DOSSIER DE PREMSA

Dossier de premsa

LATRACCI DEL TERROR

La por no procedeix de lexterior. Est en nosaltres mateixos.

Segons H. P. Lovecraft, la diferncia entre E. A. Poe i els seus

illustres predecessors consisteix en que aquests havien treballat a
les fosques, sense comprendre la base psicolgica de latractiu del
terror. Poe comprn el mecanisme i la fisiologia de la por i del que
s estrany, estudia la ment humana ms que els usos de la ficci
gtica.

El sentiment o sensaci de terror sembla consubstancial a lhome,

quelcom lligat a la seva condici o naturalesa animal.

Els antics terrors romanen amagats en el ms profund de nosaltres.

El que s terrorfic espanta per a la vegada atrau.
La literatura de terror s aquella que busca, a travs de la producci
de la por, arribar al plaer esttic.
De la presncia de la mort en prov un ingredient formal bsic: la temptaci de
conquistar la immortalitat, la set de perdurar eternament. Aquest desig de
transgredir la llei humana de la mortalitat Drcula, Frankenstein- s el fil
que lliga el terror amb el que s sagrat.

Dossier de premsa

LAUTOR

La trajectria vital de lescriptor nord-americ Edgar Allan Poe

(1809-1849) fou tan breu com tormentada. La seva preco orfandat,
els enfrontaments amb el pare adoptiu, les dificultats econmiques,
laddicci a lalcohol i a les drogues, i la seva peculiar relaci amb
les dones, van deixar una empremta inconfusible en la seva obra .
Entre els molts honors que corresponen a Poe hi ha el dhaver
elevat el gnere de misteri a la categoria dart.

En Poe es dna tant el terror negre, macabre i truculent, com el

terror blanc, psicolgic i potic; per tots els seus relats tenen com a
denominador com un gust pel que s sobrenatural que enllaa
directament amb la novella gtica dorigen anglosax.

En La caiguda de la Casa Usher, un dels contes centrals del

nostre muntatge, es troba un dels temes favorits de Poe: la no-mort
dels morts.

Els personatges de les obres de Poe estan regulats a semblana

dels dun drama musical. El sentiment de lhorror, de la por, de
labatiment, aix com el dalegria desenfrenada i salvatge, sn per a
Poe com daltres tantes tonalitats musicals amb les quals organitza
lestructura dels seus drames.
Potser laspecte ms fascinant de lobra de Poe, per a un lector
contemporani, sigui la manera com illumina el mn de la ment
humana.

La vivacitat de les impressions de Poe resideix en la seva estranya

habilitat per implicar al lector en els turments espirituals i psicolgics
dels seus personatges.
Dossier de premsa

En els contes de Poe lespant i lhorror que envolten el lector, sn,

amb freqncia, el resultat duna exploraci psicolgica del
subconscient: la indagaci en els racons ms foscos de la ment
humana.

