Te m a 4

EL S L PID S O G RE IX OS

1. Conc ept e i cl as s i fic aci

2. L p id s s aponi fi cabl es
2.1. ci ds gr as s os. C on cep te, ti pu s , p ro p i e t a t s
2.2. Tr igl ic ri ds : formaci , prop iet ats i fu nc ions .
2.3. Cere s
2.4. Fosfol pi ds
2.5. E s fin gol pi ds
3. L p id s i ns aponi fi cabl es .
3 . 1 . Te r p e n s
3.2. Es ter o i d e s
3.3. Pro s t a g l a n d i n e s
4. Fun ci ons d el s l p id s

1- Co n cep te i cl assifica ci
A difer ncia de glci ds i prot ene s , a ques t grup de mol cul es no
poss ee ixe n c ap grup funci onal c arac te rs tic . Sn m olc ules org n i q u e s ,
prou he tero gnie s pel que fa a l a se ua es truc tura qum ica i func i biol gica , per que pres ent en maj orit ria ment unes mat eixe s propie ta ts f si ques :
- S n ins ol ubles e n ai gua
- S oluble s en dis sol vents org nics (a polars ) c om e l b enz o l 'te r
- S n untuo sos a l t act e.
Tot i que e ls l pids c onst itu eixe n un t ipus de finit de mol cul es ,
molt sovi nt a parei xen unit s a mb al tre s t ipus de mol cul es , tot fo rmant
glic olp i ds o l i p o p rote ne s; e n aques te s m olc ule s le s propi et ats fs ic oqumi ques de ca da ti pus de m olc ula s as s ocie n per com plir func ions
biolgi ques m olt es peci ali tza des .
Pode m c las s ifi car-los e n :
*Lp id s s ap on ifi cab le s : pres ent en enl la os e st er i produe ixe n
sa bons per hi drlis i al cal ina. S 'hi inc louen e ls a cil -glic rids , le s ce res ,
fosfol pi ds i e ls fos foami nolp ids .
*Lp id s in s apon ifi cab les (s e nse enl la os es ter ni form ac i de
sa bons): s n e ls te rpens i els e st eroi des

2.

L p id s sap o n ificab le s
2 .1

cid s g r asso s.

Els cids gras sos e st an form ats per una ca dena hidroca rbonada
line al (a lif tic a) que t a un extre m un grup carboxi l ( - C O O H ). Es tra cta
d'c ids org nics . Es cla ss ifi quen en s atur ats (co m l'c id pal mt ic), qua n
tots el s e nlla os entre els C s n s i mple s, i i ns atu rats (c id ole ic), qua n
es pres ent a un dobl e enl la . S i e n pres ente n m s, re ben e l nom de p o l i i n s a t u r a t s ( ci d li nolei c)
C H2 O H
CH OH
C H2 O H

C H3 - ( C H2 )n-COO H *
C H3 - ( C H 2 ) n - C H = C H - ( C H2 )n-COO H **
C H3 - ( C H2 ) 7 - C H = C H - C H 2 - C H = C H - ( C H 2 ) 4 -COO H ***

Glicerina

ci ds gras s os (s atur at * i ins atur at ** pol ii nsat ur at ***)

cids palmtic (saturat) i oleic (insaturat):

models de boles i frmula esquemtica

cid oleic

cid palmtic

Carboni

Oxigen

Hidrogen

* L 'c id pa lm tic t l es s egent s frmule s:

E mp ric a : C1 6 H 3 2O 2
Abr e uja da : C H 3 - ( C H 2 ) 1 4- C O O H
D e s e n v o l u p a d a : C H 3 - C H 2 - C H 2 - C H 2 - C H2 - C H2 - C H2 - C H2 - C H 2 - C H 2 - C H 2 - C H 2 - C H 2 - C H 2 - C H 2 - C O O H

Els ci ds gras s os pres en ten un nom bre pare ll d't oms de C ( 1 2 - 2 0 ) .

