Professional Documents
Culture Documents
Tema 2.1. - Discapacitats Fisiques
Tema 2.1. - Discapacitats Fisiques
Violant de Casalduch
Benicssim
LESI
SEQELA
Parlisi cerebral
Sistema extrapiramidal
Parkinson
Medullar congnita
Espina Bfida
Medullar traumtica
Lesi medular
Poliomielitis
Parkinson
Espina bfida
Lesi medular
Poliomielitis
Esclerosi mltiple
A.1.- PARKINSON.
Definici.
La malaltia de Parkinson s un trastorn degeneratiu i lentament progressiu del sistema
nervis que presenta diverses caracterstiques particulars: tremolor de reps, lentitud en la
iniciaci de moviments i rigidesa muscular.
La malaltia de Parkinson afecta aproximadament el 1 per cent de la poblaci major de
65 anys i al 0,4 per cent de la poblaci major de 40 anys.
Causes.
En el ms profund del cervell hi ha una rea coneguda com els ganglis basals. Quan el
cervell inicia una acci com la d'alar un bra, les neurones en els ganglis basals contribuxen
a la precisi i uniformitat dels moviments i coordinen els canvis de postura.
Els ganglis basals processen els senyals i transmeten la informaci al tlem, que
selecciona els impulsos processats i els envia novament a la corfa cerebral. Tots estos senyals
es transmeten per mitj de neurotransmissors qumics en forma d'impulsos elctrics per les
vies nervioses. La dopamina s el principal neurotransmissor dels ganglis basals.
En la malaltia de Parkinson es produx una degeneraci en les cllules dels ganglis
basals que ocasiona una prdua o una interferncia en l'acci de la dopamina i menys
connexions amb altres cllules nervioses i msculs. La causa de la degeneraci de cllules
nervioses i de la prdua de dopamina habitualment no es coneix. El factor gentic no pareix
exercir un paper important, encara que la malaltia a vegades puga afectar famlies.
Simptomes.
La malaltia de Parkinson te uns smptomes molt caracterstics:
-
Rigidesa muscular.
Lentitut de moviments
Acatisia, es diu duna falta de capacitat per estar assegut sense moures.
Estrenyiment.
PROTUSI DISCAL
HERNIA DISCAL
C4
C5
C6
C7
T1
T6
T12
L4
La lesi medullar genera una srie d'alteracions que conv tindre en compte:
Funci vesical: es troba comproms el sector medullar que regula la micci, generant
una bufeta neurognica; indispensable rehabilitaci per a evitar infeccions i control
incontinncies.
MONOPLEGIA.. 1 membre
DIPLEJA ......... 2 membres inferiors amb menor grau els membres superiors
A.4.- POLIOMIELITIS
Malaltia infecciosa coneguda tamb com a parlisi infantil per l'especial vulnerabilitat
en els xiquets d'1 a 5 anys. En l'actualitat, l'administraci de vacunes ha disminut
sensiblement el nombre de malalts, tan sols hi ha alguns casos molt allats.
El virus que provoca la poliomielitis ataca al SNC, principalment a les astes motores
anteriors de la medulla espinal, destruint l'arc reflex perifric i generant parlisis flccides i
atrficas.
La seqela funcional (des de tetraplegies a monoplegies lleus), est en relaci directa
amb el grup muscular afectat i no presenta alteracions sensitives, de la funci vesicaldefecatoria ni sexual.
Causes
La causa de l'esclerosi mltiple es desconeix, per se sospita que un virus o un antigen
desconegut sn els responsables que desencadenen, d'alguna manera, una anomalia
immunolgica, que sol aparixer a una edat primerenca. Llavors el cos, per algun motiu,
produx anticossos contra la seua prpia mielina; aix ocasiona la inflamaci i el dany a la
beina de mielina.
Sembla ser que el factor hereditari exercix un cert paper en l'esclerosi mltiple. Al
voltant del 5 per cent dels individus amb esclerosi mltiple tenen un germ o germana amb la
mateixa afecci i el 15 per cent tenen algun familiar que la patix.
Els factors ambientals tamb exercixen un paper. La malaltia es manifesta en 1 de
cada 2 000 individus que passen la primera dcada de la seua vida en climes temperats, per
noms en 1 de cada 10 000 dels nascuts en els trpics. L'esclerosi mltiple quasi mai ocorre
en persones que han passat els primers anys de la seua vida prop de l'equador. Pareix tindre
ms importncia el clima en qu l'individu ha viscut els seus primers 10 anys que en el que
passa en anys posteriors.
