PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

CONCEPTES BSICS
Hi ha alguns conceptes relatius a la Psicologia Evolutiva i a la Psicologia de 1'Educaci que cal aclarir
abans de tractar qualsevol tema. Resumim a continuaci els ms importants.
GENTIC
Diem que una caracterstica s gentica quan es innata o heretada, o sigui, quan s' ha transms
biolgicament dels avantpassats a travs dels gens.
Els gens sn unitats biolgiques contingudes en els cromosomes, que porten la informaci hereditria:
1'ADN. Transmeten una informaci que s poc susceptible de ser modificada amb 1'ambient, com el color
de la pell, dels ulls, la forma del nas, la llargada dels membres, etc.
A part de les caracterstiques corporals, tamb hi ha una srie de conductes que son transmeses
genticament i que asseguren la supervivncia del nou individu. Son els reflexes i els instints: mamar,
plorar, respirar, digerir, defecar, 1'instint de supervivncia... i tots els reflexos motors presents al moment
de nixer.
ADQUIRIT
Diem d'una caracterstica que s adquirida quan es apresa o deguda a 1ambient, o sigui que la seva
aparici es pot explicar per una o diverses causes presents a 1'ambient, encara que les manifestacions que
provoca siguin de tipus endgen (una infecci s adquirida, encara que estigui localitzada a 1'interior del
cos).
CONGNIT
Diem d'una caracterstica que es congnita quan es present en el moment del naixement.
Congnit no implica necessariament ni innat ni adquirit ja que pot ser tant una cosa com 1'altra. Aix, una
caracterstica pot ser congnita i innata com el color de la pell, o congnita i adquirida com la deficincia
produda per la rubola, els problemes derivats de 1'addiccio a drogues per part de la mare, les
malformacions degudes a dficits dalimentaci, desastres nuclears, accidents, etc.
REFLEX
El reflex s una resposta simple, gentica, dadaptaci al medi . s una resposta de tipus bsicament
motor, desencadenada per un conjunt destmuls o senyals concrets provinents del medi.
El reflex es el patr conductual bsic del recent nascut. Aquest, prov d' un medi -1'interior de la matriuneutral i uniforme. Els nics estmuls que li arriben dins la cavitat intrauterina son de tipus sensorial. (Cal
tenir en compte, per, que aquests estmuls poden ser variats i tenir caracterstiques diferents, i poden
estar associats a experincies concretes).
Aix, i degut a que encara no hi ha hagut aprenentatge o n'hi ha hagut molt poc, les respostes que presenta
un nen en nixer s'han d1haver format en gran part a partir del control gentic (tenen una causa gentica).
El mes important dels reflexos es que son innats i presents al moment de nixer. Molts d'ells desapareixen
poc desprs (als tres o quatre mesos) per donar a pas a conductes apreses molt mes complexes, que seran
mes tils no nomes per adaptar-se al medi si no tamb per modificar-lo.
HBIT
Lhbit s una conducta complexa, adquirida, que es transmet a travs de 1'aprenentatge (com rentar-se,
llegir, etc.) i que es porta a terme amb un cert automatisme (o sigui, amb poca despesa datenci
voluntria).
INSTINT
L'instint s un conjunt de reflexos. No s, per tant, una resposta simple sin complexa, per no s apresa
-com 1'habit sin innata. L'instint s un hbit que ha resultat ser til per a la supervivncia de 1'especie i

que, a travs de moltes generacions, s'ha inscrit als gens, soluci evolutiva que assegura, d'aquesta
manera, la seva transmissi als nous individus de 1'espcie.
Levoluci: processos implicats
La criatura humana s la que neix ms desvalguda per afrontar les condicions de vida que el seu medi li
ofereix. s per aix que la infantesa humana s la ms llarga de totes les espcies, ja que 1'home s el que
triga ms temps a fer el procs de maduraci del seu organisme i a instaurar completament les estructures
funcionals prpies de 1'espcie.
El procs de transformaci i creaci de noves possibilitats a tots nivells es 1'evoluci. Aquest procs
s'inicia al moment de la concepci i dura tota la vida. Durant la infantesa aquest procs es molt accelerat i
important. Aix no vol dir que a les altres etapes de la vida 1'evoluci no continu (psicologia del cicle
vital de P. BALTES).
A 1'evoluci hi ha implicats, de forma estretament relacionada, quatre processos bsics: creixement ,
maduraci, desenvolupament i aprenentatge.
