TEMA

CONEIXEMENT DE LA CIUTAT:
EVOLUCI HISTRICA
EVOLUCI DEMOGRFICA
URBANISME: TRANSFORMACI URBANA DE LA CIUTAT I PROJECTES URBANS EN EXECUCI

Situaci geogrfica:
La ciutat de Barcelona es troba situada entre els rius Llobregat i Bess, envoltada de la
serralada de Collserola i a tocar de mar, que tant ha marcat la seva evoluci histrica.

1.

Els orgens: els primers pobladors:

A.

ELS LAIETANS:

Abans que l'emperador rom August funds Barcelona com una colnia per als
veterans de l'exrcit, diversos poblats ibers estaven installats al pla de Barcelona i la
muntanya de Montjuc
Els ibers ocupaven bona part de la franja mediterrnia. No eren un poble homogeni,
ms aviat hem de veurels com un conjunt dtnies diferents amb una cultura i
llengua comuna, diversificats en assentaments i poblats presents, aproximadament,
des del segle IV aC.
Entre els pobles installats al territori catal actual hi havia cossetans, indigets,
vigatans, ilergets i laietans. Ens interessen aquests ltims, ja que ocupaven el pla de
Barcelona, el Maresme fins a la desembocadura del riu Tordera i una part del Valls
(potser tamb Montserrat i el Montseny).
A Montjuc s'ha localitzat un camp de sitges (cisternes per guardar aliments) i les
restes d'un poblat iber. Els ibers se situaven estratgicament en llocs elevats, per
defensar-se millor, i a prop de les rutes ms freqentades. La muntanya de Montjuc
els oferia:

un tur amb bones defenses naturals,

bones possibilitats econmiques, perqu es trobava al costat de dues vies de
comunicaci que afavorien el comer: el mar i lestuari del riu Llobregat.
estar a prop de la plana que es trobava a la part baixa de la muntanya (on es
troba lactual Barcelona), un entorn favorable per a la producci agrcola.

La seva vida girava al voltant de la ramaderia i lagricultura i mantenien un comer

actiu, activitat que va donar lloc a la primera via de comunicaci que va recrrer la
costa mediterrnia: la Via Heraklea o Cam d'Hannbal, que desprs, en temps dels
romans, es va convertir en la Via Augusta.

Als segles III i II aC. trobem encunyaci de moneda amb la inscripci Barkeno, que
pot fer referncia als assentaments ibers de Barcelona.

2.

La ciutat antiga: la colonitzaci romana:

La Barcelona actual sassenta sobre la ciutat romana. Van ser els romans els qui
abandonaren la muntanya de Montjuc, que havia servit dhbitat als laietans, i
construren un entramat urbanstic en lactual ubicaci, a partir de la qual es
desenvolup la Barcelona dels segles segents.
A.

EL CONTEXT HISTRIC:

les guerres pniques sn lescenari de linici de la romanitzaci hispnica.

Cartago, una gran potncia del nord de la Mediterrnia, senfronta a Roma en
procs dexpansi:

durant la primera Guerra Pnica (264-241 aC.), Roma va vncer Cartago

prenent-li les seves possessions insulars: Siclia, Crsega, Sardenya. Per la
Pennsula Ibrica continu a mans dels cartaginesos,
la segona Guerra Pnica tingu dos protagonistes destacats: Hannbal,
que encapal una expedici cap a la conquesta de Roma i els germans
Publio (Cneo i Escipi lAfric). Al 218 aC. les legions de Cneo Cornelio
Escipion desembarquen a Empries, colnia grega, per enfrontar-se als
cartaginesos que ocupaven la costa catalana,
el quarter general de Roma sinstall a Tarraco, que des daquell moment
es converteix la ciutat ms important del que els romans anomenaran
Hispania Citerior (Hispnia ms propera). Tot el territori catal estava incls
en aquesta rea administrativa romana,
al 210 aC. Roma controlava la regi per complet,
en 209, Escipi lAfric, germ de Cneo, surt de Tarraco cap a Cartago que
s derrotada.

Barcelona es converteix en un enclavament estratgic i de comunicacions

martimes.

lemperador August la va fundar cap a lany 10 aC. dins dun pla ampli per
reestructurar el nord-est de la Pennsula,
en aquest moment no t un pes especfic dins del conjunt de ciutats
romanes. Tot i aix es troba en una zona estratgica amb molt bona
comunicaci amb linterior que permet el control del comer de les platges
del riu Llobregat,
cap a l'any 44 dC., s una ciutat petita i fortificada, una de les colnies de la
Hispnia Citerior on sestableixen ciutadans romans civils o veterans de les
guerres. Barcino est dotada d'estructura de govern i administraci prpies
a imitaci de Roma, essent un centre administratiu i religis, com demostra
l'estructura urbana, la presncia d'un temple de culte oficial i la proporci
entre l'espai pblic i el privat.

B.

LA BARCELONA ROMANA:

En aquesta fase de la seva histria, Barcelona adquireix una estructura de ciutat

basada en el model rom i condicionada per la seva funci denclavament estratgic
i de fortificaci militar [castrum].
Poden dir que comena la urbanitzaci de la ciutat:

com a colnia romana rep el nom de:

COLONIA IULIA AUGUSTA PATERNA FAVENTIA BARCINO

el fet de ser nomenada colnia romana atorgava el dret rom als seus
habitants.

la protecci de la ciutat amb la construcci de les muralles:

les primeres muralles, que saixequen en els inicis de la dominaci romana,
van ser reforades al segle III dC. sota el mandat de Claudi II, entre els
anys 270 i 300.
les quatre portes de la ciutat estaven situades en indrets que ara ocupen
places i carrers:

la Plaa Nova,
al carrer Regomir,
pl. de lngel
i a lencreuament entre el carrer del Call amb Aviny

EDIFICIS

i INFRASTRUCTURES:

el centre de la ciutat, el Frum [la plaa central] - centre

administratiu, religis i poltic -, es trobava situat en un petit tur prop
del mar, el Mons Taber, on ara est la Pl. Sant Jaume,
les termes, situades a lactual Pl. Sant Miquel
botigues,
temple dAugust, es conserven quatre columnes al pati del carrer
Parads 10,
els seus edificis i domus es beneficiaven d'una bona xarxa de
clavegueram i d'un sistema d'abastament d'aigua grcies a dos
aqeductes que hi entraven per la plaa Nova procedents de les
mines de Collserola (l'ltim tram, al carrer dels Arcs) i del Bess, a
l'altura de Montcada, amb traat pel carrer dels Capellans,
els cementiris, necrpolis, eren extramurs, i vorejaven l'accs a les
portes, sobretot al punt d'entrada i sortida del tram litoral de la Via
Augusta (plaa de l'ngel i carrer de la Boqueria). N's un exemple la
necrpolis de la plaa de la Vila de Madrid (final del segle II - principi
del segle III), descoberta casualment en 1954, on senterraven
individus de condici social baixa,
el port: la lnia de costa estava situada dos quilmetres terra endins,
arribava prop del mont Tber.
les cases: seguien la mateixa estructura que la domus (habitatge urb
rom) unifamiliar tpic. Concebudes com a cases tancades que miraven
3

a linterior. Els espais principals eren latrium i el peristylum, al voltant

de la qual sobrien totes les dependncies.
No es coneix la construcci de cap teatre, anfiteatre ni circ.

DEMOGRAFIA:

Cap el segle II dC. la ciutat comptava entre 3.500 i 5.000 habitants,

sincrement entre 4.000 i 8.000 habitants durant el segle III dC.

3.

LEdat Mitja: Visigots, musulmans i els primers comtes reis:

A.

LETAPA VISIGTICA

La Decadncia i descomposici de limperi rom va lligada a lentrada dels

Visigots a la Pennsula:

cap a final del segle III dC., vers lany 270, Barcelona pateix lescomesa dels
pobles brbars germnics, els Vndals, antics habitants vora del Rin,
una vegada passat lassalt, els habitants reconstruren i reforaren les
muralles:

desprs daquesta primera escomesa, al segle V dC., Barcelona va ser ocupada

pels visigots, una tribu del centre dEuropa que tenia com a rei a ATALF,
un dia de lany 410, Atalf va fer presonera la filla de lemperador rom Teodosi
I, Galla Placdia, i la trasllad a Barcelona, casant-se amb ella abans darribar
a la ciutat.

B.

el gruix dels murs sampli dos metres i saixecaren torres de defensa de 18

metres dalada,
cap a lany 300 dC., el permetre daquesta segona muralla romana
presentava setanta-vuit torres de defensa,

Atalf entrava a Barcelona lany 414

convertiren Barcelona en la primera capital dels regnes visigots hispans

durant un perode curt de temps,
la conversi dels visigots al cristianisme propici la construcci
desglsies,
Barcelona va mantenir la seva poblaci: senadors, cavallers, militars,
magistrats municipals, ciutadans, lliberts i esclaus formaven el paisatge hum
de la ciutat en aquesta poca.

LETAPA MUSULMANA

El 711 es va produir lentrada dels musulmans a la pennsula ibrica,

es van trobar amb el declivi del regne visigot, dividit i debilitat, cosa que
facilit la seva conquesta,
entre el 712 i el 718 tot el sud de la pennsula i part de Catalunya pass a
mans sarranes,
cap al 717-718 Barcelona s conquerida pel visir al-Hurr,
els sarrans, en la seva avanada cap el nord, trobaren la resistncia dels
FRANCS, espcie de confederaci de tribus germniques de la regi central
del Rin, que havien envat Frana,
el musulmans entren a Barcelona al segle VIII i shi estan durant 80 anys. No
n'han quedat gaireb restes, per els musulmans van installar una guarnici a
la ciutat sota el comandament d'un val. Desprs d'un llarg setge, la van perdre
a mans dels francs comandats per Llus el Piads.

C.

LA CONSTRUCCI DE LA BARCELONA COMTAL - CAPITAL CATALANA:

C.1 LA MARCA HISPNICA

en aquest temps, el nom de la ciutat ha anat evolucionant: primer,

Barsilona; desprs, Barchinona,
lexpansi musulmana cap el nord s aturada el 732 pels Francs, poble resident
a lactual Frana, a la localitat de Poitiers.
sota la direcci de Carlemany, rei franc, es crea una zona de seguretat al sud
dels Pirineus: la Marca Hispnica [SEGLES VIII-IX]:
la Marca Hispnica s el nom amb qu es designaven els territoris i comtats
creats per Carlemany, des de l'any 795, per tal destablir una frontera amb el
regne musulm que aturs lexpansi de lIslam i assegurs la defensa de
l'Imperi Carolingi al sud dels Pirineus.

la construcci de la Marca Hispnica va suposar la conquesta i domini de

territoris peninsulars claus per a la seguretat de la frontera. En aquest procs,
Ludovic, fill de Carlemany, conegut com Llus el Piads, conquereix Barcelona el
segle IX dC:

encara, per, hi hauria una darrera rtzia contra Barcelona: El 6 de juliol de

lany 985 el visir - primer ministre del Califa de Crdova -, al-Mansr, arras
la ciutat:

en 801 dC., la ciutat s ocupada pels francs, desprs de set mesos de

setge,
grcies a la seva ubicaci i les seves muralles, Barcelona es converteix en la
fortalesa ms important de la frontera.

quan el visir hi va arribar, Barcelona era una ciutat petita, amb fora espais
buits a l'interior de les muralles i la poblaci restringida a l'rea de la
catedral i el palau comtal,
fora de les muralles, el mercat i la intensa horticultura havien facilitat el
creixement del primer raval, el Mercadal, a la porta del Castell Vell, nascut
del reforament de la porta est de la muralla.

La primera DINASTIA de COMTES CATALANS:

el rgim comtal: dins dels territoris i comtats de la Marca Hispnica, la

necessitat de defensa va propiciar que el poder es concentrs en poques
mans. Sorgeix aix la figura del comte que exercia el poder en un o diversos
comtats per delegaci del monarca carolingi que era qui el nomenava. El
contacte entre ambds sestablia mitjanant ambaixadors i de forma directa
quan els comtes acudien a les assemblees generals del regne. La funci del
comte, com a representant del monarca, abastava els afers administratius,
fiscals, exercien de caps de lexrcit, garantien lordre pblic i eren
responsables de ladministraci de justcia,

el primer compte de la casa de Barcelona amb autoritat civil i militar va

ser el got Ber,
els successius comtes de Barcelona eren designats pels reis francs,
un fet clau en el procs dindependncia del comtat de Barcelona respecte
dels monarques francs va ser el nomenament de Guifr I, el Pels, comte
de Barcelona i Girona, lany 878 (mor el 897) perqu va ser lltim
decretat pels francs. A partir daquest moment la dignitat comtal es
convertia en hereditria, un fet cabdal ja que suposava linici de la
dinastia comtal catalana en qu el poder i el patrimoni passaven de pares
a fills. No obstant aix, el comtes de Barcelona continuaran subjectes per un
temps al vassallatge del reis francs,
un altre dels esdeveniments importants dins de la consolidaci de la Casa
comtal de Barcelona va ocrrer el 987: la dinastia iniciada per Carlemany
va ser substituda per la dels Capets. El compte de Barcelona, Borrell II,
assetjat pels sarrans, va demanar lajut del rei franc, Lotari I. Davant la
desdia mostrada pel monarca en unes relacions molt deteriorades des de
feia temps, el compte Borrell II es va negar a renovar el pacte de
vassallatge amb el nou rei francs, instaurant la independncia de facto dels
territoris sota el seu poder. Barcelona esdevenia aix la capital duna Estat
independent.

La ciutat es converteix en el centre poltic, administratiu del comtat,

primer, i de Catalunya desprs.
C.2 La CORONA CATALANO-ARAGONESA [SEGLES XI-XII]

DEMOGRAFIA:

Per la ciutat comena a adquirir un cert predomini que es deixa veure en

diferents projectes urbanstics i legislatius:

a finals del segle XI Barcelona no sobrepassa els mil habitants.

la construcci i ocupaci de la ciutat s important en aquest segle.

compta amb nombroses esglsies:

a principis del segle XI es comena a construir la nova catedral

romnica. La seva localitzaci era la mateixa que la catedral gtica
actual,
lesglsia de Sant Miquel, situada damunt les termes romanes, a
lactual Pl. Sant Miquel,
lesglsia de Sant just,
lesglsia de Sant Jaume situada a lactual Pl. Sant Jaume, que fou
destruda al segle XIX,

barris caracterstiques com el de Call, on viuen els jueus, els quals han
arribat a la ciutat al segle II dC.,

la densitat dedificacions va propiciar la formaci de nous barris fora

dels murs:

reben els noms de viles noves i solen erigir-se al voltant dels camins
que partien de la ciutat (Sant Andreu de Palomar, Sant Mart de
Provenals...),
les poblen artesans, mercaders, mariners i camperols,
el creixement daquestes viles fu que algunes sacabessin unint,
7

edifici important: EL PALAU COMTAL, ubicat on actualment es troba el

Tinell (Plaa del Rei).

MONESTIRS:

una daquestes viles, s la del PI, que sanomenava aix per un enorme
Pi que hi havia en aquest lloc. Aviat es va erigir una esglsia: Sta.
Maria del Pi,
una altra esglsies que es troben en aquestes viles s Sta. Maria del
Mar,
totes aquestes viles es comunicaven entre s per una espcie de Cam
de Ronda que envoltava la muralla,

al nord-est de la plana shi aixecava el monestir de Sant Pere de les

Puelles,
i al sud-oest el de Sant Pau del Camp.