Smptomes
Els smptomes generalment apareixen entre els 20 i els 40 anys i les dones pateixen la
malaltia amb una freqncia quelcom superior als barons. La desmielinitzaci sol aparixer en
qualsevol part del cervell o de la medulla espinal i els smptomes dependran de l'rea
afectada. La desmielinitzaci en les vies nervioses que transmeten senyals als msculs s la
causa dels problemes de mobilitat (smptomes motors), en tant que la desmielinitzaci en les
vies nervioses que conduxen la sensibilitat al cervell causa alteracions sensitives (smptomes
sensorials o sensitius).
Els smptomes de presentaci inicial ms freqents sn el formigueig, els
entumiments o altres sensacions peculiars en les extremitats, en el tronc o en la cara. La
persona pot perdre fora o destresa d'una cama o una m. Algunes desenvolupen tan sols
smptomes en els ulls i poden experimentar trastorns visuals com a visi doble, ceguera
parcial i dolor en un ull, visi ennuvolada o prdua de la visi central (neuritis ptica). Els
smptomes inicials de la desmielinitzaci poden consistir en lleugers canvis emocionals o
mentals, l'aparici dels quals sovint ocorre mesos o anys abans que s'haja identificat la
malaltia.
L'esclerosi mltiple seguix un curs variat i impredictible. La malaltia s'inicia en molts
casos amb smptomes allats seguits de mesos o anys sense la presentaci de ms smptomes.
En altres, els smptomes empitjoren i es generalitzen al cap de setmanes o mesos.
A mesura que els brots es fan ms freqents, la incapacitat empitjora i pot tornar-se
permanent. Malgrat la discapacitat, la majoria de persones amb esclerosi mltiple t una
expectativa de vida normal.
10
11
augment de grandria i una debilitat del mscul cardac, que causa problemes de la freqncia
cardaca que es poden registrar en un electrocardiograma.
Els xiquets afectats de distrfia de Duchenne tenen una marxa vacillant, caigudes
freqents i dificultat per a posar-se de peu i pujar escales. Els msculs dels seus braos i
cames solen patir contractures al voltant de les articulacions, per la qual cosa els colzes i els
genolls no poden estendre's totalment. Finalment, es produx una curvatura en la columna
vertebral (escoliosi) i, en general, els xiquets afectats queden confinats a una cadira de rodes
als 10 o 12 anys d'edat. La progressi de la debilitat els fa propensos a la pulmonia i altres
malalties, i la majoria mor abans dels 20 anys d'edat.
Tot i que els smptomes sn semblants en ambds tipus de distrfia, els xiquets amb la
distrfia muscular de Becker tenen un pronstic menys greu, apareixent els smptomes
inicials cap als 10 anys d'edat. Als 16 anys molt pocs acaben en una cadira de rodes, i ms del
90 per cent estan encara vius als 20 anys d'edat.
C.-SEQELES ORTOPDIQUES
Es caracteritzen per alteracions en l'alineaci del cos (escoliosi, cifosi o lordosi) o per
deformitats o absncia articular (amputacions).
Una estructura normal de la columna vertebral seria:
12
C.1.- ESCOLIOSI.
Lescoliosi s una desviaci de la columna vertebral vista de front, ocasionant una
corba, que sacompanya de rotaci dels cossos vertebrals i de laparici duna gepa.
Escoliosi neuromuscular causada per problemes com ara control muscular deficient,
debilitada muscular o parlisi a causa de malalties com a parlisi cerebral, distrfia
muscular, espina bfida i poliomielitis.
13
Pit afonat
De peu, amb els braos penjant, lespai entre un bra i el tronc s major a un costat
que a laltre
Asimetria de la cintura
A lajupir-se cap endavant amb les cames estirades fins que lesquena es quede
horitzontal, un costat est ms alt que laltre
Dolor d'esquena
14
Tractament
La reeducaci postural s una tcnica molt vlida, sobretot en les escoliosi de ladolescent.
Els objectius sn diversos: evitar la progressi de la corba (etapa pre-puberal), millorar la
flexibilitat muscular (reequilibri cadenes musculars), millorar la mobilitat articular i lesttica
postural.
