La gesti de

les emocions

Amposta, maig 2015

Les tres quartes parts de les

misries i els mals entesos al
mn acabarien si les persones es
posessin en les sabates dels
seus adversaris i entenguessin el
seu punt de vista.

Mahatma Gandhi.

Lxit de les persones es degut

en un 23 % a les seves
capacitats intellectuals i en un
77% a les seves aptituds
emocionals. (The Consortium for
Reserch on Emotional
Intelligence in Organizations)

En aprendre a gestionar les

prpies emocions que no
reprimint-les tal i com hem estant
fent durant segles- resideix la
clau de lxit dels futurs adults.
Eduard Punset

QU S LA INTELLIGNCIA EMOCIONAL?

Habilitat per a prendre conscincia de

les prpies emocions i les dels altres i
la capacitat per a regular-les. La
conscincia emocional s el requisit
per a poder passar a la regulaci.
Lautorregulaci emocional consisteix
en un difcil equilibri entre la
impulsivitat i la represi.

PER QU S IMPORTANT LA
INTELLIGNCIA EMOCIONAL?
Disminueix:
Lansietat.
L'estrs.
Indisciplina.
Conductes de risc.
Conflictes.
Augmenta:
La tolerncia a la frustraci.
La resilincia.
El benestar emocional.

Repercussi
en el sistema
immunitari

CLAUS DE LA INTELLIGNCIA EMOCIONAL

1.- Emocions, per defecte: Venim al mn
equipats amb un conjunt de reaccions
inconscients que constitueixen un mecanisme
sabi amb el qual, la naturalesa, ha planificat la
supervivncia de lespcie: les emocions
bsiques i universals.
La part emocional del nostre cervell guia els
plans i decisions que prenem en la nostra vida.
Les emocions sn la base fonamental del propi
procs i la presa de decisions.

2.- Aliment per a les emocions. El mecanisme

principal que encn les emocions, que alimenta
latenci i que obri les portes de laprenentatge
s la curiositat. El pes de la rutina quotidiana,
lestrs i altres presions ens poden prendre
aquest carcter curis.
3.- En la pell dels altres. Saber expressar les
nostres emocions s clau, tant per a comprendre
les dels altres, com per a que els altres ens
comprenguin. La intelligncia emocional
requereix daltes habilitats en les relacions
socials i per aquest objectiu, lempatia s
fonamental.

4.- Un pilar de la nostra intelligncia. Levidncia emprica apunta

cap a efectes positius de la intelligncia emocional en diversos
aspectes de la nostra vida: reducci de conductes de risc, una major
resilincia, ms capacitat per saber encaixar la frustraci, major
rendiment acadmic i, una millora del benestar emocional.
5.- Cinc destreses imprescindibles: Primer hem de tenir conscincia
emocional, poder reconixer les emocions i els sentiments que ens
afloren. Desprs, lluny de reprimir aquestes emocions, hem de saber
regular-les davant de situacions favorables com adverses. La
intelligncia emocional tamb es construeix amb dosis dempatia, de
saber posar-se a la pell dels altres i comprendre els sentiments
aliens. Aix ens porta a les habilitats socials, saber tractar amb qui
ens rodeja i establir vincles sans i duraders. Lltim ingredien per
consolidar la nostra intelligncia emocional consta daquelles
habilitats que promouen la construcci del benestar personal i social.

QU PODEM
FER COM A
PARES?

1.- Conixer les prpies emocions.

Ens coneixem? Sabem com som

realment nosaltres?

Els pares som models de

comportament i conducta per als
nostres fills. s necessari
(obligatori) desenvolupar la
nostra prpia intelligncia
emocional per poder millorar la
dels nostres fills.
LESCOLA

Prendre conscincia dels propis desigs i

motivacions, les formes de reaccionar davant
les situacions diverses de la vida familiar, els
valors que tenim com a pare, mare o nucli
familiar... . El coneixement de les debilitats aix
com dels recursos i punts forts, lluny de fer frgil
la figura parental, ens proporciona una capacitat
molt ms elevada de poder controlar els nostres
impulsos, especialment en situacions de gran
tensi emocional com les que es viuen a lhora
deducar els fills.

Experincies del passat o de la nostra

infncia i adolescncia, es poden fer
presents en el moment deducar i guiar als
fills, provocant records de fets que tenem
oblidats. Prendre conscincia de la
influncia daquests fets, de sentiments en
definitiva, resulta clau per aconseguir una
parentalitat adequada, positiva i que
permeti un creixement sa i equilibrat.

Una bona forma diniciar aquesta conscincia personal

podria ser contestant aquestes preguntes:

-Com em sento?
-Per qu em sento aix?
-Com estic manifestant el que estic
sentint?
-Aquesta emoci majuda en la situaci i
moment actual? Quina estratgia puc
aplicar per a mantenir-la? O b, qu puc
fer per canviar-la i sentir-me millor?

