Unitat Didctica 1er Batxillerat

Cincies del Mn
Contemporani
Energies Renovables

Mster de Formaci al Professorat dEducaci Secundria,

Batxillerat i Formaci Professional. Cincies Naturals.
Curs 2014-2015
Tutora: Mar Carri Llach
Mentora: Maria Jos Miranda. Escola Virolai
Autores:
Maria Antnia Serra Cardona
Rosa Maria Muoz Rodriguez

Sumari

1. Introducci

2. Programaci de la seqncia didctica

3. Annexos
Annex 1. Exercici 1; lestalvi energtic.
Annex 2; Rubrica avaluaci als alumnes activitat 1.
Annex 3; Rubrica coavaluaci entre alumnes en lactivitat 1 Energies Renovables.
Annex 4; Document introductori informaci sobre les energies renovables.
Annex 5. Rubrica avaluaci dels alumnes en lactivitat 2 Energies Renovables.
Annex 6; Activitat 2, Joc de Rol sobre les Energies Renovables.
Annex 7; Material per desenvolupar la prctica i debat sobre el cotxe dhidrogen.
Annex 8; Activitat resum final
Annex 9; Avaluaci per part dels alumnes sobre la unitat dEnergies Renovables.

14
14
17
20
21
25
28
35
38
39

1. Introducci
La intervenci a realitzar en Batxillerat en el nostres cas t lloc en el curs
de Primer de Batxillerat, a lassignatura de Cincies del Mn Contemporani,
tractant el tema de les Energies Renovables. Aquesta Unitat Didctica es
desenvolupa conjuntament amb un mini-cicle de recerca acci sobre la
motivaci a laula. Per aix sutilitza la metodologia anomenada CinciaTecnologia-Societat (CTS) combinant-la amb el treball cooperatiu i en grup.
Aix es desenvolupa per tal daugmentar la motivaci pels alumnes tant per la
feina a fer com pel temari que es desenvolupa a dintre de laula.
Per portar a terme el nostre objectiu aquesta unitat sinicia amb una
activitat prvia de posada en com de les diferents idees que tenen els nostres
alumnes sobre les energies renovables, per partir des de les idees prvies dels
alumnes. Es segueix amb una activitat contextualitzada amb una famlia que
decideix consumir menys energia, per tal de treballar lestalvi energtic i
diferents sistemes de producci denergia a partir del Sol a les llars. Es segueix
amb un joc de rol mitjanant el qual els alumnes treballaran, reflexionaran i
canviaran les seves opinions sobre diferents fonts denergia, tant renovables
com no. La tercera activitat s una activitat prctica, on sestudiar si tots els
sistemes de producci denergia a partir de fonts renovables sn sempre la
millor opci mitjanant el model del cotxe dhidrogen. La unitat sacabar amb
una posada en com a mode de resum per recordar i aclarir tots aquells
aspectes tractats durant les sessions anteriors.
Els objectius de la seqncia sn: adquirir fonaments terics sobre les
diferents fonts denergies renovables i el seu funcionament, aplicar mesures
que ajudin a lestalvi energtic i lanlisi de situacions quotidianes i aplicaci de
mesures.
Una de les grans dificultats daquesta unitat s la temporalitzaci de les
tasques, que els alumnes puguin acabar la major part de les activitats a laula i
que per tant aix no semportin tanta feina a casa, daquesta manera tamb
sevita que es vegin molt atabalats pel volum de feina i que les dates dentrega
siguin ms respectades.
Lavaluaci daquesta unitat tindr lloc durant el desenvolupament de
totes les sessions, aix com la coavaluaci entre els alumnes. Lavaluaci tindr
lloc contnuament mitjanant lobservaci de laula i de la implicaci de tots els
components del grup en la feina. La coavaluaci cerca que el alumnes
aprenguin a ser crtics amb la feina, tant la seva prpia com la dels seus
companys, i que spiguen que tota aquella feina realitzada amb ganes i esfor
t el seu reconeixement.

2. Programaci de la seqncia didctica

Apartat de la
programaci
Cicle, nivell, matria.

Context:
Daprenentatge
Daplicaci

La meva o nostra seqncia didctica de batxillerat

Aquesta unitat didctica est orientada als alumnes de
Primer de Batxillerat.
Est orientada a lassignatura de Cincies del Mn
Contemporani.
En aquesta part de
Context daprenentatge:
Desprs de realitzar una sessi prvia per extreure les
idees prvies dels alumnes, lactivitat sinicia amb una
activitat contextualitzada sobre lestalvi energtic i la
installaci de fonts dEnergia Renovables en una casa. A
partir daqu es desenvoluparan una srie dexercicis en
grup on seran ells mateixos els que aprendran ms sobre
el funcionament daquest tipus denergia, els seus
inconvenients i avantatges.
Context daplicaci:
- Activitat Prvia:
Pluja didees per conixer les preconcepcions que tenen
els alumnes sobres les Energies Renovables, donar lloc
al debat i intercanvi didees. Finalment aquestes idees
seran contrastades amb quatre petits vdeos i un dossier
sobre aquest tipus de font energtica, si s necessari,
que tamb els hi poden servir per a les segents
activitats. Tamb sels hi presentar una activitat que
hauran danar fent durant el desenvolupament daquesta
unitat. Aquesta activitat s un blog, on hi aniran penjant
diferents notcies o publicacions les professores i els
alumnes hauran danar participant.
- Activitat 1
Activitat introductria en la que sexposa un cas prctic.
Han davaluar la presa de mesures per tal destalviar
energia en una casa, a ms de la possible installaci de
panels solars en la casa i realitzar una recomanaci a la
famlia.
- Activitat 2
Joc de Rol contextualitzat en una illa en la que, desprs .
Aquest joc consta de tres parts:
- La primera part s individual, els alumnes
hauran danalitzar una font renovable que li
sigui
assignada,
classificar
les
caracterstiques segons avantatges o

inconvenients i buscar arguments per

defensar-la.
La segona part s per grups, en aquest cas
es formaran petits comits on hi ha un
representant de cada tipus de font denergia
i hauran de presentar davant la resta de
grups els seus arguments, finalment entre
tot el grup hauran de decidir quina font
energtica s la ms recomanable a seguir
La tercera part els petits comits hauran de
desenvolupar un informe de quina font
denergia han triat i explicant les seves
raons.