La ra d' aques t fe t radi ca al se u cat aboli sm e, ja q ue sn de st ruts en fra gment s d e 2 ca rbonis (proc s de la -oxida ci) per ta l d'obt indre e nerg i a
nece ss ri a per a la c ll ula.( Tr a nqu ils, ja t ind re u l opo rt unit at d e st udia r -h o l a pr x im a
a v a l u a c i )

E ls ci ds gra ss os sn s ubs t ncie s a nfipt iques ja que pres e nten una

pa rt h id rfi la o pol ar ( - C O O H ) i una alt ra a p o l a r o h id rfob a ( c a d e n a
hi drocarbona da). El grup c arboxil (-COO H ) s pol ar i int erac ciona e l ctri c ame nt am b l es m ol cul es d'a igua o al tre s grups -C OO H m itj an ant
e nlla os d'hidr ogen. Le s cade nes hidroc arbonade s conte nen grups hi drfobs q ue form en enll aos tipus Van de r Wa als entre el ls . E n uni r-s e am b
l 'ai gua form en unes es truc ture s anome nades m i c e l l e s que pres ente n e ls
grups pol ars en c onta cte am b l'a igua i le s cues hi drfobes unide s entre s i
fora del cont act e a mb l'ai gua.

Milella

U n c id gra s sa turat , el pal mti c s m olt abundant en e l gre ixos ani m als i e n la m ante ga de c aca u. Un ci d gras ins atura t, l ' o l e i c, s e l com pone nt m ajori ta ri de l'ol i d'oliva , m entre que tres ci ds polii nsa turat s com el
l inole ic, li noln ic i araqui dnic re ben el nom d'ci ds gras sos es se n cial s, ja
que el c os hum no e ls pot s int eti tza r i, pe r tant , nece ss it a i ncorporar-l os a
l a di eta a parti r d'ol is vege tal s .

2.2. Tr i ( a c i l ) g l i c r i d s
Com de ie n a bans un tr iaci lgli cr id o gre ix neut re es forma per una
re acc i d'e st erifi cac i ent re una m olc ula de gli ceri na i t res d'c ids gras s os (igua ls o di ferent s). En a ques ta reac ci int ervene n el s grups -OH de la
gl ice rina i e ls grups -COO H dels ci ds. E s produei x l a prdua de t res mol c ules d' aigua . E n el ca s des te rific aci duna mo lc ula o dos d cids gras s os , es form en e ls mon ogli cr id s i d i g l i c r i d s
D' aques t a m aner a es f orma un grei x neut re. Si fora el c as de l a uni de tre s mol c ul es d'a ci d ol i c ti ndrie n l a t riol e na com ponent foname ntal de l' ol i d'ol i va . La ma jor
par t del s grei xos i oli s e st an form at s per barrege s de tri gl ic ri ds : a ix , la m ante ga e s t
c ons t it uda per un 60% d' ci ds gra ss os sa tura ts es te rif ica ts (pal m t ic , e s te ri c) i un 30%
d' ci ds i nsa tura ts (ole ic) .

L a re acc i opos ada , la h i d r l i s i es dna a la dige st i e ls ali me nts .

A ques ts es te rs tam b poden de s compondre s amb sol ucions dil ude s de
N aO H o KO H : aques ta re acc i rep el nom de s a p o n i f i c a c i , on s' obt gli c erina i les sa ls s di ques o pot s si ques de ls ci ds gras s os que re ben al es hore s el nom de s a b .

