I M M U N O L O G I A

Prof. Jos Juan Lpez

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

NDEX
1. Mapa conceptual

Pg 3

2. El sistema immunitari:

Pg 4

a- Concepte dinfecci
b- Mecanismes de defensa inespecfics
c- Mecanismes de defensa especfics: Concepte dimmunitat.
Immunitat natural o innata i adquirida, especfica o adaptativa
d- Components del sistema immunitari: rgans, cllules i molcules.
e- Antgens i anticossos. Reacci antigen-antics
3. Resposta immune especfica:

Pg 17

Resposta cellular
Resposta humoral
4. Tcniques immunolgiques:

Pg 20

Anticossos monoclonals
Tcniques teraputiques contra el cncer
5. Les vacunes:

Pg 22

Concepte
Tipus i mecanismes dactuaci
6. Patologies relacionades amb la immunitat:

Pg 24

a- Rebuig de transplantaments
b- Allrgies
c- malalties autoimmunes
d- immunodeficincies innates i adquirides (SIDA)

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

1. Mecanismes de defensa
estan constituts per

Barreres
naturals

Sistema
immunitari
sn responsables de la

pot patir alteracions

Autoimmunitat
Deficincies
Hipersensibilitat
Resposta
immunitria
pot ser

Resposta
inespecfica

Resposta
especfica

es realitza mitjanant

Inflamaci
cellular

Complement

pot ser

Cellular

Humoral

realitzada per

realitzada per

Limfcits T

Limfcits B
sn responsables de

Anticossos

Memria
immunitria

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

2- El sistema immunitari
El sistema immunitari es pot comparar al sistema nervis pel que fa a la complexitat de les seves
funcions. Tots dos sn rgans difusos dispersos per gaireb tot els teixits del cos. El sistema
immunitari hum pesa 1 kg. El composen 1 bili (1012) de limfcits i 100 trilions (1020) de molcules
anomenades anticossos, la funci dels quals s el reconeixement destructures, recrrer tot el cos i
preservar la seva identitat.
a) Concepte dinfecci
Una infecci s una invasi o entrada en un sser viu per part dun agent viu patogen capa
dalterar els rgans o les funcions prpies de lindividu afectat. Tota infecci s el resultat de la
interacci entre el microorganisme invasor i lafectat, i que la malaltia es desenvolupi dependr de
la resposta que es doni a aquesta interacci.
La capacitat dinfectar rep el nom de virulncia. Aquesta virulncia depn de la capacitat dinvasi i
de la producci de toxines o verins.
El mecanisme duni entre lagent infeccis i lindividu afectat es diu contagi. Hi ha dos tipus de
contagi:
Contagi directe. El germen passa per contacte directe dun individu afectat a un altre sa.
Contagi indirecte. El germen s transportat des de lindividu malalt fins al sa per mitj dun
agent intermediari o vector. Els vectors poden ser:
- Vector passiu: qualsevol objecte inanimat: aigua, aliments, pols, roba, calat...
- Vector actiu: un sser viu a partir duna mossegada, picada...
b) Mecanismes de defensa inespecfics
Els organismes han desenvolupat mecanismes de defensa per tal devitar la invasi dels agents
patgens (mecanismes inespecfics) o per destruir-los amb rapidesa (mecanismes especfics o
resposta immunitria).
Els mecanismes inespecfics sn:
Barreres primries o externes:
- La pell (epidermis a les plantes). s la primera i millor barrera amb qu es troba un
germen.
La pell actua com a barrera mecnica degut al seu ample i a la seva estructura
pel fet que la capa crnia externa est queratinitzada, s a dir, formada per
cllules mortes que es van perdent constantment (descamaci).

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Barreres defensives primries

Tamb actua com a barrera qumica grcies a la sudoraci, a la secreci de les glndules
sebcies i al seu pH cid.
- Les secrecions mucoses. La mucosa s una pell fina formada per poques

capes

de cllules i que es troba en les cavitats del cos que donen a lexterior. Les mucoses
segreguen enzimes bactericides, com el lisozim (present al mucus, saliva i llgrimes),
lespermina del semen i la secreci cida de lepiteli vaginal i dels conductes digestius.
- La microflora natural de lorganisme (flora autctona). Est formada per un conjunt de
microorganismes comensals o mutualistes que viuen a la pell i al tub digestiu i que generen
un nnxol ecolgic que dificulta la presncia daltres organismes.

Barrera secundria o resposta cellular inespecfica:

Si per qualsevol causa (ferida, cremada, etc.) un microorganisme aconsegueix envair un
teixit, es posen en funcionament un conjunt de processos que rep el nom dinflamaci.

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Aquests processos sn: rubor, inflor, calor, dolor i pus. Tots ells tenen com a finalitat
larribada de ms sang i ms glbuls blancs per tal de fagocitar els grmens.