Dossier de premsa

POE AMB P DE POR

Noms he aconseguit estimar all on la Mort mesclava el seu al
amb la Bellesa.
(Poe, Poesies).
De tots els temes tristos, quin, segons el concepte general de la
humanitat, s el ms trist? La resposta s evident: la mort. I quan el
ms trist dels temes s el ms potic? Quan sajunta amb la
bellesa: per tant, la mort duna dona bonica s sens dubte el tema
ms potic que pot donar-se en el mn.
(Poe, Philosophy of Composition).
POE, lespectacle musical que la companyia DAGOLL DAGOM
projecta per estrenar la tardor de 2002 al Teatre Poliorama de
Barcelona, s, tal com es pot fcilment deduir del seu ttol, un
muntatge que gira entorn de la narrativa fantstica del gran escriptor
nord-americ EDGAR ALLAN POE, autor duna de les obres
literries ms slides, originals i fascinants de la literatura universal,
i figura central de la narrativa fantstica del segle XIX.
Els contes fantstics de POE, a ms de la seva qualitat intrnseca i
indiscutible, tenen el valor afegit dhaver creat tota una lnia
dinfluncies i ressonncies esttiques que van des de la novella de
detectius fins els relats de terror gtic, per la seva influncia no
solament sha evidenciat en lmbit literari sin que tamb ha fet
escola en daltres gneres creatius com poden ser el cinema (que
sha abeurat en infinitat docasions en la potica i els personatges
de POE), el cmic, el rock, etc.
Tanmateix, i exceptuant uns intents fora lloables, el teatre sha
mantingut sempre una mica al marge de lunivers dEdgar Allan
Poe; i aix s aix per les dificultats que planteja el posar en escena
les fantasmagriques creacions daquest autor. DAGOLL DAGOM
sha proposat, doncs, el repte de traslladar a un escenari all que,
en moltes ocasions, hem vist a les pantalles: latmosfera angoixant i
opressiva, el misteri, lensurt, les presncies fantasmagriques, els
personatges que oscillen entre la Vida i la Mort, els enterrats vius,
els deliris de la Ment que contnuament est a punt denfonsar-se,
tal i com succeeix en La caiguda de la casa Usher que s el relat
que serveix per vertebrar lespectacle que proposem.

Dossier de premsa

POE no solament pretn ser un espectacle de Poe sin que, si

sens permet el joc de paraules, tamb vol ser un espectacle de
POR.
Habitualment, al teatre, les emocions que el pblic rep es poden
dividir en dos grans apartats: la rialla i lemoci, la comdia i el
drama. Per existeix un territori no gaire trepitjat per la creaci
teatral i que ens sembla molt atractiu de cara a oferir al nostre
pblic un tipus de sensacions no gens habituals a les nostres
platees: el misteri, la por, el suspens. s evident que no es tracta
dun repte gens fcil de resoldre, per la seva manca de precedents i
referncies escniques, per per aquest motiu ens resulta encara
ms excitant. Aconseguir que el pblic del teatre segueixi un
espectacle teatral amb lal susps i lexcitaci que proporciona la
por (com s habitual en el cinema de terror) seria per nosaltres
aconseguir plenament els nostres objectius.
Com ja hem assenyalat al comenament daquestes ratlles, POE
ser un espectacle musical; aix vol dir que una part molt
significativa del text ser cantada pels actors i les actrius. Creiem
que la msica que Oscar Roig ha composat per al llibret que ha
escrit Joan Llus Bozzo s el vehicle ms adequat per tal de
transmetre les emocions i els sentiments de lunivers dEdgar Allan
Poe, ja que el que es pretn no s daconseguir una atmosfera
realista i versemblant sin, un entorn potic en el qual les histries
seleccionades i adaptades puguin assolir la seva dimensi teatral
ms convincent.
El relat que serveix de columna vertebral a lespectacle, com ja sha
dit ms amunt, s La caiguda de la casa Usher, impressionant
narraci de lesfondrament duna casa illustre, la Ment, que
senfonsa en els abismes de la follia. Encadenats amb el relat
principal, hem anat adaptant altres contes de Poe com La vertadera
histria del Sr. Valdemar, El pou i el pndol, Morella, El barril
damontillado, aix com alguns dels seus poemes ms famosos.
Lespectacle, en el seu conjunt, es construeix sobre la base duna
histria damor portada ms enll dels lmits naturals de la prpia
vida i arribant fins al refs de la Mort, la qual cosa aboca els seus
protagonistes a la follia, el deliri i la dissoluci. Com va assenyalar
Charles Baudelaire els personatges de Poe, o ms ben dit, el
personatge de Poe, lhome de facultats sper-agudes s el propi
Poe. I les seves dones, lluminoses i malaltes, morint de mals
Dossier de premsa

estranys, que parlen amb una veu que sassembla a la msica,

tamb sn ell.
Creiem que si saconsegueix de dur a bon port aquesta iniciativa, no
solament es donar satisfacci a les expectatives del pblic amant
del teatre musical, sin que lexperincia pot arribar a captar daltres
pblics, com per exemple els amants del terror, entre els quals es
compta molta gent jove que, massa sovint, es troba fora allunyada
dels escenaris. No s cap casualitat que entre les lectures
recomanades als estudiants adolescents, la preferida per nois i
noies que sinicien en la lectura siguin els relats del nostre autor.
Tant de bo passi el mateix amb el teatre!
Joan Llus Bozzo

