Solucionari UD.

8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 110

SOLUCIONARI

Unitat 8

Corrent continu
Qestions
1. El sentit convencional del corrent elctric, s el mateix que el del moviment dels electrons?
No. El sentit convencional del corrent elctric s en sentit contrari al moviment dels electrons.

2. Quan passa corrent per un conductor, la velocitat mitjana dels electrons s molt gran o molt
petita?
s petita comparada amb la velocitat de la llum.

3. Un conductor de coure de longitud l i secci S t una resistncia R. Quina s la resistncia si

tenim un altre conductor de coure de longitud 20 vegades ms llarg i de secci, la meitat?
Si la resistivitat del coure s , la resistncia dun conductor de longitud l i secci S s:
l
R
S
Per tant, la resistncia dun conductor de longitud 20 vegades ms llarg i secci la meitat, s:
20 l
R    40 R
S

4. Per augmentar la resistncia dun conjunt de resistncies, com les hem de connectar? I per
disminuir la resistncia?
En srie. En paral.lel.

5. Disposeu de moltes resistncies de 2 . Com ho fareu per obtenir-ne una de 2,5 ?

2
2

2
2
2

6. Quan engeguem un motor elctric, s correcte dir que tota lenergia elctrica es transforma
en energia cintica?
No. Una part de lenergia elctrica es perd per efectes del fregament, corrents de Foucault, en
forma de calor. Una bona part es transforma en energia cintica.

7. Tenim dues mquines elctriques de 1000 W i 1500 W, i totes dues funcionen amb una tensi
de 220 V.
W
V 2
Tenint en compte que P   I V 
t
R

a) Quina de les dues gasta ms energia?

Gasta ms energia la que t ms potncia.
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 111

b) Per quina passa ms corrent?

La que t ms potncia.

c) Quina t ms resistncia elctrica?

La que t menys potncia.

8. El valor de la fem duna pila, depn de la resistncia externa R que alimenta?

No. En canvi, la diferncia de potencial entre borns de la pila s que depn de la resistncia externa.

9. La ddp entre els borns duna pila, pot ser ms gran que la fem daquesta pila?
No, i no pot ser ms gran que la fem de la pila.

10. La ddp entre els borns dun motor, pot ser ms gran que la fcem daquest motor?
S, i no pot ser ms petita que la fem del motor.

11. Per comprar-vos un ampermetre de bona qualitat, quines qualitats valorareu? I en un voltmetre?
En un ampermetre, cal que la resistncia interna sigui molt petita, i en un voltmetre, molt gran.

Problemes
1. Per un conductor passa un corrent de 20 mA. Quants electrons passen en una centsima de
segon?
103 A
1e
q  I t  20 mA  102 s  2  104 C 
 1,25 1015 electrons
1 mA
1,6 1019 C

2. Amb quina velocitat mitjana es mouen els electrons dun corrent de 2 A que passa per un conductor de Cu?
Dades:
Densitat del Cu: 8,9 g/cm3; secci del fil: 1 mm2; massa atmica del Cu: 63,5 g/mol, i suposem que cada tom de Cu proporciona com a mitjana un electr lliure.
2C
1e
1 tom Cu
1 mol
63,5 g
1 cm3
   
v  

s
1,6 1019 C
1e
6,023  1023 tom Cu
1 mol
8,9 g
1
1 m3
 1,48 104 m/s


106 cm3 106 m2

3. Resistivitat del Cu: 1,7 108 m.

a) Quina s la ddp entre dos punts dun conductor de Cu de resistncia 20  quan hi passa un
corrent d1,5 A?

V  R I  20 1,5  30 V

b) Quina longitud t si la secci s de 2 mm2?

l
RS
20  2 106
R   l  
 2 353 m
S

1,7 108

4. a) Un feix dions positius de tipus X 2 travessa una secci a ra de 1012 ions/ms. Quina intensitat de corrent passa per la superfcie?
1012 ions 2 e 1,6 1019 C
   3,2 104 A  32 mA
103 s
1 i
1e
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 112

b) Quin s el sentit del corrent elctric?

