Individu i societat - UB -

Montserrat Ferrs

SemblaquelanostrahistriacomencisempreamblaRevoluciFrancesa.Abans,per,ja
hihavialallavordelcanvidelamadepensadorsqueesdedicavenaestudiarlasocietat,
lindividuisiexistiaonounarelacibidireccional.

Francis BACON (1620) deia que el coneixement ha de ser avaluat racionalment i les
formes acceptades com a bones han de ser lltima elecci. Les representacions sobre la
realitatestanbasadesenprejudicisinototeslesrepresentacionsquetenimdelarealitat
sncorrectes.Separaelsprejudicisen4:

1.Idoladelatribu
Espressuposamsordredelqueexisteix
Aferrarsealesopinionsprpiesvacontralesperitcrtic
Tendimaseresclausdelssentimentsilavoluntat
2.Idoladelacaverna
Lainteracciambelsaltresinflueixennosaltres
Difernciaentrepersonesequnimesipersonesambprejudicis
3.Idoladelmercat
Interaccisocialpelsseusinteressos
4Idoladelteatre
Filosofies,religi,....enscondicionalasevaexplicacisobrelarealitat.

Tambdeiaqueelsdiscursosesconstrueixensobreinteressosiserveixenperconservarles
diferncies(dominaciisubordinaci).

Qu s una idola? Sn prejudicis o errors que cometem tots a linterpretar la natura.

Generenunavisiequivocadaiimpedeixenavanarelpensament,jaqueomplenlanostra
mentaprioridelesnostresprpiesexperincies.

SPINOZA,al1670jaeraundefensordelara.criticarlacondicihumana,elpoderila
religi,permetprendreconscinciadunmateixilluitarcontralopressi.

HEGEL(17701831)deiatotestcomhadestariMARXhotransformaenlarealitats
irracional.Marxdefensavaquelaigualtatilautonomiasnlabasedelhumanisme.

Almateixtemps,DURKHEIM(18581917)esposavadepartdelesestructuresielsistema
socialcomdemostraenelseuestudidelSucidi.Quelcomtantntimestcondicionatpel
sistemasocial.Alhoraquetambteniaunpuntdeconstructivistadientquealhomeelfa
lasocietat.

(Elscanvisievolucionsenelsautorsevidencienqueexisteixunainflunciaexternaique
mantenienunesperitcrtic,lliganthoamblaidoladelatribudeBacon)

Individu i societat - UB -

Montserrat Ferrs

Mesendavant,al1936,MANHEIMconceplarealitatcom:
Particular, els individus deixen de ser conscients que les seves explicacions estan
condicionadespelseullocalestructurasocialiquesnexplicacionsideolgiques.
Total, els individus s son conscients de que la seva forma de coneixement est
influt i mediatitzat, de manera que poden entendre altres defenses de la realitat
alternatives.

Leterndilemalligataquestcopalconceptellibertat.Somfruitdelesestructuresomanen
elsindividussobreelles?

Noexisteixunarespostapersiperspectivesdiferentsqueensfandecantarsegonslafora
delsseusarguments.Nopodemseparartemporalmentlesperspectivessocials,jaqueuna
sorgeixdecontrapuntdunaaltraiconviuenenlespaitemps,persquehihapoques
en les quals els esdeveniments socials marquen una resposta investigadora. El mateix
passa amb les teories psicosocials. El pes de la cincia natural, en un mbit de
descobriment dall que existeix i que es pot mesurar (positivisme) fa que molts es
decantin cap aquesta metodologia. All que no es pot mesurar ni s observable, no
existeix i tot sha de poder explicar amb lleis universals. Amb aquestes premisses
apareixenelsconductistesenelcampdelapsicologia.Totssocial.Elspodemaparellar
ambelssistmicssocials.

Per,lanostramentsunacaixanegraibuidaquesompleamblasocietat?

La cincia cognitiva estudia les estructures mentals que processen informaci. Les
estructures mentals no canvien quan interaccionem amb lexterior. Pressuposar que la
ment s un processador mental neutre s pressuposar lexistncia duna superestructura
quesaniriaformantmentrerepinformaci.Pernototnitotshoveiemigualniaprenem
igual.Quinadifernciahihaambelconductisme?Lacinciacognitivasunpasms.No
espotexplicarlaconductahumanasensetenirencomptelament.Tampocpodemobviar
que els humans som i pensem el que imposa lexterior. Per tant, es pot dir que la
socialitzaci s lestmul i lestructura cognitiva s igual per a tots. Els patrons exteriors
sncompatiblesamblesnostresestructures.slamenthumanalaqueimposarestriccions
iconstriccionssignificativesalapercepci(degut,segonsBacon,alesidoles).

Parlemdevoluciiadaptacialmediatravsdelahistria.Anemmsenlldelsistema
lmbic ( emoci, estmul, reacci). Hem incorporat la necessitat de resposta (crtex i
neocrtex).Ensquedenmecanismesrgids(visi)perentenimmoltsdaltrespreparats
per rebre informaci que mai ha existit. Donem pas a la psicologia evolucionaria i a les
teoriesgenetistes.

Com conviuen totes aquestes teories en lactualitat? Utilitzem cada una enfocada a un
objectiu concret. Daquesta manera, el conductisme sutilitza per corregir conductes i, de

Individu i societat - UB -

Montserrat Ferrs

manera retocada, com a nova forma educativa, recompensar el que est b. Retocada, ja
quearasintentaevitarelcstigcorporal.Unaformadeferqueconviuamblesteoriesde
laGestaltoneltotsmsquelasumadelesparts(holisme)quetambsempraeducaci
(exemple,alfabetitzar).

Pel que fa a les perspectives sociolgiques passa igual. Podem dir que el capitalisme
lliberalslexemplemsclardutilitzacidetoteslesperspectivesalhora.Elquepassas
que ning s neutre i sempre hi ha lectures personals que afavoreixen ms una mirada
quealtra.Esboprendrepartitpersensetancarsemassa(enallusiaBacon)Enaquest
puntesboveurelaTeoriadelaDisonnciacognitivadeFestinger.Pertant,unesialtreses
complementeniconverteixenendinmicalasocietat,o.....potserno?