Tema 2.

Introducci a les perspectives sociolgiques

1. Perspectives subjectivistes:

Constructivisme social

Interaccionisme simblic

Dramatrgia

Autors: Simmel. Berger i Luckman, Searle (constructivistes), Mead (interaccionistes simblics),

Goffman (dramatrgia)
Context histric: anys 60 del segle XX. poca hippie, de canvis socials micros i macros i de
qestionament de lautoritat. Les persones prenen la iniciativa sobre les seves vides en el seu
context ms proper.

El que importa s entendre all ms immediat de les persones.

Aquesta perspectiva posa mfasis en com les persones generen llenguatge i com el
llenguatge afecta (fa) les persones. Cal diferenciar-ho de les estructures lingstiques o
socials.
La seva bandera s lacci humana.
s el punt dintroducci del relativisme: la veritat s la realitat del qui lexpressa.

George Simmel
Totalment aplicable als nostres dies. Influencia a autors posteriors.
- La metrpolis y la vida mental http://www.bifurcaciones.cl/004/bifurcaciones_004_reserva.pdf
- El conflicto de la vida moderna ( link en wikipedia)

CONSTRUCTIVISME SOCIAL

Estudia el que la gent pensa

Cal estudiar les vivncies conscients per comprendre lacci social.
Primer actuem i desprs pensem per seguint unes pautes culturals.
La societat s creada per persones i, a la vegada, les persones sn creades per la societat.
Les expectatives de vida i laprenentatge en general depenen fonamentalment dels
coneixements previs.
El mn s intersubjectiu
Ens precedeix per s tant habitual que no ho advertim.
Garanteix la integraci social
El seu coneixement dna sentit a lacci de les persones.
Els membres de la societat tenen un paquet de coneixement a la seva disposici
El coneixement prctic s incoherent. Acceptem sense qestionar.
El que aprenen els nens i nenes a lescola depn dels coneixements previs i, com sn
diferents en cada persona, laprenentatge s individual. Aix genera desigualtats.

Pot ajudar a entendre aquesta perspectiva les tipificacions de Shtz (Mn de la vida):
1. Acceptem que existeixen persones
2. Que tenen conscincies similars a la meva
3. Les coses del mn meu sn igual per a tots
4. Entro en relaci amb els meus iguals
5. Mhi puc entendre

6. El mn social s previ i s el nostre referent

7. La meva situaci est creada en poca mesura per mi.
8. Em puc imaginar la perspectiva de laltra per no la seva subjectivitat
Berger i Luckman: http://es.wikipedia.org/wiki/Construcci%C3%B3n_social_de_la_realidad
Construcci social de la realitat. Tenen una idea antropolgica de lhome com a totalment
modelable. Per tant, es pot dir que lacci social ens modela. Crtica a B i L: confonen els plans
ontolgic i epistemolgic. La seva deducci epistmica s el seu punt feble. Semblen defensar un
relativisme extrem.Influts per Shtz creen un punt de canvi. Diuen que all que els humans fan
en la vida social acaba conformant la societat. Construcci social de la realitat. Per ells, tant la
societat com el coneixement que en tenim della sn construccions humanes. Hi ha 3 processos:
1. Externalitzaci: la societat s producte de lactivitat humana
2. Objectivitzaci: la societat s una realitat objectiva (exemple: el diner)
3. Internalitzaci:els humans som un producte social

La institucionalitzaci coordina lexternalitzaci i lobjectivitzaci.

La legitimaci lliga lobjectivitzaci i la internalitzaci
La socialitzaci lliga les 3: vivim la realitat com si fs necessria.