Els dos primers -creixement i maduraci- sn de tipus ms biolgic i els dos darrers -desenvolupament i
aprenentatge- sn de tipus ms psicolgic. Amb tot i aix estan ntimament relacionats, i sn
interdependents (polmica herncia - medi).
CREIXEMENT
El creixement consisteix en un augment de la quantitat o de la grossria, degut a un increment del nombre
o de la mida de les cllules que formen els teixits. Ens nadonen perqu produeix canvis morfolgics
visibles (de la forma del cos): alada, pes, llargada dels membres, permetres ceflic, torcic, abdominal,
etc.
- canvis morfolgics interns: pes i volum dels rgans (cor, estomac, pulmons, etc).
El creixement segueix una direcci cefalocaudal (que va del cap als peus). En nixer, el nen t el cap molt
gros en relaci al cos i a mesura que es va fent gran el cap no creix tant com les altres parts del cos. El
creixement comena a les rees mes properes al SN Central i segueix cap a fora, en direcci a les
extremitats del cos: els braos i les cames senforteixen ms aviat que les mans i els peus. En lnies
generals, la representaci grfica del creixement no ve representada per una recta (creixement uniforme)
sin per una corba, que indica que conforme passa el temps, les persones disminueixen la tassa de
creixement.
MADURACI
La maduraci consisteix en transformacions d'estructura i funci de les cllules: calcificaci dels ossos,
mielinitzaci de les fibres nervioses, etc.
La maduraci -canvis qualitatius- va molt lligada al creixement -canvis quantitatius- ja que al mateix
temps que els rgans es fan mes grossos, van canviant d'estructura (un s petit no necessita tant de calc
per no doblegar-se i en canvi un s ms gran si).
La maduraci i el creixement presenten dues etapes destacades a la vida de les persones, del naixement
als 2 a. i durant la pubertat .
pubertat: canvis fsics en 1'organisme hum el producte final dels quals es la completa maduraci dels
rgans sexuals i la conseqent capacitat per reproduir-se i relacionar-se sexualment. Principi i final
objectius i concrets.
Adolescncia: etapa que segueix a la pubertat, amb un final
poc definit. Inclou els canvis fsics i psicolgics. La pubertat es el lmit.
El SN presenta certes peculiaritats maduratives, que val la pena de tenir en compte. El cervell hum adult
presenta les segents caracterstiques en quant a volum, estructura i funcionament, que el diferencien de
les altres especies:
a) una elevada proporci de neurones per unitat d'espai cerebral; o sigui un major pes especfic;
b) un complicat sistema dorganitzaci de les prpies neurones, les quals, estimades en un nombre de
14.000.000.000 mantenen cada una d'elles 300.000 connexions sinptiques amb d'altres neurones,
c) el nombre i la qualitat dels neurotransmissors, que fan possible les sinapsis;

d)l'alt grau d'immaduresa en el moment de nixer i lalt potencial per a la maduraci. El cervell, a
diferencia dels altres rgans del cos hum -ronyo, pulm, cor, etc.-, no funciona totalment al moment del
nixer.
Aix s degut a dues raons:
- l'espcie ha hagut d'expulsar el fetus abans que el cervell estigui del tot format, degut al volum que
aquest presenta, i
- el cervell hum adult es el resultat de la maduresa i l'experiencia, per tant no es nomes el resultat de
processos biolgics que son els que es poden transmetre a traves dels gens. Aix possibilita la llibertat del
ser hum.
Quan naixem el cervell esta preparat per a la seva funci mes primitiva dins de 1'evolucio de les especies,
es a dir, el manteniment i regulaci de la vida vegetativa. La seva vessant per acabar de madurar es
aquella que comporta els aspectes de coneixement i relaci amb el mn extern al propi individu,
configurat per una realitat sociocultural concreta.
La maduraci del SN te lloc en totes les especies. La diferncia esta en les seves possibilitats i en les
intensitats del creixement en el temps, perqu en el cervell hum, a diferencia dels altres animals, en el
moment de nixer el 90% de les connexions sinptiques encara estan per formar definitivament.
En lhome, el mxim creixement i multiplicaci cellular del SNC es dona en les 4-5 darreres setmanes de
gestaci i fins als 6 primers mesos de vida post natal.
Cap als 5 anys, el cervell hum tindr aproximadament el 90% del pes o del valor de 1'adult.