Esquema de la reacci inflamatria

c) Mecanismes de defensa especfics: La resposta immune

Quan els mecanismes de defensa inespecfics no sn suficients, sactiva el sistema de defensa
especfic. s un sistema que presenta una gran complexitat i perfecci i es distribueix per tots
els rgans i fluids corporals, encara que es concentra a la medulla ssia, la melsa, el timus i els
nduls limftics. El sistema immunolgic es diu especfic perqu s capa de distingir all que s
propi del que no ho s i elabora una resposta especfica per a cada agressi.
Podem definir immunitat com lestat de resistncia que presenten els organismes enfront a la
infecci. Un individu s immune a un determinat agent patogen quan s capa de anullar-lo o
desactivar-lo sense presentar reacci patolgica.
Per combatre els agents externs, disposem de quatre tipus d'elements: anticossos, HLA, citocines i
el sistema de complement.
Totes les cllules posseeixen a lexterior de la seva membrana unes molcules anomenades
antgens dhistocompatibilitat (HLA), que sn glcids o protenes diferents a cada individu. Quan
entra una cllula no prpia, els antgens dhistocompatibilitat presenten lantigen als limfcits B i T
i sactiva el sistema immunitari. Els antgens dhistocompatibilitat depenen dun grup de 20 gens del
bra curt del cromosoma 6, cadasc amb molts loci i cada locus amb un nombre elevat dallels, el
conjunt dels quals formen el MHC o complex dhistocompatibilitat principal. Les HLA sn en
realitat les molcules que diferencien unes cllules de les altres, tant dintre com fora dun
organisme. Aix, doncs, es pot dir que las HLA sn com el DNI cellular.

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Les citocines o citoquines sn un conjunt de protenes sintetitzades per molts tipus de cllules i
que tenen una funci immunoreguladora i de comunicaci entre les cllules immunitries entre s i
amb altres cllules. Algunes de les seves funcions sn:
1. Activaci dels mecanismes immunitaris.
2. Participaci en la reacci dinflamaci.
3. Intervenci en respostes cellulars especfiques.
4. Activaci, proliferaci i diferenciaci de limfcits B
5. Control de la mitosi (divisi, curaci de ferides...)
Els interferons sn citocines capaces dactivar macrfags i neutrfils de manera inespecfica. Tamb
eliminen patgens intracellulars.
El sistema de complement est format per un conjunt dunes 30 protenes del srum que
interaccionen entre si amplificant la resposta humoral, facilitant leliminaci de lantigen i generant
la resposta inflamatria. Altres conseqncies sn: lopsonitzaci (veure ms endavant), que facilita
la fagocitosi, la lisi del microorganisme i lamplificaci de la resposta humoral especfica.
La resposta immune especfica s prpia noms dels animals vertebrats per no dels animals
inferiors ni dels vegetals.
Podem diferenciar dos tipus dimmunitat: congnita i adquirida:
- Immunitat natural, innata o congnita: s la que possem des del naixement. Per exemple,
no patim malalties prpies daltres espcies. Pot ser immunitat despcie, de raa i dindividu,
segons el grup de poblaci que la presenta. s d'acci rpida i sense memria.
- Immunitat adquirida, especfica o adaptativa. Sobt en algun moment de la vida de
lindividu per la formaci danticossos enfront de lactuaci dels agents infecciosos. s lenta
per ms eficient i presenta memria immunitria. Aquesta immunitat pot ser adquirida
natural o artificialment.

Adquirida naturalment:

Passiva: la que sobt durant el desenvolupament embrionari i la vida lactant

rebent els anticossos materns.

Activa: Desprs dhaver superat una malaltia. Es basa en la memria

immunolgica i pot durar molts anys. Per exemple, si una persona passa el
xarampi durant la infncia, shi torna immune per a tota la vida.

Adquirida artificialment:

Passiva: Mitjanant ladministraci de srums amb anticossos especfics

(gammaglobulines) contra una determinada malaltia fabricats per daltres
organismes. s una mesura curativa: sutilitza quan lindividu ha contret la
7

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

malaltia i necessita combatre-la immediatament. La seva durada s molt curta.

Es poden curar malalties infeccioses com el ttanus, rubola, botulisme,
hepatitis, etc. i les provocades per substncies txiques, com alguns verins de
serps.

Activa: mitjanant ladministraci de vacunes. La vacunaci s una mesura

preventiva. Sestudia ms endavant.

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

d) Components del sistema immunitari

Sn les estructures relacionades amb la formaci, maduraci i acumulaci dels limfcits. Estan
repartits per tot el cos formant el sistema reticle endotelial (S.R.E.). Es divideixen en:
rgans: - Primaris: on soriginen i maduren els limfcits B i T, encarregats de fabricar
els anticossos. Sn la medulla ssia, el timus i la borsa de Fabricio (en aus)
- Secundaris: on semmagatzemen, es diferencien i maduren els limfcits.
Sn la melsa, els ganglis limftics, les amgdales, lapndix vermicular i les
plaques de Peyer.
Cllules: Limfcits B i T, neutrfils polimorfonuclears, macrfags, cllules dendrtiques,
moncits, cllules NK.
Molcules: Citocines, sistema complement, receptors...

d-1) rgans:
- Medulla ssia. Es troba a linterior dels ossos esponjosos. Aqu es formen les cllules mare,
precursores del "repertori" dels limfcits i els mastcits.
- Timus. s un rgan limfoide tou i bilobulat que es troba a la part inferior del coll. A partir del
naixement va sofrint una lenta involuci que li fa perdre volum i limita les seves funcions. Els
limfcits que provenen de la medulla ssia maduren fins transformar-se en limfcits T.

