Localitzaci:

Amrica s un continent que va de pol nord

a pol sud. Al nord, limita amb lOce Glacial
rtic; al sud, amb lOce Glacial Antrtic; a
lest, amb lAtlntic; i a loest, amb el
Pacfic.

Relleu:
Amrica est composta, bsicament, per una srie de serralades a la
costa occidental a les zones de xocs i enfonsaments de plaques
tectniques.
A l'Amrica del Nord destaquen, del costat occidental, les Muntanyes
Rocalloses, la Serra de Baixa Califrnia i la Serra de Nevada. Del
costat oriental, destaquen nicament els Monts Apalatxes. Al centre
d'Amrica del Nord es troben les planes ms grans del continent, on
hi ha la zona del Planell Mexic. A l'Amrica Central es troba noms
una cadena muntanyosa anomenada Serralada Centroamericana, la
qual travessa tots els pasos d'aquesta zona del continent. Malgrat
aix, cal dir que rep un nom diferent a cada pas. Si parlem dels
accidents geogrfics de les Antilles, ens trobem amb que el relleu s
un arc combinat amb valls, muntanyes, planes i altiplans que fan
daquest paisatge un gran punt datenci turstic. A les illes ms grans
podem trobar elevacions del terreny, com la Sierra Maestra, a Cuba.
Tamb hi ha massissos, com els de Selle i Hotter, a l'illa de
L'Espanyola. La resta de les illes daquest arxiplag sn puntes de
muntanya que sobresurten del mar. A l'Amrica del Sud destaquen els
Andes, on es troben els cims ms importants del continent. Els Andes
s la serralada emergida ms llarga del mn i s una de les principals
fonts econmiques dels pasos on es troba. Tamb podem trobar
planes, com la de lOrinoco, de l'Amazones, etc. A la costa de
l'Atlntic es troba tamb la Meseta Brasilera.
A la Serralada dels Andes s on hi trobem lAconcagua que, amb
6.959 metres d'altitud, s el cim ms alt de tota Amrica.

Recursos Naturals:
Soja, blat de moro, fibra de cot, tomquets, pomes, taronges,
maquinria, productes marins, productes qumics, nquel, coure,
paper, carns i fusta, carb, gas natural, ferro, or, petroli, plata, plat,

urani, ramaderia (bobina i porcina), canya de sucre, blat, cot, caf,

plata, recursos pesquers, oli de palma, tequila, banana, plom, sal,
ciment i cervesa.

Menjars Americans:
Els aliments ms tpics sn la patata, el tomquet, el blat de moro i el
cacau. A lAmrica del Sud, els productes i menjars que predominen
sn dinfluncia espanyola i portuguesa. Un menjar tpic que es
consumeix a la zona de lAmrica Llatina s la Marraqueta una mena
de pa batut. s propi daquesta zona, i est elaborat amb farina
blanca de blat, aigua, llevat i sal, necessita ms temps de
fermentaci que els altres pans i no cont greixos.
Lorigen daquest menjar encara no s gaire clar, per hi ha varies
hiptesis amb teories diferents. Una de les hiptesis freqents, va ser
una duna historiadora, que deia que aquest pa havia estat portat per
un grec que havia vingut a La Paz per a crear la seva prpia botiga,
iniciant aix un petit negoci on es dedicava a fer aquests pans.

Una altra hiptesi comuna s que, desprs de la Guerra del Pacfic,

mentre els xilens van ocupar la ciutat peruana de Tacna, els peruans
feien el pa tal i com els hi demanaven els de Xile, amb la farina que
els hi donaven i amb ms quantitat daigua, cosa que feia que la
massa augments la seva mida i queds ms cruixent (ja que aquesta
s una caracterstica de la Marraqueta).

Cultura:

MAIES, INQUES I ASTEQUES

MAIES. La civilitzaci Maia ocupava tot el sud de la Pennsula del

Yucatn, en els segles V i XV. Eren agricultors que vivien i
s'organitzaven en ciutats Estat independents; tenien un sistema
d'escriptura jeroglfica i uns coneixements matemtics i astronomia.