O
CH -(CH )n - C
3
2

O
OH

HO --CH

OH

HO --CH

O
CH -(CH ) - C
3
2 n
O
CH -(CH ) - C
3
2 n

OH

3 cids grassos

E
H

HO --CH
2

glicerina

CH -(CH ) - C --- O
3
2 n
O

CH

CH -(CH ) - C --- O
3
2 n
O

CH

CH -(CH ) n- C --- O
3
2

CH

Triglicerid

+ 3 aigua

+ 3 H 2O

E= es terificaci
H= hidrlisi

Aque st es s al s del s ci ds gras s os s n am fip ti que s i , en di ss ol dr e-l es en aigua

form en mi ce l le s. La part hi drfoba de l es m ic el le s s l' enc arrega da de s olubi li t zar la
ma t ria orgni ca que forma pa rt de la brut c ia , deixa nt la par t i norgni ca d' aques ta a
l' ac ci de l 'a igua. Aix doncs , e l sa b s epara la part orgni ca de l a inorgni ca, al m at ei x
te mps que l es di ss ol i, en c ons eqnci a, l es el im i na . En l ' act ual it at s 'ut il i tz en det erg e n t s

Com
es fa

si nt ti c, m olt m s efi ca os.

Ac ilgi cr id + N aOH

R - C O O - N a+ + H 2 O
Sa b

El s tri glic ri ds sn tot alm ent ins olubl es e n ai gua, ja que a la rea cci
s' han ut ili tza t e ls grups pola rs de le s mol cul es . El s t rigl ic rids es pode n
cla ss ifi ca r en func i de l s eu punt de fusi en olis , m ante gues o l lards i
s us s i a tem pera tura am bient ( 20 C) sn lqu ids , pas to sos o s lids , res pectivament.
El punt de fusi dels gre ixos s una propi eta t que de pn de la l ongit ud
de la ca dena del s c ids gra ss os q ue c ont , i de l grau d'ins atur aci . E ls
greixos que conte nen c ids ins atu rats o de c adena curta , o tot es dues
cos es , s n volt il s o ol ios os : ai x s' expli ca per l' apari ci d' enll aos t ipus
Van der Wa als ent re e ls grups - C H 2 de la cade na al if tic a: qua n m s lla rga si ga la c adena a lif tic a, ma jors s era n l es i nte racc ions de Van der Wa a l s
i el punt de fus i de la mol cula s er m ajor. La pres nc ia de dobl es
enll aos dis minue ix e l punt de fus i ja que e ls c ids s at urats pre s ente n
una cade na rect a on i ntera cione n m ill or i form en un e mpaqu eta ment m s
compa cte ; cont rria ment la pres nc ia de dobl es e nll aos origina c ade nes
doblega des amb t endnc ia a fe r menys dens l'a grupame nt i, per t ant, a

dis minu ir el s eu punt de fus i pe rqu e s ne ces s it a tre ncar menys enl la os
de Van de r Waa ls ent re les c adene s.
Aque st a propi eta t im plic a una s rie de dife rnci es en el grau de
sa turac i dels lpi ds ani mal s i veget als : A ls a nim als hom eote rms , on la
tem perat ura dels cos s cons ta nt predom inen grei xos deri vats d'c ids
gras os sa turat s, de punt de fus i alt , i que e s pre se nte n en form a de s us .
Els ani mal poiquil oterm s i els vege tal s pre se nten m s sovi nt c ids gras sos pol ii nsa turat s, pres ents e n form a d'ol i.

La s eua func i princi pal s la de re se rva d'ene rgia. A l me tabol is me ,

els gre ixos s 'emm agat zem en fi ns al m oment que sn ne ces s ari s. E s produeix l'hi drlis i i e ls cids gra ss os ent ren dintre de les re acc ions c ata blique s i es tr ans formen en gl ucos a i al tre s monos ac rids .
En parl ar dels poli sa cri ds va m com enta r l a s eua func i com a
mol cule s de res erva energ tic a (mi d , glic gen). Al s a nima ls , el p rinci pal el eme nt d e re se rva es t cons ti tut pel s tri glic ri ds. A ques ts e s trobe n
als v cuol s dels a dipci ts de l t eixi t a dips ; e ls di psi ts s ubcuta nis de
greix tam b s erve ixen d'a lla nt t rmi c i com a c oix protec tor de cops i
contus io ns. La ra d'aques ta pre fernc ia pel s lpi ds radi ca en qu s ubmi nis tren ms quant ita t d'e nergia que el s gl cids e n la s eua oxidac i a ls
mit ocondri s ( 9,4 Kca l/ g front a 4,1 ). Una a ltra ra radi ca en qu s i uti li tza rem els gl cids c om a ele ment de res erva, el nost re c os a ugme ntari a c onsi derabl em ent el s eu pes , cos a que di ficul ta ria l a nos tr a mobi li tat ; e ls
veget als , que no pre s ente n a ques t problem a, emm agat ze men l'e nerg i a
maj ormen t en forma de s ucres tot i que e ls l pids s n m ajori tari s al s frui ts
i l lavors d e l es pla ntes ol eoginos e s (olive , gi ras ol)

