LOCKE

LEMPIRISME
Hi Ha hagut, a vegades, certes tendncies a simplificar lempirisme que han fet creure que
en lempirisme s ms important lexperincia que la ra, quan en realitat el paper de la
ra s importantssim.
El que realment distingeix a lempirisme del racionalisme, s que lempirisme es pregunta
com sorigina i com es crea el coneixement. Lempirisme pensa que la ra sorigina amb
lexperincia sensible, per tant, el valor, a la ra, li ve de lexperincia.
Una altra manera de simplificar lempirisme ha estat creure que ser empirista era ser
prctic i no teric. En tot cas aix seria ser realista. El que s cert, per, es que
lempirisme, com a teoria filosfica, posa la prctica per damunt de la teoria perqu els
empiristes creuen que aprenem per lexperincia i que aquesta s un criteri bsic per a la
vida. En aquest sentit, hi haurien molts altres filsofs empiristes, a part dels que
pertanyen al moviment filosfic que estem estudiant dels segles XVII-XVIII, per exemple
Aristtil o Ockham. Entendrem aix lempirisme tamb com a una actitud.
Dit aix, podem concloure que lempirisme t dues clares premisses:
-

Que lorigen del coneixement est a lexperincia.

Que ledifici del pensament es construeix a partir de lexperincia com a criteri de
veritat. Tot deriva de lexperincia.
DEBAT SOBRE EL CONEIXEMENT
Quin s el paper
de la ra

Construir
activament el
coneixement

Sotmetre's a la
ra

Racionalisme

Empirisme

Descartes
Spinoza Leibniz

Locke Berkley
Hume

COINCIDNCIES AMB EL RACIONALISME

-

Recerca duna visi basada en la ra.

Descobriment de la subjectivitat.
Fonamentaci no religiosa

TEMA

CONEIXEMENT

SUBJECTE

RA

AUTNOMA

DEPENDENT

RACIONALISME

EMPIRISME

SEGURA

PROBABLE

DEDUCTIVISME

INDUCTIVISME

Els preocupa el coneixement i el criteri de veritat

CRITERI DE
VERITAT

RACIONALISME

EMPRISIME

L'evidncia est
en les idees
innates de la ra

L'evident s el
que prov dels
sentits

INTUICI
INTELLECTIVA

INTUICI
SENSIBLE

DIFERNCIES AMB EL RACIONALISME

-

Neguen les idees innates. Per a ells la ra no s autnoma ni suficient. Com a

criteri de veritat tenen lexperincia.
La veritat no sn les idees clares i distintes, sin les idees que fabriquem a partir de
lexperincia sensible.
El coneixement sensible s canviant, per aix lempirisme tendeix ms cap al
escepticisme que cap a una confiana en la ra dogmtica del racionalisme. Per als
empiristes, tot coneixement es provisional.
El coneixement no prov dun sistema deductiu. Per als empiristes, les lleis
universals selaboren per inducci.
En lempirisme la ment es secundria a lexperincia.
Sn antiinnatistes perqu consideren que la ment es una tabula rasa al nixer.

CONEIXEMENT
FONT
PRODUCTE
CLASSES
CRITERI DE VERITAT
REALITAT SUBSTANCIAL
ES DESCUBREIX A TRAVS DE

Racionalisme
Ra
Idees innates
Idees clares i distintes
Claredat i distinci

Empirisme
Sensibilitat, experincia
Idees adquirides
Idees simples i compostes
Experincia
Comer amb el mn
Dualisme ment i matria Conjunt de percepcions
Principi de cpia
Intuci intellectual
Intuci sensible

