EL CANVI CLIMTIC GLOBAL

NDEX
1. -QU S EL CANVI CLIMTIC?
2. -EL DESCOBRIMENT DEL CANVI CLIMTIC.
3. -CAUSES DEL CANVI CLIMTIC
4. -CONSEQNCIES DEL CANVI CLIMTIC
5. -EL CANVI CLIMTIC A ESPANYA
6. -ORGANITZACIONS ECOLOGISTAS
7. -NOTICIES
8. -OPINI PERSONAL
9. -QU POTS FER T PER EVITAR-HO?
10.
10.-QU PODEN FER ELS GOVERNS? PROTOCOL DE KYOTO.

1.QU S EL CANVI CLIMTIC?

Canvi Climtic s el nom utilitzat per a referir-se a la variaci global del
clima de la Terra. Durant la seva histria el nostre planeta ha sofert
nombrosos canvis climtics, per tots ells deguts a causes naturals com
variacions en els parmetres orbitals de la Terra, impacte de meteorits o
canvis en la circulaci ocenica entre d'altres. En l'actualitat hi ha
nombroses evidncies que indiquen l'inici d'un canvi del clima, per aquesta
vegada degut a l'acci de l'home amb la crema d'una gran quantitat de
combustibles fssils.Molts cientfics pensen que a major concentraci de
gasos defecte dhivernacle es produir un major augment de la
temperatura a la Terra.
En general, el canvi climtic consisteix en els canvis dordre natural, per
actualment, aquests canvis sn associats amb limpacte hum sobre el
planeta.
Encara que el canvi climtic no s sinnim de calfament global, ja que
respn a diverses causes i dna com a resultats moltes conseqncies, el
trobem associat a aquest fenmen. Per, a ms del calfament, tamb el
canvi climtic influix en les precipitacions, en la nubositat i molts altres
aspectes.
Les diferents teories sobre el canvi climtic consistiexen en les variacions
solars i orbitals, limpacte de meteorits,la deriva continental, la composici
atmosfrica, les corrents oceniques, el camp magntic terrestre i efectes
antropognics (causats per lhome) com a factors influents en la modificaci
del clima.
Aix mateix, un cert grup de teories proposa que davant daquest escenari, o
b el planeta Terra podria respondre reforant els efectes, o b moderant-los
i recuperant un equilibri natural.
Respecte a limpacte hum, es considera que certes prctiques
desmesurades com la utilitzaci indiscriminada de recursos naturals, la
crema de combustibles que produeixen dixid de carboni (CO2) i altres han
arribat a un efecte negatiu que influir molt en laugment de la
temperatura.
Diverses organitzacions i entitats mundials treballen des de fa anys sobre la
concienciaci sobre aquest fenmeno, convocant als Estats del mn i fer
que es responsabilitzen sobre el seu impacte i fent una crida als ciutadans
per a portar a terme prctiques per defendre el nostre planeta. Personalitats
com el poltic Al Gore o lactor Leonardo di Caprio tamb shan sumat a la
campanya contra el canvi climtic divulgant les investigacions al respecte
mitjanant tot tipus de mitjans.

2.EL DESCOBRIMENT DEL CANVI CLIMTIC

A la dcada de 1930 van aparixer les primeres informacions sobre la
tendncia a un escalfament global, detectat des de finals del segle XIX. Per
no tenien relaci amb lactivitat industrial de lhome. Per aquells anys,
Milutin Milankovitch va publicar uns detallats clculs sobre les variacions en
lrbita terrestre que donaven explicaci als cicles climtics, en general, y a
la periodicitat de les glaciacions, en particular.
Per, en 1938 va tindre lloc un fet que va ser el primer avs de la presncia
de factors humans en el canvi climtic. Guy Stewart Callendar, un ingenier
especialista en vapor (no tenia credencials acadmiques ni professionals
com a meteorleg), va donar una conferncia a la Royal Meteorological
Society de Londres durant la qual va afirmar que era lactivitat humana de
la crema de combustibles fssils la que creava quantitats de gas dixid de
carboni (CO2), i que eixa era la causa principal del canvi climtic.
La proposta de Callendar tenia antecedents cientfics: les primeres
investigacions teriques del gran matemtic Joseph Fourier, pioner en
lestudi del flux del calor. Per va ser el cientfic britnic John Tyndall qui va
confirmar al seu laboratori en 1859, que certs gasos eren els responsables
del flux, a travs de latmosfera, del calor emitit per la superfcie de la
Terra.
La Segona Guerra Mundial va significar un parntesi en la climatologia a
llarg termini. Per amb la necessitat de que les prediccions foren ms
fiables, van aparixer noves tecnologies per a lestudi detallat de
latmosfera.
Aix, fins 1950, alguns cientfics, nord-americans principalment, van traure
beneficis de les grans millores dels instruments de recollida de dades
atmosfriques i del gran augment de la capacitat de realitzar clculs
complexes mecanitzats (el primer ordenador modern de propsit general,
el ENIAC, va comenar a funcionar en febrer de 1946) per a prendre en
consideraci la hiptesi de Callendar de que el CO2 produt per la humanitat
era, en gran part, responsable del calfament global. Curiosament, aquesta
possibilitat de investigar a fons el canvi climtic va ser propiciada,
fonamentalment, per la sobtesa abundncia de fons disponibles a travs
dels organismes dependents del Ministeri de Defensa i de les forces militars
nord-americanes, que consideraven la climatologia i lestat dels mars i
oceans com a part molt important de la informaci necessria per a
controlar el millor possible la Guerra Freda.
El resultat ms espectacular daquest esfor postbllic per a analitzar i
estudiar la importncia del canvi climtic va ser, problablement, la
publicaci en 1960 de les dades obtingudes per Charles D. Keeling de la
concentraci de CO2 en la atmosfera. No obstant aix, cientficament
parlant , encara estaven lluny del descobriment del calfament global. Com a
molt es pot dir que cap a 1960 shavia descobert la possibilitat de que
sestiguera produint un calfament global i que laugment de la concentraci
de dixid de carboni fora una de les seues causes principals.