Activitat 3
En aquesta sessi es desenvolupar una prctica
relacionada amb el cotxe dhidrogen. Aquest cotxe
funciona basant-se amb la formaci daigua a partir
dhidrogen i oxigen i la producci denergia alliberada.
Aqu es cerca la reflexi dels alumnes sobre diferents
alternatives i si totes aquetes sn sempre les millors
- Activitat 4
Activitat de cloenda per posar en com i reflexionar sobre
tots els tipus denergies renovables i posada en com de
totes les fonts denergia renovables.
Generals:
Treball per competncies

Competncia comunicativa.
Saber comunicar de manera oral i per escrita les prpies
idees i saber expressar-les. Poder collaborar en el debat
i dileg amb els companys, saber respectar la opini dels
altres i poder defendre les seves prpies idees. Ser
capa dajustar el llenguatge utilitzat a lmbit i tema
sobre el qual sest parlant
Competncia del coneixement e interacci amb el
mn.
Poder identificar el problema que es planteja i poder
realitzar una hiptesi com solucionar-ho. A ms, els
alumnes han de saber realitzar una cerca de informaci
correcta per tal de resoldrel de manera adequada i
crtica, analitzant la informaci recollida de manera
objectiva i reconeixent els avantatges i inconvenients de
cada cas.
Competncia per aprendre a aprendre.
Els alumnes han destar concentrats en tot moment en la

feina que sels proposa a classe. A ms, han de tenir

iniciativa a lhora de respondre a les preguntes que han
identificat i treballar el mxim possible per resoldre-les. A
ms, han de ser crtics amb la seva feina i objectius,
plantejar-se els temps de treball de manera adequada i
realista i poder definir la millor manera dactuaci en cada
cas.
Competncia social i ciutadana.
Lalumne s conscient de les diferents perspectives duna
mateixa idea i sap acceptar-es. Sap assumir la
responsabilitat individual en la feina en grup i actuar amb
interdependncia positiva. A ms sap avaluar el treball en
grup.
Competncia de recerca
Elaboraci dhiptesis, anlisi devidncies i justificaci
daquestes.
Especfiques:
Competncia de indagaci i experimentaci.
Ser capa de realitzar recerca basada en un problema,
podent identificar-lo, analitzar-lo, identificar les causes i
donar solucions a aquest. Saber prendre conscincia
dels problemes ambientals i de com la cincia i la
tecnologia poden ajudar a resoldre aquests problemes.
Capacitat dactuar sobre el mn.
Poder entendre els canvis que produm en el mn i
lambient que ens envolta i poder actuar per millorar-ho.
Objectius daprenentatge

Continguts

Adquirir fonaments terics sobre les diferents fonts

denergies renovables i el seu funcionament
Aplicar mesures que ajudin a lestalvi energtic
Anlisi de situacions quotidianes i aplicaci de
mesures

1. Aplicaci de diferents mtodes destalvi energtic.

2. Diferncies entre diverses fonts de producci
denergia solar.
3. Treball sobre diferents fonts denergia; tant
renovables com no renovables (energia elica,
energia solar, energia nuclear i energia
hidroelctrica).
Avantatges
i
inconvenients
daquests tipus denergia
4. Avaluaci de ls de diferents fonts energtiques i
valoraci de quina conv ms escollir en un cas

prctic.
5. Aplicaci de producci dun tipus denergia
renovable en un cas prctic com pot ser el cotxe
dhidrogen.
6. Comparaci en ls de combustibles fssils o fonts
alternatives denergia (com la hidrlisi de laigua)
en un cas prctic com pot ser el funcionament dun
cotxe.

Apartat de la
programaci

La meva o nostra seqncia didctica de batxillerat

Sessi prvia.

Seqncia dactivitats
Fase del cicle
Descripci
Gesti daula
Atenci a la
diversitat
Avaluaci
regulaci
Materials i
recursos

Fase del cicle

Focalitzaci i extracci didees prvies.
Descripci.
Breu introducci en el tema de les energies renovables
originat per un debat entre els alumnes en el que es
revelaran les idees prvies dels alumnes referent al tema
en qesti. A ms, es presentar als alumes on blog on
les professores aniran penjant diferents articles o
informaci relacionada amb les energies renovables i que
els alumnes hauran danar comentant.
Gesti de laula.
Per originar un millor ambient de debat es situaran els
alumnes assentats en forma de taula rodona, afavorint
aix la interacci i dileg entre ells.
Atenci a la diversitat
Es vigilar que tots els alumnes participin en el debat i
que siguin respectats tots els torns de paraules,
demanant personalment en el cas que alg passi
desapercebut.
Avaulaci-regulaci.
Savaluar la participaci dels alumnes en la posada
global dopinions. Un 20% de la nota final daquesta
unitat ser la participaci dels alumnes en el blog,
contant com a ms positiu la resposta a altres companys.
Materials i recursos.
Vdeos de suport dintroducci als diferents tipus
denergies renovables.
Sessi 1. Activitat inicial contextualitzada.

Fase del cicle

Exploraci i reflexi.
Descripci.
Presentaci als alumnes dun exercici contextualitzat
sobre una famlia que decideixen que han de comenar a
estalviar ms. Els alumnes hauran de donar
recomanacions sobre lestalvi energtic a aquesta
famlia, a ms danalitzar la possibilitat destudiar la
installaci dun sistema de producci denergia a partir
de la llum solar a la casa. En acabar la sessi, si queda
temps es far una posada en com daquelles mesures
que els alumnes podrien prendre a casa seva per tal de
reduir-hi la despesa energtica (Annex 1).
Gesti de laula.
Per portar a terme aquests exercicis els alumnes estaran
agrupats en grups dentre quatre i sis. Hauran de seure
uns encarats amb els altres per poder desenvolupar ms
fcilment el treball grupal. Les professores aniran passant
grup per grup per aclarir dubtes o guiar la feina.
Atenci a la diversitat
Els grups els formaran les professores de manera
heterognia mesclant dins dun mateix grup alumnes amb
ms o menys dificultats i alumnes dels diferents
Batxillerats.
Avaulaci-regulaci.
Les professores tindran unes pautes dobservaci en un
que els hi serviran per avaluar la feina dels diferents
grups i alumnes, tant de manera individual com grupal
(Annex 2). A ms, els alumnes tindran a la seva
disposici una graella dautoavaluaci, per valorar la seva
prpia feina i la dels seus companys (Annex 3). Tamb
savaluar linforme daquesta activitat que ser un
document on shagin respost a les preguntes i problemes
que es plantegen
Materials i recursos.
Sels donar a tots els alumnes accs a una carpeta al
document de treball mitjanant lAula Virtual. Aix mateix
tamb sels hi donar la taula de coavaluaci perqu
coneguin els criteris davaluaci des dun primer moment
dinici del treball. A ms a ms, els alumnes disposaran
dun document que els hi oferir informaci introductria
sobre cada tipus denergia renovable per disposar duna
base de dades sobre la que poden comenar a treballar
(Annex 4).

Sessi 2. Joc de Rol. Dia 1.