2.- Regular les nostres prpies

emocions.

1.- Desenvolupar la conscincia emocional:

Percebre les emocions prpies i les dels altres.

2.- Aprendre a regular les emocions: Ser capa

de prevenir les emocions negatives per tal de
canviar-les i/o gestionar-les.

COM?
Contar fins a 10.
Respiraci profunda.
Canviar despai.
Deixar refredar.
Cuidar-se per cuidar, buscant emocions
positives.

Si lentorn s sa emocionalment, el nen se

sentir protegit, tot i que estigui immers en
situacions desfavorables, augmentant i fen valer
la seva capacitat dafrontar i sobrepassar
aquestes situacions.
Ex: rebequeria

LA FORMA EN QUE UN NEN AFRONTA UNA

SITUACI DE CRISIS, SER EL REFLEX, EN
BONA MESURA, DE LA MANERA COM HO FA
LA FAMLIA.

3.- Comprendre als nostres fills.

Lempatia.

LESCOLTA DEL NEN S LEINA CLAU, EL

PUNT INICIAL DEL CAM EDUCATIU I, EN
ALGUNS CASOS, LNIC NECESSARI.

Si som comprensius amb els nostres fills i

sintonitzem emocionalment amb ells, aprendran
del nostre model i seran sensibles a les
emocions que els envolten.
La capacitat de reconixer, comprendre i
connectar amb les emocions dels altres, ens
permet entendre el seu punt de vista i lemoci
des de la qual viuen la situaci.

4.- Ajudar-los a regular les emocions.

-Els nens han daprendre a percebre les seves

emocions i les dels altres.
-Han daprendre a comprendre les emocions,
que els hi passen i tamb que els hi passen als
altres.
-Que aquestes emocions els facilitin tamb la
seva conducta.
-Que aprenguin a gestionar-les i canalitzar-les.

Qualsevol situaci de la vida quotidiana s bona

per a practicar i desenvolupar la conscincia
emocional. s positiu que els nostres fills
presten atenci a les seves emocions tant si
estan contents com tristos, enfadats, sorpresos,
tenen por, etc. Una conversa dinant, una
pellcula, un llibre, etc., pot esdevenir un bon
moment per ensenyar-los-hi a posar nom a les
seves emocions.
Qu significa
b?

Una de les millors maneres per dotar de

significat a all que ens passa, s a travs de
la imitaci de les figures de referncia, els
pares. s per aquest motiu que pren molta
importncia la nostra actitud, el que nosaltres
fem: verbalitzar els nostres sentiments quan
estem enfadats, contents, etc., aporta i amplia el
vocabulari emocional dels nostres fills.

No es tracta de monopolitzar les converses

normals amb sentiments, per s dexpresar-les
amb una major naturalitat.
Quan parlem de la feina, el collegi, com hem
resolt una dificultat, com hem participat en una
nova activitat, conv expressar alguna cosa
ms que els fets: exposar pensaments,
interpretar el que ha passat i, sobretot, els
sentiments que hem tingut.

Podem ajudar als nostres fills a pensar i

reflexionar sobre el que els hi ha passat:
- Com thas trobat desprs de fer X?
- Qu tha resultat ms difcil?
- Per qu s important per a tu X?
- Com ho ha viscut la persona amb la qual
estaves?

Un altre aspecte important, s treballar amb els

nostres nens la causa que els ha originat
lemoci, trobar la millor forma dexpressar-la i
identificar-la. (per qu estic enfadat, per qu tinc
por, per qu estic tant content...)
TOTES LES EMOCIONS SN LEGTIMES I,
PER TANT, SHAN DACCEPTAR. s la
conducta lligada a aquesta emoci la que pot
ser discutible.

FORMES DE PENSAR QUE PODEN

MILLORAR AQUESTA REGULACI:
PENSAMENT CAUSAL (causa i efecte):
Ensenyar als nens a identificar problemes i a fer
una bona anlisi dels mateixos buscant la
informaci necessria. Qu ha passat? Quin
s el problema? Qu he de fer? Quines dades
tinc?

PENSAMENT ALTERNATIU, ajudar els nens a

buscar diferents alternatives i solucions. Afavorir
el pensament creatiu i divergent. Una activitat
podria ser plantejar diferents usos d'un mateix
objecte, o generar diferents finals per a un
mateix conte o pensar de quantes maneres puc
resoldre aix?
PENSAMENT CONSEQENCIAL, que
afavoreix l'anticipaci de les conseqncies de
conductes i comentaris, actes d'un mateix i
daltres. Qu pot passar si ...? Qu hagus
passat si ...? Com et sentiries si fossis fams?

