COMBUSTI I PROPULSI DE COETS

Combusti i propulsi
de coets
Clculs INIST
David San Romn Torrubia
19/04/2015

Combusti i propulsi de coets

David San Romn

EXERCICI
Considerem el cas del CH4
A -R EP R E S EN T AR L A D EN SI D A D D E L L Q UI D O S AT UR A DO E N F UN CI N DE L A
T E MP E RA T U R A

B -C AL C U LA R LA E N T AL P I A D E LA S US T AN CI A A
CO N E L R ES U LT AD O D E HGS.

350K

B A R , Y C O MP AR A RL A

La diferencia de entalpia per 1 bar entre HGS i INIST a 350K es de =89.205133 kJ/mol. Aquesta
diferncia es produeix si comparem un valor puntual. En canvi, si considerem els increments
d'entalpia i comparem entre els dos programes obtenim una diferncia nfima, de 0.004161
kJ/mol. Aquest valor ens indica que els dos programes calculen de forma molt semblant els
increments. La diferncia dels valors puntuals s deguda a la referncia de dades utilitzades a
cada programa.
C I D -C A LC U L AR EL V O L U ME N D E UN T AN Q U E C AP A Z D E CO N T EN ER 1000 K G D E L A
SU ST AN CI A EN E ST AD O L Q UI DO ( E L E GI D RA ZO N A DA M EN T E U N A P R E SI N Y
T E MP E RA T U R A Q U E O S P A R E ZC AN A D E CU A DA S ). C AL C U LA R E L V O L U ME N D E U N
T AN Q U E D E O2 EN E ST ADO L Q UI DO A L A MI S M A P R E SI N , Y UN A T E MP E RAT U RA
AD E C UA D A ( R A ZO N A DL O ) C AP AZ D E RE A C CI O N AR EN R EL A CI N EST EQ UI O M T RI C A
CO N E L CO M B UST I B L E D E L AP A R T ADO AN T E RI O R

Per calcular aquest apartat, s'ha generat un programa que demana a l'usuari el valor de la
massa del met, la pressi del tanc i la temperatura del gas. Perqu el met estigui en estat
lquid, el programa calcula la temperatura de saturaci del met lquida i indica a l'usuari que
el valor a introduir ha de ser inferior.
Els resultats obtinguts sn:
Seleccionar massa de meta
1000

Combusti i propulsi de coets

David San Romn

Seleccionar pressi del tanc de meta

10
La temperatura de saturaci del CH4, la qual no es pot superar, es de =149.138453 K
Seleccionar temperatura del tanc de meta
130
La temperatura de saturaci del O2, la qual no es pot superar, es de =119.620208 K
Seleccionar temperatura del tanc de oxigen
115
La pressi dels tancs lquids es de =10.000000 bar
El volum del tanc de meta CH4 lquid es de =2.532252 m^3
El volum del tanc de oxigen O2 lquid es de =9.537807 m^3
E -R EP ET I R LO S C L CU LO S C Y D , P ER O CO N A MBO S F L UI D O S EN E S T A DO G AS A
300 B AR Y T E M P E R AT UR A A M BI EN T E . S I S U P O N E MO S Q UE L A M A S A N E CE S ARI A
P AR A CO N ST R UI R UN T A N Q UE D E P R E SI N P Y V O L U M EN V ES P RO P O RCI O N A L AL
P RO DU CT O P.V, C U L ES L A R E LA CI N E N T R E LA M AS A T O T A L DE L O S T A N Q U E S
Q U E CO N T I EN EN G A S Y LO S Q U E C O N T I EN EN L Q UI DO ?

Utilitzant els valors donats obtenim els segents resultats:

El volum del tanc de meta CH4 gasos es de =4.474093 m^3
El volum del tanc de oxigen O2 gasos es de =9.683136 m^3
La relaci de masses entre gas/lquid es de =35.187640
Tal i com podem observar, la massa necessria per emmagatzemar el gas respecte la mescla en
estat lquid s bastant elevada.
F - E N HGS SE S UP O N E Q U E LA EN T A LP A D E U N G A S D EP EN D E SO L A M E N T E D E L A
T E MP E RA T U R A Y N O D E LA P R ESI N . H A S T A Q U E P UN T O E S E S T O CI E RT O ?
R E A LI ZA LO S C L C UL O S Q U E T E P AR E Z CA N O P O R T UN O S P A RA LL E GA R A UN A S
CO N C LU SI O N E S .

El fet de considerar que l'entalpia noms depn de la temperatura, i veient l'aproximaci

polinmica que utilitza HGS, m'indica que HGS tracta els gasos com a gasos ideals. Aquest
tractament suposa els segents punts:

Les molcules de gas sn partcules puntuals

Les molcules sofreixen collisions elstiques

L'nic tips d'interacci sn les collisions

Aquestes suposicions preveu que s possible comprimir indefinidament una mostra de gas, ja
que com no ocupen volum fsic, s possible comprimir-les entre si. A ms a ms aquestes
molcules no tindran interaccions entre elles.
D'altra banda, tamb es suposa que el gas existir sempre en el mateix estat, sense poder
condensar-se degut a la no existncia de energia potencial atractiva entre elles.
Aquesta aproximaci noms serveix per densitats baixes i temperatures elevades.
Per demostrar aquest fet, he realitzat dues comprovacions.

Combusti i propulsi de coets

David San Romn

Clcul de l'entalpia per rangs de temperatura i pressions diferents (HGS vs INIST)

En aquesta comprovaci, he comparat la diferncia d'entalpia que hi ha entre INIST i HGS per
a una pressi donada i diferents valors de temperatures. He considerat que si aquesta
diferncia es mantenia constant vol dir que l'aproximaci feta per HGS s'aproxima a la realitat.
Per comprovar-ho, he realitzat aquest clcul per un valor de pressi baix 3bar, un valor mitj
150 bar i un valor elevat 300bar, obtenint el segent resultat.

Tal i com es pot veure, per pressions baixes l'entalpia es mant bastant constant. D'altra
banda, a mida que la pressi s ms gran, per a temperatures baixes hi ha bastant diferncia,
aproximant-se els valors per temperatures elevades.

Clcul del factor de compressibilitat per rangs de temperatura i pressions diferents

(HGS vs INIST)

El factor de compressibilitat per a gasos ideals s de valor 1. Per tant, s'ha calculat el
factor per a cada pressi i temperatura anterior obtenint-ne la segent grfica. Es pot

Combusti i propulsi de coets

David San Romn

observar que a major temperatura el comportament del gas tendeix a comportar-se

com a gas ideal.