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

- Melsa. s un rgan limfoide duns 200g encarregat de filtrar la sang per tal deliminar els glbuls
vermells i blancs vells o defectuosos. Aqu acaben de madurar els limfcits B. Cont rees amb
limfcits T i rees amb limfcits B.
- Ganglis limftics o limfonodes. Sn rgans amb forma de rony i de volum variable que es troben
al llarg del vasos limftics, especialment a la zona axillar, inguinal, coll, clavcula i pulm. Filtren la
limfa i posen en contacte els antgens amb els limfcits B i T, produint la resposta especfica. La
infecci provoca una inflamaci i un augment de volum i dactivitat dels ganglis.

rgans del sistema immunitari

10

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

d-2) Les principals cllules del sistema immunolgic: Els glbuls blancs o leuccits.
Sn cllules sangunies amb nucli. Tenen moviment ameboide, la qual cosa els permet desplaar-se
pels vasos sanguinis i travessar els capillars cap els teixits (diapedesi) per tal de fagocitar qualsevol
cllula no prpia. Els limfcits sn els encarregats de fabricar els anticossos i es fabriquen a la
medulla ssia.

11

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Neutrfils: fagociten cllules tissulars mortes i bacteris. Estan relacionats amb els
processos inflamatoris. Poden sortir a travs dels capillars (diapedesi) movent-se
per pseudopodis. Presenten una gran mobilitat.

Eosinfils: intervenen en reaccions allrgiques i infeccions de parsits.

Basfils: Tenen el nucli bilobulat. Intervenen en allrgies. Alliberen heparina

(anticoagulant) i histamina als teixits. La histamina s un vasodilatador que
mobilitza ms sang i, per tant, ms cllules fagocitries cap a la zona de la infecci.
Quan aquestes cllules surten cap els teixits, es transformen en mastcits, amb
funcions molt semblants als basfils, s a dir, lalliberament de mediadors
antiinflamatoris (histamina i serotonina) a la sang.

Limfcits: Intervenen en la resposta immunitria especfica reconeixent el que s

propi i el que no ho s, i fabricant els anticossos o fagocitant cllules. Hi ha
diversos tipus: B, TCD4, TCD8, TS, NK i de memria

Moncits: Fagociten bacteris, cllules mortes i restes orgniques. Quan surten dels
vasos sanguinis als teixits es transformen en macrfags.
Alguns moncits es transformen en cllules dendrtiques, que deuen el seu nom a
les nombroses ramificacions que presenten. Es posen en contacte amb lantigen, el
treuen a la superfcie i el presenten als limfcits T, els quals queden activats. Tant
els macrfags com les cllules dendrtiques sn fagcits especialitzats en fagocitar i
presentar l'antigen als limfcits T.
LEUCCITS A LA SANG

TIPUS
POLIMORFONUCLEARS

GRUP
GRANULCITS

NOM

MONONUCLEARS

NOM

fagocitosi

neutrfils

eosinfils

Lisi de parsits

eosinfils

inflamaci

mastcits

Limfcits T

Cooperaci, citlisi

limfcits T

Limfcits B

Sntesi d'anticossos

cl. plasmtiques

Limfcits NK
MONCITS

FUNCIONS

neutrfils
basfils
LIMFCITS

LEUCCITS ALS TEIXITS

moncits

citlisi
fagocitosi i presentaci
d'antgens

Limfcits NK
macrfags
cl. dendrtiques

12

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Superfcie dun macrfag

d-3) Molcules: Lisozim, sistema complement, interferons, interleucines, etc.

e) Antgens i anticossos
- Antgens. Sn substncies, generalment exgenes, capaces de reaccionar especficament amb els
mecanismes de defensa desenvolupats pel sistema immunitari.
La seva naturalesa qumica s gaireb sempre proteica, encara que poden tenir carcter antignic
alguns polisacrids, lipoprotenes i nucliprotenes.
No hem de confondre antigen amb immunogen. L'immunogen s un antigen que provoca una
resposta immune. No tots els antgens sn immungens.

13

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Cada molcula dantigen posseeix una o ms zones amb capacitat de provocar la sntesi
danticossos i presenten configuracions espacials que poden ser identificades per ells: sn les
denominades determinants antignics o eptops. Un antigen posseeix normalment entre 5 i 10
determinants, per la qual cosa podr reaccionar amb diferents tipus danticossos.
No hem de confondre els antgens amb els haptens, substncies que poden unir-se amb alguns
anticossos, per que no provoquen la seva formaci. Sn propis de la pols i dalguns medicaments.

Centre actiu dun antigen

- Anticossos. Sn un grup de glicoprotenes solubles anomenades immunoglobulines (Ig) o globulines, que es produeixen com a resposta a un antigen especfic 1 i que es troben a la sang, la
limfa i les secrecions corporals.
Cada antics est format per quatre cadenes polipeptdiques: dues pesades (H) iguals i dues
lleugeres (L) tamb idntiques, unides entre si per ponts disulfur constituint una estructura de Y
flexible.