Fase del cicle
Exploraci.
Descripci.
Sinicia un joc de rol que durar dues sessions. En
aquesta primera sessi els alumnes hauran de treballar
de manera individual. Sels hi assignar una font
denergia a cadascun dels estudiants i a partir daqu
hauran de seguir les instruccions i omplir la taula
davantatges i desavantatges.
Desprs daquesta primera part sagrupar als alumnes
en grups on en cada grup hi ha un o dos representants
de cada tipus denergia. Aleshores en petit comit cada
alumne presentar la seva font denergia i ompliran la
fitxa de tasques del comit, seguint les instruccions
pertinents.
Gesti de laula.
La primera part de la tasca, com s individual sintentar
que aquests treballin aix, individualment i sense parlar.
De totes maneres, s que es permetr que els alumnes
als que sha assignat la mateixa font denergia seguin un
prop dels altres per si necessiten consultar qualsevol
dubte als companys. En cas de que hi hagi dubtes, les
professores intentaran que sels responguin entre els
alumnes mateixos, i si no pot ser aix s que intervindr.
Aquesta part ocupar la primera mitja hora de classe.
La segona part de la tasca s en petits grups, per tant es
reordenaran els alumnes en grups per tota la classe fent
que es sentin formant una mena de cercle o quadrat per
afavorir la situaci de debat i treball en grup. Si no poden
acabar aquesta part en aquesta segona sessi sels hi
donar temps a la tercera sessi per acabar-ho.
Atenci a la diversitat
Les professores tindran especial atenci o vigilncia
sobre aquells alumnes que puguin tenir ms dificultats.
Un cop shagi de formar els grups aquests els definirien
les professores per tal dagrupar als alumnes amb ms
dificultats amb els que tenen ms facilitats.
Avaulaci-regulaci.
Les professores tindran una graella dobservaci per
avaluar la feina individual i la participaci en els petits
comits. (Annex 5)
Materials i recursos.
Es donar als alumnes un dossier explicatiu del joc,

(Annex 5) on trobaran totes les passes que han de seguir

i les instruccions per a poder portar a terme la tasca. A
ms, sels hi permetr la utilitzaci de lordinador per a
poder cercar tota la informaci que necessitin.
Sessi 3. Joc de Rol. Dia 2.
Fase del cicle
Reflexi.
Descripci.
En cas que sigui necessari, els alumnes podran acabar la
presentaci dels avantatges de la font denergia assignat
en la primera sessi en els petits comits. En aquesta
sessi cada comit haur de preparar una petita
presentaci en Power Point dels avantatges i
inconvenients de cada font energtica i on shi exposin
les raons per qu han triat una delles com la millor i
lordre de prioritats que hagin establert. Per acabar la
sessi els diferents grups hauran de presentar les seves
presentacions davant la resta de la classe.
Gesti de laula.
Els alumnes sagruparan de la mateixa manera que en la
sessi anterior. Per realitzar les presentacions dels grups
tots els alumnes hauran de seure en una lnia al principi
de la classe i hauran de presentar tots els components
dels diferents grups.
Atenci a la diversitat
Els alumnes treballaran en petit comit i les professores
aniran passant grup per grup ajudant amb els dubtes si
s necessari.
Avaulaci-regulaci.
Les professores seguiran amb la graella dobservaci
utilitzada durant la sessi anterior. Es donar una graella
de coavaluaci als alumnes perqu valorin el seu propi
treball i el dels companys.
Materials i recursos.
En aquesta sessi els alumnes hauran de seguir utilitzant
el dossier que sels va donar el dia anterior.
Sessi 4. Prctica de laboratori.
Descripci
Siniciar la sessi amb una extraccio didees prvies, per
saber qu saben els alumnes sobre els cotxes que
funcionen amb fonts denergia alternatives a la benzina i

10

si coneixen el cotxe dhidrogen, sintroduir la sessi amb

una presentaci amb Power Point feta per les
professores (Annex 7). En aquesta presentaci tamb es
parlar del cotxe dhidrogen i dels seus beneficis i
inconvenients
Es portar una maqueta dun cotxe que funciona amb la
hidrlisi de laigua, perqu els alumnes vegin que
realment funciona i existeix.
Per acabar la sessi es donar pas a un petit debat on es
permetr als alumnes expressar la seva opini sobre
aquestes alternatives i sacabar intentant donar una
resposta a la pregunta si sempre aquestes opcions
alternatives sn les ms recomanables.
Gesti daula
Els alumnes hauran de seure en semicercle, per poder
mirar la presentaci feta a classe per tamb per veures
les cares i aix la discussi i debat seran ms gils.
Atenci a la diversitat
Sarribar conjuntament a les conclusions de la discussi
desenvolupada a classe, tant entre els alumnes com
entre els alumnes i les docents.
Avaluaci-regulaci
Savaluar la participaci en el debat en classe, a ms
del comportament que tinguin els alumnes durant el
temps en que es porti a terme la prctica.
Materials i recursos.
La primera part de la sessi el material utilitzat ser un
Power Point que hauran elaborat les professores i on es
far una petita introducci de les energies renovables i
del cotxe dhidrogen.
El model de cotxe dhidrogen ser demanat el prstec al
CESIRE o a lescola si el cotxe funciona correctament i
tot el material per utilitzar-lo ser portat per les
professores.
Sessi 5. Activitat de cloenda.
Fase del cicle
Aplicaci / Avaluaci final.
Descripci.
Sels donar als alumnes una graella que hauran domplir
de manera individual amb la informaci treballada en les
activitats anteriors. Aquesta graella lhauran domplir amb
els avantatges i inconvenients de les diferents energies
treballades durant totes les sessions o les diferents

11

possibilitats de producci denergia.

En acabar aquesta part individual es far una posada en
com on tots els alumnes participaran donant la seva
opini
Gesti de laula.
En aquest cas la primera part de lactivitat, quan els
alumnes han domplir la taula resum de les diferents
energies renovables ho faran de manera individual,
mentre que la posada en com hauran de participar tots
ells, en el cas que algun alumne no particips es farien
preguntes de manera personal perqu doni la seva
opini.
Atenci a la diversitat
Sespera que tots els alumnes puguin omplir millor o pitjor
la taula, tot depenent de latenci que hagi posat a les
atencions posteriors i el que hagi aprs. De totes
maneres les professores aniran passant per laula i
contestaran a les possibles preguntes que tinguin els
alumnes.
Avaulaci-regulaci.
Per avaluar aquesta activitat sutilitzar la graella resum
que es demana que els alumnes responguin. Tamb ser
avaluable la participaci dels diferents alumnes en la
posada en com final.
Materials i recursos.
Els materials utilitzats ser la graella que hauran de
contestar els alumnes (Annex 8).
Al final de la sessi es dedicaran 5 minuts a contestar un
petit qestionari de carcter annim en la que els
alumnes avaluaran les activitats desenvolupades durant
aquest bloc (Annex 9).
Criteris generals
datenci a la diversitat

Safavoreix el treball cooperatiu mitjanant

activitats en grups.
Grups heterogenis formats per alumnes amb ms i
menys facilitats a lhora daprendre i de totes les
especialitats de Batxillerat.
Coavaluaci.
Posada en com entre tots els alumnes abans
dacabar definitivament les activitats.
Les professores tindran en compte les necessitats
individuals dels diferents alumnes i els hi facilitaran
un lloc online per fer tot tipus de preguntes.

