Ficha tcnica

Titol: La ola
Ttol Original: Die welle
Director: Dennis Gansel
Pas: Alemanya
Any: 2008
Duraci: 107 min.
Gnero: Drama, Thriller
Actors: Jrgen Vogel, Frederick Lau, Max Riemelt, Jennifer
Ulrich, Christiane Paul, Jacob Matschenz, Cristina do
Rego, Elyas M'Barek, Maximilian Vollmar, Max Mauff
Web: www.welle.info

Sinopsi
En una setmana de projectes que t com a objectiu d'ensenyar els beneficis de la
democrcia, un professor que ha d'explicar qu s una Autocrcia, decideix realitzar
un experiment.
A travs del seu lema: "el poder mitjanant la disciplina, fora mitjanant la comunitat,
fora a travs de l'acci, fora a travs de l'orgull", posant l'accent en aix, de tal forma
que cada dia els alumnes seguissin una nova regla. Per exemple, el professor va
aconseguir que entressin a la seva aula i, en menys de 30 segons, s'haguessin
assegut tots ells amb actitud atenta i amb l'esquena ben recta, resolts a iniciar la
classe.
Interessats per la forma extrema van inventar una salutaci i es vestiren de camisa
blanca. El popular curs va decidir anomenar-se "L'Ona", i a mesura que passaven els
dies, "L'Ona" comenava a fer-se notar mitjanant actes de propaganda i vandalisme,
tot a esquenes del professor Wenger, que perd el control de la situaci i d'aquesta
manera perdent tamb el control de la seva prpia vida acabant a la pres amb un
dels seus alumnes morts i un altre ferit de bala.
Qu s una autocrcia?
Una autocrcia, del grec "(un mateix) i krtos (govern o poder), s un
sistema de govern en la mesura en qu la seva autoritat recau sobre una sola persona
o grup que no t o no reconeix cap tipus de regulaci o limitaci per exercir el seu
poder. La concepci absolutista de la sobirania va definir la monarquia absoluta de
Luis XIV en la Frana del segle XVII, per el terme autocrtic s'aplicava particularment
al rgim dels tsars de Rssia, ja que el seu poder no estava condicionat tericament
per cap cos intermedi, llei, tradici o usos i costums que haguessin de respectar.
El republicanisme aplica el terme autocrcia com a sinnim de monarquia (govern
d'un), encara que el concepte no s adequat per designar a les modernes
monarquies constitucionals, parlamentries o limitades.
El seu s ms habitual s com a parmetre de participaci en el poder poltic, en
contraposici a uns altres com a oligarquia o democrcia.
Els principals requisits d'una autocrcia sn: una ideologia, control i vigilncia sobre
els dems, insatisfacci, i, bviament, un lder que ho dirigeixi tot i a tots.
La democrcia s una estructura de poder construda de baix capa dalt; la autocrcia
organitza a l'Estat de dalt cap a baix.

algunes preguntes possibles pel debat (Es dna als alumnes la llista segent de preguntes,
cadasc ha de votar-ne noms una i es debaten a classe per ordre de puntuaci en la votaci)
1.
2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.
9.

10.

11.

12.
13.

14.

15.

16.

- Qu s millor la autocrcia, la democrcia o l'anarquia?

- s sempre pitjor un rgim poltic autocrtic que una democrcia, com la nostra, en
qu la majoria passa de la poltica i va al seu rotllo?
- Qu s millor, viure en grups forts com els retratats en la pellcula, o cadascun a la
seva bola de forma individual?
- Per qu ens podrem rebellar en la actualitat? Existeix alguna proposta alternativa
realitzable?
- No hi ha en l'actualitat un grau similar d'uniformitat, per exemple en l'mbit de les
xarxes socials (tuenti, facebook, etc.), en el sentit que s'adopta un estil de comunicaci
similar? No ocorre el mateix en la forma de vestir de la gent jove? La gent rebutja, de
vegades, els uniformes per desprs es vesteixen, pentinen, etc., segons la moda.
- Qu fa que els alumnes (o, en general, els adolescents) siguin tan receptius a aquest
tipus de grups? T alguna cosa que veure la falta d'ideals propis? O la falta d'atenci
de les famlies? O amb l'avorriment d'una vida de continu "entreteniment" i diversi?
- Per qu rebutgem grups com els de L'Ona, en els quals es proposa conjuminar
esforos darrere d'una meta comuna de forma disciplinada i cooperativa, i en els quals
els membres sn tractats amb igualtat (sense discriminaci per sexe, raa, nivell
social, etc.) i es practica la solidaritat intergrupal?
- Qu ocorre amb aquests grups com perqu siguin titllats de negatius, feixistes, etc.?
- El que aquests grups tenen de feixista (confiana en un lder carismtic, control de
les opinions crtiques, competncia violenta amb altres grups i utilitzaci de la fora
amb els opositors) els desqualifiquen del tot? No estaria tot aix justificat si la fi ho
mereixs? Si cregussim, per exemple, que per resoldre les injustcies socials del mn
(fer una gran revoluci) calgus confiar en un lder indiscutible, censurar les opinions
que desmoralitzessin a la gent, fer la guerra i eliminar als opositors: ho farem?
- Poden existir grups aix sense un enemic enfront del com sentir-se units (en la
pellcula: els anarquistes, la classe de baix, l'altre institut del poble, etc.)? s inevitable
que sorgeixi la violncia en qualsevol moviment?
- Pot fer alguna cosa dimportant un individu sol? Qui mou la histria i canvia el mn:
els individus allats o els grups (nacions, estats, etc.) grcies a la fora que dna la
uni disciplinada i cooperativa dels seus membres?
- Podria un grup de filsofs (sempre discutint) fer alguna cosa alguna vegada?
- Pot funcionar un grup sense que s'estableixin certs principis o ideals indiscutibles, un
lder carismtic, i certes normes que s'han d'obeir disciplinadamente? No funcionen
aix els partits poltics i tot tipus d'organitzaci (incloent-thi les ONGs com Greenpeace,
etc.)?
- s acceptable o no, deixar el comandament en mans de personalitats que semblen
tenir ms carisma que raons?
- T sentit una existncia de tipus individualista, en la qual l'individu particular no
sacrifica cap dels seus desitjos i interessos particulars a favor de finalitats grupals? T
sentit viure fora dels grups? Qu s primer o ms fonamental: el grup o els individus?
- Qu s millor, viure en grups forts com els retratats en la pellcula, o cadascun a la
seva bola de forma individual? s sempre pitjor un rgim poltic autocrtic que una

17.

democrcia, com la nostra, en qu la majoria passa de la poltica i va al seu rotllo? Qu

s millor la autocrcia o l'anarquia?
- Qu ens semblen els instituts alemanys? Els alumnes gaudeixen de molta autonomia:
trien cursos i professors, surten i entren amb llibertat, disposen (alguns) de les claus de
linstitut per treballar fora de l'horari de classes (per exemple, en la redacci del diari de
l'institut). s bo o dolent?