Ficha tcnica

Ttol: Pi, fe en el caos

Ttol Original: Pi
Director: Darren Aronofsky
Guionistes: Darren Aronofsky Darren Aronofsky, Sean
Gullette
Pas: Estats Units
Any: 1998
Duraci: 84 min.
Gnere: Thriller, Ciencia ficcin
Actors: Sean Gullette, Mark Margolis, Ben Shenkman, Pamela
Hart, Stephen Pearlman,

Sinopsi
Max (Siguin Gullette) s un matemtic introvertit i amb trets autistes que pateix forts atacs de
migranyes, durant els quals t allucinacions. Enamorat de la seva vena prostituta, la personalitat
turmentada de Max desatn les seves manques afectives per centrar-se de forma obsessiva en el
seu treball cientfic: la cerca d'un model matemtic que s'amaga darrera dels valors de la borsa.
Els mercats borsaris semblen regir-se per un caos impredictible, l'arbitrarietat i les "eleccions" dels
agents de la borsa. Max, no obstant aix, no creu en l'atzar. Tracta de demostrar que el sistema
de la borsa, igual que el sistema de la naturalesa, est sotms a un patr numric que es repeteix
i que fa que les coses es comportin com ho fan. La seva eina de treball s un complex sistema
informtic, construt per Max, vertebrat al voltant del processador Euclides.
Aviat, la seva cerca d'un model matemtic que pugui predir el comportament de la borsa es
fusiona amb la cerca d'una seqncia matemtica que dicti el comportament de totes les coses,
les fulles dels arbres en oscillar mogudes pel vent, l'espiral que dibuixa una gota de llet en ser
abocada en una tassa de caf... Tot respon a un ordre matemtic que s'ha de trobar ocult darrera
del nombre Pi.
"Pi" s la tradici mstica, filosfica i cientfica d'occident condensada i materialitzada en el
celluloide. Com diem abans, el nombre Pi representa l'univers, per la seva infinitud i el seu caos
atzars, on tot sembla un cmul d'accidents possibles per les prpies lleis internes de les
matemtiques. Max representa la cerca insaciable d'un ordre, de la veritat de les coses, que ha
caracteritzat a la filosofia occidental des que Pitgores i la seva secta desenvolupessin la teoria
filosfica dels nombres. Pitgores pensava que les proporcions de les notes musicals eren, en
realitat, proporcions matemtiques, i aquestes mateixes proporcions eren les que regien l'univers.
El mn, segons aix, estaria compost per msica, per nombres. La teoria de Pitgores contenia no
pocs elements mstics, a part dels matemtics, per per estrany que sembli, una actual teoria
fsica fa que el que ja va dir Pitgores sis segles a. de C sembli una allegoria anticipadora del que
molts fsics investiguen avui dia. La Teoria de les Cordes s l'alternativa ms raonable al model
estndard, amb la que treballa la fsica quntica o fsica de partcules. Segons la teoria de cordes,
no existeixen toms, ni protons, electrons, neutrons ni cap altra d'aquestes partcules l'existncia
de les quals i comportament estableix la fsica quntica. En el seu lloc existeixen unes petitssimes
cordes d'una dimensi que vibren, i depenent de la manera en qu vibrin compleixen les funcions
d'un prot, neutr, electr, etc.
1

Aquesta xifra, 3,14159265..., pertanyent a la categoria dels nombres irracionals, posseeix un

