Rafael Nadal i Parera[1] (Manacor, Mallorca, 3 de juny de 1986) s un jugador de t

ennis professional mallorqu. s un dels millors especialistes sobre terra batuda de

la histria del tennis. Ha estat nmero 1 al rnquing de l'ATP durant ms de 100 setman
es en tres etapes que van del 2008 al 2014.
Al seu palmars hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olmpics de Pequn (2008), quatr
e Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la ca
rrera l'any 2010, set jugador en aconseguir-ho en la histria del tennis. Parallelam
ent tamb fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la car
rera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olmpics) darrere Andre Agassi. T
amb sobresurten els 14 ttols de Grand Slam, els nou ttols del Roland Garros (quatre
consecutius i cinc consecutius, i rcord de victries a un torneig nic de Grand Slam
), superant els sis de la llegenda sueca Bjrn Borg, 25 ttols Masters 1000, els vui
t consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victries consecutives sob
re terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat espor
tiva amb Federer que llavors es va ampliar amb Novak okovic.
El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports per l
a seva contribuci al mn de l'esport i pels mrits aconseguits durant l'any 2008,[2]
i el mateix any obtingu tamb el premi Marca Leyenda.[3]

Taula de continguts [amaga]

1 Biografia
2 Torneigs de Grand Slam 2.1 Individual: 20 (14-6)
3 Jocs Olmpics 3.1 Individual
4 Carrera esportiva 4.1 Inicis
4.2 Primers Grand Slam (2005-2007)
4.3 Nmero 1 i or olmpic (2008-2009)
4.4 Golden Slam (2010-2012)
4.5 Retorn al nmero 1 (2013-actualitat)
5 Estil de joc 5.1 Transici
6 Palmars: 74 (65-9-3) 6.1 Individual: 94 (65-29) 6.1.1 Perodes com a nmero 1
6.2 Dobles: 13 (9-4)
6.3 Equips: 3 (3-0)
7 Copa Davis 7.1 Individual (22)
7.2 Dobles (7)
8 Rivalitats 8.1 Nadal-Federer
8.2 Nadal-okovic
9 Trajectria a Grand Slams i ATP Masters Series 9.1 Individual
10
11
12
13

Guardons
Referncies
Vegeu tamb
Enllaos externs

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rafael Nadal va nixer a Manacor el 3 de juny de 1986, fill de Sebastin Nadal i Ana
Mara Parera. T una germana petita anomenada Mara Isabel i s nebot de Miquel ngel Nad

al, exjugador de futbol que va jugar amb els clubs RCD Mallorca i FC Barcelona,
i tamb va representar la selecci espanyola. Toni Nadal, oncle seu i extennista pro
fessional, va descobrir el seu talent natural pel tennis i el va introduir a aqu
est esport quan tenia noms tres anys.[4]
Nadal segueix vivint amb els seus pares i la seva germana petita a Manacor. El j
uny de 2009, els mitjans de comunicaci van publicar que els seus pares s'havien s
eparat. Des de fa uns anys surt amb una jove manacorina, Francesca Perell Pascual
.
L'any 2004, l'Observatori Astronmic de Mallorca va descobrir un asteroide que va
anomenar (128036) Rafaelnadal en el seu honor.
s un gran seguidor del futbol, fan del Real Madrid i especialment vinculat al RCD
Mallorca, club local de naixement del qual va esdevenir accionista el 8 de juli
ol de 2010 per evitar la seva desaparici.[5] Amb un 10% de les accions, li van of
erir el crrec de vicepresident per va rebutjar l'oferta. Tamb s un fervent seguidor
de la Selecci de futbol d'Espanya, i fou una de les niques sis persones no vincula
des a l'equip que va poder entrar al vestidor immediatament desprs que la selecci
guanys el Mundial de Futbol del 2010.[6]
El novembre de 2007 es va dur a terme la creaci de la Fundacin Rafa Nadal, i fou p
resentada el febrer de 2008 en el Club de Tennis Manacor. El principal objectiu
de l'entitat s el treball social i l'ajuda al desenvolupament dels infants i adol
escents. Durant la inauguraci, Nadal va declarar que aix representava l'inici del
seu futur, ja que quan es retirs tindria ms temps per treballar per una societat m
illor. Afeg tamb que va decidir crear una fundaci prpia per poder escollir el dest de
ls diners recaptats. Tant els seus pares, com el seu entrenador Toni Nadal i el
seu agent Carles Costa, estan involucrats en la gesti de la fundaci. A l'octubre d
e 2010 van viatjar a l'ndia per realitzar la primera actuaci d'assistncia a la zona
d'Andhra Pradesh. All treballa en el projecte Anantapur Educational Center collab
orant amb la Fundaci Vicen Ferrer.
El 2008 a Pequn, Rafa Nadal va ser el protagonista principal d'una roda de premsa
durant la qual un periodista fu una pregunta en catal a Tommy Robredo, quan digu,
bastant enfadat, que la pregunta s'hauria de fer en espanyol.[7]
Al febrer de 2010, Nadal va protagonitzar el videoclip "Gypsy al costat de Shaki
ra i a l'agost de 2011 va publicar la seva autobiografia amb la collaboraci de l'e
scriptor esportiu John Carlin.[8]
Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]
Individual: 20 (14-6)[modifica | modifica el codi]
Resultat
Nm.
Any
Torneig
Oponent en la final
Marcador
Guanyador 1. 2005 Roland Garros Flag of Argentina.svg Mariano Puerta 6-7(6), 6-3
, 6-1, 7-5

