15.10.

14 lol
FILOSOFIA MEDIEVAL

Contextualitzaci
A lpoca dAgust dHipona, la majoria dautors feien una sntesi
entre la fe i la filosofia platnica. A lpoca de Toms dAquino (s. XII,
XIII), la sntesi s entre la fe i la filosofia dAristtil. El context de la
filosofia medieval s totalment teolgic, per aix no fa que deixi de
ser filosofia o que sigui menyspreable.
Plot (s. III) va ser un neopltonic, que com la majoria dells, no van
tenir en compte els dilegs de Plat per a interpretar-lo. Es va basar
en les paraules que ell deia a lacadmia.
Dialctica ascendent i descendent. Es parla de 3 nivells: lU,
lintellecte (nous) i lnima. L, lnic que no surt explcit als
dilegs, vindria a ser all ms enll de lsser. s el que li dna lgica
a la matria.
Per Plot, lU s la realitat primognica: incognoscible, impensable.
Agust basar la seva creena en aquestes idees neoplatniques.
Desprs de la filosofia neoacadmica i neoplatnica ve la filosofia
patrstica (sinnim de patrologia: patro ve del terme pare), que va
del s.II al s.VII. Els autors daquest corrent, mitjanant les reflexions
intentaven definir la fe. La podem dividir en tres perodes (per veure
les explicacions dels subapartats ves als apunts!):
1. 313-325. El cristianisme sacosta a la religi oficial de Roma.
a. Pares apostlics (ex. Clemente. Generaci dapstols)
b. Pares apologistes (ex. Just. Raonava els beneficis del
cristianimes per lImperi en poques on estava perseguit)
c. Gnosi i ortodxia (la primera s un coneixement especial molt
lligat al concepte de lU)
d. Pares africans/romans
e. Arrianisme (Jesus Crist no s Du: t dues naturaleses)
2. 325-451. El dogma queda definit.
a. Pares caprodocis
b. Pares autioquins (aportaci de noves interpretacions)
c. Pares llatins. AGUST DHIPONA ! (354-430)
3. 451-s. VIII. poca dexpansi i fixaci de la religi. (Pseudo
Dions, Boeci) Caiguda de lImperi Rom.

Sant Agust dHipona

El cristianisme est molt influenciat pel neoplatonisme, de manera
que Sant Agust, quan intenti explicar els pensaments cristians,
deixar veure les seves influncies.
La ment dAgust va estar sempre molt oberta. El seu pensament va
passar per diverses fases durant la seva vida (maniquesme,
escepticisme), per totes elles sn importants per entendre el que
va escriure. Agust va estar lligat al platonisme els seus primers 30
anys, per desprs sen va allunyar. En resum: les seves fonts van
ser la filosofia grega i la tradici biblicopatrstica.
Sant Agust va tenir un carcter molt modern, sobre tot en alguns
temes concrets com ara el temps. El temps, pels antics, es concebia
negativament, s a dir, com un fenmen degeneratiu i circular. La
interpreaci dAgust era diferent, ell veia el temps obert. Va fer una
divisi de temps subjectiu i objectiu. El primer era mental i
inmesurable i el segon reservat per la histria, mesurable.
La subjectivitat va ser una caracterstica importantssima en la
filosofia dAgust (va ser un dels precedents de Descartes).
Les Confessions va ser una obra innovadora per la seva forma. s
curis que lautor dialogui amb Du quan el que pretn s confessarse davant dels homes. Lescrit t molt poder de convicci grcies al
seu s de retrica i aix ens fa plantejar: qu amaga?, qu vol
aconseguir? Lautor procura explicar el cristianisme a partir didees
platniques. A cas vol cristianitzar Plat?, o potser vol platonitzar la
religi?
Agust va crear la paraula caritas, que prov de eros (passi
egoista) i de agape (donaci o amor de Du). Donar i rebre s la
doble fora que lautor utilitzar per definir la fe i el propi
cristianisme. Si estimes, fes el que vulguis, sentn nicament quan
sestima correctament perqu llavors farem bones obres.
Tota la seva filosofia es pot resumir en: lhome creat a imatge i
semblana de Du. Du, a lantic testament, no s noms un, sin
tres. Per justificar aix veiem que per referir-se a ell utilitzen el terme
erogim, que s plural. Aquesta pluralitat ser el que sen dir
Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant, que Agust relacionar amb: memria,
intelligncia i voluntat / conixer, esser i estimar.

