T.A.F.A.D. I.E.S.

Violant de Casalduch
Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

TEMA 2.- TIPUS DE DISCAPACITATS

2.1.- DISCAPACITATS FSICS:
Es consideren discapacitats fsics o neuromotors aquells que per una deficincia
congnita o adquirida tenen dificultat per a moure's o els resulta impossible realitzar les
formes bsiques de moviment, com caminar, crrer o botar de forma habitual.
Una manera de classificar les discapacitats fsiques per al seu estudi s a partir de la seqela
que presenten:
A.- SEQELES NEUROLGIQUES:
Sn les produdes per una lesi en el Sistema Nervis (SN). Segons la seua
localitzaci presenten diferents quadres amb caracterstiques especfiques:

LESI

SEQELA

Sistema Nervis Central

Parlisi cerebral

Sistema extrapiramidal

Parkinson

Medullar congnita

Espina Bfida

Medullar traumtica

Lesi medular

Arc medullar perifric

Poliomielitis

Les patologies que exposarem sn les segents:

Parkinson

Espina bfida

Lesi medular

Poliomielitis

Esclerosi mltiple

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

A.1.- PARKINSON.
Definici.
La malaltia de Parkinson s un trastorn degeneratiu i lentament progressiu del sistema
nervis que presenta diverses caracterstiques particulars: tremolor de reps, lentitud en la
iniciaci de moviments i rigidesa muscular.
La malaltia de Parkinson afecta aproximadament el 1 per cent de la poblaci major de
65 anys i al 0,4 per cent de la poblaci major de 40 anys.
Causes.
En el ms profund del cervell hi ha una rea coneguda com els ganglis basals. Quan el
cervell inicia una acci com la d'alar un bra, les neurones en els ganglis basals contribuxen
a la precisi i uniformitat dels moviments i coordinen els canvis de postura.
Els ganglis basals processen els senyals i transmeten la informaci al tlem, que
selecciona els impulsos processats i els envia novament a la corfa cerebral. Tots estos senyals
es transmeten per mitj de neurotransmissors qumics en forma d'impulsos elctrics per les
vies nervioses. La dopamina s el principal neurotransmissor dels ganglis basals.
En la malaltia de Parkinson es produx una degeneraci en les cllules dels ganglis
basals que ocasiona una prdua o una interferncia en l'acci de la dopamina i menys
connexions amb altres cllules nervioses i msculs. La causa de la degeneraci de cllules
nervioses i de la prdua de dopamina habitualment no es coneix. El factor gentic no pareix
exercir un paper important, encara que la malaltia a vegades puga afectar famlies.
Simptomes.
La malaltia de Parkinson te uns smptomes molt caracterstics:
-

Rigidesa muscular.

Tremolor, pot ser de diferents intensitats.

Hipocinsia, falta de movimients.

Dificultats al caminar, sembla que es persegueixen a ells mateixos

Mala estabilitat al estar aturat, sembla que pendulen.

Al comenament a caminar tenen problemes, els costa comenar.

Si un moviment no sacava te dificultats per reiniciar-lo, o acabar-lo.

Cara de peix o mscara, per falta dexpressi dels msculs de la cara.

Lentitut de moviments

Acatisia, es diu duna falta de capacitat per estar assegut sense moures.

Moviment dels dits com si estigueren comptant diners.

Boca oberta, amb dificulta per mantindre-la tancada.

Veu de to baix i montona.

Dificultat per escriure per menjar, o per a moviments fins.

De vegades, deteriorament intellectual.

Estrenyiment.

Depressi, ansietat, atrofia muscular.

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

A.2.- ESPINA BFIDA

La definici d'espina bfida la podem trobar en la segent el pargraf segent:
Malformaci congnita que consistix en un defecte del tancament de la columna
vertebral durant el desenvolupament prenatal. La gravetat d'este trastorn varia des d'un tipus
lleu (espina bfida oculta) en el que quasi no hi ha signes d'anormalitat, a casos extrems, on la
columna est completament oberta i es produxen trastorns neurolgics greus. Una part de la
medulla espinal i les seues membranes poden eixir a l'exterior en l'interior d'un sac frgil.

Ben sovint apareix hidroceflia (excs de lquid cefaloraquidi en la cavitat cranial)

associada.

