3

Gr`
afics

En aquesta secci
o aprendreu a dibuixar el gr`afic duna funcio definida per una expressio. A
mes, altres temes que hi podeu trobar inclouen: combinar gr`afics de diferents expressions en
un u
nic dibuix, representar punts, i combinar diferents estructures gr`afiques en un u
nic dibuix.
> restart;

3.1

Representar una expressi

o: la funci
o plot( )

En moltes ocasions, per tal destudiar una funcio, ens interessar`a veure el seu gr`afic. Maple
dona aquesta possibilitat amb lordre plot(f, h, v);, on f es lexpressio de la funcio, el
gr`afic de la qual volem dibuixar, h es el rang que volem que prengui la variable corresponent i
v (que es opcional) es la variaci
o vertical que es dona a la finestra on es representar`a el dibuix.
Aprendrem el seu funcionament a partir dels exemples seg
uents.
Exemple 3.1
Utilitzem la funci
o plot( ) per dibuixar el gr`afic de 3 x2 8 per a x entre 5 i 5.
> plot(3*x^2-8,x=-5..5);

Observeu que Maple posa lescala de leix vertical (el de les y) de manera autom`atica,
triant lescala que mostra tot el gr`
afic corresponent al domini que sha especificat.
Podem eliminar lelecci
o autom`
atica de lescala de leix vertical especificant, a part del
rang de les x, un rang per al valors que es representaran. En la lnia seg
uent hem limitat el
rang vertical a linterval [20, 40].
> plot(3*x^2-8,x=-5..5,-20..40);
Si feu clic amb el bot
o principal del ratol, el gr`afic queda seleccionat i la barra dopcions
es modifica i apareix un conjunt de botons nou amb eines per a la manipulacio del gr`afic1 . La
majoria daquestes opcions tambe s
on accessibles amb el boto secundari del ratol.

Ara quan feu clic en el gr`

afic, les coordenades del punt del lloc on ho feu es veuran en la
finestra de lesquerra. En particular, el boto 1:1 fa que les escales del dos eixos siguin iguals.
Podeu experimentar sobre el gr`
afic anterior les diferents opcions possibles.
Exemple 3.2
Lescala autom`
atica es una caracterstica u
til per`o a vegades necessitarem especificar manualment el rang de les y. Per exemple, lescalat autom`atic no es apropiat per a gr`afics amb
asmptotes verticals.
1

Depenent del sistema operatiu, laspecte dels botons pot ser diferent.

20

Eines inform`
atiques per a les matem`
atiques

Compareu els dos gr`

afics seg
uents. Noteu que hem fixat els lmits per a leix vertical a
linterval [20, 20] en la segona funcio plot( ).
>

plot(x/(x-2),x=-5..5);

>

plot(x/(x-2),x=-5..5,-20..20);

Exemple 3.3
Dibuixarem el gr`
afic de y = x3 + 1 ex en el domini [8, 8]. Triarem un rang per a les y que
permeti veure els quatre talls del gr`
afic amb leix de les x.
Primer doneu un cop dull al gr`
afic amb lescala autom`atica per a les y.
>

plot(x^3+1-exp(x),x=-8..8);

Com que els valors de les y (valors de lexpressio) a prop de 8 son negatius i molt grans en
valor absolut, lescala vertical es massa gran per veure clarament els talls amb leix de les x.
Sobte una visi
o molt millor restringint els lmits en el rang de les y.
>

plot(x^3+1-exp(x),x=-8..8,-5..15);

Exercici 3.4
Dibuixeu y = sin(x) per a dos perodes complets.

Exercici 3.5
Dibuixeu y = 3 x4 6 x2 per al domini [10, 10] amb escala autom`atica per a les y. Despres
dobservar el gr`
afic, editeu el domini i el recorregut per tal de veure els talls amb leix de les
x clarament. Feu una estimaci
o dels talls amb leix x amb el cursor.

Exercici 3.6
(a) Dibuixeu la funci
o polin`
omica p(x) = x5 2x4 + x3 x2 + 1 i determineu el nombre
solucions que te lequaci
o p(x) = 0 (les arrels del polinomi).
(b) Localitzeu els zeros del polinomi x3 34x2 + 4. Atencio, en te tres!

Grau de Matem`
atiques - Universitat Aut`
onoma de Barcelona

21

(c) Dibuixeu la funci

o g(x) = |2x + 3| + |3 x| i determineu els punts on g(x) 8. (Potser
es mes pr`
actic fer el dibuix de g(x) 8).

3.2

Representar diferents expressions

Per mostrar mes dun gr`

afic en el mateix dibuix feu-ne la llista dins de claud`ators [ ] separantlos per comes. Per exemple,
>

plot([cos(x),x^2],x=-1..4,-4..4);

Noteu que cada un dels gr`

afics es mostra utilitzant un color diferent. Podeu especificar els
colors per a cada funci
o afegint una opcio de color al final de la funcio. Els colors sassignaran
en el mateix ordre que el de les funcions. Fixeu-vos que la llista dels colors tambe es fa amb
uns claud`ators [ ]. Aqu hi ha un exemple.
>

plot([cos(x),x^2],x=-1..5,-4..4, color=["Blue","Black"]);

La llista dels noms de colors disponibles est`a a la p`agina plot,colornames de lajuda de

Maple. En versions anteriors la llista de colors (que encara es pot usar) era:
aquamarine, black, blue, navy, coral, cyan, brown, gold, green, gray, grey, khaki, magenta,
maroon, orange, pink, plum, red, sienna, tan, turquoise, violet, wheat, white i yellow.