Segons Agust, coneixent aquestes petites coses sobre Du, lhome

podr saber tamb com s ell mateix i, el que s ms interessant,
aprofundint en lnima humana podrem saber coses sobre Du.
Trobem termes interessants en escrits dAgust: conixer, sser i
estimar. Si fallor, sum, si erro (o menganyo), sc. (Daqu que fos
precedent de Descartes!)
Ning vol ser feli si no ss, text 4, pg 44, llibre dintroducci.
Agust va aprendre de la filosofia grega indirectament, s a dir,
mitjanant traduccions i resums, etc., majoritriament de Plot.
Les idees principals que va adoptar van ser:
1. El concepte creaci, fent una espcie de sntesi de Plat i
Aristtil: Demiurg + matria. Per un medieval llat, la filosofia
dels dos concordava. No passava el mateix amb els bizantins,
que com ms tard al Renaixement, es veien molt clares les
diferencies entre un i laltre.
2. El concepte logos, que per Agust s la persona divina i no
paraula o ra. El concepte, prpiament abstracte, Agust el fa
carn defensant-se amb que Plat va fer-ho tamb amb el
Demiurg, com si fos la personificaci de la ra.
3. Lnima humana (platnica), que comena a existir juntament
amb el cos, no abans. Per Agust, el dualisme de Plat s molt
violent i la concepci del temps poc acurada.
Aix com Plat creu en una preexistncia de lnima per justificar les
idees innates que aquesta cont, Agust no ho fa. Ell decideix
justificar uns coneixements previs de les coses via la illuminaci. No
obstant comparteixen que conixer s en el fons sempre reconixer.
De les tradicions bblicopatrstiques extreu:
1. La creacio del no-res.
2. La Trinitat com a forma dexplicar Du (Pare, Fill i Esperit Sant)
Alguns dels principis de la filosofia dAgust sn:
1. Interioritat o subjectivitat (com un Scrates cristi): primer sha
de conixer un mateix per arribar a la realitat profunda, per
arribar a Du. Du s, doncs, all ms nitim i superior dun
mateix.
2. La trada humana: conixer, sser i estimar / memria,
intelligncia i voluntat.
3. Per resoldre la qesti de lsser, Agust parlar de la creaci;
per la del coneixement, sajudar amb la illuminaci; amb
lamor solucionar la infelicitat.

Distinci entre els termes uti i frui: les coses materials sn per
utilitzarles (en el sentit positiu del terme), per posar-les al servei dun
b superior (uti). En canvi, quan el que fem s allunyar-nos del b, el
que fem s un s vicis o egoista de la cosa material (frui, que es
traduria per gaudi, en el sentit negatiu del terme), i no li donem el
valor real que t la cosa.

La Creaci de Plat i la bblica jueva comparteixen algunes

semblances. Agust ser conscient daix i se naprofitar per dir la
seva. Se centrar sobretot en el temps, el qual anir lligat al moment
de la creaci.
Per Agust, La Creaci, va ser un acte lliure i voluntari de Du, s a dir,
que si no hagus volgut no lhagus fet. Aquesta possibilitat per Plot
no existeix, ja que ell creu que Du va crear per necessitat
(emanaci).
Agust va fer una doble lectura (antagniques) de com Du observa el
mn:
1. Omnipotent, com un pare, un sser superior, jutje.
2. Des de la mirada dun home en un punt de desgracia i rebuig
absolut. El mecanisme de la projecci, el cabrit de la festa
jueva, no deixa de ser una analogia de la mirada i la funci de
Du. s ell qui escolta i sen duu els nostres pecats, lliurant-nos
de totes les angoixes.
El smbol del triangle amb un ull apareix en aquesta poca
simbolitzant la Trinitat observant el mn.
Sant Agust utilitza el terme homoousios, que vol dir la mateixa
esncia, per parlar del Fill, doncs est fet de la mateixa essncia que
el Pare. La Trinitat, que es representa amb un triangle, simbolitza la
igualtat de les tres divinitats, que cap ha estat creada. El Fill va ser
engendrat pel Pare i lEsperit va procedir de tots dos (doncs s la
relaci damor entre un i laltre). Una esncia, tres persones, ser
lexpressi tpica que far servir Agust.
Aquesta forma dexplicar la Trinitat ser adoptada per lesglsia
occidental. La oriental es va quedar amb lesquema monrquic, el
qual deia que noms havia un orgen (el Pare) i que aquest havia
creat els altres dos.

Du, per, continua sent simple. Lnima humana, en canvi, s

complexe. En ella trobem diferents facultats com ara la memria o la
intelligncia, i tamb t la distinci entre lsser, lentendre i
lestimar. En Du, aquestes tres coses sn la mateixa. Du quan
actua, ho fa de manera indivisible perque sempre actuen
conjuntament.
Lhome est fet malb, s un mirall trencat, s una visi pessimista
en la qual el pecat original mai es perdona.
Per Agust, lnima no preexisteix. Com i quan sha creat? Per qu
cont el pecat original? Si lnima neix juntament amb el cos, significa
que Du lha creat desprs del pecat, aix doncs com sens transmet
el pecat? Agust sinquieta i busca una soluci Sn, potser, els
pares, que en engendrar el fill creen tamb lnima i li transmeten el
pecat? No, perqu cadasc t la seva prpia nima, completa,
individual, nica.
La resposta ser que en Du no hi ha temps.