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

A Europa i Estats Units l'espina bfida afecta un 5% de la poblaci. El tractament

quirrgic sol ser necessari en la majoria dels casos moderats-greus. Si no es tracta amb
cirurgia els xiquets afectats poden morir o quedar molt incapacitats. Incls amb fisioterpia,
molts d'estos xiquets presenten incapacitat fsica i sovint mental. La ingesta suplementria
d'cid flic durant les sis primeres setmanes de l'embars redux el risc d'espina bfida en el
fetus. Una espina bfida oberta produx nivells elevats d'alfafetoprotena durant l'embars que
poden detectar-se per mitj d'amniocentesis o en una mostra de sang de la mare.
Existixen 2 tipus d'espina bfida:

Espina Bfida Oculta (EBO)

Espina bfida qustica (manifesta):

a) meningocele
b) mielomeningocele

En ambds casos hi ha un defecte per malformaci congnita d'origen desconegut en

un o ms arcs vertebrals. L'espina bfida oculta pot passar inadvertida durant tota la vida i
noms diagnosticar-se a travs d'una radiografia.
L'espina bfida qustica s un defecte de l'estructura ssia del conducte raquidi pel qual
s'exterioritza i es lesionen altres teixits.
A) Meningocele: quan noms la membrana que recobrix la medulla s'exterioritza per
fallada ssia (vrtebra defectuosa)
B) Mielomeningocele (MMC): la membrana exterioritzada cont meninges
(membrana menngia), i part de la porci medullar
En ambds casos es requerix practicar una intervenci quirrgica per a evitar
infeccions i danys majors al SNC.
El defecte de formaci es pot presentar en qualsevol part de la columna, per com ms
prop del cap major risc. Esta situaci pot portar tot una cadena de conseqncies:
* Hidroceflia: el 80% de l'espina bfida qustica presenta un excs de lquid
cefaloraquidi, vinculats a malformacions de la columna. Provoca una obstrucci del lquid en
el crani al desplaar-se el bulb raquidi i el cerebel cap al forat occipital. Per a evitar danys
majors en el SNC (PC, retard mental..), s'implanta una vlvula unidireccional en el cervell.
*Parlisi d'extremitats inferiors
*Alteracions ortopdiques
*Alteracions de les funcions urolgica i intestinal
Una vegada superats els processos quirrgics, t llarg perode de rehabilitaci. La
possibilitat de caminar ve determinada per l'envergadura de la lesi. La majoria necessita
cadira de rodes.

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

A.3.- LESI MEDULLAR

La lesi medullar es produx per la interrupci d'una porci de la medulla espinal
respecte a la resta del SNC. Les seues causes sn diverses:
* Lesi medullar traumtica (accident) cabuss, de circulaci, mal trasllat, armes de
foc, Els traumatismes resulten ms freqents en zones amb major mobilitat (cervicals C5 i
C6, torciques D11 i D12, i lumbar L1).
* Desenvolupament incomplet d'una o ms vrtebres (espina bfida)
* Lesions inflamatries i degeneratives
La lesi s completa quan se separen o es bloquegen els centres nerviosos superiors
dels inferiors, per tant des de la lesi medullar cap avall no tindrem mobilitat ni sensibilitat
En la lesi incompleta, una porci medullar roman en contacte amb els centres superiors. Per
avaluaci neurolgica es pot diagnosticar quins centres funcionals i quins valors remanents
estan intactes

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

PROTUSI DISCAL

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

HERNIA DISCAL

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

Grau dafectaci segons el nivell vertebral de la lesi

C4

C5

C6

C7

T1

T6

T12

L4

La lesi medullar genera una srie d'alteracions que conv tindre en compte:

Motores: per davall de la lesi prdua mobilitat voluntria

Sensitives: prdua sensibilitat superficial i profunda

Funci vesical: es troba comproms el sector medullar que regula la micci, generant
una bufeta neurognica; indispensable rehabilitaci per a evitar infeccions i control
incontinncies.