Tamb van construir unes pirmides, temples i palaus

per els qui manaven.
Desprs d'arribar-hi els espanyols la civilitzaci maia
havia desaparegut per causes desconegudes.

INQUES. La civilitzaci inca es va desenvolupar

a l'Amrica del Sud, situats a la serralada dels
Andes; en el any 1100 van ser conquerits. Els
inques van crear un imperi amb el centre a Cusco; la seca
civilitzaci va arribar els 12 milions d'habitants. Eren
agricultors, i van crear un sistema de terrasses per conrear las
vessants.
ASTEQUES. Els asteques van dominar la frtil vall de Mxic en el any
1519, que va ser la data d'arribada
dels espanyols. En un poble molt
guerrer hi van conquerir un gran
imperi, amb la ciutat de
Tenochtitlan, que s'estenia pel
centre i el sud de Mxic.
L'agricultura i el comer eren les
seves activitats econmiques
principals. Tamb van desenvolupar la civilitzaci urbana, amb ciutats
importants.

Esports:
FUTBOL. El futbol s lesport ms popular en bastants pasos
dAmrica. Brasil, Uruguai i Argentina han aconseguit ser campions
del mn varies vegades. Les federacions no depenen noms duna
confederaci sin que, a Amrica hi ha dos confederacions:
Conmebol que sencarrega dorganitzar les federacions del Sud
dAmrica i la Concacaf, s lencarregada dorganitzar les
federacions del nord, el centre i el Carib. Els campionats ms
importants sn la Copa Amrica i la Copa dor, que aquestes
corresponen a la Conmebol i la Concacaf respectivament. A nivell
de clubs, els tornejos ms importants sn la Copa Libertadores
d'Amrica i la Copa Sud-Americana (que ambdues depenen de la
Conmebol) i la Concacaf League Campions (que depn de la
Concacaf).

FUTBOL AMERIC. El futbol americ tamb s un esport dequip. Va

nixer fa ms de 100 anys als Estats Units d'Amrica com una
evoluci del rugbi angls. s un dels esports de contacte ms
competitius dEstats Units, tot i que es practica actualment en ms de
60 pasos. Aquest esport requereix una gran disciplina , entrenament
fsic i preparaci mental. La major lliga competitiva i popular d'aquest
esport es dna a la National Football League (NFL), la lliga de futbol
americ professional dels Estats Units.
Turisme:
ILLA DE PASQUA. s una illa situada a lOce
Pacfic sud i que pertany al pas de Xile.
Disposa duna superfcie de 163 km
aproximadament, que cont 5035 habitants
ms o menys, segons unes dades recollides
lany 2011. Aquests habitants es concentren
TOTS a Hanga Roa, capital i nica poblaci en
tota la illa. All es parlen 2 idiomes: lespanyol i el rapanui (idioma
propi de la zona de la polinsia). Aquesta illa t un gran atractiu
turstic grcies als monuments de pedra dels quals disposa. Aquestes
esttues sanomenen Moais, i nhi ha ms de 900. Aquestes figures
eren tallades amb pedres de basalt a la pedrera del volc Rano
Raraku. Quan estaven fetes a punt es transportaven verticalment fent
servir cordes i fustes a mode de rodetes fins a l'ahu, altrament dit
altar, que li pertanyia. Un cop all se'ls hi donava "vida" i poder amb
la collocaci dels ulls de corall.
BANFF NATIONAL PARK. Les glaceres de les Muntanyes Rocalloses
Canadenques desguassen amb el seu particular color grcies a
l'erosi dels sls rocosos, per acabar alimentant rius, rierols i llacs
d'aigua turquesa. El Parc Nacional
Banff s el parc natural ms vell de
Canad. Engloba una enorme zona
protegida on s'encadenen llacs
com el Louise, el Llac Peyto, el
Moraine, o el Bow. Tots aquests,
sn miralls d'aigua turquesa
impressionants grcies a la seva
coloraci. Un paisatge de
muntanya i boscos acaben per formar un dels paisatges de muntanya
ms bonics de tot mn.