La dcada de 1960 s, en relaci a les investigacions sobre el canvi climtic,

un perode gris, de transici, en el qual destaca principalment laparici dels
primers models matemtics del clima, molt senzills i elementals al principi, i
generalment dissenyats i posats a punt per a les prediccions
meteorolgiques a molt curt pla i molt locals.
No obstant aix, amb laugment del poder de clcul dels ordenadors i la
posada en rbita de la primera generaci de satllits meteorolgics,
comena la transici a gran escala de la climatologia qualitativa a la
quantitiva.
El primer Dia de la Terra es va celebrar el 22 dabril de 1970 i va ser un
esdeveniment de la major importancia per a la cultura occidental, ja que va
significar la consagraci de lecologisme com un dels valors principals de les
societats doccident. Per, podem dir que els ecologistes van ser els ltims
en pujar-se al carro del canvi climtic. En alguns casos perqu eren ms
rentables les campanyes contra les centrals nuclears, una font denergia de
les ms netes i potents de les que disposem per a resoldre el problema de
lemissi de gasos defecte hivernacle. En altres, perqu les ONG
decologistes no tenien els coneixements cientfics necessaris per a saber
quin efecte tindria el fenomen atmosfric universal en la vida dels animals
salvatges i el seu hbitat natural, les selves i els boscos, que era la
preocupaci principal dels ecologistes en aquells temps. En realitat va ser la
gran premsa lliure doccident, la que va iniciar, el gran canvi cultural, una
autntica revoluci en molts aspectes, publicant profeces de costes
innundades a causa de la fusi dels glaciars i de catastrfiques glaciacions.
Prompte, les associacions i ONG de ecologistes i partits verds van veure la
gran preocupaci dels ciutadans pel medi ambient i es van prestar a liderar
la conscincia social de que calia fer alguna cosa per a evitar les
conseqncies apocalptiques del canvi climtic.

3.CAUSES NATURALS DEL CANVI CLIMTIC

Desprs de fer moltes investigacions, shan determinat diverses causes
NATURALS del canvi climtic, encara que hui en dia, es pensa que la causa
fonamental del calfament global s lacci humana

VARIACIONS

EN LRBITA DE LA TERRA:

El factor principal que produex canvis en el clima s el moviment de la

Terra. Els moviments de rotaci i de translaci de la Terra no sn
constants, sin que canvien amb el temps. A, produeix canvis en el
clima per variacions en la distribuci de les estacions i de la latitud de la
radiaci solar. Tres caracterstiques dels moviments de la Terra en rbita
al voltant del Sol han sigut considerades com a factors que influeixen en
la quantitat de radiaci solar a la superfcie i la seua distribuci amb la
latitud. La primera s lexentricitat, la segona s la inclinaci i la tercera
s la precessi. Lastrnom Yugoslavo Milutin Milankovitch (1879-1954)
va formular un model matemtic que considera aquestes variacions en
lrbita terrestre, anomenats cicles de Milankovitch.

1-Variacions en lexentricitat de lorbita de la Terra al voltant

del Sol.
Johannes Kepler (1571-1639), astrnom Alemany, va descobrir que la
Terra es mou en una rbita ellptica al voltant del Sol, el que fa que
es trobe lleugerament ms a prop del Sol en determinats moments
de lany, i un poc ms lluny en altres moments. Ja que la quantitat de
radiaci solar que arriba a la Terra varia segons la distancia amb el
Sol, la superfcie terrestre rep ms radiaci solar en el periheli (el
punt ms
proper al Sol) i menys radiacin en lafeli (el ms lluny). Quasi 200
anys desprs de Kepler, lastrnom francs Urbain Leverrier (18111877) descobr que lrbita canvia gradualment de ms ellptica a
ms circular. Posteriorment, Milankovitch calcul que aquest canvi t
un
perode de entre 100 mil a 400 mil anys, i que s el resultat de
latracci de la gravetat daltres planetes sobre la Terra. Aquesta
variaci en lrbita sanomena exentricitat. Per aquesta ra, canvia
lenergia solar que arriba a la Terra, i per tant el clima.
2-Variacions en la inclinaci.
s el canvi en langle dinclinaci de leix de la Terra amb el pla de la
seua rbita. Leix de rotaci terrestre no forma un angle recte amb el
pla de lellptica, sin que t una inclinacin de 23.5, inclinaci que
sanomena obliqitat. Lobliqitat de la Terra varia de 22.5 a 24.5
aproximadament cada 41 mil anys. A produeix grans canvis en les
estacions de lany. Actualment, la inclinaci de leix s de 23.5 i est
disminuint 48 cada segle.

3-Precessi
Semblant a un tronc, la Terra est precessant lentament quan gira al
voltant del seu eix. Aproximadament al 125 a.C., lastrnom grec
Hipparcos de Rodas (190 a.C-129 a.C.) descubr que el pol nord de la
Terra no es dirigeix sempre en la mateixa direcci entre les estrelles.
Lorientaci del pol nord en lespai canvia molt lentament, amb un
perode de 26 mil anys. Aquest moviment, anomenat precessi, ens
el podrem imaginar con si leix de la Terra formara un con en lespai,
faria un con complet cada 26 mil anys. Actualment, leix de la Terra
es dirigeix cap a lestrella del Nord, per en 13 mil anys es dirigir
cap a lestrella Vega. La causa de la precessi, s latracci del Sol i
de la Lluna en lequador de la Terra. A genera significatius canvis
climtics, perqu canvia la posici on es produeixen solsticis destiu i
dhivern, fent que aquestes estacions tinguen lloc en poques
diferents a les de hui en dia.