COSTUMS I LEGISLACI:

Les institucions feudals de la Catalunya medieval sorgeixen a partir duna

interrelaci pels drets i obligacions mtues de nobles, clergues, camperols,
ciutadans i artesans:

ELS USATGES:

van ser una recopilaci de les normes jurdiques que

saplicaven en els dominis del compte de Barcelona [segle XII].
Marc legal que va servir per garantir cert equilibri entre els diferents
estaments socials (el tro, laristocrcia de la cort, la noblesa castral, els
comerciants, cada cop ms poderosos, els botiguers i els camperols) desprs
dun temps convuls provocat per la conformaci de lordre feudal.
Es tractava duna declaraci de drets basada en la resoluci de conflictes a
travs de pactes: acords negociats entre les parts interessades.
Daquesta manera el pactisme entre grups i individus es convertia en
part essencial de la manera destablir relacions internes i externes,
conquestes a part:

segons la tradici, el seu origen data de lany 1058, quan Ramon

Berenguer el Vell va reunir als vens de Barcelona perqu expliquessin
tots els usos, costums i privilegis que regien la ciutat,
la recopilaci es posa per escrit i sestructura jurdicament. En 1060 es
promulga la segona part dels Usatges, una autntica constituci
mitjanant la qual Barcelona es regeix com una ciutat estat,
en 1064 i 1068 es publiquen dues parts ms. La primera referncia
documental de qu disposem s del 1173,
el pactisme no aconsegu, per, fer de Catalunya un idilli
dharmonia: no va suposar lalliberament dels serfs, ni restitu les terres
als camperols que les havien perdut, a ms demostr incapacitat a lhora
de mantenir sota control les forces responsables de desordres, com
aixecaments posteriors van posar de manifest.

LA CORONA DARAG:

un dels fets rellevants de la histria medieval catalana va

ser el casament de Peronella, filla del rei dArag amb Ramon Berenguer IV,
comte de Barcelona:

lany 1137, segle XII, Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II dArag

van arribar a un acord per casar al jove comte de Barcelona amb la filla del
rei dArag, Peronella que aleshores noms tenia un any,
lacord matrimonial fou ben vist per laristocrcia aragonesa perqu
permetia a Arag conservar la seva independncia davant la pressi de
Castella,
per a Catalunya tamb va significar un bon acord perqu donava carcter
monrquic al sistema comtal vigent fins aleshores. El casament de
Ramon Berenguer IV amb la filla del rei dArag, Peronella, convert els
descendents de la casa de Barcelona en comtes - reis de Catalunya i
dArag,
el matrimoni es va formalitzar al 1150, quan Peronella ja havia complert 14
anys, la majoria dedat establerta en el dret cannic per poder contraure
matrimoni, i Ramon Berenguer en tenia 36,
Confederaci CATALANO-ARAGONESA: amb la uni matrimonial, tant Arag
com Catalunya conservaren es seu estat poltic, lleis, drets i costums,
la uni va suposar la creaci dun potencial hum i econmic que al
segle XIII va permetre fundar limperi catal.

C.3 SEGONA MEITAT DE LEDAT MITJANA ETAPA DEXPANSI [SEGLES XIII I XIV]

Els segles XIII i XIV, Barcelona va viure un perode dexpansi:

coincideix amb letapa de plenitud del perode comprs entre els regnats de
Jaume I i Pere el Cerimonis,
la ciutat experimenta un important creixement demogrfic, poltic,
econmic i cultural.

Barcelona es converteix en un port i una potncia de primer ordre en la

Mediterrnia.

EXPANSI TERRITORIAL:

Jaume I conquesta Mallorca [1229], Eivissa [1235], Menorca [1287],

Valncia [1238]. Territoris poblats fins aleshores per mahometans i ara
repoblats majoritriament per catalans,
ms tard sannexiona Siclia [1282], conquistaren Atenes i Neoptria
[1311].
Jaume II conquesta Sardenya [1323, a lAlguer encara es parla catal],
Npols [1421].

POTNCIA MARTIMA:

aquesta expansi territorial converteix Catalunya en

una potncia martima i militar que impulsa lexpansi comercial:

els comerciants catalans sinstallen a diferents ports de la

Mediterrnia,
sestableixen consolats comercials a les principals ciutats martimes
del nord dfrica i sia menor,
els comerciants tenen el seu centre de contractaci a la Llotja.
ampliaci de les Drassanes, gran centre de construcci de vaixells,
9

LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR:

es redact a Barcelona durant el segle XIV,

la contnua sortida i arribada de naus al port de Barcelona i el gran
nombre de transaccions comercials que es duien a terme, ocasionaven
molts conflictes,
lencarregat de resoldrels era el cnsol de mar que aplicava una
recopilaci dusos i costums de dret martim que van servir de base
per elaborar a mitjan segle XIV el Llibre del consolat de mar,
el llibre del Consolat de Mar va arribar a tenir una gran autoritat i es
transform en el codi de la legislaci martima - comercial de la
Mediterrnia.

En lMBIT ADMINISTRATIU CREACI INSTITUCIONS POLTIQUES:

Es constitueixen LES CORTS CATALANES:

Les Corts catalanes se celebren des de 1283:

o
o

o
o

noms el rei les podia convocar i la periodicitat va variar, a la

prctica, el ritme el va marcar les necessitats del monarca,
les seves atribucions eren resoldre greuges (reclamacions pels
excessos del rei i els seus oficials), elaborar legislaci i concedir al
sobir un donatiu (per les despeses de la convocatria de la Cort),
que no tenia carcter d'impost exigible. Si el rei necessitava ajuda
econmica especial de lerari pblic en temps de guerra, per
exemple -, les Corts havien de donar el seu vist i plau,
aix, el poder estava repartit entre ambdues parts,
el paper de les Corts es limitava a aconsellar i acceptar i en cap
cas a obligar al rei a actuar en contra de la seva voluntat sobirana,
si b s cert que tenien cert poder de persuasi,

reunien els tres estaments del poder oligrquic del pas: el bra
militar, que representava la noblesa; el religis, format per alts crrecs
eclesistic; i el real, que representava les ciutats i estava format pels
mercaders ms rics i influents, coneguts com boni homines,
un segle ms tard, es va completar la instituci amb una comissi
permanent de dotze homes, tres per estament, i tres Odors, auditors de
comptes, que es reunien mentre no es convocaven noves Corts, la qual
va rebre el nom de Diputaci General o Generalitat.

El CONSELL DE CENT:

assemblea consultiva del govern municipal,

es cre en 1249 durant el regnat de Jaume I,
instituci poltica de gran importncia. Aquest organisme regia la
ciutat i li permetia afirmar la seva personalitat dins del si de la Corona
dArag,
format per prop de 100 ciutadans representatius de les diferents
classes socials de la ciutat, estigu vigent fins al segle XVIII. El nombre
de representants era una figura nominal, podien ser cent justos, o ser
ms o menys, podia variar depenent de les circumstncies,

10

funcions, algunes compartides per lalcalde, es van anar incrementant

amb el temps: competncies fiscals, sencarregaven de recaptar
impostos; podien regulars activitats dels oficis i comer; actuaven en
assumptes relacionats a la policia urbana i justcia ciutadana;
organitzaci de la sanitat, regulaci de les obres pbliques, fixaci de
preus, subministrament daliments...

el GOVERN DE LA CIUTAT: sinstaura en 1274 i sorganitza de la manera

segent:
cinc consellers, el batlle i el veguer (que equival al crrec de
corregidor),
aquests nomenaven un consell format per cent ciutadans representatius
(el Consell de Cent),
en acabar lany, el Consell nomenava una nova junta de que
sencarregava delegir un nou consell municipal.

BARCELONA

s el centre neurlgic de tot aquest entramat poltic i

econmic.
La ciutat que durant fora temps havia mirat cap endins es converteix en
una de les grans ciutats de la Mediterrnia.

URBANITZACI:

Aquest desenvolupament econmic i rellevncia poltica contribueix al

desenvolupament urbanstic:
els barcelonins enriquits pel comer i les associacions gremials
construeixen noves cases, que en molts casos embelleixen la ciutat.

LART GTIC:

lART ROMNIC de la ciutat: es conserven pocs vestigis, ja que molts

edificis es van reconstruir en lpoca gtica. De les edificacions que
es van construir al voltant del segle XII, resten pocs testimonis:

de la Catedral romnica no es conserva res, es troba al mateix lloc

on es troba la gtica que poc a poc la va anar cobrint,
petites capelles extramurs, Sant Lltzer [Pl. Pedr],
el Monestir de Sant Pau del Camp,
algunes Arcades del Palau Episcopal.

o
o
o
o

lart romnic deixa pas a lART GTIC en una poca de noves edificacions
en una ciutat enriquida:
o
o
o
o
o
o

sovint es construeix damunt edificacions romniques,

Sal del Tinell,
la capella de Santa gueda,
el Palau Reial Menor,
la nova catedral [1298 1430],
palaus i esglsies: Pia Almoina, la Casa del Deg, la Casa de
lArdiaca, lHospital de Sant Sever, Palau Bisbal, Casa del
Canonges,
11

o
o
o
o

o
o
o
o
o

INFRASTRUCTURES:

es va canalitzar laigua de la serra de Collserola fins a la ciutat.

saixequen noves fortificacions. Les noves muralles constituen

un gran projecte civil i va transcorre ms dun segle abans no van estar
acabades.
MURALLES:

Es construeixen dos nous trams murallats:

o
o

es van crear un jard botnic i un jard zoolgic, on habitaven

animals extics com lleons, tigres i rinoceronts,
la construcci de ledifici de la Casa de la Ciutat amb el seu
espectacular Sal de Cent [1373],
el Palau de la Generalitat,
reconstrucci desglsies a lestil gtic: Sant Just i Pastor [1342
1360], Santa Maria del Pi [1321 1391], i Santa Maria del
Mar [1329 1383],
monestirs de Pedralbes, de Montsi i de Santa Maria de
Jonqueres,
les Drassanes,
la Llotja,
lHospital de la Santa Creu i Sant Pau,
les mansions privades que van embellir i aristocratitzar carrers com
el de Montcada, de Lled i Ample.

un per protegir les noves viles que quedaven fora de la muralla,

laltra per resguardar els camps de conreu que sestenien a lactual
zona del Raval.

ECONOMIA I COMER:

La Llotja: Barcelona vivia una situaci econmica frentica amb una

classe comercial i mercantil en ala. Per aix era necessari disposar dun
edifici en qu es portessin a terme les transaccions i activitats comercials.
Al segle XIV es va construir un palau amb jard del qual ha arribat fins als
nostres dies el gran Sal de Contractacions, que es va acabar cap al 1400
i s'atribueix a l'arquitecte Pere Arvei,
pels carrers de la zona pullulaven mercaders i artistes, aquests ltims,
integrants de la M Menor, l'estament urb ms populs, format
essencialment per artesans que es van anar agrupant en gremis,
als peus de lEsglsia de Santa Maria del Mar va sorgir el barri de la
Ribera, poblat per mariners i pescadors,
els mercaders tendien a concentrar-se prop de la platja i el port,
els artesans s'escampaven per tota la ciutat: els oficis de la pell es
continuaven exercint entre el carrer de Montcada i la muralla, resseguint
una part del Rec Comtal, i apareixien nous tallers artesans al voltant del
Castell Vell, ara anomenat Cria, i al raval dels Arcs.

12

els GREMIS constituen el nucli de la vida econmica

de Barcelona. Hi havia la tendncia a concentrar lactivitat gremial en un
carrer o zona. Aix va ajudar a batejar la ciutat. Quan passegem pel barri
gtic veiem aquesta diversitat i concentraci: carrer dels Agullers (els que
fan agulles), Argenteria (lofici de treballar largent, lor i altres metalls
fins), Assaonadors (els que feien lacabat de les pells o cuir), Brocaters
(els que fan teixits de seda amb ornaments dor i argent), Corders (els que
fabriquen cordes) Cotoners, Escudellers (els que fan escudelles, plats
fondos per menjar la vianda), Espaseria (obrador de qui fa espases),
Tapineria (obrador del qui fa tapins o sandlies de suro), Fusteria...
ELS NOMS DELS CARRERS:

13

4.

La crisi de la baixa edat mitjana

[SEGLES XIV-XV]:

Els segles XIV i XV sn coneguts amb el nom de baixa edat mitjana. Durant aquests
dos segles la vida dels habitants de Barcelona es va veure greument afectada per
diferents esdeveniments poltics, socials i econmics que comportaren el declivi com a
gran potncia martima de Catalunya i, consegentment, de la ciutat. Un decament
econmic i social que la farien entrar a ledat moderna en una situaci precria:

la prdua per part de la ciutat de la seva condici de centre poltic de la

monarquia, que esdevindr arran de la mort del darrer monarca del Casal de
Barcelona, Mart LHum.

UNA AGUDA CRISI SOCIAL I ECONMICA

o
o

A.

Assetjament als jueus

la Busca i la Biga,
la guerra civil i el conflicte dels remences,

LA FI DE LA DINASTIA CATALANA:

B.

les contnues epidmies de pesta i les males collites,

la caiguda de Constantinoble a mans de limperi otom tanc la
possibilitat de comerciar amb orient des de la Mediterrnia i es torn us
espai insegur per la pirateria sarrana.

Els CONFLICTES SOCIALS

o
o
o

causada per:

MONARQUIA:

el 1410 mor MART I sense hereu directe i sense nomenar

descendent. Daquesta manera desapareix lltim comte - rei de la nissaga
catalana inaugurada per Guifr el Pels:

davant de la necessitat de trobar un relleu per a la monarquia de la Corona

dArag, una junta de nou compromissaris, tres per cadascun dels
regnes que formaven la Corona dArag (Catalunya, Valncia i Arag) es
reuneix a Casp, localitat aragonesa,

desprs de discutir sobre la convenincia dun o altre candidat, el 24 de juny

de 1412 es va dictar la sentncia: lescollit fou Ferran I dAntequera.
Amb ell es trencava la successi del Casal de Barcelona que havia comenat
amb Guifr el Pels al segle IX i sinstaurava una nova dinastia, la dels
Trastmara, dorigen castell.

MOVIMENT DEMOGRFIC, CRISI SOCIAL I ECONMICA (preludi de la decadncia dels segles

posteriors):

DADES ESTADSTIQUES:

entre 1365-1370 i 1515, aproximadament, Barcelona mant una poblaci

de prop de 25.000 habitants, que alguns autors incrementen fins a
35.000,
unes xifres inferiors als anys de plenitud dels segles XII, XIII i primera
meitat del XIV,

14

tot i aix, els perodes de crisi agrria i de malalties feren oscillar a la baixa
el nombre dhabitants.

LINICI DE LA CRISI:

LENCARIMENT O ESCASSESA DE PRODUCTES BSICS:

1333 es perd la collita de

blat, cosa que provoc laugment del seu preu i lescassesa de pa, que
juntament amb el vi eren productes bsics. La fam i el consegent
debilitament de la poblaci don pas a diverses malalties que van acabar
amb la vida de molts habitants.