2.3. C e r e s
Sn mol cule s l ine als res ult ant s de la uni d'un cid gras amb un
monal cohol de cade na ll arga. S n mol cul es ins oluble s e n aigua ja que es
perden amb la uni e ls grups pola rs ; a ms s n impe rme able s, ja que l es
difere nts m olc ules s'une ixe n ent re s tot form ant enl la os de tipus dbil
que e xclou en l 'entra da d e l 'aigua
Es trobe n en la pell , el pl i les pl omes del s ve rte brats , a l a cu tc ula de l'e xosque let del s ins ec tes i a la s uperf cie de fruit s, full es i ti ges
joves de le s pla ntes ; la se ua m is si s protec tora i i mperm eabi li tza nt
Ta mb pode m inc loure-hi la c utina i la sube rina, s ubs tnc ie s hi drfobes i im perme bili tza nts que im pregnen l es paret s c ell ulars de l es
cl ulle s de full es i ti ges , fet que les at orga una gran re si s tnc ia i evit a la
des eca ci de la plant a.

2.4. Fosfolpids
S n mol c ules d'es tru ctura qumi ca s em blant als grei xos ne utre s, pe r
conte nen, a m s, fs for i nitroge n i pres ente n una cert a pola rita t. Es ta n
format s pe r una mol cula de glic eri na unida a 2 cids gras sos , me ntre que
el t erce r -O H de la gl ice rina e st unit a una mol cul a d'c id fos fric i a
una a ltra s ubs tnc ia polar (al cohol, ami noci d e tc). Els e nlla os s n de
tipus e st er.
Cua

Cap

E n el c as de la l eci ti na (fos fati d ilc olina ), pre se nt a l rovell de

l 'ou, el grup p olar es t cons ti tut
p er l a c olina :
HO - CH 2 - CH 2 - N + ( C H2 ) 3

Aque st a es truc tura l a at orga un ca ract er anfi pti c ja que t una part
polar i una alt ra (c ids gras s os) a pola r. El s eu cont act e a mb l' aigua s uposa la forma ci de pel lc ule s s upe rfici als , m ice lle s o bica pes li pdi ques
que c onst it ueixe n la bas e de les m embra nes biol gique s. En a ques te , e ls
grups pol ars e s t roben en cont act e am b e l me di aqus inte rn o e xtern de
la c ll ula m entre que le s cue s hi drfobes dels c ids gras sos es trobe n
protegi des de l'a igua a l' inte rior de les bi cape s. La maj oria d'aque st es
subs t nci es s n com ponents de le s me mbrane s cel lula rs.
E s q u e r r a: Estru ctur a form ada per
un a bic apa li pci ca, anl oga a la
m e m b r a n a
cellular
D re t a: De tall de
la bicapa, o n es
pot aprec iar co m
el s g r ups apol a r s ( n e g re s)
es
re fufi en a l i n teri or de l e str uctura, fora de l con tacte am b l ai gua

