Una producci del departament d'Esports de TV3 dedicada al que va ser tcnic

del F. C. Barcelona. A travs dels records i de les seves opinions, diferents

personatges van dibuixant el retrat de la figura del Tito Vilanova i desvelen els
trets principals de la seva personalitat i com tot aix es traslladava a la seva
feina com a entrenador del primer equip del Bara.
Amb els testimonis de Jordi Roura, Aureli Altimira, Jaume Torras, Carles
Rexach, Leo Messi, Gerard Piqu, Xavi Hernndez, Andrs Iniesta, Josep
Maria Bartomeu, Andoni Zubizarreta, Ariadna Oltra i Sandro Rosell.
23/04/2015
Resum de 5 24

LA INTELLIGNCIA EMOCIONAL I EL DOL.

Un dels aspectes de la intelligncia emocional s el tema del dol.
El sentiment de prdua s diferent en cada persona perqu est directament relacionat amb
les pors ms profundes, s per aquest motiu que unes persones reaccionen amb un desconsol
profund davant prdues mnimes i poden enfrontar prdues ms importants amb un esperit
ms positiu.
Podries ficar algun exemple que coneguis daquesta aparent contradicci que es plantejava en
el pargraf anterior?(( En forma de debat sexposen a la classe))

Els psiclegs acostumen a encarar el tema del dol a partir daquest decleg que et proposem,
per parelles intenteu recordar un cop en qu hageu tingut experincies prpies o alienes en
que, positiva o negativament passi all de qu parla cada apartat. ((si queda poc temps sels hi
pot dir que en trin))
(1) Totes les persones no reaccionen igual davant la mort d'un sser estimat.
(2) Dissimular el nostre dolor no condueix a res positiu: bloqueja la comunicaci amb altres
familiars que poden estar sentint el mateix que nosaltres.
(3) Desprs de la mort d'un sser estimat s normal que el mn es torni catic i insegur.
(4) Durant el dol s'ha de seguir un control mdic peridic per prevenir, tractar a temps o
controlar certes malalties que poden aparixer o empitjorar.
(5) Si hi ha factors de risc d'un procs de recuperaci complicat o difcil, consulteu als
especialistes en dol.
(6) Un dels aspectes ms importants per facilitar la recuperaci dels adults que han perdut un
sser estimat s l'educaci en el dol, i la tcnica ms important s la del consol.
(7) El reviure l'experincia (la causa de la mort o el que va conduir a aquesta) facilita la
integraci de la realitat de la prdua (tot el contrari al que la gent sol fer).
(8) El primer pas a donar quan es vol ajudar a alg que intenta refer-se i recuperar-se de la
prdua d'un sser estimat s l informar-se, aprendre la cultura del dol.
(9) Es pot o no plorar? Si em colpejo la canyella, si em cremo, si moperen, si alguna cosa em
surt malament, si em roben el cotxe o un objecte familiar molt valus, etc., puc plorar amb
mplia llibertat i plena justificaci. Totes aquestes circumstncies sn doloroses. Perqu no he
de plorar llavors davant una situaci que em produeix un DOLOR TOTAL? Fa mal l'nima, el
passat, el present, el futur. Fa mal la vida.
Aix, no noms es pot plorar, sin que a ms, s sa.
(10) s important recuperar les nostres activitats quotidianes en la mesura del possible. Aix
permet prendre conscincia que la nostra vida desprs de la prdua pot continuar, i fins i tot
ser una vida ms agradable de la que ara tenim.
((Es plantegen als alumnes les 4 caracterstiques del dol i desprs de llegir-les han dintentar
trobar-les al resum del reportatge: marcats per tito.))

La idea que la resposta psicolgica a la prdua segueix una progressi ordenada de fases en el
dol est ben acceptada pels professionals i pel pblic en general Bowlby i Parkes van proposar
4 fases en el dol:
Commoci-estaborniment. Moment de xoc on no hi ha comunicaci. Encara que ho sembli la
persona no sadona de la situaci.
Enyorana-recerca: En aquesta fase la persona parla, parla molt per no escolta. Per la
persona que la intenta ajudar s fora frustrant.
Desorganitzaci-desesperana: En aquesta fase la persona afectada ja pot escoltar i compartir,
per els consells no solen ajudar, cal noms acompanyar-la i comprendre-la.
Reorganitzaci: s bo fer saber a aquesta persona que sempre estars disponible si et
necessita i que li donars distncia quan ho vulgui. Quan passi el temps dna-li oportunitat de
parlar de la persona que ha perdut, perqu de vegades encara que sobrin les ferides s bo
parlar-ne.

Per acabar passarem un petit vdeo y vosaltres heu de posar a quina fase del dol pertany cada
escena i perqu, omplint la graella
Fase del dol
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12

Quina s la millor manera dajudar?