BORGOOZ, M. (2011). La conservaci - restauraci del menhir de Mollet . Pg. 157-162.

NOTES, 26

La conservaci - restauraci del

menhir de Mollet
Mireia Borgooz i Motjer*

Objecte: esttua-menhir
Dataci: entre el 3300 i 2500 aC
Tcnica: pedra gravada
Dimensions: llargada 4,90 m, amplada 68 cm, fondria 110 cm i pes 46
tones
Lloc: parc de Can Mul, Mollet del
Valls
Procedncia: jaciment pla de les Pruneres, Mollet del Valls
Nm registre CRBMC: 10.868
Any de la restauraci: 2009-2010
Coordinaci: M. ngels Jorba Valls
Conservadors - restauradors: Mireia
Borgooz Motjer, Carolina Jorcano
Picart i Maria Vila Casliva
Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto
Analtiques: Mrius Vendrell (Grup Patrimoni UB)
1. Introducci

Figura 1. Zona perforada per la mquina, on sha

perdut informaci (R. Maroto, 2009).

El menhir es va trobar dins el context dunes obres urbanstiques al parc

de les Pruneres de Mollet del Valls,
quan una mquina perforadora va topar amb ell de manera fortuta. s en
aquest moment quan la mquina el va
foradar i va causar una prdua de suport a la part superior i unes ratllades
tranversals a tot un costat.
Desprs de la descoberta del menhir, es va avisar al Centre de Restauraci de Bns Mobles de Catalunya
(CRBMC) per portar a terme la restauraci. Abans de fer el trasllat, es va
protegir per evitar que es produssin

* Diplomada en Conservaci i Restauraci de bns Culturals. Restauradora externa del Centre de Restauraci de Bns
Mobles. mireiabmotjer@yahoo.es

157

Mireia Borgooz i Motjer

Figura 2. Part superior tamb malmesa per la

maquinria (R. Maroto, 2009).

158

ms marques o danys a la superfcie

durant les maniobres amb plstics i
espumes de polietil.
A causa de les dimensions i el pes
del menhir, es va haver de buscar un
emplaament especial per poder fer els
treballs de restauraci al CRBMC, que
finalment va ser a linterior del recinte, per en un espai obert. En arribar
al Centre de Restauraci, el menhir es
va dipositar en posici horitzontal de
manera provisional, es va desembalar
i es va deixar assecar.
2. Estat de conservaci

NOTES, 26

lobra, sobretot a la part superior, i ha

desaparegut una zona amb informaci. Tota la superfcie es troba repicada excepte un costat que no s sap si
s que no es va treballar o es troba erosionat per lacci de la riera que passava a la zona del descobriment. El
suport, aparentment es trobava en bon
estat, no sobservaren esquerdes que
indiquessin fragilitat ni que poguessin
complicar futurs moviments i trasllats,
per era desprs de la neteja que es
podria confirmar.
Quant a capes en superfcie, presentava la terra del jaciment formant
gruixos irregulars i sobservava tamb una possible presncia de sals. En
alguna zona molt localitzada, es va
detectar descohesi a la superfcie de
la pedra.
En una cara del menhir hi ha una
ptina negra generalitzada i molt adherida a la pedra que segons les anlisis es tracta de lanomenat verns del
desert, que sorigina per una capa de
bacteris que en condicions ambientals
extremes es desenvolupen i formen
aquesta ptina fosca.

3. Inici de la neteja
Tal com ja sha indicat, a la superfcie hi ha marques i prdues de maEs va fer una primera neteja per
terial produdes per la maquinria de retirar la terra que recobria la superfcie amb lobjectiu dobservar la presncia de possibles esquerdes o
fractures que ens indiquessin algun
problema estructural, i per tant, confirmar que no hi havia impediments
per moure el menhir en properes ocasions. Aquesta neteja es va realitzar
mecnicament, ja que vrem observar
que la terra, quan encara estava humida costava molt de retirar; en canvi, a mesura que sanava assecant es
podia eliminar en sec sense cap dificultat. Aquesta capa tenia un gruix
molt variable i podia arribar els quaFigura 3. Primera neteja (R. Maroto, 2009).
tre centmetres.