2.5 . E s f i n g o l p i d s
Els es fingol pids t ene n una es truc tura s embl ant al s fos foli pids ,
deriva da de la c e r a m i d a, un lpi d que res ult a de la uni , mit ja nant
enll a ami da, e ntre un monoa lcohol ins at urat anome nat es fin gosi na i una
mol cula d'c id gras . A ques t c ompos t t dos cu es a pola rs, s em blant s a ls
fosfol pi ds, i un grup hidroxi l que forma un enll a es te r a mb alt ra mol cula (R). A part ir del s ce rmi ds s 'obt enen dos grups import ants d'es fi ngolpids:
- Es fin gofos folp id s , s i R s un ci d fos fric
- Gl uc oes fin gol pi ds , si R s un mo nosa cri d o ol igos ac rid.
Exem ple s d' es fingofos fol pids s n
le s es fin gomi eli n es , m olt abu ndant s en e l tei xit ne rvis on forme n l es bei nes de mi eli na que
cid gras
reco breixe n e ls xons de det ermi na des neu rone s (fi bre s m ie l ni ques ). Ent re el s gl ucofos fol pids ,
els a nomena ts ce rebrs ids , abunda nts a l es me mbrane s de l es cl lul es
cerebrals.
esfingosina

3. L p id s in sap o n ificab les

3 . 1 . Ter p en s i terp en o id es
Aque st s l pids ins aponif ica bles sn deri vat s de la m olc ula de
l 'i s o p r ( 2- me ti l- 1, 3 but adi ) que e s pol ime ritz a i form a es truc ture s li nea ls
i/o c cli ques . N o pres ente n cid s gras s os a la s eua com posi ci .Els terpe noides pres ent en, a m s, al tres grups func iona ls .Exem ples de te rpens sn:
- M o n o t e r p e n s (2 unit ats d'i sopr ) : les es s nci es v eget als com e l me ntol , euc ali ptol, la c mfora etc .
- D i t e r p e n s ( x 4 ): el fit ol , cons tit uent de l a clorofi la A .
- Te t r a t e r p e n s ( x 8): dete rmina ts pigme nts fotos int tic s c om els ca rote ns. El m s import ant d'e lls , el -carot , de c olor t aronj a, pre se nts a
mol tes hortal is se s com l a carl ota, i que en l'orga nis me hum ge nera dos
mol cul es de vita mi na A .
- P o l i t e r p e n s ( m olc ule s): l tex, com el caut x.
Exem ples d e te rp en oid es s n al gunes vi tam ines c om l a A, K ,i E .
La vi tamin a A s im pres cindi ble per a l a vis i i el mant enim ent de ls epi tel is que e s fo rma pe r proce ss os enz im tic s a part ir de sl carot ens ; l a v i t a min a K part ici pa e n e l proc s de la coagul aci ; la vitamin a E s ant ioxi dant i pa rti cipa en proces s os rela cio nats a mb l a fe rtil ita t.

Vi tam in a a

CH

- car o t

CH2 = CH -- C=CH2
Isopr

ciclopent-perhidrofenantr

3. 2. E s t e r o i d e s
Es tra ct a d'un a s ri e de l pids de rivat s d'una es truc tura tet rac cl ica
de nom mol t lla rg, e l c i c l o p e n t - p e r h i d r o f e n a n t r . A pa rti r d'a ques ta
es truct ura es forme n els es ter oides que es dife renci en ent re s i per la posi ci del s doble s enl la os o la l ocal itz aci d' alt res grups funciona ls . A l g u n s
exem ples sn el cole st erol , c ids bil ia rs, la vita mi na D , l es horm ones
se xuals , et c.
* El c o l e s t e rol s una m ol cula mol t abund ant e n l' s se r hum i e n gene ra l a t ots els ani mal s. E st pres ent a le s me mbra nes
de les c llul es ani mal s i e n el s is te ma n ervis ce nt ral i s pre curs or d' alt res m olc ules com el s c ids
bi lia rs i de molt es horm ones . L 'exc s de cole s terol
e n s ang dna lloc a l 'a rt e r i o s c l e ros i, quan pre cipi t a dipos ita nt-s e en les paret s int ernes de les art ri es . P er tal de con trare st ar e l se u exc s c al dis mi nui r l a s eua aport ac i e xterna , l imi tant el c onsum
de gre ixos a nima ls .
* Els c id s b il iar s s n mol cu les origi nades a parti r de l a degra daci del
cole st erol en e l fet ge. L es se ues mol cul es pres ent en c arc ter a nfip tic ,
cara cte rs ti ca que els fa s em blant s als sa bons i fa que pugue n a ctua r d'a gents em uls iona nts formant mic ell es capa ces d'a bsorbi r els grei xos a
l'i ntes t prim .
* Les hor mone s s e xual s mas cu li ne s (te sto ste rona) i femen in e s (e str gen s i p ro g e s t e r o n a) c ontrole n l a ma duraci s e xual, el c omport ame nt i la
capa cit at reproduc tora.
* Le s hor mone s de l' es cor a s up rare n a l com ara la c o r tis ona que re gula el me tabol is me dels glci ds, i l 'a l d o s t e ro n a que regul a l'exc reci de

