El datiu

El datiu expressa la persona o cosa personificada interessada en lacci:

Latribuci (do panem pauperi), la persona en linters o perjudici de la qual
es realitza lacci (tibi aras, tibi seris, tibi metes) i, fins i tot, la finalitat amb
la qual hom fa una acci (auxilio mittere).
1. El datiu com a complement de verbs transitius: Un datiu datribuci
serveix de complement dobjecte indirecte a un verb transitiu que porta
complement directe en acusatiu. Aquesta construcci es especialment
freqent amb verbs com dare, reddere, relinquere, concedere, distribuere,
praestare, dicere, narrare, polliceri, probare, mandare, credere, sacrare,
uouere, etc.

Aquesta construcci per analogia ha desplaat altres anteriors:

circumdare urbem muro circumdare murum urbi; donare
aliquem re donare rem alicui.

2. Datiu amb verbs intransitius: Un datiu datribuci o b dinters

(commodi o incommodi) s complement de nombrosos verbs intransitius
que expressen:

Sentiment o actitud manifesta sobre alg: alicui nocere/fauere;

alicui obesse, obstare; alicui insidiari, mederi, auxiliari, opitulari,
prodesse; bene, male uelle alicui, etc.
Un esdeveniment que sha produt o un estat que existeix per a
alg: alicui accidit, contingit, euenit; alicui libet, licet, placet; res
alicui superest, suppetit; bene esse alicui; fatum alicui manet, etc.
Amb adjectius derivats dels verbs precedents, o amb sentit anleg:
aduersarius, credulus, fidus, inuisus, iratus, sacer, supplex: Cum
Alcibiades Socrati supplex esset ut... Tamb amb analogia de
sentit: amicus, hostis, inimicus, contrarius, implacabilis, etc., per
aquests adjectius tamb poden construir-se amb genitiu.

3. Datiu daproximaci, com a evoluci del datiu datribuci: iungere

(coniungere) alicui, assidere, haerere, etc. (en competncia amb lablatiu
preposicional). Tamb amb comparatius i superlatius: proprior, proximus,
finitimus uicinus, propinquus, etc.

En sentit figurat, aquest sentit daproximaci es tradua per

igualtat, comunitat, semblana: similis, dissimilis, par, dispar alicui;
congruens, conueniens, particeps, etc. La construcci es va
estendre en poca imperial: En. 2, 723: dextrae se paruus Iulus
implicuit; En. 4, 38: Pugnabis amori? La indistinci entre datiu i
ablatiu tamb va afavorir lextensi de la construcci: implicare
bracchia collo alicuius.

4. Construccions derivades del datiu dinters:

Datiu de punt de vista: Denominat datiuus iudicantis, indica als ulls

de qui una afirmaci s certa: Cynthia formosa est multis. Aquest
datiu tenia en poca imperial una construcci particular amb
participi de present, amb valor indefinit: Sita Anticyra est in Locride
laeua parte sinum Corinthiacum intranti.

Datiu tic o de sentiment, generalment amb pronoms lligats de

manera molt laxa a la frase, amb valor afectiu: Ego hanc
machaeram mihi consolari uolo; at tibi repente paucis post diebus
uenit ad me Caninius.
o Amb uelle, aquest datiu forma les construccions quid tibi
uis? qu vols tu?; quid sibi uult? qu vol aquest?

Datiu de possessi: Indica que una cosa existeix per a alg; aquest
datiu alterna amb el genitiu. Es troba amb esse: est patri meo
domus; i tamb amb un verb qualsevol: sese Caesari ad pedes
proiecerunt; militibus animos accendere front a militum animos
accendere.
o Tamb acompanya a un substantiu: Philocomasio amator,
per en poca tardana la construcci prefereix ad+acusatiu:
hic requiescunt membra ad duus fratres, Gallo et Fidencio.

Datiu agent, s una expressi per altra banda imprpia per la

qual ens referim a un datiu dinters que assenyala la persona
interessada en lacci dun verb passiu:
o Amb un gerundiu: faciendum est mihi illud quod illaec
postulat. Per tamb podia aparixer lablatiu agent,
sobretot a partir de Cicer: Eum nunquam a me esse
accusandum putaui.
o Com a complement del participi passiu de passat, on
designa la persona per a la qual existeix un estat o una
situaci: mihi consilium captum iamdiu est. El seu s primer
era al perfectum, com a ressenya duna situaci ja
acomplerta. En poca imperial, la utilitzaci sampli a
linfectum: neque cernitur ulli no s percebut per ning;
Luc. 2, 547: Catulo iacuit va caure sota els cops de Catul.
Aquesta construcci tenia com a antecedent alguns
girs particulars, on un datiu dinters depenia duna
forma passiva o mediopassiva: res alicui uidetur; res
alicui probatur.

5. Datiu de finalitat, que saplica fonamentalment a una cosa i no a una

persona: castris idoneum locum delegit; oleas condere esui. En poca
clssica aquest datiu final ha estat substitut per ad+acusatiu: ad aetatem
agundam, al costat daetati agundae.

Com a complement de verbs: El datiu de finalitat es troba amb

dare, dicere, ducere, habere, esse i mittere; sovint porta un segon
datiu expressant la persona interessada: pecuniam doti / fenori

dare alicui; muneri mittere alicui; petere conloquio, concilio,

pugnae; auxilio uenire, remedio adhibere.
o aliquid alicui dare laudi, uitio, crimini imputar a alg alguna
cosa com a falta, acusaci; habere (ducere) aliquid curae,
gaudio, probro, religioni.
o alicui esse cordi, alicui esse auxilio, praesidio, curae, dolori,
exitio, uoluptate, etc.
Amb verbs atributius, aquesta construcci estava en
concurrncia amb el nominatiu: est exitium / est
exitio. Si tibi lubido aut uoluptati est, sino.
Algunes vegades, el datiu de finalitat s un substantiu
verbal: semen satui llavor per sembrar, linteum
extersui tovallola per aixugar, receptui signum
senyal per retirar-se.
Tamb amb gerundiu: decemuiri legibus scribundis,
treuiri agris dandis assignandis, praefecti frumento
dando.