Agust creu que lhome t una predeterminaci al mal. Segons ell,

noms aquells que tenen la grcia de Du poden obrar b. La grcia
la otorga Du si vol. Aix ens fa plantejar: com decideix Du? Hi ha
una predeterminaci o s a latzar? Du no pot actuar en va. El mal,
per, dir Agust, s senzillament labsncia del b.
Agust fa una distinci entre la memria de la ment i la memria del
cos. Primer busca la idea de Du en la de la ment, per no la troba. s
desprs que busca en la memria del cos (s la danar amb bicicleta,
per exemple) i on veu que en lhome si troben reflexades algunes de
les particularitats de Du.
Tot i aix, Agust no creu que ni els homes ni les coses tinguin una
part de Du intrnseques.
La teoria de la Illuminaci s la ms emblemtica dAgust. La trobem
al llibre X de Les Confessions. Aquesta teoria es troba a la Bblia
per Agust hi far algun mats.
La teoria platnica de la illuminaci es rescolza en la preexistncia de
lnima i dir que no hi ha cap intervenci divina. La illuminaci s un
fenmen natural que presuposa un espcie detern retorn nietzsche.
La interpretaci ontologista del s. XVII dir que conixer s conixer la
ment divina, conixer Du.
Per Agust, Du mateix no es pot conixer mai. La seva idea s el
record del present.

Per Agust, conixer ser reconixer all que s correcte. Com

funciona aquest procs? Per buscar alguna cosa, no lhas de tenir.
Per en certa manera tampoc la pots trobar si no la tens/coneixes.
Quan Agust busca a Du fora de si mateix, no el troba, no el
reconeix. Ell sap que Du existeix perque t aquest coneixement,
aquesta fe (la base de tota creena). Per quan busca dins de si
mateix i veu la seva nima tripartida: intelligncia, memria i
voluntat, comena tot un procs de recerca. Agust no troba a Du
com a idea o pensament (respecte la intelligncia i la memria), per
se nadona que en lacte de buscar hi ha esforan-shi la seva
voluntat. s llavors quan es reconeix en Du i el troba, s a dir,
coneixes a un mateix s reconeixes com a fill de Du.

Contextualitzaci
A lpoca medieval va haver un tema molt important, el qual Agust
no ns massa partidari: el regnat de Du i el mn desapareixerien en
1000 anys segons un text de lApocalipsi.
Un agustini s un monjo que segueix les idees dAgust.
Un augustini s un autor que segueix el pensament dAgust.
Lagustianisme poltic s la subordinaci del poder civil a un b
superior que s el poder celestial, el de la fe. Va ser al s. XIV quan es
va comenar a qestionar.
Els autors medievals no dubtaven que el pare daquest corrent de
pensament poltic fos Agust. Per totes les interpretacions posteriors
van coincidir que Agust no va dir mai aix ni en va ser partidari.
Agust va escriure una obra extenssima, La ciutat de Du, on
defensava el cristianisme davant les acusacions que deien que la
religi havia enfonsat lImperi Rom. La ciutat de Du era aquella on
els homes estimaven ms als altres homes i a Du que a si mateixos:

la ciutat de laltrusme i la bondat. En contraposici havia la ciutat

dels homes, la ciutat de legoisme, que era aquella on els homes
sestimaven ms a si mateixos.
Si entenem la ciutat divina com el poder celestial i la ciutat dels
homes com el poder civil, s interpretable lagustianisme poltic. Per
si llegim el llibre i ens prenem literalment el que lautor diu sobre la
ciutat dels homes s que aquesta s el lloc idoni per la legitimitat.
El perode de desprs dAgust, a partir de mitjans del s. V, els autors
es dediquen a extendre el dogma fixat. Va ser una poca de poca
creativitat on els autors destacats es troben a la perifria.
Amb la caiguda de lImperi Rom lany 450 els autors comencen a fer
llibres recopilatoris i enciclopdics per tal de prevaler la cultura que
estava sent interferida pels brbars.
El paper de lEsglsia davant lImperi fragmentat va ser dunificaci i
relaci, tot i que es comencen a fer clares les diferncies entre Orient
i Occident.