LES DEU TESIS DE LEMPIRISME

1. Lexperincia s la font i el lmit del coneixement.
2. Negaci de les idees innates. Tots els continguts mentals sadquireixen.
3. Es rebutgen les nocions metafsiques de substncia, nima i essncia. No estan
fonamentades en lexperincia sensible. Per a Locke la substncia existeix, per s
indefinible. Per a Hume no existeix.
4. Lnic criteri de veritat s la sensibilitat. El que s concret, mesurable, s real. Tot
el que conec es refereix a un temps concret i s canviant, ning no garanteix que
no es donar aquest canvi. Un empirista tendeix cap a lescepticisme, perqu no hi
ha res segur.
5. No hi ha cap criteri de veritat que pugui oferir-nos validesa absoluta i universal.
6. La veritat no est establerta de manera indubtable (excepte en matemtiques).
Sobre la possibilitat a lescepticisme.
7. La ment recull i elabora les impressions i sensacions per a construir idees. Tot
coneixement s una elaboraci de la ment a partir de les experincies que rep.
8. El coneixement que podem tenir s una construcci a partir de lexperincia. No es
pot establir com s realment el mn, lnic que sabem s que el percebem.
9. El model de cincia i mtode de lempirisme s linductiu. A partir de lanlisi dels
casos podem passar a elaborar lleis (Hume discrepa).
10. Defensen una tica emotivista i una poltica liberal. Si no hi ha coneixement cert
(excepte en les matemtiques) cal deixar plena llibertat de pensament.
Lemotivisme s una moral basada en els sentiments.
ALGUNS TRETS BIOGRFICS DE LOCKE
Locke va viure del 1632 al 1704, era metge. Aquest va ser un perode de gran agitaci
poltica a Anglaterra i a Europa. Locke va estar en el centre daquests canvis poltics.

Desprs dabandonar Oxford, es vincula a la casa de Lord Ashley Cooper, Comte de

Shaftesbury, fundador del partit liberal.
Era amic dalguns cientfics de lpoca com Robert Boyle, Thomas Sydenham i Newton.
En la seva carrera poltica va ocupar responsabilitats ministerials quan va arribar al poder
Shaftesbury.
Publica escrits hostils contra el rei Carles i Jaume II i conspira contra ells.
Viatja tres vegades a Frana i viu a Montpellier, ciutat coneguda en lpoca per la
investigaci en medicina. Aquests viatges li permeten conixer a molts savis i filsofs.
En el complot de Rye House, sintenta assassinar al rei Carles sense xit. Locke sexilia a
Holanda i es all on escriur les seves principals obres: Carta sobre la tolerncia, dos
tractats Sobre el govern civil (constitucionalitat dels governs) i Assaig sobre lenteniment
hum (on escriu sobre els fonaments filosfics del coneixement, que s la preocupaci
central de lempirisme).
Posteriorment, retorna a Anglaterra quan Jaume II s detingut a la Revoluci de 1688,
cosa que significa el triomf de la monarquia constitucional.
A Anglaterra Locke continuar escrivint sobre temes filosfics i religi.
Polticament donar consells econmics als membres del govern britnic i ocupar el
crrec de secretari de loficina de comer i colnies (1696-1700).
ENFRONTAMENT CONTRA ARISTOTLICS I RACIONALISTES
Locke centra la seva filosofia en desfer els embolics creats per culpa del reconeixement de
les idees innates. Aix, la seva obra inaugura lempirisme.
Si ve no podem conixer la realitat, sino les nostres idees, la ment necessita de
lexperincia per elaborar les idees.
Per tant, Locke substitueix la metafsica de la substncia i de les idees innates del
racionalisme per una explicaci psicologista del coneixement a travs de la pregunta per
lorigen de les idees.
La substncia no s res mes que el supsit ( el que est per sota) de les qualitats, que sn
el que realment existeix. Coneixem, no per analogia, sino per construcci de la ment a
partir de la qualitats primries i secundries.