12

Criteris generals
davaluaci

Lavaluaci ser continuada durant el desenvolupament

de tota la unitat, per hi ha uns punts que savaluaran
especialment:
- Que la feina individual estigui feta pel termini que
les professores han marcat.
- La participaci que tinguin els alumnes en els
treballs grupals.
- La participaci que tinguin els alumnes en els
debats fets a dintre de la classe
- La qualitat del martirial fet pels alumnes; les fitxes
de treball i el Power Point fet.
Percentatges finals de la unitat:
- 20% la participaci dels alumnes en el blog.
- 10% coavaluaci dels alumnes.
- 15% informe grupal de la sessi 1.
- 10% observaci feta pels professors durant totes
les sessions.
- 20% informe individual joc de rol.
- 15% informe realitzat per les comissions durant el
joc de rol.
- 10% graella final de cloenda.
-

Tecnologia
- Impacte ambiental
- Fonts denergia i recursos energtics.

Cincies de la Terra i del medi ambient

- Relaci entre els humans i el mn ambiental
- Tipus dimpactes ambientals

mbit de llenges
- Lectura i comprensi de diferents fonts
dinformaci
- Expressi correcta i adequada del missatge,
tant oral com escrit
- Identificaci rigorosa i localitzaci de la
informaci

Connexi amb altres

matries

13

3. Annexos
Annex 1. Exercici 1; lestalvi energtic.
Exercici sobre lestalvi energtic.
LAnna t 16 anys i viu en una casa a baixador de
Vallvidrera. A casa seva hi viuen quatre persones, els seus
pares (el Pere i la Marta) i el seu germ gran de 18 anys
(el Quim). La seva famlia no es preocupa massa per
lecologia, noms reciclen el plstic, per de tant el tant el
mesclen amb la resta de la brossa i tampoc estalvien
massa llum i aigua.
De totes maneres, el Pere s un poc garrepa, i un dia decideix tenir una
conversa amb la resta de la famlia. Sha adonat de que aquests ltims mesos
la factura de la llum, laigua i el gas han pujat molt i no ho vol permetre ms.
Aix doncs, ha convocat una reuni familiar per tractar aquest assumpte.
El pare ha decidit que entre tots han de trobar diferents mesures per reduir el
consum daigua, llum i gas de la casa i aix per poder estalviar ms. Per poder
aconseguir aquesta fita el primer que els ha proposat s fer una llista posant-hi
aquelles activitats amb les que creu que es consumeix ms.
Pare:
Mare:
-

Baixar la temperatura de la gelera

Deixar encesa la televisi encara que no estigui al menjador
No apagar la tele pel bot (deixar la llum encesa)
No actualitzar les bombetes de la casa
Utilitza la rentadora indiscriminadament i amb programes llargs.
Normalment la posa mig plena, tres cops a la setmana i amb el
programa nmero 5, mesclant tant llenols, com tovalloles o roba de
cada dia, quan en realitat mai no ha pensat si necessiten el mateix
tractament.
Es fa llargues dutxes i banys, normalment amb molta aigua calenta
Acostuma a utilitzar lassecadora, encara que faci bon temps, noms
perqu diu que s menys feina

Anna i el Quim:
- LAnna sempre deixa les llums enceses, s molt deixada i mai recorda
dapagar-les.
Sempre deixen lordinador i la impressora endollades, encara que no
estiguin a casa i amb la llumeta encesa.
- Mentres ensabonen els plats o es renten les dents mai tanquen laixeta,
encara que no estiguin utilitzant laigua en aquell moment.

14

A ms a ms, a casa sempre tenen la calefacci encesa i sempre porten

samarretes i pantalons destiu, fins i tot en hivern, perqu diuen que troben
incmode haver danar molt vestits podent portar roba ms lleugera.
A aquest dossier hi ha adjunt la factura de la llum, gas i electricitat que ha fet
despertar lalarma del pare. Tamb hi adjuntem lndex dels diferents
programes que es poden utilitzar en la rentadora de casa.
Primer de tot comena treballant de manera individual, contesta a les
preguntes segents.
1. A. Com que mai shan preocupat per lestalvi energtic la famlia no
saben com millorar els possibles punts de conflicte que ha fet arribar
a la situaci en la que es troben. Analitza punt a punt cada situaci i
fes una proposta pels integrants de la famlia.
B. A casa teva passa alguna cosa semblant? Anomena aquells fets
que podreu modificar a casa per tal daugmentar lestalvi energtic, i
fes un breu raonament de per qu passa i com es podria solucionar.
C. Sempre es parla de lestalvi energtic, i encara que sembla ser
molt fcil i que tothom ho t molt clar, avui en dia shi segueix insistint
de manera constant, per qu creus que cal seguir treballant sobre
aquest assumpte? Una de les raons per les quals es segueix insistint
s perqu la gent segueix prenent males actituds enlloc dactuar
correctament, on creus que arrelen aquestes males actituds, trobes
que s un problema en leducaci de la societat, o que s un
problema de comoditat i mandra?
A partir dara agrupau-vos en diferents grups de quatre o cinc persones,
segons com indiquin les professores
2. Comenteu i compareu les respostes donades en la pregunta 1.
3. El Quim recorda que a linstitut van estudiar les Energies Renovables.
Recorda que els professors els hi van comentar que de de fa uns anys hi
ha moltes cases que installen els seus propis kits dautoconsum. Aix
doncs, el Quim proposa al pare la installaci daquestes plaques,
daquesta manera, a ms destalviar utilitzant les propostes que els hi
heu plantejat, lenergia que utilitzen seria ms neta. De totes maneres, el
Pere no ho acaba de veure clar, i li demana al Quim que abans de
prendre la decisi li doni una srie de dades que lajudaran a prendre la
seva decisi;
Amb la informaci de la que disposeu haureu de:
Diferncia entre els kits dautoconsum i les plaques solars i el seu
funcionament.
4. Feu una reflexi avaluant els beneficis i inconvenients dinstallar unes
plaques solars o mantenir la installaci elctrica habitual i preneu una
decisi, qu haurien de fer a casa de lAnna.