Boeci
Presentat moltes vegades com el segon Scrates. Va ser comdemnat
per traici al rei. La seva gran obra s Consolaci de la filosofia, la
qual va escriure mentre estava a la pres.
Boeci va ser traductor i recopilador de filosofia antiga amb lobjectiu
dunificar-la i conciliar-la. La seva forma de presentar la filosofia grega
va ser curiosa: com un tot unitari, una barreja de Plat i Aristtil.
Lautor es centrar en el problema dels universals i la naturalesa de
les idees. Discutir com sn presents les idees en el coses sensibles i
es plantejar qu sn. Les seves respostes sn ambiges precisament
per poder unificar els dos pensaments. En general, per, sempre
semblar ms platnic.
Resposta de Plat respecte lexistncia dels universals: les Idees
existeixen; la d'Aristtil, que existeixen substncies compostes de
matria i forma.
Definici duniversals segons Boeci:
Subsisteixen al voltant de les coses sensibles, - plat
sn enteses ms enll (o al marge) dels cossos. aristtil
El cristianisme no t gaire pes en la filosofia de Boeci, i prcticament
ni hi lliga. Molts estudiadors han coincidit que podria haver estat
noms una mscara de lpoca i que realment Boeci no estava gens
interessat en la religi. Nogenysmenys, Boeci era creient.
Res no pot ser pensat que sigui ms gran que Du, s una frase
important de Boeci.
Definici de persona: Substncia individual de naturalesa racional.
Felicitat: Estat perfecte que consisteix en la reuni de tots els bns.
Les seves definicions i conceptes, tan de traduccions gregues com de
inventades seves, van marcar la filosofia moderna i van prevaler fora
b fins al Renaixement.
Va traduir logos per ratio, nous per intellectus, etc.
Crear la distinci entre esse, substncia (simple) i idquod est,
sser substancial (compost).

Divisi de la filosofia en:

1. Terica (o especulativa)
a) Teologia (realitat inmaterial): Du s el B i la Felicitat, la
causa de lunivers. Noms pot ser conegut, i tampoc
perfectament, mitjanant la ra huamana. Lnima humana,
que preexisteix al cos, tamb forma part.
b) Lestudi de les realitats inmaterials.
c) Fsica (la natura).
2. Prctica. Disciplines que expressen el coneixement, com ara
amb ltica, que tracta com adquirir les virtuts (justcia,
prudncia, temprana).
Les cincies que tenen per objecte la naturalesa sn quatre
(quadrivium): aritmtrica, geometria, astronomia i msica. La
gramtica, la retrica i la lgica (trivium) formen part de la filosofia
prctica.

Pseudo Dions
De lpoca de Boeci (s. V), per s dOrient. No sabem el nom original
de la persona. Fos qui fos, va voler que sel relacions amb un
personatge anomenat Dions del s. I, poca de Jess.
Se sap que no s ell realment perqu va utilitzar un vocabulari propi
dels neoplatnics, s a dir, del s. V i a ms tampoc va ser mai citat
fins el s. VI. En el moment, per, la gent es va pensar que era
realment aquell personatge de lpoca de Jess, tot i que ell tampoc
ho digus explcitament enlloc.
Tota la seva obra s molt unitria que el fa agradable de llegir, al
contrari dAgust, que pateix molts canvis evolutius.
Procs dialctic sobre Du:
1. Via afirmacions: aplicar conceptes tpics humans.
2. Via negacions: negar aquests conceptes.
3. Via eminncies: fer una depuraci dels conceptes. Du est
ms enll de qualsevol concepte.
La teologia negativa sextreu de la ra. Sen diuen reflexions
negatives perqu conclouen que no podem saber qu s Du per,
per laltre banda, s podem saber qu no ho s.
El discurs de paraula es queda sempre curt. El discurs que realment
sacosta a Du s el de tipus mstic. Per Dions ser molt important
viure i experiment la fe per tal darribar a conixer Du.
Pseudo Dions va fer un esquema/ordre de la jerarquia celestial
extreient de la Bblia els noms de els diferents tipus de divinitat per
fent-los lligar amb la cosmologia dAristtil.
Tamb va fer una jerarquia eclesistica, per tal de demostrar que eren
diferents. La divina era perfecte mentre que la humana, no.
Es pot dir que Dions tamb t una espcie de teoria de la
illuminaci, pero em comptes destar lligar al coneixement, ho est
dun concepte ms mstic com lescalfor. Lescalfor de Du.