Guanyador 2. 2006 Roland Garros (2) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 1-6, 6
-1, 6-4, 7-6(4)
Finalista 1. 2006 Wimbledon Flag of Switzerland.svg Roger Federer 0-6, 6-7(5), 7
-6(2), 3-6
Guanyador 3. 2007 Roland Garros (3) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6-3, 4
-6, 6-3, 6-4
Finalista 2. 2007 Wimbledon (2) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6-7(7), 64, 6-7(3), 6-2, 2-6
Guanyador 4. 2008 Roland Garros (4) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6-1, 6
-3, 6-0
Guanyador 5. 2008 Wimbledon Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6-4, 6-4, 6-7(
5), 6-7(8), 9-7
Guanyador 6. 2009 Open d'Austrlia Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7-5, 3-6,
7-6(3), 3-6, 6-2
Guanyador 7. 2010 Roland Garros (5) Flag of Sweden.svg Robin Sderling 6-4, 6-2, 6
-4
Guanyador 8. 2010 Wimbledon (2) Flag of the Czech Republic.svg Tom Berdych 6-3, 75, 6-4
Guanyador 9. 2010 US Open Flag of Serbia.svg Novak okovic 6-4, 5-7, 6-4, 6-2
Guanyador 10. 2011 Roland Garros (6) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7-5,
7-6(3), 5-7, 6-1
Finalista 3. 2011 Wimbledon (3) Flag of Serbia.svg Novak okovic 4-6, 1-6, 6-1, 36
Finalista 4. 2011 US Open Flag of Serbia.svg Novak okovic 2 6, 4 6, 7 6(3), 1 6
Finalista 5. 2012 Open d'Austrlia Flag of Serbia.svg Novak okovic 5-7, 6-4, 6-2, 6
-7(5), 7-5
Guanyador 11. 2012 Roland Garros (7) Flag of Serbia.svg Novak okovic 6-4, 6-3, 26, 7-5
Guanyador 12. 2013 Roland Garros (8) Flag of the Valencian Community (2x3).svg D
avid Ferrer 6-3, 6-2, 6-3
Guanyador 13. 2013 US Open (2) Flag of Serbia.svg Novak okovic 6-2, 3-6, 6-4, 6-1
Finalista 6. 2014 Open d'Austrlia Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 3-6,
2-6, 6-3, 3-6
Guanyador 14. 2014 Roland Garros (9) Flag of Serbia.svg Novak okovic 3-6, 7-5, 62, 6-4
Jocs Olmpics[modifica | modifica el codi]
Individual[modifica | modifica el codi]

_________________________________________________________________
Sergio Ramos Garca (Camas, Provncia de Sevilla, 30 de mar de 1986) s un jugador prof
essional de futbol. Des del 2005 s jugador del Real Madrid Club de Ftbol i tamb de
la selecci espanyola de futbol. Habitualment juga de defensa central o de lateral
dret.

Taula de continguts [amaga]

1 Trajectria
2 Selecci espanyola
3 Palmars 3.1 Reial Madrid
3.2 Selecci espanyola
4 Estadstiques
5 Referncies
6 Enllaos externs

Trajectria[modifica | modifica el codi]