VARIABILITAT SOLAR
El Sol s una estrella variable i lenergia que emet canvia amb el temps.
Aix causa un augment de lenergia que rebem del Sol, el que produeix
un calfament en el sistema terra-atmosfera. Els resultats dels models
climtics indiquen un augment del 2% de lenergia entrant deuria
produir el mateix canvi climtic que una duplicaci del CO2, encara que
cal destacar que mentre lenergia solar es concentra als trpics, lefecte
hivernacle afectaria ms a les altes latituds. Si la radiaci solar
sincrementa en el futur, com ha passat els ltims 50 anys, aleshores es
reforar lefecte hivernacle, si ocorre al contrari podria haver una
xicoteta disminuci daquest.

TECTNICA DE PLAQUES
Els continents estan continuament reubicant-se, amb moviments molt
lents, apropant-se o allunyant-se de lEquador, dels pols o en altres
direccions, produint canvis lents en el clima.

ACTIVITAT VOLCNICA
Lactivitat volcnica canvia la reflectivitat de latmosfera i redueix la
radiaci solar que arriba a la superfcie de la Terra. Si lactivitat volcnica
s prou intensa, es pot acumular una gran quantitat de cendres i gasos
contaminants en latmosfera, que poden permanixer en suspensi per
llargs perodes de temps, atenuant la radiaci solar que arriba a la
superfcie, produint les corresponents alteracions en el comportament
del clima.

4.CONSEQNCIES DEL CANVI CLIMTIC

Resum de les conseqncies del canvi climtic:
Rpid augment de les temperaturas: saconsegueixen cifres
histriques de temperatures ms altes.
Canvis en els fenmens naturals: ms huracans, ms pluges
torrencials, ms seques (depenent de la part del planeta), ms fred
al nord dEuropa, escassesa daigua
Impacte en lecosistema: canvis de medis i danimals, extincin
despcies, noves espcies
Augment del nivell del mar: que actualmente ja est afectant a
menudes illes i que pot ser catastrfic per a les ciutats costeres i
ubicades junt als rius.
Problemes en lagricultura.
Augment de plagues i enfermetats.
El clima de la Terra ha canviat en moltes ocasions, no obstant aix, mai
abans shavia donat un canvi tan drstic i perills. Un canvi que afecta el
nostre medi ambient, economia, societat, i que s una amenaa per al
planeta.
Durant el passat segle, la temperatura mitjana de la superfcie de la Terra
va augmentar aproximadament 0,6C. Les proves demostren que la majoria
dels esdeveniments del canvi climtic que han tingut lloc al planeta els
ltims 50 anys, han sigut causats per lactivitat humana.
En el seu Tercer Informe, publicat en 2001, lAgencia Intergubernamental
sobre el Canvi Climtic (IPCC), va pronosticar que la mitjana de
temperatures globals de la superfcie augmentaria entre 1,4 fins 5,8C per a
finals daquest segle. Lincrement de la temperatura global tindr
conseqncies molt serioses per a la humanitat i per a totes les criaturas
vives, incloent-hi una pujada del nivell dels mars que ser una amenaa per
a les costes i illes menudes, aix com lincrement i empitjorament dels
fenmens meteorolgics.
Per els pronstics ja sestan cumplint. El nostre clima est canviant, i no va
a millor, sin que empitjora.
Els huracans, les plutges torrencials, les seques, les ones de calor, les
nevadestots aquests fenmens sn cada vegada ms intensos i freqents.
El canvi climtic no s una pellcula de cincia ficci, com molta gent
pensa, sin que s una realitat. Fa una dcada, noms era una hiptesi, una
possibilitat. Ara en el futur s ms que evident que no es tracta sols duna

suposici. Canad canvia, el gel de Groenlndia es fon, sia i Amrica del

Sud sofreixen tempestes i inundacions histriques. Els glaciars
desapareixen, es multipliquen els incendis forestals i es succeeixen ones de
calor insoportables
Els cientfics ho han comprovat i ens alerten sobre aquest canvi climtic,
encara que hui en dia, no cal ser un especialista en meteorologia pera
adonar-sen del que est passant al nostre planeta.
Els Climatlegs que mantenen informada a lIPCC adverteixen que el
calfament global est causat (majoritriament) per lactivitat humana i que
existeix una gran preocupaci de que aquest calfament saccelere encara
ms del que ho est fent. Perqu els cientfics si que sabien que tindria lloc
un canvi climtic com aquest, per no sesperaven que comenara tan
prompte.
Si es continua al ritme actual, augmentarem les concentracions de CO2 que
hi ha a latmosfera, doblant el nivell actual. Probablement, a augmentar
la temperatura global entre 2 i 5C. Per tant, laugment de la temperatura
afectar el desgel, els oceans, el vapor daigua, els nvols, els canvis de
vegetaciLimpacte a lecosistema podria ser definitiu,irreversible.
En novembre de 2006, per primera vegada, cientfics de la Universitat de
Wyoming (Estats Units) han confirmat que existeix una connexi entre el
calfament global i la menor supervivncia de ls polar, a causa de la
reducci de la capa de gel.
El calfament global pot causar canvis catastrfics. El desgel i les
precipitacions poden produir importants desbordaments de rius, mentre que
la evaporaci pot secar altres. Enfermetats noves i antigues sestendran pel
planeta, algunes zones perdran les seues collites, mentre que en altres
podrien crixer millor. Els huracans podrien fer-se ms intensos, les corrents
oceniques dEuropa podrien detindres, gran part del continent podria patir
un greu canvi en el clima, que es tornaria molt ms fred.
Segons la NASA, al interrompre una gran corrent marina, la fusi del gel del
Mar rtic pot originar un greu descens de les temperaturas dEuropa i
dAmrica del Nord, una teoria que va guanyant credibilitat entre molts
cientfics que estudien el clima ja que la descongelaci del gel mar que
cobreix lrtic podria canviar i incls detindre les grans corrents de lOce
Atlntic. Sense el calor que proporcionen aquestes corrents marines, la
temperatura mitjana europea podria disminuir de 5 a 10C.
Robers Gagosian, president i director de la Instituci Oceanogrfica Woods
Hole, confirma que alguns cientfics creuen que aquest canvi en les corrents
marines pot succeir prompte i duna forma inesperada, en un perode de
temps tan curt com de 20 anys. Altres dubten de que a arribe a ocrrer.
Cert o no, el Pentgon ha pres nota i existeixen diversos satllits (entre ells
algn de la NASA) que vigilen, dia i nit, la capa de gel de lrtic.
La possibilitat de que loest dEuropa entre en una mini era glacial shavia
imaginat fa temps com una possible conseqncia del calfament global. Les