Cadascuna de les cadenes lleugeres i pesades inclou una regi variable, la seqncia dels
aminocids de la qual s peculiar de cada antics, i una regi constant, amb la mateixa seqncia
en tots els anticossos. Si comparem la molcula amb una clau, la part constant (la tija) seria la que
1

El cos hum podria fabricar en teoria 1012 anticossos especfics. s el que anomenem "repertori".
14

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

agafem amb els dits (domini efector), mentre que la variable seria la que encaixa exactament amb
el pany (domini duni). Els mamfers sn capaos de fabricar molts milions danticossos diferents
modificant la part variable. Tots ells es classifiquen en IgG, IgA, IgM, IgE, IgD.
- Ig G. s la ms abundant, sobre tot en els fluids interns (sang i lquid cefaloraquidi). s
la nica immunoglobulina capa de travessar la placenta i immunitzar el fetus.
- Ig A. Es troba present en totes les membranes mucoses. Impedeixen que els patgens
sinstallin en les mucoses.
- Ig M. s la primera immunoglobulina que es fabrica quan es produeix una infecci.
- Ig E. Actua sobre tot en allrgies i en parasitosis.
- Ig D. Es troba a la superfcie dels limfcits B. Controlen la seva activaci, diferenciaci i
supressi.

f) Reacci antigen-antics
Els anticossos, en reconixer els antgens, suneixen mitjanant enllaos de Wan der Waals, forces
hidrofbiques o iniques, formant-se el complex antigenantics. No sestableixen mai unions
covalents perqu serien irreversibles.
La reacci antigenantics s extraordinriament especfica: cada antics s capa de reconixer
els determinants antignics complementaris (eptops). La conseqncia de la reacci s la prdua
del carcter txic de lantigen o b que la cllula que el porta sigui ms fcilment fagocitada o
destruda.
ANTIBODY SPECIFICITY
heavy chain

antigen

light chain

15

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Hi ha quatre tipus de reaccions:

Reacci de precipitaci. Quan lantigen s una macromolcula la reacci amb els anticossos
forma un complex tridimensional insoluble i precipita.

Reacci daglutinaci. Quan els agents patgens posseeixen ms dun antigen a la seva
superfcie es combinen amb diferents anticossos i, cada antics, amb ms dun antigen. Es
formen aix agregats que sedimenten amb facilitat.

Reacci de neutralitzaci. Si lantigen s una substncia txica (toxina), la uni antigenantics provoca la seva neutralitzaci i es perd la toxicitat. Aquesta reacci s prpia dels
virus i s reversible.

16

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Reacci dopsonitzaci. La uni entre un microorganisme i els seus antgens amb els
corresponents anticossos produeix un augment de ladherncia entre el complex antigenantics i la superfcie dels fagcits per a la seva fagocitaci. Els microorganismes recoberts
danticossos estan opsonitzats, s a dir, marcats, i sn ms saborosos.

3. Resposta immune especfica

Hem dit que quan els microorganismes passen les barreres defensives primries es posa en
funcionament un dispositiu molt complex i sofisticat format per cllules i substncies qumiques
que cooperen entre si i desenvolupen una resistncia especfica. La reacci contra lagent infeccis
inclou un reconeixement selectiu dun antigen i les posteriors respostes: una resposta humoral
(limfcits B) i una altra cellular (limfcits T).
a) Resposta humoral o serolgica
Es basa en la sntesi danticossos per part dels limfcits B. Els limfcits B es formen i maduren a la
medulla ssia vermella. Els mamfers presenten una gran varietat de limfcits B, cadasc amb un
antics diferent a la seva membrana. Quan un antigen entra a linterior de lorganisme, acaba
trobant el limfcit que cont lantics corresponent. La uni antigen-antics estimula els limfcits B
i provoca la seva divisi i diferenciaci en dues classes de cllules:

Cllules plasmtiques: Sn limfcits B madurs que desenvolupen un extens reticle

endoplasmtic rugs que sintetitza i exporta gran quantitat danticossos. Aquestes cllules
17

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

no surten dels nduls limftics, per els anticossos que han fabricat viatgen a travs del
srum sanguini i de la limfa fins a arribar a la zona infectada.

Cllules de memria: Algunes cllules romanen en circulaci i continuen fabricant petites

quantitats danticossos desprs dhaver-se superat la infecci. Daquesta manera, si
lorganisme torna a ser atacat podr reaccionar ms rpidament per dos motius: el plasma
ja porta els anticossos preparats per reaccionar immediatament i, al mateix temps, les
cllules de memria es reprodueixen rpidament produint noves cllules plasmtiques.
Aquest mecanisme s la resposta immune secundria i presenta un perode latent 2 molt
curt i una fase de declinaci3 llarga, en contraposici a la resposta immune primria, amb
un perode latent ms llarg i una fase de declinaci ms curta.