nombre infinit de decimals en el qual no es troba cap seqncia repetida. Qualsevol obra literria o
un altre conjunt de smbols pot ser tradut a valors numrics i es repetir en algun lloc en la
seqncia infinita del nombre Pi. Per aix, s'ha dit que Pi s un nombre transcendental. Aquesta
misteriosa xifra s l'allegoria de l'univers, ja que es tracta d'una quantitat infinita de factors i
combinacions de coses. Si Max demostra que el nombre Pi posseeix un ordre, una seqncia
numrica que governi aquest atzar infinit, haur trobat l'ordre matemtic que regeix l'univers.
El processador de Max, de forma inesperada, llana una xifra de 216 dgits, per es fon abans de
completar la seqncia. Max observa la sintaxi del nombre i sap que s el que sempre ha buscat:
l'ordre de l'univers, la veritat absoluta sobre totes les coses.
Mentre Max es troba submergit en la seva cerca, un agressiu grup pressi de la borsa el
persegueix i assetja perqu els proporcioni la xifra que ha trobat amb Euclides, per poder controlar
el mercat de valors. D'altra banda, un no menys agressiu grup de numerlegs jueus que estudien
la cbala tamb assetja a Max. Els cabalistes pensen que Max est a prop de descobrir la xifra
que representa el "nom de Du" segons la cbala. Aquest coneixement, segons creuen els jueus,
s tan poders que si caigus en mans inexpertes destruiria el mn.
Enmig d'aquesta lluita entre interessos egoistes i dogmes religiosos, Max segueix la seva cerca de
la veritat, de l'ordre de les coses, en una espiral descendent que el porta fins al mateix centre
neurlgic de la bogeria.

Aspectes filosfics de la pellcula de Pi

Per a Plat, el mn on transcorria la vida quotidiana no era l'autntica realitat. El mn material,
compost per coses sensibles, objectes que coneixem a travs dels sentits, era el mn sensible, on
transcorre la vida dels homes i els ssers vius conviuen amb les coses. Per la realitat, el
veritablement real, era el mn intelligible. Cada objecte que exists al mn sensible (cadires,
pedres, persones, etc.) era la materialitzaci d'una idea que li donava la forma a la matria
catica. Les Idees eren la norma matemtica, per dir-ho d'alguna manera, que ordenava la
matria perqu aquesta adopts una configuraci concreta. Aquest mn intelligible, on
suposadament habiten les Idees, segons Plat, estava tamb poblat per nombres i conceptes
matemtics. La Idea d'Un, per exemple, era el que feia possible que els objectes existeixin per
unitats (un gos, una taula, una muntanya...), i era la idea transcendental de la qual havia de
participar la resta d'Idees per a la seva existncia (una Idea de gos, una Idea de taula, una Idea de
muntanya...). Les Idees eren els conceptes universals que atorgaven les formes, les dimensions,
les proporcions... als objectes del mn. De no existir les idees i els nombres, el mn de les coses
materials seria tan sols un conjunt homogeni, catic i sense forma de matria desordenada.
Aquestes sn les bases que la filosofia de l'antiga Grcia va establir i que ha seguit desenvolupant
el pensament occidental. Ha d'existir un ordre que es tradueix en lleis observables, mesurables,
predictibles... I el llenguatge que l'sser hum utilitza per representar aquest ordre i comprendreho sn les matemtiques.
Desprs de l'obscurantisme medieval, on no hi havia cap veritat que buscar fora de la paraula
revelada per les sagrades escriptures del cristianisme, el Renaixement va suposar una
revitalitzaci de la cincia i la filosofia antiga perduda, en gran part, en els successius incendis de
2