LA PESTA NEGRA:

mitjan segle XIV. 1348, quan la ciutat comenava a aixecar

el cap es va veure afectada per la Pesta Negra, malaltia que provenia
dOrient i que va fer estralls a diferents zones de la Mediterrnia. Es creu
que la meitat de la poblaci de Barcelona va morir,

entre 1362 i 1381 es produir un nou cicle depidmies i fams.

les esglsies comptaven amb un cementiri o fossar, En castell seria un

camposanto, on senterraven els nombrosos morts,

daquella poca s el Fossar de les moreres, que pertanyia a lEsglsia

de Santa Maria del Mar.

era una societat a prop del collapse,

la migraci de camperols joves a la ciutat, desitjosos daprendre un ofici

va compensar en part el problema demogrfic que havia patit la ciutat
amb la fam i la pesta.

PRDUA DE LIMPULS EN LMBIT COMERCIAL:

Barcelona havia perdut la seva importncia a la Mediterrnia,

per desig de la reina Isabel la Catlica, la Corona dArag i Catalunya no

podien comerciar directament amb les colnies americanes, un greuge que
es va allargar fins al segle XVIII,

a ms safegia la pirateria musulmana que afectava no tan sols a vaixells

sin a poblacions de la costa, la qual cosa tenia una conseqncia directa
sobre leconomia barcelonina, eminentment artesana i comercial:

per defensar-se dels atacs dels pirates es constru la muralla del mar i
el baluard/fortalesa de Sant Ramon,
en 1566 serig una torre fortificada a prop del Llobregat que fou
pagada amb els fons de la ciutat,

aquest fre a les relacions comercials agreuj la crisi que la ciutat venia
patint.

15

C.

CONFLICTES SOCIALS I GUERRA CIVIL:

ASSATJAMENT ALS JUEUS: a qui va afectar doblement l'epidmia de Pesta va ser

als jueus barcelonins, el barri dels quals es va assaltar amb l'excusa que
estaven enverinant l'aigua:

a finals del segle XIV, en un context de problemes econmics, conflictes

socials i crisis municipals, com es veur tot seguit, el call jueu va tornar a
ser objecte dassalts. A principis dagost de 1391 una massa d'esvalotats
que volia cremar les cases dels rics va assaltar i saquejar els habitants del
call que van ser morts o obligats a convertir-se,

el resultat ms immediat dels fets esdevinguts el 1391 va ser l'extinci

del call jueu de la ciutat i l'aparici dels conversos. Un cop es va destruir
el call, molts dels conversos es van quedar a la ciutat, si b mai van
aconseguir integrar-se: es casaven i s'associaven entre ells i es van
installar a l'antic Call Menor, d'en Sanahuja o de n'ngela (al carrer de la
Boqueria hi tenien els negocis i la sinagoga es va transformar en l'esglsia
de la Trinitat, actualment de Sant Jaume).

LA BUSCA I LA BIGA:

artistes i menestrals conformaven el nombre ms grans

dhabitants de Barcelona, per la seva representaci en el govern de la ciutat
sempre havia estat ms aviat escassa. Les decisions eren preses per una
minoria de rics burgesos i classes benestants i aristcrates.
En 1453 es produeix el podrem anomenar un cop destat per part de les
classes menestrals, assumint la direcci del Consell de Cent i lrgan
consistorial. Una
vegada en el poder intenten aplicar mesures
democratitzadores.
Aquesta rivalitat entre classes menestrals i benestants es coneix com el
conflicte de la Biga i la Busca.

Els ACTORS del conflicte:

La BIGA, estava composta per comerciants (negociants i mercaders),

rentistes, aristcrates i aliats, tots ells anomenats els ciutadans
honrats.
Partidria del lliure comer, a mitjan segle XV controlava el govern de la
ciutat.

La BUSCA (lestella ms petita que es pot arrencar duna fusta gran o

biga), la conformaven petits mercaders, menestrals i artesans, que
se sentien exclosos del poder per les maquinacions de la classe
dominant en el Consell de Cent i altres rgans.
Partidria del proteccionisme econmic.

Els FETS:

En 1453, amb el recolzament del lloctinent del rei, Galceran de

Requesens, el govern municipal passa a mans de la Busca. El grup
de la Busca va gaudir duna certa protecci de la casa reial que volia
trobar aliats per oposar-se als estaments superiors.
16

Un cop en el poder, introdueixen una srie de reformes: supressi

dalguns crrecs, rebaixa dels sous municipals, aprovaci de noves
normes per a la indstria, i devaluaci de la moneda.
Set anys desprs, la Biga aconsegueix recuperar el poder amb lajut
dels nobles i de lEsglsia. Els dirigents de la Busca sn executats.

GUERRA CIVIL [1462-1472]:

EL CONFLICTE:

la guerra civil catalana es produeix durant el regnat de Joan

II [1458-1479] que havia succet al seu pare Alfons el Magnnim [14161458].

LES CONSEQNCIES:

Joan II acus al seu fill, el prncep Carles de Viana que comptava amb
una gran popularitat, de conspirar amb Castella contra els interessos
poltics de la Corona dArag,
en 1460, Joan II det el seu fill, Carles de Viana, hereu de la Corona,
la mort sobtada de Carles de Viana per malaltia a les poques setmanes
del seu alliberament, serveix dexcusa als sectors poltics enfrontats
amb la monarquia de Joan II per iniciar una guerra civil que durar deu
anys. La guerra no s altra cosa que un enfrontament entre la
monarquia i loligarquia catalana,
la guerra acab amb la capitulaci de Pedralbes, signada el 24
doctubre de 1472. Finalitz sense un vencedor clar. Els problemes
poltics i socials irresolts continuaven latents en la societat catalana.
les conseqncies van ser molt dures:

morts als camps de batalla,

runa financera de Barcelona, que lider el bndol oposat a Joan II,
despeses de material bllic,
imposicions extraordinries,
execucions sumries.

La GUERRA de les Remences:

el conflicte coincideix en alguna de les seves fases amb la guerra

civil que shavia iniciat a Catalunya en 1462.

SITUACI DEL CAMPEROLS:

entre finals del segle XIV i principis del XV molts camperols que
havien sobreviscut a la pesta abandonaren les terres de cultiu i
emigraren a la ciutat,

tot i aix la demanda era superior a loferta, aix provoc que els sous
que es pagaven a la ciutat fossin cada cop ms alts, de manera
que molts camps acabaren desatesos.

17

ELS MALS USOS:

per evitar aquesta fugida multitudinria del camp a la ciutat, els

senyors feudals gravaren els mals usos, s a dir, els drets que
conservaven sobre els camperols:

EL FRACS DE LES INICIATIVES DE PACIFICACI:

la iniciativa dAlfons el Magnnim dabolir els mals usos a canvi

duna compensaci econmica per als senyors trob loposici
daquests ltims que impediren trobar una soluci al conflicte,

durant el regnat de Joan II que havia succet a Alfons el Magnnim, es

produ la primera guerra entre remences i senyors,

els darrers anys del regnat de Joan II es caracteritzen per la

pobresa que sestn damunt Barcelona i Catalunya. El succe el seu Fill
Ferran el Catlic en 1479, que shavia casat amb Isabel de Castella.

LA RESOLUCI DEL CONFLICTE:

en 1484 es desencaden una nova guerra de remences, el

problema encara no shavia resolt.
el rei sali amb la classe dirigint i aconseguiren imposar-se desprs
de dos anys de lluita.
tot i que els camperols foren derrotats, el carcter conciliador del
monarca propici una soluci: es promulga la sentncia arbitral de
Guadalupe:
o
o
o

D.

aquests estaven adscrits a la terra que conreaven i noms podien

abandonar-la si pagaven un preu de redempci: aquest privilegi
feudal establert des del segle XI es coneixia amb el nom de
remena,
ben aviat, els remena se saixecaren contra aquestes mesures.

sabolia finalment la condici de remena i la resta dels mals usos,

per la seva banda, els camperols havien de seguir pagant censos
als senyors i continuaven subjectes a la seva jurisdicci,
els capdavanters de la revoluci foren executats, per la resta de
remences obtingueren una amnistia.

AFECTACI DE LA CRISI ECONMICA ALS PROJECTES URBANSTICS:

el rei Alfons el Magnnim orden de construir un port a Barcelona. Per les

despeses de lobra i les contnues batalles militars endeutaren la ciutat i la
prpia corona,
de resultes de la crisi, a mitjan segle XV tamb es van aturar les obres que
sestaven fent per urbanitzar el Raval, aix com del convent del Carme i les de
lHospital de la Santa Creu.

18

E.

MONARQUIA:

la fi de la dinastia dels Trastmara

El casament de Ferran II, fill del rei Joan II i rei de la Corona dArag, amb Isabel
la Catlica, reina de la corona de Castella, vinculava dos dels regnes hispnics amb
ms pes especfic.
El casament no implic en cap moment la uni dels dos regnes. El seu
funcionament administratiu continuava sent separat, per les conseqncies
daquesta uni tingueren efectes sobre la capitalitat poltica de Barcelona:
des de la mort de Mart lHum i la instauraci de la dinastia dels Trastmara,
labsncia dels monarques a Barcelona havia estat cada vegada ms evident.
Per motius de poltica interna o externa, els reis residien llargues temporades
fora de la ciutat.
a la mort de Ferran i Isabel, Carles I dEspanya i V dAlemanya, nt dels reis
catlics, heret els regnes dels seus avis. Amb ell sinicia la dinastia dels ustries.

a partir daquest moment la capitalitat de la

definitivament a Madrid en detriment de Barcelona,

corona

sinstalla

labsncia permanent del monarca far que una instituci medieval que
progressivament havia anat assolint un paper cada cop ms rellevant en la
poltica catalana, es converteixi en lrgan ms representatiu del poder
autnom: la Generalitat.

19

5.

La Barcelona Moderna
A.

[SEGLES XVI AL XVIII]

DEMOGRAFIA:

al final del segle XV, Barcelona era la ciutat ms gran de Catalunya, per el seu
creixement als segles XVI i XVII va ser modest i no comparable al de Madrid o
Pars, que es van multiplicar per cinc.
dades estadstiques:

entre el 1496 i el 1516 la ciutat va guanyar uns tres mil habitants tot i
les fams i pestes del 1501, 1507, 1508 i 1515,

aquest creixement es va aturar entre el 1516 i el 1553, amb una incidncia

destacada de les epidmies del 1519-1520 i, sobretot, del 1530-1531 i el
canvi d'orientaci econmica en obrir-se cap a Castella i l'Atlntic.

del 1553 al 1627, la ciutat experimenta un nou creixement, que es veu

afectat temporalment pels contagis del 1580 i, sobretot, del 1589, i una
recuperaci econmica que va permetre una pujada de la natalitat i la
installaci d'una onada d'immigrants francesos, una immigraci que es
venia produint des de principis del segle XVI:
en 1553, gaireb un ter de la poblaci propera al delta del Llobregat era
francesa. Bona part dells provenien de Gavaudan, comarca situada a uns
dos-cents i escaig quilmetres al bord de Perpiny, de la qual deriva el
terme gavatxo.

B.

aquest perode de recuperaci demogrfica es va invertir entre el 1627 i el

1672: la ciutat va perdre ms d'una quarta part de la poblaci per la pesta
del 1651, la crisi del comer mediterrani de la dcada del 1620, les males
collites (amb caresties del 1629 al 1631) la guerra dels Segadors i la lluita
entre Espanya i Frana entre el 1635 i el 1659, a ms de l'aturada de la
immigraci francesa cap al 1630.

en l'ltim perode, 1672-1771, va viure una lleugera recuperaci

econmica i demogrfica, amb una pujada de la natalitat des del 1680. En
aquestes fluctuacions va tenir un paper cabdal una taxa de mortalitat molt
elevada a la qual van contribuir l'alta mortalitat infantil, les males condicions
d'higiene i alimentaci i les brusques oscillacions dels preus dels queviures.

ECONOMIA:

al segle XVI Barcelona havia deixat de ser una ciutat integrada en els principals
circuit econmics i les grans estructures de poder. Havia perdut pes en la seva
projecci cap a la Mediterrnia, fet que havia dirigit latenci de les grans
famlies mercantils i els nous comerciants cap a negocis ms diversificats i segurs
(compra de terres, arrendament de bns pblics i senyorials...):
tot i que Barcelona havia baixat la intensitat de la seva activitat comercial
continuava essent un centre productiu i comercial importat dins del Principat.

20

 la Barcelona moderna continuava essent una ciutat de gremis, els quals tamb
shavien vist afectats pels canvis econmics que es tradu en la modificaci del
pes de determinats oficis: van baixar els que estaven orientats a la producci per
a mercats exteriors (els del ram de la draperia i el cuir), mentre que van pujar
els orientats al consum (sastres, sabaters, argenters, apotecaris i daguers):
era la ciutat amb ms gremis i confraries de la pennsula Ibrica:
segons el fogatge del 1516, els artesans eren un ter del total de famlies i
gaireb la meitat de la poblaci activa de la ciutat.

C.

CONFLICTES ARMATS:

Els segle XVII i XVIII estan marcats per dos grans conflictes poltics i socials: la
guerra dels segadors [1640-1659] i la guerra de successi [1702-1714]:
B.1 LA GUERRA DELS SEGADORS:

la Guerra dels Segadors semmarca en el conflicte armat que la corona

espanyola mant amb Frana, coneguda com la Guerra dels 30 anys:

per tal de fer front a les despeses econmiques i a les necessitats

militars, el rei va exigir els mxims recursos per a la guerra i la
participaci dels no castellans. La persistent negativa dels catalans va
provocar una greu conflicte poltic entre el Principat i el rei,

daltra banda, la presncia de les tropes castellanes en territori catal

provoca una crrega abusiva sobre els camperols que es veuen
obligats a donar allotjament als teros, unitats dinfanteria de lexrcit
espanyol. Aquesta situaci provoca laixecament de poblacions com
Santa Coloma de Farns i Riudarenes.

EL DESENCADENANT DE LA GUERRA DELS SEGADORS:

ELS FETS DEL CORPUS DE SANG:

els segadors de comarques venes acudeixen tots els anys a

Barcelona per treballar a la sega del pla,
el 7 de juny de 1640, quan se celebrava la festivitat del Corpus,
cinc-cents segadors entren a la ciutat com de costum i suneixen
a la process. Lambient enrarit que es viu fa que la manifestaci
acabi amb lassalt de la pres on estan empresonats els homes
dels pobles que shavien enfrontat als teros, i amb la mort del
virrei.

a ress del que succeeix a Barcelona, en altres ciutats esdevenen

avalots semblants als de la capital,

aquest dia, conegut com el CORPUS DE SANG suposa linici de la

Guerra dels Segadors.

21

LA INTERVENCI DE PAU CLARIS:

Pau Claris, eclesistic i president de la Generalitat de Catalunya,

intercedeix per tranquillitzar els nims. Des del Principat sexigeix al
Comte-Duc dOlivares, ministre del rei Felip IV, la retirada de les
tropes del territori catal. La resposta del Comte s contrria i
decideix emprar la fora per reduir els catalans. Les Corts catalanes
decideixen aixecar-se contra el mal govern dOlivares.