PENSAMENT DE PERSPECTIVA o capacitat

de posar-se al lloc de l'altre. Aquest pensament
es desenvolupa a partir dels 6 o 7 anys.
PENSAMENT MITJANS-FI, que ajuda a
establir objectius clars i a escollir els millors
mitjans o solucions per aconseguir-los.
Per exemple, mitjanant jocs d'estratgia:
quina s la millor soluci? i qu tal ho vaig fer?
(Pensament d'autoeficcia i autocrtic).

ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT

DE LA CONSCINCIA EMOCIONAL.
Dibuixar amb ells cares que expresin diferents
emocions (tristesa, rbia, alegria...). Aquests dibuixos
poden estar penjats a casa i utilitzar-los per treballar amb
ells.
Imitar conjuntament diferents emocions. Situar-se
davant dun mirall pot ser un bon recurs per a que
observin com canvien, en ells i en nosaltres, els gestos
facials propis de cada emoci.
Davant dalgun succs que per a ells sigui important,
ajudar-los a connectar amb lemoci en aquell moment,
posar-li nom i detectar el perqu daquell sentiment.

 Escollir 4 emocions i potenciar-les amb

pellcules, llibres...
Ajudar-los a pensar com se senten: que
escriguin, dibuixin, pintin... .
Puntuar del 0 al 10 com se senten enfront
duna emoci: com de nervis ests?
El pot dels bons moments.
Fer carantonyes i donar mostres dafecte. El
contacte corporal ens permet mostrar el nostre
amor envers laltre. Lamor s una de les
emocions positives a fomentar, desenvolupar i
mantindre en la relaci amb els nostres fills.

 Jugar amb ell, per sense arribar a crear

dependncia. Jugar junts fomenta viure amb els
fills experincies emocionals positives que
contribueixen a la nostra relaci amb ells i al
seu desenvolupament emocional. Mitjanant el
joc, poden aprendre a augmentar la seva
tolerncia a la frustraci, controlar la seva
impulsivitat, respectar torns o escoltar amb ms
atenci. A ms a ms, de la gran oportunitat que
representa el joc per a riure, fomentar el sentit
de lhumor i les emocions positives.

CONSELLS GENERALS:
Cal aprendre a escoltar els nens i a observar les seves
reaccions emocionals sense jutjar i sense intervenir
immediatament. Aprendre a observar qu s el que ha
passat o est passant perqu el seu fill plori, s'enfadi o
rigui. Pregunti-li i respecti la seva resposta,encara que no
sigui la que espera.
No negui ni ignori les emocions dels seus fills. Proveu
respectar i no infravalorar. Conv evitar expressions del
tipus "no s res, aix s una tonteria", "aix no s per
plorar "," no t sentit "," no et posis aix.
Els nens petits de vegades ploren o s'enfaden perqu
no sn capaos de posar en paraules el que els est
passant. El nostre paper com a pares s ajudar-los a
identificar l'emoci i cridar-la pel seu nom. Que aprenguin
a relacionar els successos que els passen amb els seus
estats emocionals, sense sentir-se malament per aix.

Recordi que expresar emocions no s dolent.

Tenim que aprendre a conixer-les per desprs
poder-les gestionar b.
Acostumem-nos a preguntar ms: Qu et
passa? o com et sents? en lloc de donar-los
solucions o renyar-los per aquests sentiments.
Permeti que ells mateixos pensin en possibles
solucions per trobar-se millor. No els ofereixi
abans de temps les solucions, perqu les seves
poden no ser les millors per a ells. Els hem
dajudar a generar les seves prpies solucions.

Estableixi lmits raonables i ensenyi als seus

fills el que est b i el que est malament,
aprofitant els problemes quotidians. Si per
exemple trenquen una joguina perqu s'han
enfadat, els hi hem densenyar com cuidar les
coses i que poden fer la propera vegada que
s'enfadin, sense trencar la joguina. Escolteu el
que ells farien i desprs ajudeu a pensar en
altres reaccions. Per exemple, podrien canviar
de joc, deixar de jugar, demanar ajuda ...

Respectin als seus fills i no es burli de les

seves emocions. Conv evitar expressions del
tipus "sembles un ximple o un nad plorant",
"com cridis i cridis no et faig cas" i utilitzar altres
com per qu plores? o per qu ests cridant?
Aquestes preguntes els ajudaran a reconixer
les seves emocions i veure com solen
reaccionar en els diferents estats d'nim.
Desprs ajudeu a posar en paraules el que els
passa i a buscar solucions per sentir-se millor.
Acostumem-nos a preguntar i escoltar els
infants.En ocasions, noms el fet de permetre'ls
expressar la seva frustraci i pors ja els ajuda a
calmar-se.