alarmes han sonat i alguns governs han sentit la necessitat dintervindre per
solucionar aquesta situaci, encara que potser ja siga un poc tard.
El nostre ecosistema podria reduir-se drsticament, aix com la vida animal.
En aquest mateix segle, lactivitat humana podria causar un desgel
irreversible de la capa de gel de Groenlndia i dels glaciars de la Antrtica.
A, condemnaria el mn a un increment del nivell de tots els oceans en
uns 6 metres, que es suficient per a inundar la terra on viuen i de la qual
salimenten milions de persones.
Si segueixen augmentant les temperaturas globals i continua el desgel, les
illes del Pacfic podrien desaparixer per sempre. De fet, ja hi ha illes que
han sofert les conseqncies de lincrement actual del nivell del mar. Les
menudes illes de Kiribati i Tuvalu, incluida la illa de Tenua Tarawa es troben
baix una constant amenaa. Les carreteres de la costa en aquestes illes ja
se les ha empassat el mar i els ciutadans han tingut que anar reculant,
construint noves carreteres ms a linterior.
Alguns subsls de les illes que es troben a un nivell baix respecte del mar ja
no admiteixen lagricultura perqu la terra est salada i els residents han
hagut de canviar els seus horts per contenidors que omplin amb terra.
El IPCC (compost per ms de 2000 cientfics) adverteix que les illes
menudes situades a un nivell baix respecte al nivell del mar i els pasos
costers amb grans quantitats de poblaci, com per exemple les Illes
Marshall i Bangladesh, podrien patir danys catastrfics per la pujada del
nivell del mar.
http://www.alertatierra.com/CambC_efectos.htm
http://www.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml#23

5.CANVI CLIMTIC A ESPANYA

http://www.publico.es/ciencias/365200/exodo-animal-por-el-cambioclimatico-en-espana
http://www.tiempo.com/ram/1477/la-realidad-del-cambio-climtico-enespaa-y-sus-principales-impactos-ecolgicos-y-socioeconmicos/
http://europa.eu/legislation_summaries/environment/tackling_climate_chan
ge/l28060_es.htm
El canvi climtic, ha sigut tractat com una possibilitat, una hiptesi, ja que encara
necessita ms elements de confirmaci, per dacord amb lnalisi de les dades actuals,
pareix que ja haja comenat ac a Espanya.
Els elements que conformen aquesta realitat, obtinguda als anlisis de les dades de 38
observatoris meteorolgics de la xarxa principal distribuits per tota Espanya, (Institut
Nacional de Meteorologia,2002), sn els segents:
AUGMENT DE LA TEMPERATURA MITJANA ANUAL
En el perode de 1971 fins lany 2000: 1,53C. Donat que les prediccions mximes
sn (per al segle XXI) dun augment de fins a uns 0,4C per dcada, 1,2C per 30
anys, la realitat observada al perode de 1971-2000 proposa que aquestes taxes
mximes previstes sestarien superant avui en un 27,5%. Aleshores el problema s
molt ms greu del que tots suposvem, ja que podem arribar a mijan segle amb
un augment mnim de 2,50C.
El meteorleg Carlos Almarza, de lInstitut Nacional de Meteorologia ja va informar
en 2000 que laugment de la temperatura a Madrid havia sigut un 50% superior a
la mitjana de lHemisferi Nord. A suposa que hem entrat en una clara
africanitzaci del clima peninsular, ja que una quarta part dEspanya t ja
temperatures mitjanes iguals a les del nord del Marroc, i ms avant les tindr tota
la peninsula.

PRECIPITACI ANUAL
Sha donat sense canvis significatius, noms sha pogut observar un lleugera
disminuci de les precipitacions a les zones on sn ms freqents.
Un anlisi de les dades de lInstitut Nacional de Meteorologia de la mitjana de
precipitaci a Espanya (al prerode 1947-1999), indica que no sobserven encara

grans canvis . No obstant aix, la tendncia de la precipitaci a lhivern, lpoca on

sn ms freqents en gran part del pas, indica una clara disminuci. Per tant, el
descens de la pluja tamb ha comenat , encara que no s tan significatiu com
laugment de les temperatures.
NOMBRE DE DIES DE NEU ANUALS
Han disminuit sense cap excepci.
NOMBRE DE DIES AMB UNA TEMPERATURA MAJOR DE 25C
Han augmentat sense cap excepci. A indica una clara tendncia a
laugment de la freqncia i intensitat de les ones de calor a lestiu.
TEMPERATURES MXIMES I MNIMES ANUALS
Tant les primers com les segones han augmentat sense cap excepci.
NIVELL MITJ DEL MAR (ALACANT)
La taxa anual de la pujada del nivell del mar sha multiplicat per 3 en la
dcada 1990-2000 que sha registrat amb 3,875 mm/any, mentre que la
dcada anterior va augmentar 1,345 mm/any. Fenmens similars shan
produt al Mar Cantbric.
Aquest conjunt de fets, constitueix una primera aproximaci al problema,
que deuria dalarmar a tots els que viuen en aquest clima.
I la poblaci ja est comenant a apreciar tots aquests canvis, observant
que el clima Ja no s com abans. Per tant, el primer que haurem de fer,
s possar un procs en marxa, incorporar plans,programes,projectes pblics
i privats amb lobjectiu dalmenys intentar solucionar aquest problema
abans de que siga massa tard, perqu amb totes aquestes dades podem
observar que Espanya ser un pas molt afectat per aquest canvi climtic,
que est aproximant-se cada vegada amb ms rapidesa.
IMPACTES EN SECTORS ECONMICS I SOCIALS
AUGMENT DE LES ONES DE CALOR: en freqncia i intensitat i a
ms amb un augment de les seues conseqncies: mort de
persones, incendis forestals, descens del turisme, etc. Cal recordar, a
Espanya, les ones de calor a lestiu de 1995, amb 93 morts; i la de
2003, amb 141 morts i greus incendis, els fenmens amb major
mortalitat de lltima dcada.

