)
N
(corregit) = 15 + 0,5(N
(mesurat) 15)
SPT
SPT
F.1.2.3 Sls granulars amb una proporci en pes de partcules de ms de 20 mm superior al 30%
1
En aquest tipus de sls els resultats dels assajos de penetraci poden estar subjectes a incerteses
(vegeu el pargraf b de l'apartat 4.2.3.1), per la qual cosa, als efectes d'aquest DB, es recomana
que l'estimaci dassentaments en aquests casos es realitzi seguint formulacions elstiques.
El mdul de deformaci a considerar es pot estimar mitjanant assajos de crrega amb plaques
dun dimetre superior a 6 vegades el dimetre mxim de les partcules del sl o alternativament
mitjanant l'expressi:
G
E = mx
(F.28)
2
on:
Gmx
s el mdul de rigidesa tangencial mxim del terreny dedut a partir d'assajos cross-hole
o down-hole.
En els casos en qu la importncia de l'edifici no justifiqui la realitzaci d'aquests assajos, els clculs es
poden basar exclusivament en correlacions que siguin prou conservadores (vegeu la taula D.23).
F.1.2.4 Sls amb un contingut de fins superior al 35%

1
En argiles normalment consolidades o sobreconsolidades en qu amb les pressions aplicades per

l'edifici s'arribi a superar la pressi de sobreconsolidaci, el plantejament d'una fonamentaci directa
requereix un estudi especialitzat, no previst en aquest DB.
En el cas d'argiles sobreconsolidades en qu amb les pressions aplicades per l'edifici no s'arribi a
superar la pressi de sobreconsolidaci i no es produeixin plastificacions locals, es poden emprar
mtodes d'estimaci dassentaments basats en la teoria de l'elasticitat (vegeu la taula D.23). A efectes prctics, es considera que es compleix aquesta ltima condici si la resistncia a la compressi
simple de l'argila sobreconsolidada s superior a la pressi sobre el terreny transmesa per la crrega de servei de l'edifici.
En aquest cas els mduls de deformaci del terreny es poden obtenir mitjanant:
a) assajos triaxials especials de laboratori amb mesura local de deformacions en la proveta de
sl;
SE-C-139
644
b)
c)
assajos pressiomtrics en qu no es tingui en compte el nivell de deformacions indudes en el

terreny per la construcci;
assajos cross-hole o down-hole, aplicant als valors representatius del mdul de rigidesa tangencial mxim obtingut en l'assaig (Gmx) els factors correctors (fp) que s'indiquen a la taula F.1
per a l'estimaci del mdul d'elasticitat sense drenatge Eu = fPGmx. Lassentament total en aquestes circumstncies es pot estimar mitjanant lexpressi segent:
St = 2 Si
(F.29)
Taula F.1. Estimaci del mdul d'elasticitat sense drenatge d'argiles sobreconsolidades a partir d'assajos
cross-hole i down-hole
fp
d)
15<IP < 30
30 < IP < 50
IP > 50
1,2
1,6
1,9
Mtodes emprics ben establerts, basats en correlacions que tinguin en compte la resistncia a
l'esfor tallant sense drenatge del sl, la seva plasticitat i el seu grau de sobreconsolidaci. A
ttol orientatiu es poden utilitzar els mduls d'elasticitat indicats a la taula F.2 per estimar
lassentament Si en aquestes argiles.
Taula F.2. Estimaci del mdul d'elasticitat sense drenatge d'argiles sobreconsolidades.
Rang de sobreconsolidaci
Eu/cu
IP < 30
30 < IP < 50
IP > 50
<3
800
350
150
35
600
250
100
>5
300
130
50
F.2. Fonamentacions profundes

F.2.1 Determinaci de la resistncia d'enfonsament mitjanant solucions analtiques
1
Quan s'utilitzen mtodes basats en la teoria de la plasticitat, i per a l'obtenci aproximada de la resistncia unitria per punta i per fust, sha de tenir en compte si es tracta de sls granulars o sls
fins.
F.2.1.1 Sls granulars

1
La resistncia unitria d'enfonsament per punta de pilons en sls granulars es pot estimar amb l'expressi segent:
qp = fp 'vp Nq 20 MPa
(F.30)
on:
fp = 3
per a pilons clavats;
fp = 2,5
per a pilons formigonats in situ;
'vp
s la pressi vertical efectiva al nivell de la punta abans d'installar el pil;
Nq
s el factor de capacitat de crrega definit per l'expressi
1 + sin
. e tg , on s l'an1 - sin
gle de fricci interna del sl.

2
Atesa la dificultat d'obtenir mostres inalterades de sls granulars, per calcular el valor de al laboratori, es recomana procedir a determinar-lo mitjanant correlacions amb assajos in situ de penetraci degudament contrastades (vegeu les taules 4.1 i 4.2, i les figures D.1 i D.2).
SE-C-140
645
La resistncia unitria per fust en sls granulars es pot estimar amb l'expressi segent:
(F.31)
f = 'v k f f tg 120 kPa
on:
'v
Kf
f
4
s la pressi vertical efectiva al nivell considerat;

s el coeficient d'empenta horitzontal;
s el factor de reducci de la fricci del fust;
s l'angle de fricci interna del sl granular.

Per a pilons clavats es pren Kf = 1 i per a pilons perforats es pren Kf = 0,75. Per a pilons hbrids,
executats amb ajudes que redueixen el desplaament del terreny, es pren un valor intermedi en
funci de la magnitud d'aquesta ajuda.
Per a pilons de formig in situ o de fusta es pren f = 1. Per a pilons prefabricats de formig es pren f
= 0,9 i per a pilons d'acer en el fust, f = 0,8.
F.2.1.2 Sls fins

1
La crrega d'enfonsament de pilons verticals en sls llimosos o argilosos, avaluada mitjanant frmules esttiques, sha de calcular en dues situacions que corresponen a l'enfonsament sense drenatge o a curt termini i l'enfonsament amb drenatge o a llarg termini.
La resistncia unitria d'enfonsament per punta a curt termini es pot obtenir mitjanant l'expressi
segent:
(F.32)
qp = N p c u
on:
cu
s la resistncia al tall sense drenatge del sl llims o argilenc, tenint en compte la pressi de confinament al nivell de la punta (entorn comprs entre dos dimetres per damunt
i dos dimetres per sota d'aquesta) obtinguda en cllula triaxial o, si s'escau, assaig de
compressi simple.
depn de lencastament del pil; es pot adoptar un valor igual a 9.
Np
La resistncia unitria d'enfonsament per fust a curt termini s:
f =
100cu
( f y cu en kPa)
100 + cu
(F.33)
En pilons amb fust d'acer en sls fins, el valor de f a curt termini s'afecta per un coeficient reductor
de 0,8.
Per determinar la resistncia d'enfonsament a llarg termini, s'utilitza l'angle de fricci efectiva dedut
dels assajos de laboratori, negligint el valor de la cohesi. Per a aix s'utilitzen les expressions
(F.30) i (F.31) corresponents a sls granulars.
La resistncia unitria per fust a llarg termini f no pot superar, llevat de justificaci, el valor lmit de
0,1 MPa.
F.2.2 Determinaci de la resistncia d'enfonsament mitjanant assajos de penetraci in situ

F.2.2.1 Mtodes basats en l'assaig SPT
1
El mtode d'avaluaci de la seguretat enfront d'enfonsament de pilons basat en lSPT s vlid per a
pilons perforats i per a pilons clavats en sls granulars, que no tinguin una gran proporci de graves
grosses, palets o cdols (<30% duna mida superior a 2 cm) que pugui desvirtuar el resultat de l'assaig, sobre la base de l'heterogenetat dels registres obtinguts.
La resistncia unitria per punta es pot avaluar, per a pilons clavats, amb l'expressi:
qp = fN N (MPa)
on:
fN = 0,4
(F.34)
per a pilons clavats
SE-C-141
646
fN = 0,2
N
4
5
6
per a pilons formigonats in situ

s el valor mitj de NSPT. A aquests efectes sobt la mitjana a la zona activa inferior i la
mitjana a la zona passiva superior. El valor de N a utilitzar s la mitjana dels dos anteriors (vegeu la figura 5.5).
La resistncia per fust en un determinat nivell dins el terreny, per a un pil clavat, es pot considerar
igual a:
(F.35)
f = 2,5 NSPT (kPa)
En aquest cas, NSPT s el valor de lSPT al nivell considerat.
En qualsevol cas no s'han dutilitzar, als efectes d'aquests clculs, ndexs NSPT superiors a 50.
Per al cas de pilons metllics la resistncia per fust es redueix al 80% del valor corresponent als
pilons de formig.
En sls cohesius, amb una resistncia a la compressi simple, qu, superior a 0,1 MPa, es poden
utilitzar, a efectes orientatius, correlacions entre els assajos SPT i CPT (penetrmetre esttic), prou
justificades.
F.2.2.2 Mtodes basats en els assajos continus de penetraci dinmica

1
2
Si en un sl es disposa de resultats d'assajos penetromtrics dinmics continus, es poden traduir

els resultats corresponents a ndexs SPT, i utilitzar desprs el mtode basat en l'assaig SPT.
Atesa la possible variaci en les correlacions existents entre uns assajos de penetraci i altres, les
correlacions shan de justificar amb l'experincia local o disposar, si s'escau per a l'obra concreta,
d'assajos de contrast que reforcin aquesta correlaci.
F.2.2.3 Mtode basat en assajos penetromtrics esttics

1
2
3
Amb els penetrmetres esttics es pot mesurar, de manera contnua, la resistncia unitria en la
punta del con "qc" i tamb en el seu fust "f" en qualsevol tipus de sl, segons la potncia de l'equip
d'assaig.
El valor de "q*c" a utilitzar s la mitjana del valor mitj de qc corresponent a la zona activa inferior i
del valor mitj de qc corresponent a la zona passiva superior (vegeu la figura 5.5).
La crrega unitria d'enfonsament per punta del pil se suposa igual al 80% del valor aix determinat. s a dir:
qp = fqq*c
(F.36)
on:
fq=0,5
per a pilons clavats
per a pilons formigonats in situ
fq=0,4
Per a pilons dun dimetre superior a 0,5 m, s'ha d'utilitzar una estimaci conservadora de la mitjana
a l'hora d'avaluar qp en l'entorn de la punta; es recomana adoptar el valor mnim mesurat en aquesta zona.
Si en l'assaig penetromtric no s'ha mesurat la resistncia unitria per fust, s'ha de suposar que
aquest valor s igual a 1/200 de la resistncia per punta a aquest mateix nivell, si el sl s granular,
i igual a 1/100, si el sl s cohesiu. En qualsevol cas, la resistncia per fust obtinguda d'aquesta
manera indirecta no pot ser superior a 0,1 MPa.
F.2.2.4 Mtodes basats en assajos pressiomtrics

1
Els pressimetres o dilatmetres mesuren la pressi horitzontal necessria en la paret d'un sondeig
per plastificar el terreny. De manera aproximada, es pot suposar:
qp = K (pl Kopo)
(F.37)
on:
pl
s la pressi lmit de l'assaig pressiomtric
po
s la pressi efectiva vertical al nivell de la fonamentaci a l'entorn del suport (abans de

carregar).
Ko
s el coeficient d'empenta al reps. En general Ko = 0,5.
SE-C-142
647
s el coeficient de proporcionalitat que depn de la geometria del fonament i del tipus de

terreny.
El valor de K es pot prendre igual a 3,2 en sls granulars, i igual a 1,5 en sls cohesius.
El valor de "pl" a utilitzar en l'expressi (F.37) ha de ser la mitjana dels valors mitjans corresponents
a les zones activa i passiva en l'entorn de la punta.
Com a resistncia unitria per fust es pot prendre el valor segent:
2
3
f =
1
(pl Ko po)
10
(F.38)
El valor de f sha de limitar, en funci del tipus de terreny, als valors segents:
a)
sls granulars
b)
sls fins
f (mxim) = 120 kPa

f (mxim) = 100 kPa
F.2.3 Mtodes basats en proves de crrega

1
Per a la utilitzaci d'aquest procediment es considera fonamental un coneixement detallat de l'estratigrafia del terreny.
Quan, per al dimensionament de pilons, es determini la resistncia per punta Rpk o per fust Rfk del
terreny per mitj de proves esttiques de crrega in situ fins al trencament es pot adoptar com a valor caracterstic Rk de qualsevol d'aquestes resistncies el proporcionat per lexpressi segent:
(F.39)
Rk = Min {Rmitjana/1 ; Rmnima/2}

on:
1
s el coeficient aplicable al valor mitj dels resultats obtinguts en els assajos;
s el coeficient aplicable al valor mnim dels resultats obtinguts en els assajos.
Els valors numrics dels coeficients 1 i 2 depenen del nombre d'assajos, n. La taula F.3 cont els
aquests valors
Taula F.3. Valors dels coeficients 1 i 2 per a proves de crrega in situ de pilons
1,40
1,30
1,20
1,10
1,00
1,40
1,20
1,05
1,00
1,00
Quan, per al dimensionament de pilons, es determini la resistncia global del pil per mitj de proves dinmiques de clavament, degudament contrastades amb proves esttiques fins al trencament
sobre pilons del mateix tipus i caracterstiques geomtriques en terrenys amb les mateixes propietats geotcniques, es pot adoptar com a valor caracterstic Rk el proporcionat per lexpressi segent:
(F.40)
Rk = Min {Rmitjana/3 ; Rmnima/4}

on:
s el coeficient aplicable al valor mitj dels resultats obtinguts en els assajos
s el coeficient aplicable al valor mnim dels resultats obtinguts en els assajos.
Els valors numrics dels coeficients 3 i 4 depenen del nombre d'assajos, n. La taula F.4 cont
aquests valors.
Taula F.4. Valors dels coeficients 3 i 4 per a assajos dinmics de clavament de pilons
10
15
20
1,60
1,50
1,45
1,42
1,40
1,50
1,35
1,30
1,25
1,25
En funci de com es realitzi i controli la prova de crrega, els valors dels coeficients 3 i 4 de la
taula F.4 shan de multiplicar pels factors segents:
a)
0,85, quan l'assaig dinmic de clavament es faci amb control de deformaci i acceleraci;
SE-C-143
648
b)
1,10, quan s'utilitzi una frmula de clavament basada en la mesura de les compressions quasielstiques del cap del pil durant el procs de clavament;
c)
1,20, quan s'utilitzi una frmula de clavament sense mesurar el desplaament del cap del pil
durant el procs de clavament.
Quan es realitzin proves de crrega esttiques o dinmiques, per ajudar en la determinaci de la

resistncia d'enfonsament, es poden reduir els coeficients de seguretat, d'acord amb els criteris establerts, per a cada situaci de dimensionament, a la taula 2.1.
F.2.4 Fonamentacions de pilons en roca

1
El valor de clcul de la resistncia per punta en roca qp,d dels pilons excavats es pot calcular d'acord
amb el que indica el captol 4 per a fonamentacions superficials en roca, introduint un coeficient df
per tenir en compte la longitud dencastament en roca:
q p,d = K sp q u d f
(F.41)
on:
Ksp
s el coeficient donat per l'expressi (4.12)
qu
s la resistncia a la compressi simple de la roca
d f = 1 + 0,4
Lr
3
d
(F.42)
on:
Lr
s la profunditat dencastament a la roca de la mateixa qualitat o millor que l'existent a la

base del suport
s el dimetre real o equivalent (la mateixa rea) del pil
La longitud de lencastament sha de mesurar a partir de la profunditat en qu s'obt contacte amb

la roca en tota la secci del pil. Aquesta profunditat depn de la inclinaci local del sostre rocalls.
Sha de garantir la continutat de la roca amb caracterstiques no inferiors a les considerades en el

clcul del pil, almenys, en una profunditat de tres dimetres per sota del suport de la punta.
Dins aquesta zona de roca s'ha de considerar, per a l'avaluaci de la resistncia dels pilons perforats, un valor de clcul de la resistncia unitria per fust f,d (MPa) igual a:
(F.43)
f ,d = 0,2 q u0,5
qu est especificat en MPa i sha de verificar sempre que la roca s estable en aigua.
F.2.5 Estimaci de la resistncia del terreny enfront d'accions horitzontals

1
La crrega de trencament horitzontal del terreny "Rhk" per a un pil es pot estimar amb l'esquema de
clcul que s'indica a la figura F.5.
El punt on s'aplica la crrega H s un punt de moment flector nul que s'ha de decidir en funci de
clculs estructurals.
Els casos particulars de c = 0 (terreny purament granular) i de = 0 (terreny purament cohesiu) es

recullen a les figures F.6. i F.7.
SE-C-144

Figura F.5. Fallada del terreny causat per una fora horitzontal sobre un pil
SE-C-145
649
650

1 ___________
Crrega que actua al nivell indicat
2 -------------------
Hiptesi de translaci rgida del pil (e negatiu)
on:
'
s el pes efectiu (submergit si s'escau) del terreny
Kp
s el coeficient d'empenta passiva. Es pot suposar: Kp=1,8
s l'angle de fricci interna
Figura F.6. Crrega de trencament horitzontal del terreny (c = 0)
SE-C-146
651
1 ____________
Crrega que actua al nivell indicat
2 --------------------
Hiptesi de translaci rgida del pil (e negatiu)
on:
cu
s la resistncia al tall sense drenatge
Figura F.7. Crrega de trencament horitzontal del terreny (

= 0)
F.2.6 Estimaci dassentaments en pilons

F.2.6.1 Assentaments del pil allat
1
Es pot adoptar la simplificaci que lassentament d'un pil vertical allat sotms a una crrega vertical, de servei, en el seu cap, igual a la mxima recomanable per raons d'enfonsament, s aproximadament, l'u per cent del seu dimetre, ms l'escurament elstic del pil.
Lassentament del pil individual allat, considerant l'escurament elstic del pil es pot expressar
mitjanant la frmula aproximada segent:
D
" + "2
s i =
+ 1
40
R
AE
ck
(F.44)
on:
si
s l'assentament del pil individual allat;
s el dimetre del pil (per a formes no circulars s'obt el dimetre equivalent);
s la crrega sobre el cap;
Rck
s la crrega d'enfonsament;
"1
s la longitud del pil fora del terreny;
"2
s la longitud del pil dins el terreny;
s l'rea de la secci transversal del pil;
s el mdul d'elasticitat del pil;
SE-C-147
652
s el parmetre variable segons el tipus de transmissi de crregues al terreny, =1 per

a pilons que treballen principalment per punta i =0.5 per a pilons flotants. Per a situacions intermdies, s'ha dadoptar el valor de segent:
1
(0,5 Rfk + Rpk)
R ck
(F.45)
on:
Rpk
Rfk
s la crrega d'enfonsament per punta;

s la crrega d'enfonsament per fust.
F.2.6.2 Consideraci de l'efecte grup

1
2
3
En els grups de pilons, i a causa de la interferncia de les crregues, lassentament de cada pil pot
ser ms gran. Per tenir-lo en compte, es poden adoptar les simplificacions segents:
Per a pilons columna, treballant per punta en roca, separats ms de tres dimetres, l'efecte grup es
considera negligible.
Per a altres situacions es pot suposar que tota la crrega del grup est uniformement repartida en
un pla situat a la profunditat "z" sota la superfcie del terreny:
(F.46)
z = "2
amb els significats de "" i " " 2" indicats anteriorment i amb unes dimensions transversals B1 x L1
donades per:
B1 = Bgrup + (1 - ) " 2
(F.47)
L1 = Lgrup + (1 - ) " 2
(F.48)
en qu Bgrup i Lgrup sn les dimensions del grup, considerant plans exteriors tangents als pilons externs del grup.
4
El clcul de lassentament a causa d'aquesta crrega vertical repartida en profunditat s'estima d'acord amb els procediments generals de clcul dassentaments de fonamentacions superficials.
F.2.7 Estimaci de moviments horitzontals en pilons

F.2.7.1 Pil allat
1
2
Per al clcul dels moviments horitzontals del pil es pot utilitzar la teoria de la biga elstica o del
coeficient de balast.
Encara que les solucions "exactes" d'aquest problema estan ben resoltes mitjanant bacs i corbes,
en aquest DB s'admet com a prou precs utilitzar la soluci aproximada que s'esquematitza a la figura F.8.
En la soluci aproximada de la figura F.8 la part del pil que queda dins el terreny queda substituda, a efectes del clcul d'esforos i moviments al nivell del terreny, per una vareta rgida de longitud
L, subjecta a la base mitjanant un ressort vertical, un altre dhoritzontal i un altre de gir, tal com
sindica a la figura.
Figura F.8. Barra equivalent per al clcul de moviments
SE-C-148
653
La lnia de terreny, als efectes de clcul de moviments horitzontals o d'esforos en el pil, segons la
figura F.8, s'ha de fixar amb prudncia. Es negligeix la collaboraci de zones que siguin especialment toves o deformables en comparaci amb el terreny immediat inferior.
Els valors dels parmetres del pil equivalent es poden obtenir de les expressions segents:
"
L = 1,10 0,15 ln 2 T 0,8 T
T

(F.49)
EI
" EI
Kh = 0,68 + 0,20 ln 2
3
T
T
T3
(F.50)
EI
" EI
K = 0,3 + 0,20 ln 2
0,6
T
T
T
(F.51)
1
(1)
D
"1 + " 2
+
40Rck
AE
(F.52)
Kv =
on:
s la longitud de lencastament equivalent
"1
s la longitud del pil fora del terreny
"2
s la longitud enterrada del pil
T
A
E
I
s la longitud elstica del pil

s l'rea de la secci transversal del pil
s el mdul d'elasticitat del material que forma el pil
s el moment d'inrcia respecte a un eix de gir perpendicular al pla d'estudi
s el parmetre definit a l'expressi (F.45)

Per estimar la pressi horitzontal que s'oposa al moviment del pil a una certa profunditat (ph) es pot
utilitzar la teoria del coeficient de balast. Segons aquesta teoria el valor de ph ve donat per l'expressi:
ph = Ks
(F.53)
on:
Ks
7
s el mdul de balast horitzontal del pil;
s el desplaament horitzontal del pil.

El mdul de balast Ks t dimensions de fora dividida per longitud al cub i sestima mitjanant algun
dels procediments que sesmenten a continuaci:
a) mitjanant proves de crrega horitzontal, degudament interpretades;
b) mitjanant informaci local, degudament contrastada;
c) en funci del resultat d'assajos pressiomtrics o dilatomtrics realitzats en sondejos;
d) mitjanant correlacions empriques.
Quan s'utilitzin els resultats d'assajos pressiomtrics, sha de determinar el mdul de balast horitzontal mitjanant l'expressi:
Ks =
Ep
(F.54)
on:
Ep
s el mdul pressiomtric
s el dimetre del pil 0,3 m
s el factor adimensional que depn del tipus de terreny i oscilla entre 1,5 per a argiles i
3 per a sls granulars.
SE-C-149
654
10
Quan s'utilitzin correlacions empriques per determinar el coeficient de balast sha de distingir entre:
a) sorres;
b) argiles.
En sorres es pot admetre que el mdul de balast depn no solament de la profunditat, z, sin tamb
del dimetre del pil, D, segons indica l'expressi:
z
D
K s = nh
(F.55)
on:
nh
s el valor de la taula F.5.

Taula F.5.- Valors de nh en MPa/m3
Compacitat de la sorra
11
Situaci respecte al nivell fretic

Per damunt
Per sota
Fluixa
1,2
Mitjana
Compacta
10
Densa
20
12
Es pot adoptar com a longitud elstica del pil, T, el valor adimensional definit per l'expressi:
1/5
EI
T =
nh
(F.56)
on:
12
E, I
sn els definits anteriorment;
nh
s el valor definit a la taula F.5
En argiles es pot suposar que el mdul de balast s proporcional a la seva resistncia al tall sense
drenatge, cu, i inversament proporcional al dimetre del pil, D, segons el que indica l'expressi
(F.57):
K s = 67
13
Cu
D
(F.57)
En aquests casos es pot adoptar com a longitud elstica del pil, T, el valor adimensional definit
per l'expressi:
EI
T =
DK s
1/4
(F.58)
on:
E, I, D, Ks sn els definits anteriorment;
F.2.7.2 Efecte grup
1
Per estimar el moviment horitzontal del grup, en els casos en qu no resulti crtic, es pot considerar
cada pil del grup substitut, en la part enterrada, per una vareta rgida virtual suportada pels ressorts indicats a la figura F.8, per afectant la longitud elstica estimada en la hiptesi de "pil allat"
per un coeficient de majoraci, m, tal com s'indica en l'expressi (F.59):
T (pil dins el grup) = m . T (pil allat)
(F.59)
Per a espaiaments entre pilons superiors a 2,5 D i per a pilons la longitud dels quals dins el terreny
sigui superior a 2,5 T, i a falta de dades concretes ms fiables, es poden utilitzar els valors de m segent (vegeu la figura F.9):
SE-C-150
655
D
m = 1 + 0,5 1,10
S1
2
D D
1 +
m = 1 + 0,5
S1 S 2
Primera fila
1,30
Files segents
(F.60)
(F.61)
on:
D
s el dimetre del pil
s la separaci entre eixos
Figura F.9. Consideraci de l'efecte grup en la rigidesa transversal per al clcul de moviments
horitzontals
F.2.8 Clcul d'esforos en pilons

1
Per obtenir els esforos a la part enterrada dels pilons, quan s'utilitzi el mateix model que l'indicat a
l'apartat F.2.7.1, s'accepta la soluci simplificada que es recull a la figura F.10.
Per poder usar el model estructural de la figura F.10 shan de determinar prviament els valors de
clcul dels efectes de les accions de l'estructura sobre el pil segons el que s'indica a l'apartat
2.4.2.5 utilitzant els coeficients de seguretat parcials, E, que s'indiquen a la taula 2.1. En aquesta figura a aquests esforos se'ls denomina Ho i Mo (tallant i moment flector, respectivament).
El valor de la profunditat, zo, a la figura F.10 s funci exclusiva de la longitud enterrada del pil,
que es denomina L en la figura esmentada, i de la longitud elstica T, que es defineix a l'apartat
F.2.7.1 en funci del producte d'inrcia de la secci transversal del pil (EI) i de la deformabilitat del
terreny.
El moment flector a la part enterrada de la figura F.10 es pot avaluar component les parts degudes
a l'esfor de tall, Ho, part superior de la figura, i el degut al moment flector Mo, part inferior de la figura.
SE-C-151
656
Figura F.10. Atenuaci d'esforos a la part enterrada dels pilons
F.3. Elements de contenci

F.3.1 Mtodes d'equilibri lmit per a lestudi de l'estabilitat de la pantalla
1
La comprovaci de l'estabilitat prpia de la pantalla es pot fer mitjanant el mtode de l'equilibri

lmit, suposant que s una estructura rgida i que es produeix el trencament del terreny a la base de
la pantalla, als dos costats daquesta.
Les empentes del terreny i de l'aigua sobre la pantalla es determinen segons els criteris definits a
l'apartat 6.2, prenent en consideraci la possible presncia d'edificacions o serveis prxims al coronament.
Les empentes del terreny no han de ser inferiors, en cap cas, a 0,25'v, en qu 'v s la pressi
efectiva vertical en cada capa del terreny.
SE-C-152
657
Els clculs es poden efectuar, en les fases intermdies de l'excavaci o de la construcci de l'edifici,
considerant els valors representatius de les accions i els valors caracterstics dels parmetres del
terreny. A la sotavolta sha de considerar nicament una fracci de l'empenta passiva (ja que els
corriments que serien necessaris per a la seva mobilitzaci completa sn massa grans). En l'elecci
daquesta fracci de l'empenta passiva s implcit el coeficient de seguretat de l'estabilitat de la pantalla. Shan de prendre les empentes actives sense afectar per cap coeficient de seguretat i els passius disminuts, amb relaci als de clcul, pel coeficient, , definit a la taula 2.1.
Es plantegen les alternatives segents per a l'estudi de la pantalla:

a)
b)
c)
pantalla en volads;
pantalla amb un punt de subjecci;
pantalla amb ms d'un punt de subjecci;
F.3.1.1 Pantalla en volads

1
A la figura F.11a es representa la deformada de la pantalla i les lleis dempentes unitries als dos
costats daquesta, suposat un terreny homogeni sense cohesi i sense aigua aix com sense construccions ni serveis al seu entorn.
Figura F.11. Pantalla en volads
A la figura F.11b es representen les lleis dempentes simplificades per damunt del punt P de moment nul, i la resultant R de les empentes per sota daquest punt que se suposa actuant en P.
El plantejament de l'equilibri de forces i moments amb el diagrama de la figura F.11b permet determinar les dues incgnites R i to. En general, nhi ha prou destablir la nullitat dels moments en P,
amb el qual s'obt to.
Per determinar lencastament total de la pantalla, to + t, perqu sigui estable, es pot aplicar la regla
emprica:
t = 0,2 to
(F.62)
Aquest excs de profunditat per sota del punt de moment nul s suficient perqu es pugui desenvolupar la fora R necessria per mantenir l'equilibri.
La magnitud de les empentes del terreny i de l'aigua es pot determinar per mitj dels criteris definits
a l'apartat 6.2, i l'empenta unitria obtinguda no pot ser inferior a 0,25'v.
Si la pantalla s de palplanxes metlliques, l'angle de fricci del terreny amb la pantalla es considera nul. En qualsevol altre cas no sha de prendre com a superior als dos teros de l'angle de fricci
interna del terreny.
La fricci de la pantalla amb el terreny a la sotavolta (costat de les empentes passives) sha de considerar nulla.
En el clcul de les empentes shan de tenir en compte les sobrecrregues de qualsevol tipus que hi
pugui haver sobre el terreny a lextrads de la pantalla.
10
El coeficient de minoraci de l'empenta passiva es defineix a la taula 2.1.
11
Si l'excavaci es fa per sota del nivell fretic sha de considerar, a cada costat de la pantalla, la corresponent llei de pressions intersticials i dempentes del terreny, en termes de tensions efectives.
SE-C-153
658
F.3.1.2 Pantalla amb un punt de subjecci prxim a coronament

1
Es plantegen dos possibles mtodes d'anlisi:

a)
mtode de base lliure;
b)
mtode de base encastada.
El trencament per rotaci o translaci de la pantalla amb un punt de subjecci es pot efectuar en la
hiptesi que tots els corriments de la pantalla, a la part encastada, tenen el mateix sentit (cap al
costat de l'excavaci). Aquest procediment es coneix amb el nom de "base lliure".
A la figura F.12a es representa la deformada de la pantalla i les lleis dempentes unitries, actives a
lextrads i passives a la sotavolta per sota del fons d'excavaci; a la figura F.12b es representen
les lleis dempentes simplificades.
Figura F.12. Pantalla amb un punt de subjecci i base lliure
La magnitud de les empentes es pot determinar per mitj dels criteris definits per a pantalles en
volads i a l'apartat 6.2, i l'empenta unitria obtinguda no pot ser inferior a 0,25'v
El coeficient de minoraci de l'empenta passiva es defineix a la taula 2.1.
El plantejament de l'equilibri de forces i moments permet determinar les dues niques incgnites, la
fora de subjecci F i la profunditat dencastament to, estrictament necessria per a l'estabilitat. Com
a profunditat real dencastament sha de prendre:
to + 0,2 to
(F.63)
Una altra possible alternativa de clcul consisteix en el mtode de la "base encastada". Aquest mtode pren en consideraci el fet que, quan la profunditat dencastament augmenta, apareix un cert
encastament a la base. Utilitza la hiptesi de Blum (el punt de moment nul coincideix aproximadament amb el punt d'empenta nulla). A la figura F.13a es representen la deformada i les lleis
dempentes, en el cas de sl homogeni, sense cohesi i sense aigua. A la figura F.13b es representen les lleis dempentes unitries simplificades, i a la figura F.13c, les que es consideren per al plantejament de l'equilibri, juntament amb les forces F, de subjecci i R, resultant dempentes per sota
del punt P, que es requereixen per a establir-lo. S'ha representat la llei dempentes resultant i es pot
apreciar que t valor nul en un cert punt O (en el qual, l'empenta activa a lextrads iguala la passiva
afectada pel coeficient de seguretat a la sotavolta), per sota del nivell d'excavaci.
SE-C-154
659
Figura F.13. Pantalla amb un sol punt de subjecci i base encastada
En aquest cas el nombre d'incgnites s de tres (to, F i R), mentre que el d'equacions esttiques s
de dos (equilibri de resultant i de moments). Per resoldre el problema es fa s d'una hiptesi auxiliar, molt aproximada a la realitat, consistent a suposar que el moment de la fora de subjecci al
punt O s igual i contrari al de les empentes unitries per damunt daquest punt, amb relaci a aquest. O el que s el mateix, que el moment flector de la pantalla apunt O s nul. Aquesta hiptesi
proporciona la tercera equaci necessria.
Per determinar lencastament total de la pantalla, to + t, perqu sigui estable, s'hi aplica la regla emprica:
t = 0,2 to
10
(F.64)
Aquest excs de profunditat per sota del punt de corriment nul s suficient perqu es pugui desenvolupar la fora R necessria per mantenir l'equilibri.
F.3.1.3 Pantalla amb ms d'un punt de subjecci

1
El problema de l'estabilitat s estticament indeterminat, fins i tot en cas que la pantalla es projecti
sense suport fix a la zona dencastament. Les empentes sobre la pantalla shan de definir segons
els criteris establerts a l'apartat 6.2.
Quant a les forces de subjecci, s necessari fer hiptesis suplementries raonables, sobre quina
part de les empentes actives absorbeix cada ancoratge o element de subjecci, i s convenient efectuar els clculs mitjanant procediments que prenguin en consideraci la interacci terrenypantalla (basats en el model de Winkler o mitjanant mtodes d'elements finits o diferncies finites).
La deformada real, en cada cas, depn de la magnitud de les empentes (o de la naturalesa del terreny), de la flexibilitat de la pantalla, del tipus de subjecci i del moment en qu comenci a actuar
amb relaci a l'excavaci.
F.3.1.4 Mtodes basats en el model de Winkler per a l'estudi de l'estabilitat de la pantalla

1
La pantalla es modelitza com una biga elstica sobre molles.
A la figura F.14a s'esquematitza una pantalla amb el terreny modelat mitjanant una srie de molles
i a la figura F.14b la llei empenta del terreny deformaci (tensi, desplaament) que sha de definir
per a cadascun d'aquests.
SE-C-155
660
Figura F.14. Pantalla modelada com a biga elstica sobre molles
L'estudi geotcnic ha de proporcionar la informaci necessria per definir la llei tensi-desplaament

de cadascun dels molls, mitjanant:
a) coeficients de balast;
b) coeficients d'empenta activa i passiva;
c) empenta al reps (incloent-hi les empentes degudes al terreny i a l'aigua).
El coeficient de balast kh es defineix com el quocient entre la pressi horitzontal (q) aplicada sobre
un determinat punt del terreny en el parament de la pantalla i el desplaament horitzontal () experimentat per aquest punt:
q
(F.65)
El coeficient de balast, aix definit, t unitats de densitat.

El coeficient de balast no s un parmetre intrnsec del material i en la seva definici shan de prendre en consideraci la geometria i les caracterstiques de la pantalla i el nivell d'excavaci.
L'estimaci del coeficient de balast es pot realitzar:
a) a partir de correlacions prou contrastades amb parmetres geotcnics del terreny;
b) a partir de la determinaci de parmetres de deformabilitat representatius del terreny a la zona
d'influncia de la pantalla, ja sigui mitjanant assajos in situ o de laboratori, i el clcul geotcnic
posterior per estimar moviments en funci del nivell de tensions a la pantalla.
Es poden considerar valors del coeficient de balast diferents a les branques de crrega i descrrega.
Els elements de suport shan de modelar mitjanant molles caracteritzades amb les seves lleis tensi-desplaament.
Els clculs s'han defectuar considerant els valors representatius de les accions i els valors caracterstics dels parmetres del terreny.
Aquest mtode d'anlisi permet estudiar pantalles amb diversos nivells d'apuntalament o ancoratge
i considerar en el clcul el procs d'execuci. Aix mateix, permet estimar el moviment horitzontal de
la pantalla.
kh =
5
6
7
8
9
10
11
12
Sha de comprovar que el quocient entre l'empenta passiva total i la mobilitzada, E, s superior a
0,6 (passiva mobilitzada inferior al 60%) en situacions permanents o transitries i a 0,8 (passiva
mobilitzada inferior al 80%) en situacions extraordinries (taula 2.1).
F.3.1.5 Mtodes basats en models d'elements finits o diferncies finites per a l'estudi de l'estabilitat de la pantalla
1
El clcul de la pantalla es pot efectuar utilitzant models d'elements finits o diferncies finites, considerant el comportament del terreny segons un model elastoplstic.
SE-C-156

La caracteritzaci dels materials en els clculs tensodeformacionals sha d'ajustar a partir d'experincies comparables, amb el mateix model de clcul. La deformabilitat adoptada per als materials
sha davaluar prenent en consideraci el seu nivell de deformaci.
El clcul sha defectuar amb programes prou contrastats en aquest tipus d'estudis, i si s'escau, sha
defectuar lanlisi de contrast amb procediments clssics.
La pantalla sha de modelar com una biga elstica amb uns elements dinterfcie que han de caracteritzar el contacte terreny-pantalla.
Les eines de clcul han d'eliminar les traccions tant en el terreny com en els elements dinterfcie.
L'estudi geotcnic ha de proporcionar els parmetres necessaris per definir el comportament tensodeformacional dels diferents nivells de terreny afectats per l'obra.
Els clculs s'han defectuar considerant els valors representatius de les accions i els valors caracterstics dels parmetres del terreny.
Aquest mtode d'anlisi permet estudiar pantalles amb diversos nivells d'apuntalament o ancoratge
i considerar, en el clcul, el procs d'execuci. Aix mateix permet estimar el moviment de la pantalla i dels elements de fonamentaci o serveis prxims.
L'estabilitat de la pantalla sha de comprovar mitjanant un dels dos procediments segents:

a)
efectuant els clculs minorant els parmetres resistents del terreny. Es consideren coeficients
de seguretat, M, d'1,5 en situaci permanent o transitria i 1,2 en situaci extraordinria (taula
2.1);
b)
calculant directament el coeficient de seguretat, M, que ha de ser superior a 1,5 en situaci

permanent o transitria i a 1,2 en situaci extraordinria.
SE-C-157
661
662
Annex G. Normes de referncia

Normativa UNE
UNE 22 381:1993
Control de vibracions produdes per voladures.
UNE 22 950-1:1990
Propietats mecniques de les roques. Assajos per a la determinaci de la

resistncia. Part 1: Resistncia a la compressi uniaxial.
UNE 22 950-2:1990
Propietats mecniques de les roques. Assajos per a la determinaci de la

resistncia. Part 2: Resistncia a la tracci. Determinaci indirecta (assaig brasiler).
UNE 80 303-1:2001
Fonaments amb caracterstiques addicionals. Part 1: Fonaments resistents als sulfats.
UNE 80 303-2:2001
Fonaments amb caracterstiques addicionals. Part 2: Fonaments resistents a l'aigua de mar.
UNE 80 303-3:2001
Fonaments amb caracterstiques addicionals. Part 3: Fonaments de calor

d'hidrataci baixa.
UNE 103 101:1995
Anlisi granulomtrica de sls per sistema de tirants dancoratge.
UNE 103 102:1995
Anlisi granulomtrica de sls fins per sedimentaci. Mtode del densmetre.
UNE 103 103:1994
Determinaci del lmit lquid d'un sl pel mtode de l'aparell de Casagrande.
UNE 103 104:1993
Determinaci del lmit plstic d'un sl.
UNE 103 108:1996
Determinaci de les caracterstiques de retracci d'un sl.
UNE 103 200:1993
Determinaci del contingut de carbonats en els sls.
UNE 103 202:1995
Determinaci qualitativa del contingut en sulfats solubles d'un sl.
UNE 103 204:1993
Determinaci del contingut de matria orgnica oxidable d'un sl pel

mtode del permanganat potssic.
UNE 103 300:1993
Determinaci de la humitat d'un sl mitjanant assecada a lestufa.
UNE 103 301:1994
Determinaci de la densitat d'un sl. Mtode de la balana hidrosttica.
UNE 103 302:1994
Determinaci de la densitat relativa de les partcules d'un sl.
UNE 103 400:1993
Assaig de trencament a la compressi simple en provetes de sl.
UNE 103 401:1998
Determinaci dels parmetres de resistents a l'esfor tallant d'una mostra

de sl a la caixa de tall directe.
UNE 103 402:1998
Determinaci dels parmetres resistents d'una mostra de sl en l'equip

triaxial.
UNE 103 405:1994
Geotcnia. Assaig de consolidaci unidimensional d'un sl en edmetre.
SE-C-159

UNE 103 500:1994
Geotcnia. Assaig de compactaci. Proctor normal.
UNE 103 501:1994
Geotcnia. Assaig de compactaci. Proctor modificat.
UNE 103 600:1996
Determinaci de l'expansivitat d'un sl en l'aparell Lambe.
UNE 103 601:1996
Assaig de l'inflament lliure d'un sl en edmetre.
UNE 103 602:1996
Assaig per calcular la pressi d'inflament d'un sl en edmetre.
UNE 103 800:1992
Geotcnia. Assajos in situ. Assaig de penetraci estndard (SPT).
UNE 103 801:1994
Prova de penetraci dinmica superpesant.
UNE 103 802:1998
Geotcnia. Prova de penetraci dinmica pesant.
UNE 103 804:1993
Geotcnia. Procediment internacional de referncia per a l'assaig de

penetraci amb el con (CPT).
UNE EN 1 536:2000
Execuci de treballs especials de geotcnia. Pilons perforats.
UNE EN 1 537:2001
Execuci de treballs geotcnics especials. Ancoratges.
UNE EN 1 538:2000
Execuci de treballs geotcnics especials. Murs pantalla.
UNE EN 12 699:2001
Realitzaci de treballs geotcnics especials. Pilons de desplaament.
Normativa ASTM
ASTM : G57-78 (G57-95a)
Standard Test Method for field measurement of soil resistivity using the
Wenner Four-Electrode Method.
ASTM : D 4428/D4428M-00
Standard Test Methods for Crosshole Seismic Testing.
Normativa NLT
NLT 225:1999
Estabilitat dels rids i fragments de roca enfront de l'acci d'ensorrament

a laigua.
NLT 254:1999
Assaig de collapse en sls.
NLT 251:1996
Determinaci de la durabilitat a l'ensorrament de roques toves.
SE-C-160
663
664
Document b sic
Seguretat estructural:
Fbrica
SE-F

Document bsic SE-F Fbrica
ndex
1 Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
1.2 Consideracions prvies
1.3 Condicions particulars per al compliment del DB-SE-F
2 Bases de clcul
2.1 Generalitats
2.2 Juntures de moviment
3 Durabilitat
3.1 Classe d'exposici
3.2 Adequaci dels materials
3.3 Armadures
4 Materials
4.1 Peces
4.2 Morters
4.3 Formig
4.4 Armadures
4.5 Components auxiliars
4.6 Fbriques
5 Comportament estructural
5.1 Generalitats
5.2 Murs sotmesos predominantment a crrega vertical
5.3 Murs sotmesos a tallant
5.4 Murs amb accions laterals locals
5.5 Falques
5.6 Fbrica armada a flexi
5.7 Bigues de gran cantell
6 Solucions constructives
6.1 Tipus de murs
7 Execuci
7.1 Execuci de murs
7.2 Llindes
7.3 Enllaos
7.4 Regates i rebaixos
7.5 Disposicions relatives a les armadures
7.6 Fbrica pretesada
8 Control de l'execuci
8.1 Recepci de materials
8.2 Control de la fbrica
8.3 Morters i formigons de rebliment
8.4 Armadures
SE-F - i
665
666

8.5 Protecci de fbriques en execuci

9 Manteniment
B.1 Notaci
B.2 Unitats
Annex C. Valors de resistncia caracterstica a la compressi
Annex D. Determinaci del factor a mitja altura d'un mur
Annex E. Determinaci de l'altura de clcul d'un mur
Annex F. Clcul del factor d'increment per a crregues concentrades
Annex G. Coeficients de flexi
Annex H. Normes de referncia
SE-F - ii

1 Generalitats
1.1 mbit d'aplicaci
1
El camp d'aplicaci d'aquest DB s el de la verificaci de la seguretat estructural de murs resistents

en l'edificaci realitzats a partir de peces relativament petites, comparades amb les dimensions dels
elements, assentades mitjanant morter, com ara fbriques de ma, blocs de formig i de cermica
alleugerida, i fbriques de pedra, incloent-hi el cas que continguin armadures actives o passives en
els morters o reforos de formig armat.
Queden exclosos d'aquest DB els murs de crrega que no tenen elements destinats a assegurar la
continutat amb els forjats (encadenats), tant els que confien l'estabilitat al fregament dels extrems
de les biguetes, com els que confien l'estabilitat exclusivament al seu gruix o a la seva vinculaci
amb altres murs perpendiculars sense collaboraci dels forjats. Tamb queden excloses les fbriques construdes amb peces collocades en sec (sense morter a les juntures horitzontals) i les de
pedra les peces de les quals no sn regulars (pedres de paredar) o no s'assenten sobre juntures de
filada horitzontals, i aquelles en qu el seu gruix s'aconsegueix a partir de rebliments amorfs entre
dues fulles de carreus.
La satisfacci d'altres requisits (allament trmic, acstic o resistncia al foc) queden fora de l'abast
d'aquest DB. Els aspectes relatius a la fabricaci, muntatge, control de qualitat, conservaci i manteniment es tracten en la mesura necessria per indicar les exigncies que s'han de complir en concordana amb les bases de clcul.
1.2 Consideracions prvies

1
Aquest DB estableix condicions tant per a elements de fbrica sustentadora, la que forma part de
l'estructura general de l'edifici, com per a elements de fbrica sustentada, destinada noms a suportar les accions directament aplicades sobre aquesta, i que ha de transmetre a l'estructura general.
El tipus estructural de referncia de fbrica sustentadora s mitjanant murs de crrega en dues

direccions, b portants, en qu se sustenten els forjats, o b de travada, amb forjats solidaris mitjanant encadenats resistents a la tracci, a la flexi i al tallant (normalment de formig armat), i monoltics, sigui a partir d'una llosa de formig in situ o d'un altre procediment que tingui els mateixos efectes.
La fbrica sustentada sha denllaar amb l'estructura general de manera adequada a la transmissi
esmentada, i construir de manera que respecti les condicions suposades en els dos elements.
Les limitacions generals establertes a les deformacions estructurals no protegeixen la fbrica sustentada de l'efecte que hi introdueix la deformaci de l'estructura que la suporta. En particular:
a)
No eviten que la fbrica suposadament sustentada, a causa de tenir ms rigidesa, passi a ser
sustentadora ni tampoc que les accions trmiques i reolgiques que actuen sobre la fbrica
sustentada, si sn coaccionades per l'estructura general, es tradueixin en tensions per a la fbrica esmentada.
b)
Quan el vincle entre fbrica i estructura permeti la interacci entre totes dues, shan de considerar els esforos que, per aquest motiu, s'ocasionaran sobre la fbrica, per procedir al seu
dimensionament i comprovaci d'acord amb aquest DB.
Per a formigons i acers d'armar, en tot el que no contradigui aquest DB, s aplicable la instrucci de
formig estructural EHE.
SE-F - 3
667
668
1.3 Condicions particulars per al compliment del DB-SE-F

1
L'aplicaci dels procediments d'aquest DB sha de portar a terme d'acord amb les condicions particulars que s'hi estableixen, amb les condicions particulars indicades al DB-SE i amb les condicions
obres i les condicions de l'edifici que figuren als articles 5, 6, 7 i 8 respectivament de la part I del
CTE.
La documentaci del projecte s la que figura a l'apartat 2 Documentaci del DB-SE, incloent-hi a
ms:
a)
en la memria i plec de condicions les prescripcions tcniques dels elements de les fbriques,
per referncia al que disposa l'apartat 4 d'aquest DB;
b)
en cada pla del projecte d'edificaci en qu es representin murs resistents les propietats especfiques daquests i les dels morters i si s'escau formigons utilitzats per construir-los, aix com
el tipus d'ambient per al qual s'ha projectat cada element.
La documentaci de l'obra executada sha delaborar d'acord amb el que exigeixen l'article 8 de la
part I del CTE, l'apartat 2.2 del DB-SE i l'apartat 9 Manteniment d'aquest DB, incloent-hi els aspectes segents:
a)
en el pla de manteniment sha de destacar que la inspecci ha de prestar atenci a fissures,

humitats, celles o moviments diferencials, alteracions superficials de duresa, textura o colorit, i
si s'escau a signes de corrosi d'armadures i el nivell de carbonataci del morter;
b)
quan algun component posseeixi una durabilitat inferior a la suposada per a la resta de l'obra
gruixuda, s'ha destablir un seguiment especfic del seu envelliment en el pla de manteniment i
shan de disposar mesures constructives que en facilitin la substituci;
c)
quan s'utilitzin materials que hagin d'estar protegits, segons les prescripcions del captol 3 d'aquest DB, s'ha destablir un programa especfic per revisar les proteccions esmentades.
SE-F-4
669
2 Bases de clcul
2.1 Generalitats
1
En aquest apartat es desenvolupen i completen les regles, establertes amb carcter general en ES,
per al cas d'elements resistents de fbrica.
2.2 Juntures de moviment

1
Shan de disposar juntures de moviment per permetre dilatacions trmiques i per humitat, fluncia i
retracci, les deformacions per flexi i els efectes de les tensions internes produdes per crregues
verticals o laterals, sense que la fbrica pateixi danys, tenint en compte, per a les fbriques sustentades, les distncies indicades a la taula 2.1. Aquestes distncies corresponen a edificis de planta rectangular o concentrada. Si la planta t forma asimtrica, amb ales en forma de L, U, etc., les longituds de les quals siguin ms grans que la meitat de les indicades, shan de disposar juntures prop
dels punts d'encontre daquestes. Sempre que sigui possible la juntura sha de projectar amb cavalcament (vegeu la figura 2.1).
Taula 2.1 Distncia entre juntures de moviment de fbriques sustentades
Distncia entre
les juntures (m)
Tipus de fbrica
de pedra natural
de peces de formig cellular en autoclau
de peces de formig ordinari
de pedra artificial
de peces d'rid lleuger (excepte pedra tosca o argila expandida)
de peces de formig lleuger de pedra tosca o argila expandida
Retracci final
Expansi final per humitat
de ma cermic (1)
(mm/m)
(mm/m)
0,15
0,15
0,20
0,30
0,20
0,50
0,20
0,75
0,20
1,00
(1)
30
22
20
20
20
15
30
20
15
12
8
Es pot interpolar linealment
Figura 2.1 Juntura de dilataci amb cavalcament. Esquema en planta

1
En les anlisis de comportament de murs en estat lmit de trencament es pot adoptar un diagrama
de tensi a deformaci del tipus rgid-plstic.
El coeficient parcial de seguretat per a accions de pretesatge, desprs de les prdues ha de ser
igual a 1,00.
La comprovaci de l'estat lmit ltim d'ancoratge en elements sotmesos a efectes locals de pretesatge sha de realitzar per al valor de crrega ltima dels tensors.
SE-F - 5
670

1
En tot cas sha de comprovar que, sota les combinacions d'accions del tipus freqent, no hi ha deformacions verticals entre dos punts qualssevol d'un mateix pany que superin 1/1000 de la distncia
que els separa.
Per evitar la fissuraci i assegurar la durabilitat de l'acer pretesat, sha de comprovar que, per a les
combinacions d'accions del tipus gaireb permanent, no es produeixen traccions ni trencament a
compressi de la fbrica. Es considera que ja s'ha transferit el pretesatge, una vegada produdes les
prdues de tensi.
El coeficient parcial de seguretat per a accions de pretesatge, desprs de les prdues, s igual a
0,90 si l'armadura s posttesada i l'efecte de l'acci s favorable; igual a 0,95 si l'armadura s pretesada i l'efecte de l'acci s favorable; igual a 1,10 si l'armadura s posttesada i l'efecte de l'acci s
desfavorable, i igual a 1,05 si l'armadura s pretesada i l'efecte de l'acci s desfavorable.
Desprs de les prdues, es considera que l'esfor de pretesatge s constant.
SE-F-6
671
3 Durabilitat
1
La durabilitat d'un pany de fbrica s la capacitat per suportar, durant el perode de servei per al
qual ha estat projectat l'edifici, les condicions fsiques i qumiques a les quals estar exposat. La
manca d'aquesta capacitat podria ocasionar nivells de degradaci no considerats en l'anlisi estructural, i deixar la fbrica fora d's.
L'estratgia dirigida a assegurar la durabilitat considera:

a)
b)
la classe d'exposici a la qual estar sotms l'element;

composici, propietats i comportament dels materials.
3.1 Classe d'exposici

1
La classe d'exposici defineix l'agressivitat del mitj en qu sha de mantenir l'element sense detriment de les seves propietats.
A les taules 3.1 i 3.2 es descriuen les classes d'exposici a les quals pot estar exposat un element.
Per a l'assignaci de la classe o classes a un element de fbrica, a ms de qestions relatives a
l'entorn (orientaci, salinitat del medi, atac qumic, etc.), s'ha de tenir en compte la severitat de l'exposici local a la humitat, s a dir: la situaci de l'element en l'edifici i l'efecte de certes solucions
constructives (com ara la protecci que poden oferir ales, cornises i cavallons, dotats d'un goter
adequadament dimensionat) i l'efecte de revestiments i aplacats protectors.
Si s'utilitza un acabat exterior impermeable a l'aigua de pluja, aquest ha de ser permeable al vapor,
per evitar condensacions de la massa del mur, en els termes establerts al DB-HE.
Taula 3.1 Classes generals d'exposici

Classe i designaci
Interior
Tipus de procs
No
agressiva
Humitat
mitjana
II a
Humitat
alta
II b
Mar aeri
III a
Mar submergit
III b
Mar alternat
III c
Exterior
Medi
mar
Altres clorurs
IV
(no marins)
Descripci
Exemples
Interiors d'edificis no sotmesos a Interiors d'edificis, protegits de

condensacions
la intemprie
Carbonataci del conglome- Exteriors sotmesos a l'acci de Exteriors protegits de la pluja
rant.
l'aigua en zones amb precipitaPrincipi de sabulitzaci dels ci mitjana anual inferior a 600
maons i expansi de nuclis de mm.
cal.
Carbonataci rpida del con- Interiors amb humitats relatives Exteriors no protegits de la
glomerant.
>65% o condensacions, o amb pluja. Soterranis no ventilats.
Sabulitzaci dels maons i una precipitaci mitjana anual Fonaments.
superior a 600 mm.
expansi dels nuclis de cal.
Corrosi de les armadures per Proximitat al mar per damunt del Proximitat a la costa. Pantaclorurs.
nivell de plenamar. Zones cos- lans, obres de defensa litoral i
Sabulitzaci dels maons i taneres
installacions porturies.
expansi de nuclis de cal.
Corrosi de les armadures per Per sota del nivell mnim de Recorregut de marea en dics,
clorurs.
baixamar permanentment.
pantalans i obres de defensa
Sulfataci i destrucci per Terrenys rics en sulfats.
litoral.
expansivitat del conglomerant i
dels derivats del ciment.
Sabulitzaci dels maons i
expansi dels nuclis de cal.
Corrosi rpida de les armadu- Zones marines situades en el dem III b.
res per clorurs.
recorregut de lamplitud de les
Sulfataci i destrucci per marees.
expansivitat del conglomerant i
dels derivats del ciment.
dem que III c.
Aigua amb un contingut elevat Piscines. Zones de neu (alta
Sulfataci i carbonataci.
de clor. Exposici a sals proce- muntanya).
Estacions
de
dents del desgla
tractament d'aiges
Cap
SE-F - 7
672
Taula 3.2 Classes especfiques d'exposici

Classe i designaci
Aigua
Qumica agressiva
Feble
Mitjana
Forta
Qa
Qb
Qc
Sl
pH
CO2
agressiu
mg CO2/l
I amoni
mg NH4/l
I magnesi
mg Mg/l
I sulfat mg
SO4/l
Residu
sec
6,5-5,5
5,5-4,5
< 4,5
15-40
40-100
> 100
15-30
30-60
> 60
300 -1.000
1.000-3.000
> 3.000
200-600
600-3.000
> 3.000
75 250
50 75
< 50
Amb gelades
Tipus de procs
H
Atac gel-desgla.
amb sals fundents
Atac per sals fundents
Erosi
Processos d'abrasi o cavitaci
I sulfat mg
SO4/kg
sl sec
2.000-3.000
3.000-2.000
> 12.000
Exemples
(1)
sense sals fundents
Gr.
acidesa
BaumanGully
> 20
Inusual
Inusual
(2)
(3)
Construccions en zones d'alta muntanya

Estacions hivernals
Taulers de passarelles o baranes de ponts en
zones d'alta muntanya
Pilars de pont en cursos molt torrencials
(1)
Elements en contacte freqent amb aigua o zones amb una humitat relativa a l'hivern superior al 75% i que tinguin una probabilitat anual superior al 50% dassolir almenys una vegada temperatures per sota de 5 C.
Elements prxims al trnsit de vehicles o vianants en zones de ms de 5 nevades anuals o amb un valor mitj de la temperatura
mnima els mesos d'hivern inferior a 0 C.
(3)
Elements sotmesos a un desgast superficial o singulars de construccions hidruliques. Elements de dics, pantalans i obres de
defensa litoral que estiguin sotmesos a forts onatges.
(2)
3.2 Adequaci dels materials

1
Al marge del que s'especifica per als materials en els diferents apartats, shan de respectar les restriccions que s'estableixen a la taula 3.3.
Taula 3.3 Restriccions d's dels components de les fbriques
Elements
(1)
Classes d'exposici
generals
especfiques
II a II b IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H
F
I
Peces
Ma masss o perforat. Extrusi. Categoria I
R
R
R
Ma masss o perforat. Extrusi. Categoria II
D
D
D
R
R
D
R
R
R
D
Ma masss artesanal. Categories I o II
D
D
R
X
X
X
X
X
X
X
X
Bloc de formig escumat
D
D
X
X
X
X
X
X
X
D
X
Bloc de formig amb ciment CEM III i CEM IV
R
R
X
X
R
R
Morters
Ciment Portland CEM I amb plastificant
D
D
X
X
X
X
X
X
X
D
X
Ciment addici CEM II amb plastificant
R
R
R
X
X
R
X
X
D
X
Forn alt i/o putzolnic CEM III amb plastificant
R
R
D
R
Mixt de CEM II i cal
R
R
X
X
X
X
X
X
X
X
R
De cal
R
R
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Elements d'enlla
Acer inox austentic
X
R
X
Acer inox ferrtic
D
R
R
X
X
X
X
X
X
R
R
2
D
D
R
X
X
X
X
X
X
X
X
Acer autoprotegit zincat de 140m (1000gr/m )
2
D
D
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Acer autoprotegit zincat de 90m (600gr/m )
2
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Acer autoprotegit gruixut zincat 20m (140gr/m )
R
R
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Acer zincat <20m protegit amb resina
- : sense restriccions
R: amb algunes reserves
D: es pot emprar si es protegeix
X: no sha dusar
B: Temperatures superiors a 100 C.
A: Temperatures d'incendi, superiors a 900 C.
El zinc es torna trencads cap als 250 C i es fon als 419 C. Les resines sn inestables cap als 80 C.
Tempe
-ratura
B A
R
X
X
X
X
D
R
R
X
X
X
X
D
D
D
D
-
R
X
X
X
X
R
X
X
X
X
3.3 Armadures
1
Amb acer galvanitzat, o en classes III, IV o Q amb qualsevol subclasse amb acer inoxidable austentic, nhi ha prou amb un recobriment mnim de 15 mm. Per galvanitzat s'entn el d'una capa de
com a mnim 900 g/m2 de zinc. Una protecci equivalent s una capa de zinc de 60 g/m2 i una capa
depoxi dun gruix mnim de 80 m i un gruix mitj de 100 m. Un equivalent a l'acer inoxidable austentic masss, als efectes de protecci, es pot obtenir revestint l'acer al carboni amb, almenys, 1
mm d'acer inoxidable austentic.
SE-F-8

Els tractaments de protecci shan de realitzar un cop conformades les barres, tenint cura que no es
deteriorin al llarg del procs d'execuci posterior.
Per a les armadures de juntura de filada, en classe I, es poden utilitzar armadures d'acer al carboni
sense protecci. Per a les classes IIa i IIb, shan dutilitzar armadures d'acer al carboni protegides
mitjanant galvanitzat fort o una protecci equivalent, llevat que la fbrica estigui acabada mitjanant
un arrebossat de les cares exposades, el morter de la fbrica no sigui inferior a M5 i el recobriment
lateral mnim de l'armadura no sigui inferior a 30 mm; en aquest cas es poden utilitzar armadures d'acer al carboni sense protecci. Per a les classes III, IV, H, F i Q, en totes les subclasses les armadures de juntura de filada han de ser d'acer inoxidable austentic o equivalent.
En qualsevol cas:
a)
b)
c)
el gruix mnim del recobriment de morter respecte a la vora exterior, no pot ser inferior a 15
mm, segons la figura 3.1;
el recobriment de morter, per damunt i per sota de l'armadura de juntura de filada, no pot ser
inferior a 2 mm, com s'indica a la figura 3.1, fins i tot per als morters de juntura prima;
l'armadura sha de disposar de manera que es garanteixi la constncia del recobriment.
Figura 3.1 Recobriments de les armadures de juntura de filada.
Els extrems tallats de tota barra que constitueixi una armadura, excepte les d'acer inoxidable, han de
tenir el recobriment que correspongui en cada cas o la protecci equivalent.
En el cas de cambres reblides o aparells diferents dels habituals, el recobriment no pot ser inferior a
20 mm ni al seu dimetre.
SE-F - 9
673
674
4 Materials
4.1 Peces
1
Les peces per a fbriques es designen per les seves mesures modulars (mesura nominal ms l'ample habitual de la juntura). L's de morters de juntura prima, o d'ample inusual, modifica la relaci
entre les mesures nominal i modular.
Les peces per a la realitzaci de fbriques es classifiquen en els grups definits a la taula 4.1.
Taula 4.1 Grups de peces

Caracterstica
Volum de buits (% del n brut)
(1)
Volum de cada buit (% del

brut)
Gruix combinat
(3)
(% de l'ample total)
(1)
(2)
(3)
3
4
Massissa
Perforada
cermica
formig
Grup
Alleugerida
cermica
formig
25
45
50
55
60 (2)
12,5
12,5
25
12,5
25
37,5
30
Buida
cermica
formig
70
12,5
25
20
Els buits poden ser buits verticals que travessen les peces, rebaixos o nanses.
El lmit del 55% per a les peces de cermica i del 60% per a les de formig, es pot augmentar si es disposa d'assajos que
confirmin que la seguretat de les fbriques no es redueix de manera important.
El gruix combinat s la suma dels gruixos de les parets i envanets d'una pea, mesurats perpendicularment a la cara del mur.
La disposici de buits ha de ser tal, que eviti riscos d'aparici de fissures en envanets i parets de la
pea durant la fabricaci, maneig o collocaci.
La resistncia normalitzada a compressi mnima de les peces ha de ser de 5 N/mm2.
4.2 Morters
1
Els morters per a fbriques poden ser ordinaris, de juntura prima o lleugers. El morter de juntura
prima es pot emprar quan les peces rectifiquin o modelin i permetin construir el mur amb juntures de
filada dun gruix entre 1 i 3 mm.
Els morters ordinaris es poden especificar per:

a)
b)
Resistncia: es designen amb la lletra M seguida de la resistncia a compressi en N/mm2.

Dosificaci en volum: es designen segons la proporci, en volum, dels components fonamentals (per exemple 1:1:5 ciment, cal i sorra). L'elaboraci ha dincloure les addicions, additius i
quantitat d'aigua, amb qu se suposa que s'obt el valor de fm suposat.
El morter ordinari per a fbriques convencionals no pot ser inferior a M1. El morter ordinari per a
fbrica armada o pretesada, els morters de juntura prima i els morters lleugers, no poden ser inferiors a M5. En qualsevol cas, per evitar trencaments frgils dels murs, la resistncia a la compressi
del morter no ha de ser superior al 0,75 de la resistncia normalitzada de les peces.
SE-F - 11
675
4.3 Formig
1
El formig utilitzat per al rebliment de buits de la fbrica armada es caracteritza, als efectes de clcul, pels valors de fck (resistncia caracterstica a la compressi) i de fcvk (resistncia caracterstica
al tall) associat a l'anterior per a l'aplicaci d'aquest DB, de la taula 4.2.
Taula 4.2 Resistncia del formig
Resistncia caracterstica a la compressi fck (N/mm2)
20
25
Resistncia caracterstica al tall fcvk (N/mm2)
0,39
0,45
La mida mxima de l'rid no pot ser superior a 10 mm quan el formig ompli buits duna dimensi no
inferior a 50 mm, o quan el recobriment de les armadures estigui entre 15 i 25 mm. No ha de ser
ms gran de 20 mm quan el formig ompli buits duna dimensi no inferior a 100 mm o quan el recobriment de l'armadura no sigui inferior a 25 mm.
4.4 Armadures
1
A ms dels acers establerts a EHE, es consideren acceptables els acers inoxidables segons UNE
ENV 10080:1996, UNE EN 10088 i UNE EN 845-3:2001, i per pretesar els d'EN 10138.
El galvanitzat, o qualsevol tipus de protecci equivalent, ha de ser compatible amb les caracterstiques de l'acer a protegir, i no les ha dafectar desfavorablement.
Com a valor mitj del mdul d'elasticitat de l'acer, es pot adoptar el de 200 kN/mm2.
La resistncia caracterstica d'ancoratge per adherncia de les armadures es pot obtenir de la taula
4.3. Armadures confinades sn les incloses en seccions de formig de dimensions no inferiors a
150 mm, o quan el formig estigui confinat entre peces. Les poc confinades sn les incloses en
morter, o en seccions de formig amb dimensions inferiors a 150 mm, o quan el formig no estigui
confinat entre peces. Els valors indicats valen per a formigons de ms resistncia.
2
Taula 4.3 Resistncia caracterstica d'ancoratge d'armadures (N/mm )

Tipus de confinament
Morter
Formig
barres llises d'acer
barres corrugades d'acer al carboni o inoxidable
Poc
confinada
Confinada
M5-M9
M10-M14
sM15-M19
M20
HA25
HA25
0,7
1,2
1,4
1,5
1,8
1,5
2,5
4,1
Per a armadures prefabricades, com les armadures de juntura de filada, en absncia de dades especfics, com a resistncia caracterstica d'ancoratge es pot considerar la resistncia caracterstica
d'ancoratge de les barres longitudinals.
4.5 Components auxiliars

1
Les barreres antihumitat han de ser eficaces respecte al pas de l'aigua i al seu ascens capillar. Han
de tenir una durabilitat dacord amb el tipus d'edifici. Han destar formades per materials que no siguin fcilment perforables en utilitzar-les, i han de ser capaces de resistir les tensions de clcul de
compressi sense extrudir-se.
Les barreres antihumitat han de tenir prou resistncia superficial de fricci per evitar el moviment de
la fbrica que descansa sobre aquestes.
SE-F-12
676
4.6 Fbriques
4.6.1 Categoria de l'execuci
1
Als efectes de clcul es consideren tres categories d'execuci: A, B i C, d'acord amb el que s'estableix a l'apartat 8.2.1 i a l'annex de control d'aquest DB. En els elements de fbrica armada s'ha
despecificar noms classes A o B. En els elements de fbrica pretesada s'ha despecificar classe A.
4.6.2 Resistncia a la compressi

1
Es defineix resistncia caracterstica a la compressi de la fbrica, fk, la que es pot determinar mitjanant assajos sobre provetes de fbrica segons els criteris que s'indiquen a l'annex C. Com que
es tracta d'un material que no s istrop, la resistncia es refereix a la direcci en qu actua l'esfor.
La resistncia caracterstica a la compressi de la fbrica, fk, corresponent a un esfor normal a les

juntures de filada, es pot prendre per referncia als valors de la taula 4.4, que recull els casos ms
usuals, o en general, deduir-la de les expressions de l'annex C.
Taula 4.4 Resistncia caracterstica a la compressi de fbriques usuals fk (N/mm2)

Resistncia normalitzada de les peces, fb (N/mm2)
10
15
20
Resistncia del morter, fm (N/mm2)
5
7,5
7,5
10
10
15
25
15
Ma masss amb juntura prima
10
11
Ma masss
Ma perforat
4
4
3
2
4
4
4
3
6
5
5
4
6
6
5
4
8
7
6
5
8
8
7
6
10
9
8
6
Blocs alleugerits
Blocs buits
Quan la sollicitaci sigui parallela a les juntures de filada, la resistncia caracterstica a la compressi es pot determinar amb l'annex C, adoptant com a resistncia normalitzada a la compressi fb de
la pea la corresponent a la direcci esmentada.
4.6.3 Resistncia al tallant

1
Com a resistncia caracterstica al tallant, fvk, d'una fbrica amb morter ordinari i juntures plenes es
pot prendre:
morter ordinari i juntures plenes
fvk = fvko + 0,36 k 0,065 fb
(4.1)
morter ordinari i juntures verticals en sec fvk = fvko + 0,45 k 0,045 fb
(4.2)
morter ordinari i juntura de filada buida fvk = fvko g/t + 0,36 kd 0,050 fb
(4.3)
sense superar el valor lmit de la taula 4.5, on:

fvko s la resistncia a tall pur, amb una tensi de compressi nulla, que es pot determinar de la
taula 4.5 per a morters ordinaris;
k
fb
g/t
si hi ha compressi, la tensi caracterstica normal mitjana perpendicular a la taula, a causa

de la compressi deguda a les crregues permanents sobre el nivell considerat;
s la resistncia normalitzada a la compressi de les peces de fbrica, amb l'esfor actuant
perpendicular a la taula;
en una fbrica de juntures de filada buides, la relaci d'amplada total de les dues bandes de
morter, cadascuna d'una amplada no inferior a 30 mm, en les vores exteriors de la pea,
massissa, a amplada total de mur (vegeu la figura 6.4).
El clcul de fvk, a les fbriques de morter de juntura prima, amb peces de formig cellular d'autoclau, silicocalcries o de formig, s'assimila al de peces del mateix grup i morters de M10 a M20.
SE-F - 13
677
El clcul de fvk , en fbriques de morter lleuger, sha de realitzar segons el primer punt d'aquest apartat, adoptant com a morter el M5.
La resistncia a tallant pur de la fbrica fvko, quan contingui barreres antihumitat, sha de determinar
amb el mateix criteri utilitzat per a les fbriques de juntura de filada buida.
Taula 4.5 Resistncia caracterstica al tallant per a fbriques de morter ordinari
Morter
massisses
Lmit de fvk (N/mm2) (1)
2
fvko (N/mm )
Tipus de peces
M1
M2,5
M10
M1
M2,5
M10
Ma cermic
0,1
0,2
0,3
1,2
1,5
1,7
Pedra natural
0,1
0,15
1,0
1,0
Altres
0,1
0,15
0,2
1,2
1,5
1,7
Ma cermic
0,1
0,2
0,3
1,4*
1,2*
1,0*
Altres
0,1
0,15
0,2
1,4*
1,2*
1,0*
alleugerides
0,1
0,15
0,2
1,4*
1,2*
1,0*
buides
0,1
0,2
0,3
**
**
**
perforades
* La menor de les resistncies longitudinals a compressi.

** Sense ms limitacions que les donades per l'equaci 4.1.
(1)
Per a juntures verticals en sec, o amb juntura de filada buida, el valor s el 70% del consignat.
4.6.4 Resistncia a la flexi

1
En funci del pla de trencament, es poden considerar dues resistncies caracterstiques a la flexi
(figura 4.1):
a) fxk1, si el pla de trencament s parallel a les juntures de filada.
b) fxk2, si el pla de trencament s perpendicular a les juntures de filada.
a) Pla de trencament parallel a les juntures
b) Pla de trencament perpendicular a les juntures de filada.
de filada.
Figura 4.1 Formes de flexi en fbriques.
Com a resistncia caracterstica a la flexi de la fbrica es poden prendre les de la taula 4.6:
SE-F-14
678
Taula 4.6 Resistncia a la flexi de la fbrica (N/mm )

Morters ordinaris
Morters de juntura
2
prima
fm 5N/mm2
fm<5 N/mm
Tipus de pea
Cermica
Slicocalcaris
Formig ordinari
Formig cellular d'autoclau
Pedra artificial
Pedra natural
fxk1
0,10
0,05
0,05
0,05
0,05
0,05
fxk2
0,20
0,20
0,20
0,40
0,40
0,20
fxk1
0,10
0,10
0,10
0,10
0,10
0,10
fxk2
0,40
0,40
0,40
0,40
0,40
0,40
fxk1
0,15
0,20
0,20
0,15
0,15
fxk2
0,15
0,30
0,30
0,20
0,15
Morters
lleugers
fxk1
fxk2
0,10
0,10
0,10
0,15
-
En cas que s'adoptin disposicions especials sobre la treballabilitat del morter i la seva penetraci en
els buits de les peces es pot adoptar com a resistncia a la flexotracci la de 0,1 fk.
La resistncia a la flexi per juntures de filada noms s'ha dutilitzar amb combinacions de crrega
que incloguin accions variables normals a la superfcie de la fbrica (per exemple: vent). Aquesta resistncia no sha de considerar quan el trencament de la fbrica per flexi origini el collapse o la
prdua d'estabilitat de l'edifici o alguna de les seves parts, o en cas d'acci ssmica.
4.6.5 Deformabilitat
1
El diagrama tensi-deformaci de la fbrica t la forma genrica que es representa a la figura 4.2-a.