03.11.14

SEGONA PART
NEOPLATONISME
Es va veure com una amenaa per al cristianisme, de manera que
Justini va suprimir lescola lany 529.
El neoplatonisme s fidel al platonisme? Es basen a partir de la
doctrina no escrita de Plat. La filosofia de Plat la trobem als
dilegs? Els neoplatnics van treure una interpretraci diferent.
FILOSOFIA ISLMICA (rab o musulmana sn altres noms, per menys
correctes)
Els primers pensadors musulmans van estar molt interessats en la
filosofia neoplatnica i hellenstica.
Aix com en els textos sagrats del cristianisme trobem exigncies
interpretatives perqu narren fets histrics (com ara el de Jess Crist),
en els textos sagrats islmics no passa el mateix. Al va enviar mica
en mica lAlcor a Mahoma. El text real s nic i est al cel. Els llibres
fsics que trobem a la Terra no sn ms que rebellacions escrites,
simples cpies del text celestial. La Bblia, en canvi, no es presenta
com una cpia de res, en s mateixa s important.
Mahoma recitava les seves revelacions perqu suposadament era
analfabet.
Lrab dels textos sagrats s el clssic i el div, molt antic i molt ben
aconseguit.
Grans temes de la filosofia islmica:
1- Combinar i fer compatible la fe i la ra. Per fe sentn
directament lAlcor. La religi por explicar-se racionalment.
2- Compatibilitat absoluta de Plat i Aristtil, com va fer Boeci. Els
rabs van portar-ho molt ms enll. Van fer una recopilaci de
textos de Plot i Procle pensant-se que eren dAristtil, cosa que
es va desmentir el s.XIII.
3- La creaci. Per Plat era temporal. Aristtil parlar della com
quelcom etern i necessari.
4- Doble veritat: una per la teologia i laltre per la filosofia. La via
de coneixement de la segona ser mitjanant la lgica
dAristtil. Les veritats no sn diferents perqu parlen del
mateix (per per diferent via)

Classificaci dels filsofs musulmans medievals importants:

1- Mitjans s.IX mitjans s.XI. Falsafa oriental: al-Kindi, al-Farabi,
Avicenna.
2- S.XI. Falsafa de lislam oficial: Algatzell
3- S.XII. Falsafa occidental: Avempace, Abubacer, Averrois.
PRIMERA FASE (oriental)
Al-KINDI:
Va traduir obres dAristtil.
Distingeix quatre tipus dintellecte:
1- El primer que s sempre en acte: intellecte creador. s
lintellecte div, actiu.
2- El segon s lintellecte en potncia present en lnima de
lsser hum: intellecte material.
3- El tercer s lintellecte que fa passar la potncia de lnima a
coneixement efectiu: intellecte adquirit.
4- El quart intellecte en realitat s lnima sensitiva.
Al-FARABI:
Destac en medicina, matemtiques i filosofia aristotlica. Tamb va
escriure sobre lintellecte com va fer Al-Kindi.
Aspectes rellevants del seu pensaments:
1- Una concepci del mn inspirada en un monisme emanantista.
2- Afirmaci de la fe en el profeta com a iniciador de la Llei
religiosa i cap de la comunitat.
3- Revelaci proftica explicada racionalment, per acci de
lintellecte agent. El Profeta es distingeix del savi per la seva
inspiraci i capacitat de comunicaci mitjanant imatges,
smbols, etc.
4- Distinci entre sser i essncia. En lsser necessari, per, sser
i essncia coincideixen.
AVICENNA:
Va ser metge, cientfic i filsof. De les seves obres destaquem una
mena denciclopdia filosfica.
Per ell el missatge del Profeta procedeix duna inspiraci i la tasca del
filsof s demostrar racionalment aquestes veritats religioses.
El nucli de la seva filosofia s la metafsica aristotlica interpretada
des de categories plotinianes.
Lnima humana procedeix del mn intelligible i hi retorna. Avicenna
explica el coneixement humpa com una illuminaci de lintellecte
possible de cada persona per lintellecte agent. Avicenna adoptar
tamb la metafsica dAl-Farabi (necessitat de lsser) per distingir

lsser necessari de lsser possible. El primer s simple, laltre

compost de matria i acte.
La matria aristotlica s possibilitat; la forma, en tant que existncia
en acte, s necessitat. Lsser necessari s lsser que existeix per
essncia, s a dir, lsser lessncia del qual implica lexistncia. La
creaci divina tamb s necessria.