la biblioteca d'Alexandria. El reflex de tot aquest nou inters i creativitat del saber es reflecteix en
l'art. Els artistes renaixentistes, pintors, escultors, etc., concebien les seves creacions artstiques
com a producte de la ms rigorosa cincia. El seu art era reflex, o aix ho pensaven, de les
mateixes proporcions que governaven la naturalesa. Per aquesta ra, en l'Home de Vitruvi de
Leonardo da Vinci apareixen les proporcions matemtiques del nombre fi, del matemtic
Fibonacci, que descriuen la funci de l'espiral, present, pel que sembla, en tota la naturalesa. Les
fulles dels arbres en oscillar mogudes pel vent, la petxina d'un caragol, etc.
Per a la cincia i la filosofia actual segueix sent un misteri el fet que la realitat, que posseeix infinits
aspectes, que s inesgotable, es pugui representar de forma tan reeixida i exacta per les
matemtiques, que no deixa de ser un llenguatge hum, abstracte i totalment ali a la naturalesa
dels conceptes que representa. No tothom ha pensat que el llenguatge matemtic representa la
realitat, i a travs dels nombres podem conixer la veritat de les coses. Nietzsche pensava que els
ssers humans tenem la necessitat de "falsar" les coses amb el nombre. Segons aix, el
llenguatge matemtic seria una mentida que apliquem, no per comprendre el mn veritable, sin
per la necessitat que tenim d'intentar comprendrel. Aquesta necessitat de desenvolupar la cincia
i buscar la veritat s el que ens ha portat a construir les nostres societats complexes i defensar-les
com la nostra manera de vida. No obstant aix, segons Nietzsche i daltres, normalment inspirats
en el primer, no hi ha res en la cincia, en les matemtiques, en el nombre, que es correspongui
amb la realitat, amb la veritat de les coses.
Max explica com de nen es va quedar mirant al Sol, i gaireb es queda cec. La metfora de la llum
del sol com la font de tota veritat s tamb d'origen platnic. Per a Plat, al mn intelligible, on es
troben les Idees i els conceptes matemtics, existeix una idea (que s transcendental, com la del
nmero u), es tracta del B. La Idea de b no s noms un concepte tic per a Plat, sin la Idea
que permet que la resta d'Idees puguin ser conegudes per la intelligncia humana, igual que l'ull
hum veu els objectes del mn sensible grcies a la llum del sol. La llum solar s, per a Plat,
l'equivalent material a la Idea de B.
La cerca d'un ordre intrnsec a la naturalesa, una llei suprema que governi totes les coses, s la
constant de la filosofia i la cincia europees des de fa 28 segles. Abans d'existir la filosofia i el
pensament matemtic, les religions i els mites ja portaven segles intentant-ho. Es tracta de la
necessitat de dominar l'atzar, posar-li nom, construir cosmovisions que ens permetin no sentir-nos
desprotegits i indefensos davant la vorgine i l'impredictible del caos. No obstant aix, la cincia
posseeix un avantatge respecte a la resta de cosmovisions: permet transformar el mn (tamb
destruir-lo) i realitzar prediccions com cap altra.
Per qu succeeix quan el caos i l'atzar se situen dins de l'acceptat per la comunitat cientfica? s
la lluita que van mantenir Einstein i la nova fsica quntica, la qual establia que no existien lleis
matemtiques que permetessin predir esdeveniments al mn fsic, sin que noms es poden
predir probabilitats que succeeixi un esdeveniment o qualsevol altre dels possibles. Einstein,
encoratjat pel mateix esperit que fa a Max seguir buscant l'ordre de l'univers, deia que "Du no
juga als daus amb el mn". Fins i tot la cincia actual que es basa en la probabilstica tamb
intenta, a la seva manera, llanar ordre sobre l'atzar, intentant comprendrel i acotar-lo.

Nietzsche critica les segents creences bsiques que s'inclouen en la prctica cientfica, o que semblen
estar vinculades amb ella: (versi ordenada)
La seva objectivitat:

7.- amb l'expressi coneixement objectiu ens referim al que s capa de descriure el
mn independentment de les peculiaritats o trets de la persona o grup que ho
aconsegueix. Un coneixement s objectiu quan no est influt pels interessos o pels
trets del subjecte, quan descriu les coses sense afegir-los gens que no els pertanyi
realment.
10.- Filsofs com Plat, Aristtil, Sant Toms, Descartis i gran part del millor de la
tradici filosfica van creure que la filosofia podia aconseguir aquest coneixement
perfecte, asptic, imparcial, i amb l'aparici de la cincia moderna molts van
considerar que es feia real l'afany per la veritat nica i absoluta tpic de tot el mn
occidental. No obstant aix, la posici de Nietzsche s radicalment contraria a
aquestes afirmacions i connecta amb una altra lnia filosfica histricament ms
desacreditada: el relativisme, escepticisme i subjectivisme.
3.- Nietzsche defensa el perspectivisme la tesi segons la qual tot coneixement
s'aconsegueix des d'un punt de vista, punt de vista del que s impossible prescindir:
les caracterstiques del subjecte que coneix (psicolgiques, socials, fsiques, la
peculiaritat personal, la mateixa biografia) fan impossible superar la prpia
perspectiva; no podem desprendre'ns de la nostra subjectivitat quan intentem
conixer la realitat; fins i tot la creena en l'objectivitat s un punt de vista ms, per
un punt de vista que amaga la relativitat del seu origen, la seva dependncia de
concepcions establertes i no avaluades o controlades.

