Tema 2.

Introducci a les perspectives sociolgiques

1. Perspectives sistmiques:
Funcionalisme
Estructuralisme

Les teories sociolgiques pretenen facilitar una comprensi cientfica de les societats i de les
actuacions per transformar-les o mantenir-les. Diferents punts de vista, diferents explicacions,
per tot aposentat sobre una bona argumentaci. Les teories sorgeixen al mateix espai-temps o
en temporalitat diferent. Acostumen a defensar o rebatre el que ja existeix i a fer aportacions
noves. Conixer-les obre la mirada a la realitat i ens ajuda a defensar el nostre punt de vista o a
modificar-lo. Aconseguir una mirada sistmica (contemplar tots els actors, objectius, interessos
i accions que envolten un fet social o una situaci concreta) ajuda a la resoluci de
problemtiques o a definir i proposar estratgies. No sha de confondre mirada sistmica amb
teoria sistmica

FUNCIONALISME
Context histric
poca de canvis: Revoluci Francesa (1789), Post 2a.Guerra Mundial (1945),
Definici (Giddens): perspectiva terica que es basa en la idea de que com millor sexpliquen
els esdeveniments socials s a partir de les funcions que realitzen, de la seva contribuci a la
continutat de la societat. La societat s un sistema complex amb unes parts que funcionen
conjuntament per generar estabilitat i solidaritat. Cal investigar la relaci daquestes parts. s
necessari un consens moral (la majoria ha de tenir els mateixos valors). La realitat est
determinada per sistemes i estructures.
Els primers funcionalistes plantegen una realitat unidireccional (entorn sobre persones). Els
funcionalistes posteriors ho contemplen de forma bidireccional. Si parlem de desviaci,
aquesta existeix en relaci a una societat concreta, s una amenaa i el sistema ha de
sobreviure, per tant, aquest sadapta a les noves necessitats del seu entorn. No parlem de
transformaci, parlem de regeneraci. El canvi de la famlia, les lleis penitenciries,
avortament, parelles, ... en sn exemples.
Les societats tradicionals i les societats modernes marquen pautes de comportament ja que
funcionen amb estructures diferents. Sn opcions delecci i, per tant, segons Talcot Parsons
(1951), aquesta diferncia crea dilemes morals en els individus, els quals acaben guiant-se pels
valors del grup.
Conceptes clau:
Solidaritat (Durkheim), Anomia (Durkheim), Desviaci, Positivisme, Efecto Mateo (Merton),
Funcions manifestes i latents (Merton), Socialitzaci, Control social, Reproducci
Autors funcionalistes: Durkheim, Parsons, Merton
Caracterstiques del funcionalisme
Es ms caracterstica dels EEUU

Smil entre cos hum i societat pels primers funcionalistes

Corrent positivista
noms valen les estructures
lentorn s resultat de les estructures
normes, valors i regles
premi i cstig: control social
desviaci: quelcom no funcional al sistema, que cal solucionar

PARSONS
Individus (actors) es mouen per necessitats i expectatives, que sn el resultat de la socialitzaci.
El comportament i lactivitat humana permeten la reproducci social
1. Relacions de doble direccionalitat
2. Individus (actors) es mouen per necessitats i expectatives, que sn el resultat de la
socialitzaci
3. El comportament i lactivitat humana permeten la reproducci social
4. Sistema AGIL
MERTON Posterior a Parsons.

1. inclou la possibilitat de disfunci

2. funcions manifestes i funcions latents
3. Efecte Mateo
Autors: Lvi-Strauss, Saussure, Bourdieu,
estructuralistes)

(Derrida, Baudrillard i Foucault sn post-

Caracterstiques de lestructuralisme
Ve a ser un funcionalisme europeu, on el llenguatge s la clau explicativa. Lvi-Strauss (el
primer) canvia el smil biologista per la lingstica. Es dna prioritat als significants (signes) per
damunt
dels
significats.
http://multimedia.uoc.edu/~grf/materials/ILV/web/main/m1/v2_3_2.html (per entendre aquest
apartat)

No hi ha ms realitat que la que crea lestructura del llenguatge.

Es genera realitat social grcies a les estructures, no als subjectes en s.
Lestructuralisme va en contra de lhumanisme i de lexistencialisme.
Lhome s un producte de les estructures.
No hi ha intenci ni acci conscient.
Visi holstica.
Lestructura social ha de ser entesa segons un llenguatge

Els post-estructuralistes diuen que:

No existeix la histria ni la veritat.
El discurs s poder.
El coneixement s una fora de control del pensament alternatiu
BOURDIEU forma part dun estructuralisme constructivista.
hi ha estructures objectives independents de la conscincia i voluntat dels agents
lhabitus
la distinci.

Crtiques a la perspectiva sistmica:

es minimitzen les tensions, les divisions i les desigualtats.

s conservador del poder
no contempla les diferncies de gnere, tnia i classe
atorga qualitats a les societats que noms poden pertnyer a ssers vius (necessitats,
objectius)
on queda la subjectivitat? N. Luhmann diu que existeix un sistema psquic que,
juntament amb el sistema social ens conformen. Tamb diu que la intersubjectivitat
permet ladaptaci al sistema. Exemple: la relaci de parella actual s ms igualitria per
que el sistema social ho s.