Llobregat Marina Guinjoan, Anna Bach-Esteve, Judith Alcaraz
El dia 19 de desembre de 2014 vam anar a visitar el Delta del
Llobregat, una reserva plena meravelloses espcies de flora i fauna, i un home molt simptic i agradable ens va acollir per a realitzar una visita guiada per a gaudir daquest espai natural. Majoritriament, els nics 2 temes que tractava eren els animals i la vegetaci. Malgrat que els avions de laeroport del Prat passaven per damunt dels nostres caps cada tres minuts aproximadament, no va parlar gaire de les infraestructures que envolten aquesta reserva natural. LA FAUNA: Les espcies de les que ens va parlar que solen freqentar la zona del Delta van ser: Teixidor Martinet blanc Cames-llargues Fotja Bernat pescaire nec collverd Corb Mar nec cullerot Flamenc Garsa Pit-roig Puput Oreneta
Les segents aus sn les qu
estan ms ben adaptades al medi del Delta del Llobregat per les segents raons: Cabusset: Aquestes aus estan ben adaptades per a el busseig. A vegades s'ha vist que poden estar sota l'aigua fins a un minut.
Busquen sobretot bulbs de lliris
d'aigua. Quan estan en perill tamb poden fugir bussejant. Viuen en llacs, pantans, estanys i aiguamolls de Madagascar i l'frica subsahariana, entre Senegal i Txad, per l'oest i Etipia i Sudfrica, per l'est, per es poden veure aqu a Catalunya depenent de lestaci de lany (com tots els altres animals). La seva alimentaci es basa en diferents tipus de vegetals, especialment les llavors i les fulles. Els joves tamb mengen insectes.
Polla blava: s una espcie que es
pot trobar en tota mena d'ambients aqutics. Resisteix b aiges notablement contaminades i amb fora salinitat. La seva coloraci s en general de color gris pissarra, amb el cap i coll ms foscs i dos amples lnies de color blanc en els flancs sota la cua. Salimenta duna ampla varietat de vegetals, i petites criatures aqutiques.
Tamb hi solen habitar moltes
espcies de tortugues, escarabats i sargantanes. LA FLORA: La flora del Delta del Llobregat s molt variada. Per exemple el Salze Blanc, que produeix cid salidic. Tamb hi ha moltes pinedes iguals, ja que van estar plantades per lhome per 2 raons bsiques (talla el vent per a que les dunes no
guanyin ms terreny i per aturar
els animals). Les capes dels pins que estan cremades per la copa s per culpa del vent que ve des de el mar i porta salinitat. Hi ha 2 tipus de canyes: el Cany autcton i la Canya Invasora, la qual la seva fulla talla molt per a qu els herbvors no se les mengin. Sn tan afilades que a ledat mitjana les feien servir per
tallar el cord umbilical de les
dones quan parien. La vegetaci est adaptada a la insolaci, a la salinitat de la zona i al vent.
Una planta caracterstica del Delta
del Llobregat s el Tamariu. Aquesta planta est adaptada a la salinitat de tal manera que absorbeixen la sal que ve amb les rfegues de vent i, al mat segent, plora. s a dir, expulsa la sal a travs dels seus porus (si tastem la fulla, s salada). Tota aquesta informaci la sabem grcies a les estacions biolgiques (llocs on sestudien els canvis ambientals). INFRAESTRUCTURES:
Noms ens van parlar de
laeroport pel simple fet de que passaven avions cada 3 minuts aproximadament. En molts dels itineraris que es poden fer pel Delta podem veure part de les noves installacions que s'hi han
construt en els darrers anys: la
nova pista d'aterratge, la nova terminal de passatgers, la nova torre de control, i un nou hangar de manteniment i de reparaci d'avions.