El mateix que el sentit del moviment dels ions, ja que sn positius.

5. Si tenim el diagrama I-V (fig. 8.50), esbrineu:

a) El tipus de material elctric.
hmic.

b) La seva resistncia.
V
6
R  
 400 
I
15 103

6. En un conductor dalumini de longitud 20 m i secci 1 mm2 passa un corrent de 2 A. Quina

diferncia de potencial hi ha entre els extrems?
Dades: Al : 2,8 108 m
l
20
V  R I   I  2,8 108  2 
 1,12 V
S
106

7. Un fil de coure de resistncia 2  est a una temperatura de 20 C. Suposem que els efectes de
dilataci trmica sn negligibles.

a) Quina resistncia tindr quan la temperatura s de 80 C?

Coeficient de temperatura del Cu, Cu: 3,9 103 K1
 (T)  293 (1
(T  293))
R (T)  R293 (1
(T  293))  2  (1 3,9 103  60)  2,468 

b) En quin percentatge ha augmentat la resistncia?

R
0,468
100  100  23,4%
R
2

8. El fet que la resistncia dels bons conductors tingui un comportament gaireb lineal amb la
temperatura permet utilitzar-los com a termmetres, i normalment es construeixen de plat.
Considerem un filferro de plat a 20 C que t una resistncia de 100 . Si se submergeix en un
lquid, sobserva que la resistncia passa a ser de 105 . Calculeu quina s la temperatura del
lquid.
Coeficient de temperatura del plat, Pt: 3,93 103 K1
R (T)  R 293 (1
(T  293)) 100  (1 3,93  103 T)  105 T  12,72 C
T  20  12,72 T  32,72 C

9. Un conductor de material determinat t una longitud l, secci S i resistncia R. Calculeu la

resistncia daquest conductor si sestira fins a una longitud 9 l.
En estirar el fil, es conserva el volum:
S
S l  S l S l  S 9 l S 
9
l
9l
81 l
R   R       81 R
S
S
S

9
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 113

10. Calculeu les resistncies equivalents dels sistemes a), b) i c) de resistncies segents (fig. 8.51):
1

R 34

60

120

40

R 123

80

160

160

a)   R 34  40  Re  20 40 40  100 
b)   R 123  53,33  Re  40 53,33  93,33 
1

20

30

60

Re

32

20

c)   R  12   Re  12,3 
11. Calculeu les intensitats i les ddp de cada resistncia dels casos a) i b) del problema anterior
quan entre A i B saplica una ddp de 100 V.
100

a) IR 1  IR 2   1 A
100

VR1  20 V ; VR 2  40 V ; VR 34  100  60  40 V

40
IR 3   0,666 A
60
40
IR 4   0,333 A
120
100

b) IR 4   1,071 A
93,3

VR 4  40  1,071  42,86 V

VR12  VR 3  100  42,86  57,14 V
57,14
IR 3   0,357 A
160
57,14
IR 12   0,714 A
80

12. Disposem de 8 resistncies de 5  connectades en paral.lel. Si saplica una ddp de 20 V entre

els extrems del conjunt, quina intensitat passa per cada resistncia?
20
I   4 A
5

13. Tenim un circuit (fig. 8.52) que consta dun aparell que funciona correctament quan est
sotms a una ddp entre els seus extrems de 20 V. Si salimenta per mitj dun generador de
50 V, quina resistncia R cal posar per garantir el bon funcionament de laparell?
20
La intensitat que passa per laparell s I   0,1 A
200
La ddp de la resistncia R s 50  20  30 V.
Per tant, el valor de la resistncia protectora s:
V
30
R    300 
I
0,1
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 114

14. Una bombeta de 100 W i 220 V est funcionant durant 30 dies a ra de 8 h/dia. Calculeu:
a) La resistncia de la bombeta.
V 2
V 2
2202
P  R    484 
R
P
100

b) El consum en euros si el kWh val 0,15 .

