Avui 7 de maig de 2015 ha sigut un dels dies ms felios de la meva vida.

He
rebut una notificaci del Circuit de Barcelona Catalunya que deia que havia
sigut escollida per a fer les entrevistes al podi de desprs de la cursa del
diumenge de la GP2, una de les vries subcategories de la Frmula1 en la qual
hi corre el meu pilot preferit des que era petita, en Dani Clos. Quina illusi!
Men recordo quan vaig conixer en persona en Dani Clos. Era un divendres, si
no recordo malament, el dia 22 de febrer de 2013, durant els tests hivernals de
pretemporada de la Frmula1 al Circuit de Barcelona Catalunya. Feia molt,
molt fred. Aquell dia anava amb el meu pare (tot i que els carnets de soci ens
els van deixar els meus oncles), i era la primera vegada que veia crrer els
Frmules en directe. Estava molt emocionada i vaig gaudir molt durant lestona
que vaig veure rodar els blids sobre lasfalt catal. Un cop es va acabar la
jornada de tests i la pista va quedar buida, vaig proposar-li al meu pare si
podem demanar una acreditaci per entrar al Paddock. No s si s perqu li
va agradar la idea, o simplement ho va afirmar per veurem feli, per em va
assentir amb el cap, i vam anar a demanar-les. A les 17:15 aproximadament,
vam poder entrar. No em va faltar temps per allucinar. Noms amb travessar la
porta metllica vaig veure un parads que mesperava. Estava somiant?
En aquell moment no mimportava res, estava al meu nvol. Crec que es podria
dir que era la persona ms feli del mn. Vam passejar fins al rac ms
amagat, i vam entrar a alguns hospitalities de grans equips daquest esport,
com el de lactual campi del mn la temporada passada, lequip Red Bull.
All hi havia gent molt simptica i amable: tant els mecnics, com els
enginyers, com les hostesses. Ens van oferir begudes de la marca prpia:
aigua, infusions, etc., i tot estava molt bo. Dins daquest hospitality shi estava

molt b, hi havia una temperatura molt agradable. Per no vrem ser

conscients del canvi trmic al sortir, i sens van glaar les candeles.
Desprs destar voltant per tot el paddock durant llarga estona per treurens el
fred, ens vam adonar de que no trobarem cap pilot. s clar, amb aquest mal
temps no sortiria cap professional daquest esport. Desprs de 10 minuts
aproximadament sense trobar cap pilot vam veure una amiga nostra, que va
ser la que ens va dir: Lnic pilot que trobareu per aqu ser en Dani Clos. Est
al box dels pneumtics Pirelli.
Aix doncs, el meu pare i jo no vam voler deixar escapar loportunitat de fer-nos
fotos amb ell i que ens signs quelcom, i vam anar tot decidits a buscar-lo.
Era all, el veiem a travs del vidre. Estava amb el seu mbil i de tant en tant
anava mirant cap a fora i ens veia. Nosaltres li anvem fent gestos per a qu
sorts per ell pensava que li diem a alg altre. Al cap dun parell de minuts,
quan ens va tornar a mirar somrient, jo vaig gesticular el seu nom amb la boca,
i va semblar entendrem. Tot seguit, es va assenyalar a ell mateix dient Jo?, i
el meu pare va afirmar amb el cap. Segons desprs, la porta es va obrir, en
Dani baixava les escales de fusta mentre ens deia: Perdoneu, no sabia que
em cridveu a mi. El meu pare li va dir: I a qui volies que cridssim? Si ets tu
lnic pilot que hi havia dins! Teniu ra... va dir en Dani. Jo estava all,
callada, observant el panorama amb nerviosisme i emoci, molta emoci. Sem
notava la cara destar allucinant com mai ho havia fet. En Dani em va dir Vols
una foto? i jo, amb un somriure dorella a orella vaig assentir. El meu pare va
deixar anar quelcom assemblat a Va Judith, no siguis vergonyosa i posat!, i
aix va ser justament el que vaig fer, per amb bastanta timidesa. Acte seguit, li
vaig donar un collaret fet per mi. Era un cordill negre, rgid a simple vista, per

si saixafava, es podia notar un tacte esponjs. Quan el va tenir a les mans, li

vaig demanar que sel poss a les curses, tot i que creia que no faria cas a una
nena petita com jo. A continuaci, vam agrair-li molt que hagus estat 5 minuts
passant fred amb nosaltres, ens vrem acomiadar dell i vam sortir del
Paddock. Jo ja estava contenta, havia fet un dels meus somnis realitat, i ja
anava sent hora de tornar cap a Terrassa. Per la setmana segent va passar
el que no mesperava. El meu pare havia tornat anar al circuit, tot i que aquesta
vegada el va acompanyar la meva tieta ja que jo tenia un examen. Van tornar a
anar al Paddock i es van tornar a trobar a en Dani Clos. El meu pare, sense
pls a la llengua va anar cap a ell i li va dir: Ei, Dani! Bon dia! No s si ten
recordars, la setmana passada, que vaig venir amb la meva filla... Es clar,
per qu? Va preguntar en Dani. El meu pare va respondre s que sens va
oblidar de demanar-te un autgraf per la nena, i si li podries dedicar... En Dani
va agafar la llibreta i el bolgraf que li oferia el meu pare i, quan va comenar a
escriure, va dir: Perdona, Judith va amb H o sense H? El meu pare va
quedar absolutament glaat. Li va dir: Ostres!!! I com s possible que ten
recordis del seu nom!? El qu em va fer sentir la teva filla quan es va posar
al meu costat, ser difcil doblidar. Aquelles paraules van arribar molt al cor
del meu pare, i molt ms a dins meu, quan el meu pare, a la tarda, mho va
explicar mentre mensenyava, entusiasmat i ple dorgull, lautgraf dedicat. Va
ser el moment ms feli de tota la meva vida.