Dossier de premsa

LEQUIP ARTSTIC

El llibret
Edgar Allan Poe s un fantstic narrador dins la literatura
anomenada de terror que descriu les atmosferes i els clmax de
sensacions i sentiments com un gran mestre del gnere, per que
prcticament no utilitza dilegs ni crea situacions dramtiques amb
lestructura dramtica clssica.
s per aix que partint de la dramatrgia elaborada conjuntament
amb Miquel Periel i Anna Rosa Cisquella amb diversos contes de
lautor, Joan Llus Bozzo sha enfrontat al repte de crear un llibret
on els dilegs, les situacions dramtiques i les canons ens
condueixen pel mn tortus dEdgar Allan Poe, amb una gran
fludesa, sensibilitat i profunditat potica.
El text de lespectacle, gaireb tot escrit en vers per a ser cantat,
intenta recollir les obsessions i els estats anmics ms caracterstics
dEdgar Allan Poe amb una barreja de situacions i personatges
portats a una estructura teatral.

La msica
scar Roig ha creat la partitura de lespectacle POE respectant les
claus, gaireb musicals, que respiren les narracions de lautor: un
gran lirisme trgic i romntic mesclat amb un sentiment dofec i
terror davant les pors ms ancestrals, el desconegut, el ms enll,
la mort.
La banda sonora contempla, en la composici, els trets principals i
els efectes caracterstics de la msica de terror i, al mateix temps,
les exigncies del teatre musical clarament lric i romntic.
s per aix que, amb la collaboraci dlex Martnez,
lorquestraci est pensada per a 65 msics. La banda sonora es
gravar amb lOrquestra Simfnica de Praga sota la direcci de
Marius Clemence.

Dossier de premsa

La concepci artstica de lespectacle requereix que el so tingui una

emisi gaireb cinematogrfica en la qual les veus en directe dels
cantants-actors, i els efectes sonors, introdueixin a lespectador en
latmosfera de les narracions dEdgar Allan Poe.
Oscar Roig sha dedicat des de sempre al mn del teatre i de la
dansa. Collaborador habitual en tots els muntatges teatrals dirigits
per Sergi Belbel, entre els que cal destacar la creaci musical
realitzada per lobra El Temps de Planck. En dansa, ha collaborat
en molts dels muntatges del coregraf Ramn Oller de la
Companyia Metros. Tamb ha treballat en televisi, en la msica de
les series Crims, Rosa i Temps de Silenci.
Lescenografia corre a crrec de Josep Rosell un dels ms
prestigiosos directors artstics del mn cinematogrfic daquest pas
i collaborador habitual de destacats directors espanyols, de la talla
de Vicente Aranda, Fernando Trueba, Francesc Bellmunt, Jos Luis
Cuerda, i Manuel Lombardero.
El vestuari el dissenya Merc Paloma que t una amplia formaci
i encara ms llarga trajectria i experincia en les arts escniques,
tant en teatre com en dansa. Ha participat en ms de 50 muntatges
de tota mena de formats i estils. s collaboradora habitual dels
muntatges teatrals dirigits per Calixte Bieito, Sergi Belbel i Ferran
Madico, entre els ltims dels quals podem destacar Macbeth, El
Alcalde de Zalamea i Bodas de Sangre, respectivament.
El disseny de so corre a crrec de Jordi Bonet i Oscar Maza,
ambds amb una llarga experincia en teatre musical i veterans en
els muntatges de Dagoll Dagom.
El disseny de llum el realitza Toni Rueda, professional amb una
gran trajectria tant en teatre com en installacions singulars i
experimentals.
La caracteritzaci dels personatges i els efectes especials els
realitzen DDT, grans experts en cinema de terror. Per ltim
comptem amb lassessorament mgic de Realitat Impossible, que
en aquest espectacle, ens sorprendran amb diversos efectes de
transformacions i desaparicions.

