11

Continutat, c`
alcul de derivades i determinaci
o de les caracterstiques del gr`
afic duna funci
o

11.1

Continutat

Si tenim definida una funci

o f (x) i a es un valor concret (Maple accepta com a valor a el
smbol infinity) llavors
> limit(f(x),x=a);
calcula el lim f (x). Si aquest lmit no existeix MAPLE ens torna com a resultat undefined.
xa
En aquest cas pot ser que els lmits laterals existeixin i per demanar-li que ens els calculi es
pot fer:
> limit(f(x),x=a,left);
> limit(f(x),x=a,right);
per a lim f (x) i lim f (x) respectivament.
xa

xa+

Exercici 11.1
Calculeu els lmits seg
uents:
x2
x2 |x 2|
p
(x 3)2
(b) lim
x3
x3
(a) lim

exp(1/x2 )
x0
x2


1
1
(d) lim

x1 x + 1
|x + 1|
(c) lim

(e) lim

x0

x
cos(x)
|x|

x
sin(x)
x0 |x|

(f) lim

Si la funcio f i el seu lmit depenen dun par`ametre podem utilitzar la funcio assume per a
calcular els resultats segons els possibles valors daquest par`ametre.
Exemple 11.2
Els lmis seg
uents s
on diferents depenent del valor da:
> limit(exp(a/x^2),x=0);
> assume(a>0);limit(exp(a/x^2),x=0);
> assume(a<0);limit(exp(a/x^2),x=0);

14

Eines inform`
atiques per a les matem`
atiques

Exercici 11.3
Calculeu els lmits seg
uents:

(a) lim exp
x3

ax
x3

xa
(b) lim
x2 |x b|


(c) lim exp
x0

a + exp(1/x2 )
x2

Una altra manera destudiar la continutat duna funcio es amb les funcions iscont i
discont.
Exemple 11.4
>

iscont(5*x/(x^2-4),x=-infinity..infinity);

Veiem que tant sols ens diu si es contnua o no a linterval que estem estudiant. Si volem
trobar els punts de discontinutat podem utilitzar discont:
Exemple 11.5
>

discont(5*x/(x^2-4),x);

Exercici 11.6
Estudieu la continutat de les funcions seg
uents:
(a)

x+1
+1
x1

(b)

|x 1|
x1

(c)

1
log(x)

11.2

Derivades

Amb Maple es pot obtenir f`

acilment la derivada duna expressio expr qualsevol. Com ja
deveu saber la funci
o que fa aquesta feina es diff(expr,var) on expr es lexpressio que es
vol derivar i var es la variable respecte la que es far`a la derivada.
Exemple 11.7
Podem fer la derivada de lexpressi
o x3 3x2 + 5x + 4 respecte x amb
diff(x^3-3*x^2+5*x+4,x);
i si tenim definida una funci
o f (x) tambe podrem fer el mateix
> f:= x-> x^3-3*x^2+5*x+4;
> diff(f(x),x);
>

Grau de Matem`
atiques - Universitat Aut`
onoma de Barcelona

15

Teniu en compte, per`

o, que segons com us poseu a fer els c`alculs podeu tenir sorpreses. Podeu preveure quin ser`
a el resultat de loperacio seg
uent despres dhaver definit la funcio f?
>

diff(f,x);

Noteu que Maple necessita con`eixer respecte quina variable sha de fer la derivada ja que
en una expressi
o hi poden haver diferents par`ametres. Per exemple, les expressions
Exemple 11.8
>
>
>

diff(x^2*cos(b)-exp(y^2)*tan(x),x);
diff(x^2*cos(b)-exp(y^2)*tan(x),y);
diff(x^2*cos(b)-exp(y^2)*tan(x),b);

produeixen tres resultats diferents.

Quan treballem amb la funci

o diff sovint el que ens interessa es definir una nova
funcio que es la derivada duna f (x) que ja tenim definida. Com que diff treballa amb
expressions i d
ona com a resultat expressions, aquest proces no es tan immediat com es
podria pensar. Si proveu de fer
> f:= x-> (x^3-4)/(x^2+3);
> g:= x-> diff(f(x),x);
> g(x);
> g(1);
veureu que els resultats semblen no tenir massa l`ogica ja que sobte una expressio (correcta)
per a g(x) per`
o no es possible obtenir el valor de g(1).
A part del mecanisme de la funcio unapply, que ja hem vist com funciona en una
pr`actica anterior i ens permetria definir correctament la funcio g que calcula la derivada
de f fent
>

g:= unapply(diff(f(x),x),x);

quan tenim una funci

o f que dep`en duna variable podem obtenir una nova funcio g que es la
derivada de la primera amb la funci
o D( ).
Exemple 11.9
Si definim la funci
o f (x) = x3 4x i volem tenir la funcio g(x) = f 0 (x) (que `obviament ha
2
de ser g(x) = 3x 4) es pot fer
> f:= x-> x^3-4*x;
> g:= D(f);
> g(x);
> g(1);

Quan es te definida una funci

o f que dep`en de mes duna variable es pot especificar respecte
quina de les variables es vol fer la derivada utilitzant D[i](f) on i es un enter que indica que
es vol fer la derivada de f respecte la variable que ocupa el lloc i.