Com a diagrames de clcul es poden adoptar els de les figures 4.2-b o 4.2-c. Les fbriques amb
peces o buides poden presentar trencament frgil abans de desenvolupar una branca horitzontal i
per tant no es pot usar l'esmentada part del diagrama 4.2-b ni el 4.2-c
Figura 4.2. Diagrames de tensi a deformaci o de les fbriques
Com a mdul d'elasticitat secant instantani, E, d'una fbrica es pot prendre igual a 1000 fk. Per a
clculs d'estats lmits de servei, es pot multiplicar el valor E pel factor 0,6. Per determinar deformacions diferides, el mdul a utilitzar pot ser dedut del mdul d'elasticitat per a deformacions instantnies multiplicat pel coeficient de fluncia que es dedueix de la taula 4.7.
Com a mdul d'elasticitat transversal, G, es pot prendre el 40% del mdul d'elasticitat E.
Com a parmetres de deformaci reolgica i trmica de les fbriques es poden emprar els valors de
clcul que figuren a la taula 4.7.
SE-F - 15
679
Tipus de pea
Cermica
Silicocalcaris
Formig ordinari i pedra artificial
Formig d'rid lleuger
Formig cellular d'autoclau
Pedra natural
Taula 4.7 Deformabilitat de les fbriques

Retracci o expansi
Coeficient final de
final per humitat (2)
(1)
fluncia,
(mm/m)
(3)
1
0,2 a 1,0
1,5
-0,2
1,5
-0,2
(4)
2
-0,4
1,5
0,2
1
0,1
Coeficient de
dilataci trmica
(10-6m/m C)
6
9
10
10
8
7
(1)
Escurament negatiu i allargament positiu

Depn del material
(3)
Per a rids lleugers de pedra tosca i d'argila expandida; en un altre cas el valor s -0,2
(2)
4.6.6 Secci de clcul

1
En el gruix de clcul del mur es poden incloure els revestiments que tinguin carcter permanent i es
defineixin com a tals en el projecte i en el pla de manteniment.
En una fbrica amb peces massisses o perforades, les regates que respecten les limitacions de la
taula 4.8 no redueixen el gruix de clcul, als efectes de l'avaluaci de la seva capacitat. En murs de
ma a la caputxina, shan de sumar les intervencions efectuades en cadascuna dels dos fulls.
Si una regata o rebaix no causa una prdua superior al 25% de la secci transversal real, es pot
considerar que la capacitat resistent s proporcional a aquesta prdua.
En un altre cas, com a gruix de clcul sha dusar el gruix residual, descomptant el de la regata o
rebaix, i en tot cas el dels enfondiments de juntura vertical si nhi ha.
Taula 4.8 Dimensions de regates i rebaixos (mm) que no redueixen el gruix de clcul
Ample de regates
Profunditat de regates horitzontals o inclinades
Gruix del mur (mm)
(1)
longitud >1250 mm
longitud < 1250 mm
verticals
115
100
0
0
116-175
125
0
15
176-225
150
10
20
226-300
175
15
25
Ms de 300
200
20
30
(1)
La profunditat d'una regata o rebaix, inclou la de qualsevol perforaci que sassoleixi, s de 30 mm.
Comentaris a la taula
La profunditat mxima d'una regata vertical no ha de ser superior a 30 mm.
La limitaci de la profunditat de regates horitzontals es refereix a les disposades dins del vuit de l'altura lliure del mur, per
damunt i per sota del forjat.
Les regates verticals que no es prolonguin sobre el nivell del pis ms que un ter de l'altura de planta poden tenir una
profunditat de fins a 80 mm i d'una amplada de fins a 120 mm, si el gruix del mur s de 225 mm o ms.
La separaci horitzontal entre regates adjacents o entre una regata i un rebaix o un buit no ha de ser inferior a 225 mm.
La separaci horitzontal entre dues regates adjacents, quan estan a la mateixa cara o en cares oposades del mur, o entre un
rebaix i un buit, no ha de ser inferior a dues vegades l'amplada del rebaix ms gran.
La suma de les amplades de les regates i rebaixos verticals no ha de ser superior a 0,13 vegades la longitud del mur.
La separaci horitzontal entre l'extrem d'una regata i un buit no ha de ser inferior a 500 mm.
La separaci horitzontal entre regates adjacents de longitud limitada, ja estiguin a la mateixa cara o en cares oposades del
mur, no ha de ser inferior a dues vegades la longitud de la regata ms llarga.
Si les regates horitzontals o inclinades es realitzen amb precisi usant una mquina adequada:
a) Es pot augmentar la profunditat admissible en 10 mm, en murs dun gruix superior a 115 mm.
b) Es poden realitzar regates, de no ms de 10 mm de profunditat, en les dues cares, si el mur s d'un gruix no inferior a
225 mm.
L'amplada de la regata horitzontal no ha de superar la meitat del gruix residual del mur.
En peces buides, podria produir una prdua de secci resistent i/o d'augment de l'excentricitat amb qu s'apliquen les
crregues molt superior a la previsible en el cas de peces massisses (a quan es treballa sota el concepte de "secci bruta").
En fbriques amb peces alleugerides o buides, sha de considerar la secci real que quedi desprs
de la part eliminada per les regates (figura 4.3) i assignar a cada element de la seva superfcie la
resistncia deduda de la secci real.
SE-F-16
680
Figura 4.3 Prdua de secci per causa d'una regata.
4.6.7 Resistncia de clcul

1
D'acord amb SE, la resistncia de clcul s igual a la caracterstica dividida pel coeficient parcial de
seguretat, M, aplicable al cas, segons la taula 4.8.
Taula 4.8 Coeficients parcials de seguretat ()
Categoria de l'execuci
Situacions persistents i transitries (1)
Resistncia de la fbrica
Categoria del control

de fabricaci (2)
1,7
2,2
2,7
II
2,0
2,5
3,0
Resistncia de falques i ancoratges
2,5
2,5
2,5
Ancoratge de l'acer d'armar
1,7
2,2
Acero (armadura activa i armadura passiva)
1,15
1,15
(1)
Per a les comprovacions en situaci extraordinria, els coeficients de falques i ancoratges sn els mateixos; de les fbriques els
coeficients sn 1,2 1,5 i 1,8 respectivament per a les categories A, B i C.
(2)
Categories segons 8.1.1.
Per al formig de rebliment sha dutilitzar com a valor de c el que coincideixi amb el valor M corresponent a les peces de la fbrica situades on s'utilitza el rebliment esmentat i definit a la taula 4.8.
SE-F - 17
681
5 Comportament estructural
5.1 Generalitats
1
Es poden analitzar independentment parts o elements allats de l'estructura, si sen considera la

disposici espacial i la interacci amb la resta.
El comportament suposat per a les unions, connexions i interaccions en el model d'anlisi

dajustar al comportament real.
L'estructura de murs sha de dissenyar perqu pugui resistir esforos laterals, d'acord amb clculs
d'estabilitat global.
s'ha
5.2 Murs sotmesos predominantment a crrega vertical

5.2.1 Anlisi de sollicitacions
1
La determinaci d'esforos sha de realitzar d'acord amb els mtodes generals d'anlisi estructural,
utilitzant models plans o espacials.
En la majoria dels casos, per a l'anlisi a crrega vertical, nhi ha prou de plantejar una estructura
constituda per elements de profunditat unitat, en la qual els murs i els forjats se substitueixen per
barres amb les seves mateixes caracterstiques geomtriques i de deformaci, formant prtics que
idealitzen l'estructura per al seu clcul utilitzant models plans.
En general, es poden modelar les estructures de murs de crrega i forjats com prtics rgids per
aplicar-hi un clcul elstic. De manera simplificada, es pot realitzar una anlisi nus a nus (hiptesi
elstica i amb la fbrica no fissurada), en qu, repartint el desequilibri de moments dencastament,
d'acord amb la rigidesa relativa de cada element, la suma dels moments en els trams superior i inferior d'un nus de pis intermedi (figura 5.1) resulta:
M = (Memp, i Memp,j) K / KT
(5.1)
on:
Memp,i Memp,j
K
KT
moments dencastament perfecte del forjat a un costat i a l'altre, un amb

la crrega total i laltre amb noms la permanent, el que sigui pitjor
suma de les rigideses dels trams de murs en qesti, cadascun igual a 4EI/h
on: E mdul d'elasticitat del mur
I
moment d'inrcia del mur; el del full portant si hi ha un altre que no ho s.
h altura lliure del pany
la suma de rigideses de les peces que concorren en el nus analitzat; per a les de forjat es
pren nEI/L
on: n 3 si el nus oposat s de faana, 4 si s interior, 0 si s un vol
EI rigidesa del forjat
L llum lliure del forjat
Com que la uni entre el mur i el forjat no s perfectament rgida, si la tensi vertical de clcul mitjana en el gruix total del mur s inferior a 0,25 N/mm2, els moments obtinguts amb (5.1) es poden reduir per un coeficient C (incrementant, en conseqncia, els moments dobertura dels forjats), de
valor:
C = (1 k/4) > 0,50
(5.2)
on:
k
relaci de suma de la rigidesa a flexi dels forjats a la dels murs
SE-F - 19
682
Figura 5.1 Anlisi simplificada d'un nus.
Per assignar el moment a cada pany, s vlid qualsevol repartiment que conservi l'equilibri (vegeu
les figures 5.2 i 5.3)
Figura 5.2 Equilibri de nusos intermedis.
En els nusos superiors es pot suposar que la crrega dels forjats entronqui amb els murs amb una
excentricitat (vegeu la figura 5.3), igual a:
a) en el cas de murs extrems
e = 0,25t + 0,25a
(5.3)
b) en el cas de murs interiors
e = 0,25t(Ni Nj) / (Ni + Nj)
(5.4)
on:
t
a
N i, N j
gruix del mur en qu sentronquen forjats pels dos costats, descomptant els enfondiments en les vores si n'hi ha
profunditat amb qu es recula lentrebigat del forjat respecte a la cara exterior
crrega que entronca per cada costat
SE-F-20
683
Figura 5.3 Excentricitat de suport al cap de mur superior
Als efectes del clcul, l'arrencada inferior del mur en la solera, forjat sanitari o rasa, es pot considerar un encastament perfecte.
Si l'excentricitat obtinguda a partir dels moments de punts anteriors s superior a 0,4 del gruix, o la
tensi vertical de clcul mitjana s inferior a 0,25 N/mm2 (se sol presentar en els nusos superiors),
la reacci dels murs es pot obtenir directament per capacitat com la que correspon a l'amplitud del
bloc comprimit que equilibra l'esfor normal de clcul mitjanant una tensi no superior a la resistncia de clcul del material (vegeu la figura 5.4). Aquest procediment de garantir la capacitat portant no permet descartar que els girs produts provoquin fissures a la banda oposada a la d'aplicaci
de la crrega. En cas que, sense acudir a aquest recurs, no es verifiqui (5.1), es podrien reconsiderar els detalls constructius, en particular variant lagafada del forjat o, el que sol ser ms efica,
augmentant-ne el cantell.
Figura 5.4 Excentricitat de l'esfor normal de clcul.
Les condicions de vinculaci dels nusos del model utilitzat per a l'anlisi shan de correspondre amb
la possibilitat de moviments que es derivin del detall constructiu. En el model d'anlisi shan de considerar tots els elements que puguin suposar una alteraci del comportament estructural, especialment els que impedeixin la deformaci suposada dels forjats (tancaments, parets de trava o envans
ataconats superiorment).
10
Tot mur de crrega ha de tenir un gruix d'almenys 115 mm.
5.2.2 Capacitat portant

1
En tot pany dun mur de fbrica, la compressi vertical de clcul, Nsd, ha de ser menor o igual a la
seva resistncia vertical de clcul, NRd, s a dir:
NSd NRd
(5.5)
En murs d'un full (o de dos fulls units rgidament), la capacitat resistent vertical de clcul a compressi vertical, NRd, per unitat de longitud, val:
NRd=tfd
(5.6)
on:
SE-F - 21
684
factor de reducci del gruix del mur per efecte de l'esveltesa i/o de l'excentricitat de la crrega
que es calcula segons l'apartat 5.2.3.
gruix del mur
fd resistncia de clcul a compressi de la fbrica. Quan l'rea A, en m2, de la secci horitzontal

d'un mur sigui menor que 0,1m2, sha de reduir pel factor 0,7+3A.
2
En murs de ma a la caputxina sha de comprovar cada full per separat.
5.2.3 Factor de reducci

1
Al cap i a la base de mur (figura 5.4), el factor de reducci, , val:

e
t
(5.7)
e
a
2
t
t
(5.8)
al cap
=1 2
a la base
= 1 2
on:
a
profunditat amb qu es recula lentrebigat del forjat respecte a la cara exterior del mur (figures 5.2 i 5.3).
excentricitat total de la secci que es comprova. Llevat que s'hagi obtingut per capacitat, segons l'apartat 5.2.2, sha de considerar:
e = MSD/NSd+ ea > 0,05t
(5.9)
on:
MSD
moment flector de clcul de la secci que es comprova, dedut del model estructural
adoptat, a causa de la crrega vertical, ms, si s'escau, el degut a les accions laterals locals, segons 5.5.
NSd
esfor normal de clcul en la secci que es comprova, dedut del model estructural,
en general considerant les plantes superiors sense sobrecrrega.
increment d'excentricitat per execuci. Si la categoria d'execuci s la B, ea = hd/450.
Si la categoria d'execuci s la A, ea = hd /500. Si la categoria s la C, s'ha
dadoptar el valor ea = 20 mm, si es tracta d'un tram entre forjats i ea = 50 mm, si correspon a un tram lliure a lextrem superior o la seva altura s la total de l'edifici. En
les expressions anteriors, hd s l'altura de clcul del mur, segons l'apartat 5.2.4.
ea
SE-F-22
685
Figura 5.5. Normals i moments flectors en un mur.
En panys entre trams successius de forjats, a mitja altura (figura 5.5), el factor de reducci es determina, de forma simplificada, a partir de l'equaci (5.10). La formulaci completa per a la determinaci de a mitja altura es troba a l'annex D.
= 1 2
em
t
(5.10)
on:
em = e + ep
(5.11)
on:
e
excentricitat deguda a les sollicitacions en aquest punt, segons (5.9),
ep excentricitat deguda a vinclament, de valor

ep = 0,00035 t (hd / td)2
3
(5.12)
L'excentricitat per fluncia es pot considerar nulla per a murs executats amb peces cermiques o
de pedra natural, i en murs executats amb un altre tipus de peces amb una esveltesa menor o igual
a 15. Per tenir en compte la fluncia, el valor ep s'ha dincrementar en:
ep = 0,002
on:
hd
td
hd
te m
td
(5.13)
altura de clcul, segons l'apartat 5.2.4

gruix de clcul del mur, segons 5.2.5
5.2.5 Altura de clcul d'un mur

1
Un mur es considera travat per un altre en una vora vertical si:

a)
No s previsible que es produeixin fissures entre tots dos, com quan tots dos s'executen simultniament amb materials de deformabilitat anloga, estan anlogament carregats, s'enllacen, i
no sn previsibles moviments diferencials entre aquests, per retracci, crregues, etc.
SE-F - 23
686
b)
2
La uni entre el mur travat i el travant (mitjanant elements de travada, falques o altres mitjans)
es projecta per resistir els esforos tallants, les traccions i/o les compressions previsibles.
Un mur es considera travant d'una vora vertical d'un altre quan:

a) t una longitud no inferior a 1/5 de l'altura lliure del travat, i
b) t un gruix no inferior a 0,3 del gruix efica del mur travat, ni inferior a 85 mm, i
c) si t buits, la distncia entre aquests no s inferior a 1/5 de l'altura mitjana dels buits (vegeu la
figura 5.6) i quan es prolonga ms enll de cada buit una distncia no inferior a 1/5 de l'altura
lliure de la planta.
Figura 5.6 Longitud mnima d'un mur travant d'una vora d'un altre.
Tamb es pot considerar que serveix per travar una vora qualsevol altre element que tingui una
rigidesa equivalent a la d'un mur travant de fbrica, segons el pargraf anterior, i estigui enllaat al
mur travat mitjanant ancoratges o falques, projectats especficament per resistir els tallants i les
traccions i compressions que siguin previsibles.
Es consideren vores lliures les de buits amb una altura lliure superior a 1/4 de l'altura de pis, o una
amplada lliure superior a 1/4 de la longitud del mur, o una rea ms gran d'1/10 de la del mur.
L'altura de clcul, hd, d'un pany de mur d'altura h, longitud L, i gruix t, es pot determinar a partir del
que estableix l'annex E. De manera simplificada s:
a) Per a un mur travat noms al cap i base (cas 1), hd = h. Si es trava mitjanant forjats de formig
armat amb una agafada d'almenys 2t/3 i 85 mm, i l'excentricitat de la compressi al cap s inferior a
0,25 t (cas 2) es pot prendre hd = 0,75 h.
b) Un mur, de gruix t, travat en una sola vora vertical, amb L 15 t, o en les dues vores verticals
amb L 30 t, sha de tractar com un mur travat noms al cap i la base.
c) En els murs travats al cap i peu, i en una o dues vores verticals, el valor s el de la taula 5.1, funci del cas de les vores horitzontals.
d) Per a un mur lliure al cap hd = 2 h. Si est travat en alguna vora vertical, el valor s el doble del
que estableix la taula 5.1 segons correspon, per al cas 1.
Taula 5.1 Valors de hd/h per a panys travats en almenys les dues vores horitzontals
i una vora vertical

i les dues vores verticals
h/L
cas 1
1,00
0,90
0,70
0,50
0,30
cas 2
0,75
0,75
0,70
0,60
0,50
cas 1
1,00
0,50
0,25
0,18
0,10
cas 2
0,75
0,50
0,25
0,18
0,10
SE-F-24
687
5.2.5 Gruix de clcul d'un mur

1
El gruix de clcul, td, d'un mur d'un full, doblegat, o de juntura de filada buida, s el real, o si s necessari descomptar regates o rebaixos, el residual.
Quan el gruix residual del mur sigui inferior a la meitat del seu gruix real, aquesta vora es considera
lliure a lefecte de determinar l'altura efica.
En un mur de ma a la caputxina amb els dos fulls enllaats segons l'apartat 8.2, el gruix efica s :
td =
3 3
t1
on:
t1, t2
k
+ kt 32
(5.14)
gruixos dels fulls, on t1 s el del full carregat, prenent t2 no ms gran que t1.
relaci del mdul d'elasticitat del full descarregat respecte al del carregat, per no ms gran
que 1,0
5.2.6 Esveltesa d'un mur

1
L'esveltesa geomtrica, , d'un mur s la relaci: hd/td. Aquesta relaci no ha de ser superior a 27.
5.2.7 Crregues concentrades

1
En tot mur que estigui sollicitat per una crrega concentrada (figura 5.7), la tensi de clcul assolida sobre la superfcie d'aplicaci no ha de ser ms gran que la resistncia de clcul del material en
qu es recolza.
En un mur realitzat amb ma masss, sempre que no sigui de juntures de filada buides, la resistncia de clcul a compressi de la superfcie d'aplicaci es pot incrementar per un factor . El valor de
es pot prendre, de manera simplificada, de l'equaci (5.15), o de la formulaci indicada a l'annex
F.
= (1,1 + a/h )< 1,4
(5.15)
on:
a
h
distncia de la vora de l'rea carregada a la vora vertical del mur ms prxim;

altura del pany fins al nivell en qu s'aplica la crrega.
L'excentricitat de la crrega en el seu entroncament al mur no ha de ser superior a t/4.
A ms sha de comprovar la compressi repartida en la longitud efica Lef incloent-hi l'efecte de

qualsevol altra crrega vertical, particularment quan hi incideixen crregues concentrades prximes,
que cavalquen les seves longituds eficaces, adoptant les mesures que siguin procedents per garantir l'equilibri.
La crrega concentrada sha de recolzar sobre peces o un altre material masss en una longitud
igual a la de l'rea carregada incrementada en una longitud addicional, a efectes que les tensions,
suposant que es reparteixen amb un angle de 60, siguin suportables per al material que constitueix
el mur.
SE-F - 25
688
Figura 5.7 Murs amb crregues concentrades.
5.2.8 Tensions degudes a coaccions i deformacions imposades

1
Es pot prescindir del clcul dels efectes deguts a la retracci, fluncia i variacions de temperatura
en fbriques sustentadores, quan es disposen juntures de dilataci d'acord amb les condicions indicades a l'apartat 2.2 d'aquest DB.
L'amplada de les juntures de dilataci ha de permetre el mxim moviment previsible de la fbrica.
Es pot prescindir del clcul dels efectes deguts als seients diferencials dels fonaments i a la deformaci d'altres elements estructurals que serveixin de suport al mateix mur, quan la diferncia de deformaci vertical dels elements sustentadors no superi el valor d'1/1000 de la separaci entre els elements esmentats.
5.3 Murs sotmesos a tallant

1
La resistncia de l'edifici enfront d'accions horitzontals de fbrica sustentadora s'aconsegueix mitjanant els forjats, funcionant com a diafragmes rgids, i els murs disposats en la direcci de l'acci.
Si hi ha buits als murs a tall sha de descomptar la longitud dels buits en la secci corresponent.
A cada pany de mur en la direcci de l'acci shi poden incorporar com a ales part del mur perpendicular que hi hagi en un o altre dels seus extrems, sempre que la uni sigui capa de suportar els
esforos rasants que corresponguin. La longitud daquestes ales, a un altre costat, no pot superar:
a)
b)
c)
d)
e)
htot/5, en qu htot s l'altura del mur a tall analitzat,

la meitat de la distncia entre murs de tall enllaats pel mur travat,
la distncia a l'extrem del mur travat,
la meitat de l'altura de la planta,
6 vegades el gruix del mur travat.
SE-F-26
689
Figura 5.8 Amplada admissible per a les ales d'un mur transversal.
Per a la distribuci de les accions horitzontals s'ha dutilitzar la rigidesa elstica dels murs de tall,
incloses les ales. Per a murs d'una altura superior al doble de la seva longitud, es pot negligir l'efecte de la rigidesa a tallant.
Quan els forjats es puguin considerar rgids en el seu pla (per exemple, els que tenen una llosa
superior de formig en obra) queda del costat de la seguretat distribuir les accions horitzontals entre
els murs a tall en proporci a la seva rigidesa, admetent que tots tenen el mateix desplaament.
Quan la resultant de les accions horitzontals no passin pel metacentre, o centre de les rigideses
dels murs a tall, perqu aquests estan disposats asimtricament a la planta, o per una altra ra, sha
de considerar en els murs l'efecte de la rotaci del sistema (efecte de torsi). A l'equilibri daquest
efecte de rotaci collaboren eficament els murs transversals a la direcci en qu actua l'acci horitzontal considerada.
L'esfor tallant horitzontal mxim en un mur, calculat per anlisi elstica lineal, es pot reduir un 15%
(atenent una redistribuci per fissuraci limitada), sempre que s'incrementin els tallants corresponents als murs parallels immediats de tal manera que es mantingui l'equilibri enfront de les accions
de clcul aplicades.
El mur a tall, i en les ales unides eficament a aquest mitjanant trava o ancoratges, ha de considerar els efectes de les accions:
a)
b)
c)
d)
al mur, l'esfor normal per efecte de les crregues verticals permanents, utilitzant el valor de
clcul amb el coeficient de seguretat que correspon a accions favorables, aplicat amb l'excentricitat deguda a la flexi que causen les accions horitzontals;
a les ales, l'esfor normal;
al mur, l'esfor tallant horitzontal ;
a la uni del mur amb cada ala, l'esfor tallant vertical (rasant) mxim.
5.3.2 Capacitat portant

1
L'esfor tallant de clcul aplicat, VSd, ha de ser inferior o igual a l'esfor tallant resistent, VRd, s a
dir:
VSd VRd
(5.16)
Sha de considerar la combinaci de l'esfor normal i de l'esfor tallant ms desfavorable de les

segents:
a) Al mur, l'esfor normal, per efecte de les crregues verticals, aplicat amb l'excentricitat deguda
a la flexi que causen les accions horitzontals.
b) A cada ala, l'esfor normal.
c) Al mur, l'esfor tallant horitzontal.
d) A la uni del mur amb cada ala, l'esfor tallant vertical (rasant) mxim.
A l'efecte d'avaluar l'esfor normal que contribueix a la resistncia a tallant:
a)
Als murs que sustenten forjats bidireccionals, la crrega dels forjats sha de repartir alquotament entre els murs sustentadors.
SE-F - 27
690
b)
En el cas de forjats unidireccionals, dotats d'una llosa superior i dun congreny de suport, es
pot considerar una distribuci a 45, en alat, de la crrega del forjat sobre els murs no directament carregats.
La capacitat resistent de clcul a esfor tallant val:

VRd = VRd1 + VRd2
(5.17)
on
VRd1 = fvdtLd
(5.18)
VRd2 = 0,67AsfydLd/s
(5.19)
on:
fvd
resistncia de clcul a tallant de la fbrica, considerant la tensi vertical corresponent, segons 4.5.3
gruix, si s'escau residual, del mur
Ld
longitud comprimida del mur deguda a les accions verticals, equilibrant les horitzontals, descomptant doncs la zona de tracci, suposant una distribuci lineal de tensions
separaci entre les armadures de juntura de filada.
En qualsevol cas, la capacitat resistent a tallant no pot ser superior a:

VRd 2,0 N/mm2tLd
4
(5.20)
Com a resistncia vertical a tall de la uni es pot prendre el valor de resistncia a tallant pur (vegeu
la taula 4.5)
Figura 5.9 Avaluaci a tallant de les armadures de juntura de filada.
5.4 Murs amb accions laterals locals

5.4.1 Generalitats
1
El clcul de murs sotmesos a accions laterals es pot basar en:

a)
b)
la seva resposta com a pea a flexi sustentada en una o diverses vores

la seva resposta com a arc estrebat entre les dues vores.
Si en les dues direccions respon com a pea a flexi es diu que el comportament s de placa.
2
En cas que el mur posseeixi alguna vora en qu no es pugui garantir la mobilitzaci de les reaccions necessries per al seu equilibri (per exemple vores superiors no ataconades als forjats), es
considera que aquesta vora no s competent com a sustentaci de placa, o en aquesta direcci no
es pot donar el comportament en arc.
Per a la resposta com a pea a flexi, es pot aconseguir un encastament mitjanant falques, per
trava de les peces o per lmit contra els forjats quan s passant sobre aquests.
SE-F-28
691
En un mur de ma a la caputxina es pot considerar que els dos fulls collaboren en la resistncia a
les accions laterals, encara que noms un d'aquestes estigui directament connectat als elements de
sustentaci.
5.4.2 Anlisi de sollicitacions en flexi

1
s acceptable l's de qualsevol procediment que doni com a resultat un conjunt d'esforos en equilibri amb les accions considerades.
En general, es poden prendre com a sollicitacions les procedents del mtode de les lnies de trencament, a partir de la capacitat resistent en la direcci parallela a les juntures de filada, MRd1, i en la
perpendicular, MRd2, d'acord amb els valors donats en 5.4.3.
En un pany rectangular, els valors dels moments mxims es poden prendre, per a una crrega uniforme, com:
MSdx1 = qd h2
MSdx2 = qd L
(5.21)
2
(5.22)
on:
qd
E
valor de clcul de l'acci horitzontal per unitat de superfcie

relaci entre les capacitats resistents a flexi en direcci de les juntures de filada, MRd1 i en
la de les juntures verticals MRd2. Per a comportament en placa, es pot adoptar:
E = fxk1 / fxk2
(5.23)
o com a valor aproximat:
E = fvk / (0,1fk)
(5.24)
fxk1, fxk2 resistncia a flexi de la fbrica, segons la taula 4.6
coeficient de flexi. Aquest coeficient es pot determinar a partir de les taules de l'annex G
o de la teoria de plaques en trencament.
5.4.3 Comprovaci de la capacitat resistent

1
En qualsevol direcci, el moment de clcul aplicat, MSd, ha de ser inferior o igual al moment resistent, MRd, s a dir:
MSd MRd
Com a valor de MRd es pot prendre:

com a pea a flexi, si no hi ha compressi:
MRd = fxdZ
(5.26)
pea a flexi, si hi ha compressi:
MRd = (fxd + d)Z
(5.27)
com a arc:
MRd = Nadr / 2
(5.28)
on:
Z
d
Nad
r
3
(5.25)
mdul resistent elstic a flexi de la secci bruta, igual a t2/6; en un mur apilastrat, s'ha
dadoptar com a longitud de ressalt no ms del des de l'altura, per als sustentats al cap i
la base, i un cinqu per als lliures al cap.
valor de clcul de la tensi mitjana de compressi del mur, en la secci que correspongui
capacitat d'empenta de l'arc, segons 5.3.4
altura de l'arc, segons 5.3.4
Com a biga vertical, si no es pot disposar de la resistncia a tracci, com s el cas de murs de crrega, on el fracs del mur pot suposar el collapse de l'estructura, o amb acci ssmica:
MRd1 = Nd (t-2e-Nd/fd)/2
(5.29)
on:
SE-F - 29
692
Nd
t
e
valor de clcul de la compressi vertical del mur deguda a accions verticals

gruix del mur
excentricitat de la compressi, deguda a les accions verticals
En un altre cas, es pot procedir anlogament, b per repartiment dels moments isosttics en cada
direcci, d'acord amb la relaci de capacitats resistents, tal com s'ha fet en (5.23) i (5.24), o per equilibri lmit en la situaci d'esgotament per flexi, a partir d'aquests mateixos parmetres.
Quan en una de les vores hi hagi una barrera antihumitat, no s necessari considerar-la si la crrega
vertical sobre la barrera assegura que, per causa del moment aplicat, no se supera la resistncia a la
flexi (vegeu lapartat 4.5.2.3). En un altre cas es considera com a juntura de filada buida.
5.4.4 Arc estrebat als extrems

1
Quan un mur s'executa entre extrems capaos de resistir empenta, es pot suposar que les accions
perpendiculars al seu pla es resisteixen mitjanant arcs verticals o horitzontals, si s'adopten les mesures constructives adequades a aquest comportament.
El clcul com a arc es basa en el de tres articulacions, dos als extrems i una en una secci intermdia, situades al centre de bieles d'amplada 0,1td, on td s el cantell del slid capa on es pot inscriure l'arc (figura 5.10).
L'altura de l'arc, r, ve donada per l'equaci:

r = 0,9 td d
(5.30)
on:
td cantell de l'arc
d deformaci de l'arc deguda al valor de clcul de l'acci lateral; es pot negligir per a panys
amb una relaci de longitud al cantell no superior a 25. En un altre cas resulta del costat
de la seguretat adoptar d = td /4.
Figura 5.10 Comportament del mur com a arc rebaixat.
A lefecte de comprovar la capacitat de resposta dels estreps, com a valor de clcul de l'empenta
mxima, per unitat de longitud o altura del mur, Nad, es pot prendre:
SE-F-30
693
Nad = 1,5fd td /10
(5.31)
i quan la deformaci lateral s petita, la resistncia lateral de clcul, qRd, s:

qRd = fd (td /L)2
on:
fd
td
L
5
(5.32)
resistncia de clcul de la fbrica

cantell de l'arc
longitud o altura de l'arc
Petites variacions en el valor de L poden alterar els valors obtinguts en el clcul de l'arc, per la qual
cosa aquesta comprovaci no s fiable per a fbriques que tinguin una retracci en la seva direcci.
5.5 Falques
1
En els murs de ma a la caputxina, sotmesos a accions laterals, shan de disposar falques que siguin
capaces de traslladar l'acci horitzontal d'un full a un altre i capaces de transmetre-la als extrems.
Nhi ha prou amb un nombre de falques igual a:

n = qd / Fd
(5.34)
on:
3
4
qd
valor de clcul de l'acci lateral per unitat de superfcie
Fd
resistncia de clcul a compressi o tracci d'una falca, que sha despecificar en el projecte.
En un mur de ma a la caputxina, l'acci que es transmet a cada full, sha de determinar distribuint
l'acci del vent de manera proporcional a la resistncia a crrega lateral que ofereix cada full.
En un mur de revestiment sha de considerar que les falques transmeten tota l'acci lateral qd al mur
portant.
5.6 Fbrica armada a flexi

1
2
Aquest apartat tracta dels elements de fbrica armada, pretesada o confinada, sotmesos
predominantment a flexi, com ara llindes.
En l'instant de fissuraci de la fbrica, l'armadura ha d'estar per sota del seu lmit elstic, fet que
determina un criteri per quantificar l'armadura mnima requerida.

1
A efectes de l'anlisi, la llum de clcul Ld, d'elements allats o continus, es mesura en general fins a
l'eix de cada element de sustentaci, per no ms de fins a la cara ms mig cantell til, d (figura
5.13). Com a cantell til es pren, com en el cas de formig, la distncia entre l'eix de l'armadura
principal traccionada i la vora oposada.
Figura 5.11 Llum de clcul d'elements en flexi.
La llum lliure d'un element de fbrica armada sha de limitar als valors donats a la taula 5.3.
SE-F - 31
694
Taula 5.3 Limitacions de la relaci entre llum lliure i cantell til

Condicions de vora
Recolzat
Continu
Bidireccional
Volads
Relaci de llum lliure i cantell til

Mur (1)
Biga
35
20
45
26
45
18
7
(1)
Es considera mur un element sotms a flexi composta esbiaixada. Es considera biga la part d'un mur sotmesa a una flexi
recta continguda en el seu pla.
(2)
Per als murs d'extrem lliure sotmesos a una acci predominant de vent i que no formin part d'una estructura, la limitaci de la
relaci llum lliure/cantell til es pot incrementar un 30% si els revestiments admeten deformacions sense danyar-se.
Per assegurar l'estabilitat lateral, la distncia lliure entre suports no ha de ser superior a 60 bc ni a
250bc2/d, en qu bc s l'amplada de la secci comprimida a meitat de lobertura, i d s el cantell til
de la biga.
En els voladissos travats lateralment noms en el suport, la llum lliure no ha de ser superior a 25 bc
ni a 100bc2/d, en qu bc s l'amplada de la secci en el suport.
Una vegada analitzades les sollicitacions d'una llinda, es poden redistribuir amb les mateixes condicions i limitacions que estableix la norma de formig vigent.
Per determinar l'esfor tallant de clcul d'un element sotms a una crrega uniformement distribuda, es pot admetre que lesfor tallant mxim es produeix a la distncia d/2 de la cara del suport, en
qu d s el cantell til de la secci si es compleix que:
a) Les accions i les reaccions es poden equilibrar mitjanant bieles a compressi a 45 i armadura de tracci.
b) Als extrems l'armadura de tracci s'ancora una longitud no inferior a la necessria ni a una distncia de 2,5 d.
c) En una sustentaci intermdia, l'armadura de tracci necessria es prolonga des de la cara de
l'element de suport una longitud d'almenys la d'ancoratge ms 2,5 d.
5.6.2 Capacitat resistent

1
En tot el que afecta les armadures o passives, i models de capacitat resistent de la secci, shan de
seguir, en el que no es contradigui aqu, les prescripcions de la norma de formig vigent.
Els parmetres de deformabilitat del formig de rebliment shan de considerar iguals als de la fbrica.
Quan una zona inclogui part de fbrica i part de formig, sha de prendre com a resistncia de clcul
la del material menys resistent.
5.6.2.1 Sollicitacions normals

1
Per calcular el moment flector resistent d'una secci, es pot adoptar com a simplificaci una distribuci rectangular de tensions, com la usada en formig, i per tant la resistncia a moment es regeix
per l'expressi clssica MRd = As fydz, amb el bra de palanca z = d x/2, en qu x s la profunditat del bloc comprimit a tensi constant.
Per a murs de fbrica armada a flexi en volads, la profunditat x no pot ser superior a d/2.
La resistncia a moment en elements amb armadures concentrades en nervis no pot ser superior a
la que resulti de considerar la totalitat de l'ala comprimida.
Els elements de fbrica armada amb una esveltesa superior a 12 shan de comprovar tenint en
compte els efectes de segon ordre, i, per analogia, es poden aplicar els procediments de la norma
de formig vigent.
A les zones comprimides de la fbrica confinada, per aplicar un diagrama rectangular de tensions,
sha de considerar noms la resistncia de la fbrica. Si hi ha armadures a la zona de compressi
no shan de considerar.
SE-F-32
695
Quan la secci es pugui assimilar a una T o L, el gruix de les ales tf sha de consideren no superior
a 0,5 d (en qu d s el cantell til de la secci). Sha de comprovar que la fbrica situada entre les
armadures pugui resistir, si existeixen, els esforos de flexi. Per a seccions assimilables a T, l'amplada efica de l'ala, bef, no ha de ser superior a l'amplada del buit armat o del nervi ms 12 vegades el gruix de l'ala (tf), ni a un ter de l'altura del mur ni a la distncia entre buits o nervis. Si s'assimila a una L, els lmits han de ser la meitat dels assenyalats. En un altre cas l'amplada de la secci resistent no sha de considerar superior a 3 vegades el gruix de la fbrica (vegeu la figura 5.12).
Figura 5.12 Amplada de les seccions amb armadures concentrades en buits
5.6.2.2 Sollicitacions tangencials

1
En la comprovaci a tallant d'elements de fbrica confinada, es negligeix la contribuci de l'armadura.
En trams recolzats o en volads de llum curta, la llum a tallant, av, dels quals (relaci entre el mxim
moment flector de clcul de la pea i el mxim tallant a l'extrem considerat) sigui inferior a dues vegades el cantell til, el valor del terme de resistncia de la fbrica, fvd, es pot multiplicar pel factor:
k = 2d / av U 4
(5.35)
2
sense que el valor resultant superi 0,7 N/mm .
5.7 Bigues de gran cantell

5.7.1 Anlisi
1
Es consideren bigues de gran cantell les que tenen una llum lliure inferior al doble del cantell.
La llum de clcul es mesura amb la regla de les de les bigues, per sense superar 1,15 vegades la
llum lliure, i com a bra mecnic, z, es pren el valor:
z = 0,4 h + 0,2 Ld < 0,7 Ld
(5.36)
on h s l'altura lliure del pany de mur que forma la biga.

3
Sha de comprovar la possible inestabilitat per vinclament de la zona comprimida de la biga de gran
cantell si no est travada, i la resistncia a compressi en les sustentacions.
En el clcul shan de considerar totes les crregues que s'apliquen a la part allindada del mur, llevat
que es puguin transmetre cap a altres elements, grcies a l'efecte dels forjats superiors que es
comporten com a tirants. El mtode de clcul que es proposa no permet considerar crregues aplicades dins el cantell til de la biga.
Si la continutat lateral del mur permet contrarestar empentes, per al clcul es pot usar el criteri que
la part de mur superior que carrega sobre la biga s la continguda en un arc parablic d'una fletxa
igual al 0,6 de la llum lliure daquest.
Per determinar l'armadura necessria, una biga de gran cantell allada es considera com a birecolzada, segons la figura 5.13.
SE-F - 33
696
Figura 5.13 Biga de gran cantell
5.7.2 Capacitat resistent

1
La capacitat resistent de la biga de gran cantell es limita a 0,4fdbd2, prenent d = 1,3 z.
A ms de l'armadura principal, si no hi ha sardinell, shan de collocar armadures a les juntures de

filada, per evitar la fissuraci, a una altura igual al menor de 0,5Ld o 0,5d, comptada des de la cara
inferior de la biga.
L'armadura ha de ser uniforme (sha de cavalcar correctament si s'escau) en tota la llum Ld, i sha
de prolongar amb la corresponent longitud d'ancoratge, segons l'apartat 7.4.3.
En bigues de gran cantell, no s necessari collocar armadura transversal si el clcul, considerant

que d = 1,3z, no ho exigeix.
5.7.3 Llindes compostes

1
Si s'utilitzen llindes prefabricades de formig armat o pretesat per treballar conjuntament amb la
fbrica, i la seva rigidesa s petita comparada amb la de mur superior, es poden aplicar els criteris
de les bigues de gran cantell, sempre que es justifiqui que la longitud dagafada a cada extrem de la
llinda prefabricada s suficient, i aquesta no s inferior a 100 mm (vegeu la figura 5.18).
Figura 5.14 Biga de gran cantell amb llinda composta
Per evitar sobrecarregar els brancals de la fbrica, lagafada de les llindes ha de ser superior al seu
cantell.
SE-F-34

6 Solucions constructives
6.1 Tipus de murs
1
En aquest captol es mostren figures de murs d'un full, de ma a la caputxina, doblats, carejats, de
juntura de filada buida i de revestiment i d'armat de fbriques.
Figura 6.1 Exemples de seccions de murs d'un full
Figura 6.2 Exemple de seccions de murs de ma a la caputxina
Figura 6.3 Exemple de secci de mur doblat
SE-F - 35
697
698
Figura 6.4 Exemple de secci de mur de juntures de filada buides
a) Mur armat de bloc buit
b) Mur amb armadura vertical i armadura de juntura de

filada
c) Mur amb pilastres armades
d) Mur armat en buits aparellats
e) Mur reblit de formig
f) Llinda armada
SE-F-36

g) Armadura en juntura de filada de peces acanalades
h) Murs amb armadura de juntura de filada

Figura 6.5 Exemples de disposicions d'armat de fbriques
SE-F - 37
699
700
7 Execuci
7.1 Execuci de murs
7.1.1 Humectaci de les peces
1
Les peces, fonamentalment les de cermica, s'han dhumitejar abans de fer-les servir en l'execuci
de la fbrica, b per aspersi, b per immersi, durant uns quants minuts. La quantitat d'aigua absorbida per la pea ha de ser la necessria perqu no vari la consistncia del morter en posar-lo en
contacte amb aquesta, sense succionar aigua de pastar ni incorporar-la.
7.1.2 Collocaci de les peces

1
Les peces shan de refregar sempre, sobre una capa de morter, fins que el morter vessi per la juntura vertical i la juntura de filada. No es pot moure cap pea un cop efectuada l'operaci de refregar.
Si s necessari corregir la posici d'una pea, sha de treure i retirar tamb el morter.
7.1.3 Rebliment de juntures

1
Una juntura vertical es considera reblida si el morter massissa el gruix total de la pea en almenys
el 40% del seu travs; en cas contrari es considera buida.
El morter ha d'omplir totalment les juntures de filada (excepte en cas de juntura de filada buida) i
juntures verticals, en funci del tipus de pea utilitzat.
Quan s'especifiqui la utilitzaci de juntures primes, les peces s'han dassentar acuradament perqu
les juntures mantinguin el gruix establert de manera uniforme.
El rejuntat si s'escau sha de realitzar mentre el morter estigui fresc.
Sense autoritzaci expressa, en murs dun gruix inferior a 200 mm, les juntures no shan denfondir
a una profunditat superior a 5 mm.
Si es procedeix al rejuntat, el morter ha de tenir les mateixes propietats que el d'assentar les peces.
Abans del rejuntat, sha de raspallar el material solt, i si s necessari, s'ha dhumitejar la fbrica.
Quan es rasqui la juntura sha de tenir cura a deixar la distncia suficient entre qualsevol buit interior
i la cara del morter.
7.1.4 Lligades
1
Les fbriques shan d'aixecar per filades horitzontals en tota l'extensi de l'obra, sempre que es
pugui. Quan dues parts d'una fbrica shagin d'aixecar en poques diferents, la que s'executi primer
sha de deixar escalonada. Si aix no s possible, sha de deixar formant alternativament entrants,
lligades, i sortints, represes.
En les filades consecutives d'un mur, les peces sha de cavalcar perqu el mur es comporti com un
element estructural nic. El cavalcament ha de ser almenys igual a 0,4 vegades el gruix de la pea i
no ha de ser inferior A 40 mm (vegeu la figura 7.1). En les cantonades o trobades, el cavalcament
de les peces no ha de ser inferior al seu travs; a la resta del mur, es poden emprar peces tallades
per aconseguir el cavalcament necessari.
SE-F - 39

Figura 7.1 Cavalcament de peces de fbrica.
7.1.5 Detall d'aparells de fbrica

1
Per poder emprar els valors i equacions de l'apartat 4.6 i de l'annex C, el gruix de les juntures de
filada i de les juntures verticals de morter ordinari o lleuger no pot ser inferior a 8 mm ni superior a
15 mm, i el de juntures de filada i juntures verticals de morter de juntura prima no pot ser inferior a 1
mm ni superior a 3 mm. Les figures 7.2, 7.3 i 7.4 mostren diferents tipus d'aparell.
Figura 7.2 Exemples d'aparell amb peces massisses.
Figura 7.3 Exemples d'aparell amb peces alleugerides i buides.
SE-F-40
701
702
Figura 7.4 Exemples d'aparell amb peces alleugerides.
7.1.6 Suports de crregues concentrades

1
La longitud suport d'una crrega concentrada sobre un mur no ha de ser inferior a 100 mm.
7.2 Llindes
1
Encara que en el clcul se suposi que els extrems de les llindes estan simplement recolzats, sha de
disposar una armadura de continutat sobre els suports, d'una secci no inferior al 50% de l'armadura al centre de lobertura i s'ha dancorar d'acord amb l'apartat 7.4.
En llindes, l'armadura del centre de lobertura sha de prolongar fins als suports, almenys el 25% de
la seva secci, i s'ha dancorar segons l'apartat esmentat.
7.3 Enllaos
7.3.1 Enlla entre murs i forjats
1
Quan es consideri que els murs estan travats pels forjats, s'han denllaar a aquests de manera que
es puguin transmetre les accions laterals.
Les accions laterals shan de transmetre als elements travats o a travs de la mateixa estructura
dels forjats (monoltics) o mitjanant bigues perimetrals capaces d'absorbir els moments i tallants
resultants.
Les accions laterals es poden transmetre mitjanant connexions especfiques (entre murs i forjats) o
per fricci.
Quan un forjat carrega sobre un mur, la longitud de suport ha de ser lestructuralment necessria
per mai no pot ser inferior a 65 mm (tenint en compte les tolerncies de fabricaci i de muntatge).
Les falques de murs de ma a la caputxina shan de disposar de manera que quedin prou rebudes
en els dos fulls (aquesta prescripci es considera satisfeta si es compleix la norma UNE EN 8451:2001), i la seva forma i disposici ha de ser tal, que l'aigua no pugui passar per les claus d'un full
a una altre.
7.3.1.2 Enlla per connectors

1
Quan s'utilitzin connectors, aquests han de ser capaos de transmetre les accions laterals del mur
als elements estructurals travats.
Quan la sobrecrrega en el mur s petita o nulla (per exemple, en la uni d'una paret mitgera amb
la coberta), s necessari assegurar especialment que la uni entre els connectors i el mur s efica.
SE-F - 41

La separaci dels elements de connexi entre murs i forjats no ha de ser superior a 2 m, excepte en
edificis de ms de quatre plantes d'altura en qu no ha de ser superior a 1,25 m.
7.3.1.3 Enlla per fricci

1
No sn necessaris ancoratges si el suport dels forjats de formig es prolonga fins al centre del mur
o un mnim de 65 mm, sempre que no sigui un suport lliscant.
7.3.2 Enlla entre murs

1
s recomanable que els murs que es vinculen s'aixequin simultniament.
7.3.2.2 Murs de ma a la caputxina

1
El nombre de falques que vinculen els dos fulls d'un mur de ma a la caputxina no ha de ser inferior
a 2 per m. Si s'utilitzen armadures de juntura de filada cada element d'enlla es considera com una
falca.
Shan de collocar falques en cada vora lliure i als brancals dels buits.
En elegir les falques sha de considerar qualsevol possible moviment diferencial entre els fulls
del mur, o entre un full i un marc.
7.3.2.3 Murs doblats

1
Els dos fulls d'un mur doblat (vegeu lannex A) s'han denllaar eficament mitjanant connectors
capaos de transmetre les accions laterals entre els dos fulls, amb una rea mnima de 300 mm/m
de mur, amb connectors d'acer disposats uniformement en un nombre no inferior a 2 connectors/m
de mur.
Algunes formes d'armadures de juntura de filada tamb poden actuar com a falques entre els dos
fulls d'un mur doblat.
En l'elecci del connector shan de tenir en compte possibles moviments diferencials entre els fulls.
7.3.3 Murs en contacte amb el terreny

1
La fbrica en contacte amb el terreny ha de ser tal que no es vegi afectada desfavorablement per
les condicions del terreny o b ha destar adequadament protegida per a aix.
Shan de prendre mesures protectores per a les fbriques que puguin ser danyades per efecte de la
humitat en contacte amb el terreny. S'han daplicar les prescripcions indicades en la secci corresponent del DB-HS.
Quan sigui previsible que el terreny contingui substncies qumiques agressives per a la fbrica,
aquesta sha de construir amb materials resistents a les substncies esmentades o b sha de protegir de manera que quedi allada de les substncies qumiques agressives.
7.4 Regates i rebaixos

1
En murs de crrega, per a l'execuci de regates i rebaixos, s'ha de comptar amb les ordres del director d'obra, ben expresses o b per referncia a detalls del projecte.
L'execuci de regates ha de tenir en compte la no-afectaci delements estructurals associats al

mur, com ara llindes, ancoratges entre peces o armadures de refor de qualsevol tipus, i en aquests
casos no shan de produir discontinutats ni minva de resistncia daquests com a resultat d'ells.
En murs d'execuci recent, sha desperar que el morter d'uni entre peces hagi endurit degudament i que s'hagi produt la corresponent adherncia entre morter i pea.
No shan de realitzar a les zones provedes d'armadura.
SE-F-42
703
704
7.5 Disposicions relatives a les armadures

7.5.1 Secci mnima de l'armadura
1
La secci de l'armadura principal no ha de ser inferior al 0,1% de la secci del mur (producte del
cantell til per l'amplada efica que es considera). En els murs en qu les juntures de filada s'han
armat per incrementar-ne la resistncia enfront de crregues laterals, la secci de l'armadura esmentada no pot ser inferior al 0,03 % de l'rea bruta de la secci.
Quan les armadures de les juntures de filada es disposin per controlar la fissuraci o per dotar la
fbrica de ductilitat, l'rea de l'armadura no pot ser inferior al 0,03% i la separaci vertical no pot ser
superior a 600 mm.
Un element de fbrica amb una armadura inclosa en els seus buits, sollicitada a flexi en una direcci, necessita una altra armadura transversal en direcci perpendicular a la principal. L'rea de
l'armadura transversal no ha de ser inferior a 0,05% del producte de l'amplada total pel cantell til.
L'armadura transversal pot collaborar en el control de la fissuraci deguda a moviments trmics o a

la humitat.
En murs amb pilastres armades o altres construccions similars no es necessita una armadura transversal, llevat que sigui necessria per enllaar la fbrica al formig de rebliment.
Les armadures han de tenir un dimetre nominal mnim de 6 mm.
7.5.2 Ancoratges i enllaos

7.5.2.1 Ancoratge
1
L'ancoratge pot ser per una prolongaci recta, ganxo, gafa o grampill, segons la figura 7.5.
No s'han dutilitzar ancoratges per prolongaci recta o per gafes en barres llises de ms de 8 mm de
dimetre. En barres a compressi no s'han dutilitzar ancoratges de ganxo, gafa o grampill.
Com a longitud d'ancoratge recte lb d'una barra, admetent que la tensi d'adherncia s constant,
s suficient:
lb =
f yd
4 f bod
(7.1)
on
dimetre efica de la barra d'acer
fyd
resistncia de clcul de l'acer d'armar,
fbod
resistncia de clcul d'ancoratge per adherncia de l'acer darmar, obtinguda a partir de la

taula 4.8,
Quan s'utilitzi ganxo, gafa i grampill la longitud d'ancoratge de les barres a tracci es pot reduir a
0,7 lb.
Quan la secci de l'armadura s superior a la requerida pel clcul, la longitud d'ancoratge es pot
reduir proporcionalment, amb un mnim de 0,3 lb, 10 dimetres, o 100 mm. En compressi a ms
amb un mnim de 0,6lb.
SE-F - 43

Figura 7.5 Tipus d'ancoratge.
Quan es pugui, sha de disposar una armadura transversal distribuda uniformement sobre la longitud d'ancoratge, collocant almenys una barra a la zona corba d'ancoratge. L'rea total mnima de
l'armadura transversal ha de ser el 25% de la secci de la barra ancorada.
En les armadures de juntura de filada, la longitud d'ancoratge s'obt en funci de la resistncia caracterstica d'ancoratge per adherncia determinada a l'apartat 4.5.3.
7.5.2.2 Cavalcament
1
Mentre es pugui, no shan de disposar cavalcaments d'armadures en zones fortament sollicitades,

o on varin les dimensions de la secci (exemple: un escalonat en el gruix del mur). La distncia lliure entre dues armadures cavalcades no ha de ser inferior a dos dimetres ni a 20 mm.
La longitud de cavalcament en les armadures de juntura de filada es pot obtenir en funci del resultat dels assajos realitzats per obtenir-ne la longitud d'ancoratge.
7.5.2.3 Ancoratge de l'armadura transversal

1
L'ancoratge de l'armadura transversal (incloent-hi els estreps), sha de realitzar mitjanant ganxos o
gafes, collocant on sigui necessari una armadura longitudinal a la zona corba del ganxo o gafa.
L'ancoratge s efica quan la prolongaci del ganxo no s inferior a 5 dimetres o a 50 mm, i la de

la gafa no s inferior a 10 dimetres o a 70 mm.
7.5.2.4 Reducci de l'armadura de tracci

1
En un element a flexi, tota barra sha de prolongar, a partir del punt en qu no s necessria, una
longitud no inferior al cantell til de l'element ni a 12 dimetres, excepte en els suports extrems.
Quan hi hagi una crrega important a una distncia menor de 2d de la vora del suport ms prxim,
tota l'armadura principal de flexi sha de prolongar fins al suport i s'ha dancorar amb una longitud
d'ancoratge de 20 vegades el dimetre.
7.5.3 Armadura transversal

1
Quan el clcul requereixi una armadura transversal, aquesta sha de disposar en tota la llum amb
una rea mnima no inferior al 0,1% de la secci de la fbrica (el cantell til multiplicat pel gruix efica de la secci considerada).
La distncia mxima entre estreps, s, no ha de ser superior a 0,75d ni 300 mm.
7.5.4 Separaci d'armadures

1
En general, la distncia lliure entre armadures adjacents paralleles no ha de ser inferior a la mida
mxima de l'rid ms 5 mm, ni al dimetre de l'armadura, ni a 10 mm.
La separaci entre armadures principals de tracci no ha de ser superior a 600 mm, excepte la
d'armadures concentrades en nuclis o ranures, o en les armadures de juntura de filada.
SE-F-44
705
706
Quan l'armadura es trobi en pilastres o ranures, la fbrica situada entre aquests nuclis sha de calcular dacord amb l'apartat 5.6.2. L'rea total de l'armadura principal no pot excedir el 4% de la secci bruta del rebliment del nucli o de la pilastra, excepte a la zona de cavalcaments que pot assolir
fins al 8%.
7.5.5 Fbrica confinada

1
La fbrica confinada (figura 7.6) sha de construir entre elements de formig armat o de fbrica armada; els elements horitzontals han de coincidir amb els forjats, els verticals amb les interseccions
de murs i amb els brancals de buits (quan l'rea del buit sigui ms gran d'1,5 m2). La separaci entre aquests elements, tant horitzontal com vertical, no pot superar els 4 m.
L'rea de la secci dels elements confinants no pot ser inferior a 0,02 m, amb una dimensi mnima de 100 mm i amb una secci mnima d'armadura de 0,02 t (en mm), en qu t s el gruix en mm
del mur, ni inferior a 200 mm.
El formigonatge dels elements que vagin armats sha de realitzar un cop executada la fbrica i s'ha
dancorar a aquesta.
Quan s'utilitzi fbrica confinada realitzada amb peces massisses, perforades o alleugerides, s'han
dutilitzar barres d'un dimetre no inferior a 6 mm i amb una separaci no superior a 600 mm, correctament ancorades al formig de rebliment i a les juntures de morter.
a) Fbrica confinada entre bigues i pilars de fbrica

b) Fbrica confinada entre bigues i pilars de formig
armada
armat
Figura 7.6 Exemples de fbrica confinada.
7.6 Fbrica pretesada

7.6.1 Armadures pretesades
1
Quan els tendons pretesats adherits a la fbrica es disposen dins de pilastres, nuclis o cambres
plenes amb formig o morter, shan de seguir les recomanacions de l'apartat 3.3, si les armadures
actives sn preteses i individuals. Per a armadures actives agrupades o postteses s'han daplicar
les especificacions de la Instrucci EHE.
Quan els tendons no sn adherits i es disposen en pilastres, nuclis o cambres obertes, la forma de
construcci, el tipus d'armadura i les mesures de protecci han de proporcionar el nivell requerit de
durabilitat i protecci de les armadures pretesades, tenint cura especialment de l'estanquitat de les
proteccions que assegurin la durabilitat de les armadures actives enfront dels fenmens de corrosi
sota tensi.
SE-F - 45

Figura 7.7 Exemple de fbrica pretesada.
SE-F-46
707
708
8 Control de l'execuci
8.1 Recepci de materials
1
La recepci de ciments, de formigons, i de l'execuci i control d'aquests, est regulat en documents

especfics.
8.1.1 Peces
1
Les peces shan de subministrar a obra amb una declaraci del subministrador sobre la seva resistncia i la categoria de fabricaci.
Per a blocs de pedra natural shan de confirmar la procedncia i les caracterstiques especificades
en el projecte, i constatar que la pedra est sana i no presenta fractures.
Les peces de categoria I han de tenir una resistncia declarada, amb probabilitat de no ser assolida,
inferior al 5%. El fabricant ha daportar la documentaci que acredita que el valor declarat de la resistncia a compressi s'ha obtingut a partir de peces mostrejades segons UNE EN 771 i assajades
segons UNE EN 772-1:2002, i l'existncia d'un pla de control de producci en fbrica que garanteix
el nivell de confiana esmentat.
Les peces de categoria II han de tenir una resistncia a compressi declarada igual al valor mitj
obtingut en assajos amb la norma avantdita, si b el nivell de confiana pot resultar inferior al 95%.
El valor mitj de la compressi declarada pel subministrador, multiplicat pel factor de la taula 8.1
no ha de ser inferior al valor usat en els clculs com a resistncia normalitzada. Si es tracta de peces de categoria I, en qu el valor declarat s el caracterstic, sha de convertir en el mitj, utilitzant
el coeficient de variaci, i sha de procedir anlogament.
Altura de pea (mm)

50
65
100
150
200
250
50
0,85
0,95
1,15
1,30
1,45
1,55
Taula 8.1 Valors del factor <

Menor dimensi horitzontal de la pea (mm)
100
150
200
0,75
0,70
0,85
0,75
0,70
1,00
0,90
0,80
1,20
1,10
1,00
1,35
1,25
1,15
1,45
1,35
1,25
250
0,65
0,75
0,95
1,10
1,15
Quan en el projecte s'hagi especificat directament el valor de la resistncia normalitzada amb esfor
parallel a la taula, en el sentit longitudinal o en el transversal, s'ha dexigir al fabricant, a travs si
s'escau del subministrador, el valor declarat obtingut mitjanant assajos, i sha de procedir segons
els punts anteriors.
Si no hi ha un valor declarat pel fabricant per al valor de resistncia a compressi en la direcci

d'esfor aplicat, shan de prendre mostres a lobra segons UNE EN771 i shan dassajar segons EN
772-1:2002, aplicant-hi l'esfor en la direcci corresponent. El valor mitj obtingut sha de multiplicar
pel valor de la taula 8.1, no superior a 1,00, i sha de comprovar que el resultat obtingut s ms
gran o igual que el valor de la resistncia normalitzada especificada en el projecte.
Si la resistncia a compressi d'un tipus de peces amb forma especial t una influncia predominant
en la resistncia de la fbrica, la seva resistncia es pot determinar amb l'ltima norma esmentada.
10
L'abassegament a lobra s'ha defectuar evitant el contacte amb substncies o ambients que perjudiquin fsicament o qumicament la matria de les peces.
SE-F - 47

8.1.2 Sorres
1
Cada remesa de sorra que arribi a lobra sha de descarregar en una zona de sl sec, convenientment preparada a aquest efecte, en qu es pugui conservar neta.
Les sorres de diferent tipus s'han demmagatzemar per separat.
Sha de realitzar una inspecci ocular de les caracterstiques i, si es considera necessari, sha de
realitzar una presa de mostres per a la comprovaci de les caracterstiques al laboratori.
Es pot acceptar sorra que no compleixi alguna condici, si es procedeix a la seva correcci a lobra
mitjanant rentatge, cribratge o barreja, i desprs de la correcci compleix totes les condicions exigides.
8.1.3 Ciments i cals

1
Durant el transport i emmagatzematge shan de protegir els aglomerants enfront de l'aigua, la humitat i l'aire.
Els diferents tipus d'aglomerants s'han demmagatzemar per separat.
8.1.4 Morters secs preparats i formigons preparats

1
En la recepci de les barreges preparades sha de comprovar que la dosificaci i resistncia que
figuren a l'envs corresponen a les sollicitades.
La recepci i l'emmagatzematge s'han dajustar a l'assenyalat per al tipus de material.
Els morters preparats i els secs s'han dutilitzar seguint les instruccions del fabricant, que han
dincloure el tipus de pastera, el temps de pastada i la quantitat d'aigua.
El morter preparat s'ha dutilitzar abans que transcorri el termini d's definit pel fabricant. Si s'ha
evaporat aigua, shi pot afegir noms durant el termini d's definit pel fabricant.
8.2 Control de la fbrica

1
En qualsevol cas, o quan s'hagi especificat directament la resistncia de la fbrica, es pot acudir a
determinar directament aquesta variable a travs de l'EN 1052-1.
Si falla alguna de les proves de recepci de les peces, o no es donen les condicions de categoria de
fabricaci suposades, o no sassoleix el tipus de control d'execuci previst al projecte, sha de procedir a recalcular l'estructura a partir dels parmetres constatats, i si s'escau del coeficient de seguretat apropiat al cas.
Quan el projecte no defineixi tolerncies d'execuci de murs verticals, s'han dutilitzar els valors de
la taula 8.2, que s'han tingut en compte en les frmules de clcul.
8.2.1 Categories d'execuci

1
S'estableixen tres categories d'execuci: A, B i C, segons les regles segents.

Categoria A:
a)
S'usen peces que disposin dun certificat de les seves especificacions sobre tipus i grup, dimensions i tolerncies, resistncia normalitzada, succi, i retracci o expansi per humitat.
b)
El morter disposa d'especificacions sobre la seva resistncia a la compressi i a la flexotracci

a 7 i 28 dies.
c)
La fbrica disposa d'un certificat d'assajos previs a la compressi segons la norma UNE EN
1052-1:1999, a tracci i a tall segons la norma UNE EN 1052-4:2001.
d)
Durant l'execuci es realitza una inspecci diria de l'obra executada, aix com el control i la
supervisi continuada per part del constructor.
Categoria B:
SE-F-48
709
710
a)
Les peces estan dotades de les especificacions corresponents a la categoria A, excepte en el

que afecta les propietats de succi, de retracci i expansi per humitat.
b)
Es disposa d'especificacions del morter sobre les seves resistncies a la compressi i a la flexotracci, a 28 dies.
c)
Durant l'execuci es realitza una inspecci diria de l'obra executada, aix com el control i la
supervisi continuada per part del constructor.
Categoria C:
Quan no es compleixi algun dels requisits establerts per a la categoria B.
Figura 8.1 Tolerncies de murs verticals.

Taula 8.2 Tolerncies per a elements de fbrica
Posici
Tolerncia, en mm
En l'altura del pis
20
En l'altura total de l'edifici
50
Caiguda
Axialitat
Planitud
Gruix
20
(1)
En 1 metre
En 10 metres
5
20
Del full del mur (2)

Del mur de ma a la caputxina
complet
25 mm
+10
(1)
La planitud es mesura a partir d'una lnia recta que uneix dos punts qualssevol de l'element de fbrica.
Excloent el cas en qu el gruix del full est directament vinculat a les tolerncies de fabricaci de les peces (en fbriques de
soga o de travs). Pot arribar al +5% del gruix del full.
(2)
8.3 Morters i formigons de rebliment

1
S'admet la barreja manual nicament en projectes amb una categoria d'execuci C. El morter no
s'ha dembrutar durant la seva manipulaci posterior.
El morter i el formig de rebliment s'han dutilitzar abans d'iniciar-se el forjat. El morter o formig que
hagi iniciat el forjat sha de rebutjar i no es pot reutilitzar.
En dosificar els components del formig de rebliment sha de considerar l'absorci de les peces de
la fbrica i de les juntures de morter, que poden reduir el seu contingut d'aigua.
El formig ha de tenir prou docilitat per reblir completament els buits en qu es vessi i sense segregaci.
SE-F - 49

Al morter no shan dafegir aglomerants, rids, additius ni aigua desprs de la seva pastada.
Quan s'estableixi la determinaci mitjanant assajos de la resistncia del morter, s'ha dusar la
UNE EN 1015-11:2000.
Abans de reblir de formig la cambra d'un mur armat, sha de netejar de restes de morter i runa. El
rebliment sha de realitzar per capes, assegurant que es massissin tots els buits i no se segregui el
formig. La seqncia de les operacions ha daconseguir que la fbrica tingui la resistncia necessria per suportar la pressi del formig fresc
SE-F-50
711
712
8.4 Armadures
1
Les barres i les armadures de juntura de filada s'han demmagatzemar, doblegar i collocar a la fbrica sense que pateixin danys que les inutilitzin per a la seva funci (possibles erosions que causin
discontinutats en la pellcula autoprotectora, ja sigui en el revestiment de resina epoxdica o en el
galvanitzat).
Tota armadura s'ha dexaminar superficialment abans de collocar-la, i sha de comprovar que estigui lliure de substncies perjudicials que puguin afectar l'acer, el formig, el morter o l'adherncia
entre aquests.
S'han devitar els danys mecnics, trencament en les soldadures de les armadures de juntura de
filada, i dipsits superficials que afectin l'adherncia.
S'han dutilitzar separadors i estreps quan siguin necessaris per mantenir les armadures en la seva
posici amb el recobriment especificat.
Quan sigui necessari, sha de lligar l'armadura amb filferro per assegurar que no es mogui mentre
s'hi aboca el morter o el formig de rebliment.
Les armadures shan de cavalcar noms on ho permeti la direcci facultativa, b de manera expressa o per referncia a indicacions reflectides en plans.
En murs amb pilastres armades, l'armadura principal sha de fixar amb prou antelaci per executar
la fbrica sense dificultat. Els buits de fbrica en qu s'inclou l'armadura shan danar reblint amb
morter o formig en aixecar-se la fbrica.
8.5 Protecci de fbriques en execuci

1
Les fbriques acabades de construir shan de protegir contra danys fsics (per exemple, collisions) i
contra accions climtiques.
El coronament dels murs sha de cobrir per impedir el rentatge del morter de les juntures per efecte
de la pluja i evitar eflorescncies, escantells per calobres i danys en els materials higroscpics.
Shan de prendre precaucions per mantenir la humitat de la fbrica fins al final del forjat, especialment en condicions desfavorables, com ara una humitat relativa baixa, altes temperatures o forts
corrents d'aire.
Shan de prendre precaucions per evitar danys a la fbrica acabada de construir per efecte de les
gelades.
Si fos necessari, els murs que quedin temporalment sense travar i sense crrega estabilitzant per
que puguin estar sotmesos a crregues de vent o d'execuci, shi collocar provisionalment un estampidor, per mantenir-ne lestabilitat.
Sha de limitar l'altura de la fbrica que s'executi en un dia per evitar inestabilitats i incidents mentre
el morter est fresc. Per determinar el lmit adequat shan de tenir en el gruix del mur, el tipus de
morter, la forma i densitat de les peces i el grau d'exposici al vent.
SE-F - 51

9 Manteniment
1
El pla de manteniment estableix les revisions a qu ha de sotmetre l'edifici durant el seu perode de
servei.
Desprs de la revisi s'ha destablir la importncia de les alteracions que shi han trobat, tant des del
punt de vista de la seva estabilitat com de l'aptitud de servei.
Les alteracions que produeixen una prdua de durabilitat requereixen una intervenci per evitar que
degenerin en alteracions que afecten lestabilitat.
Desprs de la revisi sha de determinar el procediment d'intervenci a seguir, b sigui una anlisi
estructural, una presa de mostres i els assajos o proves de crrega que siguin necessaris, aix com
els clculs oportuns.
En el projecte s'ha de preveure l'accs a les zones que es considerin ms exposades al deteriorament, tant per agents exteriors, com pel propi s de l'edifici (zones humides), i en funci de l'adequaci de la soluci projectada (cambres ventilades, barreres antihumitat, barreres anticondensaci).
Sha de condicionar l's de materials restringits, segons el captol 4 d'aquest DB, al projecte de mitjans de protecci, amb expressi explicita del programa de conservaci i manteniment corresponent.
Les fbriques amb armadures de juntura de filada, que incloguin tractaments d'autoprotecci shan
de revisar almenys cada 10 anys. Shan de substituir o renovar els acabats protectors que pel seu
estat hagin perdut leficcia.
En cas que es duguin a terme treballs de neteja, s'ha danalitzar l'efecte que puguin tenir els productes aplicats sobre els diversos materials que constitueixen el mur i sobre el sistema de protecci de
les armadures si s'escau.
SE-F - 53
713
714
1
Fbriques.
a)
Fbrica: Conjunt travat de peces assentades amb morter.
b)
Fbrica armada: Fbrica en qu es colloquen barres o malles, generalment d'acer, amarades

en morter o formig, de manera que tots els materials treballin en conjunt.
c)
Fbrica pretesada: Fbrica en qu s'han generat intencionalment tensions de compressi mitjanant el tesatge de tensors.
d)
Fbrica confinada: Fbrica envoltada als quatre costats per pilars i bigues de formig armat o
de fbrica armada (no projectats perqu treballin com a prtics resistents a la flexi).
e)
Aparells de la fbrica: Disposici regular de les peces travades perqu treballin conjuntament.
Resistncies de la fbrica.
a)
Resistncia caracterstica de la fbrica: el valor corresponent al fractil 5% de tots els mesuraments efectuats de la fbrica.
b)
Resistncia a la compressi de la fbrica: Resistncia a la compressi sense tenir en compte

els efectes de les coaccions de sustentaci, esveltesa o excentricitat de crregues.
c)
Resistncia normalitzada a la compressi, fb: Resistncia a la compressi de les peces per a

fbriques, que s'especifica com a tal en el projecte, i que serveix de referncia per deduir la
resta de caracterstiques mecniques i resistents que intervenen en el clcul de la secci total
bruta.
d)
Resistncia al tall de la fbrica: Resistncia de la fbrica sotmesa a un esfor tallant.
e)
Resistncia a la flexi de la fbrica: Resistncia de la fbrica a la flexi pura.
f)
Resistncia de l'ancoratge per adherncia: La resistncia de l'adherncia per unitat de superfcie entre l'armadura i el formig o el morter, quan l'armadura est sotmesa a esfor de tracci
o compressi.
Peces de fbrica.
a)
Pea de fbrica: Component conformat, per utilitzar-se en la construcci de fbriques.
b)
Peces massisses, perforades, alleugerides o buides: Designaci de les peces de fbrica, segons el percentatge, mida i orientaci dels seus buits.
c)
Taula: Cara superior o inferior d'una pea de fbrica collocada en posici.
d)
Rebaix: Enfondiment conformat durant la fabricaci, en una o les dues taules de la pea.
e)
Buit: Buit conformat en una pea que pot o no travessar-la completament.
f)
Nansa: Buit conformat en una pea per facilitar-ne el maneig i permetre aixecar-la amb les
mans o amb utillatge.
g)
Envanet: Material entre buits d'una pea.
h)
Paret: Material perimetral entre una cara d'una pea i un buit.
i)
rea bruta: rea de la secci de la pea sense descomptar l'rea dels buits, nanses i rebaixos.
j)
Resistncia a la compressi de peces de fbrica: Resistncia mitjana a la compressi.
k)
Resistncia normalitzada a la compressi de peces de fbrica: Resistncia a la compressi de

les peces de fbrica per assimilaci a la resistncia a la compressi d'una pea equivalent assecada a l'aire, de 100 mm d'amplada X 100 mm d'altura.
l)
Resistncia caracterstica a la compressi de peces de fbrica: Resistncia a la compressi

corresponent al fractil 5% de la resistncia.
SE-F - 55

Morters.
a)
Morter: Barreja de conglomerants inorgnics, rids i aigua, i, si s'escau, addicions i additius.
b)
Morter ordinari: Morter per a les juntures dun gruix superior a 3 mm, i en lelaboraci del qual
s'utilitzen noms rids ordinaris.
c)
Morter de juntura prima: Morter per dosificaci per a juntures dun gruix entre 1 mm i 3 mm.
d)
Morter lleuger: Morter per dosificaci la densitat del qual en dessecaci sigui inferior a 1.500
kg/m.
e)
Morter per resistncia: Morter elaborat de manera que en els assajos compleixi les propietats
establertes.
f)
Morter per dosificaci: Morter elaborat amb una dosificaci establerta, les propietats del qual
se suposen lligades a aquesta.
g)
Morter preparat: Morter dosificat i pastat a la factoria, i servit a lobra.
h)
Morter sec: Constituents secs del morter amb la dosificaci i condicions exigides barrejats a la
factoria, que es pasten a lobra.
i)
Morter d'obra: Els seus components es dosifiquen i es pasten a lobra.
j)
Resistncia a la compressi del morter: Resistncia mitjana a la compressi de provetes de

morter assajades desprs de 28 dies de curaci.
Formig de rebliment.
a)
Formig de rebliment: Formig amb la consistncia i la mida de l'rid adequats per reblir cambres o buits de la fbrica.
Armadures.
a)
Acer darmar: Acer per a armadures d's a les fbriques.
b)
Armadura de juntura de filada: Armadura d'acer prefabricada per a la seva collocaci a les juntures de filada.
c)
Acer per pretesar: Acer per a filferros, barres, torals, cordons o cables, d's a les fbriques.
Components auxiliars.
a)
Barrera antihumitat: Lmina impermeabilitzant, peces de fbrica o un altre material que es

colloca a les fbriques per impedir el pas de l'aigua.
b)
Falca: Dispositiu que enllaa un full d'un mur de ma a la caputxina amb un altre a travs de la
cambra, o amb un entramat, o amb un mur dextrads.
c)
Ancoratge: Dispositiu que enllaa elements de fbrica amb altres elements contigus, com terres i cobertes.
Juntures.
a)
Juntura de filada: Juntura de morter entre les taules de les peces de fbrica.
b)
Juntura vertical: Juntura de morter perpendicular a la juntura de filada i a la cara del mur.
c)
Sutura: Juntura de morter vertical en el gruix del mur, parallela a la seva cara.
d)
Juntura fina: Junta de morter fi, amb un gruix mxim de 3 mm.
e)
Juntura de moviment: Juntura que permet el lliure moviment en el pla del mur.
f)
Passar juntes: Procs d'acabat de la juntura de morter durant la construcci.
g)
Rejuntat: Procs de rascada, rebliment i acabament de la juntura de morter.
Tipus de murs.
a)
Mur de crrega: Mur projectat per suportar altres crregues a ms del seu propi pes.
b)
Mur d'un full: Mur sense cambra ni sutura contnua.
SE-F-56
715
716
c)
Mur de ma a la caputxina: Mur compost per dos fulls parallels, eficament enllaats per falques o armadures de juntura de filada sense capacitat per transmetre esfor tallant, amb un
full o els dos fulls suportant crregues verticals.
d)
Mur doblat: Mur compost per dos fulls parallels, enllaats entre si mitjanant connectors o armadures de juntura de filada capaos de transmetre l'esfor tallant que es generi entre els dos
fulls, de manera que treballin solidriament.
e)
Mur reblit: Mur compost per dos fulls parallels, separats almenys 50 mm, enllaats amb falques o armadures de juntura de filada, amb la cambra reblida de formig, de manera que treballin solidriament.
f)
Mur carejat: Mur amb peces de cara vista travades amb peces dextrads, de manera que treballin solidriament.
g)
Mur de juntura de filada buida: Mur en qu les peces s'assenten a les vores exteriors de les
taules, amb juntures de filada buides de dues bandes de morter ordinari.
h)
Mur de revestiment: Mur que revesteix exteriorment sense trava un altre mur, o un entramat, i
no contribueix a la seva resistncia.
i)
Mur sense crrega: Mur no resistent leliminaci del qual no perjudica la integritat de la resta
de l'edifici.
10
Diversos.
a)
Regata: Estria oberta a la fbrica.
b)
Rebaix: Enfondiment aparellat en una cara del mur.
c)
Beurada: Barreja fluida de ciment, aigua i sorra per reblir buits petits.
SE-F - 57


B.1 Notaci
A
Ab
Aef
Am
As
Asw
a
av
b
bc
bef
bs
d
E
Es
e
ea
em
Fc
Fs
Ft
f
fb
fbo
fbok
fc
fck
fcv
fcvk
fd
fk
fm
fp
fv
fvd
fvk
fvko
fxd
fxk
fyk
fy
fyd
G
g
h
hd
hm
htot
I
K
k
L
lb
rea d'un mur,

rea d'un suport,
rea efica d'un mur,
rea d'una fbrica,
rea d'una armadura de tracci,
rea d'una armadura transversal,
reculada de lentrebigat, distncia des de la vora dagafada fins a la vora del mur,
distncia des de la cara d'un pilar fins a la crrega principal d'una biga,
amplada de la secci,
amplada de la cara a compressi d'un element a mitja distncia entre dues sustentacions,
amplada efica d'un element amb ales,
distncia entre eixos de bandes de morter en un mur de juntura de filada buida,
fletxa d'un arc amb acci lateral, cantell til d'una secci,
mdul d'elasticitat,
mdul d'elasticitat de l'acer darmar,
excentricitat,
excentricitat accidental,
excentricitat deguda a les crregues,
esfor de compressi de clcul per la flexi d'un element,
esfor de tracci de clcul en l'acer,
resistncia caracterstica a la compressi o tracci d'una falca de mur,
resistncia a la compressi de la fbrica,
resistncia normalitzada a la compressi d'una pea de fbrica,
resistncia d'ancoratge per adherncia d'una armadura,
resistncia caracterstica d'ancoratge per adherncia d'una armadura,
resistncia a la compressi del formig de rebliment,
resistncia caracterstica a la compressi del formig de rebliment,
resistncia al tall del formig de rebliment,
resistncia caracterstica al tall del formig de rebliment,
resistncia de clcul a la compressi de la fbrica,
resistncia caracterstica a la compressi de la fbrica,
resistncia mitjana a la compressi del morter,
resistncia a la tracci de l'acer de pretesar,
resistncia al tall de la fbrica,
resistncia de clcul al tall de la fbrica,
resistncia caracterstica al tall de la fbrica,
resistncia caracterstica al tall de la fbrica amb compressi nulla,
resistncia de clcul a la flexi de la fbrica,
resistncia caracterstica a la flexi de la fbrica
resistncia caracterstica a la tracci de l'acer d'armar,
lmit elstic de l'acer d'armar,
lmit caracterstic de l'acer d'armar,
mdul d'elasticitat transversal,
amplada total de les bandes de morter en el mur de juntura de filada buida,
altura lliure d'un mur, altura al nivell d'una crrega puntual,
altura de clcul d'un mur,
cantell total d'una secci,
altura total d'un edifici,
moment d'inrcia de l'rea d'un element
constant relativa a la resistncia caracterstica a la compressi de la fbrica,
relaci de la rigidesa d'un forjat a la d'un mur,
longitud d'un mur entre suports o entre un suport i una vora lliure,
longitud d'ancoratge d'una armadura d'acer,
SE-F - 59
717
718
Ld
MRd
MSD
NRd
NSd
qRd
s
t
td
tf
um
VRd
VSd
x
z
Z
c
el
m
s
uk
K<
K<H
?M
S
longitud de clcul d'un mur o un altre element,

moment flector resistent de clcul d'un mur,
moment flector de clcul,
esfor vertical resistent de clcul d'un mur,
esfor vertical de clcul dun mur,
resistncia lateral de clcul per unitat de longitud del mur,
separaci entre armadures transversals,
gruix d'un mur o d'un full,
gruix de clcul d'un mur,
gruix d'una ala,
altura d'una pea de fbrica,
esfor tallant resistent de clcul de la fbrica,
esfor tallant de clcul,
profunditat de la zona comprimida d'un element,
bra de palanca d'un element de fbrica armada a flexi,
mdul resistent aparent d'una secci,
angle de l'armadura transversal amb l'eix,
factor que considera l'altura i l'amplada de les peces de la fbrica,
dilataci,
dilataci final per fluncia,
dilataci elstica,
deformaci unitria a la fbrica,
deformaci unitria a l'acer darmar,
valor caracterstic de la deformaci unitria a l'acer darmar a la mxima tensi de tracci,
coeficient final de fluncia,
relaci ortogonal de resistncies a flexi,
tensi normal,
tensi de compressi vertical de clcul,
tensi permanent vertical,
coeficient parcial de seguretat per a propietats dels materials,
coeficient parcial de seguretat de l'acer,
dimetre de l'armadura.
B.2 Unitats
1

- massa:
kg
- longitud:
m, mm
- tensions:
N/mm
- moments:
kN m
kN, kN/m, kN/m
A efectes prctics es pot considerar la correspondncia segent entre les unitats de fora dels sistemes MKS i SI: 1 kilopond [1 kp] = 10 Newton [10 N]
SE-F-60
719
Annex C. Valors de resistncia caracterstica a la compressi

1
La resistncia caracterstica a la compressi, fk,en N/mm, d'una fbrica realitzada amb morter ordinari amb juntures esteses a tot el gruix, es pot calcular amb l'equaci:
fk = K fb0,65fm0,25
(C.1)
en qu fm no s superior a 20 N/mm, ni a 2 fb,

on
s una constant, de valor:
a)
en murs d'un full, quan el gruix de la fbrica sigui igual al travs o a la soga de les peces K=
0,60 per a peces massisses, K=0,55 per a peces perforades, K=0,50 per a les alleugerides i
K=0,40 per a les buides.
b)
en murs de dos fulls o amb sutures contnues, K=0,50 per a peces massisses, K=0,45 per a
les perforades i K=0,40 per a les alleugerides.
fb
s la resistncia normalitzada a la compressi de les peces de fbrica, en la direcci de l'esfor, en N/mm
fm
s la resistncia a la compressi especificada del morter ordinari en N/mm, no superior a 20

N/mm, ni a fb
Resistncia caracterstica a la compressi d'una fbrica amb morter de juntura prima.

a)
La resistncia caracterstica a la compressi, fk, d'una fbrica de peces massisses, silicocalcries o de formig cellular d'autoclau, amb morter de juntura prima, es pot calcular amb l'equaci C.2:
fk = 0,8 fb0,85
(C.2)
sempre que les peces de fbrica tinguin tolerncies dimensionals idnies per al seu s amb
juntures primes; la resistncia normalitzada a la compressi de les peces de fbrica, fb, no es
prengui superior a 5 N/mm2; la resistncia a compressi del morter sigui igual o superior a 5
N/mm2; el gruix del mur sigui igual a la soga o travs de les peces i no hi hagi discontinutats
contingudes en el gruix.
b)
La resistncia caracterstica a la compressi d'una fbrica amb morter de juntura prima i peces
diferents de les anteriors (modelades o rectificades per acceptar aquesta mida de juntura) es
pot calcular amb l'equaci C.1, sempre que es compleixin els requisits indicats en el cas a), en
qu K=0,70 s per a peces massisses, K=0,60 per a les perforades i K=0,50 per a les alleugerides.
La resistncia caracterstica, fk, en N/mm2 a compressi d'una fbrica amb morter lleuger, si les
peces sn massisses, perforades o buides i les juntures sn plenes, es pot prendre igual a:
fk = K fb0,85
(C.3)
sempre que fb no es consideri superior a 15 N/mm, que el gruix del mur sigui igual a la soga o al
travs de les peces i no hi hagi discontinutats verticals en tota la longitud o part de la longitud del
mur, on:
- K = 0,80 amb morter lleuger de densitat de 600 a 1 500 kg/m i peces de formig d'rid lleuger,
segons la norma EN 771-3, o peces de formig cellular d'autoclau, segons la norma UNE EN
771-4:2000.
- K=0,55 amb morter lleuger de densitat de 600 a 700 kg/m i peces d'argila segons la norma
EN 771-1, peces silicocalcries segons la norma UNE EN 771-2:2000 o peces de formig d'rid ordinari segons la norma EN 771-3.
-
NOTA. El valor de K inclou la influncia de la resistncia del morter sobre la resistncia caracterstica a la compressi
de la fbrica.
SE-F - 61
720
La resistncia caracterstica a la compressi d'una fbrica amb juntures verticals en sec es pot obtenir amb les formules C.1, C.2 i C.3, sempre que la resistncia a tallant es dedueixi de l'aplicaci
de l'equaci 4.2 i es considerin la totalitat de les accions horitzontals que es puguin aplicar a la fbrica.
Resistncia caracterstica a compressi d'una fbrica amb juntures de filada buides.

a)
La resistncia caracterstica a la compressi d'una fbrica d'aquest tipus, amb peces massisses, assentades sobre dues bandes iguals de morter ordinari en les vores exteriors de la taula
de les peces, s'obt amb l'equaci C.1, i les limitacions donades amb aquesta, si l'amplada de
cada banda de morter no s inferior a 30 mm; el gruix de la fbrica s igual a la soga o travs
de les peces de fbrica, i no hi ha discontinutats verticals (sutures) en tot el gruix del mur o en
part del gruix del mur.
b)
El valor de K s
K = 1,1 bs / t
on:
bs
t
c)
distncia entre eixos de les bandes de morter

gruix del mur
La resistncia caracterstica a la compressi de fbriques amb juntures de filada buides, amb

peces perforades o alleugerides, s'obt mitjanant l'equaci C.1, a partir de la resistncia normalitzada a la compressi fb de la pea, obtinguda en assajos segons la norma EN 772-1, realitzats sobre peces preparades amb bandes de morter no ms amples que les que s'utilitzaran
a la fbrica. La resistncia de la pea es refereix a l'rea bruta, no a l'rea de les bandes.
SE-F-62
721
Annex D. Determinaci del factor a mitja altura d'un mur

1
El valor del coeficient , a mitja altura d'un mur s'obt a partir de l'expressi:
= A 1e
u2
2
(D.1)
on:
em
t
0,063
u=
e
0,73 1,17 m
t
A = 1 2
(D.2)
(D.3)
on
=
on:
e
em
t
hd
td
fk
E
hd
td
fk
E
(D.4)
base de logaritmes neperians

excentricitat per vinclament/fluncia, segons 5.2.4,
gruix del mur,
altura efica del mur, segons 5.2.5,
gruix efica del mur, segons 5.2.6,
resistncia caracterstica de la fbrica,
mdul d'elasticitat de la fbrica.
SE-F - 63
722
Annex E. Determinaci de l'altura de clcul d'un mur

1
L'altura de clcul hd d'un mur es pot considerar igual a:

hd = JF h
(E.1)
on:
h
altura lliure de pis,
JF
factor de reducci dependent del nombre n de vores travades, de valor:

i)
ii)
iii)
Per a un mur travat noms al cap i peu, en general, J2 = 1,0. Si es trava mitjanant forjats de formig armat amb una agafada d'almenys 2t/3 i 85 mm, i l'excentricitat de la compressi al cap s inferior a 0,25 t, es pot prendre J2 = 0,75.
Un mur, de gruix t, travat en una sola vora vertical, amb L 15 t, o en les dues vores
verticals amb L 30 t, sha de tractar com un mur travat noms al cap i peu.
En els murs travats al cap i peu, i en una vora vertical (amb l'altra vora lliure), el valor
de 3 es pot prendre de les equacions (E.2) i (E.3):
a)
per a h3,5L
3 =
b)
h
1+ 2
3L
(E.2)
per a h>3,5L
3 = 1,5
L
h
(E.3)
on:
iv)
l'altura lliure del mur
la longitud del mur
En els murs travats a les quatre vores, el valor de 4 es pot prendre de les equacions
(E.4) i (E.5)
a)
per a h1,15L
4 =
b)
h
1+ 2
L
(E.4)
per a h>1,15L
L
(E.5)
h
Per a un mur lliure al cap J1 = 2,0. Si est travat en alguna vora vertical, el valor de J
ha de ser el doble de l'establert en les equacions (E.2) a (E.5), segons correspon, per a J2
= 1,00.
4 = 0,5
v)
SE-F - 65
723
Annex F. Clcul
concentrades
1
del
factor
d'increment
per
crregues
El factor d'increment per a concentrades s'obt de l'expressi:
= (1+ 0,15x)1,5 1,1
Ab
1
A ef
(F.1)
on:
x=2a1/H<1
a1
distncia de la vora de l'rea carregada a la vora ms prxima del mur (figura 5.7),
altura del mur fins al nivell en qu s'aplica la crrega,
Ab
rea carregada, no superior a 0,45Aef,
Aef
rea efica del mur (Aef=Left),
Ld
longitud de clcul limitada per una distribuci de crrega a 60 a mitja altura del mur, no superior a 2,2Ab/t,
gruix del mur, tenint en compte els enfondiments si sn superiors a 5 mm.
El valor superior de ha de ser el menor de 1,25 +
a1
o 1,5.
2h c
SE-F - 67
724
Annex G. Coeficients de flexi

1
En les taules G.1 a G.5 es donen els coeficients de flexi per a diferents casos de suport, segons
les condicions expressades a la figura G.1.
Figura G.1. Condicions de suport de murs sotmesos a accions laterals
Taula G.1 (D)
1
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,35
0,3
0,25
0,2
0,15
0,1
0,05
0,3
0,013
0,014
0,015
0,016
0,017
0,018
0,020
0,022
0,023
0,025
0,027
0,030
0,034
0,041
0,5
0,021
0,022
0,023
0,025
0,026
0,028
0,031
0,032
0,034
0,035
0,038
0,040
0,043
0,048
0,75
0,029
0,031
0,032
0,033
0,035
0,037
0,039
0,040
0,041
0,043
0,044
0,046
0,049
0,053
h/L
1
1,25
0,035 0,040
0,036 0,040
0,038 0,041
0,039 0,043
0,040 0,044
0,042 0,045
0,043 0,047
0,044 0,048
0,046 0,049
0,047 0,050
0,048 0,051
0,050 0,052
0,052 0,054
0,056 0,056
1,5
0,043
0,043
0,044
0,045
0,046
0,048
0,049
0,050
0,051
0,052
0,053
0,054
0,055
0,057
1,75
0,045
0,046
0,047
0,047
0,048
0,050
0,051
0,051
0,052
0,053
0,054
0,055
0,056
0,058
2
0,047
0,048
0,048
0,049
0,050
0,051
0,052
0,053
0,053
0,054
0,055
0,056
0,057
0,059
h/L
1
1,25
0,024 0,029
0,025 0,030
0,027 0,032
0,028 0,033
0,030 0,035
0,032 0,036
0,034 0,039
0,036 0,040
0,037 0,041
0,039 0,043
0,041 0,045
0,043 0,047
0,047 0,050
0,051 0,053
1,5
0,033
0,034
0,035
0,037
0,038
0,040
0,042
0,043
0,044
0,046
0,047
0,049
0,052
0,055
1,75
0,036
0,037
0,038
0,040
0,041
0,043
0,045
0,046
0,047
0,048
0,049
0,051
0,053
0,056
2
0,039
0,040
0,041
0,042
0,043
0,045
0,047
0,047
0,049
0,051
0,052
0,053
0,054
0,056
Taula G.2 (H)
1
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,35
0,3
0,25
0,2
0,15
0,1
0,05
0,3
0,005
0,006
0,006
0,007
0,008
0,009
0,010
0,011
0,013
0,014
0,016
0,019
0,023
0,031
0,5
0,011
0,012
0,013
0,014
0,015
0,017
0,019
0,021
0,022
0,024
0,027
0,030
0,034
0,041
SE-F - 69
0,75
0,018
0,019
0,020
0,022
0,024
0,025
0,028
0,029
0,031
0,033
0,035
0,038
0,042
0,047
725
Taula G.3 (I)
1
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,35
0,3
0,25
0,2
0,15
0,1
0,05
0,3
0,004
0,004
0,005
0,005
0,006
0,007
0,008
0,009
0,010
0,011
0,013
0,016
0,020
0,027
0,5
0,009
0,010
0,010
0,011
0,013
0,014
0,016
0,017
0,019
0,021
0,023
0,026
0,031
0,038
0,75
0,015
0,016
0,017
0,019
0,020
0,022
0,024
0,026
0,028
0,030
0,032
0,035
0,039
0,045
h/L
1
1,25
0,021 0,026
0,022 0,027
0,023 0,028
0,025 0,030
0,026 0,031
0,028 0,033
0,031 0,035
0,032 0,037
0,034 0,038
0,036 0,040
0,038 0,042
0,041 0,044
0,044 0,047
0,049 0,052
1,5
0,030
0,031
0,032
0,033
0,035
0,037
0,039
0,040
0,042
0,043
0,045
0,047
0,050
0,053
1,75
0,033
0,034
0,035
0,037
0,038
0,040
0,042
0,043
0,044
0,046
0,047
0,049
0,052
0,055
2
0,036
0,037
0,038
0,039
0,041
0,042
0,044
0,045
0,046
0,048
0,050
0,051
0,054
0,056
h/L
1
1,25
0,071 0,079
0,073 0,081
0,075 0,083
0,077 0,085
0,080 0,088
0,083 0,090
0,087 0,093
0,089 0,095
0,091 0,097
0,094 0,099
0,097 0,102
0,100 0,104
0,104 0,108
0,110 0,113
1,5
0,085
0,087
0,089
0,091
0,093
0,095
0,098
0,100
0,101
0,103
0,105
0,108
0,111
0,115
1,75
0,090
0,092
0,093
0,095
0,097
0,099
0,101
0,103
0,104
0,106
0,108
0,110
0,113
0,116
2
0,094
0,095
0,097
0,098
0,100
0,102
0,104
0,105
0,107
0,109
0,111
0,113
0,115
0,117
h/L
1
1,25
0,042 0,051
0,044 0,054
0,046 0,056
0,049 0,059
0,053 0,062
0,057 0,066
0,062 0,071
0,064 0,074
0,068 0,077
0,071 0,080
0,076 0,084
0,081 0,089
0,088 0,095
0,098 0,103
1,5
0,059
0,062
0,064
0,067
0,070
0,074
0,078
0,081
0,083
0,087
0,090
0,094
0,100
0,107
1,75
0,066
0,068
0,071
0,073
0,076
0,080
0,084
0,086
0,089
0,091
0,095
0,098
0,103
0,109
2
0,071
0,074
0,076
0,078
0,081
0,085
0,088
0,090
0,093
0,096
0,099
0,103
0,106
0,110
Taula G.4 (A)
1
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,35
0,3
0,25
0,2
0,15
0,1
0,05
0,3
0,031
0,032
0,034
0,035
0,038
0,040
0,043
0,045
0,048
0,050
0,054
0,060
0,069
0,082
0,5
0,045
0,047
0,049
0,051
0,053
0,056
0,061
0,064
0,067
0,071
0,075
0,080
0,087
0,097
0,75
0,059
0,061
0,064
0,066
0,069
0,073
0,077
0,080
0,082
0,085
0,089
0,093
0,098
0,105
Taula G.5 (E)
1
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,35
0,3
0,25
0,2
0,15
0,1
0,05
0,3
0,008
0,009
0,010
0,011
0,012
0,014
0,017
0,018
0,020
0,023
0,026
0,032
0,039
0,054
0,5
0,018
0,019
0,021
0,023
0,025
0,028
0,032
0,035
0,038
0,042
0,046
0,053
0,062
0,076
SE-F-70
0,75
0,030
0,032
0,035
0,037
0,040
0,044
0,049
0,052
0,055
0,059
0,064
0,070
0,078
0,090
726
Annex H. Normes de referncia

El ttol de les normes UNE esmentades al text o utilitzables per a assajos s el segent:
UNE EN 771-1:2003
Especificacions de peces per a fbrica dobra. Part 1: Peces d'argila cuita.
UNE EN 771-2:2000
Especificaci de peces per a fbrica dobra. Part 2: Peces silicocalcries.
EN 771-3:2003
Specification for masonry units - part 3: Aggregate concreti masonry units

(Donin-se and light-weight aggregates)
UNE EN 771-4:2000
Especificacions de peces per a fbrica dobra. Part 4: Blocs de formig

cellular curat en autoclau.
UNE EN 772-1:2002
Mtodes d'assaig de peces per a fbrica dobra. Part 1: Determinaci de la

resistncia a compressi.
UNE EN 845-1:200
Especificaci de components auxiliars per a fbriques dobra. Part 1:

Falques, ancoratges, penjadors, mnsules i angles.
UNE EN 845-3:2001
Especificaci de components auxiliars per a fbriques dobra. Part 3:

Armadures de juntura de filada prefabricades de malla d'acer.
UNE EN 846-2:2001
Mtodes d'assaig de components auxiliars per a fbriques dobra. Part 2:

Determinaci de l'adhesi de les armadures de juntura de filada
prefabricades en juntures de morter.
UNE EN 846-5 :2001

Determinaci de la resistncia a la tracci i a la compressi i les
caracterstiques de crrega-desplaament de les falques (assaig entre
dos elements).
UNE EN 846-6:2001

Determinaci de la resistncia a la tracci i a la compressi i les
caracterstiques de crrega-desplaament de les falques (assaig sobre
un sol extrem).
UNE EN 998-2:2002
Especificacions dels morters per a obra. Part 2: Morters per a obra.
UNE EN 1015-11:2000
Mtodes d'assaig dels morters per a obra. Part 11: Determinaci de la

resistncia a la flexi i a la compressi del morter endurit.
UNE EN 1052-1:1999
Mtodes d'assaig per a fbriques dobra. Part 1: Determinaci de la

resistncia a la compressi.
UNE EN 1052-2:2000

resistncia a la flexi.
UNE EN 1052-3 :2003

resistncia inicial al tallant.
UNE EN 1052-4:2001
Mtodes d'assaig per a fbrica dobra. Part 4: Determinaci de

la resistncia al cisallament incloent-hi escombrar a l'aigua per capillaritat.
SE-F - 71

UNE EN 10088-1:1996
Acers inoxidables. Part 1: Relaci d'acers inoxidables.
UNE EN 10088-2:1996
Acers inoxidables. Part 2: Condicions tcniques de subministrament de

planxes i bandes per a s general.
UNE EN 10088-3:1996
Acers inoxidables. Part 3: Condicions tcniques de subministrament per a

semiproductes, barres, fil de mquina i perfils per a aplicacions en
general.
UNE ENV 10080:1996
Acer per a armadures de formig armat. Acer corrugat soldable B500.