Contra el racionalisme, Locke nega les idees innates i invoca lexperincia. Noms
lexperincia i les vivncies sn immediates i particulars. Si existissin les idees innates les
tindria tothom, fins i tot els nens petits, cosa que no s.
TABULA RASA
Per a Locke, la funci de la filosofia no s resoldre el problema del coneixement, sin
plantejar-lo de forma correcta.
Si ens proposem copsar coses que estan ms enll del nostre coneixement estem abocats
al fracs. Les idees innates i la metafsica queden fora de lexperincia, per tant, estan ms
enll de les possibilitats del nostre coneixement.
Sense lestudi de lexperincia i els mecanismes psicolgics de la formaci de les idees no
es podr fer bona filosofia.
Per a Locke, la idea es una representaci que la ment fa dalguna cosa (per tant, no pot
ser una idea innata).
No podem saber com sn les coses mateixes, sin com afecten als nostres sentits. Sense
lexperincia lhome no coneixeria res, i degut a ella, no hi ha cap coneixement universal,
perqu en lexperincia tot canvia. Sabem com ens apareixen les coses, per no com sn
en realitat.
Per a Locke la ment al nixer es un tabula rasa, una pgina en blanc, un receptacle que
no cont res, perqu les idees innates no existeixen.
La conformitat universal sobre una idea (com es era sobre el que s la justcia) no significa
que aquesta sigui innata, sino que voldria dir que els humans tenim ms o menys
experincies similars en relaci al que s la justcia.
"Supongamos, entonces, que la mente sea, como se dice, un papel en blanco, limpio de
toda inscripcin, sin ninguna idea. Cmo llega a tenerlas? De dnde se hace la mente
con ese prodigioso cmulo, que la activa e ilimitada imaginacin del hombre ha pintado
en ella, en una variedad casi infinita? De dnde saca todo ese material de la razn y del
conocimiento? A esto contesto con una sola palabra: de la experiencia; he all el
fundamento de todo nuestro conocimiento, y de all es de donde en ltima instancia se
deriva. Las observaciones que hacemos acerca de los objetos sensibles externos o acerca
de las operaciones internas de nuestra mente, que percibimos, y sobre las cuales
reflexionamos nosotros mismos, es lo que provee a nuestro entendimiento de todos los
materiales del pensar. Esta son las dos fuentes del conocimiento de donde dimanan todas
las ideas que tenemos o que podamos naturalmente tener." (Ensayo, II, C.1)

FUNCI DE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT

En Locke, la teoria del coneixement no t una finalitat en ella mateixa, en el seu
descobriment. Per a ell, la teoria del coneixement no s ms que una eina per a
comprendre la relaci dels humans amb el mn fsic. No socupa de com es la realitat
(com Descartes havia fet anteriorment), sin com la coneixem. En Descartes la teoria del
coneixement ser el tronc de larbre de la cincia que suporta la metafsica. En Locke no
s ms que una eina que utilitza perqu cal conixer correctament i saber que podem
saber i que no. Locke vol aix clarificar conceptes per evitar caure en dogmatismes com ho
fa Descartes.
EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT: TIPUS I GRAUS
Quan la ment es capa darticular lexperincia i descriure-la en termes lingstics, podem
suposar que tenim un coneixement veritable.
Amb Descartes ja havem vist lexistncia de dos tipus de coneixement: lintutiu i el
deductiu. Malgrat el seu empirisme, Locke acceptar aquesta divisi de Descartes, tot
afegint-ne una tercer forma nova de coneixement.
Els coneixements ms ferms i segurs sn:
-

Lintutiu: la fora del qual s irresistible, es dona sense esfor i ofereix la major
claredat i certesa, doncs la ment el que fa s constatar lacord o desacord entre les
idees. A partir daquesta base sn possible els altres graus.

El demostratiu: la ment coneix tamb lacord o desacord entre les idees, per no
de forma immediata, sin a travs daltres idees intermdies que shan de
considerar. Aquest coneixement no s clar i, fins i tot, a vegades pot resultar
confs, perqu algunes de les idees amb que treballa poden no resultar evidents.

El coneixement sensible de les coses reals i naturals: s relatiu (a diferncia del

matemtic), per pot progressar a travs de lexperincia.

Locke afirma que el coneixement no s sin la percepci de lacord o el rebuig davant

de qualsevol de les nostres idees.
-

Tenim un coneixement intutiu de la nostra prpia existncia que es manifesta en

cadascun dels actes que sn la sensaci, el raonament o la reflexi. Res es pot
conixer amb ms certesa.