El sistema de complement est constitut per 18 protenes sriques i 10 protenes de membrana

que es troben al plasma sanguini i daltres fluids corporals. Sactiven mitjanant reaccions en
cascada i condueixen a una mplia varietat de respostes biolgiques, s un mecanisme inespecfic
que consisteix en la uni daquestes protenes amb els agents patgens i la consegent resposta
inflamatria, ingesti dels microorganismes pels macrfags o be la destrucci directa (citlisi) de les
cllules per perforaci de la paret.
b) Resposta cellular
Els limfcits T sn capaos de destruir els microorganismes patgens i les cllules prpies
infectades per ells. s un mecanisme molt efica en infeccions bacterianes i vriques.
Els limfcits T no poden per ells mateixos reconixer lantigen. Els macrfags mengen les cllules
patgenes i les digereixen. Posteriorment presenten lantigen als limfcits T els quals reaccionen
proliferant i sofrint canvis morfolgics originant diferents tipus:

Limfcits T CD4, Th, collaboradors, cllules auxiliars o helpers. Sn els desencadenants

de la resposta immunitria. Quan un macrfag els presenta lantigen de lagent infeccis
sactiven fabricant uns mediadors interleucines o interleuquines 4- que activen els
macrfags i els limfcits T8.

Temps que transcorre des que comena la infecci fins que els limfcits comencen a multiplicar-se i a produir anticossos

seguint una fase logartmica.

3

La concentraci danticossos va disminuint fins a assolir uns nivells molt baixos.

Les interleucines sn glicoprotenes expressades pels leuccits, la funci de les quals s la intercomunicaci entre les
diferents subpoblacions leucocitries, participant de la resposta immunitria.
18

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Limfcits T CD8, Tc, limfcits citotxics. Suneixen a lantigen de les cllules infectades i
injecten enzims al seu interior, provocant la perforaci de la membrana i la destrucci de la
cllula. Sn els responsables del rebuig dels empelts i transplantaments.

Limfcits NK, cllules assassines o natural killer. Sn limfcits amb activitat citoltica
innata. A diferncia dels Tc, no maduren en el timus. La seva importncia radica en el fet
que sn capaces de detectar cllules amb absncia de molcules dhistocompatibilitat, fet
com en cllules infectades per virus.

Limfcits Ts, supressors o inhibidors. Realitzen lacci contrria a la dels T CD4, s a dir,
atenuen la resposta immunitria inhibint els T CD8 i els B quan sha eliminat lantigen.

Limfcits de memria. Alguns limfcits T romanen a la limfa durant un temps. Daquesta

manera, si lorganisme patogen torna a infectar lorganisme, aquestes cllules proliferen
rpidament i el destrueixen abans que produeixi la malaltia. Aquesta resposta rep el nom
de resposta secundria i s molt ms rpida que la primria.

Com hem vist, en la resposta immunitria collaboren els sistemes defensius cellulars (macrfags i
limfcits T) i humorals (limfcits B). Daquesta relaci sen diu cooperaci cellular.

19

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

4. Tcniques immunolgiques
Els coneixements actuals sobre immunologia permet, no noms conixer com reacciona
lorganisme davant una infecci, sin que proporciona unes tcniques cada vegada ms tils als
camps de la biologia molecular i medicina.
a) Anticossos monoclonals
Fins el 1976 els srums amb anticossos es preparaven infectant animals, traient-los la sang,
separant la fracci gammaglobulnica. Aquest mtode oferia dos problemes: el srum no era del tot
pur i podia produir rebuig, i els anticossos obtinguts eren una barreja heterognia perqu estava
formada per diferents clons de bactries. Avui les gammaglobulines estan produdes per un nic
clon 5 (anticossos monoclonals).
b) Tcniques teraputiques contra el cncer
El cncer o tumor maligne s causat pel creixement incontrolat de la prognie duna cllula
transformada (normalment per acumulaci de mutacions o per un virus oncognic).
Algunes caracterstiques de les cllules canceroses sn:
- Les cllules no obeeixen els senyals interns ni externs que controlen el creixement.
- Presenten una capacitat illimitada de reproducci. El cicle cellular no est controlat i
les cllules es multipliquen sense parar.
- Per tal dalimentar les cllules es produeix un desenvolupament dels vasos sanguinis
per subministrar al tumor nutrients i oxigen.
- Les cllules canceroses no sempre es mantenen al seu lloc, viatgen i es produeix la
metstasi.
La forma ideal de destruir un cncer seria destruir totes les cllules tumorals sense matar les
cllules sanes de lindividu. Des dun punt de vista immunolgic una forma daconseguir-ho seria
poder induir una resposta immune especfica contra les cllules tumorals.
Sha demostrat que alguns tumors animals, sobretot dorigen vric, han sofert una regressi
espontnia. Aix fa pensar en lacci antitumoral del sistema immune, la qual cosa genera moltes

Clon s un conjunt de cllules que procedeixen totes duna mateixa per reproducci asexual. Si no hi ha mutacions, sn
totes iguals

20

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

esperances per al tractament del cncer. No obstant aix, hem de tenir en compte que el sistema
immunitari va sorgir per a lluitar contra els agents infecciosos i no per a eliminar tumors.
La realitat s que la major part dels tumors espontanis sn ignorats pel sistema immune. Alguns
dels mecanismes devasi de latac immunitari sn:
-

Presenten baixa immunogenicitat, s a dir, els antgens sn massa semblants als de les
cllules normals.

Algunes cllules malignes no expressen lantigen tumoral i no pot ser reconegut pel
sistema immune.

Les cllules tumorals poden efectuar canvis en lhoste que disminueixin o eliminin una
resposta immunitria efica contra elles, per exemple enviant senyals inapropiades a les
cllules T, tot reduint la seva capacitat de resposta.