l'a igua i l es s als m inera ls pe ls ronyons .

* L a vitamin a D s impre sc indi ble per a l'a bsorc i int es tina l del Ca i el
se u me ta bolis me . H i ha di vers es provi tam ines c om l'ergos te rol, que qua n
es prene n ban ys de s ol es tra nsform a e n vi tam ina D2 .

3. 3. P ro s t a g l a n d i n e s
Les prost agl andine s s n l pi ds forma ts a pa rtir d'una m olc ula b si ca , el pros ta onat , format per 20 C que forme n un ane ll cic lopent i dues
cade nes ali fti ques . A ques t grup de s ubst nci es se
COOsi ntet it zen a part ir d'c ids g ras sos ins atura ts que es
troben en els fosfol pids , i a ctue n a ni vell l ocal .
Func ione n com a hormones loca ls , tot i no s er si ntet itz ade s e n gl ndules endo crine s. L es s eues func ions sn molt dive rse s:
a) Coagul aci de la sa ng.Les pla quete s produe ixen t romboxa ns, m olc ules que indue ixen l'a grega ci pla quet ria . L es pa rets art eria ls produ eixe n
prost aci cl ines que i mpide ixen la coa gulac i. En es tat norma l, l'a cci
d'am bdues pros ta cic line s es ne utral itz en, pe r qua n hi ha una fe rida, la
formac i de pros ta cic lina s' inhibe ix i per t ant, e s produe ix una co agula ci i e l t anca me nt de la feri da.
b) D olor i infal ma ci. En cas de c olps , fe rides o i nfecc ions l es pros ta glandi nes s ens ibi lit zen els re ce ptors de dolors .
c) F e b r e . L' augme nt de conc entra ci de l es pros tagl andi nes indue ix una
ele vaci de l a te mpera tura c orporal. L es as piri nes inhibe ixen l a produc ci d'aque st es pros tag landi nes
.

4. F u nc io n s d els l pi d s
Els l pid s des envolupe n quat re t ipus de funci ons:
1 . Fu n ci d e re s e r v a . Sn la princi pal re se rva energ tic a de lorg a n i s me .Un gram de grei x produe ix 9'4 quil ocal ori es e n l as rea cc ions m eta bli ques doxidac i, m entre que prot ene s i glc ids produeixe n 4'1 qui loc a l o r i e s / g r.
2 . Fu n ci e str uc tur al. F orme n les bic apes li pdique s de les me mbra nes .
Rec obreixe n rgans i e ls donen cons is t ncia , o protege ixen me cni ca ment com s el ca s del tei xit adi ps de pe us i m ans .
3 . Fu n ci bi ocatali tzad ora: les re acc ione s qu mi ques del s s se rs vius .
Cumpl eixe n a ques ta func i les vit ami nes l ipdi ques , les hormones es te roide es i las pros ta gla ndines .
4 . F u n c i t r a n s p o rt a d o r a. El t ranport de l pids de s d e li ntes t fins a
punt de de st inac i s rea lit zat pel s ci ds bili ars i el s proteol pids .