REPRESSI DEL COMTE-DUC DOLIVARES:

quan el rei, seguint el consell del Comte-Duc dOlivares forma un gran

exrcit per sotmetre Catalunya, Pau Claris demana a les Corts
autoritzaci per sollicitar ajuda a Llus XIII de Frana, amb qui firma
el tractat de Ceret (7 de setembre de 1640),
arran de la guerra es construeix una Fortalesa a Montjuc, on t lloc
una de les batalles ms importants. A les poques setmanes mor Pau
Claris,
el setembre de 1641, gaireb vuit mesos desprs de la batalla de
Montjuc, el rei francs accepta el ttol de comte de Barcelona i es
compromet a respectar les lleis i privilegis catalans. Amb aquest acord
el principat pass a formar part del Regne de Frana,
mort el rei francs Llus XIII, el seu successor, Llus XIV no compleix
els compromisos que el seu antecessor havia contret amb Catalunya.
Cansats i impotents, vctimes de nou de la pesta, els barcelonins no
es troben en condicions de suportar el setge gaire temps. Resisteixen
durant un any ms, fins que obtenen la promesa del monarca
espanyol de respectar els furs i privilegis catalans,
el 10 doctubre de 1652 la ciutat es lliura al monarca. La promesa de
respectar els furs catalans sacompleix, per el poder militar pass a
mans del rei aix com les Drassanes, el control de les muralles i el
castell de Montjuc, on se sinstalla una guarnici permanent,
la guerra dEspanya amb Frana acaba en 1659 amb la signatura de
Pau dels Pirineus. El tractat recull el trasps a domini francs els
comtats catalans del Rossell, el Conflent, i una part de la Cerdanya.

B.2 LA GUERRA DE SUCCESSI:

EL DESENCADENANT:

CARLES II,

rei dEspanya, darrer monarca de la dinastia dels ustria,

abans de morir sense descendncia directe declara Felip dAnjou, net
de Llus XIV de Frana, el seu successor. En 1701, Felip dAnjou arriba
a Madrid i s proclamat rei,

la presncia dun rei Borb en el tro espanyol dibuixa un mapa poltic

a Europa amb un clar desequilibri de forces que les grans potncies
europees no estan disposades a acceptar. Cal tenir en compte que els
borbons ja governen a Frana,

els pasos oposats a la presncia dun borb al tro espanyol salineen

en una gran aliana: lImperi Austrac, Anglaterra, alguns Estats
alemanys, Holanda, Portugal i Savoia donen suport a Carles dustria i
formen la Gran Aliana antiborbnica. En 1702 declararen la guerra a
Frana i Espanya,
22

NOVA CONJUNTURA I CANVI DORIENTACI DEL CONFLICTE:

en 1711 mor
Josep I, emperador del Sacre Imperi Rom. Carles dustria hereta el
tro:

el fet que Carles arribi a ser rei dEspanya i emperador del Sacre
Imperi suposa un poder excessiu concentrat en una sola persona.
Els aliats, especialment Anglaterra i els Pasos Baixos, decideixen
que el millor s parlar amb Felip dAnjou i buscar una sortida
negociada al conflicte. En 1713 se signa el Tractat dUtrech que
posa fi a la guerra,
per Mallorca i Catalunya, malgrat labandonament de Carles
dustria i els aliats, no accepten Felip V i continuen lluitant.

LA DESFETA DE BARCELONA:

D.

la successi al tro dEspanya es converteix en un conflicte

internacional en qu es barregen interessos poltics i econmics
i en qu Catalunya es posiciona al costat de Carles dustria.

tot i que la derrota era gaireb segura atesa la desproporci de

forces, les Corts Catalanes decideixen seguir lluitant,
Barcelona encerclada i derrotada: la ciutat pateix un any de
setge, atacs i bombardeigs. Les baixes sn nombroses i els morts
senterren al foss de les moreres. Fam, set, cansament minven
la resistncia dels barcelonins,
l11 de setembre de 1714 les tropes felipistes entren a
Barcelona,
lany 1716 es promulga el Decret de Nova Planta que suposa la
supressi de les institucions, privilegis i eradicaci de les
manifestacions de la identitat catalana,
la ciutat queda reduda a uns 34.000 habitants.

REMODELACIONS URBANSTIQUES DESPRS DE LA GUERRA DE SUCCESSI:

MILITARITZACI

de la ciutat per evitar revoltes:

reconstrucci del CASTELL DE MONTJUC,

en 1716 comena a construir-se una fortalesa militar emmurallada al
barri de la Ribera, coneguda amb el nom de la Ciutadella, que ocupava
lespai de lactual parc de la Ciutadella. Per construir-la senderroquen les
cases del barri de la Ribera [mil dues-centes cases i dos convents]. Els
habitants daquesta zona, la major part pescadors i treballadors del port,
sn obligats a abandonar les seves llars sense rebre cap compensaci a
canvi. Inicialment es projecta la construcci dun nou barri, la Barceloneta,
dextramurs per acollir la poblaci desplaada. el barri, per, comen a
construir-se el 1753, una generaci desprs.

23

una progressiva recuperaci comercial i lincrement dingressos va

permetre que durant les darreres dcades del segle XVII es construssin alguns
edificis significatius seguint aquest estil arquitectnic:

E. EL BARROC:

el palau Dalmases, al carrer Montcada,

el palau Mald, a la Pl. del Pi,
la Casa de la Convalescncia de lHospital de la Santa Creu
lesglsia de Sant Sever.

En totes les construccions que es van portar a terme a la ciutat, es deixa notar la
influncia del barroc: terrats en comptes de teulades; gelosies; balcons; rajola
acolorades en qu sexplicava alguna histria
F.

RECUPERACI DE BARCELONA:

al llarg del segle XVIII, Barcelona experimenta un creixement demogrfic:

mercs a la disminuci de les epidmies i a un ndex de natalitat
creixent:

en una poca de creixement demogrfic tant important, la construcci i

lespeculaci eren habituals,
Barcelona estava encerclada per les muralles, noms podia crixer cap amunt:

si l'any 1718 Barcelona noms tenia uns trenta-quatre mil habitants, com
a conseqncia de la guerra de Successi, la repressi posterior i l'exili de
milers de persones, l'any 1774 la poblaci barcelonina ja era una mica
ms del doble,
el creixement ms espectacular, tanmateix, va tenir lloc entre el 1787 i el
1857, quan la xifra va passar dels prop de 111.000 mil als 180.000
habitants, com a resultat no tant del creixement natural de la poblaci
com de l'arribada de persones immigrants de la resta de Catalunya.

aquest augment demogrfic significatiu va tenir lloc dins el clos de la

ciutat emmurallada, la qual cosa va significar un aprofitament cada
vegada ms gran de l'espai urb,
en el darrer quart de segle XVIII, el 80% de la construcci consist a
afegir nous pisos a edificis vells i dividir els pisos ja existents per fer
ms habitacions,
moltes persones es van veure obligades a compartir habitatges,
tot aix provoc una situaci dempitjorament de les condicions de
vida i degradaci a molt barris de la Barcelona intramurs.

DESENVOLUPAMENT ECONMIC:

el desenvolupament agrcola i lampliaci despais de conreu allunya la

fam,
la producci dexcedents estimula el comer entre els camperols i
lexterior,
el comer agrcola impulsa lauge de la manufactura, els transports i la
construcci de vaixells,
la indstria, tradicionalment la manufactura havia estat una activitat
complementria de lagricultura de subsistncia, per ara els camperols
inverteixen els seus beneficis en una indstria barcelonesa en auge. Entre
24

1738 i 1750 sestableixen a Barcelona moltes fbriques, petites i grans, de

manufactures txtils conegudes com les indianes,
lobertura del mercat americ als productes catalans suposa un impuls
definitiu per al comer Barcelon:
a partir del 1765, grcies a les gestions de la Junta de Comer, el port de
Barcelona va rebre l'autoritzaci per comerciar directament amb Amrica,
si b de manera restringida amb alguns ports, sense necessitat de passar
pel de Cadis, que fins llavors gaudia del monopoli que obligava els
comerciants catalans a fer-hi parada. La liberalitzaci total del comer
ultramar, per, no va ser una realitat fins a l'any 1778. A partir del 1785,
grcies a la pau que van signar Carles III i el Gran Turc, tamb s'hi va
afegir el comer amb l'Extrem Orient.

G.

URBANITZACI DE LA CIUTAT:

Al llarg del segle XVIII Barcelona va experimentar un procs dembelliment urb,

lent per decisiu. La ciutat va crixer rpidament i aix es reflecteix en el
desenvolupament urbanstic:

al llarg del segle XVIII es comena a empedrar molts carrers de Barcelona.

es reforma ledifici de la Llotja [1764-1802], conservant linterior gtic i
reformant lexterior a lestil neoclssic a la seva seu es reuniria la Junta de
Comer [1758]. A la seva seu es reuniria la junta de comer [1758], frum
de debat de la burgesia barcelonesa que cre escoles tcniques que facilitarien
el desenvolupament econmic,
es construeix ledifici de Duana [1790-1792], destil neoclssic, que exerceix
aquesta funci fins al 1902, desprs va ser la seu del govern civil fins al 1931,
i de la conselleria de governaci del govern catal fins al 1929,
els industrials i comerciants es construeixen noves i millors cases, la
major part al carrer de Montcada i al carrer Ample,
la Rambla: en aquest perode la Rambla va prenent forma de passeig
[adequaci de lespai i zona de trobada i passeig per als barcelonins] amb
construccions noves [palaus i construccions luxoses, esglsies i
convents...]. Destaquen:

la transformaci de la Rambla en un passeig va comenar de manera

ferma l'any 1766, grcies al projecte d'urbanitzaci de l'enginyer militar
Pedro Martn Cermeo que, amb retocs, es va comenar a materialitzar
l'any 1772 amb la construcci del Palau de la Virreina,
entre el 1798 i el 1802 es va donar l'impuls definitiu a la urbanitzaci de la
Rambla moderna,
construcci de cases de la burgesia i la noblesa: Casa Moja entre 1774 i
1790 - (Rambla, 118); ja ben entrat el segle XIX, la Casa March de Reus
(Rambla, 8), construda cap el 1880;
convents;
lesglsia de Betlem;
la casa del Virrei Amat i Junyent virrei del Per - coneguda com Palau
de la Virreina [1773-1777];
reforma del Teatre Principal [segle XVI];

Els diferents noms que t la Rambla a mesura que es puja des del port Santa Mnica, Caputxins, Sant Josep, dels Estudis - correspon a convents,
esglsies o fundacions.
25

En aquesta poca comencen a emergir amb fora diverses zones de la ciutat

intramurs que fins llavors havien tingut un desenvolupament desigual:
al Raval, espai ocupat majoritriament per zones de conreu i grans
establiments eclesistics i de serveis, s'hi van anar installant cada vegada
ms indstries emergents, com ara les fbriques cotoneres i, especialment, les
de fabricaci d'indianes.
les fbriques causaren molsties dins de la ciutat: olors, encariment de
lloguers...

H.

a l'altre extrem de la ciutat, al barri de Sant Pere, es va accelerar notablement

la construcci d'habitatges, al costat d'operacions d'urbanitzaci com el
passeig de l'Esplanada (que corresponia, aproximadament, on es troba situat
lactual Passeig Picasso). Es va recuperar llavors la prctica, com ja sha
comentat, ja habitual en els segles medievals, d'aixecar pisos nous per sobre
d'altres, que accentuaven la verticalitat del paisatge urb.

MILLORES EN LES INFRASTRUCTURES I SANITAT DE LA CIUTAT:

ILLUMINACI:

el barri de la Barceloneta fou el que primer va installar

illuminaci pblica [fanals doli que penjaven de les faanes dels edificis
mitjanant una corda].

MILLORES SANITRIES:

a banda de la illuminaci pblica, sorden que cada ve sencarregus de

netejar el tros del carrer que li corresponia;
tots els matins sortia un carro de la gatera per recollir els gossos i gats
que morien al carrer;
els cementiris distributs per la ciutat eren un risc per a la salut pblica, ja
que moltes morts es produen per malaltia infeccioses. La idea de construir
cementiris fora de la ciutat no era vist en bons ulls pels barcelonins, que
creien que enterrar els morts lluny de les esglsies els privaria de lempar
div, exposant-los a profanacions:

I.

en 1775, el bisbe Climent oblig a construir un cementiri tancat davant

lactual platja del Bogatell, el cementiri del Poblenou (conegut tamb
com el vell o de lest, en contrast amb el nou, el del Montjuc) amb la
intenci de substituir els de les esglsies,
el cementiri no va entrar en funcionament fins al 1819, en temps del
bisbe Pau de Sitjar. Dos anys desprs, l'epidmia de febre groga va
provocar milers de vctimes que s'hi van enterrar.

REVOLTES SOCIALS:

Durant la segona meitat del segle XVIII, Barcelona va patir aldarulls importants,
com l'avalot de les Quintes del 1773, i diverses crisis de subsistncia, especialment
durant les males collites dels anys 1763-1764 i sobretot durant els anys 1788-1789,
en qu es van produir aldarulls greus per l'augment del preu dels productes bsics.
El mateix any que a Frana esclata la revoluci [1789], el proletariat de Barcelona
protagonitza la revolta del pa, coneguda com els rebomboris del pa:

26

J.

el motiu del rebombori s el continu creixement del preu pa, conseqncia

de les males collites de blat dels anys anteriors. Quan sanuncia un nou
augment del pa, esclata la revolta: incendi de barraques on es realitza la seva
venda, robatoris,

la pau social noms saconsegueix desprs dun comproms per escrit de les
autoritats de la reducci del preu del pa. Per els desordres tornen a produir-se
ms tard, aquesta vegada per exigir labaratiment de la carn , el vi i loli. De
nou, les autoritats prometen la reducci dels preus. Poc a poc es recobra la
tranquillitat, per hi ha represlies per part del govern: destituci del capit
general, molts amotinats sn deportats i simposen sis penes capitals.

LA REVOLUCI FRANCESA I LOCUPACI NAPOLENICA:

Un dels esdeveniments cabdals en lEuropa de finals del segle XVIII va ser lesclat
de la revoluci francesa (1789):

el perode revolucionari (1789-1799):

lesclat de la revoluci francesa va suposar un motiu de preocupaci per a

la resta de monarquies europees, que volien evitar que el brot
revolucionari sestengus als seus territoris,
lexecuci del monarca francs Llus XVI a mans del govern revolucionari
va fer que Espanya entrs en guerra amb Frana,
la debilitat del darrer govern revolucionari i el desig duna part de la
burgesia francesa per consolidar les seves conquestes poltiques, va fer
que el 1799 es produs el cop destat per part de Napole Bonaparte,
un dels generals francesos ms valorats. En arribar al poder va dissoldre
el govern revolucionari, i va concentrar tot el poder en les seves mans,
a partir daquest moment va comenar una expansi territorial per a
diferents pasos europeus.

locupaci napolenica:

lascens de Napole provoc un canvi daliances: Frana i Espanya

suneixen en front dAnglaterra. En aquest context daliances, a principis
del segle XIX, les tropes napoleniques entren al territori espanyol, i
concretament a Barcelona el 13 de febrer de 1804, en una aparent
ocupaci pacfica que seguia un pla estratgic prviament definit per fer
front a lexrcit angls,
els qui en teoria eren aliats de la monarquia hispnica van resultar, ben
aviat, uns veritables invasors. Quan el 23 de maig es va fer pblica la
renncia forada de Carles IV i el seu successor Ferran VII a la Corona
espanyola, van comenar els avalots. El 18 de juny segent, Josep
Bonaparte, germ de Napole, es va proclamar rei d'Espanya i es va
obligar la poblaci barcelonina a desarmar-se,
tot i la resistncia organitzada contra els francesos, Barcelona va viure
sota l'ocupaci napolenica durant sis anys i tres mesos,
en 1812, Napole decret lannexi de Catalunya a Frana.
finalment, desprs dun llarg perode de resistncia, les tropes franceses
van abandonar Barcelona el 28 de maig de 1814, el mateix dia que es
va restaurar l'Ajuntament borbnic.