INTRODUCCI DINFECCIONS Introducci dinfeccions extiques

propies de zones ms clides i agreujament dinfeccions degudes a la
legionella (bacteri, que pot ser perjudicial per a lhome si augmenta
molt el seu nombre) i similars.

A) Descens dels consums energtics per calefacci (un dels efectes

positius del canvi climtic) i augment dels de refrigeraci. Donat que
aquests segons suponen el consum denergia elctrica, front a ls
del cobustible en la calefacci, a implicar un augment de les
emissions de gasos defecte hivernacle, i per tant, suposa un altre
problema per al cumpliment del Protocol de Kyoto, que obliga jurdica
i econmicament a Espanya a limitar laugment de les emissions de
gas per a 2012 al 15% sobre les de 1990 (en lactualitat, hi ha un
augment del 38%).
B) Encara que alguns estudis prediuen un augment en la freqncia i
intensitat de les inundacions, no es detecta encara a Espanya un
canvi suficientment important que confirme aquest pronstic.
Una part dels nous riscs pot ser eliminada o almenys equilibrada amb les
mesures adequades. Per exemple, en el sector agrcola, mitjanant en
canvi de varietats o espcies millor adaptades al nou clima i calendari de
conreu. El mateix podem dir del sector energtic, encara que es dubts
que aquestes mesures siguen suficients per a permetre el cumpliment
del Protocol de Kyoto, desprs de lescs inters dels governs que han
seguit a la firma del Protocol.
Una exposici de mesures per a frenar el canvi climtic, pot veures en la
Estrategia Espanyola sobre el canvi climtic per al cumpliment del
protocol de Kyoto recentment aprovada en 2004 pel Consell Nacional del
Clima, un primer pas, en la direcci adecuada.

6.EL PROTOCOL DE KYOTO

El 4 de febrer de 1991, el Consell va autoritzar a la Comissi per a que
participara, en nom de la Comunitat Europea, en les negociacions sobre
la Convenci Marc de les Nacions Unidessobre el Canvi Climtic. La
Comunitat Europea va ratificar la Convenci, que va entrar en vigor el 21
de mar de 1994.
Posteriorment, les Parts de la Convenci van decidir en 1995, negociar
un protocol que tinguera mesures de reduccin de les emissions dels
pasos industrialitzats en el perode posterior a lany 2000. Desprs
duna llarga preparacin, el 11 de desembre de 1997, es va aprovar el
Protocol de Kyoto.
En 1998, la Comunitat Europea va firmar el protocol, i en 2001, els
estats membres es van comprometre a limitar i reduir les emissions
acordades per la Comunitat i els seus Estats membres per al primer
perode de comproms (2008-2012).
CONTINGUT DEL PROTOCOL
El Protocol de Kyoto saplica a les emissions dels sis gasos defecte
hivernacle:

Dixid de carboni (CO2)

Met (CH4)
xido nitrs (N2O)
Hidrofluorocarbonis (HFC)
Perfluorocarbonis (PFC)
Hexafluorur de sofre (SF6)
El protocol representa un important pas cap endavant en la lluita contra el
calfament global, ja que cont objectius obligatoris i quantificats de
limitacin i reduccin de gasos defecte hivernacle.
Globalment, els Estats ms desenvolupats es comprometen conjuntamente
a disminuir, almenys, un 5% daquests gasos respecte al nivell de 1990,
durant el perode 2008-2012.

Encara que els estats que eren membres de la UE abans de 2004 han de
reduir les emissions en un 8%.
Per a assolir aqeuests objectius, el protocol proposa una srie de mtodes:

Reforar o establir poltiques nacionals de reducci de les emissions

(augment de leficcia energtica, foment de formes dagricultura
sostenibles, desenvolupament de fonts denergies renovables, etc.)
Cooperar amb els altres estats membres (Intercanvi dexperincies o
informaci, coordinaci de les poltiques nacionals mitjanant permisos
demissi).
El 31 de maig de 2002, la Uni Europea va ratificar el Protocol de Kyoto,
que va entrar en vigos el 16 de febrer de 2005, desprs de la ratificacin de
Rssia. No obstant aix, diversos pasos industrialitzats es van negar a
aprovar el protocol, entre ells, Estats Units i Austrlia.

6.ORGANITZACIONS CONTRA EL CANVI CLIMTIC

1-Associaci de Productors d'Energies Renovables (Espanya)
Organitzaci espanyola que agrupa ms de duescentes petites i mitjanes empreses que generen electricitat a partir
de fonts d'energia renovables. Creada el 1987, s l'nica associaci
del sector d'mbit estatal i hi estanrepresentats socis de
totes les comunitats autnomes. APPA la
conformen societats dels sectors minihidrulic,elic, fotovoltaic i biomassa.
2-Centre de l'Aigua del Trpic Humit per a Amrica Llatina i el Carib
Organitzaci internacional sense nim
de lucre amb patrimoni propi i autonomia de gesti dirigida a promoure
eldesenvolupament hum sostenible per mitj de la
investigaci cientfica aplicada, l'educaci i la transferncia de
tecnologia sobre els recursos hdrics i l'ambient, facilitant els mitjans per
millorar la qualitat de vida en els pasosdels trpics humits de
l'Amrica Llatina i el Carib, sense comprometre la de
les futures generacions.
3-Ecologistes en acci
Organitzaci espanyola que t com a propsit realitzar activitats de
conscienciaci sobre el medi ambient.Ofereix una secci sobre
canvi climtic i la seva relaci amb l'aprofitament sostenible de l'energia.
4-Greenpeace
Organitzaci internacional reconeguda a tot
el mn per abordar diversos temes sobre medi ambient. Compta amb
una secci sobre canvi climtic que inclou informaci general sobre el
fenomen i les accions que aquestaorganitzaci ha emprs a Mxic i
el mn.
5-World Resources Institute
El World Resources Institute s una organitzaci sense nim de lucre que
compta amb un staff de ms de 100cientfics, economistes, experts en
poltica, analistes de negocis i comunicadors que treballen en la
protecci del planeta i la millora del nivell de vida de
l'sser hum . Compta amb una secci molt extensa sobre
canvi climtic.