Fins als 3 anys, te lloc el procs de recobriment de les fibres nervioses de mielina. La mielinitzaci
facilita la transmissi de 1'impuls nervis. La velocitat d'aquesta transmissi es directament proporcional
al grau de mielinitzaci.
En el desenvolupament de l identitat d'una persona hi participa 1'herencia i 1'entorn, o sigui, els gens i
1'experiencia.
Lherncia aporta les estructures anatmiques i funcionals cerebrals i un programa devoluci com als
individus (tots hem somrigut, parlat, caminat en edats semblants). Per per tal que aquest programa
s'arribi a fer realitat, cal que al fet gentic s'hi afegeixi la informaci percebuda extreta de 1'entorn i que
es 1'inici de la progressiva estructuraci del SN, fins arribar a una complexa organitzaci, substrat
biolgic d'un esser hum que viu, pensa i es relaciona.
La informaci rebuda i 1'experiencia determina un canvi anatmic i fsic en les neurones. Depenent del
tipus dinformaci rebuda, augmenten les connexions sinptiques, les cllules bipolars de 1'escorca, la
qumica de cada neurona i la quantitat de neurotransmissors que fan possible les sinapsis.
DESENVOLUPAMENT
El desenvolupament consisteix en 1 ' organitzaci i posada en marxa de les diferents estructures
funcionals. El desenvolupament es la progressiva formaci de les funcions prpiament humanes, all que
Vigostki anomena les "funcions psicolgiques superiors", es a dir, la consciencia.
Ms concretament:
a) la motricitat voluntria -regulaci progressiva del to muscular i coordinaci motora- cada vegada mes
complexa, que ens dona autonomia i ens permet actuar sobre el medi extern, sobre les coses que ens
envolten;
b) el desenvolupament mental o cognitiu, amb les seves funcions bsiques: percepci, atenci, memria,
representaci, formaci de conceptes, creativitat, etc.
. el llenguatge verbal com a procs basic de comunicaci i formaci del pensament.
Podem dir, doncs, que el desenvolupament es el procs de passar de la vida vegetativa o gaireb
vegetativa a caminar, parlar, pensar i relacionar-se tot diferenciant-se de 1'altre.
El substrat biolgic d'aquest procs correspon a la maduraci, de la qual hem parlat abans. En concret,
sabem que el SN es va estructurant progressivament mitjanant 1'intercanvi amb el medi, passant
d'organitzacions molt simples a d'altres cada vegada mes complexes, integrant estructures noves que
porten a etapes d'un nivell dorganitzaci neurolgic diferent en tots els terrenys.
Per el pas d'una etapa a 1'altra no es fa bruscament, ni les funcions psicolgiques s'adquireixen de cop,
en la seva forma definitiva (no es una qesti de tot o res sin de procs). Les etapes del
desenvolupament son successives per unes i altres coexisteixen durant un temps. El nen en certes coses
actua de manera mes primitiva i en altres de manera mes madura, fins que s'installa en aquesta segona
manera definitivament. Unes etapes s'adquireixen sempre abans que les altres perqu es necessita el nivell

dorganitzaci neuropsquic propi de les primeres per poder passar a les segents (gatejar abans de
caminar).
El retard en el desenvolupament pot venir donat per motius de tipus divers, tant de tipus endogen
-defectes congnits o malformacions del SN- com exogen -manca destimulaci i experincies adequades.
Sigui pel motiu que sigui, el nen que presenta un retard en el desenvolupament
a)
t menys capacitat per captar i incorporar la realitat a traves d'all que viu;
b)
els seus propis trastorns li impedeixen moltes vegades de viure situacions que serien font de
progrs
c)
tot sovint, els seus trastorns distorsionen la seva prpia experincia.
Per tot aix es molt probable que no s'estableixi la relaci adequada amb 1'adult, que fa de mitjancer entre
el nen i la realitat, relaci sense la qual no es possible el progrs.
APRENENTATGE
L'aprenentatge consisteix en 1'adquisicio de coneixements, explicacions, destreses, procediments, valors,
etc. que configuren una realitat sociocultural determinada. Laprenentatge implica un canvi en la conducta
i/o en la manera de pensar i sentir de les persones, sense que aquest canvi pugui explicar-se nomes per
motius purament fisiolgics.