8h
E  P t  0,1 kW  30 dies   24 kWh 24  0,15  3,6
1 dia

15. Un forn elctric funciona a 220 V i proporciona una energia de 15 000 J/min. Quina s la resistncia del forn?
15 000 J 1 minut
P    250 W
1 minut
60 s
V 2
2202
R    193,6 
P
250

16. Calculeu la resistncia R que cal posar en srie amb la de 10  en el circuit (fig. 8.53) perqu
laparell de 500 W funcioni a 100 V.

Calculem la intensitat que passa per laparell:

P
500
I    5 A
V
100
La caiguda de tensi de la resistncia de 10  s:
V  10  5  50 V
La caiguda de tensi de la resistncia R s, per tant:
V  300  100  50  150 V
I la resistncia s:
V
150
R    30 
I
5

17. De vegades expressem la crrega duna bateria en ampere hora, s a dir, els amperes que pot
proporcionar la bateria durant una hora. En tenim una de 50 V i amb una crrega de 280 ampere hora. De quanta energia disposa?
3 600 s
E  V I t  50 V  280 A 1 h   5,04 107 J
1h

18. Calculeu la resistncia R que cal posar en paral.lel (figura 8.54) amb la de 10  perqu laparell
de 80 W funcioni a 20 V.

Calculem la intensitat que passa per laparell:

P
80
I    4 A
V
20
El sistema de resistncies en paral.lel est alimentat amb una ddp de 10 V, i en conseqncia, la
intensitat que passa per la resistncia de 10  s:
10
I   1 A
10
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 115

Per tant, la intensitat que passa per la resistncia R s de 3 A i el valor daquesta resistncia s:
10
R   3,3 
3

19. Un generador de fem 20 V i resistncia interna r 10  alimenta una resistncia externa

d1 k. Calculeu la intensitat que circula i la ddp del generador.


20
I    0,0198 A
R r
1 000 10
V  R I  1 000  0,0198  19,8 V

20. Determineu la intensitat que passa pel generador, la ddp entre els seus borns i el rendiment del
circuit segent (fig. 8.55).
La resistncia equivalent del circuit extern s:
1
1
1
1
  R  40 
R
60
120
40
Re  50 40  90 


40
I    0,4 A
R r
90 10
V  R I  90  0,4  36 V
V
36
    0,9 90 %

40

21. Un generador de fem  i resistncia r pot alimentar mitjanant un interruptor una resistncia externa R de 15  o de 35 . Quan ho fa amb la primera, hi passa un corrent d1 A i amb
la segona, de 0,5 A. Determineu la fem i la r. T el mateix rendiment el generador en els dos
casos?

  I (R r)

  1  (15 r)
  0,5  (35 r)

r5

  20 V

22. Un tren elctric porta un generador de  18 V i r 2  que fa anar el motor de fcem de 15 V i

resistncia interna de 10 , i sis bombetes iguals de resistncies 8  cadascuna connectades
en paral.lel. Calculeu la intensitat que passa pel generador i el rendiment del motor.
Calculem la resistncia equivalent del sistema en paral.lel:
1
6
4
 Re  
Re
8
3
Intensitat que passa pel circuit:

  
18  15
I    0,225 A
R r r
1,33 2 10
El rendiment s:


15
    0,869 86,9 %
V 
15 10  0,225
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 116

23. A partir del circuit segent (fig. 8.56), determineu:

a) La intensitat.
    

60  2  20  50
I    0,125 A
R r  r
165 200 2  5 10 15

b) Les ddp entre els punts AB, BC, CD i DA.

VAB  60 5  0,125  59,375 V
VBC  60 5  0,125 165  0,125  38,75 V
VCD  50 15  0,125 200  0,125  76,875 V
VDA  20 10  0,125  21,25 V
Podeu comprovar que la suma de les diferncies de potencial s zero.