6-MOVIMENT MUNDIAL PELS BOSCOS TROPICALS

Secretaria Internacional, Maldonado 1858, CP11200, Montevideo,
Uruguai
http://www.wrm.org.uy
Fundat el 1986, el Moviment Mundial pels Boscos Tropicals (WRM per la
seva sigla en angls) s una xarxainternacional de grups ciutadans del
Sud i del Nord involucrats en esforos per defensar de la seva
destrucci alsboscos del mn. Treballa per assegurar la tinena de la
terra i els mitjans de supervivncia dels pobles
quehabiten els boscos, i dna suport els seus esforos per defensar
els boscos de la tala comercial, les preses, la
mineria, les plantacions, les granges camaroneras, la
colonitzaci, els assentaments i altres projectes que elsposen en perill.
7-AMICS DE LA TERRA (AT)
26-28 Underwood Street, N1 7JQ, Londres, Regne Unit
http://www.foe.co.uk
Originalment una organitzaci holandesa, AT s una
xarxa internacional que coordina 68 organitzacionsecologistes en el
mn. La seva finalitat s donar
suport i desenvolupar poltiques i mesures d'acci en defensa de
l'ambient, i persuadir els governs, empreses o organismes internacionals
de modificar els seus programes,projectes i activitats,
darrere d'aquest objectiu.
7.NOTCIES
globalwarmingnews.posterous.com
10/06/2010
LIMPACTE AMBIENTAL DEL MUNDIAL DE FUTBOL

2.700.000 tones de dixido de carboni.

Aquesta s la quantitat estimada de CO2 el gas amb efecte hivernacle que

ms contribueix al calfament global que generar el Mundial de Futbol
Sudfrica 2010. Huit vegades ms CO2 que el mundial dAlemanya en 2006.
Les cifres provenen dun estudi presentat en frebrer de lany passat,
lobjectiu del qual era fer un clcul estimatiu de les emissions de carboni del
Mundial. Amb la finalitat de buscar la forma ms eficient de contrarrestarles.
No obstant aix, en vespres de linici de lesdeveniment, els autors de
linforme comissionat pels governs de Noruega i Sudfrica a la consultora
internacional Pyri- consideren que la majoria de les seues recomanacions
van caure en el buit.
Encara que les autoritats locals (amb ajuda i finanament dorganismes
iternacionals i empreses privades) han aconseguit implementar una srie de
projectes verds, sn poques les emissions que es compensaran al final del
procs, dicen els investigadors.
Volar,un mal inevitable.
Un dels principals factors que fa que el campionat genere aquesta quantitat
de CO2 sn els vols internacionals dels equips que vnen a jugar i del pblic
que asisteis a lesdeveniment.
Aquesta dada va ser presa en compte per primera vegada per fer
aquesta classe d'anlisi.
OPINI:
Jo opine, que si el que diu aquesta notcia s cert, no entenc com les
organitzacions ecologistes i els governs que estan en contra del canvi
climtic, han pogut deixar que eixes 2.700.000 tones ms de CO2 entraren
a la nostra atmosfera. Perqu en lloc daplicar mesures que ajuden a
disminuir les emissions, el que fan es crear un esdeveniment que en la
meua opini no t molt de sentit. S que aquest Mundial s una tradici que
es fa cada quatre anys des de fa molt de temps, i no em pareix malamente
que es celebren uns quants partits de futbol entre els pasos per entretindre
els aficionats a aquest esport, el que no em pareix molt acertat s que en
2010 es celebrara a Sudfrica. Perqu s una zona que est molt llunyana
dels pasos que participen en el Mundial, aleshores, els organitzadors devien
dhaver pensat que el fet de celebrar el Mundial all, suposaria un gran
augment de les emissions de CO2, ja que la manera ms cmoda darribar
fins all s amb lavi. A ms, no sols havien de viatjar els centenars