Dossier de premsa

El disseny grfic el realitza Mnica Prez-Campdepadrs sobre

una illustraci del pintor postimpressionista i simbolista belga Jean
Delville.

Tot lequip sota la direcci de Joan Llus Bozzo, amb Miquel

Periel com ajudant de direcci i Anna Rosa Cisquella en la
producci executiva.

POE
Basat en els contes i poemes d'Edgar Allan POE
Dramatrgia

Joan Llus Bozzo

Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel

Text :

Joan Llus Bozzo

Msica :

scar Roig

Orquestraci :

Alex Martnez

Direcci musical i veus :

Gustavo Ral Llull

Escenografia :

Josep Rosell

Vestuari :

Merc Paloma

Disseny de llum :

Toni Rueda

Disseny de So:

Jordi Bonet i Oscar Maza

Ajudant de Direcci :

Miquel Periel

Assessora de moviment escnic : Natalia Vias

Illustraci original:

Jean Delville

Disseny Grfic:

Mnica Perez -Campdepadrs

Dossier de premsa

10

Direcci escnica:

Joan Llus Bozzo

Producci executiva:

Anna Rosa Cisquella

Producci i Direcci:

DAGOLL DAGOM

LA COMPANYIA-ELS ACTORS
Roderic, el propietari duna gran mansi noble i decrpita, malalt
com les mateixes parets de la casa, s interpretat per Oscar Mas,
un actor amb una llarga trajectoria dintre del teatre musical, que ha
participat en gran part dels espectacles de DAGOLL DAGOM, Mar i
cel, Flor de Nit,Historietes, Todio amor meu i Els pirates.
Madeline, germana de Roderic, tamb feble i malalta, que viu en
condicions molt misterioses, s interpretada per Rosa Galindo, una
actriu amb gran experincia en el teatre musical: Company, Golfus
de Roma, La verbena de la Paloma, entre daltres, i ara, per segon
cop, amb Dagoll Dagom desprs dhaver protagonitzat Els Pirates.
Nicholas, amic de Roderic i enamorat de Madeline en la seva
adolescncia, personatge que irromp a la casa per descobrir qu
est succeint, s Miquel Fernndez, un jove actor amb una notable
trajectria en el teatre musical, que ha protagonitzat Els Pirates, La
Bella Helena i Rent entre daltres.
Dr. Valdemar, el metge de la famlia, malaltissament obsessionat
pel progrs cientfic, s interpretat per Carlos Gramaje,
protagonista de molts musicals de Dagoll Dagom com Mar i Cel,
Flor de Nit, Els Pirates, Todio, amor meu, etc.
La Majordoma, una dona estranya que porta molts anys cuidant els
dos germans gaireb sense sortir de la casa, s Teresa Vallicrosa
una actriu amb una gran trajectria en lescena teatral i musical
havent participat, entre moltes daltres, en Guys and Dolls, Sweeney
Todd, Testimo ets perfecte, ja et canviar i amb Dagoll Dagom en
Glups!! i El Mikado.
Dossier de premsa

11

El Criat, un vell borratx que coneix tots els topants de la casa i

acaba parlant ms del compte, s interpretat per Ferran Frauca un
actor amb gran experincia, que ja va fer un primer paper amb
Dagoll Dagom en El Mikado i posteriorment nombrosos espectacles
amb Quarteto da Cinque.
Els Esperits que co-habiten amb els nostres personatges a la
mateixa casa sn set joves actors amb una gran formaci teatral i
musical entre els quals shi troben Toni Vinyals, Lola Bou, Lul
Palomares i Marisa Gerardi, cantants-actors que ja han participat
en anteriors muntatges de la companyia, i Albert Puigdueta,
Elisabeth Paz i Raimon Borrell que sincorporen per primera
vegada a Dagoll Dagom.