Funci defecatoria: igual que l'anterior

Neurovegetatives: sudoraci, cefalea, hipertensi arterial, rubor (en persones amb

lesi per damunt de D5)

En la pell: poden produir-se escares per absncia de sensibilitat

El grau d'afecci de la seqela de lesi va determinar la possibilitat de moviments,

dividint-se en:

MONOPLEGIA.. 1 membre

PARAPLEGIA ....... 2 membres inferiors

TRIPLEGA ............ 3 membres (cames i un bra)

TETRAPLEGA ... 4 membres compromesos

HEMIPLEGIA .. .2 membres un mateix costat

DIPLEJA ......... 2 membres inferiors amb menor grau els membres superiors

PARSIA: .....................disminuci de la mobilitat

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

A.4.- POLIOMIELITIS
Malaltia infecciosa coneguda tamb com a parlisi infantil per l'especial vulnerabilitat
en els xiquets d'1 a 5 anys. En l'actualitat, l'administraci de vacunes ha disminut
sensiblement el nombre de malalts, tan sols hi ha alguns casos molt allats.
El virus que provoca la poliomielitis ataca al SNC, principalment a les astes motores
anteriors de la medulla espinal, destruint l'arc reflex perifric i generant parlisis flccides i
atrficas.
La seqela funcional (des de tetraplegies a monoplegies lleus), est en relaci directa
amb el grup muscular afectat i no presenta alteracions sensitives, de la funci vesicaldefecatoria ni sexual.

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

A.5.- ESCLEROSI MLTIPLE

Malaltia d'etiologia desconeguda que afecta el SNC (substncia blanca de l'encfal i
medulla espinal), formant xicotetes plaques que destruxen la mielina i els axons que
conformen una placa esclertica, que altera o destrux les neurones.
Apareix amb major freqncia en la dona i es manifesta en qualsevol edat,
predominant entre els 20 i els 40 anys.
Les alteracions sn molt variades, al ser una patologia polimrfica, i presenta diferents
smptomes d'un pacient a un altre.

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

Causes
La causa de l'esclerosi mltiple es desconeix, per se sospita que un virus o un antigen
desconegut sn els responsables que desencadenen, d'alguna manera, una anomalia
immunolgica, que sol aparixer a una edat primerenca. Llavors el cos, per algun motiu,
produx anticossos contra la seua prpia mielina; aix ocasiona la inflamaci i el dany a la
beina de mielina.
Sembla ser que el factor hereditari exercix un cert paper en l'esclerosi mltiple. Al
voltant del 5 per cent dels individus amb esclerosi mltiple tenen un germ o germana amb la
mateixa afecci i el 15 per cent tenen algun familiar que la patix.
Els factors ambientals tamb exercixen un paper. La malaltia es manifesta en 1 de
cada 2 000 individus que passen la primera dcada de la seua vida en climes temperats, per
noms en 1 de cada 10 000 dels nascuts en els trpics. L'esclerosi mltiple quasi mai ocorre
en persones que han passat els primers anys de la seua vida prop de l'equador. Pareix tindre
ms importncia el clima en qu l'individu ha viscut els seus primers 10 anys que en el que
passa en anys posteriors.
Smptomes
Els smptomes generalment apareixen entre els 20 i els 40 anys i les dones pateixen la
malaltia amb una freqncia quelcom superior als barons. La desmielinitzaci sol aparixer en
qualsevol part del cervell o de la medulla espinal i els smptomes dependran de l'rea
afectada. La desmielinitzaci en les vies nervioses que transmeten senyals als msculs s la
causa dels problemes de mobilitat (smptomes motors), en tant que la desmielinitzaci en les
vies nervioses que conduxen la sensibilitat al cervell causa alteracions sensitives (smptomes
sensorials o sensitius).
Els smptomes de presentaci inicial ms freqents sn el formigueig, els
entumiments o altres sensacions peculiars en les extremitats, en el tronc o en la cara. La
persona pot perdre fora o destresa d'una cama o una m. Algunes desenvolupen tan sols
smptomes en els ulls i poden experimentar trastorns visuals com a visi doble, ceguera
parcial i dolor en un ull, visi ennuvolada o prdua de la visi central (neuritis ptica). Els
smptomes inicials de la desmielinitzaci poden consistir en lleugers canvis emocionals o
mentals, l'aparici dels quals sovint ocorre mesos o anys abans que s'haja identificat la
malaltia.
L'esclerosi mltiple seguix un curs variat i impredictible. La malaltia s'inicia en molts
casos amb smptomes allats seguits de mesos o anys sense la presentaci de ms smptomes.
En altres, els smptomes empitjoren i es generalitzen al cap de setmanes o mesos.
A mesura que els brots es fan ms freqents, la incapacitat empitjora i pot tornar-se
permanent. Malgrat la discapacitat, la majoria de persones amb esclerosi mltiple t una
expectativa de vida normal.

10

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

B.- SEQELES MIOPTIQUES.