Va debutar a Primera Divisi l'1 de febrer de 2004, amb disset anys. A la seva pri
mera temporada a primera va jugar set partits, jugant tamb amb el filial de la Se
gona Divisi B.
A la seva segona temporada al futbol professional va jugar trenta-un partits, se
nt titular a tots ells, marcant dos gols.
El 31 d'agost de 2005, el Real Madrid el va comprar, pagant la seva clusula de re
scissi de vint-i-set milions d'euros, convertint-se en el jugador espanyol ms car
de la historia i l'nic fitxatge espanyol fins aleshores del expresident blanc, Fl
orentino Prez.
Va debutar amb l'equip de la capital el 10 de setembre a un Real Madrid - Celta
de Vigo. A la seva primera temporada al club blanc, va jugar 33 partits de lliga
, ficant 4 gols, tots de cap, i marcant a la Lliga de Campions contra l'Olympiak
os grec.
El 20 d'abril de 2011, durant el passeig pels carrers de Madrid celebrant la vic
tria a la final de la copa del Rei, Sergio Ramos va deixar caure la copa sense vo
ler i desprs va ser atropellada per l'autobs que duia a tot l'equip. Desprs de reco
llir-la els serveis d'emergncia que escortaven al vehicle, aquesta es va guardar
i no va tornar a mostrar-se ms en les celebracions de l'equip.[1]
El 12 de juliol de 2011 va fer-se oficial la seva renovaci amb el club madrileny
fins al final de la temporada 2016-17.[2][3]
El 30 de maig de 2014 fou guardonat amb la medalla d'or de la ciutat de Sevilla,
per la seva contribuci al foment de l'esport.[4]
Selecci espanyola[modifica | modifica el codi]
El 26 de mar del 2005 va debutar amb la selecci espanyola a un amists contra la Xin
a a la localitat de Salamanca. Els seus dos primers gols van ser contra la dbil s
elecci de San Marino a l'octubre del mateix any. Va disputar el Mundial d'Alemany
a 2006.
Va disputar la Copa del Mn de Sud-frica 2010 com a titular amb la selecci espanyola
, aconseguint el campionat i esdevenint el millor jugador del torneig segons l'nd
ex Castrol.[5]
El 27 de maig de 2013, entr a la llista de 26 preseleccionats per Vicente del Bos
que per disputar la Copa Confederacions 2013,[6][7] i posteriorment el 2 de juny
, entr a la llista definitiva de convocats per aquesta competici.[8]
El 31 de maig de 2014 entr a la llista de 23 seleccionats per Vicente del Bosque
per participar a la Copa del Mn de Futbol de 2014; aquesta ser la seva tercera par
ticipaci en un mundial.[9][10] En cas que la selecci espanyola, la campiona del mn
del moment, guanys novament el campionat, cada jugador cobraria una prima de 720.
000 euros, la ms alta de la histria, 120.000 euros ms que l'any anterior.[11]
Palmars[modifica | modifica el codi]
Reial Madrid[modifica | modifica el codi]
3 Lligues espanyoles: (2006-07, 2007-08 i 2011-12)
2 Supercopes d'Espanya: 2008 i 2012
Copa del Rei: 2011

Selecci espanyola[modifica | modifica el codi]

Campionat Europeu de Seleccions Sub-19 (2004)
Campionat d'Europa: 2008 i 2012
Copa del Mn de Futbol de 2010
___________________________________________
Michael Jeffrey Jordan (Nova York, Estats Units, 17 de febrer de 1963), motejat"
[1]Air", "His Royal Airness (La seva majestat aria)" o "Air Jordan", s un exjugado
r de basquetbol estatunidenc retirat per primera vegada el 1993, desprs el 1999 i
finalment el 2003. Actualment t una part dels Charlotte Bobcats, una franqucia de
l'NBA. Est considerat per la majoria dels especialistes el millor jugador de bsqu
et de la histria, per aix va ser nominat a la Llista dels 50 millors jugadors de l
a histria de l'NBA elaborada l'any 1996.[2]
Va guanyar sis anells de campi de l'NBA amb els Chicago Bulls, on va aconseguir u
na mitjana de 30,1 punts per partit, la mitjana ms gran de la histria de la lliga.
A ms, tamb va guanyar 10 ttols com a mxim anotador, va ser escollit 5 vegades com e
l MVP de la temporada, 6 com el MVP de les finals, en deu ocasions va formar par
t del millor quintet de l'NBA, i nou vegades en el millor quintet defensiu; dura
nt tres temporades va ser lder en robatoris de pilotes, i un cop va rebre el prem
i al millor defensor de la temporada.
Des de 1983, ha sortit a la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports I
llustrated en 49 ocasions, tot un rcord, a ms de ser anomenat el 1991, "Esportista
de l'Any". Va ser reconegut com el "millor atleta del segle XX" per ESPN.[3]

_________________________________________
Edurne Pasaban Lizarribar (Tolosa, 1 d'agost de 1973)[2] s una alpinista basca, r
econeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres
del planeta,[1] fita que complet el 17 de maig de 2010.[3] s una de les poques do
nes encara amb vida que han escalat el K2 juntament amb Nives Meroi, Yuka Komats
u i Miss Oh.