24. Determineu la resistncia interna dun generador elctric de fem 120 V amb una tensi entre els
seus borns de 110 V quan subministra un corrent de 20 A.

  V r I 120  110 20 r r  0,5 

25. Determineu VAB i la intensitat que passa per la resistncia de 600  del circuit segent
(fig. 8.57).

Resistncia equivalent.
1
1
1
 Re  150 
Re
200
600
40  20
Intensitat que passa pels generadors: I   0,125 A
150 2  5
VAB  0,125 150  18,75 V
18,75
I   0,03125 A
600

26. Una bateria de fem  12 V i resistncia interna r 1  es connecta en srie amb una resistncia R 20  i amb un motor de resistncia interna negligible i fcem  4 V. Quant
valdr la diferncia potencial entre els extrems de la resistncia R?
    
12  4
I    0,381 A
R  r  r
20 1
V  R I  20  0,381  7,62 V

27. Sabent que les tres resistncies de la figura 8.58 sn iguals i que la resistncia del conjunt s
de 8 , quin ser el valor de cada una de les resistncies?
1
1
1
1
1 2
3
   R  12 
8
2R
R
8
2R
2R

28. La intensitat que circula per la resistncia de 5  val 1,25 A (fig. 8.59).
a) Qu marcar el voltmetre?
Suposant un voltmetre ideal:
V  R I  8 1,25  10 V
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 117

b) Quin s el valor de la resistncia R entre C i D?


20
I    1,25 R  2 
 R r
8 5 1 R

c) Calculeu lenergia despresa per la resistncia de 5  en 1 hora i lenergia subministrada pel

generador en aquest mateix temps.

ER  R I 2 t  5 1,252  3 600  28 125 J

E    I t  20 1,25  3 600  90 000 J

29. En el circuit de la figura 8.60, quan linterruptor B est tancat i el C obert, lampermetre A
marca 0,375 A. Si  4,5 V i r 1 .
a) Quin s el valor de la resistncia R?
Quan B s tancat i C s obert, tenim que:


4,5
I  0,375  R  5 
R r
R 6 1
b) Quina potncia dissipa en forma de calor dins del generador?
P  r I 2  1 0,3752  0,141 W

c) Qu marcar lampermetre si mantenim tancats simultniament els dos interruptors B i C?

Si es tanca C, la resistncia equivalent del circuit extern s:
1
1
1
 R  2  Re  2 5  7 
R
3
6
Lampermetre marcar:

4,5
I    0,562 A
R  r
7 1

30. Per mesurar la resistncia dun element R sha fet el muntatge de la figura 8.61 i els resultats
obtinguts sn els de la taula 8.4.
I (m A)

V (V)

7,5

0,49

15

0,99

22,5

1,48

30

2,01

36

2,41

47,5

3,12

52

3,39

a) Dels aparells A1 i A2, quin ser el voltmetre i quin lampermetre?

A1 s lampermetre, i A 2 el voltmetre.
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 118

b) Quant val la resistncia de R?

Calculem la resistncia per a cada mesura i desprs en fem la mitjana:
V
R 
I
0,49
0,99
 65,33  ;  66 
0,0075
0,015
2,01
 67 
0,03

2,41
 66,94 
0,036

1,48
;  65,77 
0,0225
3,12
;  65,68 
0,0475

3,39
 65,19 
0,052

La mitjana s:
65,33 66 65,77 67 66,94 65,68 65,19
 66 
7

31. Lampermetre del circuit representat en la figura 8.62 marca 0,2 A. Trobeu:
a) La resistncia equivalent entre M i N i la fem  del generador.
1
1
1
 R  5 
R
10
10


I  0,2 
R  r
5 10 1

  3,2 V

b) La intensitat per a cadascuna de les dues branques entre M i N i la indicaci del voltmetre.
Com que les resistncies sn iguals en cada branca, la intensitat de cada branca s la meitat de
la intensitat total:
I
i   0,1 A
2
El voltmetre ens marcar: V  3  0,1  0,3 V

c) Lenergia subministrada pel generador en 10 min i la potncia despresa en la resistncia

de 6 .

