(ANLISI DE LES LECTURES)

TEORIA DE LEDUCACI 10/11

1. SELECCI DE FRAGMENTS:
__________________________________________________________________
Alumne/a: Laura Corts Monferrer

Perode: 3r

Assignatura: Teoria de leducaci

Grup Treball: PB2

Autoria (Cognom, Nom): Morn, E

Any publicaci: 2010

Ttol llibre: La mente bien ordenada

Ciutat publicaci: Barcelona

Editorial: Seix Barral

______________________________________________________________________
Cita n: 1 . Pregunta: Qu s educar?
[educar es ayudar a construir] la capacidad de situar toda informacin en su contexto
(...) dentro del conjunto donde la misma se inscribe.
Autoria (Cognom): Morn

Any: 2010

Pg.: 16

Descriptors: ayudar a construir, situar informacin en contexto.

Cita n: 2 . Pregunta: Qui ha deducar?

Un cuerpo docente sin fe pedaggica viene a ser un cuerpo sin alma
Autoria (Cognom): Morn

Any: 2010

Pg.: 121

Descriptors: sin fe pedaggica, cuerpo sin alma.

Cita n: 3 . Pregunta: Per a qu i per a qu cal educar?

Una educacin para una cabeza bien ordenada, que pusiera fin a la disyuncin entre las
dos culturas [cultura cientfica y cultura

las humanidades], haran a las

personas aptas para responder a los formidables desafos de la globalidad y de la

complejidad en la vida cotidiana, social, poltica y mundial.

Autoria (Cognom): Morn

Any: 2010

Pg.: 40-41

Descriptors: cabeza bien ordenada, fin a la disyuncin humanstica y cientfica,

responder desafios de la globalidad, de la vida cotidiana, social, poltica y mundial.

Cita n: 4 . Pregunta: En quines qestions cal educar?

El desarrollo de la aptitud para contextualizar aspira () a un pensamiento
<<ecologizante>>

() sita () el conocimiento dentro de su relacin de

inseparabilidad respecto de su entorno cultural, social, econmico y, () natural, ()

adems incita a ver como modifica este contexto o lo aclara de otro modo.
Autoria (Cognom): Morn

Any: 2010

Pg.: 30

Descriptors: contextualizar dentro del entorno (cultural, social, econmico, natural),

pensamiento ecologizante, ver como modifica este contexto.
DEFENSA DE LA SELECCI DE FRAGMENTS:
He escollit aquest recull de fragments perqu considero que responen a les
preguntes representant clarament el punt de vista de lautor i sintetitzen part del
contingut del llibre.
En el primer cas, Morn respon a la pregunta de qu s educar dient, que s, una
mena de mediaci entre el alumne i la informaci, per tal de que aquest aprenga a
situar-la en el seu context. Daquesta manera, entendr millor i tindr una visi global,
intentant evitar reduccionismes. Crec que s molt important aquest plantejament, ja que
quan contextualitzem, aprenem a lligar conceptes, ens qestionem el perqu de les coses
i el perqu de la seua situaci.
El segon fragment, contesta a qu ha deducar. Enuncia que s necessari que el
cos docent tinga confiana en la capacitat daprendre que tenen seus alumnes. Daquesta
forma els nefits tenen tamb confiana en les seues aptituds i una predisposici
positiva a lhora daprendre. Aquest fet, augmenta la possibilitat de triomf en els estudis.
El tercer fragment lhe trobat adient ja que continua amb el fil de la primera cita,
respon a la pregunta de perqu i per a qu hem deducar. Segons Morn, ho hem de fer
per a aconseguir que els nostres alumnes tinguen una mente bien ordenada, on el

saber no estiga acumulat, sin que estiga tot interelacionat de manera ordenada i en el
seu context adient. Per tant, ac estem parlant de la necessitat de contextualitzar i de
tindre una visi global (com hem dit abans). Aquesta visi del conjunt, donar fi a la
dicotomia entre cincies i humanitats, ja que les dues estan relacionades, tenen un
mateix context i no sentn luna sens laltra. Hem deducar daquesta forma, segons
lautor, per poder enfrontar-nos amb ms facilitat i eficcia als desafiaments o
problemes que sens plantegen.
La quarta cita, dna resposta a la pregunta en quines qestions cal educar.
Morn afirma que hem deducar en fer contextualitzacions (tal i com hem repetit en les
altres cites). Proposa ensenyar un a pensar de forma ecologizante per tal situar el
coneixement dins de la seua relaci de inseparabilitat amb el seu entorn cultural, social,
econmic i natural. Tamb es pot observar com interactuen cada un dels components,
ajudant a entendre millor el objecte i tamb el seu context.
Aquestes cites majudaran en un futur a recordar qu volia dir Morn quan
parlava de La mente bien ordenada.