L'aprenentatge es dona tant en relaci a processes cognitius o Intellectuals (aprenem el nom d'un carrer,
el significat de la paraula mielinitzaci, a fer funcionar la maquina de rentar, a multiplicar. . . ), com
motors (aprenem a esquiar, a fer mitja...) i emocionals (aprenem a emocionar-nos en un concert, a tenir
por de la nit...). Normalment, aquests tres tipus d'aprenentatge no funcionen per separat sin de manera
estretament interrelacionada, ja que entendre la realitat que ens envolta implica processos de tots tres
tipus. Aix, per exemple, quan aprenc a fer mitja haig de saber fer anar les agulles (procs de tipus motor),
per tamb necessito decidir que vull fer i saber si es que decideixo de fer un jersei quina diferncia hi
ha entre el davant, el darrera, i les mnigues (procs de tipus cognitiu i conceptual), que sn i com es fan
els canals (procs de tipus cognitiu conceptual i procedimental), i quan em posar aquell jersei, combinat
amb que o perqu me'1 vegi qui (que podria ser un procs de tipus emocional). Sense qualsevol d'aquest
processos, 1'aprenentatge que estic realitzant no tindria gaire sentit.
CULTURA
En dir que 1'aprenentatge es 1'apropiacio de les caracterstiques d'una cultura determinada, utilitzem
cultura en un sentit molt ampli, prxim al de 1'antropologia cultural (Cole i Wakai, 1984). Des d'aquesta
perspectiva, la cultura es un conjunt d'adaptacions d'ndole molt diversa que cada grup social ha anat
elaborant a traves del temps, i que configuren un "mode de vida" compartit pels membres d'aquest grup
social (Miras, 1991).
La cultura, des d'aquest punt de vista, engloba mltiples aspectes: conceptes, explicacions, raonaments,
interessos, actituds, llenguatge, ideologia, costums, valors, creences, sentiments, pautes de conducta, tipus
d1organitzacio familiar, econmica, social, tecnolgica, tipus dhbitat, etc. En el decurs de la histria,
els grups socials han trobat nombroses dificultats per sobreviure, s'han formulat moltes preguntes per
entendre la realitat en que estaven immerses, i han generat respostes collectives que varien d'un grup
social a un altre; 1'experiencia que cada poble ha acumulat amb la intenci d'aconseguir una millor
adaptaci i modificaci del medi configura la seva cultura (Coll, 1986).
EDUCACIO I ESCOLARITZACI
L'educaci s el conjunt d'activitats planificades mitjanant les quals un grup assegura que els seus
membres adquireixen 1'experincia social histricament acumulada i culturalment organitzada.
Leducaci s un procs mitjanant el qual una persona incideix en la conducta d'una altra, amb la
intenci de provocar-hi una srie de canvis (Miras, 1991). L'educaci entesa en aquest sentit, permet
comprendre com s'articulen, en un tot unitari l'aprenentatge i el desenvolupament. Els grups socials
ajuden els seus raembres a assimilar 1'experiencia cultural i a convertir-se, a la vegada en membres actius
i creatius d'aquesta cultura. L'educaci afavoreix el desenvolupament personal a partir d'un seguit
d'aprenentatges d'aspectes especifics d'aquesta cultura ordenats i seleccionats.
A les societats primitives amb un escas nivell de desenvolupament l'educaci organitzada no era
necessria perque el conjunt de coneixements era apres per observaci i imitaci de pares a fills.

Actualment, el bagatge cultural de les societats occidentals s massa ampli i complex com perqu puguem
confiar en aquest sistema, i per aixd hem inventat 1'educaci institucionalitzada, es a dir, 1'escolaritzaci.
L'objectiu.fonamental de 1'educacio ha de ser doncs, potenciar el desenvolupament a traves
d'aprenentatges especifics, propis del medi cultural i social que constitueix 1'entorn del nen.
Qualsevol canvi evolutiu -de creixement, maduracio, desenvolupament i aprenentatge- suposa per a la
persona una modificacio de la seva manera d'entendre el mon i tambe de les seves possibilitats d'actuacio.
Tal com deiem abans, hi ha una interde-pendencia entre aquests quatre processes, de tal manera que les
adquisicions en un sector troben el seu suport en les fites aconseguides en els altres sectors, i a 1'inreves.
Escriure implica domi-nar el to muscular i els moviments de la ma, aprendre les lletres, i tenir coses a dir.
El caracter constructiu de 1'evoluci durant els primers anys de vida atorga a 1'edat infantil una
significaci altament social i garantitza una complexa i variada gamma de possibilitats evoluti-ves
diverses. Cada persona, cada cultura, te les seves peculiari-tats, que es reflecteixen en la doble
caracteristica de la unici-tat/diversitat.