Demora immune. Pot passar que el tumor creixi amb molta rapidesa en la fase preco i la
resposta immune arribi tard.

En un futur prxim es podran conixer noves terpies que permetin combatre malalties que avui no
tenen soluci, especialment les canceroses.
-

En lactualitat sestan preparant anticossos monoclonals dirigits especficament contra els

antgens presents en cllules tumorals com a terpia contra el cncer.

El coneixement, cada dia ms gran, de les molcules activadores dels leuccits es poden
utilitzar com un nou mtode teraputic contra el cncer. Per exemple, es poden extreure
limfcits dun pacient que ha desenvolupat un tumor i exposar-los a lacci de les
interleucines (veure pg. 14) amb la finalitat dactivar-los enfront de cllules canceroses.
Les cllules aix tractades sinjecten de nou al pacient per a combatre el tumor dintre de
lorganisme.

Normalment les cllules canceroses tenen a les seves membranes unes protenes rares
que, per la seva petita quantitat no solen ser capaces dactivar el sistema immunitari.
Actualment sest treballant per conixer-les millor per poder fabricar-les en grans
quantitats per enginyeria gentica i fabricar amb elles vacunes anticanceroses.

21

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

5. Les vacunes
a) Concepte de vacuna
Consisteix en la inoculaci dun preparat artificial amb toxines atenuades que obliguen el sistema
immunitari a reaccionar generant anticossos i cllules de memria, es a dir, aconsegueix memria
immunolgica, de manera que si ms tard lorganisme s infectat amb la mateixa toxina, la reacci
ser rpida i lindividu no patir la malaltia.
La vacunaci s una mesura de prevenci. Els seus efectes triguen dies o mesos en arribar, amb
algunes excepcions.

Encara que cap el 590 a.C. ja es practicava algun tipus de vacunaci, va ser Edwuard Jener (1796)
que va introduir una forma segura de vacunaci contra la verola. Un segle ms tard Pasteur va
descobrir que les malalties infeccioses estaven causades per microorganismes i va utilitzar els virus
de la rbia inactivats. Uns anys ms tard la OMS va donar per eradicada la verola a nivell mundial.
Actualment existeixen vacunes contra molts patgens (verola, varicella, rbia, xarampi, clera,
ttanus, poliomielitis, rubola, hepatitis, grip, etc.) i en molts pasos hi ha programes de vacunaci
sistemtica de la poblaci, la qual cosa ha fet disminuir la prevalncia daquestes malalties i, fins i
tot, a eradicar-les.

22

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

b) Tipus de vacunes
Podem classificar les vacunes segons el sistema de fabricaci:
Vacunes tradicionals: contenen patgens morts o debilitats, o toxines inactivades. Suposen

un petit risc de generar reaccions inflamatries o, incls, la malaltia.

a) Atenuades: Inoculaci de microorganismes avirulents (no patognics) capaos de
replicar (tuberculosi, poliomielitis, varicella...)
b) Inactivades: Inoculaci de microorganismes sense capacitat de replicaci (Clera,
hepatitis A, Influenza...)
Vacunes de protenes pures: fan servir protenes pures, fortament antigniques, de la

superfcie dels patgens. Un exemple s la que sadministra contra el virus de lhepatitis B.

Vacunes mltiples: pensades amb la finalitat de disminuir el nombre de vacunes que sha

de subministrar a la poblaci. Sutilitzen virus inofensius lcid nucleic dels quals porta
inserits, per enginyeria gentica, gens de tres o ms virus diferents. Desprs de
ladministraci de la vacuna, els gens incorporats als virus sexpressen en el nostre
organisme, produint-se els antgens que provocaran la resposta immunitria contra ells.

EDAT

VVPH
Haemophilus
(Vacuna
Tos
Poliomielitis Triple
Meningitis
Ttanos Difteria
Influenzae
Hepatitis B Varicela
contra virus
Ferina
I,II,III
Virica
C
Tipus B
del papiloma
humano)

2 mesos

4 mesos

6 mesos

12 mesos

15 mesos

18 mesos

4-6 anys

X
X

X*

11-12
anys
14-16
anys i
cada 10
anys***

X **
X

* Als 4 anys.
2013-2014.

** VHA+B: antihepatitis A i B combinada. Programa pilot vigent fins el curs escolar

*** A partir dels 60 anys, antigripal i antipneumoccica 23-valente.
Calendari de vacunacions

Decret 219/2008, d 11 de novembre, pel qual sestableix el calendari de vacunacions sistemtiques.