27

6.

Barcelona Contempornia

[SEGLES XIX XXI]:

Al llarg dels segles XIX i XX, Barcelona es converteix en una ciutat moderna. El
dinamisme econmic que proporciona la industrialitzaci, amb les seves contradiccions
socials, sentrelliga amb un creixement constant de la poblaci i el planejament de
grans projectes urbanstics que li donen una fesomia renovada. Lexperimentaci
artstica deixa tamb la seva empremta en la literatura, en la msica, en la pintura i
especialment en larquitectura on es fa ms evident la presncia destils innovadors,
noms cal pensar en tot el que suposa el modernisme per a la ciutat. El mn canvia
rpidament, i Barcelona ho fa al comps dels grans esdeveniments que afecten la
ciutat.
Barcelona no pot abstraures de la convulsi poltica i social amb qu es troba immers
lEstat espanyol en aquests dos segles. Una etapa de transformacions profundes: el
segle XIX comena amb la crisi de labsolutisme, sistema en qu el monarca
concentrava el poder poltic, per deixar pas al liberalisme constitucional basat en la
divisi de poders tal com els coneixem avui en dia - lexecutiu, el legislatiu i el judicial i la representativitat de la sobirania nacional. Un procs ple de complexitats i
enfrontaments que aboquen lEstat Espanyol a tres guerres civils (entre liberals i
carlistes) i a experimentar diferents formes de rgim: monarquia liberal - moderada
o progressista, segons el perode - (1833 1868); la instauraci duna nova dinastia
monrquica, representada per Amadeu de Savoia (1871-1873); la Repblica (18731874); i la restauraci de nou de la dinastia borbnica (1874-1931) en la figures
dAlfons XII i Alfons XIII.
El segle XX sinicia amb la proclamaci dAlfons XIII com a rei, que romandr al
poder fins lany 1931, data en qu per segona vegada sinstitueix la Repblica (19311939). La prdua de la guerra civil (1936-1939) per part de la Repblica inaugura un
nou rgim, el franquisme, basat en la dictadura i la repressi de llibertat pblica i
poltica. En 1975, amb la mort de Francisco Franco, es porta a terme la transici
democrtica que situa la societat espanyola en el nou marc histric que estem vivint
ara.
A.

ELS GRANS MOMENTS DE TRANSFORMACI DE BARCELONA DE l POCA CONTEMPORNIA:

En aquest context poltic que hem descrit, Barcelona es converteix als segles
XIX i XX en un gran centre econmic, cultural i poltic. Els grans episodis
daquesta histria sn:

La Industrialitzaci al segle XIX

Lenderrocament de les muralles i la construcci de leixample (segle XIX)
Les exposicions Universals : 1888 i 1929
El Congrs eucarstic de 1952 (construcci del barri del Congrs)
Les migracions dels anys 50 i 60 del segle XX
Els Jocs Olmpics de Barcelona de 1992
El Frum Universal de les Cultures de 2004

28

7.1 El segle XIX:

A.

LA INDUSTRIALITZACI:

a principis del 1800 Barcelona disposa de ms de 150 fbriques txtils: un

dels llocs preferits dels industrials per installar-se s el barri del Raval, nucli
cabdal de la ciutat que pateix un desenvolupament desordenat:

les zones de Sant Pere, la Ribera i la Barceloneta tamb van experimentar

una transformaci industrial molt important en aquest temps.

la Barcelona dextramurs era una zona de camps de cultiu on es produen

cereals, hortalisses i fruites que es consumien a la ciutat,
amb el desenvolupament demogrfic i industrial, Barcelona comena a
ocupar terrenys de conreu per construir fbriques i donar refugi als
treballadors,
lany 1833 la fbrica barcelonina de filats i teixits de cot Bonaplata, Rull,
Vilaregut i Cia. va ser la primera de tot lEstat que va adoptar lenergia de
vapor,
lany 1846 lAjuntament saprov una llei prohibint explcitament la construcci
de noves fbriques dins de les muralles:

fins aquell moment havien proliferat les cases fbrica, on es combinava

lespai destinat al treball i lhabitatge del propietari. Sesgotaven els ltims
espais lliures dins lespai urb i la insalubritat comenava a ser un problema
social de primer ordre,
aquest model, que estava limitat per la disponibilitat d'espai i la convivncia
amb la resta dactivitats ciutadanes, va donar pas a un dels grans complexos
industrials que es van comenar a construir a lentorn de la ciutat,
especialment als antics municipis de Sant Mart de Provenals, Sants, les
Corts i Sant Andreu de Palomar, que disposaven de grans terrenys i ms
recursos naturals. El fum de les xemeneies, resultat de la combusti del
carb, que va ser la principal font energtica fins a larribada de lelectricitat
industrial al principi del segle XX, era visible pertot arreu.

amb tot, el municipi de Barcelona va continuar concentrant el nombre ms gran

dindstries, la qual cosa va convertir la capital catalana i els municipis del seu
entorn en un dels principals centres de producci industrial de tot el sud
dEuropa,

al mateix temps que el pla de Barcelona es va poblar de fbriques i xemeneies

tamb van sorgir les primeres societats obreres i noves entitats
patronals:

les primeres societats obreres es van crear a Barcelona al principi de la

dcada del 1840, desprs que en anys anteriors es convoquessin les
primeres vagues de treballadors com a protesta per les condicions de
treball en el ram txtil, pel dret a lassociaci i per la necessitat de
negociar, de manera collectiva, amb els patrons,
habitualment, aquestes primeres associacions obreres es formaven de
manera corporativa a lentorn dun ofici. Quan el context poltic
revolucionari ho permetia, sagrupaven de manera collectiva i donaven lloc
a entitats com ara la primera Junta Central (1841), la Junta Central de
29

Directors de la Classe Obrera (1855) o la Direcci Central de Societats

Obreres (1868). Lany 1888 es va crear a Barcelona la Uni General dels
Treballadors (UGT), dmbit estatal.

malgrat el desenvolupament modernitzador que va suposar la industrialitzaci i

els avantatges tecnolgics que aport, les condicions de vida per a la classe
treballadora eren fora precria

B.

les condicions laborals eren molt dures,

els habitatges eren poc ventilats,
la mortalitat era molt alta i superava el nombre de naixements.

INFRAESTRUCTURES:

MILLORES I MODERNITZACI DE LA CIUTAT:

FERROCARRIL:

el primer ferrocarril a Espanya sinaugura el 1848 i fa el

trajecte Barcelona - Matar.

ENLLUMENAT PBLIC:

desprs del fanal doli del segle XVIII arriba lenllumenat

amb gas. Sinaugura l1 doctubre de 1842,
LLUM ELCTRICA: en 1882 sinstallen al passeig de Colom el primers
fanals elctrics i poc desprs al centre de la ciutat. No obstant aix, fins
a principis del segle XX no se substitueixen tots els fanals de gas pels
elctrics.

AIGUA POTABLE:

C.

LLUM DE GAS:

per al provement de laigua potable es construren uns pous a Montcada

que aprofitaven laigua del Bess,
tamb recollien les aiges de la riera d Argentona que es canalitzaven
mitjanant un aqeducte fins a un dipsit central situat a Sant Andreu,
es construeix lanomenada Torre de les Aiges entre els carrers Llria,
Consell de Cent, Bruc i Diputaci.

DEMOGRAFIA I SANITAT:

EVOLUCI I CANVIS:

EVOLUCI DEMOGRFICA:

a principis de 1800, Barcelona compta amb uns 113.000 habitants.

Laugment en les dcades segents s espectacular: a mitjan segle XIX
la ciutat t prop de 190.000 habitants, cap al 1887 ascendeix a quasi
273.000,
en 1900, amb la incorporaci de diversos municipis del pla de Barcelona,
el nombre dhabitants gaireb es doble,
la immigraci: laugment de poblaci es deu en bona part a la
immigraci procedent de comarques catalanes, per tamb daltres
zones dEspanya. En 1877: 70% de la poblaci havia nascut a Barcelona;
el 12,5% en la resta de Catalunya i un 27,5% fora del Principat.

30

el creixement demogrfic comporta laparici de nous barris: a mitjan

segle XIX apareix per primera vegada el terme de Poblenou per referir-se a
un petit nucli urbanitzat a lest de Barcelona, situat a Sant Mart de
Provenals (lactual districte), que en aquell moment s una poblaci
independent de Barcelona.

EPIDMIES

com el clera i la febre groga es reprodueixen peridicament.

Epidmia de febre groga en 1821 que provoca mils de morts i deixa la
ciutat mig paralitzada En 1834 hi ha una epidmia de clera que arriba a la
ciutat per via martima. A partir daleshores es repeteixen els brots fins a
lepidmia de 1885, que afecta sobretot a la part oriental de la pennsula
durant quatre mesos. En 1870 hi ha una epidmia de febre groga. El port
de Barcelona s una porta dentrada per a nombroses malalties. La darrera
gran epidmia del segle esdev el 1889 provocada per la grip.

les malalties ms freqents: neumonia, tuberculosis, apoplgia,

gastroenteropaties, hepatitis, meningitis, el tifus, la verola, malalties del
cor, el xarampi i lescarlatina.

LASSISTNCIA SANITRIA INSUFICIENT:

en aquest moment lnic hospital que hi havia a la ciutat era el de la
Santa Creu, que feia tamb de facultat de medicina. LHospital Militar i el
de Sant Server eren ds militar i eclesistic respectivament,
entre 1885 i 1895, lAjuntament comen a realitzar reformes per
millorar la infraestructura higinica i sanitria. A ms es crearen
cases de salvament, sorganitz el cos mdic municipal i saugment
sensiblement el pressupost destinat a aquestes causes. Sinaugura la
Laboratori Microbiolgic Municipal i els serveis de desinfecci, vacunaci i
assistncia mdica a domicili. Siniciaren les obres dun gran Hospital
amb capacitat per atendre tots els ciutadans: LHospital Clnic que va
entrar en funcionament en 1904,
apareixen altre establiments hospitalaris de carcter benfic i religis, i
alguns centres mdics privats: Hospitals de Sant Joan de Du, el del
Sagrat Cor i el Nen de Du.

D.

Els CEMENTIRIS: els cementiris annexos a les esglsies - parrquies havien

desaparegut, per una ordre militar de 1816 per raons higiniques, i el de
Poblenou, fundat el 1773 pel bisbe Climent, resultava insuficient. Aix, en
1883 sinaugura el cementiri de Montjuc i poc desprs els de Sants, Sarri,
Les corts i Sant Gervasi.

LA RENAIXENA:

Juntament amb el desenvolupament econmic i social, apareix a Catalunya un

moviment histric i literari de recuperaci cultural catalana. Una de les fites
importants daquest procs, conegut com la Renaixena, t lloc a la ciutat amb la
instauraci dels Jocs Florals de Barcelona el 1859: certamen literari i potic que
se celebra anualment amb el patrocini de lAjuntament.

31

E. URBANISME:

REMODELACIONS I PROJECTES:

un dels principals projectes de la Barcelona de principis del segle XIX s

renovar el centre de la ciutat, reordenant el laberint de carrers, esglsies
i convents que el conformava:

es vol donar ms importncia als edificis que acullen la seu del govern
municipal i la Generalitat i crear dues grans places: la pl. Reial, al costat
de la Rambla, i la plaa Sant Jaume, ampliant la que ja existia:
es construeix desprs denderrocar el convent caputx
de Santa Madrona [segle XVIII],
PLAA SANT JAUME: la seva ampliaci passa per enderrocar lesglsia
romnica de Sant Jaume, una de les ms boniques de Barcelona.
Aix succeeix en 1823, no queda rastre d ella,
CARRER FERRAN: es decideix que una via transversal travessi la nova
plaa de Sant Jaume, un carrer que creua el barri gtic i que rep el
nom del rei Ferran.

PLAA REIAL:

un altre dels projectes emblemtics daquests anys s la urbanitzaci del

Cam de Jess, que aviat rebria el nom de cam de Grcia, el qual
comunicava Barcelona amb la Vila de Grcia. En 1827 sinaugura el
nou passeig:
poc a poc es va convertint en el nou centre doci i esbarjo per als
barcelonins, especialment per a la classe mitja alta barcelonina, en
detriment de la Rambla.

la fesomia de la ciutat canvia al mateix temps que es perden edificis

rellevants per la seva bellesa: lafany renovador comport la
desaparici de nombrosos convents i esglsies.

LENDERROCAMENT DE LES MURALLES:

lenderroc de les muralles i la construcci de lEixample segons

el Pla Cerd sn dos dels grans projectes urbanstics del segle XIX que
transformen definitivament la fesomia de Barcelona,

des de mitjan segle XVIII la ciutat havia iniciat un creixement

demogrfic i industrial que feia inviable el manteniment dels vells murs
defensius i el desenvolupament urb modern,

la manca d'espai per als habitants de la ciutat es va poder resoldre amb

ms permissivitat en les ordenances municipals de construcci
d'edificis, afegint ms i ms pisos, que empitjoraven les condicions de
vida dels barcelonins de l'poca,

l'enderroc de les muralles havia estat una demanda constant dels

ciutadans barcelonins de feia temps:
o

leixamplament de Barcelona ja havia comenat dalguna manera

abans de lenderrocament de les muralles, amb el projecte del
Passeig de Grcia entre els anys 1822 a 1827,
32

Barcelona es troba encotillada per les muralles. s una de les

ciutats ms densament poblades dEuropa. En 1854 es pren la
decisi denderrocar les muralles. Les tasques denderrocament
es perllonguen al llarg de deu anys. Una vegada enderrocades les
muralles sobre una mplia extensi de terreny sobre el qual cal
actuar.

per a urbanitzar-la, lAjuntament de Barcelona organitza un concurs de

projectes (abril 1859).
o

lAjuntament de Barcelona sinclina pel projecte dAntoni Rovira i

Trias (va ser regidor, diputat i arquitecte municipal de Barcelona),
amb una proposta radial de la ciutat.
per aquell mateix any, el govern espanyol, mitjanant una ordre
reial, imposa el projecte dIldefons Cerd.
les competncies per planificar el desenvolupament urbanstic del
pla de Barcelona corresponien al Ministeri de Foment i s per aix
que va ser des de Madrid que es va aprovar el projecte que
s'havia d'executar,
la imposici des de Madrid de les idees de Cerd va provocar que
el seu projecte no fos ben acceptat i, fins i tot, alterat en la seva
execuci,
el Pla Cerd es va aprovar definitivament el 31 de maig de
1860. Restaven, per, les ordenances i el projecte econmic
proposat per Cerd, que era imprescindible tant per garantir la
viabilitat del projecte com el finanament de la reforma del centre
histric,
aix, al llarg dels anys, el pla va patir modificacions - que el van
desvirtuar profundament - per aconseguir ms aprofitament
especulatiu del sl.