Sn aquelles en les quals la lesi es produx en el teixit muscular, entre les ms
freqents es troben la distrfia muscular progressiva (malaltia de Duchenne) i la malaltia de
Becker.

B.1.- DISTRFIA MUSCULAR PROGRESSIVA.

Tamb anomenada malaltia de Duchenne s d'origen gentic i es manifesta a
primerenca edat, quasi exclusivament en els hmens impossibilitant-los desprs d'un perode
de 6 o 12 anys des del moment de l'aparici
Els msculs estriats es degeneren per l'augment de teixit connectiu i el depsit de greix
entre les fibres, la qual cosa genera un teixit fibrs que tendix a causar contractures
(pseudohipertrofia de bessons)
Les principals alteracions motores s'observen en la locomoci per superfcies planes,
al pujar escales i les caigudes constants.
La debilitat dels grups musculars pelvians (hiperlordosi lumbar), abdominals i del
maluc, al propagar-se a la resta de la massa muscular, provoca dificultat per a la bipedestaci i
la marxa. En el perode agut de la malaltia la mort pot ocrrer per parada respiratria o
cardaca.

La distrfia muscular de Duchenne apareix tpicament en xiquets de 3 a 7 anys, primer

en forma d'una debilitat muscular en la zona pelviana, i desprs en els muscles, afecci que
s'agreuja progressivament. A mesura que es debiliten, els msculs augmenten de grandria,
per el teixit muscular s dbil. En el 90 per cent dels xiquets amb este trastorn s freqent un

11

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

augment de grandria i una debilitat del mscul cardac, que causa problemes de la freqncia
cardaca que es poden registrar en un electrocardiograma.
Els xiquets afectats de distrfia de Duchenne tenen una marxa vacillant, caigudes
freqents i dificultat per a posar-se de peu i pujar escales. Els msculs dels seus braos i
cames solen patir contractures al voltant de les articulacions, per la qual cosa els colzes i els
genolls no poden estendre's totalment. Finalment, es produx una curvatura en la columna
vertebral (escoliosi) i, en general, els xiquets afectats queden confinats a una cadira de rodes
als 10 o 12 anys d'edat. La progressi de la debilitat els fa propensos a la pulmonia i altres
malalties, i la majoria mor abans dels 20 anys d'edat.
Tot i que els smptomes sn semblants en ambds tipus de distrfia, els xiquets amb la
distrfia muscular de Becker tenen un pronstic menys greu, apareixent els smptomes
inicials cap als 10 anys d'edat. Als 16 anys molt pocs acaben en una cadira de rodes, i ms del
90 per cent estan encara vius als 20 anys d'edat.

C.-SEQELES ORTOPDIQUES
Es caracteritzen per alteracions en l'alineaci del cos (escoliosi, cifosi o lordosi) o per
deformitats o absncia articular (amputacions).
Una estructura normal de la columna vertebral seria:

12

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

C.1.- ESCOLIOSI.
Lescoliosi s una desviaci de la columna vertebral vista de front, ocasionant una
corba, que sacompanya de rotaci dels cossos vertebrals i de laparici duna gepa.

Hi ha tres causes generals d'escoliosi:

Escoliosi congnita a causa de un problema en la formaci de les vrtebres o costelles

fusionades durant el desenvolupament prenatal.

Escoliosi neuromuscular causada per problemes com ara control muscular deficient,
debilitada muscular o parlisi a causa de malalties com a parlisi cerebral, distrfia
muscular, espina bfida i poliomielitis.

Escoliosi idioptica de causa desconeguda i que apareix en una columna que

prviament estava dreta.

L'escoliosi idioptica en adolescents s el tipus ms com. Algunes persones poden ser

propenses a presentar curvatura en la columna. La majoria dels casos d'escoliosi es presenta
en xiquetes i l'encorbament generalment empitjora durant el perode de creixement. Els casos
d'escoliosi infantil i juvenil sn menys comuns i normalment afecten un nmero semblant de
xics i xiques.
Es pot sospitar d'una escoliosi quan un dels muscles pareix estar ms alt que l'altre o la
pelvis pareix estar inclinada, no obstant, les persones sense entrenament generalment no
poden notar la curvatura.