Condicions tcniques de subministrament per a barres, rotllos i malles
electrosoldades.
EN 10138-1
Acers per a pretesatge - Part 1: Requisits generals
SE-F-72
727
728
D o c u m e n t b s ic
S E -M
S e g u r e ta t e s tr u c tu r a l
F u s ta
729
Document bsic SE-M Estructures de fusta
ndex
1 Generalitats
1.2 Condicions particulars per al compliment del DB-SE-M
2 Bases de clcul
2.1 Generalitats
2.2 Propietats dels materials
3 Durabilitat
3.1 Introducci
3.2 Protecci de la fusta
3.3 Protecci contra la corrosi dels elements metllics
3.4 Consideracions relatives als acoblaments
4 Materials
4.1 Fusta massissa
4.2 Fusta laminada encolada
4.3 Fusta microlaminada
4.4 Tauler estructural
4.5 Adhesius
4.6 Acoblaments
5.1 Principis generals
5.2 Caracterstiques de les barres
5.3 Sistemes de barres
6 Estats lmit ltims
6.1 Esgotament de seccions sotmeses a tensions orientades segons les direccions principals
6.2 Sollicitacions combinades en secci constant
6.3 Estabilitat de peces
6.4 Esgotament de seccions en peces de cantell variable o corbes de fusta laminada encolada o microlaminada
6.5 Peces rebaixades
6.6 Peces amb forats
7.1 Lliscament dels acoblaments
7.2 Vibracions
8.1 Introducci
8.2 Principis generals del clcul d'acoblaments
8.3 Acoblaments de tipus clavilla
8.4 Acoblaments amb connectors
8.5 Acoblaments tradicionals
9 Fatiga
9.1 Generalitats
SE-M i
FASCICLE SIS
8 Acoblaments
730
10 Sistemes estructurals de fusta i productes derivats

10.1 Bigues mixtes
10.2 Recolzaments compostos
10.3 Gelosies
10.4 Diafragmes
10.5 Travades
11 Execuci
12 Tolerncies
12.2 Elements estructurals
12.3 Gelosies amb acoblaments de plaques dentades
13 Control
13.1 Subministrament i recepci dels productes
B.1 Notaci
Annex C. Assignaci de classe resistent. Fusta serrada.
C.1
C.2
C.3
C.4
Generalitats
Assignaci de classe resistent a partir de la qualitat de l'espcie arbria
Llista de normes de classificaci
Llista d'espcies arbries
Annex D: Assignaci de classe resistent. Fusta laminada encolada

D.1
D.2
D.3
D.4
Generalitats
Assignaci de classe resistent mitjanant assajos
Assignaci de classe resistent mitjanant frmules
Correspondncia entre classes resistents de fusta laminada encolada i fusta serrada
Annex E. Valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat. Fusta serrada, fusta laminada
encolada i taulers
E.1
E.2
E.3
Fusta serrada
Fusta laminada encolada
Taulers
Annex F. Valors orientatius d'humitat d'equilibri de la fusta, amb s exterior protegit de la pluja
Annex G. Longituds de vinclament
G.1 Introducci
G.2 Longitud de vinclament
Annex H (informatiu). Fallada d'acoblaments per tallant en el permetre o en bloc
SE-M ii

Annex I. Normes de referncia
SE-M iii
731
732
1 Generalitats
1
El camp d'aplicaci d'aquest DB s el de la verificaci de la seguretat dels elements estructurals de

fusta en ledificaci.
La satisfacci d'altres requisits (allament trmic, acstic o resistncia al foc) queda fora de l'abast
d'aquest DB. Els aspectes relatius a la fabricaci, muntatge, control de qualitat, conservaci i manteniment es tracten en la mesura necessria per indicar les exigncies que shan de complir de conformitat amb les bases de clcul.
1.2 Condicions particulars per al compliment del DB-SE-M

1
L'aplicaci dels procediments d'aquest DB sha de portar a terme d'acord amb les condicions particulars que shi s'estableixen, amb les condicions particulars indicades al DB-SE i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les condicions del projecte, les condicions en l'execuci de
les obres i les condicions de l'edifici que apareixen als articles 5, 6, 7 i 8, respectivament, de la part I
del CTE.
SE-M 1
733
2 Bases de clcul
2.1 Generalitats
1
En aquest apartat es desenvolupen i completen les regles, establertes amb carcter general en SE,
per al cas d'elements estructurals de fusta.
2.2 Propietats dels materials

2.2.1 Valors caracterstics de les propietats dels materials
2.2.1.1 Criteri general
1
Com a valors caracterstics de les propietats dels materials, Xk, es prenen els establerts en lapartat
corresponent del captol 4, tenint en compte els factors correctors que senumeren a continuaci.
2.2.1.2 Factors de correcci de la resistncia
Fusta massissa:
factor d'altura kh: en peces de fusta serrada de secci rectangular, si el cantell en flexi o la dimensi
ms gran de la secci en tracci parallela s inferior a 150 mm, els valors caracterstics fm,k i ft,0,k es poden multiplicar pel factor kh.
k h = (150 / h) 0,2 1,3
(2.1)
on:
h cantell en flexi o dimensi ms gran de la secci en tracci, [mm].
2
Fusta laminada encolada:

a) factor d'altura kh: en peces de fusta laminada encolada de secci rectangular, si el cantell en flexi o
la dimensi ms gran de la secci en tracci parallela s inferior a 600 mm, els valors caracterstics
fm,g,k i ft,0,g,k es poden multiplicar pel factor kh.
k h = (600 / h)0,1 1,1
(2.2)
on:
h cantell en flexi o dimensi ms gran de la secci en tracci, [mm].
b) factor de volum kvol: quan el volum V de la zona considerada en la comprovaci, segons el que
es defineix en cada cas, sigui ms gran que V0 (V0=0,01 m3) i estigui sotms a esforos de tracci perpendicular a la fibra amb tensions repartides uniformement, la resistncia caracterstica a
tracci perpendicular ft,90,g,k sha de multiplicar pel kvol.
V
k vol = 0
V
0,2
(2.3)
Fusta microlaminada:
a) factor d'altura kh: en peces de fusta microlaminada de secci rectangular, si el cantell en flexi s
diferent de 300 mm, el valor caracterstic fm,k es pot multiplicar pel factor kh.
k h = (300 / h) s 1,2
(2.4)
on:
h
cantell en flexi de la secci, [mm];
factor que ha de definir el fabricant d'acord amb la norma UNE EN 14374.
SE-M 3
734
b) factor de longitud kl: en peces de fusta microlaminada sotmeses a tracci parallela, si la longitud
s diferent de 3000 mm, el valor caracterstic de la resistncia a tracci parallela ft,0,k sha de
multiplicar pel factor kl.
k L = (3000 / L ) s / 2 1,1
(2.5)
on:
L
longitud de la pea, [mm];
factor que ha de definir el fabricant.
c) factor de crrega compartida ksys.

Quan un conjunt d'elements estructurals a flexi similars, disposats a intervals regulars, es trobi
connectat transversalment a travs d'un sistema continu de distribuci de crrega, les propietats
resistents caracterstiques dels elements del conjunt es poden multiplicar per un factor denominat de crrega compartida ksys.
Sempre que el sistema de distribuci de crrega sigui capa de transferir les crregues d'un element a daltres que estiguin en les seves proximitats, es pot prendre un valor de ksys. = 1,1.
La comprovaci de resistncia del sistema de distribuci de la crrega sha de realitzar suposant
una durada curta de les accions i amb el coeficient parcial de seguretat del material M.
En sistemes dencavallades amb separaci mxima d'1,20 m es pot suposar que els llistons, corretges o panells sn eficaos per transmetre la crrega sempre que aquests sistemes de distribuci siguin continus sobre almenys dues obertures i les juntes estiguin contraplacades.
Per a pisos de lloses massisses de fusta laminada es poden utilitzar els valors de ksys obtinguts a
travs del grfic de la figura 2.1.
Figura 2.1 Factor ksys per a lloses massisses de fusta laminada
A la taula 2.1 s'inclouen valors particularitzats per a alguns dels factors de correcci.
Taula 2.1 Factors de correcci per a fusta serrada i laminada
Factor
Aplicaci
d'altura
Fusta serrada: cantell (mm)
de volum
Factor kh de correcci de fm,k i ft,0,k
<40
1,3
1,2
1,1
Fusta laminada: cantell (mm)
<240
300
400
Factor kh corrector de fm,g,k i ft,0,g,k
1,10
1,07
1,04
600
1,00
3
Fusta laminada: volum de la zona afectada (m )
Factor kvol corrector de ft,90,g,k
<0,010
1,00
0,015
0,92
0,020
0,87
0,030
0,80
SE-M 4
70
100
150
1,0
735
2.2.2 Factors que afecten el comportament estructural de la fusta

2.2.2.1 Classes de durada de la accions
1
Les accions que solliciten l'element considerat shan dassignar a una de les classes de durada de la
crrega establertes a la taula 2.2.
Taula 2.2 Classes de durada de les accions

Classe de durada
Durada aproximada acumulada de Acci

l'acci en valor caracterstic
Permanent
ms de 10 anys
permanent, pes propi
Llarga
de 6 mesos a 10 anys
puntals o estructures provisionals no

itinerants
Mitjana
d'una setmana a 6 mesos
sobrecrrega d's; neu en localitats de
Curta
menys d'una setmana
vent; neu en localitats de < 1.000 m
Instantnia
alguns segons
Sisme
> 1.000 m
2.2.2.2 Classes de servei

1
Cada element estructural considerat sha dassignar a una de les classes de servei definides a continuaci, en funci de les condicions ambientals previstes:
a) classe de servei 1. Es caracteritza per un contingut d'humitat en la fusta corresponent a una
temperatura de 20 2 C i una humitat relativa de l'aire que noms excedeixi el 65% algunes
setmanes l'any.
b) classe de servei 2. Es caracteritza per un contingut d'humitat en la fusta corresponent a una
temperatura de 20 2 C i una humitat relativa de l'aire que noms excedeixi el 85% algunes
setmanes l'any.
c) classe de servei 3. Condicions ambientals que condueixin a un contingut d'humitat superior al de
la classe de servei 2.
A la classe de servei 2 la humitat d'equilibri higroscpic mitjana a la majoria de les conferes no excedeix el 20%. En aquesta classe es troben, en general, les estructures de fusta sota coberta, per
obertes i exposades a l'ambient exterior, com s el cas de coberts i viseres. Les piscines cobertes, a
causa del seu ambient humit, tamb encaixen en aquesta classe de servei.
2.2.3 Valor de clcul de les propietats del material i dels acoblaments
El valor de clcul, Xd, d'una propietat del material (resistncia) es defineix com:
X
X d = k mod k
M
on:
(2.6)
Xk
valor caracterstic de la propietat del material;
coeficient parcial de seguretat per a la propietat del material definit a la taula 2.3;
kmod factor de modificaci, els valors del qual apareixen a la taula 2.4 tenint en compte, prviament, la
classe de durada de la combinaci de crrega d'acord amb la taula 2.2 i la classe de servei de
l'apartat 2.2.2.2.
SE-M 5
736
Taula 2.3 Coeficients parcials de seguretat per al material, M

Situacions persistents i transitries:
- Fusta massissa
1,30
- Fusta laminada encolada
1,25
- Fusta microlaminada, tauler contraxapat, tauler d'encenalls orientats
1,20
- Tauler de partcules i taulers de fibres (durs, mitjans, densitat mitjana, tous)
1,30
- Acoblaments
1,30
- Plaques clau
1,25
Situacions extraordinries:
1,0
De manera anloga es defineix el valor de la capacitat de crrega de clcul (referida a un acoblament o un sistema estructural), Rd, segons l'expressi:
R
R d = k mod k
M
on:
(2.7)
Rk
valor caracterstic de la capacitat de crrega;
coeficient parcial de seguretat corresponent definit en la taula 2.4.

Taula 2.4 Valors del factor kmod
Classe de durada de la crrega
Classe
de
servei
Permanent
Llarga
Mitjana
Curta
Instantnia
Fusta massissa
0,60
0,70
0,80
0,90
1,10
0,60
0,70
0,80
0,90
1,10
Fusta microlaminada
0,50
0,55
0,65
0,70
0,90
Parts 1, 2 i 3
0,60
0,70
0,80
0,90
1,10
Parts 2 i 3
0,60
0,70
0,80
0,90
1,10
Part 3
0,50
0,55
0,65
0,70
0,90
0,25
0,30
0,40
0,65
1,10
OSB/3, OSB/4
0,30
0,40
0,50
0,70
1,10
OSB/3, OSB/4
0,20
0,25
0,35
0,50
0,90
Parts 4 i 5
0,25
0,30
0,40
0,65
1,10
Part 5
0,20
0,20
0,25
0,45
0,80
Material
Tauler contraxapat
Norma
UNE EN 636
Tauler d'encenalls orientats UNE EN 300

1
(OSB)
OSB/2
Tauler de partcules
UNE EN 312
OSB = Oriented Strand Board. L'acrnim s usat freqentment en llengua anglesa i s'ha encunyat com a nom usual per al material en altres idiomes, com de fet succeeix ja en el nostre.
SE-M 6
737
Tauler de partcules
Tauler de fibres dur
Tauler de fibres semidur
Tauler de fibres MDF
Tauler de fibres tou
Classe de durada de la crrega
Classe
de
servei
Permanent
Llarga
Mitjana
Curta
Instantnia
Parts 6 i 7
0,30
0,40
0,50
0,70
1,10
Part 7
0,20
0,25
0,35
0,50
0,90
HB.LA, HV.HLS
0,25
0,30
0,40
0,65
1,10
HB.HLS
0,20
0,20
0,25
0,45
0,80
MBH.LA, MBH.HLS
0,25
0,30
0,40
0,65
1,10
MBH.HLS
0,45
0,80
MDF.LA, MDF.HLS
0,20
0,30
0,40
0,60
1,10
MDF.HLS
0,45
0,80
0,80
1,10
0,60
0,80
Material
Norma
UNE EN 312
UNE EN 622-2
UNE EN 622-3
UNE EN 622-5
UNE EN 622-4
Si una combinaci d'accions inclou accions pertanyents a classes de durada diferents, el factor kmod
sha descollir com el corresponent a l'acci de durada ms curta.
SE-M 7
738
3 Durabilitat
3.1 Introducci
1
En aquest captol es tracten les mesures per garantir la durabilitat de l'estructura almenys durant el
que es consideri perode de servei i en condicions d's adequat.
La durabilitat d'una estructura depn, en gran manera, del disseny constructiu, encara que en alguns
casos, a ms, s necessari afegir un tractament.
3.2 Protecci de la fusta

1
La fusta pot patir danys causats per agents bitics i abitics. L'objectiu de la protecci preventiva de
la fusta s mantenir la probabilitat de patir danys per aquest origen en un nivell acceptable.
El fabricant d'un producte ha dindicar, a l'envs i la documentaci tcnica del producte esmentat, les
instruccions d's i manteniment.
3.2.1 Protecci preventiva davant dels agents bitics
Els elements estructurals de fusta han d'estar protegits d'acord amb la classe ds a qu pertanyen, i
segons el que es defineix a 3.2.1.2.
3.2.1.2 Classes de risc biolgic
El concepte de classe de risc est relacionat amb la probabilitat que un element estructural pateixi
atacs dagents bitics, i principalment s funci del grau d'humitat que arribi a assolir durant la seva
vida de servei. Es defineixen les classes de risc segents.
a) classe de risc 1: l'element estructural est sota cobert protegit de la intemprie i no exposat a la
humitat. En aquestes condicions la fusta massissa t un contingut d'humitat inferior al 20%. Exemples: elements estructurals en general que no estiguin prxims a fonts d'humitat, estructures a l'interior d'edificis;
b) classe de risc 2: l'element estructural est sota cobert i protegit de la intemprie per es pot donar ocasionalment un contingut d'humitat superior al 20% en part de l'element estructural o en la seva totalitat. Exemples: estructura d'una piscina coberta en qu es mant una humitat ambiental elevada amb condensacions ocasionals i elements estructurals prxims a conductes d'aigua;
c) classe de risc 3: l'element estructural es troba al descobert, sense tenir contacte amb el terra i
sotms a una humidificaci freqent, i supera el contingut d'humitat del 20%. Exemples: ponts de
trnsit de vianants o rodat i prgoles;
d) classe de risc 4: l'element estructural est en contacte amb el terra o amb aigua dola i exposat
per tant a una humidificaci en qu supera permanentment el contingut d'humitat del 20%. Exemples: construccions en aigua dola i pilars en contacte directe amb el terra;
e) classe de risc 5: situaci en qu l'element estructural est permanentment en contacte amb aigua salada. En aquestes circumstncies el contingut d'humitat de la fusta s superior al 20%, permanentment. Exemple: construccions en aigua salada.
3.2.1.3 Tipus de protecci davant d'agents bitics i mtodes d'impregnaci
Protecci superficial: protecci en qu la penetraci mitjana assolida pel protector s de 3 mm i d'1

mm com a mnim en qualsevol part de la superfcie tractada. Es correspon amb la classe de penetraci P2 de la norma UNE EN 351-1.
SE-M 9

Protecci mitjana: protecci en qu la penetraci mitjana assolida pel protector s superior a 3 mm

en qualsevol zona tractada, sense arribar al 75% del volum impregnable. Es correspon amb les classes de penetraci P3 a P7 de la norma UNE EN 351-1.
Protecci profunda: protecci en qu la penetraci mitjana assolida pel protector s igual o superior
al 75% del volum impregnable. Es correspon amb les classes de penetraci P8 i P9 de la norma UNE
EN 351-1.
3.2.1.4 Elecci del tipus de protecci davant d'agents bitics
A la taula 3.2 s'indica el tipus de protecci exigit en funci de la classe de risc.
Classe de risc
1
2
3
4i5
Taula 3.2 Elecci del tipus de protecci

Tipus de protecci
Cap
Superficial
Mitjana
Profunda
Algunes espcies conferes que sovint sutilitzen en construcci com els avets, avets roigs i cedres
vermells sn difcilment impregnables (llevat damb procediments especials). El fabricant ha de garantir que l'espcie a tractar s compatible amb el tractament en profunditat (i amb les coles, en cas
que semprin).
En les obres de rehabilitaci estructural en qu shagin detectat atacs previs dagents xilfags shan
daplicar, com a mnim:
a) als elements nous: tractament superficial.
b) als elements existents: protecci mitjana en classe ds 1; protecci mitjana en classe d's 2, i
protecci profunda en classes ds 3 i superiors.
Per a la protecci de peces de fusta laminada encolada:

a) en el cas de protecci superficial, sha de realitzar sobre la pea acabada i desprs de les operacions d'acabat (raspallat, mecanitzat d'arestes i realitzaci de forats, etc.).
En el cas de protecci mitjana o de profunditat, sha de realitzar sobre les lmines de forma prvia a
lencolada. El fabricant ha de comprovar que el producte protector s compatible amb l'encolada, especialment quan es tracti de protectors orgnics.
3.2.2 Protecci preventiva davant d'agents meteorolgics
El millor protector davant dels agents meteorolgics s el disseny constructiu, i especialment les
mesures que eviten o minimitzen la retenci d'aigua.
Si la classe de risc s igual o superior a 3 els elements estructurals han d'estar protegits davant dels
agents meteorolgics.
A l'exterior shan dusar productes de porus obert, com els lasurs, ja que no formen pellcula i per
tant permeten el flux d'humitat entre l'ambient i la fusta.
3.2.3 Durabilitat natural i impregnabilitat
La definici necessria de la classe resistent en projecte no implica l'especificaci d'una espcie.

Cada espcie, i en concret les parts de duramen i blancor (que denominem zones), t associada el
que es denomina durabilitat natural.
La blancor o el duramen d'una espcie no t per qu requerir protecci per a una determinada classe
ds malgrat que aix ho indiqui la taula 3.2.
Cada espcie i zona t tamb associada una impregnabilitat, s a dir, una certa capacitat de ser
impregnada amb ms o menys profunditat. En cas que s'especifiqui l'espcie i la zona, sha de comprovar que el tractament prescrit a l'element s compatible amb la seva impregnabilitat.
En cas que el tractament amari la fusta, a lobra sha de constatar que es lliura el producte de conformitat amb els requisits del projecte.
SE-M 10
739
740
3.3 Protecci contra la corrosi dels elements metllics

1
A la taula 3.2 s'inclouen els valors mnims del gruix del revestiment de protecci davant de la corrosi
o el tipus d'acer necessari segons les classes de servei diferents.
Taula 3.2 Protecci mnima davant de la corrosi (relativa a la norma ISO 2081), o tipus d'acer necessari
Classe de servei
Element de fixaci
1
2
3
Claus i tirafons amb d 4 mm
Cap
Fe/Zn 12c (1)
Fe/Zn 25c (2)
Perns, passadors i claus amb d > 4 mm
Cap
Cap
Fe/Zn 25c (2)
Grapes
Fe/Zn 12c (1)
Fe/Zn 12c (1)
Acer inoxidable
Plaques dentades i xapes d'acer amb gruix de fins

a 3 mm
Xapes d'acer amb gruix per damunt de 3 fins a 5
mm
Fe/Zn 12c (1)
Fe/Zn 12c (1)
Acer inoxidable
Cap
Fe/Zn 12c (1)
Cap
Cap
Xapes d'acer amb gruix superior a 5 mm
Fe/Zn 25c (2)

Fe/Zn 25c (2)
(1)
Si s'utilitza galvanitzat en calent la protecci Fe/Zn 12c sha de substituir per Z 275, i la protecci Fe/Zn 25c sha de substituir
per Z 350.
(2)
En condicions exposades especialment a la corrosi sha de tenir en compte la utilitzaci de Fe/Zn 40c, un galvanitzat en calent ms gruixut o acer inoxidable.
3.4 Consideracions relatives als acoblaments

1
Els acoblaments exteriors exposats a l'aigua shan de dissenyar de forma que s'eviti la retenci de
l'aigua.
En les estructures que no estiguin en classe de servei 1 o 2, a ms de la consideraci del tractament

de la fusta i la protecci d'altres materials, els acoblaments han de quedar ventilats i amb capacitat
d'evacuar l'aigua rpidament i sense retencions.
SE-M 11

4 Materials
4.1 Fusta massissa
1
Dins de la fusta massissa s'inclou la fusta serrada i la fusta de roll.
La fusta serrada, per al seu s en estructures, ha destar classificada de manera que quedi assignada a una classe resistent (vegeu el procediment d'assignaci a l'annex C).
Les classes resistents sn:

a) per a conferes i pollancre: C14, C16, C18, C20, C22, C24, C27, C30, C35, C40, C45 i C50;
b) per a frondoses: D30, D35, D40, D50, D60 i D70.
En les quals els nmeros indiquen el valor de la resistncia caracterstica a flexi, fm,k, expressada en
N/mm2.
A l'annex E apareixen els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associats a cada
classe resistent de fusta laminada serrada.
4.2 Fusta laminada encolada

4.2.1 Generalitats
1
La fusta laminada encolada, per al seu s en estructures, ha destar classificada de forma que quedi
assignada a una classe resistent (vegeu el procediment d'assignaci a lannex D).
Les classes resistents sn:

a) per a fusta laminada encolada homognia: GL24h, GL28h, GL32h i GL36h;
b) per a fusta laminada encolada combinada: GL24c, GL28c, GL32c i GL36c.
En les quals els nmeros indiquen el valor de la resistncia caracterstica a flexi, fm,g,k, expressada
en N/mm2.
Els acoblaments dentats per a peces senceres fabricades d'acord amb la norma UNE ENV 387 no
shan dutilitzar en classe de servei 3 quan en lacoblament canvia la direcci de la fibra.
classe resistent de fusta laminada encolada.
4.3 Fusta microlaminada

1
La fusta microlaminada per a s estructural sha de subministrar amb una certificaci dels valors de
de les propietats mecniques i de l'efecte de les dimensions d'acord amb els plantejaments generals d'aquest DB.
4.4 Tauler estructural

4.4.1 Generalitats
1
L's dels diferents tipus de taulers sha de limitar a les classes de servei previstes per a cada tipus a
la taula 2.1.
tipus de tauler estructural dels que shi s'especifiquen.
SE-M 13
741
742
4.5 Adhesius
4.5.1 Generalitats
1
La documentaci tcnica de l'adhesiu ha d'incloure les prescripcions d's i incompatibilitats.
L'encolada de peces de fusta d'espcies diferents o de productes derivats de la fusta variats (sobretot si els coeficients de contracci sn diferents) requereix un coneixement especfic de la seva viabilitat.
4.5.2 Tipus d'adhesius
A la taula 4.1 es descriuen els adhesius utilitzats en fusta per a s estructural i la seva adequaci a la
classe de servei.
Taula 4.1 Tipus d'adhesius en fusta per a s estructural i adequaci a la classe de servei
Classe de servei
Tipus d'adhesiu
Abreviatura
Observacions
1
2
3
Fenol-formaldehid
(1) (5)
PF
(5)
Resorcina-fenol-formaldehid
(5)
Resorcina-formaldehid
(2) (6)
Melamina-urea-formaldehid
(6)
Urea-formaldehid
Poliuret
(6)
Resines epoxi
Casena
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
(4) (6)
apte
(1)
apte
(1)
apte
(1)
RPF
RF
MUF
UF
apte
apte
apte
apte
apte
apte
apte
(3)
poc apte
apte
apte
poc apte
no apte
PU
apte
apte
apte
EP
apte
apte
apte
apte
poc apte
no apte
(6)
Adhesiu per encolar en calent

(110 -140 C); adequat per a
fabricaci de taulers de fusta.
Aptitud reduda per omplir les

juntures.
El fabricant ha dindicar les
prestacions davant del foc.
Aptes per a juntures gruixudes.
Pressi d'encolada reduda.
s necessari un fungicida.
Noms per a encolada en calent (110 - 140 C); adequat per a fabricaci de taulers derivats de la fusta.
Preferentment per encolar per damunt de 30 C.
No adequada per a una humitat relativa de l'aire elevada i simultnia amb una temperatura per damunt de 50 C.
No adequades per a temperatures superiors als 50 C.
Lnies de cola de color marr fosc.
Lnies de cola transparents.
Els adhesius que compleixin les especificacions per al tipus I, definides a UNE EN 301, es poden
utilitzar en totes les classes de servei, i els que compleixin les especificacions per al tipus II nicament en la classe de servei 1 o 2 i mai exposats de forma prolongada a temperatures superiors als
50 C.
4.5.3 Exigncies relatives als adhesius
Els adhesius utilitzats en la fabricaci d'elements estructurals de fusta shan dajustar a les normes
UNE EN 301 i UNE EN 12436: 2002.
En el producte sha dindicar de forma visible que l'adhesiu s apte per a s estructural, aix com per
a quines classes de servei s apte.
4.6 Acoblaments
4.6.1 Acoblaments tradicionals
1
Els acoblaments tradicionals, tamb denominats fusters o acoblaments per contacte, transmeten les
forces mitjanant tensions de compressi localitzada i de tallant entre les mateixes peces de fusta
mitjanant el tall i la mecanitzaci adequats. El material aportat (generalment ferramentes en forma
de platines i altres elements de fixaci) s molt redut, i la seva funci s la de mantenir en
SE-M 14

posici els acoblaments. En alguns casos poden servir per a refor de lacoblament o per resistir una
inversi de la sollicitaci.
4.6.2 Elements mecnics de fixaci
1
Els elements mecnics de fixaci previstos en aquest DB per a la realitzaci dels acoblaments sn:
a) de tipus clavilla: claus de fust llis o amb ressalts, grapes, tirafons (cargols rosca fusta), perns o
passadors.
b) connectors: d'anell, de placa o dentats.
En el projecte sha despecificar, per a la seva utilitzaci en estructures de fusta i per a cada tipus
d'element mecnic de fixaci de tipus clavilla:
a) resistncia caracterstica a tracci de l'acer fu,k;
b) informaci geomtrica que permeti lexecuci correcta dels detalls.
SE-M 15
743
744
745
Taula 5.1 Valors de kdef per a fusta i productes derivats de la fusta per a accions quasipermanents (a la
resta no es considera)
Material
Tipus de producte
Fusta massissa
Fusta microlaminada (LVL)
Tauler contraxapat
Tauler d'encenalls orientats (OSB)
Tauler de partcules
Tauler de fibres dur
Tauler de fibres semidur
Tauler de fibres de densitat mitjana (DM)
Tauler de fibres tou
UNE EN 636
Part 1
Part 2
Part 3
UNE EN 300
OSB/2
OSB/3, OSB/4
UNE EN 312
Part 4
Part 5
Part 6
Part 7
UNE EN 622-2
HB.LA
HB.HLS
UNE EN 622-3
MBH.LA
MBH.HLS
UNE EN 622-5
MDF.LA
MDF.HLS
UNE EN 622-4
Classe de servei
2
0,60
0,60
0,60
0,80
0,80
0,80
2,00
2,00
2,00
0,80
0,80
0,80
1,00
1,00
2,50
2,25
1,50
2,25
2,25
2,25
1,5
1,50
3,00
2,25
2,25
2,25
3,00
3,00
3,00
4,00
2,25
2,25
3,00
3,00
4,00
En els casos en qu la taula 5.1 no indica un valor de kdef, el tipus de material corresponent no es pot
utilitzar en la classe de servei esmentada.
5.2 Caracterstiques de les barres

1
Seccions eficaces:
a) es consideren seccions eficaces les dedudes de les dimensions nominals menys les reduccions
previstes;
b) a aquests efectes, no es consideren reduccions de l'rea de la secci transversal les originades
per:
i)
claus amb dimetre igual o inferior a 6 mm, introduts sense forat previ;
ii)
forats disposats simtricament per a perns, passadors, tirafons i claus en peces comprimides
axialment;
iii)
forats a la zona comprimida de les peces a flexi, sempre que estiguin plens dun material
ms rgid que la fusta.
c) per a la determinaci de la secci efica de peces amb diverses files d'elements de fixaci, als
forats continguts a la secci shi ha de sumar els que estiguin a una distncia, respecte de la
secci esmentada, igual o inferior a la meitat de la separaci mnima (especificada per als acoblaments) entre elements de fixaci, mesurada en la direcci parallela a la fibra.
5.3 Sistemes de barres

5.3.1 Principis generals
1
En les estructures habituals d'edificaci formades per barres (elements on una dimensi predomina
sobre les altres dues), siguin recolzaments, bigues o estructures triangulades, es consideren, per als
tipus descrits al codi, els models segents:
SE-M 18
746
a) comportament de les barres

i)
anlisi en primer ordre, tenint en compte que la fusta s un material homogeni i istrop, prenent com a parmetre bsic del material el mdul de deformaci, E, longitudinal (segons la
direcci de la fibra). La verificaci de l'estabilitat es realitza a travs del mtode de la longitud
de vinclament equivalent.
ii)
anlisi en primer ordre similar a l'anterior llevat de la verificaci de l'estabilitat, que es realitza
mitjanant una anlisi global en segon ordre.
b) acoblaments en encavallades
i)
per a encavallades usuals, amb llums no superiors a 20 m, no s necessari considerar la deformaci local a lacoblament sempre que la relaci entre la llum i el cantell mxim de la cintra no sigui ms gran de 10.
ii)
per a la resta de casos es considera una deformaci local de lacoblament de tipus lineal d'acord amb les dades de Kser descrites a l'apartat 7.1. Segons el que es descriu en aquest apartat, el valor de Kser de les taules susa en les comprovacions dels estats lmit de servei,
mentre que per a les comprovacions dels estats lmit ltims sha de tenir en compte un valor
de 2/3 de l'anterior. Per modelitzar aquest efecte es poden afegir barres fictcies en els acoblaments que tinguin la mateixa rigidesa que lacoblament o b treballar amb una rigidesa
equivalent de la barra de manera que la seva rigidesa sigui la de la barra original ms els
acoblaments.
En qualsevol cas es poden usar models ms complexos basats en assajos o en els principis generals.
c) acoblaments de recolzament i empalmament d'estructures allindades:

i)
en el cas d'acoblaments articulats es considera que a lacoblament no hi ha cap lliscament;
ii)
en el cas d'acoblaments en qu es pretengui aconseguir un encastament sha de considerar la rigidesa efica de lacoblament en funci del lliscament dels acoblaments. La majoria dels acoblaments rgids amb clavilles sn com a mxim semiencastaments, i en
molts casos sarriben a comportar gaireb com a articulacions.
5.3.2 Estructures triangulades

1
En l'anlisi d'estructures triangulades, les lnies que representen les barres del sistema sn les que
uneixen els centres de gravetat de les seccions. En cas d'utilitzar, com a lnia de referncia de la barra, una diferent de l'anterior, sha de tenir en compte en l'anlisi esmentada els efectes de l'excentricitat respecte a la lnia esmentada.
Figura 5.1 Exemple de denominaci d'alguns elements en l'anlisi d'una gelosia
SE-M 19
747
Els empalmaments realitzats a les barres de peces de gelosia poden ser considerats com a rgids si
la seva rotaci real, per causa de les accions, no t efectes significatius sobre les lleis de distribuci
d'esforos. Aquest requisit es compleix si es verifiquen les condicions segents:
a) lempalmament t una capacitat de crrega que correspon, almenys, a 1,5 vegades la hiptesi
ms desfavorable;
b) lempalmament t una capacitat portant que correspon, almenys, a la combinaci de forces i
moments aplicats, sempre que les barres de fusta no estiguin sotmeses a tensions de flexi superiors a 0,3 vegades la seva resistncia de clcul a flexi. A ms, si es considera
lempalmament com una articulaci, el conjunt ha de ser estable.
5.3.3 Prtics i arcs plans
Quan els esforos generats com a conseqncia del desplaament de l'estructura no siguin negligibles, sha de realitzar una anlisi de segon ordre, com succeeix amb alguns prtics translacionals en
qu els esforos axials de compressi no estan massa allunyats de les crregues crtiques de vinclament. Els esforos shan de determinar considerant, a ms, les imperfeccions geomtriques i estructurals possibles, s a dir, les desviacions entre els eixos geomtrics i el centre elstic de la secci
transversal, degudes, per exemple, a la falta d'homogenetat del material, i els bombats previs de les
peces. Aquestes s'estimen de la manera segent:
a) prtics plans; la forma imperfecta de l'estructura es pot considerar com a equivalent a una desviaci inicial que s una aproximaci a la deformada real, obtinguda mitjanant l'aplicaci d'angles
de gir en els recolzaments de l'estructura juntament amb un bombat inicial de forma sinusodal
entre nusos de l'estructura definida per l'excentricitat mxima e.
El valor mnim de , en radians, ha de ser:
= 0,005
5
= 0,005
h
on:
per a h 5 m
(5.6)
per a h > 5 m
(5.7)
longitud del recolzament, [m];
el valor mnim de e ha de ser:

e = 0,0025l
on:
l
(5.8)
longitud de la biga, [m].
b) arcs; per tenir en compte les desviacions en l'anlisi lineal de segon ordre shan de prendre les
deformacions inicials segents (figura 5.2).
El valor mnim de e ha de ser:
e = 0,0025l1 per a crrega simtrica
e = 0,0025l2 per a crrega no simtrica
on:
l1 i l2
(5.9)
(5.10)
longitud de la corda, des del punt de recolzament al punt d'intersecci de la directriu de

l'arc amb la seva deformada en anlisi de primer ordre, per a crrega simtrica i no
simtrica, respectivament.
SE-M 20
748
a) Definici de la geometria inicial

b) Desviaci corresponent a crrega simtrica
c) Desviaci corresponent a crrega asimtrica
Figura 5.2 Exemple de desviacions inicials de la geometria d'un prtic a dues aiges i d'un arc
5.3.4 Anlisi simplificada de gelosies triangulades amb plaques dentades

1
Per realitzar l'anlisi simplificada de gelosies triangulades que s'estableix a continuaci, shan de
complir els requisits segents:
a) no hi ha angles entrants en el contorn;
b) l'amplada del recolzament est situada dins de la longitud a1, i la distncia a2, figura 5.3, no s
superior a (a1 / 3) ni a 100 mm;
c) l'altura de la gelosia s superior a 0,15 vegades lobertura total i 10 vegades el cantell del cord
ms gran, vegeu la figura 5.1;
Figura 5.3 Geometria del recolzament
L'anlisi simplificada consisteix en els esforos a les barres de la forma segent:

a) les forces axials a les barres es determinen sota la hiptesi que tots els nusos estan articulats;
b) els moments de flexi de les barres d'una sola obertura es determinen sota la hiptesi que els
seus extrems estan articulats. Els moments de flexi de les barres de dos o ms obertures que
mantenen la seva continutat (per exemple, cordons) es determinen considerant que la pea
(cord) s una biga amb un recolzament a cada nus (biga contnua). La influncia dels desSE-M 21

plaaments dels nusos i de la rigidesa parcial de les connexions es pot considerar reduint un
10% els moments en els recolzaments interiors. Els moments en les obertures es determinen en
funci dels moments resultants en els nusos.
SE-M 22
749
750
6 Estats lmit ltims

1
Per al cas de peces de secci constant, el pas de les sollicitacions de clcul a tensions de clcul es
pot fer segons les frmules clssiques de resistncia de materials, excepte a les zones en qu hi hagi
un canvi brusc de secci o, en general, un canvi brusc de l'estat tensional.
6.1 Esgotament de seccions sotmeses a tensions orientades segons les direccions principals
1
Aquest apartat s'aplica a la comprovaci de sollicitacions en peces de secci constant de fusta massissa, laminada i productes estructurals derivats de la fusta amb la direcci de les fibres sensiblement parallela al seu eix axial.
Se suposa que les tensions s'orienten noms segons els eixos principals, figura 6.1.
Figura 6.1 Eixos i direcci de la fibra a la pea
6.1.2 Tracci uniforme parallela a la fibra

1
Sha de complir la condici segent:

t,0,d ft,0,d
on:
(6.1)
t,0,d
tensi de clcul a tracci parallela a la fibra;
ft,0,d
resistncia de clcul a tracci parallela a la fibra.
6.1.3 Tracci uniforme perpendicular a la fibra

1
Determinades les tensions de clcul, sha de complir la condici segent:

t,90,d ft,90,d
fusta massissa
t,90,d kvolft,90,d fusta laminada encolada i fusta microlaminada
on:
t,90,d
tensi de clcul a tracci perpendicular a la fibra;
ft,90,d
resistncia de clcul a tracci perpendicular a la fibra;
kvol
factor de volum definit a l'apartat 2.2.
(6.2)
(6.3)
6.1.4 Compressi uniforme parallela a la fibra

1

c,0,d fc,0,d
on:
(6.4)
c,0,d
tensi de clcul a compressi parallela a la fibra;
fc,0,d
resistncia de clcul a compressi parallela a la fibra.
SE-M 23
751
6.1.5 Compressi uniforme perpendicular a la fibra

1
Sha de complir, per al cas anterior, la condici segent:

c,90,d kc,90fc,90,d
on:
(6.5)
c,90,d
tensi de clcul a compressi perpendicular a la fibra;
fc,90,d
resistncia de clcul a tracci parallela a la fibra.
kc,90
factor que t en compte la distribuci de la crrega, la possibilitat de fenedura i la deformaci

mxima per compressi perpendicular.
Per a kc,90 sha de prendre un valor igual a 1, llevat que siguin aplicables els casos que s'indiquen a
continuaci. En qualsevol cas, el valor de kc,90 no ha de ser superior a 4, llevat de casos de
rehabilitaci d'edificis existents.
2
Per a una biga que descansi sobre diversos recolzaments, figura 6.2, com a valor de kc,90 es pot
prendre:
a) en recolzaments ms prxims que h/3 de l'extrem de la biga, figura 6.2:
k c,90 = 2,38
h
l
1 +
250 12l
(6.6)
b) en recolzaments intermedis:
k c,90 = 2,38
l
h
1 +
250
6l
(6.7)
Figura 6.2 Biga sobre recolzaments
on:
longitud de contacte, [mm];
cantell de la pea, [mm].
Per a una pea en qu el cantell h 2,5b i en qu la fora de compressi perpendicular s'aplica

directament a tota lamplada b d'una cara, mentre que l'altra cara est recolzada sobre una superfcie
contnua o sobre recolzaments allats, com s'indica a la figura 6.3, com a valor de kc,90 es pot prendre:
l l ef
k c,90 = 2,38
250
l
(6.8)
on:
lef
longitud efica, en mm. S'obt mitjanant el traat de lnies de difusi de pendent 1:3, a tot el
cantell h de la pea, tallades a una distncia a/2 de qualsevol extrem o a una distncia de l1/4
de qualsevol lnia de difusi adjacent, vegeu la figura 6.3;
longitud de contacte, [mm].
En les peces en qu les lnies de difusi no es troben interrompudes per les limitacions anteriors, el
valor de lef es determina aplicant l'expressi que correspongui de les dues segents:
SE-M 24
752
a) per a recolzament continu:

i)
ii)
crregues aplicades a l'extrem de la pea:
crregues allunyades de l'extrem de la pea:
lef = l +
h
3
l ef = l +
2h
3
(6.9)
(6.10)
b) per a recolzaments parcials:

lef =
1 2
l + h + lS
2 3
(6.11)
Figura 6.3 Compressi perpendicular a la fibra aplicada parcialment. A la figura superior la pea descansa
sobre un ja continu. A l'inferior, sobre recolzaments parcials
Si el cantell h de la pea s superior a 2,5b i la tensi de compressi est aplicada a tota l'amplada
b de la pea sobre una longitud l, menor que el valor ms gran dels segents, 100 mm o h, i a ms la
pea est recolzada sobre una superfcie contnua o sobre recolzaments enfrontats a la crrega, com
s'indica a la figura 6.4, el factor kc,90 es dedueix mitjanant l'expressi segent:
k c,90 =
lef
l
(6.12)
on:
longitud de contacte, en mm, d'acord amb la figura 6.4;
lef
longitud efica en mm obtinguda d'acord amb la figura 6.4. Per calcular lef, el flux de la distribuci
de tensions sha de determinar amb el pendent d'1:3 i amb les limitacions de la intersecci de la
superfcie de l'extrem lliure amb el flux prxim; en qualsevol cas no es pot estendre a cada costat
una longitud superior a l.
En les peces la secci de les quals varia linealment sobre el recolzament (per exemple el tirant d'una
cintra amb recolzament en barbeta), l'altura h correspon al cantell de la pea en l'eix de recolzament i
la longitud lef coincideix amb la longitud de contacte.
SE-M 25
753
A la figura superior la pea descansa sobre un ja continu. A l'inferior, sobre recolzaments parcials.
Figura 6.4 Longitud efica per al clcul de les tensions perpendiculars a la fibra sota crregues concentrades
6.1.6 Flexi simple

1

m,d fm,d
(6.13)
on:
m,d
tensi de clcul a flexi;
fm,d
resistncia de clcul a flexi.
6.1.7 Flexi esbiaixada

1
S'han de complir les condicions segents:

m,y,d
f m,y,d
km
+ km
m,y,d
f m,y,d
m,z,d
f m,z,d
m,z,d
f m,z,d
(6.14)
(6.15)
on:
m,y,d
tensi de clcul a flexi respecte a l'eix principal y, figura 6.1;
fm,y,d
resistncia de clcul a flexi respecte a l'eix principal y, figura 6.1;
m,z,d
tensi de clcul a flexi respecte a l'eix principal z, figura 6.1;
fm,z,d
resistncia de clcul a flexi respecte a l'eix principal z, figura 6.1;
km
factor que t en compte l'efecte de redistribuci de tensions i la falta d'homogenetat del

material en la secci transversal i adopta els valors segents:
km = 0,7 per a seccions rectangulars de fusta massissa, fusta laminada encolada i fusta
microlaminada;
(6.16a)
km = 1,0 per a altres seccions i altres productes derivats de la fusta.
(6.16b)
6.1.8 Tallant
1
Per a sollicitacions de tallant amb un dels components parallel a la direcci de la fibra (tall parallel,
figura 6.5.a), i per a sollicitacions de tallant amb els dos components perpendiculars a la direcci de
la fibra (rodolament, figura 6.5.b), sha de complir la condici segent:
fv,d
(6.17)
SE-M 26
754
on:
tensi de clcul a tallant;
fv,d
resistncia de clcul a tallant (tall parallel o rodament). La resistncia a tallant per

rodolament es pot considerar igual al doble de la resistncia a tracci perpendicular a la fibra.
Figura 6.5 Tensions de cisallament. a) tall parallel. b) rodolament
Per a la determinaci de l'esfor tallant es poden negligir les crregues F aplicades a la part superior
de la biga que es trobin dins d'una distncia h o hef al marge del recolzament, figura 6.6.
Figura 6.6 Situacions de recolzament en qu part de les crregues (les representades a traos) es poden
negligir en el clcul de l'esfor tallant
6.1.9 Torsi
1

tor,d kformafv,d
on:
(6.18)
tor,d
tensi tangencial de clcul deguda a la torsi;
fv,d
resistncia de clcul a tallant, definida a l'apartat 6.1.8;
kforma
factor que depn de la forma de la secci transversal:
k forma
Secci circular
1,2
=
1 + 0,15
>
mn
Secci
rectangula
r
(h
b)
b
2,0
(6.19)
No obstant aix, es recomana reduir les tensions d'aquest origen a valors fins i tot menors, quan es
tracti d'un torsor necessari per a l'equilibri i no un torsor que aparegui per compatibilitat de deformacions en estructures hiperesttiques, ats que el torsor implica components de tensi perpendiculars
a la fibra.
SE-M 27
755
6.2 Sollicitacions combinades en secci constant

1
En les seccions sotmeses a flexi i tallant n'hi ha prou que es compleixin les condicions de flexi i
tallant per separat.
Les frmules que apareixen a continuaci s'apliquen a peces prismtiques de secci constant de
fusta massissa, fusta laminada encolada o altres productes estructurals derivats de la fusta amb la fibra sensiblement parallela a la directriu de la pea.
6.2.1 Compressi inclinada respecte a la fibra
La tensi de compressi obliqua ha de complir la condici segent:
c,,d
f c,0,d
f c,0,d
f c,90,d
(6.20)
sin + cos
2
on:
c,,d
tensi de clcul a compressi amb direcci respecte a la fibra;
fc,0,d
resistncia de clcul a compressi parallela a la fibra;
fc,90,d
resistncia de clcul a compressi perpendicular a la fibra;
angle representat a la figura 6.7.
Figura 6.7. Compressi inclinada respecte a la fibra (angle )
6.2.2 Flexi i tracci axial combinades

1

t,0, d m, y,d
+
+ km m, z,d 1
f t,0, d f m, y,d
f m, z,d
(6.21)
m, y,d m, z,d
t,0, d
+ km
+
1
f t,0, d
f m, y,d f m, z,d
(6.22)
on:
t,0,d
tensi de clcul a tracci parallela;
ft,0,d
resistncia de clcul a tracci parallela;
m,y,d
tensi de clcul a flexi respecte a l'eix y;
fm,y,d
resistncia de clcul a flexi respecte a l'eix y;
m,z,d
tensi de clcul a flexi respecte a l'eix z;
fm,z,d
km
resistncia de clcul a flexi respecte a l'eix z;

factor definit en l'equaci 6.16a i 6.16b de l'apartat 6.1.7.
SE-M 28
756
6.2.3 Flexi i compressi axial combinades

1

2
c,0,d
+ m,y,d + km m,z,d 1
f
f m,y,d
f m,z,d
c,0,d
(6.23)
c,0,d
+ km m,y,d + m,z,d 1
f
f m,y,d f m,z,d
c,0,d
(6.24)
on:
c,0,d
tensi de clcul a compressi parallela;
fc,0,d
resistncia de clcul a compressi parallela;
m,y,d
fm,y,d
m,z,d
fm,z,d
km
factor definit en l'apartat 6.1.7.
6.2.4 Tracci perpendicular i tallant combinats

1

t,90,d
d
+
1
f v,d k vol f t,90,d
(6.25)
on:
tensi de clcul a tallant;
fv,d
resistncia de clcul a tallant;
t,90,d
tensi de clcul a tracci perpendicular a la fibra;
ft,90,d
kvol

factor de volum definit a l'apartat 2.2.
6.3 Estabilitat de peces

1
A ms de les tensions provocades per la flexi que es deriva de les crregues transversals shan de
tenir en compte les tensions de flexi provocades per les imperfeccions geomtriques de la pea
(bombats), excentricitats inevitables de les crregues i acoblaments i desplaaments induts.
6.3.2 Vinclament de columnes sollicitades a flexi composta (vinclament per flexi)
6.3.2.1 Definicions:
Esveltesa mecnica.
Les esvelteses mecniques d'una pea comprimida sn les segents (figura 6.8):
a) per al vinclament al pla xz, flectant respecte a l'eix y:
Lk,y
y =
iy
b) per al vinclament al pla xy, flectant respecte a l'eix z:
SE-M 29
(6.26)
757
z =
Lk,z
(6.27)
iz
on:
Lk,y i Lk,z
Lk,y =
Lk,z =
longituds de vinclament als plans xz i xy, respectivament.

(6.28)
(6.29)
longitud del recolzament o pea;
coeficients que depenen de les condicions de restricci dels extrems de la pea per al
moviment en el pla xz i xy, respectivament. Els valors de per als casos ms habituals es
poden consultar a l'annex G;
iy i iz
radis de gir de la secci respecte als eixos principals: y, z, respectivament.
Figura 6.8 Eixos principals de la pea comprimida, sollicitada a compressi
Esveltesa relativa.
Es defineixen com a esvelteses relatives d'una pea comprimida les segents:
rel,y =
rel,z =
f c,0,k
(6.30)
c,crit,y
f c,0,k
(6.31)
c,crit,z
on:
c,crit,y = E0,05 /
y
2
z
(6.32)
(6.33)
c,crit,z = E0,05 /
E o,K
valor caracterstic del mdul d'elasticitat parallel a la fibra, corresponent al 5% percentil,

tamb denominat Ek;
esvelteses mecniques segons les equacions 6.26 i 6.27.
6.3.2.2 Frmules per a la comprovaci de peces simples

1
Si rel,y > 0,3 i/o rel,z > 0,3, sha de comprovar aquest estat lmit de la manera segent:
a) En peces de secci constant i compressi simple, s'han de complir les condicions segents:
c,0,d
1
c,y f c,0,d
(6.34)
SE-M 30
758
c,0,d
1
c,y f c,0,d
(6.35)
on:
c,0,d
tensi de clcul a compressi parallela a la fibra;
fc,0,d
resistncia de clcul a compressi parallela a la fibra;
c,y, c,z
coeficients de vinclament, obtinguts a partir de les expressions segents

1
anleg per a c,z
c,y =
2
2
k y + k y - rel,y
2
k y = 0,5(1 + c(rel,y - 0,3) + rel,y ) anleg per a kz
(6.36)
(6.37)
on:
factor associat a la rectitud de les peces, al qual corresponen els valors segents:
= 0,2
per a fusta massissa;
= 0,1
per a fusta laminada encolada i microlaminada;
rel,y
esveltesa relativa segons 6.3.2.1.
b) Flexocompressi amb moments flectors addicionals a l'esfor de compressi;

s'han de complir les condicions segents:
m,y,d
c,0,d
m,z,d
+
+ km
1
c,y f c,0,d f m,y,d
f m,z,d
m,y,d m,z,d
c,0,d
+ km
+
1
c,z f c,0,d
f m,y,d f m,z,d
on:
(6.39)
m,y,d
tensi de clcul a compresi paral.lela;

resistncia de clcul a compresi paral.lela;
fm,y,d
m,z,d
c,0,d
f c,0,d
(6.38)
fm,z,d
km
factor definit en l'apartat 6.1.7;
km = 0,7
(secci rectangular);
c,y i c,z
coeficients de vinclament segons 6.3.2.2.
SE-M 31
759
Taula 6.1 Valors del factor de vinclament c (c,y o c,z), per a les diferents classes resistents de fusta massissa i laminada encolada, en funci de l'esveltesa mecnica i de la classe resistent
Classe
resistent
Esveltesa mecnica de la pea

20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
160
170
180
190
200
C14
0,98 0,93 0,86 0,74 0,60 0,48 0,39 0,31 0,26 0,22 0,18 0,16 0,14 0,12 0,11 0,09 0,08 0,08 0,07
C16
0,99 0,94 0,87 0,77 0,64 0,51 0,41 0,34 0,28 0,23 0,20 0,17 0,15 0,13 0,11 0,10 0,09 0,08 0,07
C18
0,99 0,94 0,88 0,78 0,65 0,53 0,43 0,35 0,29 0,24 0,21 0,18 0,15 0,14 0,12 0,11 0,10 0,09 0,08
C20
0,99 0,94 0,88 0,78 0,66 0,54 0,43 0,35 0,29 0,25 0,21 0,18 0,16 0,14 0,12 0,11 0,10 0,09 0,08
C22
0,99 0,94 0,88 0,78 0,66 0,53 0,43 0,35 0,29 0,24 0,21 0,18 0,16 0,14 0,12 0,11 0,10 0,09 0,08
C24
0,99 0,95 0,89 0,80 0,68 0,55 0,45 0,37 0,31 0,26 0,22 0,19 0,16 0,14 0,13 0,11 0,10 0,09 0,08
C27
0,99 0,95 0,89 0,80 0,69 0,57 0,46 0,38 0,31 0,26 0,22 0,19 0,17 0,15 0,13 0,12 0,10 0,09 0,08
C30
0,99 0,95 0,88 0,79 0,67 0,55 0,44 0,36 0,30 0,25 0,22 0,19 0,16 0,14 0,12 0,11 0,10 0,09 0,08
C35
0,99 0,95 0,88 0,79 0,67 0,55 0,45 0,36 0,30 0,25 0,22 0,19 0,16 0,14 0,12 0,11 0,10 0,09 0,08
C40
0,99 0,95 0,89 0,80 0,69 0,56 0,46 0,38 0,31 0,26 0,22 0,19 0,17 0,15 0,13 0,12 0,10 0,09 0,08
C45
0,99 0,95 0,89 0,81 0,69 0,57 0,47 0,38 0,32 0,27 0,23 0,20 0,17 0,15 0,13 0,12 0,11 0,10 0,09
C50
0,99 0,95 0,89 0,81 0,69 0,57 0,47 0,38 0,32 0,27 0,23 0,20 0,17 0,15 0,13 0,12 0,11 0,09 0,09
D30
0,99 0,95 0,88 0,79 0,67 0,55 0,44 0,36 0,30 0,25 0,22 0,19 0,16 0,14 0,12 0,11 0,10 0,09 0,08
D35
0,99 0,95 0,88 0,79 0,67 0,55 0,45 0,36 0,30 0,25 0,22 0,19 0,16 0,14 0,12 0,11 0,10 0,09 0,08
D40
0,99 0,95 0,89 0,80 0,69 0,56 0,46 0,38 0,31 0,26 0,22 0,19 0,17 0,15 0,13 0,12 0,10 0,09 0,08
D50
1,00 0,96 0,91 0,83 0,73 0,61 0,50 0,42 0,35 0,29 0,25 0,21 0,19 0,16 0,15 0,13 0,12 0,10 0,09
D60
1,00 0,96 0,92 0,85 0,76 0,65 0,54 0,45 0,38 0,32 0,27 0,23 0,20 0,18 0,16 0,14 0,13 0,11 0,10
D70
1,00 0,97 0,93 0,87 0,79 0,69 0,58 0,49 0,41 0,35 0,30 0,26 0,22 0,20 0,17 0,16 0,14 0,13 0,11
GL24h
1,00 0,98 0,95 0,89 0,80 0,66 0,54 0,44 0,36 0,30 0,25 0,22 0,19 0,16 0,15 0,13 0,12 0,10 0,09
GL28h
1,00 0,98 0,95 0,89 0,79 0,65 0,53 0,43 0,35 0,29 0,25 0,21 0,19 0,16 0,14 0,13 0,11 0,10 0,09
GL32h
1,00 0,98 0,94 0,89 0,79 0,65 0,52 0,43 0,35 0,29 0,25 0,21 0,18 0,16 0,14 0,13 0,11 0,10 0,09
GL36h
1,00 0,98 0,94 0,89 0,79 0,65 0,53 0,43 0,35 0,29 0,25 0,21 0,18 0,16 0,14 0,13 0,11 0,10 0,09
GL24c
1,00 0,98 0,96 0,91 0,84 0,72 0,60 0,49 0,41 0,34 0,29 0,25 0,21 0,19 0,17 0,15 0,13 0,12 0,11
GL28c
1,00 0,98 0,95 0,91 0,82 0,70 0,57 0,47 0,39 0,32 0,27 0,24 0,20 0,18 0,16 0,14 0,12 0,11 0,10
GL32c
1,00 0,98 0,95 0,90 0,82 0,69 0,57 0,46 0,38 0,32 0,27 0,23 0,20 0,18 0,16 0,14 0,12 0,11 0,10
GL36c
1,00 0,98 0,95 0,90 0,81 0,68 0,56 0,45 0,37 0,31 0,27 0,23 0,20 0,17 0,15 0,13 0,12 0,11 0,10
6.3.3 Bolcada lateral de bigues

6.3.3.1 Consideracions generals
1
No s necessria la comprovaci a bolcada lateral a les bigues o peces en qu s'impedeix el desplaament lateral de la pea de forma contnua o gaireb contnua (com en el cas de diafragmes definit
a 10.4.1.2).
En aquest apartat s'inclou la comprovaci a bolcada lateral per torsi per als dos casos segents:
a) flexi respecte a l'eix fort (y-y), amb moment My,d;
b) flexi My,d combinada amb un esfor axial de compressi Nc,d.
6.3.3.2 Definicions
Esveltesa relativa a flexi.

L'esveltesa relativa a flexi, rel,m, d'una biga es determina mitjanant lexpressi segent:
SE-M 32
760
f m,k
m,crit
rel,m =
on:
fm,k
resistncia caracterstica a flexi;
m,crit
tensi crtica a flexi calculada d'acord amb la teoria de l'estabilitat elstica, utilitzant els valors
caracterstics dels mduls d'elasticitat, que en peces de directriu recta i secci constant es pot
obtenir a partir de l'expressi segent:
m,crit =
My,crit
Wy
Ek Iz G 0,k Itor
v lef Wy
(6.41)
on:
Ek mdul d'elasticitat longitudinal caracterstic;
G0,k o Gk
mdul d'elasticitat transversal caracterstic;
coeficient que defineix la longitud efica a bolcada lateral. Depn de les

condicions de recolzament i de la llei de crregues, taula 6.2;
Iz
moment d'inrcia respecte a l'eix feble;
Itor
mdul de torsi;
Lef
longitud efica de bolcada lateral de la biga:

(6.42)
on:
L
llum de la biga;
v coeficient que depn de les condicions de crrega i de la restricci dels extrems, obtingut
segons la taula 6.2;
Wy mdul resistent respecte a l'eix fort.
La tensi crtica de flexi en peces de fusta de confera de directriu recta i secci rectangular es pot
obtenir a partir de lexpressi segent:
m,crit = 0,78
Ek b 2
(6.43)
L ef h
on:
Ek
mdul d'elasticitat longitudinal caracterstic;
amplada de la secci;
altura (cantell) de la secci.
SE-M 33
761
Taula 6.2 Valors del coeficient v per a bigues de secci constant amb diferents condicions de crrega i
de restricci en els extrems
v = Lef / L
Tipus de crrega i biga
v = 1,00
v = 0,95
v = 0,8/
= 1,35 - 1,4 x(L - x)/L2
v = 2,00
v = 1,20
v = 1,70
v = 0,40
v = 0,25
Els valors que es donen en aquesta taula sn vlids per a una biga carregada en el seu centre de gravetat i amb la torsi impedida en els recolzaments. Si la crrega s'aplica al marge comprimit la longitud efica Lef s'incrementa 2h, i si s aplicada al marge traccionat es redueix 0,5h, on h s el cantell de la pea.
T: secci central amb desplaament lateral impedit al marge superior.
Els exemples indicats a la taula 6.2 tenen impedit el desplaament lateral als recolzaments, i
els dos ltims casos representats tamb en un punt intermedi. Generalment, el sistema de
SE-M 34
762
travada en bigues de certa llum immobilitza diversos punts intermedis, i aquests casos no sn aplicables directament. En el cas de bigues birecolzades aquesta comprovaci es realitza per al tram
travat, on el moment s ms gran, prenent com a distncia entre seccions travades la corresponent
al tram central, amb =1, com si el moment fos constant.
6.3.3.3 Comprovaci de peces de directriu recta i secci constant
1
La comprovaci a bolcada lateral no s necessria en bigues amb esveltesa relativa a flexi:

(,m 0,75)
Bolcada lateral en flexi simple.

m,d kcritfm,d
(6.44)
on:
m,d
tensi de clcul a flexi;
fm,d.
resistncia de clcul a flexi;
kcrit
coeficient de bolcada lateral, obtingut a partir de les expressions segents:

kcrit = 1
per a rel,m 0,75
kcrit = 1,56 - 0,75,m
per a 0,75 < rel,m 1,4
kcrit =1/2rel,m
per a 1,4 < rel,m
(6.45)
on:
rel,m
esveltesa relativa a flexi (equaci 6.40).
A la taula 6.3 es donen els valors de kcrit de peces de secci rectangulars en funci de la classe
resistent i del coeficient Ce definit per l'expressi:
Ce =
l ef h
(6.46)
b2
on:
lef
longitud efica de bolcada de la biga;
altura, cantell de la secci;
amplada de la secci.
Bolcada lateral en flexocompressi.

Quan actua un moment flector My,d (respecte a l'eix fort) combinat amb un esfor axial de compressi
Nc,d sha de complir la condici segent:
m,d
k f
crit m,d
c,0,d
+
1
c,z f c,0,d
(6.47)
on:
m,d, fm,d i kcrit
definits anteriorment a l'equaci 6.44;
c,0,d
tensi de clcul a compressi;
fc,0,d
resistncia de clcul a compressi;
c,z
coeficient de vinclament per flexi respecte a l'eix z (eix feble) definit a 6.3.2.2.
SE-M 35
763
En aquest cas tamb sha de comprovar la inestabilitat al vinclament per flexi (vegeu l'apartat
6.3.2.2), ja que en aquest apartat s'ha previst noms el vinclament per torsi.
Taula 6.3 Valors del coeficient de bolcada lateral, kcrit, per a bigues de directriu recta i secci rectangular
constant, segons la classe resistent i el coeficient Ce
Classe resistent
Coeficient d'esveltesa geomtrica Ce

10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
36
38
C14
1,00
1,00
0,91
0,82
0,73
0,63
0,54
0,45
0,39
0,33
0,29
0,26
0,23
0,20
0,18
C16
1,00
1,00
0,91
0,82
0,73
0,64
0,54
0,46
0,39
0,34
0,29
0,26
0,23
0,20
0,18
C18
1,00
1,00
0,91
0,82
0,72
0,63
0,54
0,45
0,38
0,33
0,29
0,25
0,22
0,20
0,18
C20
1,00
0,99
0,90
0,80
0,71
0,61
0,52
0,43
0,37
0,32
0,28
0,24
0,22
0,19
0,17
C22
1,00
0,98
0,88
0,78
0,68
0,59
0,49
0,41
0,35
0,30
0,26
0,23
0,21
0,18
0,16
C24
1,00
0,98
0,88
0,79
0,69
0,59
0,50
0,42
0,36
0,31
0,27
0,23
0,21
0,19
0,17
C27
1,00
0,97
0,87
0,77
0,67
0,57
0,48
0,40
0,34
0,29
0,26
0,23
0,20
0,18
0,16
C30
1,00
0,94
0,83
0,73
0,62
0,52
0,43
0,36
0,31
0,27
0,23
0,20
0,18
0,16
0,14
C35
1,00
0,91
0,81
0,70
0,59
0,48
0,40
0,34
0,29
0,25
0,22
0,19
0,17
0,15
0,13
C40
1,00
0,90
0,78
0,67
0,56
0,46
0,38
0,32
0,27
0,23
0,20
0,18
0,16
0,14
0,13
C45
0,99
0,88
0,76
0,65
0,53
0,43
0,36
0,30
0,26
0,22
0,19
0,17
0,15
0,13
0,12
C50
0,98
0,86
0,75
0,63
0,52
0,42
0,34
0,29
0,25
0,21
0,19
0,16
0,14
0,13
0,12
D30
1,00
0,94
0,83
0,73
0,62
0,52
0,43
0,36
0,31
0,27
0,23
0,20
0,18
0,16
0,14
D35
1,00
0,91
0,81
0,70
0,59
0,48
0,40
0,34
0,29
0,25
0,22
0,19
0,17
0,15
0,13
D40
1,00
0,90
0,78
0,67
0,56
0,46
0,38
0,32
0,27
0,23
0,20
0,18
0,16
0,14
0,13
D50
1,00
0,90
0,79
0,68
0,57
0,46
0,38
0,32
0,27
0,23
0,20
0,18
0,16
0,14
0,13
D60
1,00
0,90
0,79
0,68
0,57
0,46
0,38
0,32
0,28
0,24
0,21
0,18
0,16
0,14
0,13
D70
1,00
0,90
0,79
0,68
0,57
0,47
0,39
0,33
0,28
0,24
0,21
0,18
0,16
0,14
0,13
GL24h-c
1,00
1,00
0,96
0,87
0,79
0,70
0,62
0,53
0,45
0,39
0,34
0,30
0,26
0,24
0,21
GL28h-c
1,00
1,00
0,94
0,85
0,76
0,67
0,58
0,49
0,42
0,36
0,32
0,28
0,25
0,22
0,20
GL32h-c
1,00
1,00
0,92
0,83
0,74
0,65
0,56
0,47
0,40
0,35
0,30
0,26
0,23
0,21
0,19
GL36h-c
1,00
1,00
0,91
0,81
0,72
0,63
0,53
0,45
0,38
0,33
0,29
0,25
0,22
0,20
0,18
6.4 Esgotament de seccions en peces de cantell variable o corbes de fusta laminada encolada o microlaminada
6.4.1 Consideracions generals
1
En aquest apartat s'analitzen aspectes singulars de l'anlisi i la comprovaci, com ara l'efecte del
desviament de la fibra en peces de cantell variable i les tensions perpendiculars a la direcci de la fibra que es presenten en peces de cantell variable o corbes. Tamb es considera la prdua de resistncia a flexi que es deriva del corbament de les lmines.
6.4.2 Bigues de cantell variable i cares sense canvi de pendent
En aquestes bigues (figura 6.9) es presenten, en les seccions transversals al marge horitzontal (marge parallel a les lmines), lleis de distribuci de tensions normals degudes a la flexi que no sn lineals. Tamb les propietats resistents estan afectades pel desviament de la fibra al marge inclinat.
SE-M 36
764
Figura 6.9 Biga a una aigua (es denomina marge parallel la cara que marca la direcci del laminat, i inclinat a
l'oposat, sota la consideraci que es mant el sistema de laminaci. Hi ha altres formes de laminaci, per
no es preveuen en aquest document bsic)
A les fibres extremes les tensions de clcul a flexi al marge parallel i a l'inclinat amb relaci a la
direcci de la fibra, m,0,d i m,,d, respectivament, han de complir les condicions segents:
al marge parallel respecte a la direcci de la fibra
(6.49)
m,0,d f m,d
m,,d k m, f m,d
al marge inclinat respecte a la direcci de la fibra
(6.50)
on:
fm,d
km,
coeficient definit a continuaci.
Si les tensions sn de tracci, figura 6.10,

1
k m, =
(6.51)
2
f m,d
fm,d
1+
tg 2
tg +
0,75 f
v,d
t,90,d
Figura 6.10 Tensions de tracci al marge inclinat (la zona ratllada representa la direcci
del laminat)
Si les tensions sn de compressi, figura 6.11,
k m, =
1
2
fm,d
fm,d
tg +
tg 2
1+
1,5 f
v,d
c,90,d
(6.52)
2
Figura 6.11 Tensions de compressi al marge inclinat (la zona ratllada representa la direcci del laminat)
SE-M 37
765
6.4.3 Biga a dues aiges o amb canvi de pendent en una de les cares
1
Les comprovacions que s'indiquen a continuaci sn aplicables nicament a peces de fusta laminada
encolada o de fusta microlaminada. Es defineix la zona de vrtex, segons la figura 6.12, com una zona localitzada al canvi de pendent; la resta correspon a la semiobertura. Sha de comprovar:
a) a les semiobertures: en els dos trams de biga amb cantell variable, figura 6.12, shan de realitzar les comprovacions indicades a l'apartat 6.4.2;
Figura 6.12. Biga a dues aiges
b) a la zona del vrtex (zona ratllada de la figura 6.12. El ratllat es fa noms per indicar la zona, ja
que el laminat se suposa que s parallel a la cara inferior amb pendent constant):
i)
tensions normals degudes a la flexi a la zona del vrtex:
a la zona del vrtex, la tensi de clcul a flexi, m,d ha de complir la condici segent:
m,d f m,d
(6.53)
on:
fm,d
resistncia de clcul a flexi.
la tensi de flexi a la secci central de la zona de vrtex, m,d, es pot obtenir a partir de
lequaci segent (la clssica frmula de resistncia de materials modificada pel coeficient kl):
m,d = kl
6 Map,d
(6.54)
2
b hap
on:
kl = 1 + 1,4 tg + 5,4 tg2
Map,d
ii)
(6.55)
moment flector mxim de clcul en la secci del vrtex;
hap
altura de secci en el vrtex de la biga, figura 6.12;
angle del fald, figura 6.12.
tensions de tracci perpendicular a la fibra:
la tensi de clcul mxima de tracci perpendicular a la fibra, t,90,d, ha de complir la

condici segent:
t,90,d kdiskvol ft,90,d
(6.56)
on:
t,90,d = 0,2tg ap
6 Map,d
2
bhap
0,6
pd
b
(6.57)
kdis =1,4
coeficient que t en compte l'efecte de la distribuci de tensions de tracci

perpendicular a la zona de vrtex;
kvol
factor de volum definit a l'apartat 2.2.1.2. En aquest cas, V s el volum, en m3,

de la zona de vrtex, figura 6.12. Com a valor mxim de V sha de prendre
2/3 del volum total de la biga; V0 = 0,01m3;
SE-M 38
766
ft,90,d
pd
crrega distribuda de compressi sobre la zona del vrtex al marge superior

de la biga;
amplada de la secci transversal de la biga.
A ms, sha de realitzar la comprovaci a tallant segons l'apartat 6.1.8.

6.4.4 Bigues amb parts del traat corbades
Aquest apartat es refereix a les bigues lalat de les quals es correspon amb un dels dos representats a les figures 6.13 i 6.14. S'exemplifica en casos simtrics en qu la zona de vrtex, corresponent
al traat en corba, s al centre.
Figura 6.13 Biga corba de cantell constant (la laminaci s parallela a les cares)
Figura 6.14 Biga a dues aiges amb sotavolta corba (la laminaci s'interromp a la zona del vrtex,
en el canvi de pendent, per no a les zones prximes a la sotavolta)
Shan defectuar les comprovacions segents:

a) en els trams de directriu recta de la biga (exteriors a la zona del vrtex):
i)
en els dos trams de directriu recta i cantell constant de la biga, figura 6.13, shan de realitzar
les comprovacions ja indicades per a peces de secci constant (apartats 6.1, 6.2 i 6.3);
ii)
en els trams de directriu recta i cantell variable de la biga, figura 6.14, shan de realitzar, a
ms de les comprovacions ja indicades per a peces de secci constant (apartats 6.1, 6.2 i
6.3), les de l'apartat 6.4.2 per a peces de cantell variable.
iii)
en el tram de directriu recta sha de realitzar una comprovaci a tallant segons l'apartat 6.1.8.
b) a la zona del vrtex (zona ratllada de les figures 6.13 i 6.14) shan de realitzar les comprovacions
segents:
i)
tensions de flexi.
La tensi de clcul a flexi, m,d, ha de complir la condici segent:
m,d k r f m,d
(6.58)
SE-M 39
767
on:
m,d = kl
6 Map,d
(6.59)
2
b hap
on:
2
h
h
hap
+ k 3 ap + k 4 ap
kl = k1 + k 2
r
r
(6.60)
k1 = 1 + 1,4 tg + 5,4 tg2
(6.61)
k2 = 0,35 - 8 tg
(6.62)
k3 = 0,6 + 8,3 tg - 7,8 tg2
(6.63)
k4 = 6 tg
Map,d
(6.64)
moment flector de clcul a la secci del vrtex;
hap
altura de secci en el vrtex de la biga, figures 6.13 i 6.14;
angle definit a les figures 6.13 i 6.14;
fm,d
kr
coeficient de curvatura que t en compte la prdua de resistncia de la fusta derivada

del corbament de les lmines en el procs de fabricaci. Adopta els valors segents:
kr
1
=
0,76 + 0,001rin
rin
240
t
r
per a in < 240
t
per a
(6.65)
(6.66)
on:
rin
radi de la sotavolta de la biga;

r = rin + 0,5hap
t
ii)
gruix de la lmina.
tensions de tracci perpendicular a la fibra.

La tensi mxima de clcul a tracci perpendicular a la fibra, t,90,d, ha de complir la condici
segent:
t,90,d kdis kvol ft,90,d
(6.67)
on:
t,90,d = k p
on:
pd
b
Map,d
hap
6 Map,d
2
bhap
0,6
pd
b
(6.68)
crrega distribuda (de compressi) aplicada a la zona de vrtex sobre el marge

superior de la biga;
amplada de la biga;
moment flector de clcul a la secci de vrtex;
altura de la secci al vrtex de la biga, figures 6.13 i 6.14.
h
hap
+ k 7 ap
kp = k 5 + k 6
r
(6.69)
SE-M 40
768
k5 = 0,2 tg ap
(6.70)
2
k6 = 0,25 - 1,5 tg ap + 2,6 tg ap
(6.71)
k7 = 2,1 tg ap - 4 tg ap
(6.72)
kvol
factor de volum definit a l'apartat 2.1.1.2, equaci 2.3. En aquest cas, V s el volum, en m3, de la zona de vrtex, figures 6.13 i 6.14. Com valor mxim de V sha
de prendre 2/3 del volum total de la biga; V0 = 0,01 m3;
coeficient de distribuci que adopta els valors segents:
kdis
= 1,4 per a la biga representada a la figura 6.13;
=1,7 per a la biga representada a la figura 6.14;
resistncia de clcul a tracci perpendicular a la fibra.
ft,90,d
r = rin + 0,5hap
A ms, sha de realitzar la comprovaci a tallant segons l'apartat 6.1.8.
6.5 Peces rebaixades

1
L'existncia d'un rebaix implica una concentraci de tensions. Sen pot evitar la comprovaci en els
casos segents:
a) sollicitacions axials de tracci o compressi parallela a la fibra;
b) sollicitaci de flexi que provoqui traccions a la zona del rebaix si el seu pendent no s superior
a 1:10 (l:i), figura 6.15 (esquerra);
c) sollicitaci de flexi que provoqui compressions a la zona del rebaix, figura 6.15 (dreta).
Figura 6.15 Flexi a la zona rebaixada. Esquerra: tensions de tracci al rebaix; dreta: tensions de compressi
al rebaix
6.5.2 Bigues amb rebaix a la zona de recolzament

1
A les bigues amb els extrems rebaixats sha de tenir en compte la influncia de la concentraci
de tensions, figura 6.16. Per a les bigues de secci rectangular amb la fibra sensiblement parallela a l'eix aquesta influncia sobt fent la comprovaci segent:
Figura 6.16 Extrems rebaixats de bigues
d =
on:
Vd
hef
kV
1,5 Vd
k v fv,d
b hef
(6.73)
esfor tallant de clcul a la biga;

cantell efica, vegeu la figura 6.16;
factor de reducci que adopta els valors segents:
- en el recolzament extrem de bigues amb el rebaix a la part superior, figura 6.16.b;
SE-M 41
769
kv = 1
- en el recolzament extrem de bigues amb el rebaix a la part inferior, figura 6.16.a.
kv
1,1 i1,5
k n 1+
= mn
h
h 1 + 0,8 x 1 2
(6.74)
( )
i
h
x
=
defineix la inclinaci del rebaix, figura 6.16.a;

cantell de la biga en mm, figura 6.16.a;
distncia des de l'eix del recolzament fins al final del rebaix, figura 6.16.a.
hef / h
4,5
k n = 5,0
6,5
Per a fusta microlaminada

Per a fusta massissa
(6.75)
Per a fusta laminada encolada
6.6 Peces amb forats

1
La comprovaci de la resistncia a tallant d'una pea amb forats com els indicats a la figura 6.17,
i sota les condicions segents:
lv h
lz mx (h, 300 mm)
la h/2
hru 0,25h
hrl 0,25h
ah
hd 0,4h
r 15 mm
es basa en la comprovaci duna biga equivalent amb un entallament tal com s'illustra a la figura
6.18 i utilitzant el mtode de comprovaci exposat a l'apartat 6.5.2.
Com a model d'anlisi es considera el model usual simplificat per a biga Vierendeel, de forma que se
suposa que els moments locals dels cordons sn nuls al centre de la barra, i a ms se suposa que el
tallant de cada cord s proporcional a la seva rea. D'aquesta manera, la secci est sotmesa a
uns tallants Vu i Vl, respectivament, definits per les expressions segents:
Vu =
Vd h ru
h ru + h rl
(6.76)
Vl =
Vd h rl
h ru + h rl
(6.77)
on:
Vd tallant total de clcul a la secci, figura 6.18.
2
L'anlisi de l'estructura sha de fer d'acord amb el model anterior de biga Vierendeel. En els casos
hiperesttics el projectista ha de revisar la correcci de les hiptesis simplificades adoptades, ja que
en alguns casos els punts de moments locals nuls dels cordons estan molt allunyats dels punts intermedis; en tot cas, l'elecci del model d'anlisi queda sota el seu criteri i responsabilitat.
SE-M 42
770
En el cas de 3 de forma circular, d'acord amb el model simplificat exposat, la comprovaci de la resistncia a tallant sha de realitzar considerant un pendent de lentallament d'1:1, figura 6.18.
Figura 6.17 Dimensions del forat i distncies
En les peces en qu no es compleixin les hiptesis de partida del model d'anlisi, o sota criteri del
projectista, shan de considerar els principis generals del cap. 5.
Sota les hiptesis exposades a l'apartat 2, no s necessari realitzar cap comprovaci per als forats
amb una dimensi interior, d, inferior a 0,1h.
Figura 6.18 Les bigues amb forats situats al centre de la biga shan de comprovar a tallant considerant un
efecte equivalent com si es tracts d'un entallament a la biga. A l'esquerra es representen els forats i a la
dreta, lentallament equivalent
SE-M 43
771

7.1 Lliscament dels acoblaments
1
El mdul de lliscament Kser, quocient entre la fora aplicada en servei i el lliscament local de
lacoblament, amb la hiptesi de rgim lineal i elstic, i per als estats lmit de servei, es pot determinar mitjanant assajos segons la norma UNE EN 26891 (mtode de determinaci de ks = Kser) o obtenir de la manera indicada al pargraf segent.
Per a acoblaments de tipus clavilla collocats de forma ortogonal a les peces que uneixen i a ms a la
direcci de la fibra, sota sollicitacions de servei, el mdul de lliscament Kser per pla de cisallament i
per element de fixaci es pot elegir de la taula 7.1 amb la densitat mitjana, m en kg/m3, i d o dc, en
mm (on d s el dimetre de la clavilla i dc, el dimetre del connector, tal com es defineix a la norma
UNE EN 13271).
Taula 7.1 Valors de Kser (= ks a la norma UNE EN 26891) per a elements de fixaci de tipus
clavilla en N/mm
Fusta fusta
Tipus d'element de fixaci
Tauler - fusta
Passadors
Perns sense amplitud (1)
1,5
m d / 23
Tirafons
Claus amb forat previ
Claus sense forat previ
1,5
d 0,8 / 30
Grapes
1,5
d 0,8 / 80
Connectors de placa (tipus A segons norma UNE EN 912)

Connectors d'anell (tipus B segons norma UNE EN 912)
m dc / 2
Connectors dentats
Connectors d'una cara (tipus C1 a C9 i C11 segons norma UNE EN 912)
Connectors de doble cara (tipus C10 segons UNE EN 912)
m dc / 4
(1)
m dc / 2
Lamplitud s'ha d'afegir independentment de la deformaci.
Si les densitats mitjanes de les dues peces acoblades derivades de la fusta sn diferents (m,1, m,2), sha de prendre com a valor de
m el segent:
m = m,1 m,2
Per a acoblaments entre fusta-acer o fusta-formig, Kser sha de multiplicar per 2.
7.2 Vibracions
7.2.1 Generalitats
1
A les estructures convencionals, i si es compleixen les condicions de rigidesa sota crrega esttica
establertes al CTE, no s necessari considerar en l'anlisi l'estat lmit de vibraci.
Per a l'anlisi shan dutilitzar els valors mitjans de les propietats de rigidesa.
SE-M 45
772
8 Acoblaments
8.1 Introducci
1
Els acoblaments inclosos en aquest captol corresponen als acoblaments entre peces de fusta, taulers i xapes d'acer mitjanant els sistemes dacoblament segents:
a) Elements mecnics de fixaci de tipus clavilla (claus, perns, passadors, tirafons i grapes);
b) Elements mecnics de fixaci de tipus connectors;
c) Acoblaments tradicionals.
8.2 Principis generals del clcul d'acoblaments

8.2.1 Capacitat de crrega
1
En general, el valor caracterstic de la capacitat de crrega i la rigidesa dels acoblaments sha de

determinar mitjanant assaig d'acord amb les normes UNE EN 1380, UNE EN 1381, UNE EN 26891
i UNE EN 28970. Si a la norma es descriuen mtodes d'assaig per tracci i compressi, la capacitat
de crrega caracterstica sha dobtenir en tracci. Per als casos ms freqents s'inclouen en aquest
captol frmules per a la determinaci de les capacitats de crrega.
8.2.2 Acoblaments amb mltiples elements o tipus de fixaci
En un acoblament amb diversos elements de fixaci del mateix tipus i dimensions, la capacitat de
crrega del conjunt s menor, tal com s'indica a 8.2.6, que la suma de les capacitats de crrega de
cada element de fixaci.
Si en un acoblament la crrega es transmet mitjanant ms d'un tipus de fixaci, o quan la rigidesa

dels acoblaments en els plans de tall dun acoblament amb diversos plans de cisallament s diferent,
la capacitat de crrega de cada tipus est condicionada per la compatibilitat de les deformacions. Si
es realitza un estudi especial, es recomana no barrejar tipus ni dimensions (s a dir, elements amb
rigidesa diferent), llevat que la seva anlisi es reculli expressament en aquest DB.
8.2.3 Acoblaments amb mltiples plans de cisallament
Per poder combinar la resistncia dels plans de cisallament individuals en un acoblament de mltiples plans de cisallament, el mode de fallada crtica dels elements de fixaci en els plans de cisallament respectius ha de ser compatible amb els restants.
8.2.4 Acoblaments en angle sollicitats per forces axials
En aquests acoblaments, i per causa que la fora actua amb un angle respecte a la direcci de la
fibra en una de les peces, s'ha de tenir en compte l'efecte de fenedura per causa de les tensions provocades per un component (Fdsen ), perpendicular a la fibra (vegeu la figura 8.1).
SE-M 47
773
En aquest cas sha de complir la condici segent:

Fv,Ed F90,Rd
(8.1)
on:
F
Fv,Ed = mx v,Ed,1
Fv,Ed,2
on:
Fv,Ed,1, Fv,Ed,2
F90,Rd
(8.2)
valors de clcul dels esforos tallants a cada costat de lacoblament, figura 8.1;
valor de clcul enfront de la fenedura, calculada a partir del seu valor caracterstic,
F90,Rk, segons lequaci 8.3.
En conferes i pollancre, la capacitat de crrega caracterstica enfront de la fenedura per a la disposici de la figura 8.1 est definida per lexpressi segent:
F90,Rk = 14 b w
he
h
1 e
h
(8.3)
on:
0,35
w pl
1 per a plaques dentades
w = 100
1 per a la resta
on:
F90,Rk
he
b
h
w
wpl
(8.4)
valor caracterstic de la capacitat de crrega enfront de la fenedura, [N];

distncia des del marge carregat de la pea central fins a l'eix de l'element mecnic de fixaci
ms allunyat, [mm];
gruix de la pea central, [mm];
cantell de la pea central, [mm];
factor de modificaci;
amplada de la placa dentada en direcci parallela a la fibra, [mm].
Figura 8.1 Fora obliqua transmesa en un acoblament
8.2.5 Inversi d'esforos

1
En cas que la sollicitaci a les peces oscilli entre un valor de tracci Ft,Ed i de compressi Fc,Ed, i que
a ms el seu origen siguin accions de llarga o mitjana durada (s a dir, que si no es consideren aquest tipus d'accions en la combinaci no es produeix inversi d'esforos), sha de dimensionar
lacoblament per als dos valors segents: Ft,Ed + 0,5Fc,Ed i Fc,Ed + 0,5Ft,Ed, en valors absoluts, per a
tracci i compressi, respectivament.
SE-M 48
774
8.2.6 Reducci de la capacitat de crrega de lacoblament en funci del nombre d'elements de

fixaci que el formen (nombre efica)
1
La capacitat de crrega caracterstica efica dun acoblament amb diversos elements de fixaci del
mateix tipus i dimetre, Fv,ef,Rk, sobt de lexpressi segent:
Fv,ef ,Rk = n ef Fv,Rk
on:
Fv,ef,Rk
nef
Fv,Rk
(8.5)
valor caracterstic de la capacitat de crrega efica de lacoblament;

nombre efica dels elements de fixaci alineats amb la crrega, que es defineix
posteriorment per a cada tipus d'element de fixaci;
valor caracterstic de la capacitat de crrega d'un element de fixaci.
8.3 Acoblaments de tipus clavilla

1
Dins de la denominaci de clavilla s'inclouen els elements de fixaci mecnics segents: claus, grapes, perns, passadors i tirafons.
8.3.1 Capacitat de crrega lateral
El valor caracterstic de la capacitat de crrega lateral d'un element mecnic de fixaci, Fv,Rk, sha de
prendre com el valor menor dels obtinguts a cada grup d'expressions corresponents a les diferents
opcions d'acoblaments.
8.3.1.1 Acoblaments fusta amb fusta i tauler amb fusta
Cisallament simple:
fh,1,k t1 d
fh,2,k t2 d
Fv,Rk
(8.6)
(8.7)
t 2
t
fh,1,k t1 d
t2 t2
2
3
2
2
+ 2 1+ + + 1+
t1 t1
1+
t1
t1
4,5 2 + My,Rk
t d
f
= mn 1,05 h,1,k 1 2 1+ +
2+
fh,1,k d t1
4,5 1+ 2 My,Rk
t d
f
1,05 h,1,k 2 2 2 1+ +
2
1+ 2
fh,1,k d t2
( )
( )
2
2 My,Rk fh,1,k d
1+
1,15
(8.8)
(8.9)
(8.10)
(8.11)
Cisallament doble:
fh,1,k t1 d
0,5 fh,2,k t2 d
Fv,Rk
= mn 1,05
1,15
(8.12)
(8.13)
4 2 + My,Rk
fh,1,k t1 d
2 1+ +
2+
fh,1,k d t1
( )
2
2 My,Rk fh,1,k d
1+
(8.14)
(8.15)
SE-M 49
775
on:
=
fh,2,k
(8.16)
fh,1,k
on:
d
ti
dimetre de lelement de fixaci;

gruix del tauler o de la pea o profunditat de penetraci, referida a la pea 1 o 2, vegeu els
apartats 8.3.2 a 8.3.6;
fh,i,k
resistncia caracterstica a laplatament a la pea i; vegeu els apartats 8.3.1.1.2 i 8.3.2.1.3;
My,Rk moment plstic caracterstic, vegeu els apartats 8.3.2 a 8.3.6;
Fv,Rk capacitat de crrega per pla de tallant i per element de fixaci;
Les capacitats de crrega ms altes s'obtenen en els mecanismes de trencament on la rtula
plstica de la clavilla i la tensi d'aplatament de la fusta sassoleixen de forma simultnia. Per a aix
es recomana que la clavilla penetri entre 10 i 12 dimetres a la fusta a cadascuna de les peces a
unir.
3
En cisallament doble, el subndex 1 correspon a les peces laterals i el subndex 2, a la pea central.
En acoblaments a cisallament simple, el valor caracterstic de la capacitat de crrega a l'arrencada,

Fax,Rk, es pren com el ms baix dels corresponents a les capacitats de crrega de les dues peces.
El valor caracterstic de la resistncia a l'aplatament, fh,k, es pot obtenir, en aquest captol, en funci
del tipus de clavilla i el tipus de material. En casos no descrits es pot recrrer a les normes EN 383 i
UNE EN 14358.
El valor caracterstic del moment plstic, My,Rk, es pot obtenir, en aquest captol, per a seccions quadrades i circulars massisses d'acer. En casos no coberts es pot determinar d'acord amb les normes
UNE EN 409 i UNE EN 14358.
Els diferents modes de fallada, corresponents a cada expressi, es representen grficament a la

figura 8.2.
Figura 8.2 Modes de fallada en acoblaments de fusta amb fusta i de fusta amb tauler
SE-M 50
776
8.3.1.2 Acoblaments d'acer amb fusta

1
El valor caracterstic de la capacitat de crrega dels acoblaments entre acer i fusta depn del gruix
de les plaques d'acer. Les plaques amb gruix inferior o igual a 0,5d es classifiquen com a plaques
primes, i les plaques amb gruix superior o igual a d, amb una tolerncia en el dimetre del forat inferior a -0,1d-, es classifiquen com a plaques gruixudes. El valor caracterstic de la capacitat
de crrega dels acoblaments amb plaques d'acer amb gruix intermedi entre les primes i les gruixudes
sha de calcular mitjanant interpolaci lineal entre els dos casos.
Sha de comprovar la resistncia de la prpia placa d'acer. Si es respecten les distncies als marges
derivats de la fusta, es pot comprovar a partir d'rea resistent equivalent igual ad*t-, on d s el dimetre i t, el gruix, i tenint en compte una tensi de clcul de (0,53*fy) (on fy s la tensi al lmit elstic
de l'acer de la placa).
Cisallament simple:
a) placa prima (t 0,5d);
Fv,Rk = mn
0, 4 fh,1,k t1 d
(8.17)
1,15 2 My,Rk fh,1,k d
(8.18)
b) placa gruixuda (t d).
Fv,Rk
4 My,Rk
1
fh,1,k t1 d 2 +
fh,1,k d t12
= mn
2,3 My,Rk fh,1,k d
(8.19)
(8.20)
fh,1,k t1 d
(8.21)
Cisallament doble:
a) pea central dacer de qualsevol gruix;
f h,1,k t1 d
Fv,Rk = mn
f h,1,k
(8.22)
4 M y,Rk
t1 d 2 +
1
f h,1,k d t12
2, 3 M y,Rk f h,1,k d
(8.23)
(8.24)
b) pea central de fusta:

i)
placa prima (t 0,5d);

Fv,Rk = mn
ii)
0,5 fh,2,k t2 d
(8.25)
1,15 2 My,Rk fh,2,k d
(8.26)
placa gruixuda (t d).