La conservaci - restauraci del menhir de Mollet

NOTES, 26

Figura 5. El menhir ja installat per seguir amb

els treballs de restauraci (R. Maroto 2009).

rant aquestes maniobres, el menhir es

va moure amb molta suavitat i no es
va sotmetre a cap moviment brusc.
El menhir es va collocar a linterior dun forat, la profunditat del qual
no era rellevant, ja que el menhir
saguantava amb uns ancoratges a tot
el voltant. Al seu interior es va fer un
Figura 4. Moment de la maniobra daixecament
llit de sorra per evitar danys a la zona
del menhir (R Maroto, 2009).
que shavia de recolzar a terra. Des4. Laixecament del menhir
prs es va comenar a muntar la base
de la bastida, que es va collar al terra,
Acabada la primera fase de neteja, ja que la bastida, a part de permetre
es va collocar el menhir en posici laccs a tota la pea, tamb tenia la
vertical per poder fer la neteja a tot el
contorn i permetre una millor visi de
la pea de cara el seu estudi. Per fer el
moviment, es va avisar una grua: en
aquest cas no es va protegir la pea
perqu el gruista va portar dues cintes especials per no danyar la superfcie, que el subjectaven rodejant-lo per
dues zones que permetien mantenirlo totalment horitzontal. A part, es va
collocar una cinta transversal addicional per fer la maniobra de posicionar-lo verticalment i tamb aconseguir
que el pes queds repartit per diferents
zones per evitar fortes pressions. Du- Figura 6. La neteja (R. Maroto 2009).

159

Mireia Borgooz i Motjer

160

NOTES, 26

funci de subjectar el menhir. FinalDesprs de la primera neteja shament, es va tapar amb una coberta de via fet un control de sals i van sortir
lona perqu la pluja no li caigus di- uns valors que no feien necessria una
rectament al damunt.
dessallaci. Desprs destar uns mesos dret i parcialment enterrat durant
5. Continuaci de la neteja
una poca de pluges i humitats molt
altes, va aparixer una aureola blanca
Es va continuar amb la neteja me- que indicava una possible absorci de
cnicament llavors ja de manera ms sals solubles del subsl; per tant, caacurada. Es van utilitzar palatines, ras- lia fer una altra verificaci de la sapalls tous i bisturs per retirar la terra linitat. Aquesta comprovaci va
que es trobava ms adherida i per as- confirmar un alt contingut en sals i
piraci es va anar eliminant aquesta va caldre una dessallaci a la zona
capa superficial. Amb aquests treballs que havia estat enterrada.
es va aconseguir que les decoracions
Com que es tornava a collocar dret
sapreciessin i es poguessin llegir mi- al nou emplaament amb una part
llor, i descobrir algunes zones treba- enterrada, amb lobjectiu dallar-lo
llades que sintuen, per com que del subsl i evitar futurs problemes,
quedaven recobertes de terra no es es va protegir aquesta zona. Es va fer
veien b.
una primera capa amb film, a sobre
duna de geotxtil i finalment una al6. Desmuntatge i preparaci
tra amb film.
pel trasllat
7. Installaci del menhir a
Quan es va tenir coneixement del Mollet
seu nou emplaament visitable es va
tornar a collocar en posici horitEs va preparar el subsl per poder
zontal.
plantar-lo, segons el sistema que es va

Figura 7. Esquema de les zones on es va comprovar la salinitat (C. Aymerich i M. Vila, 2009).

La conservaci - restauraci del menhir de Mollet

NOTES, 26

Figura 8. La preparaci de la nova base del

menhir (R. Maroto 2009).

dissenyar que permet exposar-lo dret

sense que hi hagin enclatges per subjectant-lo i tapant la seva visi completa. Es va fer un bloc de formig a
linterior, on es va deixar una zona
buida per introduir-hi el menhir.

161

Figura 10. El menhir ja collocat a linterior de la

nova base (R Maroto, 2009).

Figura 9. Trasllat del menhir (R. Maroto, 2009).

Es va posar neopr al fons del forat, per no malmetre la zona de contacte i tot el voltant es va protegir amb
porexpan. Daquesta manera, el ciment i el formig no queden adherits
i de cara a futurs moviments la seva
extracci no s tan dificultosa.
Per la dificultat de la maniobra,
va caldre una grua suplementria
que pogus fer els moviments necessaris per traslladar el menhir des del
cami, aparcat al carrer, fins al seu
nou emplaament.
Un cop a dins el forat, la dificultat
va ser que queds collocat perfectament aplomat. Lobjectiu era que quan
sentrs per la porta per accedir al recinte, el visitant ja tingus la visi de
la cara. Per aconseguir-ho, es va fal-

Mireia Borgooz i Motjer

car i amb lajuda dun gat hidrulic

sanava movent lateralment, ja que la
grua noms permetia moviments verticals. Quan el van tenir ben collocat,
es va reomplir el forat amb ciment fins
arribar al nivell del formig per fixarlo al terra, i fins que el ciment no va
endurir del tot no es va desenganxar
de la grua.
Les cintes que es van utilitzar per
mourel amb la grua shan deixat po-

162

NOTES, 26

sades per facilitar futurs moviments i

shan tapat amb les pedres que arriben fins al nivell del terra. Per protegir el menhir dagressions antrpiques
i climatolgiques, sha installat una
vitrina de vidre que lenvolta.
La restauraci del menhir en si, no
ha tingut una gran complexitat, per
s que ho ha estat el fet dhaver de fer
els moviments amb maquinria tan
gran, pel seu volum i pes.