Searle
Construcci de la realitat social ataca sempre a B.y L. La realitat social la creen els humans,
per no per aix es fcilment canviable. No s trivial ni malleable. Els elements simblics han
dacomplir una srie de requisits que els fan perdurables. (no parlem de regles ni patrons). La
realitat social simblicament no existeix sense humans. Les interaccions socials activen la
construcci social. Diner, democrcia, matrimoni.... no es poden desmuntar davui per dem. Son
institucions socials. Existeix construcci social, doncs? Si per no trivial, per que existeixi una
han dexistir moltes altres. Exemple: Ser ciutad francs es una construcci social que noms pot
existir si existeix un Estat francs, am unes regles, lleis, territori, ...
Wikipedia: Searle: Su inters se centra en la forma en que ciertos aspectos de nuestro mundo se
materializan como resultado de la intencionalidad combinada de aquellos que los usan. Por
ejemplo, un billete de cinco euros es un billete de cinco euros tan slo en virtud de la
intencionalidad colectiva. Es debido a que alguien piensa que vale cinco euros y que otro tambin
piensa que vale cinco euros que puede realizar su funcin econmica. Esto es as
independientemente de que el gobierno respalde el valor de la moneda. Imaginemos un caso en el
que intentemos comprarle algo a alguien que no reconoce el valor del billete. A menos que le
convenzamos de su valor, lo nico que tenemos es un trozo de papel de colores. Por otro lado, un
objeto no respaldado por ningn gobierno, tal como un sello antiguo, puede ser un objeto vlido
en una transaccin comercial si ambos participantes estn de acuerdo en ello. Tales objetos
construidos socialmente impregnan nuestras vidas. El lenguaje que utilizamos, el concepto de
propiedad y las relaciones con los otros dependen fundamentalmente de tales intencionalidades
implcitas. Searle extiende su anlisis de la realidad social a la creacin de instituciones como el
matrimonio y las universidades. Sostiene que tanto el valor del billete de cinco euros como la
institucin de la universidad han sido creados por tres principios primitivos: la intencionalidad
colectiva, la asignacin de funcin y las reglas constitutivas.
La aproximacin de Searle a la construccin social es muy diferente y divergente de aquellos que
sugieren que no existe una realidad independiente de la mente (B y L.) y que lo que llamamos
realidad es una construccin social. Sus argumentos no enfocan la construccin social de la
realidad
sino
la
construccin
de
la
realidad
social.
(extraido
de
http://es.wikipedia.org/wiki/John_Searle)

INTERACCIONISME : George H.Mead

Es centra en el llenguatge ja que la interacci es produeix a travs dell.
La interacci ens constitueix, en un mateix procs,com a persones i com a societats humanes. Es
duu a terme en 2 passos:
- de la comunicaci per gestos a senyals
- de la comunicaci per senyals a la parla.

Un objecte s interpretat diferent segons sigui la cultura de lindividu. Exemple

gos, taula.
s degut al context. Als usos que es dna per acord.
Les expectatives no depenen dels coneixements previs sin de les interaccions amb
els altres (Habermas i Freire)

DRAMATRGIA:

Erving Goffman (micro-sociologia)

http://es.wikipedia.org/wiki/Erving_Goffman (anlisis de su obra)

http://www.melusina.com/rcs_gene/goffman.pdf (apartado de prostitucin/clientes)
Punts importants:
Institucions
totals
http://ocw.unican.es/ciencias-sociales-y-juridicas/convivencia-eninstituciones-totales-buques/materiales-de-clase-1/101_Introduccion_InstitucionTotal.pdf
http://es.wikipedia.org/wiki/Instituci%C3%B3n_total
Rituals
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&ved=0CC4QFjAC
&url=http%3A%2F%2Fdialnet.unirioja.es%2Fdescarga%2Farticulo%2F3998939.pdf&ei=
ge0nVLXuPMP0apLMgUA&usg=AFQjCNFJBpIruFH91Uvap0BHsa3Y5fJClw&sig2=9xouEiLiL6yelGwZ5SGkw&bvm=bv.76247554,d.d2s&cad=rja
Estigmes http://antrosocial.files.wordpress.com/2010/05/resumen_estigma_goffman.pdf
http://www.integrando.org.ar/investigando/padawer4.htm