15

5. En la factura adjunta hi ha un apartat referent a lorigen de

lelectricitat. en aquest esquema podem observar el percentatge de
lenergia espanyola que ve de cada font diferent. Et sorprenen aquests
percentatges? Sapropen a all que tesperaves? Creus que s possible
disminuir alguna font energtica per augmentar lenergia renovable?
Possibles fonts dajuda:
http://www20.gencat.cat/docs/icaen/02_Energies%20Renovables/Documents/A
rxius/Atlas%20de%20radiacio%20solar.pdf
http://solartradex.com/blog/cuantos-kits-de-autoconsumo-necesito-para-micasa-i/

Annex 1. Taula de programes de la rentadora.

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/02_Energies
Renovables/Documents/Arxius/Atlas de radiacio solar.pdf

16

Annex 2; Rubrica avaluaci als alumnes activitat 1.

Rubrica avaluaci dels alumnes en lactivitat 1 Energies

Renovables.
Part
Individua
l.

Molt
poc

Poc

Una
mica

Bastant

Molt

Quan
sha
manat
comen
ar a
treballar
no shan
posat a
fer la
feina, no
han
tingut
cap
tipus
dinters
i no han
fet cap
tasca

Quan sha
manat
comenar
a treballar
no han
comenat
a fer la
feina fins
lltim
moment de
la classe i
per tant
prcticame
nt no han
fet res ni
shan
interessat
per
comprovar
com
funcionava

Quan
sha
mant
comena
t a fer la
feina
quan ja
portvem
meitat de
la classe,
per
almenys
han
avanat
la feina i
si ha
calgut
shan
preocupa
t per
comprov
ar com
funcionav
a la tasca

Els hi ha
costat una
mica
comenar a
treballar
per en el
moment en
que ho han
fet han
avanat
molt, han
acabat
quasi tota la
feina si no
ha estat
completame
nt i han
demanat
tots els
dubtes que
calia, entre
ells o al
docent

Tot duna
els hi hem
explicat la
feina han
comenat a
treballar
durant tota
la sessi,
han acabat
tota la feina
pel temps
que sels
ha
demanat i
han
demanat
totes les
preguntes
que calia
per fer la
feina
correctame
nt

Observacio
ns

Han
comenat
a fer la
feina que
sels hi ha
manat
Han estat
concentra
ts durant
el temps
de feina
individual
Han tingut
la feina
acabada
en el
perode
de temps
que sels
hi ha
donat
Han
realitzat
preguntes

17

Part
grupal

Quan
han
format
els
grups
han
comen
at a
xerrar
daltres
temes i
no han
avanat
amb la
feina

Quan han
format els
grups han
comenat
a xerrar
daltres
temes i no
han
avanat
amb la
feina fins a
ltim
moment de
classe, per
tant no han
acabat res,
lordre en
el grup ha
estat molt
baix

Quan
han
format
els grups
han
comena
t a xerrar
daltres
temes
per cap
a la
meitat de
la tasca
han
comena
ta
treballar i
com a
mnim
han
pogut fer
la meitat
de la
feina, hi
ha hagut
una mica
de xivarri
per
almenys
han
treballat

Quan han
format els
grups han
comenat a
treballar de
seguida, de
manera
ordenada,
potser amb
una mica de
xivarri per
han acabat
la feina
encara que
lordre a
dintre del
grup ha
estat una
mica costs

En el
moment en
el que han
format els
grups han
comenat a
treballar
amb ordre,
seguint les
normes de
conducta
de la
classe i
han pogut
acabar la
feina
durant la
sessi.

Han estat
dacord
amb els
grups que
sels hi ha
assignat
Han estat
concentra
ts amb la
feina a fer
Shan
estat
distraient
amb
facilitat
Han
avanat
amb la
feina en
el temps
que sels
hi ha cedit

18

per fer-la
Han
treballat
tots per
igual
Han
collabora
t els uns
amb els
altres i
shan
solucionat
els dubtes
entre ells

19

Annex 3; Rubrica coavaluaci entre alumnes en lactivitat 1 Energies

Renovables.
Grup:

Nom:
S/No
Justificaci
Avaluaci del grup durant el treball en grupJ
Hem tingut en compte la opini de tots els
companys
Hem respectat el torn de paraula
Hem ajudat als companys que ho necessitaven
Hem complit amb les tasques amb les que ens
vam comprometre a fer
Hem complit amb les dates dentrega que ens
havem comproms amb el grup
Hem realitzat la feina de manera equitativa
dintre del grup
Avaluaci de la resta de companys
Nota
que li
poso
El meu nom
Nom del company/a
Nom del company/a
Nom del company/a
Nom del company/a
Nom del company/a

20

Annex 4; Document introductori informaci sobre les energies

renovables.

ENERGAS RENOVABLES
Las fuentes de energa pueden clasificarse, atendiendo a su disponibilidad, en
renovables y no renovables:
- Las energas renovables son aquellas cuyo potencial es inagotable, ya
que provienen de la energa que llega a nuestro planeta de forma continua,
como consecuencia de la radiacin solar o de la atraccin gravitatoria de la
Luna. Son fundamentalmente la energa hidrulica, solar, elica, biomasa,
geotrmica y las marinas.
- Las energas no renovables son aquellas que existen en la naturaleza
en una cantidad limitada. No se renuevan a corto plazo y por eso se agotan
cuando se utilizan. La demanda mundial de energa en la actualidad se
satisface fundamentalmente con este tipo de fuentes energticas: el carbn, el
petrleo, el gas natural y el uranio.

Refleja nuestra factura elctrica el verdadero

coste de la energa?
Las consecuencias positivas que ha tenido el consumo de energa han
llevado de la mano tambin otras negativas que, en general, no han sido
valoradas adecuadamente.
En concreto, estos impactos no se han tenido en cuenta en las
valoraciones econmicas, de forma que los costes de la energa que se
manejan habitualmente trata los recursos de la atmsfera, los ocanos, los
ros, la tierra, etc. como si fueran gratis. Con ello se externalizan o transfieren
a la comunidad los costes que representan el ensuciamiento de la atmsfera,
del agua y de los terrenos, el ruido, la contaminacin en general y el
agotamiento de los recursos naturales. La comunidad ha de cargar con esos
costes en forma de dao contra la salud y los ecosistemas.
Esta situacin ha contribuido negativamente al desarrollo de las energas
renovables, en la medida en que sus ventajas y su coste real no han sido
adecuadamente considerados en los procesos de toma de decisiones.

Es sostenible el actual modelo energtico?

El desarrollo sostenible ha sido definido por la Comisin Mundial para
el Medioambiente y el Desarrollo de la ONU como aquel desarrollo que
satisface las necesidades del presente sin poner en peligro la capacidad de las
generaciones futuras para satisfacer sus propias necesidades. Esta opcin se
basa en la idea de que es posible conservar el capital natural y cultural de un
territorio sin comprometer su desarrollo presente y futuro.

21

El mantenimiento del sistema energtico actual durante un plazo de

tiempo de una o dos generaciones es, simplemente, insostenible porque:
-

Est agotando las reservas de combustible.