16

Eines inform`
atiques per a les matem`
atiques

Exemple 11.10
Si tenim definida la funci
o f (x, y, b) = x2 cos(b) exp(y 2 ) tan(x) la primera variable es la
x, la segona es la y i la tercera es la b. Per tant, fent
> f:= (x,y,b)-> x^2*cos(b)-exp(y^2)*tan(x);
> g1:= D[1](f);
> g2:= D[2](f);
> g3:= D[3](f);
obtindrem tres funcions g1, g2, g3 que son les derivades de f respecte x, y, b respectivament.

Exercici 11.11
Definiu una funci
o h que sigui h(x, y) = x

exp(xy) sin(y 2 )
i calculeu
ln(x2 + y 2 + 2)

La funci
o h1 derivada de h respecte x.
La funci
o h2 derivada de h respecte y.
Els valors de h1 i h2 per a x=1 i y=Pi/4.
La funci
o h11 derivada segona de la funcio h respecte x.

clar que la resposta a l

Es
ultim apartat de lexercici anterior pot ser
>

h11:= D[1](D[1](h));

Com que aix`

o no es massa pr`
actic hi ha dreceres que ens permeten fer el mateix amb
mes facilitat. Una expressi
o de la forma x$n es equivalent a una successio de n c`opies de
lexpressio x. Per exemple
>

x$4;

produeix x,x,x,x. Daquesta forma en les funcions diff o D podem fer

> diff(sin(x)-x*(cos(x))^3,x$4);
> D[1$4](cos)(x);

11.3

Estudi del comportament del gr`

afic duna funci
o

Un dels problemes mes cl`

assics del c`alcul infinitessimal es el de determinar totes les caracterstiques remarcables del comportament duna funcio (asmptotes, creixement, extrems, convexitat, punts dinflexi
o). La funci
o plot, que dibuixa el gr`afic duna funcio, ajuda molt a
determinar algunes daquestes caracterstiques per`o es clar que la determinacio exacta (o amb
una bona aproximaci
o) dels punts remarcables no es podr`a fer sense solucionar algunes equacions, determinar algun lmit i calcular les derivades que calgui. Amb Maple tots els c`alculs
necessaris es podran fer sense massa problemes i en lexemple seg
uent podeu veure com fer
tot el proces duna manera sistem`
atica.

Grau de Matem`
atiques - Universitat Aut`
onoma de Barcelona

17

Exemple 11.12
5x
i determinem totes les caracterstiques del seu gr`afic.
4
En primer lloc definim la funci
o i les derivades primera i segona
> f:=x-> (5*x)/(x^2-4);
> fp:= D(f);
> fpp:= D(fp);

Considerem la funci
o f (x) =

x2

A continuaci
o podem calcular els lmits de f a linfinit (encara que en aquest cas tothom
hauria de poder veure el resultat sense Maple)
> limit(f(x),x=infinity);
> limit(f(x), x=-infinity);
Seguidament, i tenint en compte que lexpressio amb la que estem tractant es una fraccio,
veiem que hi ha asmptotes verticals ja que els lmits
> limit(f(x),x=2,right);limit(f(x),x=2,left);
> limit(f(x), x=-2,right);limit(f(x), x=-2,left);
son infinits.
El seg
uent pas consistir`
a en determinar els extrems locals i els intervals de creixement i
decreixement de la funci
o. (Observeu que solve tambe soluciona desigualtats. Fixeu-vos
amb la manera que te Maple per a designar un interval)
> solve(fp(x));
> solve(fp(x)>0);
> solve(fp(x)<0);
Finalment es pot determinar la convexitat i els punts dinflexio
> solve(fpp(x));
> solve(fpp(x)>0);
> solve(fpp(x)<0);

Com que qualsevol estudi daquest tipus no est`a complet si no es fa un dibuixet podeu fer
el seg
uent exercici:
Exercici 11.13
Feu un gr`afic en el que apareixen:
Les asmptotes de f dibuixades en color verd.
Els punts dextrem local de la funcio f .
Els punts dinflexi
o del gr`
afic de f .
El gr`afic de la funci
o f amb colors diferents dacord amb la convexitat que tingui (vermell
per un tipus de convexitat i marro per laltre).
Nota: Mireu en lajuda de Maple quina opcio de plot es pot utilitzar per a fer que es tinguin
en compte les possibles discontinutats a lhora de dibuixar un gr`afic.

18

Eines inform`
atiques per a les matem`
atiques

Exercici 11.14
Per a practicar una mica mes podeu mirar de fer una cosa semblant amb les funcions seg
uents:
f (x) = (x2 3x + 2) exp(x)

g(x) =

x2 x
16 x2

h(x) = 2 cos2 (x) x2

Fent per a cada una delles dos gr`

afics de colors, un on es posi de manifest els intervals de
creixement i decreixement i laltre on es mostri la convexitat.