Fv,Rk = mn
0,5 fh,2,k t2 d
(8.27)
1,15 2 My,Rk fh,2,k d
(8.28)
on:
Fv,Rk
d
ti
fh,i,k
My,Rk
Fax,Rk
capacitat de crrega per pla de tall i element de fixaci;

dimetre de l'element de fixaci;
gruix del tauler o de la pea o profunditat de penetraci, referida a la pea 1 o 2, vegeu els
apartats 8.3.2 a 8.3.6;
resistncia caracterstica a l'aplatament a la pea i;
moment plstic caracterstic, vegeu els apartats 8.3.2 a 8.3.6.
capacitat de crrega a l'extracci de l'element de fixaci;
SE-M 51

Els diferents modes de fallada, corresponents a cada expressi, es representen grficament a la

figura 8.3.
Figura 8.3 Modes de fallada als acoblaments entre acer i fusta
Sha de tenir en compte que la capacitat de crrega dels acoblaments en testa es pot reduir per la
possible fallada del permetre que recull el grup d'elements de fixaci. En l'annex H s'inclou un mtode per realitzar aquesta anlisi.
De la mateixa manera que a 8.3.1.1, a les frmules dels apartats 3 i 4 s'ha prescindit de l'increment
de crrega per fricci. No obstant aix, si aix es desitja, sha de considerar vlid l's de les equacions de la norma UNE ENV-1995 que inclouen l'efecte de la fricci, sempre que es tinguin en compte
les importants deformacions que es produeixen.
8.3.2 Claus
8.3.2.1 Crrega lateral
8.3.2.1.1 Principis generals

1
La capacitat de crrega lateral s'obt mitjanant l'aplicaci de les regles definides a l'apartat 8.3.1,
amb el significat segent dels smbols:
t1 en cisallament simple s el gruix de la pea corresponent al cap del clau, i en cisallament doble
s el valor menor dels dos segents: gruix de la pea de cap o penetraci a la pea de punta
t2 penetraci a la pea de punta en cisallament simple o gruix de la pea central en cisallament doble.
Figura 8.4 Definici de t1 i t2. a) cisallament simple, b) cisallament doble
SE-M 52
777
778
Quan la densitat caracterstica de la fusta sigui superior o igual a 500 kg/m3 o quan el dimetre del
clau sigui superior a 8 mm, sha de realitzar un forat previ a la fusta.
En claus de secci quadrada, sha de prendre com a dimetre d- el costat del quadrat.
Moment plstic:
En claus comuns de fust llis de filferro d'acer amb una resistncia mnima a tracci del filferro amb
qu estan fabricats de 600 N/mm2, el moment plstic caracterstic sha de determinar segons les expressions segents:
fu
180 d2,6 per a claus de secci circular
600
f
= u 270 d2,6 per a claus de secci quadrada
600
My,Rk =
(8.29)
My,Rk
(8.30)
on:
My,Rk valor caracterstic del moment plstic, [Nmm];

d
dimetre o costat de la secci del clau, [mm];
resistncia caracterstica a tracci del filferro, [N/mm2].
fu
En claus introduts amb forat previ, la separaci a1 (vegeu la figura 8.7) es pot reduir fins a un mnim
de 4d, si la capacitat de crrega es redueix pel factor segent:
kr =
a1
(4 + 3 cos ) d
(8.31)
En acoblaments amb claus alineats amb la direcci de la fibra i sotmesos a un component de la fora
parallela a la fibra, llevat que els claus d'aquesta fila estiguin collocats a portell amb un desfasament
d'almenys -1d- (vegeu la figura 8.5), la capacitat de crrega sha de calcular prenent com a nombre
efica de claus el segent:
n ef = n k ef
(8.32)
on:
nef
n
kef
nombre efica de claus alineats amb la crrega i la fibra;

nombre de claus alineats;
factor definit a la taula 8.1.
Taula 8.1 Valors de kef
Separaci
a1 14d
a1 = 10d
a1 = 7d
a1 = 4d
kef
Sense forat previ
1,00
0,85
0,70
-
Amb forat previ

1,00
0,85
0,70
0,50
Per a separacions intermdies s'admet una interpolaci lineal de kef.
Figura 8.5 Claus en una fila parallela a la fibra desplaats transversalment una dimensi igual a d
SE-M 53
779
Quan la fora s'exerceixi amb un angle respecte a la direcci de la fibra sha de verificar que el component de la fora parallela a la fibra s inferior o igual a la capacitat de crrega calculada d'acord
amb l'apartat 8.3.1.
El nombre mnim de claus en un acoblament ha de ser de 2.
Disposicions constructives:
a) llevat que s'especifiqui d'una altra manera, els claus shan dintroduir en direcci perpendicular a
la de la fibra i shan de clavar de manera que la superfcie del cap quedi enrasada amb la de la
fusta;
b) llevat que s'especifiqui d'una altra manera, els claus doda (oblics) s'han d'ajustar a les indicacions de la figura 8.8.b;
c) el dimetre del forat previ ha de tenir un valor dentre -0.7 d- i -0,8d-, on d- s el dimetre del
clau.
8.3.2.1.2 Acoblaments amb claus entre fusta i fusta

1
Resistncia a l'aplatament:
La resistncia caracterstica a l'aplatament en claus amb dimetre inferior o igual a 8 mm i per a
qualsevol angle respecte a la fibra es pot obtenir de les expressions segents:
a) sense forat previ: fh,k = 0,082 k d 0,3 (N / mm 2 )
(8.33)
b) amb forat previ: fh,k = 0,082 (1 0,01 d) k (N / mm 2 )
(8.34)
on:
k densitat caracterstica de la fusta, [kg/m3];

d
dimetre del clau, [mm].
Cavalcament de claus:
a) En acoblaments del tipus del representat a la figura 8.6, els claus introduts des de les dues cares es poden solapar a la pea central, sempre que la distncia (t t2) sigui superior a 4d.
Figura 8.6 Cavalcament de claus
Penetraci del clau:

a) Com ja s'ha comentat, es recomana una penetraci dels claus, a cada pea de fusta, d'entre 10 i
12 dimetres. Amb menys penetraci es perd molta eficcia, i amb ms no s'aconsegueix ms
capacitat de crrega.
Claus a la testa de la pea:

a) Noms s'admet l's de claus de fust llis a la testa de la pea per al cas d'elements secundaris,
com per exemple per a la fixaci d'una pea de capal dels parells d'una coberta. El valor de clcul de la seva capacitat de crrega sha de prendre d1/3 del valor corresponent a un clavament
normal.
b) En claus que no sn de fust llis (s a dir, amb ressalts de diferent tipus; es pot veure la definici
precisa a la norma UNE EN 14545) collocats a la testa de la pea sha de prendre com a capaci-
SE-M 54
780
tat de crrega de clcul 1/3 del valor corresponent a un clavament normal, sempre que es compleixin les condicions segents:
i)
els claus es troben sotmesos exclusivament a crrega lateral;
ii)
hi ha almenys tres claus per acoblament;
iii)
la penetraci a la pea de punta s com a mnim igual a 10d;
iv)
lacoblament no est exposat a les condicions de la classe de servei 3;
v)
es compleixen els valors de separaci de la taula 8.2.
Separacions i distncies mnimes:

Les separacions i distncies mnimes es donen a la taula 8.2, amb les definicions incloses a la figura
8.7.
Taula 8.2 Acoblaments amb claus en fusta amb fusta i sota crrega lateral.
Separacions i distncies mnimes
Separacions i distncies
Angle
a1 (parallela a la fibra)
0 360
a2 (perpendicular a la fibra)
a3,t (testa carregada)
a3,c (testa no carregada)
a4,t (marge carregat)
0 360
- 90 90
90 270
0 180
a4,c (marge no carregat)
180 360
Distncia mnima
Sense forat previ
k 420 kg/m3
420 kg/m3 < k 500 kg/m3
d < 5mm; (5+5|cos |)d
(7+8|cos |)d
d 5mm; (5+7|cos |)d
5d
7d
(10+5 cos )d
(15+5 cos )d
10d
15d
d<5 mm; (5+2 sin )d
d<5 mm; (7+2 sin )d
d5 mm; (5+5 sin )d
d5 mm; (7+5 sin )d
5d
7d
Amb forat previ

(4+|cos |)d
(3+|sin |)d
(7+5 cos )d
7d
d<5 mm; (3+2 sin )d
d5 mm; (3+4 sin )d
3d
Figura 8.7 Separacions, distncies i angle
Forat previ:
Sha de fer un forat previ quan el gruix de les peces de fusta sigui inferior a:
t = mx
7 d
(13 d 30) 400k
(8.35)
SE-M 55
781
on:
t
k
d
gruix mnim, [mm];

densitat caracterstica de la fusta, [kg/m3];
8.3.2.1.3 Acoblaments clavats entre tauler i fusta

1
Resistncia a l'aplatament:
a) les regles que apareixen a continuaci sn aplicables en claus el cap dels quals tingui un dimetre superior o igual a 2d;
b) la resistncia caracterstica a l'aplatament en acoblaments clavats en tauler contraxapat es pot
obtenir de l'expressi segent:
fh,k = 0,11 k d 0,3
(8.36)
on:
fh,k resistncia caracterstica a l'aplatament, [N/mm2];
k densitat caracterstica del tauler contraxapat, [kg/m3];
d
c) la resistncia caracterstica a l'aplatament en acoblaments clavats en tauler de fibres dur (segons
la norma UNE EN 622-2) es pot obtenir de l'expressi segent:
fh,k = 30 d 0,3 t 0,6
(8.37)
on:
d
dimetre del clau, [mm];
t
gruix del tauler, [mm].
d) la resistncia caracterstica a l'aplatament en acoblaments clavats sobre taulers de partcules i
d'encenalls orientats (OSB) es pot obtenir de l'expressi segent:
fh,k = 65 d0,7 t 0,1
(8.38)
on:
d
dimetre del clau, [mm];
t
gruix del tauler, [mm].
a) Les separacions i distncies mnimes entre claus han de ser en general les definides a la taula
8.2, multiplicades per un factor igual a 0,85.
b) Les distncies mnimes en tauler contraxapat han de ser igual a 3d per a marges (o testes) no
carregats i (3 + 4sin ) d per a marges (o testes) carregats, prenent alfa segons el que sha definit a la figura 8.7.
8.3.2.1.4 Acoblaments clavats entre acer i fusta

1
Separaci i distncies mnimes.

Les distncies mnimes han de ser les indicades a la taula 8.2. Les separacions mnimes entre claus
han de ser les de la taula 8.2 multiplicades per un factor igual a 0,7.
8.3.2.2 Crrega axial (arrencada)
Els claus de fust llis no shan dutilitzar per resistir esforos axials de durada permanent o llarga.
SE-M 56
782
No es recomana considerar cap capacitat de transmissi d'esforos axials en els claus collocats a la
testa de la pea.
Capacitat de crrega a l'arrencada.

a) La capacitat de crrega caracterstica a l'arrencada de claus introduts perpendicularment o obliquament a la fibra (vegeu la figura 8.8.a) (vegeu la figura 8.8.b) ha de prendre el valor menor
dels definits a les frmules segents (les frmules (a) corresponen a la resistncia a l'arrencada
del clau a la pea que rep la punta, i les frmules (b) corresponen a la resistncia a l'enfonsament del cap del clau):
i)
per a claus que no siguin de fust llis (es pot veure la definici de la norma UNE EN 14545):
fax,k d tpen
Fax,Rk =
fhead,k dh2
ii)
(a)
(b)
(8.39)
per a claus de fust llis:
fax, k d tpen
Fax,Rk =
fax, k d t + fhead, k d h2
(a)
(b)
(8.40)
on:
fax,k
fhead,k
d
tpen
resistncia caracterstica a l'arrencada a la pea de la punta;

resistncia caracterstica a l'enfonsament a la pea de cap;
dimetre del clau [mm];
longitud de la penetraci a la pea de punta o longitud de la part corrugada que es
troba a la pea de punta, [mm];
t
gruix de la pea o longitud de la part corrugada a la pea de cap, [mm];
dimetre del cap del clau, [mm].
dh
b) Els valors caracterstics, fax,k i fhead,k, per als casos no descrits a continuaci es poden determinar
d'acord amb les normes UNE-EN 1382, UNE EN 1383 i UNE EN 14358.
c) Els valors caracterstics per a la resistncia d'arrencada i enfonsament del cap del clau, per a
claus de fust llis amb una penetraci a la pea de punta d'almenys 12d, es defineixen a les expressions segents:
fax, k = 20 10 6 k2
fhead, k = 70 10
(8.42)
k2
(8.43)
on:
k
dimetre del cap, [mm].
dh
d) En fusta collocada amb un contingut d'humitat prxim al punt de saturaci de la fibra, i que probablement s'assecar sota crrega, els valors de fax,k i fhead,k shan de multiplicar per 2/3.
e) En claus corrugats noms es considera capa de transmetre crrega axial a la part corrugada.
SE-M 57
783
Figura 8.8 Clavat perpendicular (a) i oblic (b)
Longitud mnima de penetraci:

a) en claus de fust llis la penetraci a la pea de punta tpen ha de ser almenys 8d. Si la penetraci a
la pea de punta s inferior a 12d la capacitat de crrega a l'arrencada s'ha de reduir pel factor
(tpen/4d 2);
b) en claus amb corrugues o ressalts la penetraci a la pea de punta ha de ser almenys de 6d. Si
la penetraci a la pea de punta s inferior a 8d la capacitat de crrega a l'arrencada s'ha de reduir pel factor (tpen/2d 3).

a) les separacions i distncies mnimes per a claus carregats axialment han de ser les mateixes
que per als claus carregats lateralment. Per als claus introduts obliquament la distncia al marge
carregat ha de ser almenys igual a 10d, figura 8.8.b;
b) Els claus collocats de forma obliqua shan de collocar sempre formant parells simtrics.
8.3.2.3 Claus sotmesos a crrega combinada lateral i axial
En acoblaments sotmesos a una combinaci de crrega axial (Fax,Ed) i lateral (Fv,Ed) s'han de complir
les condicions segents:
a) per a claus de fust llis (com es defineixen a la norma UNE EN 14547):
Fax,Ed
Fax,Rd
Fv,Ed
Fv,Rd
(8.44)
b) per a claus que no siguin de fust llis:

Fax,Ed
F
ax,Rd
F
+ v,Ed
v,Rd
on:
Fax,Ed i Fv,Ed
(8.45)
capacitats de clcul de lacoblament carregat amb esfor axial o lateral de forma independent.
8.3.3 Grapes
1
Generalitats:
a) les regles recollides a l'apartat 8.3.2 sn aplicables a grapes amb potes de secci circular, arrodonida o rectangular, amb puntes bisellades o apuntades simtricament, excepte les regles relatives a les separacions, que s'inclouen a continuaci d'aquest apartat;
SE-M 58
784
b) en acoblaments amb una fila de grapes alineades amb la direcci de la fibra i amb un component
de la fora parallela a la fibra, la capacitat de crrega sha de calcular a partir del nombre efica
d'elements de fixaci alineats, segons l'apartat 8.3.2.1.1 (vegeu lequaci 8.31);
c) almenys hi ha dhaver dues grapes per acoblament;
d) en grapes amb secci transversal de forma rectangular sha de prendre com a dimetre d, l'arrel
quadrada del producte de les dues dimensions del rectangle;
e) a la figura 8.9 s'indiquen altres dimensions mnimes de les grapes:
i)
amplada b de la corona de la grapa, b 6d;
ii)
la longitud mnima de la penetraci a la pea de punta, t2, ha de ser de 14d.
Figura 8.9 Dimensions de les grapes
Capacitat de crrega lateral:

a) la capacitat de clcul de crrega lateral per grapa i per pla de cisallament sha de considerar com
l'equivalent a dos claus de dimetre igual al de les potes de la grapa, sempre que l'angle entre la
corona i la direcci de la fibra de la fusta sota la corona sigui superior a 30 ( vegeu la figura
8.10);
b) si l'angle entre la corona i la direcci de la fibra sota la corona s igual o inferior a 30, la capacitat de clcul de crrega lateral sha de multiplicar per un factor igual a 0,7.
Moment plstic.
En grapes amb una resistncia mnima a tracci de 800 N/mm2 sha dutilitzar el valor caracterstic
del moment plstic segent per a una pota de la grapa:
My,Rk = 240d 2,6
(8.46)
on:
valor caracterstic del moment plstic, [Nmm];
My,Rk
d
dimetre de la pota de la grapa, [mm].
Separacions i distncies mnimes.
Les separacions i distncies mnimes per a acoblaments amb grapes es donen a la taula 8.3 amb referncia a la figura 8.10.
Figura 8.10 Definici de les separacions en grapes
SE-M 59
785
Taula 8.3 Separacions i distncies mnimes en grapes

Angle
Separaci o distncia mnima
0 360
(10 + 5 |cos |)d
a1 (parallela a la fibra) per a 30
per a < 30
(15 + |5 cos |)d
0 360
15 d
- 90 90
(15 + |5 cos |)d
90 270
15 d
0 180
(15 + |5 sin |)d
180 360
10 d
8.3.4 Perns
8.3.4.1.1 Generalitats
1
amb el significat dels smbols segent (vegeu la figura 8.11):
a) t1 en cisallament simple s el gruix d'una de les peces, i en cisallament doble, el gruix de les
peces laterals;
b) t2 en cisallament simple s el gruix de l'altra pea, i en cisallament doble el gruix de la pea
central.
Figura 8.11 Gruixos de les peces en acoblaments de perns
8.7.
En acoblaments amb perns alineats amb la direcci de la fibra i sotmesos a un component de la fora parallela a la fibra, la capacitat de crrega sha de calcular prenent com a nombre efica de perns
el valor menor de les expressions segents:
n
nef = mn 0,9
a
n 4 1
13 d
(8.47)
SE-M 60
786
on:
nef
n
a1
d
nombre efica de perns alineats amb la crrega i la fibra;

nombre de perns alineats;
separaci en la direcci de la fibra, [mm];
dimetre del pern, [mm].
En cas de crrega perpendicular a la fibra, el nombre efica de perns s el real, s a dir:

(8.48)
nef = n
Per a crregues amb direccions compreses entre 0 i 90 sha dinterpolar linealment entre els valors
determinats per les equacions (8.47 i 8.48).
Taula 8.4 Acoblaments amb perns. Separacions i distncies mnimes
Angle
0 360
(4 + |cos |) d
4d
0 360
mx (7d;80mm)
- 90 90
90 < 150
mx((1+ 6 sin ) d;4d)
4d
150 < 210
mx((1+
6
sin ) d;4d)
210 270
0 180
mx((2+ 2 sin ) d;3d)
3d
180 360
En perns de secci circular el valor caracterstic del moment plstic ha de ser:

My,Rk = 0,3 fu,k d 2,6
(8.49)
on:
fu,k resistncia caracterstica a tracci, [N/mm2].
d dimetre del pern, [mm].
Disposicions constructives.
a) Els forats a la fusta per allotjar els perns han de tenir un dimetre no ms gran d'1 mm que el dimetre del pern. Els forats a les plaques d'acer han de tenir un dimetre no ms gran de 2 mm o
de 0,1d (el que resulti ms gran) que el dimetre del pern.
b) Les volanderes sota el cap del pern i sota la femella han de tenir un costat (si sn quadrades) o
un dimetre mnim igual a 3d i un gruix mnim de 0,3d (d s el dimetre del pern). La volandera
ha de tenir ple contacte amb la superfcie de la pea.
c) Els perns i tirafons shan de collar de tal forma que les peces quedin fermament unides, i shan
de tornar a collar, si s necessari, quan la fusta assoleixi la seva humitat d'equilibri higroscpic,
sempre que es requereixi per garantir la capacitat de crrega o rigidesa de l'estructura.
8.3.4.1.2 Acoblaments amb perns entre fusta i fusta

1
La resistncia caracterstica a l'aplatament de perns amb dimetres no superiors a 30 mm per a un

angle entre l'esfor i la direcci de la fibra s'obt de lexpressi segent:
fh,,k =
fh,0 ,k
(8.50)
k90 sin2 + cos2
on:
k90 = 1,35 + 0,015 d
per a conferes
k90 = 0,90 + 0,015 d
per a frondoses
fh,0,k = 0,082 (1 0,01d)k[N/mm2]
on:
SE-M 61
(8.51)
(8.52)
(8.53)
787
k
d

8.3.4.1.3 Acoblaments amb perns entre tauler i fusta

1
La resistncia caracterstica a l'aplatament per a qualsevol angle respecte a la direcci de la fibra en

tauler contraxapat ha de ser:
fh,k = 0,11 (1 0,01d)k (N/mm2)
on:
k
d
(8.54)

8.3.4.1.4 Acoblaments amb perns entre acer i fusta

1
La capacitat de crrega d'acoblaments amb perns entre peces d'acer i fusta sha de calcular d'acord
amb les especificacions de l'apartat 8.3.1.2.
8.3.4.2 Crrega axial
La capacitat de crrega axial i la capacitat de crrega a l'arrencada d'un pern sha de prendre com el
valor menor dels dos segents:
a) la capacitat del pern a tracci;
b) la capacitat de crrega de la volandera o (en el cas d'acoblaments entre acer i fusta) la capacitat
de la placa d'acer.
La tensi del clcul de compressi sota la volandera no ha de superar (3fc,90,k).
La capacitat de crrega en el recolzament d'una placa d'acer sha de limitar a la corresponent a una
volandera circular amb un dimetre igual al menor dels dos valors segents:
a) 12t;
b) 4d;
on t s el gruix de la placa i d, el dimetre del pern.
8.3.5 Passadors
amb el significat dels smbols segent, amb referncia anloga al cas dels perns a la figura 8.10:
a) t1 en cisallament simple s el gruix d'una de les peces, i en cisallament doble, el gruix de les peces laterals;
b) t2 en cisallament simple s el gruix de l'altra pea, i en cisallament doble el gruix de la pea central.
El dimetre mnim del passador ha de ser de 6 mm i el mxim, de 30 mm.
El valor caracterstic del moment plstic es pot obtenir mitjanant l'aplicaci de l'equaci 8.49 definida
per als perns a l'apartat 8.3.4.1.1.
A ms, sn aplicables els apartats 8.3.4.1.2 (sobre la tensi d'aplatament) i 8.3.4.1.1 (sobre el nombre efica).
8.7.
SE-M 62
788
Taula 8.5 Separacions i distncies mnimes per a passadors

Angle
a1 (parallel a la fibra)
(3 + 2 |cos | )d
0 360
3d
0 360
mx. (7d; 80 mm)
- 90 90
mx. (a3,t |sin |d; 3d)
90 < 150
3d
150 < 210
mx. (a3,t |sin |d; 3d)
210 270
mx. [ (2 + 2sin )d; 3d]
0 180
3d
180 360
Disposicions constructives:
El dimetre mnim dels passadors ha de ser de 6 mm. La tolerncia en el dimetre del passador ha
de ser de 0/+0,1 mm (s a dir, noms s'admeten dimetres superiors en no ms de 0,1 mm). Els
forats previs d'allotjament a les peces de fusta han de tenir un dimetre () de valor (kpreforat d d);
on (d) s el dimetre de la balda i kpreforat, un valor que est entre (3/4) a les espcies de poca densitat i (9/10) a les de mxima densitat.
8.3.6 Tirafons
En el clcul de la capacitat de crrega l'efecte de la part roscada del tirafons sha de tenir en compte
utilitzant un dimetre efica def.
En el supsit que hi hagi una garantia de contacte ntim entre les peces unides, s'apliquen les consideracions segents:
a) En tirafons amb la canya llisa (zona no roscada), el dimetre en la part roscada dels quals s igual al de la canya, s'apliquen les regles definides a l'apartat 8.3.1, sempre que:
i)
el dimetre efica, def, es prengui com el dimetre de la canya;
ii)
la penetraci en la pea de punta de la canya no sigui inferior a 4d.
b) En altres casos, s'apliquen les regles definides a l'apartat 8.3.1, sempre que el dimetre efica,
def, es prengui igual a (1,1) vegades el dimetre intern de la corda (o part roscada).
3
En tirafons amb canya llisa amb dimetre d>6 mm sapliquen les regles definides a l'apartat 8.3.4.1
(crrega lateral en perns). En altres dimetres s'apliquen les regles definides a l'apartat 8.3.2.1 (crrega lateral en claus).
Disposicions constructives.
a) En tirafons collocats en conferes amb un dimetre de la canya inferior a 6 mm no es requereix
forat previ. En tirafons amb dimetre d 6 mm es requereix un forat previ amb els requisits segents:
i)
l'orifici d'allotjament de la canya ha de tenir el mateix dimetre que la canya i la mateixa profunditat que la longitud de la part no roscada;
ii)
l'orifici d'allotjament de la corda (part roscada) ha de tenir un dimetre d'aproximadament el

70% del dimetre de la canya.
b) En fustes amb densitats superiors a 500 kg/m3, el dimetre del forat previ sha de determinar mitjanant assajos.
8.3.6.2 Crrega axial
1
Per a la determinaci de la capacitat de crrega d'acoblaments amb tirafons carregats axialment

shan de comprovar els modes de fallada segents:
a) la capacitat a l'arrencada de la part roscada del tirafons;
SE-M 63
789
b) en tirafons utilitzats en combinaci amb plaques d'acer, la resistncia a l'arrencada del cap del tirafons;
c) la resistncia a la incrustaci del cap del tirafons;
d) la resistncia a tracci del tirafons;
e) en tirafons utilitzats en combinaci amb plaques d'acer, la fallada a tallant en el permetre d'un
bloc de fusta arrencat per un grup de tirafons.
2
La separaci mnima i la distncia mnima al marge s'estableixen a la taula 8.6.
Taula 8.6 Separaci mnima i distncia mnima al marge per a tirafons amb crrega axial
Tirafons introduts
Separaci mnima
Distncia mnima al marge
perpendicularment a la direcci de la fibra
4d
4d
en la testa
4d
2,5d
La penetraci mnima de la part roscada en la pea ha de ser igual a 6d.
El valor caracterstic de la resistncia a l'arrencada, Fax,,Rk, d'acoblaments amb tirafons carregats

axialment sha dobtenir de lexpressi segent:
8d 0,2
Fax,,RK = nef fax,,kd d lef
lef
(8.55)
on:
valor caracterstic de la resistncia a l'arrencada de lacoblament, per a un angle ;
nombre efica de tirafons;
dimetre exterior mesurat a la part roscada;
longitud de penetraci en la pea de la part roscada menys un dimetre;
valor caracterstic de la resistncia a l'arrencada amb un angle respecte a la direcci de
la fibra.
Fax,,Rk
nef
d
lef
fax,,k
5
El valor caracterstic de la resistncia a l'arrencada amb un angle respecte a la direcci de la fibra

sha de prendre com:
fax,,k =
fax,k
(8.56)
sin + 1,5 cos 2

2
on la resistncia caracterstica a l'arrencada parallela a la fibra, fax,k, sha de determinar mitjanant

assaig d'acord amb les normes UNE-EN 1382 i UNE-EN 1458 o b sha de calcular amb lexpressi
segent:
fax,k = 0,037 k
on:
fax,k
k
6
7
(8.57)
valor caracterstic de la resistncia a l'arrencada en direcci perpendicular a la fibra;

valor caracterstic de la densitat, [kg/m3].
NOTA. Els modes de fallada en l'acer o la fusta que envolta el tirafons sn frgils, s a dir, amb deformacions ltimes petites i, per tant, amb poques possibilitats de redistribuci de les tensions.
La resistncia a la incrustaci del cap del tirafons sha de determinar mitjanant assajos d'acord amb
la norma UNE-EN 1383.
En un acoblament amb un grup de tirafons carregats amb un component de la fora parallela a la
canya, el nombre efica de tirafons s:
nef = n0,9
(8.58)
SE-M 64
790
on:
nef
n
nombre efica de tirafons;

nombre de tirafons que actuen conjuntament en lacoblament.
8.3.6.3 Combinaci de crrega lateral i axial

1
En acoblaments amb tirafons sotmesos a una combinaci de crrega axial i lateral sha daplicar
l'equaci 8.45.
8.4 Acoblaments amb connectors

8.4.1 Connectors d'anell o de placa
1
En acoblaments realitzats amb connectors d'anell de tipus A (fusta-fusta) o connectors de placa de

tipus B (acer-fusta) segons norma UNE EN 912, i amb dimetre no superior a 200 mm, el valor caracterstic de la capacitat de crrega per a una fora parallela a la fibra, Fv,0,Rk, per connector i per
pla de cisallament s'obt de lexpressi segent:
k k k k (35 d1,5 )
c
Fv,0,Rk = mn 1 2 3 4
k1k 3he (31,5 dc )
(8.59)
on:
Fv,0,Rk
dc
he
ki
valor caracterstic de la capacitat de crrega parallela a la fibra, en [N];

dimetre del connector, [mm];
profunditat d'inserci, [mm];
factors de modificaci, amb i = 1 a 4, definits a continuaci.
Nota. El primer terme de l'expressi (8.59) representa la fallada per cisallament, i el segon, la fallada
per aplatament.
El dimetre del pern auxiliar sha descollir d'acord amb la taula 8.7.
Taula 8.7 Requisits geomtrics dels perns auxiliars de connectors
d mnim
Tipus de connector
dc
(mm)
(mm)
(vegeu UNE EN 912 )
A A5
12
130
A1, A4, A5
> 130
0,1dc
B
d-1
dc
d
d mxim
(mm)
24
24
d
dimetre del connector, [mm]

dimetre del pern, [mm]
El projectista ha dindicar el tipus de connector usat en lacoblament. La definici exacta del connector no s necessria si la geometria definida s compatible amb els productes comercials disponibles
per a aquest tipus de connector. No obstant aix, i ats el repertori comercial limitat d'aquests sistemes, es recomana incloure en el projecte la definici geomtrica completa del connector o la marca
de referncia que serveixi per establir un producte igual o similar.
3
El gruix mnim de les peces externes de fusta ha de ser igual a 2,25he, i el de la pea interna de
fusta ha de ser igual a 3,75he, on he s la profunditat d'inserci (vegeu la figura 8.12).
SE-M 65
791
Figura 8.12 Gruixos mnims de les peces
El factor k1 depn dels gruixos de les peces t1 i t2 i de la profunditat d'inserci he de lacoblament, i el

seu valor es defineix en lexpressi segent:
1
k1 = mn t1 / 3he
(8.60)
t2 / 5he
El factor k2 depn de la distncia a la testa carregada a3,t de lacoblament i s'aplica nicament en

acoblaments amb testa carregada (s a dir, -30 30; amb alfa segons el que sha definit a
8.3.2.1.2), i s'obt de lexpressi segent:
ka
k 2 = mn
a3,t
2dc
(8.61)
ka = 1,25 en acoblaments amb un connector per pla de cisallament

ka = 1,00 en acoblaments amb ms d'un connector per pla de cisallament
a3,t es defineix a la taula 8.8.
(8.62)
Per a altres valors d, el factor k2 sha de prendre igual a 1,0.

6
El factor k3 depn de la densitat de la fusta i s'obt de lexpressi segent:

1,75
k 3 = mn
(8.63)
350
on:
k
valor caracterstic de la densitat de la fusta, [kg/m3].
El factor k4 depn dels materials acoblats, i pren els valors segents:
k4 = 1,0
k4 = 1,1
per a acoblaments fusta-fusta;

per a acoblaments acer-fusta.
(8.64)
(8.65)
En els acoblaments amb un sol connector per pla de cisallament treballant sense que hi hagi testa
carregada (150 210), la primera condici de l'equaci 8.59 es pot ignorar.
El valor caracterstic de la capacitat de crrega per a una fora que forma un angle amb la direcci
de la fibra, F,Rk, per connector i per pla de cisallament sha de calcular amb lexpressi segent:
SE-M 66
792
F,Rk =
Fv,0,Rk
(8.66)
k 90 sin2 + cos2
amb:
k90 = 1,3 + 0,001 dc
(8.67)
on:
Fv,0,Rk
valor caracterstic de la capacitat de crrega d'un connector sotms a una fora parallela
a la fibra, definit anteriorment;
dimetre del connector, [mm].
dc
9
Les separacions i distncies mnimes shan dajustar a les especificacions de la taula 8.8, amb els
smbols definits a la figura 8.7.
Taula 8.8 Separacions i distncies mnimes per a connectors d'anell i de placa

Angle
Distncia mnima
(vegeu la figura 6.3.2.1b)
(1,2 + 0,8 |cos |) dc
0 360
1,2 dc
0 360
1,5 dc
-90 90
(0,4 + 1,6 |sin |) dc
90 < 150
1,2 dc
150 < 210
(0,4 + 1,6 |sin |) dc
210 270
(0,6 + 0,2 |sin |) dc
0 180
0,6 dc
180 360
10 Quan els connectors es disposen a portell (vegeu la figura 8.13), les distncies mnimes de separaci
parallela i perpendicular a la fibra, a1 i a2, respectivament, es poden reduir per uns coeficients (kai)
sempre que es compleixi la condici:
(ka1)2 + (ka2)2 1
(8.68)
amb
0 ka1 1
0 ka2 1
on:
ka1
factor de reducci de la distncia mnima parallela a la fibra;
ka2
factor de reducci de la distncia mnima perpendicular a la fibra.
Figura 8.13 Distncies redudes en connectors
11 La distncia parallela a la fibra ka1 . a1 es pot reduir, a ms, fins a un 50%, sempre que la capacitat de
crrega es redueixi proporcionalment fins al 40%.
SE-M 67
793
12 Quan hi ha una fila de connectors disposats parallels a la fibra i es troben carregats amb una fora
parallela a la fibra, el nombre efica de connectors sha dobtenir de lexpressi segent:
nef = 2 + (1 n/20) (n 2 )
(8.69)
on:
nef
n
nombre efica de connectors;

nombre de connectors situats en una lnia parallela a la fibra.
Els connectors es consideren alineats amb la fibra quan ka2a2 < 0,5ka1a1.
8.4.2 Connectors dentats
1
El valor caracterstic de la capacitat de crrega d'acoblaments realitzats amb connectors dentats sha
dobtenir com a suma del valor caracterstic de la capacitat de crrega dels connectors i dels perns
que els acompanyen, d'acord amb l'apartat 8.3.4.1.
El valor caracterstic de la capacitat de crrega, Fv,Rk, per connector del tipus C segons norma UNE
EN 912 (de cara simple: tipus C1 a C9; de cara doble: tipus C10 i C11) sha de calcular segons
lexpressi segent:
Fv,Rk =18 k1 k2 k3 dc1,5
Fv,Rk =25 k1 k2 k3 dc1,5
per als tipus C1 a C9

per als tipus C10 a C11
(8.70)
(8.71)
on:
Fv,Rk
ki
dc
valor caracterstic de la capacitat de crrega per cada connector dentat;

factors de modificaci, amb i = 1 a 3, definits a continuaci;
- dimetre del connector dentat per als tipus C1, C2, C6, C7, C10 i C11, [mm];
- costat del connector dentat per als tipus C5, C8 i C9, [mm];
- arrel quadrada del producte dels costats per als tipus C3 i C4, [mm].
Respecte als gruixos mnims de les peces s'aplica l'apartat 8.4.1.
El factor k1 depn del gruix de la fusta i el seu valor s el segent:
1
k1 = mn
t1
3 he
(8.72)
t2
5 he
on:
t1
t2
he
gruix de la pea lateral;

gruix de la pea central;
profunditat de penetraci del dentat.
El factor k2 depn de la distncia a la testa, a3,t, i el seu valor s el segent:

a) per als tipus C1 a C9:
1
k 2 = mn
a3,t
(8.73)
1,1dc
SE-M 68
794
amb
1,1dc
a3,t = mx 7 d
(8.74)
80mm
on:
dc
b) per als tipus C10 i C11:
1
k 2 = mn
a3,t
(8.75)
2,0 dc
on:
1,5 dc
a3,t = mx 7 d
80mm
on:
dc
6
(8.76)
El factor k3 depn de la densitat de la fusta i el seu valor s el segent:

1,5
k 3 = mn
k
350
(8.77)
on:
7
k
valor caracterstic de la densitat de la fusta, [kg/m3].
Les distncies i separacions mnimes per als connectors dentats de tipus C1 a C9 es recullen a la
taula 8.9 amb les definicions incloses a la figura 8.7.
Taula 8.9 Separaci i distncia mnima per a connectors dentats de tipus C1 a C9

Angle
Distncia mnima
0 360
(1,2 + 0,3 |cos |) dc
0 360
1,2 dc
-90 90
2,0 dc
90 < 150
(0,9 + 0,6 |sin |) dc
150 < 210
1,2 dc
210 270
(0,9 + 0,6 |sin |) dc
0 180
(0,6 + 0,2 |sin |) dc
180 360
0,6 dc
Les distncies i separacions mnimes per als connectors dentats de tipus C10 i C11 es recullen a la
taula 8.10, amb les definicions incloses a la figura 8.7.
SE-M 69
795
Taula 8.10 Separaci i distncies mnimes per a connectors dentats de tipus C10 i C11
Angle
Distncia mnima
(1,2 + 0,8 |cos |) dc
0 360
1,2 dc
0 360
2,0 dc
-90 90
(0,4 + 1,6 |sin |) dc
90 < 150
1,2 dc
150 < 210
(0,4 + 1,6 |sin |) dc
210 270
(0,6 + 0,2 |sin |) dc
0 180
0,6 dc
180 360
Quan els connectors de tipus C1, C2, C6 i C7 amb forma circular es disposen a portell, les separacions i distncies mnimes parallela i perpendicular a la fibra, a1 i a2, respectivament (vegeu la figura
6.3.2.1b), es poden reduir per uns coeficients (kai) sempre que es compleixi la condici:
(ka1)2 + (ka2)2 1
(8.78)
amb
0 ka1 1
0 ka2 1
on:
ka1 factor de reducci de la distncia mnima parallela a la fibra;
ka2 factor de reducci de la distncia mnima perpendicular a la fibra.
10 L'elecci del dimetre del pern i dimensions de la volandera i altres requisits per utilitzar juntament
amb els connectors dentats sha de realitzar dacord amb l'apartat 8.3.4.1.1.
8.5 Acoblaments tradicionals

8.5.1 Generalitats
1
El model d'anlisi es pot realitzar aplicant les indicacions rellevants del captol 6, amb alguna precisi
que s'inclou en els apartats segents, que limiten les tensions de contacte.
A l'apartat 8.5.3 es recull el plantejament per a la comprovaci dels empalmaments, habituals en la

construcci amb fusta. No obstant aix, les lnies generals del procs sn aplicables a altres tipus d'acoblaments tradicionals.
Sha de tenir en compte que normalment els acoblaments tradicionals no admeten una inversi dels
esforos, per la qual cosa shan de preveure, si s'escau, els elements de fixaci auxiliars. D'altra
banda, encara que lacoblament treballi per compressi i/o tallant sense necessitat de clavilles es recomana afegir almenys un pern per acoblament (o un altre tipus d'element auxiliar amb la mateixa
funci) per evitar que els moviments higrotrmics puguin desencaixar les peces.
8.5.2 Tensions de compressi localitzades
En el cas d'acoblaments d'empalmament plans i en prolongaci entre peces de fusta sotmeses a

compressi (superfcie de contacte perpendicular a la fibra), el valor de la resistncia de clcul fc,0,d
(vegeu lapartat 6.1.4) sha de limitar multiplicant-lo pel factor 0,8.
En el cas d'encontre oblic entre les peces la tensi a compressi obliqua sha de deduir de l'equaci
6.20 de l'apartat 6.2.1, utilitzant un valor de fc,0,d redut per 0,8.
En el cas d'acoblaments entre fusta i un material rgid o si s'insereixen falques o tascons rgids (d'acer, per exemple), sha dusar l'equaci 6.20 sense cap reducci en el valor de fc,0,d.
La deformaci admesa en un acoblament d'empalmament pla o oblic, per a crregues de servei, ha

de ser d'1 a 1 5 mm
796
8.5.3 Empalmaments
1
Els encaixos de barbeta indicats a la figura 8.14 han de complir les condicions segents:
a
Fd cos
b f v,d
(8.79)
b) Profunditat de la metxa: t
Fd cos
b f c,,d
(8.80)
a) Longitud del banyot:
prenent per al clcul de fc,,d el valor segent d:

=
3
;t = t1 + t2 en el cas dempalmament doble
4
en el cas dempalmament simple
c) Altura de la secci del parell: d
Fd
b fc,,d
(8.81)
prenent per al clcul de fc,,d el valor segent d:

( = ) (tant en empalmament simple com en doble)
i on, a les equacions 8.79 a 8.81:

b
amplada de la pea;
angle entre parell i tirant o peces equivalents, figura 8.14;
fv,d
valor de clcul de la resistncia a tallant;
fc,,d
valor de clcul de la resistncia a compressi obliqua, tenint en compte el que sindica en

aquest apartat i en el 8.5.2.
Fd
valor de clcul de la compressi en el parell o pea equivalent.
Figura 8.14 Empalmament simple i doble
SE-M 71
797
La profunditat de la metxa ha de complir les condicions establertes a la taula 8.11.

Taula 8.11 Profunditat t, de la metxa
Empalmament simple
Empalmament doble
t h/4 per a 50
t1 h/6
t h/6 per a 60
t2 h/4
Per a valors intermedis sha dinterpolar linealment
A ms: t1 < t2 10 mm
A la figura 8.14 s'indica un valor per definir l'angle de tall a la metxa. El valor de queda definit a
partir de l'angle de manera que ( = (180-)/2, en graus). D'aquesta manera s'optimitza el valor de
fc,,d a la barbeta. Es pot escollir un altre traat, per en aquest cas el valor de fc,,d ha de ser diferent
al definit anteriorment. En cas dempalmament simple es pot obtenir el valor de fc,,d segons l'equaci
(6.20), utilitzant un valor de fc,0,d redut per 0,8, i prenent l'angle ms desfavorable.
SE-M 72
798
9 Fatiga
9.1 Generalitats
1
No s necessari realitzar la comprovaci a fatiga, llevat den les estructures sotmeses a sollicitacions
de tipus cclic durant tota o bona part de la vida de l'estructura, i quan aquestes accions tinguin molta
importncia, cosa gens freqent en el camp de l'edificaci.
A les passarelles de vianants i de ciclistes no s necessria la comprovaci de la fatiga sota l'efecte

del trnsit.
SE-M 73

10 Sistemes estructurals de fusta i productes derivats

10.1 Bigues mixtes
10.1.1 Bigues mixtes de fusta i tauler encolades
10.1.1.1 Principis generals
1
Per al clcul de les tensions s'admeten lleis lineals de variaci de deformacions longitudinals unitries , la qual cosa suposa que es consideren les seccions com a mixtes sense que hi hagi lliscaments
entre nimes i ales en els plans d'encolada.
Als efectes de clculs de les tensions normals i tangencials s'admeten, per a peces de relaci
llum/cantell inferior o igual a 25 i d'una longitud inferior a 12 m, les frmules clssiques de resistncia
de materials considerant la secci composta (sense tenir en compte, per tant, lliscaments entre nimes i ales en els plans d'encolada), tenint en compte la diferncia entre els mduls d'elasticitat longitudinals de la fusta i el tauler.
No totes les coles sn igual de rgides, i cada vegada s'usen ms les coles amb certa capacitat de
plastificaci; amb aix apareix la possibilitat d'un lliscament local en el pla de la cola.
10.1.1.2 Bigues amb nimes de tauler encolat
Aquest tipus de biga est formada per nimes de tauler estructural i ales encolades, de fusta serrada, laminada encolada o microlaminada. En aquest apartat es consideren les bigues de secci en I
(doble T) i la biga de caix (vegeu la figura 10.1).
Figura 10.1 Bigues en I o doble T i de caix d'nima prima formada per taulers
Tensions normals a les ales
Les tensions normals a les ales, considerant una llei de deformaci unitria longitudinal plana de la
secci de la biga (vegeu la figura 10.1), han de complir les condicions segents:
f,c,mx,d fm,d
(10.3)
f,t,mx,d fm,d
(10.4)
f,c,d
kc fc,0,d
(10.5)
f,t,d ft,0,d
(10.6)
SE-M 75
799
800
on:
f,c,mx,d
f,t,mx,d
f,c,d
f,t,d
kc
rel z =
on:
Lc
b
fm,d
fc,0,d
ft,0,d
tensi de clcul a compressi en la fibra extrema comprimida de l'ala;

tensi de clcul a tracci en la fibra extrema traccionada de l'ala;
valor mitj de la tensi de clcul a compressi en l'ala;
valor mitj de la tensi de clcul a tracci en l'ala;
coeficient de vinclament lateral de l'ala comprimida de la biga, per al cas en qu la pea no
est lligada. Es pot obtenir per a bigues de caix, com s'indica a l'apartat 6.3.2.2., equaci
6.36, per a kc,z, partint en aquest cas de:
L
12 . c
b
(10.7)
distncia entre les seccions que tenen impedida la deformaci lateral en l'ala comprimida;
segons la figura 10.1;
resistncia de clcul a flexi del material de les ales;
resistncia de clcul a compressi parallela del material de les ales;
resistncia de clcul a tracci parallela del material de les ales;
La comprovaci estricta de f,c,d pertany a l'mbit de l'estabilitat lateral en flexi, no en flexocompressi, ja que en el diagrama de tensions normals mostrat a la figura 10.1 no s'est considerant
cap axial.
3
Tensions normals en l'nima:

a) les tensions normals en l'nima han de complir les condicions segents:
w,c,mx,d fc,w,d
w,t,mx,d ft,w,d
(10.8)
(10.9)
on:
w,c,mx,d
w,t,mx,d
tensi de clcul a compressi en l'nima per causa de la flexi;

tensi de clcul a tracci en l'nima per causa de la flexi;
resistncia de clcul a compressi en l'nima en flexi;
resistncia de clcul a tracci en l'nima en flexi.
fc,w,d
ft,w,d
b) llevat que es coneguin les resistncies a compressi i a tracci del tauler treballant de cantell, els
valors de fc,w,d i ft,w,d shan de prendre igual a la resistncia de compressi i tracci del tauler treballant de taula.
4
Abonyegament de l'nima.
Sha de verificar que:
h w 70 b w
(10.10)
F v,w,Sd
0,5 (hf,t + hf,c )

b w hw 1 +
f v,0,d
hw
+
h
)
0,5
(h
2
f,t
f,c
f v,0,d
35 b w 1 +
hw
on:
hw, bw, hf,c i hf,t
Fv,w,Sd
fv,0,d (=fv,p,0,d)
5
per ahw 35 b w
(10.11)
per a 35 b w hw 70 b w
(10.12)

esfor tallant de clcul, actuant en cada nima;
resistncia de clcul a tallant de cisallament del tauler de l'nima.
Superfcies crtiques a tensions tangencials de rodolament.

A les seccions 1-1 de la figura 10.1, superfcie de contacte tauler-fusta, sha de verificar que:
SE-M 76
801
mitj,d
f v,90,d
4 b 0,8
ef
f v,90,d
hf
per a hf 4 b ef
(10.13)
per a hf > 4 b ef
(10.14)
on:
mitj,d
fv,90,d
b ef = b w
tensi tangencial de clcul en la superfcie de contacte tauler-fusta que admet una distribuci uniforme de les tensions tangencials;
(=fv,r,p,d) resistncia de clcul a tallant de rodolament en el tauler;
en bigues de caix;
b ef = b w / 2
en seccions en doble te;
hf
indistintament hf,c o hf,t, figura 10.1
Per a la determinaci de la tensi mitjana de rodolament mitj,d en bigues mixtes d'nima prima encolada, tipus doble T, figura 10.1, sha de prendre la ms desfavorable de les expressions segents:
S
F
mitj,d = v,w,Sd y si hf,c < hf,t
(10.15)
2 hf,c Iy
mitj,d = Fv,w,Sd S y si h h
(10.16)
f,c
f,t
2 hf,t Iy
on:
Fv,w,S,d
Sy
Iy
hf,c i hf,t
esfor tallant de clcul;

moment esttic de l'ala de la secci homogenetzada, respecte a l'eix y;
moment d'inrcia de la secci homogenetzada respecte a l'eix y;
cantells de les ales (figura 10.1).
10.1.1.3 Bigues de caix amb ales encolades al tauler

1
Aquest tipus de bigues estan formades per nimes de fusta serrada, fusta laminada encolada o microlaminada i ales de taulers.
Per al clcul es descomponen en seccions eficaces en I (doble T) i en U (vegeu la figura 10.2).
Sha de prendre en consideraci la distribuci no uniforme de tensions normals a les ales que es
deuen al retard per tallant i a l'abonyegament. Amb aquesta finalitat sha de considerar, tal com s'exposa ms endavant, una amplada efica o equivalent del tauler (bef).
Figura 10.2 Biga de caix d'ales primes
a) Amplada efica de les ales bef:
SE-M 77
802
i)
com a model d'anlisi proposat, el conjunt sha de considerar com una srie de bigues amb
secci en I o en U, figura 10.2, amb una amplada efica de les ales bef que ha de complir les
condicions segents:
ii)
en seccions en I (interiors):
bef = bc,ef + b w
ala comprimida
bef = bt,ef + b w
ala traccionada
(10.17)
(10.18)
en seccions en U (extrems):
bef = 0,5bc,ef + b w ala comprimida
bef = 0,5bt,ef + b w ala traccionada
(10.19)
(10.20)
els valors mxims d'amplades eficaces de bc,ef i bt,ef no han de superar el valor mxim calculat per flexibilitat enfront d'esforos rasants. A ms, bc,ef no ha de ser ms gran que el valor
mxim calculat tenint en compte l'abonyegament de l'ala. Aquests valors mxims s'indiquen
a la taula 10.1.
Taula 10.1. Valors mxims d'amplades eficaces (bc,ef, o bt,ef) de l'ala degudes a l'efecte de la flexibilitat enfront d'esforos rasants i abonyegament
Amplada que es deu a l'efecte de:
Material de l'ala
Flexibilitat per rasant
Abonyegament
Tauler contraxapat amb la direcci de la fibra en les
xapes exteriors
parallela a les nimes
0,1l
20hf
perpendicular a les nimes
0,1l
25hf
Tauler d'encenalls orientats (OSB)
0,15l
25hf
Tauler de partcules i tauler de fibres amb orientaci

aleatria de les partcules
0,2l
30hf
s, segons el que correspongui, hf,c o hf,t (vegeu la figura 10.2)

hf
llum de la biga
iii)
com a model d'anlisi del vinclament de les ales ha de complir la condici segent:
bf 2 be
(10.21)
on:
be
valor de l'amplada efica de l'ala a causa de l'efecte del vinclament local

(abonyegament), taula 10.1.
bf
distncia lliure entre nimes (vegeu la figura 10.2).
b) Tensions normals a les ales (en l'amplada efica bef, apartat a).
Les tensions normals en l'amplada efica de les ales, bef, tenint en compte un repartiment uniforme de tensions a l'amplada efica i la resta d'hiptesis ja exposades, han de complir les condicions segents:
f,c,d ff,c,d
ala comprimida
(10.22)
f,t,d ff,t,d
ala traccionada
(10.23)
on:
f,c,d
valor mitj de la tensi de clcul de compressi a l'amplada efica de l'ala comprimida;
f,t,d
valor mitj de la tensi de clcul de tracci a l'amplada efica de l'ala traccionada;
SE-M 78
803
ff,c,d
resistncies de clcul a compressi del tauler utilitzat per a les ales;
ff,t,d
resistncies de clcul a tracci del tauler utilitzat per a les ales.
c) Tensions normals a les nimes.

Les tensions normals a les nimes han de satisfer les equacions 10.8 i 10.9.
d) Superfcies crtiques a tensions de rodolament:
i)
A les superfcies 1-1 de contacte fusta-tauler, figura 10.2, sha de verificar que:
en seccions en doble te:

f v,90,d
mitj,d
8 h 0,8
f
f v,90,d
bw
per a b w 8 h f
(10.24)
per a b w > 8 h f
(10.25)
on:
mitj,d
tensi tangencial de clcul a la superfcie de contacte tauler-fusta calculada

admetent una distribuci uniforme de les tensions tangencials;
fv,90,d
(=fv,r,p,d)
hf
s, segons el que correspongui, hf,c o hf,t.
resistncia de clcul a tallant de rodolament;
en seccions en U:
f v,90,d
mitj,d
4 h 0,8
f
f v,90,d
bw
per a b w 4 h f
(10.26)
per a b w > 4 h f
(10.27)
e) Condici dels empalmaments.

Quan sigui necessari realitzar empalmaments sha de verificar que tenen la resistncia suficient.
10.1.2 Bigues mixtes acoblades amb mitjans de fixaci mecnics
1
Si la secci transversal d'una pea est formada per diverses parts connectades amb mitjans mecnics de fixaci sha de tenir en compte el lliscament dels acoblaments.
Els clculs poden considerar que entre fora i lliscament hi ha una relaci lineal, que en alguns casos
s'inclou en aquest DB a travs del coeficient Kser (taula 7.1).
s necessari ressaltar que la taula 7.1 no inclou clavilles inclinades (amb diferents tcniques d'acoblament), de rigidesa molt superior a les collocades ortogonalment a les peces que acoblen. En aquest cas, i sempre que el sistema permeti la formaci d'un mecanisme de biela tirant amb la biela
inclinada formant angles entre 40 i 60 amb el pla de contacte, i per a peces la llum de les quals sigui inferior a 12 m, es pot prescindir del lliscament de lacoblament i realitzar l'anlisi amb la secci
total a travs de la teoria clssica de resistncia de materials.
En el cas de disposar els mitjans de fixaci a distncies variables entre smn i smx 4smn en la direcci longitudinal, la fora rasant es pot obtenir considerant una separaci efica sef, definida per l'expressi:
(10.28)
sef =0,75smn + 0,25 smx
SE-M 79
804
10.2 Recolzaments compostos

1 Per al clcul dels recolzaments compostos inclosos en aquest apartat, a ms d'altres hiptesis que
sexposaran desprs, es considera un model de flexi en biga Vierendeel (entramat sense triangulacions
i amb empalmaments de nus rgid) en qu els moments flectors locals dels cordons sn nuls en els punts
equidistants de les platabandes duni. Perqu l'efecte Vierendeel es produeixi, sha de complir (vegeu la
figura 10.3), a ms de les comprovacions de resistncia que s'exposaran, la relaci (L1/L2 6). Aquest
requisit va dirigit a garantir una relaci d'inrcies raonable, que en tot cas es pot obtenir d'una altra manera, per que en aquest cas sha de modelitzar de forma particular.
2
Es prescindeix de qualsevol lliscament local als acoblaments de les platabandes duni i els cordons.
10.2.1 Recolzaments compostos empalmats per separadors o platabandes duni
Els tipus de recolzaments considerats es mostren a la figura 10.3; sn recolzaments formats per
diversos cordons empalmats amb separadors o platabandes duni.
Els acoblaments es poden realitzar mitjanant claus, encolada o perns amb connectors.
Figura 10.3 Recolzaments compostos: a) amb separadors. b) amb platabandes duni
Per a columnes amb dos cordons d'rea A, l'rea Atot i el moment d'inrcia total Itot es determinen segons les expressions segents:
Atot = 2A
Itot = b((2h + a)3 - a3))/12
Per a columnes amb tres cordons, Atot i Itot es calculen segons:
Atot = 3A
Itot = b((3h + 2a)3 - (h + 2a)3 + h3) /12
on:
Atot i A
rea total de la secci transversal del recolzament i d'un cord, respectivament.
Itot i Iz
moment d'inrcia respecte a l'eix y i respecte a l'eix z, respectivament.
a, b i h
separaci entre cordons, amplada i gruix del cord, respectivament.
SE-M 80
805
10.2.1.1 Hiptesis
1
Shan de tenir en compte les hiptesis segents (vegeu la figura 10.3):

a) el recolzament es troba sotms a crrega axial concntrica Fc;
b) els recolzaments estan biarticulats amb una longitud l;
c) els cordons sn d'una pea amb la longitud completa del recolzament;
d) la secci transversal est formada per 2, 3 o 4 cordons iguals;
e) la secci transversal t dos eixos de simetria;
f)
el nombre mnim de trams en qu queda dividit el recolzament s de 3; s a dir, els cordons es

troben connectats almenys en els extrems i en els dos punts intermedis situats als teros de la
longitud del recolzament;
g) la distncia lliure entre cordons, a, no s superior a 3 vegades el gruix del cord, h, en recolzaments amb separadors i a 6 vegades el gruix del cord en recolzaments amb platabandes duni;
h) els esforos dels separadors i les platabandes duni es calculen d'acord amb l'apartat 10.2.1.3;
i)
la dimensi del separador, l2, compleix la condici segent: l2 /a 1,5;
j)
la dimensi de la platabanda duni, l2, compleix la condici segent: l2 /a 2;
k) hi ha com a mnim 4 claus o 2 perns amb connectors a cada pla de tallant. En acoblaments clavats hi ha almenys 4 claus situats en una fila a cada extrem, en la direcci longitudinal del recolzament.
10.2.1.2 Capacitat de crrega
1
Sha de prendre, com a capacitat de crrega del recolzament, la que resulti inferior de calcular a
vinclament respecte a les dues direccions principals (vegeu la figura 10.3):
a) Vinclament amb desplaament en la direcci y (flectant respecte a l'eix z-z).
Sha de comprovar cada cord per resistir la crrega Fc /n (n, nombre de cordons i F c, crrega
axial concntrica) aplicant l'equaci 6.34.
b) Vinclament amb desplaament en la direcci z (flectant respecte a l'eix y-y).
Sha de complir que:
c,o,d k c f c,o,d
(10.29)
on:
c,o,d =
Fc,Sd
Atot
fc,0,d
kc
Fc,Sd
(10.30)
A tot
valor de clcul de la crrega axial concntrica aplicada;

rea total de la secci transversal (vegeu la figura 10.3);
resistncia de clcul a compressi parallela a la fibra de la fusta del cord;
coeficient de vinclament determinat segons l'equaci 6.36 corresponent a l'esveltesa
efica, , que s'estableix a continuaci:
2
ef = +
n 2
2 1
(10.31)
on:
=l
esveltesa mecnica d'un recolzament de secci massissa amb la mateixa longitud (l),
la mateixa rea (Atot) i el mateix moment d'inrcia (Itot), s a dir:
A tot
Itot
(10.32)
SE-M 81
806
esveltesa mecnica dels cordons. Sha de prendre per a 1 el valor ms gran dels dos
segents:
1 = 12
l1
h
(10.33)
1 = 30
(10.34)
l1 i h
n

nombre de cordons;
factor obtingut de la taula 10.2.
Taula 10.2 Factor

Acoblament dels separadors
Durada de la crrega (1)
Acoblament de les platabandes duni
Encolades
Amb claus
Amb perns i connectors
Encolades
Clavades
Permanent/llarga
3,5
Mitjana/curta
2,5
4,5
(1)
Vegeu la classe de durada de la crrega a l'apartat 2.2.2.1
10.2.1.3 Esforos a les peces de fixaci, separadors i platabandes duni

1
L'esfor a les peces de fixaci, separadors i platabandes duni sha de deduir d'acord amb el que
sindica a la figura 10.4, en funci de l'esfor tallant total en els cordons, Vd , obtingut mitjanant les
expressions segents:
Td=Vd . l1 /a1
Figura 10.4 Distribuci d'esforos en cordons, separadors i platabandes duni
Vd =
Vd =
Vd =
on:
Fc,d
ef
kc
Fc,d
120k c
Fc,d ef
3600k c
Fc,d
60k c
per a ef < 30
(10.35)
per a 30 ef < 60
(10.36)
per a 60 ef
(10.37)
valor de clcul de l'esfor axial aplicat;

esveltesa efica obtinguda de l'equaci 10.31;
coeficient de vinclament associat a l'esveltesa mecnica ef, obtingut al punt b de l'apartat
10.2.1.2.
SE-M 82
807
De la figura 10.4 s'estableixen els esforos, aix com altres consideracions relatives a esforos i lliscament dels acoblaments, que s'han de tenir en compte en el clcul i el dimensionament de cordons,
separadors i platabandes duni.
a) Esfor tallant al cord.
Com a conseqncia del tallant total, cada cord ha de resistir un esfor tallant perpendicular
a la fibra, de valor:
Vd /n
(10.38)
on:
Vd
esfor tallant total del recolzament segons les expressions 10.35 a 10.37;
n
nombre de cordons del recolzament.
b) Esforos en separadors i platabandes duni.
Cada separador i platabanda duni sha de calcular per resistir els esforos segents:
i)
ii)
tallant:
- recolzament de dos cordons;
T2,s,d = Vd l1/a1
per a cada separador
per a cada platabanda duni
T2,p,d = 0,5.Vd l1/a1
(10.39)
(10.40)
- recolzament de tres cordons;

per a cada separador
T3,s,d = 0,5.Vd l1/a1
T3,p,d = 0,25.Vd l1/a1
(10.41)
(10.42)
- recolzament de quatre cordons.

per a cada separador extrem
T4,s,e,d = 0,3.Vd l1/a1
per a cada separador central
T4,s,c,d = 0,4.Vd l1/a1
per a cada platabanda duni extrema
T4,p,e,d = 0,15.Vd l1/a1
per a cada platabanda duni central
T4,p,c,d = 0,2.Vd l1/a
moment (noms per a platabandes duni):
(10.43)
(10.44)
(10.45)
(10.46)
- recolzament de dos cordons;

M2,p,d = Td .a1/4
(10.47)
- recolzament de tres cordons;

M3,p,d = Td .a1/3
(10.48)
- recolzament de quatre cordons.

M4,p,d = Td .a1/2,4
(10.49)
on:
Vd
Td =
l1
esfor tallant total del recolzament definit en el punt a;

Vd . l1/a1;
separaci entre acoblaments amb separadors o platabandes
duni (vegeu la figura 10.3);
a+h;
a1=
aih
separaci entre cordons i gruix del cord, respectivament (vegeu
la figura 10.3).
c) Esforos als acoblaments (cord-separador o cord-platabanda duni).
Lacoblament (cord-separador o cord-platabanda duni), tant encolat com amb elements
mecnics de fixaci, ha de resistir els esforos que li corresponguin dels determinats anteriorment, equacions 10.38 a 10.49.
SE-M 83
808
10.3 Gelosies
10.3.1 Disposicions generals
1
En les gelosies carregades predominantment en els nusos, l'ndex que correspon a la suma dels
ndexs procedents de la combinaci dels esforos axials de compressi i de flexi, equacions 6.23 i
6.24, es limita a 0,9 en comptes d1.
Per a les barres comprimides, la longitud efica de vinclament s igual a la distncia mxima entre
dos punts d'inflexi consecutius de la deformada.
Per a gelosies triangulades en la seva totalitat, sha de prendre una longitud de vinclament al pla de
la gelosia i a cada barra igual a la distncia entre dos dels nusos que la defineixen. Aix mateix, sha
de comprovar l'estabilitat de la gelosia fora del seu pla.
En les gelosies en qu es realitzi una anlisi simplificada, a les equacions (6.1) i (6.4), la resistncia
a tracci i compressi de la fusta en la direcci de la fibra sha de reduir un 30% i sha de prendre un
valor de comparaci amb les tensions de clcul de 0,7 ft,0,d i de 0,7 fc,0,d.
Tots els acoblaments han de ser capaos de transmetre una fora Fr,d actuant en qualsevol direcci
dins del pla de la gelosia. Se suposa que aquesta fora Fr,d actua durant un temps d'aplicaci curt, en
una classe de servei 2 i amb el valor segent:
Fr,d = 1,0 + 0,1 L
on:
L
(kN)
(10.50)
longitud total de la gelosia en metres.
10.3.2 Gelosies amb acoblaments de plaques dentades

1
S'han d'aplicar els principis generals recollits a 5.4.4. i els que s'indiquen en aquest apartat.
En gelosies totalment triangulades en qu una crrega concentrada petita t un component perpendicular a la barra inferior a 1,5 kN, i on c,d<0,4fc,d i t,d<0,4ft,d els requisits dels apartats 6.2.2 i 6.2.3
es poden substituir per:
m,d 0,75 fm,d
(10.51)
El cavalcament mnim d'una placa dentada sobre qualsevol barra de fusta ha de ser superior a 40
mm i a un ter del cantell de la barra.
Les plaques dentades utilitzades als empalmaments de cordons han de cobrir almenys 2/3 de l'altura
de la secci de la barra.
10.4 Diafragmes
10.4.1 Diafragmes de forjats i cobertes
10.4.1.1 Anlisi simplificada
1
Aquest apartat es refereix a diafragmes simplement recolzats de forjats i cobertes, formats per taulers estructurals units a l'entramat de fusta mitjanant elements mecnics de fixaci (claus, grapes, tirafons, perns).
La capacitat de crrega dels elements de fixaci als marges del tauler es pot incrementar multiplicant
per un factor d'1,2 els valors obtinguts amb el captol 8 relatiu al clcul dacoblaments.
L'anlisi simplificada de diafragmes simplement recolzats sollicitats per una crrega repartida uniformement es pot realitzar com s'indica ms endavant sempre que es compleixin les condicions segents:
SE-M 84

a) la llum L varia entre 2b i 6b, on b s el cantell del diafragma;

b) la fallada del diafragma s deguda als mitjans de fixaci i no als taulers;
c) els panells es fixen d'acord amb les especificacions donades a l'apartat 10.4.1.2.
Els cordons de marge (vegeu la figura 10.6) shan de projectar per resistir l'esfor axial de tracci o
compressi, N, derivat del moment flector:
N=M/b
(10.52)
on:
M=ql2/8
(10.53)
Se suposa que les tensions tangencials degudes als esforos tallants que actuen sobre el diafragma
es reparteixen uniformement a tot el cantell (b).
Si els panells es disposen a portell (vegeu la figura 10.6) la separaci entre claus als marges discontinus d'encontre entre panells es pot incrementar un 50% ms (fins a un mxim de 150 mm) sense
aplicar cap reducci a la capacitat de crrega. Aix mateix, es recomana l's de la disposici a portell.
L
(1)
(2)
(3)
Cordons de marge.
Disposici d'empalmaments de taulers a portell.
Disposici dels taulers.
Figura 10.6 Diafragma de forjat de coberta amb crrega uniforme i taulers a portell (no es dibuixen els muntants que serveixen de recolzament als taulers)
10.4.1.2 Consideracions constructives

1
L'aplicaci del mtode simplificat de clcul requereix que els taulers que no estiguin suportats per
biguetes o parells dencavallades es connectin els uns als altres utilitzant llistons/tapajunts que permetin la fixaci resistent del tauler al marge esmentat (vegeu la figura 10.7). Shan dutilitzar claus
anellats, claus corrugats o tirafons amb una separaci mxima de 150 mm al llarg dels marges del
tauler. En les lnies internes l'espaiament mxim no ha de ser superior a 300 mm.
Figura 10.7 Exemples d'acoblaments entre taulers i muntants
SE-M 85
809
810
10.4.2 Diafragma de murs

1
En aquest apartat s'estableixen les condicions especfiques addicionals perqu un entramat de fusta
amb paraments de taulers estructurals actu com a mur-diafragma amb independncia que l'entramat
(muntants, testeres, etc.) i els taulers shagin de calcular per resistir altres combinacions d'accions.
Per garantir l'efecte diafragma vertical (travada-rigidesa) els taulers han d'anar units en tot el seu
permetre a l'entramat de fusta mitjanant elements mecnics de fixaci. Tamb shan de fixar a les
peces de fusta de l'entramat que quedin dins del permetre del tauler (muntants centrals).
10.4.2.1 Principis generals
La resistncia al desquadrament dels murs-diafragma es pot determinar a partir de resultats d'assajos de prototips que shan d'ajustar a la norma UNE EN 594 o mitjanant el procediment simplificat
descrit en l'apartat 10.4.2.2).
10.4.2.2 Anlisi simplificada
Es denomina panell un element que es tanca amb un tauler i mdul a un sol panell o a diversos que
treballen en conjunt.
La resistncia al desquadrament, Fv,Rd, d'un mur diafragma, que consta d'un o ms panells en qu
cada tauler queda fixat a un sol costat de l'entramat de fusta mitjanant elements mecnics de fixaci, assegurat convenientment a l'aixecament (mitjanant forces verticals o ancoratges), sollicitat per
una fora horitzontal Fk que actua al marge superior, es pot determinar pel procediment simplificat
que s'indica a continuaci, sempre que es compleixin les condicions segents:
a) La separaci entre els elements de fixaci s constant al llarg del permetre de cada tauler i
b) L'amplada bi de cada panell s igual o superior a h/4.
on:
longitud i altura, respectivament, del panell (vegeu la figura 10.7).
bi i h
Figura 10.7 Mur diafragma
El valor de clcul de la resistncia al desquadrament, Fv,Rd, d'un mur diafragma que consta de diversos panells amb un sol tauler fixat a una banda de l'entramat es pot calcular aplicant la frmula segent:
Fv,Rd = Fi,v,Rd
(10.54)
on:
Fi,v,Rd la resistncia al desquadrament de cada panell (vegeu la figura 10.8) definida per l'expressi:
Ff ,Rd b i c i
(10.55)
Fi,v,Rd =
s
SE-M 86
811
on:
Ff,Rd
s
valor de clcul de la capacitat de crrega lateral per element de fixaci.

separaci entre elements de fixaci.
bi
s
ci=1
ci= bi /(h/2)
amplada del mdul (b1, bi, bj, bn, (vegeu la figura 10.8));
separaci entre elements de fixaci;
per a bi h/2;
per a bi < h/2.
Figura 10.8 Sollicitacions sobre un panell
La capacitat de crrega obtinguda d'acord amb el captol 8 es pot multiplicar per 1,2 per als elements
de fixaci disposats al permetre del tauler. En la determinaci de la separaci dels mitjans de fixaci
d'acord amb els requisits del captol 8, els marges shan de considerar com a descarregats.
Els panells del mur diafragma que tinguin obertures de portes o finestres no es tenen en compte en
la contribuci a la resistncia al desquadrament del grup (mur diafragma). Per a murs diafragma formats amb mduls amb taulers a les dues cares sn aplicables les regles segents:
a) si els taulers i mitjans de fixaci sn del mateix tipus i dimensi, la resistncia al desquadrament
del mur-diafragma s la suma de les resistncies corresponents a cada parament;
b) si a cada parament s'utilitzen diferents tipus de taulers es pot afegir a la resistncia al desquadrament del parament ms resistent el 75% de la resistncia del parament ms feble, sempre que els
mitjans de fixaci tinguin el mateix mdul de lliscament. Als casos restants no s'ha d'afegir ms
del 50% de la resistncia del parament ms feble.
Les forces externes Fi,c,Sd i Fi,t,Sd (vegeu la figura 10.9) es poden determinar mitjanant l'expressi
segent:
Fi,c,Sd = Fi,t,Sd =
Fi,v,Sd h
(10.56)
bi
on Fi,v,Sd la fora que actua sobre el panell i.

Aquestes forces es poden transmetre als mduls adjacents del mur-diafragma o a la construcci situada per damunt o per sota. Si es transmeten forces de tracci a la construcci situada per sota, el
panell sha dancorar adequadament. Si les forces sn de compressi els muntants shan de comprovar a vinclament d'acord amb l'apartat 6.3.2.2. En els casos en qu els muntants descansen sobre
les testeres sha de comprovar la compressi perpendicular a la fibra d'acord amb l'apartat 6.1.5.
7
Les forces externes Fv,Sd que es presenten en els mduls que contenen obertures de portes o finestres o panells d'amplada inferior a h/4 es poden transmetre al llarg de tota la testera superior (vegeu
la figura 10.9) i originar, igualment, forces que poden ser de tracci o compressi en la construcci
situada al nivell superior i inferior.
SE-M 87
812
Es pot ignorar el vinclament del tauler si es compleix que:
bnet
65
t
(10.57)
on:
espai lliure entre muntants (vegeu la figura 10.9);
bnet
t
gruix del tauler.
Perqu el muntant central del mdul es pugui considerar que actua com a recolzament del tauler la
separaci dels mitjans de fixaci no ha de ser superior al doble de la separaci dels mitjans de fixaci en el permetre.
10 Quan cada mdul s un element de paret prefabricat, sha de comprovar que la transferncia de les
forces de tall entre mduls es realitza adequadament.
Figura 10.9 Exemple d'un conjunt de murs diafragma amb panells que contenen obertures de portes o finestres i panell d'amplada inferior
10.4.2.3 Consideracions constructives

1
El mtode simplificat de clcul definit anteriorment suposa que la fixaci del tauler s'efectua amb una
separaci mxima dels claus o tirafons al llarg dels marges de 150 mm per als claus i 200 mm per
als tirafons. A les lnies interiors la separaci mxima ha de ser de 300 mm.
(1)
(2)
(3)
Separaci mxima entre claus, 300 mm, als muntants centrals.