2.
ANLISIS DE LES LECTURES
-------------------------------------------------------------------------------------------------------Alumna: Laura Corts Monferrer
Assignatura: Teoria de lEducaci
Pregunta: Per qu i per a qu cal educar? Grup Treball: PB2-F
Autoria (Cognom, Nom): Morn, E
Any publicaci: 2010
Ttol llibre: La mente bien ordenada
Ciutat publicaci: Barcelona
Editorial: Seix Barral
Cita: Una educacin para una cabeza bien ordenada, que pusiera fin a la disyuncin
entre las dos culturas [cultura cientfica y cultura de las humanidades], haran a las
personas aptas para responder a los formidables desafos de la globalidad y de la
complejidad en la vida cotidiana, social, poltica y mundial.
Any: 2010

Pg: 40-41

Comentari dantecedents (terics)

Context de lectura:
Lautor arriba a enunciar la necessitat de una cabeza bien ordenada,
arrel de la necessitat duna visi global front a la hipersensibilitzaci que vivim
en els nostres dies. Entenem dues parcelles destudi separades i antagniques,
les cincies socials i les cincies humanes.
Aix, Morn proposa que cosmologa, ciencias de la Tierra, ecologa,
prehistoria, nueva historia hacen posible articular entre s disciplinas hasta
entonces separadas. En la pg.46, refora aquesta idea dient que Llevamos en
el interior de nosotros mismos el mundo fsico, el mundo qumico, el mundo
vivo, y al mismo tiempo nos hemos separado de ellos por nuestro pensamiento,
nuestra conciencia, nuestra cultura. De este modo, la cosmologa, las ciencias
de la Tierra, la biologa la ecologa permiten situar la doble condicin humana,
natural y metanatural. Aquesta cita, tamb est molt lligada a la segent: La
educacin debe contribuir a la autoformacin de la persona (aprender y asumir
la condicin humana, aprender a vivir) y aprender a convertirse en un
ciudadano. Vol dir que quan prenem conscincia de la nostra condici humana,
prenem conscincia de la nostra riquesa interior i del que ens envolta. Aix com
la necessitat dentendre el mn com a un tot cohesionat, un mn que no sentn
sense cada una de les seues parts.
Amb aquestes cites, lautor vol transmetre que aquelles dues cultures, la
cientfica i la humanstica; no sentenen una sense laltra. Sn elements que
sajuden mtuament per entendres millor.

Daquesta necessitat destablir els elements de connexi per entendre

millor qualsevol fet o qesti, naix la necessitat duna visi global i duna ment
ben ordenada. El conocimiento no es conocimiento si no es organizacin,
puesta en relacin y en contexto con las informaciones. Situant els elements en
el seu context, podem ampliar lespectre de causalitat que controlvem quan
concebem els sabers de manera separada, [la contextualizacin] hara a las
personas aptas para responder a los formidables desafos de la globalidad y de
complejidad en la vida cotidiana, social, poltica y mundial.

Fonaments de lautor:
Lautor fonamenta aquesta frase amb la necessitat daprendre a
contextualitzar [educar es ayudar a construir] la capacidad de situar toda
informacin en su contexto (...) dentro del conjunto donde la misma se
inscribe.
Per reforar la seua teoria cita, entre altres, a Mountaigne, es mejor una mente
bien ordenada que otra muy llena y a Ren Daumal Yo lo s todo pero no
entiendo nada. Aquestes cites reforcen la idea de la necessitat daprendre a
establir les connexions i contextualitzar per tal de fer un aprenentatge
significatiu, actiu i participatiu. On lalumne puga situar tot fenomen dintre
dun marc poltic, geogrfic, fsic, qumic... De manera que el saber no estiga
compartimentat i que les cincies expliquen les humanitats i les humanitats les
cincies.

Relaci amb altres lectures

En certa forma, J, Deloors volia dir alguna cosa semblant quan va afirmar que

La educacin puede ser un factor de cohesin si procura tener en cuenta la diversidad

de los individuos y de los grupos humanos y al mismo tiempo evita ser a su vez un
factor de exclusin social. Ja que recalca la importncia que t, com b deia Morn,
tener en cuenta la diversidad en el seno de la unidad y la unidad en el seno de la
diversidad. Per a poder tindre una visi ms completa i oberta cap al mn, segons J,
Deloors La educacin tiene una doble misin: ensear la diversidad de la especie

humana y contribuir a una toma de conciencia de las semejanzas y la interdependencia

dentro todos los seres humanos.

Opini personal:
En la meua opini lnica forma vlida daprendre, s aquella que aporta sentit

al contingut, que ajuda a lestudiant a entendre la matria. La metodologia millor s

situar les coses en el seu context, per tal destablir relacions entre les matries i els
continguts. Aprendre per a mi tampoc s acumular saber, sin entendre perqu s
daquesta forma i no dun altra, poder aportar raons per a defendre una determinada
postura, tindre sentit crtic i raonar el perqu de les coses. Ser subjectes constructors
del saber, i no, com b deia Freire, una guardiola que anem omplint amb afany
dacumulaci de sabers i ttols a intercanviar per un salari o un determinat prestigi
social. Hem de fer un pas ms enll i buscar leducaci com a fi, no com a un mitj per
aconseguir recompenses materials.

Comentari de conseqents (prctics)

La prctica que jo proposo est relacionada amb la necessitat dentendre les
coses en el seu context.
Disposaria als xiquets en grups reduts, per tal de que tots pogueren participar i
dobtindre diferents situacions dintre de laula. Plantejaria una temtica ampla com pot
ser la vida a la terra. Llavors proposaria als xiquets que feren una pluja didees, on
eixirien temtiques com la vida social, les espcies naturals, la situaci de la Terra
dintre del sistema solar, de la Via Lctea o de lunivers..,etc. Aix, a partir dun tema
com, podria aprofitar per tractar quasi tots els altres temes que es poden abordar en
laula de primria.
En aquesta experincia, cada grup de xiquets haur exposat la seua parcella de
la realitat i haur escoltat les dels altres. Podran entendre de manera fcil que tots els
sabers es troben molt relacionats i que han hagut de recrrer a algun tema dun altre
grup per poder explicar el seu millor.