Biblio grafi a
# A L B E RTS B. (1986) Bi ol ogia molecular de l a cl ul a. Ed. Omega Barcel ona (B)
# DOM ENECH X et al (1993) Bioelem ent s i biomolcules . Ed. Barcanova. Barcelona.(B)
# JIM ENO A. (1991) Bi ol oga COU. Santi llana. Madrid
# LEHNINGER Curso breve de Bioqum ica. Ed Om ega. Barcelona (B)
# PANADERO J . (1990) Biologi a COU. Ed. B ruo. Sant Adri de Bes s .(B)

Q e s t i o n s de r e p s
1* L' cic es ter ic t l a s ege nt frmul a em pri ca: C l 8 H 3 6 O 2 . Es cri u la s eua frm ul a a bre uj ada i de se nvolupada.
2* La frmul a s ege nt corres pon a l' ci c ol eic: C H 2 - ( C H2 ) 7 - C H = C H - ( C H 2 ) 7 -COOH. Esc riu l a frm ula em pri ca i la dese nvolupada.
3* Quins c ids gras s os for men pe rt de la t ripal mi ti na ?. Escr iu la reac ci i l a f rm ula d'a ques ta m olcula ;Es criu aix m ate ix l a frm ula de l a tri ol e na
4* Escri u uns exem pl es d'ol is , mant egue s i sus
5* Escri u l es rea ccions que porte n a la formac i de sa b a part ir de l a tri ol ei na
6* Ordena s egons el punt de fusi els s egent s cids gra ss os: Araqudi c (20 C , s aturat ), es t eri c, olei c,
li nol ei c (18 C )
7* On es produe ix aques t em magat zem atge dels grei xos al nos tr e cos ? Hi i nfluei x el s exe?
8* Indi ca exem ples d' on podem t robar cer es a la natura. Quina s l a funci en ca da cas ?
9* Fes un e squema de c om s eri a una m olcul a de cera i l a s eua reacci de form aci .
10* Ara rec ordare m la his tri a de Bl ancaneus. ..La br ui xa l i regal una pom a roj a ben boni ca que
abans havia fregat per tal de tra ur en bril la nt or . Quin ti pus de l pi d t enen en la se ua pel l la pom a.
Quina funci t enen?
11* Quins s n el s pigme nt s fotos int ti cs d' una pla nt a? Sn t ot s de col or verd? Per qu a la t ardor l es
full es del s arbres es devenen grogues o marr ons ?
12* S egur que has s enti t pa rlar que la carl ot a s m olt bona pe r a l a vi st a. Podri es donar una expl ic aci
ci ent fica a aque st a di ta popul ar?
13* Segur que ha s se nt it pa rlar del col est erol , j a que a mol tes pe rsones "el s ha eixi t col es te rol a l es
anl is is de sang" i han de fe r una die ta es pec ial . Busc a quines pode n ser le s cons eqncie s d' un
excs de cole st erol e n s ang. Podrie m viure sens e col est erol? Qui ns a li ment s hauri a d'evi tar una pers ona amb excs de coles te rol ?
14* Qui na m ol cul a as s soci es am b l es pas ti ll es anti concepti ves?
15* Qui na die ta aconse ll arie s a una pe rsona a l a qual han ext irpat l a bufet a bi li ar? Per qu ?
16* Qu s la ma rg a r i n a ?
17* Qu s n l es vit ami nes ? Per qu s n tan i mport ant s a l a nos t ra die ta? Qui nes sn le s s eues func ions
18* De finei x el s conc eptes s egents : li pf il , a nfi pti c, es teri fi caci , hidrfob.
19*

R el aciona mi tj anant fle txes el s l pids s egents i el grup a l qual pert anye n
fosfoglicrid
terpn
esteroide
esfingolpid
triglicrid
ci d gras

colesterol
cerebrsid
ci d ole ic
tripalmitina
lecitina
vit ami na A

20*
Si t e donenn l a frmul a es truct ural dun ci d gras, en qu et ba sar ies per s aber s i es trac ta
duna s ubs tnci a sli da o l qui da a te mperat ura a mbie nt ?.