Muntant perimetral.
Separaci mxima entre claus, 150 mm, als muntants perimetrals.
Figura 10.10 Fixaci de taulers en panell de mur-diafragma
SE-M 88
813
10.5 Travades
10.5.1 Peces simples amb restriccions intermdies
1
En peces simples comprimides, que requereixin restriccions laterals intermdies a intervals a (vegeu
la figura 10.12.), les desviacions inicials de la forma recta entre els punts de restricci shan de prendre, per al seu clcul, com a/500 en elements de fusta laminada encolada i de fusta microlaminada i
a/300 en altres peces.
En casos de peritatge es poden admetre desviacions inicials superiors.
Cada restricci intermdia ha d'aportar un coeficient de rigidesa mnim C definit per l'expressi segent:
C = ks
Nd
(10.58)
on:
Nd
valor mitj de clcul de la sollicitaci axial de compressi en la combinaci ms desfavorable;

a
separaci entre seccions travades;
factor de modificaci dedut de l'expressi:
ks
(10.59)
ks = 2(1+cos /m)
on:
m nombre dobertures de longitud a.
Figura 10.12 Peces simples amb restriccions laterals intermdies
Com a conseqncia de la restricci aportada per les barres de lligat es genera en els punts de travada una fora d'estabilitzaci, Fd , definida de la manera segent:
a) Recolzaments o peces comprimides.
El valor de clcul de la fora d'estabilitzaci Fd, en cada punt de restricci de la pea, sha de
prendre com a mnim:
(10.60)
Fd = Nd / 80 per a fusta massissa;
(10.61)
Fd = Nd / 100 per a fusta laminada encolada i microlaminada.
b) Bigues o peces flectades.
El valor de clcul de la fora d'estabilitzaci Fd del marge comprimit d'una biga o pea flectada de
secci rectangular sha de determinar utilitzant les frmules anteriors (10.60) i (10.61), prenent com
a axial Nd el valor dedut de l'expressi segent:
N d = (1 k crit )
Md
h
(10.62)
on:
SE-M 89
814
kcrit
Md
h
valor del factor per bolcada lateral (vegeu lapartat 6.3.3.3), considerant la biga o pea
flectada no travada lateralment en tota la seva longitud;
moment flector mxim de clcul a la biga o pea flectada;
cantell de la pea simple flectada.
S'ha de tenir en compte que la fora d'estabilitzaci Fd pot actuar en els dos sentits (compressi i
tracci) en cada punt de restricci lateral i que a ms de la fora axial Fd o la que resulti de l'acumulaci de dues o ms forces Fd procedents d'altres barres de lligat (vegeu la figura 10.13) pot
haver-hi altres sollicitacions ocasionades per crregues que recolzen directament.
Figura 10.13 Possible acumulaci de crregues axials en barres de lligat
El coeficient de rigidesa d'un recolzament determinat s igual al valor de la crrega necessria

per provocar un desplaament unitat.
Figura 10.14
SE-M 90
815
10.5.2 Sistemes de bigues i encavallades amb travada

1
En una srie de n peces paralleles (com bigues o parells dencavallades) que requereixen restriccions laterals en punts intermedis A, B, etc. (vegeu la figura 10.15), sha de disposar un sistema de
travada que, a ms dels esforos derivats daltres accions que poden actuar (per exemple, crrega
de vent), resisteixi una crrega lineal qd definida mitjanant l'equaci:
qd = k1
n Nd
50 L
(10.63)
on:
n
nombre de peces travades associades a la travada;
Nd
valor mitj (al llarg de l'element hi pot haver un esfor variable) de clcul de la sollicitaci axial
de compressi en la combinaci ms desfavorable;
longitud de la pea en m;
k1
factor d'imperfecci corresponent al valor inferior dels dos segents:
k1 = min
k1 = 1
k1 =
15
L
(10.64)
La fletxa horitzontal al centre de lobertura per causa de qd actuant sola no ha de superar L/700; i
amb qualsevol altra combinaci d'accions que tamb inclogui qd no ha de superar L/500.
Figura 10.15 Sistema de bigues o encavallades que requereixen restriccions laterals
SE-M 91
816
11 Execuci
11.1.1 Materials
1
Abans de la seva utilitzaci en la construcci, la fusta sha dassecar, en la mesura que sigui possible, fins a assolir continguts d'humitat adequats a l'obra acabada (humitat d'equilibri higroscpic).
Si els efectes de les contraccions o minves no es consideren importants, o si han estat reemplaades
les parts danyades de l'estructura, es poden acceptar continguts ms elevats d'humitat durant el
muntatge sempre que s'asseguri que la fusta es podr assecar al contingut d'humitat desitjat.
11.1.2 Detalls constructius
Amb vista a la formalitzaci de juntes entre elements, i per a elements formats amb fusta de confera,
shan de tenir en compte les variacions dimensionals d'origen higrotrmic segents:
a) Per a taulers contraxapats i dOSB, i en el seu pla, han de ser com a mxim de valor 0,02% per
cada 1% de variaci de contingut d'humitat.
b) Per a fusta serrada, laminada o microlaminada es pot prendre, per cada 1% de variaci de contingut d'humitat, un valor de 0,01% en direcci longitudinal i 0,2% en la transversal (aquesta ltima correspon en realitat a la tangencial, i la radial es pot prendre com 0,1%).
A continuaci s'enumeren una srie de bones prctiques que milloren notablement la durabilitat de
l'estructura:
a) evitar el contacte directe de la fusta amb el terreny, mantenint una distncia mnima de 20 cm i
disposant un material hidrfug (barrera antihumitat);
b) evitar que les arrencades de recolzaments i arcs quedin embegudes en el formig o un altre material de fbrica. Per a aix shan de protegir de la humitat collocant-los a una distncia suficient
del terra o sobre capes impermeables;
c) ventilar els encontres de bigues en murs, mantenint una separaci mnima de 15 mm entre la
superfcie de la fusta i el material del mur. El recolzament en la seva base sha de realitzar a travs d'un material intermedi, separador, que no transmeti la possible humitat del mur (vegeu la figura 11.1.(a);
d) evitar acoblaments en qu es pugui acumular l'aigua;
e) protegir la cara superior dels elements de fusta que estiguin exposats directament a la intemprie
i en qu es pugui acumular l'aigua. En el cas d'utilitzar un cavall (normalment de xapa metllica), aquest ha de permetre, a ms, laeraci de la fusta que cobreix (vegeu la figura 11.1.(b);
f)
evitar que les testes dels elements estructurals de fusta quedin exposades a l'aigua de pluja ocultant-les, quan sigui necessari, amb una pea de remat protector (vegeu la figura 11.1.(c);
g) facilitar, en general, al conjunt de la coberta levacuaci rpida de les aiges de pluja i disposar
sistemes de desgus de les condensacions en els llocs pertinents.
SE-M 93

Figura 11.1. Exemples de detalls constructius de protecci d'elements estructurals
Els possibles canvis de dimensions, produts per linflament o la minva de la fusta, no han de quedar
restringits pels elements d'acoblament:
a) en general, en peces de cantell superior a 80 cm, no shan dutilitzar empalmaments ni nusos rgids realitzats amb plaques d'acer que coartin el moviment de la fusta (vegeu la figura 11.3.a);
b) les solucions amb plaques d'acer i perns queden limitades a situacions en qu s'esperen petits
canvis de les condicions higrotrmiques de l'ambient i el cantell dels elements estructurals no
supera els 80 cm. Passa el mateix en acoblaments de tipus corona en els nusos d'acoblament de
pilar/llinda en prtics de fusta laminada, figura 11.3.
a)
Empalmament amb tapajunts metllics que abracen les dues peces. Es fixen amb perns i
connectors. Si s'utilitzen plaques metlliques s necessari tenir en compte l'efecte de restricci dels
moviments de la fusta per canvis del contingut d'humitat. Per aquest motiu queden limitats els cantells de les peces a unir.
b)
Acoblament en corona de nus de prtic. Es tracta dun acoblament rgid entre les dues peces
que constitueixen el pilar i la llinda, que queda abraada per les peces del pilar. Lacoblament es realitza mitjanant una srie de perns ms connectors segons les necessitats del clcul, que cusen les
tres peces. s aconsellable que el cantell de la pea no superi els 80 cm.
Figura 11.2 Acoblaments en corona
SE-M 94
817
818
12 Tolerncies
1
Les exigncies relatives a les dimensions i a les tolerncies de fabricaci dels elements estructurals
es poden establir en el projecte, de forma especfica, en funci de les condicions de fabricaci i muntatge. Si no sespecifiquen en el projecte el fabricant o subministrador ha de complir el que sindica a
continuaci.
12.2 Elements estructurals

1
Les tolerncies dimensionals, o desviacions admissibles respecte a les dimensions nominals de la

fusta serrada, shan dajustar als lmits de tolerncia de la classe 1 definits a la norma UNE EN 336
per a conferes i pollancre. Aquesta norma saplica, tamb, per a fustes d'altres espcies de frondoses amb els coeficients dinflament i minva corresponents, mentre no hi hagi una norma prpia.
Les tolerncies dimensionals, o desviacions admissibles respecte a les dimensions nominals de la

fusta laminada encolada, shan dajustar als lmits de tolerncia definits a la norma UNE EN 390.
El bombat de columnes i bigues mesurat en el punt mitj de lobertura, en els casos en qu es puguin presentar problemes d'inestabilitat lateral, o en barres de prtics, sha de limitar a 1/500 de la
longitud de lobertura en peces de fusta laminada i microlaminada o a 1/300 en peces de fusta massissa.
12.3 Gelosies amb acoblaments de plaques dentades

1
Durant la fabricaci, les peces han d'estar lliures de distorsions dins dels limitis definits a la norma
EN TC 124-1.3. Tanmateix, si les peces es distorsionen durant el perode de temps que transcorre
entre la fabricaci i el muntatge es poden redrear sense causar dany a la fusta o als acoblaments.
En aquest cas les encavallades es poden considerar vlides per al seu s.
Desprs del muntatge, s'admet un bombat mxim de 10 mm en qualsevol pea de la cintra sempre
que s'afermi de manera segura a la coberta acabada de forma que s'eviti el moment provocat per la
distorsi esmentada.
Desprs del muntatge, la desviaci mxima d'una cintra respecte a la vertical no ha d'excedir el valor
de 10 + 5(H 1) mm, amb un valor mxim de 25 mm; on H s l'altura (diferncia de cota entre recolzaments i punt ms alt), expressada en metres.
SE-M 95

13 Control
13.1 Subministrament i recepci dels productes
13.1.1 Identificaci del subministrament
1
En l'albar de subministrament o, si s'escau, en documents a part, el subministrador ha de facilitar,

almenys, la informaci segent per a la identificaci dels materials i dels elements estructurals:
a) amb carcter general:
nom i adrea de l'empresa subministradora;
nom i adrea de la fbrica o de la serradora, segons el que correspongui;
data del subministrament;
quantitat subministrada;
certificat dorigen, i distintiu de qualitat del producte, si s'escau.
b) amb carcter especfic:

i)
ii)
iii)
iv)
v)
fusta serrada:
espcie botnica i classe resistent (la classe resistent es pot declarar indirectament mitjanant la qualitat amb indicaci de la norma de classificaci resistent utilitzada);
dimensions nominals;
contingut d'humitat o indicaci d'acord amb la norma de classificaci corresponent.
tauler:
tipus de tauler estructural segons norma UNE (amb declaraci dels valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associades al tipus de tauler estructural);
dimensions nominals.
element estructural de fusta laminada encolada:
tipus d'element estructural i classe resistent (de la fusta laminada encolada emprada);
marcatge segons UNE EN 386.
altres elements estructurals realitzats al taller:
tipus d'element estructural i declaraci de la capacitat portant de l'element amb indicaci

de les condicions de recolzament (o els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i
densitat dels materials que el formen);
dimensions nominals.
fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors:
certificat del tractament en qu ha de constar:

-
la identificaci de l'aplicador;
l'espcie de fusta tractada;
el protector emprat i el seu nmero de registre (Ministeri de Sanitat i Consum);
el mtode d'aplicaci utilitzat;
SE-M 97
819
820
vi)
la categoria de risc que cobreix;
la data del tractament;
precaucions a prendre davant mecanitzacions posteriors al tractament;
informacions complementries, si s'escau.
elements mecnics de fixaci:
tipus (clau amb ressalts, tirafons, balda, pern o grapa o sense) i resistncia caracterstica
a tracci de l'acer i tipus de protecci contra la corrosi;
declaraci, quan sigui procedent, dels valors caracterstics de resistncia a l'aplatament i

moment plstic per a acoblaments fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.
13.1.2 Control de recepci a lobra

1
Comprovacions:
a) quan els productes arribin a l'obra, el director de l'execuci de l'obra ha de comprovar:
i)
ii)
amb carcter general:
aspecte i estat general del subministrament;
que el producte s identificable, segons l'apartat 13.1.1, i s'ajusta a les especificacions

del projecte.
amb carcter especfic:
sha de realitzar, tamb, les comprovacions que en cada cas es considerin oportunes de
les que sestableixen a continuaci, llevat, en principi, de les que estiguin avalades pels
procediments reconeguts al CTE;
fusta serrada:
- espcie botnica: la identificaci anatmica sha de realitzar al laboratori especialitzat;
- classe resistent: la propietat o propietats de resistncia, rigidesa i densitat shan
despecificar segons notaci i assajos de l'apartat 4.1;
- tolerncies en les dimensions: shan dajustar a la norma UNE EN 336 per a fustes de
conferes. Aquesta norma, quan no existeixi una norma prpia, sha daplicar tamb a
fustes de frondoses amb els coeficients dinflament i minva de l'espcie de frondosa
utilitzada;
- contingut d'humitat: llevat d'especificaci en contra, ha de ser 20% segons UNE
56529 o UNE 56530.
taulers:
-
propietats de resistncia, rigidesa i densitat: shan de determinar segons notaci i assajos de l'apartat 4.4;
tolerncies en les dimensions: segons UNE EN 312-1 per a taulers de partcules,

UNE EN 300 per a tauler d'encenalls orientats (OSB), UNE EN 622-1 per a taulers de
fibres i UNE EN 315 per a taulers contraxapats;
elements estructurals de fusta laminada encolada:

- classe resistent: la propietat o propietats de resistncia, de rigidesa i la densitat shan
despecificar segons la notaci de l'apartat 4.2;
-
tolerncies en les dimensions: segons UNE EN 390.
altres elements estructurals realitzats al taller.
SE-M 98

Tipus, propietats, tolerncies dimensionals, planitud, contrafletxes (si s'escau): comprovacions segons l'especificat en la documentaci del projecte.
fusta i productes derivats de la fusta, tractats amb productes protectors.

Tractament aplicat: sha de comprovar la certificaci del tractament.
elements mecnics de fixaci.

Sha de comprovar la certificaci del tipus de material utilitzat i del tractament de protecci.
Criteri general de no-acceptaci del producte

L'incompliment d'alguna de les especificacions d'un producte, llevat que es demostri que no suposa
cap risc apreciable, tant de les resistncies mecniques com de la durabilitat, s condici suficient
per a la no-acceptaci del producte i, si s'escau, de la partida.
SE-M 99
821
822
1
En aquest apartat es recopilen noms els termes propis de les estructures de fusta que sesmenten
al CTE per no es defineixen expressament.
Biga mixta d'ales primes encolades: biga formada per fusta a l'nima i tauler a les ales, encolat a
l'nima.
Biga mixta d'nima prima encolada: biga formada per tauler a l'nima i fusta a les ales, encolada a
l'nima.
Capa de xapes de fusta: pea plana formada per una, dues o ms xapes de fusta de la mateixa espcie arbria i amb les mateixes propietats mecniques. Quan la formen dues o ms xapes van encolades entre si amb la direcci de la fibra parallela. Vegeu tauler contraxapat.
Contingut d'humitat de la fusta: massa d'aigua continguda a la fusta, expressada en percentatge
respecte a la seva massa anhidra. Vegeu humitat d'equilibri higroscpic.
Cordons: peces principals, en recolzaments compostos, de fusta serrada o de fusta laminada encolada.
Direcci de la fibra: direcci de les cllules allargades que constitueixen fonamentalment la fusta i
sn visibles en la superfcie de talls plans i parallels a l'eix d'un tronc d'un arbre fuster. En general, la
direcci de la fibra coincideix amb la direcci de l'eix longitudinal de la pea de fusta serrada (taula,
taul, etc.)
Element mecnic de fixaci: dispositiu d'acoblament com clau, tirafons (cargol rosca fusta), balda i
pern.
Fusta: matria llenyosa i lignocellulsica situada entre la medulla i l'escora d'un arbre o arbust.
Com a material de construcci, en estructures de fusta, les espcies arbries ms utilitzades sn les
fustes de conferes (grup botnic de les gimnospermes) i les fustes de frondoses (grup botnic de les
dicotilednies). Vegeu:
- fusta serrada;
- fusta laminada encolada;
- tauler.
Fusta serrada: pea de fusta massissa obtinguda per serrada de l'arbre generalment escairada, s
a dir, amb cares paralleles entre si i cantells perpendiculars a aquestes. Se la denomina tamb:
- fusta massissa (vegeu, a fusta massissa, una altra accepci);
- fusta estructural.
Fusta de conferes: vegeu fusta.
Fusta de frondoses: vegeu fusta.
Fusta estructural: vegeu fusta.
Fusta laminada encolada (element estructural de): element estructural format per lmines de fusta encolades en diverses capes superposades fins a aconseguir l'altura (cantell mecnic) en cada
secci transversal de l'element estructural projectat. Vegeu:
- fusta laminada encolada homognia;
- fusta laminada encolada combinada.
Fusta laminada encolada combinada (element estructural de): element estructural de fusta laminada encolada la secci transversal de la qual est constituda per lmines de fusta de diferent classe resistent, de tal forma que les lmines extremes sn de classe resistent superior a les internes
(prximes a l'eix neutre de la secci).
Fusta laminada encolada homognia (element estructural de): element estructural de fusta laminada encolada la secci transversal de la qual est constituda per lmines de fusta de la mateixa
classe resistent.
Fusta massissa: denominaci, molt estesa, per a la fusta serrada i que es pot estendre a la fusta de
roll. En la determinaci de la classe ds d'atac dagents biolgics sentn per fusta massissa tant la
fusta serrada com la fusta laminada encolada.
Fusta microlaminada: producte derivat de la fusta per a s estructural fabricat amb xapes de fusta
de petit gruix (de l'ordre de 3 a 5 mm) encolades amb la mateixa direcci de la fibra. Amb freqncia
s coneguda amb les sigles del seu nom en angls, LVL.
Humitat d'equilibri higroscpic: contingut d'humitat de la fusta quan no intercanvia vapor d'aigua
amb l'atmosfera que l'envolta, si es mant constant la parella de valors higrotrmics temperatura i
humitat relativa de l'aire. A cada parella de valors higrotrmics li correspon, per tant, una humitat d'equilibri higroscpic en la fusta.
SE-M 101

Lmina de fusta: cadascuna de les capes que formen un element estructural de fusta laminada encolada.
Una capa o lmina de fusta est formada per taules de fusta serrada, normalment de la mateixa espcie arbria i de la mateixa classe resistent, empalmades a testa, mitjanant acoblaments dentats
encolats i, si s'escau, tamb lateralment de forma que cada lmina abraci tota l'amplada i longitud de
la capa corresponent de l'element estructural.
Aquesta disposici garanteix que la direcci de la fibra de les taules es correspongui, constantment,
amb la direcci de la directriu de la lmina de fusta.
Marge: aresta parallela a l'eix longitudinal d'una pea de fusta de secci rectangular. Cada element
mecnic de fixaci sha de situar, en un acoblament determinat, a una distncia mnima del marge.
Vegeu testa.
Matria activa d'un protector de la fusta: compost qumic o substncia inclosa en un producte protector de la fusta per dotar-lo d'una activitat especfica enfront dels diversos tipus d'agents biolgics
destructors de la fusta.
Platabanda duni: pea de fusta que empalma exteriorment, en cada tram, tots els cordons d'un
recolzament compost.
Producte derivat de la fusta: vegeu tauler.
Separador: pea de fusta que empalma interiorment, en cada tram, dos cordons d'un recolzament
compost.
Tauler: pea en qu predominen la longitud i l'amplada sobre el gruix, i en qu l'element constitutiu
principal s la fusta. Es coneix, tamb, com a producte derivat de la fusta. Vegeu:
- tauler contraxapat;
- tauler de fibres;
- tauler de partcules (tauler aglomerat i tauler d'encenalls).
En les estructures de fusta dels taulers anteriors s'utilitzen noms els que, en les normes UNE corresponents, s'especifiquen per a s estructural o d'alta prestaci estructural (aquest ltim amb propietats de resistncia i de rigidesa ms grans que l'anleg estructural).
Tauler aglomerat: vegeu tauler de partcules.
Tauler contraxapat: tauler format per capes de xapes de fusta encolades de manera que les direccions de les fibres de dues capes consecutives formin un cert angle, generalment de 90.
Tauler de fibres: tauler format per fibres lignocellulsiques mitjanant l'aplicaci de calor i/o pressi.
La cohesi s'aconsegueix per les propietats adhesives intrnseques de les fibres o per addici d'un
aglomerant sinttic. Vegeu:
- tauler de fibres dur;
- tauler de fibres semidur.
Tauler de fibres de densitat mitjana: tauler de fibres fabricat pel procs en sec, utilitzant un aglomerant sinttic aix com pressi i calor. Vulgarment es coneix com tauler DM o MDF.
Tauler de fibres dur: tauler de fibres fabricat pel procs en humit que t una densitat superior o i3
gual a 900 kg/m .
Tauler de fibres semidur: tauler de fibres fabricat pel procs en humit que t una densitat compresa
entre 400 i 900 kg/m3. Si la densitat se situa entre 400 i 560 kg/m3 es denominen taulers semidurs de
baixa densitat, i si la densitat se situa entre 560 i 900 kg/m3 es denominen taulers semidurs d'alta
densitat.
Tauler de fusta massissa: tauler fabricat fonamentalment amb taules, plaquetes o llistons de fusta
units entre si per diferents mitjans com ara l'encolada, encadellament, revestiment amb xapes, etc.
Tauler de partcules: tauler format per partcules de fusta o d'un altre material llenys, aglomerades
entre si mitjanant un adhesiu i pressi, a la temperatura adequada.
El terme tauler de partcules s sinnim de tauler aglomerat. La denominaci correcta hauria de ser
tauler aglomerat de partcules de fusta, per s ms conegut per les denominacions anteriors.
Tauler d'encenalls: tauler de constituci similar al de partcules per fabricat amb encenalls de dimensions ms grans. Les seves propietats mecniques sn majors.
SE-M 102
823
824
Tauler d'encenalls orientats OSB (Oriented Strand Board): tauler d'encenalls en qu els encenalls de les capes externes estan orientats seguint la direcci longitudinal del tauler, per la qual cosa
les propietats mecniques del tauler s'incrementen en aquesta direcci i disminueixen en la direcci
perpendicular.
Testa: extrem pla i perpendicular a l'eix longitudinal d'una pea de fusta de secci rectangular. Cada
element mecnic de fixaci sha de situar, en un acoblament determinat, a una distncia mnima de
la testa. Vegeu marge.
Xapa de fusta: fulla de fusta de gruix inferior a 7 mm obtinguda, d'un tronc d'arbre fuster, per desenrotllament o a la plana i amb la qual es forma la capa de xapes d'un tauler contraxapat.
SE-M 103


B.1 Notaci
Majscules llatines (majscules i minscules)
A
Ad
Ak
C
Cd
Ce
E
Ed
Ed,dst
E0,k
E0,g,k
E0,05
E0,05,g
E0,mitj
E0,g,mitj
E90,mitj
E90,g,mitj
Em,p
Et,p
Ec,p
F
Fd
Fk
Fv,d
G
Gd
Gk
Gk,inf(sup)
Gmitj
Gg,mitj
Gv,p
I
Kser
Ku
L
M
Map,d
Md
My,d
My,k
N
Nd
P
Q
Qd
Qk
R
Ra,d
Rd
rea; acci accidental

valor de clcul d'una acci accidental
valor caracterstic d'una acci accidental
valor fixat (en estats lmit de servei); coeficient de rigidesa (en travada)
valor fixat de clcul (valor nominal, valor del lmit admissible en estats lmit de servei)
coeficient d'esveltesa geomtrica de bolcada lateral
efecte de les accions; mdul d'elasticitat
valor de clcul dels efectes de les accions
valor de clcul dels efectes de les accions desestabilitzadores
mdul d'elasticitat caracterstic parallel a la fibra de la fusta serrada (=E0,05 )
mdul d'elasticitat caracterstic parallel a la fibra de la fusta laminada encolada (=E0,05,g)
mdul d'elasticitat caracterstic, percentil 5%, parallel a la fibra de la fusta serrada (=E0,k)
mdul d'elasticitat caracterstic, percentil 5%, parallel a la fibra de la fusta laminada encolada
(=E0,g,k)
mdul d'elasticitat caracterstic mitj parallel a la fibra de la fusta serrada
mdul d'elasticitat caracterstic mitj parallel a la fibra de la fusta laminada encolada
mdul d'elasticitat caracterstic mitj perpendicular a la fibra de la fusta serrada
mdul d'elasticitat caracterstic mitj perpendicular a la fibra de la fusta laminada
encolada
mdul d'elasticitat caracterstic mitj en flexi del tauler estructural
mdul d'elasticitat caracterstic mitj en tracci del tauler estructural
mdul d'elasticitat caracterstic mitj en compressi del tauler estructural
acci; fora
valor de clcul d'una acci
valor caracterstic d'una acci
valor de clcul de la resistncia al desquadrament (mur diafragma)
acci permanent; mdul d'elasticitat transversal
valor de clcul d'una acci permanent
valor caracterstic d'una acci permanent
valor caracterstic inferior (superior) d'una acci permanent
mdul d'elasticitat transversal caracterstic mitj de la fusta serrada
mdul d'elasticitat transversal caracterstic mitj de la fusta laminada encolada
mdul d'elasticitat caracterstic mitj a tallant en el gruix del tauler estructural
moment d'inrcia
mdul instantani de lliscament per a estats lmit de servei (acoblaments amb elements mecnics de
fixaci)
mdul instantani de lliscament per a estats lmit ltims (acoblaments amb elements mecnics de
fixaci)
longitud
moment flector
moment flector de clcul en la secci del vrtex (bigues de fusta laminada encolada amb
zona de vrtex)
moment flector de clcul
moment plstic de clcul d'un element mecnic de fixaci
moment plstic caracterstic d'un element mecnic de fixaci
fora (crrega) axial; esfor normal
valor de clcul de la crrega axial a compressi
crrega puntual (allada)
acci variable
valor de clcul d'una acci variable
valor caracterstic d'una acci variable
resistncia; reacci en el recolzament
valor de clcul de la capacitat de crrega axial (a l'arrencada) d'un element mecnic de fixaci.
(vegeu Rd)
valor de clcul de la resistncia (=R(Xd, ad,...)); resposta estructural
SE-M 105
825
826
Rd
S
Sd
Sz
V
V
Vo
Vb
Vd
Vk
W
X
Xd
Xk
valor de clcul de la capacitat de crrega lateral (a cisallament) d'un element mecnic de fixaci
(vegeu Ra,d)
sollicitaci; moment esttic (de primer ordre)
valor de clcul de la sollicitaci
moment esttic de l'ala respecte a l'eix z (biga d'nima prima encolada)
esfor tallant; volum
volum de la zona del vrtex (bigues de fusta laminada encolada amb zona de vrtex)
volum de referncia ( =0,01 m3 ) (bigues de fusta laminada encolada amb zona de vrtex)
volum total de la biga (bigues de fusta laminada encolada amb zona de vrtex)
esfor tallant de clcul
esfor tallant caracterstic
mdul resistent
valor d'una propietat d'un material
valor de clcul d'una propietat d'un material
valor caracterstic d'una propietat d'un material
Minscules romanes
a
ad
anom
a1
a2
a3,c
a3,t
a4,c
a4,t
b
be
bef
bv
bw
c
d
e
f
fc,0,d
fc,0,g,d
fc,p,d
fc,0,k
fc,0,g,k
fc,90,d
fc,90,g,d
fc,90,k
fc,90,g,k
fc,p,k
fh,d
fh,1(2),d
fh,k
fh,1(2),k
fm,d
fm,g, d
fm,p,d
fm,k
fm,g,k
fm,p,k
fm,,d
ft,0,d
ft,0,g,d
ft,90,d
dada geomtrica; distncia; separaci

valor de clcul d'una dada geomtrica
valor nominal d'una dada geomtrica
separaci entre elements mecnics de fixaci, en direcci parallela a la fibra de la fusta
separaci entre elements mecnics de fixaci, en direcci perpendicular a la fibra de la fusta
separaci entre l'element mecnic de fixaci i la testa no carregada
separaci entre l'element mecnic de fixaci i la testa carregada
separaci entre l'element mecnic de fixaci i el marge no carregat
separaci entre l'element mecnic de fixaci i el marge carregat
dada geomtrica; amplada
amplada deguda al vinclament per abonyegament (biga mixta d'ales primes encolades)
amplada efica de l'ala comprimida (biga mixta d'ales primes encolades)
amplada deguda al desfasament del tallant (biga mixta d'ales primes encolades)
amplada de l'nima (bigues mixtes d'nima o ales primes encolades)
dada geomtrica; distncia
dimetre d'un element mecnic de fixaci; distncia
excentricitat; gruix
resistncia d'un material (propietat resistent)
resistncia de clcul a compressi parallela a la fibra de la fusta serrada
resistncia de clcul a compressi parallela a la fibra de la fusta laminada encolada
resistncia de clcul a compressi del tauler estructural
resistncia caracterstica a compressi parallela a la fibra de la fusta serrada
resistncia caracterstica a compressi parallela a la fibra de la fusta laminada encolada
resistncia de clcul a compressi perpendicular a la fibra de la fusta serrada
resistncia de clcul a compressi perpendicular a la fibra de la fusta laminada encolada
resistncia caracterstica a compressi perpendicular a la fibra de la fusta serrada
resistncia caracterstica a compressi perpendicular a la fibra de la fusta laminada encolada
resistncia caracterstica a compressi del tauler estructural
resistncia de clcul a l'aplatament en acoblaments amb elements mecnics de fixaci
resistncia de clcul a l'aplatament per a la longitud de lliurament t1 (t2) en acoblaments amb
elements mecnics de fixaci
resistncia caracterstica a l'aplatament en acoblaments amb elements mecnics de fixaci
resistncia a l'aplatament caracterstica per a la longitud de lliurament t1 (t2) en acoblaments amb
elements mecnics de fixaci
resistncia de clcul a flexi de la fusta serrada
resistncia de clcul a flexi de la fusta laminada encolada
resistncia de clcul a flexi del tauler estructural
resistncia caracterstica a flexi de la fusta serrada
resistncia caracterstica a flexi de la fusta laminada encolada
resistncia caracterstica a flexi del tauler estructural
resistncia de clcul a flexi al marge en qu la fibra forma un angle amb la superfcie (biga de
fusta laminada encolada de secci variable)
resistncia de clcul a tracci parallela a la fibra de la fusta serrada
resistncia de clcul a tracci parallela a la fibra de la fusta laminada encolada
resistncia de clcul a tracci perpendicular a la fibra de la fusta serrada
SE-M 106

ft,90,g,d
ft,p,d
ft,0,k
ft,0,g,k
ft,90,k
ft,90,g,k
ft,p,k
fu,k
fv,d
fv,g,d
fv,p,d
fv,r,d
fv,k
fv,g,k
fv,p,k
fv,r,k
fv,0,d
fv,90,d
h
hap
hf,c
hf,t
ht
hw
i
iy(z)
k
kc
kc,y (z)
kc,90
kcrit
kdef
kdis
kh
kis
km
kmod
kvol
l
lk
lef
m
n
nef
q
r
rin
s
sef
smx
smn
t
t
t1(t2)
ufin
uins
unet
resistncia de clcul a tracci perpendicular a la fibra de la fusta laminada encolada

resistncia de clcul a tracci del tauler estructural
resistncia caracterstica a tracci parallela a la fibra de la fusta serrada
resistncia caracterstica a tracci parallela a la fibra de la fusta laminada encolada
resistncia caracterstica a tracci perpendicular a la fibra de la fusta serrada
resistncia caracterstica a tracci perpendicular a la fibra de la fusta laminada encolada
resistncia caracterstica a tracci del tauler estructural
resistncia caracterstica a tracci de l'acer d'un element mecnic de fixaci
resistncia de clcul a tallant de la fusta serrada
resistncia de clcul a tallant de la fusta laminada encolada
resistncia de clcul a tallant en el gruix del tauler estructural (vegeu fv,r,d)
resistncia de clcul a tallant en el pla (a rodolament) del tauler estructural (vegeu fv,p,d)
resistncia caracterstica a tallant de la fusta serrada
resistncia caracterstica a tallant de la fusta laminada encolada
resistncia caracterstica a tallant en el gruix del tauler estructural (vegeu fv,r,k)
resistncia caracterstica a tallant en el pla (a rodolament) del tauler estructural (vegeu fv,p,k)
(= fv,p,d) resistncia caracterstica a tallant en el gruix del tauler
Es denomina, tamb, resistncia al tallant de cisallament
(= fv,r,d) resistncia caracterstica a tallant en el pla del tauler
Es denomina, tamb, resistncia al tallant de rodolament
altura; cantell; gruix
cantell al vrtex (bigues de fusta laminada encolada amb zona de vrtex)
gruix (cantell) de l'ala comprimida (bigues mixtes d'nima o ales primes encolades)
gruix (cantell) de l'ala traccionada (bigues mixtes d'nima o ales primes encolades)
altura total de l'edifici (deformacions horitzontals de les estructures de fusta)
distncia entre l'ala comprimida i l'ala traccionada (bigues mixtes d'nima o ales primes encolades)
radi de gir
radi de gir respecte a l'eix y (z) (de la secci)
coeficient; factor
factor per vinclament (recolzaments esvelts)
factor per vinclament respecte a l'eix y(z) (recolzaments esvelts)
factor per relaci de dimensions (compressi perpendicular a la fibra de la fusta)
factor per bolcada lateral
factor per deformaci diferida (factor reolgic)
factor per distribuci de tensions a la zona del vrtex (bigues de fusta laminada encolada amb zona
de vrtex)
factor per altura (de la proveta assajada)
factor per crrega compartida
factor per tipus de secci (en flexi)
factor de modificaci (per durada de la crrega i classe de servei)
factor per relaci de volums tensionats (bigues de fusta laminada encolada amb zona de vrtex)
longitud; distncia; llum
longitud de vinclament
longitud de bolcada lateral
nombre de trams de longitud a (elements comprimits amb restriccions laterals)
nombre total d'elements mecnics de fixaci treballant a l'unson (acoblaments a cisallament o a
l'arrencada)
nombre efica del total dels n elements mecnics de fixaci alineats amb la direcci de la crrega
(acoblaments a cisallament)
crrega lineal repartida uniformement
radi mitj en el vrtex (bigues de fusta laminada encolada amb sotavolta corba)
radi de la sotavolta (bigues de fusta laminada encolada amb sotavolta corba)
separaci
separaci efica entre elements mecnics de fixaci (vegeu a1 i a2)
separaci mxima entre elements mecnics de fixaci
separaci mnima entre elements mecnics de fixaci
gruix; longitud de lliurament, en cada pea de lacoblament, de l'element mecnic de fixaci
gruix de la xapa d'acer (acoblaments acer-fusta)
longitud de lliurament de l'element mecnic de fixaci en la pea de lacoblament que cont t1(t2)
fletxa final; lliscament final de l'element mecnic de fixaci en lacoblament
fletxa instantnia; lliscament instantani de l'element mecnic de fixaci en lacoblament
fletxa neta respecte a la lnia recta que uneix els recolzaments
SE-M 107
827
828
u0
contrafletxa de fabricaci (si nhi ha)
Majscules gregues
increment; diferncia
increment o marge de seguretat per a una dada geomtrica (desviaci, tolerncia)
suma; sumatori
sumatori d'accions
Minscules gregues
c
v
A
F
F,dst
F,stb
G
M
Q
rel,m
rel,y(z)
y,(z)
k
g,k
mitj
g,mitj
p,k
c,0,d
c,90,d
c,,d
c,crit,y(z)
f,c,d
f,t,d
m
m,0,d
m,,d
m,crit
m,d
m,y(z),d
t,0,d
t,90,d
w,c,d
w,t,d
angle; relaci; coeficient adimensional

angle format per la direcci de la crrega i la direcci de la fibra de la fusta (compressi inclinada)
angle entre l'aresta superior i l'horitzontal (bigues de fusta laminada encolada)
angle entre la lnia d'acci de la fora F i la direcci de la fibra de fusta de la pea (acoblament de
fora de dues peces de fusta)
angle; relaci; coeficient adimensional
coeficient per condicions de restriccions en els extrems (vinclament)
coeficient adimensional (=fh,2,k/fh,1,k relaci de resistncies a l'aplatament de l'element mecnic de
fixaci en les longituds de lliurament t2 i t1 , respectivament)
factor per tipus de fusta: serrada o laminada encolada (vinclament)
coeficient per condicions de crrega i restriccions en els extrems (bolcada lateral de bigues)
coeficient parcial de seguretat
coeficient parcial de seguretat per a una acci accidental Ak
coeficient parcial de seguretat per a una acci FK
coeficient parcial de seguretat per a una acci desestabilitzadora Fdst,k
coeficient parcial de seguretat per a una acci estabilitzadora Fstb,k
coeficient parcial de seguretat per a una acci permanent GK
coeficient parcial de seguretat per a una propietat del material XK
coeficient parcial de seguretat per a una acci variable QK
esveltesa mecnica (= lk/i en vinclament de recolzaments)
esveltesa relativa a flexi (bolcada lateral de bigues)
esveltesa relativa en vinclament de recolzaments (flectant al voltant de l'eix y (z)).
esveltesa mecnica en el pla y (z)
gir; gir inicial en nusos de prtics plans
densitat
densitat caracterstica de la fusta serrada
densitat caracterstica de la fusta laminada encolada
densitat mitjana de la fusta serrada
densitat mitjana de la fusta laminada encolada
densitat caracterstica del tauler estructural
tensi
tensi de clcul a compressi parallela a la fibra de la fusta
tensi de clcul a compressi perpendicular a la fibra de la fusta
tensi de clcul a compressi inclinada (angle ) respecte a la fibra de la fusta
tensi de compressi crtica respecte a l'eix y (z) (vinclament)
valor mitj de la tensi de clcul a compressi en l'ala comprimida (bigues mixtes d'nima o ales
primes encolades)
valor mitj de la tensi de clcul a tracci en l'ala traccionada (bigues mixtes d'nima o ales primes
encolades)
tensi de flexi
tensi de clcul a flexi en la fibra extrema del marge en qu la fibra s parallela respecte a la
superfcie de la biga, normalment la seva cara inferior (bigues de fusta laminada encolada)
tensi de clcul a flexi en la fibra extrema del marge en qu la fibra est inclinada respecte a la
superfcie de la biga, normalment la seva cara superior (bigues de fusta laminada encolada)
tensi crtica de flexi
tensi de clcul a flexi
tensi de clcul a flexi respecte a l'eix y (z)
tensi de clcul a tracci parallela a la fibra de la fusta
tensi de clcul a tracci perpendicular a la fibra de la fusta
tensi de clcul a compressi en l'nima (bigues mixtes d'nima prima)
tensi de clcul a tracci en l'nima (bigues mixtes d'nima prima)
SE-M 108

mitj,d
tor,d
tensi tangent; tensi tallant

tensi tangent de clcul en la superfcie de contacte fusta-tauler (bigues mixtes d'nima o ales
primes encolades)
tensi de clcul a torsi
B.2 Unitats
1
kN, kN/m, kN/m
- massa:
kg
- longitud:
m, mm
- tensions:
N/mm
- moments:
kN m
A efectes prctics es pot considerar la correspondncia segent entre les unitats de fora dels sistemes MKS i SI: 1 kilopond [1 kp] = 10 newton [10 N].
SE-M 109
829
830
Annex C. Assignaci de classe resistent. Fusta serrada.

C.1
Generalitats
Per causa de la gran varietat d'espcies de fusta, les diverses procedncies i les diferents normes de
classificaci es recorre al sistema de classes resistents per evitar una complexitat excessiva en la
combinaci d'espcies i qualitats, i sapleguen en un nombre limitat de grups de forma conjunta espcies-qualitats amb propietats similars.
El sistema est basat en el procediment d'assignar classe resistent, mitjanant una norma de classificaci per qualitats, a una espcie arbria de procedncia coneguda i de la qual s'han determinat
prviament les seves propietats mecniques d'acord amb assajos normalitzats.
La norma de classificaci per qualitats, d'espcies i procedncies que assigna classe resistent s
competncia, normalment, de l'organisme de normalitzaci del pas que publica la norma, i aquesta
garanteix que els valors de les propietats de la fusta serrada aix classificada sn superiors o iguals
als que corresponen per a la classe resistent assignada.
Aquest sistema permet al projectista, especificada una classe resistent, poder utilitzar, en el clcul,
els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associats a la classe resistent esmentada (vegeu les taules E.1 i E.2).
A l'apartat C.2 s'inclou, amb carcter informatiu i operatiu, una selecci del contingut de les normes
UNE EN 1912 i UNE 56.544 relatives a l'assignaci de classe resistent a la fusta serrada.
C.2
1
Assignaci de classe resistent a partir de la qualitat de l'espcie arbria
A la taula C.1 s'estableix per a la fusta serrada, amb carcter informatiu i no exhaustiu, l'assignaci
de classe resistent, en funci de la qualitat segons la norma de classificaci, l'espcie arbria i la
procedncia considerades (vegeu lapartat C.3).
Taula C.1. Assignaci de classe resistent per a diferents espcies arbries i procedncies segons normes
de classificaci
Classe resistent
Norma
Espcie (procedncia)
C14 C16 C18 C22 C24 C27 C30 C35 D35 D40
ME-2
ME-1
Pi silvestre (Espanya)
ME-2
ME-1
Pinastre (Espanya)
UNE 56.544
ME-2
ME-1
Pi insigne (Espanya)
ME-2
ME-1
Pi bord (Espanya)
ST-III ST-II
ST-I
Avet (Frana)
ST-III ST-II
ST-I
Fals avet (Frana)
NF B 52.001-4
ST-III ST-II
Pi oregon (Frana)
ST-III
ST-II
Pinastre (Frana)
S7
S10
S13
Avet (Europa: Central, N i E)
S7
S10
S13
DIN 4074
Fals avet (Europa: Central, N i E)
S7
S10
S13
Pi silvestre (Europa: Central, N i E)
T0
T1
T2
T3
Avet (Europa: N i NE)
T0
T1
T2
T3
INSTA 142
Fals avet (Europa: N i NE)
T0
T1
T2
T3
Pi silvestre (Europa: N i NE)
GS
SS
Avet (Regne Unit)
BS 4978
GS
SS
Pi silvestre (Regne Unit).
HS
Iroc (frica)
HS
BS 5756
Jarrah (Austrlia)
HS
Teca (frica i sia SE)
Nota: la norma UNE EN 14081-4 estableix per a les diferents espcies fusteres europees, les quals
sn les assignacions de classes resistents aplicables a les fustes classificades mecnicament mitjanant l's de mquines tipus Cook-Bolinder i Computermatic.
SE-M 111
831
C.3
1
Relaci de normes de classificaci
A la taula C.2 s'inclou la relaci de les normes de classificaci per qualitats, esmentades a la taula
C.1, de la fusta serrada estructural.
Taula C.2. Normes de classificaci, esmentades a la taula C.1
Norma de classificaci
Pas
Qualitats
UNE 56.544 Classificaci visual de la fusta serrada
ME-1
Espanya
per a s estructural
ME-2
NF B 52.001-4 Rgles d'utilisation du bois dans les
ST-I
constructions. Partie-4. Classement visuel pour l'emST-II
Frana
ploi en structures pour les principales essences rsiST-III
neuses et feuillues
S13
DIN 4074 Teil 1. Sortierung von Nadelholz nach er
Alemanya
S10
Tragfhigkeit, Nadelschnittholz
S7
T3
INSTA 142. Nordic visual stress grading rules for
T2
Pasos Nrdics
timber
T1
T0
BS 4978. Sections 1 and 2. Softwood grades for
SS
Regne Unit
structural use
GS
BS 5756. Tropical hardwood grades for structural use.
Regne Unit
HS
C.4
Relaci d'espcies arbries
A la taula C.3 s'inclou la relaci de les espcies arbries, esmentades a la taula C.1, i se nindiquen
el nom botnic i la procedncia.
Altres denominacions possibles de l'espcie arbria, locals o comercials, shan didentificar pel seu
nom botnic.
Taula C.3. Espcies arbries, esmentades a la taula C.1
Espcie arbria
Nom botnic
Avet
Abies alba. Mill.
Pollancre
Populus sp.
Fals avet
Picea abies Karst.
Iroc
Jarrah
Pi insigne
Pi bord
Milicia excelsa i regia

Eucaliptus marginata sm.
Pinus radiata D. Don.
Pinus nigra Arnold.
Pi oregon
Pseudotsuga menziessii Fr.
Pinastre
Pinus pinaster Ait.
Pi silvestre
Pinus sylvestris L.
Teca
Tectona grandis L.
SE-M 112
Procedncia
ustria
Europa: C, N, E i NE
Frana
Holanda
Regne Unit
Espanya
Frana
frica
Austrlia
Espanya
Espanya
Canad
EUA
Frana
Espanya
Frana
ustria
Espanya
Holanda
Regne Unit
frica
sia SE
832
Annex D: Assignaci de classe resistent. Fusta laminada encolada

D.1
Generalitats
Per causa de la gran varietat de possibilitats de formar la fusta laminada encolada en un element
estructural i les diferents normes de classificaci s'estableixen prviament, mitjanant normes, uns
requisits mnims de fabricaci i es recorre al sistema de classes resistents per evitar una complexitat
excessiva, i sapleguen en un nombre limitat els grups amb propietats similars.
El sistema est basat en el procediment d'assignar una classe resistent a la fusta laminada encolada,
d'un element estructural, mitjanant una de les dues opcions segents:
a) experimentalment, amb assajos normalitzats, segons l'apartat D.2;
b) deduda tericament a partir de les propietats de les lmines de fusta que formen l'element estructural, segons l'apartat D.3.
L'opci elegida, de les dues anteriors, que assigna classe resistent s competncia, normalment, del
fabricant de l'element estructural, que ha de garantir que els valors de les propietats de la fusta laminada encolada aix classificada sn superiors o iguals als que corresponen a la classe resistent assignada.
Aquest sistema permet al projectista, especificada una classe resistent, utilitzar, en el clcul, els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associats a la classe resistent esmentada (vegeu la taula E.3 i E.4).
Vegeu els valors associats a l'annex E: taula E.3 per a fusta laminada encolada homognia i taula
E.4 per a fusta laminada encolada combinada.
En l'apartat D.4 s'inclou, amb carcter informatiu i operatiu, una selecci de correspondncies entre
classes resistents de fusta laminada encolada i de fusta serrada emprada a les lmines.
D.2
1
Assignaci de classe resistent mitjanant assajos
L'assignaci de classe resistent a la fusta laminada encolada s'obt, en aquest cas, mitjanant assajos d'acord amb les normes segents: UNE EN 408 i UNE EN 1194.
Els valors obtinguts de les propietats, mitjanant assajos, han de ser superiors, o iguals, als corresponents a la classe resistent a assignar.
D.3
Assignaci de classe resistent mitjanant frmules
L'assignaci de classe resistent a la fusta laminada encolada s'obt, en aquest cas, mitjanant clcul
aplicant les expressions matemtiques que consten a la norma UNE EN 1194; per a la qual cosa s
precs conixer, prviament, els valors caracterstics de les propietats de la fusta serrada a utilitzar a
les lmines, d'acord amb el que estableix l'annex E.
En fusta laminada combinada les expressions s'apliquen a les propietats de les parts individuals de
la secci transversal. L'anlisi de les tensions es pot realitzar basant-se en la hiptesi de la deformaci plana de la secci. La comprovaci de la resistncia sha de realitzar en tots els punts rellevants
de la secci transversal.
Els valors de les propietats obtinguts mitjanant les expressions que consten a la norma UNE EN
1194 han de ser superiors o iguals als corresponents a la classe resistent a assignar.
SE-M 113
833
Taula D.1. Propietats de la fusta laminada encolada calculades a partir de les propietats de les lmines
fabricades amb fusta de conferes de classe resistent C24
Propietats
Expressi i valor obtingut

2
Resistncia, en N/mm
- Flexi
- Tracci parallela
- Tracci perpendicular
- Compressi parallela
- Compressi perpendicular
- Tallant
fm,g,k
ft,0,g,k
ft,90,g,k
fc,0,g,k
fc,90,g,k
fv,g,k
fm,g,k = 7 + 1,15 ft,0,k = 23,1

ft,0,g,k = 5 + 0,8 ft,0,k= 16,2
ft,90,g,k = 0,2 + 0,015ft,0,k= 0,4
fc,0,g,k = 7,2 (ft,0,k)0,45= 23,6
0,5
fc,90,g,k = 0,7 (ft,0,k) = 2,6
0,8
fv,g,k = 0,32 (ft,0,k) = 2,6
E0,g,mitj
E0,g,mitj = 1,05 E0,mitj= 11,55
Rigidesa, en kN/mm
- Mdul d'elasticitat parallel mitj
- Mdul d'elasticitat parallel 5 percentil
E0,g,k
E0,g,k = 0,85 E0,mitj= 9,35
- Mdul d'elasticitat perpendicular mitj
E90,g,mitj
E90,g,mitj = 0,035 E0,mitj= 0,385
- Mdul d'elasticitat transversal mitj
Gg,mitj
Gg,mitj = 0,065 E0,mitj= 0,715
g,k
g,k = 1,10 k= 385
Densitat, en kg/m
- Densitat caracterstica
D.4 Correspondncia entre classes resistents de fusta laminada encolada i fusta serrada
1
A la taula D.2 s'indiquen algunes correspondncies conegudes entre les classes resistents de la
fusta laminada encolada i les classes resistents de la fusta serrada amb qu es fabriquen les lmines.
Taula D.2 Correspondncies conegudes entre classes resistents de fusta laminada encolada i de fusta
serrada
Classes resistents
Fusta laminada encolada homognia
- Totes les lmines
Fusta laminada encolada combinada
- Lmines externes (1)
- Lmines internes
(1)
GL24h
GL28h
GL32h
C24
C30
C40
GL24c
GL28c
GL32c
C24
C18
C30
C24
C40
C30
Els requisits s'apliquen al sis del cantell extrem de cada costat amb un mnim de 2 lmines.
SE-M 114
834
Annex E. Valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat.

Fusta serrada, fusta laminada encolada i taulers
E.1
Fusta serrada
E.1.1 Valors de les propietats associades a cada classe resistent de la fusta serrada
1
A la taula E.1 s'indiquen els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associades a
cada classe resistent per a les espcies de conferes i pollancre, i a la taula E.2, per a les espcies
frondoses.
Taula E.1 Fusta serrada. Espcies de conferes i pollancre. Valors de les propietats associades a cada
classe resistent
Classe resistent
Propietats
Resistncia
(caracterstica)
C14
C16
C18
C20
C22
C24
C27
C30
C35
C40
C45
C50
en
N/mm
- Flexi
fm,k
14
16
18
20
22
24
27
30
35
40
45
50
- Tracci parallela
ft,0,k
10
11
12
13
14
16
18
21
24
27
30
ft,90,k
0,4
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,6
0,6
0,6
0,6
0,6
0,6
fc,0,k
16
17
18
19
20
21
22
23
25
26
27
29
fc,90,k
2,0
2,2
2,2
2,3
2,4
2,5
2,6
2,7
2,8
2,9
3,1
3,2
- Tallant
fv,k
1,7
1,8
2,0
2,2
2,4
2,5
2,8
3,0
3,4
3,8
3,8
3,8
9,5
10
11
12
12
13
14
15
16
E0,k
4,7
5,4
6,0
6,4
6,7
7,4
8,0
8,0
8,7
9,4
10,0
10,7
E90,mitj
0,23
0,27
0,30
0,32
0,33
0,37
0,40
0,40
0,43
0,47
0,50
0,53
Gmitj
0,44
0,50
0,56
0,59
0,63
0,69
0,75
0,75
0,81
0,88
0,94
1,00
pk
290
310
320
330
340
350
370
380
400
420
440
460
- Densitat mitjana
pmitj
350
370
380
390
410
420
450
460
480
500
520
550
Rigidesa, en kN/mm
- Mdul d'elasticitat parallel
mitj
-
Mdul
d'elasticitat
parallel 5 percentil
-
Mdul
d'elasticitat
perpendicular mitj
- Mdul transversal mitj
E0,mitj
Densitat, en kg/m
SE-M 115
835
Taula E.2 Fusta serrada. Espcies frondoses

Valors de les propietats associades a cada classe resistent
Classe resistent
Propietats
D30
D35
D40
D50
D60
D70
Resistncia (caracterstica), en N/mm

- Flexi
fm,k
30
35
40
50
60
70
- Tracci parallela
ft,0,k
18
21
24
30
36
42
ft,90,k
0,6
0,6
0,6
0,6
0,6
0,6
fc,0,k
23
25
26
29
32
34
fc,90,k
8,0
8,4
8,8
9,7
10,5
13,5
- Tallant
fv,k
3,0
3,4
3,8
4,6
5,3
6,0
E0,mitj
10
10
11
14
17
20
E0,k
8,0
8,7
9,4
11,8
14,3
16,8
0,64
0,69
0,75
0,93
1,13
1,33
Gmitj
0,60
0,65
0,70
0,88
1,06
1,25
pk
530
560
590
650
700
900
- Densitat mitjana
pmitj
640
670
700
780
840
1080
Rigidesa, kN/mm
mitj
5 percentil
- Mdul d'elasticitat
E90,mitj
perpendicular mitj
3
Densitat, kg/m
SE-M 116
836
E.2
E.2.1 Valors de les propietats associades a cada classe resistent de la fusta laminada encolada
1
A la taula E.3 s'indiquen els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associades a
cada classe resistent de fusta laminada encolada homognia, i a la taula E.4, per a la fusta laminada
encolada combinada.
Taula E.3 Fusta laminada encolada homognia. Valors de les propietats associades a cada classe resistent
Classe resistent
Propietats
GL24h
GL28h
GL32h
GL36h
- Flexi
fm,g,,k
24
28
32
36
- Tracci parallela
ft,0,g,k
16,5
19,5
22,5
26
ft,90,g,k
0,4
0,45
0,5
0,6
fc,0,g,k
24
26,5
29
31
fc,90,g,k
2,7
3,0
3,3
3,6
- Tallant
fv,g,k
2,7
3,2
3,8
4,3
E0,g,mitj
11,6
12,6
13,7
14,7
E0,g,k
9,4
10,2
11,1
11,9
E90,g,mitj
0,39
0,42
0,46
0,49
Gg,,mitj
0,72
0,78
0,85
0,91
Pg,k
380
410
430
450
Rigidesa, en kN/mm
parallel mitj
perpendicular mitj
3
Densitat, en kg/m
Densitat caracterstica
SE-M 117
837
Taula E.4 Fusta laminada encolada combinada.

Valors de les propietats associades a cada classe resistent
Classe resistent
GL24c
GL28c
GL32c
Propietats
GL36c

- Flexi
fm,g,,k
24
28
32
36
- Tracci parallela
ft,0,g,k
14
16,5
19,5
22,5
ft,90,g,k
0,35
0,4
0,45
0,5
fc,0,g,k
21
24
26,5
29
fc,90,g,k
2,4
2,7
3,0
3,3
- Tallant
fv,g,k
2,2
2,7
3,2
3,8
parallel mitj
E0,g,mitj
11,6
12,6
13,7
14,7
E0,g,k
9,4
10,2
11,1
11,9
perpendicular mitj
E90,g,mitj
0,32
0,39
0,42
0,46
Gg,,mitj
0,59
0,72
0,78
0,85
,k
350
380
410
430
Rigidesa, en kN/mm
Densitat, en kg/m
E.3
1
Taulers
En els apartats E.3.1 a E.3.3 s'estableixen els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associats als tipus de taulers i a l'ambient en qu s'utilitzen. Els ambients es corresponen amb:
a) ambient sec:
Classe de servei 1, de captol 3 i

Classe de risc 1, de captol 3.
b) ambient humit:
Classe de servei 2, de captol 3 i

Classes de risc 1, de captol 3.
c) ambient exterior:
Exposici a la intemprie.
Classes de risc 1, 2 i 3 de captol 3.
En les taules segents (vegeu UNE EN 789):

a) el tallant en el gruix s equivalent a tallant de cisallament;
b) el tallant en el pla s equivalent a tallant de rodolament.
Quan no es prestin a confusi, els taulers de partcules segents es denominen:

a) UNE EN 312-4 o P4;
b) UNE EN 312-5 o P5;
c) UNE EN 312-6 o P6;
d) UNE EN 312-7 o P7.
SE-M 118
838
E.3.1 Tauler de partcules

E.3.1.1 Valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat dels taulers de partcules
1
A les taules E.5 a E.8 s'indiquen els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associades a cada tipus de tauler de partcules i ambient en qu s'utilitzen.
Propietats
Taula E.5 Taulers de partcules estructurals per a s en ambient sec (UNE EN 312-4)
Valors de les propietats
Gruix nominal, tnom, en mm
Resistncia
(caracterstica),
> 6 a 13
> 13 a 20
> 20 a 25
> 25 a 32
> 32 a 40
> 40
en
N/mm
- Flexi
fm,p,k
14,2
12,5
10,8
9,2
7,5
5,8
- Tracci
ft,p,k
8,9
7,9
6,9
6,1
5,0
4,4
- Compressi
fc,p,k
12,0
11,1
9,6
9,0
7,6
6,1
- Tallant, en el gruix
fv,p,k
6,6
6,1
5,5
4,8
4,4
4,2
- Tallant, en el pla
fr,p,k
1,8
1,6
1,4
1,2
1,1
1,0
Rigidesa (mitjana), en N/mm

- A flexi
Em,p
3200
2900
2700
2400
2100
1800
- A tracci
Et,p
1800
1700
1600
1400
1200
1100
- A compressi
Ec,p
1800
1700
1600
1400
1200
1100
Gv,p
860
830
770
680
600
550
pp,k
650
600
550
550
500
500
- A tallant, en el gruix
3
Densitat, en kg/m
- Caracterstica
Taula E.6 Taulers de partcules estructurals per a s en ambient humit (UNE EN 312-5). Valors de les
propietats
> 6 a 13
> 13 a 20
> 20 a 25
> 25 a 32
> 32 a 40
> 40
Propietats
Resistncia (caracterstica), en
2
N/mm
- Flexi
fm,p,k
15,0
13,3
11,7
10,0
8,3
7,5
- Tracci
ft,p,k
9,4
8,5
7,4
6,6
5,6
5,6
- Compressi
fc,p,k
12,7
11,8
10,3
9,8
8,5
7,8
fv,p,k
7,0
6,5
5,9
5,2
4,8
4,4
fr,p,k
1,9
1,7
1,5
1,3
1,2
1,0
3500
3300
3000
2600
2400
2100

- A flexi
Em,p
- A tracci
Et,p
2000
1900
1800
1500
1400
1300
- A compressi
Ec,p
2000
1900
1800
1500
1400
1300
Gv,p
960
930
860
750
690
660
pp,k
650
600
550
550
500
500
3
Densitat, en kg/m
- Caracterstica
SE-M 119
839
Taula E.7 Taulers de partcules d'alta prestaci estructural per a s en ambient sec
(UNE EN 312-6). Valors de les propietats
Propietats
>6 a 13
> 13 a 20
> 20 a 25
> 25 a 32
13,3
12,5
> 32 a 40
> 40
Resistncia (caracterstica), en
2
N/mm
- Flexi
fm,p,k
16,5
- Tracci
ft,p,k
10,5
9,5
8,5
8,3
7,8
7,5
- Compressi
fc,p,k
14,1
13,3
12,8
12,2
11,9
10,4
fv,p,k
7,8
7,3
6,8
6,5
6,0
5,5
fr,p,k
1,9
1,7
1,7
1,7
1,7
1,7
15,0
11,7
10,0

- A flexi
Em,p
4400
4100
3500
3300
3100
2800
- A tracci
Et,p
2500
2400
2100
1900
1800
1700
- A compressi
Ec,p
2500
2400
2100
1900
1800
1700
Gv,p
1200
1150
1050
950
900
880
pp,k
650
600
550
550
500
500
3
Densitat, en kg/m
- Caracterstica
Taula E.8 Taulers de partcules d'alta prestaci estructural per a s en ambient humit
(UNE EN 312-7). Valors de les propietats
Propietats
> 6 a 13
> 13 a 20
> 20 a 25
> 25 a 32
> 32 a 40
> 40
fm,p,k
18,3
16,7
15,4
14,2
13,3
12,5
- Tracci
ft,p,k
11,5
10,6
9,8
9,4
9,0
8,0
- Compressi
fc,p,k
15,5
14,7
13,7
13,5
13,2
13,0
fv,p,k
8,6
8,1
7,9
7,4
7,2
7,0
fr,p,k
2,4
2,2
2,0
1,9
1,9
1,8
Resistncia (caracterstica),
2
en N/mm
- Flexi

- A flexi
Em,p
4600
4200
4000
3900
3500
3200
- A tracci
Et,p
2600
2500
2400
2300
2100
2000
- A compressi
Ec,p
2600
2500
2400
2300
2100
2000
Gv,p
1250
1200
1150
1100
1050
1000
650
600
550
550
500
500
Densitat, en kg/m
- Caracterstica
,k
SE-M 120
840
E.3.2 Tauler de fibres

E.3.2.1 Valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat dels taulers de fibres
1
A les taules E.9 i E.10 s'indiquen els valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat associades a cada tipus de tauler de fibres i ambient en qu s'utilitzen.
Taula E.9 Taulers de fibres durs i semidurs estructurals. Valors de les propietats
Durs (UNE EN 622-2)
Per a s en ambient humit
Semidurs (UNE EN 622-3)

Per a s en ambient sec
Propietats
3,5
> 3,5 a 5,5
> 5,5
10
> 10
37,0
35,0
32,0
17,0
15,0
Resistncia (caracterstica), en N/mm2

- Flexi
fm,p,k
- Tracci
ft,p,k
27,0
26,0
23,0
9,0
8,0
- Compressi
fc,p,k
28,0
27,0
24,0
9,0
8,0
fv,p,k
19,0
18,0
16,0
5,5
4,5
fr,p,k
3,0
3,0
2,5
0,3
0,25
- A flexi
Em,p
5000
4800
4600
3100
2900
- A tracci
Et,p
5000
4800
4600
3100
2900
- A compressi
Ec,p
5000
4800
4600
3100
2900
Gv,p
2100
2000
1900
1300
1200
pp,k
900
850
800
650
600
2
3
Densitat, en kg/m
- Caracterstica
Taula E.10 Taulers de fibres estructurals fabricats per procs sec (MDF). Valors de les propietats
MDF-HLS (UNE EN 622-5)
Per a s en ambient humit (1)
MDF-LA (UNE EN 622-5)

Per a s en ambient sec
Propietats
>1,8 a 12
>12 a 19
>19 a 30
>30
>1,8 a 12
21,0
13,0
13,0
6,5
21,0
12,5
12,5
6,5
21,0
12,0
12,0
6,5
19,0
10,0
10,0
5,0
22,0
18,0
18,0
8,5
3700
2900
2900
3000
2700
2700
2900
2000
2000
2700
1600
1600
800
800
800
600
>12 a 19 > 19 a 30
>30

- Flexi
fm,p,k
- Tracci
ft,p,k.
- Compressi
fc,p,k
fv,p,k
(**)
fr,p,k
22,0
16,5
16,5
8,5
21,0
16,0
16,0
8,5
3700
3100
3100
3200
2800
2800
3100
2700
2700
1000
1000
1000
pp,k
650
600
550
500
650
En ambient humit noms es pot usar per a crregues instantnies o de curta durada.
El valor de fr,p,k lha de declarar el fabricant del tauler MDF-LA o del tauler MDF-HLS.
600
550
(2)
18,0
13,0
13,0
7,0
-

- A flexi
- A tracci
- A compressi
Em,p
Et,p
Ec,p
(G)v,p
2800
2400
2400
800
Densitat, en kg/m
- Caracterstica
(1)
(2)
SE-M 121
500

E.3.3 Tauler contraxapat

E.3.3.1 Valors de les propietats de resistncia, rigidesa i densitat dels taulers contraxapats
1
Els valors caracterstics de les propietats mecniques dels taulers contraxapats han de ser aportats
pel fabricant d'acord amb la normativa d'assaig UNE EN 789 i UNE EN 1058.
SE-M 122
841
842
Annex F. Valors orientatius d'humitat d'equilibri de la fusta, amb s a

exterior protegit de la pluja
1
A la taula F.1, per a la fusta amb s a llocs oberts per protegits de la pluja, s'estableixen els valors
de la humitat d'equilibri higroscpic (mximes i mnimes anuals), per a les diferents capitals de provncia, associats a les parelles de valors higrotrmics segents, temperatura (T) i humitat relativa mitjana (HR) de l'aire, del mes ms humit i del mes ms sec.
Taula F.1 Valors orientatius de la humitat d'equilibri higroscpic (mximes i mnimes anuals), de la fusta
amb s a llocs oberts per protegits de la pluja. Capitals de provncia
Humitat d'equiliHumitat d'equiMes ms humit
Mes ms sec
bri (%)
libri (%)
Capital
T (C)
HR (%)
Mxima anual
T (C)
HR (%)
Mnima anual
Albacete
Alacant
Almeria
vila
Badajoz
Barcelona
Bilbao
Burgos
Cceres
Cadis
4
19
16
2
9
22
10
3
8
13
82
69
76
82
80
74
83
89
77
82
17,2
12,7
15,0
17,2
16,2
14,1
17,7
20,7
15,3
17,2
24
26
25
20
26
24
12
19
26
25
47
61
72
42
40
67
70
59
33
66
8,5
10,8
13,4
8,0
7,5
12,1
13,3
10,6
6,5
11,9
Castell
Ciudad Real
Crdova
Conca
Girona
Granada
Guadalajara
Huelva
Osca
Jan
25
5
10
3
8
7
6
12
5
9
65
73
78
80
75
76
83
76
82
81
11,6
14,1
15,6
16,2
14,7
15,0
17,7
15,0
17,2
16,7
11
26
28
22
24
25
24
25
23
28
59
56
41
48
62
39
44
53
51
49
10,9
9,9
7,7
8,9
11,0
7,4
8,1
9,5
9,4
8,9
A Corua
Las Palmas
Lle
Lleida
Logronyo
Lugo
Madrid
Mlaga
Mrcia
Ourense
15
23
3
6
6
6
6
16
12
7
81
80
85
85
80
87
79
72
68
84
16,7
16,0
18,7
18,7
16,2
19,7
15,9
13,8
12,8
18,2
12
19
20
25
22
18
24
26
26
22
76
74
52
49
60
72
42
63
52
64
15,0
14,2
9,5
8,8
10,8
13,6
7,8
11,2
9,3
11,5
Oviedo
Palncia
Palma de Mallorca
Pamplona
Pontevedra
Salamanca
Sant Sebasti
Santander
Segvia
Sevilla
7
4
10
5
10
4
19
17
2
11
78
82
83
79
83
83
82
81
81
80
15,6
17,2
17,7
15,9
17,7
17,7
16,9
16,7
16,7
16,2
9
21
21
20
20
22
11
12
22
28
75
52
69
59
69
48
70
74
45
49
14,1
9,5
12,8
10,6
12,8
8,9
13,3
14,4
8,4
8,9
Sria
Tarragona
S. C. Tenerife
Terol
Toledo
Valncia
3
17
19
4
6
18
84
72
65
80
78
74
18,2
13,8
11,9
16,2
15,6
14,2
20
10
24
22
26
18
53
66
55
69
37
67
9,7
12,4
9,8
12,8
7,1
12,3
Valladolid
Vitria
Zamora
Saragossa
4
5
4
7
84
87
87
75
18,2
19,7
19,7
14,1
20
19
21
24
40
71
59
50
7,7
13,3
10,6
9,0
SE-M 123
843
Annex G. Longituds de vinclament

G.1 Introducci
1
Aquest annex permet la determinaci de la longitud de vinclament de barres d'alguns tipus estructurals per analitzar la inestabilitat de vinclament per flexi, mitjanant la consideraci de barres equivalents.
G.2 Longitud de vinclament

1
La longitud de barra equivalent (longitud de vinclament) lk es calcula mitjanant lexpressi segent:

Lk = s o lk = h
on:
(G.1)
coeficient definit segons la taula G.1;
s o h longituds definides a la taula G.1.

Si es t en compte la influncia en la deformaci del tallant, la longitud de barra equivalent per a seccions rectangulars es pot obtenir de lexpressi segent:
l k = s 1 +
EI 2
2
(s) S
o lk = h 1 +
EI 2
(G.2)
(h) 2 S
on:
S = GA/1,2
(G.3)
on:
G
mdul d'elasticitat transversal caracterstic;
superfcie de la secci;
mdul d'elasticitat longitudinal caracterstic;
moment d'inrcia de la secci.

Taula G.1. Coeficients de la longitud de vinclament per a barres
Coeficients
Sistema estructural
Pilar biarticulat
=1
SE-M 125
844
Coeficients
Sistema estructural
Pilar en volada
= 4+
EI 2
hC
C Coeficient de molla
Entramat
Per a la columna, r:
r =
5 + 4 (EI) (1 + )
+
12
hr C ,r
3
on:
=
hr
N
i
Nr
hi
Arc biarticulat o triarticulat de secci constant.

lk =s per a 0,15 h/l 0,50
on:
4
=1,25
(forma modal antimtrica de vinclament)
Pilar
Prtic a dues aiges triarticulat
lk =Sh ( 15)
S =
4+
2 E IS
h
1
s
+
C 3 E IR
E IS NR s 2
+
E I N h2
R S
Llinda
lk =rs ( 15)
R = s
h IR NS
s IS NR
NR axial a la llinda
NS axial a la columna
SE-M 126
845
Coeficients
Sistema estructural
Forma de parell i nus
= 0,8 per a s1 < 0,7s
= 1,0
per a s1 0,7s
Gelosia de l'nima
Acoblaments articulats C 0
= 1,0
Acoblaments semirgids C >0

= 0,8
En estructures de fusta sn poc freqents les connexions totalment rgides, utilitzant elements de
fixaci mecnics. Per determinar les longituds de vinclament sha de tenir en compte el gir de les
connexions semirgides. El coeficient C que defineix el grau dencastament al gir de la connexi correspon al moment necessari per provocar un gir unitat (un radian).
Com a exemple, en un empalmament de cantonada d'un prtic, figura G.1, amb corona de perns,
amb un mdul de desplaament Ku del mitj de fixaci, el coeficient C es dedueix mitjanant l'expressi segent:
n
C = K u ri2
(G.4)
i=1
on:
distncia entre el mitj de fixaci i el centre de gravetat de la connexi. A l'empalmament articulat C =0 i a l'empalmament completament rgid C =;
Ku=2Kser/3
(G.5)
ri
Figura G.1. Empalmament semirgid d'una cantonada d'un prtic
SE-M 127
846
Annex H (informatiu). Fallada d'acoblaments per tallant al permetre o

en bloc
1
En acoblaments entre fusta i acer amb un component de la fora parallela a la fibra situada prop de
la testa de la pea, el valor caracterstic de la capacitat de crrega en el mode de fallada per cisallament d'un bloc (fallada del permetre del grup d'elements de fixaci), com es mostra a les figures H.1
i H.2, s'obt per l'expressi segent:
R bs,Rk = mx
1,5 A net,t f t,0,k

0,7 A net,v f v,k
(H.1)
on:
A net,t = L net,t t
A net,v
(H.2)
Lnet,v t modes de fallada (e,f, j/l,k,m)

=
Lnet,v (Lnet,t + 2 tef ) modes de fallada restants
(H.3))
i,
L net,v = l v,i
(H.4)
L net,t = l t,i
(H.5)
per a plaques d'acer primes;
t ef
0,4 t 1
M y,Rk
=
1,4 f d
h,k
(a)
(H.6)
(b)
per a plaques d'acer gruixudes;
t ef
M y,Rk
2
(d) (h)
fh,k d
M y,Rk

t 1 2 + f d t 2 1 (c) (g)
h,k
1

on:
Fbs,k
Anet,t
Anet,v
Lnet,t
Lnet,v
lv,i, lt,i
tef
t
My,Rk
d
ft,0,k
fv,k
fh,k
valor caracterstic de la capacitat de crrega per arrencada d'un bloc;

secci neta transversal perpendicular a la fibra;
secci neta de tallant parallela a la fibra;
amplada neta de la secci transversal perpendicular a la fibra;
longitud neta de l'rea de trencament en tallant;
definides a la figura H.1;
profunditat efica, que depn del mode de fallada, figura 8.3;
gruix de la pea de fusta, o profunditat de penetraci del mitj de fixaci;
moment plstic caracterstic;
dimetre de l'element de fixaci;
resistncia caracterstica a tracci parallela;
resistncia caracterstica a tallant;
resistncia caracterstica a aplatament de la pea de fusta.
SE-M 129
(H.7)

Nota: els modes de fallada corresponents a les expressions anteriors (H.3), (H.6) i (H.7) apareixen a
la figura 8.3.
A la figura H.1 es representa un exemple de fallada pel permetre dels mitjans de fixaci, i a la figura
H.2, per a la fallada de tallant en bloc.
l v,1
lv,2
l v,3
l v,4
l t,1
l t,2
Figura H.1 Fallada pel permetre dun acoblament
Figura H.2 Fallada en bloc
SE-M 130
847
848
Annex I. Normes de referncia

1
En aquest annex apareixen llistats els ttols, per ordre numric, de les normes UNE, UNE EN i UNE
ENV esmentades en el text.
UNE 36137: 1996
Bandes (xapes i bobines), d'acer de construcci, galvanitzades en continu per

immersi en calent. Condicions tcniques de subministrament.
UNE 56544: 2003
Classificaci visual de la fusta serrada de confera per a s estructural.
UNE 56530: 1977
Caracterstiques fisicomecniques de la fusta. Determinaci del contingut

d'humitat mitjanant higrmetre de resistncia.
UNE 56544: 1997
Classificaci visual de la fusta serrada per a s estructural.
UNE 102023: 1983
Plaques de cart guix. Condicions generals i especificacions. (En tant no es

disposi de la prEN 520.)
UNE 112036: 1993
Recobriments metllics. Dipsits electroltics de zinc sobre ferro o acer.
UNE EN 300: 1997
Taulers d'encenalls orientats (OSB). Definicions, classificaci i especificacions.
UNE EN 301: 1994
Adhesius per a estructures de fusta sota crrega. Adhesius de policondensaci de tipus fenlic i aminoplstics. Classificaci i especificacions de comportament.
UNE EN 302-1: 1994
Adhesius per a estructures de fusta sota crrega. Mtodes d'assaig.

Part 1: determinaci de la resistncia de lencolada al cisallament per tracci
longitudinal.
UNE EN 302-2: 1994

Part 2: determinaci de la resistncia a la delaminaci (mtode de laboratori).
UNE EN 302-3: 1994

Part 3: determinaci de la influncia dels tractaments cclics de temperatura i
humitat sobre la resistncia a la tracci transversal.
UNE EN 302-4: 1994

Part 4: determinaci de la influncia de la contracci sobre la resistncia al
cisallament.
UNE EN 309: 1994
Taulers de partcules. Definici i classificaci.
UNE EN 312-1: 1997
Taulers de partcules. Especificacions.

Part 1. Especificacions generals per a tots els tipus de taulers. (+ERRATUM)
UNE EN 312-4: 1997

Part 4. Especificacions dels taulers estructurals per a s en ambient sec.
UNE EN 312-5: 1997
SE-M 131

UNE EN 312-6: 1997
Part 5. Especificacions dels taulers estructurals per a s en ambient humit.

Part 6. Especificacions dels taulers estructurals d'alta prestaci per a s en
ambient sec.
UNE EN 312-7: 1997

Part 7. Especificacions dels taulers estructurals d'alta prestaci per a s en
ambient humit.
UNE EN 313-1: 1996
Taulers contraxapats. Classificaci i terminologia.

Part 1: classificaci.
UNE EN 313-2: 1996
Taulers contraxapats. Classificaci i terminologia.

Part 2: terminologia.
UNE EN 315: 1994
Taulers contraxapats. Tolerncies dimensionals.
UNE EN 316: 1994
Taulers de fibres. Definicions, classificaci i smbols.
UNE EN 335-1: 1993
Durabilitat de la fusta i dels seus materials derivats. Definici de les classes

de risc d'atac biolgic.
Part 1: generalitats.
UNE EN 335-2: 1994
Durabilitat de la fusta i dels seus productes derivats. Definici de les classes

Part 2: aplicaci a fusta massissa.
UNE EN 335-3: 1996
Durabilitat de la fusta i dels seus productes derivats. Definici de les classes

Part 3: aplicaci als taulers derivats de la fusta. (+ ERRATUM)
UNE EN 336: 1995
Fusta estructural. Conferes i pollancre. Dimensions i tolerncies.
UNE EN 338: 1995
Fusta estructural. Classes resistents.
UNE EN 350-1: 1995
Durabilitat de la fusta i dels materials derivats de la fusta. Durabilitat natural de

la fusta massissa.
Part 1. Guia per als principis d'assaig i classificaci de la durabilitat natural de
la fusta.
UNE EN 350-2: 1995

la fusta massissa.
Part 2: Guia de la durabilitat natural i de la impregnabilitat d'espcies de fusta
seleccionada per la seva importncia a Europa.
UNE EN 351-1: 1996
Durabilitat de la fusta i dels productes derivats de la fusta. Fusta massissa

tractada amb productes protectors.
Part 1: classificaci de les penetracions i retencions dels productes protectors.
(+ ERRATUM)
UNE EN 351-2: 1996
Durabilitat de la fusta i dels productes derivats de la fusta. Fusta massissa

tractada amb productes protectors.
Part 2: guia de mostreig de la fusta tractada per a la seva anlisi.
UNE EN 383: 1998
Estructures de fusta. Mtodes d'assaig. Determinaci de la resistncia a l'aplatament i del mdul d'aplatament per als elements de fixaci de tipus clavilla.
UNE EN 384: 2004
Fusta estructural. Determinaci dels valors caracterstics de les propietats
SE-M 132
849
850
mecniques i la densitat.
UNE EN 386: 1995
Fusta laminada encolada. Especificacions i requisits de fabricaci.
UNE EN 390: 1995
Fusta laminada encolada. Dimensions i tolerncies.
UNE EN 408: 1996
Estructures de fusta. Fusta serrada i fusta laminada encolada per a s estructural. Determinaci d'algunes propietats fsiques i mecniques.
UNE EN 409: 1998
Estructures de fusta. Mtodes d'assaig. Determinaci del moment plstic dels

elements de fixaci de tipus clavilla. Claus.
UNE EN 460: 1995

la fusta massissa. Guia d'especificacions de durabilitat natural de la fusta per
a la seva utilitzaci segons les classes de risc (d'atac biolgic).
UNE EN 594: 1996
Estructures de fusta. Mtodes d'assaig. Mtode d'assaig per a la determinaci

de la resistncia i rigidesa al desquadrament dels panells de mur entramat.
UNE EN 595: 1996
Estructures de fusta. Mtodes d'assaig. Assaig per a la determinaci de la

resistncia i rigidesa de les encavallades.
UNE EN 599-1: 1997
Durabilitat de la fusta i dels productes derivats de la fusta. Prestacions dels

protectors de la fusta determinades mitjanant assajos biolgics.
Part 1: especificacions per a les diferents classes de risc.
UNE EN 599-2: 1996
Durabilitat de la fusta i dels productes derivats de la fusta. Caracterstiques

dels productes de protecci de la fusta establertes mitjanant assajos biolgics.
Part 2: classificaci i etiquetatge.
UNE EN 622-1: 2004
Taulers de fibres. Especificacions.

Part 1: especificacions generals.
UNE EN 622-2: 1997

Part 2: especificacions per als taulers de fibres durs.
UNE EN 622-3: 1997

Part 3: especificacions per als taulers de fibres semidurs.
UNE EN 622-5: 1997

Part 5: especificacions per als taulers de fibres fabricats per procs sec
(MDF).
UNE EN 636-1: 1997
Taulers contraxapats. Especificacions.