La paraula POSSIBLE pot entendres:

- Antnim dimpossible (lsser necessari s tamb possible)
- Que pot sser o no sser -> sentit filosfic. (lsser no s ni
necessari ni impossible)
Teoria del coneixement que es mant fins lpoca de Kant. 3 vies:
1- Per emanaci o infusi divina, sense raonament ni
ensenyament (primers principis). Exemple: Revelaci per Al a
Mahoma.
2- Per demostraci i raonament (veritats lgiques). Exemple:
Lgica aristotlica.
3- Pels sentits (experincia).
En lacte de la illuminaci lintellecte en potncia passa a ser
intellecte en acte i sidentifica amb les espcies intelligibles
conegudes; s alhora, doncs, actiu i passiu.
SEGONA FASE (islam oficial)
ALGATZELL:
Una de les seves obres importants recull 20 tesis errnies, segons ell,
de la falsafa, especialment dAl-Farabi i Avicenna. Exemples:
- Negaci del comenament i del final del mn.
- Negaci del coneixement div singular.
- Negaci de la resurrecci.
TERCERA FASE (occidental):
La filosofia comena a qestionar-se. Es fan veure contradiccions a
lAlcor.
Una sola veritat no pot ser coneguda de dues maneres diferents: la
demostrativa i la de tradici religiosa.
Als filsofs no els cal tenir fe ni llegir el textos sagrats. Neix una
separaci de savis i poble de manera elitista a causa duna doble
lectura de lAlcor: la racional (pels savis) i la tradicional (pel poble,
de ment feble).
AVERROIS:

Va ser el comentador particular dAristtil. Va ser una de les ovelles

negres del s.XIII. No agradava ni a lIslam ni al cristianisme per va
marcar un abans i un desprs en la filosofia musulmana
Per Averrois s innegable que la religi se subordina a la filosofia i a la
teologia.
Comentant Aristtil, Averrois va distingir 4 nivells de matria:
1- La matria primera, informe. Com la forma s intrnseca de
lessncia dels cossos.
2- Els 4 elements de la naturalesa: terra, aigua, foc i aire.
3- La matria de les substncies corpries, amb les dimensions
prpies del cos.
4- La matria dun compost corpori, s a dir, els toms materials.
Averrois concep la creaci del mon eterna, ipso facto, sense mediaci
de temps.
FILOSOFIA JUEVA:
Tant la filosofia de Plat i Plot com la dAristtil inspiraren corrents de
pensament.
ISAAC ISRAEL (S.IX-X):
Metge reputat de lpoca. Considerat el primer filsof neoplatnic
jueu.
Lobjectiu principal de la filosofia s reflexionar sobre Du.
Per ell Du s el creador i els humans simples productors o
generadors. Crear significa donar existncia del no-res. Du cre
primer lintellecte, del qual emanaren tots els altres ssers, lnima i
la natura. La realitat intelligible i la natura suneixen en lsser hum.
SAADIA GAON (S.IX-X)
Poeta, teleg i filsof.
Argumenta a favor de la creaci lliure de Du i del lliure albir de
lsser hum. Du s u: no dos ni tres.
Saadia distingeix 4 nivells de coneixement:
1- La percepci sensible
2- La intuci de lintellecte (per evidncia)
3- Les deduccin lgiques
4- Lautoritat de la veritable tradici religiosa
Saadia no qestiona la fe, creu que s un lmit (en sentit positiu) de la
recerca filosfica. Si un argument filosfic entra en conflicte amb la fe
s que hem produt un error. Des daquest punt de vista sel considera
ms teleg que filsof.
GABIROL/AVICEBR (S.XI):

Poeta i filsof de la Pennsula Ibrica. Creu que tota la realitat est

formada de matria i forma. La matria s el subjecte de la forma. Les
formes sensibles sn sempre corpries.
Les substncies espirituals tamb estan fetes de matria (ex. Joc
descacs mental o ssers celestials). Tamb hi ha una matria
universal: la primera de les 10 categories aristotliques (sser). La
matria i forma universals no tenen existncia prpia, estan a la ment
de Du.
Gabirol explica la creaci com la uni daquesta forma i matria de la
ment divina. La creaci s un acte lliure de Du. La forma i la matria
tenen en com lamor que deriva de la voluntat divina.

ARISTOTLICS
IBN DAUD (S.XII):
De la Pennsula Ibrica, Toledo. Considerat el primer filsof aristotlic
del judaisme.
Per Ibn Daud, laristotelisme i la religi no sn contraris: la filosofia
descobreix les veritat que la religi revela. Comparteixen un mateix
Du. Ibn Daud demostrar lexistncia de Du i la immortalitat de
lnima utilitzant conceptes aristotlics.
El Profeta coneix el futur grcies a una illuminaci de lnima.
MAIMNIDES (S.XII-S.XIII):
De la Pennsula Ibrica, Crdova. Va escriure nombrosos llibres i sabia
sobre geometria, astronomia, medicina i filosofia.
Per Maimnides, la fe dIsrael i la filosofia grega no eren
incompatibles: sn dues formes de coneixement complementries.
Sel va acusar de racionalista.
Va argumentar sobre la creaci del mn recordant 3 doctrines
rellevants:
1- La bblica: Du cre el mn del no-res, i amb el mn el temps, i
amb el temps el moviment.
2- La de Plat: el mn s corruptible i ha de tenir un origen
temporal. Du va crear el mn duna matria eterna. La seva
forma no s eterna.
3- Laristotlica (filtrada pel neoplatonisme): la matria, el temps i
el moviment sn eterns. El mn existeix per necessitat.