13

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

El tractament depn de la causa de l'escoliosi, la grandria i la localitzaci de la corba i

de qu tant de creixement s'espera del pacient. La majoria dels casos de escoliosi idioptica en
adolescents (menys de 20 graus) no requerixen tractament, per se'ls ha de fer un seguiment
freqent, aproximadament cada 6 mesos.
A mesura que les corbes empitjoren per damunt dels 25 a 30 graus en un xiquet que
encara est creixent, generalment es recomana l's d'un dispositiu ortopdic (faixa) per a
ajudar a disminuir la progressi de la corba.
Els resultats depenen de la causa, localitzaci i severitat de la corba. Quant major siga
esta, majors seran les probabilitats que empitjore l'afecci una vegada finalitzat el creixement.

Els smptomes ms caracterstics de l'escoliosi sn:

Un muscle ms alt que un altre

El cap no est centrat respecte als malucs

Pit afonat

De peu, amb els braos penjant, lespai entre un bra i el tronc s major a un costat
que a laltre

Omplat que sobrex anormalment

Asimetria de la cintura

A lajupir-se cap endavant amb les cames estirades fins que lesquena es quede
horitzontal, un costat est ms alt que laltre

Dolor d'esquena

14

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

Tractament
La reeducaci postural s una tcnica molt vlida, sobretot en les escoliosi de ladolescent.
Els objectius sn diversos: evitar la progressi de la corba (etapa pre-puberal), millorar la
flexibilitat muscular (reequilibri cadenes musculars), millorar la mobilitat articular i lesttica
postural.
Existeixen alguns casos en els que levoluci de la deformitat s tan important que pot
comprometre laparell cardio-respiratori. Quan esta situaci succeix ser imprescindible un
tractament quirrgic. (escoliosi greus dangles superiors a 60 cobb)
El cors es sol utilitzar quan les corbes sn superiors a 25 Cobb tot i que la seua eficcia
no ha estat encara demostrada.
C.2.-HIPERLORDOSI
s laugment de la concavitat posterior de la columna vertebral, habitualment en la
zona lumbar tot i que tamb pot donar-se en la cervical.

CAUSES
En la majoria dels casos, la seua causa s desconeguda i apareix des de que es forma
lesquelet per tamb pot ser degut a mals hbits posturals. s ms freqent en algunes races.
En alguns casos, lacurtament de la musculatura isquiotibial pot facilitar ladopci
de postures hiperlordtiques.
SMPTOMES
Antiguament es creia que la hiperlordosi causava sempre dolor desquena. Per no
sempre s aix, sols si langle de la corba s exagerat.

15

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

Laugment de la corba provoca una pressi exagerada sobre les articulacions

vertebrals (articulacions interapofisaries).
En una primera fase: apareixer el dolor degut a la irritaci dels elements sensitius de
la zona (nervis, lligaments, msculs curts).
En una segona fase: laugment de pressi accelerar els processos degeneratius
(artrosi, estenosi, espondilosi,)
RISCOS
Alguns estudis suggereixen que la hiperlordosi pot augmentar la crrega que
suporten les articulacions facetaries i aix pot accelerar el seu desgast.
DIAGNSTIC
Habitualment, la hiperlordosi pot observar-se directament. Una radiografia permet
confirmar-la.
TRACTAMENT
Lexercici fsic adequat, adaptat pel metge, sol ser suficient per a compensar
leventual risc de sobrecrrega de les articulacions facetaries.

C.3.- HIPERCIFOSI
s una accentuaci de la curvatura anatmica normal de la columna dorsal, que s
cncava cap a darrere; apreciant-se en vista lateral como una gepa.

16

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

CAUSES HIPERCIFOSI
En la majoria dels casos es degut a ladopci prolongada de postures inadequades o a
que falta potncia en la musculatura paravertebral.
La debilitat de la musculatura pot causar contractures musculars i dolors ms
importants que la variaci de la forma en s mateixa, que t menys importncia.
En una xicoteta proporci la deformaci es deu a una anomalia en el procs
dossificaci de les vrtebres dorsales (malaltia de Scheuermann).
Altres causes se deuen a infeccions tuberculoses de la vrtebra, o esclafaments
vertebrales per osteoporosi.
DIAGNSTIC
Habitualment, la hipercifosi pot observar-se directament. Una radiografia permet
confirmar-la.
TRACTAMIENT
La correcci dels vicis posturals i lexercici adequat, adaptat pel metge especfic, sol
ser suficient per a corregir la hipercifosi i previndre o tractar els dolors que puguen existir.