dequips de futbol (que cadascun dells ocupa un avi sencer), sin que
tamb viatjren els milers i milers daficionats de tots els pasos i
periodistes de totes les nacionalitats. Per tant, jo crec que deurien dhaver
pensat un lloc ms adequat per celebrar aquest esdeveniment, un pas que
estiga ms a prop dels altres, i que tinga ms mitjans de comunicaci.
15/05/2008
ELS SSOS POLARS, EN PERILL DEXTINCI PEL DESGEL DELS CASQUETS
POLARS
El govern dels EUA els ha incls en la seva llista d'espcies en perill.
Reconeix que els gasos d'efecte hivernacle amenacen la seva supervivncia.
No obstant aix, no prendr cap mesura per frenar l'escalfament global.
El desgel dels casquets polars ha convertit als ssos polars en una espcie
amenaada. Aix ho creu el govern dels Estats Units, que els ha incls en la
seva llista d'animals en perill, tot i que no contempla cap mesura per acabar
amb aquesta situaci.
"Encara que les normes legals fan necessari que s'inclogui als ssos polars
en la llista d'espcies amenaades, he de deixar clar que aix no suposar
cap mesura addicional contra el canvi climtic o per evitar el desgel dels
pols", ha subratllat el secretari d'Interior nord-americ, Dirk Kempthorne,
que ha reconegut que la causa d'aquesta situaci s l'augment de les
emissions de gasos d'efecte hivernacle provocat per l'home.
"Qualsevol soluci requereix una acci conjunta de de les majors economies
del mn perqu sigui efectiva", ha puntualitzat el funcionari, que ha donat a
conixer aquesta decisi un dia abans que expirs el termini que li havia
imposat una sentncia judicial.
De fet, l'Administraci Bush s'ha mostrat reticent a qualsevol legislaci
sobre el canvi climtic que pugui tenir efecte sobre el creixement econmic
del pas.
No obstant aix, aquesta s la primera vegada que els EUA declara una
espcie com amenaada per l'escalfament global, el que suposa una victria
parcial dels defensors del medi ambient.
Buit legal
"Protegir l's polar sota el mantell de la llista d'espcies amenaades s un
gran pas endavant, per l'Administraci Bush s'ha proposat utilitzar els
forats negres en la llei per permetre que la gran amenaa que pateix l's
polar romangui impune", ha assegurat el portaveu del Consell de Defensa
dels Recursos Naturals, Andrew Weltzer.
En la mateixa lnia, John Kostyack, de la Federaci Nacional de Vida
Salvatge, ha denunciat que, en negar-se a actuar contra l'escalfament
global, Bush "es queda assegut veient com els ssos polars s'extingeixen".
La llei que regula les espcies amenaades als Estats Units obliga el govern
a protegir una espcie quan la seva extinci es produeix per raons
cientfiques o mediambientals, no econmiques com passa amb l'augment
de gasos provocat per l'activitat humana.
Els ssos polars viuen noms a l'rtic i depenen dels casquets polars per
caar. Segons la societat geolfica nord-americana, dos teros dels ssos

polars-uns 16.000-podrien desaparixer si es compleixen els pronstics

sobre el desgel dels pols.
OPINI: Mhe sentit molt indignada desprs de llegir aquesta notcia. Crec
que els Estats Units sn la major potncia econmica mundial,i que el
dirigent dun pas tan important com aquest es quede assegut veient com
els ssos polars s'extingeixen (literalment) em pareix inacceptable. Si de
veritat sn una de les grans potncies mundials, a ms de preocupar-se per
la seua economia, opine que tamb deurien docupar-se del seu medi
ambient, de responsabilitzar-se de les ingents quantitats de CO2 que
emeten i shaurien dinformar sobre les conseqncies que aquest fet pot
tindre en lextinci de les espcies i en altres aspectes. No serveix de res
que declaren ls polar com a animal en perill dextinci si desprs no han
de fer res per tal devitar-ho.
http://www.rtve.es/noticias/20080515/osos-polares-peligro-extinciondeshielo-casquetes-polares/54130.shtml
28/05/2009
EL DESGEL DE GROENLNDIA PODRIA INUNDAR NOVA YORK
http://www.lanacion.com.ar/1133172-el-deshielo-de-groenlandia-podriaanegar-nueva-york
Un estudi del Centre d'Investigaci Atmosfrica dels EUA afirma que
els efectes de l'escalfament global amenaarien tota la costa nordest d'aquest pas.
El desgel de Groenlndia per efecte de l'escalfament global al llarg d'aquest
segle pot alliberar ms aigua del que s'havia pensat prviament cap a les ja
de per si amenaades costes de Nova York, Boston i altres ciutats del nordest dels Estats Units, d'acord amb una nova investigaci realitzada pel
National Center for Atmospheric Research (NCAR) dels Estats Units.
La investigaci, que es publica aquesta setmana a la revista Geophysical
Letters, troba que si la fusi del gel a Groenlndia es produeix a un ritme
moderat o alt, la circulaci ocenica canviar i causar una pujada dels
nivells del mar a la costa nord-est de Amrica del Nord de 30 a 50
centmetres, ms que en altres rees costaneres.
Els estudis previs sobre augment del nivell del mar per l'increment de
temperatures preveuen un increment de 20 centmetres en aquesta zona,
per no contemplaven l'impacte de la fusi de gel a Groenlndia.
La investigaci es basa en recents informes que han trobat que la pujada
del nivell del mar, associada amb l'escalfament global, podria afectar de
manera especialment adversa a Amrica de Nord, i les seves troballes
suggereixen que la situacui s ms amenaadora del que prviament
es creia.
"Si la prdua de gel a Groenlndia continua accelerant, podrem veure un
significatiu impacte aquest segle a la costa nord-est dels Estats Units com a
resultat d'un augment del nivell del mar", va declarar el cientfic del NCAR i
autor principal de l'estudi, Aixue Hu, en un comunicat publicat per aquest

organisme.
Desgel en creixement. Concretament, si el ritme de prdua de gel a
Groenlndia segueix creixent a un 3 per cent anual, el model informtic de
simulaci desenvolupat pel NCAR indica que l'aigua alliberada a l'Atlntic
podria alterar la circulaci ocenica d'una forma que afectaria directament a
la costa nord-est dels Estats Units cap a 2100.
Aquesta costa s especialment vulnerable als efectes del desgel a
Groenlndia a causa de que la direcci de la circulaci ocenica a l'Atlntic,
que dirigeix aigua clida des dels trpics cap al nord, on es refreda i baixa
per crear una densa corrent d'aigua freda.
Com a resultat d'aquest procs, el nivell del mar s 71 centmetres ms
baix en l'actualitat en l'Atlntic Nord que al Pacfic Nord. De modificar
aquesta circulaci, els canvis serien dramtics.
Font: National Center for Atmospheric Research.
OPINI: Aquesta notcia tamb mha impressionat molt. Fent aquest treball
mhe adonat que una de les conseqncies que tindr el canvi climtic sobre
la superfcie ser laugment del nivell del mar, per mai mhauria imaginat
que hi haguera alguna possibilitat de que una gran ciutat, com s Nova
York, pogus ser tan afectada per aquest fenmen. Pensava que noms les
illes ms petites com les dOceania podrien ser vctimes de lincrement del
nivell del mar. Encara que si que sabia que les costes tamb serien
afectades, per no mhavia imaginat que podrien ser tan perjudicades,
pensava que ens quedarem sense alguns metres de platja i poc ms. Per
la possible inundaci de les ciutats de nord Amrica pot ser una cosa
positiva, ja que aix motivar els seus dirigents per a que participen en la
disminuci de lemissi dels gasos defecte hivernacle, i alomillor arribaran a
temps per impedir una catstrofe.