Aix que Maimnides afirma:

1- El mn va ser creat per la voluntat de Du del no-res i no tindr
fi. La Bblia deixa oberta aquesta possibilitat.
2- La doctrina platnica s acceptable.
Segons Maimnides, noms podem saber que Du s, pero no qu s.
No podem atribuir-li afirmacions del que s, noms negacions del que
no s. Els atributs negatius fan veure que Du s sempre ms.
La part racionalista va ser criticada per jueus conservadors.
FILOSOFIA BIZANTINA
A tomar por culo XD

FILOSOFIA A LPOCA DESPLENDOR DELS MONESTIRS (S.IX.XII)

poca de feudalisme i cristiandat. mbit monacal.
RENAIXEMENT CAROLINGI:
Va ser una reforma cultural, poltica i religiosa.
Carlemany fou coronat emperador dOccident pel papa Lle III lany
800. Va promoure una renovaci cultural comuna sobre les 7 arts
liberals: el Trivium era format per la gramtica, la retrica i la
dialctica; el Quadrivium per laritmtica, la geometria, lastronomia i
la msica.
JOAN ESCOT (S.IX):
El principi unificador s la primera natura, que crea i no s creada
(Du creador), una segona natura s creada i crea (el Logos), una
tercera natura s creada i no crea (el cosmos infinit) i una quarta
natura ni s creada ni crea (la consumaci, punt al que tot tendeix).
Lautoritat procedeix de la vera ra i la ra no procedeix de cap
manera de lautoritat.
ANSELM DE CANTERBURY (S.XI-S.XII):
Lobjectiu dAnselm s entendre all que creu, s a dir, assentar la fe
en la ra. Sense creure no es pot entendre.
Autor de la frase Du s all ms gran que pot ser pensat, clau per
justificar lexistncia de Du.
Del concepte Du es dedueix la necessitat de la seva existncia.
T a veure amb els problema dels universals. Noms des de la
perspectiva realista el seu argument s vlid. Sin, sentn que
entendre una cosa no implica la seva existncia.
PROBLEMA DELS UNIVERSALS (realitat dels conceptes), 3 corrents:
1- Realista (Anselm): Luniversal s res, essncia comuna. Tesi
antiga de tradici platnica.
2- Nominalista (Roscel): Els universals sn noms que noms
existeixen en la ment de la persona que els pensa. Els individus
sn res.
3- Conceptualista (Pere Abelard): Variant de lanterior. Fan
referncia a la significaci de les paraules i sn reals si el que
signifiquen sadequa a les coses que existeixen.
PERE ABELARD (S.XI-S.XII):
Es va casar amb Helosa per el matrimoni va ser dibulgat per loncle
della. Abelard va ser castrat com a cstig i tots dos van prendre vides
religioses. Abelard reprn la docncia, ara de teologia.

Per Pere Abelard, els universals no sn noms noms, sin conceptes

amb una funci lgica respecte la realitat.
BERNAT DE CLARAVALL (S.XI-S.XII):
No s prpiament un filsof. s un antidialctic adversari de Pere
Abelard.
Coincideix amb el comenament de lpoca en la que els metges
occidentals prenen coneixement de la malaltia damor.
Per a ell el cam de lamor, que condueix lhome a D
u, consta de 4 graus:
1- Lamor carnal, egoista. Lhome sestima a si mateix.
2- Amor per Du de manera interessada.
3- Amor per Du per si mateix, altruista.
4- Amor per un mateix per Du. Amor violent, pur, que ve de fora.
Cada estapa perfecciona lanterior.
HILDEGARDA i ELISABET DE SCHONAU (S.XII):
Dones excepcionals, totes dues monges visionaries, que van tenir
experincies mstiques. Les seves obres narren aquestes
experincies.
El tema central, per, era la crtica als costums socials de lpoca i als
vicis dels clergues. Veien necessria una reforma dels costums.
JOAQUIM DE FIORE (S.XII-S-XVIII):
Monjo reformador, autor dobres de teologia proftica.
La seva idea central s la divisi de la histria en 3 grans poques
apropiades a cadascuna de les 3 persones de la Trinitat: lpoca del
Pare, que coincideix amb els temps de lAntic Testament i es
caracteritza pel temor i lobedincia del poble dIsrael envers Jahv;
lpoca del Fill, la del Nou Testament o de lEsglsia, precidida per la
saviesa i els valor evanglics i, finalment, lpoca de lEsperit Sant,
damor pur i absolut, en la qual ser innecessria qualsevol mediaci.
Segons ell est a punt de comenar lpoca de lEsperit Sant. Es va
veure a de Fiore com un anunciador duna nova poca.
La idea que est per arribar una nova poca de plenitut ha estat
compartida per molts pensadors.
RENAIXEMENT S.XII, EL NOU ARISTTIL:
Sorgeixen centres nous, les escoles, futures universitats. El
coneixement de nous textos dAristtil fan possible aquesta evoluci a
les escoles. La idea de fer universitats amb les seves corresponents
facultats va ser per inspiraci aristotlica.
La filosofia amplia coneixements: no s noms dialctica, s tamb
un resps a la lgica (pels nous textos trobats), metafsica i filosofia
natural.