17

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

EXERCICIS DE NATACI PER A LESQUENA

Hiperlordosi cervical: Crol amb el cap dins, crol amb un bra i planxa, esquena amb
la barbeta prop del pit, esquena amb un bra i laltre en el pit.
Hipercifosi dorsal: Crol amb cap fora sense hiperextensi cervical, crol amb el cap
dins, crol amb un bra, esquena amb la barbeta allunyat del pit, esquena amb un bra.
Hiperlordosi lumbar: Crol amb cap dins, tots els exercicis desquena, esquena amb els
dos braos simultanis, esquena amb un sol bra i braa vertical.
Lestil papallona est totalment desaconsellat per a qualsevol patologia. Produeix
hiperlordosi lumbar i lesions en el manguito de los rotadores.

C.4.- AMPUTATS
Consistix en la separaci del cos d'una part de l'organisme, encara que sol parlar-se per
a indicar l'extirpaci total o parcial d'un membre (2 classes, articulaci i os)
El fragment de membre que es conserva s'anomena "mony", ha de ser slid i indolor,
per a poder utilitzar-se per si mateix o per a afegir una prtesi.
Segons la seua causa podem distingir diversos tipus:

Congnites: absncies de membres (agenesis), origen prenatal

Degudes a tumors: per creixement del teixit, ja siga fibrs (fibrosarcoma), muscular
(miosarcoma) o ossi (osteosarcoma).

Degudes a lesions: origen traumtic, (accidents)

Degudes a altres malalties: produxen necrosi dels teixits que provoquen l'amputaci
(gangrena, diabetis.)

Durant la rehabilitaci l'equip professional selecciona l'equipament i la prtesi

adequada per al pacient (edat, professi, altura amputaci..)

18

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

D.- SEQELES REUMTIQUES.

Es caracteritzen per dolors i deformacions articulares (artritis reumatoidea,
malaltia de Sjgren)
Sn malalties que es caracteritzen per dolors i malformacions articulares.
D.1.- ARTRITIS REUMATOIDEA.
L'artritis reumatoide s una malaltia crnica i degenerativa que es caracteritza per
provocar inflamaci en la membrana sinovial (membrana que alimenta, protegix i cobrix els
cartlags) de les articulacions.
La inflamaci d'esta membrana s la responsable del dolor, de la inflor clarament
visible i de la sensaci de rigidesa que els pacients poden sentir pels matins. La persistncia
de la inflamaci de la membrana sinovial provoca que l'os es danye i apareguen xicotetes
erosions. La malaltia afecta amb ms virulncia a unes articulacions que a altres, i hi ha
algunes que mai s'alteren. Aix, les ms afectades sn els canells, els dits de les mans i dels
peus, els colzes, els muscles, els malucs, els genolls i els turmells. Esta malaltia afecta
principalment les dones i sol aparixer entorn dels 40 i 45 anys. No obstant, tamb els xiquets
i els ancians poden patir-la.

Causes
La causa de l'aparici s desconeguda. S'han estudiat agents infecciosos com els
bacteris o els virus i, encara que s'han trobat dades suggeridores en alguns casos, encara no hi
ha evidncies que confirmen la seua implicaci.
Els especialistes creuen que pot tindre un origen gentic ja que el propi sistema immune
ataca a les articulacions perqu no les reconeix com prpies i per aix s'inflamen. Aix

19

T.A.F.A.D. I.E.S. Violant de Casalduch

Benicssim

Activitats fsiques amb persones amb discapacitat

Curs 2011-12

mateix, es creu que certes protenes que es transmeten de forma hereditria podrien
predisposar a la malaltia.
Smptomes
El smptoma principal s la inflamaci que resulta apreciable a simple vista. A vegades
pot produir-se el vessament del lquid sinovial.
La inflamaci de les articulacions afectades causa dolor en l'individu que les patix. A
ms, apareixen inflors durs (nduls reumatoides) en les zones de fregament de la pell com els
colzes, el dors dels dits de les mans i dels peus.
Amb el temps es produx una deformitat a causa del deteriorament progressiu de les
articulacions afectades. Sovint causa sequedat de la pell i les mucoses. La rigidesa articular s
un altre dels smptomes de la patologia. Generalment apareix al mat i va desapareixent
progressivament a mesura que el pacient exercix la seua activitat diria. Poden registrar-se a
ms tots estos signes:
- Cansament
- Febra
- Dolor de coll
- Formiguejos en les mans i en els peus
- Dolor en el pit
- Depressi (a causa del dolor propi de la malaltia i la incapacitat que produx).

20