Taula de continguts [amaga]

1 Biografia
2 Cims de vuit mil assolits
3 Referncies
4 Vegeu tamb
5 Enllaos externs
Biografia[modifica | modifica el codi]
La seva afici per la muntanya comen ja des de molt jove al costat dels seus pares.
A poc a poc s'an endinsant en el mn de l'Alpinisme realitzant ascensions cada cop
de major dificultat als Pirineus i Alps.[4] Als 15 anys el seu cos Asier la form e
n escalada en roca. Ja amb 17 anys, ascend el volc Chimborazo, a l'Equador, de 6.3
10 metres d'altitud.[4]
Pasaban complet els seus estudis d'Enginyeria Tcnica Industrial, i desprs obtingu un
Mster en Gesti de Recursos Humans per ESADE a Barcelona.[2] El seu primer treball
no fou de guia de muntanya, sin a l'empresa familiar, dedicada a la construcci de
maquinria.[2] Desprs fund un restaurant i allotjament de turisme rural anomenat El

Abeletxe .[2]
L'any 2001 assol el seu primer vuit mil, el cim de l'Everest. Desprs d'assolir var
is vuit mils els anys 2002 i 2003, el juliol de 2004 particip en una expedici al K
2 organitzada pel programa Al Filo de lo Imposible de TVE. L'expedici assol el cim
, per ella i el seu company Juanito Oiarzabal sofriren congelacions als peus dura
nt el descens. L'aventura acab en una llarga i dolorosa recuperaci a l'hospital i
Edurne pat l'amputaci de dues falanges dels dos dits segons dels peus, mentre que
Juanito Oiarzabal pat amputacions a tots els dits dels peus.[5]
A principis del 2008, era l'nica dona alpinista, juntament amb Gerlinde Kaltenbru
nner i Nives Meroi, que havia fet el cim d'onze dels catorze vuit mils del mn. El
maig de 2009 fou la primera dona de la histria en assolir 12 vuit mils. La sud-c
oreana Oh Eun-Sun (Miss Oh) fou la primera en assolir 13 cims, en una lluita per
assolir els 14 cims de vuit mil metres que hi ha a la terra.[6] El 17 d'abril d
e l'any 2010 Pasaban assol el seu tretz cim, l'Annapurna i deu dies desprs, Miss Oh
assol el cim de d'aquella mateixa muntanya i proclam ser la primera dona de la hi
stria en assolir els 14 cims[7] malgrat els seriosos dubtes que existien sobre un
a de les seves ascensions de l'any 2009.[8] Posteriorment, Pasaban finalitz els c
atorze cims el 17 de maig de 2010.[3]
Pasaban critic en diverses ocasions els mtodes usats per la seva rival sud-coreana
, i express els seus dubtes sobre si Miss Oh havia arribat realment al cim del Ka
nchenjunga en l'ascensi del maig de 2009, allegant una fotografia que no ho deixav
a clar i el testimoni de dos xerpes.[8] Oh Eun-Sun va rebutjar l'allegaci i va ass
egurar que tres xerpes que l'acompanyaven li van dir que havia fet el cim.[7] Fi
nalment, l'ascens de Miss Oh al Kanchenjunga no fou reconegut per la Federaci d'A
lpinisme de Corea del Sud ni Elizabeth Hawley, considerada la notria de l'Himlaia
que acredita els ascensos mitjanant la interrogaci als alpinistes i l'observaci de
proves fotogrfiques.[1] Aquest fet, convert oficialment a Edurne Pasaban en la pri
mera dona en assolir el cim dels catorze vuit mils del mn.[1] El 2010 fou guardon
ada amb el premi Marca Leyenda.[9]
Edurne ha afirmat que el seu proper repte esportiu s tornar a escalar l'Everest e
n la primavera de 2011, aquesta vegada sense oxigen suplementari, a diferncia de
la primera vegada (fou el primer "vuit mil" que coron, i l'nic en que ha usat oxig
en), i que posteriorment molt possiblement es retirar de l'esport professional.[1
0]
________________________________________________
Mireia Belmonte i Garca (Badalona, 10 de novembre de 1990) s una nedadora catalana
, plusmarquista mundial dels 400 metres estils, dels 800 metres lliures i dels 1
.500 lliures, que competeix en les categories d'estils, papallona, braa i lliure.
[2][3]
Plusmarquista estatal en diverses disciplines, ha participat en dos Jocs Olmpics,
en els de Pequn 2008 i en els de Londres 2012, i va aconseguir en aquests darrer
s dues medalles de plata: en els 200 metres papallona[4] i en els 800 metres lli
ure.[5] Des del 2008 s la clara dominadora en els campionats d Espanya i ha afermat
el seu lideratge en totes les especialitats; s a ms la nedadora de l'Estat espany
ol que ms trofeus ha obtingut en competicions internacionals.[6]