ESCOLA DE CHARTRES:
Redescobriment de la naturalesa, el mn, lunivers. Les diverses
manifestacions de la naturaesa sn objecte de la reflexi dels
filsofs i els mestres de les arts liberals. El mn exterior sha de
desxifrar i entendre.
VICTORINS:
Podem destacar Ricard de Sant Vctor per la seva originalitat. Podem
destacar lobra en la que parla damor, sobre els 4 graus que dibuixen
un cam ascendent si lamor s espiritual o descendent si s carnal.
ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO:
Toledo t funci dintercanvi cultural entre la civilitzaci rab i
occidental. Va representar un impuls cultural extraordinari.
La majoria de traduccions van ser: grec rab llat.
A lescola treballaven per parelles (a 4 mans): un especialista en la
llengua de partida (rab) que tradua oralment el text a una llengua
vernacla comuna i un segon especialista en la llengua darribada
(llat) que redactava una versi final. La traducci no era literal, sin
que mirava ms pel sentit.
DOMENEC GUNDISALVI:
Va formar part de lescola de Toledo. Va traduir al llat obres dAl-Kindi,
Al-Farabi, Avicenna i Ibn Gabirol.
Va reflexionar sobre el concepte de filosofia, analitzant 6 definicions
tradicionals.
NOU ARISTTIL:
Sn les obres aristotliques tradudes els s.XII i XIII que havien estat
desconegudes fins llavors.
La recepci dAristtil en el mn llat es va fer en 3 etapes:
1- Grcies a Boexi, el s.VI
2- El s.XII amb traduccions ms literals i de poca influncia.
3- El s.XIII amb algunes traduccions directament del grec.
REACCIONS I CONSEQNCIES:
El nou Aristtil va suscitar problemes. Leternitat de la matria regida
per causes universals i necessries
Va resultar una dificultat en lharmonitzaci de fe i ra. Les autoritats
eclesistiques ho van veure com una perill per a la fe, de manera que
va estar prohibit llegir Aristtil en algunes ocasions. Al s.XIII, a Pars,
es va comenar a poder estudiar de nou.
Reaccions significatives:

Boecianisme avicennitzant: Base de Boeci i textos aristotlics

filtrats per Avicenna.
- Augustianisme avicennitzant: Base augustiniana i textos
aristotlics filtrats per Avicenna.
- Augustianisme aristotelitzant: Base augustiniana i conceptes
tpics aristotlics (no filtrats per Avicenna).
- Aristotelisme moderat: Base aristotlica filtrada pel cristianisme
(Toms).
- Aristotelisme radical: Aristotelisme interpretat per Averrois.
CONSEQNCIES A LA UNIVERSITAT:
- La facultat darts esdev la facultat de filosofia.
- Les arts del Quadrivium fan lloc a les obres de filosofia natural
dAristtil.
- Respecte el Trivium, la retrica es va deixar de banda i la
gramtica es va convertir en una filosofia del llenguatge.
- La facultat darts no era serventa de la teologia. Va adquirir
autoritat.
- Replantejament de la relaci filosofia-teologia.
BONAVENTURA (S.XIII):
La fascinaci de la filosofia aristotlica anava creixent a Pars.
Especular per especular no serveix de res, dir. La fe s sobretot una
vivncia, una experincia personal i comunitria de Du. Graus:
1- Tota la creaci existeix grcies a la voluntat i lamor de Du.
2- La ra humana com a imatge de Du, que dna lloc a la
illuminaci. Lnima descobreix les idees del Verb de Du.
3- Lexperincia mstica i la grcia de Du.
Per Bonaventura la filosofia sintengra a la fe cristiana per adquirir un
veritable sentit del coneixement.
Els perills de la filosofia aristotlica (versi averroista, arbica) sn:
1- La negaci de les idees exemplars
2- La providncia divina
3- Lafirmaci dun ordre necessari determinista
4- Leternitat del mn
5- La unitat de lintellecte que nega el concepte de Du
Trinitatblablabla