Existeixen alguns casos en els que levoluci de la deformitat s tan important que pot
comprometre laparell cardio-respiratori. Quan esta situaci succeix ser imprescindible un
tractament quirrgic. (escoliosi greus dangles superiors a 60 cobb)
El cors es sol utilitzar quan les corbes sn superiors a 25 Cobb tot i que la seua eficcia
no ha estat encara demostrada.
C.2.-HIPERLORDOSI
s laugment de la concavitat posterior de la columna vertebral, habitualment en la
zona lumbar tot i que tamb pot donar-se en la cervical.
CAUSES
En la majoria dels casos, la seua causa s desconeguda i apareix des de que es forma
lesquelet per tamb pot ser degut a mals hbits posturals. s ms freqent en algunes races.
En alguns casos, lacurtament de la musculatura isquiotibial pot facilitar ladopci
de postures hiperlordtiques.
SMPTOMES
Antiguament es creia que la hiperlordosi causava sempre dolor desquena. Per no
sempre s aix, sols si langle de la corba s exagerat.
15
C.3.- HIPERCIFOSI
s una accentuaci de la curvatura anatmica normal de la columna dorsal, que s
cncava cap a darrere; apreciant-se en vista lateral como una gepa.
16
CAUSES HIPERCIFOSI
En la majoria dels casos es degut a ladopci prolongada de postures inadequades o a
que falta potncia en la musculatura paravertebral.
La debilitat de la musculatura pot causar contractures musculars i dolors ms
importants que la variaci de la forma en s mateixa, que t menys importncia.
En una xicoteta proporci la deformaci es deu a una anomalia en el procs
dossificaci de les vrtebres dorsales (malaltia de Scheuermann).
Altres causes se deuen a infeccions tuberculoses de la vrtebra, o esclafaments
vertebrales per osteoporosi.
DIAGNSTIC
Habitualment, la hipercifosi pot observar-se directament. Una radiografia permet
confirmar-la.
TRACTAMIENT
La correcci dels vicis posturals i lexercici adequat, adaptat pel metge especfic, sol
ser suficient per a corregir la hipercifosi i previndre o tractar els dolors que puguen existir.
17
C.4.- AMPUTATS
Consistix en la separaci del cos d'una part de l'organisme, encara que sol parlar-se per
a indicar l'extirpaci total o parcial d'un membre (2 classes, articulaci i os)
El fragment de membre que es conserva s'anomena "mony", ha de ser slid i indolor,
per a poder utilitzar-se per si mateix o per a afegir una prtesi.
Segons la seua causa podem distingir diversos tipus:
Degudes a tumors: per creixement del teixit, ja siga fibrs (fibrosarcoma), muscular
(miosarcoma) o ossi (osteosarcoma).
Degudes a altres malalties: produxen necrosi dels teixits que provoquen l'amputaci
(gangrena, diabetis.)
18
Causes
La causa de l'aparici s desconeguda. S'han estudiat agents infecciosos com els
bacteris o els virus i, encara que s'han trobat dades suggeridores en alguns casos, encara no hi
ha evidncies que confirmen la seua implicaci.
Els especialistes creuen que pot tindre un origen gentic ja que el propi sistema immune
ataca a les articulacions perqu no les reconeix com prpies i per aix s'inflamen. Aix
19
mateix, es creu que certes protenes que es transmeten de forma hereditria podrien
predisposar a la malaltia.
Smptomes
El smptoma principal s la inflamaci que resulta apreciable a simple vista. A vegades
pot produir-se el vessament del lquid sinovial.
La inflamaci de les articulacions afectades causa dolor en l'individu que les patix. A
ms, apareixen inflors durs (nduls reumatoides) en les zones de fregament de la pell com els
colzes, el dors dels dits de les mans i dels peus.
Amb el temps es produx una deformitat a causa del deteriorament progressiu de les
articulacions afectades. Sovint causa sequedat de la pell i les mucoses. La rigidesa articular s
un altre dels smptomes de la patologia. Generalment apareix al mat i va desapareixent
progressivament a mesura que el pacient exercix la seua activitat diria. Poden registrar-se a
ms tots estos signes:
- Cansament
- Febra
- Dolor de coll
- Formiguejos en les mans i en els peus
- Dolor en el pit
- Depressi (a causa del dolor propi de la malaltia i la incapacitat que produx).
20