Malgrat tot, comena un

precedents per a la ciutat.

desenvolupament

urbanstic

sense

aspectes destacats del Pla Cerd:

o

com la resta de ciutats industrials europees, Barcelona patia

problemes higinics, devacuaci de residus, de desigualtat social...
El pla dlldefons Cerd va intentar resoldrels,
la seva proposta es basava en la idea duna ciutat igualitria, en
qu no hi hagus distincions de cap mena entre barris i es repartissin
duna manera uniforme zones de serveis, com ara mercats, centres
socials i esglsies, i uns grans parcs de districte,
a partir daquesta idea inicial, configura una ciutat amb carrers
perpendiculars i travessers amb una fesomia uniforme, s a dir, una
trama reticulada i simtrica,
aquesta trama reticulada i simtrica quedava alterada per tres vies
amples: la Gran Via de les Corts Catalanes; la Diagonal; i la
Meridiana, orientades cap a les sortides de la ciutat, les quals
33

o
o

confluen en una gran plaa que es convertia en un dels eixos

fonamentals de tot lentramat (la plaa de les Glries),
pel tal de facilitat la visibilitat, les illes de les cases no eren ben b
quadrades, les cantonades estaven tallades en angles en forma de
xamfr,
una de les peculiaritat de les cases era que a l'interior de cada una
noms es permetia construir en un o dos costats, la resta de
l'espai es deixava per a un espai com amb jard per als vens que
facilits la convivncia i el benestar,
lalada de les cases no havien de superar els tres pisos (16m.),
tampoc no havien de ser gaire profundes. Amb aquesta proposta,
Cerd considerava que es millorava la salut dels ciutadans en disposar
de cases ben illuminades per les quals circuls l'aire net dels jardins
del voltant,
lespai verd constitua un altre dels elements urbanstics rellevants
del projecte: a ms dels interiors de les cases i dels arbres dels
carrers, a cada barri es projectava un gran parc de quatre a vuit illes
d'extensi,
les necessitats sanitries de la ciutat havien de quedar cobertes
amb tres hospitals fora de la trama de carrers,
tot i que en aquell moment era difcil d'imaginar-se l'existncia de
l'autombil, es va deixar carrers espaiosos, per on podien circular
els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls,
malgrat la seva aprovaci, el pla inicial no va ser respectat en
totes les seves propostes, s que es va mantenir lentramat
reticular que dna fesomia a leixample actual,
a lhora de posar nom als nous carrers de lEixample:
es va tenir en compte les possessions territorials de qu va disposar
Catalunya en la seva etapa de ms esplendor: Arag, Valncia,
Mallorca, Rossell, Crsega, Calbria, Npols, Siclia i Sardenya.
Denominacions de territoris que formaren part de la corona dArag
durant dEdat Mitjana.
altres carrers varen ser batejades amb el nom dinstitucions de
govern catalanes: Parlament, Consell de Cent, Diputaci, Gran via de
les Corts Catalanes.
tamb donaren el seu nom personatges importants de les lletres
catalanes, com ara Balmes, el cronista Ramon Muntaner; personatges
i llocs rellevants: Compte Borrell, Bruc, Girona, Bailn, Tarragona i
Manso.

34

F. LEXPOSICI UNIVERSAL DE 1888:

la Barcelona de les dues exposicions universals (1888 i 1929) es trobava

immersa en una fase de :

creixement
modernitzaci
industrialitzaci
conflictes socials
moviments culturals

laspiraci de la ciutat era apropar-se a Europa i modernitzar-se.

fins aleshores, algunes ciutats com Frankfurt [1881]; Bordeus [1882],

Amsterdam [1883] i Nia [1884], havien organitzat exposicions.

lexposici universal s el primer esdeveniment internacional que organitza

la ciutat en al seva histria contempornia,

els preparatius de lexposici no van ser gaire planers: impulsat inicialment per
un promotor privat, el gallec Eugenio Serrano de Casanova, que va desistir, el
projecte va haver de ser assumit finalment el 1887 per lAjuntament de
Barcelona, que presidia lalcalde Francesc de Paula Rius i Taulet,

el director de les obres de lexposici va ser Elies Rogent,

el 20 de maig de 1888, la reina regent Maria Cristina, inaugurava oficialment

lExposici al Palau de Belles Arts. Va romandre oberta fins al 9 de desembre del
mateix any,

UBICACI DE LEXPOSICI:

sinstalla en els TERRENYS DE LA CIUTADELLA:

la recuperaci daquest espai i la destrucci de la fortalesa, que

simbolitzava la prdua de la llibertat de la ciutat, va ser acollida amb
entusiasme pels barcelonins,
la Ciutadella shavia comenat a enderrocar cap a finals dels anys
seixanta i reconvertit en un parc, per rep un impuls definitiu amb
lexposici universal.

es porten a terme diferents PROJECTES URBANSTICS, INFRASTRUCTURES I ART:

la Ciutadella es converteix en un parc pblic i doci, lautor del nou

parc va ser Josep Fontser i Mestre, que, a ms, constru un bon
nombre dedificis a lentorn de lExposici: el conjunt residencial de
lactual Passeig Picasso i el Mercat del Born [1876],
un dels smbols daquesta nova Barcelona va ser el monument a
Colom,
lordenaci de la Rambla Catalunya,
lobertura del Parallel i el Pg. de Sant Joan,
la construcci del Palau de Justcia,

35

amb motiu de la inauguraci sestren el primer tram dilluminaci

elctrica,
lexposici va permetre que es dons a conixer un nou estil
arquitectnic: el modernisme. Entre els edificis construts destaquen:
o
o
o

alguns edificis foren construts expressament per lexposici desprs

enderrocats: com per exemple, lHotel Internacional de Domnech i
Montaner.

BALAN:

G.

el caf - restaurant de lexposici, anomenat popularment Castell

dels Tres Dragons obra de Domnech i Montaner,
lArc de Triomf, obra de Josep Vilaseca,
l Hivernacle, de Josep Amargs

prop de 2.500.000 persones van visitar el recinte de lExposici,

lesdeveniment ajud a embellir la ciutat i modernitzar-la, sense resoldre
per tots els problemes que tenia plantejats, els quals farien necessries
noves intervencions urbanstiques i dinfraestructures,
va proporcionar una projecci internacional que Barcelona no havia
tingut fins aquell moment.

LEVOLUCI DE LA CIUTAT DESPRS DE 1888: FINAL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL XX:

Finalitzada lExposici universal, a les acaballes del segle XIX i comenament del
nou segle, la ciutat continu transformant-se i modernitzant-se amb actuacions
dampli abast: nous planejaments urbanstics, millores tecnolgiques i de
transport,
serveis,
embelliment
de
la
ciutat
amb
nous
estils
arquitectnics...:

PROJECTES URBANSTICS:

un dels grans projectes urbanstics de principis del segle XX va ser la

modernitzaci i reforma de la ciutat vella:

la reforma volia ser una via de sanejament del barri antic, amb una
gran densitat de poblaci, amb habitatges mal ventilats, petits i vells que
representaven focus dinfecci,
tamb es volia facilitar el trnsit i la comunicaci amb el port.

saprov el projecte presentat per ngel Baixeras que pretenia trencar

lentramat de carrerons caracterstic de Ciutat Vella amb tres grans vies:

una delles anava de la Pl. dUrquinaona fins a la Pl. dAntoni Lpez;

una altra havia de comunicar la Pl. Universitat amb les Drassanes i el
Parallel;
una tercera, transversal, uniria la Ronda de Sant Pau amb el carrer
Comer, creuant en el seu trajecte a les altres dues. Els carrers serien
rectilinis i damplada de seixanta metres.

36

El 10 de mar de 1908 comenaren les obres de la via que havia de

comunicar la Pl. Urquinaona amb la Pl. dAntoni Lpez, aquesta seria lnica
obra de la reforma de les tres projectades que es portaria a terme:

durant els cinc anys segents es va arribar a enderrocar un total de

270 edificis entre la plaa d'Antonio Lpez i el carrer de Jonqueres. Les
persones afectades van ser milers,
la via sacab el desembre de 1913 i va rebre el nom de Via Laietana.
Se li va donar aquest nom en record dels primers habitants de la plana
de Barcelona: els laietans.

es porta a terme la primera urbanitzaci de lAvinguda Parallel, que

sinaugura loctubre de 1894:

el parallel, que primer es va dir Marqus del Duero, es converteix en

un espai ldic on es pot trobar tota mena de locals doci i espectacle:
teatres, cafs - concerts, restaurants, tavernes; espectacles de flamenc,
melodrames ...

es construeix la nova faana de la Catedral, finanada pel banquer Manuel

Girona,

MERCATS:

entre els edificis pblics que serigiren es troben diversos mercats com:

el de la Barceloneta (1873, dAntoni Rovira i Trias),

el de la Concepci (1885, dAntoni Rovira i Trias),
el dHostafrancs (1888, dAntoni Rovira i Trias)
el de Sant Antoni (1876-1882) i el del Born (1873-1876). Ambds
tenen un gran inters arquitectnic: els seus dissenyadors, Josep
Fontser i Antoni Rovira, treballaren en collaboraci amb lenginyer
Josep Cornet, una gran especialista en estructures de ferro esttiques.
al de la Boqueria se li va posar sostre en 1870. Des del segle XVIII
havia estat un mercat a laire lliure situat al pla de la Boqueria, davant
de les portes de la muralla de la ciutat.

els diferents estils artstics han deixat empremta a la

ciutat. Un dels ms destacats ha estat el modernisme: Barcelona es
converteix en una de les ciutats modernistes ms importants del mn,
especialment present a Catalunya entre 1890 i 1910:
ARQUITECTUTA I CULTURA:

el modernisme comena a manifestar-se a Barcelona amb

lExposici Universal del 1888 i sestn especialment per lEixample
per tamb pel nucli antic de la ciutat, en edificis privats i pblics, laics i
religiosos,
el moment ms destacat del modernisme coincideix amb un perode de
gran creixement urb amb el desenvolupament de lEixample. Aix va
propiciar que la burgesia barcelonina adopts aquest estil artstic a lhora
de construir les seves cases,
amb el modernisme, els oficis tradicionals van experimentar un auge:
lebenisteria, lesgrafiat, lesmalt, la forja i el disseny van viure una gran
recuperaci durant el modernisme i van contribuir a lenfortiment del
disseny industrial.

37

Alguns dels principals arquitectes i obres de la ciutat sn els segents:

o

ANTONI GAUD:

LLUS DOMNECH I MONTANER:

la Casa Ametller [1898-1900];

la Casa Terrades, dita Casa de les Punxes, [1903-1905];
i el Palau Macaya (1900-1901);
Can Serra [1903-1907], ara seu de la Diputaci;
Fbrica Casaramona [1911].

Altres edificacions representatives:

la Casa Lle Morera [1903-1905];

lHospital de Sant Pau [1902-1912];
la casa Thomas [1899];
la Casa Fuster [1908-1910];
el Palau de la Msica [1905-1908];
edifici de lEditorial Montaner i Simon [1879-1885], actualment seu
de la Fundaci Antoni Tpies.

JOSEP PUIG I CADAFALCH:

Sagrada Famlia [Portada del naixement 1893-1905 - i torres

iniciades el 1905],
la Casa Mil [1906-1910], coneguda com La Pedrera,
la Casa Batll [1904-1906];
Casa Vicens [1883-1888];
Palau Gell [1886-1889]
Collegi de les Teresianes [1888-1890].

la Casa Comalat [1906-1911] a la Diagonal, 442 de Salvador Valeri i

Pupurull;
Plaa de Toros Monumental [1915-1916], Domnec Sugraes i
Ignasi Mas.

un dels restaurants caf fams en aquests darrers anys del segle XIX s
Els Quatre Gats [1895-1896], construt per Josep Puig i Cadafalch: el
freqenten Ramon Casas, Santiago Rusiol, Isaac Albniz, Antoni Gaud i un
jove Picasso que realitza una de les seves primeres exposicions en aquest
indret. Actualment escara s obert, es troba situat al carrer Montsi, 3.

LA INTEGRACI DELS POBLES DEL PLA DE BARCELONA:

A finals de segle XIX i principis del XX es procedeix a integrar els nuclis de

poblaci que es troben a lrea dinfluncia de Barcelona:

el Pla de lEixample preveia estendre la trama urbanstica dIldefons

Sard per tot el pla de Barcelona, integrant daquesta manera els antics
municipis independents de les rodalies,
amb nuclis urbans de tradici centenria, la majoria daquests municipis
s'havien creat desprs de la desfeta del 1714, dins la nova organitzaci
territorial imposada per les noves autoritats borbniques mitjanant el
decret de Nova Planta,
38

la proposta va aixecar protestes i desacords entre lAjuntament de

Barcelona i la resta de pobles,
el 20 dabril de 1897 va acabar el procs dunificaci municipal dels
pobles del pla de Barcelona:

aquest dia, la reina regent Maria Cristina sancionava amb un decret

reial lannexi dels municipis Sants, les Corts, Sant Gervasi de
Cassoles, Grcia, Sant Andreu del Palomar i Sant Mart de
Provenals.
lagregaci daltres municipis es produ uns anys desprs: Horta
(1904) i Sarri (1921),

el pla dintegraci va generar una forta oposici per part dels pobles
agregats, fins al punt que el 7 dabril de 1889 prop de quaranta mil
persones saplegaren en una manifestaci des de lAjuntament de Sant
Mart de Provenals, al barri del Clot, fins a la seu del Govern Civil, al Pla de
Palau,
lagregaci dels nous municipis constitueix un dels factors de creixement
demogrfic de la ciutat: mig segle abans, Barcelona comptava amb uns
cent setanta-cinc mil habitants, en aquests moments la xifra arriba al mig
mili,
a partir del 1897, els antics municipis es converteixen en barris perifrics
de Barcelona, creant una nova realitat metropolitana amb problemes
importants a qu els futurs consistoris van haver de fer front.

TEATRE DEL LICEU:

el 4 dabril de 1847 sinaugur el Teatre del Liceu, a la

Rambla, on havia estat el convent del Trinitaris. Es crem el 9 dabril de
1861, per fou reconstrut un any desprs.

ELS TRANSPORTS:

la necessitat de comunicar els diferents districtes de la

ciutat i dunir Barcelona amb els pobles del contorn fu que sinauguressin
trajectes amb tren o tramvia:

en 1871 sinaugur el tramvia que unia Barcelona amb Grcia, que

tenia el seu origen al pla de la Boqueria i el seu final a la Travessera,
desprs san allargant el trajecte.
URBANITZACI DEL TIBIDABO:

en 1899 es constitueix la Societat Annima El

Tibidabo amb el propsit durbanitzar la muntanya:

el projecte preveu la creaci dun centre residencial, un parc d'atraccions al

cim - on hi havia un petit oratori construt el 1886 - i dos sistemes de
transport pblic, un tramvia - el Tramvia Blau- que des del passeig de la
Bonanova arribava fins a una estaci intermdia des d'on s'enllaava amb
l'altre mitj de transport, el funicular, que portava fins a dalt,

a la nova avinguda del Tibidabo es van establir famlies benestants, en

palauets construts pels arquitectes ms prestigiosos del principi del segle
XX, i el parc d'atraccions, amb el pas dels anys, es va anar convertint en un
dels principals espais de lleure dels barcelonins, fins a l'actualitat.

39

AVENOS TECNOLGICS:

lELECTRICITAT I EL MOTOR DEXPLOSI: ambds invents revolucionen el

desenvolupament del transport, el vapor queda relegat: a principis del segle
XX comen a arribar lelectricitat de les noves centrals hidroelctriques que
shavien construt al Pirineu. Lelectricitat comport una gran millora en la
illuminaci de la ciutat i en els transports, se substituren els vehicles de
tracci mecnica per una xarxa de tramvies.