Tenim un coneixement cert i demostratiu de les veritats matemtiques i de

lexistncia de du. Aquesta demostraci depn, per, de certs elements del
coneixement intutiu, com el de la nostra prpia existncia o del principi de
causalitat.
Tenim un coneixement sensible de les coses externes a nosaltres en el moment de
percebre-les i la memria ens assegura que aquestes coses han existit en el passat.

El coneixement t lmits. Tots aquests graus de coneixement tenen com a lmit

lexperincia:
-

Noms lexperincia s evident.

No podem tenir coneixement de la constituci interna i autntica naturalesa de les

coses perqu no tenim capacitat per reconixer-la.

Per tant, la substncia, diu Locke, potser existeix, per no la podem conixer.

Ja no es tracta noms del que s veritat, sin dels lmits del coneixement hum.

PSICOLOGISME
El psicologisme s una posici que sost que el coneixement que podem tenir no s de les
coses del mn, sin de les nostres idees.
El coneixement t uns lmits que podem observar en dos aspectes:
-

En la gnesi del coneixement: perqu sorigina per experincia.

En lextensi del coneixement: no pot anar ms enll de lexperincia.
En la certesa del coneixement: noms tenim certesa del que est dins els lmits de
lexperincia.

Segons el psicologisme, noms podem estudiar els mecanismes psicolgics que van de
lexperincia com a punt de partida del coneixement, fins a la formaci de les idees. En
aquest trajecte actuen mecanismes dassociaci i combinaci didees. Es tractaria, doncs,
dexplicar tots aquests processos mentals.
Ats tot aix, podem dir que el psicologisme es una posici filosfica incompatible amb la
metafsica.
Abans, en la teoria del coneixement, volem explicar les coses (la seva substncia o
essncia), amb Locke el problema s la pregunta sobre com la ment elabora una imatge o
un concepte de les coses.

CRTICA A DESCARTES
El concepte central de lempirisme i del racionalisme s el concepte didea. Per a Locke la
idea:
-

s el que hi ha a la ment.
Sn com una mena dtoms mentals que constitueixen el contingut del
pensament.
El contingut de les idees sexpressa en noms, adjectius, verbs.
Les idees sn conceptes o representacions, maneres de concebre les coses, coses
que la ment s capa de pensar i diferenciar.

El que realment separa a Locke de Descartes s lorigen de les idees i el fet que les fa
derivar de lexperincia.
Locke no accepta la idea racionalista segons la qual hi ha idees innates. Locke tampoc es
dualista: matria i pensament (cogito i res extensa). No hi ha ni substncia pensant, ni
substncia material, lnic que tenim sn percepcions internes i externes, la reflexi s
tamb una operaci de la ment que depn de lexperincia.. Per a Locke, la substncia s
simplement incognoscible (per podem inferir la seva existncia).
Aix doncs, Locke i Descartes estan dacord a afirmar que coneixem perqu tenim idees,
per per a Locke les idees no sn innates, sin simples o complexes i totes depenen de
lexperincia. Si sembla que una idea no ve de lexperincia s perqu la ment fa una
construcci extrapolant-la a partir de lexperincia.
CLASSES DIDEES
Les idees actuen com una barrera o pantalla entre la ment i el mn. Locke pretn explicar
com funciona la ment i es crea lenteniment hum, per fer-ho ha desbrinar els mecanisme
psicolgics de la mateixa.
Locke diferencia els segent tipus didees:
IDEES SIMPLES: Sn les que ens subministra lexperincia. Didees simples nhi de sensaci
(experincia externa) i de reflexi (experincia interna). Aquestes idees simples les rep la
ment de forma passiva. Sn els toms del coneixement. Sn predicats de coses que
apareixen als sentits:
-

Nhi ha de sensaci, experincia externa: groc, calor, dur. Les de sensaci poden
ser qualitats primries (figura, gruix, etc) o qualitats secundries (colors, olors...).

Nhi ha de reflexi, experincia interna, s el coneixement de la ment dels seus

propis actes i operacions: percebre, pensar, dubtar, creure, voler.