s el diumenge que tant havia esperat, s que aquest s el meu diumenge.

Ara toca pujar al cotxe i emprendre el cam de Terrassa a Montmel, del somni
a la realitat. Passen trenta-cinc minuts, arribem al prquing, traiem les

motxilles, els carnets de soci i caminem cap a lentrada. Passem el codi de

barres del carnet pels sensors, i a un metre ens esperen els gorilles que
revisen que no hi hagi cap estri inadequat a les bosses. Pugem les escales i
anem cap a la nostra zona, la Grada F. Comena la cursa! Est molt i molt
emocionant, hi ha moltes baralles entre tots pilots i molts intercanvis de llocs! A
falta de 8 o 9 voltes pel final de la cursa, el meu pare i jo sortim de la Grada F
per anar a la sala dentrevistes. A mig cam, anem mirant les pantalles del
circuit per a saber les posicions de cadasc. Per... Qu passa? On s el Dani?
Ja no surten les seves inicials a la pantalla que indiquen el lloc en el que va.
De sobte, els comissaris que tenim al davant onegen la bandera vermella, i jo
mesperava el pitjor. No mho podia creure per, efectivament, el dia que havia
de ser el ms feli que he viscut mai, sest convertint en el ms trgic de tots.
Un silenci amenaador ocupa tot el circuit i, minuts ms tard, es fa oficial la
notcia: mentre en Dani Clos avanava a lAndy Soucek, pilot doblat, aquest
havia fet una relliscada emportant-se al meu dol per davant a 278km/h i
estavellant-lo contra el mur. La meva reacci, com no pot ser altra, ha sigut la
de posar-me a plorar de rbia, tristor i desconsol. Encara no mho puc creure.
Per qu, Dani? Per qu a tu?
La pista no est en condicions de disputar cap cursa ms: els murs i les
tanques metlliques del voltant de lasfalt han quedat massa danyades. Aix
doncs, marxem cap a casa. El Gran Premi de Frmula 1 tamb queda susps.
Arribo a casa sense notcies de laccident. Ning sap com ha sigut, ni si t
alguna contusi que li pugui costar la vida... res.
Ja ha passat un quart dhora des de laccident, i sen sap la primera notcia. El
coll ha patit un fort impacte lateral i hi ha risc de que shagi pogut desnucar.

Aix t molt mala espina. Si una persona es desnuca, pot morir. Estic al cotxe,
segueixo intranquilla, atenta al Facebook per si diuen qualsevol notcia ms.
Sense parar, actualitzo la pgina dinici de les meves xarxes socials en busca
de novetats. I per fi, quan ja estic arribant a Terrassa, el perfil oficial de la
Federaci Internacional dAutomobilisme envia un comunicat: En Dani Clos
est b. Ha patit una intensa contusi al coll i a la part superior de lesquena de
47G que li hauria costat la vida, si no fos per un estrany objecte que li han
trobat els metges al treure-li el casc. Semblava ser un AirBag en miniatura que
li envoltava tot el coll. Ms tard, els infermers han investigat sobre aquest
objecte i creuen que s un penjoll fet amb cordill negre. Aix es tot de moment.
Mare meva. No mho puc creure. El meu penjoll, el collaret que li vaig regalar...
Du meu! Em va fer cas, sel posa a les curses! Lalegria que sento dins el meu
cos no es pot descriure. No hi ha paraules per poder dir tot el que estic sentint
ara mateix. Que el meu pilot preferit es salvi duna mort quasi segura per un
collar que li vaig regalar... Uf! Em sento la persona ms afortunada del mn!
Als tests de dimarts i dimecres de desprs de la cursa, he tornat a veure en
Dani pel Paddock. Ell no mha reconegut, per jo li he dit: Han passat 2 anys,
per ets aqu gracies al penjoll que et vaig regalar als tests hivernals del 2013.
En Dani no donava crdit: Ah, s! Ja men recordo de tu! I vols dir que el collar
que em vas regalar... S!!! He dit amb un somriure i llgrimes als ulls. En
Dani mha mirat sorprs, i tot seguit mha abraat com si fos un peluix. El meu
pare, testimoni daquest moment de felicitat sha afegit a la abraada, i en Dani,
com a recompensa, mha dit que em portar a totes les curses que queden del
2015 amb el seu equip, per a qu pugui gaudir del mn del motor des de dins.