23

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

6. Patologies relacionades amb la immunitat

Hem vist que el sistema immunitari s molt complex i sofisticat. Tanmateix no podem dir que sigui
perfecte: en ocasions concretes es produeixen errors (Immunopatologies) que poden resultar
greus o incls fatals. Els trastorns ms importants sn:
a) Rebuig de trasplantaments
Quan es fa un trasplantament dun rgan els problemes quirrgics estan prcticament superats,
per no els problemes de rebuig.
El rebuig s una resposta immunitria que desenvolupa lorganisme receptor davant un teixit
estrany que procedeix del donant. Aquesta resposta s semblant a la que es produeix en qualsevol
infecci i pot destruir lrgan implantat. El rebuig pot trigar des de uns minuts (cas dels
xenotrasplantaments 6) fins a setmanes o mesos. Excepte en el trasplantament de crnia 7, la
donaci entre bessons monozigtics o el autotrasplantament sempre haur rebuig. Per aquest
motiu es fan proves dhistocompatibilitat entre donant i receptor i es procura trobar el receptor
ms compatible. Tanmateix, no es pot evitar algun grau de rebuig, i es recorre a procediments que
tendeixen a deprimir la resposta immunitria.
El cas dels fetus s especial: encara que el fetus posseeix antgens del pare, normalment no s
rebutjat. Aix es deu al fet que el trofoblast de la placenta no respon, en general 8 als seus antgens.
Un altre cas de gran inters s el de la transfusi de sang. En els segents quadres apareixen els
antgens i anticossos dels diferents grups sanguinis:
GRUPS A, B i O
GRUP

AB

ANTIGENS

AiB

--

ANTICOSSOS

--

GRUP Rh
GRUP

ANTIGEN

--

ANTICOSSOS

--

--

El donant s duna altra espcie.

La crnia no rep circulaci sangunia i no hi ha contacte amb limfcits.
8
En alguns casos no existeix tolerncia. Aix passa en leritroblastosi fetal o anmia hemoltica del nad, en la neutropnia
neonatal, etc.
7

24

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

s fcil fer el quadre de possibles donacions. Per exemple, un individu del grup 0 - pot donar sang a
qualsevol receptor, perqu no t antgens. Tanmateix, noms podr rebre sang del mateix grup,
perqu tots els altres porten algun antigen.
Pel que fa al grup Rh s interessant fer esment de leritroblastosi fetal o malaltia hemoltica del
nounat, un problema que es pot presentar en el cas que en una parella la dona sigui Rh negatiu
(dd) i lhome Rh positiu. En aquest cas, el pare pot ser DD o Dd (D>d). Si lespermatozou porta una
D, el fill s Rh positiu i portar lantigen D a la membrana dels seus glbuls vermells, que no poden
passar a la mare per la placenta. El primer part ser normal, per qualssevol contacte de la sang de
la mare amb la del fill tindr com a conseqncia que la mare fabriqui anticossos contra lantigen D
durant la resta de la seva vida. Si en un segon embars el fill s tamb Rh positiu, la mare passa al
nen aglutinines anti-Rh, s a dir, anticossos que poder reaccionar amb lantigen D del beb. Les
conseqncies poden ser greus, per es poden palliar amb una transfusi o amb una vacuna
desprs del primer part.
b) Allrgies
Lallrgia s un fenomen dhipersensibilitat i es pot definir com una resposta exagerada davant
substncies inofensives o antgens dbils.
En el conjunt de la poblaci el nombre dallrgies est augmentant, sobretot en la poblaci infantil.
Les possibles causes sn: laugment de la contaminaci, ls dadditius alimentaris, lestrs, les
vacunes i la falta de contacte dels nens amb els patgens que haurien de ser habituals.
Les substncies que provoquen les reaccions allrgiques es diuen allrgens i es troben, sobre tot
en els pllens, aliments, cars de la pols, espores de plantes i fongs, verins dinsectes, cosmtics,
metalls, frmacs, pls danimals, etc.
Una caracterstica com de les allrgies s que el primer contacte amb lantigen no provoca cap
tipus de reacci, per produeix cllules de memria sensibilitzades, de manera que darrera la
segona exposici es produir la reacci allrgica.
Depenent del tipus dallergen i de la ruta dentrada, les respostes poden ser molt variades: edema,
vasodilataci, oclusi traqueal, collapse circulatori, mort, irritaci de la mucosa nasal o bronquial,
vmits, diarrea, pruja, urticria, etc.
El procs allrgic comena amb la sensibilitzaci de lorganisme quan entra per primera vegada
lallergen, el qual s digerit pels macrfags que, posteriorment, mostren els fragments resultants
en la seva superfcie cellular. Els limfcits T reconeixen alguns daquests fragments i suneixen a
ells, secretant limfocines que causen la maduraci dels limfcits B, els quals a la seva vegada
fabriquen anticossos IgE.
25