XARXA DEL CLAVEGUERAM:

a les acaballes del segle comena a construir-se un sistema de clavegueram

per a levacuaci de les aiges residuals,
al 1891 que es va elaborar el primer pla sistemtic de sanejament del
subsl de la ciutat mitjanant la creaci d'una moderna xarxa de
clavegueram,
en va ser autor l'enginyer barcelon Pere Garcia i Fria (1858-1927),
deixeble de Cerd, que va desenvolupar en matria de sanejament el pla
d'eixample per a la ciutat.

40

7.2 El segle XX:

El segle XX comena amb la coronaci dAlfons XIII com a rei dEspanya. En 1902,
a ledat de disset anys, era proclamat monarca dun pas havia deixat enrere un
segle convuls i que dipositava les seves esperances en un jove sense experincia.
Tot un seguit depisodis poltics, socials i econmics marquem litinerari dun segle
de grans avenos per tamb de grans conflictes (revoltes socials, guerra civil,
guerres mundials, franquisme...)
Enmig daquests esdeveniments, Barcelona intenta fer-se un lloc entre les ciutats
ms importants dEuropa, sovint a base de celebracions internacionals que
representen un impuls urbanstic i promocional per a la ciutat, com sn lExposici
Universal de 1929, la celebraci dels Jocs Olmpics de 1992 i el Frum de les
Cultures el 2004, tres esdeveniments amb un important impacte intern i
internacional.
A. EL DESENVOLUPAMENT CULTURAL DURANT LES PRIMERES DCADES DEL SEGLE XX:

LA CULTURA:

desprs del modernisme apareix a la ciutat una nova esttica denominada

NOUCENTISME:

moviment literari i artstic que sinicia a Catalunya a principis del

segle XX, molt lligat a la poltica i als gustos burgesos. Representa la
imposici de la ra, la precisi, la serenitat, lordre i la claredat.
alguns dels artistes destacats van ser:
Literatura: Eugeni dOrs.
Escultors: Pau Gargallo: realitza lestructura ornamental de lHospital
de Sant Pau i de linterior del Palau de la Msica. Altres: Josep Clar,
Manolo Hugu i Enric Casanovas.
Pintors: Joaquim Sunyer, Joaquim Torres.

B. DEMOGRAFIA:

entre 1910 i 1930 Barcelona pass de 587.411 a 1.005. 565 habitants,

es convert en la desena ciutat europea del moment, mentre que en 1850
era la 18a,
el creixement era degut bsicament a la immigraci:
fins llavors la major part dels immigrants venien de Llevant, Balears i
Arag.
a partir daquest moment lonada dimmigrants venia del sud dEspanya.

C. REVOLTES SOCIALS I ASSOCIACIONISME:

Algunes dades importants al segle
lassociacionisme sn les segents:

XIX

quant

la

conflictivitat

social

la Setmana Trgica [juliol de 1909]: la mobilitzaci de reservistes per lluitar

a la guerra del Marroc desferma una protesta social que desemboca en una
41

revolta violenta als carrers de Barcelona amb la construcci de barricades i

lincendi desglsies:

el 26 de juliol de 1909 comena una vaga general a Barcelona amb motiu

de la mobilitzaci de reservistes cap a Melilla per combatre al Marroc. La
protesta deriva en actes violents, la crema desglsies i aldarulls al carrer
desfermen una forta repressi per part de les autoritats que se sald amb
cinc afusellaments.

fundaci de la Confederaci Nacional del Treball [CNT] en 1910, sindicat

anarquista amb una forta implantaci a Barcelona, que protagonitzar bona part
dels principals episodis obrers fins a la fi de la Guerra Civil.

D. LEXPOSICI INTERNACIONAL DE 1929:

Desprs duns anys convulsos en la poltica i la societat espanyola es produ el cop
destat del general Primo de Rivera (1923-1929) amb el beneplcit dels sectors
benestants. Fou durant aquest perode que se celebr a Barcelona la segona exposici
universal:

sinaugur el 19 de maig de 1929, en presncia del dictador Miquel Primo de

Rivera, de tot el govern, de la famlia real i de les autoritats locals,

Josep Puig i Cadafalch va estar al capdavant de les obres,

si la primera exposici universal shavia centrat en la remodelaci de la zona de la

ciutadella i el barri de la Ribera, lexposici de 1929 ajud a transformar la zona de
la muntanya de Montjuc, no va ser per lnic espai on es van impulsar canvis.
Lexposici, com succe amb la primera, va permetre invertir en diferents espais de
la ciutat i en la millora dinfraestructures, destaquen les segents:

Entre 1924 i 1926 es posen en funcionament els primers trams de metro:

el primer tram sinaugura el 1924 i cobreix el trajecte entre Lesseps i la

Rambla (actual lnia 3), posteriorment se li va afegir la bifurcaci per la Via
Laietana, amb lestaci de Jaume I (1926) i Correus (1934);
el segon tram sacaba de construir el 1926 i unia les estacions situades a la
carretera de la Bordeta (a prop de lactual Pl. Espanya) i Pl. Catalunya
(actual lnia 1), desprs es va prolongar amb les estacions de Santa Eullia,
Arc de Triomf (1932) i Marina (1933).

Amb la guerra civil, les inversions saturaren i no es van reprendre fins als
anys cinquanta.

Lobertura de laeroport del Prat: a partir de 1916 es consolida com

laerdrom de referncia de laeronutica a la capital catalana. L'any 1927 el
camp de vol es va obrir a l'aviaci civil: el 14 de desembre s'hi va inaugurar la
primera lnia regular Barcelona - Madrid, a crrec de la companyia Iberia, que
s'havia creat aquell mateix any. Poc desprs, el gener del 1928 es va posar en
marxa el servei Barcelona - Ginebra.

42

Ledificaci de les Cases Barates: la celebraci de lExposici Internacional

va atraure molts obrers darreu. Per donar allotjament a aquesta migraci,
lany 1927 es va impulsar la construcci de les anomenades cases barates:
habitatges humils, de dimensions redudes, construts a la perifria de la
Barcelona de l'poca i sense mitjans de transport pblic.
El 1929 es van inaugurar 3.000 d'aquests habitatges a les promocions del
Tur de la Peira (grup Ramon Alb), al Bon Pastor (grup Milans del Bosch), a
la Zona Franca (grup Eduard Auns) i a Santa Coloma (grup Bar de Viver),
en uns terrenys que es van agregar al terme municipal de Barcelona aquell
mateix any.

la urbanitzaci de la Plaa Catalunya: els projectes de remodelaci

shavien iniciat a finals del segle XIX. LAjuntament ja havia demanat els
permisos el 1862, per no li foren concedits fins el 1889 amb motiu de
lExposici Universal. Tres anys desprs comenaren les expropiacions de
terrenys i cases. Aquesta primera fase de construcci es completar amb
motiu de la celebraci de la segona Exposici Internacional (1929). La Plaa
fou inaugurada per Alfons XIII el 1927,

obertura de la Diagonal fins al Palau Real,

pavimentaci dels carrers principals,
enllumenat pblic nou,
ampliaci de la xarxa de clavegueram,
nous monuments,
remodelaci de lEstaci de Frana,
els espai pblics es guarneixen amb jardins;
millora dels transports pblics;
inauguraci del ferrocarril subterrani des de la Pl. Catalunya fins a lestaci
de Muntaner.
remodelaci de lespai ocupat per la Pl. Espanya, porta dentrada a
lexposici, s remodelada i es construeixen tres grans hotels. Enmig serigeix
una font neobarroca de Miquel Blay.
urbanitzaci de la Muntanya de Montjuc per a lexposici i recuperaci com
a espai ldic per als ciutadans. Edificis emblemtics:

el Palau Nacional;
Palaus dAlfons XIII i Victria Eugenia;
les fonts monumentals de Carles Bugas;
les Torres dentrada al conjunt;
el Teatre Grec;
els Palaus dArts Grfiques i dAgricultura;
el traat dels jardins;
el Poble Espanyol.

Molts pasos participants construeixen els seus propis edificis: MIES VAN DER
ROHE dAlemanya, restaurat per lAjuntament els anys 80.

43

E. LA II REPBLICA, LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA:

La II REPBLICA I EL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT [1931-1936]:

el 14 dabril de 1931 es proclama la Segona Repblica espanyola,

la recuperaci de les institucions dautogovern:

en 1914 Catalunya havia aconseguit que el govern espanyol atorgus un

rgan poltic i administratiu de gesti autnoma anomenat
Mancomunitat de Catalunya amb seu a Barcelona. Es tractava de la
primera modalitat dautogovern des del Decret de Nova Planta de 1716.
Tot i la limitaci de les seves atribucions, va dur a terme una intensa
activitat en el terreny dinfraestructures i cultural. El cop dEstat del
general Primo de Rivera en 1923 suposa la desaparici de la instituci
autnoma,
Amb ladveniment de la II Repblica, es recupera la Generalitat com a
instituci dautogovern i saconsegueix laprovaci dun Estatut
dautonomia en 1932. Barcelona recupera aix la capitalitat poltica
de Catalunya.

LA GUERRA CIVIL [1936 -1939] I EL FRANQUISME [1939-1975]:

la ciutat pateix els

bombardeigs, la fam, lexili de molts ciutadans, la repressi, malalties, collapse
econmic i la suspensi de les seves atribucions autonmiques i les institucions
de poder.

URBANISME

en temps de la postguerra:

dos anys i mig de bombardejos havien deixat una ciutat malmesa. Amb
vista a la restauraci de les zones ms afectades i limpuls dobres de
millora, al nou ajuntament franquista de la postguerra es va constituir una
Ponncia Municipal de Reconstrucci, que va dur a terme algunes
operacions projectades en anys anteriors:
o lAvinguda de la Catedral,
o lAvinguda de les Drassanes,
o lobertura de lAvinguda Diagonal fins a Esplugues.
No hem de perdre de vista que la reordenaci de la ciutat va permetre
especular i obtenir importants beneficis als dirigents franquistes de la
ciutat.

POLTICA I GOVERN MUNICIPAL:

locupaci de Barcelona per les tropes franquistes va tenir una

repercussi immediata en lorganitzaci municipal:
o

es va nomenar una comissi gestora per dirigir lAjuntament

encapalada per lempresari metallrgic Miquel Mateu i Pla. Es
van posar en marxa els servis bsics de la ciutat, la provisi de
queviures, el funcionament dels transports, les institucions
benfiques i limpuls dobres urbanstiques,

44

l'abril del 1945 l'alcalde Mateu va ser substitut pel monrquic Josep
M. Albert i Despujol. Va romandre com alcalde fins a la vaga de
tramvies del 1951, una protesta popular contra la pujada de preu
del bitllet que es convert en la primera gran manifestaci de fora
durant el franquisme i en qu es va aconseguir una victria contra el
sistema autoritari.

Antoni M. Simarro i Puig, fou alcalde de Barcelona entre el 1951 i

el 1957. El seu pas pel govern municipal va destacar per la
celebraci del Congrs Eucarstic Internacional:
El 35 Congrs Eucarstic Internacional se celebr entre el 27 de
maig i l1 de juny de 1952 a Barcelona. Congreg prop de tres-cents
mil congressistes de 77 pasos.
Amb motiu daquest esdeveniment internacional,
projectes urbanstics importants per a la ciutat:

sendegaren

remodelaci del barri anomenat des daleshores del

Congrs amb la construcci de nous habitatges,
reordenaci de la part alta de la Diagonal,
es van obrir les avingudes de la Infanta Carlota (avui dia de Josep
Tarradellas) i del Prncep dAstries,
es va ampliar la xarxa del metro i les installacions de
laeroport,
en 1953 saprova el Pla comarcal per a estendre els lmits de la
ciutat ms enll del Bess i de la Diagonal i incorporar altres
municipis a la Metrpoli. El pla, massa ampli i imprecs, don lloc a
especulacions, construccions desordenades i transgressions en
ledificaci.
Josep Maria de Porcioles va ser alcalde de Barcelona des de lany
1957 fins al 1973. El seu mandat es caracteritz per alguns fets
fonamentals:
o

laprovaci dun rgim

Municipal (1960):

especial

per

lajuntament:

la

Carta

La Carta Municipal va ser una aposta perqu Barcelona disposs de

ms autonomia financera i poltica.
A banda daconseguir ms recursos financers, la Carta Municipal
tamb afavoria lacci de lAjuntament fora del seu terme municipal,
fet que va permetre endegar iniciatives dmbit metropolit que anys
ms tard es van concretar en projectes com la constituci de lEntitat
Metropolitana del Transport (1974).
o

amb el mateix esperit que shavia treballat per aconseguir la Carta

Municipal, la gesti municipal es va dirigir cap el que sanomen el
projecte de la Gran Barcelona, que incloa diferents mbits
dactuaci:
obertura dels tnels del Tibidabo
construcci dels cinturons de Ronda
la transformaci urbanstica del front martim del Poblenou.
45

en la seva etapa com alcalde, Barcelona experiment un gran

creixement demogrfic conseqncia duna forta immigraci.
Aquesta situaci don lloc a un desenvolupament urbanstic moltes
vegades descontrolat i desmesurat que provoc grans problemes
estructurals i de marginaci a la ciutat.

Enric Mas i Vzquez va substituir Josep Maria de Porcioles quan fou

cessat. Ocupar lalcaldia de Barcelona entre 1973 i 1975. Durant el seu
mandat es pos en marxa l'Entitat Municipal Metropolitana, un
instrument destinat a millorar la planificaci urbana de l'rea
metropolitana.
Joaquim Viola i Sauret, alcalde de Barcelona entre el setembre de
1975 i desembre del 1976. La seva actuaci ms destacada en aquest
curt mandat va ser laprovaci del Pla General Metropolit (1976)
dordenaci urbana de lrea de Barcelona. Un pla que comenaria a
desenvolupar-se el anys segents i que havia dintroduir millores en la
gesti del sl, va rebaixar drsticament les alades dels edificis i va
permetre la millora de la xarxa d'equipaments pblics i les zones verdes
dels barris.

DEMOGRAFIA:

un dels factors claus del creixement demogrfic de la ciutat al llarg del

segle XX s la Immigraci: m dobra atreta per les possibilitats
laborals que ofereix la Barcelona industrial. Una immigraci que cada
vegada ms prov del sud dEspanya,
la fam i la desesperaci de moltes zones dEspanya, i el creixement
econmic del cintur industrial de Barcelona, foren els factors
determinants perqu hi hagus un trasps ingent de persones que es
traslladaren des de les zones ms pobres a les ms desenvolupades.
Durant la dcada dels cinquanta arriben a Catalunya unes 400.000 mil
persones,
part dels nouvinguts van haver dinstallar-se als pobles limtrofs de
Barcelona, que formaven el primer cintur industrial: Sta. Coloma de
Gramanet, Badalona i lHospitalet de Llobregat, aquest ltim que en
1900 acollia 50.00 habitants, el 1981 en tenia 300.000,
la migraci ms important prov dExtremadura i Andalusia,
juntament amb la de Mrcia i Galcia,
a final de la dcada dels seixanta, gaireb la meitat de la poblaci
que residia a Barcelona no havia nascut a Catalunya,
la ciutat estava completament saturada,
durant aquesta etapa la poblaci de Barcelona va augmentar prop dun
75%, va passa de tenir un mili dhabitants a prop d1.750.000 del
1975,
el creixement de poblaci en tants pocs anys no va anar acompanyat
duna poltica social suficient per satisfer les necessitats dhabitatge,
serveis pblics i transport, entre altres.