I, per compatibilitat amb aquesta nomenclatura anterior, no cal posar aquests noms entre
"..." .
Exercici 3.7
1
. Experimenteu amb
(x 2)2
diferents rangs per a les y de forma que es puguin veure els dibuixos dels dos gr`afics el millor
possible.

Feu junts els gr`

afics de les funcions y = x2 5 x + 6 i y =

3.3

Representar punts

La funcio plot( ) pot dibuixar tambe un o mes punts.

Exemple 3.8
Dibuixem el punt (2, 3). Noteu en la lnia seg
uent que utilitzem dos jocs de claud`ators.
>

plot([ [2,3] ],style=point);

Podem controlar la mida dels rangs per als dos eixos afegint aquesta informacio a la funci
o
com en la lnia seg
uent.

22

Eines inform`
atiques per a les matem`
atiques

>

plot([ [2,3] ],-7..7,-7..7,style=point);

Exemple 3.9
Per dibuixar mes dun punt fem una llista dins la funcio plot( ) (observeu les comes). Recordeu que sha de posar un parell de claud`ators per cada punt i un parell extra envoltant la
llista.
>

plot([ [2,3],[-2,5],[1,-4] ],-7..7,-7..7, style=point);

Exemple 3.10
Canviant lestil a line es connecten els punts conservant lordre de la llista.
>

plot([ [2,3],[-2,5],[1,-4] ],-7..7,-7..7, style=line);

Qu`e passa si canviem lordre dels punts de la llista?

Exemple 3.11
Es poden utilitzar extensions opcionals per especificar el color dels punts i el smbol que es fa
servir (per exemple diamond, circle i cross, que es el que hi ha per defecte) per representarlos. Utilitzant lajuda de Maple, esbrineu les diferents possibilitats que admet lopcio symbol.
>

plot([[3,2],[-2,3],[2,-1]],style=point,color=blue,symbol=circle);

Exercici 3.12
Dibuixeu els punts seg
uents utilitzant el color vermell i el smbol diamond: [1, 4], [2, 3],
[4, 5] i [6, 5]. Despres connecteu els punts amb lnies rectes amb una funcio plot( ) a
part.

Grau de Matem`
atiques - Universitat Aut`
onoma de Barcelona

3.4

23

Combinar gr`
afics dexpressions i punts: la funci
o display( )

Hi ha comandes de Maple que no estan disponibles fins que no es carrega un paquet que les
activa. Un daquests paquets es el plots que esten les possibilitats gr`afiques. Per accedir a
les comandes dun paquet (carregar el paquet) sutilitza la funcio with( ), la lnia seg
uent
carrega el paquet plots
>

with(plots);

Despres dexecutar aquesta instruccio veureu que Maple ha mostrat, com a resultat, el
nom de les comandes noves que proporciona el paquet. Si no volem que el resultat duna
instruccio es mostri per pantalla per`
o s que sexecuti, podem acabar la lnia amb dos punts
enlloc de punt i coma. Els dos punts al final de la lnia fa que la lnia es pugui executar sense
mostrar cap resultat i serveix per a qualsevol instruccio.
>

with(plots):

De les comandes noves que apareixen quan carreguem plots mencionarem (de moment)
u
nicament la funci
o display( ) que permet combinar gr`afics dexpressions i de punts i lnies en
el mateix dibuix. Per utilitzar display( ) el primer pas consisteix en nomenar individualment
cada un dels components del dibuix.
Important: En les lnies dexemple que venen a continuacio veureu que les que assignen
noms a cada un dels dibuixos acaben amb :. Aix`o es perqu`e Maple no ens ensenyar`a el dibuix
en aquests cassos i, en principi, no ens interessen els dibuixos un per un si no tots en conjunt.
Despres la funci
o display( ) sutilitza per fer el dibuix que volem (acaba amb un punt i
coma).
>

pict1:=plot([-3*x+5,9-x^2],x=-3..5,color=[green,red]):

>

pict2:=plot([[-1,8],[4,-7]],style=point,color=blue,symbol=circle):

>

display([pict1,pict2]);

Si es vol veure cada un dels dibuixos per separat, es pot executar una funcio que tingui
com a u
nica expressi
o el nom que li hem assignat. La modificacio de lexemple anterior fa el
mateix que feia mostrant el resultat de cada un dels dibuixos.
>

pict1:=plot([-3*x+5,9-x^2],x=-3..5,color=[green,red]):pict1;

>

pict2:=plot([[-1,8],[4,-7]],style=point,color=blue,symbol=circle):pict2;

display([pict1,pict2]);
De forma alternativa, tambe podem fer la llista daquestes tres comandes plot( ) relacionades en un sol grup dexecuci
o. Com que sovint sortiran lnies bastant llargues es u
til canviar
de lnia sense executar la instrucci
o prement a lhora les tecles Shift (maj
uscules) i (retorn) en el punt on volem que acabi cada una de les lnies.
>

>

pict1:=plot([-3*x+5,9-x^2],x=-3..5,color=[green,red]):
pict2:=plot([[-1,8],[4,-7]],style=point,color=blue,symbol=circle):
display([pict1,pict2]);

Exercici 3.13
Feu un gr`afic que contingui a lhora el gr`afic de la funcio y = x2 + x 6 i les seves interseccions
amb leix de les x (que sobtenen per a x = 3 i x = 2) i el de les y (quan y = 6) marcades
amb un cercle. (Podeu consultar en lajuda de Maple com la funcio solve( ), que introduirem
en una secci
o propera, us pot donar els valors de x que fan que y sigui 0).

24

Eines inform`
atiques per a les matem`
atiques