Part 1: especificacions del tauler contraxapat per a s en ambient sec.
UNE EN 636-2: 1997

Part 2: especificacions del tauler contraxapat per a s en ambient humit.
UNE EN 636-3: 1997

Part 3: especificacions del tauler contraxapat per a s en exterior.
UNE EN 789: 1996
Estructures de fusta. Mtodes d'assaig. Determinaci de les propietats mecniques dels taulers derivats de la fusta.
SE-M 133

UNE EN 1058: 1996
Taulers derivats de la fusta. Determinaci dels valors caracterstics de les

propietats mecniques i de la densitat.
UNE EN 1193: 1998
Estructures de fusta. Fusta estructural i fusta laminada encolada. Determinaci de la resistncia a esfor tallant i de les propietats mecniques en direcci
perpendicular a la fibra.
UNE EN 26891: 1992
Estructures de fusta. Acoblaments realitzats amb elements de fixaci mecnics. Principis generals per a la determinaci de les caracterstiques de resistncia i lliscament.
UNE EN 28970: 1992
Estructures de fusta. Assaig dacoblaments realitzats amb elements de fixaci

mecnics. Requisits per a la densitat de la fusta.
UNE EN 1194
Estructures de fusta. Fusta laminada encolada. Classes resistents i determinaci dels valors caracterstics.
UNE EN 1912: 1999
Fusta estructural. Classes resistents. Assignaci d'espcies i qualitat visuals.
UNE EN 1059: 2000
Estructures de fusta. Requisits de les encavallades fabricades amb connectors de plaques metlliques dentades.
UNE EN 13183-1: 2002
Contingut d'humitat d'una pea de fusta serrada. Part 1: determinaci pel mtode d'assecat a lestufa.
UNE EN 13183-2: 2003
Contingut d'humitat d'una pea de fusta serrada. Part 2: estimaci pel mtode
de la resistncia elctrica.
UNE EN 12369-1: 2003
Taulers derivats de la fusta. Valors caracterstics per al clcul estructural. Part

1: OSB, taulers de partcules i de fibres (+ correcci 2003).
UNE EN 12369-2: 2004
Taulers derivats de la fusta. Valors caracterstics per al clcul estructural. Part

2: tauler contraxapat.
UNE EN 14251: 2004
Fusta en roll estructural. Mtodes d'assaig.
SE-M 134
851
852
Document
b sic
Seguretat en cas dincendi

SI 1
SI 2
SI 3
SI 4
SI 5
Propagaci interior
Propagaci exterior
Installaci de protecci contra incendis
Intervenci dels bombers
SI 6
Resistncia al foc de lestructura
Evacuaci docupants
SI

Document bsic SI Seguretat en cas d'incendi
Introducci
I Objecte
Aquest document bsic (DB) t per objecte establir regles i procediments que permeten complir les exigncies bsiques de seguretat en cas d'incendi. Les seccions d'aquest DB es corresponen amb les exigncies bsiques SI 1 a SI 6. Laplicaci correcta de cada secci suposa el compliment de l'exigncia
bsica corresponent. Laplicaci correcta del conjunt del DB suposa que se satisf el requisit bsic "Seguretat en cas d'incendi".
Tant l'objectiu del requisit bsic com les exigncies bsiques s'estableixen a l'article 11 de la part 1 d'aquest CTE i sn els segents:
Article 11. Exigncies bsiques de seguretat en cas d'incendi (SI)
1 L'objectiu del requisit bsic Seguretat en cas d'incendi consisteix a reduir a lmits acceptables el risc
que els usuaris d'un edifici pateixin danys derivats d'un incendi d'origen accidental, com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i manteniment.
2 Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, mantenir i utilitzar de manera
que, en cas d'incendi, es compleixin les exigncies bsiques que s'estableixen als apartats segents.
3 El document bsic DB-SI especifica parmetres objectius i procediments el compliment dels quals
assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims de qualitat propis
del requisit bsic de seguretat en cas d'incendi, excepte en el cas dels edificis, establiments i zones
d's industrial als quals els sigui aplicable el Reglament de seguretat contra incendis en els
establiments industrials, en qu les exigncies bsiques es compleixen mitjanant laplicaci
(1)
esmentada.
11.1 Exigncia bsica SI 1 - Propagaci interior
Sha de limitar el risc de propagaci de l'incendi per l'interior de l'edifici.
11.2 Exigncia bsica SI 2 - Propagaci exterior
Sha de limitar el risc de propagaci de l'incendi per l'exterior, tant a l'edifici considerat com a altres edificis.
11.3 Exigncia bsica SI 3 - Evacuaci d'ocupants
L'edifici ha de disposar dels mitjans d'evacuaci adequats perqu els ocupants puguin abandonar-lo o
arribar a un lloc segur dins daquest en condicions de seguretat.
11.4 Exigncia bsica SI 4 - Installacions de protecci contra incendis
L'edifici ha de disposar dels equips i les installacions adequats per fer possible la detecci, el control i
l'extinci de l'incendi, aix com la transmissi de l'alarma als ocupants.
11.5 Exigncia bsica SI 5 - Intervenci dels bombers
Sha de facilitar la intervenci dels equips de rescat i d'extinci d'incendis.
(1)
A aquests efectes s'ha de tenir en compte que tamb es consideren zones d's industrial:
a) Els emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol s no industrial, quan la crrega de foc total, ponderada i
6
corregida daquests emmagatzematges, calculada segons l'annex 1 del Reglament esmentat, excedeixi 3 x 10 MJ. No obstant
aix, quan hi estigui prevista la presncia del pblic se'ls han d'aplicar a ms les condicions que aquest CTE estableix per a l's
corresponent.
b)
Els garatges per a vehicles destinats al transport de persones o de mercaderies.
SI - i
853
854
11.6 Exigncia bsica SI 6 - Resistncia al foc de l'estructura

L'estructura portant ha de mantenir la seva resistncia al foc durant el temps necessari perqu es puguin
complir les exigncies bsiques anteriors.
II mbit d'aplicaci
L'mbit d'aplicaci d'aquest DB s el que s'estableix amb carcter general per al conjunt del CTE en
larticle 2 (part I), excloent-ne els edificis, establiments i zones d's industrial als quals els sigui aplicable
el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials. (1)
El contingut d'aquest DB es refereix nicament a les exigncies bsiques relacionades amb el requisit
bsic "Seguretat en cas d'incendi". Tamb s'han de complir les exigncies bsiques de la resta de requisits bsics, fet que es possibilita mitjanant l'aplicaci del DB corresponent a cadascun d'aquests.(2)
Aquest CTE no inclou exigncies dirigides a limitar el risc d'inici d'incendi relacionat amb les installacions
o els emmagatzematges regulats per reglamentaci especfica, a causa que correspon a aquesta reglamentaci establir les exigncies esmentades.
III Criteris generals d'aplicaci

Es poden utilitzar altres solucions diferents de les contingudes en aquest DB; en aquest cas sha de seguir el procediment establert a l'article 5 del CTE i en el projecte sha de documentar el compliment de
les exigncies bsiques.
Les cites a normes equivalents a normes EN la referncia de les quals hagi estat publicada en el Diari
Oficial de la Uni Europea, en el marc de l'aplicaci de la Directiva 89/106/CEE, sobre productes de
construcci, o daltres directives, s'han de detallar amb la versi de la referncia esmentada.
Als efectes d'aquest DB shan de tenir en compte els criteris d'aplicaci segents:
1 A les zones destinades a albergar persones sota rgim de privaci de llibertat o amb limitacions
psquiques no s'han d'aplicar les condicions que siguin incompatibles amb les circumstncies esmentades. En el seu lloc, s'hi han d'aplicar altres condicions alternatives, justificant-ne la validesa
tcnica i sempre que es compleixin les exigncies d'aquest requisit bsic.
2 Els edificis, establiments o zones ls previst dels quals no es trobi entre els definits a l'annex SI A
d'aquest DB han de complir, llevat d'indicaci en un altre sentit, les condicions particulars de l's al
que millor es puguin assimilar en funci dels criteris exposats a l'article 4 d'aquest CTE.
3 Als edificis, establiments o zones daquests els ocupants dels quals necessitin, en la seva majoria,
ajuda per evacuar l'edifici (residncies geritriques o de persones discapacitades, centres d'educaci especial, etc.) se'ls han d'aplicar les condicions especfiques de l's hospitalari.
4 Als edificis, establiments o zones d's sanitari o assistencial de carcter ambulatori se'ls han d'aplicar les condicions particulars de l's administratiu.
5 Quan un canvi d's afecti nicament part d'un edifici o d'un establiment, aquest DB s'ha d'aplicar a la
part esmentada, aix com als mitjans d'evacuaci que la serveixin i que condueixin fins a l'espai exterior segur, estiguin o no situats en aquesta. Com a excepci a aix, quan en edificis d's residencial
habitatge existents es tracti de transformar a ls esmentat zones destinades a qualsevol altre s,
no s necessari aplicar aquest DB als elements comuns d'evacuaci de l'edifici.
(1)
De conformitat amb el Reglament esmentat, al seu torn, les condicions de protecci contra incendis de les zones dels establiments industrials destinades a un altre s i que superin determinats lmits han de ser les que estableix la norma bsica de l'edificaci NBE-CPI/96. En aquesta referncia, la norma bsica esmentada s'ha d'entendre substituda per aquest DB SI del CTE.
(2)
En particular, s'ha de tenir en compte que en aquest Codi tcnic les exigncies relacionades amb la seguretat de les persones
en desplaar-se per l'edifici (tant en circumstncies normals com en situacions d'emergncia) es vinculen al requisit bsic Seguretat d'utilitzaci. Per aix, les solucions aplicables als elements de circulaci (passadissos, escales, rampes, etc.), aix com
a la illuminaci normal i a l'enllumenat d'emergncia, figuren en el DB SU.
SI - ii

En les obres de reforma en qu es mantingui l's, aquest DB sha daplicar als elements de l'edifici
modificats per la reforma, sempre que aix suposi una millor adequaci a les condicions de seguretat establertes en aquest DB.
Si la reforma altera l'ocupaci o la seva distribuci respecte als elements d'evacuaci, l'aplicaci
d'aquest DB ha d'afectar tamb aquests. Si la reforma afecta elements constructius que hagin de
servir de suport a les installacions de protecci contra incendis, o a zones per les quals circulen els
seus components, les installacions esmentades shan dadequar al que estableix aquest DB.
En tot cas, les obres de reforma no poden menystenir les condicions de seguretat preexistents,
quan aquestes siguin menys estrictes que les previstes en aquest DB.
IV Condicions particulars per al compliment del DB-SI

1
L'aplicaci dels procediments d'aquest DB sha de portar a terme d'acord amb les condicions particulars que s'hi estableixen i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les condicions
del projecte, les condicions en l'execuci de les obres i les condicions de l'edifici que figuren als articles 5, 6, 7 i 8 respectivament de la part I del CTE.
V Condicions de comportament davant el foc dels productes de construcci i

dels elements constructius
1
2
3
Aquest DB estableix les condicions de reacci al foc i de resistncia al foc dels elements constructius de conformitat amb les noves classificacions europees establertes mitjanant el Reial decret
312/2005, de 18 de mar, i amb les normes d'assaig i classificaci que s'hi indiquen.
No obstant aix, quan les normes d'assaig i classificaci de l'element constructiu considerat segons
la seva resistncia al foc no estiguin encara disponibles en el moment de realitzar l'assaig, la classificaci esmentada es pot seguir determinant i acreditant de conformitat amb les anteriors normes
UNE, fins que tingui lloc aquesta disponibilitat.
L'annex G reflecteix, amb carcter informatiu, el conjunt de normes de classificaci, d'assaig i de
producte ms directament relacionades amb l'aplicaci d'aquest DB.
Els sistemes de tancament automtic de les portes resistents al foc han de consistir en un dispositiu de conformitat amb la norma UNE-EN 1154:2003 Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius de
tancament controlat de portes. Requisits i mtodes d'assaig. Les portes de dues fulles han d'estar
a ms equipades amb un dispositiu de coordinaci daquestes fulles de conformitat amb la norma
UNE-EN 1158:2003 Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius de coordinaci de portes. Requisits
i mtodes d'assaig.
Les portes previstes per romandre habitualment en posici oberta han de disposar d'un dispositiu
de conformitat amb la norma UNE-EN 1155:2003 Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius de retenci electromagntica per a portes batents. Requisits i mtodes d'assaig.
VI Laboratoris d'assaig
La classificaci, segons les caracterstiques de reacci al foc o de resistncia al foc, dels productes de
construcci que encara no tinguin el marcatge CE o els elements constructius, aix com els assajos necessaris per a aix, els han de realitzar laboratoris acreditats per una entitat oficialment reconeguda de conformitat amb el Reial decret 2200/1995, de 28 de desembre, modificat pel Reial decret 411/1997, de 21
de mar.
En el moment de la seva presentaci, els certificats dels assajos abans esmentats han de tenir una antiguitat menor de 5 anys quan es refereixin a reacci al foc i menor de 10 anys quan es refereixin a resistncia al foc.
SI - iii
855
856
VII Terminologia
Als efectes d'aplicaci d'aquest DB, els termes que figuren en lletra cursiva shan dutilitzar de conformitat amb el significat i les condicions que s'estableixen per a cadascun, b a l'annex SI A d'aquest DB,
quan es tracti de termes relacionats nicament amb el requisit bsic "Seguretat en cas d'incendi", o b a
lannex III de la part I d'aquest CTE, quan siguin termes d's com en el conjunt del Codi.
SI - iv

ndex
Secci SI 1 Propagaci interior
1
Compartimentaci en sectors d'incendi
Locals i zones de risc especial
Espais ocults. Pas d'installacions a travs d'elements de compartimentaci d'incendis
Reacci al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari
Secci SI 2 Propagaci exterior

1
Parets mitgeres i faanes
Cobertes
Secci SI 3 Evacuaci d'ocupants

1
Compatibilitat dels elements d'evacuaci
Clcul de l'ocupaci
Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d'evacuaci
Dimensionament dels mitjans d'evacuaci

4.1 Criteris per a l'assignaci dels ocupants
4.2 Clcul
Protecci de les escales
Portes situades en recorreguts d'evacuaci
Senyalitzaci dels mitjans d'evacuaci
Control del fum d'incendi
Secci SI 4 Installacions de protecci contra incendis

1
Dotaci d'installacions de protecci contra incendis
Senyalitzaci de les installacions manuals de protecci contra incendis
Secci SI 5 Intervenci dels bombers

1
Condicions d'aproximaci i entorn

1.1 Aproximaci als edificis
1.2 Entorn dels edificis
Accessibilitat per la faana
SI - v
857
858

Secci SI 6 Resistncia al foc de l'estructura

1
Generalitats
Resistncia al foc de l'estructura
Elements estructurals principals
Elements estructurals secundaris
Determinaci dels efectes de les accions durant l'incendi
Determinaci de la resistncia al foc
Annex SI A Terminologia
Annex SI B Temps equivalent d'exposici al foc
Annex SI C Resistncia al foc de les estructures de formig armat
Annex SI D Resistncia al foc de les estructures d'acer
Annex SI E Resistncia al foc de les estructures de fusta
Annex SI F Resistncia al foc dels elements de fbrica
Annex SI G Normes relacionades amb l'aplicaci del DB-SI
SI - vi

Secci SI 1
Propagaci interior
1 Compartimentaci en sectors d'incendi

1
2
3
Els edificis s'han de compartimentar en sectors d'incendi segons les condicions que s'estableixen a
la taula 1.1 d'aquesta secci. Les superfcies mximes indicades en la taula esmentada per als sectors d'incendi es poden duplicar quan estiguin protegits amb una installaci automtica d'extinci
que no sigui exigible de conformitat amb aquest DB.
Als efectes del cmput de la superfcie d'un sector d'incendi, es considera que els locals de risc
especial i les escales i passadissos protegits continguts en aquest sector no en formen part.
La resistncia al foc dels elements separadors dels sectors d'incendi ha de satisfer les condicions
que s'estableixen a la taula 1.2 d'aquesta secci. Com a alternativa, quan, de conformitat amb el
que estableix la secci SI 6, s'hagi adoptat el temps equivalent d'exposici al foc per als elements
estructurals, es pot adoptar aquest mateix temps per a la resistncia al foc que han d'aportar els elements separadors dels sectors d'incendi.
Les escales i els ascensors que serveixin sectors d'incendi diferents han destar delimitats per elements constructius la resistncia al foc dels quals ha de ser, com a mnim, la requerida als elements
separadors de sectors d'incendi, de conformitat amb el que s'estableix al punt 3 anterior. En el cas
dels ascensors, quan els seus accessos no estiguin situats al recinte d'una escala protegida han de
disposar de portes E 30(*) o b d'un vestbul d'independncia en cada accs, excepte quan es tracti
d'un accs a un local de risc especial o a una zona d's aparcament; en aquest cas sha de disposar sempre dun vestbul d'independncia.
Taula 1.1 Condicions de compartimentaci en sectors d'incendi

s previst de l'edifici o
establiment
Condicions
En general
(*)
Tot establiment ha de constituir un sector d'incendi diferenciat de la resta de l'edifici,

excepte en edificis ls principal dels quals sigui residencial habitatge, els establi2
ments la superfcie construda dels quals no excedeixi els 500 m i ls dels quals sigui docent, administratiu o residencial pblic.
Tota zona ls previst de la qual sigui diferent i subsidiari del principal de l'edifici o de
l'establiment en qu estigui integrada ha de constituir un sector d'incendi diferent
quan superi els lmits segents:
Zona d's residencial habitatge, en tot cas.
Zona d'allotjament(1) o d's administratiu, comercial o docent la superfcie construda de la qual excedeixi els 500 m2.
Zona d's pblica concurrncia locupaci de la qual excedeixi les 500 persones.
2 (2)
Zona d's aparcament la superfcie construda de la qual excedeixi els 100 m .
Qualsevol comunicaci amb zones d'un altre s s'ha de fer a travs de vestbuls d'independncia.
Determinat de conformitat amb la norma UNE-EN 81-58:2004 Regles de seguretat per a la construcci i installaci d'ascensors. Exmens i assajos - Part 58: Assaig de resistncia al foc de les portes de pis.
SI1-1
859
860
Un espai difan pot constituir un nic sector d'incendi, sigui quina sigui la seva superfcie construda, sempre que almenys el 90% d'aquesta es desenvolupi en una
planta, les seves sortides comuniquin directament amb l'espai lliure exterior, almenys el 75% del seu permetre sigui faana i no hi hagi sobre el recinte esmentat
cap zona habitable.
No s'estableix un lmit de superfcie per als sectors de risc mnim.
Residencial habitatge
La superfcie construda de tot sector d'incendi no ha d'excedir els 2.500 m2.

Els elements que separen habitatges entre si, o aquests de les zones comunes de
l'edifici, han de ser almenys EI 60.
Administratiu
La superfcie construda de tot sector d'incendi no ha d'excedir els 2.500 m2.
(3)
Excepte en els casos previstos als guions segents, la superfcie construda de tot
sector d'incendi no ha d'excedir:
2
i) 2.500 m , en general;
2
ii) 10.000 m en els establiments o centres comercials que ocupin en la seva totalitat un edifici ntegrament protegit amb una installaci automtica d'extinci i
laltura d'evacuaci del qual no excedeixi els 10 m.(4)
Les zones destinades al pblic poden constituir un nic sector d'incendi en establiments o centres comercials que ocupin en la seva totalitat un edifici exempt ntegrament protegit amb una installaci automtica d'extinci i que disposin a cada
planta de sortides d'edifici aptes per a l'evacuaci de tots els seus ocupants. (4)
Cada establiment destinat a:
i) s pblica concurrncia en qu es prevegi l'existncia d'espectacles (inclosos
cines, teatres, discoteques, sales de ball, etc.), sigui quina sigui la seva superfcie;
2
ii) un altre tipus d'activitat quan la seva superfcie construda excedeixi els 500 m ;
ha de constituir almenys un sector d'incendi diferenciat, incls el possible vestbul
(5)
com a diferents sales.
Comercial
Residencial pblic
La superfcie construda de cada sector d'incendi no ha d'excedir els 2.500 m2.

Tota habitaci per a allotjament ha de tenir parets EI 60 i, en establiments la superfcie construda dels quals excedeixi els 500 m2, portes d'accs EI2 30-C5.
Docent
Si l'edifici t ms d'una planta, la superfcie construda de cada sector d'incendi no

ha d'excedir els 4.000 m2. Quan tingui una nica planta, no s necessari que estigui
compartimentada en sectors d'incendi.
Hospitalari
Les plantes amb zones d'hospitalitzaci o amb unitats especials (quirfans, UVI,
etc.) han d'estar compartimentades almenys en dos sectors d'incendi, cadascun
dels quals ha de tenir una superfcie construda que no excedeixi els 1.500 m2 i amb
prou espai per albergar-hi els pacients d'un dels sectors contigus. Se n'exceptuen
2
les plantes la superfcie construda de les quals no excedeixi els 1.500 m , que tinguin sortides directes a l'espai exterior segur i que tinguin uns recorreguts d'evacuaci fins a aquestes que no excedeixin els 25 m.
En altres zones de l'edifici, la superfcie construda de cada sector d'incendi no ha
2
d'excedir els 2.500 m .
Pblica concurrncia
La superfcie construda de cada sector d'incendi no ha d'excedir els 2.500 m , excepte en els casos previstos als guions segents.
Els espais destinats a pblic assegut en seients fixos en cines, teatres, auditoris,
sales per a congressos, etc., aix com els museus, els espais per a culte religis i
els recintes poliesportius, firals i similars poden constituir un sector d'incendi duna
superfcie construda ms gran de 2.500 m2, sempre que:
a) estiguin compartimentats respecte d'altres zones mitjanant elements EI 120;

b) tinguin resolta l'evacuaci mitjanant sortides de planta que comuniquin b amb
un sector de risc mnim a travs de vestbuls d'independncia, o b amb un espai exterior segur;
c) els materials de revestiment siguin B-s1,d0 en parets i sostres i BF-L-s1 en sls;
d) la densitat de la crrega de foc deguda als materials de revestiment i al mobiliari
2
fix no excedeixi els 200 MJ/m , i
e) no hi hagi sobre els espais esmentats cap zona habitable.
Les caixes escniques han de constituir un sector d'incendi diferenciat.
SI1-2
861
Ha de constituir un sector d'incendi diferenciat quan estigui integrat en un edifici amb

altres usos. Qualsevol comunicaci amb aquests s'ha de fer a travs d'un vestbul d'independncia.
Els aparcaments robotitzats situats sota un altre s han destar compartimentats en
sectors d'incendi que no excedeixin els 10.000 m3.
Aparcament
(1)
Per exemple, les zones de dormitoris en establiments docents o, en hospitals, per a personal mdic, infermeres, etc.
(2)
Qualsevol superfcie, quan es tracti d'aparcaments robotitzats. Els aparcaments convencionals que no excedeixin els 100 m es
consideren locals de risc especial baix.
(3)
Es recorda que les zones d's industrial o d'emmagatzematge a qu es refereix l'mbit d'aplicaci de l'apartat Generalitats
d'aquest DB han de constituir un o diversos sectors d'incendi diferenciats de les zones d's comercial, en les condicions que
estableix la reglamentaci especfica aplicable a l's industrial.
(4)
Els elements que separen entre si diferents establiments han de ser EI 60. Aquesta condici no s aplicable als elements que
separen els establiments de les zones comunes de circulaci del centre.
(5)
Aquests establiments han de complir a ms les condicions de compartimentaci que s'estableixen per a l's pblica concurrncia.
Taula 1.2 Resistncia al foc de les parets, sostres i portes

que delimiten sectors d'incendi (1)(2)
Element
Resistncia al foc
Sector sobre rasant en edifici amb
altura d'evacuaci:
h 15 m
15 < h 28 m
h > 28 m
Sector sota
rasant
(3)
Parets i sostres
que separen el
sector considerat de la resta de l'edifici, i el seu s s previst: (4)
- Sector de risc mnim en edifici de
qualsevol s
(no s'admet)
EI 120
EI 120
EI 120
- Residencial habitatge, residencial

pblic, docent, administratiu
EI 120
EI 60
EI 90
EI 120
- Comercial, pblica concurrncia,

hospitalari
EI 120(5)
EI 90
EI 120
EI 180
EI 120
EI 120
EI 120
- Aparcament
(6)
Portes de pas entre sectors d'incendi
(1)
EI 120
(7)
EI2 t-C5, on t s la meitat del temps de resistncia al foc requerit a la paret

en qu es trobi, o b la quarta part quan el pas es realitzi a travs d'un vestbul d'independncia i de dues portes.
Considerant l'acci del foc a l'interior del sector, excepte en el cas dels sectors de risc mnim, en qu nicament s necessari
considerar-la des de l'exterior daquest.
Un element delimitador d'un sector d'incendis pot necessitar una resistncia al foc diferent en considerar l'acci del foc per la
cara oposada, segons quina sigui la funci de l'element per aquesta cara: compartimentar una zona de risc especial, una escala protegida, etc.
(2)
Com a alternativa es pot adoptar el temps equivalent d'exposici al foc, determinat de conformitat amb el que estableix l'apartat
2 de l'annex SI B.
(3)
Quan el sostre separi d'una planta superior ha de tenir almenys la mateixa resistncia al foc que s'exigeix a les parets, per
amb la caracterstica REI en lloc dEI, ja que es tracta d'un element portant i compartimentador d'incendis. En canvi, quan sigui
una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per ser utilitzada en l'evacuaci, no necessita tenir una funci de compartimentaci d'incendis, per la qual cosa noms ha d'aportar la resistncia al foc R que li correspongui com a element estructural,
excepte en les franges a les quals fa referncia el captol 2 de la secci SI 2, en qu la resistncia esmentada ha de ser REI.
(4)
La resistncia al foc del terra s funci de l's al qual estigui destinada la zona existent a la planta inferior. Vegeu lapartat 3 de
la secci SI 6 d'aquest DB.
(5)
(6)
(7)
EI 180 si l'altura d'evacuaci de l'edifici s superior a 28 m.

Resistncia al foc exigible a les parets que separen l'aparcament de zones d'un altre s. Amb relaci al forjat de separaci,
vegeu la nota (3).
EI 180 si s un aparcament robotitzat.
SI1-3
862
2 Locals i zones de risc especial

1
Els locals i zones de risc especial integrats als edificis es classifiquen de conformitat amb els graus
de risc alt, mitj i baix segons els criteris que s'estableixen a la taula 2.1. Els locals classificats aix
han de complir les condicions que s'estableixen a la taula 2.2.
Els locals destinats a albergar installacions i equips regulats per reglaments especfics, com ara
transformadors, maquinria d'aparells elevadors, calderes, dipsits de combustible, comptadors de
gas o electricitat, etc. es regeixen, a ms, per les condicions que s'estableixen en els reglaments
esmentats. Les condicions de ventilaci dels locals i dels equips exigides per aquesta reglamentaci shan de solucionar de manera compatible amb les de compartimentaci establertes en aquest
DB.
Als efectes d'aquest DB se n'exclouen els equips situats en les cobertes dels edificis, encara que
estiguin protegits mitjanant elements de cobertura.
Taula 2.1 Classificaci dels locals i zones de risc especial integrats en edificis
s previst de l'edifici o establiment

- s del local o zona
Mida del local o zona

S = superfcie construda
V = volum construt
Risc baix
Risc mitj
Risc alt
En qualsevol edifici o establiment:

- Tallers de manteniment, magatzems d'elements combustibles (p. e.: mobiliari, llenceria, neteja, etc.), arxius
de documents, dipsits de llibres, etc.
- Magatzem de residus
- Aparcament de vehicles de fins a 100 m2
- Cuines segons potncia installada P (1)(2)
(3)
- Bugaderies. Vestidors de personal. Camerinos
- Sales de calderes amb potncia til nominal P
- Sales de mquines d'installacions de climatitzaci
(UTA, climatitzadors i ventiladors)
- Sales de maquinria frigorfica: refrigerant amonac
refrigerant halogenat
- Magatzem de combustible slid per a calefacci
- Local de comptadors d'electricitat
- Centre de transformaci
- aparells amb allament dielctric sec o lquid
amb punt d'inflamaci ms gran que 300 C
- aparells amb allament dielctric amb punt d'inflamaci que no excedeixi els 300 C i potncia installada P:
total
en cada transformador
- Sala de maquinria d'ascensors
- Trasters (4)
Hospitalari
- Magatzems de productes farmacutics i clnics
- Esterilitzaci i magatzems annexos
- Laboratoris clnics
Administratiu
- Impremta, reprografia i locals annexos, com ara magatzems de paper o de publicacions, enquadernaci, etc.
100<V 200 m
5<S15 m2
En tot cas
20<P30 kW
2
20<S100 m
70<P200 kW
En tot cas
SI1-4
200<V 400 m
15<S 30 m
V>400 m
S>30 m2
30<P50 kW
2
100<S200 m
200<P600 kW
P>50 kW
2
S>200 m
P>600 kW
En tot cas
P>400 kW
En tot cas
P400 kW
En tot cas
En tot cas
P<2 520 kVA

P<630 kVA
En tot cas
2
50<S100 m
100<V200 m
V350 m
100<V200 m
Residencial pblic
- Robers i locals per a la custdia d'equipatges
Comercial
- Magatzems en qu la densitat de crrega de foc ponderada i corregida (QS) aportada pels productes emmagatzemats sigui (5)
i la superfcie construda dels quals ha de ser:
2520<P<4000 kVA
630<P<1000 kVA
P>4 000 kVA

P>1 000 kVA
100<S500 m2
S>500 m
200<V400 m
350<V500 m
200<V500 m
S20 m
20<S100 m
425<QS850
2
MJ/m
850<QS3.400
2
MJ/m
V>400 m
En tot cas
3
V>500 m
V>500 m
S>100 m
QS>3.400 MJ/m2
863
en recintes no situats per sota de la planta de sortida de l'edifici

amb installaci automtica d'extinci
sense installaci automtica d'extinci

- en recintes situats per sota de la planta de sortida
de l'edifici
amb installaci automtica d'extinci
sense installaci automtica d'extinci
Pblica concurrncia
- Taller o magatzem de decorats, de vestuari, etc.
(1)
S<600 m
S<1.000 m2
S<300 m
S< 2.000 m
<800 m
<400 m2
S<25 m i altura
d'evacuaci <15
m
no s'admet
no s'admet
no s'admet
no s'admet
no s'admet
100<V200 m3
V>200 m3
Per a la determinaci de la potncia installada noms es consideren els aparells destinats a la preparaci d'aliments. Les
fregidores i les paelles basculants es computen a ra d'1 kW per cada litre de capacitat, independentment de la potncia que
tinguin.
En usos diferents d'hospitalari i residencial pblic no es consideren locals de risc especial les cuines els aparells de les quals
estiguin protegits amb un sistema automtic d'extinci. En el captol 1 de la secci SI4 d'aquest DB, s'estableix que el sistema
esmentat ha d'existir quan la potncia installada excedeixi els 50 kW.
(2)
Els sistemes d'extracci dels fums de les cuines han de complir a ms les condicions especials segents:
- Les campanes han d'estar separades almenys 50 cm de qualsevol material que no sigui A1.
- Els conductes han de ser independents de qualsevol altra extracci o ventilaci i exclusius per a cada cuina. Han de disposar
de registres per a inspecci i neteja en els canvis de direcci amb angles ms grans de 30 i cada 3 m com a mxim de tram
horitzontal. Els conductes que passin per l'interior de l'edifici, aix com els que passin per faanes a menys d1,50 m de distncia de zones daquesta que no siguin almenys EI 30, o de balcons, terrasses o buits practicables, han de tenir una classificaci EI 30.
No hi ha dhaver comportes tallafoc a l'interior d'aquest tipus de conductes, per la qual cosa el seu pas a travs d'elements
de compartimentaci de sectors d'incendi s'ha de resoldre de la manera que s'indica a l'apartat 3 d'aquesta secci.
- Els filtres han d'estar separats dels focus de calor ms d'1,20 m si sn tipus graella o de gas, i ms de 0,50 m si sn d'altres
tipus. Han de ser fcilment accessibles i desmuntables per netejar-los, tenir una inclinaci ms gran de 45 i posseir una safata de recollida de greixos que els condueixi fins a un recipient tancat la capacitat del qual ha de ser inferior a 3 l.
- Els ventiladors han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 12101-3: 2002 Especificacions per a airejadors extractors de fums i calor mecnics i tenir una classificaci F400 90.
(3)
Les zones de lavabos no computen a efectes del clcul de la superfcie construda.
(4)
Inclou els que comuniquen directament amb zones d's garatge d'edificis d'habitatge.
(5)
La determinaci de QS es pot fer de conformitat amb el que estableix el "Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials". Es recorda que, dacord amb l'mbit d'aplicaci d'aquest DB, els magatzems la crrega de foc total dels
6
quals excedeixi els 3 x 10 MJ es regulen pel dit Reglament, encara que pertanyin a un establiment d's comercial.
Taula 2.2 Condicions de les zones de risc especial integrades en edificis (1)
Caracterstica
Risc baix
Risc mitj
Risc alt
R 90
R 120
R 180
EI 90
EI 120
EI 180
Resistncia al foc de l'estructura portant (2)

Resistncia al foc de les parets i sostres(3) que separen la zona de la resta de l'edifici (2)(4)
Vestbul d'independncia en cada comunicaci de la
zona amb la resta de l'edifici
Portes de comunicaci amb la resta de l'edifici (5)
Mxim recorregut d'evacuaci fins a alguna sortida
del local (6)
EI2 45-C5
25 m
(7)
2 x EI2 30-C5
25 m
(7)
2 x EI2 30-C5
25 m (7)
(1)
Les condicions de reacci al foc dels elements constructius es regulen a la taula 4.1 del captol 4 d'aquesta secci.
(2)
El temps de resistncia al foc no ha de ser inferior a l'establert per a l'estructura portant del conjunt de l'edifici, d'acord amb
l'apartat SI 6, excepte quan la zona estigui sota una coberta no prevista per a evacuaci i la fallada de la qual no comporti un
risc per a l'estabilitat d'altres plantes ni per a la compartimentaci contra incendis; en aquest cas pot ser R 30.
Excepte en els locals destinats a albergar installacions i equips, es pot adoptar com a alternativa el temps equivalent d'exposici al foc determinat de conformitat amb el que estableix l'apartat 2 de l'annex SI B.
(3)
Quan el sostre separi d'una planta superior ha de tenir almenys la mateixa resistncia al foc que s'exigeix a les parets, per
amb la caracterstica REI en lloc dEI, ja que es tracta d'un element portant i compartimentador d'incendis. En canvi,
SI1-5
864
quan sigui una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per ser utilitzada en l'evacuaci, no necessita tenir una funci de
compartimentaci d'incendis, per la qual cosa noms ha d'aportar la resistncia al foc R que li correspongui com a element estructural, excepte en les franges a les quals fa referncia el captol 2 de la secci SI 2, en qu la resistncia esmentada ha de
ser REI.
(4)
Considerant l'acci del foc a l'interior del recinte.

La resistncia al foc del terra s funci de l's al qual estigui destinada la zona existent a la planta inferior. Vegeu lapartat 3 de
la secci SI 6 d'aquest DB.
(5)
Les portes dels vestbuls d'independncia shan d'obrir cap a l'interior del vestbul.
(6)
El recorregut d'evacuaci per l'interior de la zona de risc especial sha de tenir en compte en el cmput de la longitud dels
recorreguts d'evacuaci fins a les sortides de planta.
(7)
Es pot augmentar un 25% quan la zona estigui protegida amb una Installaci automtica d'extinci.
3 Espais ocults. Pas d'installacions a travs d'elements de compartimentaci d'incendis

1
La compartimentaci contra incendis dels espais ocupables ha de tenir continutat en els espais ocults, com ara xemeneies de ventilaci, cambres, falsos sostres, terres elevats, etc., llevat que aquests estiguin compartimentats respecte dels primers almenys amb la mateixa resistncia al foc,
en aquest cas aquesta es pot reduir a la meitat en els registres per a manteniment.
2 Independentment daix, es limita a tres plantes i a 10 m el desenvolupament vertical de les cambres no estanques (ventilades).
3 La resistncia al foc requerida als elements de compartimentaci d'incendis s'ha de mantenir en els
punts en qu els elements esmentats sn travessats per elements de les installacions, com ara cables, canonades, conduccions, conductes de ventilaci, etc. Per a aix es pot optar per una de les
alternatives segents:
a) Disposar-hi un element que, en cas d'incendi, obturi automticament la secci de pas i garanteixi
en aquest punt una resistncia al foc almenys igual a la de l'element travessat, per exemple, una
comporta tallafocs automtica EI t (io), on t s el temps de resistncia al foc requerida a l'element de compartimentaci travessat, o un dispositiu intumescent d'obturaci.
b) Elements passants que aportin una resistncia almenys igual a la de l'element travessat, per exemple, conductes de ventilaci EI t (io), on t s el temps de resistncia al foc requerida a l'element de compartimentaci travessat.
4 Reacci al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari

1
2
Els elements constructius han de complir les condicions de reacci al foc que s'estableixen a la taula 4.1.
Les condicions de reacci al foc dels components de les installacions elctriques (cables, tubs, safates, regletes, armaris, etc.) es regulen en la seva reglamentaci especfica.
Taula 4.1 Classes de reacci al foc dels elements constructius

Revestiments
Situaci de l'element
De sostres i parets (2) (3)
(1)
De terres (2)
Zones ocupables (4)
C-s2,d0
EFL
Aparcaments
A2-s1,d0
A2FL-s1
B-s1,d0
CFL-s1
B-s1,d0
BFL-s1
Passadissos i escales protegits

Recintes de risc especial
(5)
SI1-6
865
Espais ocults no estancs: xemeneies de ventilaci, falsos

sostres, terres elevats, etc.
B-s3,d0
(6)
BFL-s2
(1)
Sempre que superin el 5% de les superfcies totals del conjunt de les parets, del conjunt dels sostres o del conjunt dels terres
del recinte considerat.
(2)
Inclou les canonades i conductes que transcorren per les zones que s'indiquen sense recobriment resistent al foc. Quan es
tracti de canonades amb allament trmic lineal, la classe de reacci al foc ha de ser la que s'hi indica, per incorporant-hi el
subndex L.
(3)
Inclou els materials que constitueixin una capa continguda a l'interior del sostre o paret i que no estigui protegida per una capa
que sigui EI 30 com a mnim.
(4)
Inclou tant les de permanncia de persones com les de circulaci que no siguin protegides. Exclou l'interior d'habitatges. En s
hospitalari s'han daplicar les mateixes condicions que en passadissos i escales protegits.
(5)
Vegeu el captol 2 d'aquesta secci.
(6)
Es refereix a la part inferior de la cavitat. Per exemple, a la cambra dels falsos sostres es refereix al material situat a la cara
superior de la membrana. En espais amb clara configuraci vertical (per exemple, xemeneies de ventilaci) aquesta condici
no s aplicable.
Els elements txtils de coberta integrats en edificis, com ara carpes, han de ser classe M2 de conformitat amb la UNE 23727:1990 Assajos de reacci al foc dels materials de construcci. Classificaci dels materials utilitzats en la construcci.
4 Als edificis i establiments d's pblica concurrncia, els elements decoratius i de mobiliari han de
complir les condicions segents:
a) Butaques i seients fixos que formin part del projecte:
- Entapissats: passen l'assaig segons les normes segents:
UNE-EN 1021-1:1994 Valoraci de la inflamabilitat del mobiliari entapissat - Part 1: font d'ignici: cigarret en combusti.
UNE-EN 1021-2:1994 Valoraci de la inflamabilitat del mobiliari entapissat - Part 2: font d'ignici: flama equivalent a un llum.
- No entapissats: material M2 de conformitat amb la UNE 23727:1990 Assajos de reacci al foc
dels materials de construcci. Classificaci dels materials utilitzats en la construcci.
b) Elements txtils suspesos, com telons, cortines, cortinatges, etc.:
- Classe 1 de conformitat amb la norma UNE-EN 13773: 2003 Txtils i productes txtils. Comportament al foc. Cortines i cortinatges. Esquema de classificaci.
SI1-7
866
Document Bsic SI Seguretat en cas d'incendi
Secci SI 2
Propagaci exterior
1 Parets mitgeres i faanes

1
2
Les parets mitgeres o murs adjacents amb un altre edifici han de ser almenys EI 120.
Amb la finalitat de limitar el risc de propagaci exterior horitzontal de l'incendi a travs de les faanes, ja sigui entre dos edificis, o b en un mateix edifici, entre dos sectors d'incendi daquest, entre
una zona de risc especial alt i altres zones o cap a una escala o passads protegit des d'altres zones, els punts de les dues faanes que no siguin almenys EI 60 han d'estar separats la distncia d
que s'indica a continuaci, com a mnim, en funci de l'angle format pels plans exteriors de les faanes esmentades (vegeu la figura 1.1). Per a valors intermedis de l'angle , la distncia d es pot
obtenir per interpolaci lineal.
d (m)
(1)
0 (1)
3,00
45
2,75
60
2,50
90
2,00
135
1,25
180
0,50
Reflecteix el cas de faanes enfrontades paralleles
Figura 1.1. Faanes enfrontades
Figura 1.2. Faanes a 45
SI2-1
867
Amb la finalitat de limitar el risc de propagaci vertical de l'incendi per faana entre dos sectors d'incendi o entre una zona de risc especial alt i altres zones ms altes de l'edifici, la faana esmentada
ha de ser almenys EI 60 en una franja d'1 m d'altura, com a mnim, mesurada sobre el pla de la faana (vegeu la figura 1.7). En cas que hi hagi elements sortints aptes per impedir el pas de les flames, l'altura daquesta franja es pot reduir en la dimensi del sortint esmentat (vegeu la figura 1.8).
Figura 1.7 Uni forjat-faana
Figura 1. 8 Uni forjat- faana amb sortint
La classe de reacci al foc dels materials que ocupin ms del 10% de la superfcie de l'acabat exterior de les faanes o de les superfcies interiors de les cambres ventilades que puguin tenir aquestes
faanes ha de ser B-s3 d2 en les faanes larrencada de les quals sigui accessible al pblic, b des
de la rasant exterior o b des d'una coberta, aix com en tota faana laltura de la qual excedeixi els
18 m.
2 Cobertes
1
Amb la finalitat de limitar el risc de propagaci exterior de l'incendi per la coberta, ja sigui entre dos
edificis adjacents, ja sigui en un mateix edifici, aquesta ha de tenir una resistncia al foc REI 60,
com a mnim, en una franja de 0,50 m d'amplada mesurada des de l'edifici adjacent, aix com en
una franja d'1,00 m d'amplada situada sobre l'encontre amb la coberta de tot element compartimentador d'un sector d'incendi o d'un local de risc especial alt. Com a alternativa a la condici anterior
es pot optar per prolongar la paret mitgera o l'element compartimentador 0,60 m per damunt de l'acabat de la coberta.
En l'encontre entre una coberta i una faana que pertanyin a sectors d'incendi o a edificis diferents,
l'altura h sobre la coberta a la qual ha d'estar qualsevol zona de faana la resistncia al foc de la
qual no sigui almenys EI 60 ha de ser la que s'indica a continuaci, en funci de la distncia d de la
faana, en projecci horitzontal, a la qual estigui qualsevol zona de la coberta la resistncia al foc
de la qual tampoc no assoleixi el valor esmentat.
d (m)
h (m)
2,50
0
2,00
1,00
1,75
1,50
1,50
2,00
SI2-2
1,25
2,50
1,00
3,00
0,75
3,50
0,50
4,00
0
5,00
868
Figura 2.1 Uni coberta-faana
Els materials que ocupin ms del 10% del revestiment o acabat exterior de les cobertes, incloent-hi
la cara superior dels voladissos el sortint dels quals excedeixi 1 m, aix com les lluernes, claraboies i
qualsevol altre element d'illuminaci, ventilaci o extracci de fum, han de pertnyer a la classe de
reacci al foc BROOF (t1).
SI2-3
869
Secci SI 3
Evacuaci d'ocupants
1 Compatibilitat dels elements d'evacuaci

1
Els establiments d's comercial o pblica concurrncia de qualsevol superfcie i els d's docent, residencial pblic o administratiu la superfcie construda dels quals sigui superior a 1.500 m2, si estan
integrats en un edifici ls previst principal del qual sigui diferent del seu, han de complir les condicions segents:
a) Les seves sortides d's habitual i els recorreguts fins a l'espai exterior segur han destar situats
en elements independents de les zones comunes de l'edifici i compartimentats respecte d'aquest
de la mateixa manera que ho ha destar l'establiment en qesti, segons el que estableix el captol 1 de la secci 1 d'aquest DB. No obstant aix, aquests elements poden servir com a sortida
d'emergncia d'altres zones de l'edifici.
b) Les seves sortides d'emergncia poden comunicar amb un element com d'evacuaci de l'edifici
a travs d'un vestbul d'independncia, sempre que aquest element d'evacuaci estigui dimensionat tenint en compte la circumstncia esmentada.
2 Com a excepci, els establiments d's pblica concurrncia la superfcie construda total dels quals
no excedeixi els 500 m i estiguin integrats en centres comercials poden tenir sortides d's habitual
o sortides d'emergncia a les zones comunes de circulaci del centre. Quan la seva superfcie sigui
ms gran que la indicada, almenys les sortides d'emergncia han de ser independents respecte de
les zones comunes esmentades.
2 Clcul de l'ocupaci
1
Per calcular l'ocupaci shan de prendre els valors de densitat d'ocupaci que s'indiquen a la taula
2.1 en funci de la superfcie til de cada zona, llevat de quan sigui previsible una ocupaci superior
o b quan sigui exigible una ocupaci inferior en aplicaci d'alguna disposici legal de compliment
obligat, com pot ser en el cas d'establiments hotelers, docents, hospitals, etc. En els recintes o zones no inclosos a la taula s'han d'aplicar els valors corresponents als que siguin ms assimilables.
A lefecte de determinar l'ocupaci, s'ha de tenir en compte el carcter simultani o alternatiu de les
diferents zones d'un edifici, considerant el rgim d'activitat i d's previst per a aquest.
Taula 2.1. Densitats d'ocupaci (1)
s previst
Qualsevol
Zona, tipus d'activitat
Ocupaci
(m2/persona)
Zones d'ocupaci ocasional i accessibles nicament als efectes de manteniment:
Ocupaci
sales de mquines, locals per a material de neteja, lavabos de planta, etc.
nulla
Residencial
Habitatge
Plantes d'habitatge
20
Residencial
pblic
Zones d'allotjament
Salons d's mltiple
20
1
SI3-1
870
Vestbuls generals i zones generals d's pblic en plantes de soterrani, baixa i

entresolat
Aparcament
(2)
Vinculat a una activitat subjecta a horaris: comercial, espectacles, oficina, etc.

En altres casos
15
40
Administratiu
Plantes o zones d'oficines

Vestbuls generals i zones d's pblic
10
2
Docent
Conjunt de la planta o de l'edifici

Locals diferents d'aules, com laboratoris, tallers, gimnasos, sales de dibuix, etc.
Aules (excepte d'escoles infantils)
Aules d'escoles infantils i sales de lectura de biblioteques
10
5
1,5
2
Hospitalari
Sales d'espera
Zones d'hospitalitzaci
Serveis ambulatoris i de diagnstic
Zones destinades a tractament a pacients internats
2
15
10
20
Comercial
En establiments comercials:
rees de vendes en plantes de soterrani, baixa i entresolat
rees de vendes en plantes diferents de les anteriors
En zones comunes de centres comercials:
mercats i galeries d'alimentaci
plantes de soterrani, baixa i entresolat o en qualsevol altra amb accs des
de l'espai exterior
Plantes diferents de les anteriors
Pblica
concurrncia
Zones destinades a espectadors asseguts:

amb seients definits en el projecte
sense seients definits en el projecte
Zones d'espectadors drets
Zones de pblic en discoteques
Zones de pblic dret, en bars, cafeteries, etc.
Zones de pblic en gimnasos:
amb aparells
sense aparells
Piscines pbliques
zones de bany (superfcie dels vasos de les piscines)
zones d'estada de pblic en piscines descobertes
vestidors
Salons d's mltiple en edificis per a congressos, hotels, etc.
Zones de pblic en restaurants de menjar rpid (p. ex.: hamburgueseries,
pizzeries...)
Zones de pblic assegut en bars, cafeteries, restaurants, etc.
Sales d'espera, sales de lectura en biblioteques, zones d's pblic en
museus, galeries d'art, fires i exposicions, etc.
Vestbuls generals, zones d's pblic en plantes de soterrani, baixa i entresolat
Vestbuls, vestidors, camerinos i altres dependncies similars i annexes a
sales d'espectacles i de reuni
Zones de pblic en terminals de transport
Zones de servei de bars, restaurants, cafeteries, etc.
Arxius, magatzems
(1)
2
3
2
3
5
1pers/seient
0,5
0,25
0,5
1
5
1,5
2
4
3
1
1,2
1,5
2
2
2
10
10
40
Shan de considerar les possibles utilitzacions especials i circumstancials de determinades zones o recintes, quan
puguin suposar un augment important de l'ocupaci en comparaci de la prpia de l's normal previst. En aquests casos shan de considerar aquests usos alternatius a efectes del disseny i clcul dels elements d'evacuaci, o b deixar
SI3-2

constncia, tant en la documentaci del projecte com en el Llibre de l'edifici, del fet que les ocupacions i els usos previstos han
estat nicament els caracterstics de l'activitat.
(2)
En els aparcaments robotitzats es considera que no hi ha ocupaci. No obstant aix, han de disposar dels mitjans d'escapament en cas d'emergncia per al personal de manteniment que en cada cas particular consideri necessaris l'autoritat de control.
3 Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d'evacuaci

1
A la taula 3.1 s'indica el nombre de sortides que hi ha d'haver en cada cas, com a mnim, aix com
la longitud dels recorreguts d'evacuaci fins a aquestes.
Taula 3.1. Nombre de sortides de planta i longitud dels recorreguts d'evacuaci (1)
Nombre de sortides
existents
Condicions
Plantes o recintes que

disposen d'una nica
sortida de planta
No s'admet en s hospitalari(2) a les plantes d'hospitalitzaci o de tractament intensiu,

aix com en sales o unitats per a pacients hospitalitzats la superfcie construda de les
quals excedeixi els 90 m2.
L'ocupaci no excedeix les 100 persones, excepte en els casos que s'indiquen a continuaci:
- 500 persones en el conjunt de l'edifici, en el cas de sortida d'un edifici d'habitatges;
- 50 persones en zones des de les quals l'evacuaci fins a una sortida de planta hagi
de salvar una altura superior a 2 m en sentit ascendent;
- 50 alumnes en escoles infantils, o d'ensenyament primari o secundari.
La longitud dels recorreguts d'evacuaci fins a una sortida de planta no excedeix els 25
m, excepte en els casos que s'indiquen a continuaci:
- 35 m en s aparcament;
- 50 m si es tracta d'una planta que t una sortida directa a l'espai exterior segur i
l'ocupaci no excedeix les 25 persones.
L'altura d'evacuaci de la planta considerada no excedeix els 28 m, excepte en s residencial pblic; en aquest cas s, com a mxim, la segona planta per damunt de la de
sortida d'edifici. (3)
Plantes o recintes que

disposen de ms d'una
sortida de planta (4)
La longitud dels recorreguts d'evacuaci fins a alguna sortida de planta no excedeix els
50 m, excepte en els casos que s'indiquen a continuaci:
- 35 m en s residencial habitatge o residencial pblic;
- 30 m en plantes d'hospitalitzaci o de tractament intensiu en s hospitalari i en
plantes d'escola infantil o d'ensenyament primari.
La longitud dels recorreguts d'evacuaci des del seu origen fins a arribar a algun punt
des del qual hi hagi almenys dos recorreguts alternatius no excedeix els 25 m, excepte
en els casos que s'indiquen a continuaci:
- 15 m en plantes d'hospitalitzaci o de tractament intensiu en s hospitalari;
- 35 m en s aparcament.
(1)
La longitud dels recorreguts d'evacuaci que s'indiquen es pot augmentar un 25% quan es tracti de sectors d'incendi protegits
amb una installaci automtica d'extinci.
(2)
Almenys una de les sortides ha de ser un accs a un altre sector d'incendi, a una escala protegida, a un passads protegit o a
un vestbul d'independncia.
(3)
Si l'establiment no excedeix les 20 places d'allotjament i est dotat d'un sistema de detecci i alarma, es pot aplicar el lmit
general de 28 m d'altura d'evacuaci.
(4)
La planta de sortida de l'edifici ha de disposar de ms d'una sortida:

-
en el cas d'edificis d's residencial habitatge, quan l'ocupaci total de l'edifici excedeixi les 500 persones.
a la resta dels usos, quan li sigui exigible considerant nicament l'ocupaci de la planta esmentada, o b quan l'edifici estigui obligat a tenir ms d'una escala per a l'evacuaci descendent o ms d'una per a evacuaci ascendent.
SI3-3
871
872
4 Dimensionament dels mitjans d'evacuaci

4.1 Criteris per a l'assignaci dels ocupants
1
Quan en un recinte, en una planta o a l'edifici hi hagi dhaver ms d'una sortida, la distribuci dels
ocupants entre aquestes als efectes de clcul sha de fer suposant-ne inutilitzada una, en la hiptesi
ms desfavorable.
Als efectes del clcul de la capacitat d'evacuaci de les escales i de la distribuci dels ocupants entre aquestes, quan nhi hagi diverses, no s necessari suposar inutilitzada en la seva totalitat alguna
de les escales protegides existents. En canvi, quan hi hagi diverses escales no protegides, sha de
considerar inutilitzada en la seva totalitat alguna daquestes, en la hiptesi ms desfavorable.
A la planta de desembarcament d'una escala, el flux de persones que la utilitza sha dafegir a la
sortida de planta que els correspongui, a lefecte de determinar-ne l'amplada. Aquest flux sha d'estimar en 160 A persones, on A s l'amplada, en metres, del desembarcament de l'escala, o b en el
nombre de persones que utilitza l'escala en el conjunt de les plantes, quan aquest nombre de persones sigui inferior a 160 A.
4.2 Clcul
1
El dimensionament dels elements d'evacuaci sha de realitzar de conformitat amb el que s'indica a
la taula 4.1.
Taula 4.1 Dimensionament dels elements de l'evacuaci
Tipus d'element
Dimensionament
Portes i passos
A P / 200 0,80 m
L'amplada de tota fulla de porta no pot ser inferior a 0,60 m, ni excedir
1,20 m.
(1)
(2)
Passadissos i rampes
(3) (4) (5)
A P / 200 1,00 m
Passos entre files de seients fixos en En files amb sortida a passads nicament per un dels seus extrems, A
sales per a pblic com ara cines,
30 cm quan tinguin 7 seients i 2,5 cm ms per cada seient addicional, fins
teatres, auditoris, etc. (6)
a un mxim admissible de 12 seients.
En files amb sortida a passads pels seus dos extrems, A 30 cm en files
de 14 seients com a mxim i 1,25 cm ms per cada seient addicional. Per
a 30 seients o ms: A 50 cm.(7)
Cada 25 files, com a mxim, sha de disposar un pas entre files lamplada
del qual sigui 1,20 m, com a mnim.
( )
Escales no protegides 8
per a evacuaci descendent
per a evacuaci ascendent
A P / 160
Escales protegides
E 3 S + 160 AS (9)
En zones a l'aire lliure:

Passos, passadissos i rampes
Escales
A P / 600 1,00 m (10)

( )
A P / 480 1,00 m 10
A =
AS =
h =
P =
E =
S =
(9)
A P / (160-10h)
(9)
Amplada de l'element [m]

Amplada de l'escala protegida en el seu desembarcament a la planta de sortida de l'edifici [m]
Altura d'evacuaci ascendent [m]
Nombre total de persones el pas de les quals s previst pel punt lamplada del qual es dimensiona.
Suma dels ocupants assignats a l'escala a la planta considerada ms els de les situades per sota o per damunt
daquesta fins a la planta de sortida de l'edifici, segons que es tracti d'una escala per a evacuaci descendent o ascendent, respectivament. Per a l'assignaci esmentada noms s necessari aplicar la hiptesi de bloqueig de sortides de
planta indicada al punt 4.1 en una de les plantes, en la hiptesi ms desfavorable.
Superfcie til del recinte de l'escala protegida en el conjunt de les plantes de les quals provenen les P persones. Inclou
la superfcie dels trams, dels replans i dels replans intermedis.
SI3-4
873
(1)
L'amplada d'una porta de sortida del recinte d'una escala protegida a planta de sortida de l'edifici ha de ser almenys igual al
80% de l'amplada de l'escala.
(2)
En s hospitalari A 1,05 m, fins i tot en portes d'habitaci.
(3)
En s hospitalari A 2,20 m ( 2,10 m en el pas a travs de portes).
(4)
En establiments d's comercial, l'amplada mnima dels passadissos situats en rees de venda s la segent:
2
a) Si la superfcie construda de l'rea de vendes excedeix els 400 m :

-
si s previst l's de carros per a transport de productes:
entre bateries amb ms de 10 caixes de cobrament i prestatgeries: A 4,00 m.

en altres passadissos: A 1,80 m.
si no s previst l's de carros per a transport de productes: A 1,40 m.
2
b) Si la superfcie construda de l'rea de vendes no excedeix els 400 m :

-
si s previst l's de carros per a transport de productes:

entre bateries amb ms de 10 caixes de cobrament i prestatgeries: A 3,00 m.
en altres passadissos: A 1,40 m.
si no s previst l's de carros per a transport de productes: A 1,20 m.
(5)
L'amplada mnima s 0,80 m en passadissos previstos per a 10 persones, com a mxim, i que aquestes en siguin usuaris
habituals.
(6)
Amplada determinada per les projeccions verticals ms prximes de dues files consecutives, incloses les taules, taulers o altres
elements auxiliars que hi pugui haver. Els seients abatibles que es colloquin automticament en posici elevada es poden
considerar en la posici esmentada.
(7)
No es limita el nombre de seients, per queda condicionat per la longitud dels recorreguts d'evacuaci fins a alguna sortida del
recinte.
(8)
Fins i tot passadissos esglaonats d'accs a localitats en amfiteatres, graderies i tribunes de recintes tancats, com ara cines,
teatres, auditoris, pavellons poliesportius, etc.
(9)
L'amplada mnima s:
(10)
0,80 m en escales previstes per a 10 persones, com a mxim, i que aquestes en siguin usuaris habituals.
1,20 m en s docent, en zones d'escolaritzaci infantil i en centres d'ensenyament primari, aix com en zones de pblic d's
pblica concurrncia i comercial.
en s hospitalari, 1,40 m en zones destinades a pacients interns o externs amb recorreguts que obliguen a girs iguals o superiors a 90 i 1,20 m en altres zones.
1,00 en la resta dels casos.
En zones per a ms de 3.000 persones, A 1,20 m.
Taula 4.2. Capacitat d'evacuaci de les escales en funci de la seva amplada
Evacuaci
(2)
ascendent
1,00
1,10
1,20
1,30
1,40
1,50
1,60
1,70
1,80
1,90
2,00
2,10
2,20
2,30
2,40
132
145
158
171
184
198
211
224
237
250
264
277
290
303
316
Escala protegida (evacuaci descendent o ascendent)
Evacuaci
descendent
160
176
192
208
224
240
256
272
288
304
320
336
352
368
384
Nre. de plantes
2
4
224
248
274
302
328
356
384
414
442
472
504
534
566
598
630
SI3-5
288
320
356
396
432
472
512
556
596
640
688
732
780
828
876
10
352
392
438
490
536
588
640
698
750
808
872
930
994
1058
1122
416
464
520
584
640
704
768
840
904
976
1056
1128
1208
1288
1368
480
536
602
678
744
820
896
982
1058
1144
1240
1326
1422
1518
1614
(1)
cada
planta ms
+32
+36
+41
+47
+52
+58
+64
+71
+77
+84
+92
+99
+107
+115
+123
FASCICLE SET
Amplada de Escala no protegida

l'escala en m
874
Nombre d'ocupants que poden utilitzar l'escala

(1)
La capacitat que s'indica s vlida per a escales de doble tram, lamplada de les quals sigui constant en totes les plantes i les
dimensions de replans i de replans intermedis de les quals siguin les estrictament necessries en funci de l'amplada esmentada. Per a altres configuracions sha daplicar la frmula de la taula 4.1, i per a aix sha de determinar la superfcie S de l'escala
considerada.
(2)
Segons el que s'indica a la taula 5.1, les escales no protegides per a una evacuaci ascendent de ms de 2,80 m no poden
servir per a ms de 100 persones.
5 Protecci de les escales

1
A la taula 5.1 s'indiquen les condicions de protecci que han de complir les escales previstes per a
evacuaci.
Taula 5.1. Protecci de les escales

s previst
(1)
Condicions segons el tipus de protecci de l'escala

h = altura d'evacuaci de l'escala
P = nombre de persones a les quals serveix en el conjunt de plantes
No protegida
Protegida
(2)
Especialment protegida
Escales per a evacuaci descendent

h 14 m
h 28 m
Administratiu, docent
h 14 m
h 28 m
Comercial, pblica concurrncia
h 10 m
h 20 m
Residencial pblic
Baixa ms una
h 28 m(3)
zones d'hospitalitzaci o
de tractament intensiu
No s'admet
h 14 m
altres zones
h 10 m
h 20 m
No s'admet
No s'admet
S'admet en tot cas
Hospitalari
Aparcament
Escales per a evacuaci ascendent

s aparcament
No s'admet
No s'admet
Un altre s: h 2,80 m
S'admet en tot cas
S'admet en tot cas
2,80 < h 6,00 m
P 100 persones
S'admet en tot cas
h > 6,00 m
No s'admet
S'admet en tot cas
S'admet en tot cas
(1)
Les escales que serveixin per a diversos usos han de complir en totes les plantes les condicions ms restrictives de les corresponents a cadascun dels usos. Quan un establiment contingut en un edifici d's residencial habitatge no necessiti constituir un
sector d'incendi de conformitat amb el captol 1 de la secci 1 d'aquest DB, les condicions exigibles a les escales comunes sn
les corresponents a l's esmentat.
(2)
Les escales que comuniquin sectors d'incendi diferents, per laltura d'evacuaci de les quals no excedeixi l'admesa per a les
escales no protegides, no necessiten complir les condicions de les escales protegides, sin nicament estar compartimentades
respecte als sectors esmentats amb elements la resistncia al foc dels quals sigui la que s'estableix a la taula 1-2 de SI per als
elements delimitadors dels sectors d'incendi.
(3)
Quan es tracti d'un establiment amb menys de 20 places d'allotjament es pot optar per installar un sistema de detecci i alarma
com a mesura alternativa a l'exigncia d'escala protegida.
6 Portes situades en recorreguts d'evacuaci

1
Les portes previstes com a sortida de planta o d'edifici i les previstes per a l'evacuaci de ms de
50 persones han de ser abatibles amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament o b no ha
SI3-6

dactuar mentre hi hagi activitat a les zones a evacuar, o b ha de consistir en un dispositiu de fcil i
rpida obertura des del costat del qual provingui l'evacuaci esmentada, sense haver d'utilitzar una
clau i sense haver d'actuar sobre ms d'un mecanisme.
Es considera que satisfan el requisit funcional anterior els dispositius d'obertura mitjanant una maneta o polsador de conformitat amb la norma UNE-EN 179:2003 VC1, quan es tracti de l'evacuaci
de zones ocupades per persones que en la seva majoria estiguin familiaritzades amb la porta considerada, aix com els de barra horitzontal d'empenta o de lliscament de conformitat amb la norma
UNE EN 1125:2003 VC1, en cas contrari.
Ha dobrir en el sentit de l'evacuaci tota porta de sortida:
a) prevista per al pas de ms de 200 persones en edificis d's residencial habitatge o de 100 persones en els altres casos, o b
b) prevista per a ms de 50 ocupants del recinte o espai en qu estigui situada.
Per a la determinaci del nombre de persones que s'indica en a) i b) s'han de tenir en compte els
criteris d'assignaci dels ocupants establerts a l'apartat 4.1 d'aquesta secci.
Quan hi hagi portes giratries, shan de disposar portes abatibles d'obertura manual contiges a
aquestes, excepte en cas que les giratries siguin automtiques i disposin d'un sistema que permeti
l'abatiment de les seves fulles en el sentit de l'evacuaci, fins i tot en el cas de fallada de subministrament elctric, mitjanant l'aplicaci manual d'una fora no superior a 14 kg. L'amplada til d'aquest tipus de portes i de les de gir automtic desprs del seu abatiment ha d'estar dimensionada
per a l'evacuaci total prevista.
Les portes d'obertura automtica han de disposar d'un sistema tal que, en cas de fallada del mecanisme d'obertura o del subministrament d'energia, obri la porta i impedeixi que aquesta es tanqui, o
b que, quan siguin abatibles, en permeti lobertura manual. En absncia del sistema esmentat,
shan de disposar portes abatibles d'obertura manual que compleixin les condicions indicades al pargraf anterior.
7 Senyalitzaci dels mitjans d'evacuaci

1
S'han dutilitzar els senyals de sortida, d's habitual o d'emergncia, definits a la norma UNE
23034:1988, de conformitat amb els criteris segents:
a) Les sortides de recinte, planta o edifici han de tenir un senyal amb el rtol SORTIDA, excepte
en edificis d's residencial habitatge i, en altres usos, quan es tracti de sortides de recintes la
superfcie dels quals no excedeixi els 50 m, siguin fcilment visibles des de tot punt dels recintes esmentats i els ocupants estiguin familiaritzats amb l'edifici.
b) El senyal amb el rtol Sortida d'emergncia sha dutilitzar en tota sortida prevista per a s exclusiu en cas d'emergncia.
c) Shan de disposar senyals indicatius de direcci dels recorreguts, visibles des de tot origen d'evacuaci des del qual no es percebin directament les sortides o els seus senyals indicatius i, en
particular, davant tota sortida d'un recinte amb una ocupaci superior a 100 persones que accedeixi lateralment a un passads.
d) En els punts dels recorreguts d'evacuaci en qu hi hagi alternatives que puguin induir a error,
tamb shan de disposar els senyals abans esmentats, de manera que quedi clarament indicada l'alternativa correcta. Aquest s el cas de determinats encreuaments o bifurcacions de passadissos, aix com de les escales que, a la planta de sortida de l'edifici, continun el seu traat
cap a plantes ms baixes, etc.
e) En els recorreguts esmentats, al costat de les portes que no siguin sortida i que puguin induir a
error en l'evacuaci sha de disposar el senyal amb el rtol Sense sortida en un lloc fcilment
visible per en cap cas sobre les fulles de les portes.
f) Els senyals shan de disposar de manera coherent amb l'assignaci d'ocupants que es pretengui fer a cada sortida, de conformitat amb el que estableix el captol 4 d'aquesta secci.
g) La mida dels senyals ha de ser:
i) 210 x 210 mm quan la distncia d'observaci del senyal no excedeixi els 10 m;
ii) 420 x 420 mm quan la distncia d'observaci estigui compresa entre 10 i 20 m;
iii) 594 x 594 mm quan la distncia d'observaci estigui compresa entre 20 i 30 m.
SI3-7
875
876
8 Control del fum d'incendi

1
En els casos que s'indiquen a continuaci s'ha d'installar un sistema de control del fum d'incendi
capa de garantir aquest control durant l'evacuaci dels ocupants, de manera que aquesta es pugui
portar a terme en condicions de seguretat:
a) Aparcaments que no tinguin la consideraci d'aparcament obert.
b) Establiments d's comercial o pblica concurrncia locupaci dels quals excedeixi les 1.000
persones.
c) Atris, quan la seva ocupaci en el conjunt de les zones i plantes que constitueixin un mateix
sector d'incendi, excedeixi les 500 persones, o b quan estigui previst per ser utilitzat per a l'evacuaci de ms de 500 persones.
El disseny, clcul, installaci i manteniment del sistema es poden realitzar d'acord amb les normes
UNE 23585:2004 (de la qual no sha de prendre en consideraci l'exclusi dels sistemes d'evacuaci mecnica o forada que s'expressa en l'ltim pargraf de lapartat 0.3 Aplicacions) i EN 121016:2005.
Per al cas a) tamb es pot utilitzar el sistema de ventilaci per extracci mecnica amb obertures
d'admissi d'aire previst al DB-HS 3 si, a ms de les condicions que s'hi estableixen per a aquest,
compleix les condicions especials segents:
a) El sistema ha de ser capa d'extreure un cabal d'aire de 120 l / plaa i sha dactivar automticament en cas d'incendi mitjanant una installaci de detecci, i tamb shan de tancar automticament, mitjanant comportes E600 90, les obertures d'extracci d'aire ms prximes a terra, quan el sistema en disposi.
b) Els ventiladors han de tenir una classificaci F400 90.
c) Els conductes que transcorrin per un nic sector d'incendi han de tenir una classificaci E600
90. Els que travessin elements separadors de sectors d'incendi han de tenir una classificaci
EI 90.
SI3-8

Secci SI 4
Detecci, control i extinci de l'incendi
1 Dotaci d'installacions de protecci contra incendis

1
Els edificis han de disposar dels equips i installacions de protecci contra incendis que s'indiquen a
la taula 1.1. El disseny, l'execuci, la posada en funcionament i el manteniment de les installacions
esmentades, aix com els seus materials, components i equips, han de complir el que estableix el
Reglament d'installacions de protecci contra incendis, en les disposicions complementries i en
qualsevol altra reglamentaci especfica que li sigui aplicable. La posada en funcionament de les installacions requereix la presentaci, davant l'rgan competent de la comunitat autnoma, del certificat
de l'empresa installadora al qual es refereix l'article 18 del Reglament esmentat.
Les zones ls previst de les quals sigui diferent i subsidiari del principal de l'edifici o de l'establiment
en qu estiguin integrades i que, de conformitat amb la taula 1.1 del captol 1 de la secci 1 d'aquest
DB, hagin de constituir un sector d'incendi diferent, han de disposar de la dotaci d'installacions que
s'indica per a l's previst de la zona.
Taula 1.1. Dotaci d'installacions de protecci contra incendis

s previst de l'edifici o
Condicions
establiment
Installaci
En general
Extintors porttils
Boques d'incendi
Ascensor d'emergncia
Hidrants exteriors
Installaci automtica
d'extinci
Un d'eficcia 21A -113B:

- Cada 15 m de recorregut a cada planta, com a mxim, des de tot origen d'evacuaci.
(1)
- A les zones de risc especial de conformitat amb el captol 2 de la secci 1
d'aquest DB.
En zones de risc especial alt, de conformitat amb el captol 2 de la secci SI1, en
qu el risc es degui principalment a matries combustibles slides.(2)
(3)
A les plantes laltura d'evacuaci de les quals excedeixi els 50 m.
Si l'altura d'evacuaci descendent excedeix els 28 m o si l'ascendent excedeix els
6 m, aix com en establiments de densitat d'ocupaci superior a 1 persona cada 5
m2 i la superfcie construda dels quals est compresa entre 2.000 i 10.000 m.
2
Almenys un hidrant fins a 10.000 m de superfcie construda i un ms per cada
2
(4)
10.000 m addicionals o fracci.
Llevat d'una altra indicaci en relaci amb l's, en tot edifici laltura d'evacuaci del
qual excedeixi els 80 m.
En cuines en qu la potncia installada excedeixi els 20 kW en s hospitalari o
(5)
residencial pblic o els 50 kW en qualsevol altre s.
En centres de transformaci els aparells dels quals tinguin allament dielctric amb
un punt d'inflamaci inferior a 300 C i una potncia installada superior a 1.000
kVA en cada aparell o superior a 4.000 kVA en el conjunt dels aparells. Si el centre
est integrat en un edifici d's pblica concurrncia i t accs des de l'interior de
l'edifici, les potncies esmentades sn 630 kVA i 2 520 kVA respectivament.
SI4-9
877
878
Columna seca
(6)
Si l'altura d'evacuaci excedeix els 24 m.
Sistema de detecci i d'alarma d'incendi

Ascensor d'emergncia
(3)
Hidrants exteriors
Administratiu
Boques d'incendi
Columna seca
(6)
(7)
A les plantes laltura d'evacuaci de les quals excedeixi els 35 m.

2
Un si la superfcie total construda est compresa entre 5.000 i 10.000 m . Un ms

per cada 10.000 m2 addicionals o fracci. (4)
Si la superfcie construda excedeix els 2.000 m2. (8)
Sistema d'alarma
Si la superfcie construda excedeix els 1.000 m2.
Sistema de detecci d'incendi
Si la superfcie construda excedeix els 2.000 m2, detectors en zones de risc alt de
conformitat amb el captol 2 de la secci 1 d'aquest DB. Si excedeix els 5.000 m2,
en tot l'edifici.
Un si la superfcie total construda est compresa entre 5.000 i 10.000 m2. Un ms
2
(4)
per cada 10.000 m addicionals o fracci.
Hidrants exteriors
Residencial pblic
Boques d'incendi
Columna seca (6)
Si la superfcie construda excedeix els 1.000 m o l'establiment est previst per

(8)
donar allotjament a ms de 50 persones.
Si la superfcie construda excedeix els 500 m2. (9)
d'extinci
Si l'altura d'evacuaci excedeix els 28 m o la superfcie construda de l'establiment

2
excedeix els 5 000 m .
Hidrants exteriors

2
(4)
per cada 10 000 m addicionals o fracci.
Hospitalari
Extintors porttils
Columna seca (6)
A les zones de risc especial alt, de conformitat amb el captol 2 de la secci 1 d'aquest DB, la superfcie construda de les quals excedeixi els 500 m, un extintor
mbil de 25 kg de pols o de CO2 per cada 2.500 m de superfcie o fracci.
Boques d'incendi
En tot cas.(8)
En tot cas. El sistema ha de disposar de detectors i de polsadors manuals i ha de

permetre la transmissi d'alarmes locals, d'alarma general i d'instruccions verbals.
Si l'edifici disposa de ms de 100 llits ha de tenir comunicaci telefnica directa
amb el servei de bombers.
A les zones d'hospitalitzaci i de tractament intensiu laltura d'evacuaci de les
quals s ms gran de 15 m.
per cada 10.000 m2 addicionals o fracci. (4)
Ascensor d'emergncia (3)

Hidrants exteriors
Docent
Boques d'incendi
2 (8)
Si la superfcie construda excedeix els 2.000 m .
Columna seca (6)
Sistema d'alarma
Si la superfcie construda excedeix els 2.000 m2, detectors en zones de risc alt de
2
conformitat amb el captol 2 de la secci 1 d'aquest DB. Si excedeix els 5.000 m ,
en tot l'edifici.
2
(4)
Hidrants exteriors
Comercial
Extintors porttils
En tota agrupaci de locals de risc especial mitj i alt la superfcie construda total dels quals excedeix els 1.000 m, extintors mbils de 50 kg de pols,
distributs a ra d'un extintor per cada 1.000 m de superfcie que superi el
SI4-10
879
Boques d'incendi
Columna seca
(6)
lmit o fracci esmentat.

2 (8)
Si la superfcie construda excedeix els 500 m .
Sistema d'alarma
Sistema de detecci d'in(10)

cendi
Si la superfcie construda excedeix els 2.000 m2. (9)
Installaci automtica d'ex- Si la superfcie total construda excedeix els 1.500 m, en les rees pbliques de
tinci
vendes en qu la densitat de crrega de foc ponderada i corregida aportada pels
productes comercialitzats sigui superior a 500 MJ/m (aproximadament 120
Mcal/m) i en els recintes de risc especial mitj i alt de conformitat amb el captol 2
de la secci 1 d'aquest DB.
2
Hidrants exteriors
Un si la superfcie total construda est compresa entre 1.000 i 10.000 m . Un ms
2
(4)
Pblica concurrncia
Boques d'incendi
Si la superfcie construda excedeix els 500 m2. (8)
Columna seca
(6)
Sistema d'alarma
Hidrants exteriors
Aparcament
Boques d'incendi
Columna seca
(6)

Hidrants exteriors
d'extinci

Si l'ocupaci excedeix les 500 persones. El sistema ha de ser apte per emetre
missatges per megafonia.
2.(9)
Si la superfcie construda excedeix els 1.000 m
En cines, teatres, auditoris i discoteques amb una superfcie construda compresa
entre 500 i 10.000 m i en recintes esportius amb una superfcie construda com(4)
presa entre 5.000 i 10.000 m.
2 (8)
. Se n'exclouen els aparcaments

Si la superfcie construda excedeix els 500 m
robotitzats.
Si hi ha ms de tres plantes sota rasant o ms de quatre sobre rasant, amb preses
en totes les plantes.
En aparcaments convencionals la superfcie construda dels quals excedeixi els
2 (9)
500 m . . Els aparcaments robotitzats han de disposar de polsadors d'alarma en
tot cas.
2
Un si la superfcie construda est compresa entre 1.000 i 10.000 m i un ms cada
2
(4)
10.000 m ms o fracci.
En tot aparcament robotitzat.
(1)
Un extintor a l'exterior del local o de la zona i prxim a la porta d'accs, el qual pot servir simultniament a diversos locals o
zones. A l'interior del local o de la zona s'han dinstallar a ms els extintors necessaris perqu el recorregut real fins a algun
d'aquests, incls el situat a l'exterior, no sigui superior a 15 m en locals de risc especial mitj o baix, o a 10 m en locals o
zones de risc especial alt.
(2)
Els equips han de ser de tipus 45 mm, excepte en edificis d's residencial habitatge, en qu han de ser de tipus 25 mm.
(3)
Les seves caracterstiques han de ser les segents:

-
Ha de tenir com a mnim una capacitat de crrega de 630 kg, una superfcie de cabina d'1,40 m, una amplada de pas de
0,80 m i una velocitat tal, que permeti realitzar tot el seu recorregut en menys de 60 s.
En s hospitalari, les dimensions de la planta de la cabina han de ser 1,20 m x 2,10 m, com a mnim.
A la planta d'accs a l'edifici sha de disposar un polsador al costat dels comandaments de l'ascensor, sota una tapa de vidre, amb la inscripci "S EXCLUSIU BOMBERS". L'activaci del polsador ha de provocar l'enviament de l'ascensor a la
planta d'accs i permetren la maniobra exclusivament des de la cabina.
En cas de fallada del provement normal, l'alimentaci elctrica a l'ascensor sha de realitzar de forma automtica des d'una
font prpia d'energia que disposi d'una autonomia d'1 h com a mnim.
(4)
Per al cmput de la dotaci que s'estableix es poden considerar els hidrants que es troben a la via pblica a menys de 100 de
la faana accessible de l'edifici.
(5)
Per a la determinaci de la potncia installada noms shan de considerar els aparells destinats a la preparaci d'aliments. Les
fregidores i les paelles basculants es computen a ra d'1 kW per cada litre de capacitat, independentment de la potncia que
tinguin. L'eficcia del sistema ha de quedar assegurada tenint en compte l'actuaci del sistema d'extracci de fums.
(6)
Els municipis poden substituir aquesta condici per la d'una installaci de boques d'incendi equipades quan, per l'emplaament
d'un edifici o pel nivell de dotaci dels serveis pblics d'extinci existents, no quedi garantida la utilitat de la installaci de columna seca.
(7)
El sistema ha de disposar almenys de detectors i de dispositius d'alarma d'incendi a les zones comunes.
SI4-11
880
(8)
Els equips han de ser de tipus 25 mm.
(9)
El sistema ha de disposar almenys de detectors d'incendi.
(10)
La condici de disposar detectors automtics trmics es pot substituir per una installaci automtica d'extinci no exigida.
2 Senyalitzaci de les installacions manuals de protecci contra incendis

1
Els mitjans de protecci contra incendis d'utilitzaci manual (extintors, boques d'incendi, polsadors
manuals d'alarma i dispositius de tret de sistemes d'extinci) s'han de senyalitzar mitjanant els senyals definits a la norma UNE 23033-1 la mida dels quals sigui:
a) 210 x 210 mm quan la distncia d'observaci del senyal no excedeixi els 10 m;
b) 420 x 420 mm quan la distncia d'observaci estigui compresa entre 10 i 20 m;
c) 594 x 594 mm quan la distncia d'observaci estigui compresa entre 20 i 30 m.
Els senyals han de ser visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal. Quan siguin fotoluminescents, les seves caracterstiques d'emissi lluminosa han de complir el
que estableix la norma UNE 23035-4:1999.
SI4-12

Secci SI 5
Intervenci dels bombers
1 Condicions d'aproximaci i entorn

1.1 Aproximaci als edificis
1
Els vials d'aproximaci als espais de maniobra als quals es refereix l'apartat 1.2, han de complir les
condicions segents:
a) amplada mnima lliure
3,5 m;
b) altura mnima lliure o glib
4,5 m;
c) capacitat portant del vial
20 kN/m.
2 En els trams corbs, el carril de rodolament ha de quedar delimitat per la traa d'una corona circular
els rdios mnims de la qual han de ser 5,30 m i 12,50 m, amb una amplada lliure per a circulaci
de 7,20 m.
1.2 Entorn dels edificis

1
5
6
Els edificis amb una altura d'evacuaci descendent superior a 9 m han de disposar d'un espai de
maniobra que compleixi les condicions segents al llarg de les faanes en qu estiguin situats els
accessos principals:
a) amplada mnima lliure
5 m;
b) altura lliure
la de l'edifici
c) separaci mxima del vehicle a l'edifici (des del pla de la faana fins a l'eix de la via):
- edificis de fins a 15 m d'altura d'evacuaci
23 m;
- edificis de ms de 15 m i fins a 20 m d'altura d'evacuaci
18 m;
- edificis de ms de 20 m d'altura d'evacuaci
10 m;
d) distncia mxima fins a qualsevol accs principal a l'edifici
30 m;
e) pendent mxim
10%;
f) resistncia al punxonament del terra
10 t sobre 20 cm .
La condici referida al punxonament sha de complir en les tapes de registre de les canalitzacions
de serveis pblics situades en aquest espai, quan les seves dimensions siguin superiors a 0,15 m x
0,15 m, i sha de cenyir a les especificacions de la norma UNE-EN 124:1995.
L'espai de maniobra sha de mantenir lliure de mobiliari urb, arbrat, jardins, fites o altres obstacles.
De la mateixa manera, on es prevegi l'accs a una faana amb escales o plataformes hidruliques,
s'han devitar elements com ara cables elctrics aeris o branques d'arbres que puguin interferir amb
les escales, etc.
En cas que l'edifici estigui equipat amb columna seca hi ha d'haver accs per a un equip de bombament a menys de 18 m de cada punt de connexi a aquesta. El punt de connexi ha de ser visible des del cami de bombament.
En les vies d'accs sense sortida de ms de 20 m de llarg sha de disposar d'un espai suficient per
a la maniobra dels vehicles del servei d'extinci d'incendis.
En zones edificades limtrofs o interiors a rees forestals, s'han de complir les condicions segents:
SI5-1
881
882
a)
b)
c)
Hi ha d'haver una franja de 25 m d'amplada que separi la zona edificada de la forestal, lliure
d'arbustos o vegetaci que puguin propagar un incendi de l'rea forestal, aix com un cam perimetral de 5 m, que pot estar incls en la franja esmentada;
La zona edificada o urbanitzada ha de disposar preferentment de dues vies d'accs alternatives, cadascuna de les quals ha de complir les condicions exposades a l'apartat 1.1;
Quan no es pugui disposar de les dues vies alternatives indicades al pargraf anterior, l'accs
nic ha de finalitzar en un fons de sac de forma circular de 12,50 m de radi, en qu es compleixin les condicions expressades al primer pargraf d'aquest apartat.
2 Accessibilitat per la faana

1
Les faanes a qu es fa referncia a l'apartat 1.2 han de disposar de buits que permetin l'accs des
de l'exterior al personal del servei d'extinci d'incendis. Aquests buits han de complir les condicions
segents:
a) Facilitar l'accs a cadascuna de les plantes de l'edifici, de manera que l'altura de l'ampit respecte del nivell de la planta a la qual accedeix no sigui superior a 1,20 m;
b) Les seves dimensions horitzontal i vertical han de ser, almenys, 0,80 m i 1,20 m respectivament. La distncia mxima entre els eixos verticals de dos buits consecutius no ha d'excedir
els 25 m, mesurada sobre la faana;
c) No s'han d'installar a la faana elements que impedeixin o dificultin l'accessibilitat a l'interior
de l'edifici a travs dels buits esmentats, a excepci dels elements de seguretat situats en els
buits de les plantes laltura d'evacuaci dels quals no excedeixi els 9 m.
Els aparcaments robotitzats han de disposar, en cada sector d'incendis en qu estiguin compartimentats, d'una via compartimentada amb elements EI 120 i portes EI2 60-C5 que permeti l'accs
dels bombers fins a cada nivell existent, aix com d'un sistema mecnic d'extracci de fum capa de
realitzar tres renovacions/hora.
SI5-2

Secci SI 6
Resistncia al foc de l'estructura
1 Generalitats
1
4
5
L'elevaci de la temperatura que es produeix com a conseqncia d'un incendi en un edifici afecta la
seva estructura de dues maneres diferents. D'una banda, els materials veuen afectades les seves
propietats, i sen modifica de forma important la capacitat mecnica. De laltra, apareixen accions indirectes com a conseqncia de les deformacions dels elements, que generalment donen lloc a tensions que se sumen a les degudes a altres accions.
En aquest document bsic s'indiquen nicament mtodes simplificats de clcul prou aproximats per a
la majoria de les situacions habituals (vegeu els annexos B a F). Aquests mtodes noms recullen
l'estudi de la resistncia al foc dels elements estructurals individuals davant la corba normalitzada
temps temperatura.
Es poden adoptar altres models d'incendi per representar l'evoluci de la temperatura durant l'incendi, com ara les denominades corbes paramtriques o, per a efectes locals, els models d'incendi d'una
o dues zones o de focs localitzats o mtodes basats en dinmica de fluids (CFD, segons sigles angleses) com ara els que es preveuen a la norma UNE-EN 1991-1-2:2004.
En la norma esmentada es recullen, aix mateix, tamb altres corbes nominals per a foc exterior o
per a incendis produts per combustibles de gran poder calorfic, com hidrocarburs, i mtodes per a
l'estudi dels elements externs situats fora de l'envoltant del sector d'incendi i als quals el foc afecta a
travs de les obertures a la faana.
En les normes UNE-EN 1992-1-2:1996, UNE-EN 1993-1-2:1996, UNE-EN 1994-1-2:1996, UNE-EN
1995-1-2:1996, s'hi inclouen models de resistncia per als materials.
Els models d'incendi esmentats al pargraf 3 sn adequats per a l'estudi d'edificis singulars o per al
tractament global de l'estructura o part daquesta estructura, aix com quan es requereixi un estudi
ms ajustat a la situaci d'incendi real.
En qualsevol cas, tamb s vlid avaluar el comportament d'una estructura, de part d'aquesta estructura o d'un element estructural mitjanant la realitzaci dels assajos que estableix el Reial decret
312/2005, de 18 de mar.
Si s'utilitzen els mtodes simplificats indicats en aquest document bsic no s necessari tenir en
compte les accions indirectes derivades de l'incendi.
2 Resistncia al foc de l'estructura

1
S'admet que un element t prou resistncia al foc si, durant la durada de l'incendi, el valor de clcul
de l'efecte de les accions, en tot instant t, no supera el valor de la resistncia de l'element esmentat.
En general, n'hi ha prou a fer la comprovaci en l'instant de ms temperatura que, amb el model de
corba normalitzada temps-temperatura, es produeix al final daquest.
En el cas de sectors de risc mnim i en els sectors d'incendi en qu, per la seva mida i per la distribuci de la crrega de foc, no sigui previsible l'existncia de focs totalment desenvolupats, la comprovaci de la resistncia al foc es pot fer element a element mitjanant l'estudi per mitj de focs localitzats, segons el que s'indica a lEurocodi 1 (UNE-EN 1991-1-2: 2004), situant successivament la crrega de foc en la posici previsible ms desfavorable.
SI6-1
883
884
En aquest document bsic no es considera la capacitat portant de l'estructura desprs de l'incendi.
3 Elements estructurals principals

1
Es considera que la resistncia al foc d'un element estructural principal de l'edifici (incloent-hi forjats,
bigues i suports), s suficient si:
a) assoleix la classe indicada a la taula 3.1 o 3.2, que representa el temps en minuts de resistncia
davant l'acci representada per la corba normalitzada temps temperatura, o
b) suporta aquesta acci durant el temps equivalent d'exposici al foc indicat a l'annex B.
Taula 3.1 Resistncia al foc suficient dels elements estructurals

s del sector d'incendi considerat
(1)
Habitatge unifamiliar (2)

Residencial habitatge, residencial pblic, docent, administratiu
comercial, pblica concurrncia, hospitalari
Aparcament (edifici d's exclusiu o situat sobre un altre s)
Aparcament (situat sota un s diferent)
Plantes
de soterrani
R 30
R 120
(3)
R 120
Plantes sobre rasant

altura d'evacuaci de l'edifici
<15 m
<28 m 28 m
R 30
R 60
R 90
R 120
R 90
R 120
R 180
R 90
(4)
R 120
(1)
La resistncia al foc suficient d'un terra s la que resulti en considerar-lo com a sostre del sector d'incendi situat sota
aquest terra.
(2)
En habitatges unifamiliars agrupats o adossats, els elements que formin part de l'estructura comuna han de tenir la resistncia al foc exigible a edificis d's residencial habitatge.
(3)
R 180 si l'altura d'evacuaci de l'edifici excedeix els 28 m.
(4)
R 180 quan es tracti d'aparcaments robotitzats.
Taula 3.2 Resistncia al foc suficient dels elements estructurals

de zones de risc especial integrades als edificis(1)
Risc especial baix
Risc especial mitj
Risc especial alt
(1)
R 90
R 120
R 180
No pot ser inferior al de l'estructura portant de la planta de l'edifici excepte quan la zona estigui sota una coberta no prevista per a evacuaci i la fallada de la qual no suposi un risc per a l'estabilitat d'altres plantes ni per a la compartimentaci
contra incendis; en aquest cas pot ser R 30.
La resistncia al foc suficient d'un terra s la que resulti en considerar-lo com a sostre del sector d'incendi situat sota el terra esmentat.
Les estructures de cobertes lleugeres no previstes per ser utilitzades en l'evacuaci dels ocupants i
laltura de les quals respecte de la rasant exterior no excedeixi els 28 m, aix com els elements que
nicament sustentin les cobertes esmentades, poden ser R 30 quan la seva fallada no pugui ocasionar danys greus als edificis o establiments prxims, ni comprometre l'estabilitat d'altres plantes inferiors o la compartimentaci dels sectors d'incendi. A aquests efectes, es pot entendre com a lleugera
la coberta la crrega permanent de la qual no excedeixi 1 kN/m.
Els elements estructurals d'una escala protegida o d'un passads protegit que estiguin continguts al
recinte d'aquests han de ser com a mnim R-30. Quan es tracti d'escales especialment protegides no
s'exigeix resistncia al foc als elements estructurals.
4 Elements estructurals secundaris

1
Als elements estructurals secundaris, com ara les llindes o els dels entresolats d'un local,
se'ls exigeix la mateixa resistncia al foc que als elements principals si el seu collapse pot
SI6-2
885
ocasionar danys personals o compromet l'estabilitat global, l'evacuaci o la compartimentaci en

sectors d'incendi de l'edifici. En altres casos no han de complir cap exigncia de resistncia al foc.
Les estructures que sustenten elements txtils de coberta integrats en edificis, com ara carpes, no
han de complir cap exigncia de resistncia al foc, sempre que, a ms de ser classe M2 de conformitat amb la UNE 23727:1990, segons el que estableix el captol 4 de la secci 1 d'aquest DB, el certificat d'assaig acrediti la perforaci de l'element. En cas contrari, els elements de les estructures esmentades han de ser R 30.
5 Determinaci dels efectes de les accions durant l'incendi

1
2
3
4
Han de ser considerades les mateixes accions permanents i variables que en el clcul en situaci
persistent, si s probable que actun en cas d'incendi.
Els efectes de les accions durant l'exposici a l'incendi shan dobtenir del document bsic DB-SE.
Els valors de les diferents accions i coeficients shan dobtenir segons el que s'indica al document
bsic DB-SE, apartats 3.4.2 i 3.5.2.4.
Si s'utilitzen els mtodes indicats en aquest document bsic per al clcul de la resistncia al foc estructural es pot prendre com a efecte de l'acci d'incendi nicament el derivat de l'efecte de la temperatura en la resistncia de l'element estructural.
Com a simplificaci per al clcul es pot estimar l'efecte de les accions de clcul en situaci d'incendi
a partir de l'efecte de les accions de clcul a temperatura normal, com:
Efi,d
fi Ed
(5.2)
on:
Ed
efecte de les accions de clcul en situaci persistent (temperatura normal);
fi
factor de reducci.
on el factor fi es pot obtenir com:
fi =
GK + 1,1QK,1
GGK + Q,1QK,1
(5.3)
on el subndex 1 s l'acci variable dominant considerada en la situaci persistent.
6 Determinaci de la resistncia al foc