IDEES COMPLEXES: Les elabora la ment prenent com a material i fonament les idees
simples. Procedeixen de la combinaci didees simples. La ment ja no s passiva:
construeix, combina i relaciona a partir didees simples. Les nostres idees ms abstractes
sn nocions que lenteniment forma repetint i unint idees que posseeix.
TRES IDEES COMPLEXES
-

LA SUBSTNCIA: s una amalgama complexa didees de qualitats (provinents

didees simples) que sn designades per un sol nom, que es prenen per
representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes. Junt a aqueta idea
de substncia en particular, tenim la idea general de substncia que es el resultat
duna inferncia realitzada a partir de lexistncia de qualitats que necessiten dun
suport en el que existir, suport que roman desconegut per a nosaltres, per que la
seva existncia i realitat queda suficientment provada a travs daquesta
inferncia, malgrat que no s ni clara ni distinta.
"...al no imaginarnos de qu manera puedan subsistir por s mismas esas ideas
simples, nos acostumbramos a suponer algn substratum donde subsistan y de
donde resultan; el cual, por lo tanto, llamamos substancia" (Ensayo, II, 23).
Pel que fa a les idees simples que obtenim per reflexi, podrem pensar, fent una
inferncia tamb, en un una substancia pensant que fos el substrat daquestes
idees de reflexi i que fos tamb el que les relaciona amb la percepci externa.

"la sensacin nos convence de que hay unas substancias slidas extensas, y la
reflexin de que hay unas substancias pensantes. La experiencia nos asegura de la
existencia de tales seres, y de que el uno tiene la potencia de mover al cuerpo por
impulso, y el otro, por pensamiento" (Ensayo, II, 23)
-

ELS MODES: per a Locke els modes sn les idees complexes que es refereixen a
propietats que no subsisteixen per si mateixes, si no que depenen daltres
substncies particulars per existir. Posa com a exemple les idees de triangle,
gratitud i assassinat.
LES RELACIONS: Sn el resultat de comparar una idea amb una altra (anterioritat,
posterioritat, identitat, causalitat). Causalitat: Locke entn per causalitat all que
produeix una idea (simple o complexa) i per efecte el produt. La identitat remet a
lexistncia dalguna cosa en el mateix espai i temps, existncia que ha de ser

continuada (per tant, la identitat prov de lexperincia). En el terreny de la

identitat personal hem de dir que queda identificada amb la identitat de
conscincia, inseparable del pensament (si en dos moments diferents tingussim
dues conscincies diferents haurem de parlar de dues identitats, com passa quan
una persona perd la ra).
LOCKE I LA CONCEPCI MODERNA DE LA MENT
Per a Locke la ment no s ms que un contenidor on es processa la informaci ms que
no pas una substncia. Les experincies sn les que configuraran la ment.
Aix aplicat al terreny actual de la neurocincia voldria dir que naixem amb un cervell i
que a travs de lexperincia es va creant la nostra ment, sense cap contingut mental previ
innat.
Locke critica el dualisme. No hi ha diferncia entre ment i cervell. La ment es una funci
del cervell i no una entitat diferent. La ment s lexperincia del cervell perqu tot el que
coneixem prov de lexperincia sensible.
Locke es pregunta pel procs que va de la sensaci a la idea, fou el primer en preguntarsho, obrint aix el pas a les investigacions posteriors de la psicologia sobre el
funcionament de la ment. Locke elabora un model de com la ment converteix les
experincies en conceptes.

LA POLTICA DE LOCKE I LA SOCIETAT

ANTECEDENTS
Antigament sentenia que el poder emanava de Du i aquest satorgava a reis i
emperadors. Ms endavant, cap al renaixement, quan la poltica i la sociologia comencen
a demanar el seu propi espai per independitzar-se de la teologia, comencen a preguntarse sobre lorigen de la societat i la poltica. Una de les primeres obres del renaixement
sobre poltica s El prncep de Maquiavel, on es defensa el pragmatisme en poltica,
per tamb on hi ha reflexions molt importants sobre lautoritarisme i el liberalisme i
altres qestions.
HOBBES
Posteriorment, apareix Hobbes, filsof angls anterior a Locke, conegut tamb per les
seves reflexions en poltica.