E    I t  3,2  0,2  600  384 J

E R  R i 2  6  0,12  0,06 W

32. Per al circuit segent (fig. 8.63), calculeu la ddp entre els borns del generador i la intensitat que
marca lampermetre.

20
I    0,0976 A
R  r
200 4 1
V    r I  20  4  0,0976  19,6 V

33. Determineu el que marca el voltmetre i la ddp del generador del circuit segent (fig. 8.64).
Com que el voltmetre t una resistncia interna molt ms gran que la resistncia de 500 , el
podem considerar ideal. Aleshores,

40
I    0,0571 A
 R r
190 500 10
V  R I  500  0,0571  28,57 V
V    r I  40  10  0,0571  39,4 V
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 119

34. Donat el circuit segent (fig. 8.65), determineu les intensitats que passen per cada generador
i VAB.
Apliquem les lleis de Kirchhoff per a cada circuit elemental prenent el sentit del corrent elctric en
sentit horari:
  R I
40 20  100 I1 200 (I1  I 2)
20 10  200 (I 2  I1)
60  300 I1  200 I 2
10  200 I1 200 I 2

I1  0,5 A

; I 2  0,45 A

Amb la primera llei dels nusos aplicada a A, podem obtenir la intensitat que passa per la branca
del mig:
0,5 0,45 I  0 I  0,05 A, que va cap a A.
VAB  20  200  0,05  10 V

35. Determineu les intensitats que passen per cada generador i VAB segons la figura 8.66.
Apliquem les lleis de Kirchhoff per a cada circuit elemental prenent el sentit del corrent elctric en
sentit horari:
  R I
40 60  5 I1 (95 5) (I1  I 2)
60  50  5 I1 (95 5) (I 2  I1)
20  105 I1  100 I 2
110  100 I1 105 I 2

I1  8,683 A ;

I 2  9,317 A

Com que les intensitats sn negatives, caldr canviar el sentit horari per lantihorari.
Aplicant la primera llei dels nusos a A, podem obtenir la intensitat que passa per la branca del mig:
8,683  9,317 I  0 I  0,634 A, que va cap a A.
VAB  60  0,634  (5 95)  3,4 V

36. Determineu les intensitats que passen per cada generador i VAB del circuit segent (fig. 8.67).
Apliquem les lleis de Kirchhoff per a cada circuit elemental prenent el sentit del corrent elctric en
sentit horari:
  R I
20  10  60 I1 10 (I1  I 2)
40  10 (I 2  I1)
30  70 I1  10 I 2
40  10 I1 10 I 2

I1  0,166 A ;

I 2  4,166 A

Si apliquem la primera llei dels nusos a A, obtenim la intensitat que passa per la branca del mig:
0,166 4,166 I  0 I  4 A, que surt de A.
VAB  10  4  40 V
McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat

Solucionari UD.8LG Fsica1BTX 1/10/02 08:43 Pgina 120

37. Per al circuit segent (fig. 8.68), determineu VAB i la ddp del generador 1.
Apliquem les lleis de Kirchhoff per a cada circuit elemental prenent el sentit del corrent elctric en
sentit horari:
  R I
20  100 I1 200 (I1  I 2)
40  10 I 2 200 (I 2  I1)
20  310 I1  200 I 2
40  200 I1 210 I 2

I1  0,151 A ;

I 2  0,335 A

Com que les intensitats sn negatives, cal canviar el sentit horari per antihorari.
Amb la primera llei, obtenim la intensitat que passa per la resistncia de 200 :
0,151 0,335 I  0 I  0,184 A
VAB  40 10  0,335  367 V
V  1  r I  20  10  0,151  18,5 V

McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fsica 1. Batxillerat