1
La resistncia al foc d'un element es pot establir d'alguna de les maneres segents:
a) comprovant les dimensions de la seva secci transversal amb el que sindica en les diferents taules segons el material que figuren als annexos C a F, per a les diferents resistncies al foc;
b) obtenint la seva resistncia pels mtodes simplificats que figuren en els mateixos annexos.
c) mitjanant la realitzaci dels assajos que estableix el Reial decret 312/2005, de 18 de mar.
2
3
4
En l'anlisi de l'element es pot considerar que les coaccions en els suports i extrems de l'element
durant el temps d'exposici al foc no varien respecte a les que es produeixen a temperatura normal.
Qualsevol manera de fallada que no shagi tingut en compte explcitament en l'anlisi d'esforos o en
la resposta estructural sha devitar mitjanant detalls constructius apropiats.
Si l'annex corresponent al material especfic (C a F) no indica el contrari, els valors dels coeficients
parcials de resistncia en situaci d'incendi shan de prendre iguals a la unitat:
M,fi = 1
En la utilitzaci d'algunes taules d'especificacions de formig i acer es considera el coeficient de sobredimensionament fi, definit com:
SI6-3
886
fi =
E fi,d
R fi,d,0
(6.1)
on:
R fi,d,0
resistncia de l'element estructural en situaci d'incendi en l'instant inicial t = 0, a temperatura

normal.
SI6-4

Annex SI A
Terminologia
Als efectes d'aplicaci del DB-SI, els termes que figuren en lletra cursiva shan de fer servir dacord
amb el significat i les condicions que s'estableixen per a cadascun daquests termes en aquest annex, quan es tracti de termes relacionats nicament amb el requisit bsic "Seguretat en cas d'incendi", o b a l'annex III de la part I d'aquest CTE, quan siguin termes d's com en el conjunt del codi.
Quan el significat assignat a un terme en aquest annex sigui igual al que sestableix en una norma
EN o en un altre document, al final del significat esmentat i entre parntesis s'indica la referncia
daquest document.
Altura d'evacuaci
Mxima diferncia de cotes entre un origen d'evacuaci i la sortida d'edifici que li correspongui. A
lefecte de determinar l'altura d'evacuaci d'un edifici no es consideren les plantes en les quals nicament hi hagi zones d'ocupaci nulla.
Aparcament obert
s el que compleix les condicions segents:
a) Les faanes presenten a cada planta una rea total permanentment oberta a l'exterior no inferior
a 1/20 de la seva superfcie construda, de la qual almenys 1/40 est distribuda de manera uniforme entre les dues parets oposades que es trobin a menor distncia;
b) La distncia des de la vora superior de les obertures fins al sostre no excedeix els 0,5 metres.
Atri
Espai difan amb una altura equivalent a la de diverses plantes de l'edifici comunicades amb aquest
espai mitjanant buits, finestres, balcons, passadissos oberts, etc. Part del permetre de l'atri pot
estar format tamb per murs cecs o per faanes de l'edifici.
Caixa escnica
Volum construt que abraa des del seu nivell inferior fins a la coberta d'un edifici tot conformant un
escenari de teatre, sala d'pera, etc., equipat amb decorats, tramoies, mecanismes i fossat, de manera que constitueix un sector d'incendi que compleixi les condicions especials segents:
- Ha d'estar compartimentat respecte de la sala d'espectadors mitjanant elements EI 120, excepte
a la boca de l'escena, que es pot tancar mitjanant un tel EI 60 de material incombustible el
temps de tancament del qual no excedeix els 30 s i que pot suportar una pressi de 0,4 kN/m2 en
els dos sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat.
- El tancament del tel ha de ser automtic, per tamb sha de poder activar manualment des de
dos punts, lun situat a l'escenari i laltre en un lloc d'accs segur, fora de l'espai de l'escenari. Quan es posi en funcionament, s'ha d'activar un senyal ptic d'advertncia a l'escenari. Ha de
disposar d'una cortina d'aigua d'activaci automtica i manual des de l'escenari i des d'un altre
punt situat en un lloc d'accs segur.
- Ha de disposar de vestbuls d'independncia en tota comunicaci amb la sala d'espectadors.
- A sobre de l'escena noms hi ha d'haver locals tcnics que serveixin per a s directe de l'escena.
- El recorregut d'evacuaci des de qualsevol punt de l'escenari fins a alguna sortida del sector no
ha d'excedir els 25 m, i les portes de sortida han d'obrir en el sentit de l'evacuaci.
SI A-1
887
888
Les passarelles, galeries o similars per a s d'actors o empleats han de disposar de sortides
d'evacuaci.
Les passarelles i escales de l'escenari han de tenir, com a mnim, una amplada de 0,80 m.
La part superior de la caixa escnica ha de disposar d'un sistema adequat per a l'eliminaci del
fum en cas d'incendi.
Crrega de foc
Suma de les energies calorfiques que s'alliberen en la combusti de tots els materials combustibles
existents en un espai (continguts de l'edifici i elements constructius) (UNE-EN 1991-1-2:2004).
Corba normalitzada temps-temperatura
Corba nominal que representa un model de foc totalment desenvolupat en un sector d'incendi (UNEEN 1991-1-2:2004).
Corbes temps-temperatura
Temperatura de l'aire en la proximitat de les superfcies d'un element, en funci del temps. Poden
ser:
a) Nominals: corbes convencionals adoptades per classificar o verificar la resistncia al foc, per
exemple, la corba normalitzada temps-temperatura, la corba de foc exterior o la corba de foc
d'hidrocarburs;
b) Paramtriques: determinades a partir de models de foc i dels parmetres fsics especfics que
defineixen les condicions del sector d'incendi (UNE-EN 1991-1-2:2004).
Densitat de crrega de foc
Crrega de foc per unitat de superfcie construda qf, o per unitat de superfcie de tot l'envoltant,
incloent-hi les obertures, qt (UNE-EN 1991-1-2:2004).
Densitat de crrega de foc de clcul
Densitat de crrega de foc considerada per determinar les accions trmiques en el clcul en situaci
d'incendi. El seu valor t en compte les incerteses (UNE-EN 1991-1-2:2004).
Escala oberta a l'exterior
Escala que disposa de buits permanentment oberts a l'exterior que, a cada planta, acumulen una superfcie de 5A m2, com a mnim, on A s l'amplada del tram de l'escala, en m. Quan aquests buits comuniquin amb un pati, les dimensions de la projecci horitzontal d'aquest han d'admetre el traat d'un
cercle inscrit de 15 m de dimetre.
Es pot considerar com a escala especialment protegida sense que per a aix hagi de disposar de vestbuls d'independncia als seus accessos.
Escala especialment protegida
Escala que reuneix les condicions d'escala protegida i que, a ms, disposa d'un vestbul d'independncia diferent a cadascun dels accessos des de cada planta. L'existncia daquest vestbul d'independncia no s necessria, ni quan es tracti d'una escala oberta a l'exterior ni a la planta de sortida
de l'edifici, quan l'escala comuniqui amb un sector de risc mnim.
Escala protegida
Escala de traat continu des de linici fins al desembarcament en planta de sortida de l'edifici que, en
cas d'incendi, constitueix un recinte prou segur per permetre que els ocupants hi puguin romandre
durant un temps determinat. Per a aix ha de reunir, a ms de les condicions de seguretat d'utilitzaci exigibles a tota escala (vegeu DB-SU 1-4), les condicions segents:
SI A-2

1 s un recinte destinat exclusivament a circulaci i compartimentat de la resta de l'edifici mitjanant elements separadors EI 120. Si disposa de faanes, han de complir les condicions establertes en el captol 1 de la secci SI 2 per limitar el risc de transmissi exterior de l'incendi des d'altres zones de l'edifici o des d'altres edificis.
A la planta de sortida de l'edifici l'escala pot estar mancada de compartimentaci quan comuniqui
amb un sector de risc mnim.
2 El recinte t com a mxim dos accessos a cada planta, els quals es fan a travs de portes EI2
60-C5 i des d'espais de circulaci comuns i sense ocupaci prpia.
A ms dels accessos esmentats, poden obrir al recinte de l'escala protegida locals destinats a
lavabo i neteja, i tamb els ascensors, sempre que les portes d'aquests ltims obrin, en totes les
plantes, al recinte de l'escala protegida considerada o a un vestbul d'independncia.
Al recinte tamb hi pot haver tapes de registre de xemeneies de ventilaci o de conductes per a
installacions, sempre que aquestes siguin EI 60.
3 A la planta de sortida de l'edifici, la longitud del recorregut des de la porta de sortida del recinte de
l'escala, o, si no nhi ha, des del seu desembarcament, fins a una sortida d'edifici no ha d'excedir els
15 m, excepte quan aquest recorregut es faci per un sector de risc mnim; en aquest cas, la longitud
esmentada ha de ser la que, amb carcter general, s'estableix per a qualsevol origen d'evacuaci
daquest sector.
4 El recinte disposa de protecci enfront del fum, mitjanant una de les opcions segents:
a) Ventilaci natural mitjanant finestres practicables o buits oberts a l'exterior amb una superfcie
de ventilaci d'almenys 1 m a cada planta.
b) Ventilaci mitjanant conductes independents d'entrada i de sortida d'aire, disposats exclusivament per a aquesta funci i que compleixen les condicions segents:
- la superfcie de la secci til total s de 50 cm per cada m3 de recinte, tant per a l'entrada
com per a la sortida d'aire; quan s'utilitzin conductes rectangulars, la relaci entre els costats
ms gran i menor no s superior a 4;
- les reixetes tenen una secci til d'igual superfcie i relaci mxima entre els seus costats
que el conducte al qual estan connectades;
- a cada planta, les reixetes d'entrada d'aire estan situades a una altura sobre el terra menor
que 1 m, i les de sortida d'aire estan enfrontades a les anteriors i a una altura ms gran que
1,80 m.
c) Sistema de pressi diferencial dacord amb EN 12101-6:2005.
Espai exterior segur
s lespai en el qual es pot donar per finalitzada l'evacuaci dels ocupants de l'edifici, pel fet que
compleix les condicions segents:
1 Permet la dispersi dels ocupants que abandonen l'edifici, en condicions de seguretat.
2 Es pot considerar que aquesta condici es compleix quan l'espai exterior t, davant de cada sortida d'edifici que hi comuniqui, una superfcie d'almenys 0,5P m dins de la zona delimitada amb
un radi 0,1P m de distncia des de la sortida d'edifici, on P s el nombre d'ocupants levacuaci
dels quals estigui prevista per aquesta sortida. Quan P no excedeixi les 50 persones no s necessari comprovar la condici esmentada.
3 Si l'espai considerat no est comunicat amb la xarxa viria o amb altres espais oberts no es pot
considerar cap zona situada a menys de 15 m de qualsevol part de l'edifici, excepte quan estigui
dividit en sectors d'incendi estructuralment independents entre si i amb sortides tamb independents a l'espai exterior; en aquest cas, la distncia esmentada es pot aplicar nicament respecte
del sector afectat per un possible incendi.
4 Permet una mplia dissipaci de la calor, del fum i dels gasos produts per l'incendi.
5 Permet l'accs dels efectius de bombers i dels mitjans d'ajuda als ocupants que, a cada cas, es
considerin necessaris.
6 La coberta d'un edifici es pot considerar com a espai exterior segur sempre que, a ms de complir les condicions anteriors, la seva estructura sigui totalment independent de la de l'edifici amb
sortida a aquest espai i un incendi no pugui afectar simultniament a tots dos.
SI A-3
889
890
Establiment
Zona d'un edifici destinada a ser utilitzada sota una titularitat diferenciada, sota un rgim no subsidiari respecte de la resta de l'edifici i amb un projecte d'obres de construcci o reforma, i tamb l'inici
de l'activitat prevista, que siguin objecte de control administratiu.
Foc de clcul
Desenvolupament de foc especfic adoptat als efectes de clcul (UNE-EN 1991-1-2:2004).
Foc totalment desenvolupat
Estat en el qual totes les superfcies combustibles existents en un determinat espai participen en el
foc (UNE-EN 1991-1-2:2004).
Foc localitzat
Foc que noms afecta una zona limitada de la crrega de foc del sector d'incendi (UNE-EN 1991-12:2004).
Model informtic de dinmica de fluids
Model de foc que permet resoldre numricament les equacions diferencials parcials que relacionen
les variables termodinmiques i aerodinmiques de cada punt del sector d'incendi considerat (UNEEN 1991-1-2:2004).
Origen d'evacuaci
s qualsevol punt ocupable d'un edifici, exceptuant l'interior dels habitatges, i tamb de tot el recinte,
o de diversos comunicats entre si, en els quals la densitat d'ocupaci no excedeixi 1 persona/10 m i
la superfcie total dels quals no excedeixi els 50 m, com ara les habitacions d'hotel, residncia o
hospital, els despatxos d'oficines, etc.
Els punts ocupables dels locals de risc especial i de les zones d'ocupaci nulla es consideren origen
d'evacuaci i han de complir els lmits que s'estableixen per a la longitud dels recorreguts d'evacuaci
fins a les sortides dels espais esmentats, quan es tracti de zones de risc especial, i, en tot cas, fins a
les sortides de planta, per no shan de prendre en consideraci a lefecte de determinar l'altura d'evacuaci d'un edifici o el nombre d'ocupants.
Passads protegit
Passads que, en cas d'incendi, constitueix un recinte prou segur per permetre que els ocupants hi
puguin romandre durant un determinat temps. Per a aix, aquest recinte ha de reunir, a ms de les
condicions de seguretat d'utilitzaci exigibles a qualsevol passads (vegeu DB-SU 1 i 2), unes condicions de seguretat equivalents a les d'una escala protegida.
Si la seva ventilaci s mitjanant finestres o buits, la superfcie de ventilaci ha de ser com a mnim
0,2L m, on L s la longitud del passads en m.
Si la ventilaci es porta a terme mitjanant conductes d'entrada i de sortida d'aire, aquests han de
complir les mateixes condicions indicades per als conductes de les escales protegides. Les reixetes
d'entrada d'aire han d'estar situades en un parament del passads, a una altura menor que 1 m i les de
sortida a l'altre parament, a una altura superior a 1,80 m i separades de les anteriors 10 m com a mxim.
El passads ha de tenir un traat continu que hi permeti circular fins a una escala protegida o especialment protegida, fins a un sector de risc mnim o b fins a un punt situat a 15 m d'una sortida d'edifici, com a mxim.
Reacci al foc
Resposta d'un material al foc mesurada en termes de contribuci al seu desenvolupament amb la
seva prpia combusti, sota condicions especfiques d'assaig (DPC - DI2).
SI A-4
891
Recorregut d'evacuaci
Recorregut que condueix des d'un origen d'evacuaci fins a una sortida de planta, situada a la mateixa planta considerada o a una altra, o fins a una sortida d'edifici. Dacord amb aix, una vegada
aconseguida una sortida de planta, la longitud del recorregut posterior no computa als efectes del
compliment dels lmits als recorreguts d'evacuaci.
La longitud dels recorreguts per passadissos, escales i rampes es mesura sobre el seu eix. No es
consideren vlids els recorreguts per escales mecniques, ni aquells en els quals hi hagi torns o
altres elements que puguin dificultar el pas. Els recorreguts per rampes i passadissos mbils es
consideren vlids quan no sigui possible la seva utilitzaci per persones que traslladin carros per al
transport d'objectes i estiguin provets d'un dispositiu de parada que es pugui activar b manualment, o b automticament per un sistema de detecci i alarma.
Els recorreguts que tinguin el seu origen en zones habitables no poden travessar les zones de risc
especial definides a SI 1.2. En canvi, s que poden travessar aparcaments, quan es tracti dels recorreguts addicionals d'evacuaci que requereixin les zones esmentades i en cap cas dels recorreguts
principals.
En s aparcament els recorreguts d'evacuaci han de transcrrer pels carrers de circulaci de vehicles, o b per itineraris de vianants protegits davant de la invasi de vehicles, dacord amb el que
s'estableix en l'apartat 3 del DB-SU 7.
En establiments d's comercial la superfcie construda dels quals excedeixi els 400 m2, els recorreguts d'evacuaci han de transcrrer, excepte en els deu primers metres, per passadissos definits en
projecte, delimitats per elements fixos o b senyalitzats a terra de manera clara i permanent i que
tinguin trams compresos entre altres passadissos transversals que no excedeixin els 20 m.
En establiments comercials en els quals estigui previst l's de carros per a transport de productes, els
punts de pas a travs de caixes de cobrament no es poden considerar com a elements de l'evacuaci.
En aquests casos shan de disposar sortides intercalades a la bateria de caixes, dimensionades segons el que s'estableix en l'apartat 4.2 de la secci SI 3 i separades de manera que no hi hagi ms de
deu caixes entre dues sortides consecutives. Quan la bateria disposi de menys de deu caixes, hi ha
dhaver, com a mnim, dues sortides situades als seus extrems. Quan tingui menys de cinc caixes, sha
de disposar una sortida situada en un extrem de la bateria.
En els establiments en els quals no estigui previst l's de carros, els punts de pas a travs de les caixes es poden considerar com a elements d'evacuaci, sempre que la seva amplada lliure sigui 0,70 m,
com a mnim, i que en un dels extrems de la bateria de caixes es disposi un pas d'1,20 m d'amplada,
com a mnim.
Excepte en el cas dels aparcaments, de les zones d'ocupaci nulla i de les zones ocupades nicament per personal de manteniment o de control de serveis, no es consideren vlids els recorreguts
d'evacuaci que requereixin salvar, en sentit ascendent, una altura ms gran que la indicada en la
taula que s'inclou a continuaci, b en la totalitat del recorregut d'evacuaci fins a l'espai exterior
segur, o b en algun dels seus trams.
s previst i zona
Mxima altura salvada
En general, exceptuant els casos que s'indiquen a continuaci
4 m (1)
Hospitalari, en zones d'hospitalitzaci o de tractament intensiu
2m
Docent
escola infantil
ensenyament primari
Administratiu zones de seguretat
(2)
1m
2m
(3)
6m
(1) Aquesta limitaci no s aplicable quan es tracti d'una primera planta sota rasant.
(2) No es limita a zones de tractament intensiu amb radioterpia.
(3) Sempre que disposin com a mnim de dues sortides de planta i almenys una consisteixi en una porta que doni accs a un altre
sector a la mateixa planta, a una escala protegida, a un passads protegit o a un vestbul d'independncia.
Recorreguts d'evacuaci alternatius

Es considera que dos recorreguts d'evacuaci que condueixen des d'un origen d'evacuaci fins a
dues sortides de planta o d'edifici diferents sn alternatius quan en aquest origen formen entre si un
angle ms gran que 45 o b estan separats per elements constructius que siguin EI-30 (RF-30) i
impedeixin que els dos recorreguts puguin quedar simultniament bloquejats pel fum.
SI A-5
892
Resistncia al foc
Capacitat d'un element de construcci per mantenir durant un perode de temps determinat la funci
portant que li sigui exigible, aix com la integritat i/o l'allament trmic en els termes especificats en
l'assaig normalitzat corresponent (DPC - DI2).
Sortida de planta
s algun dels elements segents, i pot estar situada b a la planta considerada o b en una altra planta diferent:
1 L'arrencada d'una escala no protegida que condueix a una planta de sortida de l'edifici, sempre
que no tingui un ull o forat central amb una rea en planta ms gran que 1,30 m. Tanmateix,
quan la planta estigui comunicada amb altres per buits diferents dels de les escales, l'arrencada
d'escala abans esmentada no es pot considerar sortida de planta.
2 Una porta d'accs a una escala protegida, a un passads protegit o a un vestbul d'independncia d'una escala especialment protegida, amb capacitat suficient i que condueix a una sortida
d'edifici.
Quan es tracti d'una sortida de planta des d'una zona d'hospitalitzaci o de tractament intensiu,
els elements esmentats han de tenir una superfcie d'almenys 0,70 m o 1,50 m, respectivament,
per cada ocupant. En el cas d'escales, aquesta superfcie es refereix a la del repl de la planta
considerada, i sadmet la seva utilitzaci per a activitats d'escs risc, com ara sales d'espera, etc.
3 Una porta de pas, a travs d'un vestbul d'independncia, a un sector d'incendi diferent que hi
hagi a la mateixa planta, sempre que:
- el sector inicial tingui una altra sortida de planta que no condueixi al mateix sector alternatiu.
- el sector alternatiu tingui una superfcie en zones de circulaci suficient per allotjar els ocupants del sector inicial, a ra de 0,5 m/pers, considerant nicament els punts situats a menys
de 30 m de recorregut des de l'accs al sector. En s hospitalari, aquesta superfcie es determina dacord amb els criteris indicats en el punt 2 anterior.
- l'evacuaci del sector alternatiu no conflueixi amb la del sector inicial en cap altre sector de
l'edifici, excepte quan ho faci en un sector de risc mnim.
4 Una sortida d'edifici.
Sortida d'edifici
Porta o forat de sortida a un espai exterior segur. En el cas d'establiments situats en rees consolidades i locupaci dels quals no excedeixi les 500 persones, es pot admetre com a sortida d'edifici la
que comuniqui amb un espai exterior que disposi de dos recorreguts alternatius que no excedeixin
els 50 m fins a dos espais exteriors segurs.
Sortida d'emergncia
Sortida de planta o d'edifici prevista per ser utilitzada exclusivament en cas d'emergncia i que est
senyalitzada d'acord amb aix.
Sector sota rasant
Sector d'incendi en el qual els recorreguts d'evacuaci d'alguna de les seves zones han de salvar
necessriament una altura d'evacuaci ascendent igual o superior a 1,5 m.
Sector d'incendi
Espai d'un edifici separat d'altres zones daquest per elements constructius delimitadors resistents al
foc durant un perode de temps determinat, a l'interior del qual es pot confinar (o excloure) l'incendi
perqu no es pugui propagar a (o des de) una altra part de l'edifici (DPC - DI2).
Sector de risc mnim
Sector d'incendi que compleix les condicions segents:
SI A-6

Est destinat exclusivament a circulaci i no constitueix un sector sota rasant.

La densitat de crrega de foc no excedeix els 40 MJ/m2 en el conjunt del sector, ni els 50 MJ/m2
en qualsevol dels recintes continguts en el sector, considerant la crrega de foc aportada, tant
pels elements constructius com pel contingut propi de l'activitat.
Est separat de qualsevol altra zona de l'edifici que no tingui la consideraci de sector de risc
mnim mitjanant elements amb una resistncia al foc dEI 120, i la comunicaci amb aquestes
zones es fa a travs de vestbuls d'independncia.
T resolta l'evacuaci, des de tots els seus punts, mitjanant sortides d'edifici directes a espai
exterior segur.
Sistema d'alarma d'incendis

Sistema que permet emetre senyals acstics i/o visuals als ocupants d'un edifici (UNE 230071:1996, EN 54-1:1996).
(Nota: la seva funci es correspon amb la del denominat "Sistema de comunicaci d'alarma" segons
el Reglament d'installacions de protecci contra incendis, i pot estar integrada juntament amb la del
sistema de detecci d'incendis en un mateix sistema.)
Sistema de detecci d'incendis
Sistema que permet detectar un incendi en el temps ms curt possible i emetre els senyals d'alarma
i de localitzaci adequats perqu es puguin adoptar les mesures apropiades (UNE 23007-1:1996,
EN 54-1:1996).
(Nota: la seva funci es correspon amb les dels denominats "Sistema automtic de detecci d'incendis" i "Sistema manual d'alarma d'incendis" segons el Reglament d'installacions de protecci
contra incendis, i pot estar integrada juntament amb la del sistema d'alarma d'incendis, en un mateix sistema.)
Sistema de pressi diferencial
Sistema de ventiladors, conductes, obertures i altres elements caracterstics previstos amb el propsit de generar una pressi ms baixa a la zona de l'incendi que a l'espai protegit (UNE 23585: 2004 CR 12101-5:2000 i EN 12101-6:2005).
Superfcie til
Superfcie en planta d'un recinte, sector o edifici ocupable per les persones. En s Comercial, quan
no es defineixi en projecte la disposici de taulells, prestatgeries, caixes enregistradores i, en general. d'aquells elements que configuren la implantaci comercial d'un establiment, sha de prendre
com a superfcie til de les zones destinades al pblic, almenys el 75% de la seva superfcie construda.
Temps equivalent d'exposici al foc
s el temps d'exposici a la corba normalitzada temps-temperatura que se suposa que t un efecte
trmic igual al d'un incendi real en el sector d'incendi considerat (UNE-EN 1991-1-2:2004).
s administratiu
Edifici, establiment o zona en qu es desenvolupen activitats de gesti o de serveis en qualsevol de
les seves modalitats, com ara centres de l'administraci pblica, bancs, despatxos professionals,
oficines, etc.
Tamb es consideren d'aquest s els establiments destinats a altres activitats, quan les seves caracterstiques constructives i funcionals, el risc derivat de l'activitat i les caracterstiques dels ocupants
es puguin assimilar a aquest s millor que a qualsevol altre. Com a exemple daquesta assimilaci
es poden esmentar els consultoris, els centres d'anlisis clniques, els ambulatoris, els centres docents en rgim de seminari, etc.
SI A-7
893
894
Les zones d'un establiment d's administratiu destinades a altres activitats subsidiries de la principal, com ara cafeteries, menjadors, sales d'actes, etc., han de complir les condicions relatives al seu
s previst.
s aparcament
Edifici, establiment o zona independent o accessria d'un altre s principal, destinat a estacionament
de vehicles i amb una superfcie construda que excedeixi els 100 m2, incloent-hi les dedicades a
revisions com ara rentatge, posada a punt, muntatge d'accessoris, comprovaci de pneumtics i
fars, etc., que no requereixin la manipulaci de productes o d'tils de treball que puguin presentar un
risc addicional i que es produeix habitualment en la reparaci prpiament dita. S'exclouen d'aquest
s els aparcaments en espais exteriors de l'entorn dels edificis, encara que les seves places estiguin
cobertes.
Dins d'aquest s, es denominen aparcaments robotitzats aquells en qu el moviment dels vehicles,
des de l'accs fins a les places d'aparcament, es fa nicament mitjanant sistemes mecnics i sense
presncia ni intervenci directa de persones, si sexceptua l'actuaci ocasional de personal de manteniment. En els aparcaments esmentats, no cal que es compleixin les condicions d'evacuaci que
s'estableixen en aquest DB SI, encara que han de disposar dels mitjans d'escapament en cas d'emergncia per al personal esmentat que en cada cas consideri adequats l'autoritat de control competent.
s comercial
Edifici o establiment lactivitat principal del qual s la venda de productes directament al pblic o la
prestaci de serveis relacionats amb aquests, incloent-hi tant les botigues i els grans magatzems,
que solen constituir un nic establiment amb un nic titular, com els centres comercials, els mercats,
les galeries comercials, etc.
Tamb es consideren d's comercial els establiments en qu es presten directament al pblic determinats serveis no necessriament relacionats amb la venda de productes, per que tenen caracterstiques constructives i funcionals, de risc derivat de l'activitat i tamb dels ocupants, que es puguin assimilar ms a les prpies d'aquest s que a les de qualsevol altre. Com a exemples daix es
poden esmentar les bugaderies, els salons de perruqueria, etc.
s docent
Edifici, establiment o zona destinada a docncia, en qualsevol dels seus nivells: escoles infantils,
centres d'ensenyament primari, secundari, universitari o formaci professional. No obstant aix, els
establiments docents que no tinguin la caracterstica prpia d'aquest s (bsicament, el predomini
d'activitats en aules d'elevada densitat d'ocupaci) shan dassimilar a altres usos.
Les zones d'un establiment d's docent destinades a activitats subsidiries de la principal, com ara
cafeteries, menjadors, sales d'actes, administraci, residncia, etc., han de complir les condicions
relatives al seu s.
s hospitalari
Edifici o establiment destinat a assistncia sanitria amb hospitalitzaci de 24 hores i que est ocupat per persones que, en la seva majoria, sn incapaces de cuidar-se per si mateixes, com ara hospitals, clniques, sanatoris, residncies geritriques, etc.
Les zones daquests edificis o establiments destinades a assistncia sanitria de carcter ambulatori
(despatxos mdics, consultes, rees destinades al diagnstic i tractament, etc.), i tamb els centres
amb aquest carcter en exclusiva, han de complir les condicions corresponents a l's administratiu.
Les zones destinades a usos subsidiaris de l'activitat sanitria, com ara oficines, sales d'actes, cafeteries, menjadors, capelles, rees de residncia del personal o habitacions per a metges de gurdia,
aules, etc., han de complir les condicions relatives al seu s.
SI A-8

s pblica concurrncia
Edifici o establiment destinat a algun dels usos segents: cultural (destinats a restauraci, espectacles, reuni, esport, esplai, auditoris, joc i similars), religis i de transport de persones.
Les zones d'un establiment de pblica concurrncia destinades a usos subsidiaris, com ara oficines,
aparcament, allotjament, etc., han de complir les condicions relatives al seu s.
s residencial pblic
Edifici o establiment destinat a proporcionar allotjament temporal, regentat per un titular de l'activitat
diferent del conjunt dels ocupants i que pot disposar de serveis comuns, com ara neteja, menjador,
bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc. Shi inclouen els hotels, hostals, residncies, pensions, apartaments turstics, etc.
Les zones dels establiments d's residencial pblic destinades a altres activitats subsidiries de la
principal, com ara cafeteria, restaurant, sales d'actes, locals per a jocs o espectacles, etc., han de
complir les condicions relatives al seu s.
s residencial habitatge
Edifici o zona destinada a allotjament permanent, qualsevol que sigui el tipus d'edifici: habitatge unifamiliar, edifici de pisos o d'apartaments, etc.
Ventilaci forada
Extracci de fums mitjanant l's de ventiladors mecnics.
Ventilaci natural
Extracci de fums basada en la fora ascensional d'aquests a causa de la diferncia de densitats
entre masses d'aire a diferents temperatures.
Vestbul d'independncia
Recinte d's exclusiu per a circulaci situat entre dos recintes o zones amb la finalitat d'aportar una
ms gran garantia de compartimentaci contra incendis i que nicament pot comunicar amb les zones
a independitzar o amb lavabos de planta. Han de complir les condicions segents:
- Les seves parets han de ser EI 120 i les seves portes EI2 C 30.
- Els vestbuls d'independncia de les escales especialment protegides no poden ser-ho
simultniament de locals de risc especial i han destar ventilats dacord amb alguna de les
alternatives establertes per a les escales esmentades.
- Els que serveixin a un o a diversos locals de risc especial, segons el que estableix l'apartat 2 de la
Secci SI 2 o una zona d's aparcament, no es poden utilitzar en els recorreguts d'evacuaci de
zones diferents de les esmentades.
- La distncia mnima entre els contorns de les superfcies escombrades per les portes del vestbul
ha de ser almenys de 0,50 m. En s hospitalari, quan estigui prevista l'evacuaci de zones
d'hospitalitzaci o de tractament intensiu a travs d'un vestbul d'independncia, la distncia entre
dues portes que shan de travessar consecutivament en l'evacuaci ha de ser de 3,5 m com a
mnim.
- Les portes d'accs a vestbuls d'independncia des de zones d's aparcament o de risc especial
han d'obrir cap a l'interior del vestbul.
Zona d'ocupaci nulla
Zona en qu la presncia de persones sigui ocasional o b per a tasques de manteniment, com ara
sales de mquines i cambres d'installacions, locals per a material de neteja, determinats magatzems i
arxius, lavabos de planta, trasters d'habitatges, etc.
Els punts de les zones esmentades han de complir els lmits que s'estableixen per als recorreguts
d'evacuaci fins a les sortides daquestes (quan, a ms, es tracti de zones de risc especial) o de la
planta, per no shan de prendre en consideraci a lefecte de determinar l'altura d'evacuaci d'un
edifici o el seu nombre d'ocupants.
SI A-9
895
896
Annex B
Temps equivalent d'exposici al foc
B.1 Generalitats
1
Aquest annex estableix el procediment per obtenir el temps equivalent d'exposici al foc que, segons
s'indica en SI 6, es pot usar com a alternativa de la durada d'incendi a suportar, tant a efectes estructurals com compartimentadors. El temps equivalent s'obt tenint en compte les caracterstiques geomtriques i trmiques del sector i el valor de clcul de la crrega de foc.
En aquest annex tamb s'indica l'expressi de la corba normalitzada temps-temperatura definida en
la norma UNE EN 1363:2000 i que s'utilitza com a corba de foc en els mtodes d'obtenci de resistncies donats en aquest DB-SI. En la norma (Eurocodi) UNE EN 1991-1-2:2004 s'indiquen altres
corbes de foc nominals.
B.2 Corba normalitzada temps-temperatura

1
La corba normalitzada temps-temperatura s la corba nominal definida en la norma UNE EN

1363:2000 per representar un model de foc totalment desenvolupat en un sector d'incendi.
Est definida per l'expressi:
g = 20 + 345 log10 (8 t +1)
[C];
(B.1)
on:
temperatura del gas en el sector
[C];
temps des de linici de l'incendi
[min].
La corba normalitzada temps-temperatura suposa, aproximadament, les temperatures segents:

Temps t, en minuts
15
30
45
60
90
120
180
240
Temperatura en el sector g , en C
740
840
900
950
1000
1050
1100
1150
B.3 Temps equivalent d'exposici al foc

1
Per a elements estructurals de formig armat, acer, o mixtos es pot prendre com a valor de clcul del
temps equivalent, en minuts:
te,d = kb wf kc qf,d
(B.2)
on:
kb
wf
kc
qf,d
2
coeficient de conversi en funci de les propietats trmiques de l'envoltant del sector, que es
pot prendre igual a 0,07. L'annex F de la norma UNE EN 1991-1-2:2004 aporta valors ms precisos.
coeficient de ventilaci en funci de la forma i les dimensions del sector.
coeficient de correcci segons el material estructural (taula B.1).
valor de clcul de la densitat de crrega de foc en funci de l's del sector, en MJ/m2, obtinguda
segons s'indica en l'apartat B.4.
El coeficient de ventilaci wf es calcula aix:

wf = (6/H)0,3[0,62 + 90(0,4 -
v )4/(1 + bv h )]
0,5
on:
SI B-1
[-]
(B.3)
897
v =Av/Af
relaci entre la superfcie de les obertures en faana i la superfcie del terra del sector, amb els lmits 0,025 <
< 0,25
(B.4)
h = Ah/Af
relaci entre la superfcie de les obertures al sostre, Ah, i la superfcie construda del
terra del sector
bv
=12,5 (1 + 10
altura del sector d'incendi [m]
v - v 2 )
10
(B.5)
Per a sectors petits (Af <100 m2), sense obertures al sostre, el coeficient wf es pot calcular aproximadament com:
(B.6)
wf = O- Af/At
on:
O = Av h / At coeficient d'obertures amb els lmits 0,02 O 0,20 [m1/2];
At
superfcie total de l'envoltant del sector (parets, terra i sostre), incloent-hi obertures
[m2];
altura mitjana dels buits verticals [m]
Com a obertures en faana o en sostre s'han de considerar els buits, les lluernes, les finestres (practicables o no), les superfcies envidriades i, en general, qualsevol zona susceptible de facilitar l'entrada d'aire a la zona en qu es desenvolupi l'incendi.
De manera simplificada, per a casos de sectors d'una sola planta amb obertures nicament en faana, el coeficient de ventilaci w en funci de l'altura de la planta i de la superfcie daquestes obertures respecte de la superfcie en planta del sector, es pot prendre com:
Coeficient de ventilaci w
Altura de planta
(m)
2,5
3,0
3,5
4,0
0,05
2,6
2,4
2,3
2,2
Superfcie relativa de buits en faana

0,10
0,15
0,20
1,8
1,3
1,0
1,7
1,2
0,9
1,6
1,1
0,9
1,5
1,1
0,9
0,25
0,9
0,8
0,8
0,8
Els valors del coeficient de correcci kc es prenen de la taula segent:

Taula B.1. Valors de kc segons el material estructural
Material de la secci transversal
kc
Formig armat
1,0
Acer protegit
1,0
Acer sense protegir
13,7O
B.4 Valor de clcul de la densitat de crrega de foc

1
El valor de clcul de la densitat de crrega de foc es determina en funci del valor caracterstic de la
crrega de foc del sector, i tamb de la probabilitat d'activaci i de les previsibles conseqncies de
l'incendi, com:
qf,d =qf,km q1 q2 n c
(B.7)
SI B-2
898
on:
qf,k
m
valor caracterstic de la densitat de crrega de foc, segons B.5;

coeficient de combusti que t en compte la fracci del combustible que crema en l'incendi.
En els casos en qu el material incendiat sigui de tipus cellulsic (fusta, paper, teixits, etc.),
es pot prendre m= 0,8. Quan es tracti d'un altre tipus de material i no sen conegui el coeficient
de combusti, es pot prendre m=1 del costat de la seguretat.
q1
coeficient que t en compte el risc d'iniciaci a causa de les dimensions del sector,
q2
coeficient que t en compte el risc d'iniciaci a causa del tipus d's o activitat;
coeficient que t en compte les mesures actives voluntries existents,
coeficient de correcci segons les conseqncies de l'incendi.
n = n ,1 n 2 n 3
Els valors de q1 es donen a la taula B.2, i es poden obtenir valors intermedis per interpolaci lineal.
Taula B.2. Valors del coeficient q1 pel risc d'iniciaci a causa de les dimensions del sector
Els valors de
q2
Superfcie del sector Af [m2]
Risc d'iniciaci q1
<20
25
250
2 500
5 000
>10 000
1,00
1,10
1,50
1,90
2,00
2,13
es poden obtenir de la taula B.3.
Taula B.3. Valors del coeficient q2 pel risc d'iniciaci a causa de l's o activitat
Risc d'iniciaci q2
Activitat
1,00
1,25
1,25
1,40
1,60
Habitatge, administratiu, residencial, docent

Comercial, garatge, hospitalari.
Sectors de risc especial baix
Sectors de risc especial mitj
Sectors de risc especial alt
Els valors de n,i es poden obtenir de la taula B.4.

Taula B.4. Valors dels coeficients n,i segons les mesures actives voluntries existents
Detecci automtica n,1
Alarma automtica a bombers n,2
Extinci automtica n,3
0,87
0,87
0,61
Els valors de c es poden obtenir de la taula B.5. En el cas d'edificis en qu no sigui admissible que
puguin quedar fora de servei o en qu hi pugui haver un nombre elevat de vctimes en cas d'incendi,
com s el cas dels hospitals, els valors indicats shan de multiplicar per 1,5.
Taula B.5. Valors de c per les possibles conseqncies de l'incendi,
segons l'altura d'evacuaci de l'edifici
Altura d'evacuaci
Edificis amb altura d'evacuaci descendent de ms de 28 m o ascendent de ms d'una
planta.
Edificis amb altura d'evacuaci descendent entre 15 i 28 m o ascendent fins a 2,8 m.
Garatges sota altres usos.
Edificis amb altura d'evacuaci descendent de menys de 15 m
SI B-3
c
2,0
1,5
1,0
899
B.5 Valor caracterstic de la densitat de crrega de foc

1
El valor caracterstic de la densitat de crrega de foc, qf,k, s'obt sumant el valor caracterstic de la
crrega de foc permanent, estimat pel seu valor mitj o esperat, i el valor caracterstic de la crrega
de foc variable, estimat com el valor que noms s sobrepassat en un 20% dels casos.
La crrega de foc permanent correspon als revestiments i altres elements combustibles permanents
inclosos en projecte. Es pot obtenir a partir dels valors especfics aportats pel fabricant de cada producte o, si no nhi ha, a partir de taules de valors per a materials genrics.
La crrega de foc variable es pot avaluar element a element, segons el que s'indica en la norma UNE
EN 1991-1-2: 2004; en aquest cas, es poden tenir en compte les crregues protegides, o b es poden obtenir a la taula B.6, per a zones que no presentin acumulacions de crrega de foc ms grans
que les prpies de l's previst, com s el cas de zones d'emmagatzematge, arxius intensius de documentaci, dipsits de llibres, etc.(1)
Taula B.6. Crregues de foc caracterstiques segons l's previst
Valor caracterstic [MJ/m2]
Comercial(1)
730
650
Hospitalari / Residencial pblic
280
Administratiu
520
Docent
350
Pblica concurrncia (teatres, cines)
365
Garatge
280
(1)
Per a locals comercials, el valor indicat s el mnim que s'ha de considerar, si no s previsible un s amb crrega de
foc especialment elevada.
(1)
En el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, s'indiquen crregues de foc mitjanes per a algunes
activitats especials, com tamb per a s comercial i per a magatzems. El valor caracterstic es pot obtenir multiplicant el valor esmentat per 1,6.
SI B-4
900
Annex C. Resistncia al foc de les estructures de formig armat
C.1 Generalitats
1
2
En aquest annex s'estableixen mtodes simplificats i taules que permeten determinar la resistncia
dels elements de formig davant l'acci representada per la corba normalitzada temps-temperatura.
Els elements estructurals shan de dissenyar de manera que, davant l'escrostonament (spalling) del
formig, la fallada per ancoratge o per prdua de capacitat de gir tingui una menor probabilitat d'aparici que la fallada per flexi, per esfor tallant o per crregues axials.
C.2 Taules
C.2.1 Generalitats
1
Mitjanant les taules i els apartats segents es pot obtenir la resistncia dels elements estructurals a
l'acci representada per la corba normalitzada temps-temperatura dels elements estructurals, en funci de les seves dimensions i de la distncia mnima equivalent a l'eix de les armadures.
Per a aplicaci de les taules, es defineix com a distncia mnima equivalent a l'eix am, als efectes de
resistncia al foc, al valor
am =
on:
Asi
asi
fyki
asi
[Asif yki (asi + asi )]

Asifyki
(C.1)
rea de cadascuna de les armadures i, passiva o activa;

distncia de l'eix de cadascuna de les armadures i, al parament exposat ms prxim, considerant els revestiments en les condicions que s'estableixen ms endavant;
resistncia caracterstica de l'acer de les armadures i.;
correcci deguda a les diferents temperatures crtiques de l'acer i a les condicions particulars
d'exposici al foc, dacord amb els valors de la taula C.1.
Taula C.1. Valors de asi (mm)
Acer d'armar
fi
0,4
0,5
0,6
(1)
(1)
Bigues i
lloses (forjats)
Resta dels
casos
+10
+5
0
Acer de pretesar
Bigues
(1)
Barres
0
-5
-10
i lloses (forjats)
Filferros
-5
-10
-15
Resta dels casos

Barres
Filferros
-10
-15
En el cas d'armadures situades a les cantonades de bigues amb una sola capa d'armadura s'han de disminuir
els valors de asi en 10 mm, quan l'ample daquestes sigui inferior als valors de bmin especificats en la columna
3 de la taula C.3.
on fi s el coeficient de sobredimensionament de la secci en estudi, definit en l'apartat 6 del

SI6. Les correccions per a valors de fi inferiors a 0,6 en bigues, lloses i forjats, noms es poden considerar quan els elements esmentats estiguin sotmesos a crregues distribudes de
manera sensiblement uniforme. Per a valors intermedis es pot interpolar linealment.
Els valors donats a les taules segents sn aplicables a formigons de densitat normal, confeccionats
amb rids de naturalesa silcia. Quan s'utilitzin formigons amb rids de naturalesa calcria, en bigues, lloses i forjats, es pot admetre una reducci d'un 10% tant en les dimensions de la secci recta
com en la distncia equivalent a l'eix mnimes.
SI C-1
En zones traccionades amb recobriments de formig superiors a 50 mm, sha de disposar duna armadura de pell per prevenir el despreniment daquest formig durant el perode de resistncia al foc,
consistent en una malla amb distncies inferiors a 150 mm entre armadures (en les dues direccions),
ancorada regularment en la massa de formig.
C.2.2 Suports i murs

1
Mitjanant la taula C.2 es pot obtenir la resistncia al foc dels suports exposats per tres o quatre
cares i dels murs portants de secci estricta exposats per una o per les dues cares, referida a la distncia mnima equivalent a l'eix de les armadures de les cares exposades.
Per a resistncies al foc ms grans que R 90 i quan l'armadura del suport sigui superior al 2% de la
secci de formig, aquesta armadura sha de distribuir a totes les seves cares. Aquesta condici no
es refereix a les zones de cavalcament d'armadura.
Taula C.2. Elements a compressi
Resistncia al foc
R 30
R 60
R 90
R 120
R 180
R 240
(1)
(2)
(3)
(1)
Costat menor o gruix bmn / Distncia mnima equivalent a l'eix am (mm)
Mur de crrega exposat
Mur de crrega exposat
Suports
per una cara
per les dues cares
150 / 15 (2)
100 / 15 (3)
120 / 15
200/ 20 (2)
120 / 15 (3)
140 / 15
(3)
160 / 25
250 /30
140 / 20
250 / 40
160 / 25 (3)
180 / 35
(3)
250 / 45
350 / 45
200 / 40
400 / 50
250 / 50 (3)
300 / 50
Els recobriments per exigncies de durabilitat poden requerir valors superiors.

Els suports executats en obra han de tenir, d'acord amb la Instrucci EHE, una dimensi mnima de 250 mm.
La resistncia al foc aportada es pot considerar REI.
Si l'element est sotms a tracci sha de comprovar com a element d'acer revestit.
C.2.3 Bigues
1
Per a bigues de secci d'ample variable es considera com a amplada mnima b la que hi ha a l'altura
del centre de gravetat mecnic de l'armadura traccionada a la zona exposada, segons el que s'indica
a la figura C.1.
Figura C.1. Dimensions equivalents en cas d'ample variable al cantell
Per a bigues doble T, el cantell de l'ala inferior ha de ser ms gran que la dimensi que s'estableixi
com a ample mnim. Quan el cantell de l'ala inferior sigui variable, es considera, als efectes d'aquesta
comprovaci, el que sindica a la figura def = d1+0,5d2.
C.2.3.1 Bigues amb les tres cares exposades al foc

1
Mitjanant la taula C.3 es pot obtenir la resistncia al foc de les seccions de bigues sustentades als
extrems amb tres cares exposades al foc, referida a la distncia mnima equivalent a l'eix de l'armadura inferior traccionada.
SI C-2
901
902
Taula C.3. Bigues amb tres cares exposades al foc(1)

Resistncia al foc normalitzat
R 30
R 60
R 90
R 120
R 180
R 240
(1)
(2)
Dimensi mnima bmn /

Distncia mnima equivalent a l'eix am (mm)
Opci 1
Opci 2
Opci 3
Opci 4
80 / 20
120 / 15
200 / 10
100 / 30
150 / 25
200 / 20
150 / 40
200 / 35
250 / 30
400 / 25
200 / 50
250 / 45
300 / 40
500 / 35
300 / 75
350 / 65
400 / 60
600 / 50
400 / 75
500 / 70
700 / 60
-
Amplada mnima(2)
de l'nima b0,mn
(mm)
80
100
100
120
140
160

Sha de donar en una longitud igual a dues vegades el cantell de la biga, a cada costat dels elements de sustentaci de la biga.
Per a una resistncia al foc R 90 o ms gran, l'armadura de negatius de bigues contnues sha de
prolongar fins al 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior al 25% de la requerida als
extrems.
C.2.3.2 Bigues exposades a totes les seves cares

1
En aquest cas, sha de verificar, a ms de les condicions de la taula C.3, que l'rea de la secci
transversal de la biga no sigui inferior a 2(bmn)2.
C.2.3.3 Lloses massisses

1
Mitjanant la taula C.4 es pot obtenir la resistncia al foc de les seccions de les lloses massisses,
referida a la distncia mnima equivalent a l'eix de l'armadura inferior traccionada. Si la llosa ha de
complir una funci de compartimentaci d'incendis (criteris R, E i I), el seu gruix ha de ser almenys el
que s'estableix a la taula, per quan es requereixi nicament una funci resistent (criteri R) n'hi ha
prou que el gruix sigui el necessari per complir els requisits del projecte a temperatura ambient. A
aquest efecte, es pot considerar com a gruix lenrajolat o qualsevol altre element que mantingui la
seva funci allant durant tot el perode de resistncia al foc.
Resistncia al foc
REI 30
REI 60
REI 90
REI 120
REI 180
REI 240
(1)
(2)
3
4
Taula C.4. Lloses massisses

Gruix mnim
Distncia mnima equivalent a l'eix am (mm) (1)
hmn(mm)
Flexi en dues direccions
Flexi en una di(2)
(2)
recci
Iy/Ix 1,5
1,5 < Iy/Ix 2
60
10
10
10
80
20
10
20
100
25
15
25
120
35
20
30
150
50
30
40
175
60
50
50

Ix i Iy sn les llums de la llosa, on Iy > Ix.
Per a lloses massisses sobre suports lineals i en els casos de resistncia al foc R 90 o ms gran,
l'armadura de negatius sha de prolongar un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior
a un 25% de la requerida en extrems sustentats.
Per a lloses massisses sobre suports puntuals i en els casos de resistncia al foc R 90 o ms gran,
el 20% de l'armadura superior sobre suports sha de prolongar al llarg de tot el tram.
Les bigues planes amb massissats laterals ms grans que 10 cm es poden assimilar a lloses unidireccionals.
C.2.3.4 Forjats bidireccionals amb cassetons recuperables

1
Mitjanant la taula C.5 es pot obtenir la resistncia al foc de les seccions dels forjats nervats bidireccionals, referida a l'ample mnim de nervi i a la distncia mnima equivalent a l'eix de l'armadura inferior traccionada. Si el forjat ha de complir una funci de compartimentaci d'incendis (criteris R, E i I),
el seu gruix ha de ser almenys el que s'estableix en la taula, per quan es requereixi nicament una
funci resistent (criteri R) n'hi ha prou que el gruix sigui el necessari per complir els requisits del projecte a temperatura ambient. A aquest efecte, es pot considerar com a gruix lenrajolat o qualsevol altre element que mantingui la seva funci allant durant tot el perode de resistncia al foc.
SI C-3
903
Taula C.5 Forjats bidireccionals amb cassetons recuperables

Resistncia al foc
REI 30
REI 60
REI 90
REI 120
REI 180
REI 240
(1)
Amplada de nervi mnim bmn / Distncia mnima

(1)
(mm)
equivalent a l'eix am
Opci 1
Opci 2
Opci 3
80 / 20
100 /30
120 / 40
160 / 50
200 / 70
250 / 90
120 / 15
150 / 25
200 / 30
250 / 40
300 / 60
350 / 75
200 / 10
200 / 20
250 / 25
300 / 35
400 / 55
500 / 70
Gruix mnim
hmn (mm)
60
70
80
100
120
150
En lloses nervades sobre suports puntuals i en els casos de resistncia al foc R 90 o ms gran, el
20% de l'armadura superior sobre suports sha de distribuir en tota la longitud de lobertura, a la banda de suports (vegeu EHE, 2.2.4.2.). Si la llosa nervada es disposa sobre suports lineals, l'armadura
de negatius sha de prolongar un 33% de la longitud de lobertura amb una quantia no inferior a un
25% de la requerida en suports.
C.2.3.5 Forjats unidireccionals

1
Si els forjats disposen d'elements dentrebigat cermics o de formig i revestiment inferior, per a resistncia al foc R 120 o menor nhi ha prou que es compleixi el valor de la distncia mnima equivalent a l'eix de les armadures establert per a lloses massisses a la taula C.4, i es poden comptabilitzar,
a lefecte de la distncia esmentada, els gruixos equivalents de formig amb els criteris i les condicions indicats a l'apartat C.2.4.(2). Si el forjat t funci de compartimentaci d'incendi ha de complir aix mateix el gruix hmn establert a la taula C.4.
Per a una resistncia al foc R 90 o ms gran, l'armadura de negatius de forjats continus s'ha de prolongar fins al 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior al 25% de la requerida als extrems.
Per a resistncies al foc ms grans que R 120, o b quan els elements dentrebigat no siguin de cermica o de formig, o b no s'hagi disposat cap revestiment inferior, shan de complir les especificacions establertes per a bigues amb les tres cares exposades al foc a l'apartat C.2.3.1. Als efectes del
gruix de la llosa superior de formig i de l'amplada de nervi, es poden tenir en compte els gruixos de
lenrajolat i de les peces dentrebigat que mantinguin la seva funci allant durant el perode de resistncia al foc, el qual es pot suposar, en absncia de dades experimentals, igual a 120 minuts. Els revoltons cermics es poden considerar com a gruixos addicionals de formig equivalents a dues vegades el gruix real del revolt.
C.2.4 Capes protectores

1
La resistncia al foc requerida es pot assolir mitjanant l'aplicaci de capes protectores la contribuci
de les quals a la resistncia al foc de l'element estructural protegit sha de determinar d'acord amb la
norma UNE ENV 13381-3: 2004.
Per a resistncies al foc R 120 com a mxim, els revestiments de guix es poden considerar com a
gruixos addicionals de formig equivalents a 1,8 vegades el seu gruix real. Quan sapliquin a sostres,
per a resistncies al foc R 90 com a mxim es recomana que la seva posada en obra es faci per projecci, mentre que per a valors R 120 o ms grans aix s necessari, i a ms cal disposar dun armat
intern no combustible fermament unit a la bigueta. Aquestes especificacions no sn vlides per a revestiments amb plaques de guix.
C.3 Mtode simplificat de la isoterma 500

C.3.1 Camp d'aplicaci
1
Aquest mtode s aplicable a elements de formig armat i pretesatge, sollicitats per esforos de
compressi, flexi o flexocompressi.
SI C-4
904
Per poder aplicar aquest mtode, la dimensi del costat menor de les bigues o suports exposats pel
costat esmentat i els contigus ha de ser ms gran que la indicada en la taula C.6.
Taula C.6 Dimensi mnima de bigues i suports
Resistncia a foc normalitzat
Dimensi mnima de la secci recta (mm)
R 60
90
R 90
120
R 120
160
R 180
180
R 240
200
C.3.2 Determinaci de la capacitat resistent de clcul de la secci transversal

1
La comprovaci de la capacitat portant d'una secci de formig armat es fa pels mtodes establerts
en la instrucci EHE, considerant:
a) una secci reduda de formig, obtinguda eliminant a lefecte de clcul per determinar la capacitat resistent de la secci transversal, les zones que hagin assolit una temperatura superior als
500C durant el perode de temps considerat;
b) que les caracterstiques mecniques del formig de la secci reduda no es veuen afectades per
la temperatura, conservant els seus valors inicials quant a resistncia i mdul d'elasticitat;
c) que les caracterstiques mecniques de les armadures es redueixen d'acord amb la temperatura
que hagi assolit el seu centre durant el temps de resistncia al foc considerat. Shan de considerar totes les armadures, fins i tot les que quedin situades fora de la secci transversal reduda de
formig.
La comprovaci de bigues o lloses secci a secci resulta del costat de la seguretat. Un procediment
ms afinat s, a travs del mtode de l'apartat C.3, comprovar que, en situaci d'incendi, la capacitat
residual a moments de cada signe del conjunt de les seccions equilibra la crrega.
C.3.3 Reducci de les caracterstiques mecniques

1
La resistncia dels materials es redueix, en funci de la temperatura que sassoleixi a cada punt, a la
fracci del seu valor caracterstic indicada en la taula C.7:
Taula C.7 Reducci relativa de la resistncia amb la temperatura
Temperatura (C)
Formig
Acer d'armar
Acer de pretesar
100
200
300
400
500
600
700
800
900 1000 1200
Silici
1,00 0,95 0,85 0,75 0,60 0,45 0,30 0,15 0,08 0,04
Calcari
1,00 0,97 0,91 0,85 0,74 0,60 0,43 0,27 0,15 0,06
0,00
0,00
Laminat en calent
1,00 1,00 1,00 1,00 0,78 0,47 0,23 0,11 0,06 0,04
0,00
Estirat en fred
1,00 1,00 1,00 0,94 0,67 0,40 0,12 0,11 0,08 0,05
0,00
Estirat en fred
0,99 0,87 0,72 0,46 0,22 0,10 0,08 0,05 0,03 0,00
0,00
Refrigerat i temperat
0,98 0,92 0,86 0,69 0,26 0,21 0,15 0,09 0,04 0,00
0,00
C.3.4 Isotermes
1
2
Les temperatures en una estructura de formig exposada al foc es poden obtenir de manera experimental o analtica.
Les isotermes de les figures d'aquest apartat es poden utilitzar per determinar les temperatures en la
secci recta amb formigons d'rids silicis i exposades a foc segons la corba normalitzada fins a l'instant de mxima temperatura. Aquestes isotermes queden del costat de la seguretat per a la majoria
de tipus d'rids, per no de manera generalitzada per a exposicions a un foc diferent del normalitzat.
SI C-5
905
R-30
R-60
R-90
Figura C.3. Isotermes per a quarts de secci de 300 x 160 mm exposats per les dues cares
SI C-6
906
R-60
R-90
R-120
SI C-7
907
R-90
R-120
R-180
R-240
SI C-8
908
R-30
R-60
R-90
R-120
SI C-9
909
R-30
R-60
R-90
R-120
Figura C.7. Isotermes d'un quart de secci circular de 300 mm de dimetre exposada perimetralment
SI C-10
910
[minuts]
R-30 - R-240
Figura C.8. Distribuci de temperatures en el gruix de seccions planes exposades per una cara h 200 mm
SI C-11

Annex D
Resistncia al foc dels elements d'acer
D.1 Generalitats
1
2
3
4
5
En aquest annex s'estableix un mtode simplificat que permet determinar la resistncia dels
elements d'acer davant l'acci representada per la corba normalitzada temps-temperatura.
En l'anlisi de l'element es pot considerar que les coaccions en els suports i extrems daquest en
situaci de clcul enfront de foc no varien respecte a les que es produeixen a temperatura normal.
S'admet que la classe de les seccions transversals en situaci de clcul enfront del foc s la
mateixa que a temperatura normal.
En elements amb seccions de paret prima (classe 4), la temperatura de l'acer en totes les seccions transversals no ha de superar els 350 C.
Quant a la resistncia al foc dels elements d'acer revestits amb productes de protecci amb
marcatge CE, els valors de protecci que aquests aporten han de ser els avalats pel marcatge
esmentat.
D.2
Mtode simplificat de clcul
D.2.1 Bigues i tirants

1
Mitjanant la taula D.1 es pot dimensionar la protecci enfront del foc de bigues travades lateralment o tirants per a una determinada resistncia al foc, on:
fi
Am /V
coeficient de sobredimensionament, definit en SI 6.

factor de forma, on:
Am superfcie exposada al foc de l'element per unitat de longitud, la de l'element si no
est protegit o la de la cara interior de la protecci si est revestit. Es considera nicament la del contorn exposat en el sector d'incendi analitzat.
V
volum de l'element d'acer per unitat de longitud.
Per a elements de secci constant, Am/V s igual al quocient entre el permetre exposat i
l'rea de la secci transversal
d/p
coeficient d'allament del revestiment (m2K/W), obtingut com a mitjana de les cares exposades al foc, on:
d
gruix del revestiment [m];
p
conductivitat trmica efectiva del revestiment, per al desenvolupament total del

temps de resistncia a foc considerat (W/mk).
En materials de tipus petri, cermic, formigons, morters i guixos, es pot prendre el
valor de p corresponent a 20 C.
SI D-1
911
912
Taula D.1. Coeficient de protecci, d/

p (m K/W) de bigues i tirants
Factor de
Temps estnCoeficient de sobredimensionament >fi
forma
dard de resis-1
0,70 >fi 0,60
0,60 >fi 0,50
0,50 >fi 0,40
Am/V (m )
tncia al foc
R 30
R 60
R 90
R 120
R 180
R 240
(1)
D.2.2
30
50
100
150
200
250
300
30
50
100
150
200
250
300
30
50
100
150
200
250
300
30
50
100
150
200
250
300
30
50
100
150
200
250
300
30
50
100
150
200
250
300
(1)
0,00
0,05
(1)
0,00
0,05
0,05
0,10
0,10
0,05
0,05
0,05
0,10
0,10
0,10
0,15
0,15
0,05
0,05
0,10
0,15
0,05
0,10
0,15
0,15
0,20
0,20
0,05
0,10
0,15
0,10
0,10
0,15
0,20
0,05
0,10
0,15
0,20
0,20
0,25
0,25
0,10
0,15
0,20
0,25
0,10
0,15
0,25
0,10
0,15
0,20
0,25
0,30
0,30
0,15
0,20
0,30
0,15
0,20
0,25
0,30
0,30
0,10
0,15
0,25
0,30
Perfils d'acer sense revestir
Suports
D.2.2.1 Suports d'estructures travades

1
En suports d'acer revestits mitjanant elements de fbrica en tot el contorn exposat al foc, es pot
considerar del costat de la seguretat que la resistncia al foc del suport s, almenys, igual a la
resistncia al foc corresponent a l'element de fbrica.
En el cas d'estructures travades en les quals cada sector no comprengui ms d'una planta i en
qu la secci del suport s'hagi determinat adoptant com a longitud de vinclament almenys el 0,7
de l'altura entre plantes, la resistncia al foc es pot determinar mitjanant la taula D.1.
En qualsevol cas, en suports de paret no prima (classes 1, 2 o 3), la capacitat resistent de
clcul considerant vinclament d'un element sotms a flexocompressi es pot verificar, a par-
SI D-2
913
tir de les sollicitacions obtingudes de la combinaci d'accions en cas d'incendi, mitjanant

les expressions generals de DB-ES-A, usant els valors modificats donats a continuaci:
a) el lmit elstic es redueix multiplicant-lo pel coeficient ky, de la taula D.2.
b) com a longitud de vinclament es pren, en estructures travades i si el sector d'incendi no
comprn ms d'una planta, la meitat de l'altura entre plantes intermdies, o el 0,7 de l'altura
de l'ltima planta.
c) com a corba de vinclament es fa servir la corba c, amb independncia del tipus de secci
transversal o el pla de vinclament.
d) l'esveltesa reduda s'incrementa multiplicant-la pel coeficient k, de la taula D.2.
Taula D.2 Valors dels parmetres mecnics de l'acer en funci de la temperatura
Temperatura (C)
k y, = f y, / f y
k E, = E s, / E s
k , =
100
200
300
400
500
600
700
800
900 1000 1200
1,00 1,00 1,00 1,00 0,78 0,47 0,23 0,11 0,06 0,04
0,00
1,00 0,90 0,80 0,70 0,60 0,31 0,13
1,00 1,05 1,11 1,19 1,14 1,23 1,33
D.2.3 Determinaci de la temperatura de l'acer

1
Per comprovar bigues o suports, en funci de la variaci dels parmetres mecnics de l'acer,
establertes a la taula D.2, cal obtenir la temperatura en l'element, mitjanant un clcul incremental, d'acord amb la variaci de la temperatura del sector.
Per a acer sense revestir, l'increment de temperatura en l'acer, s,t, suposant-la distribuda
uniformement en la secci, en un increment de temps t, es determina mitjanant l'expressi:
s,t =
on:
Am/V
cs
h'net,d
A m/V
hnet,d t
cs s
(D.1)
factor de forma, segons el que es defineix en D.2.1;

calor especfica de l'acer, que es pot suposar independent de la temperatura, i de valor
cs = 600 J/kgK;
valor de clcul del flux de calor net per unitat d'rea (W/m2), que es considera suma del
valor del flux de calor per radiaci h'net,r i per convecci h'net,c , on:
h'net,r =
f m [( r + 273)4( s + 273)4],
[W/m2]
(D.2)
on:
f
m
r
factor de configuraci, de valor 1,0 si no hi ha dades especfiques;

emissivitat del foc, de valor 1,0 si no hi ha dades especfiques;
emissivitat superficial del material, que en el cas de l'acer t valor 0,50;
temperatura de radiaci efectiva en el sector d'incendi [C], que es pot prendre
igual a la del gas segons B.2;
temperatura superficial de l'element (C), i
constant de Boltzmann; igual a 5,6710-8 W/m2 K4
h'net,c=
c ( g m )
[W/m2]
(D.3)
on:
2
c coeficient de transferncia de calor per convecci (W/m K), que per al cas de la
corba normalitzada temps-temperatura s igual a 25 W/m2K. En el costat

no exposat d'elements separadors, es pot considerar nicament el flux de
SI D-3
914
calor per convecci, prenent com a coeficient de transferncia el valor de c = 9

W/m2 K;
temperatura del gas en el sector d'incendi [C];
s temperatura superficial de l'element [C];

t
s
interval de temps, no superior a 5 segons;

densitat de l'acer, que es pot suposar independent de la temperatura i de valor
7850 kg/m3.
Per a acer revestit, l'increment de temperatura en l'acer, s,t, suposant-la distribuda uniformement en la secci, en un increment de temps t, es determina mitjanant l'expressi:
p A m/V ( g,t s,t )

t (e/10 1))g,t
d cs s (1+ /3)
s,t =
amb s,t 0
(D.4)
on:
cp p
cs s
d Am / V
on:
Am/V
d
definit en l'apartat D.2.2;

definit en l'apartat D.2.2;
s,t
temperatura de l'acer en l'instant t;
conductivitat trmica del material de revestiment [W/mk].
D.3 Connexions
1
2
La connexi entre elements ha de tenir un valor de fi ms gran que el valor pssim dels elements que uneix.
Si els elements estan revestits, la uni entre aquests ha d'estar aix mateix revestida, de manera
que el valor del coeficient d'allament del material de revestiment de la uni sigui ms gran o igual al dels elements.
SI D-4
915
Annex SI E
Resistncia al foc de les estructures de fusta
E.1 Generalitats
1
En aquest annex s'estableix un mtode simplificat de clcul que permet determinar la resistncia dels
elements estructurals de fusta davant l'acci representada per la corba normalitzada tempstemperatura.
E.2 Mtode de la secci reduda

E.2.1 Generalitats
1
La comprovaci de la capacitat portant d'un element estructural de fusta es realitza mitjanant els
mtodes establerts en DB SE-M, tenint en compte les regles simplificades per a l'anlisi d'elements
establerts en E.3, i considerant:
a) una secci reduda de fusta, obtinguda eliminant de la secci inicial la profunditat efica de carbonitzaci, def, en les cares exposades, assolida durant el perode de temps considerat;
def = dchar,n + k 0 d0
on:
dchar,n
d0
k0
(E.1)
profunditat carbonitzada nominal de clcul, es determina d'acord amb l'apartat E.2.2.

de valor igual a 7 mm
de valor igual a 1 per a un temps, t, ms gran o igual a 20 minuts i t/20 per a temps inferiors, en el cas de superfcies no protegides o superfcies protegides el temps de l'inici de
la carbonitzaci de les quals, tch, sigui menor o igual que 20 minuts. Per a superfcies
protegides el temps de l'inici de la carbonitzaci de les quals, tch, sigui ms gran que 20
minuts es considera que k0 varia linealment des de zero fins a u durant l'interval de
temps comprs entre zero i tch, i s constant i igual a u a partir del punt esmentat.
1
2
3
Superfcie inicial de l'element

Lmit de la secci residual
Lmit de la secci efica
Figura E.1. Definici de la secci residual i efica.
b) que la resistncia de clcul i els parmetres de clcul de la rigidesa es consideren constants durant l'incendi, i conserven els seus valors inicials;
c) que el factor de modificaci Kmod en situaci d'incendi es pren igual a la unitat
SI E-1
916
En aquest mtode es consideren les hiptesis implcites segents:

- S'analitzen, a aquests efectes, noms els elements estructurals individualment en lloc de l'estructura global.
- Les condicions de contorn i suport, per a l'element estructural, es corresponen amb les adoptades per a temperatura normal.
- No s necessari considerar les dilatacions trmiques en els elements de fusta, encara que s que
cal considerar-ho en altres materials.
E.2.2 Profunditat carbonitzada

1
Es considera que es produeix carbonitzaci en totes les superfcies de fusta o de productes derivats
de la fusta exposats al foc i, en el cas d'elements protegits, quan aquesta s'inici durant el temps d'exposici al foc especificat.
La profunditat carbonitzada nominal de clcul en una direcci, dchar,n, entesa com la distncia entre la
superfcie exterior de la secci inicial i la lnia que defineix el front de carbonitzaci per a un temps
d'exposici al foc determinat, que inclou l'efecte de l'arrodoniment de les arestes, es determina segons l'expressi segent:
dchar,n = n t
on:
n
t
E.2.3
(E.2)
velocitat de carbonitzaci nominal. Es determina d'acord amb E.2.3;

temps d'exposici al foc.
Velocitat de carbonitzaci nominal de clcul
E.2.3.1 Fusta sense protecci

1 Per a fustes sense protecci, la velocitat de carbonitzaci nominal de clcul, n, es considera constant durant tot el temps d'exposici al foc i el seu valor es determina d'acord amb la taula E.1.
Taula E.1. Velocitat de carbonitzaci nominal de clcul, n, de fustes sense protecci
(mm/min)
Conferes i faig
3
Fusta laminada encolada amb densitat caracterstica 290 kg/m
3
Fusta massissa amb densitat caracterstica 290 kg/m
0,70
0,80
Frondoses
Fusta massissa o laminada encolada de frondoses amb densitat caracterstica de 290 kg/m3 (1)
Fusta massissa o laminada encolada de frondoses amb densitat caracterstica 450 kg/m3
0,70
0,55
Fusta microlaminada
3
Amb una densitat caracterstica 480 kg/m
0,70
(1)
Per a densitat caracterstica compresa entre 290 i 450 kg/m , s'interpola linealment
E.2.3.2 Fusta amb protecci

E.2.3.2.1 Generalitats
1
Per a elements de fusta protegits (vegeu la figura E.2), la velocitat de carbonitzaci nominal de clcul
varia durant el temps d'exposici al foc, i es consideren els casos segents:
a) Si l'inici de la carbonitzaci de l'element es produeix per la fallada de la protecci shan de considerar les fases segents. L'inici de la carbonitzaci s'endarrereix fins al moment en qu es
produeix la fallada de la protecci, tf. A partir d'aquest moment sha de considerar una velocitat
de carbonitzaci nominal igual al doble de l'establerta a la taula E.1 per a fusta sense protecci, fins que sassoleixi una profunditat carbonitzada nominal de clcul igual al menor dels dos
valors segents: 25 mm o la profunditat carbonitzada nominal de clcul d'una superfcie
SI E-2
917
no protegida. En la fase posterior a l'instant esmentat, es considera com a velocitat de carbonitzaci nominal la corresponent a la fusta sense protecci.
b) Si l'inici de la carbonitzaci de l'element es produeix abans de la fallada de la protecci shan de
considerar les fases segents. Una primera fase fins al moment en qu s'inicia la carbonitzaci
de l'element, tch. A partir d'aquest moment i fins que es produeixi la fallada de la protecci, tf, sha
de considerar una velocitat de carbonitzaci nominal igual a l'establerta a la taula E.1 per a fusta
sense protecci multiplicada per un coeficient reductor k2, funci del tipus de protecci. A partir
d'aquest moment, sha de considerar una velocitat de carbonitzaci nominal igual al doble de
l'establerta a la taula E.1 per a fusta sense protecci, fins que sassoleixi una profunditat carbonitzada nominal de clcul igual al menor dels dos valors segents: 25 mm o la profunditat carbonitzada nominal de clcul d'una superfcie no protegida. En la fase posterior a l'instant esmentat,
es considera com a velocitat de carbonitzaci nominal la corresponent a la fusta sense protecci.
Quan l'element estigui protegit amb mantes de llana de roca amb un gruix ms gran o igual a 20
mm i una densitat ms gran o igual a 26 kg/m3 que es mantinguin amb cohesi fins a 1.000 C,
els valors de k2 es poden prendre de la taula E.2. Per a gruixos compresos entre 20 i 45 mm es
pot interpolar linealment.
Taula E.2. Valors de k2 per a fusta protegida per mantes de llana de roca
Gruix hins [mm]
20
45
k2
1
0,6
Figura E.2. Exemples de panells utilitzats com a revestiments de protecci contra el foc
Excepte per als casos que s'estableixen en aquest document o per a aquells en qu es disposi d'informaci suficient, el temps per al qual es produeix l'inici de la carbonitzaci tch de l'element, el
temps per al que es produeix la fallada del revestiment de protecci contra el foc o altres materials
de protecci tf, aix com les velocitats de carbonitzaci en les diferents fases, shan de determinar
experimentalment.
S'ha de tenir en compte al comenament de la carbonitzaci i, quan escaigui, en la velocitat de carbonitzaci abans de la fallada de la protecci, l'efecte de les juntes del revestiment amb espais no
reblits ms grans de 2 mm.
E.2.3.2.2 Inici de la carbonitzaci

1
En el cas de revestiments de protecci consistents en una o diverses capes de taulers derivats de la

fusta o taulers de fusta massissa, el temps d'inici de carbonitzaci tch de l'element protegit es pot obtenir mitjanant lexpressi segent:
t ch =
on:
hp
hp
(E.3)
gruix del tauler, en cas de diverses capes el gruix total, [mm];
SI E-3
918
velocitat de carbonitzaci bsica de clcul (vegeu la taula E.3);

Taula E.3. Velocitat de carbonitzaci bsica de clcul, 0, de taulers de protecci
0
(mm/min)
Taulers (1)
Taulers de fusta
Taulers contraxapats
Taulers derivats de la fusta diferents del tauler contraxapat
(1)
0,90
1,00
0,90
Els valors s'apliquen per a densitat caracterstica de 450 kg/m i per a un gruix del tauler de 20 mm. Per a valors diferents
de la densitat caracterstica k i del gruix hp del tauler, la velocitat de carbonitzaci bsica de clcul es determina mitjanant lexpressi segent:
(E.4)
0,,t = 0 k k t
on:
450
k =
20
i k t = mx
(E.5)
hp
(E.6)
1,0
on:
k
hp
En el cas de murs o forjats formats per taulers units a un entramat de fusta (vegeu la figura E.2 c), el
temps d'inici de carbonitzaci tch dels elements de l'entramat protegit es pot obtenir mitjanant
lexpressi segent:
tch =
on:
hp
0
3
densitat caracterstica en kg/m

gruix del tauler en mm
hp
-4
(E.7)
gruix del tauler, en cas de diverses capes el gruix total, [mm];

velocitat de carbonitzaci bsica de clcul (vegeu la taula E.3).
Per als casos d'elements protegits mitjanant mantes de llana de roca, que compleixin les especificacions del pargraf 1 b) de l'apartat E.2.3.2.1, el temps per al qual es produeix l'inici de la carbonitzaci tch, es pot obtenir de lexpressi segent:
tch = 0,07 hins 20
ins
(E.8)
on:
hins
gruix del material allant en millmetres;
ins
densitat del material allant en kg/m3.
E.2.3.2.3 Temps de fallada de revestiments de protecci

1
La fallada del revestiment de protecci contra el foc pot ocrrer pels motius segents:
a) carbonitzaci o degradaci mecnica del material del revestiment;
b) longitud de penetraci insuficient dels elements de fixaci a la zona no carbonitzada de la fusta;
c) separaci o distncies inadequades dels elements de fixaci.
2 En el cas de revestiments de protecci contra el foc mitjanant taulers derivats de la fusta i taulers
de fusta massissa, es considera com a temps de fallada del revestiment, tf, el temps per al qual es
produeix l'inici de la carbonitzaci de l'element protegit, tch (vegeu lapartat E.2.3.2.2).
3 Per evitar la fallada per longitud de penetraci insuficient dels elements de fixaci a la zona no carbonitzada, la, aquesta longitud ha de ser almenys de 10 mm. La longitud requerida de l'element de
fixaci es determina mitjanant l'expressi segent:
(E.9)
lf ,req = hp + dchar ,n + la
on:
hp
gruix del tauler;
SI E-4
919
dchar,n
la
profunditat de carbonitzaci en l'element de fusta;

longitud mnima de penetraci de l'element de fixaci a la zona no carbonitzada de la fusta.
E.3 Regles simplificades per a l'anlisi delements estructurals

E.3.1
1
2
3
Generalitats
Es pot negligir la compressi perpendicular a la fibra.

En seccions rectangulars i circulars massisses es pot negligir el tallant.
Quan per al clcul dels elements sotmesos a compressi o a flexi es tingui en compte l'efecte de la
travada, sha de verificar que no es produeix la seva fallada durant el temps requerit d'exposici al
foc.
Es considera que no es produeix la fallada de la travada si l'ample i la seva secci reduda s almenys el 60% de l'ample i la secci requerida en situaci de clcul a la temperatura normal, sempre
que la fixaci es realitzi amb claus, tirafons, passadors o perns.
E.3.2
Bigues
Quan es pugui produir la fallada de la travada lateral de la biga durant el temps requerit d'exposici al
foc, sha de considerar als efectes de clcul la possibilitat de bolcada lateral de la biga sense travada.
2 En bigues amb entalladures sha de verificar que la secci residual prop de lentalladura s com a
mnim del 60% de la secci requerida en condicions de clcul a la temperatura normal.
E.3.3
Suports
Quan es pugui produir la fallada de la travada del suport durant el temps requerit d'exposici al foc,
sha de considerar als efectes de vinclament el suport sense travades.
2 En estructures travades i si el sector d'incendi no abraa ms d'una planta, es pot prendre com a
longitud de vinclament la meitat de l'altura entre plantes intermdies, o el 0,7 de l'altura de l'ltima
planta.
E.3.4
Elements compostos amb unions mecniques
En elements compostos amb unions mecniques, s'ha de tenir en compte la reducci del mdul de
lliscament en la situaci d'incendi.
2 El mdul de lliscament Kfi per a la situaci d'incendi es determina a partir de lexpressi segent:
K fi = K u f
(E.10)
on:
mdul de lliscament en la situaci normal de temperatura per als estats lmit ltims d'acord
Ku
amb el DB-SE-M; en N/mm.
f
factor de conversi definit a la taula E.4.
Taula E.4. Factor de conversi
f
0,2
0,67
Claus i tirafons
Perns, passadors i connectors
E.4 Unions
E.4.1
3
Generalitats
En aquest apartat es tracten les unions entre elements exposats a l'acci representada per la
corba normalitzada temps-temperatura realitzades amb claus, perns, passadors i connectors
SI E-5
920
d'anell i de placa d'acord amb la norma UNE EN 912:2000 i amb barres encolades. Mentre en el text
no s'indiqui el contrari, les regles sn solament aplicables a resistncies al foc no superiors a R 60.
Els apartats E.4.2 i E.4.3 noms sn vlids per a unions simtriques de tres elements sotmeses a
crrega lateral.
E.4.2 Unions amb peces laterals de fusta

E.4.2.1 Unions no protegides
1
Mitjanant la taula E.5 es pot obtenir la resistncia al foc d'unions no protegides entre fusta i fusta,
les separacions, distncies entre elements de fixaci i gruix de la pea lateral de les quals compleixin els requisits mnims definits al captol 8 del DB-SE-M.
Taula E.5. Resistncia al foc d'unions no protegides amb peces laterals de fusta
Claus llisos
Tirafons
Perns
Passadors
Connectors
(1)
(2)
Resistncia al foc
Condicions
R-15
R-15
R-15
R-20
R-15
d 2,8 mm (1)
d 3,5 mm (1)
t1 45 mm (2)
t1 45 mm (2)
t1 45 mm (2)
d s el dimetre de la clavilla
t1 s el gruix de la pea lateral
En unions realitzades amb passadors, claus o tirafons en qu el cap no sobresurti de la superfcie

de la pea, es poden considerar resistncies al foc superiors a les indicades a la taula E.5 si s'incrementen el gruix, la longitud i l'amplada de les peces laterals, aix com les distncies a la testa i a
les vores des dels elements de fixaci, una quantitat afi, definida per lexpressi segent:
(E.11)
afi = n k flux ( treq - t fi,d )
on:
n
velocitat de carbonitzaci nominal de clcul de la fusta segons la taula E.1.
kflux coeficient que t en compte l'increment del flux de calor a travs de l'element de fixaci. Es
pot prendre igual a 1,5.
temps requerit de resistncia al foc, en minuts. Aquesta formulaci no s vlida en resistncitreq
es al foc superiors a 30 minuts
temps de resistncia al foc de la uni no protegida d'acord amb la taula E.5.
tfi,d
E.4.2.2 Unions protegides

1
Quan la uni es protegeixi mitjanant l'adossament de taulers de fusta o taulers derivats de la fusta,
sha de complir la condici segent:
t ch t req 0,5 t fi,d
(E.12)
on:
tch
treq
tfi,d
2
3
4
5
temps en qu sinicia la carbonitzaci d'acord amb E.2.3.2.2;

temps requerit per a una exposici al foc normalitzat;
temps de resistncia al foc de la uni sense protegir d'acord amb la taula E.5, sotmesa a l'efecte de clcul de les accions en situaci d'incendi.
En unions en qu els elements de fixaci estan protegits per taps o pegats encolats, el gruix del pegat sha de determinar mitjanant l'expressi E.11 (vegeu la figura E.3).
La protecci s'ha de fixar de tal manera que se n'eviti la fallada prematura. Quan la protecci es realitzi mitjanant taulers derivats de la fusta, aquesta ha de romandre en la seva posici fins que
sassoleixi el temps requerit d'inici de la carbonitzaci de l'element protegit (t = tch).
Per a la protecci d'unions amb perns, el cap dels perns sha de protegir amb un element de protecci de gruix afi segons E.11 (vegeu la figura E.4).
Quan la fixaci de la protecci es realitzi amb claus o tirafons s'han de complir les condicions segents:
SI E-6
921
a) la distncia entre elements de fixaci ha de ser d'almenys 100 mm al llarg de les vores de la pea i d'almenys 300 mm en les lnies interiors (allunyades de les vores);
b) la distncia a les vores des dels elements de fixaci ha de ser almenys igual a l'obtinguda mitjanant l'equaci E.11 (vegeu la figura E.3).
La profunditat de penetraci en l'element protegit, dels elements de fixaci de taulers de fusta o derivats de la fusta, ha de ser almenys igual a 6d.
1.
2.
3.
Pegats encolats
Protecci addicional utilitzant taulers
Fixaci per a la protecci addicional amb taulers
Figura E.3. Exemples de proteccions addicionals mitjanant pegats encolats i protecci mitjanant taulers
derivats de la fusta (la protecci de les vores de les peces laterals i central no est representada en el dibuix)
Figura E.4. Exemple de protecci del cap d'un pern.
E.4.2.3 Regles complementries per a unions amb plaques d'acer a l'interior

1
En unions amb plaques d'acer dun gruix ms gran o igual a 2 mm, situades com a peces centrals,
en qu la placa d'acer no sobresurti respecte de la superfcie de la pea de fusta, l'amplada bst de la
placa d'acer ha de complir les condicions definides a la taula E.6.
Taula E.6. Amplades de les plaques d'acer amb vores sense protegir bst.
Vores sense protegir en general

Vores sense protegir en un o dos costats
Temps de resistncia al foc

(min)
bst
(mm)
R-30
R-60
R-30
R-60
200
280
120
280
En plaques d'acer lamplada de les quals sigui menor que la de les peces de fusta es poden considerar protegides en els casos segents (vegeu la figura E.5):
SI E-7
922
a) En plaques amb un gruix no superior a 3 mm, quan la reculada de ledificaci dg sigui ms gran
que 20 mm per a una resistncia al foc R 30, i ms gran que 60 mm per a una resistncia al foc
R 60.
b) En unions amb filets encolats o taulers derivats de la fusta, quan la reculada de ledificaci dg o el
gruix del panell hp, respectivament, sigui ms gran que 10 mm per a una resistncia al foc R 30, i
ms gran que 30 mm per a una resistncia al foc R 60.
Figura E.5. Protecci de les vores de les plaques d'acer (no es mostren les connexions entre la placa i la
fusta): a) sense protegir, b) protegides amb reculada de ledificaci, c) protegides amb filets encolats, d)
protegides amb taulers.
E.4.3
Unions amb plaques d'acer a l'exterior
E.4.3.1 Unions no protegides

1
2
La capacitat resistent de les plaques d'acer es determina mitjanant l'aplicaci de les regles definides a l'annex D d'aquest document.
Als efectes del clcul del factor de forma definit a l'annex D d'aquest document, les superfcies d'acer en contacte amb la fusta es poden considerar no exposades al foc.
E.4.3.2 Unions protegides

1
Les plaques d'acer utilitzades com a peces laterals es poden considerar protegides si estan totalment recobertes de fusta o de productes derivats de la fusta el gruix mnim dels quals sigui igual a afi
d'acord amb l'equaci E.11 amb tfi,d = 5 min.
E.4.4
1
2
Tirafons sotmesos a crrega axial
Les especificacions contingudes en aquest apartat sn noms aplicables als tirafons sotmesos a
crrega axial que estiguin protegits de l'exposici directa al foc.
La capacitat resistent en situaci d'incendi s'obt multiplicant la capacitat resistent en situaci normal
de temperatura (segons DB-SE-M) per un coeficient de reducci, denominat factor de conversi, el
valor del qual es determina segons les expressions segents.
Per a les unions del tipus de les representades a la figura E.6 amb:
d 2 d1 + 40
(E.13)
(E.14)
d 3 d1 + 20
on d1, d2 i d3 sn distncies en mm,
El factor de conversi es defineix mitjanant les equacions segents:

=0
per a d1 0,6 t fi,d
=
=
0,44 d1 0,264 t fi,d

0,2 t fi,d + 5
0,56 d1 0,36 t fi,d + 7,32
= 1,0
on:
d1
tfi,d
4
0,2 t fi,d + 23
(E.15)
per a 0,6 t fi,d d1 0,8 t fi,d + 5
(E.16)
per a 0,8 t fi,d + 5 d1 t fi,d + 28
(E.17)
per a d1 t fi,d + 28
(E.18)
recobriment lateral en mm, figura E.11.

temps requerit de resistncia al foc en minuts.
El factor de conversi per a recobriments laterals d2 = d1 i d3 d1 + 20 mm es pot calcular mitjanant les equacions E.13 a E.18, substituint tfi,d per 1,25tfi,d.
SI E-8

Figura E.6. Secci transversal i definici de distncies.
E.5 Disposicions constructives

E.5.1
Murs i forjats
E.5.1.1 Dimensions i separacions

1
2
La separaci entre eixos de muntants de murs entramats i de biguetes de forjat no ha de superar els
625 mm.
En els murs, els panells individuals han de tenir un gruix mnim tp,min.
lp
tp,mn = mx 70
(E.19)
8
on:
tp,mn gruix mnim del panell en millmetres.
llum del panell (separaci entre les peces de l'entramat) en millmetres.
lp
En els elements constructius amb una sola capa a cada costat, els taulers derivats de la fusta han de
tenir una densitat caracterstica d'almenys 350 kg/m3.
E.5.1.2 Detalls de les unions dels taulers

1
2
Els taulers shan de fixar a l'entramat de fusta.