Hobbes es planteja la pregunta sobre lorigen de la poltica, del govern i de lestat a travs
dun hipottic estat de naturalesa on lhome estaria sense cap tipus dorganitzaci
poltica, sense cap govern ni estat. A aquesta situaci lanomena LEVIATAN, que tamb s
el ttol del seu llibre. Hobbes es fa la pregunta de quin s lorigen del contracte social. Que
va fer que els homes fessin aquest pacte, a partir del qual decideixen obeir a una autoritat
o govern i sorganitzen en un estat?
Segons Hobbes, les persones estarien dominades en aquest estat natural per:
-

La competici.
El desig de glria.
La inseguretat i la desconfiana.

En resum, per a Hobbes seria la guerra de tots contra tots, recuperant una frase famosa
de lantiguitat Homo homini lupus (Lhome s un llop per a lhome). Cada persona
tendeix a cercar el seu b. Per, daltra banda, tamb est la tendncia a la conservaci de
la vida.
Legoisme s, doncs, el que ens portar al contracte social. La renncia a la llibertat
individual far possible la cessi de poder a un estat absolutista on lhome haur decidit
obeir a la seva autoritat a canvi de la protecci. Aquesta cessi per a Hobbes, per, es
irrevocable. Sevitar aix la temptaci egoista de lindividu de voler recuperar el poder per
poder-se procurar el seu propi b quan li conv.
Per a Hobbes, el poder ha de ser fort, autoritari, sha dimposar. Fins i tot lesglsia sha de
sotmetre al poder absolut del monarca. La feblesa no s possible en lestat absolutista de
Hobbes.
Per tant, es justifica lautoritat basant-se en la naturalesa egoista de lsser hum.

LOCKE I EL LIBERALISME
Locke comparteix amb Hobbes el fet que abans daparixer lestat els homes eren lliures i
sobirans en el seu estat de natura. Per no comparteix que en estat natural lhome sigui
egoista i estigui en una situaci de guerra de tots contra tots.
Per a Locke, lhome en aquest estat natural ja posseeix una conjunt de principis morals
que tendeixen a la convivncia. Per a Locke hi ha un dret natural, basat en aquests
principis, que lhome ja posseeix i que cal conservar i refermar a travs del pacte social.
Aquests drets es resumeixen en:
-

Dret a la vida.
Dret a la llibertat.
Dret a la propietat.

Fruit del contracte social apareix lestat i

aquest ha de garantir precisament que
siguin respectats els drets naturals.
Contra labsolutisme, la cessi de poder
que propugna Locke est basada en la llibertat i no en la por. A lestar basada en la
llibertat, aquesta cessi ja no s irrevocable, sin tot el contrari. Lhome s lliure i pot
revocar el poder atorgat. La sobirania resideix en el poble, no en el sobir. La llei obliga
tant als governats com als governants, s un contracte on tots han de complir i sotmetres
a la llei.
El govern ha de ser un govern tolerant i dialogant.
Locke sinclina per un sistema poltic de monarquia parlamentria, on els poders del rei
sn ja noms de representaci de lestat i resten limitats pel parlament i el govern.
Proposa una divisi, separaci i independncia dels poders per tal que no sigui absolut. La
seva proposat es de divisi en dos poders: el legislatiu i lexecutiu. Posteriorment,
Montesquieu fa la proposta actual de divisi en tres poders: el legislatiu, lexecutiu i el
judicial.
El ms important de tot en Locke, s que la obedincia a la llei que emana del contracte
social t un lmit. El contracte defensa la llibertat, no s una imposici. El sbdits s poden
rebellar contra el poder tirnic.
Robar i destruir la propietat de la gent o reduir-la a esclavatge [situa el governant] en
estat de guerra contra el seu poble, que queda deslliurat de tota violncia i lliure dacudir
al recurs que Du ha donat a tots els homes contra la fora i la violncia.

No estem obligats a patir sense reaccionar davant un mal govern, immoral o arbitrari. Dit
duna altra forma, el dret a la revoluci s un dret natural.
Per a Locke, lestat ha de garantir tamb la llibertat de conscincia, mentre que la religi
tampoc ha dinterferir en la poltica.