Contribuye al efecto invernadero.
Contribuye a la contaminacin local y a la lluvia cida
Contribuye a la deforestacin
Origina riesgos para la paz mundial

El agotamiento de los combustibles fsiles

El sistema energtico actual est fundamentalmente basado en los
combustibles fsiles. El ritmo de consumo es tal que en un ao la humanidad
consume lo que la naturaleza tarda un milln de aos en producir, por lo que el
posible agotamiento de las reservas existentes es una realidad que no admite
discusin
- La posibilidad de agotamiento del petrleo y del gas natural ser una
realidad en el plazo de 1 o 2 generaciones.
- Las reservas de carbn son menos limitadas; sin embargo este
combustible es altamente contaminante, de forma que su utilizacin estar
condicionada al desarrollo de tecnologas ms limpias para la quema del
carbn.

Energas renovables segn su origen

Hidroelctricas
Son centrales que generan electricidad mediante el aprovechamiento de
la energa potencial del agua embalsada en una presa.
La instalacin de centrales hidroelctricas depende de la posibilidad de
construir embalses o presas en los cauces de los ros para retener el agua y
transformar la energa hidrulica en energa elctrica. La generacin de
energa elctrica se produce al dejar caer el agua desde una cierta altura; esta
agua mueve los labes de una turbina que a su vez, acciona un generador,
produciendo electricidad.
La energa hidrulica posee dos ventajas respecto a los combustibles de
origen fsil y nuclear: una de ellas es que al agua, que es el combustible, no
se consume ni empeora su calidad, nicamente es explotada; y otra de las
ventajas es que no tiene problemas de produccin de desechos.
Los aprovechamientos minihidrulicos han permitido el desarrollo de
regiones aisladas en todo el mundo. Estos pequeos proyectos estn
diseados para utilizar el caudal de un ro o arroyo mediante la desviacin del

22

total o parte del caudal hacia un canal y posteriormente conducirlo a una

turbina por medio de una tubera.
En Espaa se definen las centrales minihidrulicas como aquellas con
una potencia inferior a 10MW.
En este link puedes ver una infografa del funcionamiento de las
centrales hidrulicas:
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2004/08/0
9/140155.php

Parques elicos
Conjunto de aerogeneradores que se ha popularizado en los ltimos
aos debido a que la energa elica se considera una energa limpia
(respetuosa con el medio ambiente), ya que no requiere una combustin que
produzca residuos contaminantes ni destruir recursos naturales.
No obstante, la cantidad de energa producida de origen elico es an
una mnima parte de la que se consume por los pases desarrollados y del
potencial que representa.
En este link puedes ver una infografa del funcionamiento de los parques
elicos:
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2004/07/0
5/140148.php

Solares fotovoltaicas
Los paneles solares fotovoltaicos transforman la radiacin solar
directamente en electricidad. Las plantas o centrales solares fotovoltaicas
estn constituidas por una serie de paneles fotovoltaicos conectados en serie
y/o en paralelo, que vierten la electricidad producida a la red elctrica.
En este link puedes ver una infografa del funcionamiento de las solares
fotovoltaicas:
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/200
5/04/28/141558.php

Centrales marinas
Dentro de las centrales que se instalan en el mar podemos distinguir :
las centrales maremotrices, las de olas y las que aprovechan las corrientes
marinas. Las centrales maremotrices aprovechan los cambios de altura de las
mareas para mover las turbinas, mientras que las de olas utilizan el movimiento
de stas con el mismo fin.

23

http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/200
5/02/23/140205.php

Centrales geotrmicas
La energa geotrmica es la que procede del calor interno de la Tierra.
Existe una gran diferencia entre la temperatura de la superficie terrestre y la de
su interior. El calor concentrado en el interior tiende a escapar de forma natural
como ocurre en las fuentes hidrotermales o en los giseres. Tambin se puede
extraer a partir de perforaciones en yacimientos localizados en el subsuelo.
La geotrmica, frente al resto de las renovables, presenta la gran
ventaja de producir electricidad de forma constante (en este sentido funciona
casi como una central convencional), a diferencia de las otras centrales
mencionadas que dependen de la disponibilidad del viento, sol, etc.
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/200
4/11/19/140175.php

Cmo es la red elctrica?

La energa elctrica no se puede almacenar tan fcilmente como el
carbn o los barriles de petrleo: Una vez producida en las centrales, debe
comenzar su viaje a travs de las lneas de alta tensin hacia los centros de
consumo. Todo esto genera una serie de dificultades tecnolgicas y logsticas
de gestin de la red, relacionadas con qu hacer cuando cuando se est
produciendo energa (por ejemplo, en un parque elico) y sta no se consume.
En Espaa, las centrales nucleares y trmicas, con un funcionamiento
regular, satisfacen la demanda base (la esperada segn momento del ao y la
hora del da, segn las estadsticas acumuladas de consumo), y los picos de
demanda se solventan poniendo en marcha centrales trmicas que usan como
combustible petrleo, ya que son ms fciles de poner en marcha y parar,
frente a otro tipo de produccin renovable que depende de las condiciones
atmosfricas para generar electricidad.
Si quieres saber ms sobre energas renovables y eficiencia energtica,
puedes consultar este documento elaborado por el gobierno de Canarias. En
algunos casos se centra en el caso concreto de estas islas (cules son las
principales fuentes de energa, y cmo funciona la red de distribucin all), pero
los conceptos bsicos de toda esta problemtica estn muy bien explicados y
son muy clarificadores, as que os pueden ayudar mucho a elaborar vuestras
ponencias en el debate del juego de rol propuesto:
http://www.cienciacanaria.es/files/Libro-de-energias-renovables-y-eficienciaenergetica.pdf

24

Para entender la situacin de las renovables en Catalunya, os puede

ayudar la informacin disponible en la web del Institut Catal dEnergia, donde
tambin encontrareis datos y explicaciones sobre el modelo energtico cataln,
otros tipos de energa no renovables...
http://icaen.gencat.cat/ca/pice_ambits_tematics/pice_energies_renovables/

Annex 5. Rubrica avaluaci dels alumnes en lactivitat 2 Energies

Renovables.

Rubrica avaluaci dels alumnes en lactivitat 2 Joc de Rol,

Energies Renovables.
Part
Individual.