Per als panells o taulers de fusta o derivats de la fusta fixats amb claus, la separaci mxima entre
claus ha de ser de 150 mm. La profunditat mnima de penetraci ha de ser vuit vegades el dimetre
de l'element de fixaci per a taulers portants i sis vegades el dimetre de l'element de fixaci per als
taulers no portants. Si els panells es fixen amb tirafons, la separaci mxima ha de ser de 250 mm.
Els cantells dels taulers han de quedar en contacte amb una amplitud mxima d'1 mm. Shan de
fixar a l'entramat en almenys dues vores oposades. En el cas de capes mltiples aquest requisit s'aplica a la capa externa.
En el cas de capes mltiples les juntes dels panells shan de desfasar almenys 60 mm. Cada panell
sha de fixar de manera individual.
E.5.1.3 Allament
1
Les capes de materials allants o taulers que es tinguin en compte en el clcul shan de fixar a l'entramat de fusta de tal manera que s'eviti la fallada prematura o despenjament.
E.5.2
1
Altres elements
Els taulers utilitzats com a protecci d'elements estructurals com ara bigues i suports shan de
fixar als elements d'acord amb les indicacions segents. Els taulers shan de fixar directament
a l'element i no a un altre tauler. En els revestiments consistents en mltiples capes de taulers, cada capa s'ha de fixar individualment, i les juntes shan de desfasar almenys 60 mm. La
SI E-9
923
924
separaci entre els elements de fixaci no ha pot superar el menor dels valors segents: 200 mm o
17 vegades el gruix del tauler hp. En relaci amb la longitud de l'element de fixaci, s'ha daplicar el
que sindica en el pargraf 2 de l'apartat E.5.1.2 (vegeu la figura E.7 b). La distncia a la vora no pot
ser superior a 3 vegades el gruix del tauler hp, ni inferior a 1,5 vegades el gruix del tauler o 15 mm, i
sha delegir el valor menor de tots dos.
a)
b)
c)
Figura E.7. Exemples de fixacions per als taulers de protecci
E.6 Adhesius
1
2
Els adhesius per a s estructural han de produir unions amb resistncia i durabilitat tals, que la integritat de l'encolatge es mantingui durant el perode de resistncia al foc exigit.
Per a l'encolatge de fusta amb fusta, fusta amb productes derivats de la fusta o productes derivats
de la fusta amb productes derivats de la fusta, shan dutilitzar adhesius de tipus fenol-formaldehid i
aminoplstics de tipus 1 d'acord amb la norma UNE EN 301:1994 i adhesius per a tauler contraxapat
i fusta microlaminada d'acord amb la norma UNE EN 314:1994.
Per a l'encolat de barres d'acer, la temperatura destovament de l'adhesiu sha de determinar experimentalment.
SI E-10
925
Annex F
Resistncia al foc dels elements de fbrica
A les taules F.1 i F.2 s'estableix, respectivament, la resistncia al foc que aporten els elements de fbrica
de ma cermic o silicocalcari i els de blocs de formig, davant l'exposici trmica segons la corba normalitzada temps-temperatura.
Les taules esmentades sn aplicables noms a murs i envans d'una fulla, sense revestir i arrebossats
amb morter de ciment o guarnits amb guix, amb gruixos d'1,5 cm com a mnim. En el cas de solucions
constructives formades per dues o ms fulles es pot adoptar com a valor de resistncia al foc del conjunt
la suma dels valors corresponents a cada fulla.
La classificaci que figura a les taules per a cada element no s l'nica que el caracteritza, sin nicament la que est disponible. Per exemple, una classificaci EI assignada a un element no pressuposa
que aquest no tingui capacitat portant davant l'acci del foc i que, per tant, no pugui ser classificat tamb
com a REI, sin simplement que no es disposa de la classificaci esmentada.
Taula F.1. Resistncia al foc de murs i envans

de fbrica de ma cermic o silicocalcari
Gruix e de la fbrica en mm
Amb ma buit
Tipus de revestiment
Arrebossat
Guarnit
(1)
Per la cara
exposada
Per les
dues cares
Per la cara
exposada
Per les
dues cares
Amb blocs dargila

alleugerida
80<e110
e>110
110<e200
e>200
140<e240
e>240
(1)
(1)
(1)
REI-120
REI-240
(1)
(1)
(1)
EI-60
EI-90
EI-180
EI-240
EI-180
EI-240
REI-30
REI-90
REI-120
REI-180
REI-240
REI-180
REI-240
EI-60
EI-120
EI-180
EI-240
EI-240
EI-240
EI-240
EI-90
EI-180
EI-240
EI-240
EI-240
EI-240
EI-240
40<e80
Sense revestir
Amb ma masss o
perforat
No s usual
Taula F.2. Resistncia al foc de murs i envans de fbrica de blocs de formig

Tipus de
cambra
Simple
Doble
Tipus
d'rid
Tipus de
revestiment
Gruix nominal en
mm
Resistncia al foc
100
150
200
100
150
200
120
200
EI-15
REI-60
REI-120
EI-60
REI-90
REI-180
EI-120
REI-180
Guarnit per la cara exposada
120
EI-120
Guarnit per les dues cares

Guarnit per la cara exposada
(arrebossat per la cara exterior)
Sense revestir
Sense revestir
90
120
200
200
200
EI-180
EI-180
REI-240
REI-120
REI-180
Silici
Sense revestir
Calcari
Arrebossat per les dues cares
Volcnic
Sense revestir
Argila expandida
Argila expandida
SI F-1
926
Annex SI G
Normes relacionades amb l'aplicaci del DB SI
1
2
3
4
5
6
Reacci al foc
Resistncia al foc i eurocodis
Installacions per al control del fum i de la calor (especificacions)
Ferramentes i dispositius d'obertura per a portes resistents al foc
Senyalitzaci
Altres matries
Aquest annex inclou, amb carcter informatiu, les normes de classificaci, d'assaig i d'especificaci
de producte que tenen relaci amb l'aplicaci del DB SI. Les referncies indiquen quines estan ja
disponibles com a normes UNE EN, quines estan disponibles com a normes EN i quines estan encara en fase de projecte (prEN).
1 Reacci al foc
UNE EN
prEN
13501
Classificaci en funci del comportament davant el foc dels productes de construcci i elements per a l'edificaci
13501-1: 2002
Part 1: Classificaci a partir de dades obtingudes en assajos de reacci al

foc.
13501-5
Part 5: Classificaci en funci de dades obtingudes en assajos de cobertes davant l'acci d'un foc exterior.
UNE EN ISO 1182: 2002
Assajos de reacci al foc per a productes de construcci - Assaig de nocombustibilitat.
UNE ENV
Mtodes d'assaig per a cobertes exposades a foc exterior.
1187: 2003
UNE EN ISO 1716: 2002
Assajos de reacci al foc dels productes de construcci Determinaci de

la calor de combusti.
UNE EN ISO 9239-1: 2002
Assajos de reacci al foc dels revestiments de terres

Part 1: Determinaci del comportament al foc mitjanant una font de calor
radiant.
UNE EN ISO 11925-2:2002
Assajos de reacci al foc dels materials de construcci Inflamabilitat dels

productes de construcci quan se sotmeten a l'acci directa de la flama.
Part 2: Assaig amb una font de flama nica.
UNE EN
13823: 2002
Assajos de reacci al foc de productes de construcci Productes de

construcci, excloent-ne revestiments de terres, exposats a l'atac trmic
provocat per un nic objecte cremant.
UNE EN
13773: 2003
Txtils i productes txtils. Comportament al foc. Cortines i cortinatges.

Esquema de classificaci.
SI G-1

UNE EN
13772: 2003
Txtils i productes txtils. Comportament al foc. Cortines i Cortinatges.

Mesurament de la propagaci de la flama de provetes orientades verticalment davant una font d'ignici de flama gran.
UNE EN
1101:1996
Txtils i productes txtils. Comportament al foc. Cortines i cortinatges.

Procediment detallat per determinar la inflamabilitat de provetes orientades verticalment (flama petita).
UNE EN
1021- 1:1994
Valoraci de la inflamabilitat del mobiliari entapissat Part 1: font d'ignici: cigarret en combusti.
UNE EN
1021-2:1994
Mobiliari. Valoraci de la inflamabilitat del mobiliari entapissat.

Part 2: Font d'ignici: flama equivalent a un llum.
UNE
23727: 1990
Assajos de reacci al foc dels materials de construcci. Classificaci dels

materials utilitzats en la construcci.
Resistncia al foc
13501
Classificaci dels productes de construcci i dels elements constructius en funci del seu comportament davant el foc
13501-2: 2004
Part 2: Classificaci a partir de dades obtingudes dels assajos de resistncia al foc, excloses les installacions de ventilaci.
prEN
13501-3
Part 3: Classificaci a partir de dades obtingudes en els assajos de resistncia al foc de productes i elements utilitzats en les installacions de servei dels edificis: conductes i comportes resistents al foc.
prEN
13501-4
Part 4: Classificaci a partir de dades obtingudes en assajos de resistncia al foc de components de sistemes de control de fum.
1363
Assajos de resistncia al foc
UNE EN
1363-1: 2000
Part 1: Requisits generals.
UNE EN
1363-2: 2000
Part 2: Procediments alternatius i addicionals.
1364
Assajos de resistncia al foc d'elements no portants
UNE EN
1364-1: 2000
Part 1: Parets.
UNE EN
1364-2: 2000
Part 2: Falsos sostres.
prEN
1364-3
Part 3: Faanes lleugeres. Configuraci a mida real (conjunt complet).
prEN
1364-3
Part 4: Faanes lleugeres. Configuracions parcials.
prEN
1364-5
Part 5: Assaig de faanes i murs cortina davant un foc seminatural.
1365
Assajos de resistncia al foc d'elements portants
UNE EN
1365-1: 2000
Part 1: Parets.
UNE EN
1365-2: 2000
Part 2: Terres i cobertes.
UNE EN
1365-3: 2000
Part 3: Bigues.
UNE EN
SI G-2
927
928
UNE EN
1365-4: 2000
Part 4: Pilars.
UNE EN
1365-5: 2004
Part 5: Balcons i passarelles.
UNE EN
1365-6: 2004
Part 6: Escales.
1366
Assajos de resistncia al foc d'installacions de servei
UNE EN
1366-1: 2000
Part 1: Conductes.
UNE EN
1366-2: 2000
Part 2: Comportes tallafocs.
UNE EN
1366-3: 2005
Part 3: Segellaments de penetracions.
1366-4
Part 4: Segellaments de juntures lineals.
UNE EN
1366-5: 2004
Part 5: Conductes per a serveis i xemeneies de ventilaci.
UNE EN
1366-6: 2005
Part 6: Terres elevats.
UNE EN
1366-7: 2005
Part 7: Tancaments per a sistemes transportadors i de cintes transportadores.
UNE EN
1366-8: 2005
Part 8: Conductes per a extracci de fums.
prEN
1366-9
Part 9: Conductes per a extracci de fums en un nic sector d'incendi.
prEN
1366-10
Part 10: Comportes per al control de fums.
1634
Assajos de resistncia al foc de portes i elements de tancament de

buits
1634-1: 2000
Part 1: Portes i tancaments tallafocs.
1634-2
Part 2: Ferramentes per a portes i finestres practicables resistents al foc.
UNE EN
1634-3: 2001
Part 3: Portes i tancaments per al control de fums.
UNE EN
81-58: 2004
Regles de seguretat per a la construcci i installaci d'ascensors Exmens i assajos.

Part 58: Assaig de resistncia al foc de les portes de pis.
13381
Assajos per determinar la contribuci a la resistncia al foc d'elements estructurals
13381-1
Part 1: Membranes protectores horitzontals.
UNE ENV
13381-2: 2004
Part 2: Membranes protectores verticals.
UNE ENV
13381-3: 2004
Part 3: Protecci aplicada a elements de formig.
UNE ENV
13381-4: 2005
Part 4: Protecci aplicada a elements d'acer.
UNE ENV
13381-5: 2005
Part 5: Protecci aplicada a elements mixtos de formig / lmines d'acer

perfilades.
UNE ENV
13381-6: 2004
Part 6: Protecci aplicada a columnes d'acer buides reblides de formig.
prEN
UNE EN
prEN
prENV
SI G-3

ENV
13381-7: 2002
UNE EN 14135: 2005
Part 7: Protecci aplicada a elements de fusta.

Revestiments. Determinaci de la capacitat de protecci contra el foc.
15080
Extensi de l'aplicaci dels resultats dels assajos de resistncia al

foc
prEN
15080-2
Part 2: Parets no portants.
prEN
15080-8
Part 8: Bigues.
prEN
15080-12
Part 12: Segellaments de penetraci.
prEN
15080-14
Part 14: Conductes i xemeneies de ventilaci per a installacions.
prEN
15080-17
Part 17: Conductes per a lextracci del fum en un nic sector d'incendi.
prEN
15080-19
Part 19: Portes i tancaments resistents al foc.
15254

foc de parets no portants
prEN
15254-1
Part 1: Generalitats.
prEN
15254-2
Part 2: Envans de fbrica i de blocs de guix.
prEN
15254-3
Part 3: Envans lleugers.
prEN
15254-4
Part 4: Envans envidrats.
prEN
15254-5
Part 5: Envans a base de panells sandvitx metllics.
prEN
15254-6
Part 6: Envans desmuntables.
15269

foc de portes i persianes
prEN
15269-1
Part 1: Requisits generals de resistncia al foc.
prEN
15269-2
Part 2: Portes de frontisses pivotants d'acer.
prEN
15269-3
Part 3: Portes de frontisses pivotants de fusta.
prEN
15269-4
Part 4: Portes de frontisses pivotants de vidre.
prEN
15269-5
Part 5: Portes de frontisses pivotants d'alumini.
prEN
15269-6
Part 6: Portes corredisses de fusta.
prEN
15269-7
Part 7: Portes corredisses d'acer.
prEN
15269-8
Part 8: Portes plegables horitzontalment de fusta.
prEN
15269-9
Part 9: Portes plegables horitzontalment d'acer.
prEN
15269-10
Part 10: Tancaments enrotllables d'acer.
prEN
15269-20
Part 20: Portes per al control del fum.
SI G-4
929
930
UNE EN
1991-1-2: 2004
Eurocodi 1: Accions en estructures. Part 1-2: Accions generals. Accions

en estructures exposades al foc.
UNE ENV
1992-1-2: 1996
Eurocodi 2: Projecte d'estructures de formig. Part 1-2: Regles generals.

Projecte d'estructures davant el foc.
ENV
1993-1-2: 1995
Eurocodi 3: Projecte d'estructures d'acer. Part 1-2: Regles generals. Projecte d'estructures exposades al foc.
UNE ENV
1994-1-2: 1996
Eurocodi 4: Projecte d'estructures mixtes de formig i acer. Part 1-2: Regles generals. Projecte d'estructures sotmeses al foc.
UNE ENV
1995-1-2: 1999
Eurocodi 5: Projecte d'estructures de fusta. Part 1-2: Regles generals.

Projecte d'estructures sotmeses al foc.
ENV
1996-1-2: 1995
Eurocodi 6: Projecte d'estructures de fbrica. Part 1-2: Regles generals.

Projecte d'estructures davant el foc.
EN
1992-1-2: 2004
Eurocodi 2: Projecte d'estructures de formig. Part 1-2: Regles generals.

Projecte d'estructures exposades al foc.
EN
1993-1-2: 2005
Eurocodi 3: Projecte d'estructures d'acer. Part 1-2: Regles generals. Projecte d'estructures exposades al foc.
EN
1994-1-2: 2005
Eurocodi 4: Projecte d'estructures mixtes de formig i acer. Part 1-2: Regles generals. Projecte d'estructures sotmeses al foc.
EN
1995-1-2: 2004
Eurocodi 5: Projecte d'estructures de fusta. Part 1-2: Regles generals.

Projecte d'estructures sotmeses al foc.
EN
1996-1-2: 2005
Eurocodi 6: Projecte d'estructures de fbrica. Part 1-2: Regles generals.

Estructures sotmeses al foc.
Installacions per al control del fum i de la calor

12101
Sistemes per al control del fum i la calor
EN
12101-1:2005
Part 1: Especificacions per a barreres per al control del fum.
UNE EN
12101-2: 2004
Part 2: Especificacions per a airejadors d'extracci natural de fums i calor.
UNE EN
12101-3: 2002
Part 3: Especificacions per a airejadors extractors de fums i calor mecnics.
UNE
23585: 2004
Seguretat contra incendis. Sistemes de control de temperatura i evacuaci

de fums (SCTEH). Requisits i mtodes de clcul i disseny per projectar un
sistema de control de temperatura i d'evacuaci de fums en cas d'incendi.
EN
12101-6
Part 6: Especificacions per a sistemes de pressi diferencial. Equips.
prEN
12101-7
Part 7: Especificacions per a conductes per al control de fums.
prEN
12101-8
Part 8: Especificacions per a comportes per al control del fum.
prEN
12101-9
Part 9: Especificacions per a panells de control.
prEN
12101-10
Part 10: Especificacions per a equips d'alimentaci elctrica.
SI G-5

prEN
12101-11
Part 11: Requisits de disseny i mtodes de clcul de sistemes d'extracci

de fum i de calor considerant focs variables en funci del temps.
Ferramentes i dispositius d'obertura per a portes resistents al foc
UNE EN
1125: 2003 VC1
Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius antipnic per a sortides d'emergncia activats per una barra horitzontal. Requisits i mtodes d'assaig.
UNE EN
179: 2003 VC1
Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius d'emergncia accionats per una

maneta o un polsador per a sortides d'auxili. Requisits i mtodes d'assaig.
UNE EN
1154: 2003
Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius de tancament controlat de portes.

Requisits i mtodes d'assaig.
UNE EN
1155: 2003
Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius de retenci electromagntica

per a portes batents. Requisits i mtodes d'assaig.
UNE EN
1158: 2003
Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius de coordinaci de portes. Requisits i mtodes d'assaig.
prEN
13633
Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius antipnic controlats elctricament

per a sortides d'emergncia. Requisits i mtodes d'assaig.
prEN
13637
Ferramentes per a l'edificaci. Dispositius d'emergncia controlats elctricament per a sortides d'emergncia. Requisits i mtodes d'assaig.
Senyalitzaci
UNE
23033-1:1981
Seguretat contra incendis. Senyalitzaci.
UNE
23034:1988
Seguretat contra incendis. Senyalitzaci de seguretat. Vies d'evacuaci.
UNE
23035-4:2003
Seguretat contra incendis. Senyalitzaci fotoluminiscent. Part 4: Condicions generals. Mesuraments i classificaci.
Altres matries
UNE EN ISO 13943: 2001
Seguretat contra incendi. Vocabulari.
SI G-6
931
932
Document bsic
SU
Seguretat ds
SU 1 Seguretat contra el risc de caigudes
SU 2 Seguretat contra el risc d'impacte o datrapament
SU 3 Seguretat contra el risc d'immobilitzaci
SU 4 Seguretat contra el risc causat per illuminaci
inadequada
SU 5 Seguretat contra el risc causat per situacions amb alta
ocupaci
SU 6 Seguretat contra el risc d'ofegament
SU 7 Seguretat contra el risc causat per vehicles en moviment
SU 8 Seguretat contra el risc causat per l'acci del llamp

Document bsic SU Seguretat ds
Introducci
I
Objecte
Aquest document bsic (DB) t per objecte establir regles i procediments que permetin complir les exigncies bsiques de seguretat ds. Les seccions d'aquest DB es corresponen amb les exigncies bsiques SU 1 a SU 8. Laplicaci correcta de cada secci suposa el compliment de l'exigncia bsica corresponent. Laplicaci correcta del conjunt del DB suposa que se satisf el requisit bsic Seguretat ds.
No s objecte d'aquest document bsic la regulaci de les condicions d'accessibilitat no relacionades
amb la seguretat ds que han de complir els edificis. Les condicions esmentades es regulen a la normativa d'accessibilitat que sigui aplicable.
Tant l'objectiu del requisit bsic Seguretat ds com les exigncies bsiques s'estableixen a l'article 12
de la part I d'aquest CTE i sn els segents:
Article 12. Exigncies bsiques de seguretat ds (SU)

1. L'objectiu del requisit bsic Seguretat ds consisteix a reduir a lmits acceptables el risc que els
usuaris pateixin danys immediats durant l's previst dels edificis, com a conseqncia de les caracterstiques del seu projecte, construcci, s i manteniment.
2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis shan de projectar, construir, mantenir i utilitzar de forma que
es compleixin les exigncies bsiques que s'estableixen en els apartats segents.
3. El document bsic DB-SU Seguretat ds especifica parmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacci de les exigncies bsiques i la superaci dels nivells mnims
de qualitat propis del requisit bsic de seguretat ds.
12.1. Exigncia bsica SU 1: Seguretat contra el risc de caigudes
Sha de limitar el risc que els usuaris pateixin caigudes, per a la qual cosa els terres han de ser adequats
per afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. Aix mateix, sha de limitar el risc de caigudes a buits, canvis de nivell i escales i rampes facilitant la neteja dels envidraments
exteriors en condicions de seguretat.
12.2. Exigncia bsica SU 2: Seguretat contra el risc d'impacte o datrapament
Sha de limitar el risc que els usuaris puguin patir impacte o atrapament amb elements fixos o practicables de l'edifici.
12. 3. Exigncia bsica SU 3: Seguretat contra el risc d'immobilitzaci
Sha de limitar el risc que els usuaris puguin quedar accidentalment immobilitzats en recintes.
12.4. Exigncia bsica SU 4: Seguretat contra el risc causat per illuminaci inadequada
Sha de limitar el risc de danys a les persones com a conseqncia d'una illuminaci inadequada en
zones de circulaci dels edificis, tant interiors com exteriors, fins i tot en cas d'emergncia o derror de
l'enllumenat normal.
12.5. Exigncia bsica SU 5: Seguretat contra el risc causat per situacions amb alta ocupaci
Sha de limitar el risc causat per situacions amb alta ocupaci facilitant la circulaci de les persones i la
sectoritzaci amb elements de protecci i contenci en previsi del risc d'esclafament.
SU - i
933
934
12.6. Exigncia bsica SU 6: Seguretat contra el risc d'ofegament

Sha de limitar el risc de caigudes que puguin derivar en ofegament en piscines, dipsits, pous i similars
mitjanant elements que en restringeixin l'accs.
12.7. Exigncia bsica SU 7: Seguretat contra el risc causat per vehicles en moviment
Sha de limitar el risc causat per vehicles en moviment tenint en compte els tipus de paviments i la senyalitzaci i protecci de les zones de circulaci rodada i de les persones.
12.8. Exigncia bsica SU 8: Seguretat contra el risc causat per l'acci del llamp
Sha de limitar el risc d'electrocuci i d'incendi causat per l'acci del llamp mitjanant installacions adequades de protecci contra el llamp.
II
mbit d'aplicaci
L'mbit d'aplicaci d'aquest DB s el que estableix amb carcter general per al conjunt del CTE l'article 2
de la part 1. El seu contingut es refereix nicament a les exigncies bsiques relacionades amb el requisit bsic Seguretat ds. Tamb s'han de complir les exigncies bsiques de la resta de requisits bsics,
possible mitjanant l'aplicaci del DB corresponent a cadascun d'aquests.
La protecci davant de riscos relacionats amb installacions i equips s'aconsegueix mitjanant el compliment dels seus reglaments especfics.
III
Criteris generals d'aplicaci
Es poden utilitzar altres solucions diferents de les contingudes en aquest DB; en aquest cas, sha de
seguir el procediment establert a l'article 5 del CTE i documentar al projecte el compliment de les exigncies bsiques.
Les citacions de normes equivalents a normes EN la referncia de les quals hagi estat publicada al Diari
Oficial de la Uni Europea, en el marc de l'aplicaci de la Directiva 89/106/CEE sobre productes de construcci o altres directives, shan de relacionar amb la versi de la referncia esmentada.
IV
Condicions particulars per al compliment del DB-SU
L'aplicaci dels procediments d'aquest DB sha de portar a terme d'acord amb les condicions particulars
que shi estableixen i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les condicions del projecte, les condicions en l'execuci de les obres i les condicions de l'edifici que apareixen als articles 5, 6, 7 i
8, respectivament, de la part I del CTE.
Terminologia
Als efectes d'aplicaci d'aquest DB, els termes que apareixen en lletra cursiva shan dutilitzar segons el
significat i les condicions que s'estableixen per a cadascun d'aquests o b a l'annex A d'aquest DB, quan
es tracti de termes relacionats nicament amb el requisit bsic Seguretat ds, o b a l'annex III de la
part I d'aquest CTE, quan siguin termes d's com en el conjunt del Codi.
SU - ii

ndex
Secci SU 1
Seguretat contra el risc de caigudes
Relliscositat dels terres
Discontinutats en el paviment
Desnivells
3.1 Protecci dels desnivells
3.2 Caracterstiques de les barreres de protecci
Escales i rampes
4.1 Escales d's restringit
4.2 Escales d's general
4.3 Rampes
4.4 Passadissos escalonats d'accs a localitats en graderies i tribunes
4.5 Escales fixes
Neteja dels envidraments exteriors
Secci SU 2
Seguretat contra el risc d'impacte o datrapament
Impacte
1.1 Impacte amb elements fixos
1.2 Impacte amb elements practicables
1.3 Impacte amb elements frgils
1.4 Impacte amb elements insuficientment perceptibles
Atrapament
Secci SU 3
Seguretat contra el risc d'immobilitzaci en recintes
Secci SU 4
Seguretat contra el risc causat per illuminaci inadequada
Enllumenat normal
Enllumenat d'emergncia
2.1 Dotaci
2.2 Posici i caracterstiques de les lluminries
2.3 Caracterstiques de la installaci
2.4 Illuminaci dels senyals de seguretat
Secci SU 5
Seguretat contra el risc causat per situacions d'alta ocupaci
mbit d'aplicaci
Condicions de les graderies per a espectadors drets
SU - iii
935
936
Secci SU 6
Seguretat contra el risc d'ofegament
Piscines
1.1 Barreres de protecci
1.2 Caracterstiques del vas de la piscina
1.3 Andanes
1.4 Escales
Pous i dipsits
Secci SU 7
Seguretat contra el risc causat per vehicles en moviment
mbit d'aplicaci
Caracterstiques constructives
Protecci de recorreguts de vianants
Senyalitzaci
Secci SU 8
Seguretat contra el risc causat per l'acci del llamp
Procediment de verificaci
Tipus d'installaci exigit
Annex A
Terminologia
Annex B
Caracterstiques de les installacions de protecci davant del llamp
SU - iv
937
Secci SU 1
Seguretat contra el risc de caigudes
1
1
Relliscositat dels terres

Amb la finalitat de limitar el risc de relliscada, els terres dels edificis o zones d's sanitari, docent,
comercial, administratiu, aparcament i pblica concurrncia, excloses les zones d's restringit, han
de tenir una classe adequada dacord amb el punt 3 d'aquest apartat.
Els terres es classifiquen, en funci del seu valor de resistncia al lliscament Rd, d'acord amb el que
estableix la taula 1.1:
Taula 1.1 Classificaci dels terres segons la seva relliscositat
Resistncia al lliscament Rd
Classe
Rd 15
15 < Rd 35
35< Rd 45
Rd > 45
El valor de resistncia al lliscament Rd es determina mitjanant l'assaig del pndol descrit a l'annex A
de la norma UNE-ENV 12633:2003 utilitzant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada ha de ser representativa de les condicions ms desfavorables de relliscositat.
3
La taula 1.2 indica la classe que han de tenir els terres, com a mnim, en funci de la seva localitzaci. Aquesta classe sha de mantenir durant la vida til del paviment.
Taula 1.2 Classe exigible als terres en funci de la seva localitzaci
Localitzaci i caracterstiques del terra
Classe
Zones interiors seques

- superfcies amb pendent inferior al 6%
- superfcies amb pendent igual o superior al 6% i escales
2
(1)
Zones interiors humides, com ara les entrades als edificis des de l'espai exterior , terrasses
cobertes, vestidors, dutxes, banys, lavabos, cuines, etc.
- superfcies amb pendent inferior al 6%
- superfcies amb pendent igual o superior al 6% i escales
Zones interiors on, a ms d'aigua, hi pugui haver agents (greixos, lubricants, etc.) que redueixin la
resistncia al lliscament, com ara cuines industrials, escorxadors, aparcaments, zones d's industrial, etc.
Zones exteriors. Piscines(2).
(1)
Excepte quan es tracti d'accessos directes a zones d's restringit.
(2)
En zones previstes per a usuaris descalos i en el fons dels vasos, en les zones en qu la profunditat no excedeixi els 1,50 m.
SU 5
938
2
1
2
3
Discontinutats en el paviment
Excepte en zones d's restringit i amb la finalitat de limitar el risc de caigudes com a conseqncia
de relliscada o d'ensopegades, el terra ha de complir les condicions segents:
a) no presentar imperfeccions o irregularitats que suposin una diferncia de nivell de ms de 6 mm;
b) els desnivells que no excedeixin els 50 mm shan de resoldre amb un pendent que no excedeixi
el 25%;
c) en zones interiors per a circulaci de persones, el terra no ha de presentar perforacions o buits
pels quals es pugui introduir una esfera de 15 mm de dimetre.
Quan es colloquin barreres per delimitar zones de circulaci, han de tenir una altura de 800 mm,
com a mnim.
En zones de circulaci no es pot disposar un esgla allat, ni dos de consecutius, excepte en els
casos segents:
a) en zones d's restringit;
b) a les zones comunes dels edificis d's residencial habitatge;
c) als accessos als edificis, b des de l'exterior, b des de porxos, aparcaments, etc. (vegeu la figura 2.1);
d) en sortides d's previst nicament en cas d'emergncia;
e) en l'accs a una estrada o escenari.
Figura 2.1 Distncia entre la porta d'accs i l'esgla ms prxim
Excepte en edificis d's residencial habitatge, la distncia entre el pla d'una porta d'accs a un edifici
i l'esgla ms prxim ha de ser superior als 1.200 mm i a l'amplada de la fulla (vegeu la figura 2.1).
Desnivells
3.1 Protecci dels desnivells

1
Amb la finalitat de limitar el risc de caiguda, hi ha dhaver barreres de protecci als desnivells, buits i
obertures (tant horitzontals com verticals), balcons, finestres, etc. amb una diferncia de cota superior a 550 mm, excepte quan la disposici constructiva faci molt improbable la caiguda o quan la barrera sigui incompatible amb l's previst.
SU 6

A les zones de pblic (persones no familiaritzades amb l'edifici) sha de facilitar la percepci de les
diferncies de nivell que no excedeixin els 550 mm i que siguin susceptibles de causar caigudes, mitjanant diferenciaci visual i tctil. La diferenciaci ha destar a una distncia de 250 mm del marge,
com a mnim.
3.2 Caracterstiques de les barreres de protecci

3.2.1 Altura
1 Les barreres de protecci han de tenir, com a mnim, una altura de 900 mm quan la diferncia de
cota que protegeixen no excedeixi els 6 m i de 1.100 mm a la resta dels casos, excepte en el cas
dulls d'escales d'amplada inferior a 400 mm, en qu el passam ha de tenir una altura de 900 mm,
com a mnim.
L'altura sha de mesurar verticalment des del nivell del terra o, en el cas d'escales, des de la lnia
d'inclinaci definida pels vrtexs dels esglaons fins al lmit superior de la barrera (vegeu la figura
3.1).
Figura 3.1 Barreres de protecci en finestres
3.2.2 Resistncia
1 Les barreres de protecci han de tenir una resistncia i una rigidesa suficient per resistir la fora
horitzontal establerta a l'apartat 3.2.1 del document bsic SE-AE, en funci de la zona en qu es trobin.
3.2.3 Caracterstiques constructives
1 Les barreres de protecci, incloses les de les escales i rampes, situades en zones destinades al
pblic en establiments d's comercial o d's pblica concurrncia, en zones comunes d'edificis d's
residencial habitatge o en escoles infantils han destar dissenyades de forma que:
a) no puguin ser fcilment escalades pels nens, per a la qual cosa no han dexistir punts de suport
en l'altura compresa entre 200 mm i 700 mm sobre el nivell del terra o sobre la lnia d'inclinaci
d'una escala;
b) no tinguin obertures que puguin ser travessades per una esfera de 100 mm de dimetre, excepte
les obertures triangulars que formen lestesa i la contrapetja dels esglaons amb el lmit inferior de
la barana, sempre que la distncia entre aquest lmit i la lnia d'inclinaci de l'escala no excedeixi
els 50 mm (vegeu la figura 3.2).
SU 7
939
940
Figura 3.2 Lnia d'inclinaci i part inferior de la barana
Les barreres de protecci situades en zones destinades al pblic en edificis o establiments d'usos diferents dels esmentats anteriorment nicament han de complir la condici b) anterior, tenint en compte una esfera de 150 mm de dimetre.
3.2.4 Barreres situades davant d'una fila de seients fixos
1 L'altura de les barreres de protecci situades davant d'una fila de seients fixos es pot reduir fins a
700 mm si la barrera de protecci incorpora un element horitzontal de 500 mm d'amplada, com a mnim, situat a una altura de 500 mm, com a mnim. En aquest cas, la barrera de protecci ha de ser
capa de resistir una fora horitzontal al marge superior de 3 kN/m i, simultniament, una fora vertical uniforme d'1,0 kN/m, com a mnim, aplicada al marge exterior (vegeu la figura 3.3).
Figura 3.3 Barrera de protecci davant de seients fixos
Escales i rampes
4.1 Escales d's restringit

1
2
L'amplada de cada tram ha de ser de 800 mm, com a mnim.

La contrapetja ha de ser de 200 mm, com a mxim, i lestesa de 220 mm, com a mnim. La dimensi
de qualsevol estesa sha de mesurar, en cada esgla, segons la direcci de la marxa.
En escales de traat corb, lestesa sha de mesurar en l'eix de l'escala, quan l'amplada d'aquesta
sigui inferior a 1.000 mm, i a 500 mm del costat ms estret quan sigui ms gran. A ms, lestesa ha
de mesurar 50 mm, com a mnim, a la banda ms estreta i 440 mm, com a mxim, a la banda ms
ampla.
Es poden disposar replans partits amb esglaons a 45 i esglaons sense tapa. En aquest ltim cas la
projecci de les esteses sha de superposar almenys 25 mm (vegeu la figura 4.1). La mesura de
lestesa no ha dincloure la projecci vertical de lestesa de l'esgla superior.
SU 8

Figura 4.1 Esglaons sense tapa
4.2 Escales d's general

4.2.1 Esglaons
1 En trams rectes, lestesa ha de mesurar 280 mm, com a mnim, i la contrapetja, 130 mm, com a mnim, i 185 mm, com a mxim, excepte en escoles infantils, centres d'ensenyament primari o secundari i edificis utilitzats principalment per ancians, on la contrapetja ha de mesurar 170 mm, com a
mxim.
Lestesa H i la contrapetja C han de complir al llarg d'una mateixa escala la relaci segent:
540 mm 2C + H 700 mm
Figura 4.2 Configuraci dels esglaons
En les escales previstes per a evacuaci ascendent i en les utilitzades preferentment per nens, ancians o persones amb discapacitat no s'admeten els esglaons sense tapa ni amb bossell. Les tapes
han de ser verticals o inclinades i han de formar un angle que no excedeixi els 15 amb la vertical
SU 9
941
942
Figura 4.3 Escala amb traat corb
En trams corbs, lestesa ha de mesurar 280 mm, com a mnim, a una distncia de 500 mm del marge
interior i 440 mm, com a mxim, al marge exterior (vegeu la figura 4.3). A ms, sha de complir la relaci indicada al punt anterior a 500 mm dels dos extrems. La dimensi de tota estesa sha de mesurar, en cada esgla, segons la direcci de la marxa.
La mesura de lestesa no ha dincloure la projecci vertical de lestesa de l'esgla superior.
4.2.2 Trams
1 Excepte en els casos admesos al punt 3 de l'apartat 2 d'aquesta secci, cada tram ha de tenir 3 esglaons, com a mnim, i ha de salvar una altura de 3,20 m, com a mxim. Laltura mxima que pot salvar un tram s 2,50 m en s sanitari i 2,10 m en escoles infantils, centres d'ensenyament primari i edificis utilitzats principalment per ancians.
2 Els trams poden ser rectes, corbs o mixtos, excepte en zones d'hospitalitzaci i tractaments intensius, en escoles infantils i en centres d'ensenyament primari o secundari, on els trams nicament poden ser rectes.
3 En una mateixa escala, tots els esglaons han de tenir la mateixa contrapetja i tots els esglaons dels
trams rectes han de tenir la mateixa estesa.
En els trams corbs el radi de curvatura ha de ser constant i tots els esglaons han de tenir la mateixa
estesa mesurada al llarg de tota lnia equidistant d'un dels costats de l'escala. En trams mixtos,
lestesa mesurada en l'eix del tram en les parts corbes no ha de ser inferior a lestesa en les parts
rectes.
4 L'amplada til del tram sha de determinar d'acord amb les exigncies d'evacuaci establertes en
l'apartat 4 de la secci SI 3 del DB-SI i ha de ser, com a mnim, la indicada a la taula 4.1.
Taula 4.1 Escales d's general. Amplada mnima til de tram en funci de l's
Amplada til mnima
mm
s d'edifici o zona
Sanitari
-
Zones destinades a pacients interns o externs amb recorreguts que

obliguen a girs iguals o superiors a 90
1.400
Altres zones
1.200
Docent amb escolaritzaci infantil, en centres d'ensenyament primari i secundari
1.200
Pblica concurrncia i comercial
1.200
Altres
1.000
SU 10

L'amplada de l'escala ha destar lliure d'obstacles. L'amplada mnima til sha de mesurar entre parets o barreres de protecci, sense descomptar l'espai ocupat pel passam sempre que no sobresurti
ms de 120 mm de la paret o barrera de protecci. En trams corbs, l'amplada til ha d'excloure les
zones en qu la dimensi de lestesa sigui inferior a 170 mm.
4.2.3 Replans
1 Els replans disposats entre trams d'una escala amb la mateixa direcci han de tenir almenys l'amplada de l'escala i una longitud mesurada en el seu eix de 1.000 mm, com a mnim.
2 Quan hi hagi un canvi de direcci entre dos trams, l'amplada de l'escala no sha de reduir al llarg del
repl (vegeu la figura 4.4). La zona delimitada per lamplada esmentada ha destar lliure d'obstacles i
no sha de veure afectada pel gir d'obertura de cap porta, excepte les de zones d'ocupaci nulla definides a l'annex SI A del DB SI.
3 En zones d'hospitalitzaci o de tractaments intensius, la profunditat dels replans en qu el recorregut
obligui a girs de 180 ha de ser de 1.600 mm, com a mnim.
4 En els replans de planta de les escales de zones de pblic (persones no familiaritzades amb l'edifici)
sha de disposar una franja de paviment tctil en l'arrencada dels trams descendents, amb la mateixa
amplada que el tram i una profunditat de 800 mm, com a mnim. En els replans esmentats no hi ha
dhaver portes ni passadissos d'amplada inferior a 1.200 mm situats a menys de 400 mm de distncia del primer esgla d'un tram.
Figura 4.4 Canvi de direcci entre dos trams
4.2.4 Baranatge
1 Les escales que salvin una altura superior a 550 mm han de disposar de passamans continus almenys en un costat. Quan la seva amplada lliure excedeixi els 1.200 mm o estiguin previstes per a
persones amb mobilitat reduda, han de disposar de passamans als dos costats.
2 Shan de disposar passamans intermedis quan l'amplada del tram sigui superior a 2.400 mm. La
separaci entre passamans intermedis ha de ser de 2.400 mm, com a mxim, excepte en escalinates
de carcter monumental, en qu almenys se nha de disposar un.
3 El passam ha destar a una altura compresa entre 900 i 1.100 mm. Per a usos en qu hi hagi presncia habitual de nens, com ara s docent infantil i primari, sha de disposar un altre passam a una
altura compresa entre 650 i 750 mm.
4 El passam ha de ser ferm i fcil d'agafar, ha destar separat del parament almenys 40 mm i el seu
sistema de subjecci no ha dinterferir el pas continu de la m.
SU 11
943
944
4.3 Rampes
1
Les rampes el pendent de les quals excedeixi el 6% han de complir el que estableixen els apartats
que apareixen a continuaci, excepte les d's restringit i les de circulaci de vehicles en aparcaments
que tamb estiguin previstes per a la circulaci de persones. Aquestes ltimes han de satisfer el
pendent mxim que els estableix l'apartat 4.3.1 segent, aix com les condicions de la secci SU 7.
4.3.1 Pendent
1 Les rampes han de tenir un pendent del 12%, com a mxim, excepte:
a) Les previstes per a usuaris en cadires de rodes, el pendent de les quals ha de ser, com a mxim,
del 10% quan la seva longitud sigui inferior a 3 m, del 8% quan la longitud sigui inferior a 6 m i
del 6% a la resta dels casos.
b) Les de circulaci de vehicles en aparcaments que tamb estiguin previstes per a la circulaci de
persones, el pendent de les quals ha de ser, com a mxim, del 18%.
4.3.2 Trams
1 Els trams han de tenir una longitud de 15 m com a mxim, excepte si la rampa est destinada a usuaris en cadires de rodes; en aquest cas, la longitud del tram ha de ser de 9 m, com a mxim. L'amplada til sha de determinar d'acord amb les exigncies d'evacuaci establertes a l'apartat 4 de la
secci SI 3 del DB-SI i ha de ser, com a mnim, la indicada per a escales a la taula 4.1.
2 L'amplada de la rampa ha destar lliure d'obstacles. L'amplada mnima til sha de mesurar entre
parets o barreres de protecci, sense descomptar l'espai ocupat pels passamans, sempre que aquests no sobresurtin ms de 120 mm de la paret o barrera de protecci.
3 Si la rampa est prevista per a usuaris en cadires de rodes els trams han de ser rectes i d'una amplada constant de 1.200 mm, com a mnim. Si a ms t marges lliures, aquests han de tenir un scol
o element de protecci lateral de 100 mm d'altura, com a mnim.
4.3.3 Replans
1 Els replans disposats entre els trams d'una rampa amb la mateixa direcci han de tenir almenys
l'amplada de la rampa i una longitud, mesurada en el seu eix, de 1.500 mm, com a mnim.
2 Quan hi hagi un canvi de direcci entre dos trams, l'amplada de la rampa no sha de reduir al llarg del
repl. La zona delimitada per lamplada esmentada ha destar lliure d'obstacles i no sha de veure afectada pel gir d'obertura de cap porta, excepte les de zones d'ocupaci nulla definides a l'annex SI
A del DB SI.
3 No hi ha dhaver portes ni passadissos d'amplada inferior a 1.200 mm situats a menys de 400 mm de
distncia de l'arrencada d'un tram. Si la rampa est prevista per a usuaris en cadires de rodes, la distncia esmentada ha de ser de 1.500 mm, com a mnim.
4.3.4 Passamans
1 Les rampes que salvin una diferncia d'altura de ms de 550 mm, o de 150 mm si es destinen a persones amb mobilitat reduda, han de disposar d'un passam continu almenys en un costat. Quan la
seva amplada lliure excedeixi els 1.200 mm han de disposar de passamans als dos costats.
2 El passam ha destar a una altura compresa entre 900 i 1.100 mm. Quan la rampa estigui prevista
per a usuaris en cadires de rodes o usos en qu hi hagi presncia habitual de nens, com un s docent infantil i primari, sha de disposar un altre passam a una altura compresa entre 650 i 750 mm.
3 El passam ha de ser ferm i fcil d'agafar, ha destar separat del parament almenys 40 mm i el seu
sistema de subjecci no ha dinterferir el pas continu de la m.
4.4 Passadissos escalonats d'accs a localitats en graderies i tribunes

1
Els passadissos escalonats d'accs a localitats en zones d'espectadors com ara patis de butaques,
amfiteatres, graderies o similars han de tenir esglaons amb dimensions constants destesa i contrapetja. El pis de les files d'espectadors ha de permetre l'accs al mateix nivell que lestesa corresponent del passads escalonat.
SU 12

L'amplada dels passadissos escalonats sha de determinar d'acord amb les condicions d'evacuaci
que s'estableixen a l'apartat 4 de la secci SI 3 del DB-SI.
4.5 Escales fixes

1
2
L'amplada de les escales ha destar compresa entre 400 mm i 800 mm. La distncia entre esglaons
ha de ser de 300 mm, com a mxim.
Davant de l'escala sha de disposar un espai lliure de 750 mm, com a mnim, mesurat des de davant
dels esglaons. La distncia entre la part posterior dels esglaons i l'objecte fix ms prxim ha de ser
de 160 mm, com a mnim. Hi ha dhaver un espai lliure de 400 mm als dos costats de l'eix de l'escala
si no est proveda de gbies o altres dispositius equivalents (vegeu la figura 4.5).
Quan el pas des del tram final d'una escala fins a la superfcie a qu dna accs suposi un risc de
caiguda per falta de suports, la barana o el lateral de l'escala shan de prolongar almenys 1.000 mm
per damunt de l'ltim esgla (vegeu la figura 4.5).
Figura 4.5 Escales
5
1
Les escales que tinguin una altura superior a 4 m han de disposar d'una protecci circumdant a partir
de laltura esmentada. Aquesta mesura no s necessria en conductes, pous angostos i altres installacions que, per la seva configuraci, ja proporcionin la protecci esmentada.
Si s'utilitzen escales per a altures superiors a 9 m shan dinstallar plataformes de descans almenys
cada 9 m (vegeu la figura 4.5).
Neteja dels envidraments exteriors

Els envidraments dels edificis han de complir les condicions que s'indiquen a continuaci, excepte
quan la seva neteja estigui prevista des de l'exterior (vegeu el punt 2) o quan siguin fcilment desmuntables:
a) tota la superfcie de l'envidrament, tant interior com exterior, sha de trobar compresa en un radi
de 850 mm des d'algun punt del marge de la zona practicable situat a una altura no superior a
1.300 mm. (vegeu la figura 5.1);
b) els envidraments reversibles han danar equipats amb un dispositiu que els mantingui bloquejats
en la posici invertida durant la seva neteja.
SU 13
945
946
Figura 5.1 Neteja d'envidraments des de l'interior
Quan es tingui previst netejar els envidraments des de l'exterior de l'edifici i aquests es trobin a una
altura superior a 6 m, sha de disposar algun dels sistemes segents:
a) una plataforma de manteniment, que ha de tenir una amplada de 400 mm, com a mnim, i una
barrera de protecci de 1.200 mm d'altura, com a mnim. La part alta de l'envidrament ha destar
a una altura sobre el nivell de la plataforma que no excedeixi la que sassoleix en els procediments normals de neteja i manteniment;
b) equipaments d'accs especial, com ara gndoles, escales, arnesos, etc., per a la qual cosa ha
destar prevista la installaci de punts fixos d'ancoratge a l'edifici que garanteixin la resistncia
adequada.
SU 14

Secci SU 2
Seguretat contra el risc d'impacte o datrapament
Impacte
1.1 Impacte amb elements fixos

1
2
3
4
L'altura lliure de pas en zones de circulaci ha de ser, com a mnim, de 2.100 mm en zones d's
restringit i de 2.200 mm a la resta de les zones. En els llindars de les portes l'altura lliure ha de ser de
2.000 mm, com a mnim.
Els elements fixos que sobresurtin de les faanes i que estiguin situats sobre zones de circulaci han
destar a una altura de 2.200 mm, com a mnim.
En zones de circulaci, les parets no han de tenir elements sortints que volin ms de 150 mm a la
zona d'altura compresa entre 1.000 mm i 2.200 mm mesurada a partir del terra.
Sha de limitar el risc d'impacte amb elements volats laltura dels quals sigui inferior a 2.000 mm, com
ara replans o trams d'escala, de rampes, etc., i shan de disposar elements fixos que en restringeixin
l'accs.
1.2 Impacte amb elements practicables

1
Excepte en zones d's restringit, les portes de pas situades en el lateral dels passadissos lamplada
de les quals sigui inferior a 2,50 m shan de disposar de forma que lescombrada de la fulla no envaeixi el passads (vegeu la figura 1.1).
Figura 1.1 Disposici de portes laterals a vies de circulaci
Les portes de vaiv situades entre zones de circulaci han de tenir parts transparents o translcides
que permetin percebre l'aproximaci de les persones i que cobreixin l'altura compresa entre 0,7 m i
1,5 m, com a mnim.
1.3 Impacte amb elements frgils

1
Les superfcies envidriades situades en les rees amb risc d'impacte indicades al punt 2 segent han
de complir les condicions que els siguin aplicables d'entre les segents, excepte quan disposin d'una
barrera de protecci dacord amb l'apartat 3.2 del SU 1:
a) si la diferncia de cota als dos costats de la superfcie envidriada est compresa entre 0,55 m i
12 m, aquesta ha de resistir sense trencar-se un impacte de nivell 2 segons el procediment descrit a la norma UNE EN 12600:2003;
b) si la diferncia de cota s igual o superior a 12 m, la superfcie envidriada ha de resistir sense
trencar-se un impacte de nivell 1 segons la norma UNE EN 12600:2003;
SU 15
947
948
c) en la resta dels casos la superfcie envidriada ha de resistir sense trencar-se un impacte de nivell
3 o ha de tenir un trencament de forma segura.
2
S'identifiquen les rees amb risc d'impacte segents (vegeu la figura 1.2):
a) en portes, l'rea compresa entre el nivell del terra, una altura de 1.500 mm i una amplada igual a
la de la porta ms 300 mm a cada costat;
b) en panys fixos, l'rea compresa entre el nivell del terra i una altura de 900 mm.
Figura 1.2 Identificaci d'rees amb risc d'impacte
Les parts envidriades de portes i de tancaments de dutxes i banyeres han destar constitudes per
elements laminats o temperats que resisteixin sense trencament un impacte de nivell 3, segons el
procediment descrit a la norma UNE EN 12600:2003.
1.4 Impacte amb elements insuficientment perceptibles

1
2
1
Les grans superfcies envidriades que es puguin confondre amb portes o obertures han destar provedes, en tota la seva longitud, duna senyalitzaci situada a una altura inferior compresa entre 850
mm i 1.100 mm i a una altura superior compresa entre 1.500 mm i 1.700 mm. La senyalitzaci esmentada no s necessria quan hi hagi muntants separats a una distncia de 600 mm, com a mxim, o si la superfcie envidriada t almenys un travesser situat a l'altura inferior esmentada abans.
Les portes de vidre que no disposin d'elements que permetin identificar-les, com ara bastiments o
poms, han de disposar de senyalitzaci dacord amb l'apartat 1 anterior.
Atrapament
Amb la finalitat de limitar el risc datrapament produt per una porta corredora d'accionament manual,
inclosos els seus mecanismes d'obertura i tancament, la distncia a fins a l'objecte fix ms prxim ha
de ser de 200 mm, com a mnim (vegeu la figura 2.1).
Figura 2.1 Amplitud per evitar atrapaments
Els elements d'obertura i tancament automtics han de disposar de dispositius de protecci adequats
al tipus d'accionament i han de complir les especificacions tcniques prpies.
SU 16

Secci SU 3
Seguretat contra el risc d'immobilitzaci en recintes
1
1
Immobilitzaci
Quan les portes d'un recinte tinguin dispositiu per bloquejar-se des de l'interior i les persones puguin
quedar accidentalment atrapades a dins, hi ha dhaver algun sistema de desbloqueig de les portes
des de l'exterior del recinte. Excepte en el cas dels banys o els lavabos d'habitatges, els recintes esmentats han de tenir illuminaci controlada des de linterior.
Les dimensions i la disposici dels petits recintes i espais han de ser adequades per garantir als
possibles usuaris en cadires de rodes la utilitzaci dels mecanismes d'obertura i tancament de les
portes i el gir a linterior, lliure de l'espai escombrat per les portes.
La fora d'obertura de les portes de sortida ha de ser de 140 N, com a mxim, excepte en les dels
recintes a qu fa referncia el punt 2 anterior, en qu ha de ser de 25 N, com a mxim.
SU 17
949
950
Secci SU 4
Seguretat contra el risc causat per illuminaci inadequada
1
1
Enllumenat normal en zones de circulaci

A cada zona sha de disposar una installaci d'enllumenat capa de proporcionar, com a mnim, el
nivell d'illuminaci que s'estableix a la taula 1.1, mesurat a nivell del terra.
Taula 1.1 Nivells mnims d'illuminaci
Zona
Exterior
Interior
Exclusiva per a persones Escales

Resta de zones
Per a vehicles o mixtes
Exclusiva per a persones Escales
Resta de zones
Per a vehicles o mixtes
Illuminaci mnima
lux
10
5
10
75
50
50
El factor d'uniformitat mitjana ha de ser del 40%, com a mnim.

A les zones dels establiments d's pblica concurrncia en qu l'activitat es du a terme amb un nivell
baix d'illuminaci sha de disposar una illuminaci d'abalisament a les rampes i a cadascun dels esglaons de les escales.
Enllumenat d'emergncia
2.1 Dotaci
1
Els edificis han de disposar d'un enllumenat d'emergncia que, en cas de fallada de l'enllumenat
normal, subministri la illuminaci necessria per facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l'edifici, eviti les situacions de pnic i permeti la visi dels senyals indicatius de les
sortides i la situaci dels equips i mitjans de protecci existents.
Han de tenir enllumenat d'emergncia les zones i els elements segents:
a) qualsevol recinte amb una ocupaci superior a 100 persones;
b) qualsevol recorregut d'evacuaci, tal com es defineixen a l'annex A del DB SI;
c) els aparcaments tancats o coberts la superfcie construda dels quals excedeixi els 100 m2, inclosos els passadissos i les escales que condueixin fins a l'exterior o fins a les zones generals de
l'edifici;
d) els locals que continguin equips generals de les installacions de protecci contra incendis i els
de risc especial indicats al DB-SI 1;
e) els lavabos generals de planta en edificis d's pblic;
f) els llocs en qu s'ubiquen taules de distribuci o d'accionament de la installaci d'enllumenat de
les zones esmentades abans;
g) els senyals de seguretat.
SU 19

2.2 Posici i caracterstiques de les lluminries

1
Amb la finalitat de proporcionar una illuminaci adequada les lluminries han de complir les condicions segents:
a) shan de situar almenys a 2 m per damunt del nivell del terra;
b) se nha de collocar una a cada porta de sortida i en posicions en qu sigui necessari destacar un
perill potencial o l'emplaament d'un equip de seguretat. Com a mnim shan de disposar als
punts segents:
i)
a les portes existents en els recorreguts d'evacuaci;
ii) a les escales, de manera que cada tram d'escales rebi illuminaci directa;
iii) a qualsevol altre canvi de nivell;
iv) als canvis de direcci i a les interseccions de passadissos.
2.3 Caracterstiques de la installaci

1
2
3
La installaci ha de ser fixa, ha destar proveda de font prpia d'energia i ha d'entrar automticament en funcionament en produir-se una fallada d'alimentaci en la installaci d'enllumenat normal a
les zones cobertes per l'enllumenat d'emergncia. Es considera fallada d'alimentaci el descens de
la tensi d'alimentaci per sota del 70% del seu valor nominal.
L'enllumenat d'emergncia de les vies d'evacuaci ha darribar almenys al 50% del nivell
d'illuminaci requerit al cap dels 5 s i al 100% al cap dels 60 s.
La installaci ha de complir les condicions de servei que s'indiquen a continuaci durant una hora,
com a mnim, a partir de l'instant en qu tingui lloc la fallada:
a) en les vies d'evacuaci amb una amplada no superior a 2 m, la illuminaci horitzontal a terra ha
de ser, com a mnim, d1 lux al llarg de l'eix central i de 0,5 lux a la banda central que comprn
almenys la meitat de l'amplada de la via. Les vies d'evacuaci amb amplada superior a 2 m poden ser tractades com diverses bandes de 2 m d'amplada, com a mxim;
b) en els punts en qu estiguin situats els equips de seguretat, les installacions de protecci contra
incendis ds manual i les taules de distribuci de l'enllumenat la illuminaci horitzontal ha de ser
de 5 Iux, com a mnim;
c) al llarg de la lnia central d'una via d'evacuaci, la relaci entre la illuminaci mxima i la mnima
no ha de ser superior a 40:1;
d) els nivells d'illuminaci establerts shan dobtenir considerant nul el factor de reflexi sobre parets i sostres i tenint en compte un factor de manteniment que englobi la reducci del rendiment
llumins per causa de la brutcia de les lluminries i l'envelliment de les lmpades;
e) amb la finalitat d'identificar els colors de seguretat dels senyals, el valor mnim de l'ndex de rendiment cromtic Ra de les lmpades ha de ser 40.
2.4 Illuminaci dels senyals de seguretat

1
La illuminaci dels senyals d'evacuaci indicatius de les sortides i dels senyals indicatius dels mitjans manuals de protecci contra incendis i dels de primers auxilis ha de complir els requisits segents:
a) la illuminaci de qualsevol rea de color de seguretat del senyal ha de ser almenys de 2 cd/m2
en totes les direccions de visi importants;
b) la relaci de la illuminaci mxima a la mnima dins del color blanc o de seguretat no ha de ser
ms gran de 10:1. Shan devitar variacions importants entre punts adjacents;
c) la relaci entre la illuminaci Lblanca i la illuminaci Lcolor >10 no ha de ser inferior a 5:1 ni superior a 15:1;
d) els senyals de seguretat han d'estar illuminats almenys al 50% de la illuminaci requerida, al
cap de 5 s, i al 100% al cap de 60 s.
SU 20
951
952
Secci SU 5
Seguretat contra el risc causat per situacions d'alta ocupaci
1
1
2
1
2
3
4
5
mbit d'aplicaci
Les condicions establertes en aquesta secci sn aplicables a les graderies d'estadis, pavellons poliesportius, centres de reuni, altres edificis d's cultural, etc. previstos per a ms de 3.000 espectadors drets.1 A tot el relatiu a les condicions d'evacuaci tamb s aplicable la secci SI 3 del document bsic DB-SI.
Condicions de les graderies per a espectadors drets

El pendent no ha de ser superior a 50%.
La longitud d'una fila que tingui accessos des de passadissos situats en els seus dos extrems ha de
ser de 20 m, com a mxim. Quan la fila noms disposi d'accs per un extrem, la longitud d'aquesta
ha de ser de 10 m, com a mxim.
L'amplada til dels passadissos sha de determinar d'acord amb les exigncies establertes al captol
4 de la secci SI 3 del DB-SI.
La diferncia de cota entre qualsevol fila d'espectadors i alguna sortida de la graderia ha de ser de 4
m, com a mxim.
En graderies i tribunes amb ms de cinc files i el pendent de les quals excedeixi el 6% sha de disposar una barrera contnua o trencant de 1.100 mm d'altura, com a mnim, davant de la primera fila, aix
com barreres addicionals de la mateixa altura a la distncia horitzontal que s'indica a la taula 2.1 en
funci del pendent de la graderia.
Taula 2.1 Distncia mxima entre barreres
Distncia entre barreres D
Pendent
m
6% P 10%
10% < P 25%
25% < P 50%
Les barreres han de resistir una fora horitzontal de 5,0 kN/m aplicada al marge superior.
No hi ha dhaver ms de dues obertures alineades en files successives de barreres. La lnia que
uneix en planta les obertures esmentades ha de formar un angle inferior a 60 respecte a les barreres (vegeu la figura 2.1). Les obertures han de tenir una amplada compresa entre 1,10 m i 1,40 m.
(1)
Tenint en compte la densitat d'ocupaci de 4 persones / m que s'estableix al captol 2 de la secci 3 del DB-SI.
SU 21

Figura 2.1 Lnies successives de barreres en planta
SU 22
953
954
Secci SU 6
Seguretat contra el risc d'ofegament
1
1
Piscines
Aquesta secci s aplicable a les piscines d's collectiu, excepte a les destinades exclusivament a
competici o a ensenyament, que han de tenir les caracterstiques prpies de l'activitat que shi dugui
a terme.
Queden excloses les piscines d'habitatges unifamiliars, aix com els banys termals, els centres de
tractament d'hidroterpia i altres dedicats a usos exclusivament mdics, els quals han de complir el
que disposi la seva reglamentaci especfica.
1.1 Barreres de protecci

1
Les piscines en qu l'accs de nens a la zona de bany no estigui controlat han de disposar de barreres de protecci que impedeixin laccs al vas excepte a travs de punts previstos per a aix, els
quals han de tenir elements practicables amb sistema de tancament i bloqueig.
Les barreres de protecci han de tenir una altura mnima de 1.200 mm, han de resistir una fora
horitzontal aplicada al marge superior de 0,5 kN/m i han de tenir les condicions constructives establertes a l'apartat 3.2.3 de la secci SU 1.
1.2 Caracterstiques del vas de la piscina

1.2.1 Profunditat
1 La profunditat del vas en piscines infantils ha de ser de 500 mm, com a mxim. A la resta de piscines
la profunditat ha de ser de 3.000 mm, com a mxim, i han de tenir zones la profunditat de les quals
ha de ser inferior a 1.400 mm.
2 Shan de senyalitzar els punts on se superi la profunditat de 1.400 mm, i igualment sha de senyalitzar el valor de la profunditat mxima i la mnima en els seus punts corresponents mitjanant rtols
almenys en les parets del vas i en l'andana, amb la finalitat de facilitar-ne la visibilitat, tant des de
dins com des de fora del vas.
1.2.2 Pendent
1 Els canvis de profunditat shan de resoldre mitjanant pendents que han de ser, com a mxim, els
segents:
a) en piscines infantils, el 6%;
b) en piscines d'esbarjo o polivalents, el 10 % fins a una profunditat de 1.400 mm i el 35% a la resta
de les zones.
1.2.3 Buits
1 Els buits practicats al vas han destar protegits mitjanant reixes o un altre dispositiu de seguretat
que impedeixin latrapament dels usuaris.
SU 23

1.2.4 Materials
1 En zones la profunditat de les quals no excedeixi els 1.500 mm, el material del fons ha de ser de
classe 3 en funci de la seva relliscositat, determinada d'acord amb el que sespecifica a l'apartat 1
de la secci SU 1.
2 El revestiment interior del vas ha de ser de color clar amb la finalitat de permetre la visi del fons.
1.3 Andanes
1
L'andana o platja que circumda el vas ha de complir el que estableix l'apartat 1 de la secci SU 1, ha
de tenir una amplada de 1.200 mm, com a mnim, i la seva construcci ha devitar l'entollament.
1.4 Escales
1
2
2
1
Excepte en les piscines infantils, les escales han de tenir una profunditat sota l'aigua de 1.000 mm,
com a mnim, o b fins a 300 mm per damunt del terra del vas.
Les escales shan de collocar a la proximitat dels angles del vas i als canvis de pendent, de forma
que no distin ms de 15 m entre si. Han de tenir esglaons antilliscants, no han de tenir arestes vives i
no han de sobresortir del pla de la paret del vas.
Pous i dipsits
Els pous, dipsits o conduccions obertes que siguin accessibles a persones i presentin risc d'ofegament han destar equipats amb sistemes de protecci, com ara tapes o reixetes, amb rigidesa i resistncia suficient, aix com amb tancaments que impedeixin que personal no autoritzat els obri.
SU 24
955
956
Secci SU 7
Seguretat contra el risc causat per vehicles en moviment
1
1
2
1
2
3
3
1
4
1
mbit d'aplicaci
Aquesta secci s aplicable a les zones d's aparcament i vies de circulaci de vehicles existents als
edificis, a excepci dels aparcaments dels habitatges unifamiliars.
Caracterstiques constructives
Les zones d's aparcament han de disposar d'un espai d'accs i espera en la seva incorporaci a
l'exterior, amb una profunditat adequada a la longitud del tipus de vehicle i de 4,5 m, com a mnim, i
un pendent del 5%, com a mxim.
L'accs als aparcaments ha de permetre l'entrada i sortida frontal dels vehicles sense que sigui necessari realitzar maniobres de marxa endarrere.
Hi ha dhaver almenys un accs de vianants independent. Perqu un accs de vianants contigu al
vial per a vehicles es pugui considerar com a independent ha de complir les condicions segents:
a) La seva amplada ha de ser de 800 mm, com a mnim.
b) Ha destar protegit, b mitjanant barreres de protecci de 800 mm d'altura, com a mnim, b mitjanant paviment a un nivell ms elevat. En aquest cas el desnivell ha de complir el que
sespecifica a l'apartat 3.1 de la secci SU 1.
Les pintures o marques utilitzades per a la senyalitzaci horitzontal o marques vials han de ser de
classe 3 en funci de la seva relliscositat, determinada d'acord amb el que sespecifica a l'apartat 1
de la secci SU 1.
Protecci de recorreguts de vianants

En plantes d'aparcament amb capacitat superior a 200 vehicles o amb superfcie superior a 5.000
m2, els itineraris de vianants utilitzables pel pblic (persones no familiaritzades amb l'edifici) shan
didentificar mitjanant paviment diferenciat amb pintures o relleu, o b dotant les zones esmentades
d'un nivell ms elevat. Quan el desnivell esmentat superi els 550 mm, sha de protegir de conformitat amb el que estableix l'apartat 3.2 de la secci SU 1.
Davant de les portes que comuniquen l'aparcament amb altres zones, els itineraris esmentats shan
de protegir mitjanant la disposici de barreres situades a una distncia de les portes de 1.200 mm,
com a mnim, i amb una altura de 800 mm, com a mnim.
Senyalitzaci
Sha de senyalitzar, de conformitat amb el que estableix el Codi de la circulaci:
a) el sentit de la circulaci i les sortides;
b) la velocitat mxima de circulaci de 20 km/h;
c) les zones de trnsit i pas de vianants, a les vies o rampes de circulaci i accs.
Els aparcaments a qu pugui accedir transport pesat han de tenir senyalitzats, a ms, els glibs i les
altures limitades.
Les zones destinades a emmagatzematge i a crrega o descrrega han d'estar senyalitzades i delimitades mitjanant marques vials o pintures en el paviment.
SU 25
957
Secci SU 8
Seguretat contra el risc causat per l'acci del llamp
1
1
2
Procediment de verificaci
s necessria la installaci d'un sistema de protecci contra el llamp quan la freqncia esperada
d'impactes Ne sigui superior al risc admissible Na.
Els edificis en qu es manipulin substncies txiques, radioactives, altament inflamables o explosives
i els edificis laltura dels quals sigui superior a 43 m han de disposar sempre de sistemes de protecci contra el llamp d'eficincia E superior o igual a 0,98, segons el que indica l'apartat 2.
La freqncia esperada d'impactes, Ne, es pot determinar mitjanant l'expressi:
Ne = Ng A e C110 6 [nombre impactes/any]
(1.1)
on:
Ng densitat d'impactes sobre el terreny (nombre impactes/any, km2), obtinguda segons la figura 1.1.
Figura 1.1 Mapa de densitat d'impactes sobre el terreny Ng

Ae:
C1:
superfcie de captura equivalent de l'edifici allat en m2, que s la delimitada per una lnia
traada a una distncia 3H de cadascun dels punts del permetre de l'edifici, en qu H s
l'altura de l'edifici en el punt del permetre considerat.
coeficient relacionat amb l'entorn, segons la taula 1.1.
SU 27
958
Taula 1.1 Coeficient C1
Situaci de l'edifici
C1
Prxim a altres edificis o arbres de la mateixa altura o ms alts

Envoltat d'edificis ms baixos
Allat
Allat sobre un tur o promontori
0,5
0,75
1
2
El risc admissible, Na, es pot determinar mitjanant l'expressi:

Na =
5,5
10 3
C 2C3C 4 C 5
on:
C2
C3
C4
C5
(1.2)
coeficient en funci del tipus de construcci, dacord amb la taula 1.2.

coeficient en funci del contingut de l'edifici, dacord amb la taula 1.3.
coeficient en funci de l's de l'edifici, dacord amb la taula 1.4.
coeficient en funci de la necessitat de continutat en les activitats que es duen a terme a l'edifici, dacord amb la taula 1.5.
Estructura metllica
Estructura de formig
Estructura de fusta

Coberta metllica
Coberta de formig
0,5
1
1
1
2
2,5
Coberta de fusta
2
2,5
3

Edifici amb contingut inflamable
Altres continguts
3
1

Edificis no ocupats normalment
Usos pblica concurrncia, sanitari, comercial, docent
Resta d'edificis
Edificis el deteriorament dels quals pugui interrompre un servei imprescindible
(hospitals, bombers...) o pugui ocasionar un impacte ambiental greu
Resta d'edificis
2
1
5
1
Tipus d'installaci exigit

Quan, dacord amb el que estableix l'apartat anterior, sigui necessari disposar una installaci de
protecci contra el llamp, aquesta ha de tenir almenys l'eficincia E que determina la frmula segent:
E = 1
0,5
3
1
Na
Ne
(2.1)
La taula 2.1 indica el nivell de protecci corresponent a l'eficincia requerida. Les caracterstiques del
sistema per a cada nivell de protecci es descriuen a l'annex SU B:
Taula 2.1 Components de la installaci
Eficincia requerida
E > 0,98
0,95 < E <0,98
0,80 < E <0,95
0 < E < 0,80
Nivell de protecci
1
2
3
4
SU 28

Annex A
Terminologia
Eficincia del sistema de protecci

Probabilitat que un sistema de protecci contra el llamp intercepti les descrregues sense risc per a l'estructura i les installacions.
Illuminaci, E
Flux llumins per unitat d'rea de la superfcie illuminada. En el sistema d'unitats SI, la unitat
dilluminaci s el lux (lx), que s la illuminaci d'una superfcie que rep un flux llumins d'un lumen
repartit sobre un m2 de superfcie.
Luminncia, L
Quocient entre la intensitat lluminosa radiada per una font de llum i la superfcie de la font projectada
segons la direcci esmentada. Amb I en candeles i S en cm2, L queda expressat en cd/cm2 o stilb (sb);
tamb s'utilitza la cd/m2, unitat que es coneix per nit (nt).
Nivell de protecci
Terme de classificaci dels sistemes externs de protecci contra el llamp en funci de la seva eficcia.
Trencament de forma segura
Trencament que presenta un vidre sota alguna de les formes segents:
a) una petita obertura, amb un lmit en les dimensions de les partcules separades;
b) desintegraci, amb petites partcules separades; o
c) trencament que provoca la formaci de peces separades no esmolades o punxegudes.
s administratiu
Edifici, establiment o zona en qu es duen a terme activitats de gesti o de serveis en qualsevol de les
seves modalitats, com per exemple centres de l'Administraci pblica, bancs, despatxos professionals,
oficines, etc.
Tamb entren dins d'aquest s els establiments destinats a altres activitats, quan les seves caracterstiques constructives i funcionals, el risc derivat de l'activitat i les caracterstiques dels ocupants es puguin
assimilar a aquest s millor que a qualsevol altre. Com a exemple de lassimilaci esmentada es poden
esmentar els consultoris, els centres d'anlisis clniques, els ambulatoris, els centres docents en rgim de
seminari, etc.
Les zones d'un establiment d's administratiu destinades a altres activitats subsidiries de la principal,
com ara cafeteries, menjadors, sales d'actes, etc., han de complir les condicions relatives al seu s.
s aparcament
Edifici, establiment o zona independent o accessria d'un altre s principal, destinat a estacionament de
vehicles i la superfcie construda del qual excedeixi els 100 m2, incloent-hi les dedicades a revisions com
ara rentat, posada a punt, muntatge d'accessoris, comprovaci de pneumtics i fars, etc., que no requereixin la manipulaci de productes o d'eines de treball que puguin presentar risc addicional i que es produeix habitualment en la reparaci prpiament dita. S'exclouen d'aquest s, aix com de l'mbit d'aplicaci del DB-SU, els aparcaments robotitzats.
s comercial
Edifici o establiment lactivitat principal del qual s la venda de productes directament al pblic o la prestaci de serveis relacionats amb els mateixos, incloent-hi tant les botigues i els grans magatzems, els
quals solen constituir un nic establiment amb un nic titular, com els centres comercials, els mercats,
les galeries comercials, etc.
SU 29
959
960
Tamb es consideren d's comercial els establiments en qu es presten directament al pblic determinats serveis no necessriament relacionats amb la venda de productes, per amb unes caracterstiques
constructives i funcionals, del risc derivat de l'activitat i dels ocupants que es puguin assimilar ms a les
prpies d'aquest s que a les de qualsevol altre. Com a exemples de lassimilaci esmentada es poden
esmentar les bugaderies, els salons de perruqueria, etc.
s docent
Edifici, establiment o zona destinada a docncia en qualsevol dels seus nivells: escoles infantils, centres
d'ensenyament primari, secundari, universitari o formaci professional. No obstant aix, els establiments
docents que no tinguin la caracterstica prpia d'aquest s (bsicament, el predomini d'activitats en aules
d'elevada densitat d'ocupaci) shan dassimilar a altres usos.
Les zones d'un establiment d's docent destinades a activitats subsidiries de la principal, com cafeteries, menjadors, sales d'actes, administraci, residncia, etc., han de complir les condicions relatives al
seu s.
s general
Utilitzaci de les zones o elements que no siguin d's restringit.
s pblica concurrncia
Edifici o establiment destinat a algun dels usos segents: cultural (destinats a restauraci, espectacles,
reuni, esplai, esport, auditoris, joc i similars), religis i de transport de persones.
Les zones d'un establiment de pblica concurrncia destinades a usos subsidiaris, com ara oficines,
aparcament, allotjament, etc., han de complir les condicions relatives al seu s.
s residencial pblic
Edifici o establiment destinat a proporcionar allotjament temporal, regentat per un titular de l'activitat diferent del conjunt dels ocupants i que pot disposar de serveis comuns, com ara neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc. Inclou els hotels, hostals, residncies, pensions,
apartaments turstics, etc.
Les zones dels establiments d's residencial pblic destinades a altres activitats subsidiries de la principal, com cafeteria, restaurant, sales d'actes, locals per a jocs o espectacles, etc., han de complir les condicions relatives al seu s.
s residencial habitatge
Edifici o zona destinada a allotjament permanent, sigui quin sigui el tipus d'edifici: habitatge unifamiliar,
edifici de pisos o d'apartaments, etc.
s restringit
Utilitzaci de les zones o elements de circulaci limitats a un mxim de deu persones que tenen el carcter d'usuaris habituals, incls l'interior dels habitatges.
s sanitari
Edifici o zona ls del qual inclou hospitals, centres de salut, etc.
SU 30

Annex B
del llamp
1
Caracterstiques de les installacions de protecci davant
Els sistemes de protecci contra el llamp han de constar d'un sistema extern, un sistema intern i una
xarxa de terra d'acord amb els apartats segents.
B.1 Sistema extern

1
El sistema extern de protecci contra el llamp est format per dispositius captadors i per derivadors o
conductors de baixada.
B.1.1 Disseny de la installaci de dispositius captadors

1 Els dispositius captadors poden ser puntes Franklin, malles conductores i parallamps amb dispositiu
dencebament.
B.1.1.1 Volum protegit mitjanant puntes Franklin i malles conductores
2
El disseny de la installaci sha de fer de manera que l'edifici quedi dins del volum protegit determinat per algun dels mtodes segents, que es poden utilitzar de forma separada o combinada:
a) angle de protecci;
b) esfera rodant;
c) mallat o retcula.
B.1.1.1.1 Mtode de l'angle de protecci

1
El volum protegit determinat pels dispositius captadors est format per la superfcie de referncia i la
superfcie generada per una lnia que, passant per l'extrem del dispositiu captador, giri formant un
angle amb aquest. Els valors dels angles de protecci queden reflectits a la taula B.1 en funci
de la diferncia d'altura entre la punta del parallamps i el pla horitzontal considerat h, per a cada nivell de protecci. Quan es disposi un conductor horitzontal unint dues puntes, el volum protegit ha de
ser el resultant de desplaar al llarg del conductor el definit per les puntes (vegeu la figura B.1).
Figura B.1 Volum protegit per captadors
SU 31
961
962
Figura B.2 Angle de protecci, disposici per a diferents altures
Taula B.1 Angle de protecci
Diferncia d'altura h entre la punta del parallamps i el

pla horitzontal considerat
m
20
30
45
60
25
*
*
*
35
25
*
*
45
35
25
*
55
45
35
25
Nivell de protecci
1
2
3
4
* En aquests casos s'utilitzen els mtodes d'esfera rodant i/o malla.
B.1.1.1.2 Mtode de l'esfera rodant

1
El volum protegit queda definit en fer rodar una esfera de radi R sobre l'edifici (vegeu la figura B.3).
Les zones que puguin ser tocades per l'esfera sn susceptibles de ser afectades per les descrregues.
Figura B.3 Esfera rodant en estructures
El radi de l'esfera ha de ser l'indicat a la taula B.2 en funci del nivell de protecci.
Taula B.2 Radi de l'esfera rodant
Nivell de protecci
Radi de l'esfera rodant

m
20
30
45
60
1
2
3
4
B.1.1.1.3 Mtode de la malla

1
El volum protegit s el definit per una malla rectangular la dimensi ms gran de la qual ha de ser la
indicada a la taula B.3 en funci del nivell de protecci.
SU 32

Taula B.3 Dimensi de la retcula
Nivell de protecci
Dimensi de la retcula
m
5
10
15
20
1
2
3
4
2
Les condicions perqu la protecci sigui efectiva sn les segents:

a) els conductors captadors situats a la coberta han d'estar collocats a:
i)
el permetre de la coberta;
ii) la superfcie de la coberta formant una malla de la dimensi exigida;
iii) la lnia del carener de la coberta, quan el pendent de la coberta sigui superior al 10%.
b) a les superfcies laterals de l'estructura la malla sha de disposar a altures superiors al radi de
l'esfera rodant corresponent al nivell de protecci exigit;
c) cap installaci metllica ha de sobresortir fora del volum protegit per les malles.
En edificis d'altura superior a 60 m protegits mitjanant malla conductora sha de disposar tamb una
malla conductora per protegir el 20% superior de la faana.
B.1.1.2
1
Volum protegit mitjanant parallamps amb dispositiu dencebament
Quan s'utilitzin parallamps amb dispositiu dencebament, el volum protegit per cada punta es defineix
de la forma segent (vegeu la figura B.4):
a) sota el pla horitzontal situat 5 m per sota de la punta, el volum protegit s el d'una esfera el centre de la qual se situa a la vertical de la punta a una distncia D amb un radi de:
R = D + L
on
R el radi de l'esfera en metres que defineix la zona protegida.
D distncia en metres que apareix a la taula B.4 en funci del nivell de protecci.
L distncia en metres funci del temps de l'avan en lencebament t del parallamps en s.

Sha dadoptar L=t per a valors de t inferiors o iguals a 60 s, i L=60 m per a valors de
t superiors.
Taula B.4 Distncia D
Nivell de protecci
Distncia D
m
20
30
45
60
1
2
3
4
b) per damunt d'aquest pla, el volum protegit s el d'un con definit per la punta de captaci i el cercle d'intersecci entre aquest pla i l'esfera.
SU 33
963
964
Figura B.4 Volum protegit per parallamps amb dispositiu d'encebament
B.1.2 Derivadors o conductors de baixada

1 Els derivadors han de conduir el corrent de descrrega atmosfrica des del dispositiu captador a la
presa de terra, sense escalfaments i sense elevacions de potencial perillosos, per la qual cosa sha
de preveure:
a) almenys un conductor de baixada per cada punta Franklin o parallamps amb dispositiu
dencebament, i un mnim de dos quan la projecci horitzontal del conductor sigui superior a la
seva projecci vertical o quan l'altura de l'estructura que es protegeix sigui superior a 28 m;
b) longituds de les trajectries al ms redudes possible;
c) connexions equipotencials entre els derivadors a nivell del terra i cada 20 metres.
2 En cas de malles, els derivadors i conductors de baixada shan de repartir al llarg del permetre de
l'espai a protegir, de forma que la seva separaci mitjana no excedeixi el que sindica a la taula B.5
en funci del nivell de protecci.
Taula B.5 Distncia entre conductors de baixada en sistemes de protecci de malles conductores
Nivell de protecci
Distncia entre conductors de baixada

m
10
15
20
25
1
2
3
4
3
Tot element de la installaci ha danar per on no representi risc d'electrocuci o ha destar protegit
adequadament.
B.2 Sistema intern

1
2
Aquest sistema comprn els dispositius que redueixen els efectes elctrics i magntics del corrent de
la descrrega atmosfrica dins de l'espai a protegir.
Sha dunir l'estructura metllica de l'edifici, la installaci metllica, els elements conductors externs,
els circuits elctrics i de telecomunicaci de l'espai a protegir i el sistema extern de protecci, si nhi
ha, amb conductors dequipotencialitat o protectors de sobretensions a la xarxa de terra.
Quan no es pugui realitzar la uni equipotencial d'algun element conductor, els conductors de baixada shan de disposar a una distncia de lelement esmentat superior a la distncia de seguretat ds. La
distncia de seguretat ds ha de ser igual a:
ds = 0,1L
L s la distncia vertical des del punt en qu es considera la proximitat fins a la presa de terra de la
massa metllica o la uni equipotencial ms prxima. En el cas de canalitzacions exteriors de gas,
la distncia de seguretat ha de ser de 5 m, com a mnim.
SU 34

B.3 Xarxa de terra

1
La xarxa de terra ha de ser ladequada per dispersar en el terreny el corrent de les descrregues
atmosfriques.
(Aquest Reial decret sinclou tenint en compte la Correci derrors i errades publicada al BOE 22, de 25-1 2008.)
SU 35
BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
965

RD314-2006 Cte

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

RD314-2006 Cte

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Suplement del BOE nm.

Dimarts 28 de mar de 2006

REIAL DECRET 314/2006, de 17 de mar, pel qual

Durant la segona meitat del segle XX uns processos

la disposici final segona, autoritza el Govern perqu,

Dimarts 28 de mar de 2006

tecnologia de ledificaci estan en progrs continu, de tal

Suplement del BOE nm. 74

Aprovaci del Codi tcnic de ledificaci.

Saprova el Codi tcnic de ledificaci, el text del qual

Suplement del BOE nm. 74

Dimarts 28 de mar de 2006

1. Durant els sis mesos posteriors a lentrada en

f) Reial decret 1829/1995, de 10 de novembre, pel

Normativa de prevenci de ris-

Aquest Reial decret entra en vigor lendem de la

CODI TCNIC DE LEDIFICACI (CTE)

Dimarts 28 de mar de 2006

Captol 2. Condicions tcniques i administratives.

Exigncia bsica HS 2: Recollida i evacuaci de

Suplement del BOE nm. 74

Article 14. Exigncies bsiques de protecci davant

1. El Codi tcnic de ledificaci, dara endavant CTE,

1. El CTE s aplicable, en els termes establerts a la

Suplement del BOE nm. 74

Dimarts 28 de mar de 2006

Dimarts 28 de mar de 2006

c) Els organismes autoritzats per les administracions

Condicions generals per al compliment del

Suplement del BOE nm. 74

tes, altres avaluacions mediambientals dedificis i altres

Condicions del projecte.

Suplement del BOE nm. 74

Dimarts 28 de mar de 2006

Condicions en lexecuci de les obres.

4. Durant la construcci de les obres el director

Dimarts 28 de mar de 2006

els assajos a realitzar, els criteris dacceptaci i rebuig i les

8.1 Documentaci de lobra executada.

Suplement del BOE nm. 74

1. Els requisits bsics de seguretat i habitabilitat que

Suplement del BOE nm. 74

Dimarts 28 de mar de 2006

els usuaris dun edifici pateixin danys derivats dun

Exigncies bsiques de seguretat ds (SU).

12.3 Exigncia bsica SU 3: Seguretat davant del risc

Dimarts 28 de mar de 2006

2. Per limitar el risc de contaminaci de laire interior

Suplement del BOE nm. 74

15.1 Exigncia bsica HE 1: Limitaci de demanda

Article 15. Exigncies bsiques destalvi denergia (HE).

Suplement del BOE nm. 74

Dimarts 28 de mar de 2006

Contingut del projecte

Descriptiva i justificativa, que contingui la informaci segent:

Promotor, projectista, altres tcnics.

1.3 Descripci del projecte.*

1.4 Prestacions de ledifici.*

Definici de banys, cuines i safarejos, equipament industrial, etc.

3. Compliment del CTE:

Compliment daltres reglaments i disposicions.

Dimarts 28 de mar de 2006

Contingut del projecte