46

LES CONSEQNCIES URBANSTIQUES DEL CREIXEMENT DEMOGRFIC:

davant la necessitat destimular la construcci dhabitatges per allotjar a

tants immigrants, es posa en marxa el Pla durgncia social lany
1958. Per el desenvolupament urbanstic es fa de forma desordenada i
catica,
barris com Sants o Grcia amb zones industrials sn reconvertits per
construir blocs dhabitatge i apareixen barris nous: Carmel, Nou Barris,
Verdum, Guinard,
un altre dels fenmens que caracteritzen aquest perode s el
barraquisme:
El barraquisme no era una nova experincia per a la ciutat, a finals del
segle XIX ja shavia donat, i desprs durant la dcada del 1920 amb
motiu de les obres del metro i de lExposici Internacional es torn a
reproduir amb fora.
Es calcula que lany 1957 ms de cent setanta mil persones viuen en
suburbis, de les quals el 60% en barraques, distribudes per diverses
zones de la ciutat:
o
o

o
o

majoritriament a Montjuc
a les platges es concentren nuclis barraquistes: el Somorrostro (que
es mant fins al 1966), al Bogatell i la Mar Bella (que tamb
desapareixen a mitjan anys seixanta)
el camp de la Bota (que es mantenen fins al 1974 )
altres nuclis destacats van ser el Carmel, la Diagonal i la Perona.

El 1989, a les portes dels Jocs Olmpics, es va donar per superada

letapa del barraquisme amb la supressi dels darrers assentaments que
quedaven dempeus.

TRANSPORT I INFRASTRUCTURES A LES DARRERIES DEL FRANQUISME:

les fbriques es traslladen a daltres municipis del Valls, el Baix

Llobregat i Maresme,
de resultes de la llunyania dels lloc de treball aviat comencen obres
destinades a millorar les comunicacions per carretera que facilitin
laccs a la ciutat: autopista Barcelona - Matar; construcci de la
primera ronda de Barcelona; sobre la Meridiana a la circulaci,
ampliaci del metro i substituci del tramvia per lautobs (lltim
tramvia va circular lany 1971),
construcci daparcaments subterranis,
pavimentaci dels carrers.

47

F. LA TRANSICI I LETAPA DEMOCRTICA [1975 - 2011]

Mort Franco el 20 de novembre de 1975, comena una nova etapa en la

histria dEspanya: linici de letapa democrtica amb la constituci dels
ajuntaments democrtics. Etapa dexpansi, de canvis profunds i recuperaci
de les institucions autonmiques.

La Barcelona democrtica es va trobar amb una ciutat amb greus mancances

heretades de la dictadura, a les quals, en bona part, va haver de fer front amb
una poltica d'inversions pbliques i de celebracions dabast internacional per
atraure capital privat.

ELECCIONS DEMOCRTIQUES:

Josep Maria Socas Humbert (mort el 2008) va ser el darrer alcalde de

Barcelona elegit directament des de Madrid. El seu mandat sestengu entre
el desembre de 1976 i gener de 1979. s conegut com lalcalde de la
transici municipal,
el 3 dabril de 1979 se celebren les primeres eleccions municipals
democrtiques desprs de la Guerra Civil. La llista dels socialistes
barcelonins lencapala Narcs Serra, que guanya les eleccions i se signa el
pacte de progrs entre PSC, PSUC, CIU i ERC. El pacte dura poc, fins al
1981, CiU es retira del govern municipal,
s un perode marcat per limpuls i el protagonisme dels governs municipals:
intervenci en lmbit pblic; reforma administrativa; actuaci als barris i
elaboraci del reglament dels consells de districte, sn algunes de les
actuacions ms destacades,
procs de catalanitzaci de carrers, i canvi del nom en alguns casos,
en 1982, amb el triomf del PSOE en les eleccions generals, Narcs Serra s
nomenat ministre de defensa, deixa lalcaldia i en el seu lloc es nomena
Pasqual Maragall, que ocupa lalcaldia de la ciutat entre els anys 1982 i
1997,
Joan Clos succe Pasqual Maragall i fou alcalde de Barcelona entre setembre
de 1997 fins setembre de 2006.
Jordi Hereu, fou nomenat alcalde el setembre de 2006, i reelegit el 2007
fins al 2011,
Xavier Trias, s lactual alcalde de la ciutat des de lany 2011.

EN AQUESTA NOVA ETAPA

destaca la reestructuraci urbanstica:

sovint les reestructuracions es basen en innovacions de disseny. La

campanya BARCELONA, POSAT GUAPA per a restaurar monuments i edificis
pblics i tamb faanes dedificis privats.
restauraci edificis dinters artstic,
Inauguraci de parcs: El parc de lEspanya Industrial - LEspanya
Industrial havia estat una gran fbrica txtil, propietat de la famlia
Muntades; El parc de lEstaci del Nord; Parc de la Pegaso; Parc de
lEscorxador, construt sobre els terrenys on abans hi havia lescorxador
municipal, dins del parc, sobre lestanc, saixeca lescultura de Joan Mir:
Dona i Ocell,
construcci de places: La Plaa dels Pasos Catalans, que rep el premi
FAD dArquitectura,
obertura de carrers i avingudes,
el Pont de Bac de Roda,
48

urbanitzaci del Moll de la Fusta,

el Veldrom dHorta,
reestructuraci de lEdifici de la Diputaci de Barcelona,
el Teatre Comtal,
el Centre Cvic de les Cotxeres de Sants,
reestructuraci de la xarxa dautopistes i carreteres.

ELS JOCS OLMPICS DE BARCELONA:

Un dels moments que la transformaci urbana de Barcelona rep un impuls

important es dna amb lorganitzaci de la XXV Olimpada:

els antecedents:

des de 1920 Barcelona havia intentat convertir-se en seu dels Jocs

Olmpics sense aconseguir-ho. Opt per les OLIMPIADES DE 1936, que
finalment satorguen a Berln, en ple apogeu del nazisme. Com
alternativa, sorganitza a Barcelona lOLIMPIADA POPULAR, que shavia
dinaugurar el 19 de juliol de 1936, per lesclat de la guerra civil fa
impossible la seva celebraci. Per a aquest esdeveniment shavia
construt lEstadi Olmpic i condicionat la muntanya de Montjuc,
es fu una nova aposta per ser la seu del Jocs Olmpics de 1972. Franco
sopos inicialment pel perill dobrir les fronteres a ideologies
estrangeres. Finalment, malgrat totes les reticncies, es present la
candidatura. Barcelona qued segona, per darrera de Munich,
finalment, en 1987 Barcelona s nominada com a ciutat per celebrar els
Jocs Olmpics que se celebraran en 1992 sota el mandat de Pasqual
Maragall com alcalde.

els Jocs Olmpics de 1992 van permetre la ciutat transformar-se i

modernitzar-se i projectar-se internacionalment:

quatre rees dactuaci: Montjuc; el Parc del Mar (transformat en la

Vila Olmpica, convertir en un nou barri i on sallotjaren els atletes); la
Vall dHebr; i la Diagonal,
Montjuc es converteix en el centre neurlgic dels jocs. En aquest
indret de la ciutat es concentren la major part de les installacions
esportives, que reben el nom de lAnella Olmpica: Estadi Olmpic, Palau
Sant Jordi, Piscines Picornell, Institut Nacional dEducaci Fsica de
Catalunya,
lordenaci del front martim del Poblenou,
pavell de la Mar Bella,
lEstaci del Nord,
reestructuraci del Port Vell i el Moll de Barcelona. Algunes rees del
nou port ja van funcionar durant els Jocs Olmpics tot i que el conjunt del
Port Vell no es va obrir al pblic fins al 1995. Amb el temps shi han
establert entitats com el centre comercial Maremgnum, lIMAX,
lAqurium, el World Trade Center de Barcelona o el Museu dHistria de
Catalunya,
construcci del Maremgnum com espai doci i centre comercial,
reestructuraci de lrea de la Vall dHebr,
reestructuraci de la Diagonal,
millora de la xarxa viria i de comunicacions:

49

o
o
o
o

reestructuraci de la zona de la Pl. De les Glries,

construcci de rondes de circumvallaci,
construcci del Tnel de Vallvidriera,
reforma de lAeroport.
Torre de Telecomunicacions de Collserola. Dissenyada per
larquitecte britnic Norman Foster, la nova torre de telecomunicacions
de la ciutat es va inaugurar poques setmanes abans de la celebraci
dels Jocs Olmpics, el 27 de juny de 1992,
restauraci del monument de Colom i lAv. Portal de lngel,
reforma de lHospital del Mar,
construcci del Centre Abraham a la Vila Olmpica, com a espai de
trobada interreligis.

EL FRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES:

la impossibilitat de celebrar una tercera Exposici Universal, com era el

propsit inicial, dna lloc a un nou projecte: el frum universal de les
cultures: foment del dileg entre pobles i coneixement de la diversitat
cultural del planeta,
la trobada va tenir lloc entre els dies 9 de maig i 26 de setembre de
2004 al recinte Frum, un nou espai urb dunes quaranta hectrees, bona
part de les quals es van crear arran del soterrament de la depuradora del
Bess,
se celebr sota el mandat de Joan Clos com alcalde,
el Frum oferia un extens programa de 49 congressos (anomenats dilegs),
quatre exposicions de gran format (sobre la diversitat lingstica, el
desenvolupament sostenible, el fet urb i els guerrers de Xian), entre
moltes altres activitats. Hi van assistir uns tres milions i mig de persones,
amb motiu de la celebraci daquest esdeveniment internacional es produ
la transformaci urbanstica del front martim del Bess,
aspectes rellevants de la intervenci urbanstica:

recuperaci de la zona del Bess,

construcci del barri de Diagonal - Mar,
Port esportiu de Sant Adri,
es va fer arribar la Diagonal fins al mar,
proporciona nous espais desbarjo i oci a la ciutat,
construcci dedificis dexposicions i congressos.

50

G. PROJECTES RECENTS [2008...]

URBANISME:

PROJECTE 22@:

El projecte de 22@ semmarca en lestratgia Barcelona, Ciutat del

Coneixement transforma 2000 hectrees de sl industrial de Poblenou en
un innovador districte dotat dinfrastructures que culmina el procs de
transformaci del barri:

projecte de renovaci urbanstic i de transformaci del Poblenou,

activitats productives,
equipaments, habitatge,
augment de les zones verdes, inversi,

El NUS DE LES GLRIES:

un altre dels grans projectes de la ciutat. Encara no sha

arribat a un acord poltic que permeti remodelar aquest espai. Tot i aix, es
preveu que la seva reordenaci permeti modificar el sistema intern de
comunicacions i transport de la zona, a ms de crear un nou espai pblic,
dequipaments, vivendes i serveis.

INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT:

TAV: larribada del Tren dAlta Velocitat el 2008 s noms un dels projectes en
marxa per a la modernitzaci de la xarxa ferroviria de la ciutat:

limpacte de larribada de lAVE a la ciutat es concreta amb la construcci

dun tnel sota lEixample que enllaar Sants amb la Sagrera. Les obres
van comenar el 2008,

nova estaci intermodal de la Sagrera: la construcci duna estaci de

rodalies a la Sagrera-Meridiana. Ser lintercanviador ms gran de la ciutat:

confluiran les lnies 1,4,9,5 de metro i Renfe.

a banda de larribada de trens dalta velocitat, estatals, regionals,
rodalies i metro, ser una estaci dautobusos interurbans i de taxis,

modernitzaci de lestaci de Sants: reducci del nombre de vies (de sis

a quatre); soterrament integral de les installacions de lestaci dautobusos
i del tram de les vies de metro que circulen per la superfcie; lestaci es
convertir en un nou centre de serveis i equipaments.

La lnia L9/L10 del metro: La Lnia 9 o L9/L10 del metro de Barcelona s una
lnia de ferrocarril metropolit soterrada que actualment t 12 estacions en
funcionament en un tram de 11,1 km en dos ramals a Santa Coloma de
Gramanet, Badalona, Bon Pastor i la Sagrera (Barcelona):
el 13 de desembre del 2009 es va posar en funcionament el primer servei
entre Can Zam i Can Peixauet
i el dia 18 d'abril del 2010 es va fer la inauguraci del tram de la L10 entre
Bon Pastor i Gorg a Badalona, conjuntament amb el perllongament de la L9
de Can Peixauet a Bon Pastor, i posteriorment es va ampliar amb dues
estacions fins a la Sagrera.
51

 resten pendents dexecuci altres trams, com sn els ramals de l'aeroport i la

Zona Franca fins a Collblanc.
Ampliaci de lAeroport de Barcelona: lany 2009 sinaugura la nova
terminal T1 de laeroport de Barcelona, que ha perms reforar el trnsit aeri i
millorar les comunicacions comercials i turstiques de la ciutat.

52

ANNEX I: EVOLUCI DEMOGRFICA DE 1842 A 2011:

FONT: Evoluci demogrfica de la ciutat de Barcelona, segons dades de lINE

53

BIBLIOGRAFIA:
o

CASTELLAR-GASSOL,

Joan. Barcelona. La histria. Crniques de 2000 anys de vida de la

ciutat. Barcelona: Edicions de 1984, 2ona edici 2005

SNCHEZ,

HUGHES,

SOBREQUS,

CARRERAS

CIRICI, A.

DURAN i SANPERE, A.

GARRUT, J.M i HUGHES,

GUANS, D.

INSTITUT MUNICIPAL DHISTRIA.

MATAS, J.

SNCHEZ, A.

SOBREQUS I CALLIC, JAUME.

AGUST, DAVID.

Alcia; POMS, Maria. Historia de Barcelona. De los orgenes a lactualidad.

Barcelona: Editorial Optima, 2001.
Robert. Barcelona. Barcelona: Editorial Anagrama, 1992

Jaume [director]. Histria de Barcelona. Vuit Volums. Barcelona: Ajuntament

de Barcelona / Enciclopdia Catalana, 1991-1997.
MART, J. [director]. Gran Enciclopdia Catalana. Barcelona: Enciclopdia
Catalana, S.A., 1975-1980.

Barcelona Pam a pam. Barcelona: Editorial Teide, 1992

[director]. Histria de Barcelona. I: De la prehistria al segle XVI.

Barcelona: Editorial Aedos, 1975.
- Barcelona i la seva histria. Barcelona: Editorial Curial, 1972-1979.
Robert. Barcelona. Barcelona: Editorial Anagrama, 1992

Histria de Barcelona illustrada. Barcelona: Edicions Proa, 1972

El Pla de Barcelona i la seva histria: actes del I Congrs

dHistria del Pla de Barcelona. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1984
[director]. Historia de Barcelona. Desde su fundacin al siglo XXI. Barcelona:
Bibliotex, 1995.
[director]. Barcelona, 1888-1929. Barcelona: Alianza Editorial, 1994
Histria de Barcelona. Barcelona: Rosa dels Vents, 2008.

Historia breve de Barcelona. Madrid: Silex edicions S.L., 2008.

Edificis emblemtics de Barcelona:

web: www.epdlp.com [paraula clau: edificis Barcelona]

54

55