ELS PERSONATGES
ROSA GALINDO

Madeline

ROGER PERA

Roderic

MIQUEL FERNANDEZ

Nicholas

CARLOS GRAMAJE

Dr. Valdemar

TERESA VALLICROSA

Criada

FERRAN FRAUCA

Criat

ELS ESPERITS

MARISA GERARDI
LULU PALOMARES
RAIMON BORRELL
M DOLORES BOU
Dossier de premsa

12

ELISABET PAZ
ALBERT PUIGDUETA
TONI VINYALS

DAGOLL DAGOM. UNA TRAJECTRIA

Los de Dagoll Dagom obran maravillas por medio de frmulas

mgicas que el teatro suele olvidar desgraciadamente a
menudo: la reivindicacin del truco, de la caja de las sorpresas,
del bal de los disfraces. (Celia Campos, Levante, 11/11/78)
Dagoll Dagom es un grupo que no slo trabaja para el teatro,
sino que adems busca nuevos medios para encontrar una
formalizacin del teatro ms asequible a cualquier lectura.
(Josep Navarro, Grama, 9/11/80)
Dagoll Dagom es uno de los grupos que siempre se
distinguirn por su capacidad inventiva y creativa. (Antonio
Amors, La Verdad, 26/8/81)
Una cosa s innegable: Dagoll Dagom s un dels grups teatrals
que ms seriosament es prenen el seu treball. Cada nou
muntatge daquesta companyia suposa un pas ms en la
contnua recerca dun llenguatge teatral propi, dun estil
caracterstic i definit. ( Julio A. Mez, Avui 15/3/87)
Dagoll Dagom es un grupo inspirado que posee una indudable
inclinacin al efectismo dramtico y un cierto sentido mgico
de la actuacin. Su sabidura
profesional resulta
incuestionable.( Antn Castro, El Da, 24/9/87
Dagoll Dagom ha demostrat que els catalans podem fer
musicals amb primeres matries dels pas, musicals
perfectament homologables en el mercat comunitari de
lespectacle, i, el que s ms important encara, que comencem
Dossier de premsa

13

a dominar aix que en el mercat anglosax de lespectacle

denominen una producci. ( Joan de Sagarra, El Temps,
24/10/88)
Dagoll Dagom es mereix el mar i el cel i ms. (Pere Calders,
Diari de Reus, 2/11/88)

Me dirn que es cosa fcil pronosticarles un xito a Dagoll

Dagom, pero hay algo ms, algo que se percibe tan slo entrar
en una sala de ensayos. Rigor, fluidez y entrega seran tres
buenas palabras para definirlo.( Marcos Ordez, El Observador
26/3/92)

Nadie le podr negar nunca a Dagoll Dagom el hecho de ser los

responsables del auge del musical en Barcelona. Lo son en
cuanto a su condicin de arriesgados y esforzados pioneros.
(Gonzalo Prez de Olaguer, El Peridico 22/10/97).
Dagoll Dagom, nica compaa que viene produciendo
musicales propios y no calcados de Broadway y que mantiene
su pblico fiel en muy diferentes escenarios.. (Santiago
Fontdevila, 18/5/97)
Dagoll Dagom se ha planteado sus espectculos no slo con
exigencia profesional, sino tambin con la voluntad de innovar,
de sorprender y hasta de demostrar que era posible hacer en
este pas lo que para muchos era un sueo o cosas del
extranjero. (Juan A. Ros Carratal. Biblioteca Miguel de Cervantes.
2000)

Dossier de premsa

14

Dossier de premsa

15