L'existncia
naturals:

de

lleis

8.- al mn no existeixen lleis, les lleis que el cientfic creu descobrir sn invencions
humanes; no existeixen regularitats al mn, no hi ha lleis de la Naturalesa. Si
entenem per lleis de la naturalesa suposats comportaments regulars de les coses,
Nietzsche rebutjar l'existncia de dites suposades comportaments regulars i
necessaris: per qu les coses anaven a comportar-se regularment?, en virtut de quina
necessitat?

14.- Seguint un plantejament ja conegut en la histria de la filosofia, el plantejament

d'Hume, Nietzsche considera que les relacions entre les coses no sn necessries (per
emprar un terme clssic, sn contingents), sn aix per perfectament podrien ser
d'una altra manera.

2.- Les coses es comportarien seguint lleis o necessriament si hi hagus un sser

que els obligus a aix (Du), per Du no existeix; les lleis i la suposada necessitat
de les coses sn invencions dels cientfics. Si creiem en les lleis naturals s perqu
ens interessa creure-ho, no perqu realment existeixen; l'ordre al mn s una
creena infundada, nosaltres creiem en aquest ordre per fer ms suportable
l'existncia, per sentir-nos ms cmodes davant l'entorn hostil.
9.- Les coses no es comporten regularment conforme a una regla; no hi ha coses (es
tracta d'una ficci); tampoc es comporten sota necessitat. En aquest mn no
s'obeeix; doncs el ser alguna cosa tal qual s, de tal fora, de tal feblesa, no s el
resultat d'obedincia, regla ni necessitat (La voluntat de poder).

La
validesa
de
l'exercici de la ra:

5.- en aquest punt la crtica a la cincia s'inclou en la crtica ms general de tota

actitud (inclosa la filosfica) que considera a la ra com l'instrument legtim per al
coneixement. La ra no es pot justificar a si mateixa: per qu creure en ella?; la ra
s una dimensi de la vida humana, apareix de forma tardana al mn i molt
probablement, diu Nietzsche, desapareixer de l'Univers; i gens haur canviat amb
aquesta desaparici.

12.- Juntament amb la ra, en l'home trobem altres dimensions bsiques (la
imaginaci, la capacitat d'apreciaci esttica, els sentiments, l'instint,...) i totes elles
poden moure el nostre judici, totes elles sn capaces de motivar les nostres creences.
La ra no s millor que altres mitjans per aconseguir un coneixement de la realitat
(en tot cas s pitjor posat que el mn no s racional). La cincia s'equivoca en
destacar exageradament la importncia de la ra com a instrument per comprendre la
realitat.
Legitimitat
de
matemtiques:

les

1.- la cincia actual considera que la matemtica s un instrument adequat per

expressar amb precisi el comportament de les coses. Per Nietzsche, no obstant aix,
aquesta forma d'entendre el mn s encara ms errnia que altres formes de
cientificitat. Les matemtiques pures no descriuen res real, sn invencions humanes;
al mn no existeixen lnies rectes, ni triangles, ni cap de les perfectes figures a les
quals es refereix la geometria. Al mn no existeixen nombres, ni tan sols prpiament
unitats.
13.- Quan diem que alguna cosa s una cosa (una taula, un arbre, ...), el que fem s
simplificar la realitat que se'ns ofereix als sentits, sotmetre-la a un concepte, amagar
la seva pluralitat i variaci constant. Les matemtiques prescindeixen de la dimensi
qualitativa del mn, de la seva riquesa i pluralitat.

