Filosofia Poltica

KANT. La insociable sociabilidad

Lexpressi insociable sociabilitat de Kant va estretament lligada al
concepte antagonisme. Aquest joc doposicions est relacionat amb
la definici aristotlica dhome com a animal social i laportaci de
Hobbes: lhome s un llop per a lhome. La contextualitzaci
histrica de Kant les diferents situacions blliques europees del
s.XVIII- ens fa veure-li un sentit propi a la seva filosofia poltica. El
filsof admet que hi ha una tendncia natural de lhome per
socialitzar-se i alhora, i de la mateixa manera innegable, a generar
conflictes entre els seus congneres. Lhome necessita de la
comunitat, segons Kant, perqu se sent ms realitzat amb les seves
disposicions naturals, per al mateix temps t una necessitat
dallament i lautor parla, incls, de no poder suportar els altres.
Lhome viu en una contradicci continua que no queda massa clar si
s conciliada o no, en tant que superada-, perqu no pot prescindir
dels altres tot i arribar a odiar-los.

Quan apareix lexpressi

esmentada, Kant es refereix a lindividu, per en interessar-li i tractar

la poltica acaba fent una extrapolaci als Estats i nacions. Veu en ells
una relaci igual de contradictria, igual de maligna i necessitada.
Kant intenta explicar-nos com arribar a una pau perptua, i aquesta
situaci conflictiva en la mateixa ra humana impedeix que es doni.
Aix com la naturalesa ha donat a lhome la fortuna de la seva ra,
sembla que tamb li ha donat la part irracional que entra en
contradicci de forma intencionada. Noms comenar la Idea per a
una histria universal amb propsit cosmopolita, veiem que Kant, el
que pretn, s trobar el sentit histric o el propsit de la humanitat,
de la mateixa manera que la naturalesa els t el sentit i el propsit.
En un principi aix resulta paradoxal, el fet que la mateixa naturalesa
doni als homes la capacidat denraonar i dactuar per impuls i
necessitat de manera conflictiva amb els seus semblants, en tant que

es concep aix ltim com un acte irracional i illgic, bsicament

perqu sallunya de la pau i lharmonia que tot home, amb seny,
desitjaria per a ell i per a la seva comunitat o el mn. Kant, per, ens
explica que lhome, si no tingus aquesta necessitat bllica, per dirho dalguna manera, no seria capa de superar la mandra i no
treballaria.

Daix Kant en diu concrdia, i vist duna manera

general, s negativa. Lhome t en ell una tendncia egoista que

busca honors i plaers individuals i per aconseguir-ho s capa de
danyar els altres. Aquesta reacci gaireb animal, dimmaduresa
profunda, s el que impulsa els homes a actuar, s la discrdia amb
carcter positiu. Lhome preferiria una concrdia, una pau entre
germans i una vida tranquilla, per la naturalesa sap qu s millor
per a lespcie i sap que el que necessita la humanitat, en tant que
espcie, s treballar i lesfor.
Des daquest punt de vista, i tot i que resulti encara paradoxal, la
insociabilitat en la sociabilitat, don neix la guerra i el dolor
injustificable, s bona, perqu ens duu a un desenvolupament de les
disposicions humanes de lhome i un avan en la histria. Aquest
avan en tant que perfeccionament, s quelcom important en tota
la filosofia de Kant (o filosofia de la illustraci en general), ja que
concep la humanitat i la seva racionalitat com lalliberaci i el progrs
humans.