EL MILLOR EDIFICI 2011 RECOBERT DE BOMBOLLES I ZERO EMISSIONS

http://www.muyinteresante.es/urbanismo-arquitectura-el-mejor-edificio2011-recubierto-de-burbujas-y-cero-emisiones
Arquitectura i ecologisme s'han donat la m i han creat el millor edifici de
2011 segons el premi WorldArchitecture Festival. El Media-TIC de Barcelona
est format per una estructura de ferro i un revestiment de bombolles de
plstic, el que permet regular la llum i la temperatura.
Es tracta d'un dels quatre edificis que hi ha a
Europa considerats "zero emissions" i s que aquest immobletecnoecolgic
dissenyat per l'estudi d'arquitectura Cloud 9 s de tot menys convencional.
El seu disseny exterior destaca pels
seus entrants i sortints anrquics i que recorden a una mena de rusc. T
forma cbica i la seva estructura est formada per un esquelet intern de
ferro recobert per una srie de bombolles inflables. Totes les
seves cares sn diferents i des de fora traspassa la llum cap a
l'interior dotant-lo d'una gran lluminositat i evitant un major s de
llum artificial.

A ms, el
revestiment translcid utilitzat s l'innovador ETFE (Ethilene Tetrafluor Ethile
ne), recentment homologat com a
material constructiu. Aquest polmer funciona com a coberta externa i com
a pantalla solar mbil,aconseguint estalviar energia en la climatitzaci de
l'edifici i millorant l'entrada de la llum a l'interior de
l'estructura.Aquest revestiment s de tan sols 0,2 mil
lmetres i aconsegueix filtrar fins al 85 per cent de la llum ultraviolada,sent
a ms antiadherent, aconseguint que no s'embruti.
Estalvi de 114 tones de CO2.
Segons un estudi efectuat per PGI Engineering, l'estalvi energtic d'aquesta
construcci equival a evitar l'emissi de 114 tones de CO2 anuals, o el
que s el mateix, la generaci elctrica d'uns 700 panells fotovoltaics.
A ms la teulada est coberta per panells fotovoltaics
que capten energia solar i una coberta natural enjardinada.
A nivell hdric una cisterna recull l'aigua de pluja i l'aprofita en el
circuit d'aiges no potables de l'edifici.
En total sn nou plantes en un edifici de 38 metres d'altura de color
verd fluorescent que han aconseguit alar-se amb el ttol per sobre
d'altres 300 candidats com el millor edifici d'aquest any. I s a Barcelona.
OPINI: He elegit aquesta notcia perqu des dun primer moment he vist la
fotografia de ledifici i mhe quedat un poc sorpresa, volia saber qu s el
que t aquest edifici despecial i decolgic, i com podia ser que emetera
zero emissions de CO2. Per el que ms mha asombrat es que s un edifici
espanyol, que contribueix en tots els aspectes a disminuir el canvi
climtic. Em pareix molt b que haja sigut elegit com al millor edifici de
2011 encara que no s si el premi s per la seua arquitectura, perqu
contamina menys, o si s per les dues coses. Doncs b, opine que els pasos
deurien de prendre exemple de larquitecte daquest edifici barcelon i
construir-nen arreu del mn.
Crec que els edificis no emeten tants gasos defecte hivernacle com ho pot
fer una fbrica o els cotxes, per almenys s un principi. Potser ms avant
aquests tipus dedificis es posen de moda i aix suposaria un gran canvi per
al calfament global.

.
OPINI PERSONAL
Vaig decidir fer el treball sobre el canvi climtic perqu sempre he sentit
curiositat per aquest fenmen. He escoltat moltes vegades a les notcies,
coses relacionades amb el tema, com que dac a uns 50 anys podria
desaparixer la costa de Mrcia, o que les temperatures a la nostra
pennsula seran tan elevades que ser impossible viure ac. Aleshores vaig
pensar que seria interessant saber perqu deien que anava a ocrrer aix i
si era veritat o noms estaven exagerant un poc. Desprs de fer el treball
mhe adonat que el canvi climtic s una cosa molt seriosa i que per frenarlo hem dactuar tota la poblaci. A ms, tamb havia sentit parlar del
protocol de Kyoto per no sabia qu era i vaig pensar en investigar un poc

sobre ell tamb. Mhan impressionat molts continguts que he descobert,

com per exemple lextinci dels animals, no havia pensat que poguera ser
una de les conseqncies del canvi climtic i mindigna molt saber que es
pot evitar i que segurament no van a fer res per salvar-los.
I tamb mha extranyat molt que el Protocol de Kyoto noms haja sigut
ratificat per 130 pasos aproximadament. Opine que aquells pasos que
posen per davant del medi ambient la seua economia estan cometent un
error. Crec que en el cas dels Estats Units, deurien de reaccionar ja, perqu
si no fan res contra el canvi climtic potser que en el futur desapareguin
ciutats nord-americanes, i si aix passa, per a qu volen protegir la seua
economia si a causa daix les seues ciutats ms importants van a inundarse?

BIBLIOGRAFIA
-http://www.letraslibres.com/revista/convivio/cambio-climatico-yrevolucion-cultural?page=0,0
- http://www.noticiasciencias.com/2005/11/el-aumento-del-nivel-del-marconfirma.html
-www.guiadelmundo.org.uy
http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/10CAtm1/350CaCli.h
tm#Cambio climtico
http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee
6c5c121577b0c0e1a0/?
vgnextoid=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchann
el=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www.greenpeace.org/espana/es/#tab=1http://estaticos.elmundo.es/
elmundo/2001/graficos/abril/semana3/calentamiento.swf