Sectors Econmics:
Un pas que t exemples dels tres grans sectors (primari, secundari i
terciari) sn els Estats Units.
Els EEUU tenen molts recursos naturals, ja que sn un pas bastant
extens. Sn lders en la producci agrcola, concentrada principalment
als estats del sud (Califrnia, Texas i Florida), i sn els productors
principals de blat de moro, soja i blat. Tamb disposen duna indstria
molt variada, per la majoria est orientada a l'alta tecnologia. Les
indstries principals sn la de l'autombil, la dels avions, i
l'electrnica, (majoritriament dedicada a l'rea dels ordinadors). Els
treballs que requereixen m d'obra s'han redut notablement (al
voltant del 10%), ja que moltes companyies nacionals s'aprofiten de
la m d'obra barata dels pasos asitics, per motius ms que lgics
(estalviar el ms possible). El sector terciari dels Estats Units es veu
reflectit, sobretot, en el que s el comer. Estats Units promou el
comer lliure entre els pasos del mn. La seva principal aliana
comercial est amb el Canad i Mxic, ja que el 20% del comer es
realitza amb el Canad i 12% amb Mxic.
Pel que fa als pasos de lAmrica del Sud, tamb nhi ha que tamb
disposen dels tres sectors. Un daquests pasos s Brasil.
Aquest territori est dividit en dues rees agrcoles. La primera, que
abasta ms de la meitat del pas i est localitzada al sud, t un clima
semi-temperat amb precipitacions regulars, disposa de millors terres,
de tecnologia avanada i duna infraestructura adequada. Aquesta
regi s la que produeix la major part dels guanys brasilers i de les
exportacions agrcoles.
L'altra rea, localitzada al nord-est de la regi (que s afectada sovint
per sequeres) no rep precipitacions regulars, i no ha desenvolupat
una infraestructura adequada. En aquesta regi es produeix el cacau,
i les fruites tropicals. L'agricultura brasilera s variada, i el pas s
auto-suficient en la producci d'aliments. Brasil s un dels productors
principals de la canya de sucre i del caf, i un gran exportador de
cacau, soja, carn, sucre, taronja, tabac i fruites tropicals. Si parlem del
sector secundari, Brasil t un dels sectors industrials ms avanats de
tota Llatinoamrica. Aquest sector representa un ter del PIB de
Brasil, i comprn la indstria de lautombil, de l'acer, de la
petroqumica, de la informtica i de laviaci. En quant al sector
terciari, l'economia del Brasil, s molt superior a cap altra economia
sud-americana, i est experimentant una expansi important en els
mercats mundials.

Festes i tradicions:
DIA DACCI DE GRCIES. El Thanksgiving day s la festa ms
popular a lAmrica del Nord. Als EEUU es celebra el quart dijous de
novembre i al Canad es celebra el segon dilluns doctubre. En
aquesta festa, el que es vol celebrar es donar les grcies a Du per la
collita daquell any. Aquesta tradici s un tipus dhomenatge a la
supervivncia dels colonitzadors, i tot el suport que van rebre per part
dels amerindis que hi havia a Amrica en aquell moment.
Normalment, el dia dacci de grcies se celebra un sopar familiar, on
s tradicional el pasts de carbassa que hi ha de postres.
CARNESTOLTES BRASILER. El Carnestoltes del Brasil s una celebraci
anual que t lloc quaranta dies els abans de Pasqua, marcant el
comenament de la quaresma, amb data no definida (entre febrer i
mar segons l'any). Les celebracions de carnestoltes van ser portades
a Brasil per navegants espanyols i portuguesos, on es van barrejar
amb la cultura afro-brasilera, i s'associen amb desfilades amb
carrosses, disfresses i balls populars. Les celebracions principals es
duen a terme a Rio de Janeiro, Salvador de Baha, Recife / Olinda i So
Paulo, on les escoles de samba i les bandes ocupen barris sencers.