Marina Pons

18/03/2014

S-E-S-C-R-I-U C-O-M S-O-N-A

Valeria Salcioli Guidi: La meva llengua es pronuncia com sescriu.

Dins V. Salcioli et alii, Homenatge a J. Tuson. Barcelona: Empries,
1999.

Tots em escoltat en alguna ocasi aquest enunciat que Valeria Salcioli

ens ofereix com a ttol del seu assaig acadmic: La meva llengua es
pronuncia com sescriu. Lautora, que actualment centra les seves
lnies de recerca en diversos camps de la lingstica com la morfologia
i la prosdia a la Universitat de Barcelona, inicia, a partir daquesta
oraci, un estudi fonolgic que tracta danalitzar la correspondncia
entre grafies i fonemes. Ho fa a partir de la incursi en lexamen de
dues llenges que han estat sotmeses a reformacions lingstiques
recents: el turc i el Bambara.
La lingista posa de manifest, en primer lloc, tres induccions
inherents a aquesta tesi que evidencien que lemissor: coneix la
fonologia i la seva relaci amb l'escriptura; identifica fonologia amb
fontica; desconeix el carcter convencional dels smbols grfics.
Aquesta ltima certesa, recorda V. Salcioli, s doble: sha convingut
en lelecci dun tipus alfabet i sha convingut tamb en la
correspondncia entre fonemes i signes grfics.
Ens recorda lautora que levoluci oral de les llenges, per, crea
mutacions en aquesta primera convenci, alhora que augmenta les
diferncies fins i tot entre llenges germanes que provenen del
mateix alfabet. I s que laparici de noves unitats fonolgiques o de
canvis en els trets distintius dins una unitat han constitut els
processos de fonologitzaci i refonologitzaci que evidencien les
diferncies entre llenges o fins i tot confonen als parlants amb la
inclusi de grafemes no llatins, diacrtics o dgrafs.
Aquestes mesures, tot i que tracten en primera instncia de facilitar
la tasca de llegir i escriure als propis parlants, sn alhora motiu de

discrepncies segons les reformes ortogrfiques siguin adequades o

no a la nova pronunciaci.
En el cas del Turc, reformat lany 1928 davant la necessitat de dotar
la llengua turca duna ortografia que la simbolitzs millor, es va
adaptar lalfabet llat, tot i que amb certes variacions que reflectissin
les
desviacions
fontiques.
Els
principals
problemes
de
correspondncia, com indica V. Salcioli, es troben: en les variacions
fontiques que es produeixen tant a nivell regional com particular
com en el cas de la /a/ i la //; en la inexistncia de certs fonemes
com el prepalatal sonor //; en casos en que els propis parlants
dubten s el cas de la , que apareix com a corresponent sonora
de /k/ en determinades estructures morfolgiques; en usos de
diacrtics per part dels parlants daquesta llengua que no estan
previstos en lortografia turca.
Respecte el que fa al Bambara, Salcioli senyala dues reformes
ortogrfiques: la primera va implicar, com en el cas del turc, la
substituci de lalfabet rab pel llat; la segona, que es va produir
lany 1979 en unes jornades lingstiques celebrades a Bamako, va
consistir en la introducci de smbols fontics a mode de grafemes.
Ambdues refonologitzacions van esdevenir de la necessitat del
Bambara dapropar-se a la pronunciaci real de la llengua i devitar
confusions entre timbres voclics i variacions tonals.
Les vocals i certes consonants fonolgiques del Bambara presenten
canvis no adscrits als grafemes que les representen. Alguns daquests
fonemes tenen variants contextuals com el cas de /g/ o canvien en
el plural com en /w/. Per el problema ms greu que planteja Salcioli
es troba en casos en qu la grafia no reflecteix certs fenmens, i en
posa dos exemple: el de la nasalitzaci fontica de les vocals, en que
resulta imprescindible conixer lestructura morfolgica de la llengua;
i el de lelisi no sistemtica de vocal entre obstruent i lquida a
principi de paraula.
Pel que fa a la variaci tonal, V. Salcioli esmenta certa modificaci que
experimenten noms i verbs en els sintagmes corresponents quan van
acompanyats dun adjectiu o dun adverbi respectivament. Ara per
ara, aquestes variacions no queden reflectides en lescriptura.
Daquesta forma, lautora conclou i demostra que la oralitat sempre
provoca diferncies respecte la seva representaci grfica. Es
preocupa, a ms, denglobar aquesta problemtica en un marc que
resol aquelles tres confusions de lemissor que ja pressuposa el
lingista.

Amb aquesta assimilaci entre lemissor quotidi de la tesi i el

receptor no especialitzat en fonologia de la crtica que fa Salcioli a
la prpia tesi, aconsegueix lautora un subtil toc datenci que
culmina identificant-se amb el propi emissor de lenunciat que tracta
de desmuntar: jo mateixa, als catorze anys, vaig quedar
completament convenuda que era litali i no el castell la llengua
que es llegia com sescrivia (pg. 284). A partir daquest doble joc,
comena V. Salcioli un procs de desmantellament daquesta illusi
que, vulgarment, catalogarem com all que sescriu com sona.

Versi bloc

La meva llengua es pronuncia com sescriu s la illusi que Valeria

Salcioli tracta de desmantellar amb la seva collaboraci a la
recopilaci dassaigs: Homenatge a J. Tuson (Empries, 1999).
La lingista posa de manifest, en primer lloc, tres induccions
inherents a aquesta tesi que evidencien que lemissor: coneix la
fonologia i la seva relaci amb l'escriptura; identifica fonologia amb
fontica; desconeix el carcter doblement convencional dels smbols
grfics tipus dalfabet i correspondncia entre fonemes i signes
grfics.
A continuaci, sendinsa en lestudi fonolgic que tracta danalitzar la
correspondncia entre grafies i fonemes a partir de la incursi en
lexamen de dues llenges que han estat reformades recentment: el
turc i el Bambara.
En el cas del Turc, reformat lany 1928, els principals problemes de
correspondncia, com indica V. Salcioli, es troben: en les variacions
fontiques que es produeixen tant a nivell regional com particular
com en el cas de la /a/ i la //; en la inexistncia de certs fonemes
com el prepalatal sonor //; en casos en que els propis parlants
dubten s el cas de la , que apareix com a corresponent sonora
de /k/ en determinades estructures morfolgiques; en usos de
diacrtics no previstos en lortografia turca.
Respecte el que fa al Bambara, Salcioli esmenta les variacions
contextuals no adscrites als grafemes com el cas de /g/; el de la
nasalitzaci fontica de les vocals; lelisi no sistemtica de vocal
entre obstruent i lquida a principi de paraula; la variaci tonal en
certs sintagmes que tamb requereix un coneixement previ de la
llengua.

Daquesta forma, lautora conclou i demostra que la oralitat sempre

provoca diferncies respecte la seva representaci grfica.