Taula de continguts [amaga]

1 Biografia 1.1 Plusmarques nacionals
1.2 Plusmarques internacionals
2 Historial esportiu 2.1 Jocs Olmpics

2.2 Mundials 2.2.1 Campionats del Mn

2.2.2 Campionats del Mn en piscina curta
2.2.3 Copa del Mn
2.2.4 Medaller mundialista
2.3 Europeus 2.3.1 Campionats d'Europa
2.3.2 Campionats d'Europa en piscina curta
2.3.3 Medaller europeista
3 Referncies
4 Enllaos externs
Biografia[modifica | modifica el codi]
Va comenar a nedar als quatre anys com a consell mdic per corregir la seva escolio
si, competint amb el Club Nataci Badalona.[7] L'any 2003 va obtenir una beca de l
a Federaci Catalana de Nataci per a entrenar al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sa
nt Cugat del Valls a les ordres de Jordi Murio i va fitxar pel Club Nataci L'Hospi
talet. Desprs de romandre 6 anys en aquest club, la temporada 2008/09 va fitxar p
el Club Nataci Sabadell, encara que seguia entrenant al CAR de Sant Cugat del Val
ls, ara a les ordres de Carles Subirana i amb beca de la Reial Federaci Espanyola
de Nataci. A finals de 2012 el CN Sabadell va anunciar que no li renovaria el con
tracte, fitxant en el mes de gener de 2013 per l'UCAM de Mrcia.[8][1]
L'any 2013 va rebre la medalla de plata de la Real Orden del Mrito Deportivo, una
de les ms altes distincions que s'atorguen a l'esport a Espanya, i que es conced
eix anualment pel Govern de la naci a travs del Consejo Superior de Deportes.[9] T
amb participa per primera vegada en el Duel in the pool, la 'Ryder Cup' de la nat
aci, que enfronta als combinats d'Europa i dels Estats Units. Mireia va ser nomen
ada MVP de la competici desprs de vncer en les quatre proves en qu va participar (40
0 estils, 400 lliures, 800 lliures i 200 papallona).[10]
Recentment, l'alcalde de Badalona ha anunciat la intenci que es concedeixi el ttol
de filla predilecta de la ciutat a la nedadora. Tamb a la seva ciutat natal est e
n marxa un projecte de construcci d'un complex esportiu que ha d'incloure la prim
era piscina de 50 metres de la ciutat, el qual ha de dur el nom de la nedadora i
que ha d'estar enllestit el 2016.[11][12]
Plusmarques nacionals[modifica | modifica el codi]
En piscina llarga, actualment t els records d'Espanya de 400 estils (4:31.21, al
Campionat Mundial de Barcelona 2013) i 200 estils (2:09.45, Barcelona 2013), el
de 200 m papallona (2:04.78, Barcelona 2013). Als Jocs Olmpics de Londres va acon
seguir el de 800 estils (8:18.76). Al campionat d'Europa de 2014 celebrats a Ber
ln va batre el rcord d'Espanya dels 1.500 m lliures amb un temps de 15:57.29.[13]
En piscina curta, posseeix els rcords dels 100 estils (1:00.80, Sabadell 2011), 2
00 estils (2:05.73, Dubai 2010), 400 estils (4:21.23, Herning 2013), 200 papallo
na (2:01.52, Herning 2012), 400 lliures (3:54.52, Berln 2013), 800 lliures (7:59.
34, Berln 2013) i 1.500 lliures (15:26.95, Castell 2013).[14]
Fins als Campionats d'Espanya de Nataci de Barcelona 2014, Mireia Belmonte ha bat
ut 25 vegades un rcord nacional en piscina curta i 33 vegades en piscina llarga.[
15]
Plusmarques internacionals[modifica | modifica el codi]
Mireia s actualment plusmarquista mundial dels 400 estils (3:54.52, Berln 2013), d

els 800 estils (7:59.34, Berln 2013) i dels 1.500 estils (15:26.95, Castell 2013).
Tamb ostenta els rcords d'Europa de piscina curta en les tres modalitats anterior
s i en els 200 papallona (1:59.61, Doha 2014), convertint-se en la primera dona
en nedar aquesta distncia per sota dels dos minuts.[16][17]