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

En un segon contacte entre lallergen i les IgE les limfcits alliberen histamina, substncia que
provoca les respostes abans esmentades.
El tractament contra les allrgies pot consistir a administrar antihistamnics o a desensibilitzar 9 la
persona allrgica amb vacunes.
Un tipus de resposta extrema s lanafilaxi, caracteritzada per afectar tot lorganisme i que pot
arribar a produir la mort per xoc anafilctic, El xoc anafilctic consisteix en lalliberament explosiu
de substncies pels mastcits, la qual cosa provoca una vasodilataci extrema i un augment
exagerat de la permeabilitat dels capillars, de tal manera que es perd gran quantitat de plasma i un
xoc circulatori que causa la mort en qesti de minuts.
c) Malalties autoimmunes
El sistema immune s capa de respondre a una gran quantitat dantgens diferents, degut a un
ampli repertori despecificitats que posseeixen les cllules B i T. Per si tenim en compte que la
generaci del citat repertori s aleatria, s fcil explicar que alguns limfcits T o B produts per
lorganisme reconeguin components propis. Normalment aquestes cllules estan controlades per
diferents mecanismes que asseguren, daquesta manera, la tolerncia a all que s propi per,
ocasionalment, alguna cllula B o T especfica per a un antigen propi pot escapar a aquests
mecanismes generadors de tolerncia i atacar els teixits que presenten lantigen per al qual s
especfica.
Alguns exemples de malalties autoimmunes sn: anmia hemoltica autoimmune, miastnia gravis,
diabetis mellitus insulino-dependent, artritis reumatoide, esclerosi mltiple, atrfia tiroidea, etc.
d) Immunodeficincies innates i adquirides
El sistema immunitari est format per un conjunt de cllules i molcules que collaboren entre si
per a defensar lorganisme contra els agents infecciosos. Qualsevol errada que es produeixi en
aquest sistema altament interrelacionat pot originar una resposta defectuosa o una manca de
resposta, afavorint laparici dinfeccions. Els errors poden afectar a un component nic dels
sistema o produir un deteriorament global de la resposta immune.
El grup de malalties causades per defectes del sistema immune rep el nom dimmunodeficincies.
Alguns exemples sn: artritis reumatoide, diabetis tipus 1 (diabetis mellitus insulinodependent),
esclerosi mltiple, lupus, miastnia gravis...
Poden ser immunodeficincies congnites o innates i immunodeficincies adquirides.

La vacunaci consisteix a administrar dosis gradualment ms grans dantigen, la qual cosa estimula la producci
danticossos IgG circulants que intercepten lallergen impedint la seva uni amb els IgE als teixits.
26

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

Les immunodeficincies congnites o innates sn causades per mutacions en algun gen

que afecten el sistema immunitari. Provoca malalties greus, fins i tot mortals. El
tractament consisteix en la utilitzaci continuada dantibitics, ladministraci
danticossos i, en els casos ms greus, mantenir lafectat en recintes estrils fora del
contacte amb els grmens (nens bombolla).
Actualment sest experimentant amb la terpia gnica: el seu objectiu s corregir el
defecte gentic mitjanant la introducci duna cpia correcta del gen defectus en les
cllules afectades. Com a vector es fan servir retrovirus dels quals shi han eliminat els
gens no desitjats.

Nen bombolla

- Les immunodeficincies adquirides apareixen a partir dun moment determinat de la

vida de lindividu. Les causes poden tenir diferents orgens:
Prdua generalitzada de protenes, com la malnutrici, errors en la hematopoesi,
com passa en les leucmies, lesions que faciliten la invasi de microorganismes,
com les cremades greus i, encara que no es coneix el mecanisme, les depressions.
Tractaments mdics que inactiven

els leuccits, com poden

ser ls

dimmunosupressors i els tractaments de quimioterpia i radioterpia contra els

tumors.
Infeccions vriques que afecten el sistema immunitari. s el cas de la SIDA. Tenint
en compte la seva importncia i actualitat, val la pena fer-ne cinc cntims.
La SIDA. (sndrome de immunodeficincia adquirida) no s una malaltia. En realitat s un conjunt
de desordres que afecta profundament el sistema immunolgic i el sistema nervis i causa un
ventall dinfeccions oportunistes10 i un tipus de cncer anomenat sarcoma de Kaposi 11.

10
11

Infeccions causades per patgens normalment inofensius.

Afecta les cllules endotelials dels vasos sanguinis.
27

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

El virus causant de la sndrome s lVIH (virus de la immunodeficincia humana), un retrovirus de

forma esfrica que fa servir, sobretot, els limfcits TCD4 o collaboradors i els macrfags per a
reproduir-se. Encara que durant el primer perode de latncia 12 no sobserven smptomes, es pot
detectar el virus per la presncia danticossos a la sang (individus seropositius) i lindividu pot
passar la infecci. Els virus es van reproduint 13 a linterior dels limfcits i augmenta rpidament el
seu nombre durant les tres a sis primeres setmanes. Comena una reacci humoral i cellular que
provoca quasi la desaparici dels virus. Tanmateix una fracci molt petita queda amagada en certs
rgans, quedant la infecci en fase de latncia i, encara que no hi ha smptomes de malaltia, alguns
virus segueixen replicant-se. En un principi la persona por reemplaar les cllules mortes, per
cada vegada hi ha ms virus i menys limfcits, fins que sassoleix la immunodepressi i es
desenvolupa clnicament la SIDA.

Virus de la S.I.D.A.

*CTL = limfcits citotxics

12
13

La fase asimptomtica pot durar entre 2 i 10 anys.

Seguint el cicle lisognic.
28

IMMUNOLOGIA

JOS JUAN LPEZ

La lluita contra la malaltia s encara avui molt difcil: els antibitics no serveixen i els virus muten
amb una freqncia relativament alta, la qual cosa impossibilita lelaboraci duna vacuna efica.
Lnic tractament que es fa servir s un cctel de frmacs que inclou inhibidors de la transcriptasa
inversa (AZT), dideoxinucletids (anlegs als nucletids) i inhibidors de la proteasa vrica, que
aconsegueix reduir la crrega vrica, per no la desaparici total del virus, ja que queden gens en
estat latent dintre de lADN de les cllules.

29