4.- Podem entendre la valoraci que Nietzsche fa de la matemtica comparant-la amb

la platnica: per a Plat el matemtic descobreix entitats reals i objectives que estan
ms enll del mn fsic, al Mn Absolut de les Idees; Nietzsche considera, no obstant
aix, que no existeixen tals entitats, ni realitzant-se al mn fsic ni, molt menys, en
un mn independent i etern: per a Plat, Pitgores descobreix el teorema que porta el
seu nom, per Nietzsche, ho inventa.

Nietzsche
assenyala
dos motius de l'origen
de la cincia:

11.- la seva utilitat: la cincia ens permet un major control de la realitat, la previsi i
domini del mn natural; per, recorda freqentment, l'eficcia no s necessriament
un signe de deb;s conseqncia d'un sentiment decadent.
6.- la cincia serveix tamb per ocultar un aspecte de la naturalesa que noms els
esperits forts aconsegueixen acceptar: el caos originari del mn, la dimensi
dionisaca de l'existncia. La cincia ens installa cmodament en un mn previsible,
ordenat, racional.

En grups de 4 heu dintentar ordenar aquestes frases en el menor temps possible, quan cregueu
que ja ho teniu, un delegat del grup passar per la taula del professor per comprovar si teniu la
soluci correcta.

Nietzsche critica les segents creences bsiques que s'inclouen en la prctica cientfica, o que semblen
estar vinculades amb ella:
La seva objectivitat:
6.- la cincia serveix tamb per ocultar un aspecte de la naturalesa que noms els
esperits forts aconsegueixen acceptar: el caos originari del mn, la dimensi
dionisaca de l'existncia. La cincia ens installa cmodament en un mn previsible,
ordenat, racional.

4.- Podem entendre la valoraci que Nietzsche fa de la matemtica comparant-la amb

la platnica: per a Plat el matemtic descobreix entitats reals i objectives que estan
ms enll del mn fsic, al Mn Absolut de les Idees; Nietzsche considera, no obstant
aix, que no existeixen tals entitats, ni realitzant-se al mn fsic ni, molt menys, en
un mn independent i etern: per a Plat, Pitgores descobreix el teorema que porta el
seu nom, per Nietzsche, ho inventa.

8.- al mn no existeixen lleis, les lleis que el cientfic creu descobrir sn invencions
humanes; no existeixen regularitats al mn, no hi ha lleis de la Naturalesa. Si
entenem per lleis de la naturalesa suposats comportaments regulars de les coses,
Nietzsche rebutjar l'existncia de dites suposades comportaments regulars i
necessaris: per qu les coses anaven a comportar-se regularment?, en virtut de quina
necessitat?

L'existncia
naturals:

de

lleis

13.- Quan diem que alguna cosa s una cosa (una taula, un arbre, ...), el que fem s
simplificar la realitat que se'ns ofereix als sentits, sotmetre-la a un concepte, amagar
la seva pluralitat i variaci constant. Les matemtiques prescindeixen de la dimensi
qualitativa del mn, de la seva riquesa i pluralitat.

11.- la seva utilitat: la cincia ens permet un major control de la realitat, la previsi i
domini del mn natural; per, recorda freqentment, l'eficcia no s necessriament
un signe de deb;s conseqncia d'un sentiment decadent.
2.- Les coses es comportarien seguint lleis o necessriament si hi hagus un sser
que els obligus a aix (Du), per Du no existeix; les lleis i la suposada necessitat
de les coses sn invencions dels cientfics. Si creiem en les lleis naturals s perqu
ens interessa creure-ho, no perqu realment existeixen; l'ordre al mn s una
creena infundada, nosaltres creiem en aquest ordre per fer ms suportable
l'existncia, per sentir-nos ms cmodes davant l'entorn hostil.
12.- Juntament amb la ra, en l'home trobem altres dimensions bsiques (la
imaginaci, la capacitat d'apreciaci esttica, els sentiments, l'instint,...) i totes elles
poden moure el nostre judici, totes elles sn capaces de motivar les nostres creences.
La ra no s millor que altres mitjans per aconseguir un coneixement de la realitat
(en tot cas s pitjor posat que el mn no s racional). La cincia s'equivoca en
destacar exageradament la importncia de la ra com a instrument per comprendre la
realitat.
La
validesa
de
l'exercici de la ra:

14.- Seguint un plantejament ja conegut en la histria de la filosofia, el plantejament

d'Hume, Nietzsche considera que les relacions entre les coses no sn necessries (per
emprar un terme clssic, sn contingents), sn aix per perfectament podrien ser
d'una altra manera.

1.- la cincia actual considera que la matemtica s un instrument adequat per

expressar amb precisi el comportament de les coses. Per Nietzsche, no obstant aix,
aquesta forma d'entendre el mn s encara ms errnia que altres formes de
cientificitat. Les matemtiques pures no descriuen res real, sn invencions humanes;
al mn no existeixen lnies rectes, ni triangles, ni cap de les perfectes figures a les
quals es refereix la geometria. Al mn no existeixen nombres, ni tan sols prpiament
unitats.
Legitimitat
de
matemtiques:

les

7.- amb l'expressi coneixement objectiu ens referim al que s capa de descriure el
mn independentment de les peculiaritats o trets de la persona o grup que ho
aconsegueix. Un coneixement s objectiu quan no est influt pels interessos o pels
trets del subjecte, quan descriu les coses sense afegir-los gens que no els pertanyi
realment.
5.- en aquest punt la crtica a la cincia s'inclou en la crtica ms general de tota
actitud (inclosa la filosfica) que considera a la ra com l'instrument legtim per al
coneixement. La ra no es pot justificar a si mateixa: per qu creure en ella?; la ra
s una dimensi de la vida humana, apareix de forma tardana al mn i molt
probablement, diu Nietzsche, desapareixer de l'Univers; i gens haur canviat amb
aquesta desaparici.
3.- Nietzsche defensa el perspectivisme la tesi segons la qual tot coneixement
s'aconsegueix des d'un punt de vista, punt de vista del que s impossible prescindir:
les caracterstiques del subjecte que coneix (psicolgiques, socials, fsiques, la
peculiaritat personal, la mateixa biografia) fan impossible superar la prpia
perspectiva; no podem desprendre'ns de la nostra subjectivitat quan intentem
conixer la realitat; fins i tot la creena en l'objectivitat s un punt de vista ms, per
un punt de vista que amaga la relativitat del seu origen, la seva dependncia de
concepcions establertes i no avaluades o controlades.

Nietzsche
assenyala
dos motius de l'origen
de la cincia:

9.- Les coses no es comporten regularment conforme a una regla; no hi ha coses (es
tracta d'una ficci); tampoc es comporten sota necessitat. En aquest mn no
s'obeeix; doncs el ser alguna cosa tal qual s, de tal fora, de tal feblesa, no s el
resultat d'obedincia, regla ni necessitat (La voluntat de poder).

10.- Filsofs com Plat, Aristtil, Sant Toms, Descartis i gran part del millor de la
tradici filosfica van creure que la filosofia podia aconseguir aquest coneixement
perfecte, asptic, imparcial, i amb l'aparici de la cincia moderna molts van
considerar que es feia real l'afany per la veritat nica i absoluta tpic de tot el mn
occidental. No obstant aix, la posici de Nietzsche s radicalment contraria a
aquestes afirmacions i connecta amb una altra lnia filosfica histricament ms
desacreditada: el relativisme, escepticisme i subjectivisme.

En grups de 4 heu dintentar ordenar aquestes frases en el menor temps possible, quan
cregueu que ja ho teniu, un delegat del grup passar per la taula del professor per
comprovar si teniu la soluci correcta.