En tots els processes de 1'evolucio per sobretot en aquells que no depenen de la biologia, la interaccio
amb els altres es el detonant i el fil conductor. La interacci s important des del primer dia de vida del
nen i durant els primers anys, no nomes per resoldre necessitats vitals que el nen per ell sol no podria solyentar, sino perque els adults son la variable ms important d'a-quest proces evolutiu. Els adults posen en
contacte el nen amb un medi culturalment organitzat, donen significat als estimuls d'aquest medi i
ofereixen les eines bsiques perqu el nen parti-cipi d'aquest medi i es desenvolupi.
El desenvolupament i 1'aprenentatge, per tant, no son processes nomes interns i individuals, que cadascu
fa en solitari sino processes socials, mediats per la intervencio dels adults i companys que envolten el nen,
que fan possible que aquest interio-ritzi els intruments i competencies culturais propis del seu grup social
i evolucioni progressivament cap a una utilitzaci de carcter individual, voluntria i autnoma (Miras,
1991).
CAPACITAT I HABILITAT
Parlem de capacitat o facultat quan ens referim a un conjunt de disposicions de tipus gentic que
permeten que aquella persona tingui accs al desenvolupament i laprenentatge. Per exemple, diem que la
major part dels organismes superiors presenten la capacitat de fer front a la variabilitat existent en
1'estimulacio sensorial, . es a dir, que son capaos de distingir estmuls no idntics (Nickerson, 1985).
Aquesta capacitat es bsica per al desenvolupament i 1'aprenentatge.
Podem parlar de capacitat com del punt de partida a partir del qual es comencen a aprendre certes
habilitats. Per exemple, a partir de la capacitat per pensar, desenvolupem un conjunt d'habilitats de
pensament, com el pensament inductiu, el deductiu, etc. Aix com la capacitat es el punt de partida,
1'habilitat es el resultat de 1 'aprenentatge i el desenvolupament. Tots els humans tenim la capacitat de
veure, per grcies a 1'aprenentatge desenvolupem les habilitats de mirar, observar, i analitzar.
PROCESSOS COGNITIUS
Son els sistemes de codificaci i tractament de la informaci que posa en marxa una persona davant d'una
tasca d'aprenentatge o de resoluci de problemes. Els processes cognitius fan referncia a les capacitats i
habilitats prpies del pensament racional. Impliquen el desenvolupament de capacitats com la percepci,
1'atencio i la memria, i estan molt influts pel llenguatge. Son processes cognitius o habilitats cognitives:
observar, comparar, classificar, ordenar, representar, retenir, recuperar, interpretar, inferir, transferir, i
avaluar (Monereo, 1991).
PROCESSOS EMOCIONALS
Son els sistemes no racionals de codificaci i tractament de la informaci que posa en marxa una persona
davant d'una tasca d'aprenentatge o de resoluci de problemes. Els processos emocionals fan referncia a
la intuci, els sentiments i les emocions.
CONDUCTA
La conducta o comportament es la manifestaci externa dels processos cognitius, emocionals i motrius
d'una persona. Caminar, jugar, estudiar, llegir, fer un exercici d'ortografia, explicar que he fet per fer un
exercici d'ortografia, etc son conductes.

Els psiclegs estudiem la conducta, que es el que veiem, i a partir de la conducta inferim la naturalesa i
funcionament d'aquests processes, que no podem estudiar directament.
REFERNCIES
COLL, C. (1986) Marc curricular per a 1 ' ensenyament obligatori. Departament d'Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya, 12GARCIA-DIE, M.T., JUDEZ, J., ROLDAN, A., i ZAURIN, L. Estimulaci preco: fonament i. bases.
Document no publicat.
GIBSON, J.T. (1972) Psicologia educativa. Mxic. Trillas, 1979.
JIMENEZ, N. i MOLINA, L. (1989) La escuela infantil. Barcelona: Cuadernos de Pedagogia, Laia.
MIRAS, M. (1991) Educacion y desarrollo. Infancia y_ Aprendizaje, 54/ 3-17.
MONEREO, C. (1991) PROCESA-PASCAL: Un proyecto curricular basado en estrategias de
aprendizaje. Dins C. MONEREO (comp.) Ensefiar a pensar a traves del curriculum escolar. Barcelona:
Casals, 63-96.
NICKERSON, R.S. (1985) Ensefiar a pensar. Barcelona: Paidos/MEC, 19902.