Marx

Individu i Societat UB

Montserrat Ferrs

KARL MARX (1818-1883)

Defn la cincia emprica que sha de basar en lestudi de lintercanvi creatiu i dinmic de lacci i
reacci entre home i natura. Es positivista. Es basa en la dialctica. Marx persegueix canviar el mn
mentre la majoria de terics noms volen interpretar-lo.

Segons ell, noms podem comprendre la societat moderna si tenim en compte el sistema
econmic.
Lhome transforma el mn en que viu i aquest el transforma a ell.
La histria ha suposat una progressiva divisi del treball.
La histria de tota la societat ha estat la histria de la lluita de classes.
El conflicte s la fora del canvi.
La classe mitja no t iniciativa ni dinamisme histric. No produeix cap canvi.
Lestat desapareix amb la desaparici de les classes socials.
Cada tipus deconomia crea un tipus de relacions i tensions, per sempre hi ha lluita de
classes.
Marx dna valor al treball. Treball ds (per viure) i de canvi (per especular). El capitalisme
noms defn el segon.

Com explica la histria Marx?

A travs del materialisme histric. Les idees sn producte de la societat.
1. Comunisme primitiu: no hi ha propietat privada ni lluita de classes.
2. El mn antic: revoluci agrcola que comporta acumulaci de riqueses. Apareixen patricis
i plebeus, per tant ja hi ha desigualtat i explotaci. Es crea una riqusa particula que afavoreix
laparici del....
3. Feudalisme. Apareixen les ciutats, els senyors, els esclaus i els gremis, amb unes
diferncies organitzades i regulades. Els esclaus poden comprar la seva llibertat i es
converteixen en autnoms. Amb el descobriment dAmrica i el comer apareix la indstria,
la qual dna pas al.....
4. Capitalisme. Ma dobra barata, la esglsia es veu obligada a vendre terra, el que deixa als
camperols desprotegits i sense treball. van a la ciutat el que implica atur i misria: Obrers
que salienen, prenen conscincia de classe, fan la revoluci i.....
5. Apareix el Socialisme, que lluita contra la riquesa duns pocs (base del capitalisme)
Per tant, les persones subordinen progressivament el mn material als seus interessos, creant
noves necessitats que requereixen transformar les relacions, fent una cadena : dinmica del
materialisme histric.
Sobre lindividu:
Lhome ha de produir mitjans de subsistncia. Tota la societat ho ha de fer.
Les idees, la conscincia i la cultura sn en ltim terme fruit de la capacitat dorganitzar la
producci. Per organitzar-la calen persones i relacions entre elles.
Per tant, els ssers humans sn socials per natura. Han de vncer la natura.

Marx

Individu i Societat UB

Montserrat Ferrs

Sobre el capitalisme:
El conflicte entre proletariat i capitalistes s la fora del canvi.
El capitalisme s el sistema econmic que permet observar millor la contradicci entre les
forces productives i les relacions de producci.
El treball fa a lhome
Quan lhome no es reconeix en el seu treball sorgeix lalienaci.
En el capitalisme hi ha protecci de la propietat privada i uns saprofiten dels altres.
El capitalisme es refora grcies a valors com legosme i lestat del benestar, entre altres.
Marx ho anomena la IDEOLOGIA DOMINANT. Es fonamenta en el fetitxisme de la
mercaderia.
Soluci als problemes del capitalisme:
Lideal revolucionari s lnica forma de lluita (comunisme)
Tot treballen segons les seves possibilitats i reben segons les seves necessitats.
Quan el treballador s conscient de la situaci que provoca la producci capitalista es pot
autoeducar i organitzar-se polticament per el canvi social. (en aquest punt apareix el Marx
normatiu)
Si no s conscient, cau en el capitalisme, el qual es destruir degut a la competncia salvatge.
Com apareix lalienaci?
Hi ha explotaci econmica i el treballador no pot escollir en qu vol treballar, no s amo del seu
treball. El treball manual desapareix i noms sencarrega duna part dun element. No hi ha
identificaci amb la producci. El sou baix no li permet adquirir els productes que fabrica i es va
alienant de la burgesia. No hi ha satisfacci per la feina ja que tot es basa en cadenes de muntatge.
En el treball intellectual aix no passa.
Resumint:
Marx diu que la societat est en constant conflicte, lluita i tensions. Divisi de interessos que
esclaten en un determinat moment i dna lloca a conflictes actius.
Totalment diferent dels funcionalistes, els quals diuen que a la societat reina el consens, que dna
lloc a lordre i a la harmonia.
http://www.webdianoia.com/contemporanea/marx/marx_fli_mat_his.htm

Cm definiries el concepte ALIENACI?

Impacte de lalienaci en lexplicaci histrica que fa Marx (materialisme histric)
Qu vol dir conscincia obrera i com impacta en la societat?