Molt
poc

Poc

Una
mica

Bastant

Molt

Quan
sha
manat
comen
ar a
treballar
no shan
posat a
fer la
feina,
no han
tingut
cap
tipus
dinters
i no han
fet cap
tasca

Quan sha
manat
comenar
a treballar
no han
comenat
a fer la
feina fins
lltim
moment
de la
classe i
per tant
prcticame
nt no han
fet res ni
shan
interessat
per
comprovar
com
funcionava

Quan
sha
mant
comena
t a fer la
feina
quan ja
portvem
meitat de
la classe,
per
almenys
han
avanat
la feina i
si ha
calgut
shan
preocupa
t per
comprov
ar com
funciona
va la
tasca

Els hi ha
costat una
mica
comenar a
treballar
per en el
moment en
que ho han
fet han
avanat
molt, han
acabat
quasi tota la
feina si no
ha estat
completam
ent i han
demanat
tots els
dubtes que
calia, entre
ells o al
docent

Tot duna
els hi hem
explicat la
feina han
comenat
a treballar
durant tota
la sessi,
han acabat
tota la
feina pel
temps que
sels ha
demanat i
han
demanat
totes les
preguntes
que calia
per fer la
feina
correctame
nt

Observacio
ns

Han
comenat a
fer la feina
que sels hi
ha manat
Han tingut
la feina
acabada en
el perode
de temps
que sels hi
ha donat
Han

25

realitzat
preguntes
Part
grupal

Quan
han
format
els
grups
han
comen
at a
xerrar
daltres
temes i
no han
avanat
amb la
feina

Quan han
format els
grups han
comenat
a xerrar
daltres
temes i no
han
avanat
amb la
feina fins a
ltim
moment
de classe,
per tant no
han acabat
res, lordre
en el grup
ha estat
molt baix

Quan
han
format
els grups
han
comena
t a xerrar
daltres
temes
per cap
a la
meitat de
la tasca
han
comena
ta
treballar i
com a
mnim
han
pogut fer
la meitat
de la
feina, hi
ha hagut
una mica
de xivarri
per
almenys
han
treballat

Quan han
format els
grups han
comenat a
treballar de
seguida, de
manera
ordenada,
potser amb
una mica
de xivarri
per han
acabat la
feina
encara que
lordre a
dintre del
grup ha
estat una
mica costs

En el
moment en
el que han
format els
grups han
comenat
a treballar
amb ordre,
seguint les
normes de
conducta
de la
classe i
han pogut
acabar la
feina
durant la
sessi.

Han
respectat al
company
mentre
explicava la
seva part
Shan estat
distraient
amb
facilitat
Han
avanat
amb la
feina en el
temps que
sels hi ha
cedit per
fer-la
Han
treballat
tots per
igual

26

Han
treballat de
manera
collaborati
va
La feina
final
sadequa al
nivell de la
classe i les
expectative
s
esperades
La feina ha
estat
entregada
dins de les
dates
determinad
es

27

Annex 6; Activitat 2, Joc de Rol sobre les Energies Renovables.

La nostra font d'energia

Desprs d'una catstrofe ambiental, semblant al Tsunami de Tailndia
que ha tingut lloc a una localitat propera a la Costa Brava, i en la qual ha hagut
moltes vctimes i destrucci d'infraestructures ha sorgit una nova ciutat
independent, que pretn reconstruir-se des del punt de vista hum i fsic des
dels fonaments, intentant sortir endavant.
Intentant superar tot el patiment viscut, la poblaci d'aquesta petita ciutat
ha de reorganitzar-se, i una de les principals preocupacions s l'abastament
energtic. Per tractar el tema, s'organitzen comits d'experts que decidiran com
produir electricitat per a la comunitat. Geogrficament, ens situem prop d'un
salt d'aigua en un riu afectat per les marees. Hi ha penya-segats amb terreny
pla i obert al cim, que seria ideal per captar energia solar i elica. A ms, hi ha
mines de carb i de plutoni, i tamb jaciments de petroli i gas natural prop de la
costa. Per sort, a la localitat tamb hi ha una central elctrica semiderruda que
es podria reconvertir fcilment per produir electricitat a partir de la font
d'energia que s'esculli.
En resum, del que podrem utilitzar, tenim:
Un Salt d'aigua gran on es podria installar una central hidroelctrica
Penyasegats amb terreny pla i obert, on es podrien ubicar molts molins
de vent o plaques solars.
Urani que podria ser utilitzat com a combustible per construir una central
nuclear.
Jacimients de petroli, carb i gas natural que podrien utilitzar-se per
generar electricitat per mitj de la construcci d'una central trmica.
Una central elctrica en dess que podria reconvertir per produir
electricitat a partir de la font escollida.
S'ha fet un informe que recull les opinions i coneixements dels
supervivents en relaci a les diferents fonts d'energia, i amb els resultats s'han
escrit les "Fitxes de dades" per a cadascuna de les fonts d'energia possibles.
Vosaltres heu estat han escollits com a representants en un comit entre
quatre i sis persones. A cada membre del comit se li assignar una font
d'energia diferent. El paper del comit s discutir els avantatges i inconvenients

28

de les cinc fonts d'energia i desprs decidir quina seria la millor per poder
generar electricitat per a la comunitat.

El projecte es desenvolupa en tres fases:

1. Part de treball individual per completar l'informe 1 del "Projecte d'elecci
de l'energia" per ajudar-te a argumentar la font d'energia escollida.
2. Treball de grup com a comit en el us haureu dexplicar un a un els pros
i contres de la vostra font d'energia proposta i desprs decidir entre tots
quina seria la millor en el cas que es planteja. Desprs d'aix haureu de
completar l'informe 2 del "Projecte d'elecci de l'energia".
3. Realitzaci del informe de cada comit, mitjanant una breu presentaci
a la resta de la classe, sobre la font denergia escollida per resoldre el
problema (per exemple, mitjanant un power point, un pster).

29

Part 1 del Projecte d'Elecci de Font Energtica.

Se tha assignat una font denergia com a possibilitat per aplicar-la a la
comunitat emergent. Per ajudar-te a analitzar els avantatges i desavantatges
daquesta font denergia se tofereix una llista de punts que has de considerar.
1. Llegeix la Fitxa Informativa de la teva font d'energia i investiga o amplia
pel teu compte aquesta informaci. Pots afegir a la fitxa els punts i
arguments que consideris convenients.
2. Decideix quins dels punts de la teva fitxa final sn avantatges (punts
forts) i quins sn desavantatges (punts dbils) i clasifica-ho la fitxa que
set facilita.
3. Omple la fitxa collocant cadascun dels arguments a la columna
d'avantatges o d'inconvenients.
4. Pensa quin s el millor avantatge (que ser l'argument ms potent en la
defensa de la teva font d'energia). Pensa en la ra en que bases la teva
elecci i les evidncies que utilitzes i marca-ho amb un asterisc.
5. Decideix quin s el major desavantatge i marcal amb un asterisc (el que
consideres que utilitzar la resta de membres del comit per argumentar
en contra de la vostra font d'energia). Pensa una altra vegada en la ra
de la teva elecci i en com la defensars quan surtin els seus
desavantatges.
6. Decideix com argumentars el cas de la teva font d'energia quan tingui
lloc la reuni del comit i com argumentars en contra d'altres fonts
d'energia.

Font denergia:
Avantatges

Desavantatges

30

Part 2 del Projecte d'Elecci de Font Energtica.

El comit es reunir per decidir quina s la font denergia que es
desenvolupar perqu la nova ciutat pugui sortir endavant. Per aix, cadascun
dels experts de les diferents fonts energtiques presentar els avantatges i
inconvenients de lenergia sobre la qual han treballat, remarcant aquells que
han considerat els ms importants, i desprs es discutir entre tots quina s la
ms adient.
Per poder realitzar aquesta activitat seria convenient escollir un secretari
o secretaria del comit que prendr nota dels acords presos en aquest full.

Part 3 del Projecte d'Elecci de Font Energtica.

Un cop decicida quina font denergia s la ms convenient en aquest cas
el grup haur de realitzar un petit Power Point o pster explicant les raons per
les quals sha escollit una font denergia i no una altra. Heu de tenir en compte
que les diferents decisions dels grups seran debatudes a classe per a poder
arribar a una conclusi final de tot el grup.

31

Fitxes de les Energies Renovables.

32

33

34

Annex 7; Material per desenvolupar la prctica i debat sobre el cotxe

dhidrogen.

Tenim&
Alternatives?/
Cincies del Mn Contemporani
1r de Batxillerat
Escola Virolai

Per$qu$es$redueixen$en$algunes$ciutats$laccs$dels$cotxes$a$
les$zones$urbanes?8
8
Tipus$de$combustibles$ms$utili<ats$avui$en$dia?8
8
Coneixeu$alternatives?8
8

35

Alternativa*a*les*emisions*de*CO22

#
otxe
El#c ogen0
idr
dh

Oxidaci: 2 H2
Reducci: O2 + 4 e2 H2 + O2
2

--> 4 H+ + 4e--> 2 O2--> 2 H2O + energia

Alternativa*a*les*emisions*de*CO22

#
otxe
El#c ogen0
idr
dh

h4ps://www.youtube.com/watch?v=vWd7iiW3oZo2
2
2

Cotxe&dhidrogen&&vs&&Cotxe&convencional3
3

No#hi#ha#
producci#
de#residus/

Plantes#
producci#H2#
responsables#
95%#emisions#
CO2/

Accs#a#les#
hidrogenadores?/

Utili7aci#de#
combustibles#
fssils/

Producci#de#
gasos#
contaminants/

Cotxes#
elctrics?/

Tancament#del#
cicle#denergia#
del#cotxe?/

Preus#
competitius?#/

36

Cotxe&dhidrogen&&vs&&Cotxe&convencional3
3

Compensa)100%)el)canvi?2

La&soluci&s&buscar&altres&fonts&
denergia...&O&substituents&al&
consum&energtic?3

Bibliograa*complementria2
http://www.elconfidencial.com/tecnologia/
2014-12-18/el-lado-oscuro-del-coche-dehidrogeno_592282/#lpu6d8SC6cU2FhW8
http://cocheshidrogeno.es

37

Annex 8; Activitat resum final

Tipus denergia

Avantatges

Inconvenients

38

Annex 9; Avaluaci per part dels alumnes sobre la unitat dEnergies

Renovables.

Avaluaci de la Unitat dEnergies Renovables

Sobre el tipus
dactivitat

Molt poc

Poc

Una mica

Bastant

Molt

No crec gens
que aquestes
activitats siguin
properes al meu
entorn ni
mhagin ajudat a
aprendre res i
les situacions
plantejades no
sn gens
aplicables a la
vida real

S que he
aprs algunes
coses amb
aquestes
activitats, per
no les
considero
properes al
meu entorn o
un poc
aplicables a la
vida real

He aprs
algunes coses
i ms o menys
podrien
considerar-se
properes al
meu dia a dia
ni massa
aplicables a la
vida real

S que he
aprs i a ms
s que penso
que les
activitats
podrien
simular
dalguna
manera el
meu dia a dia
o podria ser
aplicable a
alguna
situaci
quotidiana

He aprs
bastantes coses
sobre les
energies
renovables, a
ms, lambient
reprodut en les
activitats podria
ser proper al
meu dia a dia o
aplicable a una
situaci
quotidiana

Consideres que
aquestes activitats
han estat properes
al teu dia a dia
La tecnologia i la
cincia pot ser
aplicada per millorar
el meu dia a dia
Prefereixo fer
activitats
relacionades amb el
meu dia a dia
Un enfocament de
les activitats
properes al meu dia
a dia majuda a
augmentar el meu
inters per les
mateixes.
Penso que treballs
propers a la meva
vida diria majuden
a aprendre ms
Sobre la feina a
classe

No magrada Treballar en Treballar en Treballar

Treballar en
gens treballar grup
pot grup
pot en grup s grup s millor

39

en grup, crec
que noms
genera ms
problemes

ajudar per
sempre
hi
ha gent que
treballa molt
ms
que
altres

anar b en
segons
quines
situacions,
per daltres
pot generar
problemes

millor que
treballar de
manera
individual,
es
pot
portar
endavant
la
feina
millor que
sol, per
molts cops
hi ha gent
que
treballa
ms que
daltres

que treballar
de
manera
individual, el
resultat
s
millor i tots
collaborem,
ho prefereixo
abans
que
treballar sol

No magradat
gens
el
material,
trobo que no
ha
estat
adequat per
les activitats
ni el nivell, s
material difcil
dentendre i
les
classes
mhan avorrit
molt

El material
pot ser motl
millorable, el
nivell ms o
menys
adequat, el
ritme de les
classe mha
semblat
correcte
per
millorable

El material
ha estat b,
encara que
ha
estat
molts cops
difcil
dentendre,
les classes
molts cops
han
set
avorrides

El material
ha
estat
prou
b,
considero
que
les
activitats
han estat
adequades
i el ritme
de
la
classe
tamb,
mha
agradat
poder
debatre
amb
els
companys
per
de
vegades
mhan

El
material
mha agradat
molt,
les
activitats
mhan
semblat molt
interessants i
el ritme de la
classe mha
agradat tant
per
poder
treballar com
per
poder
debatre amb
els
meus
companys

Prefereixo que
treballar en grup
que de manera
individual
La feina en grup
mha ajudat a
treballar millor
Considero que la
feina en grup s de
major qualitat
Sobre el material
utilitzat

40

semblat
montones
El material ha estat
adequat
El material ha estat
fcil dentendre
La informaci
facilitada ha estat
til
Mhan agradat les
activitats que hem
realitzat aquests
dies
Considero que el
desenvolupament
de les sessions ha
estat gil i fcil
La dinmica de les
classes ha estat
fcil per seguir
Opini personal. Si us plau, fes un breu resum de la teva opini daquestes
sessions i intetna fer una valoraci del que tha semblat i si realment tha ajudat
a aprendre.

41